D’AQUÍ A 133 ANYS · 2015-02-26 · una nova consciència de responsabilitat col·lectiva davant...

3Protagonistes,ja nº 20

Editorial ______________________________________________________________________________ 4

D’AQUÍ A 133 ANYS...Ferran Casas

Tema obert __________________________________________________________________________ 5

PREVENCIÓ DELS TRASTORNS ALIMENTARISEnric Armengou, Centre ABB

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins nines... __ 8

DEFENSANT ELS DRETS DELS INFANTSOficina de la Infància Ajuntament de Lleida

Comunicació ______________________________________________________________________ 10

MITJANS DE COMUNICACIÓ EDUCATIUSObservatori Europeu de la Televisió infantil

De ple dret ________________________________________________________________________ 11

PROMOURE LA PAU PER PROTEGIR LA INFÀNCIA

L’opinió dels protagonistes ________________________________________________________ 12

APRENDRE I DIVERTIR-SE LLEGINT

Medi Ambient ______________________________________________________________________ 14

CASAL DEL BOSC, CONÈIXER LA NATURA DE PROPElisabet Serra

D’altres parts del món ____________________________________________________________ 15

ELS ORFES DE LA INDEPENDÈNCIA

Iniciatives cíviques ________________________________________________________________ 16

NASCUTS PER LLEGIRNati Calvo i el grup de treball de Nascuts per Llegir

Violació dels drets ________________________________________________________________ 18

ELS NENS SOLDAT, UN CRIM DE GUERRA

Espais d’Acció ____________________________________________________________________ 19

SENSE ESPARDENYESJordi Quera

L’imaginari __________________________________________________________________________ 20

ALÍCIA I UN MÓN DE MERAVELLES

Informacions ______________________________________________________________________ 21

Eines culturals ____________________________________________________________________ 22

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Enric Armengou (Centre ABB), Maria Burgués (Defensora dels Drets

dels Infants i dels Adolescents de Lleida), Observatori Europeu de la Televisió Infantil,

Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueres, Consorci de Biblioteques de Barcelona,

Elisabet Serra, Nati Calvo i el Grup de Treball de “Nascuts per llegir”, Jordi Quera

Redacció:

M. Pilar MorenoPaloma Herrera

València:

Jesús MartíFrancesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Clara Elías, Centre ABB, Ajuntament de Lleida, OETI,

Creu Roja Espanyola, Joan Morejon, Elisabet Serra, Anna Gonzàlez,

“Nascuts per llegir”, Oriol Garcia, Escoltes Catalans

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Correcció:

Vita Retes

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Vilamarí 5408015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 23http://www.diomira.nethttp://www.de0a18.net

a/e: [email protected]

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Foto portada:

Biblioteca Lola Anglada

Disseny portada:

Diomira

Imprès sobre paper ecològic

Membre de:

S UM A R I Núm. 20 novembre - desembre 2003

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

� � � �

E DI TOR I A L

4 Protagonistes,ja nº 20

L'any 1871 vam "inventar" la crueltat amb els infants. Als infants se'ls havia pegat, tractat

malament i fins i tot amb crueltat "des de sempre". Però, el 1871 va començar una dinàmica

social que va dur a que molts humans veiéssim ccooll··lleeccttiivvaammeenntt per primera vegada això que

ara anomenem "crueltat" amb els infants com un pprroobblleemmaa ssoocciiaall.. Quan legitimem un "nou" pro-

blema social, sovint la novetat està en la nostra manera de mirar, en la diferent ppeerrcceeppcciióó que

en tenim, per molt que ens referim a una realitat que hem tingut davant des de sempre, per molt

que ha existit "tota la vida" i, per tant, de nova no en té res. La nova dinàmica social es va ende-

gar a l'entorn del cas Mary Ellen, descrit a la majoria de manuals sobre maltractament infantil,

i va dur a l'aparició de noves lleis prohibint el tracte cruel a tota la societat occidental, a la cre-

ació de noves ONG de defensa dels infants, a nous debats mediàtics, i, en última instància, a

una nova consciència de responsabilitat col·lectiva davant els infants, particularment dels de

"la nostra" societat.

Els anys 60 del segle XX vam "inventar" els maltractaments infantils, arran de la publicació de

l'obra de Kempe i Kempe La síndrome de l'infant apallissat. La història es va repetir. Vam tor-

nar a "descobrir" un problema que teníem davant del nas. Vam començar una mateixa realitat

de manera diferent.

A Mary Ellen el seu padrastre la disciplinava amb unes tisores i no hi havia cap llei que ho

pogués impedir. LLaa llòòggiiccaa iimmppeerraanntt,, les representacions socials majoritàries sobre què és un

infant, portaven a una conclusió inqüestionada i inqüestionable: els pares disciplinen els seus

fills com volen; cap opinió "pública" és pertinent en aquesta temàtica, perquè és el territori de

la "vida privada", l'àmbit d'autoritat de qui té la patria potestas. Avui, en parlar del que es veia

"normal" fer amb un fill o filla fa poc més de 100 anys sovint se'ns escapen frases gruixudes:

què bèsties érem!

Fa poc més de 30 anys era absolutament "normal" donar unes quantes bufetades a un nen o

nena en mig del carrer. Avui, a alguns, ens sembla estrany que algunes persones dubtin de què

els infants "òbviament" tenen drets humans iguals que "la resta" dels humans. Però només a

alguns. A d'altres els sembla normal convertir-los en soldats i en víctimes. Avui anem desco-

brint "nous" problemes socials de la infància, com ara els trastorns alimentaris.

Què tal si féssim una mica d'exercici d'anticipació, de sòcio-ficció, i imaginem d'aquí 133

anys en què trobaran les nostres futures generacions, que els humans d'inicis del segle XXI

érem ben inhumans amb els infants?

Potser amb els maltractaments psicològics, davant els quals no fem pràcticament res, mal-

grat que estan al rerafons de qualsevol forma de maltractament? Pot ser amb els maltracta-

ments institucionals, fins i tot d'aquelles institucions o serveis encarregats de protegir els infants

(com en el cas d'Ucraïna)? Potser.... (a criteri del lector).

Que el 2004 porti molts bons tractes a tots els infants d'aquest planeta.

Ferran Casas

D’aquí a 133 anys...

«Qua

n le

gitim

em u

n "n

ou"

prob

lem

a so

cial

, sov

int l

a no

veta

t est

à en

la n

ostr

a m

aner

a de

mira

r, en

la d

ifere

nt p

erce

pció

que

en

teni

m, p

er m

olt q

ue e

ns r

efer

im a

una

rea

litat

que

hem

ting

utda

vant

des

de

sem

pre,

per

mol

t que

ha

exis

tit "

tota

la v

ida"

».

T E M A OB E R T


Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) vanadquirint un paper protagonista en els trastorns mentalsa l’inici del segle XXI. Aquesta realitat ens ha portat alsprofessionals que atenem els pacients afectats a inten-tar entendre aquests trastorns i desenvolupar progra-mes de prevenció i instruments de tractament eficaços.

Els TCA els podríem definir com a trastorns mentalson la por a engreixar i a ser rebutjat; l’alteració de lapercepció de la pròpia imatge, pes i silueta; i la de-pendència de la valoració dels altres desencadenen al-teracions greus de la conducta alimentària i de la vidaemocional. Actualment, l’1% de les noies adolescentspateixen Anorèxia, el 3%, Bulímia, i un 7% un TrastornNo Especificat (TANE), que són formes incompletes omés lleugeres del TCA.

Els TCA tenen diferents formes de presentació com-partint uns factors comuns i altres diferencials que sónels que fan que parlem de diferents trastorns. Tot i queoficialment només es reconeixen l’Anorèxia Nerviosa i

Prevenció dels trastorns alimentarisL’elevada incidència dels trastorns alimentaris entre els i les adolescentsobliga a aprofundir en el seu coneixement i plantejar una prevenció eficaç

la Bulímia Nerviosa, podem parlar d’altres diagnòstics,com els Trastorns per Afartament, els TANE i nous tras-torns, com ara la Vigorèxia i l’Ortorèxia.

Anorèxia NerviosaLa forma més freqüent d’endinsar-se en una Anorè-

xia és l’inici d’una dieta, generalment autoimposada,que s’inicia per diferents motius i sol venir acompanya-da d’un patiment personal important, amb molt baixaautoestima, inseguretat i malestar interior. De formapaulatina s’inicia una reducció de la ingesta, co-mençant amb els productes “que engreixen” i ampliantla restricció al poc temps a d’altres aliments. Es marcametes, i quan ho aconsegueix sense sentir-se bé estorna a marcar un pes més baix. Comença una obses-sió pel menjar i el cos. Es pesa amb freqüència, es miraobsessivament als miralls, medeix el seu cos. Comen-cen les mentides amb la família per aconseguir nomenjar i rebutja menjar amb més gent.

Ha baixat de pes, però segueix sense sentir-se bé,per la qual cosa amaga el cos, vesteix robes amples,no va a al platja i tapa el cos, tot i que el calor sigui asfi-xiant. En molts casos comença a cremar totes les calo-ries possibles intentant fer molt esport o estar tot el diabellugant-se. Llavors comencen els problemes físics:sempre té fred, perd la regla o no li ve quan ja té edat,en ocasions està hiperactiva i de sobte se sent molt dè-bil. Si segueix menjant malament apareixen pèrdidesde consciència, mal a les cames i lipotímies, i en elscasos més greus pot tenir parades cardíaques i fins itot arribar a la mort.

Algunes persones amb Anorèxia tenen moments dedescontrol amb la ingesta, que s’anomenen afarta-ments i després, pel malestar que els hi produeix, te-nen conductes per cremar o expulsar el que han men-jat. És la forma compulsivo-purgativa -la forma mésgreu de l’Anorèxia i el pas previ a la Bulímia. Quan l’A-norèxia està establerta, el caràcter s’enrareix, estan irri-tables, amb freqüència estan tristes, fins i tot amb de-pressions. S’aislen, canvien el caràcter i van perdentles amistats.

És a dir, ens trobem amb una persona que està pre-ocupada constantment pel menjar, el pes i la silueta.Que se sent com atrapada en una gàbia d’or que nopot sortir, però en tots els casos en el trastorns de lapersona hi ha un desig de voler trencar els lligams,però hi ha altre força més poderosa, la por a viure, queels impedeix demanar o agafar l’ajuda.

Bulímia nerviosaLa forma i l’edat d’inici, en el cas de la Bulímia, és

més variada que l’Anorèxia. És molt freqüent -gairebé

CLARA ELÍASLa por a engreixar i a ser rebutjat; l’alteració de la percepció de la pròpiaimatge, pes i silueta i la dependència de la valoració dels altres desenca-denen alteracions greus de la conducta alimentària i de la vida emocional

T E M A OB E R T


el 60%- començar amb una Anorèxia nerviosa. Es trac-ta d’una persona amb una preocupació excessiva pelpes i la silueta, molt susceptible a la valoració i l’opiniódels altres, i a més és autoexigent, perfeccionista i im-pacient. Intenta fer dieta i controlar el menjar, però a lamínima de canvi, quan hi ha estrès o alguna cosa surtmalament, li sorgeix una necessitat irrefrenable demenjar -en ocasions sense gana- i si el moment li per-met té un afartament, que ve definit per la voracitat i la

pèrdida de control. Després -de vegades fins i totabans i durant- comença una sensació de culpa, un in-tens malestar amb ella mateixa, tant per la sobreinges-ta i les calories que comporta com per ser incapaç decontrolar el menjar i amb ella tota la vida. És freqüentque o bé tingui altres mesures de purga -laxants, diürè-tics- o altres mesures de compensació no purgatives -dieta estricta, exercici en excès, ús de tòxics,...

La pacient se sent atrapada entre l’ansietat d’afarta-ment i el desig de restricció i primesa. Sent que té “unmonstre a dins que em domina”. L’aspecte físic la con-diciona tant que el seu estat d’humor depèn de com sesent físicament. Si se sent grassa no sortirà al carrer ievitarà els contactes socials i el dia que se sent primasembla que es menja el món.

Amb el temps es deteriora l’estat físic. Es perdendents, s’eixampla la cara per inflamació de les glàndu-les salivars, té problemes digestius, rampes a les ca-mes i debilitat, taquicàrdies i lipotímies. Fins i tot pot te-nir ruptures de l’esòfag pels vòmits, deshidratació i co-ma pels laxants i diürètics. Es detecten alteracions dela freqüència cardíaca i pot haver una aturada cardíacaper pèrdida de potassi. Al pla psicològic es tornen im-pulsives, inconstants, amb freqüent aislament i sensa-ció de solitud. Apareixen alteracions de la conductaamb mentides i manipulacions. Es tornen inestables,insegures, indecises i molt vulnerables a les sensa-cions d’abandó. Sensació de pèrdida de control sobrela pròpia vida i això pot portar a que tinguin depres-sions que poden ser greus i arribar al suïcidi. A algunspacients aquesta situació els porta al consum de tò-xics, a la promiscuïtat sexual, a la cleptomania o a lesautoagressions. A la seva vida tot ve mediatitzat perl’aspecte i l’ansietat amb el menjar, amb un tremendpànic al sobrepes.

Trastorns per AfartamentAquest trastorn és més conegut com “menjador

compulsiu”. És més freqüent en dones entre trenta icinquanta anys, però també el veiem en nens joves. El

menjar el fan servir, de forma incorrecta, com amorti-guador emocional, per calmar l’ansietat important quepateixen. Com explicava una pacient: “Si estic tristamenjo xocolata per alegrar-me, si estic contenta emmenjo tota la terrina de gelat per celebrar-ho, si em pe-guen bronca a la feina menjo, i si em feliciten tambémenjo. Tota la meva vida és el menjar. I després, clar, aintentar fer dieta per treure’m el sobrepes”.

Com, per definició, no tenen conductes compen-satòries eficaces, en tots els casos té sobrepes i en unpercentatge important obesitat. De fet és una de lesprincipals causes d’obesitat. El que més defineix elquadre és la dificultat de controlar la quantitat de men-jar. En alguns casos no hi ha afartaments francs, sinóque és un continu picoteig de menjar i per suposatamb sensació de no poder parar. Estan sempre co-mençant dietes que al començament els hi funcionen,però al poc temps les deixen i recuperen el pes queamb esforç han baixat, i agafen una mica més. Té uncos en acordió, pugen i baixen de pes, però el resultatamb el temps és el sobrepes i l’obesitat.

En el pla emocional són inestables, s’involucren enexcés en els problemes dels altres sense resoldre elspropis. Té baixa autoestima i rebuig personal. Solen te-nir dificultat en dir que “no” sent poc assertius i defen-sant poc les seves opinions en temes personals. D’al-tra banda, solen ser molt responsables i autoexigents.Amb el temps apareixen quadres de depressió, ansie-tat i problemes en la relació interpersonal.

PrevencióEl Centre ABB,

Centre de Preven-ció i Tractament,Anorèxia i Bulímiade Barcelona, tre-balla des de fa vuitanys en la preven-ció dels Trastornsde la ConductaAlimentàr ia. ElCentre ofereix serveis d’inormació i orientació, serveide diagnosi, servei de tractament (hospital de dia,grups de teràpia ambulatoris, consultes ambulatori igrups específics per a menjadors compulsius), serveide prevenció i servei d’investigació i formació. L’expe-riència en prevenció específica que desenvolupa l’e-quip del centre ABB, ens avisa del següent:

- La simple exposició i explicació dels trastorns ac-tua com a favor de promoció del problema, en lloc deprevenir-lo.

- La prevenció ha d’incidir tant en els factors predis-ponents com en els desencadenants i de manteni-ment, quan ja s’ha produït el trastorn.

- Les accions de prevenció han de ser de fàcil ac-cés i adaptades a l’estil comunicacional de la poblaciósobre la qual s’actuï.

- Amb nens o joves és òptim que la prevenció siguirealitzada per les persones vinculades a elles -profes-

Cal ajudar a establir una escala de valors en què els factors

personals i relacionals dominin en front a aspectes d'imatge,

valoració externa i materials per tal de prevenir els trastorns alimentaris

El Centre ABB treballa per la prevenció delsTranstorns de la Conducta Alimentària

T E M A OB E R T


sors, monitors, educadors,...- junta-ment a experts en TCA.

- La prevenció més eficaç és laque modifica els estils de funciona-ment individuals i grupals que facili-ten, potencien o provoquen els TCA.

Clàssicament, la prevenció esdesenvolupa en tres nivells. Preven-ció primària destinada a la deteccióprecoç, la secundària a l’acció so-bre població de risc pròxim, i la ter-ciària enfocada a la modificaciódels factors predisponents en la po-blació general. Per tant, l’acció deprevenció s’enfoca als factors edu-catius més que incidir en allò estric-tament sanitari. S’ha d’entendre elsTCA des d’un paradigma bio-psico-social.

Els factors etiològics més impor-tants sobre els qual cal incidir són:

- Correcta adquisició d’hàbitsd’ingesta adequats. S’ha d’aportar una informació d’hà-bits sans d’alimentació.

- Acceptació personal adequada amb autoestimacorrecta.

- Ajudar a establir una escala de valors en què elsfactors personals i relacionals dominin en front a as-pectes d’imatge, valoració externa i materials.

- Adquirir una correcta expressió de les emocions.

Instruments de prevencióL’acció de prevenció que es realitza des del Centre

ABB en col·laboració amb diverses institucions intentaarribar als tres nivells d’actuació preventiva. L’activitatincideix directament sobre:

- Educació i capacitació a portar una dieta adequa-da amb una activitat esportiva satisfactòria. Aquesta esrealitza mitjançant tallers pràctics amb joves i sessionspsicoeducatives amb pares i docents.

- Potenciar l’acceptació personal. L’auto-coneixement,la valoració de les pròpies qualitats i l’acceptació dels

defectes són factors personals quefacilitin el creixement de forma satis-factòria amb un bon desenvolupa-ment de l’afectivitat i per tant es con-verteix en un element essencial dela prevenció secundària i primària.

- Un dels factors personals mésimplicat en l’aparició dels TCA és ladificultat de comunicació. S’ha detreballar en dos sentits, la com-prensió i la comunicació de lesemocions i la capacitat proactiva dediàleg. El jove ha d’aprendre aconèixer les seves emocions i per-metre d’expressar-les.

S’actua de forma específica de-penent de la persona a qui va diri-gida.

a) Docents: sessions d’informa-ció sobre els TCA i principalmentdels factors de predisposició i cau-sals de la malaltia; i tallers de capa-

citació en prevenció: aquests s’enfoquen a poder ferservir de forma pràctica les eines: tallers, dinàmi-ques,... de prevenció amb joves.

b) Pares: sessions informatives sobre els TCA; ta-llers de comunicació i resolució de conflictes amb po-blació de risc; entrevistes personals per descartar pa-tologia en situacions de sospita.

c) Joves: sessions informatives; programa integratde prevenció "¡Estima’t!¡Cuida’t!” -intercala sessionsd’informació amb tallers i dinàmiques concretes en re-ferència als factors de predisposició expressats a dalt.

Centre ABB, Centre de Prevenció i Tractament,Anorèxia i Bulímia de Barcelona

Ausias March, 25 pral. - 08010 BarcelonaTel. 93 301 34 40/41 - Fax: 93 301 36 29

[email protected] - www.centreabb.com

CENTRE ABBL’1% de les adolescents pateixen Anorèxia; el 3%,Bulímia i un 7%, un Trastorn No Especificat (TANE)

Campanya de prevenció del CJB

El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), en col·laboració amb el Centre ABB, ha endegat una campanya deprevenció dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), en què participen algunes de les seves entitats membres.

D’una banda, Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS), en col·laboració també amb la Secretaria General deJoventut i el Departament de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, està elaborant un joc gegant quepretén, mitjançant la resolució de proves i preguntes, treballar entre els adolescents habilitats i actituds en rela-ció als trastorns de la conducta alimentària. Així, es tracten temes com els tòpics sobre la malaltia, el conceptede bellesa a través de la història, el negoci entorn les dietes, els valors, etc.

De la seva banda, Acció Jove-Joves de CCOO està realitzant un tríptic informatiu sobre com treballar la pre-venció dels TCA en els menjadors escolars i en el temps de lleure. El tríptic proposa l’organització de tallersd'expressió d'emocions, d'autoestima, de comunicació i afavoreix la recerca de més informació sobre el tema.

Finalment, Traç, escola d’educadors, dona a conèixer a través de diferents accions formatives els diferentstrastorns de la conducta alimentària, per tal de prevenir entre els adolescents el seu desenvolupament i donarpautes als professionals que treballen amb ells per a la seva detecció i prevenció i eines per prevenir-los.

Enric ArmengouDirector Centre ABB

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


Vetllar pel compliment dels acords de la convencióde les Nacions Unides de 1989 sobre els drets dels in-fants i adolescents és l’objectiu de la Defensora delsDrets dels Infants de Lleida, figura creada per l’ajunta-ment l’any 1998. Així, el ple de la corporació va delegaren la primera tinent d’alcalde, Maria Burgués, les fun-cions de coordinació de la defensa dels drets dels in-fants i dels adolescents i es va decidir la creació d’unReglament municipal per a garantir els drets d’aquestsector de la població a nivell municipal, d’un ConsellAssessor de la Infància i l’Adolescència i la creaciód’una Oficina municipal virtual.

L’Oficina de la Infància va rebre 257 demandes l’any2000, 397 l’any 2001 i 137 el 2002. Aquest òrgancompta amb un centre de recursos especialitzat, serveique disposa de prop de 300 volums sobre temesd’infància.

El Consell Assessor municipal per a la infància ésaltre dels òrgans municipals de defensa de nens i ne-nes i adolescents. El consell compta amb la participa-ció de totes les entitats ciutadanes relacionades ambtemes d’infància i un mínim de dos representants delPlenari dels Infants i dels Adolescents de Lleida. Elsmembres d’aquest òrgan es reuneixen dos vegadesl’any.

A instàncies d’aquest consell s’han realitzat els es-tudis “Infància i Qualitat de Vida: Què pensen i opinenels nens i nenes de Lleida sobre la seva ciutat?”, a càr-rec del psicòleg Carles Alsinet (2003); l’estudi sobre la

“Relació entre l’adaptació social i l’agressivitat en elsadolescents”, del doctor Àngel Pedra, Joan Ballesté iAnton Aluja (2002) i l’edició de la Guia de recursos d’a-tenció a la infància i l’adolescència.

Oficina virtual - web de la infància i l’adolescènciaLa web www.paeria.es/infancia té com a objectius

promoure la infància, facilitar la comunicació amb l’a-juntament i l’entreteniment dels nens i les nenes. Crea-da l’any 1998, va rebre més de 7.000 visites fins l’any2001. El gener de 2002 va ser renovada, per convertir-se en un espai més dinàmic, atractiu i interactiu. Du-rant l’any 2002 va rebre 3476 visites.

La nova web s’estructura en vuit apartats, quatredels quals són els eixos principals, per la seva im-portància dins del procés d’educació dels nens i lesnenes de la ciutat i perquè mostren diferents actituds icostums que són saludables i recomanables. Aquestsquatre apartats són Drets dels Infants, Medi Ambient,Educació per la Salut i Passeja per Lleida, cadascunaamb un personatge encarregar d’introduir al visitant enel tema.

Dins d’aquests apartats temàtics es poden trobarjocs, una endevinalla relacionada amb el tema, un en-llaç amb l’apartat “En vols saber més?”, que dóna unaexplicació més extensa del tema que es tracta, i un en-llaç amb l’apartat “Vine i opina”, des del qual es potobtenir la participació dels infants en qüestions relacio-nades amb cadascun dels temes desenvolupats. Altresapartats amb què compta la web són Cartes a la de-fensora, Activitats, Xat i Webs d’interès.

Participació dels infants i adolescentsDins d’aquest marc d’actuació, l’Ajuntament de Llei-

da promou la participació dels infants i adolescents a

Defensant els drets dels infants La figura de la Defensora dels Infants de Lleida es va crear el 1998per vetllar pel compliment de la Convenció dels Drets dels Infants

AJUNTAMENT DE LLEIDALa Defensora dels Infants de Lleida, Maria Burgués, amb els nois i noiesque van col·laborar en el disseny de la plaça La Rioja

WWW.PAERIA.ES/INFANCIAL’Ajuntament de Lleida va posar en marxa el 1998 la web dels infants, unlloc on els nens i les nenes poden conèixer els seus drets

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


la ciutat. Així, els nens i nenes han participat en el dis-seny de parcs i places de la ciutat, aportant les sevesidees pel que fa al mobiliari, zones verdes, etc. Algunsd’aquests espais en què els infants han intervingut sónla plaça La Rioja i els Jardins Ernest Lluch. D’altra ban-da, els nens i les nenes també han pogut intervenir enla millora i conservació d’espais ja existents. Aquestsdos programes han implicat la participació de prop de450 nens i nenes de diferents escoles de Lleida.

Altres de les actuacions que s’han realitzat des quees va crear la figura de la Defensora dels Infants de

Lleida han estat les Jornades “Els drets a la infància:actuacions des dels municipis” (octubre 2002) i la “Jor-nada de defensors i responsables municipals de lainfància” (octubre 2002). D’altra banda, la Defensoradels Drets dels Infants de Lleida ha rebut diferentsguardons des que es va crear la figura, com la Medallad’Honor del Comitè Espanyol d’UNICEF, l’abril de2001, i el Guardó d’UNICEF dels anys 2001 i 2002 alsprojectes presentats en la categoria Dret del Nen i laNena a la Salut.

Defensora dels Drets dels Infants i dels AdolescentsAjuntament de Lleida

La veu dels infants

Una societat democràtica, participativa i avançadaés aquella que dóna veu a tothom, sense diferència desexes, d'origen social i, tampoc, d'edat. Tot sovint, elsadults, quan parlem de construir i treballar per la nos-tra societat ens oblidem de la participació dels nens inenes. Els infants són el nostre present i les sevesaportacions ens han d'interessar, i molt. Nosaltres, desde l'Ajuntament de Lleida estem donant veu a aquestsnens i nenes i nois i noies. La creació de la Defensoradels Drets dels Infants i dels Adolescents ens ha servitper canalitzar la sortida a les demandes, suggerimentsi idees dels infants i adolescents de la ciutat. Les refle-xions que han fet arribar han estat considerades perl'Ajuntament de Lleida i moltes de les seves aporta-cions s'han incorporat als projectes municipals.

El treball amb la infància, des de la creació de la fi-gura del Defensor de l'Infant, es tracta de maneratransversal. Això implica optimitzar recursos i implicartots els departaments de l'Ajuntament en la participa-ció dels infants, que són ciutadans i ciutadanes de pledret. Des que es va posar en marxa el projecte de ladefensora dels infants hem tingut moltes satisfaccions,la més destacada, sens dubte, és la constatació de l'e-norme generositat, solidaridat i sensibilitat dels nostresinfants i adolescents. En contraposició als adults, entots els aspectes en què hem demanat la seva col·la-boració, les seves propostes de millora no es limiten alseu món infantil sinó a tota la societat. Us en cito unexemple clar: quan hem preguntat els infants per lesmillores que s'han de fer a espais de la ciutat, tenen encompte ja d'entrada a les persones amb discapacitats ia les necessitats de seguretat específica dels nens inenes més petits, o aspectes tant civícs com la curadels gossos.

En aquest sentit, per a la ciutat de Lleida va ser unorgull que la lleidatana Mireia Castillon, integrant delprimer Plenari dels Infants i dels Adolescents de Llei-da, fos una dels dos representants espanyols en lasessió especial de les Nacions Unides celebrada almaig del 2002 a Nova York dedicada a la infància i l'a-dolescència. Va ser una sessió històrica que va donarveu a representants de nens i nenes d'arreu del món.

Treballar amb infants és una descoberta continua iper això, el balanç de l'Oficina de la Defensora dels In-fants i de tots els projectes que s'han coordinat desd'aquest organisme han estat molt positius. Des de lameva experiència com a defensora dels Drets dels In-fants i dels Adolescents agraeixo la bona col·laboracióque hem aconseguit entre les entitats, departaments,administracions, especialistes i investigadors amb l'ob-jectiu final que tots els nostres infants tinguin una bonaqualitat de vida. Des de Lleida continuarem treballantplegats perquè això sigui possible.

Maria Burgués

Defensora dels Drets dels Infants i dels Adolescents de Lleida

Els infants i adolescents de Lleidadisposen com a òrgans per a la

participació en els temes de la ciutatl’Oficina de la Infància, el Consell

Assessor de la Infància i del’Adolescència, el Plenari dels Infants idels Adolescents, l’Oficina virtual de laInfància i l’Adolescència i la web dels

infants: www.paeria.es/infancia

AJUNTAMENT DE LLEIDAVista dels Jardins Ernest Lluch, dissenyats pels infants i adolescents deLleida, el dia de la inauguració

CO MU N IC A C I Ó


L’Observatori Europeu de la Televisió infantil ha or-ganitzat del 10 al 15 de novembre a Barcelona uncomplet programa d’activitats, amb l’objectiu de fomen-tar la reflexió i l’intercanvi d’idees i coneixements sobreels mitjans de comunicació en relació a la infància. LaVII edició de les activitats de l’Observatori inclouen elFòrum Mundial de la Televisió infantil -en què expertsen comunicació han analitzat la influència que exercei-xen sobre els més joves els diferents mitjans de comu-nicació, des de la ràdio o la televisió a la literatura, elsvídeojocs o els mòbils- i les Jornades de l’ObservatoriEuropeu de la Televisió infantil, que s’han centrat en“Les cultures pedagògiques de la comunicació”.

En aquest marc s’ha celebrat també el VII FestivalInternacional de TV de Barcelona. Els audiovisualsguanyadors en aquesta edició han estat el sud-africà“The sky in her eyes”, dirigit per Ouida Smit y MadodaNcayiyana, Premi Unicef Prize; i l’alemany “Snout”, deTilmann Vogt, Premi Creatiu. Així mateix, la coproduc-ció anglo-colombiana “Pequeñas voces”, dirigida perEduardo Carrillo, ha rebut la menció especial del jurat .

Menys violència i més coneixement als mitjans decomunicació

Els experts i estudiosos de diferents països quehan participat a les ponències organitzades han coinci-dit en senyalar la necessitat que hi hagi menys violèn-cia, no només física, sinó també simbòlica, de gènere,

Mitjans de comunicació educatiusMenys violència i més coneixement als mitjans de comunicació, aposta del’Observatori Europeu de la TV infantil a la VII edició de les seves activitats

als mitjans; i més coneixement, entès com la manerade construir el món. Com a primera conclusió, els par-ticipants han considerat com a fonamental incidir en lanecessitat que l’educació sigui cada vegada més im-portant. Els educadors, els mestres, els pedagogs nopoden ser només “transmissors de coneixement” (denocions), sinó que han de ser “mediadors de coneixe-ment per arribar a la comprensió d’allò real”.

També es considera “molt urgent” donar-nos tota lasocietat uns criteris forts des del punt de vista d’allòque es considera els “valors”, de manera que no hagide recurrir-se cada vegada als codis deontològics delsperiodistes.

Respecte a les televisions, els participants han remar-cat la necessitat que compleixin les lleis, per exemple laLlei Europea de la Televisió sense Fronteres, i experi-mentar l’autoregulació de cara a continguts més dignes.

Quant a la premsa escrita, no es considera tan im-pactant, en quant a la violència, com la televisió, peròels “periòdics fixen mitjançant les paraules les imatgesviolentes del món real”. Per això, afirmen, cal estaratents a allò que es reprodueix.

Així mateix, s’ha fet una crida als pares i mares,que han de fer un gran esforç per ajudar els més petits-ja que són els més desprotegits, els més fràgils- a mi-rar i fer servir els mitjans de comunicació. Això implicaun reciclatge dels adults i al mateix temps una reedu-cació permanent.

En síntesi última, segons els participants a les VIIActivitats de l’Observatori Europeu de la Televisió In-fantil, els mitjans de comunicació han d’intentar cons-truir la narració simbòlica que veuran els nens i les ne-nes de la forma més educativa, formativa i alhora en-tretinguda possible. Responsabilitat que afecta i ha defomentar la societat civil de tot el món.

Observatori Europeu de la TV infantil

OETIL’audiovisual “Snout” ha rebut el Premi Creatiu a la VII edició del FestivalInternacional de TV de Barcelona

OETIL’educació ha d’incidir cada vegada més en els continguts dels mitjans decomunicació

DE P L E DR E T


Promoure la pau per protegir la infànciaLa Conferència Internacional de Creu Roja sobre la Infància afectadapels Conflictes Armats reuneix a València experts de més de 20 països

Els participants a la conferència han manifestattambé el seu convenciment que la pau és possible ique la seva construcció és un procés difícil per al qualexisteixen solucions alternatives. Entre les propostes,aposten per atendre especialment a l’ús del llenguatge,potenciar la cooperació entre ONG per incrementar l’e-ficàcia i apostar per la veritat per a l’establiment d’unacultura de pau, a partir de tots els àmbits d’actuació: lo-cal, regional i internacional.

La Conferència Internacional sobre la Infància Afec-tada pels Conflictes Armats, que s’ha celebrat al Palaude Congressos de València, ha comptat també ambuna sèrie d’activitats paral·leles per als nens i nenes,com visites guiades per l’exposició ubicada al Palau deCongressos, una gimcana solidària, tallers i jocs. L’ob-jectiu d’aquestes activitats són donar a conèixer als in-fants la vulneració dels drets que pateixen molts nens inenes al món a causa dels conflictes armats.

RedaccióProtagonistes, ja!

WWW.CRUZROJA.ESPòster de la Conferència

La Conferència Internacional de Creu Roja sobre laInfància afectada pels Conflictes Armats “Colorejant lapau” s’ha celebrat a València entre els dies 7 i 9 de no-vembre amb la participació d’experts de més de 20 paï-sos i l’assistència de 180 membres d’organismes inter-nacionals, ONG, mitjans de comunicació, universitats iorganismes públics.

L’objectiu de la conferència és promoure la partici-pació i l’intercanvi d’experiències entre organitzacionsque treballen amb la infància en situacions de conflictei postconflicte. La conferència pretén també sensibilit-zar la ciutadania sobre la realitat que viuen i pateixenmilions de nens i nenes a tot el món. A l’últim decenni,els conflictes armats van provocar la mort de 2 milionsde nens i nenes, mentre que 6 milions van resultargreument ferits i 12 milions van quedar desemparats.

A la conferència s’han tractat en sessions plenàries igrups de treball diferents aspectes relacionats amb lainfància afectada pels conflictes armats: Les conse-qüències dels conflictes armats sobre la infància; elsnous reptes i compromisos després de la Sessió Espe-cial de Nacions Unides sobre la Infància; menors des-plaçats i menors no acompanyats; els programes d’as-sistència per protegir i rehabilitar la infància afectadapels conflictes armats; situació i acció de la infància i elsconflictes armats a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica; i la ne-cessitat de promoure una cultura de pau per la infància.

Necessitat del compliment de la Normativa Internacio-nal sobre la Infància afectada pels conflictes armats

La Conferència s’ha tancat amb una declaració con-junta dels participants i els voluntaris de Creu Roja,fruit de les conclusions dels tres grups de treball en quès’han repartit els participants. A la declaració s’exigeixuna major responsabilitat dels estats que conformen laComunitat Internacional i el compliment per part de laNormativa Internacional sobre la Infància afectada pelsconflictes armats.

En aquest sentit, han exigit la ratificació del protocolfacultatiu de la Convenció dels Drets de l’Infant, per talde garantir la protecció dels nens i les nenes i evitar laparticipació a qualsevol conflicte de menors de 18anys. També creuen necessari considerar la vinculaciódels nens a l’exèrcit com un treball i, per tant, que esconsideri prohibit i que es desmobilitzin els nens soldatexistents, treballant per oferir alternatives a aquests in-fants víctimes dels conflictes armats.

Els grups de treball han demanat també que en larehabilitació de la infància, els ajuts vagin dirigits a faci-litar el seu procés de reinserció social, respectant i pro-movent els seus drets, i fent front a les seqüeles físi-ques i psíquiques d’una guerra.

Els llibres ens ofereixen un munt d’opcions pBiblioteques de Barcelona ha organitzat una activitats pretenen que els nens i les nenes es

llibres que tracten sobpersona que coneix bnens i nenes una d’aqpartir de la lectura detema central.

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Quan comença la història, el llibre de l’Anna Taram-bana parla de la seva classe, de la professora,... Parlade la gravetat i que amb ella li agradaria que no hihagués per poder volar. També parla de les deixalles,de la capa d’ozó i dels arbres. Amb aquesta activitathem après els planetes del sistema solar, a reciclarmillor. També hem escrit unes frases en un muralsobre què és el que aprofitem de l’arbre: la fusta, elpaper... I hem après a saber quants anys té un arbremirant el seu tronc.

PPaauullaa IIbbááññeezz,, 10 anys

A casa podem fer moltes coses per tenir curadel medi ambient. Podem reciclar paper, pi-les, menjar, vidres, plàstic, metall,... i tot aixòs’ha de separar en diferents contenidors. Alcontenidor de la matèria orgànica hem deposar les restes de menjar. També podemfer altres coses pel medi ambient, com cui-dar de les plantes, no tirar res a terra, reuti-litzar el paper i reciclar-lo,...

Dani Ferrer, 9 anys

Dani Ferrer

Paula Ibáñez

Aprendre i div

per treballar en els més petits actituds i valors. Amb aquesta filosofia, el Consorci desèrie de tallers dinàmics sobre llibres. Sota el nom d’ “Enreda’t amb l’acció”, aquestes

s diverteixin, coneguin altres realitats i comparteixin descobertes a partir de la lectura debre el medi ambient, la música o l’art. Els tallers, dinamitzats per l’autor del llibre o bé unabé el tema, es fan al llarg de 3 sessions. Protagonistes, ja! ha compartit amb un grup dequestes jornades a la Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueres, on l’activitat s’ha realitzat ael llibre “De quin planeta ets, Anna Tarambana?”, aventura que té el medi ambient com a

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


D’aquesta activitat m’ha agradat tot. Hem anat apre-nent tots amb el que hem fet, els murals, etc. He aprèsque hi ha moltes coses que no fem i que hauríem defer i també que fem coses que hauríem de fer més so-vint. Per exemple, no hauríem de tallar tants arbres,hauríem d’aprofitar les coses velles que estan en bonestat en lloc de comprar altres de noves,... A casa po-dem separar les deixalles per tenir cura de la natura.

Jakim Cañas, 10 anys

Jo reciclo molt a casa. Es poden fer plantes ficantllavors als pots de iogurt. Tinc cinc papereres dife-rents a casa per reciclar-ho tot bé. Aquí he aprèsmoltes coses sobre la natura, el sistema solar i arasobre el reciclatge. Aquesta activitat té coses inte-ressants, el que m’ha agradat més ha estat el sis-tema solar, l’explicació sobre l’atmòsfera.

Nube Blanca Calderón, 8 anys

FOTOS: JOAN MOREJÓN

El primer dia que vam venir vam llegir el llibre del’Anna Tarambana, que parla del medi ambient.Vam fer el sistema solar, la capa d’ozó, els pla-netes,... El segon dia vam parlar dels arbres, dequines coses traiem dels arbres: la fusta, el pa-per, etc. I ara estem fent un mural sobre el reci-clatge.

Víctor Belmonte, 7 anysVíctor Belmonte

Nube Blanca Calderón

Jakim Cañas

vertir-se llegint

M E DI A M B I E N T


Casal del Bosc, conèixer la natura de propEl Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) proposa als infants de 4a 10 anys una iniciativa que els permet endinsar-se en el medi natural

de la fauna, escoltar iaprendre a distingirels cants dels ocells,conèixer els principalsarbres i arbustos...

La Núria explicaque molts dels nenss'interessen pels ali-ments que troben albosc. "Ara amb latemporada dels bo-lets, agafen els quetroben pel camí i no-saltres els expliquemsi es poden menjar osón verinosos."

L'aventura al boscs'acaba a les 12 delmigdia a les instal·la-cions del GEIEG, ontots els nens i nenesfan un dibuix del quehan vist i après de lanatura. La majoria

d'ells coincideixen, a l'hora de destacar, que el que mésels agrada del casal és poder construir la seva cabana ibuscar bolets.

Aquest any també han fet una menjadora pelsocells, un viver de roures i alzines i punts de llibre ambfulles d'arbres. Cada una de les activitats que es realit-zen al casal del bosc destaquen per la seva vessantlúdica, ja que és la millor manera d'engrescar els méspetits i despertar la seva curiositat envers un entornmolt diferent d'on es mouen diàriament.

Un educador ambiental, l'Oriol, dirigeix i orienta pe-dagògicament el casal del bosc, que es recolza en unprojecte educatiu fet a mida. Els seus principals objec-tius són: aprendre a respectar i estimar el medi natural,adquirir els valors de la participació, el sentiment degrup, la cooperació, la salut personal i la del medi am-bient, la igualtat i promoure l'experiència de viure elbosc entre els més petits.

La metodologia del casal es basa en fomentar laparticipació de tots els nens i nenes; ells mateixos trienl'activitat que volen realitzar segons els seus gustos icuriositats. Es tracta d'una pedagogia oberta, activa iconstructiva que permet als més petits establir un con-tacte continu amb l'entorn natural i mantenir l'interèspels diferents elements que conviuen al bosc.

Sovint prop de les ciutats hi ha espaisverds i boscos que passen desapercebutsper a la majoria dels seus habitants. A propdel centre de Girona, a Palau, hi ha un boscmediterrani d'unes quantes hectàrees quefins fa poc era ben desconegut.

Des de fa dos anys, el Grup Excursionistai Esportiu Gironí (GEIEG) organitza per alsnens i nenes de 4 a 10 anys el casal delbosc; una iniciativa que els permet conèixerles espècies vegetals i animals més repre-sentatives d'un bosc mediterrani, observarels canvis de la natura en les diferents esta-cions de l'any, i sobretot gaudir del contacteamb un medi que cada cop els és més aliè.

L'itinerari comença tots els dissabtes ales 10 del matí. Els nens i nenes del casal esposen els abrics i s'endinsen de la mà del'Enric i la Núria, dos monitors especialitzatsen el coneixement del medi natural, pels ca-mins del bosc que s'estén al costat de lesinstal·lacions esportives de l'entitat. Pel camí,l'Enric els assenyala els roures i les alzines iels explica què és aquesta herba humidaque creix sota els arbres, la molsa.

Des de fa unes setmanes estan ocupats en la cons-trucció d'una cabana, que es convertirà en el seu llocde trobada quan arribi el bon temps. Cada nen i nenaté la seva feina: uns tallen bruc, altres cobreixen la ca-bana amb el bruc que els porten els companys, uns al-tres busquen troncs per fer el pessebre aquest Nadal,mentre un altre busca espàrrecs. De forma lúdica, elsmés petits aprenen a observar els diferents elementsdel bosc i tota l'activitat que hi té lloc, cercar els rastres

ELISABET SERRAL’activitat es tanca a les instal·lacions del GEIEG, on els nens i les nenesparticipants fan un dibuix del que han vist i après de la natura

Elisabet SerraProtagonistes, ja!

ELISABET SERRAEls nens i nenes s’endinsen pels camins del bosc, on, deforma lúdica, aprenen a observar els diferents elementsnaturals

D ’ A LT R E S PA R T S DE L M Ó N


Els orfes de la independènciaL’estat deplorable dels orfenats ucraïnesos i dels infants que hi viuenreclosos, a través de les fotografies d’Anna González

El reportatge “Els orfes de la independència”, d’An-na González, és fruït d’un viatge que va realitzar l’auto-ra a Ucraïna el mes d’abril de 2003. “La intenció d’a-quell viatge -explica la fotògrafa- era conèixer la situa-

ANNA GONZÀLEZ“Després de sopar”

ANNA GONZÀLEZ“Verola”

ANNA GONZÀLEZ“La Cuina”


ANNA GONZÀLEZ“Lligat”

ció de l'orfenat de Nikopol, amb el qual hi tenia contac-te directe. Un cop allà em vaig ficar en contacte ambtres orfenats més, un a la mateixa ciutat de Nikopol(dins la província de Dnipropetrovs'k); un altre a la ciu-tat de Constantinovka i l'últim a la ciutat de Dsiershinsk(tots dos situats a la província de Donets'k)”.

A partir d’aquest viatge, la jove fotoperiodista va sertestimoni de les pèssimes condicions en què es trobenles instal·lacions dels orfenats, així com els propis in-fants que hi viuen, i la situació que pateix el propi país.

Les fotos d’Anna González han estat seleccionades ala Mostra de Fotoperiodisme Clic d’enguany, certamenconvocat per la Secretaria General de Joventut i Diomira-Comunicació Jove per promoure el treball dels joves fotò-grafs catalans. Aquest reportatge, juntament amb els dela resta de seleccionats, s’ha pogut veure a Perpinyà enel marc de la secció “Off” del festival “Visa pour l’image”.

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


està en l'adquisició de la competència lingüística. Elllenguatge verbal és un vehicle important de comunica-ció, per això llegir en veu alta als nens significa intro-duir-los en la consciència de l'estructura del llenguatge.

Nascuts Per Llegir...És l'adaptació d'altres projectes internacionals:

Reach Out and Read (USA): http://www.reachoutan-dread.org; Born to Read (USA): http://www.ala.org/alsc/born.html; Bookstart (UK): http://www.booksart.co.uk;Nati Per Leggere (Itàlia): http://www.aib.it/aib/npl/npl.html; Läsglädje för livet (Suècia): "La joia de llegir alllarg de la vida".

Nascuts per llegir...És un crit d'alerta davant la importància que té la

lectura en el desenvolupament emocional i cognitiu delnen, preocupats pel descens de l'índex de lectura aCatalunya que s'ha anat veient durant els últims anys,tot i la millora dels equipaments de salut comunitària ibibliotecaris.

És també un bon camí per abordar de forma integral iinterdisciplinària la salut del nen i la seva família. El con-cepte de salut ja no és només l'absència o no de malal-tia. L’OMS defineix salut com un estat de benestar físic,mental i social, però podem ampliar aquesta definició

amb la que va acordar el Congrésde Metges i Biòlegs de Llengua Ca-talana que entenia la salut com"una manera de viure joiosa, solidà-ria i autònoma". La Declaració d'O-tawa ens aporta un pas més: salutés també: "la capacitat de resposta,amb un esperit d'autoresponsabilitati autodeterminació".

Els bibliotecaris i els professio-nals del món del llibre poden apor-tar el grau de coneixement, els es-pais i els recursos bibliogràfics ne-cessaris per treballar conjuntamentaquesta visió de salut amb els pe-diatres, infermeres pediàtriques illevadores.

Nascuts per llegir És una proposta que perse-

gueix diferents objectius:· Ajudar a establir un vincle afec-

tiu entre adults i petita infància através de la lectura.

· Mobilitzar la comunitat que técura dels infants perquè no només

Nascuts per llegirProjecte iniciat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes quepretén promoure en l’infant el gust per la lectura des del seu naixement

Nascuts per llegir...És una iniciativa que neix l'any 2002 dins el grup de

treball de biblioteques infantils i juvenils del Col·legiOficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya(COBDC). L'existència d'aquest projecte ens arriba enforma de notícia d'una publicació italiana i davant l'en-tusiasme que desperta el Nati per Leggere, ràpidamentes comença a estirar el fil i a treballar la idea de portar-lo a terme al nostre país.

Amb el suport total del COBDC i amb la creençaque cal obrir el projecte a tots els col·lectius que treba-llen al voltant dels infants i la lectura, el Nascuts per lle-gir es presenta al Consell Català del Llibre per a In-fants i Joves (CCLIJ), a la Secció d'Atenció Primària dela Societat Catalana de Pediatria i a l'Associació Cata-lana d'Infermeria Pediàtrica. Tots ells aposten pel pro-jecte i es comença a treballar per fer realitat el Nascutsper llegir a Catalunya.

Nascuts per llegir...És un projecte que pretén involucrar a la comunitat

que té cura dels infants en la missió de promoure elgust per la lectura des del primer any de vida, establintun vincle afectiu entre adults i petits al voltant del llibre.

Amb aquesta forta implicació es vol donar un con-tingut consensuat i estructurat, avalat per institucionsque treballen amb infància, quecontempli el fet de promoure laprotecció del nen, no només deles malalties i de la violència, sinótambé del seu adequat desenvolu-pament intel·lectual i emocional,prenent la lectura com un vehiclefonamental pel seu creixement in-tegral.

Molts estudis han demostrat laimportància que té el fet de llegiren veu alta als infants. Explicar ollegir una història és una activitatque ajuda a millorar la relació en-tre pares i fills, estimula el plaerd'escoltar, d'imaginar i crear, de-senvolupa el gust per aprendre, al-hora que esdevé la base per po-der establir una relació constantentre el món que envolta el nen iel seu propi món inter ior quehaurà d'anar creixent al llarg de laseva vida.

Una de les raons més convin-cents del valor de la lectura en elprimer any de vida dels infants

BIBLIOTECA LOLA ANGLADALa lectura és de gran importància pel desenvolupa-ment emocional i cognitiu de l’infant

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


els protegeixi de les malalties i de la violència, sinóque promogui alhora l'adequat desenvolupament afec-tiu i cognitiu dels petits.

· Promoure el gust per la lectura des del primer mesde vida, treballant conjuntament entre biblioteques, pe-diatres i altres agents del món de la lectura i l'infant.

I també:· Involucrar i formar a la família en l'activitat lectora

amb l'objectiu de què disposin de recursos per fomen-tar la relació que s'estableix quan uns pares llegeixencontes als seus fills.

· Implicar a les institucions catalanes que treballenamb infància per tal que donin suport al projecte, ho as-sumeixin i s'involucrin en el desenvolupament d'estratè-gies que permetin un creixement avaluable i seriós del'hàbit de la lectura en els nens, des del seu naixement.

Nascuts per llegir...És un conjunt de professionals que treballen a dife-

rents nivells:A nivell nacional es troba una comissió de treball

formada per professionals de diferents disciplines quepertanyen als organismes impulsors del projecte(CCLIJ, COBDC, Secció d'Atenció Primària de la SCP il'Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica). Aquestacomissió és l'encarregada de promoure el projecte, di-rigir-ne la campanya, organitzar la formació comple-mentària que necessitin els professionals implicats icoordinar tots els agents que tirin endavant el Nascutsper llegir en cada un dels municipis. També es farà càr-rec de l'avaluació del projecte i per aquest fi, establiràels indicadors que caldrà tenir en compte des de la pri-mera fase d'implementació.

I a nivell local, tots aquells Ajuntaments que s'impli-quin en la proposta hauran de treballar des de totes lesseves regidories pertinents: Regidoria de Cultura, Re-gidoria d'Ensenyament, Serveis Socials, i Sanitat, pro-porcionar i/o compartir recursos amb altres institucionsper fer possible que la Biblioteca Municipal, els Centresd'Assistència Primària (pediatria, llevadores, Centre deSalut Mental Infantil i Juvenil), i, si és possible, els cen-tres hospitalaris, les mútues i consultoris privats i qual-sevol altre agent sòciocultural de la població que vulgui(llibreries, escoles bressol, ludoteques infantils, asso-ciacions de pares, centres de recursos pedagògics,piscina i mercat municipal...) formin part del projecte iel tirin endavant.

"Convé començar quant abansmillor, a ser possible a l’habitació

mateixa de la clínica de la maternitat,ja que és aconsellable que el futur

lector estigui des de que neixenvoltat de paraules"

Gustavo Martín Garzo. Instruccions per ensenyar a llegir aun nen. ABC, 17 d’abril de 2003

BIBLIOTECA LOLA ANGLADAUn dels objectius del projecte és ajudar a establir un vincle afectiu entreadults i petita infància a través de la lectura

Nati Calvo i el grup de treball de “Nascuts per Llegir”

Aquesta estructura ha de permetre que les actuacionslocals tinguin la màxima flexibilitat per adequar-se a la se-va realitat. La llevadora pot ser la primera mediadora en-tre els pares i la Biblioteca i la primera també en explicarels efectes beneficiosos de la lectura en veu alta als na-dons. Pediatria, dins els seus programes de salut, hauràde transmetre als pares la importància de la lectura i re-partir guies de lectura amb seleccions de llibres prepara-des per les biblioteques i fer el seguiment progressiu delgrau d'atenció i concentració de l'infant, a partir de l'apro-pament al llibre i a la lectura. A més a més, podrà crearun petit espai dins la sala d'espera amb mobiliari adequatper a la lectura. A la Biblioteca municipal s'adequarà unespai per acollir els petits lectors i s'organitzarà un "Racóde pares" que recull fons especial de psicologia infantil,pedagogia, literatura infantil, etc. El personal bibliotecaritambé es farà càrrec de coordinar el projecte a nivell lo-cal, d'organitzar visites a la biblioteca amb els futurs pa-res, de fer xerrades i recomanacions de literatura infantil.

Nascuts per llegir...És una oportunitat d'unir esforços i projectes puntuals

que ja s'estan portant a terme en diferents biblioteques icentres pediàtrics i hospitalaris, amb la intenció de do-nar-li un marc genèric, amb un ampli suport institucional,que ens permeti arribar a totes les famílies del país i d'a-questa manera fer realitat la idea que cap bressol senseun llibre, cap nadó sense uns pares que li llegeixin enveu alta, cap infant sense els beneficis de la lectura.

Nascuts per llegir...Serà una realitat molt aviat, quan es comencin les

proves pilot i, a poc a poc, les administracions es facincàrrec de la importància del projecte, que ja és realitatfa anys a d'altres països. Un cop comenci a fer-se rea-litat aquesta proposta consensuada, treballada i es-tructurada entre diferents professionals dins l'àmbit dela infància, s'obriran nous camins a partir del que finsara han estat un munt d'idees i d'iniciatives que respo-nen a necessitats socials. Molts esforços que creiems'han d'assumir per no caure en el victimisme i, sobre-tot, moltes il·lusions que fan possible que la màgia dela lectura en veu alta comenci, com una llavor, abansde néixer.

V IOL A C I Ó DE L S DR E T S


Els nens soldat, un crim de guerraAmnistia Internacional denuncia que més de 300.000 menors es veuenobligats a participar en conflictes armats a més de 35 països de tot el món

Amb motiu del Dia Universal del Nen el 20 de novem-bre, Amnistia Internacional (AI) ha presentat el nou webwww.actuaconamnistia.org, per tal que els ciutadans iciutadanes puguin col·laborar en la lluita contra l’ús denens i nenes als conflictes armats. L’organització denun-cia que a més de 35 països de tot el món, entre 300.000i 500.000 menors es veuen obligats a formar part d’exèr-cits estatals, forces paramilitars, milícies civils i grups ar-mats d’oposició.

Els testimonis que AI ha recollit d’alguns d’aquestsnens i nenes són esgarrifosos: “Havíem de caminar du-rant dies. A la nit, assaltàvem pobles per aconseguirmenjar. A l’octubre vaig prendre part en l’atac contraUvira. Va ser horrible. Tenia por i no volia matar ningúni que em matessin. Després de l’atac, vaig abandonarla meva arma i vaig fugir”. Són les paraules d’un nensoldat implicat al conflicte de la República Democràticadel Congo, país on, des de 1996, els nens soldat estanpresents a tots els grups armats i representen el 35%de les tropes.

La majoria d’aquests nens són reclutats al carrer, ales escoles, als camps de refugiats o als camps dedesplaçats interns. A molts se’ls obliga a sortir de lesseves cases a punta de pistola o se’ls recluta quan ju-guen a prop de casa seva o quan van caminant per lacarretera. Altres s’uneixen a les forces de l’exèrcit o ales milícies de forma voluntària, quan es veuen sepa-rats de les seves famílies o per les condicions de po-bresa i la manca de serveis socials bàsics.

Un cop reclutats i després de vàries setmanesd’entrenament, els menors són desplegats a les líniesde combat, on serveixen com a reclam, per detectar laposició enemiga, com a guardaespatlles dels seus co-

mandants o com a esclaus sexuals. En el cas de lesnenes soldat, la majoria han denunciat ser violades oexplotades sexualment pels seus caps militars i altressoldats. De vegades, també es fa servir aquests nens inenes per portar la munició, l’aigua o els aliments, icom a cuiners. També se’ls obliga reiteradament a co-metre violacions i assassinats contra civils i soldatsenemics, a matar a membres de les seves pròpies fa-mílies o a participar en actes sexuals i de canibalismeamb els cadàvers dels enemics morts. També se’ls ad-ministra drogues i alcohol per fer-los insensibles a lesemocions quan cometen aquests crims.

Aquesta realitat té un cost altíssim per als infants, quepateixen durant tota la vida seqüeles físiques i psicològi-ques. En el cas de les nenes, a més, les agressions se-xuals els poden provocar lesions físiques greus i emba-rassos no desitjats, així com contagi de VIH i altres ma-lalties de transmissió sexual.

Segons AI “el reclutament i la utilització de menorsde 18 anys als conflictes armats constitueixen crims deguerra i, conseqüentment, són crims comesos contratota la comunitat internacional, no només contra elsnens”. L’organització considera que “més enllà de l’a-bolició legal i política del reclutament i la utilització denens soldat, han de posar-se en marxa iniciatives en-caminades al desenvolupament econòmic i la consoli-dació de la pau, a fi que la seva desmobilització i reha-bilitació no tinguin marxa enrere”. AI denuncia la passi-vitat dels responsables d’aquesta realitat, ja que ladesmobilització dels nens soldat ha estat massa mo-derada per solucionar el problema i, en molts casos,les iniciatives de desmobilització no tenen en compteel paper fonamental de les famílies i les comunitats lo-cals per reintegrar-los feliçment a la vida civil.

Amnistia Internacional - www.actuaconamnistia.org

WWW.ACTUACONAMNISTIA.ORG«Vaig aprendre moltes coses. Vaig matar un home perquè li vaig donarl’alt i no va voler parar. El mateix vaig fer amb una dona que temia parar-se, vaig còrrer tras ella i la vaig matar. Em vaig creuar amb una nena de12 anys i li vaig amputar les dues mans. Quan tornavem d’aquesta opera-ció vaig matar un home a dins de la seva cabanya. Se’ns havia dit que nodeixessin ningú viu a l’aldea”. Dibuix i testimoni nen soldat, 14 anys

WWW.ACTUACONAMNISTIA.ORG“Vaig aprendre a sacsejar ciutats, a cremar-les i a matar la seva gent”.Dibuix i testimoni nen soldat, 12 anys

E S PA I S D ’ A CC I Ó


mes que tracta: el laïcisme, el dret a la diferència, laimmigració, la guerra, el joc dels rols socials...

La presentació del llibre va ser especialment emoti-va perquè va fer-se després que el Xavier haguésmort, i -finalment- va escaure's el mateix dia que tam-bé ens deixava Miquel Martí i Pol. L'acte va esdevenir-se com el Xavier l'havia organitzat: el seu bon amic Jo-sep Riera va llegir la dotzena narració que ell havia es-crit per a l'ocasió, hi van intervenir els editors Isidre iJordi i el Joaquim Carbó va presentar el llibre, desprésla seva filla Marta va llegir un missatge pels més de200 assistents i va cloure l’acte la seva companya, laPepa. De fons va sonar una cançó que l'Eric Claptonhavia fet per a ell.

L'aportació de Xavier Durany a la literatura ha estattardana, però el seu treball en altres àmbits socials hadeixat petja en l'escoltisme català, en el moviment veï-nal, en la pedagogia del lleure, en les polítiques muni-cipals d'immigració, en la integració laboral... i ha im-pregnat d'optimisme i d'exemple de rigor a tots els quehavíem compartit tasques amb ell.

Els que hem tingut la sort de conèixer el Xavier sa-bem que aquest llibre mai ens podrà resoldre la sevaabsència, tot i que de ben segur farà passar bones es-tones als seus lectors. Ara encara és massa recent lapèrdua de l'amic, però “Sense Espardenyes” és un lli-bre per a llegir-lo descalços -tocant de peus a terra- iserà un bon llibre per guardar a la tauleta de nit i recor-dar el Xavier Durany, un autor únic i una gran persona.

"...la descober tad'un autor nou, tan in-teressant, la precisiód'una prosa acurada ila imaginació que haposat a l'hora de nar-rar allò que pensa,que el mou i que elpreocupa del seu en-torn, unes motiva-cions que, evident-ment, compar teixamb tots nosaltres,però que ell ha trobatla manera d'explicaramb la traça i saviesad'un professional."

Amb aquestes fra-ses de la introduccióde Joaquim Carbó,comencem a parlar

del llibre “Sense Espardenyes” escrit per Xavier Durany.No es pot dissociar un llibre del seu autor i encara

menys aquest, que traspua la fina ironia del Xavier bar-rejada d'una gran tendresa, tothora directe, clara, con-tundent, i plena de compromís. Cadascuna de les onzehistòries que conformen el llibre ens transporten a unasituació diferent que ens omple -perquè és plena decontinguts ideològics ben assentats- i que ens penetraben endins -perquè està escrita amb una sensibilitatexquisida-. “Sense Espardenyes” no pot deixar indife-rent ningú per la seva originalitat i espontaneïtat, tot ique afronta amb senzillesa i amb molt respecte els te-

Sense EspardenyesUna presentació sense autor, d'un llibre que és més que un llibre perquè el va escriure el Xavier Durany

Jordi QueraProtagonistes, ja!

ORIOL GARCIALa presentació del llibre va ser especialment emotiva

CEDIDA PER ESCOLTES CATALANSJordi Solé, Jordi Quera i Xavier Durany en un acte d'Escoltes Catalans

El llibre "Sense Espardenyes" de XavierDurany

I M A G I N A R I


no existeixen i regna la bo-geria més absoluta. La cu-riositat mourà l’Alícia peraquest món, on coneixeràles més estranyes criatu-res animals i humanes ihaurà de lluitar per la se-va pròpia supervivència.

A “Alícia a través delmirall”, la nena tornarà aaquest fascinant i absurdmón, que aquesta vegadaes presenta com un somnidins d’un somni. L’Alícias’endinsa a “Wonderland”en travessar un mirall perdescobrir, finalment, queno és ella la que somnia,sinó la somiada, i que laseva existència depèn delfet que el personatge delRei Vermell no despertidel seu somni.

L’Alícia a través delsseus il·lustradors

Han estat molts elsil·lustradors que al llarg dela història han recreat elspersonatges de Carroll,

però, sens dubte,els magnífics di-buixos del seul’il·lustrador ori-ginal, el dibui-xant i ar t istasatír ic anglèsJohn Tenniel,han estat els preferits. Tenniel va plasmar

amb mestria les escenes d’una obra que con-tinua fascinant a grans i petits.

Matemàtic, dibui-xant, fotògraf i poeta,Charles LutwigdeDodgson, conegut pelsobrenom de LewisCarroll (Anglaterra,1832-1898), ha pas-sat a la història comel creador d’un dels

personatges més fascinant de la litera-tura infantil i juvenil de tots els temps.

Les seves dues grans obres, “Alíciaal país de les meravelles” (“Alice’sAdventures in Wonderland”, 1865) i laseva segona part “Alícia a través delmirall” (“Trought the Looking-Glass,and what Alice found there”, 1871) re-creen un món fantàstic ple de perso-natges màgics que ha captivat a gransi petits de vàries generacions.

El gran domini de la tècnica narra-tiva i les formes expressives, amb els

jocs de paraules, les paròdies ocultes i les paradoxeslingüístiques com a constant del seu estil, caracteritzenl’obra d’aquest genial escriptor, apassionat de les ma-temàtiques i dels jocs lògics, ocupacions a què s’hi vadedicar professionalment com a docent a la Universitatd’Oxford.

L’Alícia real era la filla d’un amic de l’escriptor. Ambella i les seves germanes, Carroll acostumava a fer ex-

cursions pel riu, en lesproximitats d’Oxford,durant les quals, elprofessor acostu-mava a narrar con-tes. Va ser així queva néixer “Alícia alpaís de les merave-lles”, la història d’u-na nena que entra através d’un somni a“Wonderland”, un móndesconcer tant, incom-prensible, on la lògica i la raó

Alícia i un món de meravelles


“El gat i l’Alícia”,il·lustració de John Tenniel

L’Alícia, vista per tres dels seusil·lustradors: de dalt a baix, JohnTenniel, Harry Furniss i ArthurRackman

Lewis Carrol recrea un món ple de personatges fantàstics on la realitat és un somni fascinant i els somnis es tornen reals

“El te de bojos”, de John Tenniel

Les aventures de l’Alícia han captivat milions de lectorsde tot el món. El matemàtic i escriptor Lewis Carrol

va imaginar un món màgic amb un fabulós elenc de personatges fantàstics com a protagonistes

I N F OR M A C IO N S


“Per una televisió de qualitat per als nostres infants i adolescents”

Segons dades de l’Asociación Española de Pediatria, citades per la CECU, els nens i nenes entre dos i cinc anysmiren la televisió 25 hores setmanals, amb una mitjana de 32 escenes de violència, el que suposa a l’any 12.000 re-ferències violentes, 14.000 sexuals i 2.000 d’incitació al consum de begudes alcohòliques. Per tal de controlar elscontinguts televisius adreçats a infants i joves, UNICEF, el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, el Defen-sor del Pueblo i la Confederación de Consumidores i Usuarios (CECU), entre d’altres, han signat el manifest “Peruna televisió de qualitat per als nostres infants i joves”. La intenció és suscitar un debat social i conscienciar la ciuta-dania respecte diferents mesures que poden repercutir en benefici dels infants. Així, cal respectar els horaris d’espe-cial protecció a la infància, la creació i emissió de programes en horaris adequats, que el sector publicitari avali, pa-trocini i fidelitzi aquest tipus de programació i un respecte escrupulós de la normativa existent respecte a la proteccióde menors. També es demana la creació d’un consell audiovisual d’àmbit estatal que vetlli per aquestes qüestions.

Prevenció de drogodependències entre els joves del Berguedà

L’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Ber-guedà ha posat en marxa una sèrie d’accions per prevenir les dro-godependències entre els joves. En aquesta línia d’acció, es va re-alitzar la campanya “A prendre la Fresca”, que va consistir en oferiralternatives a l’oci nocturn per als joves. El mes de novembre esvan realitzar, així mateix, dues activitats destinades als centresd’ensenyament de secundària i de batxillerat del Berguedà. La pri-mera va consistir en la representació de l’obra teatral “No em rat-llis”, posada en escena per “Teatracció”, obra que tracta de la pre-venció de les conductes de risc associades al consum de drogues.D’altra banda, la segona activitat ha consistit en realitzar tallers deprevenció a càrrec de l’associació Energy Control, que treballa laprevenció i riscos associats amb les drogodependències. Aquestesactivitats han repercutit sobre un total de 525 alumnes de 4t d’E-SO, 1r i 2n de Batxillerat i del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Infer-meria. Aquesta acció està integrada dins el Pla Comarcal de Jo-ventut 2003, en què participen les regidories de joventut dels ajun-taments de la comarca i diferents àrees del Consell Comarcal.

Campanya per la defen-sa del català a l’escola

Una trentena d’associacions cultu-rals, sindicals i estudiantils han posat enmarxa la campanya “Pel català a l’esco-la”, per aturar els reials decrets de de-senvolupament de la LOCE. Es conside-ra que “amb el nou decret, la imposicióde més hores de Llengua Castellana al’educació primària entorpirà la utilitzaciódel català com a llengua d’aprenentatgemultidisciplinar” i que “la nova normativaque desenvolupa la LOCE és un claratemptat a l’escola i a la societat catala-na perquè posarà en una situació moltcompromesa l’aprenentatge i desenvolu-pament de la seva pròpia llengua”. Per aadhesions a aquesta campanya truqueual 934 443 800 (CIEMEN) o bé a l’a-dreça [email protected]

“M’assemblo molt al meu pare”,el Parkinson comprensible per als més petits

La Fundació La Caixa ha publicat el llibre “M’assemblo molt al meu pare”, amb la fi-nalitat de proporcionar una eina que serveixi per normalitzar i integrar la malaltia de Par-kinson en l’àmbit familiar. El volum, amb text i il·lustracions de Mabel Piérola (Madrid,1953), pretén ser una eina de treball per a pares i educadors per tal d’explicar als méspetits d’una forma entenedora en què consisteix aquesta malaltia neurodegenerativa.

“M’assemblo molt al meu pare” explica, des del punt de vista d’un nen la malaltiaque pateix el seu pare, el Parkinson. La història, que reflecteix la situació d’un malaltjove (35-45 anys), va desgranant de forma molt subtil diferents situacions en què estroba l’afectat i la seva família. El llibre està concebut per ser llegit en família, ja quenecessita d’un adult que vagi guiant la lectura i atendre els dubtes del petit lector.

Es calcula que el Parkinson afecta a un 2% dels majors de 65 anys, tot i que cada vegada són més fre-qüents els casos en persones de mitjana edat. Es tracta d’una malaltia del sistema nerviós central que afectales zones del cervell encarregades del control i la coordinació del moviment, l’equilibri, el manteniment del tomuscular i la postura. El llibre, de distribució gratuïta, es pot aconseguir al Servei d’Informació de la Fundació“la Caixa”, telèfon 902 22 30 40.

E I N E S C U LT U R A L S


Novel·la juvenil de terror amb la Corali-ne com a protagonista, que, com l’Alícia,s’ha introduït en el reflex emmirallat de laseva pròpia realitat. Neil Gaiman, acla-mat per la crít ica iguardonat en diferentsocasions, és autor dediverses novel·les, dela col·lecció de cò-mics Sandman, delrecull de relats Smo-ke and Mirrors i d’Eldía que cambié a mipadre por dos pecesde colores.

El falcó, en Roc i la Mercè és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelo-na en el marc del projecte de reintroducció del falcó pelegrí, impulsat per laDirecció d’Educació Ambiental i Participació i gestionat per Thalassia. Desde l’any 1999, l’Ajuntament promou la reintroducció d’aquesta espècie a lanostra ciutat. El text d’aquest conte és obra de Pere Alzina i Jordi Bilbeny,mentre que les il·lustracions són d’Agnès Perelló. Més informació al CRBS,al telèfon 93 237 47 43, a [email protected] i a www.bcn.es/agenda21.

El falcó, en Roc i la Mercè

Pere Alzina i Jordi Bilbeny (text), Agnès Perelló (il·lustracions)Editorial Mediterrània

“La Paraula de Cent Paï-sos” és la continuació del con-te “El País de les Cent Parau-les”, conte que Marta Mata vaescriure l’any 1968. La inten-ció d’aquest conte, escrit ambmotiu de la celebració del Fòrum de les CulturesBarcelona 2004 per a nens i nenes a partir de10 anys, és ajudar a reflexionar els infants sobrela paraula “Pau”. Marta Mata va néixer a Barce-lona el 1926. Dedicada a la pedagogia i durantun temps a la política educativa, ha treballat enel camp de la literatura infantil -ha escrit diversoscontes per a infants- i en l’aprenentatge de lalectura i l’escriptura.

Coraline

Neil GaimanEmpúries - Salamandra

Jordi Mateu i Paulino Castells, doctors en pediatria i psiquiatria infantil, sónels autors d’aquest llibre, que neix amb la voluntat d’ajudar a pares, mestres ieducadors en la seva relació amb els infants. “El nen diferent...?” tracta algunsdels trets que poden afectar en alguns moments els infants, com la gelosia, lapor, les obsessions, l’agressivitat, la depressió o l’insomni. Es tracta d’explicarel per què d’aquests aspectes, alhora que ofereix consells útils per tal de com-batre’ls. Jordi Mateu i Sancho és metge especialista en pediatria i puericultu-

ra. Ha treballat com a pediatre durant més de vint-i-cinc anys a l’Hospital de la Santa Creu i SantPau de Barcelona. De la seva banda, Paulino Castells és metge especialista en pediatria, neu-rologia i psiquiatria, i centra la seva activitat professional en la psiquiatria infantil i juvenil i en lesproblemàtiques familiars en general.

El nen diferent...?

Jordi Mateu - Paulino CastellsPòrtic - Viure

La Paraula de Cent Països

Marta MataLa Galera

D’AQUÍ A 133 ANYS · 2015-02-26 · una nova consciència de responsabilitat col·lectiva davant...

Documents

Transcript of D’AQUÍ A 133 ANYS · 2015-02-26 · una nova consciència de responsabilitat col·lectiva davant...