CURS DE CATALÀ DE NIVELL C SALLENT, 2012-2013
Transcript of CURS DE CATALÀ DE NIVELL C SALLENT, 2012-2013
CURS DE CATALÀ DE NIVELL CSALLENT, 2012-2013
SuficiènciaSallent, 2013-2014
PROGRAMA
Ortografia
Les vocals
accentuació
diftongs
dièresi
apostrofació
Algunes consonants
s/ss/c/ç/z
j/g/tj/tg
x/ix/tx/ig
p, t, c / b, d, g
Les preposicions
Els connectors
Pronoms febles
Pronoms relatius
Els verbs
perífrasis verbals
morfologia verbal
correlació de temps verbals
1
SuficiènciaSallent, 2013-2014
El recte ús de les lletres en l'escriptura dels mots catalans ofereix dificultats degudes al fet que molts sons poden escriure's de dues o més maneres distintes, al fet que s'escriuen lletres que no representen cap so o al fet que existeixen, en el parlar de molts, pronúncies defectuoses sobre les quals no es pot recolzar l'escriptura.
[En alguns casos] pot ser útil la coneixença de certes regles que resolen tal o tal dificultat per a un nombre més o menys considerable de mots. Aquestes regles ajuden indubtablement a l'aprenentatge de l'ortografia, però la coneixença d'aquesta no es pot aconseguir sense practicar assíduament la lectura de bons textos.
POMPEU FABRA: GRAMÀTICA CATALANA (1956), P.8
ACCENTUACIÓ
Les paraules es divideixen en agudes, planes i esdrúixoles segons quina sigui la síl·laba tònica:
agudes: cosí, amic, espeternec ― ― ―
planes: maleta, ampolla, còmic ― ― ―
esdrúixoles: sèmola, vàlvula, histèria ― ― ―
S’accentuen:
Les agudes que acaben en: vocalvocal + sen, in
(com demà, vindré, cafè, això, perdó)
Les planes que no acaben en: vocalvocal + sen, in
(com ànec, difícil, únic, exàmens)
Totes les esdrúixoles: família, ràdio, música, ciència, Mònica
- La a només porta accent obert: caminà, àtic, ràpida- La i i la u només porten accent tancat: camí, índex, ningú, única- La e i la o poden portar accent obert o tancat: tèxtil, procés, sòlid, timó
- La u d’un diftong decreixent es considera una consonant a efectes d’accentuació: volíeu, teníeu, Àneu.- Els monosíl·labs no s'accentuen (només poden portar accent diacrític).
2
SuficiènciaSallent, 2013-2014
L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític seveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però que tenen significat o so diferent. L’accent sol ser tancat. Els més habituals són:
bé, béns (molt bé)...............................................be, bens (ovella/lletra)
bóta (recipient)....................................................bota (sabata)
déu (divinitat).......................................................deu (número)
dóna, dónes (verb donar)...................................dona, dones (persones)
és (verb ser)........................................................es (pronom: es pensa)
féu (pretèrit perfet simple verb fer: ell féu)...........feu (present i imperatiu verb fer: vosaltres feu)
fóra (condicional verb ser = seria).......................fora (fora d’aquí)
mà (part del cos)..................................................ma (possessiu: ma mare)
més (quantitatiu: en vull més)..............................mes (període de temps)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (pebre negre mòlt). .molt, molta, molts, moltes (quantitat)
món (un món feliç)...............................................mon (possessiu: mon pare)
nét, néta, néts, nétes (parent)............................net, neta, nets, netes (mans netes)
ós, óssa, óssos, ósses (animal)........................os, ossa, ossos, osses (part del cos / estel)
pèl, pèls (substantiu: tres pèls a la barba ...........pel, pels (preposició + article: pel carrer)
què (interrogatiu/relatiu: què dius? / sé què vull).que (conjunció: diu que nevarà)
rés (oració)..........................................................res (gens: res de nou)
sé (verb saber: no sé on ballo)............................se (pronom: rentar-se les mans)
sí (afirmació: sí que m’agrada)............................si (condicional: si vol venir)
sóc (verb ser: sóc com sóc)................................soc (sabata / tros d’arbre)
sòl (terra, superfície)...........................................sol (astre / adjectiu: estic sol al món)
són (verb ser: són els primers)............................son (substantiu/possessiu: son pare té son)
té (verb tenir: no té pèls a la llengua)...................te (infusió)
ús (substantiu: doble ús).....................................us (pronom: us dono les gràcies)
véns, vénen (verb venir: si véns ho deixo tot).....vens, venen (verb vendre: vens gat per llebre)
vés (verb anar: vés a poc a poc).........................ves (tros de tela)
vós (tractament: vós sou la protagonista)............vos (pronom: cordeu-vos el cinturó)
3
SuficiènciaSallent, 2013-2014
ELS DIFTONGS
Quan dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba i, per tant, es pronuncien en un sol cop de veu, constitueixen un diftong.
Dues vocals formen diftong si:- La segona vocal és un I o un U.- Aquesta I o U és àtona (no hi recau l’accent de la paraula).- La primera vocal és una U o una I i va seguida d’una altra vocal.
És a dir:vocal + ivocal +u
I també:u + vocali + vocal
- A principi de mot- Quan la primera vocal és una U precedida d’una Q o una G- Quan hi ha tres vocals juntes i la del mig és una I o una U àtones
excepcions:- No hi ha diftong quan una I o una U queden en context de diftong perquè resulten
d’una paraula derivada: re-u-ni-ó- No hi ha diftong quan el formarien amb les terminacions –us, -um: te-dè-um,
LA DIÈRESI
La dièresi serveix per:- Sonoritzar una U darrere G/Q i davant de E/I: qüestió, aigües, lingüística...- Indicar que una I o una U al costat d’altres vocals no fa diftong: Llu-ï-sa, pa-ï-sos,
pe-üc, con-du-ï-en, fru-ï-a...
excepcions:
No cal posar dièresi:- Quan les normes d’accentuació permeten posar accent: Lluís, país...- En les terminacions dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals: produir, conduint,
agrairé, reduiria...- En les terminacions llatines –us, -um: Pius, Màrius...- En els compostos amb els prefixos co-, auto-, re-, contra-, semi-, anti-:
antiimperialista, reunificació,- Amb els sufixos –isme, -ista: egoisme, altruista... (però i lluïsta)
4
SuficiènciaSallent, 2013-2014
APOSTROFACIÓ I CONTRACCIÓ
L’apostrofació de l’article
1.L’article masculí o femení singular s’apostrofa sempre davant d’un mot començat en vocal o en h:
l’aire, l’àncora, l’arribada, l’ovella, l’ou, l’hora, l’herba, l’home
2.L’article la no s’apostrofa quan el mot següent comença en i, u, hi, hu àtones:la importància (però l’Índia), la universitat (però l’única),la hipèrbole (però l’hípica), la humitat (però l’hulla)
Excepcions:-els noms de lletres: la e, la efa, la hac, la ela (però no si són masculines: l’AX, l’F-18)-la una(hora del rellotge)-alguns mots que poden ocasionar equívocs: la asimetria, la anormalitat...-alguns mots que donarien grups estranys: la ira, la host
L’apostrofació de la preposició de
1.La preposició de s’escriu d’ davant d’un mot començat en vocal o en h.d’Amèrica, d’Àfrica, d’Holanda, d’Hèlsinki, d’Índia, d’Egipte, d’una, d’en
Excepcions:- els noms de les vocals: de a, de efa, de hac, de ela- els noms estrangers començats en h aspirada: de Hong Kong, de Hanoi.
Les contraccions preposició + article (al, als, del, dels, pel, pels)
- Els articles masculins (el, els) es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per:
a + el > al a+ els > alsde + el > del de + els > delsper + el > pel per + els > pels (però per + a + el/els > per al/als)
al pont, del moianès, pels volts, als prats, dels dimecres, pels carrers
Aquests articles també es contrauen darrere el mot ca (casa de):ca + el > cal cal fusteret, cal diputat, cal cuixes, cals ferrers
La contracció no es fa quan l’article va apostrofat:a l’aire, de l’àncora, per l’herba, de l’única, a l’hora, ca l’Ernest
L’apostrofació dels pronoms febles
Els pronoms febles em, et, es, la, el, la , en s’escriuen m’, t’. s’, l’, l’ , n’ davant els verbs començats amb vocal o h muda.
m’oblido, t’has refredat, s’abriga, l’emboliquen, n’esperen
Els pronoms apostrofats poden anar davant o darrere dels verbs:acaba’t la sopa, t’agraden els bolets, porta’l, l’obro, n’agafo, agafa’n, s’ha acabat
L’apostrofació del pronom la té les mateixes característiques que la de l’article la (no s’apostrofa quan va davant d’una forma verbal començada amb i, u, hi, hu àtones):
la intensifica, la utilitzen, la humiteges
5
SuficiènciaSallent, 2013-2014
CASOS QUE PRESENTEN COMPLICACIONS
Apostrofació de nombres. Els numerals expressats amb xifres també s’apostrofen: més de l’11%, l’XI Jornada, més d’1.500.0000, des de l’1 fins a l’11 de gener
Apostrofació davant de h. En els mots estrangers amb h aspirada, no s’apostrofa:el hardware, la haima, de Hillary Clinton
Però convé tenir en compte que molts mots estrangers ja s’han adaptat al català i han emmudit la h (si consten al diccionari com a mots catalans, en general la h és muda):
l’hoquei, d’handbol
Apostrofació davant de s + consonant. La forma el s’apostrofa davant els mots d’origen estranger en què hi ha una s inicial seguida d’una altra consonant i la pronunciació demana una vocal abans de la s:
l’stop, l’skin, l’statu quoLes formes la i de no cal apostrofar-les, perquè ja tenen una vocal que permet fer l’enllaç fònic:
la speaker, de Stalin
L’apostrofació davant de cursiva, cometes i negreta. En principi, el tipus de lletra no afecta l’apostrofació:
sempre parlava d’“advocats i procuradors”, l’Erika es va enfonsar, l’ÈxodePerò les formes la i de admeten les dues grafies (amb apòstrof i sense apòstrof):
els actors de Amadeus / els actors d’Amadeusquan parlem de energia / quan parlem d’energia
porta el títol de “Ombres i llums” / porta el títol d’”Ombres i llums”l’editorial de El Periódico / l’editorial d’El Periódico
Cal guiar-nos per la pronúncia i reproduir-la gràficament
L’apostrofació de sigles. Hi ha sigles que es poden llegir com un mot (CiU) i sigles en què diem el nom de cada lletra (PSC). Fins i tot n’hi ha de mixtes (PSOE).
Si la sigla es llegeix com una paraula, s’apliquen les normes generals d’apostrofació:el CAE, el MNAC, d’ESO, l’ONU, el FORCEM
Si la sigla es diu lletra per lletra i el nom de la primera lletra comença amb consonant, la sigla no s’apostrofa:
de BP, el DDT, de GPS, la CGTSi la sigla es diu lletra per lletra i el nom de la primera lletra comença amb vocal (efa, hac, ela, ema, ena, erra, essa, ics), s’apostrofa sempre l’article el. L’article la i la preposició de admeten les dues possibilitats.
l’FMI, l’MST, l’XP, l’SCC, l’IPC, d’FM / de FM, l’NBA / la NBA, d’FP / de FP, d’IRPF / de IRPF, l’OMC / la OMC
No s’apostrofa l’article la davant de sigles de més d’una síl·laba començades amb i o u, tant si es llegeixen com una paraula com si es llegeixen lletra per lletra:
la IBM, la ITV, la ISO, la UVI, la UE, la UGT, la USO
Els noms propis s’apostrofen segons la norma general: l’Airbus, l’AnnaSi un nom propi inclou un article, les formes a i per no s’hi contreuen i la forma de s’hi apostrofa: els aparadors d’El Corte InglésEls noms de lloc catalans o catalanitzats s’apostrofen si cal, i si tenen un article es tracta com qualsevol altre article: d’Hamburg, pel Vendrell, del Caire, al Pont de SuertEn noms de lloc no catalanitzats, es manté l’article amb majúscula i si cal s’apostrofa la forma de : d’El Escorial, a El Ejido, per El Paso
6
SuficiènciaSallent, 2013-2014
ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS
B/V
- B davant R, L (biblioteca, amable, braç, arbre, feble, fàbrica, llibre, cable).excepcions: pseudoderivats (calvície)
- B darrere M (ambició, combinació)excepcions: circumval·lació, tramvia...
- La P alterna amb la B (llop-lloba, cap-cabota, estrep-estrebada).
- V darrere N (canvi, envà, envestir, convèncer).- La U alterna amb la V (esclau-esclava, tou-estovar, clau-clavar, arxiu-arxiver).
excepcions: pseudoderivats (moure-mòbil)- Les terminacions del pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació s’escriuen sempre amb V (cantava, ballaves, rentàvem, saltàveu, continuaven).- Totes les formes del verb haver s’escriuen amb V.
B/P, D/T, G/C
1. A final de mot- Després de vocal tònica, s’escriu C, P, T (llop, pot, cepat, tampoc)
excepcions:mots femenins acabats en –etud, -itud (quietud, solitud)topònims i noms de persona (Madrid, Bagdad, Jacob, David...)mots com club, tub, adob, esnob, mag, demagog, cub...
- Després de vocal àtona o de consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats de la mateixa família (màgic-màgica, ràpid-rapidesa, sòlid-solidesa)
excepcions:1a persona del singular del present d’indicatiu d’alguns verbs: entenc, vinc...mots acabats en –ec, -ic: ànec, càrrec, fàstic... (però: mots acabats en –leg: biòleg, psicòleg, teòleg... i també càstig, pròdig...)
2. A final de síl·laba- Escriurem T davant de G, J, LL, M, N, S, X, Z (garatge, platja, espatlla, ritme, ètnic, potser, cotxe, dotze...)
excepcions: paraules començades per –ad: adjectiu, adjunt, administració... (però no davant de Z: atzar, atzavara... ni tampoc alguns mots: atmosfera, atleta, atlàntic...)
- Escriurem C davant de C, T, S, Z: secció, acte, fúcsia...- Escriurem G davant de M, N, D, G: augmentar, regne, amígdala, suggerir...- Escriurem P davant de T, C, S, N: captaire, erupció, eclipsi, hipnosi...
excepcions: dissable, sobte, dubte...- També escriurem P en paraules començades per cap-: captiu, capçal...
excepcions: si la consonant següent és una D: cabdill, cabdell, cabdal...- Escriurem B davant de D: abdicar, abdomen, abduir...- Escriurem B en paraules començades per ab-, ob-, sub-: objecte, subjuntiu, abjurar...
excepcions: darrere de ab-, ob-, si la consonant següent és un T, N, C: apte, optar, opció, òptic, òptim...
3. Hi ha algunes paraules i els seus derivats que doblen la C, la D o la G: abjecció, accelerar, accent, succedani, addicció, suggerir, acció...
7
SuficiènciaSallent, 2013-2014
G/J
1. Escrivim G:- Davant de E, I: gerro, gener, paratge, girafa, bugia...- Quan escrivim G davant de els vocals A, O, U representem un so diferent: gat, gossa, guantera...
2. Escrivim J:- Davant A, O, U: rajar, platja, jove, rajolí, ajust, ajut...- Quan trobem els grups –eject- i –ejecc-: injecció, subjecte, objecte, objecció...- En paraules com: jerarquia, Jeremies, jeroglífic, majestat, jersei, Jesús...
ELA GEMINADA
No hi ha normes, però sí algunes pistes (amb moltes excepcions, però):1. Paraules que comencen en:
- al·l-: al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar, al·ludir...- col·l-: col·laborar, col·lecció, col·lectiu, col·legi...- il·l-: il·legal, il·lògic, il·luminar, il·lusió...- mil·l-: mil·lenari, mil·límetre...- sil·l-: síl·laba, sil·logisme...
2. Paraules que acaben en:- -el·la: aquarel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la...- -el·lar: apel·lar, cancel·lar, interpel·lar...- -il·la: clorofil·la, pupil·la, til·la...- -il·lar: cavil·lar, destil·lar, oscil·lar...
3. Se sol escriure L·L quan el primitiu acaba en LL:corall-coral·lí, cristall-crital·lí, metall-metàl·lic...
M/N/MP
1. S’escriu M- Davant de B. P, M: cambra, combat, companya, campió, immens, emmalaltir...
excepcions: els compostos (benparlat, enmig, tanmateix, granment...) i els noms propis (Canberra, Istanbul...)
- Davant de F: amfetamina, èmfasi, pamflet, samfaina, triomf... També en els compostos amb circum- i amfi-: amfiteatre, circumferència, circumcisió...
excepcions: els prefixos con-, en-. in-: conferència, enfadar, enfangat, infern, informació... i algunes paraules (fanfàrria, fanfarró...)
2. S’escriu N- Davant de V: canvi, invent, involució...
excepcions: circumval·lació, tramvia...3. Davant d’N escrivim N o M segons la pronúncia: amnistia, gimnàstica, innat...4. S’escriu amb MP
- Paraules acabades amb –sumpte, -sumpció: assumpte, assumció...- En paraules com: atemptar, compte, exempció, símptoma, redempció, temps...
8
SuficiènciaSallent, 2013-2014
R/RR
La erra té dos sons: l’anomenat erra simple, més suau (cara), i la erra múltiple, més fort (carro).
1. La erra simple- S’escriu amb una R entre vocals: fora, mare. mira...
2. La erra múltiple- S’escriu RR entre vocals: carro, serra, arran...
excepcions: les paraules derivades: antireligiós, contrarèplica, penjarobes... (però no sempre: arrítmia, prerrogativa...)
- S’escriu R. A començament de paraula: rem, riba, roig, Ramon.... Després de consonant: conrear, enraonar, folrar.... En els mots compostos amb o sense guionet: Vila-real, Vila-rodona, vicerector, grecoromà...
ObservacionsS’escriuen amb R final encara que en alguns llocs no es pronunciï:
- Els infinitius (excepte els acabats en –re): cantar, dormir, saber, dur...- Les paraules que els seus derivats porten aquesta lletra: clar-claror, por-poruc...- Paraules amb els sufixos –ar, -er, -or, -dor: bestiar, fuster, foscor, menjador...
SO TX
El so final de la síl·laba tx s’escriu amb les grafies TX, IG, G segons els casos1. Escrivim TX
- A començament de mot: txapela, txec, txetxè...- Enmig de mot: batxillerat, cotxe, despatxar...- A final de mot quan hi ha la mateixa grafia en els derivats: despatx-despatxar, esquitx-esquitxar...
2. Escrivim IG- A final de paraula darrere A, E, O, U quan en els derivats hi ha les grafies J/G, TJ/TG: assaig-assajos, desig-desitjos...
3. Escrivim G- A fi de mot darrere I quan en els derivats hi ha les grafies J/G, TJ/TG: mig-mitjos, desig-desitjos...
X/IX
Les grafies X, IX no sempre representen el mateix so1. El so ics (gz/ks) es representa amb la grafia X: exemple, examen, exèrcit / taxi, màxim,
pròxim...2. El so xeix es representa:
- amb X a principi de mot: xicot, xocolata, xutar...- amb X darrere de consonant: punxar, torxa...- amb X darrere de I, AU: guix, clixé, rauxa, disbauxa...- amb IX darrere d’A, E, O, U: baixar, peix, cartoixa, maduixa...
9
SuficiènciaSallent, 2013-2014
S/SS/C/Ç/Z
El so essa es representa amb grafies diferents segons sigui sord (mossa) o sonor (cosa).
Essa sonoraRepresentem el so essa sonora amb les grafies S i Z1. Escrivim S
- Entre vocals: camisa, casa, riquesa...excepcions:
- mots cultes: amazona, nazisme, trapezi, ozó...- mots compostos amb el prefix rizo-: rizotònic, rizoma...- mots compostos de –zou, -zoide, -zoic: espermatozou, trapezoide, paleozoic...
2. Escrivim Z- A principi de mot: zero, zeta, zona...- Darrere de consonant: aranzel, catorze, onze...
excepcions:- mots compostos amb dins-, trans-, fons-: endinsar, enfonsar, trransistor...
Essa sordaRepresentem el so essa sorda amb les grafies S, SS, C, Ç1. Escrivim S
- A principi de mot: safareig, saler, seu, sopa...- A final de mot: esbós, tros, cas, fracàs...- Després dels prefixos (excepte re-, pro-, a- (no privatiu). pre- (àton), di- (no duplicatiu): contrasentit, heterosexual, monosíl·lab, presocràtic...- Davant o darrere de consonant. cansar, pista, sopars...
2. Escrivim SS- Entre vocals: fracassar, missioner, necessari, possible...
3. Escrivim C- Davant de les vocals E, I: ceba, cendrer, cirera, civil...
4. Escrivim Ç- Davant de A, O, U: caça, cançó, vençut...- A final de mot: audaç, capaç, feliç, feroç...
Observacions- S’escriuen amb SS les paraules acabades amb –gressió, -gressor, -pressió, -pressor, -missió, -missor:
agressió, agressor, opressió, insubmissió, transmissor...- S’escriuen amb SS les paraules acabades amb els sufixos –assa, -essa (femení), -issa, -ussa, -dissa/-dissos/-disses:
pinassa, metgessa, terrissa, gentussa, trencadissa, bellugadissos...- S’escriuen amb Ç les paraules acabades amb els sufixos –ança, -ença:
matança, enyorança, prometença, temença, renaixença...
K/W
Les grafies K i W apareixen en mots provinents d’altres llengües i en noms de lloc o de persones estrangers:eureka, vodka, kiwi, perestroika, waterpolo, darwinisme, Washington, Kuwait, Kafka, Frankfurt...
10
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Les lletres mudes
La hLa lletra h no té mai valor fònic, és muda en qualsevol posició:
ham, herba, prohibir, exhortació, vehement, subhasta, home
La rLa r final és muda en molts casos:
1. En els infinitius:cantar, poder, esprémer, tenir, dur
Però: la r final dels infinitius es pronuncia quan porta algun pronom: agafar-la, sentir-nos, estimar-se, portar-li
2. En els substantius derivats en –ar, -er i –or: alzinar, fuster, claror
També en els plurals:alzinars, fusters, clarors
3. En molts altres mots: clar, altar, plaer, sencer, lleuger, primer, monestir, ahir, flor, segur, madur
Però hi ha erres finals que no són mudes: car, mar, llar, far, or, cor, pur, avar, cigar, acer, amor, tresor, auster
Hi ha altres r no finals que també són mudes: arbre, prendre
La p i la bLa p i b precedides de m davant de consonant o a final de paraula:
camp, camps, amb, tomb, temps, assumpció, ambdósm + p/b + consonantm + p/b + 0
La t i la dLa t i la d finals precedidies de l o n:
alt, molt, tumult, munt, cantant, profund, sovint, evidentmentTambé són mudes la t i la d davant una s final i precedides de r:
torts, dimarts, perds, complerts
La sLa s del plural dels mots acabats en –ig, -nx, i –ix:
desigs, safareigs, esfinxs, ponxsTambé és muda la s del demostratiu masculí quan acompanya una paraula començada per consonant:
aquest noi, aquests gossos.
11
SuficiènciaSallent, 2013-2014
CONJUNCIONS
Coordinants
copulatives
unió, suma
i
ni
disjuntives
alternativa
o
o bé
distributives
distribuir,
classificar
ni... ni
o... o
ara... ara
l'un... l'altre...
adversatives
oposició, antítesi
però
sinó
tanmateix,
no obstant això,
malgrat això,
tot i això,
altrament,
consecutives
conseqüència,
efecte
doncs,
per tant,
en conseqüència,
de manera que
continuatives
afegir, continuar,
insistir
a més,
és a dir,
o sigui,
i és que
això és,
així mateix,
12
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Subordinants
completives
fa de complement
que
si
Diuen que vindran
No saben si vindran
locatives on
temporals quan
mentre
abans que
després que
fins que
així que
tot seguit que
tan aviat com
modals com
com si
tal com
així com
segons que
comparatives tant com...
més... que
millor,,, que
menys... que
com més... més
consecutives fins al punt que
tant... que
tan...que
així que
Tinc tanta gana que em menjaria un bou.
Caminava tan despistat que va ensopegar amb un
fanal.
condicionals si
en cas que
sempre que
a condició que
només que
posat que
13
SuficiènciaSallent, 2013-2014
concessives encara que
per bé que
tot i que
malgrat que
mal que
si bé
causals perquè
ja que
atès que
a causa que
per tal com
finals Perquè
a fi que
per tal que
PER QUÈ / PERQUÈ
1. Perquè
Pot expressar la causa i també la finalitat d’una acció.
- Causa (es pot substituir per ja que)
S’han enviat aquests comunicats perquè ho ha demanat la unitat
- Finalitat (es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, etc.)
Vinc perquè em donis els comunicats de la unitat
- També podem utilitzar perquè com un nom
Dóna’m un bon perquè de la teva actuació
Com tots els noms, pot formar el plural.
Els perquès de la teva actuació no em convencen
2. Per què
A les interrogacions fa referència a la causa d’una acció (es pot substituir per per quina
raó, per quin motiu).
Per què no s’han comunicat aquests fets?
Digueu-me per què no s’han comunicat aquests fets
14
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Altres dubtes i confusions freqüents
SI NO / SINÓ
si no: condicional + negació:
Si no véns, no et queixis
Les frases es poden capgirar:
No et queixis, si no véns
El verb pot ser sobreentès:
Vine. Si no, et quedaràs sense torrons
sinó: afirmació darrere d’una negació. Afirmem quelcom sobre una cosa sobre la qual
abans hem negat quelcom.
No és el secretari sinó el president
Les frases no es poden capgirar:
Sinó el president és el secretari
TAN / TANT
Tan (adverbi) davant adverbi, locució adverbial o adjectiu. Equival a tan.
Tant (adverbi, adjectiu) la resta de casos. Equival a tanto.
És tan savi que impressiona. Ni tant ni tan poc.
En sap tant que impressiona.
QUAN / QUANT
Quan indica temps. Equival a cuando.
Quant indica quantitat. Equival a cuanto. (també pot indicar quantitat de temps: no sé
quant durarà, quantes hores trigarà?)
Quan vindrà? Ve quan vol.
Quant val? No sé quants n’hi ha.
15
SuficiènciaSallent, 2013-2014
COM / COM A
Com comparació (alt com un Sant Pau)
com a en qualitat de (com a bons estudiants que som)
Però: com a + art = com (com els bons estudiants que som)
Parla com una mellarenga.
Parla com a vocal de l’entitat.
DONCS
Ús incorrecte: doncs no expressa causa
Convé que l'aviseu, doncs farà tard a la reunió.
Convé que l'aviseu, perquè farà tard a la reunió.
Ho va preguntar al professor, doncs no n'estava segur.
Ho va preguntar al professor, ja que no n'estava segur.
Ús correcte: doncs expressa una conseqüència o una conclusió d'allò que s'acaba de dir.
No te'n fas càrrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap.
No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs.
ELS QUANTITATIUS
Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. Poden ser variables o invariables.
Variables:
quant quanta quants quantesmolt molta molts moltespoc poca pocs poquestant tanta tants tantes
bastant bastantsgaire gaires
Invariables: gens, prou, més, menys, massa, força, que
Exemples:
Va collir bastants cireres
A la taula hi ha massa llibres
He comprat prou cerveses per a tots
A la festa hi havia força persones
N’hi ha tantes que potser seran massa
Excepte que, massa i força, la resta poden anar seguits de la preposició de:
no hi ha gens de vi, fa molt de fred, tants de nens, tinc bastant de feina
16
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Morfologia del substantiu i de l'adjectiu
Els adjectius invariables no tenen marca de gènere. Es poden classificar en les categories següents:
acabats en exemples excepcions
-a agrícola, hipòcrita
-e àtona lliure, jove, alegre, rude ample, culte, digne, negre, pobre...
-ble amable, feble
-l fidel, fàcil, mòbil, dúctil mal, tranquil...
-ant, -ent elegant, ignorant, pedant 1. Acabats en -lent: calent, lent, valent...2. Altres: atent, sant, content...
-ar, -or escolar, anterior Treballador, indolor...
altres suau, miop, àrab...
Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació per al masculí i el femení en el singular, però presenten dues terminacions distintes en el plural
singular plural
masculí i femení masculí femení
-aç audaç audaços audaces
-iç feliç feliços felices
-oç feroç feroços feroces
Plurals en què no sonaria una -s: -os
Adjectius variables i invariables:castellà -o / -a: català -e / -acastellà -e / -e: català -e / -e(excepcions: rude, pobre...)
-aç, -iç, -oç
Adverbis acabats en -ment, formats a partir d'un adjectiu femení
17
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Morfologia verbal
Les formes: la velarització
En el subjuntiuSi la primera persona del present d'indicatiu acaba amb -c: velaritzen el present i l'imperfet de subjuntiu. Si velaritza una persona velaritzen totes.
infinitiu pres. indicatiu pres. subjuntiu imperfet subjuntiuaprendre aprenc aprengui aprenguésvenir vinc vingui vinguésmoure moc mogui moguésseure sec segui segués
Són verbs regulars: donar, fer, veure, estarVerbs irregulars: saber, caber, córrer
infinitiu pres. indicatiu pres. subjuntiu imperfet subjuntiusaber sé sàpiga sabéscaber cabo càpiga cabéscórrer corro corri corregués
En l'imperatiu
singular plural1
2 23 3
aprenguem moguemaprèn apreneu mou moveuaprengui aprenguin mogui moguin
No velaritzen mai l'infinitiu (*-guer) ni el gerundi (*-guent, *-quent).
Els usos
OrdresOrdres afirmatives: imperatiu (fes això, seu a la cadira)Ordres negatives: subjuntiu (no facis això, no seguis a la cadira)
Oracions condicionalspresent indicatiu → present/futur (si s'ho proposa, ho aconseguirà / ho aconsegueix)imperfet subjuntiu → condicional (si s'ho proposés, ho aconseguiria)plusquamperfet de subjuntiu → condicional compost (si s'ho hagués proposat ho hauria aconseguit)
18
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Pronoms febles
davant verb darrere verbreforçada elidida reduïda plena
1a persona CD/CI/ Ø reflexiu singular em m’ ‘m -mereflexiu plural ens ens ‘ns -nos
2a persona CD/CI/ Ø reflexiu singular et t’ ‘t -tereflexiu plural us us -us -vos
3a persona CD/CI/ Ø reflexiu es s’ ‘s -se
complement directe
determinat
ellaelsles
l’l’/laelsles
‘l-la‘ls-les
-lo-la-los-les
indeterminat en n’ ‘n -neneutre ho ho -ho -ho
complement indirecte
singular li li -li -liplural els els ‘ls -los
complementspreposicionals
amb DE en n’ ‘n -nesense DE hi hi -hi -hi
atributdeterminat
ellaelsles
l’l’/laelsles
‘l-la‘ls-les
-lo-la-los-les
indeterminat ho ho -ho -hoèmfasi en n’ ‘n -ne
Els pronoms febles s’apostrofen seguint les normes generals d’apostrofació:- L’apòstrof va tan a la dreta com puguem- Només s’elideixen les vocals neutres- El pronom feble la no s’apostrofa davant u, i àtones
Posició dels pronoms febles:- Generalment davant del verb (el miraré, la coneguéssiu, ho colliria, hi arribava).- Darrere del verb en infinitius, gerundis i imperatius (mirar-la, agafant-lo, obre’l).- En perífrasis verbals poden anar davant o darrere (vaig mirar-la, la vaig mirar).
Ordre dels pronoms febles: CI + CD + altres
Excepcions en la combinació de pronoms febles:CI singular + CD definit = L’HI / LA HI / ELS HI / LES HI
EL EL L'HILI + LA → HI + LA LA HI
ELS ELS ELS HILES LES LES HI
CD neutre + C preposicional = L’HI (HO + HI = L’HI)SE + US no s'apostrofa: se us crema el rostit!
19
SuficiènciaSallent, 2013-2014
20
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Relatius
Té un antecedent (una paraula, un sintagma o una oració al qual substitueix i el significat del qual conté).Desenvolupa una funció sintàctica dins una oració subordinada i, alhora, fa d'enllaç entre aquesta i l'oració principal.
QUE conjunció QUE relatiu buida, no té significat té un antecedent (té significat)≈ : ≈ el qualsol penjar d'un verb penja de l'antecedent (un nom)n'hi ha de rares (quantitatius) sempre oracions subordinadesla frase es pot capgirar la frase no es pot capgirarexemples: exemples:
volen que vingui la noia que seu al fons és la Carladiu que no ho farà les coses que dius no m'interessenesperem que contesti vaig veure el noi que canta gospel
sense preposició amb preposició
relatius adjectius
que ≈ el qual / onprep. + què = prep. + el qualprep. + qui = prep. + el qual
(prep. +) on = prep. + què = prep. + el qual
(prep. +) art. + subst. + de + el qual
(prep. +) la qual cosa = cosa que
relatius substantius(prep. +) art + que = allò que / aquell que(prep. +) art + qui = tothom qui / aquell qui / qui
21
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Preposicions
AEs contreu amb els articles el i els. Les contraccions són: al i als. No es contreu quan l'article el s'apostrofa a la paraula que té al darrere.
No introdueix el complement directe.
El complement indirecte és sempre introduït mitjançant la preposició a: Avui escriurem al pare / Han demanat flors a la masovera
Certs verbs, com accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se..., admeten un complement introduït mitjançant la preposició a:
Accedir al que demanen / Contribuir a les despeses / Dedicar-se a la contemplació
Els complements introduïts amb la preposició en s'introdueixen amb la preposició a quan aquest complement és un infinitiu:
Pensar en un problema → pensar a resoldre un problema
Obstinar-se en un una cosa → obstinar-se a negar-ho
En les designacions de lloc, la preposició a pot introduir la indicació de l'indret cap al qual té lloc un moviment i també l'indret on és o s'esdevé alguna cosa:
Anar a Reus / Vivia a Tortosa / Fabricat a la Xina
ENEn les determinacions de lloc, serveix per introduir la indicació de l'indret on és o s'esdevé una cosa o l'indret cap al qual té lloc un moviment:
Ha viscut en tres cases diferents Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat
Els noms propis, l'article definit i els adjectius interrogatius demanen preferentment la preposició a:
resideixen a Romania Seuen a les cadires No sé a quin carrer viu
Els demostratius i els indefinits un i algun demanen preferentment la preposició en:Ara són en aquell cafè Vivien tots dos en una sola habitació Deu ser en algun cafè
Quan un infinitiu forma part d'una determinació circumstancial: En entrar jo, tots s'alçaren
Els complements introduïts amb la preposició en s'introdueixen amb la preposició a quan aquest complement és un infinitiu:
Pensar en un problema → pensar a resoldre un problema
Obstinar-se en un una cosa → obstinar-se a negar-ho
22
SuficiènciaSallent, 2013-2014
AMBLa preposició amb és usada per expressar l'instrument, el mitjà, l'acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte:
Eixugueu-vos amb el mocador / El tocava amb el dit / No enraona amb ningú / És molt bo amb els criats
Amb els verbs de moviment, amb pot designar el vehicle: Va venir amb la tartana
DES'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal (d'Argentona).
Es contreu amb els articles el i els: del, dels .
Són introduïts amb la preposició de els adjectius qualificatius del pronom feble en: Aquestes són massa grans. Ja en tinc de petites Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones
També quan ometem el verb i el pronom feble: Tinc quatre cintes blaves i tres de vermelles Hi ha havia molts alumnes catalans, i alguns de francesos
També quan s'usa el substantiu i el pronom feble que el representa: No en tinc cap, de llibre
Molts verbs admeten un complement introduït mitjançant la preposició de: Parlaven de tu / Recordeu-vos d'ell / S'abstenen de tot
També quan el complement d'aquests verbs és un infinitiu: Parlaven d'anar-hi / Recordeu-vos de venir / S'abstenen d'escriure
PER / PER APer: causa, agent, lloc, temps duratiu (durant). Per a: destinació, finalitat, temps concret. Però: per a + infinitiu = per (ho fa per molestar)
Passa per la plaça, pintat per un artista, tres cops per setmana, ho fa per plaer. L'ha pintat per a l'Enriqueta, ho tindré per al dijous
Canvi i caiguda de preposicions
Un complement del verb introduït per en quan és un sintagma nominal, canvia la preposició per a quan aquest complement és un infinitiu:
L’examen consisteix en tres exercicis → L’examen consisteix a resoldre tres exercicis
Les preposicions cauen davant la conjunció que: L’examen consisteix que els alumnes resolguin tres exercicisEstic d’acord que ho faci ell.
23
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Exercicis Nivell CSallent, 2013-2014
24
SuficiènciaSallent, 2013-2014
ACCENTUACIÓ
Accentueu si cal els mots següents:
cafe, pressec, cinque, set, reves, interes, cep, feix, vuite, esglesia, ences, congres,
cent, creixer, enten, entenem, entenguis, entes, modestia, permes, malbe, gairebe,
esferic, Amelia, mel
Accentueu si cal els mots següents:
hipopotam, canço, cançons, aixo, allo, blavos, gros, comic, tros, compota, arros,
Gloria, Osca, Oscar, copiar, tauro, disfuncio, tofona, sorollos, correr, corrents, corredor,
ocasio, verinos, de debo, bo, Consol, Monica, consol honorari, institucio
Accentueu si cal els mots següents:
comunicacio estrenyer camio pero
aixo tambe espes compravem
correr materia cronica vencer
despres (verb) cafe estomac educacio
esglesia funcionari descripcio rao
etcetera pesol creixer etica
enten diguerem angel propia
esten promes precios excursio
de debo memoria balanci diguerem
congres metronom pages reptil
biologica conseqüencia bambu pel·licules
desapareixer mobil extincio mamifers
volcanica historia astucia arees
fraccio ninxols Australia geologica
qüestio jurassic tardorenca merit
gairebe imaginacio exit centrisme
perdua imaginari tendencia excentric
25
SuficiènciaSallent, 2013-2014
clonacio telescopic analgesic evolucio
comicitat epoca liquens cientifics
comic facil essers metode
alzina automobil teixir astronom
pi alacra Italia Japo
Lluis escorpi platan Polonia
aguila fruita Austria canon
pinyo Russia Indonesia Hongria
Poseu-hi l’accent, si cal
dema, espai, balco, autobus, malentes, prudencia, historia, escas, insuficiencia,
daltabaix, cabas, esglesia, Belgica, pelvis, ingenu, espelma, magnolia, colera, glorios,
arros, repos, desgracia, espoli, besnet, clinica, centimetre, semafor, castig, arab, unic,
public, carrec.
Tennis, opera, cronica, colonia, proleg, postum, Gambia, Berlin, Gabon, Persia,
Mongolia, periodic, burges, frances, pages, promes, nomes, congres, acces, America,
perdua, pure, semola, genesi, anecdota, radio, pla, sa, tro, cru, tabu, anis, lluç, fletxa,
metge, algu, algun, coctel, feliç, obtus, atlantic.
Poseu els accents i les dièresis en els textos següents:
A la superficie, l’embat del vent sobre les aigues de l’estany creava una agitacio
confusa que desprenia un ruixim terbol que el vent s’enduia avall i que es barrejava
amb el remoli de pols de la sorra finissima, fangosa, de les vores de l’estany i de la
barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquos i de particules de sorra
cobri rapidament d’una capa finissima el pont del bastiment i els nostres cossos
insignificants.
Josep Pla, Lluna de mar
26
SuficiènciaSallent, 2013-2014
El real i el versemblant
[IX]. Es evident tambe, despres del que hem dit, que l'obra del poeta no es de referir les
coses esdevingudes, sino coses de mena que haurien pogut esdevenir-se, es a dir, les
possibles segons probabilitat o necessitat. Perque l'historiador i el poeta no es diferencien
per haver escrit en prosa o en vers (fora ben possible de posar els escrits d'Heròdot en
vers i no deixarien d'esser una historia, amb metre o sens metre): ans es diferencien,
perque l'un refereix les coses esdevingudes, l'altre coses que haurien pogut esdevenir-se.
Per aixo tambe la poesia es cosa mes filosofica i mes important que la historia; perque la
poesia expressa mes aviat el general, i la historia el particular. El general es aixo: quines
coses s'esdeve de dir o de fer a tal o tal home, segons probabilitat i versemblança; i
aquesta es la finalitat de la poesia.
Aristòtil: Poètica
Aixi hauria pogut prolongar-se la vida. Un any sencer i rodo com un globus, despres
tres, que es un nombre magic, i fins a set, que diuen que porta bona fortuna, i set
vegades set, com un oracle. Tota la vida emprimaverada. No havien apres que les
coses canvien de sobte, que el que hem teixit de dia es desfa de nit. N’Adelais resava
cada vespre perque el seu amor fos etern. Els deus l’escoltaren. Na Marta encenia
llumets i els portava a la bruixa algaidina, perque capgiras els signes del cel. Tambe
s’acompliren els seus desitjos. N’Arnau dormia inquiet, i es preguntava com acabaria
tot allo. Si les estrelles no haguessin escrit noves lletres, no hauria estat capaç de
deturar els encontres. Tal vegada haurien anat esmortint-se ells mateixos. Set vegades
set hauria estat massa temps. Pero l’eternitat d’aquella primavera no fou llarga. Un fet
inesperat altera el decurs de la historia.
Maria de la Pau Janer, Natura d’anguila
Augmenta la consciencia que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut
del planeta, com a consequencia d’uns habits d’us dels recursos i de degradacio del
medi que han canviat molt poc en el decurs dels darrers mil·lennis, mentre que el
nombre d’essers humans, origen d’aquesta utilitzacio de recursos i d’aquesta
degradacio, ha anat creixent. Ja no es tracta nomes dels ciutadans responsables i
(timidament) de les administracions, sino tambe, dels sectors productius, considerats,
encertadament o no, els principals culpables del desori ambiental.
La industria, l’agricultura, els serveis, despres d’haver utilitzat l’enverdiment com una
manera mes de guanyar mercat (per exemple, comercialitzant productes falsament
“ecologics”) comencen a adonar-se que cal fer quelcom mes que aprofitar la moda
ambiental, i passen a l’accio.
Joandomènec Ros, Avui, 5-7-1994
27
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Jo confesso
Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que
neixer en aquella familia havia estat un error imperdonable. De sobte havia entes que
sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Deu a
qui encarregar la cerca de solucions malgrat que, a mesura que creixia, m'hagues avesat
a delegar en creences imprecises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la
responsabilitat dels meus actes. Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d'en Dalmau,
mentre entomava el ruixat, vaig arribar a la conclusio que aquesta carrega em pertany
nomes a mi. I que els meus encerts i els meus errors son responsabilitat meva i nomes
meva. M'han fet falta seixanta anys per veure-ho. Espero que m'entenguis i que
comprenguis que em sento desemparat, sol i absolutament enyorat de tu. Malgrat la
distancia que ens separa, tu em serveixes d'exemple. Malgrat el panic, ara ja no accepto
cap fusta per surar. Malgrat algunes insinuacions, em mantinc sense creences, sense
sacerdots, sense codis consensuats que m'aplanin el cami cap a no se on. Em sento vell,
i la dama de la dalla m'invita a seguir-la.
Jaume Cabré: Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011.
Babar
Basicament, la historia de Babar es la d’un paquiderm qualsevol que, a causa de la seva
educacio i d’un vincle peculiar amb el mon dels humans, es convertira en el rei dels
elefants, i salvara i transformara el seu pais. Babar neix com un elefant comu i corrent:
creix i juga en una realitat idil·lica, entre els altres animalets. Tanmateix, aquesta existencia
adanica s'alterara, ja que un «caçador dolent» mata la seva mama i l'obliga a escapar del
bosc i a dirigir-se a l'enlluernadora ciutat. Aixi, el primer contacte amb la civilitzacio resulta
negatiu: interve per matar i destruir. Pero la ciutat li paga amb escreix el que li havia pres.
La figura femenina de la «anciana senyora» substitueix la mare i l'adopta. El primer que
Babar desitja es «vestir-se com cal»: ella li lliura tots els diners necessaris. En els primers
dibuixos camina de quatre grapes, pero tan bon punt abandona la nuesa i veu la seva
imatge vestida en un mirall, Babar pren consciencia de la segona pell que es la roba, i
comença a mimetitzar-se amb els humans i a reproduir-ne la postura bipeda. S'esdeve de
seguida un proces educatiu: Babar es transformara -sense perdre l'aparença d'animal- en
un esser huma: usa tovallo, fa gimnastica, es renta a la banyera amb esponja, condueix un
automobil, vesteix a la moda. «Ella li dóna tot el que vol».
Ariel Dorfman: Innocència i neocolonialisme
28
SuficiènciaSallent, 2013-2014
- Poseu accent als mots de les frases següents que n’hagin de dur:
- No se per que aquest estupid inspector m’han posat aquesta multa
- Els bens que pasturen a alta muntanya son mes sans que els que mengen
pinso
- En Pere feu un gest a ma mare i ella ho va trobar una insolencia
- Mon germa vol fer la volta al mon amb vaixell
- Si vens i vens tot el genere et donare una gratificacio
- No se amb que comptes per comprar-te un pis tan car
- Els pels d’aquell os s’havien cremat una mica a causa del foc
- Ves a la botiga de la cantonada i compra sabo, arros i pernil
- A aquests magatzems no he trobat res que m’agrades
- Quan sec al cotxe em queda el pantalo ple de secs
Poseu els accents que calguin:
- Ja estic fart que em prenguis el pel pel meu nas
- La seva dona li dona cada dia una plantofada
- El seu net va net i polit
- Fora millor que l’arreglessim fora del taller
- Es alt i es pensa que pot tocar el sol si fa un salt
- Es ben estrany, perque sempre deia que si a tot
- Son les dotze i encara no tinc son
- No sap pronunciar be la be
- Deu crea el mon en deu minuts
- El mes de maig va ploure mes que l’abril
- No se que diu: que si tomba, que si gira, que si no se que, que si si, que si no...
- Estic sol al mon, pero no soc l’unic
- Te te per convidar tot el pais a un picnic
- No us penseu que us deixaran: el retol diu “no en feu mal us”
29
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Convertiu els següents adjectius en adverbis, accentuant-los si cal:
bo ________________ assidu ________________
tebi ________________ estupend ________________
boig ________________ difícil ________________
promiscu ______________ cortès ________________
tènue ________________ tranquil ________________
comú ________________ aeri ________________
ingenu ________________ estupend ________________
lúcid ________________ audaç ________________
lícit ________________ mediterrani ________________
pèrfid ________________ ordinari ________________
marmori ________________ violent ________________
golut ________________ prudent ________________
Diftongs, accents i dièresis:
aire, treuriem, mouran, boina, feina, industria, diuen, cauen, diaria, gabia, fruitos,
patria, rabios, seure, gaita, llaurar, boira, meu, triomf, consciencia, bocoi, aneu,
Valencia, alegria, victorios, farmacia, familia, peixer, mereixer, contingencia, masia,
academia, precios, temieu, tenien, intendencia, instancia, sindria
maleir triar trair conduir
maleits triessiu tairien conduiu
maleiran triessin traien conduire
maleissin triessim traire conduis
maleirien triarien traissin conduissiu
maleiriem triat traida conduiriem
maleissiu triarieu traim conduirieu
maleire triin traiu conduirien
30
Nivell CSallent, 2011-2012
APOSTROFACIÓ I CONTRACCIÓ
Afegiu l’article definit a cada un dels mots següents i apostrofa’l quan calgui:
herba utilitat interès
oportunitat excepció Ignasi
Enric Isabel importància
ou aire Enrique Iglesias
unió Hamburg història
unitat Índia entrada
única ONU 11 de setmbre
homo sapiens intenció institut
Harry Potter Hemingway Homer
Escriviu, segons calgui, DEL / DE L’ / DE LA davant els mots següents:
Ignasi Irene
Isabel Isidre
Òscar Horaci
Helena Àngel
Immaculada Ernest
cosí Hipòlit
pare oncle
avi Íngrid
àvia Úrsula
Substituïu el substantiu dels sintagmes següents pel que hi ha entre parèntesis:
del carrer (hort) per al cosí (electricista)
pel secretari (Antoni) de la Irene (Pere)
al gener (octubre) al port (avinguda)
al metge (avi) pel poble (autopista)
a la tardor (estiu) a la Roseta (Heribert)
per al pare (oncle) de l'Anna (Joan)
SuficiènciaSallent, 2013-2014
ORTOGRAFIA CONSONANTS
Ompliu els buits amb s, ss, z, c o ç:
_____ivada, en_____iam, llongani_____a, llu_____, _____irera, metge_____a,
pré_____ec, ambulàn_____ia, fa_____ana, o_____ell, adre_____a, trame_____a,
electri_____itat, habita_____ió, llen_____ol, matalà_____, matalà_____os,
mestre_____a, tret_____e, di_____et, _____egle, al_____ina, ro_____ella,
pe_____ebre, pre_____eguer
Ompliu els buits amb s/ss/z/c/ç:
po_____ar, pa_____ar, pe_____ar, pen_____ar, ten_____ar, al_____ar, co_____ir,
re_____ar, tor_____ar, recol_____ar, esmor_____ar, arron_____ar, en_____opegar,
endol_____ir, ca_____ar-se, can_____ar-se, en_____umar, en_____endre,
ma_____ifica_____ió, pe_____igar, con_____iderar, pa_____ió.
Ompliu els buits amb s/ss/z/c/ç:
fí___ica mar___ al___ina per___ona pòli___a
___ebra cerve___a exce___iu oa___i confian___a
barnú___ no___a on___e don___ella dan___a
___ero tro___os ___is comte___a pa___ti___os
Ompliu els buits amb s, ss, z, c o ç:
Pe_____es del mu_____eu pendents de restaura_____ió.
_____ubven_____ions per al dèfi_____it muni_____ipal del pre_____upost.
De_____i_____ió en_____ertada i e_____peran_____adora.
Ve_____en re_____idus _____alin_____ al riu.
L’a_____o_____ia_____ió contra el càn_____er organit_____a un con_____ert.
Tret_____e mer_____enaris empre_____onats.
Es denun_____ien provoca_____ions de l’exèr_____it.
For_____a aba_____egadora dels mú_____ics bar_____elonins.
Comen_____aran a nego_____iar el finan_____ament al _____etembre.
Re_____ent re_____e_____ió als paï_____os indu_____trialit_____ats
32
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Feu el plural d’aquests mots:
os cas cabàs progrés
mes gos pes congrés
cos mas pagès interès
rus pis arròs vas
nas gas difós espès
anglès ús escàs fracàs
tros pas terròs exclòs
En l’escriptura d’algunes de les paraules de les frases següents és fàcil que ens
enganyem perquè no mantenen la correspondència c/ç amb el castellà c/z:
La teua expo___i___ió té un cert matí___ subjectiu.
M’he deixat el ___arró a la carni___eria.
___alparem de Còr___ega cap a Eivi___a pa___ant per Suï___a.
He anat al mu___eu de les Dra___anes.
He po___at la ___ervesa a la ca___ola.
No em po___is el café en una ta___eta.
Tinc un verní___ per a la pi___arra fet a Tuni___.
Una expo___ició de cal___es gòtics.
Vols co___ir-me la cami___a?
S’ha enfon___at estrepito___ament.
Quina és la cau___a de la rique___a?
Han trobat un tre___or bi___antí.
La ga___olina i la ben___ina.
Repo___ava sota un sal___e.
La intran___igència és dolenta com una met___ina.
En una hora s’han fet una dot___ena de tran___accions.
La cri___i de la don___ella li ha enfon___at l’ànim.
Al mu___eu hem vist quadres de pai___atge amb les mu___es.
Ha pintat amb pin___ell.
El teu pre___agi és poc plau___ible.
33
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Ompliu els buits amb les grafies corresponents
No puc distin___ir quin és l’alia___e d’aquest metall.
Po___ueren extin___ir l’incendi poc després de l’aterra___e.
Un camió de ___ran tona___e va derrapar en un vira___e.
Un bur___és és un membre de la bur___esia.
Elimineu els ad___ectius.
Poseu-vos els pi___ames i aneu a ___eure!
Via_____em perquè ens agrada via_____ar.
No trepi___eu la ___espa.
Fu___iu perquè us trepi___a?
Assa___arem aquest passa___e.
La pà___ina més lle___a és la ro___a.
S’ha llevat la corre_____a i les mi_____es.
Un home molt fero___e em va furtar el rello___e.
No desi___is enu___ar aquella óssa tan lle___a mentre desde___una.
He passe___at per la llo___a i he vist una poli___a fora de la si___a.
El massa___ista m’ha arre___lat les na___es.
Avui men___em fe___e, i demà men___arem rosse___at.
Ara va___ al despa___.
Un esqui___ d’oli al ___ersei.
Tens cap desi____? - Ui, desi____o moltes coses!
On he de___at l’esto___ de les ulleres?
Al país de ___au___a, les cases són de ___ocolata.
El grei___ de la ___emeneia m'enu___a tant com el su___e.
Les ___ifres de l’any mare___en si no les ___u____es rela____adament...
Bur___a per sota el co___í.
Dei___a la plan___a al calai___.
Fa____ ____imnàstica a la pla____a de ma___ a ___uny.
34
SuficiènciaSallent, 2013-2014
OCLUSIVES
Completeu les paraules següents:
luci___
àlgi ___
íncli ___
líci ___
pròfu ___
nàufra ___
vòmi ___
pèrfi ___
òbi ___
mèri ___
arxipèla ___
líqui ___
Completeu la paraula i feu el femení:
golu ___:
barru ___:
cornu ___:
feixu ___:
panxu ___:
exquisi ___:
poru ___:
cabu ___:
malastru ___:
atzia ___:
Ompliu els buits amb les grafies corresponents.
En l’examen del dissa__te el van declarar a__te
Un ma__ és com un il·lusionista
Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__
Sa__s què és un baoba__?
Jo esten__ la roba en un llo__ massa llòbre__
No compren__ per què he de pagar un recàrre__
Ha au__mentat el valor dels bons gre__s
Amb l’exercici ha a__quirit una complexió a__lètica
En Davi__ ha descobert el qui__ de la qüestió
Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__
Un article si___nat amb ___eudònim.
Latitu___ nor___ o latitu___ su___?
L’Alfre___ és mol___ resisten___ al fre___.
La Ma___dalena ens explicarà una anè___dota.
L’alfere___ ha menjat arrò___ a la ca___ola.
La pu___a s’ha po___at sobre la pin___a.
Comer___ d’hortali___es.
Hi___ar la bandera i al___ar el bra___.
35
SuficiènciaSallent, 2013-2014
LATERALS
Escriviu la paraula contrària dels adjectius següents.
legal:
lícit:
lògic:
llegible:
localitzable:
les:
limitat:
legítim
Completeu aquests mots amb l o l·l i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun.
Exemple: oscil·lar: oscil·lació
ampu.....ós:
pà.....id:
so.....:
he.....ènic:
conci.....i:
co.....aborar:
inte.....igent:
co.....idir:
to.....erar:
nu.....:
e.....aborar:
po.....uir:
rebe.....:
ga.....ant:
so.....icitar:
a.....egre:
de.....egat:
a.....udir:
a.....ucinar:
tranqui.....:
Completeu aquestes frases amb l, l·l o ll:
1. A l’examen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurídica: què és una
cèdu.....a de citació, un recurs d’ape.....ació, la .....egítima, etc.
2. Tras.....adeu amb cura una exce.....ent co.....ecció de tasses de porce.....ana.
3. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informàtic ha patit un co.....apse
co.....ossal que ha causat la cance.....ació de mi.....ers de vols.
4. En la tertú.....ia literària d’aquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una
de les nove.....istes més cè.....ebres del nou mi.....enni.
5. La insta.....ació de més tanques metà.....iques no so.....ucionarà el problema
dels accidents que hi ha en la circumva.....ació nord.
6. Deixa’t de fa.....òrnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....ícula és
l’idi.....i entre els protagonistes.
36
SuficiènciaSallent, 2013-2014
NASALS
1. Una co______emoració de temps i_____emorials
2. La si____fonia va ser executada i_____illorablement
3. Co____ferència de pre____sa
4. Traça una circu____ferència
5. Co____ta’m un co____te
6. Co____ta fins a dos-cents
7. Paguem al co____tat
8. El co____tat d’Urgell
9. Ca____brer, el co____te per favor!
10. Treballa com a co____table
11. Tractat de co____tabilitat
12. Tingues molt de co____te
13. Has co____tat malament, co____ta una altra vegada
14. El co____tador de l’electricitat
15. No hi co____tava
16. El co____te i la co____tessa passen pel xa____frà
17. Co____ten les cròniques que...
18. Haurem de donar co____te dels nostres actes
19. Busca l’o____bra sota els arbres de la ra____bla
20. Hi ha una i____ensa ga____a de regals
21. Les ge____es de la tiara del su____e pontífex
22. Un pa____flet ple d’accents circu____flexos
23. Els hebreus circu____ciden els i____fants
24. L’A____a parla amb circu____specció i la Núria amb circu____loquis
25. Una co____exió i____ecessària feta i___ocentment
26. Un jardí a____ex a la casa
27. Ho heu fet massa su____tuós. Ta____ateix vindré
28. L’assu____te era molt co____fús
29. És un senyor be____parlat i pri____irat.
30. Aquest ca____vi és tot un sí____toma
31. L’a____fitrió es va co____oure gra____ent e____ig dels aplaudiments
32. El so____riure de la i____fermera és com el de les ni___fes i___ortals
33. L’han conde____at i____erescudament
37
SuficiènciaSallent, 2013-2014
34. Es va i___ergir i___ediatament en la i____ensitat inco____ensurable de l’espai
35. L’Assu____ta demana co____fort al co____fessor
36. Un tra____via co____fortabl
37. Quin fa____farró!
38. Les proves d’i____pre____ta
39. La i____unitat parlamentària
40. Les circu____stàncies de l’ate____tat
41. Parlava amb è____fasi i circu____locucions fins que va e____udir
42. Un co____utador elèctric
43. Resultà ca____pió en el co____bat
44. Co____fegeix una garla____da de pà____pols
45. Déu és i____finit, o____ipotent i o____iscient
46. Circu____dar o e____cerclar alguna cosa
47. Inde____itzaran els da____ificats
Omple els espais buits amb la grafia o les grafies que hi falten.
Estigué una estona a___upit contra la pare___ i escoltà: no gaire lluny d’on era un grill
cantava incansablement. Ni un ble___ d’aire. A poc a poc es redre___à una mica,
trave___à ra___ent l’espai lliure i s’endin___à per entre les herbes altes. La terra flonja
___edia lleument sota els seus peus. Avançà com un autòmat fins que tro___à un
arbre i s’aturà. Amb el cos recalcat a la soca s’e___ugà el front: estava desfet. Però se
sentia més segur. Els darrers minuts dintre la casa havien estat com un malson i era
com si la frescor de la nit comen___és a di___ipar-lo.
MERCÈ RODOREDA. “Un home sol” dins de Vint-i-dos contes
Encerclat de filferros, d’esbar__ers, de canyes seques i de tro__os de sac, l’hort, a
tocar de la casa, era molt gran. Pel capda__all passava un re__ enclotat, i vora el
re___, gairebé sota d’un pre__eguer carregat de fruita, hi havia un ma__ís de clavells.
Vermells, tigrats, roses: un grapat de colors damunt el llit de les fulles i les ti__es.
MERCÈ RODOREDA. “Cop de lluna” dins de Vint-i-dos contes
38
SuficiènciaSallent, 2013-2014
PREPOSICIONS
Ompliu el buit amb les preposicions o articles que hi falten, Si no cal, indiqueu-ho amb el signe ø.
......... l’endemà va pensar ......... la seva cosina: ......... aixecar la vista d’un llibre que estava llegint es va adonar ......... que era davant seu. I més lluny va veure també ......... la seva mare, que s’acostava corrents ......... fer-los saber que ......... la nit haurien de menjar sopes ......... escurar l’olla.
......... veure que no disposaven de prou temps, tots van estar d’acord ......... ajornar la conferència ......... disposar de temps i poder reunir ......... les persones adequades. Confiaven ......... que tot podia quedar enllestit aviat, ja que tenien interès ......... resoldre la qüestió abans ........... que fos massa tard.
Aquell ermità estimava ......... Déu sobre totes les coses i saludava amb benediccions benignes ......... les escasses persones que s’aventuraven ......... aquell bosc comptant arribar a la vila abans ......... que el sol es pongués.
No va trigar ......... adonar-se ......... que no tindria temps. Com que estava acostumat ......... que li ho posessin tot fàcil confiava ......... trobar qui li fes la feina. De manera que es va disposar a localitzar ......... algun dels seus coneguts entre la gentada ......... demanar-li el favor.
Tothom coincideix ......... considerar aquesta proposta. Però ara caldrà advertir ........ l’encarregada ........ que haurem de córrer per tal ........ que arribem a temps.
.......... Tots Sants va poder tenir la cuina ......... que desitjava. Com que gairebé ja havia renunciat .......... poder-ne disposar, es complaïa .......... mantenir-la sempre brillant i s’entossudia .......... que ningú més la fes servir, tot i que s’havia de conformar .......... permetre que el seu fill hi perfeccionés les seves paelles. .......... veure’l entrar a la cuina ja tremolava, i l’angoixa no l’abandonava .......... que en sortia.
Sabien que tenien dret .......... que els indemnitzessin i no es conformaven .......... poca cosa. Volien obligar .......... l'asseguradora .......... respectar el contracte i van insistir .......... deixar ben clar que la solució del conflicte consistia .......... complir els acords signats.
S’han compromès .......... que acompanyaran .......... les nenes a fer les compres. M’asseguren que aniran .......... compte .......... comprar només les coses imprescindibles. Però, .......... que no tornin no sabré si obeeixen .......... les meves recomanacions.
Està interessat .......... vendre’s el cotxe, però no sé si podrà trobar .......... un bon comprador abans .......... que se n’hagi de desprendre de mala manera.
.............. acabar l'assemblea, tothom coincidia ............. valorar positivament .......... iniciativa. Per això vam avisar ............. l’encarregada, tot i que, des ............. que l'havien ascendit, s'entossudia ........... que no volia treballar .............. la tarda.
39
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Ompliu els buits amb les preposicions adequades i, si cal, amb els articles.
- M’agrada aquest sabó perquè fa olor __________ préssec.
- Respecte d’aquest tema, no tinc res __________ dir.
- Sóc del Masnou, però ja fa més d’un any que visc _________Barcelona.
- Necessitem pantalons __________ quadres__________ disfressa.
- __________ acabar la funció vam anar a sopar.
- __________ migdia sempre vaig a dinar amb les companyes.
- M’instal·laré uns dies__________ un hotel.
- Ara no puc, però si vols, ens trobem __________ tarda.
- He d’acabar l’informe__________ dos dies.
- En aquesta botiga fan descomptes que arriben __________ 50%.
Ompliu els buits de les frases següents amb l’element adequat. Tingueu en compte que els verbs són preposicionals.
- El Josep confiava __________ la paraula de tots els seus amics.
- No t’oblidis __________ demà hem quedat a les set davant del parc.
- Tinc molt d’interès __________ anar a veure l’exposició que fan al CCCB.
- L’Albert pensa __________ fer unes vacances uns dies perquè se sent esgotat
en aquests moments.
- Es va adonar__________ tot el que l’envoltava no era real.
- La Magda sempre somia __________ fer un viatge arreu del món.
- El culpable es penedeix __________ tot el que va fer.
- El joc consisteix __________ guanyar com més punts millor.
- Recordeu-vos __________ cal dur sempre una capelina a la motxilla.
- És tan orgullós que s’ha entossudit __________ fer-ho sol.
40
SuficiènciaSallent, 2013-2014
SINÓ / SI NO
1. Ho diré a la senyoreta ……………………………………. ho endreces.
2. No vol anar a la platja ……………………………………. a menjar paella.
3. A les notícies no sents ……………………………………. desgràcies.
4. No només ho heu de fer tot ……………………………………. que ho heu de fer bé.
5. ……………………………………. podem anar a París, almenys ens arribarem a Figueres.
6. No ho ha fet el Pau ……………………………………. el Miquel.
7. Haurem de replantejar-nos-ho ……………………………………. surt bé aquest cop.
8. Aquesta església no és romànica ……………………………………. gòtica.
9. No és ……………………………………. .un busca-raons.
10. Va venir molta gent. ………………………………., no hauríem omplert el teatre.
PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ
1. No vindrà ………………………………. no vol saber res del projecte. A més, no vol
explicar el ………………………………. de la seva actitud. Ja ho veuràs: no vindrà
………………………………. no hagi de donar explicacions. Tothom sap ………………………. ho
fa. Les raons ………………………. ho fa són ben transparents.
2. ……………………………………. serveix fer-ho tan bé si després ningú no s’ho mirarà.
3. Ja sospitàvem el …………………………. del seu capteniment. Avui ens ho ha confirmat.
4. Jo et diré ……………………. ho fa: ho fa …………………. no vol assumir
responsabilitats.
5. Treballo …………...………vull ser independent, no …………………...... vulgui fer-me ric.
6. ………………......... ho vols saber? …………......….... tothom t’empaiti per preguntar-t’ho?
7. No vulguis saber …………………….......... s’ha posat el vestit nou, aquesta nit...
41
SuficiènciaSallent, 2013-2014
TAN / TANT
1. Ni _________________ ni _________________. poc.
2. No corris _________________. No cal que vagis _________________ de pressa.
3. Si el ______________ per cent no fos _____________ alt, no riuries ______________.
4. Si cada mes hi posem un ______________, al final no hi haurem de patir __________.
5. ___________ els uns com els altres hi ha estat d’acord. No n’hi havia per ___________.
6. _________________ de bo _________________ sols es tractés d’això!
7. És _______________ tossut com una mula i _________________ li fa tot.
8. De ________ en _________ faig una escapadeta, però no ________ sovint com voldria.
9. Se'l menjava ________________ de gust que jo no m'hauria atrevit mai a contrariar-lo.
10. Si la gent no exagerés ______________, tot tindria millor mesura.
COM / COM A
11. És alegre ________________ unes castanyoles i feliç ________________ un gínjol.
12. El van presentar ___________ la gran sensació de les lletres catalanes contemporànies.
13. Estava vermell ________________ un tomàquet.
14. L’Ester, ________________ experta en la matèria, va aclarir tots els dubtes.
15. Tothom la considera ________________ la millor escriptora viva.
16. _________ cantant, és un autèntic desastre, però __________ animador és insuperable.
17. Col·laborem ________________ voluntaris en una entitat del barri.
42
SuficiènciaSallent, 2013-2014
SINÓ / SI NO
No hi havia l'Adelina, _____________ l'Ernestina.
Cal remenar-ho bé. _____________, s'enganxarà.
_____________ ho fas tu, ja ho faré jo.
Aquest missatge no és per a ningú en concret, _____________ per a tothom en general.
No és que no vulgui fer-ho, _____________ que ara mateix no tinc temps.
Ja començaré jo, _____________ us sembla malament.
Ho has de dir tu mateix, perquè, _____________, ningú no s'ho creurà.
No són _____________ excuses de mal pagador.
Van venir dues-centes persones, _____________ més.
1. Estudia més. _____________, suspendràs.
2. No és això exactament el que passa _____________ que es tracta de més coses.
3. _____________ho vols fer, pitjor per a tu.
4. Aquell home no duia _____________ un parell de mudes per al viatge;
5. ___________ ho dius tu, ho diré jo. Cal denunciar-ho; _____________, no se solucionarà mai.
6. No han encarregat el projecte a en Lluís _______________ a en Pere.
7. No sap pas l’anglès, _______________ l’italià;
8. No solament treballa, _______________ que també estudia als vespres.
Sobretot, avisa'm _______________ pots venir, que llavors avisaré la Mònica. De fet, jo no vull que
vingui la Mònica, _______________ que vull que vinguis tu. Però també és veritat que
_______________ la convido mai, al final se m'empiparà. Mira, anirem a sopar a Can Merlot. Si hi
has anat, ja saps com és el local. _______________, ja ho sabràs. Podem menjar carn a la brasa i,
_______________ hem de conduir, per postres demanarem vi bo amb una coca del cop de puny. No
és que estovin el client, _______________ que claven un bon cop a la coca, a la taula mateix. Et
farà gràcia, _______________ ho has vist mai.
43
SuficiènciaSallent, 2013-2014
PERQUÈ / JA QUE / DONCS / POSAT QUE
1. No es deu trobar bé, _______________ fa dies que no va a classe.
2. Són les deu tocades! - _______________ segur que ja fem tard al teatre,
_______________començava a aquesta hora.
3. Digues-li que anem a veure una altra agència de viatges ____________aquesta és molt cara.
4. Avui és el meu aniversari. - _______________ ho hem de celebrar!
PER QUÈ / PERQUÈ / DONCS / SI NO / SINÓ
1. No se li pot dir res_______________està molt enfadat. - _______________què hi farem!
2. No us ho dic _______________us espanteu, _______________ _______________actueu
amb molta prudència.
3. Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos. ______________ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?
5. La crisi s’agreuja. - _______________no sé com ens en sortirem.
6. _______________ es fa el màrtir? - _______________ li agrada que el planyin.
7. Duien que farà molt fred el cap de setmana. - _______________ més valdrà que no ens
moguem de casa.
8. Us ho diu, no _______________ ho feu ara, _______________ _______________ ho feu
quan pugueu.
9. M’heu d’explicar _______________no vau venir a la reunió.
10. _______________arribes tan tard? _______________ s’ha espatllat el metro?
44
SuficiènciaSallent, 2013-2014
PERQUÈ / PER QUÈ / DONCS
Han vingut _______________ els venia de gust veure‘t.
Han vingut _______________ els solucionis el problema.
Que plou molt? _______________ millor que avui ens quedem a casa.
Encara no sap _______________ s‘ho ha pres malament.
Ha obert la finestra _______________ feia olor de resclosit.
Ha obert la finestra _______________ hi entrés la fresca.
Tenia ganes de saber el _______________ de tot plegat.
Diu que dilluns és festa! _______________ tenim tres dies!
SINÓ / SI NO / PERQUÈ / PER QUÈ / DONCS / TANMATEIX / POSAT QUE / COM QUE
_______________ us agrada el llibre que us proposo _______________ el trobeu massa llarg,
_______________no en proposeu un vosaltres?
No m‘ha volgut dir _______________ se n‘havia anat. Vull saber el _______________ de tot això.
No vindrà avui, _______________ demà.
Eren força gent i_______________ no van fer l‘excursió.
No cal que vinguis _______________ et ve de gust _______________ la reunió no és gaire
important.
Ha arribat tard _______________ el tren ha vingut amb retard. _______________ , ja seria a casa
fa estona.
_______________ la professora s‘ha fet un esquinç, aquesta setmana farà classe l‘Albert.
a) (Com que / Posat que) encara no han acabat el treball, faran hores extres per fer-lo.
b) (Com que / Posat que) encara no hagin acabat el treball, faran hores extres per fer-lo.
c) Els nois van al cine (perquè / doncs) fan una pel·lícula que els agrada molt.
d) Cal que revisis bé la redacció. (Si no / Sinó), et descuidaràs algun accent i és una pena!
e) Van descobrir el motiu (perquè / per què) es concedien tantes llicències d‘obres.
f) No vindrà avui, (si no / sinó) demà passat, (perquè / doncs) no es troba bé.
45
SuficiènciaSallent, 2013-2014
g) Encara no saben (per què / perquè) no els renovaran el contracte.
h) Obrirem l‘aula a les nou (per què / perquè) no us hàgiu d‘esperar a fora.
i) M‘agradaria que m‘expliquessin (per què / perquè) no deixen entrar en aquest parc.
j) No li han dit la veritat (per què / perquè) no s‘espanti.
k) Fan un reportatge del personatge (perquè / doncs) ha estat molt rellevant per al país.
l) Han tallat el carrer? (perquè / doncs) haurem de deixar el cotxe a l‘aparcament.
m) No entenen el (per què / perquè) de la seva actuació tan incomprensible.
n) Han de complir amb el que s‘ha pactat, (sinó / si no), ja no ens en refiarem més.
o) Al final el viatge d‘aquest estiu no serà a Egipte, (sinó / si no) a Croàcia.
p) Donem el sopar a les criatures; (sinó / si no), tindran son i no menjaran res.
q) Esteu gaire cansats? No? (perquè / doncs) podem anar d‘excursió.
a) No em deixis això _______________ et va bé. (SI NO / SINÓ)
b) Elles sempre em pregunten ______________ faig aquests comentaris. (PERQUÈ / PER QUÈ)
c) ___________ encara no ho dominen, hauran de fer un altre curset. (COM QUE / POSAT QUE)
d) _______________ faci bon temps, anirem a la platja. (COM QUE / POSAT QUE)
e) Ens ho van comentar _______________ en traguéssim profit. (PERQUÈ / PER QUÈ)
f) Això ens ho haurem de mirar amb molta calma. _______________, no en traurem l‘aigua clara.
(SI NO / SINÓ)
g) _______________ serveix, l‘esquema que has fet? (PER A QUÈ / PER QUÈ)
h) Aquelles persones sempre volen saber els motius _______________ fem les coses. (PER
QUÈ / PERQUÈ)
i) No vol saber _______________ ens hem presentat a casa seva. (PER QUÈ / PERQUÈ)
j) No has de fer cap treball més _______________ amb el que has fet ja n‘hi ha prou. (DONCS /
PERQUÈ)
k) No hem trobat cap dels catorze llibres que ens vas recomanar,_______________ uns altres
que ens han fet més el pes. (SI NO / SINÓ)
l) Va estar estudiant una bona temporada el _______________ del seu comportament. (PER
QUÈ / PERQUÈ)
m) _______________ nevi, anirem a esquiar uns dies. (POSAT QUE / COM QUE)
n) _______________ no ho voldrà fer, haurem d‘elaborar una altra estratègia. (POSAT QUE /
COM QUE)
46
SuficiènciaSallent, 2013-2014
o) Haurem de plantejar-nos una altra opció _______________ vénen. (SI NO / SINÓ)
p) Es prega _______________ deixin la roba sobre el sofà. (Ø / QUE)
q) Et regalaré un diccionari _______________ et puguis preparar millor. (PERQUÈ / PER QUÈ)
r) Ho han estat preparant amb molta cura; _______________, hauria quedat molt malament. (SI
NO / SINÓ)
PERQUÈ / PER QUÈ
a) M‘heu de dir ________________________ no us agrada el cant gregorià.
b) T‘ho portaré demà ________________________ t‘ho mengis.
c) Vam tornar molt d‘hora________________________ l‘endemà havíem de matinar.
d) No ens va dir ________________________ ens necessitaven.
e) ________________________ es trobava bé, va marxar.
f) Ella vol saber el ________________________ d‘aquesta decisió tan inoportuna.
g) ________________________ tens tanta pressa, Antoni?
h) Aquelles eren les candidates ________________________ havia apostat.
i) Vol saber ________________________ has portat això.
j) Explica‘m ________________________ ho dius.
a) No vol dir-te _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) no vol fer la vertical sobre la taula.
b) No agafis aquesta jaqueta tan vella, _______________ (SI NO / SINÓ) la que et vaig regalar
l‘altre dia.
c) Hauries de sortir cap a la feina. _______________ (SI NO / SINÓ), faràs tard.
d) No cal que vinguis _______________ (SI NO / SINÓ) en tens ganes.
e) Ens ho va comentar _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) poguéssim fer la comanda.
f) Hauries d‘anar tirant cap a casa _______________ (DONCS / PERQUÈ) plourà i et mullaràs.
g) _______________ (POSAT QUE / COM QUE) fa bon temps anirem a la platja.
h) Volia saber les causes _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) havia vingut.
i) Es prega _______________ (Ø / QUE) ens facin arribar els documents al més aviat possible.
j) No cantis tan fort, _______________ (DONCS / QUE) despertaràs la teva germana.
47
SuficiènciaSallent, 2013-2014
1) No només van comprar els productes d‘oferta, ___________________ (SINÓ / SI NO) que
també van acabar comprant d‘altres coses que no necessitaven.
2) ____________________________ (SINÓ / SI NO) vigiles, cauràs i et faràs mal!
3) Sol·licito ______________________ (Ø / QUE) em concediu la beca per al curs d‘anglès
d‘aquest estiu.
4) Aquesta nit no podré venir a la revetlla, ___________________ (PERQUÈ /DONCS) tinc molta
feina per fer.
1) Aquesta nit volíem sopar fora, però ______________________________ (COM QUE / POSAT
QUE) la cangur no podrà venir ens quedarem a casa.
2) Segur que _________________________ (SINÓ / SI NO) paguem els rebuts pendents ens
tallaran el corrent.
3) No entenc _____________________________ (PERQUÈ / PER QUÈ) t‘hi entossudeixes tant.
4) Posa una falca a la porta ___________________________ (PERQUÈ / PER A QUÈ) no es
tanqui amb el vent.
5) No fumis tant ______________________________ (PERQUÈ / DONCS) el tabac és nociu per
a la salut.
6) Explica‘m __________________________ (PER QUÈ/ PER A QUÈ) faràs servir aquest trasto.
PRONOMS FEBLES
1. Feu la combinació correcta de pronoms febles:
1. La Júlia ha dut el ram de flors a la seva àvia. La Júlia ha dut.
2. Enviaré aquesta nota a Barcelona. enviaré.
3. No diguis això a la teva germana. No diguis.
4. Té nines a l'armari. té.
48
SuficiènciaSallent, 2013-2014
5. Dóna el diari al teu pare! Dóna____________.
6. Ja encarregaré les flors a la florista. Ja encarregaré.
7. Van donar la bona notícia al seu pare. van donar.
8. Corda les sabates a la teva germana! Corda .
9. Si us plau, perdoneu les malifetes a la petita Neus. Perdoneu_________________.
10. Vaig donar les claus a la portera. vaig donar.
11. Demana això al teu avi. Demana .
12. La Marta escriu cartes a la seva mare perquè s'enyora. La Marta escriu.
13. Dóna pomes al teu germà. Dóna .
14. Deixeu llegir els contes als nens. Deixeu llegir.
15. Donaré els rovellons als convidats. donaré.
16. Torneu la guitarra als veïns. Torneu .
17. No facis això als teus amics. No facis.
18. Van recitar poemes als convidats. van recitar.
19. Porta la llenya a les veïnes. Porta .
20. Cal allunyar els nens dels perills. Cal allunyar .
21. Aviat trauran la xarxa del mar. Aviat trauran.
2. Feu la combinació correcta de pronoms febles:
1.1. El pare demana el diari: dóna .
2. Encara no tenim el regal per a la neboda; demà____________________comprarem.
3. Al vostre nét li agraden molt aquests llibres; compreu .
4. Al veí no li cobris els tomàquets: regala_______________________.
5. El nostre client demana els llibres; demà enviarem.
6. L'obrer s'ha fet una ferida; el metge ja cura.
7. En Joan no podia valer-se de les mans; havien lligat.
8. Si això li agrada, compra .
9. Carregui-m'ho en compte, això; a fi de mes pagaré.
49
SuficiènciaSallent, 2013-2014
2.1. Li escrivia cartes; no parava d'escriure___________________.
2. El Pauet volia contes i vaig comprar una col·lecció.
3. La Júlia vol nines; hauré de regalar dues.
4. Als teus pares, demana de bona manera, el cotxe.
5. Als teus amics, envejo, l'entusiasme que tenen.
6. Les teves amigues volien els programes. Ja pots donar.
7. Les veïnes ens reclamen la guitarra; torneu_____________________.
8. Les nenes no poden obrir la porta. Obre tu.
9. Els nois duen les cistelles buides; ompliu________________ .
10. Ja te les deixaran, les tisores de podar: demana_________________.
3.1. Si vostè no té paraigua, jo deixaré un.
2. Això que m'ha fet la Cristina, mai no perdonaré.
3. Fes una truita per a la nena i dóna__________________.
4. Es pensava que trobaria la Núria a casa, però no ha trobada.
5. El certificat, el té la directora; per què no demanes?
6. Nosaltres repartirem joguines als nens. Vosaltres també repartireu?
7. En Fidel no faria fer, això, a la Mercè.
8. En Marc em va dir que enviaria les fotografies a l'Enric, però encara no __________ha enviat.
4.1. Demà li diré que no vull anar de vacances amb ella, però no sé com dir____________ perquè
no s'enfadi.
2. M'encarregava del dinar dels nois, però no vaig poder preparar_______________ perquè vaig
arribar tard.
3. La Mireia demana aquesta nina, però jo no vull comprar.
4. Aquesta carpeta va en aquell prestatge: posa______________________.
5. Vindrà en Mateu a comprar tomàquets. Dóna dos quilos.
6. Vas prometre que explicaries això a la Joana. Quan penses explicar______________.
7. Ens va dir que tiraria la cullera a terra, i _________________va tirar
50
SuficiènciaSallent, 2013-2014
5. 1. Has dit a la Neus que avui vindran els oncles o encara no has dit?
2. Si en Joan em demana diners, deixaré.
3. Si encarregues llibres a l'Albert, encarrega també per a mi.
4. —Has de donar l'article al director com més aviat millor. —No pateixis, que ja ______he donat.
5. Avui he enviat els llibres a la Maria: he enviat per correu urgent.
6. Va vendre la casa a una senyora argentina. va vendre a molt bon preu.
7. Cal enviar la roba que us sobri als damnificats. Envieu a través de la Creu Roja.
6.1. Havia de portar els mobles als pares, però encara no he pogut portar______________.
2. He posat els llibres al prestatge; he posat aquest matí.
3. Has escrit la carta a la Maria? No, encara no he escrit.
4. Compra aquest llibre per al teu nebot. D'acord, ja compraré.
5. El mestre preguntarà la lliçó a la Laia, però sembla que preguntarà per escrit.
6. Ja has dit a la Mercè que no pot venir? Sí, ja he dit.
7. Al judici, van donar la raó a l'empresa. Tothom es va estranyar que______________ donessin.
7 .
1. No us diré res del negoci. De moment, no ____________________ vull parlar.
2. On vas amb tanta sal al pa amb tomàquet? No te ___________________ posis més.
3. Els dies es fan molt més curts; ______________________ heu adonat?
4. Trobo l’Ester molt canviada. Tu no ________________________ trobes?
5. Vull apuntar els nens a futbol. Què cal portar per inscriure ____________________?
6. Pot prendre sucre, la iaia? Què passarà, si ___________________dono?
7. Aquestes punxes us fan mal: ara miraré de treure _____________________ amb unes pinces.
8. Has de donar enciam a l'ocell. Recorda que has de donar dos cops a la setmana.
51
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Morfologia verbal
Convertiu les frases afirmatives en negatives i a la inversa:
No desaparegueu!
Veniu a veure'ns!
No us distragueu!
Exclou-lo de la llista!
No ens asseguem!
Veneu-vos el pis!
No ens moguem!
Enceneu el foc!
No us ho cregueu!
Moveu la taula!
No us confongueu!
No beguem més!
Compareix davant de la premsa!
No vulgueu saber-ho!
Completeu les frases següents amb el verb que teniu entre parèntesis
1.
Si (SABER) ____________________________ que vindrien m'hauria posat les sabates dels diumenges.
Ens recomanen que (BEURE) ________________________________ dos litres d'aigua cada dia.
Si el (VOLER) _______________________________________ us el deixaria bé de preu.
Si ho haguessis dit amb aquestes mateixes paraules, segur que els (COMMOURE) _________________.
El Sandro (PERCEBRE) ____________________________ coses que ni tu ni jo no ens podem imaginar.
2.
Demà (DEBATRE) _______________________________ la qüestió amb més calma.
Si (SABER) _______________________________ el que jo sé, no ho diries, això.
Aquest trimestre la gerència ha (COMPLIR) ________________________________ tots els terminis.
Actualment, el projecte el (FINANÇAR) ____________________________________ els japonesos.
Si (INTERROMPRE) _______________________________, digueu-nos-ho.
Vam posar-vos-la perquè volíem que (DISTREURE'S) _______________________________ .
3.
Si no (CONTREURE) __________________________________ tants deutes, viuries més tranquil.
Un defensa l'ha (EMPÈNYER) ___________________________________ i ha caigut a dins de l'àrea.
Us ho (CREURE) ____________________ o no us ho (CREURE)_____________________, ha anat així.
Si (PODER) _________________________________ ho farien, no ho dubtis.
La Troica no (CONCEBRE) _______________________________ cap futur fora de l'euro.
Si hi (CABER) _______________________________ et diríem que vinguessis.
52
SuficiènciaSallent, 2013-2014
4.Vigileu que no els ______________________________ (OFENDRE) amb aquests comentaris.
Nens, __________________________ (ESTAR) quiets i ___________________________ (FER) silenci.
Els proveïdors ens ______________________________ (ASSORTIR) de tot el que ens cal.
Tot el que ______________________________ (POSSEIR) ho devem a un atzar incert.
Cal que ______________________________ (BEURE) molta aigua quan feu el Tagamanent.
______________________________ (BEURE'S) la llet, nens!
N'ha ______________________________ (REBRE) moltes, de patacades, però sempre s'ha sobreposat.
PUNTUACIÓ
Puntua cadascun dels dos textos següents d’acord amb el títol. Pots usar comes, punts i comes, punts i signes d’interrogació i d’admiració.
N’HUGUET ÉS UN SENYOR
Rates de femer de bigotis mollsllimacs babosos llargandaix salata la taula de n’Huguet Trencacollsno hi trobareu altra menja milloren abundància us omplirà el platn’Hug refum és un porcno és un senyor
N’HUGUET ÉS UN PORC
Rates de femer de bigotis mollsllimacs babosos llargandaix salata la taula de n’Huguet Trencacollsno hi trobareu altra menja milloren abundància us omplirà el platn’Hug refum és un porcno és un senyor
Corregeix, si cal, la puntuació d’aquests fragments:
Les drogues, arriben a provocar addicció, i causen nombrosos problemes.
Molts enganxats tot i que voldrien, no poden curar-se perquè no tenen suport afectiu ni diners.
No estic d’acord evidentment, en l’aplicació de la pena de mort.
Una de les revolucions més importants en la vida quotidiana dels éssers humans ha estat l’ús de l’automòbil. Ha escurçat distàncies i ha fet possible que, les persones obligades a fer llargs recorreguts cada dia, puguin gaudir d’un temps lliure extra.
53
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Sensibilitzar sobre aquesta necessitat candent és un dels reptes del col·lectiu sanitari i també dels representants públics.
Sóc metge perquè els meus avantpassats ho van ser sóc cirurgià perquè tinc un tarannà força resolutiu i sóc pediatre senzillament perquè m’agraden els nens.
El Sr. Planells forma part del sector immobiliari des de fa aproximadament una trentena d’anys però també ha consagrat la seva trajectòria professional al món de la banca.
El Sr. Planells forma part del sector immobiliari des de fa aproximadament una
trentena d’anys. Paral·lelament però també ha consagrat la seva trajectòria
professional al món de la banca.
Cohesió interoracional
La facultat distintiva dels éssers humans és la parla. És del tot legítim que hi hagi una disciplina encarregada del seu estudi. La lingüística. Hi ha d'altres ciències interessades en aquesta investigació. El llenguatge abasta tot d'aspectes diferents.
Com que la facultat distintiva dels éssers humans és la parla, és del tot legítim que hi hagi una disciplina encarregada del seu estudi: la lingüística. Però hi ha d'altres ciències interessades en aquesta investigació, perquè el llenguatge abasta tot d'aspectes diferents.
Jesus Tuson: Introducció a la lingüística, p.98
54
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Ompliu els espais buits amb una de les tres opcions que tens al final del text.
Una Marilyn mai vista
Probablement si hagués nascut en el si d’una família de classe mitjana, de pare
comptable i mare professora de piano, Norma Jean Baker (1)....................................
estat una bonica i aplicada secretària de direcció; (2).................................... casat amb
un professor de secundària i, als 36 anys, en lloc d’empassar-se un tub de Nembutal,
hauria estat una bella i rodoneta mare de família nombrosa que hauria arribat avui a
ser una àvia octogenària de simpàtics clotets a les galtes.
Però va ser la ser filla d’una mare jove, no solament soltera, amb tot el que això
significava en l’Amèrica de 1926, (3).................................... també carn de psiquiàtric,
(4).................................... la seva evident debilitat mental. Per això la nena va viure
envoltada de mares d’acollida indiferents i d’aspres zeladores d’orfenats, on, com que
era una falsa (5)...................................., (6).................................... tenia una mare que
anava de manicomi en manicomi, va adquirir la categoria de transeünt.
(7).................................... aquestes circumstàncies, i des de la perspectiva dels
estudiosos o dels simples devots, (8).......................... història de Marilyn Monroe
(9).................................... ha anat mostrant sempre com la d’una
(10).................................... noia “afortunada” que (11).................................... va poder
ser feliç, com la d’una joguina en poder dels estudis de cinema i com la d’una
mercaderia eròtica que solament podien assolir homes poderosos.
Adorada i vigilada, la seva vida sempre ha estat envoltada de misteri, i fins i tot la seva
mort, encara avui dia sense aclarir, ha contribuït a crear la llegenda més resistent de la
història hollywoodiana.
La tràgica (12).................................... del 1962 ha portat cua. La revista Vanity Fair
acaba de celebrar el 25è aniversari amb la protagonista rutilant de Niagara en portada.
D’entre els cadàvers del món del cinema, el seu és, probablement, el més bell.
Indiscutible símbol sexual d’una època i referent de les posteriors,
(13).................................... ha estat mai tan unànimement admirat com ella. “Si
exceptuem Greta Garbo, no hi ha hagut en la pantalla cap (14)....................................
dona amb (15).................................... de voltatge”, va dir Billy Wilder després de
dirigir-la a La tentación vive arriba. Al film Ningú no és perfecte hi va fer una
interpretació esplendorosa, tot i que durant tot el rodatge es va mostrar com una
persona odiosa, neuròtica, impuntual, desequilibrada i intractable. Segurament que és
55
SuficiènciaSallent, 2013-2014
cert tot el que s’ha explicat d’ella, però tan sols la seva presència ja omplia cinemes:
era indiferent de quina pel·lícula es tractés. Malgrat no haver estat mai nominada a
l’Oscar, va arribar molt més lluny del que han arribat la majoria d’estrelles de qualsevol
època.
Magazine de La Vanguardia, novembre de 2008 (text adaptat)
- a. hagués b. hauria c. haguessis
- a. s’hauria b. s’hagué c. s’hagués
- a. si no b. sinó c. doncs
- a. degut a b. en culpa de c. a causa de
- a. orfes b. òrfena c. orfe
- a. doncs b. per què c. ja que
- a. gràcies a b. degut a c. culpa a
- a. l’ b. al c. la
- a. se’ns b. se’ls c. se us
- a. pobres b. pobre c. pobra
- a. mai b. mai no c. sempre
- a. sobredosis b. sobredosi c. sobre dosis
- a. ningú no b. ningú c. tothom
- a. altra b. altre c. altres
- a. tan b. gens c. tant
56
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Llegiu el text següent i subratlleu la resposta (a, b o c) que és correcta i adequada a cadascun dels espais en blanc (01-12). Hi ha un exemple al començament (0).
Islàndia, terra de gel i foc
Islàndia és una lliçó d’humilitat. Aquesta terra demostra constantment la superioritat de la natura, la impotència de l’ésser humà i els seus (0)_____ sempre provisionals. Quan algú visita Islàndia comença a entendre com funciona l’interior del nostre planeta. Islàndia és una lliçó de geologia en viu: tots els capítols d’un llibre de ciències naturals (01)_____ apareixen explicats amb precisió natural. Aquesta terra és feta d’un paisatge lunar, àrid, però no us la imagineu (02)_____, sinó que també té paratges naturals d’una gran bellesa.
Islàndia gairebé no té indústria contaminant: (03)_____ exemple del baix nivell de pol·lució, els islandesos mostren el riu (04)_____ passa pel mig de la capital, (05)_____ la gent pesca salmons. O la Llacuna Blava, un llac d’un color blau intens, amb les aigües ben pures i saludables, (06)_____ sigui a tocar d’una central d’energia geotèrmica.
Només la costa del país és habitable. El centre està format per un desert de gel i roca imponent. Al sud-est d’aquesta massa gelada hi ha el llac de Myvatn, amb uns itineraris marcats que permeten recórrer la riba. (07)_____ cas de les indicacions, perquè una badada o una imprudència podria fer que algú (08) _____ en un pou d’aigua en ebullició, com ara l’anomenat Cuina del Diable, o de quedar mig escaldat per una fumerola volcànica que desprèn (09)_____. En un paisatge com aquest a un li vénen atacs de bondat interessada i és que, si l’infern existeix, (10)_____ una cosa ben semblant (11)_____ aquesta.
La capital, Reykjavík, té una extensió similar a Barcelona, amb tan sols 120.000 habitants. D’espai, en conseqüència, no (12)_____ falta. Qui no voldria viure en una ciutat amb aire de poble gran i completament envoltada de natura?
0 a) triomf b) triomfs c) triumfs
01 a) ens b) ens hi c) ens n’
02 a) gris i uniforma b) gris i uniforme c) grisa i uniforme
03 a) com b) com a c) com a un
04 a) el qual b) per on c) que
05 a) en el qual b) en el que c) en que
06 a) altrament b) malgrat c) per bé que
07 a) Tothom fa b) Tothom fan c) Tots fan
08 a) caigués b) caigui c) hagués caigut
09 a) un olor pudent b) una olor pudent c) una olor pudenta
10 a) deu de ser b) deu ser c) serà
11 a) a b) amb c) en
12 a) els b) els en c) els hi
57
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Llegiu el text següent i ompliu els espais buits amb la paraula o les paraules correctes i
adequades al context.
• Hi ha buits que s’han d’omplir flexionant el mot que hi ha entre parèntesis.
• Si no hi ha cap mot entre parèntesis, s’ha d’omplir amb el mot o mots més adequats
segons la normativa.
Exemple:
Amb els anys, el parc del Tibidabo, modernitzat, ha sabut (SABER) conservar les millors
atraccions. El parc ofereix al visitant d’avui un espai per a la diversió.
La Terra Alta, una comarca per assaborir a poc a poc
L’ _______________ (ABRUPTE) geografia de les serres de Pàndols i Cavalls va ser
refugi dels combatents durant els tràgics esdeveniments de la batalla de l’Ebre. Avui,
aquesta contrada és tranquil·la i convida _____________ visitants _____________
respirin el seu silenci per viure el present.
La batalla de l’Ebre ha deixat _______________ (FORÇA) testimonis a gairebé tots els
pobles de la comarca i la memòria d’uns fets que ningú no voldria tornar a viure. A
Corbera d’Ebre encara són visibles els efectes de la Guerra Civil; passejant
_______________ seus carrers es poden veure les cases en runes i la
_______________ (MALMÈS) església de Sant Pere. A la Punta Alta de la serra de
Pàndols (705 m) la lleva del Biberó va promoure un monument a la pau. En aquest pic,
només el vent _____________ (INTERROMPRE) el silenci de l’esplèndida panoràmica
que s’estén al davant.
La Terra Alta amaga gran varietat de paisatges: des de conreus de vinyes, oliveres,
ametllers i avellaners _______________ paratges espadats, cascades, salts d’aigua i
nombroses fonts.
Els vins de la comarca tenen caràcter, com la terra i la gent. La garnatxa negra és una
varietat de raïm molt conreada, _______________ s’elaboren uns excel·lents vins
reconeguts com a denominació d’origen. Si sou amants de beure el vi en bóta, cal que
_______________ (SABER) que hi podeu trobar bótes de gran qualitat fetes
artesanalment amb pell de cabra, _______________ la tradició vinícola de la comarca
ha fet que hi ____________ (APARÈIXER) una artesania relacionada amb el transport
del vi.
58
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Ompliu els espais buits amb un mot adequat al context, derivat del que hi ha escrit entre parèntesis. Hi ha un exemple al començament (0).
No hi ha més cera que la que crema
En el nostre país, les espelmes i els ciris han estat elements tradicionals del culte
religiós. Per això, l’ofici de cerer o (0) candeler (CANDELA) té molta tradició i el col·legi
barceloní de candelers de cera acaba de commemorar els cinc-cents anys d’(1)
_______________ (ANTIC) d’aquest ofici. Aquesta celebració arriba en un bon
moment per la gran demanda d’espelmes artesanals, que ara la gent valora com a
objectes decoratius.
Per elaborar espelmes de manera artesana, cal partir d’una bona cera, que pot ser
d’origen mineral, vegetal o animal. Les ceres minerals, les més usades actualment,
són productes derivats del petroli per refinació. Les vegetals provenen del (2)
_______________ (FULLA) de determinades plantes, sobretot d’espècies tropicals;
aquestes plantes tenen les fulles recobertes d’una capa de cera impermeable que els
dóna una (3) _______________ (BRILLAR) característica. Les ceres més populars,
però, són les animals, que s’obtenen dels ruscos de les abelles i del greix dels xais.
Sigui quin sigui el tipus de cera utilitzat, la fabricació de les espelmes comença pel (4)
_____________ (BLANC) de la cera: la d’abella, per exemple, és d’un to (5)
_____________ (GROC) molt poc atractiu. Quan ja s’ha (6) _____________ (BELL)
prou el color, la cera s’escalfa fins que queda fosa i llavors s’aboca en uns motlles
especials. Cal esperar una estona fins que la cera s’hagi refredat i (7)
______________ (DUR). Si se li vol donar un acabat més decoratiu, l’espelma es pot
(8) _______________ (VERNÍS). Aquest procés és llarg, però el producte obtingut té
una simplicitat natural que actualment es valora molt.
Carles Riera, Cavall Fort, n. 849/850 (text adaptat)
59
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, marqueu amb una X les DUES opcions adequades al context. Hi ha un exemple al començament (0).
El robot munyidor
El robot munyidor és una de les atraccions (0) de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. Des de la seva aparició, l’any 1992, les màquines de munyida automàtica s’han anat perfeccionant per augmentar la producció lletera. Ara, amb les avançades aplicacions informàtiques i la tecnologia làser, aconsegueixen una adaptació (1) dels cubs d’absorció de llet a cada animal fins que la llet deixa de fluir. El seguiment és més fàcil, perquè el programa de gestió (2) la producció diària, la qualitat de la llet i l’estat de salut de les vaques, entre altres (3) . A més a més, durant la munyida la presència del ramader no és necessària i, per tant, se li redueix la jornada laboral
(4) l’aspecte econòmic, la implantació del robot de munyida automàtica representa una gran inversió de capital. En un (5) de pocs anys, però, hi haurà (6) marques de robots que competiran entre elles, la qual cosa n’abaratirà els preus. D’altra banda, la Comunitat Econòmica Europea tendeix a restringir progressivament les quotes de producció lletera i en un futur no gaire llunyà (7) que les granges redueixin (8) de vaques a 60, justament les que pot assumir una unitat de robot. Així, el futur d’aquestes màquines sembla assegurat i els de la Fira pronostiquen un canvi radical en la vida del ramader.
Jordi Sunyer. El 9 Nou, 27-9-1999 (text adaptat)
Tingueu en compte que sempre hi ha DUES respostes correctes.
0 a) cabals b) cabdals c) principals
1 a) completa b) complerta c) perfecta
2 a) assenyala b) indica c) senyala
3 a) dades b) dates c) detalls
4 a) Amb relació a b) En quant a c) Pel que fa a
5 a) període b) plaç c) termini
6 a) diferents b) diverses c) vàries
7 a) caldrà b) serà necessari c) serà precís
8 a) el nombre b) el número c) la quantitat
60
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Aneu al centre cívic per parlar amb alguns avis. Mentre espereu, escolteu algunes
converses. Omple els espais buits de manera que obtinguis frases coherents amb
cada fragment de conversa.
—Ahir el metge em va dir: “No mengi gens de greixos, que li pujarà el colesterol.”
—Que el metge et va dir que no (1) ________________ greixos, que et (2)
____________el colesterol? Doncs ja pots començar a fer-ho, perquè mira que en
menges, de greixos!
—Vull que participem en la caminada popular de la setmana vinent. Què et sembla?
—Estic d’acord (3) __________ participar en la caminada.
—Vinga, va, pren-te la pastilla per a la tensió. Vigila i no et (6) __________ la pastilla
per a l’artrosi, que ja te l’has presa.
—Quina has dit que sí que (7) _____________ prendre?
—M’agraden moltíssim els dolços, però el metge me’ls ha prohibit.
— (8) _______________ te’ls hagi prohibit, si en menges algun molt de tant en tant no
passa res, home.
—En Fermí m’havia dit que vindria després del curs d’informàtica.
—Encara (9) _____________ a classe. Em sembla que plega a dos quarts de sis.
—Ahir vaig anar als grans magatzems i vaig comprar una videoconsola als meus néts.
—Així doncs, al final, la videoconsola, (10) _______________ vas comprar?
—Sí, i a la meva néta li vaig comprar una bicicleta vermella.
—Ah, així al final, la bicicleta, no (11) ____________________ vas comprar blava.
—No, el vermell és el seu color preferit.
61
SuficiènciaSallent, 2013-2014
Manresa: capital de vegueria
Actualment, s’està discutint al Parlament de Catalunya la nova ordenació
territorial basada en la desaparició de les províncies i la creació de les
vegueries, com a nova agrupació dels municipis i comarques.
En aquesta nova reestructuració s’inclourà la vegueria de la Catalunya central
amb seu a Manresa, tot i les pressions rebudes per Vic, municipi que,
segurament, també obtindrà els seus beneficis.
El fet que Manresa pugui esdevenir la capital de la Catalunya central és
beneficiós tant per a la seva població com per als pobles veïns, ja que
comportarà que molts organismes oficials, com l’Administració de la Generalitat,
puguin estar més a prop dels ciutadans.
En aquest sentit, les gestions administratives es podran realitzar de manera més
ràpida, sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona.
A part de la millora administrativa, també tindrà repercussions en el transport
públic, ja que s’hauran de realitzar reformes a la xarxa ferroviària i així es
facilitarà la comunicació entre els diferents pobles que formen part de la
Catalunya central i, segurament, també amb Barcelona.
En definitiva, aquesta nova ordenació del territori de Catalunya seria molt
beneficiosa per a tots els municipis de la Catalunya central, fins i tot per a
aquells que no fossin seu de la capital.
62