DE • ,y1 LL IU - UAB Barcelona › pub › butmusartbcn › butmusartbcn... · a dos quarts...

BUTLi,ETÍDELS

DE

• ,y 1 LL IU aAs

^F'

JUNTA DE MUSEUS

OCTUBRE --1933

JUNTA DE MUSEUSPRESIDENTS D'HONOR

President del Governde la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'AjuntamentPRESIDENT EFECTIU

Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques de

Barcelona

VICE-PRESIDENTS

Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del Govern de

la Generalitat de Catalunya

Joaquim Xirau i PalauRegidor- Síndic

President de la Comiesió de Culturade l'Ajuntament

TRESORER

Pere Comas i CalvetRepresentant del Govern de la Generalitat

de Catalunya

COMPTADOR

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Josep Jové i SarrocaRegidor

Joaquim Pellicena i CamachoRegidor

Joaquim Ventalló i VergésRegidor

Joan Baptista AtcherVocal tècnic

Ricard Opisso i SalaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERNDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Pere Corominas i MontanyaConseller de la Generalitat

Jaume Serra HunterDiputat de la Generalitat

Joan Puig i FerraterDiputat de la Generalitat

Teresa Amatller i CrosVocal tècnic

Joan Rebull i TorrojaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTSDE LES RESPECTIVES ENTITATS

Eduard Toda i GüellPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres

Joan Antoni de Güell i LòpezPresident de 1'Académia Catalana

de Belles Arts de Sant Jordi

Antoni Rubió i LluchDelegat de l'Institut d'Estudis Catalans

Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts 1 OScís i Belles Arte

VOCALS DESIGNATSPER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES

Lluís Masriera i Rosés

Pere Casas i AbarcaVOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i MartíDIRECCIÓ- SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General dele Museus d'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dele Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- DE BARCELONA

ni. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.Es publica cada mes.

MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES. — Palaude Pedralbes. REDACCIó: Oficines de la Junta de Museus.

MUSEU DEL CAO FERRAT. — Sitges. «Poble Espanyol» de Montjuïc. Tel. 31470.Tots els Museus estan oberts tots els dies, DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.

inclús els diumenges. S'exceptuen els di-lluns, destinats a festa del personal, i el SECRETARIDE REDACCtó:P.BohigasiTarragó.dia 12, festa oficial. PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Número

Els Museus de Belles Aris i del Cau Ferrat solt: z ptes. Número endarrerit: 3 ptes.són oberts de deu a una del matí i de tres aposta de sol. El de les Aris Decoratives de ADMINISTRACIÓ: I. G. Seix i Barrat Ger -nou a dos quarts de dues del matí. mans, S. A.- Provença, 21g- Telèfon 7I671.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

CÍRCOL ARTÍSTIC

EXPOSICIÓDEL NU

PATROCINADA PER LES

ENTITATS OFICIALS

PLAÇA DE CATALUNYAData d'inauguració 15 desembre de 1933

■

Núm. 29 OCTUBRE 1933 VOLUM 111

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUI3LIC, CIO DE LA JUNTA DE iJIUSEUS

ELS «GRECOS» DEL «CAUFERRAT»

Hem recorregut en visita oficial les sales del«Cau Ferrat» que són ara patrimoni de Sitgesi de tots els catalans, i davant de la majorpart dels objectes, ferros, vidres, ceràmique-,retrats i quadres, bem sentit l'alegria, un xicdolorosa pels records que evoca, que se senten tornar a veure una colla de vells amicsdels que ens havíem allunyat feia anys.

Davant dels dos «Grecos» ens hem sentitfins un xic emocionats, i no ens sabíem mourei ens ha semblat que teníem davant dels ullsi que revivíem aquells dies del descobriment ide l'adquisició feta per Rus:ñol, d'aquell SantPere i d'aquella Santa Madalena.

Sempre sol tenir interès el coneixement decerts detalls de la h_stòria d'una obra d'art,de la forma com lia passat d'una mà a l'altra,de com ha viscut, de com ha estat jutjada, decom lia estat estimada, de les ililusions o delsdesenganys que ha despertat. Els dos «Gre-cos» de Sitges, per obra i gràcia de Rusiñol,assenyalen una fita en la història d'aquellavila i han tingut una influència manifesta enmolts conreadors de la pintura o de les lletres.

Però deixem de banda disquisicions i fan-tasies. Anem a historiar solament com van ésserdescobertes i adquirides aquelles pintures, qui-nes persones hi intervingueren, quines dificul-tats hagueren de resoldre's i quines manifesta-cions determinaren en Rusiñol, en uns articlesque va publicar a La Vanguardia en els anys1893 i 1894, i que després recollí en un vo-lum que duia per títol Impresiones de Arte,

on paria dels dos quadres del «Greco», fent-neuna poètica apologia, però sense explicar resde la forma i manera com va poder com

-prar-los.Fa gairebé quaranta anys. Era pel mes de

gener de 1894, a París i en un piset del Quaide Bourbon, a l'Illa de Sant Lluís, que deisbalcons es veia l'absis de No`re-Dame i un deisbraços del Sena, on vivien quatre amics: dosbases, Ignasi Zuloaga i Pau Uranga, i des ca-talan-, Rusiñol i el que signa aquest escrit. Ru-siñol tenia trenta-tres anys, Zuloaga vint-i-cinci Uranga vint-i-sis però semblava el més vell.Era un xicot tan bo i tan modest, que fins permodèstia volia aparentar com el de més edat.

Aquell any era el primer que Rusiñol haviadeixat de fer el bohemi. Els seus antics com-panys de París no podien acompanyar-lo. Elpobre Canudas havia mort feia un any a Sitges;Ramon Casas no es movia de Barcelona, atra-fega' fent-se la casa al Passeig de Gràcia i ungran taller; l'Utrillo era als Estats Units...En lloc del Molí de la Galette de dalt deMontmartre, Rusiñol baixà, doncs, al BarriLlatí, i llogà aquell pis amb nobles luxosos icomplicats refinaments de netedat que el tenienun xic esverat... però que li semblaven molt bé.

En aquella casa, però, tant ell com els seuscompanys menaven la vida de sempre, una vidade treball intens, d'estudi i de formació espi-ritual. Tot el contrari del que imaginava i se-gueix imaginant molta gent vulgar, que creu quel'art i la literatura són excuses per a no tre-bailar gaire.

En aquell mes de gener, tant Rusiñol, comZuloaga, com Uranga, estaven afanyats pen-sant en els quadres que enviarien al «Saló delCamp de Mars», on exposaven, i cada nitanaven a una Acadèmia del boulevard Roche-chouart, on corregia Carrière. Allí anavatambé un altre conegut pintor català, LaureàBarrau, amb el que sempre discutia Rusiñol.

Un dia Barrau en eixir tots de l'Acadèmia,a dos quarts d'onze de la nit, cm cridà a part iem va demanar que anés l'endemà a veure'l alseu taller.

— Tu que escrius articles als diaris de Bar-

289

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Autoretrat de Maurici Lobre

celona i fas de crític, hauries de venir a veureel quadre que he fet per al «Saló»... i dir-meel que et sembla...

L'endemà al matí, trucava al taller delbenvolgut amic, que el tenia als voltants delcarrer de Notre-Dame de Lorette...

Em semblà excellent el quadre de Barrau iaixí vaig dir-li, passant més d'una hora conver-sant amb ell. Quan me n'anava, Barrau emdeturà:

— Espera't... Ara que hi penso, vull ense-nyar-te dos quadres que m'han enviat d'Espa-nya, dos quadres que diuen que són del«Greco»...

Cal advertir que en aquell temps ningú feiacap cas del «Greco»... i molts pintors ni entenien esment de sa existència. Al mateixMuseu del Prado, només hi havia exposats dosretrats, el del senyor de la mà al pit i un altreretrat de senyor amb barbeta blanca... Tots elsaltres eren a les golfes del Museu, i gràcies aaixò van enviar-ne un a Vilanova junt ambmolts altres quadres dignes de les golfes i queno ens interessen.

Rusiñol, Uranga i jo mateix coneixíem el«Greco» perquè Zuloaga gairebé a diari ensen parlava i ens havia fet estudiar-lo i admi-rar-lo.

Barrau, doncs, com deia, m'ensenyà alesho-res dues teles plenes de pols i sense marc: elSant Pere i la Santa Madalena del «Greco».

— Me'ls han enviat perquè cerqui compra-dor aquí a París, però em sembla que els tor-naré... perquè no sé a qui anar a oferir -los...

— No sé -- vaig dir jo aleshores —. Ja hipensaré... Que en demanen molts diners?

— Ca!... S'acontentarien amb poca cosa...No vàrem parlar més... Vaig acomiadar-me

i corrents vaig anar-me'n cap a casa, ¡ a peu,naturalment! fent castells en l'aire i pensant ambels dos «Grecos» i la notícia que duia per aZuloaga especialment i per a Rusiñol...

En arribar a casa hi havia Maurici Lobre...Lobre, que era ja societaire del Champ de Marsi per tant del Jurat, vivia a Versalles i dequan en quan anava a París. Quan era a París,venia molts dies a esmorzar a casa...

Com una escopetada vaig donar de seguidala notícia del descobriment dels dos «Grecos»que hi havia al taller de Barrau.

Zuloaga s'alçà resoludament, anant a cercarl'abric per a sortir de casa.

— On vas?—Al taller de Barrau a veure els dos

«Grecos».— No hi vagis, per amor de Déu — va dir

de seguida Rusiñol — que ho esguerraràs...T'engrescaràs davant d'ell, si ho són, i no elsvoldrà vendre o en demanarà la lluna

Lobre, que era home de més móni més reposat, va intervenir:

— Si lii ha dos «Grecos» a París — vadir — hi teniu dret els d'aquesta casa. Forad'aquí no els entendrien. Però aquí l'únic queels pot comprar és Rusiñol...

— És veritat — interrompé Zuloaga —. Joestic dans la plus noire purée...

— Deixeu -lo, doncs, a la meva mà...Això és un afer diplomàtic i es necessita moltadiscreció i anar molt previngut. Començaremles negociacions aquesta tarda després de tre-ballar...

Cal dir que en aquell piset de l'Illa de SantLluís es feia un treball intensiu tots els dies dela setmana. A les nou en punt del matí, totel personal estava ja llevat i arribava una modelque «posava» nua fins a migdia... Un detall:la concícrge que ens feia el dinar, pocs diesdesprés d'instal.lats en aquell pis i el primerdia de tenir model de nu, va obrir la porta delmenjador, on posava la model al costat de la

290

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

salamandra, i en veure una dona despullada vafer un crit i va fugir esparverada... , ; . Això sí,després de tres dies ja no s'esgarrifava la por-tera i ajudava la model a despullar -se i avestir-se. A les dues de la tarda teníem una altramodel, aquesta vestida, i que «posava» fins ales quatre, hora en la que ja no hi ha-via claror.

Aquell dia va arribar com sempre la modelde la tarda amb tota puntualitat, però tant

En ésser les quatre, Lobre amb molta solem-nitat declarà que anava a començar la conquestadels «Grecos».

— Hi vaig — digué — com a plenipoten-ciari vostre i Jordà m'acompanya com a se-cretari.

Poca estona després arribàvem al taller deBarrau. Com que la cosa s'ho mereixia, ha-víem pres un sapin... Això dels automòbilsvan tardar encara uns anys a aparèixer.

4̂ 1 r t

El pintor Uranga, per Zuloaga. Dibuix que figura al « Cau Ferrat »

Zuloaga com Rusiñol van declarar que no te-nien ganes d'agafar els pinzells... Van fer seurela model a taula, dient-li que no havia de«posar» aquella tarda, i es va adonar tot decop un dels presents que era una noia moltbonica. Cap d'ells fins aleshores ng l'haviamirada més que com a model.

Lobre va renyar Zuloaga i Rusiñol per-què no treballaven i no va poder renyarUranga, perquè el pobre xicot, tant si hi haviamodel com no, sempre pintava en una tela quea manca de cavallet col.locava damunt d'unacadira i en la que després de pintar un quadreraspava la pintura per a pintar -hi una altracosa.

Barrau ens rebé molt satisfet. Lobre li ex-plicà que acabava de trobar-me feia cinc mi-nuts al carrer Fontaine, que jo li havia dit1'excellent efecte que m'havia produït el qua-dre que destinava al «Saló» i que per aixòhavia pujat, per a veure'l.

L'artista català no es féu pregar gens, ensmostrà la seva obra i cal confessar que Mau-rici Lobre de bona fe la lloà com es mereixia,i una llarga estona li féu atinades observa-cions i li donà excellents consells.

Feia prop d'una hora que érem al taller deBarrau i no s'havia parlat ni un mot del«Greco» ni dels quadres que havien estat elmotiu de la nostra visita... Dues o tres vega-

291


Còpia al carbó d'un deis quadres del « Greco», feta per Zuloaga.

Està també exposada al «Cau Ferrat»

des s'havia estroncat tot d'una la conversacom si no atinéssim què dir, però ningú nos'aixecava per a anar-se'n.

Lobre s'aixecà de sobte i allargà la mà aBarrau, mentre em donava a mi un cop decolze perquè intervingués...

Se m'ocorregué aleshores dir a Barrau queensenyés al pintor francès els dos quadres quehavia rebut d'Espanya i «que deia que erendel «Greco».

En veure'ls, Lobre no demostrà ni la méspetita curiositat... Agafà sobtadament un airede protecció, un aire de personatge oficial quesap el que valen les seves opinions i els seusoferiments.

— No tenen un gran cachet aquests qua-dres... Per a mi no hi ha com Velasqués...El «Greco»... sí... és interessant... ¿Per quèno els oferiu a Rusiñol? Ell i Zuloaga crec

que ara volen fer-lo pujar en el mercat... Ru-siñol us els comprarà...

— Oli, impossible! — respongué Barrau—.Rusiñol i jo estem ara un xic diplomàtics...Vàrem tenir unes paraules i no ens saludem...

— Què dieu ara? — exclamà Lobre —.Vós i Rusiñol renyits! ... ¡ Dos amics de totala vida! ... Això no pot ésser... Jo m'encar-rego de què feu les paus... I els «Grecos»seran el motiu... Què et sembla a tu? — diguédirigint-se a mi.

— Aquestes renyines no tenen cap impor-tància entre companys i amics de tants d'anys.

— No en parlem més — interrompé Lo-bre —; ara de seguida veniu amb nosaltres iporteu els «Grecos». Soparem tots plegats acan Rusiñol i allí fareu les paus i us elscomprarà...

Sense fer-se pregar gaire es deixà convèncer

292

BUTLLETf DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

¿ .

t - ¿' - Gt o- Cò l c- 3- %2.

-" &*

EI rebut de la compra deis « Grecos», que es guardaal « Cau Ferrat »

Barrau i al cap de poca estona arribàvem totstres a l'Illa de Sant Lluís.

Ens obrí la porta el mateix Rusiñol, quetenia al darrera seu Zuloaga, i més lluny, iarreconadet a un moble, Uranga...

Lobre, com un gran primer actor, féu unaescena superba... Sense passar del dintell dela porta, aixecant els braços i amb entonaciótràgica, exclamà:

— Mon cher Saníiagó!... Estic desolat...M'ha dit Barrau que estàveu renyits... ¡Noés pas veritat... no pot ésser-ho ! ... ¡ Dos vellsamics com vosaltres, s'estimen sempre!...Feu-vos una forta abraçada! .. .

I amb una empenta, llançà materialmentBarrau als braços de Rusiñol que ja l'espe-raven.

Zuloaga va posar cara d'indignació iUranga de tristesa... Lobre estava radiant.

Vàrem entrar tots al menjador. Jo portavales dues teles del «Greco» que volia arra-bassar-me Zuloaga i que vàrem descobrir.

Lobre, seguint la seva actuació diplomàti-ca i de primer actor, explicà a tots que havienarribat d'Espanya, de Madrid, aquelles duesteles del gran pintor de Felip II.

— Aquestes obres han de tornar a Espa-nya... i han de tornar -hi per obra i gràcia de

293


Rusiñol... A París ningú no les compraria, ial taller de Rusiñol hi escauran molt en mig deferros antics i de coses de la vellúria... ¡Ru-siñol, no tens més remei que Comprar-les!Faràs un plaer a un vell amic amb qui has

sense que cap dels presents gosés a exposar opi-nió ni a fer comentari de cap mena.

Aquella nit de la conquesta dels «Grecos»,ningú no anà a dibuixar a l'Acadèmia... Des-prés de sopar vàrém acompanyar tots Barrau a

Els dos quadres del «Greco» al «Cau Ferrat»

fet ara les paus i tindràs dos quadres anticsmolt estimables...

— Per mi, fet! — digué Rusiñòl.— Per mi també!— Del preu no en parlem, interrompé Lo-

bre. Essent amics, això dels diners té pocaimportància i aquí ningú no ha de fer capnegoci.

Noves abraçades i estretes de mà i els dos«Grecos» varen quedar damunt de dos sillons

casa seva, deixant -lo amb Rusiñol, qui quedàd'acord amb ell en el preu i en la forma depagar-li els quadres l'endemà.

A les deu de la nit tornàvem a ésser ja acasa, i aleshores es produïren les escenes d'en

-grescament i d'entusiasme davant dels dos«Grecos» i també unes petites discussions.

Totes les preferències foren per al Sant Pere.que ens semblava molt millor i molt més«Greco» que la santa, amb tot i que aquesta

294

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

està firmada amb totes les lletres per Domeni-cos Teotocopulos i el Sant Pere, no.

Però el Sani Pere ens recordava més el«Greco» dels temps que vivia a Toledo. I sun «Greco» un xic més accentuat, més vigo-rós i patètic i amb una part que podríem dirde fantasia com és L'àngel que apareix nimbatde llum a un dels costats de la tela. La SantaMadalena, en canvi, és dels primers tempsde] gran artista, amb influències encara d'Ità-lia, exquisidament delicada i d'una harmonia id'unes fineses de color mai no assolides perningú.

Uranga escoltava un xic astorat les excla-macions que fèiem davant del Sant Pere is'arriscà a dir que Ii semblava millor, més ple-na d'esperit i més bella de color, la SantaMadalena. Zuloaga s'indignà i malgrat ques'estimava com a un germà 1'Uranga, va atro-pellar-lo i li digué que no parlés del «Greco»que no hi entenia res. Al pobre Uranga gaire-bé li saltaren les llàgrimes, però no gosà a dirni un mot més.

Avui tots donaríem la raó a Uranga. Laseva sensibilitat descobrí ja aleshores el quemolts anys després ha vist tothom.

La demostració de la preferència que ator-gàvem al Sant Pere ens la dóna Zuloaga, quedibuixà amb llapis-parís el sant i no féu niun lleuger esbós de la santa, i el mateix Rusi-nyol, que s'entreté en la descripció del primeri parla lleugerament de la segona en el seullibre abans citat.

No hem de fer ara la descripció ni cap es-tudi dels dos quadres. Ho ha fet de maneramestra Miquel Utrillo en el BUTLLETÍ DELS

MUSEUS del mes de novembre proppassat.El nostre propòsit és fer, senzillament, la

història de l'adquisició, amb la gent que hi in-tervingué i fins amb les imprescindibles indis

-crecions.Així, doncs, hem d'afegir que als pocs dies

de tenir els quadres del «Greco» al piset de laIlla de Sant Lluís, Rusiñol descobrí la sevaprocedència. Havien format part de la col-lecció d'un català molt aficionat de la pin-tura antiga, don Pau Bosch, que molts anysde3prés, en morir, cedí la seva col.lecció alMuseu del Prado.

Però en aquell temps el «Greco» no deviainteressar-li, enfeinat cercant Goyes, Velàz-quez i Murillos.

El preu que en pagà Rusiñol foren mil

francs, que al canvi a què estaven en aquelltemps, eren unes mil dues-centes pessetes. Enel «Cau Ferrat» deu haver-hi el rebut.

Encara van tardar molts mesos, gairebé unany, a arribar els «Grecos» a Sitges. Aquellhivern el van passar a París, i l'estiu següenta Barcelona. Rusiñol havia fet només la plantabaixa del «Cau», i no hi havia lloc ni pera la collecció de ferros. Va ésser aquell estiuquan començaren les obres del pis i del gransaló on s'estatja la col.lecció i on foren portatsen solemnial manifestació els «Grecos». Peròde tot el que podríem dir-ne n'està assabentattothom i se n'han escrit articles i fins llibres.

Els dos «Grecos» són la joia més preuadadel «Cau Ferrat»; són potser els fonamentsde la riquesa i del renom d'aquella vila de lacosta que, en rebre'ls amb manifestació popu-lar fa gairebé quaranta anys, aprengué a esti-mar les obres de la intel.ligència i de l'esperiti a honorar els artistes.

JOSEP M." JORDÀ

PLA D'UN MUSEU D'OBRESD'ARTISTES VIVENTS IL'EXEMPLE DEL MUSEU

DE GRENOBLE

Temps endarrera, des de la secció «VidaArtística» de La Veu de Catalunya, vaigdonar una fórmula per a estructurar el nostreMuseu d'Ar t Modern, que em sembla la mésadequada donades les característiques de lanostra terra. Es tracta d'una graduació siste-màtica de les obres, per a dotar la unitat delMuseu d'Art Modern d'una certa flexibilitat.

Dividia el Museu en tres seccions separa-des però interdependents:

a) Secció d'Obres d'artistes actualmentvivents.

b) Secció Documental.c) Secció d'Art Modern.Al Museu d'Obres d'artistes actualment

vivents és on haurien de recollir -se, amb lamàxima objectivitat, les teles, escultures i ob-jectes dels artistes que treballen a Catalunya,a la Península i a tot el món.

L'agrupament dels artis'es catalans o quetreballin a Catalunya hauria d'ésser, és clar,el més nombrós.

295


Museu de Grenoble. Un recó de la galeria d'autors moderns. A la dreta, hi ha obres deFriesz, i al fons, de Marcoussis i Lurçat. Es veuen també dues testes negres, donades perM. Paul Guillaume, exposades per a determinades comparacions de caràcter pedagògic. Les

escultures del centre, a primer terme, són de Joseph Bernard

La Secció d'Obres d'artistes actualment vi-vents, fóra millor d'estructurar-la per tendèn-cies i dividir-la en dos grups:

a) Grup d'art «de just medi».b) Grup d'art «pur».En el primer grup caldria classificar l'art

més corrent a Barcelona sempre que aquestposseís un mínim de professionalitat.

En el segon caldria classificar l'art dela gent del país i de fora que posseís in`ensitat,tant si es tractés d'art normal com d'art ambinterès d'època.

Aquesta classificació cal tenir en compte quefóra sempre interina, ja que el pas del tempspot alterar el judici que havien pogut merèixerun dia determinades obres.

Aquesta Secció d'Obres d'artistes actual-ment vivents seria el veritable fons que engrui-xiria amb els anys la Secció Documental i laSecció d'Art Modern.

Sense comptar amb l'actual fons del Museud'Art Contemporani ni amb l'actual Secciód'Art Modern, que s'haurien de classificar enel seu dia en obres artístiques i documentals,sense comptar tampoc les compres i els dona-

tius que es poguessin fer per a cada Secció, lad'Obres d'artistes vivents seria el fons normaldel qual s'alimentarien lea seccions Docu-mental i d'Art Modern. Quan fes dotzeanys de la mort d'un artista les obres hauriend'ésser classificades d'una manera interina, coma documentals o com a artístiques. Quan fesvint-i-cinc anys de la mort de l'artista, es fariauna revisió total de les seves obres, i la classi-ficació hauria d'entendre's aleshores com adefinitiva. Entengui's que serien classificadesles obres, no l'artista: els artistes, en general,són massa desiguals per a classificar-los enbloc.

En la Secció d'Art Modern, al costat delRibera i dels Viladomat del fons actual delMuseu, es podrien plaçar les obres de Cam-peny i altres neoclàssics, algunes de R. Martíi Alsina, Joaquim Vayreda, etc., del fons del'actual Museu d'Art Contemporani.

Heus ací descrita a grans trets la idead'aquest Museu sistemàtic i flexible, imagina-da per a ésser duta a terme en el nostre país.

El que té, però, més interès per a Catalunyai per als seus artistes, és sens dubte el Grup

296


Projecte de museu d'art vivent, ideat per Le Carbussier i Pierre

Jeanneret. Conjunt del museu, jardins, tallers, portal d'autors i

lloc d'atansament

d'Art «pur» anex en "el meu projecte a laSecció d'Obres d'artistes vivents. Fóraaquest el nostre Museu: el Museu de l'art ditvivent. En aquest es podrien recollir ja des dela seva estructuració: els Nonell, Picasso,Sunyer, Humbert, Vayreda junior, Manolo,Rebull, Carles, Mompou, Colom, Togores,Domingo, etc., procedents del fons del Museuactual d'Art Contemporani i de la colleccióPlandiura.

Aquest Museu, que fóra el Museu del Pre-sent enfrontat amb els Museus del Passat,hauria d'estar sempre à la pago, tant pel quees refereix al moviment artístic català, com alsmoviments artístics de tots els pobles de laterra. L'atenció per l'anomenada Escola deParís, no ens hauria de distreure de prestarla deguda a moviments que es produïssin enaltres Llocs més allunyats geogràficament o es-piritualment.

Un bon exemple de Museu d'aquest tipusel tenim en el Museu de Grenoble, encara queper tractar-se d'un Museu de província, aculltambé obres antigues.

La França oficial ha estat justament acu-

sada d'estar poc atenta als seus grans movi-ments artístics. Tothom sap que els grans mes-tres impressionistes es veuen en els Museus deParís d'una manera molt incompleta. Mentreels museus francesos regatejaven la glòria delsseus impressionistes, Huc von Tschudi, a Ale-manya, recollia primerament les més bellesteles per a la Galeria Nacional de Berlin idesprés per a la Pinacoteca de Munic, on estroba el més important conjunt d'obres fran-ceses impressionistes.

Actualment la crítica d'avançada vol evitara Franca de renovar l'error amb l'art contem-porani que hom havia comès amb la pinturaimpressionista. Mentrestant, però, ni el Lu-xemburg ni el Museu del Jeu de Paume noestan a l'altura de París ni del seu intensís-sim moviment. Fa tot just uns mesos que laprimera tela de Picasso lea entrat en un museude París, en el Museu de les Escoles Es-trangeres. Es tracta d'un Picasso sage: unPicasso impressionista. Aquest Museu, encanvi, acull tots els subpicas<_os internacionalsque els directors oficials de l'art francès deuenconsiderar innocus. A França, únicament al

297:

p

i!

c


Museu de Grenoble ha estat possible de re-unir un abundant i important estoc de telesde contemporanis francesos i estrangers. Aquestmiracle és degut a l'entusiasme que sent perl'art d'avui el conservador d'aquell museu deprovíncia, M. Andry-Farcy. És un museu queacull des de Dürer i Velázquez fins als fauvesmés exaltats. Hom troba ací a més a més de

Heus ací vint plans drets i 2.800 m. de pany de paret;els ambans intermitjos lean permès de compondre salesmultiformes. L'espiral de línia de punts indica la il'lumina-ció de dia i de nit, calculada segons l'angle d'incidència afi d'evitar els reflexos. Els rectangles puntejats representen

oficines administratives, dependències auxiliars, etc.

les escoles contemporànies, els seus visi-tants han augmentat extraordinàriament. Enuna època no gaire allunyada, les estadístiquesdonaven de tres a quatre mil visitants per any.Actualment rep un promedi anual de 85.000persones. l s clar que no tots els visitants sónentusiastes de l'art d'avançada, ni de l'artvivent. Molts visiten aquest museu per curio-sitat, altres per a indignar-se, altres per riu-re-se'n. Es pot dir que únicament una minoriasent goig veritable en aquestes visites. El quepassa, però, és que molts que a les primeresvisites havien fet burla de certes obres, en al-tres visites han mirat les mateixes obres senserecels i han acabat per comprendre. És aques-ta, precisament, la missió pedagógica dels mu-seus d'art contemporani. El que es cregu°un dia barbàrie, pot esdevenir amb el tempsncva delicadesa.

I aquest exemple del Museu de Grenobleno és solament un bon exemple per als Museusde París, sinó que ho és per a tots aquells païsosque com el nostre, en art, viuen una mica obli-dats dels moviments contemporanis.

Sigui per a sumar-s'hi, sigui per a com-batre'ls — que és també una altra manera desumar-s'hi —, els moviments estètics d'avui calrecollir -los en tota la seva extensió i intensitaten museus especials. Veritables documentalsde l'esperit — o dels esperits, sovint contra-dictoris — que informen la nostra època. Niels artistes, ni els crítics, ni les persones sensi-bles, no poden desconèixer les obres i els mo-viments artístics de llur temps.

RAFAEL BENET

belles obres de Manet, Monet i Sisley, unabona quantitat de Matisse i teles de Signac,Marquet, Rouault, Suzanne Valadon, Si-gnac, Bonnard, Derain, Dufy, Lhote, Segon

-zac, Othon Friesz, Utrillo, Favory, Pascin,Chirico, Picasso, Marcoussis, Lurçat, Glei-zes, Léger, Chagall, etc. I escultures de Ro-clin, Bernard, testes d'art negre, etc. Una saladedicada a l'art jove belga...

És a dir que a Grenoble es troba el quemanca a París: un conjunt d'art internacio-nal contemporani en el qual estan representatsl'impressionisme, el fauvisme, el cubisme, elmaquinisme, el visionarisme, etc.

Des que el Museu de Grenoble ha acollit

ARTUR KINGSLEY PORTER

Fa uns quants dies arribava la notícia dela mort de M. Artur Kingsley Porter. El només conegut a Barcelona, on havia donat endues ocasions interessants conferències i hihavia publicat llibres com L'escultura romàni-ca a Espanya, editada per la casa Gili.

Kingsley Porter era professor de la Uni-versitat de Harward, la primera instituciód'ensenyament d'Amèrica, on es formen elshomes dels Estats Units. En aquella CiutatUniversitària de Cambridge tenia el seu palau,Elmwood, la casa que fou del poeta James

298

BUTLLETÍ DELS !MUSEUS D ART DE BARCELONA

Russel Lowell, i la seva càtedra d'Històriade l'Art.

Kingsley Porter era una mena d'home des-coneguda entre nosaltres: la del milionari savi.El savi, el mestre, és entre nosaltres, per de-finició, pobre i tronat. És l'Amèrica que hacreat aquest nou tipus humà que ha prestatgran servei a la ciència. Kingsley Porterviatjava sempre amb el seu auto, amb la sevaesposa, gentil col•laboradora seva, amb elsseus criats, que eren sempre italians, amb lesmàquines fotogràfiques. Així havia recorre-gut, primer, la Lombardia, i els seus viatgesdonaren per resultat el llibre Lombard Ar-chitecture, i així, després, tota l'Europa ro-mànica per tal d'estudiar l'escultura, estudisque més tard publicà en deu volums sota eltítol de Roman2sque sculpture of ¡he Pilgri-mage Roads. Darrerament havia comprat uncastell a Irlanda, al comtat de Donegal, i hipassava una part de l'any per tal d'estudiarla primerenca escultura irlandesa, sobre laqual havia publicat un interessant estudi.

Els seus treballs sobre escultura del centred'Espanya i sobre escultura catalana deixa-ran rastre en la nostra Història de l'Art.

Jo havia fet coneixença amb ell en unaforma pintoresca. Camil Enlart, a París, lihavia mostrat el llibre L'Arquitectura romà-nica a Catalunya; el llegí en català, i fousorprès de les conclusions semblants, diferentsde les clàssiques, a què els dos arribàvemsense coneixença dels nostres treballs. Visitantdesprés Sant Front de Periquena, vaig veureun home americà, inconfusible, amb ses cam-bres fotogràfiques, son auto, sos criats. Lapresentació no calgué i una fonda amistat enslligà que ara ha trencat la mort.

El seu nas en la ciència serà caracteritzatper dos fets: l'extensió dels coneixements ad-quirits per la visió en Llurs llocs dels monu-ments i la independència de les seves conclu-sions. Catalunya li serà deutora de diversesinvestigacions sobre la seva escultura romà-nica. Per ell han estat freqüents a les llistesde les tesis de doctorat de Harward, els temesd'arqueologia catalana.

Déu haurà acollit l'home que esmerçà laseva riquesa a donar amplitud i fecunditat alpropi treball científic i fer-lo profitós per alsaltres.

J. PUIG I CADAFALCH

MONEDES FALSES HIS-PANIQUES D'ARGENT

Des de fa algun temps, venia rebent el con-servador del Gabinet Numismàtic de Cata-lunya i professor nostre, doctor Amorós, diver-ses consultes respecte de l'autenticitat i mèritde certes monedes de tipus hispànic l'apariènciai curioses anomalies de les quals desorientavenmolts dels consultante. A algunes d'aquestesconsultes es va abstenir de contestar el doctorAmorós, en primer lloc perquè sempre és des-

Núm.1

w.

Núir. 2

Fig. 1

agradós dir les veritats i més a un aficionat alqual interessa no creure-les en l'ocasió quedesfan alguna de les seves il•lusions, fonamen-tades, potser, en respectables opinions depersones considerades competents i dignes decrèdit; i en segon lloc, perquè esperava ocasióen què pogués demostrar, sense deixar dubte,la falsedat de les suposades monedes hispà-niques. Aquesta ocasió, per fi, s'ha presentatde sortosa manera.

Un aficionat àls estudis numismàtics, pas-sant per València, en una de les seves recer-ques per magatzems d'antiguitats, va quedarsorprès per un lot de vint-i-una peces d'argent,segons ell d'indubtable aspecte hispànic, lesquals monedes va adquirir a l'instant, con_i-derant com una veritable sort de posseir taninteressant tresor. Dit senyor es va apressar a

299


Núm. 3y-;

Núm. 4

assabentar el nostre professor de l'adquisicióde les tals monedes, però sospitant el doctorAmorós de les condicions de la troballa, pregàal seu amic que les hi enviés per a estudiar-lesamb tota comoditat. Veure -les i comprovar queles seves sospites eren fonamentades, va éssertot u, puix les vint-i-una monedes eren totesfalses i dels tipus respecte dels quals tantesconsultes havia rebut.

Si el nostre llegidor vol assegurar-se per simateix de la falsedat d'aquelles monedes,pot pendre's el treball de seguir aquestes rat-lles. Per a major claredat, agruparem les pe-ces segons la seva afinitat i semblança, la qualcosa ens donen les cinc figures que exposaremmés avall.

Ens havem servit per aquest estudi de lesobres d'Heiss, Delgado i Vives, que tractenextensament de les monedes hispàniques; peròles referències les farem a l'obra de Delga-do, car va ésser, sens dubte, la que vatenir present el falsari en realitzar la seva ma

-lifeta. Delgado no va ésser molt escrupolós enels dibuixos que dóna de les monedes,

que són en sa majoria molt imperfects; p°raquesta raó, el falsari en algunes ocasions in-terpreta erradament les figures, i copiant di-buixos imperfects va produir monedes d'ungran interès de curiositat. Ens inclinem a creu-re que va ésser l'obra de Delgado, i no lad'Heiss, la de què es va servir, perquè lad'Heiss era menys corrent i més cara i, enca-ra, perquè si l'hagués coneguda haurien re-sultat les seves monedes més perfectes.

Fetes aquestes observacions, anem tot se-guit a l'estudi de cadascuna de les monedes.

F[G. 1. — Ens presenta les monedes nú-meros 1 i 2, que tenen el mateix revers. Aquestés concordant amb el dibuix que Delgado pre-senta en la làm. CXXXVIII, núm. 241, vo-lum III, però és més barroer, copia les lletresamb gran imperfecció i afegeix dos globuletsdamunt el cap del cavall. En el que pertoca al'anvers de la moneda núm. 1, es veu que éscòpia del dibuix que pertany a la moneda nú-mero 240 de l'esmentada làmina; però en lacòpia no va estar de sort, puix que Delgadodiu en el seu text: «El anverso fué alisado,

300

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DF BARCELONA

Núm. 6. ^ A

- x .

X13 V: T ,R&-

substituyéndose en lo antiguo con un epígrafeinciso.» El falsari copia el mateix rètol, peròen relleu. L'anvers de la moneda núm. 2 éscòpia dei dibuix de la làm. CXLVI, núm. 4del vol. III, que pertany a una moneda deHibera Ilercauonia, però la còpia és molt de-ficient i afegeix un estel damunt el cap del re-mer. Tenim, doncs, en la moneda núm. 1, elja esmentat error del relleu, i en la monedanúm. 2, el presentar un anvers d'Hibera Iler-cavonia amb un revers d'Empúries. Les duessón falses.

Fic. 2. — Les tres monedes estan en rela-ció. La núm. 3 i la núm. 4 tenen el mateixrevers, i les núm. 4 i núm. 5 presenten elmateix anvers. La núm. 3 ens presenta: a) éscòpia del dibuix d'una moneda de Cades,tipus molt repetit i característic; r) és un di-buix en el qual el falsari ha deixat lliure laseva fantasia, però podem observar una certasemblança amb una moneda que Delgado pre-senta en la làm. V, núm. 5 del vol. I, i quepertany a una peça de la localitat d'Asido.

—Per a la moneda núm. 4: a) pot confrontar-se amb la núm. 47 de la làm. CXXV delvol. III, amb poca exactitud realitzat i corres-ponen a una moneda d'Empúries; r) comla moneda anterior, corresponent, per tant, a lalocalitat d'Asido.—Per a la moneda núm. 5:a) còpia de la moneda 46 de la làm. i vol.abans esmentats; r) com l'anvers de la mo-neda anterior.

Es veu, doncs, per aquesta figura, com elfalsari fa una barreja curiosa de tipus dife-rents: Cades, Asido, Empúries.

..-,tom

FIG. 3. — Podem observar que les mone-des 6 i 7 presenten el mateix anvers, i lesmonedes 6, 8 i 9 el mateix revers.

Núm. 6: a) correspon al dibuix de la mo-neda de Colina que Delgado dóna en la là-mina CXVI del vol. III, però ha reduït elseu tamany; r) és el mateix que presenten lesmonedes 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de la làmina XXV,del vol. II de Delgado, pertanyents a la secade Cades.

Núm. 7: a) idèntic al de la moneda an-terior; r) com el de la moneda de Celina queabans ha estat esmentada.

Núm. 8: Si el dibuix barroer d'aquestamoneda no denunciés la falsificació, podriaconfondre's amb la núm. 4 de la làm. XXVdel vol. II de Delgado. El que més denunciala falsificació són les lletres.

Núm. 9: Idèn'ica a l'anterior, però de mò-dul més reduït.

FIG. 4. — Apareixen en aquesta figuravuit monedes lligades unes amb altres per di-versos detalls. Les núms. 10 i 1 1, presentenel mateix anvers; els reversos de les 10, 12,14 i 16, són els mateixos. L'anvers de la 13coincideix amb el de la 15, i l'anvers d'aquestaapareix en la 17. Aquesta barreja de tipus,

301


ja denuncia per si mateix l'arbitrarietat delfalsari. Estudiem -les amb més detall.

Núm. 10: P-s còpia de Delgado, làmi-na CXXVIII, núm. 96, vol. III. Pot veu-re's com apareix a l'esquerra del cap la Ed'Emporion. La còpia del falsari transformaen varonil el que en la moneda original és

irØ

la copiés directament, el que ens demostrarial'ésser aquest tipus el més repetit. Poc acos-tumat a l'epigrafia numismàtica, o desitjantfer una variant interessant, va canviar l'ordrede les lletres i la seva disposició.

Núm. 11: a) igual que l'anterior; r) ca-vall amb ales, galopant a la dreta. — Tant

Núm. 10

o^tpwç.^'

r:

femení. En el r), el tipus que presenta és moltfreqüent a vàries seques: cavall al galop ala dreta, amb les brides lliures. Al falsari liha sortit una imitació prou defectuosa. Del-gado no publica cap dibuix coincident ambaquesta moneda; però Vives, en la làmi-na XLVIII (seca 47) , núm. 2, inclou unamoneda el revers del cavallet de la qual i elcomençament de la inscripció de Medenum(Medaniurn, Heiss) té prou semblança. Potésser que el falsari conegués aquesta moneda i

l'anvers com el revers corresponen a la monedanúm. 96 de la làm. CXXVIII, vol. III deDelgado.

Núm. 12: a) tipus semblant al de la mo-neda núm. 6 de la làm. XXXVI de Delga-do, que pertany a la seca d'lliberri; r) vegi'sel que s'ha dit per a la moneda núm. 10.

Núm. 13: a) és un dels dibuixos en quèmés clarament es veu la despreocupació delfalsari en el que pertoca a la imitació de leslletres, que desfigura completament. Compari'saquest dibuix amb la moneda núm. 34 de lalàmina CLXV del vol. III de Delgado.A més a més, el creixent l'ha collocat a l'in-revés i ha suprimit els tres punts del davantdel dofí. És moneda que pertany a Sagunt;r) vegi's el que s'ha dit de la moneda nú-mero 11.

Núm. 14: a) semblant amb el de la nú-

302


mero 2 de la làm. CXLIX del vol. III deDelgado, però el falsari ha fixat un collar ila inscripció a la dreta amb caràcters llatins:(lerda; r) vegi's ei que s'ha dit per a lamoneda núm. 10.

Núm. 15: Semblant amb la moneda nú-mero 34 de la làm. CLXV del vol. III deDelgado, però en aquesta la petxina no estàdintre d'un quadrat, ni porta els tres puntsen els angles d'aquest; r) vegi's el que s'hadit per a la núm. 13. És moneda que pertanya Saguni.

Núm. 16: Semblant a la núm. 14, amb laparticularitat que a l'anvers desapareixen lallegenda i el collar; tot més semblant a lamoneda núm. 2 de la làm. CXLIX del vo-lum III, ja esmentada.

Núm. 17: a) el mateix que el de la mo-neda núm. 15; r) bellota amb el rètol Osturdintre de gràfila. És semblant a la que Del-gado dóna en la làm. LXVI, núm. 6 del vo-lum II. L'anomalia de la S a l'inrevés es potexplicar per una altra moneda que Delgadopresenta en la mateixa làmina. Ens dóna,doncs, aquesta falsificació un anvers de Sa-gunl amb un revers d'Oslur.

FIG. 5. — Les quatre monedes que pre-senta aquesta figura, no tenen relació unesamb altres.

Núm. 18: a) cap de brau, de front. Tipu3

molt freqüent en monedes de Calagurris. Ve-gi's làm. CVII, núms. 32, 33, 38 i 39 delvol. III de Delgado; però la nostra presentala particularitat de la llegenda que diu: Ebu-silana, falsa en absolut, perquè no apareix encap moneda coneguda; r) ha imitat un delmunicipi d'Ercavica, còpia del que inclou lalàm. CXLIII, núm. 8 del vo'l. III de Del-gado, però afegint en línia superior Mun(ici-

pium) , que ha estat copiat de la moneda nú-mero 12 de la mateixa làmina.

Núm. 19: Delgado, en la làm. CXXXVII,vol. III, presenta vàries monedes d'aquest ti-pus, pertanyents a Empúries, que el nostre fal-sari va acomodar a les seves particulars apti-tuds i va transformar afegint a la part supe-rior del brau un estel i col.locant un creixenta l'inferior.

Núm. 20: L'anvers presenta un cap d'ho-me, a la dreta, tipus que té certa relació ambaltres monedes, especialment amb ;a que in-clou Delgado en la làm. CXLV, seca d'Hasso.El revers presenta la cabra Amaltea, a l'es-

querra, amb una E (d'Emporion) en el campsuperior, i a l'inferior tres puntes. La mateixafigura presenta Delgado en la làm. CXXV,núm. 47 del vol. III, pertanyent al reversd'una moneda d'Empúries, però sense els trespunts.

Núm. 21: a) cap d'home, a l'esquerra,amb un barret que recorda el que Delgadopresenta en la làm. CLXIV, núm. 27 delvolum III. En la part posterior, un ram dellorer semblant al de les monedes 6 i 7 (figu-ra 3) ; r) hipocampus, a la dreta. És un tipus

Núm. 18

i

Fig. 5

freqüent en les monedes tarraconenses (Cose),amb la diferència que el falsari ha separatles lletres d'aquest rètol, col.locant l'última enla part superior i suprimint la primera. Elspunts, quan apareixen, són tres i junts, a lapart superior.

Del lleuger examen que hem fet d'aquestesinteressants falsificacions, podem treure algu-nes conseqüències. Quant a la dada de laseva producció, després de veure com el fal-sari copia exclusivament dibuixos de Delgado,podem fixar com una dada límit l'any 1876,en el qual va ésser publicat el tercer volum de

303


la dita obra; quant a l'altra dada, teninten ccmpte la conservació de les monedes (unamica gastades) i la seva pà±ina, condició queno és cosa que es pugui improvisar, creiempossible suposar l'any 1880. El lloc de lafalsificació, creiem que podria ésser la ciutatde València, ja que en ella s'ha trobat Jamajor quantitat de les monedes falses comaquejes que havem vist, i la seva àrea dedifusió s'estén des de Múrcia fins a Girona:el centre, doncs, essent València, amb majordensitat i abundància de troballes.

Com es pot veure, el falsari es va procurarels encunys — vint-i-vuit en la collecció quehavem estudiat — treballats amb relativa ha-bilitat i després es va dedicar a encunyar mo-nedes. En unes encercava a juntar anvers ambrevers de la mateixa seca (núms. 1, 7, 1 1 i15) ; però, en general, no va tenir aquesta pre-caució, resultant, la majoria de monedes, peceshíbrides de diverses seques.

AMADEU BURDEUSDel Seminari de Numismáticade la Universitas de Barcelona

L'EXPOSICIÓ DE VESTITSREGIONALS I D'ÈPOCA ALS

«MAGATZEMS JORBA»

De juny a agost s'han realitzat a Bar-celona tres exhibicions artístiques i a l'ensemsde caràcter històric que, conjuntament, podenhaver aprofitat ben bé als curiosos de conèixer,mitjançant bons documents, els costums cata-lans.

D'una banda, Lola Anglacla ve d'ex-posar, amb tot honor, a les sales sumptuosesde l'Arxiu Històric, una abundosa suite dedibuixos allusius a les festes vuitcentistes de lanostra ciutat, dibuixos . que palesen, ultral'habilitat de traç i el destre ús de la pinturaa l'aquarel.la, una labor incansable de decu-montació, en gran part reforçada per les dadesdel fervorós barceloní Aureli Capmany.

D'altre costat, la benemèrita entitat «Amicsdels Museus de Catalunya», junt amb la nos-tra Junta de Museus, varen organitzar alMuseu de les Arts Decoratives de Pedralbesla interessant Exposició de la Col.lecció d'In-dumentària de Manuel Rocamora, rica i abun-dosa en vestits i accessoris, tots els quals foren

degudament descrits en el catàleg adient icomentats en el número del mes d'agostd ' aquest BUTLLETÍ.

Aquesta exhibició, com dèiem oportuna-ment, va ésser inaugurada el dia 2 de junyamb el prcpòsit de clausurar-la el dia 2 delmes següent. No obstant, l'entusiasta acollida

Col'lecció Tolosa. — Una de les casaques brodades

que va tenir tant del públic com de la crítica,va obligar a perllongar l'exhibició fins el dia16 de juliol, en què va quedar definitivamentclausurada.

Per fi, un establiment industrial de Barce-lona, els «Magatzems Jorba», va organitzaruna altra important exposició d'indumentàriaque ocupava gairebé tota una planta de l'edi-fici i que va estar oberta al públic quasi duranttot el mes de juliol i el d'agos_.

Malgrat que l'exposició dels «MagatzemsJorba» no tenia res a veure amb la nostraJunta de Museus, ni s'organitzà amb cap ca-

304


ràcter oficial, entenem que per honor dels col-leccionis'es que hi van portar llurs colleccions,per atenció deguda a la innegable importànciadels exemplars exposats i àdhuc per deferènciaal gest de la casa que es va emprendre la tascade donar a conèixer al públic aquestes valuo-ses colleccions d'indumentària, és just que l'actequedi registrat en aquestes pàgines.

En aquesta exposició s'acoblaven en mati-sat conjunt, tres colleccions que, cada una dela seva banda, posen en clar com està estesaa Barcelona I'afició a recollir els rastres ma-terials que en cada època, havent estat ben aprop del cos de 1 ` bome, han donat testimonidels canvis i de les estrebades de l'esperithumà actuant sobre concepcions que d'utili-tàries han passat a exornatives.

De tres col•leccions es composava l'exposi-ció: la de la senyora comtessa de Vilardaga,

Col'lecció Tolosa. Sabates brodades per a dona(segle XVIII)

la del senyor Ricard Torres Reina i la delsenyor Tolosa i Giralt, totes les quals forenobjecte d'una acurada installació.

La collecció de la senyora comtessa deVilardaga ve constituïda per sèries d'estam

-pes i alguns dibuixos originals sobre temes d'in-dumentària, setanta mostres de teixits dels se-gles xv al XIX i un abundós recull de car

-teretes de notes, amb petites litografies illumi-nades i sovintment amb calendari que, per ladata 1846 que lii ha en alguns, concreta béa quina moda pertanyeren.

Els exemplars complets d'indumentària re-gional femenina que exposa el senyor RicardTorres Reina, són : dos vestits salmantins delsegle xviii, un de dona (aquesta duent aSbraç una criatura de bolquers adientmentabillada) i un de nena característicament se-govià fique daten del segle xvii, un de popu-lar català setcentista, un de murcià del segleXviii, i tres de siscentistes (valencià, ibisenc

Col• lecció Vilardaga. — Cartereta- calendari amb miniatu-res d'impecable factura (segle XIX)

i salmantí) . Gipons, cossets, xambres, mante-letes i faldilles es troben secundàriament ex-posats en les dues vitrines de la col•leccióTorres Reina.

La col•lecció que presenta el senyor To4osai Giralt té una importància remarcable. Unmagnífic conjunt de vestits complets dels se-gles xviii i xix formen el nucli principal, i,a l'entorn les peces parcials de l'indumenti les peces accessòries, oi més d'un recull defigurins, permeten fer arribar é1 catàleg fins al'exemplar que porta el número 483.

Conté, dintre la indumentària femenina del

Col'lecció Vilardaga. — Cartereta de metall repujar i ca-lendari litografiat i pintat a mà (segle XIX)

305

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

segle XVIII: un vestit de teixit amb ramatgesen or, argent i policromia, crnat amb puntesde fil d'or, dels inicis del període Lluís XVI;un vestit de le;xit de seda ramejat ambespigues i flors en or i argent, de la se-gona meitat de segle; un vestit ratllat de glacé

vestit, de brocatell de to vinó3 amb ramatges;un vestit de Cort, de l'època Lluís XV, cons-tant de faldilla blanca amb brodats d'argenti sobrefaldilla rosa també amb argentada exor-nació; un vestit de domàs de seda, blau, ambpuntes; un vestit de seda blau-marí, brodat

Col'lecció Tolosa. — Vestit de principis d'època Lluís XVI

teixit amb vellut i amb flors estampades, del'època Lluís XVI; un vestit de tapisseria ver-mella ramejada de l'època Lluís XV; un ves-tit de tissú blau-cel amb ramatges en blau-fosci argent, d'enorme guardainfante, en perfecteestat de conservació i datant de primeries desegle; un altre vestit d'aquesta mateixaèpoca, igualment en blau-clar i ramatges;un vestit de seda ramejat en blanc i ambpaniers, de primeries de segle; un altre

d'argent, de darreries de segle; un davantalde tissú d'argent brodat amb or i guarnit ambpuntes de coixí igualment d'or, de l'èpocaLluís XV; altre davantal de punta de coixí iamb brodat de colors, també de gustLluís XV; i un vestit de tapisseria moradaamb ramatges, també Lluís XV.

Cal ajuntar-hi, pertocant al segle XVIII, sisexemplars d'induments masculins: un vestit deseda verd-pàl•lid amb exornació de flors tei-

306


xides; un fastuós vestit de casaca en vellutteixit amb or i brodat amb argent, i amb ar-milla amb teixits en or i argent sobre el blauvellut, d'època Lluís XV; un vestit de casacablau-marí amb brodats policroms i la corres-ponent armilla de seda blanca brodada, de

Nombrosa i notable és la sèrie d'exemplarsd'indumentària femenina corresponent a lesèpoques destacades del segle xix. Són aquests:un molt senzill vestit de glacé blau-gris, guar-nit amb cinta escocesa i serrell, de mitjans desegle; un altre vestit de glacé, aquest de to

Col'lecció Tolosa. — Vestit de primeries del segle XIX

darreries de segle; una casaca de moaré rosaamb galons d'argent, i l'armilla de tissú d'ar-gent brodat, de l'època Lluís XV; una ca-saca de vellut verd, brodat, i amb armilla deseda blanca brodada també i un vestit carac-terístic de pagès. I també: un vestit infantilen seda blau-cel ratllada, guarnit amb cin-tes rosa i amb puntes, datant del períodeLluís XVI, i una casaca i una armilla deseda blau clar, per a nen.

verd-agrisat, de ple Romanticisme; un vestitde fai ratllat, de color castany i amb florsestampades; un vestit de vers 1880, integratper falclilla de setí blanc i sobrefaldilla deg^acé verd, guarnida amb puntes i serrell; unvestit de ball, en fai rosa-lila, guarnit ambpuntes de coixí i datant de vers 1885 ; unvestit de teixit de seda gris, guarnit amb sedaverda i velluts negres, de darreries del Ro-manticisme, un vestit de fai gris teixit amb

307


Cot'lecció Tolosa. — Guants d'un bisbe, fets de punt iteixits a mà (segle XVI)

petits rams a tot color, de l'època isabelina;un altre, també de fai, de color verd -groguenci guarnit amb plomes de paó i puntes de coixí,de vers 1880; un vestit de seda, morat, ambcxornació de brodats i serrell d'argent, de gustImperi; un vestit, també d'aquesta època, deseda groc-reial i amb puntes negres; un vestitde glacé marró, teixit amb vellut negre, deben entrada l'època romàntica; un vestit deseda blava amb puntes blanques, de prime-ries de segle; un vestit de glassa verda, ambbrodats de fil d'argent i de colors, de l'èpocaImperi; un vestit amb polissó, de to cas-tany-malva, guarnit amb cintes; un vestitde ròssec, de seda trem i brodat de fil d'or,de l'època Imperi; un vestit morat de seda,ratllat en blanc i negre i guarnit amb llaços;un vestit de glacé amb ratlles en morat i verd.Aquests exemplars consten i es descriuen en elcatàleg que els «Magatzems Jorba» han edi-tat; fora de catàleg hi ha, encara, dos vestits:un de bau rutilant, d'cntre el 70 i el 80;l'altre, blau-cel, de mànega curta, evocadorde totes les vaporoses gales de darreries desegle, ben representades, altrament, en la col-lecció Rocamora.

De masculins induments vuitcentistes la col-lecció Lluís . Tolosa i Giralt conté: un vestit de

casaca, de seda tornassol, amb armilla de sedablanca brodada, de l'època Imperi; una casa-ca verd-fosc amb armilla de seda, brodadesambdues; un vestit de casaca, de seda ratlla-da, i armilla de seda blanca brodada; unacasaca de seda blava i una altra armilla deseda brodada, de primeries de segle.

Un vestit de nena, de teixit de llana ambpuntes blanques, forma part també de la sèriede vestits, gairebé tots complets, del seglepassat; i, encara, un vestit de batejar, de sedaverda, dels començaments de la centúria.

Les petites peces d'indumen'ària i els ob-jectes accessoris de ;'indutnent formen un bonconjunt en la collecció Tolosa i Giralt; ar-milles ricamen brodades; casaques, guants(figurant-n'hi un del segle xvi) ; nombro-sos parells de sabates, elàstics, davantals,sandàlies, capells, portamonedes, cotilles, om-brelles, xals, mocadors d'espa`lles, gipons,gorres de cop, targeters, petaques, mi'enes,joies ornamentals i una capa de visita.

A més a més, el Fomento de la Zapateríavolgué acompanyar les tres notables colleccionsexposades als «Magatzems Jorba» amb unasèrie de característics exemplars de calçat delssegles Xvii al XIX.

J.-F. RÀFOLS

308

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

LES GENTILS FIGURINESDEL STAFFORDSHIRE

En el temps en què l'snobisme gòtico-romànicincitava les persones distingides a fer en-càrrecs als mísers ebenistes del temps de laRestauració, de «buffets» renaixement deco-rats amb aplicacions de porcellana de Sèvreso d'esmalt de Limoges, un art ben popular,sentimental, instintiu, totalment desproveït depretensions sàvies, neixia en el Staffordshire,terra clàssica, al centre geomètric de la GranBretanya.

El temps ha passat. Ara bé, mentre quetantes d'aquelles esplendors reconstituïdes estanavui segellades d'un enternidor ridícul, les in-gènues figurines de Stafford res han perdut dellur fresca poesia i és amb justa raó que en-cara ara ens encisen per l'eterna frescor prima-verenca que irr adien, per la virtut de llur co-lorit tendre i gai, i, a l'ensems, també pelmisteri d'altres qualitats més internes: la sim-plicitat d'ànima, quasi infantil, de l'artistadesconegut que les modelà el qual, :mogut d'un

tal desig d'esprémer-se de pressa i a corre-cuita, aconseguí que aquestes obres menudessiguin sovint exemples de síntesis plàstiques,realitzades de manera inconscient, i és per aques-ta raó que sempre ens fan més goig que elsacurats treballs del mateix gènere, potser perésser aquests massa premeditats, massa hàbil

-ment executats per massa expertíssims ar`istesd'altra mena.

Si consultem els tractats especialitzats veu-rem com ens diuen en l'article Siaffordshire,que fou Josiah Wedgwood, el més cèlebre delsceramistes anglesos, nascut a Burstem en 1 730,que inaugurà en aquesta ciutat la fabricaciód'una faiança fina d'Anglaterra, de la qual ensdescriuen les marques. També sabrem com al-tres centres manufacturers ho foren Bradwel iSheltcn, on visqué i prosperà Astbury, un fa-ceciós nascut en 1678, mort en 1743, que po-gué llegar als seus fills una fortuna ben rodo

-neta i una fàbrica amb plena prosperitat, per-què a l'hora precisa sabé fer l'orni. Moltjove encara, aprenent que era en les manufac-

309


tures dels Elers de Nuremberg, ell sabé inter-pretar tan a la perfecció el rol d'idiota, quecap secret de fabricació li va ésser dissimulaten un temps en què el secret d'ofici ben guardatvalia més que una galiota vinguda del Perú.En fi, Astbury tingué la glòria d'ésser el pri-mer a fabricar en el seu país nadiu la faiança

de pasta blanca anomenada «terra de pipa», elprincipal avantatge de la qual fou que bastésésser recoberta d'un lleuger vernís transparentper a aconseguir efectes de finor i d'esclat solsavantatjats per la porcellana. I d'això en re-sultava, és de suposar, moltes menys despesesque per a l'obtenció de la faiança esmaltadad'abans.

Però en cap dels tractats no trobarem un motconcernent a les figurines. Simples faiançes es-maltades, elles foren considerades del tipus dela vaixella més corrent. En la part dorsal o

en la base no es veu mai una marca de fabri-cació. Ningú es preocupà de signar-les. Gene-ralment se les reconeix per Llur sòcol caracte-rístic: alt de tres a quatre centímetres, enforma de massa massissa adoptada a l'estruc-tura del motiu considerat en el seu conjuntque ell perllonga i del qual en reprodueix elscontorns. Sovint, però no pas sempre, se lestroba discretament realçades amb un filet d'or.

El nostre Museu de les Arts Decoratives,a Pedralbes, en posseeix una petita collecció.Les tenim mercès al generós donatiu qued'elles féu l'artista barceloní Domènec Carles.Ja en el quadern del mes de març d'enguany,d'aquest BUTLLETÍ, l'amic i company Josep-F.Ràfols féu un públic coneixement de la donació.Dies després, Domènec Carles aportava unaltre lot de figurines que ens ha permès reuniri unificar en una gran vitrina de la sala XX,tota la que és ara la nostra secció de majò-liques del Staffordshire.

Jo no tinc el gust de conèixer personal-ment el senyor Domènec Carles, però emplau fer constar com jo admiro els colleccio-nistes del seu tremp, car no és una signatura,una marca o un monograma i menys encarala qualitat preciosa del treball o de la matè-ria en què s'expressa la potència d'emocióhumana, ço que a ells interessa, sinó l'obraper ella mateixa. Ells no tenen pas necessitatde consultar la «Guia del colleccionista» pera saber el que més els convé per poder apassio-nar-se envers una determinada faceta artística,i és així com els és possible poder trobar me-ravelles mal conegudes on poden i saben re-crear-se en portar-les a la claror d'una llumque serà, al fi, la de la revelació de l'ob-jecte.

Doncs, en el segon terç del passat segle,ja des de llur sortida de la fàbrica, les figuri-nes del Staffordshire — que els antiquaris es-pavilats installen avui en el millor lloc de llursvitrines — foren considerades com obres debaix gust, dignes, tot el més, del gust grollerdels pagesos, dels obrers, del poble. L'«élite»preferí sempre mantes babioles atabaladores,d'un estil elegant i d'extrem bon to, que fàcil

-ment es poguesssin revendre a pes d'or o d'ar-gent en cas que esdevingués el lassament desempiternalment haver de tenir que contemplarun mateix objecte, un mateix treball, puramentdecoratiu, ensopit, torçat, estirat, torturat hà-bilment, però sense una veritable necessitat, en

310


una matèria preciosa i distingida que, per aixòmateix, sols demanava ésser millor respectadaper a poder plaure.

La matèria de les figurines del Staffordshire,ja ho he dit, és la de la vaixella corrent. Ambella no era possible poder pretendre arribar a

de modulacions supèrflues, essent la bellesadel matís prodigada pel miracle de les finesrelacions d'aquests colors locals.

Les figurines del Staffordshire són orna-ments de calaixera i de repisa destinades aésser esguardades sols per davant. El dors

cloure bones transaccions. Per això se la re-fusava. Però també per aquest mateix motiuella hi guanyà, ja que se la modelà amb unafranquesa que l'aparenta a la millor escultura,no acurant-se en els detalls bufonets i visantsolament a escalonar en la llum les harmoniesdels volums i dels plans. I el mateix pels co-lors : els negres integrals, els blancs purs, elsblaus, els verds, els vermells ataronjats, al-guns ors discrets i econòmics, tots hi son po-sats de cop, sense recrear-se en preciositats

— car ací es tracta de calaixeres i- de repisesd'escalfapanxes pobres, sense mirall —, es tro-ba generalment sacrificat. La composició esdesplega en amplada atenent a la potència ex-pressiva de la silueta; és quelcom entremigdel baix i l'alt relleu. A 1'ensems, en ve-ritat, podem dir que es tracta d'una imatgeriapopular en ceràmica, que es difongué pel campi que, mercès als rodamons, s'estengué perFrança, per Alemanya, àdhuc per Espanya.I si hem de jutjar l'ahir per l'avui, res més .na=

311.


tural que creure que servirien també de premials bons tiradors en les barraques de tir, enles festes camperoles o en els llocs de fira, comuna mena de trofeus pacífics.

Eren objectes de consumació corrent, sensevalor comercial apreciable i que per tant exigienésser valorats per ells mateixos. Després d'uncert temps de predilecció, se'ls podia negli-

retat que ignorant del tot el valor puramentplàstic dels seus productes, desacurà l'assump-te, i aquests, evidentment, han estat i sónencara una gran part de llur encís. El quede seguida s'hi remarca són les moltes fra

-pants variacions sobre motius resoludamentromàntics: gentils senyors i tanagrines damesdel temps de llavors, a peu dret, amb capells

gir, arreconar-los a les golfes o als baguls, obé trencar -los, sense arruinar-se. Llavors, perun cantó, quina trencadissa! I d'altra part,aquells que els han pogut treure de llur arre-conament de quasi un segle, en quin estat leslean trobades! I sort encara quan solaments'imposava el deslliurar -los d'una crosta depols aglomerada, per a retrobar-los intactes i:ornats dels colors primaverencs de què jo deiaal començament.

Imatgeria popular en ceràmica, són benaixò aquestes figurines, encara que algunesd'elles s'utilitzessin com a florers i portarellot-ges. La fàbrica del Staffordshire, amb segu-

de plomatges i embandades amb la viroladamanta escocesa, fent graciosos pendants; prín-ceps damunt llur cavall blanc, personatges sor-tits de la imaginació de Walter Scott que hanesdevingut llegendaris; el folletinesc DickTurpin, cavalcant el seu noble corser; el velloncle Tom, l'heroi que personifica el negreesclau de la lliure Amèrica; poetes byronian3,la cabellera _ al vent i el front inspirat ; lafigura gràcil de la Graciosa Majestat brità-nica; pastors shakespéarians amb la mantadamuri` l'espatlla; una gentil florista a laqual de bona gana se li diria una amoreta;i aquesta parella d'enamorats endiumenjats,

312


que s'acaronen al peu d'un arbre i que tenenl'aire d'haver sortit d'una pàgina de Dickens.La passió popular vers els brillants uniformestrobà satisfacció mercès als escocesos higth-landers, a les gentils cantineres i als SantsJordis emplumella's com una vedette de re-vista.

Però, el que als meus ulls és menys im-

car, per la virtut d'uns traços sintètics, lavora del riu on anaven a pescar. I els vermells,els verds, els blaus i els negres, i les líniesd'or ací i allà, hi posen assenyats accents.En fi, això fa, tot plegat, quatre taques sobreel blanc, però distribuïdes de tal manera quesi jo m'esforço a no veure sinó a elles, forçam'és de constatar que formen una composició

d,

portant que el conte és la manera comaixò és contat. Mentre escric aquestes ratlles,tinc davant meu una bella figurina: una pare-lla d'enamorats, asseguts ben apropadets un del'altre, al peu d'uns arbres que teixeixen untàlem amb llurs branques. Ell, bell com uncor, arrecera damunt el pit l'estimada ves-tida de flors, amb l'altra mà reté damuntla falda un gos color xocolata. Els capellsd'ambdós, blanc-grocs a l'igual que les mar-garides dels prats, els fan una mena d'aurèo-les damunt les quals ressalten les cabelleresbistrades. S'hi respira un aire idíliic que ena

-mora. I tot això damunt un sòcol que sap evo-

que fa pensar en la misteriosa mestria de Pi-casso; però, si pel contrari m'esforço a consi-derar altra cosa que els detalls, és a la manerael.líptica de Dufy, a la qual jo tendeixo a pen-sar insconscientment. I per això jo concloc:les figurines populars ingènues i romàntiquesde Stafford tenen, d'art modern, un gust moltpronunciat.

Ben de segur que el cas és quelcom compli-cat. Ell estranyarà, però, solament aquellsque encara no saben que les simples cosessón els més purs miralls dels enigmes sensa-cionals.

J. GIBERT

313


UNS RECORDS DEL GENE-RAL PRIM AL MUSEU DE

REUS

La Comissió de Cultura de l'Ajuntamentde Reus, que presideix el doctor FrancescAbelló, ha tingut la lloable iniciativa de creara aquella ciutat un Museu de records històricsde la localitat.

L'Ajuntament amb el seu a►calde senyor

com Pere Mata, Marià Fortuny, FrancescBartrina, Joan Prim i Antoni Gaudí.

Per encàrrec del Municipi té cura de re-collir-los i conservar-los el senyor Pere Rius,com a conservador.

Per tal de completar aquestes colleccions,:'Ajun'ament de Reus va dirigir-se a la Juntade Museus sollicitant que li fossin cedits endipòsit els objectes relatius al general JoanPrim que figuraven al Museu de les ArtsDecoratives de Pedralbes.

Els representants de la Junta de Museus de Barcelona entregant a l'Ajuntament de Reusels records del general Prim que figuraren al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes

E. Cavallé va secundar des del primer momentla iniciativa, donant totes les facilitats per-què es pogués portar degudament a terme.

Per a això la corporació municipal va dispo-sar-se a habilitar l'immoble del carrer de SantJoan, núm. 27, de la ciutat de Reus, quetemps enrera ;i havia llegat el seu propietarisenyor Pere Rull i Trilla, precisament per-què fos destinat a Museu.

A aquestes hores les sales de la casa estroben ja preparades per a acollir els objectesque han de formar el futur Museu, i moltsd'aquests es troben recollits allí esperant elmoment de la instaldació definitiva.

Aquests són ja nombrosos i interessants,abundant naturalment els que constitueixentestimonis de la vida de reusencs tan il•lustres

La Junta en la seva reunió del 23 de junydarrer va entendre que aquests objectes resul-taven més adients al Museu de Reus que al deBarcelona, i que per això podia complaure elslegítims desigs d'aquella corporació municipal.

Aquests objectes són els següents:Una espingarda marroquina de pedra fogue-

ra, de canó cilíndric i incrustacions de bronze illautó. Segle divuitè. Manufactura espanyola.

Una espingarda marroquina de guspira, decanó cilíndric cisellat a la recambra i a la zonadel punt de mira i al Ilarg decorat amb es-tries i filets. Segles divuitè i dinovè.

Una espingarda marroquina de manufacturaespanyola dels segles divuitè i dinovè.

Sabre turc. Seg:e dinovè.Corneta del cos d'Infanteria espanyola.

314


Binocles de campanya, de manufacturabarcelonina.

Ros del cos d'Infanteria espanyola ambentorxats de general.

Cartera de campanya.'Dos autògrafs del general Joan Prim. No-

tes posades pel general al peu de sengles pe-ticions formulades per diputats.

Les tres espingardes procedeixen de lescampanyes de Prim a'i Marroc i són proce-dents de l'arxiu de l'antiga Diputació Pro-vincial de Barcelona.

El sabre turc era un record de la guerra deCrimea, que durant molt temps va conservarel • general en el seu poder.

La corneta és la que usava el corneta d'or-dres de! general Prim durant la guerra

d'Àfrica.

Records del general Prim: Corneta

Ví(',Z/ ', Z/ f y^'7lr Ç

,^//^/l^^lGr ^^3//Y Jai►

1'‚ fi ¿7r//.// ll

Ji

It

E J

/ •^^ (lr^ C r•F

t / f1 .+ f

1 l ^.t ^^l.l. r.N-^^^ ái^ I

a,

Records del general Prim: Un autògraf del general

El ros i els binocles són els que usà per-sonalment el general.

Hom diu que la cartera de campanya fouigualment usada pel general Prim, però ésmés probable que sia un model de motxilladels voluntaris catalans.

Molts d'aquests objectes havien passat a

313

LtUTLLET( DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Records del general Prim: Ros que usà el general

la Junta de Museus des de l'Arxiu de l'Ajun-tament de Barcelona.

Complimentant l'expressat acord de laJunta de Museus, el dia 21 de juliol darrerel vocal de la Junta senyor Eduard Toda, enrepresentació del president senyor Jcsep Llimo-na, acompanyat del director dels Museus idel secretari i I'admin_strador, feren lliuramentd'aquests objectes a l'Ajuntament de Reus.

El director senyor Folch i Torres donàcompte de l'acord pres a 'l'efecte per la Junta,i l'Ajuntament representat per l'alcalde senyorE. Cavallé, el president de la Comissió deCultura de la pròpia corporació doctor Fran-cesc Abelló i els regidors senyors EudaldMercadé, Josep Mique: i Josep Monner, juntamb el conservador del Museu senyor PereRius es feren càrrec dels objectes, firmant al'efecte la corresponent acta.

Després es féu una visita als locals delMuseu que s'està organitzant, havent pogutconstatar, els visitants, la bona orientació quees segueix en els actuals treballs preparatoris,per la qual cosa expresaren llurs felicitacionsais organitzadors.

L'ORDRE DEL DIA DE LACONFERENCIA DE MADRID

SOBRE MUSEUS

L'Oficina Íntérnacional dels Museus, queha pres la iniciativa de la Conferència inter-nacional sobre museus que ha de tenir lloca Madrid el 4 d'abril vinent, ens comunica

l'ordre del dia el qual acaba d'ésser fixat se-gons el detall següent:

Arquitectura dels museus. — 1) Construc-ció dels museus. Principis generals: plans (ac-cés, circulació) , materials, necessitats particu-lars donada la des!inació del museu, empla-çament, veïnatge, possibilitats d'extensió;2) Construcció d'un museu en un conjuntd'arquitectura histórica; 3) Adaptació demonuments antics per a ús de museus.

Distribució de locals del museu. — 1) Sa-les d'exposició; 2) Sales de conferències, deprojeccions i de música. Sales reservades alsinfants. Departaments d'informació i de ven-da (reproduccions, catàlegs, publicacions) ;3) Patis i jardins; 4) Biblioteques, arxius iserveis de documentació. Despatxos adminis-tratius; 5) Laboratoris, tallers d'emmotlla-ment, de fotografia i de restauració; 6) Es-pais reservats i magatzems. Sales de manuten-ció; 7) Estatges.

Qüestions especials. — 1) II•luminació na-tural i illuminació artificial; 2) Neteja i con-servació dels locals; calefacció, ventilació,apurament i humidificació de l'aire; 3) Segu-retat dels museus: incendis, robatoris, terra

-trèmols, etc. ; 4) Guarda; 5) Revestimentdels parquets; 6) Confort dels visitants (guar-da-robes, buffets, seients, barres de recolza-ment, etc.) .

Presentació de les colleccions. — 1) Re-marques generals quant a posar en valor elsobjectes exposats (dimensions i orientació deles sales, revestiment i tonalitats dels murs,etcètera) ; 2) Exposicions permanents i expo-sicions temporals; exposicions dins del museu iexposicions fora del museu; 3) Presentació d^les colleccions; a) Presentació integral; b)presentació seleccionada; c) Presentació deconjunts, d'agrupaments de pintures, escultu-res , objectes d'art, mobles, tapisseries, etc. ;d) Presentació sistemàtica: presentació cro-nològica, històrica, per escoles, per assumptes,etcétera; e) Presentació de les noves adquisi-cions; 4) Problemes produïts per l'acreixe-ment de les colleccions (compres, donatius illegats) . Depuració periòdica de les collec-cions; 5) Organització dels dipòsits, reservesi colleccions d'estudis; 6) Topografia de lessales: plans i senyals d'orientació per al pú-blic; 7) Numeració i retolament; 8) Material

316


d'exposició: cimacis, vitrines, sistemes d'en-ganxament, pro'- ecció contra les vibracions,

emmarcaments, sòcols, mampares mòbils, bar-res de protecció, material de sales de reserves;9) Material de classificació i conservació dedibuixos, estampes, monedes, medalles, teixits,etcètera ; 10) Publicacions (guies, catàlegs,inventaris, reproduccions, etc.) .

Els préstecs, dipòsits i canvis entre mu-

seus. — Possibilitats de col.laboració entremuseus del mateix país i entre museus de paísdistint.

Exposició de documents musco gràfic s. —Plans, fotografies, gràfics, maquetes, publica-

cions, cartells, propaganda, publicitat, etc.

Els treballs de la Conferència es referiranals museus i a les col.leccions d'art, d'arqueo-logia, d'història i d'art popular.

JOSEP ROGENT I PEDROSA

Hem perdut un altre dels Homes que desdel consistori i com a delegat de l'Ajuntamenta la nostra Junta més havia treballat en l'obrade la formació dels nostres Museus d'Art.

Josep Rogent i Pedrosa, nascut l'any 1867a Barcelona, i mort el dia 6 d'agost darrerformaba entre els elements successius de la ge-neració romàntica que estructurà el catalanis-me en una acció política i constituí les institu-cions cabdals de la restauració catalana.

Fill del gran arquitecte Elies Rogent, em-parentat amb la família Lorenzale, era delsque havien begut el sentiment catalanista a lafont i Havien sentit els dalers de la generacióartística iniciadora, que en part han estat por-tats a la pràctica.

Ciutadà benemèrit i advocat ilustre, fouelegit regidor de la ciutat en dues etapes, i entotes dues assistí com a tal a la Junta de Mu-seus, de la qual -fou tresorer durant moltsanys. Tota iniciativa d'engrandiment, totaaventura de recaptació d'objectes, trobavenen ell una autoritat disposta i responsable queamb un gran optimisme emparava l'actuaciódels més agosarats engrandidors de l'obra quees portava a terme. En el moment àlgid de lavida del nostre Museu, de salvar o perdreles pintures murals romàniques, que són laglòria nostra, el senyor Rogent fou dels que

amb el seu prestigi i amb la seva decisió ajuda-ren a fer possible l'operació financiera que ensproporcionà els mitjans de fer nostres persempre aquelles obres d'art.

Fou un esperit comprensiu, que en mig elsalts i baixos de la vida política dins la qualvivia, sabia escollir aquelles coses de caràcteressencial, per a abocar en elles tot el seuesforç personal. Amic de l'art, per tempera-ment i per educació, reuní una bella col.leccióde pintures de mestres del vuitcents, on lluïenles teles de Rigalt i de Martí i Alsina, es-timades per ell des de molt abans de pro-duir-se el moviment de revalorització d'aquestsmestres.

Fora de l'Ajuntament, i per tal absentoficialment de la nostra Junta, l'hem sentittothora al costat nostre, informant -se del camíque feia la nostra institució, visitant els nostresMuseus, atent al seu creixement fins a sentirl'interès i la cur iositat de la nova peça quecntrava.

Hem perdut, doncs, un gran amic dels Mu-seus i un gran col.laborador, l'acció del quallia deixat senyals en l'esplendorosa creixençaque aquests han fet. Descansi en pau.

J. F. T.

Josep Rogent i Pedrosa

317


HOMENATGE A EDUARDTODA

El dia 8 del passat mes de se'embre, fouhomenatjat al Monestir de Poblet el nostreestimat amic senyor Eduard Toda, presidentdel Patronat de Re3tauració d'aquell Mones-tir, vocal de la nostra Junta de Museus, pre-siden de l'Acadèmia de Bones Lletres i dela Comissió de Monuments de Tarragona.

El motiu de l'homenatge era el de com-plir-se en tal data cinquanta anys de la pu-

blicació del llibre del senyor Toda dedicat alcenobi pobletà. Són, dents, cinquanta anys dedevoció i de treballs en pro del Monestir, quehan acabat amb l'obra de la restauració quesota la presidència i sota l'assis'ència imme-diata del senyor Toda ara es porta acap.

L'homenatge consistí en 1'entrega al senyorToda d'un llibre, d'edició limitada a centexemplars, en paper de fil, on es reuneixenescrits pobletans, fets per autors nostres.

Féu entrega del llibre el conegut escriptori historiador de Poblet doctor Guitart, undels més valuosos elements de l'obra restaura-dora, i assistiren a l'acte els més sobresortitsautors que en el dit llibre figuren. Les parau-les del doctor Guitart justificant l'homenatgedigueren tot el que calia dels mèrits del senyorToda, en qui Catalunya veritablement ha tro-bat 'l'home indispensable per a complir eldeure que era per als catalans el tenir Pobletresa urat.

Tota una vida empleada en altes ocupacionsdiplomàtiques a l'estranger, no llevaren al se-nyor Toda el seu catalanisme substancial, quefa uns anys retornat a la pària, s'acollí en lacima d'Escornalbou, on convertí en casa d'es-tudi i en esplèndida demora senyorial les rui-nes del vell ccnobi que allí hi havia. Situat allíi reintegrat a Catalunya, tota la seva autoritati to el seu prestigi s'enfocaren vers l'obra dela restauració de Poble`, que ha portat a lapràctica amb tal amor i amb tanta afectuosasollicitud que fins ha deixat l'esplèndida es-tada d'Escornalbou per a habitar a Poblet lamodesta casa dels Novicis, des d'on assisteixa l'obra del seu somni, voltat de paletes i pi-capedrers, recorrent bastides i teulades, inspec-cionant minuciosament les runes de l'obra irecollint pacientment les engrune3 de les obres

d'art pobletanes, que la barbàrie destructorahavia llençat entre el pedregam.

Lloable és l'esforç de tots els que contri-bueixen a l'obra de Poblet. Des dels membresdel Patronat i arquitecte director senyorJ. Martorell, fins als més humils obrers, totshi treballen amb l'entusiasme que la gran causademana, però a tots, cal dir-ho, s'ha enco-manat 'l'amor i l'exemple d'aquest home ve-nerable i docte, que modestament i amorosa-ment s'ha convertit en un «barraquer» (sublimsi es vol) de l'obra de Poblet.

No cal dir amb quin plaer la nostra Juntade Museus fa constar l'adhesió a l'homenatge,perpetuant en aquestes pàgines els mots de fe-licitació que envià al seu illustre vocal el diade la festa.

BIBLIOGRAFIA

REVISTA ESPAÑOLA DE ARTE. Publicació

de la Sociedad Española de Amigos del

Arte. Madrid.

El butlletí Arte Español, que d'anys ençàanava publicant la Sociedad Española deAmigos del Arte, de Madrid, ha canviat deformat i de títol: ha passat a ésser, a partirdel 1932, la Revista Española de Arte, títolaquest que bé li escau, essent des d'ara corrent

-ment espanyols els autors dels assaigs que pu-blica; no volent, en canvi, dir que sols s'ocupide temes d'art d'Espanya. Vegi's, sinó, lainternacional varietat dels cinc primers nú-meros.

Obre el foc de la nova etapa publicitàriaperiòdica de la Sociedad Española de Amigosdel Arte Eugenio d'Ors, sens dubte un dels seusmembres que millor malda per donar a la re-vista un caient cosmopolita. S'ocupa d'art por-tuguès com del més puixant antecedent del bar-roquisme arquitectónico-exornatiu d'Espanyai de Velázquez. El plateresc és, per a Ors, unamena de versió del manuelí; i l'anomenat estiljesuita, una versió més tardana. La plana ma

-nera de pintar, Velázquez no l'aprengué delGreco, sinó de Nuño Gonzálvez; i àdhuc enescultura, Gr egorio Hernández és consideratcom a lusità per l'apologista, qui en ple enginydialèctic, considera la civilització portuguesa

318


primo- renaixentista influïda en idees i en for-mes per un franciscanisme — amarat d'unamena de nostàlgia de les Indies — que arribaa expressar l'estimació pel germà pòlip, en la«dinàmica», «profunda», «pintoresca» fines-tra de Tomar, com el sant pels ocells.

Altre assaig d'Ors ve dedicat a Un pintorde Italia y de hoy: Mario Tozzi, on novamenttreu el nas la dorsiana paraboleta del Carna-val i la Quaresma a propòsit de pintura.

El monestir benedictí de Veruela hi és es-tudiat per l'arquitecte Luis M.a Cabello La-piedra.

Antonio Prast reporta «una investigaciófructífera al Castell de la Mota de Medinadel Campo», que permeté trobar una carta dejoc del segle XVI, una pinta, mantes peces deceràmica i fragments de manuscrits, objectesque apareixen reproduïts a la Revista.

Joaquín Ezquerra del Bayo fa una des-cripció del palau de la Zarzuela, obra de l'ar-quitecte Juan de Aguilar, començada l'any1636; decorat, un temps, amb teles de Snydersi Pau de Vos, sens dubte les dipositades alPalau de Pedralbes.

Dels jardins del Palau d'Orient i dels pro-jectes de reforma presentats a concurs en tractaJavier de Winthuysen.

Ni que sigui poc nombrosa la sèrie d'exem-plars del Buen Retiro que formen part delMuseu de les Arts Decoratives instal.lat a Pe-dralbes, tot el que faci referència a aquestamanufactura ceràmica té per a nosaltres interès,i encara que l'estudi del comte de Casal estiguiprincipalment basat en l'obra de Pérez-Villa-mil, és un resum que ens encurioseix i que enssembla ben adient a perllongar la notícia del'entrada de la col.lecció Laiglesia (exclusiva-ment de peces del Buen Retiro) al Museu Mu-nicipal de Madrid.

De les cultures primitives mexicanes sen'ocupa llargament l'arquitecte Joaquín Va-quero.

De l'exposició de llibres espanyols al Mu-seu Plantin, d'Anvers, i de l'estil espanyol al'Amèrica del Nord, en parla Francisco HuesoRolland.

Fra Julián Zarco Cuevas, agustí bibliote-cari de l'Escorial, transcriu el testament dePompeu Leoni i el precedeix d'un comentari;resumeix (en altre fascicle) un molt interessantmanuscrit inèdit de Fra Juan-Andrés Rizi,assajant, a 1'ensems, de completar la biogra-

fia d'aquest bon pintor siscentista, home, petaltra banda, d'una molt extensa i molt crèdulacuriositat. Entre altres, s'hi adjunta una repro-ducció del magnífic retrat (ara al Museu deBurgos) que Rizi féu de Fra Alonso de SanVítores.

Mariano Rodríguez de Rivas transcriu al-guns autògrafs d'artistes espanyols o espanyo

-litzats, formant part de i, nodrida coldeccióRodríguez-Porvero. En reprodueix de Ber-ruguete, Murillo, Zurbarán, Martínez-Mon-tañés, Juan de Pareja (l'esclau de Velázquez) ,Claudio Coello, Carmona, Mengs, FranciscoJavier Ramos y Albertos (deixeble deMengs) , Bayeu i Ponz (l'autor del Viajede España).

August L. Mayer dóna compte d'obrespictòriques espanyoles a l'estranger (entre lesquals: un "Sant Josep" d'Herrera el Vell,entrat com a present d'un antiquari al Museude Budapest, i una "Sagrada Família" deTristán, a la col.lecció del comte Contini-Bonacossi, de Florència) , i dels exemplars ita-lians de la col.lecció Hurd, de Nova York.

Daniel Sánchez de Rivera descriu els"Coyas" inèdits trobats a l'Escorial: retratde Carles IV, retrat de Maria Lluïsa, i "ElMartiri de Sant Llorenç", aquest darrer in-fluït per l'academisme de Mengs.

Del pintor retratista andalús Juan Rodrí-guez y Jiménez, dit El Panadero (nat aJerez de la Frontera l'any 1765) se n'ocupaBernardino de Pantorba; de Pedro Pérezde Castro (pintor romàntic castellà poc cone-gut) , el doctor Arturo Perera; d'unes aqua-relles amb vistes de Cádiz per Villamil (data-des del 1 829) , Antonio Méndez Casal; de latransformació del Museu d'Art Modern deMadrid (del qual remarca la cabdal impor-tància que hi pren la figura de Rosales) i de laCasa de Sorolla, Margarita Nelken; i dediferents temes relacionats amb la seva espe-cialitat, el sots-director del madrileny MuseuNaval, Julio F. Guillén. A remarcar nosal-tres, de manera especial, en un d'aquests arti-c l es de Guillén, l'ex-vot mariner del segle Xvprocedent d'una ermita de Mataró i conservatara al Prinz Hendrik Museum, de Rotterdam,que s'hi reprodueix i s'hi descriu.

Dintre la novetat del ple internacionalismeque no permet a la Sociedad Española deAmigos del Arte de seguir emprant en larevista el rètol Ale Español, hi entren un

-319


estudi de Ricardo Martorell y Tellez-Girónsobre jardins xinesos (geogràficament classifi-cats) , un llarg assaig biogràfico-crític de Ray-mond Escholier sobre Daumier, i un cordialarticle de Consuelo Berges sobre la pintorasantanderina Maria Blanchard, morta fa poc aParís, després de llarga i difícil lluita pel seuart i al cap de ben poc d'ésser convertida ala religió catòlica per la seva deixebla Jacque-line Rivière (ara monja de clausura en un con-vent d'ursulines) , filla del qui fou directorde la Nouvclle Revue Française i assagistad'esperit delicadíssim.

Per la breu llista de treballs que deixemfeta, és possible de comprendre la importàn-cia que la nova publicació madrilenya va pre-nent; nou matís, dintre les revistes d'art queallí dalt es publiquen, per a ben acompanyarel Boletín de la Sociedad Española de Ex-cursiones i l'Archivo Español de Arte yArqueología.

J.-F. R.

MODIFICACIÓ DE CÀRRECSA LA JUNTA DE MUSEUS

En virtut de la darrera modificació de ti-nències d'alcalde de l'Ajuntament, el nostrebenvolgut amic senyor Joaquim Xirau, regidori vocal representant de la corporació munici-pal a 'la nostra Junta, ha passat a ocupar lapresidència de la Comissió de Cultura de lamateixa corporació. En conseqüència li llacorrespost la vice-presidència de la Junta deMuseus, que automàticament és sempre ocupa-da pel president de dita Comissió.

El senyor Xirau tant en el lloc de la Juntacom en el de l'Ajuntament, és segur que se-guirà prestant a la institució els importants ser-veis amb què sempre l'ha afavorida.

La vacant de vocal que per efecte d'aquestcanvi ha quedat a la nostra Junta, lia estatomplerta pel nostre bon amic el regidor se-nyor Joaquim Ventalló, designat a l'efecte perl'Ajuntament en la seva sessió del dia 4d'agost darrer.

Ens plau de fer constar aquesta designacióque ens assegura la continuació de la valuosatasca que e! senyor Ventalló ha iniciat a laJunta de Museus des de la vice-presidènciaque lia ocupat fins ara.

UNA VISITA A LES OBRESDEL PALAU NACIONAL

Segueixen activament els treballs d'habi-litació del Palau Nacional per a installar-hiel Museu d'Art de Catalunya. Les àmpliessales de l'edifici són adaptades al caràcter ial número de les obres que en cada unad'elles s'hi exhibiran. Les parets exteriors sónrevestides de doble embà per a evitar els efectesde la humitat, i, perseguint el mateix fi, lesconduccions d'aigua que passaven per l'inte-rior, han estat substituïdes per altres installa-des a la part exterior.

El passat mes d'agost feren una visita iaquestes obres el conseller primer i el deCultura de la Generalitat senyors Carles Pii Sunyer i Ventura Gasso!. Els acompanyarenel president de la nostra Junta senyor JosepLlimona, el director dels Museus senyor Joa-quim Folch i Torres i el secretari senyorJoaquim Borralleras. Els visitants s'enterarenamb tot detall de l'estat actual de les obresi del pla general de la instal•lació que té acor-dat la Junta, i quedaren francament satisfetsd'aquests treballs que ja deixen entreveure elque serà el Museu d'Art de Catalunya,qual inauguració haurà de tenir lloc aviat.

PUBLICACIONS DEL NOS-TRE GABINET NUMISMÀTIC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya, dela Junta de Museus, ha començat una sèrieespecial de publicacions destinada a estudis denumismàtica.

Acaba de sortir el primer fascicle d'aques-tes publicacions, el qual conté un treball delconservador del Gabinet Numismàtic senyorJosep Amorós, sobre Una troballa de mone-des emnoritanes i la possible cronologia de lesmonedes d'Empúries.

Esperem que aquesta nova branca de lesactivitats de la Junta de Museus constituiràuna aportació a la ciència numismàtica y po-sarà de relleu la importància del nostre Ga-binet.

320

.1 11 S 13 1'VINYAN

CONSTRUCCIÓ

D'OBRES EN GENERAL

1 REFORMA D'EDIFICIS

Portal Nou, 52Telèfon 21455

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

LI^h%,S.A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

la 1'i im:mcoteca

MARCS 1 GRAVATS

Gaspar EsmatjesExposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

ICI%Irroítt1L11

Instal'lacions elèctriquesde llum i força - Especia-litat en il'luminacions ar-tístiques - Instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-paracions de totes menes

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

•

TALL 1 COL • LOCACIÓ

DE CATIFES

ESTORES - PERSIANESARTICLES DE NETEJA

Carrer de València, 273(entre Clarís i Llúria)

Telèfon 70321 - BARCELONA

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES••

CARRER SANT HONORAT, N.° 7Telèfon 25534

ASSOCIACIÓ PROTECTORA DEL'ENSENYANÇA CATALANA

PUBLICACIONS ESCOLARS

ACABEN DE PUBLICAR-SE

Llibre dela Natura

P R I MER G RA UPER S. MALUQURR NICOLAU

t A. PARRAMON TUBAU

Història deCatalunya

PRIMERES LECTURES

PER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES PER

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans, S • A

Provença, 219-BARCELONA-Tel. 71671

A.A^IIIItSCIIy

CONTRACTISTAD'OBRES

Muntaner, 338, principalTelèfon 79331

SALABAIMANOV. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

PINTURA... PAPER...

DECORACIÓ...

C10K40M1NAN

TELÈFON N.° 73252

TRAVESSIA DE SANT ANTONI, 331 CARRER DE ASTÚRIES, 14

BARCELONA- VIIIÈ

FUSTERIA

JJ:ascllacTaller especialde restauracióde mobiliarii objectes d'art

•

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G. HOÁRAR

CANUDA, 4CARRER DE LONDRES, 228 Telèfon 15349

(Xamfrà Casanova)

BARCELONA

BARCELONA

IDERE10ASCUAIÁ

PINTURA DECORATIVA

l n ric Tarragó\og,lé

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Mallorca, 255 Consell de Cent, núm. 283

Telèfon 70702

Telèfon 14345 BARCELONA

Filla :de R. VïrjiIiMUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

E MB ALA TGED'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

I. G. Baix 1 BARRAL UEBMO., 8. A. - PROVENÇA, 219 . BARCELONA

DE • ,y1 LL IU - UAB Barcelona › pub › butmusartbcn › butmusartbcn... · a dos quarts...

Documents

Transcript of DE • ,y1 LL IU - UAB Barcelona › pub › butmusartbcn › butmusartbcn... · a dos quarts...