Any III. Núm. 114 - Barcelona, dijous, 9 d'Abril 1 931

Diumenge vinenf, com unacfe d'afirmació democrá=fica, no deixeu de vofar.

Preu : 20 cènfims = Pelai, 62. Telèton 15300. = Subscripció : 2`50 pessefes trimestre—

els DíjousBlancs MIRADOR INDISCRETLES ELECCIONS DE DIUMENGE

El moment del pobleAra que, amb la calma de les creixences

vegetal s , tot just vendeja la cima dels plà-tans de les nostres vies, un s guit, quehi contrasta, coloreix a corre-cuita i viro-ladament els troncs d'aquells objectes ve-nerables. Cadascun desapareix sota cinc oSIS cartells que d'a11í criden o1s electors deldistricte, prometent-los, pel que diuen, lafelicitat municipal a canvi d'una paperetaimpresa. De manera que Barcelona, emearaque no arriba a la sort.de la terra de Xau-xa, en, segons les geografies infantils, elsarbres fruiten galls rostits i porcells far

-cits, s'hi acosta força. Ciutat venturosa, ondeu o dotze partits diferents es disputen lafeina i la glái-ia de servir-la!

Aquesta vegada sí que el cas electoral notindrà cap excusa per retreure's. Entre tantscolors i matisos triables, ningú no podràdir que hi manca el que iintenpreta la sevafaisó de pensar i de sentir. Per ésser abs-tinent, caldrà ésser ben difícil, i podemassegurar que el que no voti ara, ni mai :perquè mai més no trobarà millor avinen-tesa Ini major assortit. A les eleccions mu-nicipals d'enguany hi va l'estalvi de deuanys de magatzematge forçós d'opinió ciu-tadana. Rarament podrem aplegar ui tre-sor tan considerable de varietats polítiques.Aprofiteu l'ocasió, vosaltres votants, 1'oea-sió, que només passa un cop a La vida!

Però tingueu present, també, que totaquest aspecte de festa major i de fira, tanalegre i variat, amaga una realitat seriosaque l'endemà de les eleccions, Barcelonaserà qui haurà de liquida-les, amb guanyo amb pèrdua, segons els casos ; que laconfusió és el gran enemic de la democràcia,perquè és un enemic que treballa des dedintre, i que no hi ha parlamentarisme, ésa dir, que el poble ao té paraula, si totsparlen alhora. Es molt més important id'eficà•ia haver arribat a grans estructu-racions amplament comprensives, que ,podanimposar, per la seva força, les aspiracionsd'un poble, que no pas enderiar-se en unamona de subhasta de radicalismes, dins laqual, per força, la necessitat de no veure'sdavanÇat per un mill'ór póstor obliga a en-gegar-se a ulls clucs i prescindir del sentitde la realitat i la factibilitat. Recordeu,encara, que deu anys, per a la memòriad'una massa d'un milió de persones, potsersiguin com deu milions d'anys ; recordeu,tot i amb tot, aquella cursa verbal del'any 1921, certament vergonyosa.

Vetaquí des coses que ens sembla neces-sari que tinguin ben presents els nostreslectors baroeionins, caminant entre la selvad'arbres dotats de veus polítiques ; car lesdues armes del despotisme sempre han esïat,a Espanya i arreu, la dictadura i la dema-gògia.

Barcelona ara cal que pronunciï el seuvot. Greus problemes d'ordre municipal esdreoen ; importants qüestions de dret i d'è-tica política es ventilen. Mai com avui s'hapogut dir que un vot és una arma. Unaarma que dispararà contra els enemics deBarcelona, o contra Barcelona mateixa,

Potser l'aspecte més importaint en aques-tes eleccions serà la quantitat de votantsque hi hagi. Després de set ginys de dic

-tadura, creiem de tota necessitat que tot-hom, cada u pel seu partit, voti. En aquest

moment tan greu per a la història del nos-tre poble, la major censura al règim dicta-torial ha d'ésser e1 tant per cent de votantsque acudin a les urnes. Deixar de votar éscreure el poble incapaç de triar els homesque l'han de representar i contribuir, pertant, a les maniobres dictatorials d'aqueusque ningú no yo', però que, malgrat això,es creuen els elegits.

Es gairebé impossible de fer pronòsticssobre els resultats d'aquestes eleccions. Elcos electoral ha passat set anys llergs sensemanifestar-se, i durant aquest temps, al-menys set promocions noves han adquiritel dret de dir-hi també la seva. IEn aquestlapse de temps, poden haver hi hagut moltscanvis en la massa electoral i ningú, doncs,no pot dir el que passarà d'altra maneraque reservant-se un ample marge de con-tingències. Ningú no coneix tots els sectasd'opinió, sinó un millor que els altres, isobre aquest que coneixen fan els càlculs depossibilitats. Ara que és aventurada la pre-tensió de conèixer, després de set anysd'abstenció, el pensament de 200,000 vo-tants i de la varietat d'opinions que en-clouen i com reaccionaran davant les urnes.

I aquest és precisament el principal atrac-tiu de les eleccions de diumenge, de lesquals es podran treure lliçons ben profito-ses sobre la veritable situació del pafs, en-cara que, degut al fraccionament de les for-ces republicanes, caldrà comptar més pelsVots obtinguts pe'Is diferents sectors repre-sentatius que no pas pels homes elegits.

les pròximes eleccions, no hem d'oblidar queels elegits seran els legítims representantsdel poble, nomenats per aquest a fi d'admi-nistrar la ciutat. Els elegits hauran de tenirpresent que el seunomenament no és untítol que se'ls atorga, sinó una represen-tació per la qual contreuen greus compro-misos dels quals hauran de donar compteal poble que ha dipositat en ells la sevaconfiança.

No cal dir la importància que té per nos-altres l'administraçió de Barcelona. Des deMIRADOR ens hem ocupat sovint de la crei-xença de la ciutat i dels problemes quel'afecten, sense cap partidisme, i hem pro-curat de fer arribar als nostres lectors l'in-torès envers aquestes coses.

Fins ara Barcelona s'ha anat fent unamica tota sola. La rapidesa de la seva crei-xença ha estat un obstacle per a regular-laamb una visió ampla dels seus prabiemes.Eis fets han sobrepassat la visió dels ho-mes que han hagut d'administrar la ciu-tat. Arribada ara aquesta a un grau de ma-duresa suficient, deixar -la sonso cap esforçregulador seria imperdonable.

El nou Ajuntament, doncs, haurà d'ac-tuar tant en el terreny de les idees com enel de les realitats. I consti que això darrerno ho creiem patrimoni d'un sol partit. LamaLnera d'enfocar-les és el que ha de distin-gir les diferents tendències que representacada partit. •

Els barris obrers, la higiene de la ciutat,els problemes de comunicació entre els di-versos nuclis de població, el posar a l'abastde tots els ciutadans sense excepció els ser-veis municipals.., en una paraula, estruc-turar la ciutat de manera que cada u ocupiel seu lloc tingui la sensació que viu enuna ciutat que és patrimoni de tots els ciu-tadans, és la feina a fer.

El nou Ajuntament tindrà d'enfocar totsaquells problemes i molts més encara, te-nint en compte l'estat de la ciutat desprésdels anys de dictadura, havent buidat lescaixes amb luxes inútils i havent abandonatel que en realitat és l'anima de la ciutat,el que li ha de donar caràcter i vida.

No envegem pas els mous regidors. La fei-na que hauran de dur a bon terme és in-grata i difícil. Només els desitgem que lescrítiques que forçosament es produïran en-torn de llur tasca siguin desapassionades.

Demagògia eleeforalParlàvem l'altre dia de l'eloqüència elec-

toral. Dèiem que, en general, de la Dicta-dura ençà ha millorat el llenguatge _deis 'ore.-dors i que ja no hi ha cap home d'una micade solvència cultural que digui esin embar-go)), ))algo., «pues)) i que apuntali el llen-guatge amb crosses tinnobles necesirics at'home que no pot expressar un concepte de'dues ratlles sense fatigar-vos, com ¿!s re-negaires, amb una sèrie de frases fetes i demots sense sentit.

Continuant el tema en el reduït marc dequè disposem, hauríem de parlan avui dela demagògia de la major part dels oradorsdels mítings electorals. El qwi escriu aques-tes línies ha de confessar que és incapaç devotar, àdhuc faltant a la disciplina de par-tit, cap candidat que usi trucs innobles ique es lliuri a .la demagògia oratòria. Novull que em governi o, m'administri un bàr-bar. Si fa demagògui, o és un salvatge, om'enganya. Doncs no el voto. De l'actituddels que pensin igual no han de venir-nemals majors, perquè devem ésser una mi-noria. 1 si fóssim majoria, hauríem gua-nyat la més important de les batalles.

1_a situació política es presta a la dema-gògia electoral. El fet que el règim tron

-tolli excita els oradors a dir les pitjors bar-baeitats. Tantes armes cona hi ha contraqualsevol institució, sense necessitat de re-córrer a excessos puerils de llenguatge,. Unhome intelligent us pot admetre sense reser-ves la sistematització del procediment d'E-katerinemburg, i, en canvi, és possible quees revolti contra una salvatjada de llengucet-ge. La Revolució Francesa fou precedida ipreparada per un dels períodes nés bri

-llants i refinats de la literatura, per oradorsimpecables i per pamfleVistes , com Voltaire.

Mirat de prop, delata que som un pobleprimitiu, que, hem anat molt poc a estudi,que no hern estudiat gens i que els mestreseren dolents. La mayor part dels catalansno sap fer una carta correcta i graciosa encap idioma. No he, fet allusió , determiiiàdaa cap partit. Denuncio una calamitat pú-blica. Aneu a qualsevol míting, i estigueusegurs que la , major part dels oradors, osón uns silvestres o creuen que el silvestresou vós i el conjunt del públic. Ah, si hihagués taquígrafs!

El resultat dels mítings sembla que acon-setla• qne-cada partit 'u) di eergentmeet unacàtedra d'eloqüència. 1 la bona eloqüènciano admet xavacanades, ni trucs, ni demagò-gia. Va de dret a la intelligència. I aquestaarma és molt més temible.

M. 13.

Liquidació d'un parfifLa dictadura va liquidar un partit polític

de Barcelona, el radical. Gairebé tots elsseus adherits, que a la vegada eren funcio-naris municipals, es varen inscriure a laU. P. Es clar que deien que en el fonseren tan republicans i radicals com abansi que havien ingressat en aquell organismeforçats pels caps de negociat; però no solsen pagaven les quotes, sinó que feien mè-rits, contribuïen a les subscripcions orga-nitzades per les autoritats de la dictadurai buscaven influències prop d'aquestes peranar ascendint en l'escalafó.

E1 cas del director de La Razón, JuliánClapera, no és pas un cas isolat. Tant ésaixí, que aquest minyó feia no fa gairela següent declaració:

—Si jo volgués donar la llista dels fun-cionaris que em van demanar que els aju-dés a ben traspassar-se, és a dir, a acon-seguir ascensos i augments de sou, no que-darien juntes municipals del partit radicalde Barcelona.

La santa confinuïfafPer si no estava prou liquidat, les prò-

ximes eleccions han acabat de desfer elpartit radical. Quan es veié que la .porta del'Ajuntament s'anava a obrir, tothom esdisposà a sacrificar-se. En Vinaixa, per con-tinuar la seva campanya contra la Inqui-sició ; En Domènech, perquè essent de lajunta de Barcelona es considerava candiïtatesportiu ; En Roure, perquè segons ell ésel candidat de fet i de dret del districtecinquè ; iEn Gatell, perquè no en té prouamb les pompes fúnebres i vol tastar lespompes vives... E1 fet és que tots han vol-gut anar en candidatura, i si no com aradicals ortodoxes, en qualitat de radicalsdissidents.

-Es el partit de la continuïtat—deia EnCallén, que torna a freqüentar els casinospolítics—, de la continuïtat de ser regidor,

Deufes municipalsLa primera dissidència radical ja la produí

ara fa un any En Santamaria en tornar al'Ajuntament, quan li va tocar una tinènciad'alcaldia i no la volgué deixar per mésque En Lerroux li exigís que la passés al'Olivella. En Santamaria va dir que elmateix serviria la república amb una tinèn-cia a la mà ell que l'Olivella. ¡Expulsat delPartit, 'En Santamaría fundà el tinglado delcarrer de la Portaferrisa, amb mires exclu-sivament electorals.

—A nií no me toma nadie el pelo—deiaEn Santamaria—. Si Lerroux se ha creídoque soy un niño, se ha equivocado. Yo melo debo todo a mí mismo y no hago comoél, que ya va debiéndoselo todo a Emilianoy a Olivella.

L'esport duu a fofLa Junta Municipal del partit radical es

va reunir fa deu o dotze dies al passatgeMadoz. Hi havia una gran efervescènciaper a conèixer el manifest d'En Lerrouxi .per a saber els noms dels candidats. iEnveure que no hi havia cap ex-regidor, tretd'En Casimir Giralt, que era a l'exili, hihagué una sorpresa general. Els ex-regidors

es consideraven ofesos per aquell poc apreci

demostrat a llurs serveis passats, i algunsd'ells anaren desfilant, mentre s'iniciavauna violenta discussió entre els que queda-ven, en el curs de la qual va sentir-se:

—Sí, sí. No hi ha més remei. Ingressaréa Acció Catalana—deia el senyor Domè-nech—. Em penso que En Sunyol m'hoarreglarà. Per alguna cosa tots dos somdel «Barcelona),.

Les vacances d'En RegàsEl dijous de l'altra setmana vàrem sor-

pendre'ns de trobar En Regàs passejant perla Rambla, aturant-se de tant en tant acontemplar les revistes dels quioscos i sensediscutir amb ningú.Tractant-se d'En ,Regàs, el cas era extra-

ordinari, però en arribar a casa i consultarLa Publicitat, ho comprenguérem tot seguit.

Aquell dia En Regàs feia vacances.Només havia de parlar en tres mítings.

No hi haurà sorpreses

L'opinió general és que, després de tantsanys de no votar, en les eleccions de diu

-menge hi haurà sorpreses degut al fet que

votaran una sèrie de gent jove que abans notenien vot.

Uin amic nostre, però, opina tat el con-trari.

—No hi haurà sorpreses — diu—, perquètota aquesta gent jove que no havia votatmai, fan el seu debut presentant-sc per re-gidors.

Ben mirat, això ja ho és una sorpresa, ipotser la més sorprenent. .

El senyor Roure

El senyor Roure, el candidat ineludible

del districte cinquè, és un dels homes méspopulars de la barriada.

Aquesta ,popularitat II ve id'aquelta vegadaque va organitzar-se una subscripció de re-sultes de la qual encara hi ha industrialsque rondinen.

El senyor Roure, però, demostrant unafalta d'experiència sensacional, es presentaen candidatura.Ens consta que un honrat industrial del

districte va dir—Si no ens tornen els quartos, ho té ma-

lament.Ara faran la pau!

El germà pròdigA ,propòsit d'eleccions, anem a recordar

una història retrospectiva. Fou el seu pro-tagonista l'avi del doctor Roig Soler, queactuava de president de mesa.

Un subjecte d'aquells que d'una horalluny es veu que voten en fals, s'acosta a

cumplir el seu dret ciutadà.—Com es diu, vostè?--Josep Roig.—I què més?Aquí el votant pronuncia el segon cog-

nom del president.En Roig s'aixeca del seu seient, afectant

la més profunda emoció, i exclama :--.Com ! Germà meu ! Jo que et creia

mort feia dotze anys ! Però, on eres? D'onhas sortit ?' '

I, amb els braços oberts, corregué a abra-

çar-lo. No .pogué complir amb aquest deurefraternal, perquè el sujecte en qüestió, cor

-rent com si ]''hagués empaitat el diable, sortídel collegi electoral.

"Pfg...! Pfg...!"

Fent el mateix senyor de president demesa, es presentà un home a votar.

—Com es 'diu?¡osé P.... fg..,

—¿Cómo dice?-1 José P... f g...—Ah, Josep Puig! Molt bé, home, molt

bé... Aneu a trobar el cap de ruda i queus ensenyi com es pronuncia el vostre cog-

nom, i llavors torneu a venir, que podreuvotar...

Candidafura MIRADOR?A MIR.;roa, que estem al marge de les

lluites dels partits, ens veiem aquests diesper alguns dels nostres, ficats en plena lluitaelectoral. La imparcialitat a les nostres pla-nes, però, no traeix la febre de la mostra Re-dacció.

Heus ací els de la casa que figuren encandidatura

Districte VI, Màrius Gifreda; districteVII, Otó Hurtado ; districte VIII, ClaudiAmetlla.

D'amics en tenim d'al tres, escampats pertotes fes candidatures ; però, en la impossrbi-litat de desitjar el triomf atots, perquè nosom tan optimistes com el difunt diputat so-lidari Calvet, no cal dir com ens plauriaveure els nostres tres candidats convertits enregidors pel bé de la ciutat.A part d'aquest aspecte plebiscitari, que FANTASIA ELECTORAL, per Apa

constitueix evidentment l'interès major de

I;

^^, úl^lnnu^

. EIpelotari

Amb la «cesta» ala mà, és el «pelotari» l'ídol

e les multituds, que, àvides, omplen l'ampli frontó

on ha de tenir Iloc el partit viril i noble a la vegada. Tothom té fixades

les seves esperances en el «seu» ídol; el seu triomf és indiscutible. Però

què passarà si per casualitat sofreix en tan transcendental moment les

conseqüències d'un excés d'energia en forma de mal de cap, cansament,

esgotament?

No passarà res sempre que tingui al seu abast CAFIASPIRINA, el

remei preferit per tots els deportistes, puix no sols elimina en temps

brevíssim els dolors de qualsevol mena -- mal de cap, oïda iqueixals,

migranya, neuràlgies, etc. — sinó que reanima i regularitza la circulació

de la sang, sense afectar al cor ni als ronyons.

La lliçó en l'acadèmia de varietés del mes tre Viladamat

. .,O

Del cafè concert primitiu afiles acadèmies de varietés

Esfalviador i esportiu

L'àrbitre de boxa Casanoves és un delsmés distingits esportius, però també, segonsla fama, un dels més estalviadors.

De tant en tant, IEn Casanoves convidaamics i amigues a fer una excursió en elseu auto, i proposa aquestes condicions, perexemple:

—Mireu, sortirem amb el meu cotxe, tJsportareu el dinar i, allà on us vingui bé,baixem per menjar. Vosaltres pagueu kibenzina i porteu dinar per mi. Jo ja posoel cotxe...

I, després, En Casanoves es queda totsorprès quan a tothom li surten compro-misos i l'excursió no es fa.

—No ho entenc—diu—. He convidat unesnoies a fer una forada en auto i no hanacceptat. A les dones cal tractar -les benmalament per anar bé.

«No pof ser!!»

Però el que més esvera l'àrbitre Casa-noves es sentir parlar de La imminènciade la instauració del comunisme,

—Que us ho creieu que pot venir la «re-partidoran?—pregunta Ingènuament.

—Ja ho crec! 1 ben aviat. I, quan vin-gui, els comptecorrentistes es trobaran queels han pres tots els diners que tenien albanc,

—Això rai—fa 'En Casanoves—; jo hotinc tat en finques,

—Oi i, és que els veïns deixaran de pa-gar-te el lloguer i es convertiran en amosde les teves cases.

Aleshores !En Casanoves va obrir uns ullscom unes taroinges i va dir ex abundantiacordis

—No pot ser ! !—i diuen que l'endemà vacóamer a fer-se del Sometent.

Un nou parfif poliiic

Mentre no es parla a penes d'altra cosaque de les eleccions municipals, ja hi haqui pensa em les de diputats a Corts. I undels que hi pensa és un mestre, el senyorRufino Canpena Montesinos, autor, entrealtres obres, d'un fu'Ilet, El puchero nacio-nal, que ve a desenrotllar una idea com laque anys enrera féu famós el cèlebre «Eseu-dellòmetre pels carrers de Barcelona.

El senyor Caripena, per fer conèixer lesseves humanitàries idees, ha llençat sensedata un periòdic, La nueva política, en elprimer inúmero del qual hi ha una adver-tència que fa

«Este periódico sale cada quince díaspero no aparecerá nuevo número que nohaya sido agotado el anterior.»

Aquest primer número conté e1 més im-portant del programa de la «Nueva políticaCultural Agraria y Regional federativa»del senyor Carpena, del qual copiem ambgust els següents fragments

«Base 30. Prohibición rigurosa sobre lapoligamia, deportando a cuantos la practi-quen o se dediquen a violar inocentes mu-leres.»

I tampoc ens sabem estar de copiar elfinal:

«El hombre viejo con estas ideas nuevas,sugeridas por la experiencia y por su amoral prójimo y a la Patria, es D. Rufsno Car

-pena Montesinos, Maestro Nacional de Bar-celona, que cuenta muchos años de notablestrabajos y ha logrado un prestigio notableante el Magisterio español, giïien, a pesarde sus años, levanta bandera de este nuevopartido político y se presenta como candi-dato de Diputado a Cortes por Barcelona,a quien desearíamos verle formando partede un Gobierno revolucionario de buen gé-nero, así como indican las anteriores Bases,entre las cuales no figuran algulnas otrasideas originales suyas, como por ejemplo, elmatrimonio civil de experiencia (como sidijéramos aprueba), por etapas y añosfijos, pudiendo renovarlo o reengancharse alfinal de cada uno a voluntad de los contra-yentes. Después del tercer período de reno-vación o reenganche, los matrimonios se de-clararían definitivos e indisolubles. De es-to hoy no hablamos más, porque es el asun-to más original y delicado de lo expues-to en su programa por el Sr. Canpena, yademhs porque ello requiere capítulo aparte.Con e1 tiempo sabremos algunos detalles delos matrimonios de experimentación (aprueba),»

No ens faci glatir més, senyor Caripena;donin'ns aviat detalls dels matrimonis d'ex-perimentació. Ja veu que li fem propagan-da porqué esgoti el primer número i en pu-gui sortir aviat un altre.

Cansada Barcelona d'haver d'anar tota lavida a jóc a posta de sol, com les gallines,decideix desentomir-se, esplaiar-se, anar denits. I el cafè concert que va venir per marde Marsella o de Màlaga — d'ací dins d'uncaixó de panses—, li proporcionà ocasióoportuna de fer.ho.

Va començar a funcionar gairebé clandes-tinament. A travers d'unes quantes gene-racions s'aclimatà al país.

La trajectòria és la següent. Comença alCafè de les Set Portes, passa pel de LesEures, el de Las Delicias, por l'Edén, laBuena Sombra, l'Alcàzar, La Gran Peña iacaba al Parallel. Als començaments ésmuntat a base de quadro íjamenc. Al Pa-raflel s'escampa com una malura. Entre uincafé, un teatre i una barraca de bunyols,s'aixeca una gàbia de cupletistes. IEl rètoldiu : Mueic-Hall. En arribar ací, el cafèconcert ja ha assolit la màxima divulgació.Anar-hi no constitueix un pecat com al prin.cipi, ans bé és un passatemps o un cos-tum. I és en aquest moment que Barcelonaacaba de donar el tomb. Ja no és la senyo

-ra menestral d'abans.Durant la guerra s'empelta de cabaret.

Balls exòtics, orquestres de negritos, la cocó,morfina, èter i cok-tau. Les entretingudess'acostumen a ensumar drogues. Això, però,és d'avui. Passa eI moment de confusio-nisme; el cabaret queda a un cantó; elcafè concert a un altre.

Surt del clos on vegetava i, transformaten un espectacle nomenat Varietés, en-vaeix tot Catalunya. Decandeix, en poctemps. Les cupletistes, vistes de prop, per-den el llustre i tornen el cap sota l'ala, allàd'on havien sortit. Fem-ne un xic d'his-tòria.

Al principi el Cafè Concert —per a ma-jor claredat Music Hall — era un espec-tacle inassequible al gros públic. Com lalògia maçònica reservada als iniciats, es ipe-cialistes de la barrila, de l'anar de nits ide tenir un enredo d'amagat de la família.

Tenia poc e molt de pecaminós.—Això, ésclar, li donava to—. Més aviat poc que molt.Molt menys, però, del que semblava, en-sumat des de fora.

Tot i això, el cafè concert fruïa d'un malconcepte envejable entre la gent menestral,entre la qual era considerat com l'antesalade l'infern. IEIs que hi concorrien eren unsdimonis.

Als seus comerços l'espectacle era compostper un quadro flamenc que maniobrava daltd'un escenari minúscul. De beguda, el xatode mançaniilla sense tapes. Moixama sala-da, per a fer boca.

Espectacle tronat, però ple de color-. Pú-blic bigarrat, de gitanos, gent del moll, to-reros, .pinxos i crupiers de les cases de joc.Quan hi queia algun senyor, que s'haviaesgarriat amib l'amiga, tothom es girava acontemplar-lo i es picaven l'ullet. Per talde fraternitzar, aquest pagava el gasto atothom. Aleshores li treien els diners de lacartera amb xuclador. De tant en tant queiaalgun home de panxa enlaire, amb un ga-nivet ensorrat al bell mig del melic, comuna síndria tatxada. Les rivalitats polítiquesde l'època — Pianes i Casals i Comes iMasferrer — i la mançanilla barrejades, esmanifestaven així.

D'entre tots ('Edén era el més distingit.Començà, com els altres, amb quadro ña-mene, la cantaora, 1a bailaora — la més fa-mosa fou l'Encarna, i aquell tocaor de mit-ja edat, amb els pan i toros de cotó fluix,que semblava que s'anés adormint bo i to-caint, perquè torçava el coll damunt la gui-tarra com bressolat per lá dolça remor de]'instrument—. Més tard, a més del qua-dro, hi afegiren les cantadores de aires re-gionales. Eren unes domes altes, de cellesespesses i negres, amb un clavell encastata l'orella, que tenien veu d'home. Forenles primeres estrelles. La cupletista autòc-tona apenes existia i no temia gens de pees-tigi. A ]'Edén es veieren les ,primeres artis-tes estrangeres.

Hi havia la pastera — taula de joc — i elfoyer, pels ressopons de la nit. Hom convi-

dava les artistes. Una de xampanyde tres pessetes valia cinc duros i una trui-ta a la francesa, dos. A ('Edén va treballardurant molts anys la famosa Cachavera.Era un dels puntals més ferms de la casa.Era el Music-Hall lels senyors amb carte-ra que s'avorrien al Liceu i se l'espolsavenal foyer del Nano.

A la Buena Sombra hi acudien els fillsd'aquells. iFn sortir del Liceu cada u tirava

pel seu cantó. Els pares pel carrer Nou,l'armilla plena ; els fills cap al de Gínjol,amb el duret a la butxaca.

L'Alcázar Español era democràtic. Peraixò era el més preferit dels cansaladers,dels tenders, dels menudaires de Sans i delssoldats. S'hi trobaven com en família. Ca-res enllustrades de color de bistec i dits mol-suts com botifarres. Cadena d'or massissaa l'armilla ; anells farcides de pedres. Gentuna mica tova de tarannà i desconfiada. Elsagradava presumir una cupletista des de lallotja, iperò ,pensaven amb .angúnia en elmoment de pagar. Quan temien confiançaamb la casa, regatejaven.

A la Gran Peña, del carrer de Sant Pau,«Las Tudeliinas» hi feien de les seves. Te-nien e1 barri estemordit i amb l'ai al cor.

Al Paràllel, el Gayarre i Arnau. S'hi podiaanar en cos de camisa ; menjar cacauets ocastanyes i tirar les clòfies, com a càstig,a les cupletistes que es bellugaven amb man-dra. Per dos ralets donavein una ració abun-dant de senyores grasses i arrugades, unvodevil esqueixat i una copa plena d'unSuc negre, agre, que en deien cafè.

A l'Arnau, la oCheliton s'hi féu popularamb La Pulga. Aleshores, encara era jovei maca. El públic desertava del Gayarre pera veure-la. A fi d'evitar la deserció dividirenl'escenari en sis trossos. A cada un hi ha-vien posat una cupletista despullant-s e. Hoanunciaven així : Las 6 Pulgas trapezoides.Hi predominava una sicali;psi que volia és-ser desenfrenada i resultava innocent. Lesartistes es treien la camisa com si fos unacoixinera.

A l'Edén, La Buena i fins a i'Alcdzar l'es-. pectacle era més moderat i les dones més

j oves i 'boniques. Amb el temps a l'Edénposaren estrelles del país i de l'estranger.Fou el primer. !Els altres hagueren de se-guir l'exemlple. Gràcies a això hom poguéveure la Turcy a 1'Alcàzar i la Nitta-Jo aLa Buena. fEs conexien amh el vestit. queera gairebé nou, i que, en sortir elles, s'en-cenien els 3llums de la sala i donaven el re-flector i l'orquestra preludiava una simfoniapatètica. 'Cantaven una mica imillor que lesaltres. De vegades feien goig.

Les del país, a més a més, eren castisses.Les estrangeres, diseuses o chanteuses àgranó voix. Les diseuses duien un vestitmolt curt i acampanat i feien bots, com ca-bretes enjogassades, ,per l'escenari ; o dia-logaven, en un francès xampurrat, amb elpúblic. La chanteuse à grand' voix aparei-xia repenjada en un bastidor. Anava de ve-llut roig amb gira, barret negre, gros •comun paraigües i una ploma grisa que li queiafins al replà de l'esquena. 'Cantava trossosd'òpera amb una veu manllevada. Solia és-ser una senyora opulenta, de mitja edat, queinspirava respecte. De vegades era coixa.

Heus ací el cafè concert de la primeraèpoca.

«La Fornarinan, famosa a París, va és-ser la primera cupletista que començà aestablir contacte directe amb el gras pú-blic, des de l'escenari del Tívoli vell. 'Elsseus cuplets es popularitzaren de seguida.Avui encara hi ha qui recorda el Sátiro de

A B C i els Clavelitos. Amb la «Fornarina»el cuplet passà del clos del music-hall almig del carrer.

La Raquel ho continuà, més tard, des del'escenari de l'Arnau. Aquest teatre tronat,ple, normalment, de públic de sub-sòl, s'om-plí de senyors i va agafar, ràpidament, unapopularitat enorme.

Com que la Raquel duia els cabells ta-llats a la garponne, moltes se'ls tallavenigual. La Raquel fou la introductora de lamoda del cabell curt.

Un detall curiós. AI sector de cupletistes

amb cabell negre, l'escapçada de monyos fouràpida com una passa. Però les rosses s'hiresistiren molt temps.

Tothtrm estava, .poc o molt, infestat deraquelisme. I conseqüència d'aquesta febra-da sorgí un nou aspecte del cafá-concert,barreja de cine i de cupletisme adequat,prgpi per ésser exportat als pobles de forales varietés.

Brollaren, gairebé per miracle, un sens fi

d'estrelles, de sub-estrelles, de cometes i desatèllits i de duets, de tercets, quartets itroupes. Tots cantaven—és un dic—el reper-tori de la Raquel. Amb el tenvps, però, cal-gué variar el repertori. De totes maneres,durant uns quants anys, Catalunya es con-vertia, cada dissabte o diumenge, en un cinegrandiós en el qual es projectaven pellículestronades i després sortia una senyora grassa,d'una certa edat, a cantar.

EI pit endavant, el cap on'darrera, lesmans repenjades a la cintura, marcava ungiravolt de faldilles rameja'des i se n'anavaa dins repicant de talons, de cara al públici fent l'ullet. Olé !, (bramava, unànime, totel país.

Fou, justament, en sortir al carrer, enescampar-se pels ,pobles de fora, en posar-sea l'abast de tothom que la cupletista va per-dre l'aflicient i es va esvair la llegenda pe-caminosa que la voltava i encegava el pú-blie.

El cafè concert, a fora, resultava d'uin gro.teso molt pujat de to. La cupletista, vistade .prop, resultava si fa eno fa una menes-tral. L'únic que la diferenciava d'aquestaera que duia el rostre i els llavis tarcitsd'aprest.

Al principi, el poble s'hi enlluernà i escomprèn. Les antiqüelzs, l'escot, el vestit vi-rolat, l'aire esqueixat, ells donava un aire picant. En familiaritzar-s'hi se'n desencantà.Aquesta és 1a 'causa de la decadència ac-tual. Vetací explicada la segona època delcafè-concert.

*5*

Encara, avui, en subsisteixen. Ja no són,però, el que eren abans. Semblen envellits.Traspuen tristesa. Fan, po'brets, la viu-viu.

Però queden les acadèmies. Al carrer Noui pels voltants. Són al capdavall d'uin corre-dor negre, en un soterrani. Passant peraquest carrer, a mitja tarda, sentireu la re-mor del piano, el repicar de les castanyolesi una veueta prima que desafina. Hi ha untablado arrambat a la paret i .paquets demúsica per terra. Retrats de cupletistes i deballarines, amb faltes d'ortografia, engan-xats a les parets. 1 molts programes.

Allà ensenyen l'ofici ; s'hi fabrica el cu-plet o el ball de moda. Una de les mésacreditades es la del mestre Viladomat, elqual, anys enrera, era un fabricant d'èxits.Es l'autor del famós fox-trot de Les Cam-panes i del Tango de la Cocaína. Les cu-

pletistes van a la seva acadèmia a repassarels cuplets ; les ballarines, els balls. Es que-den, si n'hi ha, les darreres novetats. E1mestre Viladomat ós home capaç de con-vertir una minyona plena de ;pèl moixí i debarbs en una estrella rutilant, solament .ambun parell de lliçons. Això és, tanmateix,una garantia:

Quan toca el piano ho fa d'esma, just per-què la que canta no perdi el compàs. Lamira de reüll i veieu que pensa : «Encarano acaba, aquesta beneita?»

Abans sempre es trobava plena. Ara hiha hores i fins dies de molta calma. Quanl'esclat victoriós del cuplet, treballaven qua-ranta vuit hores diàries en la fabricació deles (primeres matèries adequades—repertoriexclusiu, lletra i música—per tal de poderdonar l'abast a Llençar estrelles, una dar-rera l'altra, com aquel] que llença conf ettien passar la processó. Ara treballen tres

dies a la setmana, com els rajolers.Per altra .part, de noies disposades a es-

trillar-se, fora d'unes quantes minyones re-rassagades, gairebé ja no en queden. S'han

decantat vers el cinema. Somien emular laJeanette Macdonald o la Greta Garbo. Elgros .públic, per la seva banda, se n'ha des-interessat del tot.

JAUME PASSARELL

L'APERITIURealitat f record. —Quan érem estu.

diants vàrem conèixer Raquel Meller ; enaquella barraca del teatre Arnau, fa Ra-quel ens havia proporcionat una frescord'aigua de coco especlalíssima ; eren llimo.nades del país amb un polset de Caienad'un gust inesborrable. Això passava abansde la guerra ; després la Raquel es va ferfamosa, a Nova York el seu nom anava tancarregat de diamaints com el nom dels cam-pions de boxa. Un dia, em deia MauriceChevalier a París, que la Raquel era la ve-dette que li havia fet una impressió mésintensa. Després de la glòria i de la for.tuna, Raquel Meller va tornar al seu paísamb e1 maquillatge sòrdid i magnífic quefa plorar els sudamericans de París. Peròja no era aquella figura deliciosa i única dela barracota de l'Arnau. Ara aquesta artistaha aconseguit omplir el teatre i les sevescançons ja no ens han dit absdlutamentres.

AI mateix temps que Raquel amb total'experiència i el talent d'una gran artista,intentava fer viure una gràcia absolutamentcadavèrica, Mistinguett ha volgut donar lasensació de la Nlistinguett històrica, en elParallel. L'espectacle és d'una tristesa senslímits, és necessita tota la pompa i tota labona fe dol Casino de París, a més a més esnecessita un sopar carregat de tòfones i unoptimisme a prova de bomba, per acceptarles acrobàcies i les ,plomes d'estruç i de ca-soar que porta Mistinguett en el seu guar-darroba. Al Parallel aquestes magnificènciesfeien un tufet romàntic de funerària.

I malgrat això, Mistinguett ens ha pro-duït estones excellents; les coses més ba-nals, més canalles i més truculents, barre-jades en les cançons d'aquesta formidableartista, tenien la qualitat d'un «chef-d'mu-vreu; ara aquestes cançons ens fan tan pocagràcia com vulgueu.

1 no és que aquí jo parli de fets de l'anyde la picor comparats amb fets actuallsparlo de deu, de quinze anys a tot estirar.Tampoc es tracta de fer constar que la Ra-quel i la Mistiinguett ja no són dues nenes.

Primer de tot, les dames no tenen edat iles grams artistes encara menys que les al-tres.

A més a més, qu.an Mistinguett ens emo-cionava de debò, no ens havia fet creureque fos una col.legiala.

El que passa és que el temps corre amhuna velocitat salvatge, que els gèneres esmoren, que les sensacions epidèrmiques sóntan curtes de vida com les modes de lessenyores. I no sols les sensacions epidèrmi-ques sinó flns allá que en un moment de-terminat ens ya semblar que era tocan ambel dit el col.

Davant d'aquest fet tristíssim e1 millorés evadir-se, renunciar a les coses que undia ens varen emocionar .per la por queaquestes coses no ens decepcioniin. Perquèla culpa no la tenen pas ni Raquel iniMistinguett ; la culpa tampoc la tenim no-saltres.

De vegades, ;pensant en exemples comaquests que acabo de remarcar, he deixatde rellegir un llibre que en certa época emva fer un efecte contundent,_ he deixat depassar per un determinat carrer, i no hevolgut tornar a veure un determiinat pai-satge.

Si Uifl cop a la vida, sigui el que si-gui l'objecte que ho produeix, podem alpre-ciar una sensació d'aquelles que valen lapena de catalogar en els calaixos de la me-mòria, és millar que procurem no repetirâ 'experiment exacte, perquè ens exposemque la sensació sigui catastròfica. Les coses

excellents per nosaltres, fio .són sempred'una manera relativa, depenen de taints ac-

cidents i de tantes circumstàncies...No hi hauria també alguna part de tat

això en l'efecte que m'ha produit el darrerfilm de Charlot? Charlot fa sis anys queera per tots nosaltnes l'home a part, l'ar-tista per damunt de tots el altres artistes.Charlot havia produït en un filar el mà-xim d'humanitat, ° èi' màxim d'humor i almateix temips en els seus films havia donatla perfecció de conjunt a què el cinema po-dia aspirar.

Ara bé, Charlot és el mateix, el filmd'ara potser és el millor, o potser és tan bocom el que ens haguós pogut semblar elmillor ; és possible que e1 gran públic, fas-cinat per la suggestió d'aquest artista, nosenti les coses que jo he sentit en mirard'u'na manera desapassionada Les llums de

la ciutat. El que jo he sentit és el següentque d'ençà que Chaplin va donar a Conèi-xer El Circ, en el món del cinema s'hanproduït coses noves.

S'han produït els films russos i els filmsalemanys de darrera hora, cito per exempleL'àngel blau o La terra ; això naturalmentque no té res a veure amb Charlot ni ambl'art de Charlot, però sí que té molt a veu

-re amb nosaltres mateixos, amb la mena dedrogues que necessiten éls nostres s.enti-ments, amb la nostra ambició emotiva.

El temps passa damunt de tot brutal-ment, d'una manera despiadada, sense con-

templar a ningú. Jo no sé ben bé el queesperava ni el que volia d'aquest film deCharlot; el que sé sobre aquest cas i sobre

tots els casos és que el record sempre sa-tisfà més que la realitat.

JOSEP MARIA DE SAGARIRIA

Preu el dolorde ronyons

____perqueclissoll

fácid úric

Ene sa>isler delresulrals obiingub ambPU0000NACen soisels casos en Que esld

ñdical.U& WOM> (Uff R(DIÑO

CaI,drátic Er (a F,cuhei

GRAFIC INDICADORd^ Medlrine E<S^^illa

DELS LLOCS A ONTES LOCAL)SA

EL REUMA

O^ NTB]ERNAT SASTRE

TRàJOS MIG TEMPS CÜCURULLA, 2, l.erPRtUS MÒDICS :: BARCELONA ::

Josi:r MARIA PLANES

Bureaux com el presentde totes mides i tamanysdes de 110 pessetes

MOBLES ALTABATallers, 29, 31 i 71

Magatzem: Corts, 522 - Telèfon 17.745BARCELONA

Edmonde Guy es va ter ramosaperquè havia perdut un collar deperles.

Courteline féu aquest comentari:—"No hi ha cap collar de perles

que, per tal d'esdevenir famós, licalgui perdre una Edmonde Guy,.,"

RAMBLA DEL CENTRE, 33 - PASSATGE BÅCARDT, 2

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotograVadOrsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

v

i

l \`. -4-v---;ï .

EI mariscal Pilsudski presideix un Con-sell de ministres.

(Investia, Moscú)

EL SECRET DE LES URNES

vul guanyara. IntermezzoBARCELON

Al cap de vuit anys de no votar no té resd'extraordinari que unes eleccions tinguinper als barcelonins un interès de «màximaemoció)), com dirien els periodistes de fut-bol. Després d'aquests vuit anys els termesde la qüestió han variat radicalment. Abansde la Dictadura, la lluita electoral, a Bar-celona, es reduïa a um «match), entre un par-tit del país, la Lliga Regionalista, i el partitdels immigrats, els lerrouxistes. Quan l'Unió'14onàrquica es ficava a la baralla aconse-guia només fer un paper ridícul, a treure unregidor 'o dos i a no treure ni un diputata Corts. 'Durant les eleccions legislatives quevaren precedir a la Dictadura va interveniren la lluita un altre partit, Acció Catalana.EI seu candidat, Antoni Rovira i Virgili, nova sortir per la senzilla raó que estant elsregionalistes i els radicals acostumats a re-partir-se els llocs varen decidir establir con-tacte de colzes i no abandonar posicions.

Actualment, els factors que intervenen enaquestes eleccions municipals són més nom

-brosos. Per a ocupar cinquanta llocs es pre-senten 234 candidats, i els partits són quasiinnombrables. No obstant, en aquesta . selvapolítica es destaquen quatre partits. D'a-quests partits n'hi ha tres que són catala-nistes : la Lliga Regionalista, catalanistamonàrquica ; Acció Catalana Republicana,catalanista republicana, com diu el seu noml'Esquerra Republicana i Unió Socialista,formada ,per republicans i els socialistes ca-talans, o sigui els socialistes que no ac-cepten ordres dels seus •companys de Ma-drid, i el radicals. Aquests radicals, o siguiels lerrouxistes, estan dividits en tres sec-tors : els lerrouxistes ortodoxos, dita Coali-ció Republicano-Socialista, aliada amb elssocialistes que obeeixen Madrid ; els lerrou-xistes dissidents, que no han volgut obeir aLerroax, que ordenava que no es presentéscap ex-regidor, i els lerrouxistes més disi-dents, o sigui els d'En Santam.aria. Perd,

ç//l

l

I r l)I

•

r

l I

i^

..i

p U oa

DESPRES DE L'ACCIDENT

—Oh ! Mira qué has fet, Sam! Com esposarà Mussolini quan ho sàpiga!

(Judge, Nova York)

comptat i debatut, si arriben al Consistorirepresentants dels tres grups és de suposarque tots se sentiran germans i que forma-ran un bloc respectant el dret de les inicia-tives particulars.

Cap a l'extrema esquerra es presenten dosgrups comunistes, els comunistes de Cata-lunya, o sigui el Bloc Obrer i Camperol, iels comunistes que obeeixen les ordres deMadrid.

Cap a l'extrema dreta es presenten treso quatre carlins i alfonsins, disfressats de«catòlics -monàrquics», que compten amb l'a-jut dels mauristes, centristes, carlins, pu-pins i albi,nyanistes. Encara hi ha algunesaltres candidatures inolassificables, entre ellesels independents monàrquics de Sant Andreui altres de les quals no cal ni parlar perquèni compten, encara que puguin treure algunregidor.

En realitat, han de disputar-se aquestcombat quatre partits : la Lliga, Acció Cata-lana, l'Esquerra Republicana-Socialista i elsradicals.

Qui guanyarà? Cal tenir en compte queAcció Catalana Republicana i ]'Esquerra Re-publicana-Socialista són dos partits nous. en-cara que Acció Catalana Republicana nosigui ben inèdita. La varietat de partits i laincògnita de la seva força dóna lloc alscàlculs més contradictoris. Hem consultatpersones de tots els partits, i les respostessón tan divergents que és impossible conci-liar-les.

Exemples : IEn Manuel Sagnier, candidatde la Lliga pel districte V, ens ha donatcom a probables el següents resultats : Lli-ga, almenys, ao; Acció, uns is; Esquerra,potser fins a ro, i la resta per als radicals.Altres homes de la Lliga coincideixen ambaquesta opinió.

En Martí (Esteve, candidat d'Acció pel dis-tricte I, ens dóna el següent càlcul de pro-babihtats : Acció, de la qual diu que, entots el casos, serà la minoria més importantde l'Ajuntament, en treurà de zo a 24; laLliga, de ri a i4; radicals, de q a 8; Es-querra, de 3 a 4. En canvi, una altra per-sonalitat d'Acció Catalana que ens prega deno donar el seu nom com a profeta, fa elssegüents càlculs: Acció, de aa a 31 (majo-ries segures : III, IV, VI i VIII ; majoriesmolt probables, al 1, i possibles, al V i VIIi.algun pel IX). Lliga, de 9 a 12 (minoriesdel I, IIi, IV, VI, VIII, i Agell, Cararaoi potser Lafont, i potser un pel VII), Radi-cals dels tres grups, de 6 a r3 (Uilled, San-tamaria, Roure, Gateil, Giralt, Matutamo,Sisquella, Casas Sala). Esquerra i Unió So-cialista, de o a 3 (Aiguadé, Lluhí, Com-panys). Independents diversos, de o a 3 (unpel II i dos pel IX).

Cap dels candidats de l'Esquerra i UnióSocialista ha volgut precisar resultats. Noobstant, En Joan Casanoves, candidat peldistricte IX, taus diu que treuran uns 20,000vots.

lEls r.a'dicals, desunits corn estan, no s'na-treveixen a fer pronòstics ; no obstant, engeneral, insinuen que en treuran uns deu.

EI comunista Jordi Arquer, del Bloc Obreri Camperol, ha dit en diversos llocs que l'Es-querra Republicana-Socialista no teurà capregidor i que el seu grup comunista obtindràsis mil vots.

Val a dir que tots els profetes diuen queés massa aviat par fer profecies, i que finsdissabte no podran afinar-se una mica elscàlculs. De totes maneres, el joc és entre-timgut.

mirani.

}ora • —

Citroén fé corda

M. André Citroè'n, com que és un delshomes més populars de França, ha estatobjecte de tants cuplets com M. GastonDoumergue, si més no.

Però aixà no li sap gens de greu, ni hacregut mai haver-se'n de molestar.

Donant troves d'un esperit de convivèn-cia exemplar, els revuistes de París %nvi-tarer M. Citroèn a presidir llur dinar amual,% el famós constructor acceptà, i no soisaixò, sinó que prometé recompensar amb uncotxe C4 ¿autor del millor cuplet sobre elsCitroen, a judici d'un jurat.

El pupa de Polònia

El mariscal Pilsudski, que tot fent soli-taris reposava afilla de Madera, acabavade rebre els quatre milions de hostals—dutsper un torpeder polonès—que U han escritla quitxalla de les escoles en ocasió del seuaniversari, ha sortit corrents del seu retirper tornar a Polònia, abandonant el projected"anar a Roma a veure el Sant Pare % elDuce.

Es diu si l'acord austro-alemany és lacausa d'aquest viatge precipitat, però sem-bla més probable que el seu motiu siguiel debat sobre la reforma de la constituciópolonesa. Fins s'atribueix al mariscal aques-ta frase

—El politicam es belluga massa. Aquestagent hauran de veure les meves botes;això els farà efecte.

Igual perfof

Mlle, Anna Ouinquand, després d'un so-j orn entre tribus salvatges africanes, haobert una exposició de les escultures % di-buixos fets en el curs del seu viatge. A lainauguració assistien el ministre de les Co-lònies, Paul Reynaud, % Pex-ministre AndréFallières.

Davant el retrat d'un reietó de tribu, l'ex-positora amplià

--Té cent quaranta cinc dones.—Quin acaparador!—va fer Fallières.—Però em va confessar que li sortien

molt cares—afegí la viatgera.—Així és digne d'ésser parisenc—conclo-

gué l'ex-ministre.

Lina experiència monefària

Els teòrics de la moneda s'han lliurat ales especulacions més variades sobre l'esta-bilitat i la inestabilitat de la moneda. Elfet que contem a continuació potser els ser-virà d'alguna cosa.

A la Bayerische Wald, regió bavaresa prò-xima a la frontera txecoeslovaca, la so-cietat explotadora d'unes mines de lignit féufallida i cedí per 8,000 marcs l'explotació aun dels seus enginyers. Aquest no teniadiners per prosseguir l'explotació, però erad'una societat de «fisiòcratesn, gent quecreuen que tota mercaderia, a la llarga,p erd una part del seu valor, i, per tant,és equivocat creure que la moneda, que noés sinó un signe del valor de les merca-deries, tingui un valor constant. Partintd'aquest principi, Hebecker, l'enginyer enqüestió, proposà a uns amics seus de crearuna moneda, de la qual s'impsimiren bit-llets per valor de 50,000 marcs, estipulant-seal dors que no tercien cap garantia, per noinfringir la llei prohibint la fabricación demoneda.

Hebecker anà a trobar els comerciantsdel país i els digué : «Si no accepteu elspagaments en moneda d'aquesta, quarantafamulies d'obrers, clients vostres, es troba

-ran sense feina i hauran d'abandonar elpaís.» Els comerciants acceptaren, i així lamina prospera i els obrers tenen feina. Cadames, conforme als principis dels ufisiòcra-tess, hom fa desaparèixer r % de la mo-neda en circulació.

Evidentment, la fe salva.

Rakhmaninoff boicotejatL'Escola superior de música de Moscú ha

invitat el Conservatori d'Estat de Lenia-grad a boicotejar les obres de Rakhma-nino ff.

En la reunió del comitè del Conservatori,fou aprovada per unanimitat la proposiciósegüent

«Les obres de Rakhmaninoff reflecteixenel lamentable estat d'esperit de la petitaburgesia i representen un art decadent, lainfluència del qual només pot ésser funestaen el moment en què té lloc una aspra lluitade classes. El Conservatori d.e Leningrads'encarrega, de combatre enèrgicament la.influència de l'obra de Rakhmaninoff enles escoles de música i es compromet a ferdesaparèixer el nom d'aquest músic delsprogrames de concerts.

Rakhmaninof havia publicat, abans d'ai-xò, un article en el New York Times, enel qual afirmava l'existència del treball for-rat en la U. R. S. S.

En tal dia com avui, els ciutadans deBarcelona estan dividits en dos grups co-piosos i respectables. D'una banda, els quees presenten per regidors. De l'altra, elsque no es presenten. Un cert sentit del pu-dor i de les conveniències democràtiques hafet possible, després d'exemplars i nombro-sos sacrificis, que el segon grup fos su-perior al primer. Sembla que els partits po-lítics s'han adonat que una massa de can-didats superior a la de votants, podia pro-vocar entre el poble una legitima sorpresai una possible desmoralització.

Gràcies a aquesta saludable iniciativa delsdirigents de la política local, s'ha acon-seguit que, diumenge vinent, siguin 200,000electors els que tinguin d'escollir entre 234candidats. Tal com anaven les coses, eraperfectament lícit de preveure un reduït pa-norama de 234 votants elegint entre 200,000candidats. Sortosament, les eleccions ja sóna la vora i no és fàcil que un nou partitd'esquerres surti a la palestra animat delsmillors propòsits i de tres dotzenes més decandidats mous de trinca. De manera quecal suposar que les xifres no variaran detal com les presentem.

Cal celebrar -ho, per raons d'estadística ide comoditat.

v^*

Per un home que volti pels cafès, per lesredaccions i per les penyes d'amics, comés el cas del que escriu aquestes ratlles, lafebre electoral arriba a agafar-li unes pro-.porcions d'obsessió. A l'hora de l'aperitiu,a la de sopar, a les dues de la matinada,hom fa un recompte entre els presents, isempre resulta que els que van per regidortenen majoria. Arriba un moment que res-teu positivament avergonyit, perquè, una dedues : o sou home d'una relació social deprimíss'imo cartello o bé un pobre infeliçque ni sou bo per candidat...

El que diem no és pas literatura. !E1 queescriu aquestes ratlles, cada dia, de mrr;atarda a mitja nit, té ocasió d'alternar ambels candidats següents: Màrius Gifreda,Duran Reinals, López Llausàs, Camps Mar-garit, Barbey, Amadeu Vives, Sagnier, Ven-talló, Casanoves, Pere Comes, Lluhí Va-ilescà, Joaquim Xirau, Cassamelles, ClaudiAmetlla, Vicens Bernades, etc., etc. Arribaun moment que el panorama de la vida seus presenta irremeiablement en la forma con-fusionària d'un photomontage electoral. Elpaisatge urbà desapareix : els carrers ja nosón carrers, sinó partícules de districte ; elsvostres amics ja no viuen a tal o tal banda,sinó que voten en aquella o en aquella altrasecció. Us diuen

—Ha estat bonic el .partit d'aquesta tar-da, al camp del Barcelona—i en lloc depreguntar qui ha guanyat, mentalment si-tueu el camp de Les Corts al districte VIIi penseu en les possibilitats electorals a based'esport i ciutadania.

Un altre us explica—Quina corridassa ha fet En Bienve-

nida !1 la frase us suggereix que la Monu-

mental es troba al districte IX i que eljove Bienvenida potser no faria un malpaper com a candidat de la ,Derecha Li-beral Republicana»,..

I després vénen els càlculs, els prònòsticsi 1'aritmètica posada al servei de la fan-tasia electoral. IEls entesos en la matèriaus passegen davant dels ulls la màgia de ralògica que fa saltar com uns gossets do-mesticats els fantasmes de les majories i lesminories. Que si la Lliga, que si l'AccióCatalana Republicana, que si les Esquerres,que si les quaranta menes de radicals...

Si no fos que la ciència dels entesos ésuna ciència autónoma i personal que noestà mai d'acord amb la d'un altre entès,el joc de les eleccions perdria tota manad'emoció. El meu amic Kirchner, per exem-ple, prestigiós electores de la Lliga, té l'es-pecialitat del pessimisme negro aplicat in-distintament a totes les candidatures. Queal quart sembla que ho té segur la Lliga?Sí, sí... El senyor Kirchner treu del fonsde la seva experiència una sèrie d'argu-

ments que fan trontollar cls optimismes mésdesenfrenats.

Que el sisè sembla més aviat favorablea ]'Acció Catalana Republicana? No us hiengresqueu massa. Hi ha seixanta 'tres so-cietats que vés a saber per quin cantó esdecantaran, etc., etc.

Que potser no hi ha dubtes del ropubli-canisme de la barriada de Gràcia? Poc ésqüestió de fer-s'hi illusions. Hi ha e1 pres-tigi del senyor Nonell, etc., etc.

Després d'escoltar mitja hora el tècnicsenyor Kirchner, teniu la sensació exacta

que tots, absolutament tots els candidats,no tenen altra solució que anar a l'aigua.

En aquestes altures, el bon periodista téun bon tema a explotar : és l'interviu ambel senyor que no es presenta per regidor.Aquest senyor fa de mal trobar, ho reco -nerxem, però un cop ben reconeguda aque-lla quarantena de pisos i aquella dotzenade tertúlies, el senyor que no es presentaper regidor us cau entre mans, alegre iconfiat.

—Vostè—li diem—no té ganes d'anar adefensar els interessos de la ciutat?

—Ai, no me'n parli. Fa uns dies que noem deixen viure tranquil. Pel carrer, aldespatx, a l'escala de casa meva, fins enl'interior de la família, em miren de cuad'ull, la gent m'asenyala, les senyores xiu-xiuegen a la meva esquena

«—(Mira-te'l ! No va per regidor !I, després, tot el rosari de lamentacions:

Qui ens ho havia de dir! 1 semblava unhome tan ben vist ! Vés a saber si hi haalgun punt fosc en la seva vida... Però no;sempre tenia la solució de presentar-se pelsradicals !

El senyor que no es presenta per regidorva pel carrer arrambat a lek parets, comen els dies de pluja, montee els seus con-ciutadans candidats fatxendegen pel mig deLa via, treient el pit, repartint somriures ibarretades.

— Cregui'm — ens diu per terminar—.Quan tingui l'edat, no es deixi seduir perla popularitat ; no es vulgui distingir delsaltres ; no vuigui passar per un originalpresenti's per regidor!

No tothom té 1a sort del comte de Giiiell,candidat important de 1a Lliga, el qual espot permetre el luxe d'abandonar la ciutaten plena febre electoral i anar a París aensenyar postals de Barcelona als secretarisdel senyor Briand.

El comte de Güell no fa mítings, no vaper les cases, no visita els rectors de lesparròquies del districte. Tan tranquil estàpel resultat?

Un electorer de la Lliga ens en dóna lasolució—Es que hi ha dues menes de candidats

els que convé ensenyar i els que convéamagar.

***Després hi ha els que es dediquen a pas-

sar pel sedas de la crítica corrosiva la vidapública i privada de cada un dels 234 as-pirants a regidors. La collita és sempreconsiderable. Haro troba tots els elementsnecessaris per llençar, amb èxit complet,una fuita de chantage impressionant. Peròla fulla no surt. Es preferible fer una micade xerrameca per les penyes de cafè

—,Que si aquest, allò ; que si aquell, allòaltre...

En mig de la llista de la bugada saltaun nom ,particularment brillant

—Caram ! En Ribera Rovira era radical?—Naturalment ! Un home que ha estat

monàrquic, republicà, espanyolista, cataila-nista, centralista, separatista i fins portugue-sista, per què no pot ésser, també, radical?

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII_

1 Vialges Marsans, . A. Piç

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES1 PRESSUPOSTO GRATIS

•IIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIllll1111111IIIt1111111111111111111IIIIl li

u

—No et sembla que em ve una micaestreta?

(The Passing.Show, Londres)

—Si l'oncle em deshereta, seguiràs esti-mant-me, oi?

—Es clar, dona... Però això només deuser una suposició.

(Le Rire, Paris)

El camell ha begut vi per tres mesos.(Ric et Rac, París)

—No es pot fumar aquí dins.—Q uina llàstima, ara que acabo d'en-

cendre'! 1—No s'amoïni, ja l'hi guardaré encès fins

que vostè surti.(Pages gaies, Yverdon)

de l'acció; la segona és la preocupació pera despersonalitzar i difondre la idea deprotagonista. Ja veurem com, algunes ve-gades, aquestes dues preocupacions es con-tradiuen i es combaten.

Ortega i Gasset en les seves clares Ideassobre ta novela va precisar aquesta pri-mera característica de la novella d'avuila novela, género moroso. La novella és—no oblidem que, corn deia Jarnés, aquestllibre és més un diagnòstic que no pas unarecepta—una camera amb capacitat pels mésminuciosos ralentis. I, com la' camera ci-nematogràfica, el novellista d'avui cercade detallar fins a l'extrem màxim tot allòque vol enfocar. I bé : les seves prete-rències el porten a estudiar—i per tant aalentir—el pensament humà. No caldrà .pasque justifiqui la presència de Marcel Prousto James Joyce dins aquest grup. Ambdósham arribat a la més lenta recerca de l'à-nima humana i al més exacte dels anàlisispsíquics.

(Hi ha, naturalment, les excepcions quecomporta sobretot la influència del cinema.Citem Blaise Cendrars i Jules Romains.)

Mentre aquesta tendència d'alentimentacostuma a pendre per base l'individu, iés una psicografia ampliada fins al darrerextrem, l'altra tendència general apuntadamés amunt sembla carn si defugís el sentitbiogràfic reaccionant, no contra 1'etgpeiad'un Joyce o d'un Proust, sinó més aviatcontra el sentit biogràfic de les novelles tra-dicionals. Tot i ano deixant el ritme èpico narratiu, la nova tendòncia consisteix afer protagonista de la novella tot un grupde personatges, tota urna classe sociál, o,simplement, un ambient determinat.

Ha desaparegut el respecte pel protago-nista prototípic que omple les novelles delsegle xix, de la mateixa manera com lahistòria d'avui estudia menys els herois queles multituds.

Valle Inclán—que representa quelcom enaquesta nova tendència—ha dit una vegadaque hi havia tres maneres de veure elspersonatges des de l'ull de l'escriptor : con-siderant-los superiors a oil, com fa Homerconsiderant-los enfront mateix d'ell, com faShakespeare ; i finalment, situant-los en unpla inferior. Així fan Cervantes, Quevedoi el mateix Valle Inclán. Valle Tnclám jugaamb els seus personatges coem amb tunatroupe de marionetes ; sense deixar -se do-mimar mai pels seus fi11s espirituals, ambun domini que ha donat extrems genialsen Unamuino (Niebla) i Pirandello (Sei per-sonaggi).

A les darreres novelles de Valle Inclam,el personatge central no és ,pas una figurahumana, sinó un retaule de figures agru-pades a la cort espanyola d'Isabel II. Si-tuant aquestes figures en una mateixa classesocial ens donen un segon tipus de novellala narració proletària—Gladlcov, Zuazagoi-tia—, militar — Babel, Glaeser, Sender — orural—Lydia Seifu'lina.

Finalment, dins la tendència que mega laqualitat de protagonista a un sol perso-natge, trobem les fibres que donen a I'arn-bient la direcció espiritual de l'acció. Elteatre ha explotat preferentment aquest filóLenarmand (Le simoun, La Dent Rouge),d'Neil (Anna Christie), Vildrae (PaquebotT enacity), etc.

Aquestes són, a grans trets, les dues ten-dències que predominen al camp de la mo-vel.lístioa actual. Anotem també una majorpreocupació formal, sobretot a les obres dela primera tendència que es presten a usi

LLI p,DES per ales Belles Arts I joc mental el rit ladíssum em contraposició

a les obres el ritme narratiu de les qualsi Art s I n d u s t r a I s pressuposa un estil que podríem dir-ne

BANYS NOUS, 5 - Telèf, 20542fl uvial.

GUILLEM DIAZ PLAJA

La més ampla definició—fragment d'his-tòria possible—no precisa prou bé—i potserfins i tot equivoca—l'essència del gènere no-vellístic. Repetim alguns tàpics; això no éspas massa blasmable; els tòpics tenen uninterès de definició petrificada i primària.Diem : novella ; que vol dir : cosa nova.Novella que se nos ha avenzindado en nues

-tro Reyno y usa Italia((, escriu el pare JosefValdivielso, en l'aprovació d'un llibre deTirso de Molina, j afegeix que és uexercicio

James Joyce en la intimitat de la sevacasa de París.

vituperado de unos y defendido de otros»( 1677). Bé. D'això no en treiem gaire l'ai-gua clara. Una cosa és precisa : l'origenitalià. (Podem detallar : Bocaccio, Bandello,Sannazaro.) Però hi ha també, des de moltabans, novelles en vers, romantzs (Lance-lot, Tristany, Merlín).

Bé. Tot això, com actua davant el con-cepte de novella que avui ens ks familiar?

Molt escassament. Hi ha dos canins pa-rallels de novella. Um d'idealista que vadels llibres de cavalleries a les novellespastorils ; l'altre de realista, que va des dela novella .picaresca als quadros de cos

-tums. Però cap d'aquests oamims ino potdir-se que sigui precedent immediat delnostre concepte actual de inovella.

Es al segle passat que cristallitzà el gè-nere, per urna línia de constructors de no-velles que va des de Madaame de Laffayettea Stendhal. Després—de Stendhal a Zola-assistim a la resolució definitiva de totsels problemes constructius, i la novella pranla seva majoria d'edat. El segle xix és elsegle d'or de la novella.

I bé : és exactament el concepte de no-vella del segle passat el que avui té unamés alta vigèincia?

No. Han actuat damunt d'ell considera-eions estètiques di-verses. Amb un criteri es-quemàtic podríem reduir -les a dues : laprimera és la preocupació per l'alentiment

W& N'

VALORACIONS ACTUALS

El concepte de novellaELS LLIBRES

Josep Pla, El sistema de 1~rancesc Pujols. Manual d'Hiparxiología(Llibreria CaEajònia)

Arnoid BennettA Anglaterra, el nom d'Arnold Bennet,

quant a popularitat, venia immediatamental darrera dels de Shaw i Wells, i potser,en certs sectors de públic, era més apreciatque aquests dos, la copiosa producció delsquals sobrepassa pel que fa a la quantitat,1 qui sap si aquesta és una raó de la sevainferioritat. El] mateix, però, no donavacap importància a gran part dels seus !]li

-bres, que qualificava de pot-boilers, és adir, destinats a fer bullir l'olla. PerquèBennett ha estat un home pràctic, raonable,un treballador assidu: qui sap si precisa-

LI

Abans de conèixer personalment En Pu-jols, ja sabia que es dedicava a buscar laveritat, i que si no l'havia trobada, ben pocli'n faltava. Aquesta feina, com es com

-prèn, no és curta. De tota la vida tots elsfilòsofs s'hi dediquen, i després de tants se-gles, es veu que no l'han trobada, fins quel'avenç de les ciències positives ha permèsaquesta glòria a En Pujols. Quedem, doncs,que la fevna havia d'ésser llarga per la sevamateixanaturalesa. IEn Pujols hi ha es-merçat vint-i-cinc anys, i, com que el nostreamic viu de renda i no té gran cosa més afer sinó estudiar, és fàcil de veure quevint-i-cinc anys de la vida d'iEn Pujols voldir gairebé tant com quaranta cinc de lavida d'un altre.

Jo ino sé si l'ha trobada o no ; ell ho as-segura .amb tanta fermesa, que a penes ensqueda cap altee remei simG creure ho. Amés a més, el llibre en què Josep Pla exposael sistema de Francesc Pujols s'embnamcaamb una mona de coneixements que no en-tren gaire en el camp usual de les mevesactivitats. Per tant, no puc pas assegurar,per la meva banda, que En Pujols hagiconquistat aquesta glòria tan gran per alpaís que l'ha vist néixer. (I ho dic .així per-què En Pujols, que és um gran ,patriota, es-tima més el seu descobriment .per haver-sefet a Catalunya que no pas per haver -lo fetell.) A més a més, ben pocs profetes ho hamestat en la seva pàtria i en el seu temps, iEn Pujols, que sap això i té confiança enel seu sistema, no s'amoïna gens perquè noel comprenguin ; .està taro segur de tenir laveritat, que el triomf de les seves idees noel preocupa gota : no li ve de cent mi dedos cents .anys. I si això no és una provaque el clixé del Pujols humorista és falsperquè és parcial, i que hi ha un Pujolsprofundament seriós, preocupat dels proble-mes reconeguts com a més essencials per lagent que pensa; si això no és una provade 1a bona fe d'.aquest home, no hi ha res afer per° convèncer un públic d^esvesat de lesespeculacions filosòfiques, per la senzilla raóque el país no produeix gaire matèria d'a-questa, i la poca que produeix és, de molts

Laietana, 18, pral., BDirector

Carles Osaorio

Autoritzaciona pera noves indústries

Noves instal'lacionscanvis i trasllat:

Certificats deproductor nacional

Contribució industrialterritorial, utilitats

Expedient: de proteccióde l'Estat

Representant especiala MADRID

anys ençà, més de reflex que no pas ori-ginal.

Sense cap dubte, en un altre lloc de mésdensitat filosòfica, el llibre d'En Pla sobreel sistema d'Era Pujols hauria merescut co-mentaris; ara que potser mo haurien estatde la mena que es pensa En Pia, que en laseva darrera obra ha vingut a fer prop d'EnPujols, el paper d'Ehermann prop deGoethe (salvades, totes les distàncies quecalgui), s, per tant, aquest llibre gairebéha de catalogar-se entre les obres del filò-sof de Martor€ll i no entre les del redactorde La Veu.

La meva incompetència pel que fa alfons del llibre, no em permet ficar-m'hisinó de biaix, tot esperant que els profes-sionals de la filosofia hi diguin la seva.D'altra banda, els lectors de MIRADOR re-cordaran un resum d'aquesta obra, escritpel .propi Pujols, publicat en les nostres pà-gines fa un parell de mesos. Essent el lli-bre el resum de vint-i-cinc anys de medita-cions i estudis, ningú no el pot haver resu-mit millor que el propi autor em el curt es-pai d'un article de setmanari.

Pel que fa a mi, m'ha sorprès de ball an-tuvi la veneració de qué tot d'una l'amicPla s'ha sentit posseït envers la ciència, lamofa de la qual 1i havia proporcionat temaper á alguns articles humorístics. Qui sapsi el fet de militar en un partit pohtic tanformal con la Lliga 1i ha infós el respectea les assignatures més abstruses. No caldir com totes des persones serioees celebra-ran aquest carsvi.

*5*Quan jo em dedicava a disciplines més o

menys biològiques, vaig apendre una pilade coses que m'han estat útils per sempremés : l'amor a 1a precisió entre elles. Aixòaplicat al llenguatge, vol dir que cada ter-me sigui usat per significar estrictament elque s'ha comviingut universuïment que sig-nifiqui. Davant, doncs, de frases com «dafàrmula general de la simbiosi nutritiva ésla parasitosi perquè no existeix cap orga-nisme que directament o indirectament nosigui paràsit d'un altre», o «tota nutrició ésun empelt», m'ha calgut reconèixer que EnPla i Le Damtec, per exemple, parlen unidioma científic diferent. .

També vaig apendre el valor de l'experi-montació, i davant l'escala onto- biològicaque ens presenta el llibre aquest; he supo-sat, encara que no s'indiqui, que es tractad'allò que se'n diu una ahipòtesi de tre-ball». Donem ho .per bo, mentre el resultatd'aquest treball també ho sigui. Però re-peteixo que els meus limitats coneixementsen la matèria no arribein a permetre'm elluxe d'una afirmació així.

s*^Com tamlbé deuen- saber els nostres lee-

tors, perquè de molt temps que en parlemen la secció de Mirador indiscret, , En Pujolsha fundat una nova religió. Doncs bé, elManual d'Hiparxiologia compendiat per Jo-sep Pla els farà conèixer aquesta religió,que, com la d'August Comete, es basa anles ciències positives. En Pujols creu ,quela conciliació de la religió i la ciència no naestat possible fins ara, perquè, segles en-rera, com volíeu conciliar-les, si la igno-rància, àdmhuc la dels savis, era tan gran?Ara que, és la seva, la religió que Em Pu-j ols ha conciliat amb la ciència. E1 fet quesigui una religió pura, és a dir, neta de mo-ral i de sanció, fa creure al seu .autor quetindrà una gran difusió. Fóra insensat defer .averanys sobre aquest punt. De mésverdes n'han madurat. I si no, vegi's lasort de moltes doctrines teosòfiques, ambles quals la d "Em Pujols té un innegableparentiu, no sols de fons, sinó en la formade deixar amar afirmacions que hi ha moltafeina a demostrar científicament.

*5

Però tot això, tinc interès a repetir-dho,no passem d'ésser acotacions margiinals a unllibre que es mereix un comentari aprofunditper part de qui pugui fer-ho.

Des d'un punt de vista d'espectador delsllibres, no queda .altra posició possible quela de saludar la seva aparició com el querealn'ent és i amb el desig que matèriescom les tractades en el Manual d'Hiparxw-logia trobin en català un conreu sistemàtic iseguit.

JUST CABOl

Arnold Bennett, per Matt

ment li ha mancat una engruna de folliaper ésser um gran novellista.

Nascut prop de Hanley, el 27 de maigde 1867, tota la vida volgué ésser un pro-vinciá, amb urna certa afectació. Li agra-dava contar que no podia passejar .per una

ciutat com Londres, i sobretot París, sense

que se li acostés un guia a oferir-li els seusserveis. Igualment deu el seu lloc en laliteratura a les seves novelles sobre la vidaprovinciana , en les cinc ciutats que quasiera petit contemplava des del turó de ToftEmnd : «Bursle_v i Turnhill al nord, H.amnbrid-ge, Knype i la distant Longshaw al sud,Hanbridge i Bursley ajuntant llurs braçosa l'oest». La resta—teatre, periodisme, crí-tica—és secundària.

Arnold Bennett no haurà estat un es-criptor d'una gran imaginació, però sí unobservador minuciós, els procediments no-vellístics del qual s'han comparat a uncinema alentit. El camp de les seves no-velles és la burgesia modesta de botiguers,funcionaris i membres de professions libe-rals, sense cap relleu de caràcter que enfaci uns éssers excepcionals; el domini de

la seva psicologia és, per tant, simple, puixque es limita .a una burgesia mitjana enquè el refinament és desconegut, la mtelli-gència senzilla i la complexitat limitada alssentiments. Si les seves novelles són pobresde poesia, d'imaginació i de problemes, estransparenta en elles, en oanvi, el fons comúde tota urna classe nombrosa i gairebé de totun poble.

Fonamentahmemt anglès, derivant de Dic-kens i d''Eliot, Arnold Bennet, iperò, haestat format en l'escola dels realistes fran-ceses, Flaubert i sobretot Maupassant. Al

rnks anglès dels temes, aportà una tècñicaxapa d'influències europees.

Després de la sèrie de novelles de lesCinc Ciutats, publicà, pocs anys .abans dela guerra, Clayhanger i Hilda Lessways,la mateixa històriá d'una parella vista pel Pmarit i per la dona, inferior .a aquella sèrie.Hom +regué que ja no tenia res més adir d'origma'l. Per demostrar el contrari,volgué amb Riceyman Steps aplicar al Lon-dres sòrdid els procediments d'anàlisi mi-nuciós que li havien reeixit amb la petitaciutat. Alt funcionari, durant la guerra, al

ministeri d'Informacions, volgué escriure elseu ]libre de guerra, Lord Raingo, ensopidanovella de clau. I encara en seguiren d'al-tres, sense superar mai els seus quadrosdel Staffordshire.

Ara, amb motiu de la saya port recent

(28 de març), un crític ha dit que serà laprova de l'aigua i ano la del foc, que s'a-plicarà a la producció d'Arnold Bennett :una gran part anirà a fems, però en su-raran uns quants volums : The old wives'tále, els ja esnemtats de Five Towns i,per a l'historiador, els estudis autobiogrà-fics, testimoni de la dualitat espiritual dela generació de l'autor.Recordem, de passada, que Josep Carner

traduí al català, i les publicà 'la BibliotecaLiterària, algunes novelles de Beminett.

911111111111111111111111111111111111111111 H 1111111111111 P

nllluIII I I I I II 1111u111111I11111111II I II I I II II1111I IIUI

ESPECIALITATEN LA MIDA1 lanme I, 11Telèf. 11655

Ha sortit el primer número de

FOÐOERAFÐAREVISTA MENSUAL DE CRÍTICA DE DISCOS

1 INFORMACIÓ

SUMARI DEL PRIMER NÚMERO:

El valor social del fonògraf, per Henry Poulaille.Música orquestral í de "càmera", per BaltasarSampec — Opera í músíca vocal, cors í solístes,per Joan Grau. — Opereta, sarsuela, cupleis íballables, per Rafel Moragas. — Jata í films so-nors, per Adolfo Salazar. — Música típica ípopular, per Joaquín Terina. — Díccíó, per JoanCasas. — Ràdío, per Enric Calnef. — Díbuíxos

í fotografíes

Serà una de les revistes més perfectes en el seu gènere

Preu: 0`50 ptes. Subscripció anual: 5 ptes.

Redacció i administració : Pelai. 62 - B A R C E L O N A

NO DEIXEU DE COACPRAR-LA

Màrius, de Marcel Pagnol, fraduïf per Sagarra (NoveEa€s)Potser sí que és veritat allò que hom ha ha creat — sense cap exageració — un dra-

dit tantes vegades de la vida d'aventura, ma d'altíssima qualitat.que aquells pels quals té més encisos i està Ben poca teoria, ben poc encaparramentmes plena de bellesa són precisament els trobareu en aquest Màrius — i no obstant,g11 e no l'han seguida mai. Però allò que tenim entès que Pagnol és un dels autorsSÍ ho es, és que les sirenes de la invitació francesos que treballen més temps davantal viatge tenen una veu dolcíssima i una les seves obres—, però sí hi trobareu un ca-canFó plena de fetill per aquell que les liu d'humanitat i una veracitat de senti-escolta per mica de sensibilitat que pos- ments, un frescor d'expressió i una profun-5eeixi, ditat de caràcters que no necessiten pas ai-

La taverna de Marsella on té lloc l'acció de «Màrius u

Qui de nosaltres, més o menys recòndi- xaplugar-se sota cap bandera de renovalla-tament, no ha sentit, un dia o altre, el I ment, de rompiment de motilos ni de re-formidable poder d'evocació d'aquells noms dempció humanitària.rics isonors, plens de prestigi salvatge i E1 turment de Màrius, sollieitat tan di-paradisíac, atapeïts de significació per a versament per l'amor i per la vida marine-un enteniment i una educació d'occidental, ra, els seus dubtes i les seves vacillacionsde les innombrables illes que trinxen amb la seva resolució darrera, abans de la be-la seva munior la bandá austral de Tenor- llíssima renúncia de Fanny, quan Màrius esme Oceà Pacífic, mar d'aventures i d'he- troba en aquell ,punt en què el seu destí esroisme, de lluites i de repòs? Les Noves pot decidir per un costat o altre i Fanny sa_Hèbrides, les Marianes, les Marqueses, les crifica tot allò que és seu per no retenir-10

Gilbertes, Hawai... i les Illes de Sota el al seu costat, car sap que mai serà feliç,Vent, amb les quals somia aquest pobre que sempre somiarà amb allò que no coneixMàrius del port vell de Marsella que des encara ; la bonhomia de César, pare dedel taulell del bar del seu pare cscoita la Màrius — aquest sí que no ha sentit mai lacrida de la mar, amb els seus perills, amb cançó de les sirenes—, el seu concopte dela seva poesia i am!b la seva glòria, que l'ho,nor, primari i rectilini, llençant al seuacabarà erryportant-se'l amb ella, cap a veure fiil el cinturó que aquest ha deixat oblidat ales estrelles del cel del Sud, més grosses, casa de Fanny, concepte de l'honor que noanés brillants que les nostres, en direcció el priva pas de fer trampes jugant a laa la Malàsia, que és on va el vaixell en manilla «entre amics», com ell mateix ensel qual s'embarca a darrera hora amb el diu ; el tipus d'Honorina, les seves mane-cor destroçat ; un veler que alça la majestat res, les seves reaccions, amb el record dede les seves veles damunt el fons del cel. 1a germana que va fer tan mala fi ; el ma-Aquest Màrius á l'orella del qual han anat riner d'aigua dolça que s'ofèn d'aquella ma-vessant el seu verí tots ais marineres que mera davant dels «greuges que s'infereixen avan i vénen d'aquelles meravelloses terres la marina francesa» en tocar algun punti li n'ham fet passar tota la bellesa per da- de la seva vida privada ; el senyor Brun ; ivant dels seus ulls encantats mentre .anaven ol magnífic senyor P.anissa, que és un delspaladejant aquella copeta de conyac o entre tipus més ben dibuixats que hem vist; totglop iglop de pican. Aquest Màrius, el està pastat amb els vicis i les virtuts, ambcompany de somnis dól qual és aquell es- les qualitats i amib els defectes, amb lespellifat Pioocdll que no es podrà embarcar febleses i les fortituds de la humanitat.mai, i que per a nosaltres és e1 personatge En Màrius no hi ha res fora de lloc ; di-més carregat de poesia de tota l'obra. Les ficilíssim us serà de veure-hi alguna cosaseves paraules, cixamorades de melangia i que pugués semblar gratuita. No hi ha capd'enyorament d'allò que no ha conegut mai caràcter fals . La peripècia es descabdellaam.b els seus sentits corporals—però que ben bé d'acord amb la manera d'ésser ambpotser per això mateix aquest enyorament què se'ns ha presentat cada personatge. Ai aquesta melangia són més profunles 1 estones divertit de bo de bo, sense cap con-en la seva ànima—.a l'acabament die l'o- 1 cessió a la xavaoaneria, a estones d'una in-bra, la clouen amb un accent del lirisme tensitat dramàtica fortíssima, tat mesuratanés pur, all seu punt just, és una obra que no us

Pagnol, .amb uns personatges fet i let avorreix gens ni mica i, a més, d'una ex-ben vulgars, amb un ambient completa- celentíssima qualitat. Serà qüestió de con-ment quotidià, amb un llenguatge corrent vèncer-se d'una vegada que no cal que unai amb unes expressions sensibles i humils, obra ens faci badallar per dir que és bona.amb tot d'elements que tants i tants trans- En la traduceió, lleugera i correcta, Jo-eendentalistes no sabrien nas què fer-ne ; sep Maria de Sagarra ha sabut adaptarsense cap pretensió de calçar-se el coturn, encertadament i amb tota frescor al nostre

llenguatge els modismes i frases fetes mar-sellesos de què está plena l'obra original.Dubtem que Pagnol pugui trobar un tra-

GRANS NOVETATS EN ductor millor en qualsevol altre idioma.CORBATES INABRU6ABLES Quan a la interpretació, portada amb

completa idoneïtat per tota la companyia.ILa presentació, potser massa pobra ; una

Jaume 1, 11 obra com aquesta mereix una mica més

Telèf.11655 d'esplendidesa,JOAN CORTES

/'T\\

—j^

aquest camí que cada dia sembla petjaramfb més convicció.

La serietat de concepte i les magnífiquesqualitats violinístiques que caracteritzen lesinterpretacions de Francesc Costa, es ma-nifesten també amb un esclat remarcableen les seves versions de les grans obresclàssiques de la literatura violinística, comen els concerts de Tartini i de Vivaldi, o

i

,',,

La Mistinguett i la RaquelAquesta setmana hem tingut a Barcelo- talls més insignificants de l'espectacle. iEn

na dues estrelles internacionalíssimes. Per un moment donat, la Mistinguett va llen-una banda, la Mistinguett, amb els seus çar-li un ram de flors ; la Raquel no féu elseixanta quatre .anys, les seves dotze giris, més petit gest per recollir -0o. La gran sortel seu Earl Leslie, els seus deu boys, els que un senyor que l'acompanyava, tot som-seus decorats tronadíssims, i, cobrint-ho tot riures sota el seu nas d'israelita francès,

va caçar-lo al vol...x v x

• , [,) L

L I ITIÐI LA ACÚSICATeatre Txecoeslovac

Francesc Costa Un dels moviments dramàtics més consi-derables de l'Europa actual — si prescindimde la Rússia soviètica — és el de la jovenació txecoeslovaca. Fora de Txecoeslovà-quia, hi ha nuclis de renovació dramàticaa Berlín, Londres, París i altres grans ciu-tats ; Praga, però, és un gran laboratori emel qual totes les experiències, totes les nove-tats, tots els a treviments, s'intenten d'unamanera constant, intel.ligent i metòdica.

Abans de la guerra, el Teatre Nacional dePraga, aleshores idirigit artísticament perJaroslav Kvapil, havia assolit una fama benmerescuda. Represes les activitats artísti-ques, que el conflicte interrompé, la direcciópassà a Hilar, home de forta personalitatdins l'ànima del qual la intelligència ha ha-gut de lluitar aferrissadament contra el tem-perament, per a fer-lo anar del seu expres-sionisme originani a la seva fórmula actual,el acivilisme», que consisteix a fugir delrealisme per a crear una realitat teatral.Segons Hilar, no cal crear la il•lusió de larealitat, sinó el que ell en diu l'espai dramà-tic, dins el qual és realitzada la idea delpoeta.

Hilar, d'acord amlb la seva doctrina, hafet grans realitzacions, ajudat per l'erudicióliterària de F. Goetz i pel geni de VeastislavHofman, un dels millors decoradors contem -poranis, sense oblidar l'eficaç collaboració

de Karel Dostal, actor i metteur d'una ex-quisida sensibilitat.

Un altre gran director s'ha manifestat alteatre Municipal de Praga : Jan Bor, autorde les més admirables realitzacions que hompugui imaginar, a base d'adaptacions de

Dostoievski. iEn aquest benemèrit teatres'han revelat régisseurs d'un rar talent, comsón ara : V. Novak, M. Svdboda, K. Kodi-cele, B. Stejskal i, entre els joves, Honzei Frejka.il a gran figura del teatre txecoeslovac ac-

tual és Karel Txapec, del qual ha estat re-presentada a Barcelona una bellíssima obra,I. U. R., en la traducció que en féu CarlesCapdevila. Txa,pec, .ple d'humor, d'esperitnou, d'inquietuds profundes, ha donat alteatre del seu país unes quantes obres deles quals s'enorgulliria qualsevol gran lite-ratura : La vida dels insectes, El cas Ma-hròpulos, Adam el Creador... Totes elleshan obtingut un èxit ressonant i han enve-llit en els cartells, àdhuc traduïdes a llen-gües estrangeres.

Un èxit semhlant han conegut les pro-duccions de Framcesc Langer, autor que téun meravellós sentit del teatre. Langer ésmetge militar i va fer la campanya de Si-bèria. Les ,penalitats que hi sofrí li hanafinat de tal manera la sensibilitat, que haassolit una profunditat d'ànima, un humortendre, un sentit tan personal de la vida,que inútilment cercaríem en cap altre ar-tista actual d'aquell país. IEl seu humor plede tendre optimisme es palesa en Un camellpassa pel forat d'una agulla; les seves dotsd'introspecció psicològica es manifesten enGent de la zona ; el seu finíssim sentit delcòmic, en Gran Hotel Nevada. La seva granobra, però, la seva obra de ,plenitud, és Laconversió de Ferdys Pistora, estrenada pelmarç del 1929. Aquesta obra fa de Langerun Dickens o rm Gògol de Txecoeslovàquia.

Un altre autor que ha assolit un granèxit és el coronel Medek, el qual, desprésd'haver publicat un remarcable llibre de poe-mes i una sèrie de cinc novelles, debutà alteatre amb un drama heroic en tres actestitulat El coronel Suec, inspirat en un epi-sodi de les legions txecoeslovaques de Sibè-

ria. Es una obra d'una enorme intensitatdramàtica i d'un gran interès teatral, en laqual no intervé cap dona.

En la producció txeca dels últims anys,hi ha unes quantes obres de molt mèrit.Per a no fer massa llarga aquesta informa-ció, esmentaré solament el drama Irene, deJaroslav Hilbert, el creador del modern tea-tre txec; un Sant Wenceslau, de StanislasLons, de gran tensió dramàtica ; L'home nuentre espines, d'Edmond Konrad, que jas'havia acreditat amb la seva Comèdia dinsun cub ; i, finalment, L'Amor no ho és pastot, de la senyoreta Olga Scheinpfugova,que és, demés, una exccllent actriu.

Ultimament ha estat fundat a Praga unTeatre alliberat, els animadors del qual són

els joves Voskovec i Weryoh. Hi han repre-sentat moltes produccions estrangeres, diver-ses revistes i unes quantes obres de tendèn-

s cia sobrerealista.ARTUR PERUCHO

Francesc Costa és un dels pocs artistes3ue se sent fortament atret pels aspectes-ous de la producció musical dels nostreslies i, d'aquesta manera, demostra posseirun concepte just de la missió que ha d'a-_omplir avui el gran virtuós modern.

A l'altitud en què es troba avui aquestartista, l'ascensió, cada vegada més difícil,lemana una tal concentració d'energies, queno és rar de veure estancar-se en un nivell,onfortable les més sòlides vocacions. Ambun domini tan brillant dels mitjans instru-mentals, com e1 posseeix En Costa, i elsentiment d'haver «arribat)), és evidentmentmolt més fàcil posar-se a administrar lesdots naturals i les perfeccions adquirides,que realitzar l'esforç de renovació i de su-peració que la plasmació de noves moda-litats musicals imposa a l'artista interpre-tador. I quan hom sap, a més a més, queaquest esforç no tindrà una recompensa im-mediata, sinó que, tot al contrari, hauràd'afrontar encara la prevenció i la inèrciad'un pÚLblic addicte, que no li demana talcosa i fins 'i tot li ho pot pendre malament,la gesta de l'artista, evidentment, fa el mà-xim respecte i ha d'ésser enaltida com esmereix.

Francesc Costa ha incorporat enguany alseu repertori la versió per a piano i violíde la suite de Pulcinella, de Strawinsky-Pergolesi. I val a dir que l'ha imposada il'ha feta triomfar sorollosament.

La transcripció d'aquesta obra pels dosinstruments solistes esmentats presenta unasèrie de problemes instrumentals d'una di-ficultat exoiibitant, que posen a la més duraprova la tècnica i la ((forma)) del concer-tista.

En aquesta obra En Costa dóna real-ment la mida de les seves facultats excep-cionals. La seva versió, a més a més dela pulcritud .amb què és dit tot el detall i elmagnífic aplom amb què són posades lesgrans línies de la composició, té perfil propi,té aquell do imponderable de suggesttb,aquell accent personal inconfusible que sónqualitats molt rares en les interpretacionsde la música moderna que estem acostu-mats a sentir.

Cal felicitar l'artista pel triomf obtingutamb aquesta obra i animar-lo a seguir per

Mistinguett

i donant prestigi a la polsaguera de la tour-née, la fama del seu nom i el nimbe deglòria que la ciutat de París ha posat enel front venerable de la seva vedette na-cional.

Per altra banda, hem tingut la RaquelMeller, encara jove, encara bonica, en laplenitud de la seva forma. Perd mentre laMistinguett lluita desesperadament amb elhandicap dels anys i fa els possibles per po-sar-se a to amb la seva època, la Raquelprefereix no moure's del repertori que lidonà la fama i se'ns presenta amb el mateixRelicario i l'ancianíssim Ven y ven que lallençaren pel camí de la glòria des d'aquelladel Parallel on debutà fauna vintena d'anys.

En la nit del debut de la Mistimguett, aI'Apolo, Raquel Meller ocupava una llotjade prosceni. Portava un magnífic vestit ver-mell, un capell vagament siberià, i aplaudiaamli una tenacitat potser exagerada els de-

El violinista Francesc Costa,1'er Ramon Casas

en la Sonata a Preutzer, que han estatsens dubte, amb la suite strawinskiana, elsmoments culminants de les recents actua-cions del nostre artista.

Alexandre Vilalta, com sempre d'una in-telligènci.a i d'un tacte exemplars en l'artdifícil d'acompanyar, pot apuntar-se 'unapart important dels entusiastes aplaudi-ments amb què e1 públic premià la tascabrillant dels dos concertistes.

ROBERT GERIiARU

Com que quan surtin aquestes ratlles laMistinguett ja serà fora de Barcelona, sem-bla que ja ens podem permetre el luxe dedir la veritat. La veritat, en aquest cas, ésque l'exhibició de la vedette nacional fran-

cesa ens ha produït urna indissimulable sen-sació de pena. En els moments en què 1'es-tròpit del jazz era més fort, quan els boystiraven enlaire la respectable humanitat del'estrella parisenca, l'espectacle agafava unatristesa sublim. Pobra Mistinguett! !Elsaplaudiments que venien després, eren la

consagració d'un èxit de pietat.Sempre ens recordarem d'aquesta vetllada

en la qual una artista que ha tingut alsseus peus el tot París, que ha sopat quan

ha volgut amb el President de la Repivbli-ca, que el seu ,país l'ha elevada a la cate-gana de símbol nacional, venia a presen-tar-se al públic de Barcelona en el marc pocbrillant del Teatre Apolo i voltada d'unacompanyia de cinquè ordre...

1 el més trist del cas és que la Mistinguettno fa pas aquesta tournée que podríem qua-lificar de pòstuma per raons de necessitateconòmica. No. Mistinguett és molt rica.Aleshores ?...

Ah!, aleshores, hi ha aquest misteri del'embruixament del teatre, que només espot compendre després d'haver mort molteshores entre bastidors i que ha fet tantesvíctimes a tot arreu del món.

Mentre 1a Raquel ha treballat al Passeigde Gràcia, Mistinguett era al Paraliel, apocs metres de distància del llac on la ve-dette barcelonina va començar la seva car-rera artística. Amb una mica de bona volun-tat podríem domar a aquesta circumstànciauna mena de significació simbòlica. Peròmés val no insistir.

La Raquel és, encara, molt bona. Peròel seu gènere ha passat de moda. El pú-blic d'avui reclama una mica de novetat, isi tolera les violeteras i les monjitas i elsrelicarios és perquè van avalats pel presti-gi indiscutible de l'artista que els presenta.Tot £a preveure que una cançonettsta, perbona que fos, que volgués aguantar-se avuidia a base d'aquest repertori, seria rebutja-da francament. Però aquí, precisament, estàe! miracle de Raquel Meller...

J. M. P.

CAACISERIA

' VidalF, uehils32=Avinguda Porfa1 de 1'Angel=34

7, Plaça Universitat, 7BRUSES models especlals, des de 12 pessetesSUETERS nova collecdó, des de 8 pessetesMITJONS canalé dibuixos exciusius, des de 350CAMISES OXFORD PANAMÁ

" Esterilla' amb coll, 12 pessetesI OCADORS ARGENNTIS

PC) a SENYORA, des de 7 pessetes

72 models de colls forts i flulxosa 1 pesseta 3 per 2'50 ptas.

La col^lecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'Arxiu Històric de la Ciu-tat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots elsdies feiners de 9'30 a 1'30.

Mor^a^O^

presentarà DIVENDRES, DIA 17, a la nit, al

9ür^c^^a pape

EI famós film de JAMES CRUZE:

La Caravana de I'Oregon(3.000 metres)

en una nova còpia inédita a BarcelonaDiverses cintes curtes completaran

el programa

A partir de dimarts, dia 14, es posaran a la venda leslocalitats al CINEMA PARÍS

Butaques: 2 pessetes. Especial: 1 pesseta

TEATRE CÁTALA NOVETATSCompanyia catalana, direcctd:

CARLES CAPDEVILA

Avui, a la tarda, espectacles per a infants.

Les aventures d'en Massagran

de J. M. FOLCH i TORRES

Cada nit, la millor comèdia de PAGNOL,

A ARIUStraduïda per SAGARRa

Es despatxa a Comptaduria

Teatre Català ROMEACompanyia catalana VILAeDAVI

Dissabte i diumenge, tarda i nit, l'obra triomfal

ELS CRIMINALS7 accions simultànies en 7 escenaris.

Més de 50 intèrprets. Original presentació.

Totes Jes nits, a un quart d onze

ELS CRIMINALS

EL DARRER FILM DE CNAPLIN

"Les llums de la ciutat"Els que han vingut exclusivament per a I cls que no perdem fe ni el ck ema silent,

riure, a riure del grotesc que acompanya el ni en l'home únic que no s'ha disposat agest i la persona de Chaplin, ,potser s'ihan seguir la moda cadica dels temps.sentit un xic defraudats. IEn acabar el film i Després de la seva darrera aventura — altornar la sala a la llum, algunes persones redós d'un circ ambulant amb una noia elfurtivament porten llurs mocadors als ulls. bell mig — l'hem retrobat idèntic, passejantQui no copsi la profunda pietat, el sentiment la seva nostàlgia inguarible sota les llumstràgic de la vida que anima l'art de Chaplin, de la ciutat, mancat del més elemental sen-

Una escena de «Les llums de La ciutat„

sat de les novelles, ha recorregut a les obresd'histèria servides sense enfarfec erudit i alsreportatges, que ino són sinó documents.Fins sembla que el documental, d'ençàque Paul Morand subtitulà així el seu New-York, sigui un gènere literari creat no fagaire.

I en ]'ordre del cinema, la producció cl'a-quests darrers anys augmenta en docume'n-tals, categoria en què cal llncloure els noti-ciaris i podrien caibre-hi molt bé gran nombrede films on l'anècdota només és e!! tènuelligam que enllaça un seguit de docu-ments, als quals de vegades arriba a fernosa aquell lligam per tènue que sigui : homs'adona que la fusió no és prou completa ien percep les rehaves. De vegades, però, l'a-nècdota serveix per millor fer ,passar el do-cument.

Però potser fóra suposar massa curiositatexplicar la voga dels films documentals pel

sol interès del públic a informar-se. Per for-ça ha d'entrar -hi també l'atractiu de l'exò-tic i de l'inconegut i la poesia que se'n des-prèn. I encara, cal dir-ho, el públic, el nostrepúblic, amb prou feines suporta tota unasessió de cinema a base de documentals ; total més se n'empassa un de barrejat ambfilms d'imaginació, que amb el noticiari queobre els programes ja fan dos documents.N'hem tingut la prova en les recents ses-sions especialitzades del Lido, que no atre-gueren la massa d'espectadors que es merei_xien molts dels films presentats en elles,però tenim confiança en l'èxit, a la llarga.

Si només a una mínima quarcititat de per-sones és permès de visitar els escenaris mésallunyats i els països més atractius, d'assistirals esdeveniments més notables de tot elmón, el film documental porta pertot, hofa veure tot amb els propis ulls, amb unamínima despesa i una mínima incomoditat.Si els films d'imaginació sustreuen de larealitat, en els documentals no hi ha subs-tracció, sinó substitució : quant als efectes,és igual.

En aquest temps de balbuceig del sonor,gairebé arreconades les pellícules mudes, elbalanç de l'aficionat al cinema comptaràentre les partides positives, molt poc defilms parlats, perd un gran nombre de do-cumentals, sonors o no. I, com dèiem encomençar, apreciarà més pel valor docu-mental que per l'anècdota, films com Diegrosse sehnsucht que l'introdueixen en el

món dels studios del cinema, o les visionsalpines i les curses d'esquís de Tempestatsobre el Mont Blanc, que no pas tal trans-

plantament d'una comèdia o d'una opereta.Recordarà amb més autèntica emoció elvol de Byrd sobre l'Antàrtic o els homes iles bèsties d''Africa speaks, que tal film aca-bant en el casament de la feliç parella i elcàstig del malvat. Preferirà a una revistasumptuosa i poca solta, qualsevol enfilall de

visions exòtiques que sap que no podrà mai

assolir per cap altre mitjà que el cinema.Més s'estimarà el document autèntic, en-cara que estigui mal compost, que tot elluxe imbécil d'una opereta cinematogràfica.

1 fins, d'un gran film com Ombres blan-ques, en rebutjarà la idea tendenciosa iprimària per no quedar-se sinó amb l'enor-me valor documental — i poètic — del pri-mer film sonor que no ens va fer pensar,

sortint de veure'l, que havíem perdut e1temps.

C.

BASTONSNOUS, FORTS 1 A BON PREUPASSATGE BACARDI (Rambla -Plaça Reial)

Ni la paraula document ni e! que ella ex-pressa són coses noves, és clar ; però maicom ara no n'haureu sentit parlar tant, entots els ordres. El món contemporani no salsté set de precisions, sinó que se la pot sa-tisfer, perquè tots els ave.nços conspiren aapaivagar-la-hi. Sembla també que la sen-sibilitat de la gent d'ara no respon tant ala imaginació com la de la gens d'bans. Siuns moments el lector de llibres s'ha can-

D'un documental sobre Africa

^GSt^

Gràcia i sal a tones té

(La Ñòvía d Espanya)

IMPERIO

ARGENTINAen

Su Noche de BodasAneu=la a veure amb Pepe Romeu i Miguel Ligero en el

c®11seur ES UN FILM "AARAMOLINT"

bQo -^ain^°^t

9 installacions efectuades® són la major garantia

Servei tècnic d'urgència permanent a disposició del nostres clients

Han quedat instaliades les nostres oficines i salade demostraclons a la Rambla de Catalunya, 43, iConsell de Cent, 296. - Telèfon 24752. - Barcelona

Cioematogrtica "ASTREA", S. A.

v E L M A vPANORAMA DOCUMENTALS

comprèn ben poca cosa a la seva obra. Lacrueltat d'un Stroheim resulta caricaturescai falsa davamd d'una escena com la darrerade Les llums de la ciutat. Patètica dins d'unasimplicitat clàssica. Però no anticipem.

En l'any de gràcia del ciinema parlat, enple despotisme de la paraula, sols Ohaplinpodia arriscar-se amb èxit a aquesta aven-tura que consisteix a seguir fidel a si ma-teix. Fidel a1 seu art personal, apoteosi dela pantomima estilitzada fins a la màximaductilitat al servei de 1'exipressió moral.Chaplin torna a nosaltres en un film com

-pletament mut, en aquesta incomparableromainça, .agredolça, tallada ací i .a41à ambesclats de dalles; romança sense paraules ia que ve a repetir amib una nova variantel tema persistent de l'obra chapliniana.

El frau de l'existència enfront la nostraexigència punxant i inajornable de justíciai d'amor. Ningú veient-lo errar, vagabundobligat, no pot considerar que Chaplin, sotala seva aparença ínfima socialment conside-rada, sigui justament una ànima assedegadad'amor, però en el fons mancat ja d'esmaper exigir, sigui el que sigui, conformada enla seva impenetrabilitat i incomprensió; i elgran fons d'aquest tòpic dramàtic, és que tot

-hom i sobretot els desheretats de la fortunahi han de veure una plasmació de llurs propissomnis que en lloc de desoloure's on reali-tats, es trenquen en quimeres !

A través del temps, de) .pas de les modes,Chaplin presideix la perspectiva històricadel cinema. Ara és moda, entre els elementsque es diuen ells mateixos avançats, desacre-ditar-lo. Hom l'acusa d'haver compromèsaquella espontaneïtat dels seus primers films,per aquesta penetració i finesa psicológica deles seves obres cims, feixugues de poesia.DEI que hi ha és que, a cada Mm, C1-iaiplins'enriqueix de noves experiències psicològi-ques i que senseatemptar a la unitat magis-tralment precisa del seu carácter, esdevé méscomplexa i més atapeïda de ramificacionsenvers la vida autèntica .

EI filmi debuta amb una sàtira dirigidacontra el cinema parlat. Si l'atac és injust,revela en canvi la gelosa independència queanima Chaplin disposat .a batallar de fermper assegurar la independència del cinemamut, i en aquest sentit positiu val per a Mots

NOVETATS

EN CAMISES

Jaume 1, 11

Telèf.11655

La nostra sessíó vinentTa! com avençàvem en el nostre número

anterior, La Caravana de l'Oregon, l'epopeiade l'Oest realitzada genialment per JamesCruze, serà el film que projectarem en lanostra sessió vinent, que timdrú lloc diven-dres dia 17, com de costum al cinema Paris.

Amb la projecció d'aquest film, recordatpor tots els aficionats, no sols aportem unbon títol al programa que ens traçàrem enempendre una revisió del cinema mut, sinóque satisfem moltes demandes de reveure'lque ens havien estat formulades. Per satis-fer4es més encara, podem anunciar que elprojectarem servint-nos d'una capia novaacabada d'arribar.

La importància d'aquest film i les sevesdimensions ens indiquen de dedicar -li la ses

-sió quasi amb exclusivitat. Amb tot, abansprojectarem algunes cintes curtes, una decòmica ben triada de Charles Chasse i unade dibuixos.

A fi d'evitar les aglomeracions de darrerahora, tan incòmodes per a tothom, com po-gué veure's la darrera vegada, indiquein alsnostres lectors la conveniència per ells d'ad-quirir les localitats amb anticipació. Per afacilitar això, les posem a la venida el di-marts anterior, és a dir, el dia 14.

Sessions A rielAmb aquest nom, Armand Otero ha re-

près les sessions de cinema triat que l'anypassat inicià en el cinema Miria.

La setmana passada recomença amb unaprojecció del film Els germans Johnson al'A frica, important documental que no des-• ereix per res, sinó tot el contrari, d'Elsmisteris d'Africa, l'èxit del qual és prou re-cent perquè ningú no l'hagi oblidat.

Un film de la Bertini i un de Chaplincompletaven el programa. E1 primer, tot iésser de l'any 1908 —això ho deien els or-ganitzadors de la projecció — era un filmprou perfecte perquè no tingués gaire interèsretrospectiu. Amb tot, dava una idea exacte

tit social dormint profundament al cim dels del que fou la producció bertiniana, en ,altremonuments públics, incapaç de comipendre temps molt seriosa dins el cinema.res del cerimonial ridícul d'aquestes massis- E1 film de Chaplin era Carmen, una irre-ses construccions, esguardaint els homes i verent meditació sobre l'obra de Prosper Me-les dones .amb aquells ulls — els més bells rimèe, tan còmica com una mala represor'-del cinema—, tan candorosos. tació de l'òpera que Bizet compongué amb

La histèria la sabia tothom perquè valgui un llibret impossible, que un especialista -ènla pena de contar-la. Una circumstància la matéria extractà d'aquell llibre famós.fottuita — les oscillacions de doble persona- Pensar que Chaplin es preocupà una Ve-litat d'un milionari dit excèntric i que certa_ gada seriosament a fer un Napoleó! Quinesment s'acredita d'aquest qualificatiu — li complicacions diplomàtiques nio hauria por-

permet presentar-se davant d'una florista tat aquest propòsit convertit en realitat!ambulant cega, com un heme que pertany No ca-1 dir com desitgem a les sessionstambé al mateix rang que aquel! excèntric Ariel la continuïtat i prosperitat que bé me-que oscilla entre un afany de divertir-se i reixen.una atracció al suïcidi que Chaplin es cuidade mantenir a la ratlla.

Aquest mira sense ésser vist, però la sevamàxhüa illusió és que la cega vegi, senseque el vegi a ell. Bell i florit com les toiesde fiors que cada dia aporta a vendre, és elmón que Chaplin construeix entorn de lacega. Món irreal que crea l'amor poètic deChaplin.

Quan la cega recobra la vista, C'haplims'ha fet fonedís. El desig més vehementde la florista és ara veure el seu generdsprotector. El veu i ja sabeu en quines cir-cumstàncies ! Aquesta darrera escena, d'unpatetisme concentrat, que centralitza emn eldiàleg mut de dos rostres tota aquella essèn-cia de l'-art de Chaplin, el motiu fonamentalque suar-a anotàvem.

Ni un símptoma de mecanització, ni de fa-tiga. 'Elàstic, havent portat l'economia delgest al grau màxim. Un domini perfecte del'ordre cinematogràfic. El seu film, descom-post en una sèrie de franges curtes al ritmedel temps que marca els moments típics de1a jornada en la ciutat. Cloaques on els fa-tigats cerquen la mort, llocs d'esbarjo, vaivédels transeünts indiferents .al pas dramàticdels altres, ravals sumptuosos i patis obs-curs dels barris mísers, la ciutat és el fonsun xic desfocat damunt de; qual aquesta Ne

-gada Chaplin viu la seva aventura.El film no comporta una solució precisa.

Chaplin ha fet ací prova d'un art incompa-rable. Les ànimes febles s'eviten un disgusten pensar que el somriure final de l'heroïnàés preludi de tendres efusions. Els altres, elsque estem en un comerç més íntim amb lafilosofia personal de Chaplin, li agraïm queacabi a temps abans que aquell somriure estransmuti en rialla o tot al més en una ac-titud pietosa enfront del clown. Saber-secompadit és el màxim sofriment que suportal'heroi. Amb aquest sofriment acaba unfilm del qual seria absurd pretendre ara,després d'una sola projecció, fer ne l'anàlisique exigeix el seu valor excepcional.

Josep PALAU

Kursaal un Blm de JEAN LODS:

Champs ElyséesPresentarà: Ma petite cousinedemà, divendres, 10 d'abril (Drama "avant guerre")a les 22 hores, en SESSIÓ

ÚNICA Un film de HOWARD HAWKS:

Es despafsen localífafs La escuadrilla dol amanecersense recàrrec al Kursaal,

tots els dies, de 5 a 7. (The Dawn Patrol)

L'equip sonor que adapten totes les empreses

d'espectacles per la seva senzillesa, seguretat

i preu limitat, és el

Pluja d'estrenesTal com estava pronosticat, dissabte ,pas-

sat, tots els cinemes, com obeint a laconsig-na d'atabalar els crítics i fatigar el públicque no vol perdre's res i s'obliga per tant arespondre a les propagandes llampants, re-obriren les seves portes amb estrenes sensa-cionals.

Naturalment que cap estrena no era capaçde fer una competència seriosa a Les llumsde la ciutat, que és el film que avui ens ocu-pa en aquesta pàgina:

En el vinent número parlarem de la fan-tasia utópica de David Buttler : rg8o, delfilm de R. Novarro, Sevilla dels meus amors,y de l'adaptació cinegràfica d'Ei Silenci, dePirandello, que amb el títol Cançò d'amores projecta ara.

El film de Mafa=HariLes revistes de cinema havien anunciat,

fa poc temps, que dues cases diferents ana-

ven a posar en escena les aventures deMata-Hari, la célebre ballarina afuselladaper espia a Vincennes. També s'havia ditque les a-ctrius encarregades del paper dela famosa ballarina eren Marlene Dietrichi Greta Garbo.Aquest anunci era realment per desvetllar

la curiositat més gran : d'una banda, GretaGárbo, l'actriu més popular de la pantallade l'altra, Marlene Dietrich, estrella de ra-pidíssima ascensió, de la qual fins s'ha ditsi eclipsaria la primera.

Perd aquesta curiositat ha sofert una de-cepció. Les cases respectives han entrat en

negociacions, i només una d'elles farà elfilm de la Mata-Han, el ,paper de la qualinterpretarà Greta Garbo quan haurà acabat

de rodar Suzanne Lenox, film dirigit per

King Vidor, perquè ara ja no és Clarence

Brown el director de l'estrella sueca, sinól'autor de I el món camina... i Alieluia.

"Morocco"Josef von Sternberg fou e! descobridor

de Marlene Dietrich, la qual deu la sevafama al famós director, aconseguida en unsol film : L'àngel blau, i mantinguda grà-cies a una propaganda intensa que, natural•

ment, sols pot fer-se a base de primeramatèria de bona qualitat, perquè ja se sapcom és veritat aquell lema : La bona pro-paganda fa vendre La primera pastilla desabó, però és la bona qualitat d'aquest quefa vendre la segona.

Després de L'àngel blau, filin alemany,Sternberg i Marlene n'han fet un a Amè-rica, Morocco, estrenat ja a Londres a dar-rers del mes passat, amb assistència de l'es-trella. Aquesta té per partners Adoiphe Men-jou i Gary Cooper.

En Morocco, surten uns cabarets amb con-currents en barret de copa, que envien rams

d'orquídees a unes artistes de vodevil quefan bolos pel Marroc i duen un guardar-roba com poques artistes de París en tenenun d'igual. Però aquest ahollywoodisme» noarriba a desmerèixer una de les més reei-xides produccions de Sternberg, segons la

crítica anglesa.El mateix director austríac rodarà im-

mediatament un altre film també amb Mar-lene Dietrich. Sembla que el seu títol defi-nitivament serà Indiscreció.

Fí 2AINA, A V iT IJi%ETR

CON CONCHITA MONTENEGRO C^ ÉA Y HABLA

SEVLLA DE [115 Qf0RE5Tercer premi del Concurs M. G. M.

Dibuix inèdit de la Srta. Mariana Goncharowa

—Està prohibit banyar-se aquí !--No em banyo pas• M'ofego.

(L'Intransigeant, París)

u L

LES ARTS ^* DISCOSL'exposició Manolo

rada vegada que agafem l'estilo amb el en el monstruós hi .pot haver creació i lla-propòsit de comentar una exposició de les vors és respectable. De tota manera, el

M H t' 6 1 6 I b'

TEMAS D'ACTUALITAT

Els arquitectes i les eleccionsDZBCOS

Adverfimen4No havent rebut amb prou temps els dar-

rers discos a l'objecte de fer-ne la recensióobres de 1 iv1uLu10 anulo ugue sen Im

ens costa de su-monstru s vo gut es horror s, mto era le•Hi ha fan monstres ter-pintors que uns L':Associació d'Arquitectes de Catalunya. Situat així el manifest, i dins ell, situats I corresponent, l'encarregat d'aquesta seccí7i

Un cert esverament que

I ribles, bufen com balenes, treuen toc que es veu que està en mans que la volen els seus detalls en el pla que hem dit, no queda a deure la corresponent crítica alserar.

p 1 a què ve aquesta confessió? Tots els1

quepels queixals i suposeu que viuen a l'aigua. fer sortir de la somnolència, ha tingut la

idea de una mona de manifest depublicarserà de " més que comentem, també sensepretensió doctoral, alguns d'aquests detalls,

lectors de MIRADOR.

lectms que coneguin personalment 1'escul-sembla la compendran per-

Aquestes coses mo són mai veritat. A lamar hi ha sardines escabetxades, d^tols política urbanista, amb motiu de les elec- els més significatius.

` Fonogxaf'ia

tor, em quefectament. Perquè, amics meus, el cronista I

ullsfiníssims, llobarros delicats. Tat això ens cions de regidors. En aquest manifest, l'ar-

regidor hi és presentat, com és na-quitecte-La circulació en les vies públiques és el

primer dels problemes que el manifest en- aparegut a el rimer ,número de1 Pe s tà exposat a que Manolo passi els

aquestes ratlles i, natural-ho mengem a les hores del repàs. Si en

tural, en una situació singular i visible foca. El problema és important, encara que,bar-

Fonografía, revista mensual de discos i d'i n-la 'qaq

m^per

t, en digui una de les se- que no deixarà de proporcionar -li algunsvots ^ suplementaris. Un semiblant avantatge

si es comparés la intensitat del tràficceloní amb la del de Nova York, Londres i

publicacióform

mació la qual anuncre en el número anterior. Amb un com -

firmesves, i en diu cada una... Per: «Cada vegada queexemple no podrà tenir -lo,però, semse la contra- París, es trobaria un poc exagerada la pa-

dedicaletíssim sumari avalat r com eP Pe P -

tents i excellentment impresa sobre bon pa-he volgut fer una escultura, s .^ partida—natural també-ple les enraonis,

les i, de las diatribesde censures potser,raula «tragèdia» que el manifest ala nostra dificultat circulatòria. Es cert que, Per i amb abundants gravats, tenim la se-

m 'he proposat crear un Apol en una demoa'àcia, «més avall, diu el manifest : Creiem que g que ue Fonogf^ra la serà ben acollidao una Vemus. I gairebé sem- que Provoca sempre,

aquell que es vol fer valer per raons pro- del tràfic i de la circulació se n'han fet a per tots els discòfils.pre l sortit una granota.»

parlem-ne, doncs, d'oques- fessionals o «de casta». Dat i debatut, els Barcelona unes notes espectaculars... Re-és Discos de Cocteau

tes cgranotes» que actualment^

avantatges i els inconvenients es neutralit-zaran, I així podrem dir (enfront dels que

sumim, ireconeguem que tot el quepossible en una ciutat feta com la nostra Jan Cocteau escripia en 1a Revue des

cteauexpo sa a la Sala Parés.D'ençà que Maillol es deixà

^}^^ ^^^ ^?V t o'' lpl» vv , volguessin acusar ] Asociació d'Arquitectes és prosseguir en l'aplicació de mesures sem-

Xavier Tusellrescri la música ocrear-la.Fine:

Hom fotografia orgar aes, virtuosos; homseduir per les estructures dels

°d'haver intentat una propaganda massa be- Mants a les que el senyor

ha anat implantant, mesures que hauranescultures infiuïdes ,pels arcais- neficiosa pels seus associats) que la publi-

d'aquest manifest polític urbanista nococió d'ésser empíriques, encara que siguin estu- ,lo recerca. Penseu que fent cantar un corviu sobre un compàs lent i restablint desr

gle VI a. de J. C., per totsrecons d'Europa sortirenels

b.

,-ç, causará, en conjunt, Ini apreciable perjudici diades per un «Laboratori Científic de laCirculació Urbana», és el nom que elque s

prés la velocitat norman s'obtindríem cars»human s, desconeguts. Penseu que una a

escultures influïdes pels arcaís- T' "Yni apreciable guanv, als interessos moralsi materials dels arquitectes, manifest proposat pel Comité del Tràfic. triu que recita versos pren, segons la ve-

mes assimilats del genial es,, Si hem convençut els lectors del desinte- Estem en un període de. transició en la locitat de la volta, una veu de criatura, de

cultor de Banyuls.Q u i esguardi s

°^ r ±'

^frés professional del manifest que come>ztem,P

qüestió del tràfic : la pugna entre els tres—circulació rodada porti-elements pedestre,

noia, de de vella, xicot, ' ,dona, ,de vull. Penseu què esdevindria un m

dáime. pá7-loo

.pot _ment les obres Manolo. 4- i si pensen, com nosaltres, que no és genssospitós en aquest sentti, podrem dir que, rular i rodada en comú—és lluny d 'estar endavant, és a dir,li ficador culat per

dser les inscriuria en 1'brbitade l'època primitiva iniciada

,w per altra banda no es redueix a un simple resolta. (Un dia parlaré als lectors del que

l'examen del tràfic de W'a11 Street a Nova que no provoqués només engrandimentfotogràfic ov ha

per Gauguin I continuada, un t exercici literari. Els seus redactors han vol-gut forçar els partits polítics a parlar d'ur- York, em fa pensar sobre aixb.) De totes ningú a'1

auditiu, i penseu que no hi

d aquests

uests que e preocupi d'aquests

cert temps, per Maillol ; peròbanisme i han Intentat crear, dins el futur maneres, el manifest fa bé de cridar 1'a- problemes que suprimirien 1'a cupi

real, pero aq

cal

uest art d 'imitació no -

al nostre entendre, la venta- Ajuntament, un nucli de regidors (arquitcc- tenció sobre aquest problema. letal les s ue s de concerts.»ble coincidència dels dos es- t

tes i, sobretot, no-arquitectes) que fugi del L'especulació de terrenys és un altre punt Fins arca, el sol objectiu deis téonics eraestà, només, en él con- & a

sistema de les petites iniciatives d'urbanit- que el manifest toca. La crítica que fa del registrar una roprodueciG perfecta de la veuce te escultòric, art

a semdblamuna-

ádiac ^, µ '^ ^ w ^ zaciG, i que vulgui sacrificar les satislac- desordre i desenfrè que l'Ajuntament ha to-e i esporàdicapossible u ,5 rv, f

^ ^° ' cions personals que aquestes iniciatives do- lerat en aquesta qüestió, és justa. No n'hi reix les possibilitats del disc. Per aixòça d'estil. nen, a un pensament de conjunt en la cons- ha prou de cobrar la plus-vàlua; cal idter- Cocteau esorss ia aquelles paraules i, duent -

En qualsevol obra de Ma itruoció de la ciutat. Per això no ham fet venir, amb ordinacions I amb el ritme de lesa 1a pràctica, Impressionava tres discos

galo, per damunt de tota q un programa, sinó un manifest. En aquest, la urbanització ,• en el moviment dels preus de poemes seus, recitats pel mateix autor,, el mentu de

ma

sentixlla

forhiana.. El t no és citat el Consell Superior d Umbamisme dels ternenys. en els quals es pot veure un primer pas

tram fanosvl tei haviu de av

que ]'Ajuntament acaba de crear, a pro- L'habitació i les ordinacions municipalsL'h neefectuat per a la lliberureóart tono-dit: «Una obra d'art ha d'és- posta del senyor Martí [Esteve, però en rea- de l'edificació de cases són altres punts que gráfica Aquests discos no són c 1

ser vivent. La vida li dóna t litat tot el manifest constitueix urna defensa el manifest examina. En ells, l'Associació pera l'orella», sinó «objectes auditius», enta i per-aire de cosa justa ue Consell Superior dde l'esperi d'aquell C S'l r- d'Arquitectes parla amb autoritat i gran

^ P la -els qu Cocteau no ha cercat la semeis qu

alsctfoctaJl'aire de casa justa i

fe1 7 banisme, és a dir, de la necessitat duma coneixença de la situació. Sobretot en les sinó efecte nou, ric de

que té una a rt^s

p^ ^,^ acció urbanista basada en l'estudi previ, en oi és de desitjar que es faci una litats. Si es vol tenir la semblança, es faconluLes abres del gran art conte-Les el pensament clarament fixat, i en la cons- reforma de les existents, massa antiquades.

raure ntradar e1 disc a una velocitat lleuge rame

nen, demés, un element etern, ^p ' tànc ra dels objectius que es persegueixen. No és tan fàcil com sembla establir un S uperior a la normal «Importa, al rcimisteriós,imponderable, misteriós,tir I Es clar que en l'escrit de l'Associác'ió text técnico-legal que tingui vida real; perb, — diu C octeau—, que la veu n ,s'assembli

no es pot v ni es pot rpot

d'Arquitectes hi ha moltes idees de de. , al fons, aquest és encara el més fàcil de a la meya, sinó que la màquina m'usi unacomprar i que només es potc

que serveixen d'acompanyament a la idea resoldre de tots els problemes que el ma- altra de pròpia, nava, dura desconeguda,arribar a mig veure a força principal que acabem de resumir. Es també nifest indica. iEn el capítol La hisenda niu- fabricada em collabora , amb ea>de reflexió, de contenció, de cert que, en alguns passatges, aque9les idees nicipal, es troba lavaclllació natural en ungràcia i d'humilitat.» Aques- poden fer pensar que estem en presència escrit que vol no ésser polític, però quetes paraules, segurament, Ma- d'un programa pràctic, que automàticament ataca un tema esencialment polític: recla- •no'o les dedicava a un Apol Manolo. -- Mare i infant (terra cuita) provocarla la divergència, en lloc de la una- ma una llei d'urbanisme, reclamació molto una Venus de marbre, però u imitat urbanista que el manifest es pro- encertada ien ella mateixa, però que valdriaens sembla que igualment es posa. Però no hi ha ires d'això. L'onume- en definitiva, el que la llei valgués per lapoden referir a qualsevol de les seves adoni- el món hi haguessin tants monstres com

faríem ració de problemes s'hi fa d'una manera dosificació dels esperits socialista i cosrserc-robles «granotes» t» e to n

nar lar

el tp

ha ee ens haaL'an doalguns vénen a suposar, uns pafsmolt mares.»lt g volgudament imprecisa, sense caure en la

retenció de domar la solució tècnica, allávador que contingués.

Acabava el manifest advocant per 1'edu-'4o , I urn a de

l es quals-dit M aquestes paraules de Manolo hi ha

on existeixen diverses solucions tècniques coció urbanista del públic, i en això, com :' ' '" rManolo

heuss aq

a

se etots més remarcables de les seves obres

d nctr tota a h um itat les seves

qdeue tot, és P ossi 'bles. S'hi ha fugit de baixar a la ràc-F que els redactors tornen al tema central del

qno sols no ens en el pes, sinó q ue ures.

s.Perquè ell, abansescultures. tica de l'urbanisme, i àdhuc a la regió manifest, o sigui a l'esperit del Consell Su-

ens regala una bona propina. 1 això : un escultor humà, que sap plasmarmixta de dóctrima i de pràctica, com ho pro- penar d'Urbanisme, estam molt afortunats.

Á))Treballar vol dir crear, parir. Vol dir les essències més profundament emotivesFins deforma, no va el fet de no haver estat consultada 1'o- , Cal desarrelar del ciutadà—i del futur re-

crear alguna cosa, el que sigui. Per això dels seus models. quanpinió dels socis arquitectes municipals co- gidor—les funestes habituds mentals que

és per prejudicis estil(tics, sinó per unavisió superior d'aquelles essències. ineixedors de la lliçó diària de l'experiència ens han dut a , tants de mals passos 1 tanta

Cal

Escultura^ Els barcelonins tenim u^n deure a complir

laurbanista. Repetim, doncs que cal . p endreqel manifest,

pno com a programa, sinó com

d indgi ència urbanista. començar ,aques-

ta educació a les escoles. ras er a tots els »sospalls pObres u Ar uitectura,q ,

Pintura, etc, Antic Í modernamb ell. Cada vegada que passem perplaça de 'Catalunya, en mig d'aquella exube- a orientació, com a plausible temptativa de

laSi alguns arquitectes surten elegits diu -

I tindran ocasió de en contactemonge, posar articles de neteja — objectes per a presents

BANYS NOUS, 5Llibres d Artrància escultòrica, sentim un remordiment. reforçar al Consistori la política que

creació del Consell Superior d'Urbanisme les idees d'aquest manifest amb la realitat.TUDURI rambla de Catalunya, 40Telèfon 2 0 5 4 2 I

MÀRIUS GIFREDA ha posat en peu. NtcoL'u M. a RUBIO I

UbE ALRECEPTOR RADIOREC AMERICA

E onó^,^cEL-r1E5 hOU

LTAVEU DENAM C, COM^^A'6 LAMPARES, A

MEN ÚNIC, CONTACTE DIRECTE,EXTRANGER

SENSE ANTENA pREUEN VENDA + Vídua de Josep Buxó 975 PTES.'M. Martí Vallbona

Ràdio Geico Provença, 257Carrer Ciutat, 3 Avinyó, 30 Unió se d i Espanyola

Serrano i A rpi Passeigg de Gràcia, 54

Cucurulls, 2, i Boters, 2 César VicenteCo^ pTATCalvero Passeig de Gràcia, núm. 4 Ricard Ribas

Rambla de Catalunya, 5Rosselló, 239 i 241

TE RM I I I I S

Ràdio

CENTRE:A [P UJOL HO5PITAL 4- 1CASEA RC ELONA

-;.-c-'--_... . -. ,,.

1 —I ens pensem que no ho tornareu a pro- .

-;.-c-'---;.-c-'--

car"' El bandit de Chicago.—Ja no sé què fer—No es pot dir mai... pel que pugui pas ^ distreure aquesta criatura!

sar, deixeu -me el salv avides. P(Le Rire, París) (Ric et Rac, París)

L'acomodadora de cinema ensenya el seupis,

(The Passing Show, Londres)

—Què vol dir sine qua non?—Noia, no ho sé. 'Es el primer dia que

jugo i encara no sé les iparaules tècniques.(La Prensa, Nova York)

fr`' t

,^ r

,-

—4 com és que aquesta sortida de solés més cara?

—Home, un s'ha de llevar anés de mat{P1 anar-la a pintar...

(Pages gaies, Yverdonj

...w. -...-.._.....—,,,...,,,.^ -.,,,.,,. —'fine 94 anys, i ni un sol enemic.—I d'ara endavamt, Miquel, fes el favor —Ja és bonic això,

de no tirar les puntes de cigar dintre els — Eh que sí? Gràcies a Déu, tots ja fagorros del saló. anys que són morts.

(The Passing Show, Londres) (Punch, Londres)

8 MIRWDDR

Figura't si és distret, aquest catedràtic,que un diari va dur la inotícia de la sevamort i ell mateix es va escriure una cartade condol.

(The Passing Show, Londres)

AIGUADE ROCALLAURA

LA EV MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè pafeíx d'Albumínúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefri4is crónica, es curarà ra=

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de líEre i mig

ï en garrafons de vuiE liíres

Dlstrlbuldors generals

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

Anunciar

a

MIRADORés donar a conèixer

un producteper tot

Catalunya

x\ ^^^ /—Et vaig a contar una història molt

divertida... però potser ja me l'has sentidaexplicar.

—Dius que és molt divertida?—Ja ho crec!—Doncs no te l'he sentida mai.

(Ric et Rac, París)

i °, 'r"y. l ^l

L'invitat.—Podríem tocar una mica el fo-nògraf.

L'escocès (proverbialment avar).—No va.Tic 1':agu^lla trencada.

(The Humorist, Londres)

Sociotat Espanyola de Carburs Metal'Iics

Correus Apartat 190 BARCELONATelèfon 73013

Teleg.c "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a/, DF, PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDLIS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BLI-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA ALITOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia (en totes les seves manifestacions),r mal de cap, cansament mental, perdua de

memòría, vertígens, fadta corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpítacions, histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones itots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament

-.-.--.-.-/ nerviós.

Les Cragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'laitot elsistema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades es,pecialmeni alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicscom morals o iniel lecluals, esportistes, bornes de ciència, fínancíers, artistes, comerciants, industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencíats del Dr. Soivré, tots els esfourços oexeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre']s sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa i sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5'50 pies, flascó, en tofes les principals farmàcies d'Espanya, Portugal i Amèrica

NOTA.— Dirigint -se t irametent o'25 pies. en' segells de corren per al franqueig a Oficines LaboratorioSòlsatarq, carrer del Ter. 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre exp!icatin sobre l'origen, desenrottlamenli tractament d'aquestes malalties.

ANUNCIANTS...!Una moderníssím.a organítzació completa en publicitat

IJel'lícules die díbuíxos animatsmudes i sonores aplicades al servei de la tècnica

publicitària, us l'ofereix:

Vosges productes poden ésser propagats amb èxit segur pertota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíutafs í poblacions

de categoría

BARCELONA: Çontanella1 1O i1 `, 2.a - Tel. 16606 ja. MADRID. Avinguda Menéndez Pelay o1 85 1.

4