Fes que el mar sigui la teva professió en poc temps i al ...
De professió: metgessa
18
De professió: metgessa Observatori per a la Igualtat de la UAB
description
De professió: metgessa. Observatori per a la Igualtat de la UAB. De professió: metgessa. Les pioneres 2. Metgesses a Catalunya al segle XX 3. Metgesses en xifres 4. Especialitats i presència femenina. De professió: metgessa. Les pioneres Elena Maseras i Ribera - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of De professió: metgessa
De professió: metgessa
Observatori per a la Igualtat de la UAB
De professió: metgessa
1. Les pioneres
2. Metgesses a Catalunya al segle XX
3. Metgesses en xifres
4. Especialitats i presència femenina
De professió: metgessa
1.Les pioneres
Elena Maseras i Ribera- Primera alumna de la Facultat de Medicina de Barcelona
el 1872 amb un permís del rei Amadeu de Savoia i la primera que acabà els estudis de la carrera. Els començà l’any 1872 i els acabà el 1878. No li concediren permís per fer l’examen de llicenciatura fins al juny de 1882.
- La titulació ja estava reglada però encara l’accés de les dones trobava molts entrebancs. Va ser la primera alumna matriculada a nivell universitari a Catalunya.
- Més tard estudià magisteri i exercí a Maó, on morí al desembre de 1905.Mai va exercir de metgessa.
De professió: metgessa
1. Les pioneresDolors Aleu i Riera
- Estudià entre 1874 i 1879. També li endarreriren el permís per a l’examen de llicenciatura, que va poder fer el 1882. En aquest sentit fou la primera llicenciada. Va exercir molts anys a Barcelona, on morí el 1913.
- També fou la primera d’obtenir el grau de doctora el 6 d’octubre de 1882, amb la tesi titulada “De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer”
- Dolors Aleu va exercir de metgessa a Barcelona fins a la seva mort el 1913, als 56 anys.
De professió: metgessa
1. Les pioneres
Martina Castells i Ballespí - Pertanyia a una nissaga de metges de Lleida. Era
la quarta generació de metges de família i tres germans seus també ho foren
- estudià entre 1877 i 1881. Va fer l’examen de llicenciatura i el doctorat l’any 1882. El títol de la seva tesi va ser “Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer” .
- Casada amb un metge, va morir aviat, als 31 anys, en el curs de la seva primera gestació.
De professió: metgessa
2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
Trinitat Sais i Plaja
- Filla de llevadora, es va graduar el 1904. Va tenir una vida professional molt activa, dedicada a la tocologia i la pediatria.
- Publicà treballs de divulgació sanitària a La Mujer Moderna i a Feminal i també a la Gaceta Médica Catalana, amb una clara intenció sensibilitzadora.
2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
Trinitat Sais i Plaja
De professió: metgessa
- Participà en el Congrés de la Tuberculosi de Barcelona de 1910. El 1914 féu la lliçó inicial de curs del Col·legi de Metges de Barcelona, sobre el tema de la mortalitat infantil, tot insistint en la necessitat de l’educació de les mares. Morí en plena activitat l’octubre de 1933, als cinquanta-cinc anys.
Francesca Fontova i Rosell
- Nascuda a Lleida el 1877, es graduà en medicina el 1903. El pare era veterinari. Inicialment tenia una consulta al carrer Blondel de Lleida. Va morir a Avilès l’agost de 1961 quan tenia vuitanta-tres anys.
De professió: metgessa
De professió: metgessa
2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
Frederica Montseny, Ministra de Sanitat.
- De nissaga de Reus, fou la primera dona ministra en un govern espanyol, al capdavant del Ministeri de Sanitat (1936). L’única vegada i per poc temps que hi va haver un ministeri exclusiu de Sanitat.
- El Ministeri de Sanitat s’havia creat als anys de la República, però sempre unit amb algun altre departament, com el de treball.
- Personalitat important de l’anarquisme català, representant de la CNT. Va fer una obra molt activa en poc temps.
De professió: metgessa
2. Metgesses a Catalunya al segle XX
- En 1945 hi havia un total de 37 metgesses col·legiades a la província de Barcelona, la qual cosa representa l’1,33 % de la col·legiació, que en aquell moment era de 2.763 metges.
En 1961 hi havia 101 metgesses col·legiades i 10 més a la resta de Catalunya. L’increment fins aquesta època va ser molt lent.
- En docència, la participació també era escassa. A l’anuari de la Universitat de Barcelona del curs 1969-1970, d’un total de 161 professors ressenyats només hi ha 10 llicenciades, cap de numerària i d’elles 9 al nivell d’ajudants i només una com a professora adjunta interina.
De professió: metgessa2. Metgesses a Catalunya al segle XX
Ara el nombre de metgesses és molt alt, en algunes especialitats més que en altres. També cal assenyalar que el creixement de les universitats a Catalunya, a partir de 1968, amb la seva diversificació geogràfica (real als anys vuitanta, oficial el 1992), fa que la distribució de les metgesses en exercici sigui més homogènia, tant en l’assistència com en la recerca i la docència.
Existeix encara barreres per a les metgesses, i poques arriben a llocs directius i de decisió. A més, el nivell científic, la dedicació docent i assistencial són més marcats i moltes encara estan per raons d’edat en plena activitat i producció.
De professió: metgessa
3. Metgesses en xifres: la feminització de la professió en els últims 30 anys.
- Segons el Ministeri d’Educació l’alumnat matriculat en els estudis de Medicina ha baixat 36.884 a 29.723 entre els cursos 1990-91 y 2000-01.
- El descens del 20% en aquest 10 anys coincideix amb un fort increment del nombre de dones, que arriba al 65,8% entre els estudiants matriculats i al 70% en els de nou ingrés l’any 2000.
- En la convocatòria MIR 2001-2, el 63,7% dels 9.927 admesos en les proves eren dones.
- En 2006 hi havia més de 20.000 metges desocupats, el 61% dones. Una enquesta realitzada entre les doctores del Col·legi de Metges de Madrid rebel·là que el 44% havia sentit discriminació laboral.
De professió: metgessa
De professió: metgessa3. Metgesses en xifres.
Existeixen entrebancs a la presència de dones en llocs de responsabilitat i representació.
-En la docència, en 2006 hi havia 15 catedràtiques, cosa que representa un 4% del còmput global. En el curs 2000/01 les dones ocupaven el 16% de les principals titulacions docents de medicina, amb una destacable diferència entre els catedràtics d’universitat (4%) i professors associats (18%).
-El diferent percentatge de presència de dones entre les categories fonamentals de medicina (19 %), cirurgia (9%) i psiquiatria (28%) reflecteix "la desproporció de gènere en docència respecte a la composició de la medicina assistencial“ (Arrizabalaga i Valls, 2006).
De professió: metgessa
3. Metgesses en xifres.
- Tot i que el número de contractes és similar per sexe, així com ajudes a la postformació sanitària especialitzada, la participació femenina en llocs de responsabilitat es redueix en aquesta àrea al 4% en centres de recerca i el 10% en grups de recerca.
- De les 57 gerències de primària y 12 gerències del 061 gestionades per l’extint Insalud en 2001, només 17 les ocupaven dones (24%), i el percentatge baixava al 7% en l’atenció especialitzada (82 hospitals i 99 centres de especialitats).
De professió: metgessa
4. Presència femenina.- Del total de col·legiats a Barcelona en 2006, 54,1% eren homes i
un 45,9% dones.
Distribució per sexe dels col·legiats menors de 40 anys (%)
Homes Dones TotalTotal de col·legiats menors 40 anys 35.5 64.5 100Catalans menors de 40 anys 31.8 68.2 100Resta d’espanyols menors de 40 anys 37.9 62.1 100Estrangers menors de 40 anys 50.2 49.8 100
De professió: metgessa
Bibliografia:
- Arrizabalaga i Valls, Las mujeres médicas: de la incorporación a la discriminación, Medicina Clínica, 2006.
- Exposició Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Enllaç:
http://www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/exposicions/metgesses/despres.htm.
- Sue Kilminster, Julia Downes, Brendan Gough, Deborah Murdoch-Eaton & Trudie Roberts. (2007) Women in medicine − is there a problem? A literature review of the changing gender composition, structures and occupational cultures in medicine. Medical Education 41:1, 39–49. Enllaç: http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1111/j.1365-2929.2006.02645.x.
Bibliografia:
De professió: metgessa
-Susan P. Phillips, S. P., Ferguson,K.E. Do students’ attitudes toward women change during medical school? CMAJ, FEB. 9, 1999; 160 (3). Enllaç: http://www.cmaj.ca/cgi/reprint/160/3/357.pdf
-Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Estudi Demogràfic del metges del COMB. Importància del metges estrangers. 2007. Enllaç http://www.comb.cat/estrangers.pdf.
