Curset d'alpinisme

Curset.doc Página 1 de 38

APUNTS DEL CURS D’ INICIACIÓ A L’ ALPINISME.A.E. CORDADA

JUNY DEL 2000.


EQUIPAMENT ESENCIAL PER PRACTICAR L'ALPINISME.

Les regles bàsiques per seleccionar el material són: versatilitat, simplicitat, durabilitat

i lleugeresa.

Botes. En recorreguts d' iniciació exempts de gel, a l'estiu, podem utilitzar botes de

cuiro de canya alta amb sola Vibram o similar, que no siguin excessivament pesants ni

rígides. També existeix un tipus de calçat hibrid, més especific d'escalada, que permet

tant fer el recorregut d'aproximació com la via d'escalada pròpiament dita (p. ex. “La

Sportiva Trango Plus”. A cadascú les seves preferències. El principi bàsic es evitar,

sempre que es pugui, carregar a la vegada amb un parell de

peus de gat per la roca, un parell de botes rígides pel gel i un

parell de botes lleugeres pel camí d'aproximació i retorn. A

l’hivern, amb neu, el més aconsellable és portar botes de

plàstic amb botí interior. Si les condicions meteo i de la neu

ho permeten, podem utilitzar unes botes de cuiro, rígides i impermeables...

La SportivaTrango Plus

Corda. Dues cordes dinàmiques d’ entre 8,2 i 9 mm i 50 mts., o bé una corda bicolor de

100 mts. Del mateix gruix, preferentment amb tractament hidrofugant, per progressar

amb tècnica de doble corda “1/2” (escalant de primer amb dues cordes i passant una o

altra corda en els asseguraments intermitjos). Aquesta tècnica de progressió en doble

corda és preferible en escalada alpina per varis motius: Redueix la resistència

d'arrastre de la corda (menys pès), divideix el pès entre els dos membres de la

cordada durant l'aproximació, ens proveeix de dues cordes per rapelar i, el més

important, disminueix el risc de que les dues cordes es tallin per una caiguda o un

desprendiment de roques. A títol d’ exemple,

podem citar un parell de models recomanables:

Mammut Génesis o la Beal Cobra 2.

Arnés: triarem el que millor s'adapti a la nostra

morfologia, però sempre amb camals regulables.

Uns bons arnessos són el Black Diamond

“Blizzard” i el Petzl “Calidris”.

Black Diamond Blizzard


Material: consultar la guia o ressenya, si n'hi ha, per fer-nos una idea del

material que necessitarem, a part de la própia experiència o de les

indicacions d' una persona més experimentada. Durant la preparació de la

sortida farem una selecció del material que ens permeti cobrir amb

seguretat el recorregut de la via. Per exemple, procurem no duplicar els

empotradors i els friends, a no ser que la ressenya de la via així ho recomani. Procurem

adquirir mosquetons lleugers, però de bona qualitat. Un parell de pitons poden ser-nos

d'utilitat en algunes esquerdes o per ancoratges de ràpel. Portem també una dotzena

d'anelles de cinta plana, dues d'elles, com a mínim, de doble longitud, per muntar

reunions.

Motxila. No ha de ser massa gran (sempre hi ha tendència a omplir-la), ni massa petita.

Una capacitat de 50 o 60 litres hauria de ser suficient: hi ha espai suficient per portar

material de bivac en rutes llargues i, per

recorreguts més curts, no caldrà que la omplim

del tot. Procurem que la motxila sigui el més

lleugera possible, de construcció robusta i que

s'acobli a la nostra morfologia (millor si té

l'esquena regulable). Evitem les motxiles amb

cremallera i amb accesoris inútils que no fan

més que afegir pès. Dins la motxila convé

portar-hi sempre una làmina de plàstic d’ uns 2 x

3 mts. aproximadament (polietilè o plàstic

transparent, per exemple), que ens servirà per múltiples funcions: vivac improvisat,

protecció de l’equip contra la pluja i la neu, etc

Black Diamond Stone de 40 lts.

Piolet .Els recorreguts alpins d'iniciació i vies normals requereixen, normalment, només

un piolet de 60 - 65 cms., no tècnic, amb dragonera. Altres rutes més tècniques, en

canvi, requereixen dos piolets especifics curts,

tècnics i modulars (un amb pala i l'altra, amb

martell, la majoria de vegades).

El piolet Black Diamond Cobra, de fibra de carboni.


Grampons. Els models semi-rígids de dotze puntes, amb dues puntes frontals

horitzontals, són una bona opció per fer alpinisme en general: suficientment estables

per fer moviments tècnics, però amb certa flexibilitat per la progressió en glaçeres i

rutes d'aproximació.

Casc. Obligatori en la pràctica de l'alpinisme. Triem-lo lleuger, comfortable

i amb un sistema de regulació. Que ens permeti portar una gorra per sota i

que permeti acoblar-hi una frontal amb tota seguretat.

Frontal. Amb bombeta i piles de recanvi. Les bombetes halògenes fan més

llum, però consumeixen les piles més ràpidament. Molt recomanables les noves frontals

amb LEDs, molt lleugeres i petites.

Sistema de ràpel i assegurament. Millor, que permeti assegurar i rapelar amb doble

corda i que funcioni amb les cordes gelades. N’hi ha de diverses classes: cistelleta ATC,

vuit, Gi-gi, mosquetons HMS...

Cordino. Una corda auxiliar multiús (p. ex.: Dyneema o Kevlar) de 5 o 10 mts.i de 5 o 6

mm. de diàmetre que, si cal, podem tallar en varies longituts: per muntar ancoratges,

reunions, ràpels, ponts de roca, bivacs,,,

Fig. 1

UTILITZACIÓ DEL PIOLET EN PROGRESSIÓ NORMAL. El piolet s’ ha de portaragafant-lo per la creu en posició d’ autoassegurament (Fig. 1) i portar-lo al costat del pendent, amb la dragonera posada. Quan hem de canviar el piolet de mà, no cal

desclavar-lo deterra. Només elgirarem i canviarem la dragonera de mà (veure Fig. 8). A lapujada, pic de cara al pendent(A). Quan baixem, el pic ha demirar cap enrera,

també de cara al pendent(B).Utilitzarem, preferentment, un piolet de 60 cms. o més, depenent de la nostraestatura. Els piolets tècnics no són apropiats per a la pràctica de l’ alpinismetradicional.


PRINCIPIS BÀSICS DE PROGRESSIÓ EN NEU.

Fig. 2 L’ ASCENS. Per pujar pendents una mica pronunciats,procurarem estalviar l’ ús de les punteres de les botes perreduir la fatiga dels bessons i treballar amb els quadriceps ibiceps femorals, que són més resistents;a més a més, així també evitarem lessions a les ungles dels dits dels peus. Espot progressar amb la tècnica de peus d’ ànec (Fig.2) o, si elpendent és més fort, clavant la puntera d’ un peu a la neu irecolzant l’ altre peu de costat (tècnica mixta o americana)(Fig.3) o bé la tècnica francesa (veure secció “Progressió amb grampons”). A més, en funció de l’ estat de la neu i de lainclinació, podem utilitzar altres tècniques de progressió (veure Figs.4 a 8 de la pàgina següent). En general, elsdiferents tipus de tècniques bàsiques de progressió en neuserveixen tant en la progressió sense grampons com amb laprogressió amb grampons. L’ utilització d’aquests depèn de la

duresa de la neu, del pendent i de la perillositat del terreny.

Fig. 3 La tècnica anomenada “ de les 3” , “mixta” o“americana” és útil en pendents pronunciats de neu dura, Permet estalviar la sobrecàrrega dels muscles bessons que es dona en una progressió estrictamentde puntes. Consisteix en progressar utilitzantalternativament un peu pla, posat perpendicularment a la línia del pendent (a les 3 o ales 9) i un peu en punta davantera. S’ ha de canviarde sentit cada deu passes, aproximadament, per repartit l’esforç muscular. Igual que en laprogressió amb puntes davanteres, els peus no elsposarem al mateix nivell. El piolet el podrem utilitzar tant en posiciód’autodetenció com en posició de piolet-tracció i el portarem en la mà delcostat del peu plà. Es clava el piolet al mateix temps que clavem el peu de puntadavantera. La mà lliure es recolza sobre la neu, a l’alçada del pit. La col.locaciódels peus s’ anirà canviant alternativament de la forma descrita.Errors més freqüents al progressar utilitzant aquesta tècnica:a/ el piolet es clava a cada pas.b/ el peu que es posa plà no el clavem horitzontalment a la superfície del pendent i només les puntes interiors del grampó es claven a la neu. Correcció: empènyer el genoll vers l’exterior. Veure Figs. 3 i 16.


Fig.5. Ascens en diagonal, sense grampons.

Un mètode per transportar el piolet i tenir-lo a l’abast ràpidament:

Fig. 4. Piolet en posició d’estaca.

Fent graons amb les puntes de les botes (neu tova)

Fig. 6. Utilitzaciódel piolet en posició d’escombra en un ascens diagonal.

Fig. 7. Una altra tècnicaamb piolet en fortpendent, sense grampons.

Tècnica mixta oamericana, en pendent moltpronunciat

Fig. 8. Execució d’un canvi de direcció en un ascens diagonal.


DESCENS. De baixada, agafarem el piolet de forma que el pic estigui encarat al pendent i clavant els talons amb els genolls lleugerament flexionats (Fig.9).Si el pendent és molt pronunciat, es pot baixar d’ esquena o bé utilitzant altrestècniques com es descriu en els dibuixos 12 i 13. Si l’ estat de la neu i elpendent ens ho permeten, podem utilitzar la tècnica del piolet escombra o ramasse ( figs.10 i 11).

Fig. 9

Fig10 Fig.11

Fig. 12

Descens en fort pendent

Fig. 13

Travessia en fort pendent.


PROGRESSIÓ AMB GRAMPONS.S’ ha de procurar clavar totes les puntes a la neu, posant els peus paral.lels alpendent (Fig. 14). En pendents febles podem utilitzar la tècnica de peus d’ànec(Fig. 2) (peus plans). Si el pendent augmenta, podem utilitzar la tècnicafrancesa (peus paral.lels al pendent, progressant en diagonal creuant un peudavant de l’ altre). (Fig. 15) o bé la tècnica mixta (americana) (Fig. 16).

Fig. 14

Fig. 15. Tècnicafrancesa.

Fig. 16. Tècnica americana o mixte.

AUTODETENCIÓ.A/ SENSE PIOLET (neu tova) : clavarem les mans (important portar guants) i les puntes de les botes, a l’ hora que aixequem el cul. (Fig.17)

B/ AMB PIOLET: el piolet s’ ha d’ agafar en posició d’ autodetenció. Hi ha vàries possibilitats de fer l’ autodetenció, depenent de la forma en que caiem (de boca terrosa o d’ esquena, pujant; de cara o d’ esquena, baixant). (Figs.19, 20 i 21). Atenció: si portem grampons, haurem d’ evitar que els peus facin contacte amb la neu. (Fig. 18)

Fig. 18

Autodetenció portant grampons!!

Fig. 17


Fig. 19

Fig. 20

Fig. 21

PROGRESSIÓ EN ENSAMBLE: Anar encordat durant la progressió en pendentspronunciats, corredors i arestes suposa riscos de caiguda per la cordada si no esdominen bé les tècniques d’ autodetenció i d’ assegurament. La progressió en ensambleideal hauria de fer-se, com a mínim, amb dos asseguraments intermitjos entre cada component de la cordada. En absència d’un punt d’ assegurament, la caiguda d’un delscomponents de la cordada provoca, quasi amb total seguretat, la caiguda dels altresmembres. (Veure link:Ensamble.htm i articles de la revista Desnivel “Progresión en ensamble”, “Aseguramiento realista en la nieve” i “Progresión en nieve”) Durant laprogressió, la corda que uneix els dos components de la cordada (mitjançant un nus de vuit) ha de mantenir una certa tensió ( no ha de penjar). Si el 2on de cordada veu que lacorda que l’ uneix al 1er no el tiva, aquell haurà de detenir-se fins que noti que la corda torna a tivar.

PRUSIK PER AGAFAR LA CORDA I CONTROLAR UNA CAIGUDA DEL SEGON DE CORDADA (fig. 22 i 23) El farem sobre la corda de progressió,amb una anella de cordino de 7 mm,i a una distància d’ uns 20 cms, de l’ arnés. Serveix per detectar/neutralitzar una eventual pèrdua d’ equilibri o caiguda de l’ altre company.


Fig. 23

Fig. 22

Nus de Vuit, utilitzat per unir la corda o una baga d’ancoratge a l’arnés. És aconsellable, per més seguretat, fer un nus normalamb l’extrem de corda sobrant per bloquejar-lo.

PROGRESSIÓ EN ENSAMBLE AMB TRES PERSONES: Hi ha 2 variants: En Fletxa o “V”: el primer assegura a 2 segons, un dels quals té unsmetres més de distància de corda que l’ altre. Així conseguim, per unabanda, evitar que ambdós s’ estorbin mútuament i d’ altra banda, que el tercer pugui aprofitar la traça del 2on. En Potència: El component del mig confecciona un gran llaç de vuit ala meitat de la corda i s’ hi uneix amb un mosq. de seguretat al seuarnés. En la seva progressió mai no podrà superar l’ alçada del nus.


Es deixarà unadistància d’ uns 3mts entre el 2on i el 3er: aquest últim podrà aprofitar latraça del 2on.Aquest, a la vegada,aprofita la traça del1er.

El 2on NO potsuperar l’ alçada del nus!

Progressió en Fletxa o en “V Progressió en “potència”

FABRICACIÓ D’ UNA BAGA D’ ANCORATGE PER L’ ARNÉS. Necessitem 1,5 mts. decordino de 8 mm.(mínim) Un extrem va unit directament a l’ arnés amb un nus de vuit i a l’ altre extrem hi farem un altre nus de vuit on hi col.locarem un mosquetó deseguretat. La baga d’ancoratge la podem utilitzar per autoassegurar-nos al arribar a una R.

FABRICACIÓ D’ UNA BAGA DE REUNIÓ AMB CINTA PLANA: Necessitem 3 mts. de cinta plana de 2,5 cms. d’ amplada. Cal fer l’ anella unint els dos extrems amb un nus de cinta plana. (Fig.24 i 25)

Fig. 24 Fig. 25


UTILITZACIÓ DE L’ ARVA, (Aparell de recerca de víctimes d’ allaus): L’ aparell s’ ha de portar sempre subjecte al cos, sota la roba i en posició d’ EMISSIÓ. En cas quealgun company quedi enterrat per una allau, actuarem de la següent manera: Posarem una marca al lloc on se l’ ha vist per última vegada. Des d’ aquest punt, rastrejarem lazona escombrada per l’ allau amb l’ ARVA en posició de RECEPCIÓ màxima ( uns 60mts.) Caminarem en línia recta fins que sentim el senyal. Si detectem el senyal,continuarem caminant en la mateixa direcció fins al punt en que la intensitat siguimàxima. A partir d’ aquest punt caminarem en línia perpendicular en el sentit en què elsenyal es faci més intens. A mesura que ens acostem a la víctima caldrà anant reduint el radi (freqüència ) de recepció de l’ ARVA. Quan haguem acotat una zona onprobablement es troba la víctima, farem servir una sonda per saber on hem decomençar a cavar amb la pala. A partir del primer quart d’ hora, la probabilitat detrobar l’ accidentat amb vida disminueix molt. El primer que s’ ha de fer amb la víctimaés treure-li la neu de les vies respiratòries i efectuar les maniobres de reaminació deforma insistent, doncs degut a l’ estat d’ hipotèrmia de l’ accidentat, és probable queaquest trigui a recuperar-se. (Veure “La Montagne et vous”, de Xavier Maniguet).

NUS DINÀMIC (Fig.26 i 27). S’ utilitza per assegurar al primer o al segon, o per ferun ràppel.

Veure: el manual Petzl on-line i l’article “Todo sobre el nudo dinámico”.

Fig. 26

Utilització d’un nus dinàmic amb un mosquetó HMS com sistema de frè.

Fig. 27. El nus dinàmic ésbidireccional.


NUS BALLESTRINQUE (Fig. 28 i 29). S’ utilitza per assegurar-nos a la reunió. Amb aquest nus podem regular la distància entre el nostre arnés i la reunió.

Fig. 28

Fig. 29

NUS DE NOU. En alguns casos, pot substituir al de vuit. Té l’ avantatge que és mésfàcil de desfer que aquest, després d’ haver estat sotmès a una tracció.

NUS DE PESCADOR DOBLE. Serveix per unir dos extrems de corda. (Fig. 30 ), perexemple, per fabricar una anella de cordino (prusik, machard, baga de reunió, baga d’ancoratge...)

Fig. 30

Aquarel.la de l’aresta Forbes


ANCORATGES AMB NEU. Els haurem d’utilitzar quan haguem de fer asseguramentsintermitjos u reunions.

ÀNCORA ( neu tova) (Fig. 31)

Fig. 31. Part superior: àncora de neu. Esquerra: vista lateral de l’emplaçament (angle = 45º). Dreta:canaleta per al cable i direcció correcta per al pes.

PIOLET-ESTACA ( neu dura) FLAUTA ( neu dura). Si la neu és molt dura i la flauta o l’ estaca no s’ enfonsendel tot, no posarem el mosquetó a dalt de tot, sinó que el posarem arran de terra unit amb un nus d’ alosa fet amb una baga per avitar un efecte de palanca.PIOLET EN T ( molt segur) (Fig. 32)BOLET (Fig. 33)

Fig. 32: Alternativament, es pot utilitzar un sac de tenda, uns esquis, etc.

Fig. 33


REUNIONS EN NEU. Utilitzarem una baga de reunió ( cinta plana). Per fer un triangle de forces cal, com a mínim, dos punts que no estiguin situats a la mateixa línia.Passarem la baga de reunió pels mosquetons col.locats a cada un dels dos ancoratges dela reunió.Al punt central de la reunió hi farem un bucle a la cinta plana i hi posarem unmosquetó. (Fig. 34).

a.b.c.d.e.

Fig. 34. L’angle que es forma en el punt central de la reunió NO hauria de tenir una abertura més gran de 60º.

CÒM ASSEGURAR AL PRIMER: Un cop muntada la reunió, farem una banyera per seure-

hi i assegurar amb comoditat. L’ assegurador s’ uneix a la reunió amb un nus de

ballestrinque fet a la mateixa corda, procurant que aquest tram de corda no quedi en

tensió ( així evitem que la tensió creada per una eventual caiguda del primer repercuteixi

directament sobre la reunió).

Al primer l’ assegurarem amb un nus dinàmic. En cas que el primer caigués, el mateix

fregament del nus dinàmic l’ aturaria. En cap cas no s’ ha de bloquejar el nus dinàmic amb

les mans. Només s’ acompanya la corda amb els guants. LES DETENCIONS EN PENDENT

DE NEU HAN DE SER DINÀMIQUES!! Així que veiem que el primer cau, i abans no superi l’

assegurador, caldrà que aquest recuperi tanta corda com sigui possible, sempre que

aquesta operació no faci distreure l’ assegurador.

COL.LOCACIÓ D’ ASSEGURAMENTS INTERMITJOS: el primer de cordada podrà

utilitzar flautes, cargols de gel, empotradors, etc. segons la configuració del terreny i el

material disponible. Per això, abans d’iniciar una ascensió, és recomanable fer una llista del

material necessari que ens haurem d’emportar.


MUNTATGE D’ UN RÀPPEL EN NEU. Es pot fer un bolet de neu que farà de guía per la corda (Fig. 35 i 36). Si la neu és molt tova, podem embolicar una peça de roba alvoltant de la corda (unint-la a ella amb un prusik per poder-la recuperar junt amb la corda).

Fig. 35. Bolet de neu. Si la neu es molt tova, podem fer l’ancoratge més segur si emboliquem una peça de roba al voltant de la corda, a la part superior del bolet. Si unim amb un prusik lapeça de roba a la corda, quan recuperem aquesta, tambérecuperarem la peça de roba.

Fig. 36. Pont de gel Abalakow i bolet de gel.

UNIR DUES CORDES PER RAPELAR. Podem utilitzar una gaza, un vuitresseguit, un pescador doble, etc. (Fig. 37)

PLEGAR LES CORDES PER LLENÇAR-LES. Primer, buscarem la meitat de lacorda per evitar que un extrem no sigui més llarg que l’ altre. Plegarem cadatram de corda per separat fent llaçades no massa grans (uns 40 cms.). La cordala llençarem amb un moviment de braç vertical ( no horitzontal) per evitar queaquesta s’ enredi.

Fig. 37


SISTEMA DE FRÈ PER RAPPELAR: farem un nus dinàmic amb la corda deràppel, unit al nostre arnés amb un mosquetó de seguretat. Encara millorutilitzar un ATC (cistella).

NUS DE FUGA: per a bloquejar el nus dinàmic mentre fem el ràppel. (Fig.38).

Atenció en el ràppel: cal posar el costat delnus que uneix les dues cordes tocant a laparet. Si no es fà així, correm el risc que lacorda ens quedi trabada a l’ hora derecuperar-la!!Fig. 38

NUS MACHARD (Fig. 39) o PRUSIK per assegurar el ràppel: el farà servirel primer que rapela. Serveix per assegurar un ràppel amb perill de caiguda de pedres. Aquest nus bloquejarà automáticament el descens en cas que el que rapela deixi anar la corda ( per exemple, si perd el coneixement).Alternativament, es pot utilitzar un Shunt.

Veure: rappel 1.htm , Rappel 2.htm i Rappelling.htm

Fig. 39


PROGRESSIÓ EN ENSAMBLE EN CORREDORS (COULOIRS) DE NEU: (Veure secció 5.3, “Progressió en ensamble amb 3 persones” i articles de la revistaDesnivel: “Progresión en ensamble” , “Aseguramiento realista en la nieve” i“Progresión en nieve”

Si el pendent comença a ser pronunciat i les condicions del terreny hofan aconsellable, es pot progressar en ensamble, posant segurosintermitjos. Depenent de la dificultat del corredor, ens encordaremamb una o dues cordes: en vies d’iniciació amb petits ressalts, n’hi ha prouamb una sola corda de 8,2 x 60, que, si convé, la podem posar en doble quan s’hagi de superar un pas difícil. Durant la progressió en ensamble encorredors de neu deixarem, depenent de les característiques del terreny, una distància de corda d’ entre 15 i 30 mts. entre el 1er i el 2on. La resta de corda la portarem plegada en anelles al voltant del tòrax,bloquejades amb un nus de vuit en un mosquetó de l’ arnés.1

El 1er anirà posant seguros, procurant que les cintes express delsmosquetons tinguin la suficient llargària a fi que la corda descrigui una línia com més recte possible, paral.lela a la trajectòria de la via. Si les cintes fossin curtes, la corda aniria fent zigazagues.Si el primer puja amb doble corda, p. ex., una de blava i una altra degroga, en el primer seguro només hi passarà la corda blava. En el

següent seguro, la groga, i així succesivament. D’aquesta forma, el seguro no estarà sotmès a tantatracció en cas de caiguda del primer de cordada, ja que la pròpia elasticitat de la corda amortirà part de la força. En canvi, si passessim les dues cordespel mosquetó del seguro, aquest estaria sotmès amès esforç, ja que dues cordes s’ estirarien menysque una de sola. Aquesta precaució no haurem de tenir-la en compte si el seguro és a prova debomba.

Per a col.locar seguros intermitjos podem utilitzar el material més adient (empotradors, friends, cargols de gel, cinta plana, piolets,estaques, flautes, deadman, etc.) per a cada element natural: fisures,gendarmes, forats, ponts de roca, neu dura, etc. (Veure gràficsannexos, a les pàgines següents, de col.locació correcta delsdiferents tipus d’ ancoratges)Per la seva part, el 2on de cordada anirà desmuntant els seguros intermitjos que el 1er ha anat posant a mida que progressi. A més, el 2on ha de tenir present que, si la corda que l’ uneix al 1er no el tira, haurà de detenir-se fins que torni a notar latracció ( pot ser que el 1er estigui muntant una R). (Veure secció “Llenguatge i cronologia de la progressió per llargs”)

1 Gràfics: 3 tipus diferents d’assegurament ràpid.


Quan el 1er veu que se li va acabant el material per a muntar seguros intermitjos, haurà da mirar ón pot muntar una R aprofitant els elements naturals del terreny( com a mínim, haura de tenir una baga de reunió de 3 mts, 3 mosq. de seguretat i friends, empotradors i/o anelles de cinta plana per als ancoratges). (Veure secció “TIPUS DE REUNIONS”).Pot succeir que el 1er arribi a un punt on, a partir del qual es fà recomanable, per la dificultat o la perillositat del terreny, d’ assegurar la progressió des d’ una reunió, com en una progressió per llargs. En aquest cas, es pot actuar de dues maneres: A/. El 1er munta una R i s’ autoassegura. Des de la R, assegura al 2on ( d’ esqueneta, per exemple). El 2on es reuneix amb ell i s’ autoassegura. Es desplega tota la corda de reserva i el 1er agafa material.El 2on recull corda i uneix al seu arnés un sistema de frè per assegurar al 1er. El 1er prossegueix amb l’ ascensió i posa un seguro intermig tant aviat com sigui possible. B/. El 1er desplega la corda de reserva que porti i li comunica al 2on que reculli corda i munti una R (en aquest cas, se sobreentén que el 1er porta suficient material per col.locar seguros i que el 2on porta el material necessari per muntar una R). El primer inicia el tram d’ ascensió per llargs, assegurat ara pel 2on.


Deadman fet amb sac detenda, motxil.la, etc


Mosquetó


PROGRESSIÓ EN ENSAMBLE PER ARESTA. Moltes vegades succeeix que, un cop superat un corredor de neu, hem arribat al fil d’ una aresta on es fà aconsellable / necessariprogressar en ensamble, amb asseguraments intermitjos. Quan esdóna aquesta circumstància, procedirem de la següent manera: Ens encordarem en doble: 2 cordes de 8,2 x 60 o bé, si el recorregutés d’ iniciació, una corda, posada doble (com si anéssim amb dues cordes de 30 mts).Ens posarem en bandolera unes anelles de corda de reserva, que

bloquejarem en l’ arnés :

MÈTODE PER A ENCORDAR-SE: Els doscomponents de la cordada uniran cada extrem de lacorda al seu arnés amb un nus de vuit. Es deixarà uns8 mts. de corda entre cada persona. ATENCIÓ:aquesta distància dependrà de la dificultat. A més dificultat, deixarem MENYS separació de corda entre el 1er i el 2on. La corda sobrant es recullformant vàries anelles al voltant del cos, Aquestes anelles les recollirem i ajuntarem amb una baga unida almosquetó de l’ arnés amb un nus. A més, per evitar que una eventual sotregada a la corda faci que la

anella de corda de reserva ens estranguli,bloquejarem el moviment de la anella amb un nus de vuit unit també al mosquetó de l’ arnés (Fig. 41).

Fig. 41

Durant la progressió en ensamble, el 1er anirà aprofitant els llocs més evidents per posar-hi seguros intermitjos senseperdre, però, massa temps en buscar-los. A més, tant el 1er com el 2on poden fer passar la corda entre els sortints i ranures de la roca, a modus de “seguro” intermig. Igual que com succeeix en la progressió en corredors, el 2onvigilarà que la corda mantingui sempre una certa tensió ( si la corda no el tiva, vol dir que, segurament el 1er està muntantuna R per a superar un ressalt o un tram difícil).Durant la progressió hi haurà, com a mínim, 2 seguros entre el 1er i el 2on de cordada. (En la superació d’ un flanqueig, en posarem tants compoguem).Si, durant la progressió en ensamble, el 1er preveu que s’ ha de superar un pas difícil (ressalt, gendarme, etc.), desplegarà tota la corda de reserva fins arribar a un lloc segur on muntar una R.Un cop muntada la R, assegura al 2on, que puja i es reuneix amb el 1er a la R. Des d’ ací, el 2on assegura la progressió del 1er.


TIPUS DE REUNIONS.

UTILITAT DE LES REUNIONS. Una reunió pot servir com: Punt de repòs i assegurament, abans o després d’ un llarg d’ escalada.Lloc d’ abandonament mitjançant ràppel o “descuelgue”.Muntatge d’ un vivac en paret. Enclau per a muntatge de cordes fixes.Base d’ operacions per a maniobres de rescat o salvament. Punt d’ assegurament per progressions en ensamble.

MATERIAL PER MUNTAR UNA REUNIÓ.Mosquetons de seguretat amb baioneta, de tipus pera (HMS), grans. (Els posarem a l’ancoratge amb l’ obertura cap avall i la tanca mirant a l’ exterior).

Empotradors, friends, piolets, cargols de gel, cinta plana, corda pròpia, flautes, deadman...

Anelles fetes amb corda de 9 mm. Dinámica, i de 120 cm. i de 224 cm. de llargària. mitjançant un nus de 8 doble o un pescador triple.

Hi ha casos en que es preferirà fer les anelles ambcinta plana. Haurà d’ esser tubular, d’ una amplada no superior a 2 cms. i d’ una longitut perimetral de 120 i 224 cms. Nus de cinta plana o cosides.

DIFERENTS ESQUEMES DE MUNTATGE DEREUNIONS.

Dependrà de les circumstàncies del terreny i de laconfiguració dels ancoratges que hi pugui haver a la paret.

MUNTATGE EN LÍNIA: Emprat en reunions ón la distancia entre ancoratges sigui gran i la qualitat

r assegurar al 2on, tant el nostre autoassegurament com el sistema

arnés i passarem la corda

MUNTATGE EN LÍNIA VERTICAL.atge més aceptable i serà

Mosquetó de seguretat HMS

d’ aquests sigui desigual. IMPORTANT: NO S’ HA DE DEIXAR CORDA DESTENSADAENTRE MOSQUETONS. Assegurament: Pede frè els col.locarem en l’ ancoratge més sòlid ( Fig. 42).Per assegurar al 1er, col.locarem el sistema de frè al nostreque va al 1er a través d’ una cinta express unida a un ancoratge.

Fig. 42 El punt central de la reunió serà l’ ancoron ens hi encordem primer amb un ballestrinque o, si hi ha risc decaiguda, amb un llaç de vuit.S’ ha d’ intentar que la càrregaprincipal es faci sobre l’ ancoratge més resistent. Seguidament,ens encordarem al segon ancoratge mitjançant un ballestrinque oun llaç de vuit. Si hi ha més de 2 ancoratges disposats en líniavertical, ens hi asegurarem amb els respectius nusos deballestrinque o, encara millor, de vuit, AMB UNA CERTA TENSIÓ


ENTRE ELLS. D’ aquesta forma, la càrrega principal es desmultiplicarà equitativament (en teoria).

MUNTATGE EN LÍNIA HORITZONTAL.El mateix procediment anteriorment descrit, tenint en compte que l’ ancoratge de més bona qualitat (“punt central”) haura d’ ésser situat a la vertical de l’ asegurador.

MUNTATGE EN LÍNIA DIAGONAL.El mateix procediment anteriorment descrit, procurant que l’ ancoratge més bò estiguia prop del punt central de la reunió i de l’ asegurador

AVANTATGES DEL MUNTATGE EN LÍNIA. Econòmic en material.Dóna prioritat de càrrega en l’ ancoratge de major resistència i redueix la càrrega enels punts més febles.

INCONVENIENTS DEL MUNTATGE EN LÍNIA:Es redueix la longitut de la corda d’ escalada. Es produeix una fatiga afegida a la corda.No fa un repartiment equitatiu de la càrrega sobre els ancoratges.Es pot produir un efecte cremallera si salta l’ assegurança principal.

TRIANGLE AMERICÀ. És el sistema més ràpid i simple de muntar. És aconsellable quan els ancoratges de lareunió siguin d´una fiabilitat elevada. Ha de complir les següents característiques: Els asseguraments han d’ estar en posició horitzontal (mai vertical).Separació entre asseguraments INFERIOR a 50 cm.. En cas contrari, utilitzarem un muntatge en línia horitzontal.Angle màx. 30 graus. Assegurament: Per assegurar al 1er de cordada des d’ aquest tipus de reunió, hauremde col.locar el sistema de frè al nostre arnés, com si asseguressim des de peu de via,tenint en compte que s’ haurà de passar la corda a través d’ una cinta express unida aun dels ancoratges de la reunió ( així evitarem que una eventual caiguda del 1er impacti directament a la nostra cintura.

MUNTATGE D’ UN TRIANGLE AMERICÀ. Realització: Farem amb la corda un nus de 8 doble, formant una anella que passarempels dos ancoratges mitjançant dos mosquetons de seguretat. D’ aquesta forma quedemautoassegurats a la reunió. El sistema de frè pel 2on el podem instal.lar al mateix punt central de l’ anella o bé a un dels ancoratges (Fig.43)

AVANTATGES DEL TRIANGLE AMERICÀ. Requereix poc material ( 2 mosquetons HMS).

Fig. 43 Muntatge senzill i ràpid. És el més senzill d’ aplicar en ancoratges a prova de bomba.

INCONVENIENTS DEL TRIANGLE AMERICÀ. Crea tensions entre asseguraments.Desgast de la corda.


Redueix la llargada efectiva de la corda.Quan els ancoratges són més de 2 o bé no estàn situats a la mateixa horitzontal, no hiha repartiment equitatiu de la càrrega.

TRIANGLE DE FORCES. Requisits que han de reunir els asseguraments: Han de ser capaços de resistir el repartiment de càrrega que li correspòn.Distància entre asseguraments < 50 cm.L’ angle que es forma en el punt central màx.: 60 graus. ( En cas necessari podem reduir aquest angle fent l’ anella més àmplia mitjançant cintes express, p. ex.) Assegurament: Per assegurar al 1er en el seguent llarg, continuarem ancorats al punt central del triangle, unint el sistema de frè al nostre arnés, com si asseguressim des de peu de via. La corda del 1er la passarem a través d’ una cinta express col.locada en unancoratge de la reunió. Per assegurar al 2on des d’ aques tipus de reunió, ens anclarem al punt central de la reunió amb un nus de 8 doble a la nostra corda i un mosquetó. El sistema de frè també el col.locarem unit al punt central de la reunió amb el seu propi mosquetó (Fig. 44).

TRIANGLE DE FORCES SIMPLE. Es pot utilitzar quan a la reunió hi ha 2 ancoratges de similar qualitat. A diferència del tr. americà, els ancoratges poden estar situats en qualsevol posició (vertical, horitzontal, diagonal...), sempre i quan la distància entre ells NO SUPERIELS 50 cm.Realització: cordino de 7 mm. (millor 9 mm.) de longitut 120 cm o 224 cm., depenent de la distància entre ancoratges.

Posarem els 2 mosq. de seguretat ( base cap avall i tanca a l’ exterior) Passarem el de cordino en simple pels 2 mosquetons de tal manera que ens quedi unaanella.Farem un bucle entre els dos mosquetons, portant-lo avall i passant-hi un tercermosquetó de seguretat.

TRIANGLE DE FORCES COMPOST. Quan hi ha més de dos ancoratges possibles, no distanciatsentre sí més de 50 cm.Realització: introduirem els tres (o més) mosquetons en cada ancoratge.Hi passarem una anella de cordino, fent un bucle entre mosquetó i mosquetó.Reunirem els bucles en el punt central, on hi passarem un altre mosquetó. Aquest serà el punt central de la reunió.

AVANTATGES DEL TRIANGLE DE FORCES.Fig. 44Fà un repartiment equitatiu de la càrrega entre els ancoratges.

Disposem de més corda útil, al utilitzar cordino per realitzar aquest tipus de reunió.

INCONVENIENTS DEL TRIANGLE DE FORCES.


Els ancoratges han de ser de qualitat similar i ha de suportar la seva part proporcionalde càrrega corresponent. La distància entre ancoratges no ha de superar els 50 cm.

VARIANTS DEL TRIANGLE DE FORCES.

TRIANGLE AMB NUS FIXE. Realització idèntica al triangle deforces, amb la salvetat que farem un nus amb

cordino/s i el mosquetó del punt central.2. O

el/sbjectiu del nus

TRIANGLE DE FORCES AMB LA PRÒPIA CORDA. Aquest tipus pot

Realització: fare ’

tó. Aquests bucles els

CONCLUSIÓ:coblar el sistema més adient per cada circumstància. També podem

ATENCIÓ: Les cintes planes les utilitzarem preferentment per al muntatge de

REUNIONS EN ELEMENTS NATURALS. xistiràn en el terreny de forma natural:

REUNIONS EN ARBRES.Compro ientment robust i AMB VIDA.

sa o fent una anella

amb el punt central: inferior o igual a 60 graus.

central: fixarequitativament elrepartiment decàrregues. Si falla unancoratge, la càrrega no recauràbruscament en l’ altreancoratge.

Triangle de forces amb nus de bloqueig

ser útil si no tenim prou material (cordino, cinta...) per fer la reunió. m un gran cercle amb la pròpia corda mitjançant un nus de vuit. L

anella així formada la pasarem pels mosquetons dels ancoratges.Després formarem els corresponents bucles entre cada mosqueunirem en el punt central amb un altre mosquetó de seguretat.

Tractarem d’ acombinar entre sí els diferents sistemes.

reunions per a cordes fixes i per a reunions estàtiques. En els altres casos preferiremla corda dinàmica (operacions de salvament, assegurament en escalada...)

Hi haurà casos en que els ancoratges ja earbres, roques, ponts de roca, arrels... En aquest casos utilitzarem l’ esquema mésadient a les característiques del terreny.

varem que l’ arbre sigui suficEns hi assegurarem a la seva base amb una cinta plana (nus d’ aloamb nus de cinta plana).Angle que forma la cinta


Si tenim disponibles diversos arbres, muntarem la correponent reunió utilitzant l’

ap mal

REUNIONS EN BLOCS.Condici que puguin tallar el material i que el bloc es trobi bén

cordino, cinta plana o la pròpia corda. Mosquetons de seguretat . à

AUS.

gurar al 1er, unirem el sistema de frè al nostre arnés i

REUNIONS EN PONTS DE ROCA.nualment que no presentin

perfils tallants en ell pont de roca i l’

que sigui més adient amb la configuració i posició

esquema més adient a la posició dels arbres (línia, americà, triangle de forces...)Podem utilitzar també les arrels, si aquestes són prou robustes i no s’ ocasiona ca l’ arbre.

ons: que no hi hagi arestesancorat a la paret.Material: anelles deVariants: blocs on podem passar directament l’ anella pel damunt i blocs on sernecessari desfer i tornar a fer l’ anella per poder-la passar al voltant d’ aquells.

Angle de l’ anella amb el punt central INFERIOR ALS 60 GRPer assegurar al 2on, unirem el sistema de frè a l’ anella de la

Fig. 45reunió.Per assepassarem la corda que va al 1er per una cinta express unida a lareunió en un punt més alt que la nostra cintura. A més, tambéhaurem de preveure, en aques cas, una batzegada cap amunt i, peraixò, haurem d’ instal.lar un ancoratge que treballi en sentitcontrari ( Fig. 45).

Ens haurem d’ assegurar visual i maseu interior, i que siguin d’ un gruix suficient.

Material: Cinta plana, tubular preferentment, que passarem peanuarem amb un nus de cinta plana.Utilitzarem l’ esquema d’ ancoratgedesl pont de roca ( lineal, americà o triangle de forces).


NUSOSReunió Ràppel Assegurar al

1er i al 2onUnircordes

Feranellesdecinta

Fer anelles de cordino

Ancoratges en arbres o blocs

Bloqueig i autorescat

Ballestrinque,Llaç de vuit Llaç de nou.

Dinàmic Dinàmic. Pescadordoble o triple.

Ràppel:Vuitresseguit.Gaza (nusnormal)

Nus de cintaplana.

Pescadordoble o triple.

Alondra (no gairerecomanable)És millor posaruna anella endoble.

Machard.Prusik.Nus de fuga (bloqueig delnus dinàmic.)

APRECIACIONS GENERALS PER A ASSEGURAR AL 2on DE CORDADA.

L’ assegurament del 2on sempre l’ hauriem de realitzar amb el sistema de frè ancorat a la reunió. Així evitem que les tensions originades per una eventual caiguda del 2on repercuteixin directament en el nostre arnés. Veure: Belaying.htmParadoxalment, mentre que per assegurar al 1er podem utilitzar, en funció de les condicions, tant un sistema de frè manual com un d’ automàtic, per a assegurar al 2onutilitzarem preferentment un frè automàtic (Grigri, Shunt, placa Gigi amb mosquetó...),ja que, en cas de fallar un dels ancoratges de la reunió, el punt central d’ aquestaexperimentaria un desplaçament fins a trobar novament la vertical. Això és suficientper cremar les mans de l’ assegurador i que aquest deixi anar la corda, amb elconseqüent risc de provocar un accident.

Assegurar a dos segons ( o a un segon ambdoble corda) amb una placa GiGi.

En tercer lloc, la capacitat de frenada dels sistemes manuals (vuit, HMS...) no ensproporciona la suficient seguretat quan actúen ancoratsa la paret, per la qual cosa els utilitzarem de la manera

que ens mostra la Fig. 46.

Fig. 46


SISTEMES DE FRÈ, ASSEGURAMENT I RÀPPEL.2

Assegurar al 1er

Assegurar al 2on

Assegurar a dos 2ons

Ràppel

NusDinàmic

** ** * *

ATC(Cistella)

*** *** * ***

PLACA(GIGI)

* *** ***

VUIT * * * **

El nus dinàmic es pot utilitzar tant per a rapelar com per a assegurar

2 *= regular / **= bé / ***=millor.


EL LLENGUATGE DE PROGRESSIÓ PER LLARGS DE LA CORDADA. CRONOLOGIADE LA PROGRESSIÓ:

1er 2on

El 2on avisa al primer quan quedinpocs mettres de corda a fi que aquells’ afanyi a muntar una R.

El 1er munta una R i s’ autoassegura.

El 2on desfà del seu arnés el sistema d’ assegurament del 1er.

El 1er va recollint corda. Al mateix temps, el 2on va desmuntant la R i ordenant el material, sense deixar, però, d’ autoassegurar-se.Quan el 1er ha recollit la cordasobrant, fa passar pel sistema d’ assegurament, en el punt central de la R, la corda del 2on per assegurar-lo.

El 2on arriba a la R i s’ autoassegura. Ordenació de material.

El 1er transfereix el sistema d’ assegurament al seu arnés, amb un mosquetó de seguretat. La corda,però, passa pel mosquetó del punt central de la R, que actúa ara com a punt de reenvio. Ara, el 2on ja es pot desfer del seu autoassegurament perquè ja està assegurat pel 1er.El 2on passa a fer de 1er i col.loca una cinta express com més aviat millor, per evitar una caiguda de factor 2.

“Reunió”!

“Pots pujar”o “Quan vulguis”

“Et queden 10 mts.”!!

“Recull corda”

“Pujo” ,“Oído”, etc.


Fig. 48: PROGRESSIÓ DE LA CORDADA PER LLARGS.

FIG. 49: VARIANT DE PROGRESSIÓ EN CAS QUE UN DELS COMPONENTS SEMPRE FACI DE PRIMER:

Fig. 49


TRUCS I CONSELLS

És recomanable revisar periòdicament l’estat de la fulla del piolet i de les puntes dels grampons, per comprovar si cal esmolar-los. El mètode correcte peresmolar els grampons és el que mostra el dibuix; si no ho féssim així, el gruix de la fulla dels gramponsquedaria reduït, amb el conseqüent debilitament de l’estructura i perill de ruptura.

Un mètode ràpid pertransportar el piolet en la motxila.


Assegurant a un segón amb la cintura.Veure:assegurar cintura.htm

Mètode correcte per frenar la caiguda d’unsegón amb un assegurament de cintura.Important portar guants!

Còm hauria de ser el guant ideal per escalar en roca, rapelar i assegurar.Veure:guants.htm

Sistema de frè per ràpel fet exclusivament amb 6 mosquetons.

Hi ha casos en que els cargols de gel no es poden cargolar fins al final. En aquest casos substituirem l’ancoratge del propicargol per un fet amb una cinta plana i un nus d’alosa. També,per obtenir una seguretat redundant, podem connectar en lìnia 2 cargols utilitzant el sistema mostrat en el dibuix de l’esquerra.


Un mètode per poder desfer un nus sota càrrega en mig de la corda utilitzant 2prusiks.

Atenció al rapelar: les arestes de roca poden tallar la corda!!Veure Rappelling.htm , rappel 1.htm i Rappel 2.htm

Si portem l’aïllant a l’exterior de lamotxila, aquí tenim un mètode perassegurar-lo a aquesta i evitar de perdre’ldurant la progressió en terreny exposat.

2 mètodes per extraure friends dificils: a l’esquerra,extracció d’un friend posat a mínima abertura; a la dreta,extracció d’un friend massa enfonsat en una fisura, on no s’hi pot arribar amb els dits. Veure: Extract troublesomecams.htm


NIVOLOGIA - ALLAUS

Els allaus constitueixen una de les amenaçes més reals per als alpinistes. Unes nocions elementals sobre la formació i l’evolució de la neu són útils per la supervivència a la muntanya. A més, la majoria d’excursionistes / alpinistes no porten l’equip d’autorescat necessari, és a dir, ARVA, sonda i pala. És el cas, per exemple, de la cordada d’alpinistes que fan una via ràpida amb equip lleuger i que, degut a les característiques de la ruta pensen que, en cas de desencadenar-se un allau, serien simplement escombrats de la via o aplastats per una gran massa de neu dura o de gel i, per tant, sense gairebé cap possibilitat de sobreviure i utilitzar efectivament l’equip d’autorescat. En aquest cas, l’eina més important que porten aquests alpinistes és, en primer terme, l’ habilitat de llegir i evitar els pendents susceptibles de desencadenar un allau. Aquí tenim algunes petites tècniques per evitar la mort blanca:

Sempre que sigui possible, hauriem de portar els ARVA, la sonda, la pala i els coneixements necesaris per saber utilitzar aquestes eines de manera correcta. Aquestes són les uniques eines per sobreviure en cas que algun dels components del grup sigui ensorrat per un desprendiment de neu.

Si es possible, comprovarem l’estabilitat general del mantell nival pels voltants de la ruta que es vol realitzar i recollirem informació de primera mà amb d’altres alpinistes que hagin estat recentment a la zona que ens interessa. També és útil la consulta a les diferents organitzacions i centres dedicats a la prevenció d’allaus, companyies de guies, etc.

Si ha nevat recentment, s’ha d’anar amb compte. La neu nova afegeix pès a la capa anterior i aquesta pot estar mal soldada a capes de neu antigues. També, si la temperatura ha pujat repentinament i la previsió meteo és de sol brillant, seleccionarem una ruta lliure de perill d’allau perquè el sol i les temperatures càlides deterioren la cohesió de la neu. Triarem preferentment, per fer una via alpina susceptible d’ allaus, un dia calmat però amb núvols i amb temperatura sota zero, amb absència de precipitacions de neu recents i sense previsió d’ haver-ne. Per una ruta alpina a l’estiu, començarem de matinada, abans de sortir el sol i procurarem ser ja fora dels pendents perillosos abans del migdía.

A mida que ens apropem a la via, mantindrem la vista i l’ oïda alerta per detectar indicacions d’ inestabilitat nival: petjades de petits desprendiments, sorolls sords mentre la neu es colapsa sota el nostre pès, sorolls semblants a un tambor que indican que hi ha una capa gruixuda damunt d’un espai buit... Cavem amb la pala per comprovar el mantell nival i veure si hi ha capes compactes de neu assentades damunt d’ una capa inestable i defectuosa.

Considerem els pendent nevats que hi ha per damunt nostre. Aquest suau pendent de 30 º que tenim per sobre de la nostra via pot semblar inofensiu comparat amb el “resalte” vertical que acabem de superar però, de fet, pot ser mortal. Aquí, només podem fer una lectura objectiva de les condicions del mantell nival: Hi ha volves de neu que surten expel.lides de les arestes pel vent i es depositen, acumulades, a la banda que és a l’ abric del vent? Estarà la ruta subjecte a l’ acció solar en un parell d’ hores, afeblint la compactació del mantell nival? En cas de dubte, el millor que podem fer és


sortir del lloc. El propi bon judici, construit damunt una base d’ aprenentatge tècnic,tant teòric com pràctic és l’ unica prevenció que tenim.

Si no tenim altra alternativa que creuar un pendent sospitós, podem seguir els següents consells:

Sempre que sigui possible, el primer de cordada creuarà el pendent assegurat pel segóndés d’un lloc segur. Si la distància a recòrrer és molt ampla, el primer comprovarà,sempre assegurat dés d’un lloc segur i solid pel segón, l’estat de solidesa del mantell. En aquest cas, la comprovació consisteix en fer uns salts en una secció a la part superiordel pendent nevat. Acte seguit, si no observem desplaçaments o sorolls sospitosos, elscomponents de la cordada es desencordaràn i creuaràn el pendent, primer un i desprésl’altre, procurant fer-ho per la part més alta possible d’aquest per reduir el risc de serenterrats des de dalt. Cada component del grup s’observarà l’un a l’altre des d’una posició segura de manera que, si es desencadena l’allau, tindrem una idea de la últimaposició del company abans de que aquest desaparegui sota la neu.

L’estabilitat del mantell nival és, per als alpinistes, un dilema complex i sempre canviant. Ës molt recomanable assistir a cursets de prevenció i rescat d’allaus per tenir una sólida formació que ens permeti, en un moment donat, saber identificarles situacions de perill i saber còm actuar en cas de que ens veiemsorpresos per un allau.

LA NIVOLOGIA: UNA CIÈNCIARECENT I NECESSÀRIA.

Dés dels flocs de neu que cauen dels núvols a 30 cm. per segón i que no pesen més de 30 kg/m3 fins a la glaçera que fà esclatar les roques ambels seus 917 kg/m3 , l’element de baseés exactament el mateix, només que ha sofert una metamorfosi integral.

Algunes nocions simples percomprendre la gènesi dels allaus:

Elevat calor de fusió del glaç: com més vella és la neu, més glaç conté i més fa faltaescalfar-la per a fondre-la. Per cada gram de glaç fan falta 80 calories per atransformar-lo en líquid.

Molt baixa conductivitat de la calor: la neu és un bon aïllant tèrmic. La seva conductivitat és 10.000 vegades inferior a la del coure..

Presència d’aigua dins la neu: Existeix en forma de vapor, líquida i sòlida (gel). Vapor i líquid juguen un paper determinant en la transferència de calor dins la coberta nival (veure “Evolució del mantell nival”). L’aportació de calor a la base del mantell éslimitada: és la calor residual de l’estiu que fà fondre una mica de neu a l’hivern


(exceptuant el fet de que uns freds precoços hagin precedit la primera nevada). Un cop la neu ha caigut, aïlla el sól d’un intercanvi de calor amb l’exterior. La calor geotèrmica emmagatzemada és suficient per a fer fondre petites quantitats de neu al llarg de l’hivern; això significa que la temperatura a la interfície sól-neu es manté prop del punt de fusió (0ºC, lleugeramen positius)

Curset d'alpinisme

Documents

Transcript of Curset d'alpinisme