Distribució dels àmbitsde l’exposició a la sala

Aquest dossier inclou una selecciód ’ o b r e s e s c o l l i d e s i c o m e n t a d e sp e r À l e x M i t r a n i , e l c o m i s s a r i d el’exposició.

TEATRELa transfiguració de la realitat

La metròpoli com a escenari

BELLESALa dona com a musa i icona

La fotografia, eina i art

1

A les cartel·les de les obres comentades hiha un pictograma amb la numeraciócorresponent.

MISTERIA l’encontre de l’ideal i del somni

L’epopeia eslava, una visió

MODERNITATMucha i la gènesi de la publicitat

La difusió de l’’estil Mucha’

1Cartell per a Gismonda, 1894

En ple Nadal de l’any 1894, l’impressorLemercier va rebre un encàrrec imprevist iurgent: un cartell per a l’obra Gismonda,protagonitzada per Sarah Bernhardt, quehavia d’estar enllestit quinze dies després.L’únic empleat disponible en aquelles datestan difícils era Alphonse Mucha. Fou el seuprimer cartell. El seu treball no va agradar alseu cap però, en canvi, va fascinar SarahBernhardt, que va signar un contracte enexclusiva amb l’artista que els va projectar auna fama compartida.

2Cartell per a La dama de les camèlies, 1896

En els cartells que va dissenyar per a l’actriuSarah Bernhardt, Mucha va posar en joc unconjunt d’elements característics: un formatextremadament allargat, colors suaus imatisats que incloïen tons metal·litzats, i unaiconografia –flors i estels– que va conju-minar de manera diversa en tota la seva obra.Mitjançant tots aquests elements, Muchaassoleix el màxim grau de refinamentesteticista.

3Cartell per a La samaritana, 1897

La novetat principal que va presentar elprimer cartell de l’artista (el de l’obraGismonda) residia en una atmosferad’orientalisme sofisticat que Mucha vacombinar de manera graciosa i solemne amb

T E AT R E

L A T R A N S F I G U R A C I ÓD E L A R E A L I T A T

elements eslaus i bizantins. En el cartell per aLa samaritana, en canvi, Mucha fa servirelements del món clàssic –la figura masculinaés perfilada com un relleu grec– combinatsamb una estilitzada grafia hebraica.

4[Fotografia documental]Braçalet inspirat en el cartell de Medea

Mucha també va col·laborar en el dissenydels decorats i el vestuari de les obres deSarah Bernhardt. Les joies fantasioses quedibuixava als seus cartells van tenir una graninfluència en l’orfebreria Art Nouveau. N’hiva haver algunes que es van arribar a fer,com aquest extravagant braçalet en formade serps enfrontades que evoca la perillo-sitat inquietant de la femme fatale de la fi desegle.

5Cartell per a Hamlet, 1899

Al llarg de la seva carrera, Sarah Bernhardtva interpretar diversos papers masculins.Mucha va saber traduir en imatges l’elegànciai la dignitat expressiva d’aquestes figures. Enel cartell per a l’obra Hamlet va incorporarentrellaçats gràfics d’inspiració celta.

6Cartell dissenyat originàriament per al dinardel Dia de Sarah Bernhardt al Grand Hotelde París (9 de desembre de 1896), reproduïtel gener de 1897 a la revista La Plume

Aquest cartell deriva d’un estudi per a l’obrateatral La princesa llunyana. La comparacióamb la fotografia promocional permet copsarla unitat existent entre el vestit —dissenyatper Mucha mateix— i la imatge del cartell.D’altra banda, Mucha estilitza la diadema,de manera naturalista, i representa els cabellsmitjançant un artifici gràfic molt treballat.

11[Fotografia documental]París 1900, el trottoir roulant

Una de les atraccions més celebrades del’Exposició Universal de París de l’any 1900va ser el trottoir roulant, antecedent de lescintes transportadores dels nostres aeroports.El dinamisme de la gran urbs i l’èxit popularde la innovació van tenir el seu ressò artísticen l’Art Nouveau.

12Dibuix per al menú del banquet oficial del’Exposició Universal de París de l’any 1900, 1900

Des de la darreria del segle XIX, les exposicionsuniversals van esdevenir l’aparador de la novaeconomia, basada en el comerç mundial il’apogeu de les noves tecnologies. Amb lesseves reinterpretacions del passat, la crida ala bellesa i la innovació formal, l’Art Nouveauva establir l’imaginari del canvi d’època.

13Menú del restaurant del pavelló de Bòsniaa l’Exposició Universal de París de l’any1900, 1900

Entre moltes altres coses, Mucha va dissenyarla decoració interior del pavelló bosnià del’Exposició Universal de París de l’any 1900.Aquest encàrrec va refermar la seva decisióde retornar a les seves arrels culturals iorientar la seva obra cap a aportacions detipus nacional i col·lectiu.

L A M E T R Ò P O L I C O M AE S C E N A R I

7Esbós per als decorats de Al vostre gust, 1908

Mucha va fer aquests decorats per al GermanTheatre de Nova York. La fallida d’aquestainstitució l’any 1909 va truncar la sevaaportació teatral als Estats Units.

8La Tragèdia, 1908. Estudi per a la decoraciódel German Theatre de Nova York

La decoració interior del German Theatrede Nova York, destruït el 1929, va serl’encàrrec més important que Mucha varebre durant la seva etapa nord-americana.L’obra consistia en cinc grans plafonsdecoratius, entre els quals destacaven LaTragèdia i La Comèdia, de més de set metresd’alçària, que flanquejaven l’escenari. Per aAlphonse Mucha, el teatre és un art reflexiu,de gran valor s imbòlic , que permetaprofundir en el coneixement de la vida.

9Leslie Carter. Cartell per a l’obra Kassa, 1908

El cartell que Mucha va fer per a l’actriuLeslie Carter reprèn els esquemes delsanteriors cartells parisencs per a SaraBernhardt, que continuaven tenint èxit alsEstats Units. Els colors acidulats del cartellcreen un efecte d’irrealitat que sembla queanuncia la psicodèlia.

10Maude Adams en el paper de Joana d’Arc,1908

Editada probablement com a litografia ambmotiu de la representació de La donzellad’Orleans de Friedrich von Schiller a laUniversitat de Harvard, Mucha va fer unaversió d’aquesta obra a l’oli, en gran format.També va treballar en els decorats i el

vestuari. Mucha representa el moment enquè Joana d’Arc escolta la veu divina a travésde l’arcàngel sant Miquel.

14Esbós per a l’interior de la botiga de GeorgesFouquet (llar de foc, mirall, vitrina i detalld’un capitell), París, c. 1900

L’any 1900, París va esdevenir el centre dedifusió internacional de l’estil Art Nouveau.S’hi respirava moda i un gust modern. Muchava crear l’interiorisme de la joieria Fouquet,el primer establiment comercial que espresentava com a obra d’art.

15Carriage Dealers, 1902

Mucha va fer aquest cartell –que es va imprimira Nova York– a partir del plafó decoratiu Estiu,de la sèrie «Les estacions», de 1896.

16Suplement del New York Daily News del3 d’abril de 1904, 1904

Mucha va arribar als Estats Units amb laintenció de trencar la dinàmica de treballarsota contracte i trobar suport econòmic per alprojecte d’un cicle de pintures monumentalssobre els pobles eslaus. Quan va arribar a NovaYork va ser rebut com una celebritat mundial,tal com ho demostra la portada del suplementcultural del New York Daily News, amb unaal·legoria a la unió entre França i els Estats Units.

17Esbós per al cartell de l’exposició dedicadaa Mucha al Brooklyn Museum de NovaYork (gener- febrer de 1921), c. 1921

La retrospectiva dedicada a Mucha al BrooklynMuseum de Nova York va atreure 600.000visitants. Alphonse Mucha es va estimar mésque l’entrada fos gratuïta, en comptes de cobrarels 50 ct. preceptius que en aquella època esdestinaven a l’artista, la qual cosa hagués suposatuna quantitat força important per a ell.

4 Cartell per a Medea, 1898 © Mucha Trust, Praga

18La rosa, 1898. De la sèrie de quatre plafonsdecoratius «Les flors»

L’associació de dona i natura és un delsr e c u r s o s p o è t i c s f o n a m e n t a l s e n l aiconografia d’Alphonse Mucha, una analogiade llarga tradició que l’artista va reelaborarobsessivament. Les seves dones es fonen enun èxtasi floral i ens transporten a un àmbitlíric i irreal saturat de bellesa.

19Primavera: dona entre flors, 1916

A partir d’elements del rococó, retreballatsamb un grafisme desbordant, Mucha va crearun cànon de bellesa femenina típicament ArtNouveau. La sensualitat seductora de lesseves dones s’associa a la puixança vitalistade la vegetació. La ingravidesa de les sevesfigures respon al concepte d’un erotismeeteri i intangible.

20El despertament , 1899. De la sèrie dequatre plafons decoratius «Els momentsdel dia»

L’obra de Mucha va assolir una difusiómassiva gràcies als seus plafons decoratius.Les seves sèries de litografies es venien alscol·leccionistes de cartells i d’estampes, itambé s’empraven amb finalitats orna-mentals en parets o paravents. L’artistaacostumava a fer diverses versions d’unmateix tema, que s’editaven en suports imides diferents.

21Cadena amb penjolls, 1900

Entre el 1900 i el 1903, Alphonse Mucha vacol·laborar amb el joier Fouquet en el dissenyd’algunes de les joies més espectaculars del’Art Nouveau. Acostumaven a ser pecesúniques, fruit d’una concepció gairebéescultòrica, més enllà de les tipologiesclàssiques. Els dissenys de joies de l’artistasintetitzen, amb resultats innovadors,elements d’inspiració eclèctica i oriental.

22Rossa, 1897. De la sèrie de dos plafonsdecoratius «Caps bizantins»

Les famoses cabelleres femenines de Mucha,plenes d’energia vegetal i de valors gràfics,fonen natura i cultura. Sovint són realçadespel recurs ornamental més sofisticat, la joieria,que s’integra en el mateix esquema estètic.

23Somieig, 1897. Plafó decoratiu dissenyato r i g i n à r i a m e n t p e r a u n c a l e n d a r i

Mucha fa palesa la peculiar simbiosi entreornamentació i modernitat característica del’Art Nouveau. Aquesta va ser una de les sevesestampes més cèlebres. Va ser emprada perdiversos anunciants, entre ells el fabricant de laxocolata Amatller de Barcelona (vegeu-ne elscartells a la darrera secció de l’exposició).

24La pintura, 1898. Estudi per a la sèrie dequatre plafons decoratius «Les arts»

Com altres artistes de la darreria del segleXIX, Mucha va participar en el culte a l’art i ala bellesa. En aquesta al·legoria de la pintura,la dona apareix com a musa inspiradora, ambels sentits oberts a la llum. Una aurèolaemmarca i sacralitza la seva figura.

B E L L E S A

L A D O N AC O M A M U S A I I C O N A

25Ilsée, princesse de Tripoli, 1897

Alphonse Mucha va iniciar la seva carrera aParís com a il·lustrador, influït per GustaveDoré. Més tard, ja amb el seu propi estil, vaprotagonitzar diversos projectes editorials.El text d’Ilsée, princesse de Tripoli celebra lapoètica de la feminitat i la bellesa en Mucha.Hi destaca una gran diversitat de recursosgràfics, com també la fusió entre la imatge il’ornament.

26Retrat de Jaroslava, filla de l’artista, c. 1935

La filla d’Alphonse Mucha, Jaroslava, li va fersovint de model. Personificava un arquetipde bellesa eslava, que va heretar de la sevamare . Amb un l lenguatge a l iè a lesavantguardes, Mucha aconsegueix dotar lafigura d’una gran intensitat i una profunditatreflexiva. En lloc del típic grafisme queacostuma a envoltar les seves dones, és lalligadura de la jove que concentra tota laforça i l i dóna una monumental i tatescultòrica.

27Dona a una finestra, Munic, c. 1886

Mucha va fer les seves primeres fotografiesabans d’establir-se a París, durant la sevaestada a Munic. El seu interès per aquellanova tècnica i l ’avidesa de copsar enimatges el món que l’envoltava (inclòsl’entorn més prosaic) es combinen ambuna sensibilitat romàntica i evocadora, comtambé amb la fascinació pel misteri dela llum.

28Autoretrat. Mucha amb una camisa russa alseu estudi de la Rue de la GrandeChaumière, París, c. 1892

A l p h o n s e M u c h a v a f e r n o m b r o s o sautoretrats fotogràfics, com si sentís lanecessitat de construir un personatge iinterrogar-se sobre la seva condició d’artista.

29Paul Gauguin tocant l’harmònium a l’estudid’Alphonse Mucha de la Rue de la GrandeChaumière, París, c. 1895

Al seu taller de París, Alphonse Muchapracticava la fotografia diàriament. Algunesde les seves imatges documenten l’alegre vidade bohèmia de l’artista al seu estudi. Muchava mantenir una estreta amistat amb PaulGauguin, que testimonien tot un seguit defotografies i bromes còmplices. L’obra detots dos artistes comparteix una interrogaciósobre la vida, com també una fascinació perla dona i la natura.

30Anna La Javanaise, amant de Paul Gauguin,a l’estudi d’Alphonse Mucha de la Rue dela Grande Chaumière, París, c. 1894

La que fou coneguda com a «Anna LaJavanaise» va ser la fugaç acompanyant dePaul Gauguin en aquella època. En aquestafotografia, Alphonse Mucha capta el seuaspecte exòtic i enigmàtic.

31Model posant amb una branca a l’estudi del’artista de la Rue du Val-de-Grâce, París,c. 1900. A la dreta, els plafons decoratiusLa poesia i La música

Durant la seva etapa parisenca, AlphonseMucha es va servir de la fotografia com a

L A F O T O G R A F I A ,E I N A I A R T

32 Alphonse Mucha i la seva filla Jaroslava posant per al cartell delPhonofilm de Lee de Forest (1927), castell de Zbiroh, Bohèmia, 1926© Mucha Trust, Praga

inspiració, per estudiar les diferents posturesde les seves models, sense fer-ne, però, unareferència estricta. Les seves fotografies tenendoncs un valor estètic propi. Mucha capta labellesa de la figura femenina a l’estudi,envoltada d’objectes sumptuosos i exòtics.

32Alphonse Mucha i la seva filla Jaroslavaposant per al cartell del Phonofilm de Leede Forest (1927), castell de Zbiroh,Bohèmia, 1926

En aquesta fotografia, Alphonse Muchaapareix com un pare que té una relacióamable amb la seva filla i, alhora, com undirector d’escena que dirigeix la seva musa.E s t r a c t a d ’ u n a s s a i g p e r a l c a r t e l lpromocional d’un nou procediment decinema sonor creat per l’inventor nord-americà Lee de Forest, una nova mostra del'interès de Mucha pel cinema.

33Mare i fill, Bulgària. Fotografia feta durant elviatge de recerca de l’artista als Balcans, 1924

Mucha va viatjar diverses vegades a Rússia ials Balcans per documentar la sèrie«L’epopeia eslava». Les fotografies que hi vafer demostren que el seu interès se centravamés en els tipus humans que no pas enl’arquitectura i el paisatge: rostres, indumen-tària i costums. Més enllà de la recopilaciósuperficial d’escenaris i figures, es va endinsaren la seva naturalesa íntima, amb resultatspropers al fotoperiodisme modern.

34Paisatge hivernal, jardins de Luxemburg,París, c. 1900

Tant en les seves primeres fotografies delfulgor de la neu a Munic fins a aquests estudisde la llum travessant les branques d’un tell,

Mucha demostra la seva comprensióprofunda dels valors lumínics propis de lafotografia, i els fa servir per fer palesa la sevacondició misteriosa.

35Cartell per a l’exposició dedicada a Muchaal Salon des Cent, París, juny de 1897

Mucha anuncia la seva segona exposicióindividual a París amb un cartell en el qualla dona, ben lluny del sensualisme dels seustreballs publicitaris, apareix amb un gest dereflexió interrogativa, tapant-se la boca ambla mà i assenyalant un emblema simbòlic.Duu una lligadura típica de Moràvia, la qualcosa mostra la creixent importància queMucha donava als seus orígens.

36La Verge dels lliris, 1905

Mucha va fer aquesta obra per encàrrec, pera una església de Jerusalem. Al costat de laVerge envoltada de lliris, símbol de la puresa,apareix una nena vestida a la maneratradicional eslava que duu a les mans unacorona d’heura, símbol de la memòria.

37Maragda, 1900. De la sèrie de quatre plafonsd e c o r a t i u s « L e s p e d r e s p r e c i o s e s »

La sèrie de plafons decoratius dedicats a lespedres precioses mostra una dona d’airemalenconiós, seductora i inquietant .L’erotisme i el luxe simbòlic dels mineralscomparteixen l’imaginari de la femme fataledefinit per Charles Baudelaire. En aquestsentit, el plafó dedicat a la maragda és moltexplícit, ja que hi apareix la figura de la serppecaminosa, i un monstre de mandíbulesvermelles i obscenes.

38L’estel del matí, 1902. Estudi per a la sèrie dequatre plafons decoratius «La Lluna i elsestels»

En aquesta obra, Mucha redueix al màximels elements ornamentals i se centra en elspersonatges al·legòrics, que remeten a unmón oníric i nocturn. Els estels i la Llunaconstitueixen la font d’una llum misteriosaque es pot relacionar amb la clarividènciaque sorgeix del que és ocult.

39Cap de noia,1900

Mucha va fer aquesta figura per a l’estand dela perfumeria Houbigant a l ’ExposicióUniversal de París de l’any 1900. Els lliris dela corona suggereixen les fragàncies floralsde la casa Houbigant. Els ulls tancats i elrictus concentrat de la figura evoquen elspoders del somni.

40Autoretrat amb la regalia francmaçònica deSobirà Gran Comanador de Txecoslo-vàquia, c. 1925

Des que es va iniciar el 1898 fins al seunomenament com a gran mestre de la GranLògia de Txecoslovàquia, els ideals de lafrancmaçoneria van ser determinants en la vidai l’obra de l’artista. La seva noció de progrésanava lligada a una dimensió transcendent.Mucha volia que el seu art no es limités a laqüestió estètica, i que contribuís a lail·luminació espiritual i humanista de la societat.

41Le Pater, 1899

A Le Pater, Mucha va expressar el seu anhelde transcendència, lligat a l’ideari i al repertorisimbòlic de la francmaçoneria. Es tracta

M I S T E R I

A L ’E N C O N T R ED E L ’ I D E A L I D E L S O M N I

d’una versió del parenostre amb un seguitde comentaris escrits per l’artista mateixentorn de la llum i la revelació divina. En lesseves pàgines, l’art i el coneixement formenuna unitat.

42Autoretrat. Mucha adormit en un sofà delseu estudi de la Rue du Val-de-Grâce, París,c. 1897

Mucha es va retratar dormint, com unaaparició. Amb aquesta obra, sembla quel’artista vol indagar els aspectes màgics delsomni, tal com més tard van fer els surrealistes.

43Noia al bosc, estudi, c. 1900

Alphonse Mucha es va arribar a sentir atrapatp e l s s e u s n o m b r o s o s c o m p r o m i s o sprofessionals. En la seva obra més íntimademostra una gran inventiva i llibertat formal,com si volgués descansar de la linealitat, iexplora textures i atmosferes associades a unaiconografia personal, obscura i enigmàtica.

44Doble retrat de Sarah Bernhardt i el seu fill,estudi, c. 1900

L’amor protector de Sarah Bernhardt enversel seu fill, que va mantenir tota la seva intensitatdurant l’edat adulta, pren aquí una dimensiótràgica que recorda la iconografia de la Pietat.

45Estudi per a Les tres edats: L’edat de la raó,L’edat de la saviesa i L’edat de l’amor (projecteper a tríptic), 1936-1938

En els anys de l’auge imparable del feixisme–que el 1939 va patir l’artista en primerapersona– Alphonse Mucha va intentarconjurar la seva amenaça amb una obra d’un

valor ètic universal. Una vegada més, Muchaproposa la saviesa (raó i amor) com a via desalvació per a les persones.

46Guerra, estudi, 1917

Una imatge esgarrifosa que reflecteix lesprofundes preocupacions humanistesd’Alphonse Mucha. Inspirada en elsdesastres de la Primera Guerra Mundial,sembla que anuncia els horrors venidors.

47Cartell per a la Loteria de la Unitat Nacionaldel Sud-oest de Moràvia a Brno, 1912

La Loteria de la Unitat Nacional recaptavafons per sufragar l’ensenyament de la llenguatxeca, reprimida en l’època de l’ImperiAustrohongarés. Darrere la figura de la pàtriadesolada i de la nena que reclama protecció,l’estàtua totèmica del déu pagà Svantovitprotegeix els eslaus.

48Cartell per al Cor de Professors Moravians,1911

El Cor de Professors Moravians va recuperari difondre el repertori folklòric txec. Tambéinterpretava obres del compositor LeoJaná ek, amb qui Mucha va coincidir al corinfantil de Brno.

49Alphonse Mucha assegut davant deL’abolició de la servitud a Rússia a l’exposiciódels primers 11 quadres de «L’epopeiaeslava» al Klementinum de Praga, 1919

L ’ E P O P E I A E S L A V A ,U N A V I S I Ó

«L’epopeia eslava» és la gran obra demaduresa d’Alphonse Mucha. Les vint telesque la componen, pintades entre els anys1912 i 1928, tenen uns formats impressio-nants: 6,10 x 8,10 metres les set primeres, i4,05 x 6,10 la resta.

50Estudi per al quadre Els eslaus a la seva pàtriaoriginària (1912), de la sèrie «L’epopeiaeslava», 1910-1911

El poble eslau arcaic és sotmès pels atacs delspobles nòmades en presència d’un sacerdot,flanquejat per les figures al·legòriques de laguerra i la pau. Aquest quadre transmet elsentiment de temor primitiu que paralitza elpoble eslau.

51Estudi per al quadre Després de la batalla deGrunwald (1924), de la sèrie «L’epopeiaeslava», c. 1924

A la batalla de Grunwald, Polònia i Lituàniaes van alliberar de l’Orde Teutònic ambl’ajuda de les tropes txeques i moravianes.Mucha pren com a model la pinturaromànica per referir-se a l ’a f irmaciód ’ i n d e p e n d è n c i a e n f r o n t d e l s v e ï n sgermànics.

52Estudi per al quadre L’abolició de la servituda Rússia (1914), de la sèrie «L’epopeiaeslava», 1914

Alphonse Mucha reconstrueix un episodicrucial de l’epopeia eslava a partir d’unintens trebal l de documentació. Lesfotografies del seu viatge a Rússia (que espoden contemplar en l’àmbit dedicat a lafotografia d’aquesta exposició) el van ajudara o m p l i r d e v i d a l e s s e v e s i m a t g e shistòriques.

49 Alphonse Mucha assegut davant de L’abolició de la servitud aRússia a l’exposició dels primers 11 quadres de «L’epopeia eslava»a l K l e m e n t i n u m d e P r a g a , 1 9 1 9 © M u c h a T r u s t , P r a g a

53Estudi per al quadre La introducció de lalitúrgia eslava a la Gran Moràvia (1912), dela sèrie «L’epopeia eslava», 1911-1912

Aquesta obra recorda la tasca evangelitza-dora que sant Ciril i sant Metodi van dur aterme a Moràvia. La concepció simbòlica deMucha predomina sobre el realisme, tal commostren les figures que se sostenen a l’aire.En la versió definitiva va introduir referènciesa l’art bizantí. En aquest sentit, més enllà delscriteris purament estètics, l’artista empraelements de diferents estils en funció delmissatge que vol transmetre a l’espectador.

54Projecció de la sèrie de quadres «L’epopeiaeslava», 1912-1928

La magnitud de «L’epopeia eslava» respon a lavoluntat de crear un mite a través d’una obra, plenade valor simbòlic i col·lectiu, i capaç d’arribar algran públic. Sens cap mena de dubte, Mucha vaemprar un llenguatge extemporani, aliè a l’evolucióde l’art d’avantguarda i que comparteix el sentitespectacular del cinema. La varietat de recursospictòrics d’aquest cicle d’obres remet a la sevaexperiència prèvia com a cartellista i escenògraf.

55Cartell per a la impremta Cassan Fils, 1896

L’autèntica dimensió de l’aportació deMucha a l’art del seu temps cal analitzar-laamb relació al desenvolupament de lestecnologies de la impressió i la reproducciómassiva d’imatges. En aquest cartell, una orlaenigmàtica formada per ulls al·ludeix a lamultiplicitat del que és visual.

56Cartell per a la Société Populaire des Beaux-Arts, 1897

Alphonse Mucha va ser un dels fundadorsde la Société Populaire des Beaux-Arts,destinada a donar suport als artistes joves ia fomentar la cultura artística entre les classesmodestes. Aquesta entitat feia servir mètodesrevolucionaris en aquella època, com ara lesprojeccions de transparències amb finalitateducativa, que van contribuir a superar laidea d’un art sagrat i elitista. El llenguatgeal·legòric de Mucha s’adapta aquí a uncontingut prosaic i modern.

57Cartell per al paper de fumar Job, 1896

Ja en la seva època, aquest cartell va ser un delsmés famosos d’Alphonse Mucha, sobretot perla seva eficàcia visual. La imatge té el valor il’impacte d’una icona. La sensualitat del gesti l’expressió incitadora de la dona, juntamentamb la profusió de la seva cabellera en arabesc,creen un model d’imatge publicitària que cercala seducció de l’espectador. 57 Cartell per al paper de fumar Job, 1896 (detall) © Mucha Trust, Praga

M O D E R N I T A T

M U C H AI L A G È N E S I D E L A

P U B L I C I T A T

58Cartell per al paper de fumar Job, 1898

En aquest cartell destaquen el tractamentgràfic lineal i els efectes vitris per representarel fum. També cal portar l’atenció sobre eljoc geomètric amb la marca, sintetitzada enun logotip que es repeteix obsessivament, encontrast amb les sinuositats curvilínies de ladona.

59Cartell per al «llança-perfum» Rodo, 1896

Per al «llança-perfum» Rodo (un innovadorvaporitzador de perfum), Alphonse Muchava fer el cartell publicitari i les aplicacionsgràfiques per al producte i el seu embalatge.Aquest treball es pot equiparar al delsdissenyadors actuals que creen íntegramentla imatge de marca.

60Expositor publicitari per al sabó Mucha,fabricat per Armour & Co., Chicago,1906

El llançament al mercat nord-americà d’unproducte anomenat «sabó Mucha» fapalesa la gran popularitat de l’artista. Aquestepisodi anuncia una profunda revolució enla concepció de l’art, l’autoria i el comerçen convertir el nom de l’artista en marcacomercial . Aquest petit paravent perdecorar aparadors i presentar el producteil·lustra un canvi substancial en els usos dela imatge.

61Cartell per al «Curs Mucha» a l’AcadémieColarossi, París, 1900

Tant a l ’Académie Colarossi com al’Académie Carmen, on va compartirdocència amb James McNeill Whistler,

Alphonse Mucha va tenir l ’ocasió dedifondre de manera generosa els seusconeixements a través de la pedagogia.

62Número especial de la revista La Plume(núm. 199) dedicat a Alphonse Mucha,1 d’agost de 1897

La revista La Plume, difusora del movimentsimbolista, va parar una atenció especial al’obra de Mucha. La publicació tractavatemes relacionats amb el cartellisme il’esoterisme, i va dedicar a Mucha un númeroextraordinari amb motiu de la seva exposicióal Salon des Cent que va servir per recopilarel corpus, en aquell temps ja molt important,d’escrits sobre l’artista.

63Estudi per a Documents décoratifs (Docu-ments decoratius), làmina 69, 1902

Mitjançant els seus Documents décoratifs,Alphonse Mucha va establir un repertori deformes i models per a l’ús de grafistes idissenyadors de tot tipus d’objectes, com arajoies , mobi l iar i o vaixel les . Aquestapublicació va servir per difondre arreu delmón l’estil de Mucha, associat a l ’ArtN o u v e a u , i v a i n s p i r a r d i r e c t a m e n tnombrosos artistes i artesans.

64Estudi per a Figures décoratives (Figuresdecoratives), làmina 27, 1905

Després de Documents décoratifs, AlphonseMucha va dedicar una publicació a l’estudide la figura, en la qual va recopilar tots elsseus estudis en aquest sentit i la seva relacióamb la forma geomètrica i ornamental.També va tenir un gran ressò, i això que enaquella època el moviment Art Nouveau jaestava en plena decadència.

65, 66, 67C o l · l e c c i ó d e p o s t a l s C a r m eCarreras-Candi, c. 1900

L’apogeu de la postal va permetre una difusiómassiva i popular de la imatge que vabeneficiar els artistes més cèlebres. En aquestsentit, les postals van tenir una importànciadecisiva en la difusió de l’estil Mucha. Enaquesta col·lecció podem veure reproduccionsde Mucha, còpies, dibuixos inspirats endeterminats aspectes de la seva obra i imatgesfetes per alguns dels seus principals seguidors,com per exemple Gaspar Camps.

68Gaspar Camps: Litografía e imprentaF. Madriguera, 1900

Quan Champenois, l’editor de Mucha en laseva etapa parisenca, va haver d’afrontar lamarxa de l’artista als Estats Units, el catalàGaspar Camps li va proporcionar un recursde continuïtat. En aquells anys, Camps vaser un clar seguidor de l’estil Mucha, que vadifondre a través de la revista Álbum Salón.Tot i el deute evident, Camps va aconseguiruns resultats notables.

69Alexandre de Riquer: Mosaicos Escofet-Tejeray C.ª , 1900

Alexandre de Riquer és, probablement, elmés destacat dissenyador del modernisme.B o n c o n e i x e d o r d e l e s t e n d è n c i e sinternacionals, va crear una síntesi pròpiad’una gran qualitat estètica. Per bé que es vainspirar especialment en els modelsanglosaxons, en alguns treballs també mostrala influència d’Alphonse Mucha.

70Chocolate Amatller: Centenario de la Casa,Barcelona, 1900

El conjunt dels tres cartells per a la xocolataAmatller il·lustra el ressò i la demandad’obres d’Alphonse Mucha. Es tracta d’undisseny de l’artista txec reproduït per unimpressor parisenc que va vendre el dissenya un impressor italià que, al seu torn, el vaaplicar per a un client espanyol. Aquestacirculació internacional de les imatges eraun fenomen nou i fonamentalment modern.

71Eulogio Varela: Diploma de la SociedadFotográfica de Madrid, 1902

Eulogio Varela va ser l ’ impulsor delmodernisme a Madrid, promotor i difusorde noves maneres de concebre el dissenygràfic, aplicat a la publicitat. Vers l’any 1900,l’empremta de Mucha és evident en la sevaobra, especialment en els models femeninsi la seva derivació ornamental.

L A D I F U S I ÓD E L ’ ‘ E S T I L M U C H A ’

70 Chocolate Amatller: Centenario de la Casa, Barcelona (a partir de Somieig), 1900Institut italià d’A.G. Bèrgam © Col·lecció Jordi Carulla

Si us plau, torneu el dossieren acabar la visita

Aquest dossier està disponible awww.laCaixa.es/ObraSocial