Curs Expressió Escrita
-
Upload
laura-puig-pujols -
Category
Documents
-
view
89 -
download
1
description
Transcript of Curs Expressió Escrita
-
I NICIACI
Generalitat de Gatalunyai Departament d'Educaci
'*
-
NClAClA LA LLENGUA ESCRITA
r Generaiitat de Catalunya4 Departament d'Educaci
-
PRESENTACI
Presentem un material didctic de suport al Curs de Ilengua oral.Aquesta pubiicaci consta d'un recuil d'activitats per treballar Iacomprensi i l'expressi escrita en llengua catalana.
S'adrea especialment al professorat que ensenya catal a les persones adultes procedents d'altres pasos, les quals estan alfabetit-zades en alguna llengua romnca i desconeixen el catal escrt.
Amb aquesta publicaci es completa el conjunt de materials didc-tics corresponents als ensenyaments inicials de l'oferta formativa deles persones adultes.
El material s'estructura a l'entorn de cinc blocs temtics, fonamen-tats en el Curs de llengua oral. Cada bloc est format per diversesactivitats que retorcen alI que han aprs o estan aprenent oralment,per la qual cosa utilitza un vocabulari fora bsic relacionat ambsituacions i expressions de la vida quotidiana.
Esperem que aquesta publicaci sigui una eina til per tacilitarl'aprenentatge de a llengua catalana a les persones adultes procedents d'altres pasos.
Subdirecci General de Formacide Persones Adultes
3
-
NDEX
lntroducci 7
.__.J1-
Unita3:Elcosilasalut 53
Unita 4: El mn laboral 67
Unita 5: Viure a Catalunya 91
5
-
NTRODUCCl
Aquest material didctic sadrea aI professorat de persones aduites que en-
senya Ilengua catalana, especialment a la poblaci procedent de la novaimmi-
graci. Ara b, cal dir que tamb pot ser til per a qualsevol curs de nivell inicial
d'aprenentatge de la Ilengua catalana.
Consta d'un recull dactivitats per treballar l'expressi i la comprensi escrita en
llengua cataiana, a partir del materjal del Curs de llengua oral publicat per laGeneralitat de Catalunya. Totes les activitats estan relacionades amb si
tuacions
i expressions de la vida quotidiana seguint la lna rnetodolgca d'un aprenen-
tatge til i comunicatiu, prctic i habitual.
Est pensat com a suport al Curs de llengua oral. El professorat pot optar per
utilitzar-Io al matex temps, o b en finalitzar el Curs de llengua oral, d'una ma-
nera parallela o seqencal, fet que dependr de les necessitats, la motivaci
i l'inters dels aprenents. En l'aprenentatge de la llengua oral h ha estils cogni-
tius que constantment demanen el suport escrit, i d'altres, en canvi, queno el
requereixen tant. Trobem tamb sectors adults que tenen desconeixement o di-
ficultats prvies en el domini de la lectoescriptura en els nostres signes grfics
i que, lgicament, faran una demanda limitada o inexistent del suportescrit.
En funci del grup, de la seva homogenetat o heterogenetat, el professorat
haur de decidir la resposta ms adequada al requeriment de les persones
assistents.
El principal objectiu s que les persones ateses adquireixin un grau de com-petncia mnim en llengua escrita que els permeti llegir, comprendre i es
criue
els textos ms bsics. Per, alhora, com qualsevol aprenentatge d'una llengua,
fomenta el coneixement de la cultura del pas.
El fet de treballar amb un vocabulari fora bsic far ms fcil la comprensi
d'aquells rtols, instruccions, documentaci... que formen part de l'entorn ms
immediat.
L'aiurnnat arnb qu es treballar aquest rnaterial sn les persones adultes que
arriben a Catalunya o que fa ms o menys temps que estan entre nosaltres per
desconeixen el catal escrit. Dit d'una altra manera, el nivell de competncia
inicial en llengua catalana d'aquestes persones s el ms baix dels graus de
competncia lingstica proposats pel Consell d'Europa (Al inicial i A2 bsic).
Queda clar que es tracta, doncs, de persones alfabetitzades en alguna llenguaromnica que s'estan iniciant en l'aprenentatge de la llengua catalana,
7
-
ESTRUCTURA
Ats que aquest material s'ha elaborat a partir dei Curs de lengua oral, nohem repetit les parts que serien comunes, com Ia presentaci de les unitats, itampoc hem incls els exponents lingstics. Cada unitat comena indicant qus'hi treballar i qu s'hi aprendr. En algunes unitats s'ha considerat necessariincloure un apartat sobre alguns aspectes no estrictament d'aprenentatge de lallengua que cal tenir en compte i coneixements socioculturals, tot i que el profes-sorat sempre trobar els elements culturals ms adients per al grup present.
El material didctic s'articula a l'entorn de cinc unitats o blocs temtics:
Em presento L'entorn proper El cos i la salut El mn laboral Viure a Catalunya
Cadascun d'aquests blocs cont diverses activitats d'aprenentatge per treballar
la comprensi i l'expressi escrita en llengua catalana; totes estan plantejadessobre la base del material didctc Curs de llengua oral, per aix en algunes
de les activitats plantejades en aquesta publicaci caldr usar les imatges delmaterial del Curs de llengua oral.
OBJECTIUS GENERALS
L'objectiu principal d'aquest material s que les persones participants adqui-reixin el grau de competncia mnima en llengua catalana per poder llegir escriure els textos ms usuals necessaris per desenvolupar-se de maneraautnoma en la nostra societat.
Tal com diu el marc com de referncia per a les llenges, la persona usuriade nivell inicial A1 s capa de:
Comprensi oral
Reconixer paraules familiars i expressions molt bsiques sobre temes pro-ps de la famla i l'entorn concret i immediat, si la gent parla a poc a poc iamb claredat.
Comprensi lectora
Comprendre noms familiars, paraules i frases molt senzilles; per exemple,anuncis, cartells, catlegs.
Expressi oral
Usar expressions i frases senzilles per descriure l'entorn i la jcrit
8
-
Expressi escrita
Escriure postals curtes senzilies: per exernple, enviar felicitacions.
Ernplenar formularis amb dades personals.
L'usuari de nivell bsic A2 es capa de:
Comprensi oral
Cornprendre expressions i el vocabulari ms freqent sobre temes d'inters
person a l. Entendre la idea principal de missatges i aviso
s curts, clars i senzills.
Comprensi lectora
Comprendre frases senzilles. Llegir textos curts i senzlls.
Expressi oral
Utilitzar expressions i frases per descriure d'una manera senzilla la famlia i
altra gent, les condicions de vida, el bagatge educatiu i la feina.
Expressi escrita
Escriure missatges, cartes senzilles.
Omplir forrnularis arnb dades personals.
ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE
EI coneixernent d'una segona llengua o, en general, d'una llengua addicional,
es basteix sobre els coneixements lingstics previs, desenvolupats fonamen-
talment arnb l's de la prirnera, i cornporta l'aflorament al nivell de la conscin-
cia de coneixements i processos nicialrnent no conscients. Per aquest motu
podem afirmar que escriure s un procs ms conscient que no pas parlar. Con-
siderarem el catai com a segona llengua, a partir de la llengua primera de
cada persona.
Cada aprenent parteix d'un model de rnn estretarnent relacionat amb la seva
iiengua rnaterna, arnb la qual ha desenvolupat els rnecanismes necessaris per
tal de SABER, SABER FER, SABER SER i SABERAPRENDRE, en un rnarc so
ciocultural concret i deterrninat.
Cal observar si hi ha cap alurnne que presenta problernes de direcconalitat en
l'escriptura de dreta a esquerra. En aquests casos, pot ser aconsellable algun
exercici de psicomotricitat fina, per sempre tenint en compte el carcter adult
dels destinataris de l'aprenentatge.
9
-
Per afavorir la memoritzaci del gnere i per facilitar la concordana que es
treballar en sessions futures, s convenient escriure, sempre que correspon
-
gui al llenguatge habitual, el substantiu/nom amb I'article corresponent. No
s
recomanable, doncs, escriure el substantu sense article n determinatiu. Pe
r
exemple, no presentarem una fotografiad'una casa i escriurem a la pissarra
"casa", sin "la casa" o "una casa". Per, en canvi, s que escriurem en un rt
ol
d'una botiga simulada "pastisseria" sense article, perqu s tal com ho troba
-
rem en l's quotidi.
Molts exercicis, per resoldre'ls, permeten iniciar i mantenir un dileg. Cal fo
-
mentar-lo, ja que recordem que l'aprenentatge d'una ilengua t sempre un com-
ponent fonamentalment comunicatiu i cultural.
Pel que fa al tractament formal de les expressions emprades en aquesta publi-
caci, cal dr que hem vetllat per la no-discriminaci lingstica de gnere i hem
defugit de les frmules el/la, per la qual cosa s'ha optat sempre per la forma
genrica.
Som conscients que algunes de les activitats poden ser excessivament compli
cades per treballar amb alguns grups,per hem optat pr incloure-les, ja que
poden ser tils i necessries per a d'altres; d'aquesta manera el professorat
podr seleccionar les activitats ms adequades segons les necessitats i les
caracterstiques de les persones participants.
1o
-
UNITAT 1
Em presento
QU TREBALLAREM EN AQUESTA UNITAT?
La identificaci personal el domicili Lafamlia fYon sc?
QU CAL TENIR EN COMPTE
La funci comunicativa d'aquest bloc est relacionada fona-
mentalment amb a necessitat de saber emplenar els diversos
tormularis que pot trobar una persona adulta. Per aix insistirem
en l'escrptura correcta del nom i en la capacitat de lletrejar-lode manera entenedora.
A) final de la unitat incloem l'abecedari com un annex de la unitat, per si cal utilitzar-lo en el moment de lletrejar el nom.
11
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Uritat 1. Em preserto: La dentificaci personali eI domicili
Aprendrem a...
1 Llegir escriure els noms.2. Llegir i escriure adreces.3. Escriure una postal.4. Elaborar una targeta de presentaci.5. Omplir una fitxa senzilla.
Activtats
1. Cada participant tar un rtol amb el seu nom i cognoms i se'l posar al
davant perqu els companys el puguin llegir.
2. Barrejarem els rtols i cada alumne haur d'identificar el seu.
3. Cada alumne rebr un rtol diferent del seu, i n'haur d'identifcar el titular
amb l'objectiu de llegir els rtols i de conixer els companys.
4. En el plnol simulat que hi ha a continuaci, hauran d'identificar per la for
ma i la mida una avinguda, un passatge, un carrer i una plaa, i escriure'n
el nom.
13
-
5. En el mateix plnol simuat hauran d'identificar per a forma, es mides
o es indicacions: a) e passatge de 'Estaci; b) a paa deCataunya;
c) 'avinguda o el Passeig Gran; ci e carrer de a Muntanya, ques parae
a Passeig Gran; e) e carrer de a Paa, que s perpendiculara carrer de
la Muntanya, i t) e carrer de Girona, que s una continuaci del Passeig
Gran. Demaneu-los que hi escriguin els noms.
6. Es lliurar una fitxa als alumnes perqu l'emplenin. (Caldr explicar les si-
gles DNI Document Nacional dldenttat, NIE =Nmero d'ldentificaci
dEstrangers o PASS = Passaport.)
1. NOM
2. COGNOMS
3. DNI / NIE / PASS
4. SEXE ( H ) ( D)
5. ESTAT CIVILEDAT anys
6. DATA DE NAIXEMENT
7. DOMICILI
7.1, Carrer, plaa, avinguda, passatge
7.2. Nmero escala pis porta
7.3. Poblaci
7.4. Codi postal
8. TELFON
7. Demanarem que confeccionin una targeta devisita prpia, com ia de
l'exempe segent:
Ahmed Yerfuz
C/ Major, 25, 2n08340 - Vilassar de Mar. Tel. 93 759 00 00
14
-
8. Per fer aquesta activitat, cal que els participants simaginin que estan de
viatge i que volen enviar una postal als companys de lescota dadults o
de Ientitat a qu assisteixei. i-ian domplir Ies dades postals (ladrea ambel nom, cognoms, carrer, poblaci i codi postal del centre. En funcj delnivell del grup, es pot demanar que escriguin qu els ha semblat el lloc on
han viatjat o alguna ancdota dei viatge.
9. Feu que busquin a la sopa de lletres els deu noms de persona que hi ha a
continuaci. Desprs han de llegir la frase que es pot formar amb les lletres
sobrants.
Georghe / lbrahim / Wilson / Leila / Joana /Hristo / Li / Mohamed / Pere / Hayat
EL S l B R A 1-1 l M
NO M S H A A T D
EW l L S O N P E R
s]o N E S J O A N AMO H A M E D S O N
G E O R G H E M O L
T H R l S T O B O N
l C S L E l L A E N
T O T S P E R E E L
S L lljD l OjM E S
15
-
1O. Earem completar les frases segents:
Visc al carrer
El meu carrer s (brut / net).El meu pis s (nou / antic).El meu pis s (gran! petit).
Tinc anys.Tinc un germ ms que jo i un altre de ms (petit / gran).
Podem comentar l's de a targeta de visita.
Conexements sociocuturals
Si es considera convenient i si a la localitat n'hi ha una, es pot explicar el con
cepte de rambla en el sentit geogrfic d'antiga riera o en el sentit de passeig
fet al llit d'una antiga riera.
Els documents d'identitat que tenim 's que en fem.
La targeta de visita i l's que en fem.
16
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 1. Em presento: La fam/ia
Qu cal tenir en compte
El concepte de famlia nuclear que presentem s el quecorrespon a la nostra
cultura urbana. Cal estar atents a altres maneres d'entendre Ia famlia, especial
ment la famlia extensa.
Aprendrem a...
1. Conixer els membres de la famlia, els parentius.
2. Descriure persones.3, Fer un arbre genealgic.
17
-
Activitats
1. liiurarem a cada alumne un arbre genealgic buit (caldr explicar com esfa la representaci grtica de l'arbre genealgic), on haur d'escriure el seunom dins del requadre i, a partir d'aqu, posar el nom propi del familiar que
correspongui dins del requadre que pertoqui i, a sota, el parentiu: pare /mare, muller / marit, fill / filla (es pot treballar tamb el parentiu nt / nta).
18
-
2. Lliurarem a cada alumne un arbre genealgic buit. Dins dei requadre
hi
escriur eI nom propi del familiar i, asota de cada requadre, el parentiu:
oncle / tieta, cos / cosina, nebot / neboda.
L___________
19
-
3. A partir d'un arbre geneaigic establert, feu que relacionin les persones
prenent com a base el parentiu.
JOANA AHMED LEILAHRISTO
IBRAHIM PERE
_
_
_
_
_
_
_
_
_
JIANG
ARANTXA WU LIN
L'Ahmed s el de la Joana.
La Joana s la de l'Ahmed.
L'Ahmed s de la Leila.
L'Ahmed i en Hristo sn
L'lbrahim s de la Joana i de l'Ahmed.
En Pere s de la Leila i en Hristo.
L'Arantxa, en Wu i en Lin sn
La Leila s l' d'en Wu.
En Wu s el d'en Hristo.
L'lbrahim s el d'en Pere.
L'Ahmed s 1' d'en Pere.
20
-
4. Dividim diversos fulls en quatre parts i fem una mena de cartes. Hem de
tenir tantes cartes com persones a la classe. Cadasc ha d'escriure a la
carta el nom d'un membre de la famtia i la persona quehi ha al seu costat
hi ha d'escriure la parella corresponent: pare-mare, fill-filla, avi-via, germ-
germana, oncle-tieta..., tants com calgui: nt-nta, nebot-neboda, etc. s
impotant que els membres de la famlia estiguin aparellats. A continuaci,
posem les "cartes" dins d'una bossa i tot seguit els les repartim. Cadasc
ha de llegir la carta que li ha tocat i n'ha de buscar la "parella".
5. Una variant d'aquest exercici consisteix a repartir quatre "cartes" a cadas-
c i a demanar-ti que hi escrigui dues parelles, un noma cada carta: germ /
germana, pare / mare... Findrem, aix, el qudruple de cartes que de par-
ticipants. Barregem les cartes hi introdum dos "elements estranys" des-
aparellats que s'hagin treballat anteriorment: cunyada,cos... Repartim tres
cartes. La resta tes deixem al centre de la taula. Cada alumne ha d'aparellar
les cartes i les ha de deixar a sobre de la taula, al seucostat. A continuaci
n'ha d'agafar una de la seva esquerra i continuar el joc. Si el de l'esquerra
no en t, n'agafar una del centre de la taula, etc. (Segons el grup es podria
introduir el concepte de "pagar penyora", que caldriarecuperar amb algun
exercici d'emparellament de noms dels membres de Iafamla.)
6. Demanarem que portin algunes fotografies dets seus parents i amb aques-
tes fotografies (o amb unes altres o amb situetes de persones,si no en
tenim prou) treballarem els adjectius referents a l'edat: nen/a, jove, adult/a,
persona gran. Farem que relacionin eis adjectius amb les fotografies i que
els escriguin en un full.
7. Amb les mateixes fotografies o siluetes de l'exercici anterior, treballarem els
adjectius qualficatius: gras / prim, alta / baixa, gran petit, rossa / bruna,
vell / jove. Farem que relacionin els adjectius amb les fotografies ique els
escriguin en un paper.
8. Repartim a l'atzar les fotografies de l'exercici 6 i demanem que escrguin en
un full tots els adjectius de la graella de l'exercici 9 que siguin adequats a
la persona de la fotografia que els ha tocat.
21
-
9. Amb els adjectius gras / prim, aita / baixa, gran / petit, rossa / bruna, vell /jove, podem fer exercicis d'antnims, tant en mascul com en femen. Perexemple:
alt baixgrassa
brunag ranvella
ros
altave I
primalta baixa
petitave l I
rossa
altjove
prima
Coneixements socioculturals
Caldr explicar com sn les famlies d'aqu, si acostumen a viure junts els paresamb els fills i filles, i fins a quina edat. Quan (en quines dates, festes) es reuneixla famlia, etc.
Tamb caldr preguntar-ios per les seves famlies, si sn gaire extenses, si tota
la famlia resideix aqu, etc. (Sempre cal respectar els silencis i no forar lesconfidncies.)
22
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 1. Em presento: D'on sc?
Aprendrem a...
1. Conixer es pasQs deis participants.
2. Conixer els gentilicis.
3. Situar Catalunya en un mapa.
Activitats
1. En un mapa del mn els assistents han d'escriure el nom del
pas d'origen.
2. Fer-Ios que indiquin, de manera aproximada en el mateix ma
pa del mn, el
poble o Ia ciutat on han nascut ieI poble o Ia ciutat on vivien aban
s d'iniciar
el procs migratori, si s diferent de l'anterior.
3. Buscar a la sopa de lletresels noms dels 10 pasos que te
nen a continua-
ci. Llegir-los la frase que es potformar amb les lletres sobrants.
Per / Marroc / Catalunya / Equador /
Xina/ lndia / Filipines / fvlali / Colmbia
E Q U A D O R AQ U
l C O L O M BI A H
l C A T A L UN A
H A P E R UM O L T
E S X l N AP E R S
O N E S l ND l A D
E F I L I Pl N E S
P1A S O S M AL l
MO L T M AR R O C
Dj l F E R E N TS
4. Hauran de situar els pisos dela graella en el mapa del mn.
23
-
5. En una grael)a com la que hi ha a continuaci, hauran d'escriure el gentilcicorresponent a partir de les naciona)itats que hi ha a la classe.
Xina xins
Ma rrocAnglaterraEcuadorArgentinaRomaniaGuineaBangla_DeshSrbiaCatalunyaEuropa
6. Es l)iurar la mateixa fitxa que hem treballat en una sessi anterior per re-forar els conexements i afegir-ne de nous:
1. NOM
2. COGNOMS
3. DN)/N1E/PASS
4. SEXE(H)(D)
5. ESTATCIViL EDAT anys
6. DATA DE NAIXEMENT
7. LLOC DE NAIXEMENT
8. NACIONALITAT
9. DOMICILI
9.1. Carrer, plaa, avinguda, passatge
9.2. Nmero escala pis porta
9.3. Poblaci
9.4. Codi postal
10. TELFON
24
-
7. Posarem els Imits de Catalunya (noms: mar Mediterrani, Pirineu-Frana,
Espanya).
8. En un mapa de Cataiunya, cai que hi escriguin ei nomdel poble o Ia ciutat
on viuen els participants i tamb eI d'altres pobies o ciutatsque coneguin,
ja sigui perqu hi han viscut o perqu hi tenen famiiiars o amics.
9. En un mapa d'Europa, cal que hi escriguin el nom deles ciutats on tenen
amics o familiars.
Coneixements socioculturas
A Catalunya, Ies persones normalment se saluden amb unaencaixada de mans.
Aquesta salutaci es fa entre persones que ja es coneixen i tamb entre per-
sones que es presenten per primera vegada. Tamb pot ser una salutaci de
caire formal.
Quan Ia gent que es troba es coneix molt b, es vol felicitar o hi ha algunvincle
familiar, s'acostumen a fer dos petons, un a cada galta.
ANNEX: L'abecedari
A Bb Cc Dd,! Ee FfHh Ii
rrzrzrrJ Lr !..Lr-rr---- Lr-_ ij rrrrrrrrr.r
.rzr.rrzrr rj rrrr- rrrrrrrr.rrrz.J !;*z
z
Jj Kk Ll Mm Nn Oo Pp1! Qq Rr
;rz .-r.;.rzr-.rr, ;--_-rr-.rr_--r;r. ;____r :r- rrrzrrr: ;rrr r-r-t rrr-.:r .-
Ss Tt Uu Vv WwI Xx Yy Zzz--..-i rrzr_rz iI __j ___..j rr
. !._...._.r-rr-.J
z rzzrzri rrrrrrzr
25
-
UNTAT 2
L'entorn proper
QU TREBALLAREM EN AOUESTA UNTAT?
La casa / 'habtatge L'orientaci Les hores (les parts del dia) La llibreta d'estalvis Els mitjans de transport Els aliments La compra i el temps lliure El restaurant Les testes i les tradicions
27
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: La casa / l'habitatge
Aprendrem a
Reconeixer els diversos espais de Ia casa
2 Entendre expressar per escrit eI vocabulari relatiu aI mobiliari i els estris de
a casa
3. Entendre les notes dels vens.4. Escriure una nota senzilla als vens.
5. Entendre un anunci escrit de lloguer d'un habitatge o local.
Acijvitats
1. Es lliurar el plnol d'una casa i una llista dels noms de les parts de la casa.
Els participants les hauran de situar i escriure sobre el plnol (dormitori,
cuina, bany, passads, rebedor, balc).(Lmina 1 7 de/ Curs de //engua oral)
2. Es lliurar una altra fotocpia del plnolde l'exercici anterior per tal que els
partcipants hi posin el nom dels mobles decada estana.
(Lmines 17 a 21 del Curs de //engua ora/)
3. Demanarem als participants que dibuixin el plnol de la casa on viuen (real
o inventat) i que hi escriguin els noms de les habitacions. Foden fer el ma-
teix amb la casa on vivien al seu pas.
4. Farem que relacionin: taula, llit, cadires,tauleta de nit, armar, sof, nevera,
te levi sor.
habitaci menjador / sala / cuina
5. Demanarem que completin, amb les paraules que hi ha a continuaci, les
frases segents:
habitaci / lavabo / sala / cuina
Si em vull dutxar, vaig alQuan vull fer el dinar, vaig a laSi tinc son, vaig a
a dormir.
Si vull mirar la televisi, vaig a la
6. Escriurem una nota per als que comparteixen la casa on viuen, on digui
que la dutxa / lavabo /aixeta de la cuina estavariat / avariada o que hi ha
menjar cuinat a a nevera o que el televisor / vdeo no funciona.
29
-
7. En aquesta sopa de lletres trobarem vuit eiements necessaris per parar taula.
sopera! got / culiera / forquilla /anivet / tovall / paella / plat
P H G A N I V E T Q
A F P L1A T E T M J
E A P ED W Q U C
L F O R O U I L L A
L R P T G E D V X A
A T W S O P E R A N
L H X A T Q R F J N
S W T O V A L L O U
X G S K A C B l B
C U L L E R A Z X
8. Escriurem uns cartellets improvisats on posarem: entrada, sortida, empe-
nyeu, estireu, i els penjarem a la porta de la classe. Feu que els participantsels interpretin (lectura).
9. Traieu els cartells, distribuu-los entre els participants i que cadascun eItorni a penjar en eI lloc corresponent.
10. Tamb podem fer uns altres cartellets com si estigussim a l'ascensor (lec-tu ra).
E - entreslPB - planta baixaA - ticEmpenyeu / estireu
1 1. A dins mateix de l'ascensor, sovint hi trobem notes escrites del gas, la llumo l'aigua:
"Passarem a mirar el comptador del gas el a les h". Conv que
sigui una nota real.
"Tallarem el corrent elctric de 9 a 12 hores, el dia
"He trobat una clau a l'entrada del bloc de pisos". Cal escriure un avs por
comunicar-ho als vens.
"He trobat una cartera a I'escala". Cal escrure un avs per comunicnrhc :ils
vens.
30
-
12. Els participants hauran de Ilegir contestar "cert' o "fals'.
EI meu pis s el prirner.El rneu pis s petit.El meu pis t terrassa,El rneu habitatge t ascensor.El rneu habitatge no t ascensor.EI rneu habitatge t sis pisos.A cada repl hi ha rns d'una porta.
13. Feu nterpretar urr anunci de Iloguer d'un pis,d'una habitaci o d'un local
corn els que hi ha al carrer o al diari.
Es floqa pis de 60 m2 Estudi moblat s lloga casa de poble
amb 2 hab. i equipat cntric rehabilitada, 120 rwt2
Sala-menjador, cuina, i llumins. A 20 k debany, exterior, zona del A Girona ciutat.Raval Interessats,
'arragoiia.
lnteressats, truqueu al: truqueu al:Iiiteressats, truqueu al:
930000000 972 00 00 00 911000000
Es lloga pis de 100 m2 Es Ifoga habitaciEsllogaapartament
amb 4 hab. sala, menja- en aquesta finca.buit, a deu minuts de
dor, 2 banys, terrassa, Interessats, diri-la platja.
ascensor, calefacci, giu-vos al lr 2a,moblat. o truqueu al
Interessats,
lnteressats, truqueu al: telfon: truqueual:
973 00 00 00 93 000 00 00 972 00 00 00
Es lloqa casa al camp Es lloga apartament ES LLOGA AQUEST
per rehabilitar. reformat, perL0AL, 50 2
A les comarques .
de Lleida.entrar-hi a viure. INTERESSATS,
Interessats, truqueulnteressats, truqueu TRUQU EU AL:
al: 973000000 al: 97700000093 000 00 00
14. Cada participant far una nota per deixar-la a les bsties en qu es
digui que es necessita un llogar pis en una finca concreta i hi escriur les
seves dades perqu spiguen qui escru la nota.
3'l
-
Coneixements sociocuiturals
E funcionament de l'escaa. La neteja, el manteniment de es zones comunit.ries, les reunions de vens.
32
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: L'orientaci
Aprendrem a..
Saber-nos orientar aI carrer (entendre rtols, avisos curts, anuncis, noms decarrers, etc.).
2, Saber interpretar un plnol.3. Saber despiaar-nos amb els mitjans de transport (parades de metro, n-
mero d'autobs, etc.).4. Escriure adreces i noms de carrers.
Activitats
'l. Tenim un plnol de botigues. Hauran de situar on ens trobem i a partir
d'aquest punt posar-hi eI nom de les botigues amb les indicacions que
ens donen. Exemple: "Ia ferreteria" s la segona botiga del primer carrer
a la dreta; la farmcia s la primera botiga del carrer ms ample; l'escola
d'adults s al carrer paraiIel a la ferreteria...
dreta! esquerra! recte! parallel / perpendicular
2. Farem preguntes:
Com anem de la farmcia a la ferreteria?Com anem de la biblioteca al mercat?Com anem de l'escola d'adults al forn?
3. Hem de trobar-nos amb un amc en un restaurant. Per telfon ens indica
com s'hi arriba i ho hem d'apuntar en un paper: "Agafa la nia 1 (vermella)del metro en direcci a Fondo, baixa a Sant Andreu, surt al carre
r i al davant
hi ha el carrer Gran de Sant Andreu; al nmero 5 hi ha el restaurant, que es
diu El Roure.
4. Amb un plnol de metro o autobs, tindrem un seguit d'instruccions escri
tes per tal que l'alumne interpreti qu hi diu i com s'ha d'arribar aun lloc o
a un altre. Exemple: com anr des de Ia Plaa de Catalunya fins a la Barce
loneta.
33
-
5. Farern llegir Ies adreces segents:
Carrer d'Aribau, 25, 2n la Carrer de Crsega, 34, 4t 3a
Plaa de la ViIa, 1 Passeig del Born, 34
Avinguda de Ia Generalitat, 35 Passatge de la erc, 12
6. Seguint aquest rnodel, feu que els participants escrguinla seva adrea.
Coneixements sociocuiturals
Com est ordenada la numeraci dels carrers, parells i senars,en sentit ascen
dent o descendent.
Correspondncia entre colors de lnies de metro i nmeros de lnies d'autobs.
34
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: Les hores (!es parts del dia)
Aprendrem a...
l. Llegir interpretar horaris senzills.
2. Conixer eis pats (esmorzar, dinar, berenar, sopar).
3. Llegir i escriure els dies de Ia setmana i els mesos de lany.
Actvitats
1. Farem que els participants llegeixin i interpretin els diferents horaris de les
classes i activitats que es fan al centre.
2. Els participants hauran de relacionarles columnes segents:
Esmorzar TardaBon dia
Dinar MatBona nit
Berenar NitBona tarda
Sopar Migdia
3. Cal que tracin una graella en qu escriuran l'hora d'esmorzar, dinar, berenar
i sopar a Catalunya i al pas d'origen:
esmorzar dinar berenarsopar
Catalunya
Pas d'origen
4, Farem una graella amb els dies de lasetmana. Conv que n'hi faltin 3 per
tal que els participants llegeixin els dies,spiguen quins hi falten i els hi
escriguin.
dimarts dijous dissabte
5. Demanarem als participants que omplin els buits.
A-'llR AVUI DEM
dimarts
dimecres
dissabte
35
-
6. Demanarem als participants que omplin la graella amb eis seus horaris.
diiluns dimarts dimecres dijous divendresEm llevoVaig a treballarTorno a casaVaig a dinarVaig a classeVaig a dormir
7. Seguint el model anterior, hauran de fer una graella amb les activitats i els
horaris del cap de setmana.
8, Cal que senyalin amb una creu en quins mesos de l'any fa fred o calor a
Catalunya i al seu pas.
Catalunya El teu pas
fred calor fred calor
generfebrer Xmarabrilmaigiunyjuliol Xagostsetembreoctubrenovembredese m b re
9. Farem escriure l'estaci al costat de la frase corresponent.
a la primavera! a l'estiu / a la tardor / a l'hivern
floreixen els arbres.els dies sn molt curts i fa molt fred.fa molta calor.les fulles cauen dels arbres.
36
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Uritat 2. L'ertorn proper: La /libreta d'estalvis
Aprendrem a...
1. Conixer interpretar eis rtols: caixer automtic, banc, caixa.
2. Saber fer un tal.
Actvitats
1. Comentarem qu s un banc o una caixa.
2. Explicarem quines operacions ti podemfer:
Obrir un compte.DomiciIiar rebuts en un compte (lIum, aigua, gas...).Fer transerncies a altres comptes (pasos d'origen, fa
miliars. .).
3. Comentarem com podem treure els diners.
Per finestreta En un caixer automtic:
amb llbreta,amb targeta.
4. Explicarem el funcionament d'un caixer automtic. Demanarem, tamb, que
tacin diferents operacions: treure diners, consultar el saldo...
PANTALLA CAIXER AUTOMTIC
lntroduiu la targefa
Marqueu el nmero secret
37
-
Operacons que cal realitzar:
(onsiIia de saldoAovimenislires operacions
Crrega de rnIilsi
5. El dia 25 hem de pagar 500 dellloguer del pis al senyor Josep Pujol
Navarro i ens demana que 11 fem un tal.Ensenyarem a emplenar un tal i
demanarem als participants que n'emplenin un.
I
Treure diners Canvi del nmero
Transferncia
I "8anc de Sabadell0ficna. 231,J 0801.4 Barcelona Er,t,tat/Ent Oficma Contrvf Nco.npte/N cuenlSccc 1450 0023 24 00000310048AN MC1O 0023 00332 2232 0032 8654Srienum. 39t
Pagueu. per aguest xec. a
Euros (en lletres) CnC-CefltSeU79S.....
Et
O.174.892tY 42011
arce1,no.f.9 &eGener e[)ata (en lletres)
. 2005
:?()( ;
i 8anc de SabadellOficina, 23_,J 0801.4 Barcelona Eesai/Er.t Ofic.na Cootrol N contpt.coentaccc 1450 0023 24 0000031004eAN MC 1 O 0023 00332 2232 0032 8654
______-f
Paguau, per aciuest xec, a
________
________
________
________
________
________
________
________
___
Euros (en lletres)
Srienurn. 39t
______________
__________
. 200
0.174.892-0 42011Oata(ertlletres)
: ()!3C '
38
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: EIs mitjans de transport
Aprendrem a...
l. Conixer eis diversos mitjans de transport.2. Entendre informaci sobre horaris dels dif
erents transports.
3. Llegir Ies pantalles anunciadores: sortides, arribades, venda de bitllets.
Activitats
.
Posarem el nom als diferents mitjans de transport (lmines 29 a34 del Curs
de Ilengua oral).
2. Amb un plnol del metro treballarem comarribar d'un lloc a un altre, per
quires parades passarem.
3. Cal que completin les frases com msels agradi i omplin els buits amb:
'ms rpid", "ms net", "ms car", "ms sa", 'ms lent", "ms barat".
El metro sL'autobs sEl cotxe particular sAnar en bicicleta sCaminar sEl taxi s
4. Amb les paraules segents, demanarem que completin aquestes frases.
tren / metro / autobs / avi / cotxe
Vaig a l'escola ambVaig al metge ambVaig a comprar ambVaig a la feina ambVaig al meu pas amb
5. Fotocopjeu un o diversos horaris de trens de rodalies (intentar que hi surti
Girona, Lleida, Farragona) per repartir als participants i fer que l'interpretin.
Coneixements socioculturals
Els transports pblics, els bitllets, els abonaments, els horaris de funciona
ment.
39
-
INICIACI A L.A LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: E/s a/iments
Aprendrem a...
1. Saber identificar el nom dels aliments.
2. Conixer les unitats de mesura.
3. Saber relacionar els aliments amb els establiments on es poden comp
rar.
4. Saber elaborar la llista per anara comprar.
5. Conixer les unitats tradicionals de certs productes: llauna, pot, a
mpolla,
dotzena.
Activitats
l. Escriurem els noms dels aliments de les lmines 35-41 del Curs de
llengua
oral.
2. Dividim diversos tulls blancs enquatre parts i fem com una mena de
car-
tes. Hi ha d'haver tantes cartes comparticipants. Demanem que cadascun
escrigui el nom d'una fruita (procurar queno n'h hagi de repetides). Hi
introdum una carta (o ms) que no sigui fruita. Repartim cartes a tothom,
i cadasc ha d'identificar amb matges sobre la taula a fruita que li ha tocat.
Quan a alg li toca la carta que no s una fruita ha de saber-ho ha de dir
que no s una fruita. Si no ho sap, es pot introduir en el joc el concepte de
penyora depn del grup i de si s'entn qu s una penyora, i es po
t
recuperar identificant correctament totes les cartes.
3. Demanarem que busquin els noms de vuit productes comestibles q
ue es
poden comprar al mercat.Alguns estaran escrits en plural (acaben en -s o
en -es). Quan els hagin trobat,
els escriuran a l'espai corresponent, hauran de posar S o P (singular o plural).
T E A T A TA P Solucions SIP
O S E R E P DK E Psols
M T A R O N G ES Pomes
A C A R B A SS O Figa
Q A J X Q D C U LTomquet
U E X C L U N S Patata
E D N P O M E SE Carbass
T W K T X D VT D Taronges
M F t G A S K S Peres
41
-
4. Demanarem que diguin en quina parada del mercat podem trobar aquests
productes.
5. EIs preguntarem en quines altres botigues els podem trobar, F-lan de subrat-
lIar Ies respostes correctes:
supermercat / carnisseria / polleria / fruiteria
6. Demanarem que relacionin els comeros on compren els productes.
Pa Fruiteria
Pollastre Pastisseria
Peix Carnisseria
Carn Peixateria
Fruita Polleria
Pastjssos Forn / Fleca
7. Demanarem als participants que relacionin els productes amb els envasos
j les mesures corresponents.
arrs, llet, ous, pa, sucre, oli, carn, cervesa, olives, patates, tomquet fregit,
aigua, formatge
paquet / ampolla / quilo! grams / litre / dotzena / barra / llauna! pot ]8. Farem omplir els buits segents:
Una dotzena d' un litre de una barra de un
quilo de un pot de una llauna de una
ampolla d'
9. Fe de marxar de casa j dejxo una nota a la meva filla perqu vagi a com-prar: 3 kg de patates, 1 kg de cebes, 3 kg de taronges, una cabea d'alls,
un enciam, 1/2 dotzena d'ous, un pot d'olives, 100 g de mantega, una bos
sa de patates fregides, una garrafa d'aigua, 1/4 de kg de formatge, un po
llastre sencer, un llu.
Preguntarem a quines botigues haur d'anar.
10. Els participants hauran de classificar els aliments de la llista anterior segons
que siguin verdures, carn, fruita, peix, begudes o altres.
42
-
1. Farem que els participants classifquin els productes en la graelia.
la poma, el tomquet, la pera, el iogurt, el tortell, 'enciam, la maduixa,la
xocolata, la nata, la cervesa, el pasts, el vi, el formatge, el mel, l'aigua,
lalbergna, la mantega, la coca, eI caf, les bledes
verdures fruites dolos lactis begudes
Coneixements socioculturals
Explicar la importncia del reciclatge (contendors de recoilida selectiva).
43
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: La compra eItemps J!iure
Aprendrem a...
1. Conixer ets noms de les diferents peces de roba, sabates i complements.
2. Conixer ies talies i les mides.
3. Saber els noms i la utilitat dels electrodomstics.
4. Parlar sobre programes de televisi,rdio, msica...
Actvitats
.
El professor comentar la lmina 42 delCurs de llengua oral.
2. El professor escriur a la pissarra el nom de cada pea de roba que porta i
demanar als alumnes que facin el mateix en un full.
3. Posteriorment far el mateix amb elscolors de la roba.
4. Cada participant escriur en un fullel nom de la roba que porta i el color.
Tot seguit, el professor repartir a cadaparticipant un full dferent del seu i
aquest haur d'identificar a quin company correspon.
5. Farem que representin que un participant s el dependent d'una botiga de
roba i un altre s el client. Hauran de llegir el dileg:
Dependent: Bon dia, qu vol?Client: Vull uns pantatons de color neg
re de la talla 42 i una camisa blan
ca de la talla L.Dependent: De pantalons de color negr
e talla 42 no en tinc, han de ser de
la 40 o ta 44.Client: La 40 em va petita i ia 44 em v
a gran. l de camises, que en t, de
la talla L?Dependent: S, tingui; s aquesta. Que se ia vol
emprovar?
Client: S. Les mnigues em van llargues i les trobo massa amples. En t
una talla ms petita?
6. Farem reiacionar els alirnents segents amb els colors corresponents.
ia poma, ia pera, el tomquet, l'aibergnia, la mandarina, la llet, el caf, ies
iienties
groc I verd / marr / negre / liia / taronja / vermeli / bianc
45
-
7. Demanarem que completin les frases segents:
b / gran / petit! ample / estret / curta! larga
La talla 42 de pantalons em va petita, Ia 44 em va i la 46 emva
Aquest jersei s molt i aquest altre s molt ample.El nmero 42 de sabates em va b, el 44 em va i el 40 em va
Aquesta faldilla em queda molt i aquesta altra molt
8. Demanarem als participants que classifiquin els articles segons que si-guin:
roba de vestir! complements
la bufanda, el jersei, els guants, l'abric, els pantalons, el mocador,la camisa, la gorra, el cintur, el barret, la faldilla, la jaqueta
9. Els particpants emplenaran els buits amb els electrodomstics segents:
nevera! rentaplats / televisor / vdeo! radiador / radiocasset / rentadora
He ests tota la roba de laNo puc veure aquest programa, no tincFa molt de fred, i avui el est espatllat.Tinc begudes fresques a laNo vaig poder veure la pellcula que em vas deixar, no tincEscolto la msica en elAvui haur de rentar els plats a m, s'han endut el per reparar-lo.
10. Repartiu una fotocpia de la programaci de televisi i demaneu als particpants quins programes els agraden ms, quins acostumen a mirar ms ique ho escrigun.
1 1. El protessor far una graella i demanar als participants que posin en unacolumna els noms de msica tpica que coneguin i en l'altra els pasos aqu pertanyen.
msica tpica pas
46
-
12. En aquesta graella hauran de marcar eI tipus demsica que els agradi
ms;
molt tora poc no Ia conec
reggaetnicabrasileraclssicaraipop_rockchill_outsalsatechno house
sambacountrynew_agecelta
Altres? Digueu quines.Es poden establir diferents dilegs.
13. Seguint el model anterior, els participants han de fer una graella amb els
noms de grups o cantants que els agraden ms.
Coneixements socioculturas
A Catalunya no hi ha el costum de regatejar a les botigues. Es pot explicar el
fenomen de les rebaixes, ofertes de 2 x 3, agafar 3 productes i pagar-ne noms
2. Els canvis de productes es fan en un termini de temps determinat cal pre
sentar el tiquet de compra.
47
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'entorn proper: EI restaurant
Aprendrem a..
Entendre Ia carta d'un restaurant, bar.
2. Entendre el compte, els diferents conceptes i preus.
Activitats
1. Farem Ilegir i interpretar el meni d'unrestaurant.
Primer platmanida variadaVerduraMacarron$
Segon platBistec a la planxaamb patates fregidesLlu a la bascaTruita de formatge
PostresFlamFruita del tempsCrema catalana
2. Eemanarem als participants que facin un men seguint l'esquema anterior
amb plats del seu pas.
3. Feu llegir una carta d'un bar. Exemple:
Caf: 0,70 Xocolata: 1 entrep de: pern
il, fuet, formatge, truita... 2
Aigua:O,90 croissant O,90
Cervesa: 1 ,20 magdalena. .. .0,80
Refresc: 1,1O
49
-
4. Simularem que un participant s el cambrer un altre, el client.auran de demanar un cat, una aigua i una magdalena. El participant quefa de cambrer haur de ter el compte especificant cada producte; l'altreparticipant (client) haur de llegir i comprovar si el compte s correcte.
5. Farem llegir i interpretar els rtols que podem trobar en un bar/restaurant:
Reservat el dret d'admissi Obert Tancat Horari de cuina: de 13 a 16 i de 20 a 23 h Serveis!Lavabos Menjador Reservat
50
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 2. L'ertorn proper: Les festes les tradicions
Aprendrem a.
Conixer Ies festes i Ies tradicions de Catalunya.2, Conixer les festes i les tradicions dels pasos dels participants.
Activitats
1. Feu llegir els noms de les festivitats i les celebracions segents:
Sant Jordi: el Ilibre i la rosat\Jadal: el ti, la missa del Gall, pessebre, nadalesCarnestoltes: disfresses
2. C)emanarem que completin les frases segents:
Per Sant Jordi regalar al meu company el i eli em regalar la
Per Nadal farem cagar el i tindrem molts regals; a les 12 anirema laPer Nadal anirem a visitar el vivent i cantaremPer Carnestoltes em posar una de fada.
3. Cada alumne escriu en una papereta el nom d'una festa tpica del seu pasde procedncia i explica com se celebra. A continuaci el professor reculli reparteix les paperetes entre els alumnes per tal que cadascun endevinia quina cultura correspon cada papereta. Si en el grup noms hi ha imm-grants, nosaltres hi introdum es festes autctones.
4. Una vegada s'han identificat les festes, es pot demanar que escriguin elnom dels pasos de procedncia dels diversos participants.
5. A Catalunya s tradici menjar productes dolos i de pastisseria tpics enfestes determinades (lectura).
Per Nadal mengem torronsPer Sant Joan rnengem cocaPer Pasqua mengern la monaPer Quaresma mengem bunyolsPer Reis mengem el tortellPer Tots Sants mengem panelletsPer cap d'any mengem ram
6. Demaneu als participants que expliquin quins sn els pastissos tpics delseu pas i que construeixin algunes frases seguint el model anterior.
51
-
7. A Cataiunya s'acostumen a celebrar els sants els aniversaris. Demaneu alsparticipants que facin una postal felicitant un company pel seu aniversari.
Estimat Ahmed,
Et desitjo que passis un feli dia daniversari.
Per molts anysl
Rosa
Coneixements socioculturals
Comentar festes i tradicions de Catalunya (Sant Jordi, Nadal, Reis, revetlles,Setmana Santa, Tots Sants, Sant Josep, Els Tres Tombs, la erc, l'Onze desetembre. ..).
52
-
o c - m..
..
>rr
C
rnJ_
C)
CD
OC
DC
D>
cncnc
0cflcn
rT(.o
l
.
QC
)cn
m
ci-
>(0
C)cn
cim
(Dcn
(f)
o
-cn
cc O
CD
oC
Dfl
0)o
-
_0
0
c)
CDC
D(o
cn
co-0cn
0)
o- (0 C) o cn o 0 (0 cn -0
-
NCACl A LA LLENGUA ESCRTA
Unitat 3. El cos i la salut: Les parts del cos les seves funcions
Aprendrem a...
1, Usar el vocabulari relatiu al cos hum.2. Conixer Ies funcions de les diverses parts del cos.
3, Saber reiacionar les parts del cos i les seves malalties.
Activitats
Repartirem un dibuix o fotografia del cos hum (si pot ser gran, tipusDIN-
A3, millor) a cada participant, sense noms.Tot seguit repartirem un full en blanc per tal que el retalli
n en 16 parts. A
continuaci, escrurem a la pssarra les segents partsdel cos: la cara,
el cap, el coll, el bra, el colze, la m, el dit, l'espatlla, l'esquena, el pit, la
panxa, la cuixa, la cama, el genoll, el peu, el turmell,i demanarem que co-
pin cada paraula en els paperets. L-lan de casar cada paperet amb la part
del cos corresponent i, al final, diran on els han posat.
2. Tornem a repartir els papers amb la part del cos escrita, i demanem que
cadasc assenyali la part que 11 ha tocat.
3. Per parelles, aprofitant els 16 cartellets de l'activitat 1, fem que es preguntin
alternativament: on tenim la panxa?, on tenim el peu?, etc. (lectura i com
p re n si ).l han de fer la llista de les paraules que han tocat a cadas
c, per exemple:
Maria: el coll, el bra, el cap, el dit... / Ahmed: la cara,el colze, la m,
' es pat l a...
4. Els participants hauran de relacionar les parts del cos de l'exercici 5 amb
les funcions segents:
Mirar:Escoltar:Toc ar:Olorar:Menjar:
(Les activitats 6-7-8-9-10 poden resultar repetitives, per tenint en compte
la importncia d'aquest tema, hem considerat oportreforar-lo incloent
diverses activitats: aix us permet triar i utilitzar les queconsidereu neces-
sries.)
55
-
5. En aquesta sopa de Iletres hauran de trobar les segents parts del cos:
ulls boca / orella / mans / nas
E L U L. L. S Z P
C A B S D T V O
M A O R E L L A
B G M J Z W K A
O R B E X L S K
C S Q sA S M DA D F G H J A T
X E N A S L N
M A G A L. S W
6. emanarem que omplin els buits amb les paraules segents:
[ulls braos / cap / cames / mans / boca / nas / orelles
'sser hum pensa amb el i camina amb lesAbraa amb els i agafa amb lesPer mirar tenim dos i per escoltar tenim duesOlorem amb el i mengem amb la.
7. Els participants hauran de marcar amb creus per indicar quines parts delcos, priortriament, fem servir per practicar els esports segents:
mans braos cames peusBsquetCiclismeFutbolNataciFen n is
56
-
8. Demanarem que assenyatin amb una creu on es troben aquestes parts del
cos.
[ cap tronc / trax extremitatsmpitgenoitutts
ditnas
peubocab racama
panxadentsespatllaturmeltcolzellaviscinturacoIlorellesgaltaculclatetl
9. Els participants hauran d'unir amb fletxes les dues columnes.
Part del cos Funci
Els ulls serveixen perLes orelles serveixen perEi nas seveix perLa boca serveix perLes mans serveixen perEls peus serveixen perLes cames serveixen perEls dits serveixen perEl cap serveix per
tenir-nos dretspensarcaminarmirarensumar
tocarmenjarescoltaragafar
57
-
10. ornaneu als alumnes que diguin amb quina part del cos fan les accionssegents:
toco miro / ballo / menjo / escoto / abrao! saludo / paro! beso!camino agafo! bufo! penso / canto / mossego! salto / llepo / xiulo!ploro! crido / aplaudeixo / somric / xuto! bec / ensumo
Amb les cames:Amb les orelles:Amb els ulls:Amb el nas:Amb les mans:Amb la boca:Amb e{s peus:Amb {es dents:Amb els braos:Amb els llavis:Amb els dits:Amb la llengua:Amb el cap:
58
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 3. El cos i la salut: Les mala/ties ms comunes es parts del cos on es produeixen
Aprendrem...
1. EI vocabulari ms freqent reiacionat amb les malalties eis medicaments
2. A conixer eI nom de Ies malalties ms comunes i a relacionar-les amb les
parts del cos
Activitats
1. Demanarem que relacionin les malalties i eis smptomes amb la part del cos
corresponent:
gola / boca / estmac / cos / panxa
Malaltia / smptoma Part del cos
DiarreaVmitsal de collFebreMal de queixal
2. EIs participants hauran d'omplir els buits amb aquestes paraules.
dieta / mel amb llimona! paracetamol / galteres! aspirina / dentista / grip
Si tinc molt mal de cap, em puc prendre unaSi tinc febre tinc la i he de fer reps i puc prendre
Si tnc mal de panxa o diarrea he de menjar suau, he de ferSi em fa mal el coll em preparo un got deSi tinc mal de queixal, he d'anar alSi a Ia meva filla se li infla la cara, potser t
3. Farem completar les frases segents amb les paraules que trobaran a con-
tinuaci.
panxa / peu / cap m / cama
Avui he menjat molt, tinc mal deEstic a 39 de febre, tinc molt mal deHe caigut al carrer i m'he trencat unaEn obrir la porta de casa m'he enganxat laEn xutar la pilota m'he fet mal al
59
-
4. Farem llegir Em truquen de I'escola del meu fill per dir-me que el vagi abuscar perqu no es troba b. No ha menjat res i ha vomitat dues vegades.Ara t molta febre."
On I'haur de portar? Digues quina s la resposta ms adequada:
la farmcia al metge de capalera / a urgncies (a l'hospital)
5. Demanarem que omplin els buits:
crosses / ulleres / esparadrap / guix
No hi veig b, necessito portarM'he trencat el bra, han de posar-m'hi unM'he trencat la cama, per caminar haur de fer servir lesM'he fet una ferda, m'he posat una gasa i un
6. F-auran de completar les frases amb el vocabulari segent:
injecci / antibitic / xarop / anestsia / pastilles
l.a metgessa ha vacunat el nen. l.i ha posat unaM'han d'arrencar un queixal, em posaranTens una infecci. El metge et receptarPrenc aquest perqu tinc molta tos.Tinc mal de cap. F-le de prendre les
Coneixements socioculturals
Les vacunes que s'han de posar a determinades edats. Els trasplantamentsd'rgans, la donaci d'rgans i de sang.
60
-
INICIACI A L.A LLENGUA ESCRITA
Unitat 3. E1 cos la salut: Les ndicacions del metgeo la metgessa
Aprendrem a...
1. Seguir es nstruccions del metge.2. Entendre una recepta.3. Conixer el tuncionament sanitari.
Activitats
1. Farem relacionar: operaci, medicaments, visita al metge, amb les parauies
segents:
Farmcia / Hospital I Ambulatori
2, Cal que omplin els buits amb Ies paraules de l'exercici anteror.
Vaig a a veure un amic que han operat.
Vaig a Ia a comprar medicaments.
Avui a les cinc de la tarda anir a a buscar receptes.
3. Feu que s'imagnin que estan en una consulta i que mantenen un dileg
amb eI metge.
Metge: Hola, bon dia! Qu t? Qu 11 fa mal?Pacient: Em fa mal aqu.Metge: On?Pacient: Per aquesta zona d'aqu.Metge: Aix s la panxa o l'estmac. Ha menjat alguna cosa?Pacient: No, fa estona que no menjo res.Metge: Quantes hores?Pacient: Des que he esmorzat, fa 6 hores.Metge: Ha vomitat?Pacient: No.Metge: T diarrea?Pacient: Com? No l'entenc.Metge: Ha anat moltes vegades al lavabo?Pacient: S, s... moltes.Metge: Doncs, segurament vost t diarrea. Qu ha pres per esmorzar?Pacient: Un te, unes torrades i una truita.Metge: Doncs potser l'ou s'havia fet malb.Metge: Li haurem de fer una anlisi per saber la causa de la d
iarrea. Ara
mateix li faig una petici perqu 11 facin immediatament l'anlisi. Desprs
61
-
orr perqu ja sabrem el resultat podrem recomanar-li un tractament adequat.
(Al cap d'una estona)
etge: S, els resuitats de l'anlisi confirmen que l'ou s'havia fet malb.Li apunto aqu que haur de fer dieta durant tres dies: arrs bullit (sensesalsa) i pollastre a la planxa (sense condiments). l tamb ha de beure moltaaigua te.Pacient: Grcies. Adu.f\Aetge: Passi-ho b.
4. Farem omplir els buits amb la paraula adequada:
queixal / bra / pits / ulls / peu
Una anlisi de sang l'acostumen a fer alUna radiografia del turmell me Ia faran alAbans de portar ulleres m'he de fer una revsi alsUna mamografa me la fan alsUn empast me'l fan al
5. Hauran d'indicar amb una fletxa per a qu servex...
el termmetre? per embolicar una zona del cos i protegr-lael cot? per subjectar les benesl'alcohol? per posar injecconsla bena? per ajudar a netejar feridesla xeringa? per mesurar la temperatura corporal (febre)l'esparadrap? per desinfectar ferides
6. Farem que s'imagnin que van al metge perqu tenen mal de panxa. Des-prs que li hagin explicat els smptomes, fa una recepta com aquesta:
Ahmed Jaimal 08/22588520
Una cullerada de xarop cada 8 hores, durant una setmana
Qu far amb la recepta? Omple els buits amb les paraules:
farmca cullerada / 8 hores! recepta
Portar la a la i comprar el xarop.Em prendr una de xarop cada
62
-
7. Seguint aquest model, i amb l'ajut de les parelles que trobaran a continua-ci, han d'omplir eis buits:
Pastilles 6 horesPomada cama vegada al dia2 gotes nas vegades al dia
Em prendr Ies cadaEm posar a la unaEm posar les al dues
8, Demaneu-los que uneixin les frases amb fletxes. Qu vol dir que un determinat medicament s'ha de prendre?
Abans de dinar / sopar Sense haver menjat resEn dej Desprs d'haver menjatDesprs de dinar / sopar Just abans de menjar
9. Fer la pregunta: Qu anir a comprar a la farmcia si...? (Uniran les respostes amb fletxes.)
M'he torat un peu? Comprar un xarop per a la tos.
Tinc mal de cap? Comprar caramels de menta.
Tinc tos? Comprar una capsa d'aspirines.
Tinc mal de gola? Comprar una turmellera.
Coneixements sociocuiturals
La targeta sanitria s gratuta per a tots els ciutadans ciutadanes; per obte
nir-la s necessari portar l'empadronament i emplenar un imprs que facilitael
Servei Catal de la Salut (CatSalut).Cal portar la targeta sanitria sempre que vas al metge, per fer les recep
tes.
63
-
NICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 3. EI cosi la salut: EIs accidents
Aprendrem.
______________
______
El vocabulari relacionat amb els accidents2. A saber com cal actuar en cas daccident
__
__
_
Activitats
1. Farem omplir els buits amb les paraules segents:
metge / ambuincia / infermera / 061 / farmcia /hospital / farmcies de gurdia I medicaments
Si tinc un accident i em faig molt mal, si puc, he de trucar al servei d'urgncies
mdiques al telfon ................. perqu vingui una em porti
a on m'atendr un La persona que ajuda elmetge s laSi s un accident poc important i estic a casa, puc anar a laque tingui ms a prop i explicar qu ha passat.Si l'accident s a la nit i visc en una ciutat gran, tamb puc anar a alguna de
les que estan obertes tota la nit i puc comprar
tants com necessiti.
2. Demanarem que omplin els buits amb les paraules segents:
metge / sang / m / ferida / tall / hospital / bena
Si em faig un petit a la em sortir M'he de
posar una per tapar laSi el tall s gran he d'anar a 1' perqu em curin.
3. Hauran d'omplir els buits amb les paraules segents:
aigua freda / bra / cremada / hospitai / pornada / bena
Quan em cremo el primerament he de posar-m'hide l'aixeta i desprs puc posar-m'hi i tapar la cremada amb
una
Si la s important he d'anar a perqu em
curin.
65
-
4. Farem ordenar la seqncia d'un accident produt a casa. l-lan d'imaginarque cauen d'una escaia i es trenquen una cama, estan a terra intentenarribar aI telfon.
trasllat en ambulncia / radiografia de la cama / ingrs a l'hospital /telefonar al 061 / immobilitzaci de la cama I cama enguixada /caiguda / retorn a casa amb crosses
2.3.4.5.6.7.8.
5, Farem ordenar la seqncia d'un accident al carrer: imagina que veus unxoc d'una moto i un cotxe, l'ocupant del cotxe no s'ha fet res, per el moto-rista es troba a terra i no es pot aixecar.
avisar a la Gurdia urbana 092 / trasllat amb ambulncia / cures!ingrs a l'hospital / caiguda / telefonar al 061 / retorn a casa
2.3.4.5.6.7.
66
-
UNTAT 4
El mn Iaboral
QU TREBALLAREM EN AQUESTA UNITAT?
Els oficis ms usuals Com trobar feina Aspectes per desenvolupar-se en el Iloc de feina
QUE CAL TENIR EN COMPTE
La histria laborai de Ies persones immigrades presents enel pro-
cs de formaci: si provenen del mn rural o de l'urb, si han tre
ballat preferentment aI camp o en un ofic determinat, si hanestat
mestresses de casa en una famlia extensa, han venut en un mercat,
han treballat en un marc familiar o no tenen experincia laboralas
salariada. Els hbits laborals poden ser fora diferents dels d'aqu.
67
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA
Unitat 4. E mn laboral: Els oficis ms usuals
Aprendrem.
1. EI norn dels oficis que eis participants han tingut anteriorment
2. El vocabuiar especfic elemental dels oficis ms usuals
3. El vocabuiari de les eines ms cornunes
Activitats
1. Es passaran les imatges corresponents a ies imnes 65 a 81dei Curs de
iiengua orai Escoilirem aquelles que ens siguin ms tils i escriurem a la
pissarra ei nom de tots els oficis representats en ies imines. Esconvenient
comentar tamb eis oficis en qu els participants hagin trebailatanterior
ment.
2. Repartirem una de ies imatges dels oficis a cadascun delsparticipants i
hauran d'escriure en un paper el nom de i'ofici.
3. Es barrejaran els papers escrits, cadasc n'agafar un i haur de buscar ialmina que hi correspongui.
4. l3emanarem que escriguin en les fitxes segents alguna frase una o dues
com a mxim que descrigui tasques caracterstiques dels oficis repre-
sentats a ies lmines del Curs de ilengua oral. (Si a ciasse en surten msd'oficis----, farem l'activitat amb aquests oficis.) A contnuaci es posaranen com les frases que ha escrit cadasc, es corregiran entre tots i t
otes les
participants, i es copiaran.
QU FA?
Planta les liavors.
El pags
Arrenca les males herbes.
La jardinera
69
-
I poscador
E sabater
_____________________________________
La manobra
________________________________________
paleta
____________________________________
El pintor
____________________________________
Qui trebalia a la indstria
____________________________________
Qui neteja la casa
_____________________________________
L'oficinista
_______________________________________________
70
-
Qui trebaiia en un hotei
Qui trebaiia en un restaurant
5. Escriurem les eines ms comunes que es fan servir en eis oficis de i'exercici
anterior. (Recordeu que si hari sorgit comentaris respecte a aitres oficis,caidr afegir-ios ais que proposem o substituir eis proposats per aquests.)
AMB QIJINES EINES?
Et pags
La jardinera
Et pescador
El sabater
La manobra
El tractor
[Lapaia
La xarxa
marteii
La paia
71
-
El paleta
El intor
Qui trehalla a la idstria
Qui neteja la casa
Loficinista
Qui treballa eri un hotel
Qui treballa en ur restaurant
72
La paleta
La brotxa
Una mquina
Un drap
Un ordinador
La clau de lhabitaci
La safata
-
6. Reiacioneu els oficis de i'esquerra amb les eines de la dreta. (L'exercici estorganitzat en dos blocs de sis oficis cadascun.)
El pescador
manobre
Una mquina
La xarxa
El sabater
El pintor
Qui neteja la casa
El jardiner
Qui treballa en un hotel
LEl pags
Un drap
El tractor
El martell
La brotxa
La pala
Les claus de l'habitaci
El
El paleta La paleta
l Qui treballa en I Una safataf la ndstria I
L'oficinista La pala
Qui treballa enun restaurant
L'ordinador
73
-
7. Eis participants han d'ompiir es espas bUts a ies frases segents fent ser-vir ei vocabulari dels dos exercicis anteriors:
ei paleta / l'oficinista / la safata / a pala / eI sabater / a xarxa /una ciau / eI jardiner / el pags / la brotxa / ia mguina / un drap
El pescador llana a mar.El manobre barreja la sorra amb
posa ciment amb ia paeta.Qui trebaiia a ia indstria vigiiaengega i'ordinador.
Qui trebaiia en un restaurant agafaQui neteja ia casa treu ia pois amb
neteja la bota amb un raspaii.fa un forat amb ia pala.
Qui trebaiia en un hotei obre ies habitacions ambcondueix ei tractor.
Ei pintor agata
8. (Exercci de refor. I'eu-lo noms si ho considereu convenient o necessari.)Demanarem que colioguin a ies caselies corresponents ies eines que fanservir en cadascun deis oficis i que estan ressenyades a sota de ies case-iies en cursiva (a aigun ofici ii podra correspondre ms d'una eina.)
Ofci Eines que habtualment es fan servirMecnicPagsOficinistaPescadorPintorLampistaFuster
Mestre
i'ordinador / ia pissarra / ia ciau angiesa / ei tractor / ies aiicates /brotxa i e tornavs / ei martell / ei bolgraf ! i'escaia / ia xarxa
74
-
9, Eemanarem que col'loquin a Ies caselles corresponents els objectes res-senyats a sota; sn objectes que es poden trobar en determinades botigues,tallers o despatxos de cadascun dels oficis (a algun ofici li pot correspondrems d'una eina).
On es pot trobar? taller, despatx, botigaun pot de pintura
a la farmciaun cotxe
, un llibre de lleisaI_taller del fuster
una_pissarraal_despatx_del_metgeal_taller_del_lampista
un cartr de llet
una bombeta! al taller del mecnic! una medecina / una recepta! a la botiga!al taller del pintor / al despatx de l'advocat! una fusta / a la classe
10. Qu sobra en cada llista de material?
En un taller Al taller En una oficina En unamecnic d'un pintor farmcia
un cotxe una escala un ordinador sab de mans
un tornavs una brotxa un pot d'olives un ordinador
. unpotde . .una amanida , un arxivador medecinespintura
un martell una taula una agenda detergent
unes alicates un cotxe un telfon una recepta
11. Cal escriure els noms dels productes sobrers de l'exercici anterior i construir una frase. Ier exemple: EJesprs de rentar el cotxe amb detergent,vaig a dinar El primer plat s una amanida amb olives".
PRODUCTES SOBRERS
75
-
12. Es lloguen eis baixos d'una casa per establir-hi un taller o una botiga. Calque busquin a la sopa de lletres el nom de 10 oficis, tallers o negocis ques'hi podrien installar i que es troben a continuaci:
I II 1 1 i I i
_'f l l I l l I l I l
'
A R E S T A U R A N T
D N A T C D E S R G
L. A M P I S T E R A
C R R A D V O C A T R
M E C A N l C K G G W
E F U S T E R l A EQY P T l T R M C E
B A R A M E M E T G E
T O F l C l N A F l E
O C P l N T O R O J C
l R A F A R M A C l A
OFICI - TALLER- NEGOCI
. ,',, s.s
Iampisteria / restaurant / bar / farmcia / fusteria /advocat / ofcina / pintor / metge / mecnic
76
-
EL FUSTER
EL PALETA
EL CAMBRER
LA FARMACUTICA
LA MESTRA
EL PASTOR
EL METGE
L'ADVOCAT
Exempie: El fuster treballa a /a fusteria.
A LA FARMCIA
A L'HOSPITAL
A L'OBRA
A L'ESCOLA
A LA FUSTERIA
AL RESTAURANT
AL DESPATX
AL CAMP
13. Feu que relacionin els oficis de la primera columna amb el Joc de treballde Ia segona i demaneuIos que escriguin una frase que contingui els doselements.
-rEBALLA.
77
-
NlClACI A LA LLENGUA ESCRTA
Untat 4. E1 mn Iaboral: Com trobar feina
Aprendrem_a...
1. Cercar entendre eis anuncis de feina, diferenciantI'oferta de la demanda.
2. Redactar un senzill anunci d'oferiment de serveis.
3. Elaborar un currculum.
Activitats
1. Farem Ilegir i interpretar els segents anuncis de demanda de teina.
Empresa de transports necesstapersonal de magatzem per treballarmitja jornada (tardes). lnteressats,truqueu aI tel. 93 000 00 00.
Falta planxadora, tardes.Tel. 977 00 00 00
Necessitem persones que des d'arafins a les vacances vulguin guanyarde 1.000 a 1.500 euros al mes. Tel.93 000 00 00, migdies d'l a 3.
Necessito rioia de 9 a 14 hores de di-lluns a divendres per tenr cura delsnens. Tel. 973 00 00 00, lmprescindiblereternces.
Busco senyora de mitjana edat pera fer feines de casa. Dos dies a iasetmana, tres hores al dia. Mat o tar-da, indiferent. Truqueu als vespres,972 00 00 00.
Es necessita xofer per a cami de bes-tiar de 30 a 45 anys. Ms joves, abste-niu-vos. Tel, 93 000 00 00. Laborablesde 9 a 14 hores.
Es necessita fuster amb experin-cia. lnteressats, dirigiu-vos al c/ Ma-jor, 1.
Es necessita dependentla amb expe-rincia per a supermercat, de 16 a 22anys. Bona presncia. 900 mes, asse-gurat/ada. lnteressats, truqueu al telfon93 000 00 00 de 8 a 10 del vespre.
lmportant empresa necessita persona d'ambds sexes. Forrnaci a crrecde l'empresa. Sou mnim assegurat. lncorporaci mmediata. lnteressats, presenteu-vos al passeig de la Generalitat,29, entl. 2a. Horari: matins de 10 a 14 h,tardes de 16 a 20 h.
79
-
2. CaI trobar les paraules que surten als anuncis de demandes anteriors, reco-ilides al final daquest exercici per facilitar la resoluci, si cal, i que corres-ponen a les definicions segents. Per exemple:
Botiga gran on es poden comprar molts aliments: supermercatPersona queTreballadors i treballadores d'una empresaQui condueix un cotxe o un camiFer feinaPersona que fa mobles de fustaPortar objectes i coses d'un lloc a un altreLloc on es guarden objectes o eines per treballarParaula que significa gaireb el mateix que noi o noiaDona de mitjana edatLoc on treballen moltes persones:
Paraules de l'exercici anterior:
treballar / personal / feiners / fuster / jove / transportar /senyora / magatzem / empresa planxadora / xofer
3. Earem llegir el dileg segent. Primerament es fa una lectura collectivai es va explicant el que no s'entengui, i desprs es treballa per parelles.Un o una partcipant fa de persona que demana feina i una altra d'oficinistao cap de personal. Desprs es canvien els rols.
Bon dia.Bon dia.Truco perqu estic interessada en l'anunci de dependenta que he llegit aldiari. s a jornada completa?Miri, necessitem personal per treballar a jornada completa o a mitja jorna-da.La jornada completa, quantes hores sn?Sn vuit hores de dilluns a dissabte. Hi ha un dia de festa rotatiu durant lasetmana.On s el lloc de treball?Podria ser a Cornell, a Girona o a Reus. Depn d'on visqui vost.Millor a Girona, si pot ser. Minteressa tamb saber quin sou tindr i si emfaran contracte.S, fem contracte. Si est interessada en la feina, li farem una entrevista iall pariarem del sou.Quin dia ser l'entrevista?El dilluns a les 9 del mat; li va b?S, d'acord. Fins dilluns, bon dia.Bon dia.
80
-
PAT
RC
K60
8000
000
_
_
_
_
_
_n
Qc
c-
2
)
PAT
RC
KCD
CD
O
_
6080
0000
0,
_
_
_
_
CD(D
ZC
D
PAT
RC
KC
6080
0000
0(J)
D-
:i>D
a
_
_
_
_
-O
cn-
-
PAT
RC
KQ
I"fl
crn
rnCD
CDQ
6080
0000
0(fl
''
r-
CDo
vvv
_
_
_
_
_
cPA
TR
CK
"rl
Ocn
CDQ
>(/
3O
>C
)cz
>
c
_
CD
0
6080
0000
0rfl
CD
cn
zr..o
zz
Cf'O
PAT
RC
K.
cnrn
rnm
CD cn
Z1i
1n
6080
0000
0
_
_
mx,
c:m
_
_
_
_
_
_
_
_
f'fl
Q
--
(D
_
_
_
CDr
'riX
7C
7PA
TR
ICK
c>
=CD
r-
-a
rnc-
f
C7C
I-l)-
t60
8000
000
z
o
PAT
RIC
K.
OD
oz
o'C
.7m
6080
0000
0m
OC
>>
>([3
-,
33D)
DS>
Q
_
_
_
_
_
_
.
Cf'c
riZ C
JO
'rn
rnc
c
CD
m60
8000
000
Qrn
rn
zr-
:(D
D
o-j
r-
PAT
RC
Ko
6080
0000
0O
I33
,_
mcn
=33
r-
-O
om
r-r-
rnr-
ofT
I
0333
O
ci
0CD
>>
QQ
D)>
( C
oPA
TR
CK
(1)
Ec
-
oZ
6080
0000
0rri
mrn
oPA
TR
CK
T""
(1)
cn
6080
0000
0rn
Qrn
rO
-o CD
_
_
_
_
_
_
__r-
r-
>O
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
PAT
RIC
K33
r-
Z
m
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
mr-
0cn
r-
6080
0000
00
33c
-c
(D'
>Q
>3
Zcz
Q
PAT
RC
Kr-
>(1)
Cr-
C3
C3zr
6080
0000
0m
rnm
>D)
-'
D)
-
7. Cada partcipant ha d'idear un anunci per oferir els seus serveis. Es pot ferseguint aguest modei o confeccionar-ne un de nou.
8. A continuac veurern un model de carta per demanar feina (caldr explicarles paraules que no s'entenguin i fer-ne la comprensi lectora).
Sra. Nria Fontlngesta, SACarrer del Comer, 2408030 Barcelona
Benvolguda senyora,
En resposta a l'anunci del diar"La Comarca"del 24 de juny, li adjunto el meu currculum.Confio que ern tindran en cornpte per al lloc detreball que ofereixen i espero les seves notciesal ms aviat possible. Aix mateix, quedo a laseva dsposici per a qualsevol informaci quenecessitin.
Molt atentament,
LTarragona, 2 de juliol de 2009
Les meves dades sn:Li YuangDoctor Gimbernat, 24, 4t la43205 TarragonaTel. 629 00 00 00
9. A continuaci caldr escriure una carta semblant amb les dades personalsdels participants. Hi ha dues possibiltats: fer la carta copiant l'anterior icanviant ne noms les dades personais i/o fer una carta seguint el rnodelanterior, per sense tenir-lo al davant.
Dades de l'empresa
Salutaci
Explicar el motiu de lacartaDemanar resposta
Comiat
Signatura
Lloc i data
Nom i cognomsAdreaCodi postal i ciutatTelfon de contacte
82
-
O. Suport per fer un currculurn. Quines feines s'han fet anteri
Feines On?Quan'?
Esquerna d'un curriculurn, arnb el qual es poden fer exercicis de compieci
despais buits. (Recordeu que han d'anar acornpanyats d'una cartaper de-
rnanar fena corn la que hern trehallat a Iactivitat 8.)
CURRtCULUM
(ades personals)Nom i cognoms
(Adrea)Correr / Plaa / Passeig / Avingudo, nmero, porto pis
Codi postal - Municipi
(Altres dodes personais)bata i JIoc de naixementPosbNI / NE / PASS
(Cos del currculum)Estudis
Experincio laboral
83
-
2. Aprendre a redactar ufl currcu,u Potesdevenjr ufl nstrumeflt vljd per bscar tena Per aix cajdr insistjr en com caI redactar,o repetjr l'exercjcj dememrja o b amb el model al davant. Pot Ser t;I recordar com s'emplenauna titxa aspece que ja s'ha trebaliat en Ja primera untat.
Adrea
Nom
Llo de naixement
Cognoms
'/tJlE/PA$sPas..
Locajjtat cP
84
-
NlClACI A L.A LLENGUA ESCRAUnitat 4. El mn Iaboral: Aspectes per desenvolupar-se en e/ //oc de feina
Aprendrem...
l. EIs rtols, indicacions i cartells relacionats arnb l'ambit Iaboral.2. La lectura i interpretaci de normes senzilles de seguretat laboral.3. Els aspectes ms importants de ia legislaci laboral.
Activitats
Lectura i interpretaci dels rtols segents:
IESTRINc,D4
j
S1INC1
PROHlI? 11 PS T1I PIIII LlENA L'OBRA
85
-
wcL_ ,/
PRIVAT TARDES TANCAT
2. On es poden trobar aquests rtois? Feu que treballin cadascun dels rtols.
3. Demaneu que escriguin el rtol contrari dels que teniu a continuaci:
. Tancat festius[ F
ATINC1. Gos PR1LLSIGILEM AMB EL GOS
ijA
J
Torno de seguida
86
-
Ernpenyeu
ENTRA[)A
tcnca'f
4. Tenint en cornpte lhorari segent, els plantejarern preguntes del tipus: voi-drem anar a cornprar a les 4 de la tarda, trobarem la botiga oberta? Podemanar a compar el dssabte a la tarda?
LLIURE
Esti reu
SORTI DA
l-ORARl D'ATENCI AL PBLIC
DE DILIUNS A DIVENDRES
MATINS: de 8.30 h a 14 hTARDES: de 7 h 20 h
DISSABTEMATINS: de 9 h a 13 hTARDES: Tancat
87
-
5. eu el mateix arnb l'horari segent:
OBERT ELS DIES LABORABLES DE 8 A 20 h
DILLUNS MAT TANCAT
6. CaI ornpiir els buits arnb les paraules o expressions que hi ha desprs deltext d'una rnanera ordenada i fer-ne una lectura comprensiva.
Estic a Veig un al diari i truco per telfon pregun-tant per ja que no puc arribar massa tard a casa. Preguntotamb pel ja que haig de pagar el lloguer del pis i mantenirla famlia. Em convoquen, faig una que em va fora b i hideixo el meu A la setmana segent entro a treballar amb un
laboral de sis mesos. Em donen d' a la seguretatsocial i de a l'atur. La est una mica lluny de casai haig d'agafar el metro. s una mitjana, d'uns 100 treballa-dors. Tamb s una mica perillosa. Els fora alt i cal prendre mesures. A final de mes espero cobrar la
No s res de l'altre mn, per tampoc no em puc queixar. Las de 6 a 14 i aix em permet arribar a casa a les 4
de la tarda.
l'atur / anunci l'horari / sou / entrevista / currculum / contracte / alta baixa / feina / empresa / risc laboral / nmina / jornada laboral
7. Podem tornar a omplir els buits amb les paraules corresponents desorde-nades. (Com que aquest exercici pot ser una mica complicat per a aquestnivell inicial, es pot fer en grup. Prvament podrien escrure's en una cartoli-na cadascuna de ies paraules que s'han de COi locar i actuar per eliminacimentre es refora el vocabulari.)
Estic a Veig un al diari i truco per telfon pregun-tant per ja que no puc arribar massa tard a casa. Preguntotamb pel ja que haig de pagar el lloguer del pis i mantenirla famlia. Em convoquen, faig una que em va fora b i hideixo el meu A la setmana segent entro a treballar amb un
laboral de sis mesos. Em donen d' a la seguretatsocial i de a l'atur. La est una mica lluny de casai haig d'agafar el metro. s una mitjana, d'uns 100 treballa
88
-
dors. iuruL, ;' ' ilu;u. E) ....,,.............,...prendre rie'r I n epero cobrar la
res de l'ultre rrnr; i ru puc iueixar. La
es de 6 a I { i I r ';ruu u les 4 de la tard
l'empresu / r,rrr / ('i iresir;,L,r Hni' l)r errruclu luborul / ericontracte / ultu / feruu // ruc l,rhur;rl lrir / rriji;r / (;urrrerilrirn
8. Comenteu eI text segent:
Cada persona en edat laboral t dret a una feina. La seva jornada ha de serd'un rnxim de 40 hores. Si es treballen ms hores s'han de cobrar
com a
hores extres. Es treballa mi)lor si eis companys s'ajuden en )a feina i si elsequips i les eines de treball estan en bones condicions. Ca) tenir un con-tracte de feina, estar assegurat i tenir vacances.
Coneixements socioculturals
La jornada laboral lmportncia de l'horari de feina. Puntualitat Fitxar a l'entrada i a )a sortida Necessitat i valor d'un contracte laboral Elements bsics sobre els convenis laborals Les hores extres La festa rotativa Vacances dies de lliure disposici Els drets laborals
89
-
UNITAT 5
Viure a Cataiunya
QU TREBALLAREM EN AQUESTA UNITAT?
Les institucions, Ies demarcacions i Ies ciutats ms importantsde Catalunya
El sstema escolar a Catalunya
QU CAL TENIR EN COMPTE
A Cataiunya Iensenyament s obligatori des dels 6 anys finsals 6.
91
-
INIClAC A LA LLENGUA ESC1I A
Unitat 5. Viure a Cataiunya: L. li:'. .HIes demarcacions les ciutats I:de Catalunya
Aprendrem a...
Conixer es diferents institucions que hi ha a Cataunya.2. Situar Cataunya i a pobaci on viuen es participants.3. Empenar impresos adreats a aquestes institucions.4. Interpretar rtos de dependncies oficiais.
Activitats
__
__
_
__
__
__
__
__
1. Farern egir a frase segent:
'La Generaitat de Cataunya s ia instituci en qu sorganitza polticamentel Govern de Cataunya.
2. Demaneu si saben respondre es preguntes segents:
Ei President de Ia Generaitat s:L'hmne nacional de Cataunya s:Ceiebrem a nostra festa nacional:
3. Demaneu ais participants que expiquin com est organitzat ei seu pas
Qu governa el teu pais?Quan s a vostra festa nacional?Ceiebreu aitres festes? Quines?
4. Feu iegir ia frase segent:
'L'Ajuntament s'encarrega del govern d'una ciutat o pobie, est constitutper un alcalde o acaidessa i pels regidors i regidores."
5. Demaneu que competin ies frases segents:
L'alcaide/aicaldessa del meu poble/ciutat es diu(Norn i cognoms L'ajuntament s ai carrer/plaa(Adreo)
El pobie/ciutat on visc s a ia comarca de i taciutat/poble ms important s que sla capital de comarca.
93
-
6. Dibuixarern la senyera de Catalunya i la bandera dels pasos deis partici-pants.
Escriurem el nom dels colors que les componen.
7. En el mapa de Catalunya, bauran de Ilegir els noms de les demarcacionsterritoriais, i buscar la localitat de residncia (lamina 6 del Curs de llenguaoral).
8. Demanarem que omplin els buits de les frases segents amb l'ajuda delsmapes 5-7 del Curs de llengua oral.
Catalunya es troba al d'Europa. A estbanyada pel Mediterrani. Al delimita amb el Pirineui el Principat d'Andorra i a amb l'Arag.Catalunya est formada per 41 i cadascuna t una ca-pital. Els ms mportants sn: l'Ebre. el Ter, el Llobregat, laNoguera Pallaresa i el Bess."
9. Als rtols que hi ha a continuaci, els falten les vocals. Sn rtols de diver-ses dependncies ofcials i rtols que es poden trobar dins les diversesdependncies. Feu que els completin amb les vocals corresponents.Se'n poden posar exemples:
Vull empadronar-me, anr aVull demanar un ajut econmic perqu tinc un infant menor de 3 anys, anira laVull fer una denncia, anr
(Registre Civil, Caixa, Ajuntament, informaci, Secretaria dimmigraci, Policia Locai,Generalitat de Catalunya)
C.. .. X.. j G..N..R..L..T..T D.. C..T..L..NY.. R..G..STR... C..V..LD'MMGR..C ..J..NT..M..N ..NF..RM..C....
________
94
-
10. Farem llegir i interpretar la informaci sobre el padr.
Quan alg arriba a una ciutat o a un poble, s important ques' E A PA D R O N I.Qu s el padr?s eI registre de les persones que viuen a Catalunya i dels domiciiis onviuen. Cal que s'empadronin totes les persones que viuen en el municpi,encara que no tinguin regulartzada la seva estada aI pas.Ernpadronar.se s un dret que comporta automticament altres drets. To-tes les persones inscrites en el Padr dun muflicipi consten com a ve-nes daquest municipi i teflen dret a l'assistncia sanitria pblica i al'escolaritzaci bsica dels seus filis.Per tal d'crnpadronarte, una de les coses que has de fer s demanar al'Ajuntament un imprs sernblant a aquest, i l'has de retornar degudarnentem pl en at.
AUTORTZACI D'EMPADRONAMENT
E n/N a
amb DNI (o document equivaient) nmero
que consta com a propietari o llogater de l'adrea segent:
Carrer/plaa nm
pis porta telfon de contacte
AUTORITZO les persones relacionades a continuaci a empadronar-se al'adrea anteriorment esrnentada:
NOM l COGNOMS DNI/NIE/PAS
d de200....
Signatura
95
-
1 1 Ensenyarern a emplenar una instncia.
MODEL t)E DOCUMENTACI OFICIALINSTNCIA
amb domicili a(f\Jom i cognoms,)
teifonintroduu carrer codi postai i /oca/itat.J [/ntrodu) el nmero de te/fon.]
i DNI
EXPOSO1. Que[)ntrodu/ e/s motius fets que iustifiquen la sol/citud.]
Per aix,
SOLLICITO[lntrodu/ la petici concreta.]
Barcelona, dd d mm de 200a
[lntrodu/ e/ nom de /'organisme al qua/ s'adrea la sollcitud.]
96
-
INICIACI A LA LLENGUA ESCRITAUrtat 5. Viure a CataIurya: El sist,iia Cataliirya
____
Aprendrem_a..
lnterprotar informaci dei sistema escolar, tant d'adults com d'fuit,2. Conixer el vocabulari propi del sistema escolar.3. Emetre interpretar notes senziiles sobre temes relacionats amb situa;i,
prpies de l'escolaritzaci.
Activitats
Feu (Iegir i interpretar l'oferta formativa d'un centre de formacj d'adults.
OFERTA DE CURSOS DE FORMACI D'ADULTS
Etapa instrumentalGraduat en educaci secundriaProves daccs als cicles formatiusProves d'accs a (a unjversitatLlengua catalanaliengua castellanalniciac a (a informticalniciaci a una llengua estrangeraAltres
2. Demanarem que omplin el fu(l d'inscripci segent:
Dades personals
Cognoms: Nom:Adrea: Localitat:CP: Data de naixement:Telfon particu(ar: Telfon de contacte:
Dades del centre
Nom del centre:Adrea: Localitat:CP: Telfon:
Dades acadmiques
Modalitat i curs actua(:Estudis que vols cursar:
97
-
3. Demanarem que llegeixin i contestin Ies preguntes segents:
Per que estudies catai? Per la feina Per entendre informacions Per integrar-me a Catalunya Per poder ajudar els rneus fills en la feina escolar Altres
4. Farem llegir les abreviacions segents:
CEIP: centre d'educaci infantil i primria IES: institut d'educaci secundria IESB: institut d'educaci secundria i batxillerat FP: formaci professional
5. Feu llegir i interpretar el quadre segent:
Educaci infantil De O a 6 anys LLAR D'INFANTSCEIP
Educaci primria De 6 a 12 anys CEIPEducaci secundria De 12 a 16 anys IES
oblgatria, ESOBatxillerat A partir de 16 anys IESBCcles formatius Altres centres
6. Els participants hauran de contestar per escrit les preguntes segents:Quin nom t l'escola on estudien els teus fills?Quins ensenyaments cursen els teus fills?A quina escola d'adults vas?
7. Demanarem als particpants que completin la graella segent amb dadesreals o b inventades, i comentarem que l'ensenyament obligatori s de 6 a16 anys.
NOM l COGNOMS EDAT Obligator! No oblgatori
98
-
8. Feu iepir interpretar les notes que sovint envien es escoles.
El dia 17 doctubre cornena eI curset de nataci. No us oblideu deportar: xancletes, tovalloia, banyador i gorra de bany.
EI dia 23 dabril aI pati de lescola celebrarem Sant Jordi; hi haurparades de Ilibres i roses dLirant tot el dia.
Enguany, la festa de final de c'jrs se celebrar el dia 1 de juny. esfaran diverses activitats al llarg dei mati i (arem un dinar tots plegats:per aix cal que cada alumne/a porti algun tipus de menjar tpic delseu pas.
El dia 27 d'abril els grups d'educaci primria de l'escola farem unasortida a Montserrat, hi anirem amb autocar i els alumnes hauran deportar el dinar,Preu de la sortida: 5 euros.
9. Feu que els participants redactin una nota adreada a l'escola dels seus
Justificant d'una absncia per malaltia Sollicitud perqu surti abans de l'escola
10. Demanarem que compietin aquesta autoritzaci per a l'escola del fili'a.
ESCOLA "ELS AVETS"
com a de l'alumne,a(f\iom dei pare o rnare (Pare. mare. tutor lega/)
de de autoritzo el(Nom de nen/nena) (Curs grup) (Pnrnrra. ESO)
meu fiIl/a a participar en les colnies que l'Escola dur a terme els dies
a Riu de Cerdanya.(Dates de la sortida)
Data Signatura
99