Les noies de vint anys, que escriuen cartes llarguíssimes

al promès que serveix a Extremadura, i les criatures

que als capvespres d'estiu criden horriblement pel carrer

fins que és ben fosc us poden dir quin dia i a quina hora

ha començat la tardor. Ells, només, coneixen els secret perquè l'arribada s'endevina jo també he estat criatura-

amb un estreniment tan subtil que fa basarda,

i tot el que la gent coneix, i tot el que la gent estima

o bé odia, tot el que és la tardor per a nosaltres,

és només la seqüela una mica insípida i rutinària

d'aquest contacte íntim que fa llanguir la noia

que té el promès servint a Extremadura i que deté la cursa folla del vailet,

un sol instant, que ja no retrobarà mai més.

La tardor

Miquel Marti i Pol

David Guillamón 1r B Mirades de tardor