1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 40 - 4 d’octubre de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

A cada ocasió acudiu a la pregària

Enmig de tants consells i recomanacions que cada dia escoltam i que volen do-nar-nos força davant dels embats de tan-ta incertesa que patim, quan som urgits a viure el compromís diari de la vocació que ens defineix, l’exhortació a la pre-gària és més que necessària i oportuna. Prou vegades hem sentit dir «digue’m com pregues i et diré com vius». En aquest sentit testimonial, hem de reco-

nèixer que som obrers d’una «vinya» que està orientada a donar «fruits». Ho deim en un moment que demana respos-tes generoses i actuacions valentes, quan la «vinya» veu amenaçat el seu normal desenvolupament per una inespe-rada pandèmia i comportaments irresponsables.

Quan es posen totes les esperances en un projecte, el goig més gran és comprovar si el resultat ha estat satisfactori. En el cor de tot compromís personal i social i per a desco-brir-ho, la pregària, el temps que dedicam a mirar amb els ulls de Déu aquesta «vinya», ens hi ajuda, ens asserena, ens obre el cor a les seves dimensions. A la pregària s’hi ha d’unir la responsabilitat personal pel que afecta compor-taments individuals que puguin vèncer el mal i, al mateix temps, l’amor solidari amb tots els qui en aquests moments pateixen, tant a nivell sanitari com econòmic.

El problema apareix quan no s’estima aquesta «vinya» i no es reconeix la predilecció que Déu li ha demostrat. Ja abans de Jesús, els profetes posen al descobert la infidelitat dels qui han caigut en la corrupció i la deslleialtat, o també aprofiten qualsevol ocasió per abusar del poder per a treu-re’n tallada en benefici propi. Quan això passa, l’amor a la «vinya», al poble, es veu tergiversat per una forma d’actuar egoista que només cerca el propi profit i no la salut i el benestar de tots. Jesús se’n fa ressò i parla dels vinyaters malvats, i diu que l’«amo» «passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema».

Déu ens estima, estima la seva «vinya». Per ella ha entre-gat el seu Fill Jesús perquè descobriguem fins on arriba el seu amor. Els ulls amb què ens ha mirat i la cura que per nosaltres ha tingut mostren la seva misericòrdia infinita. El cant d’amor de l’amic ho expressa amb la mateixa tendresa que descobreix i mostra un cor esquinçat pel dolor davant la corrupció posada en evidència. Acudir a la pregària pot obrir-nos els ulls i fer-nos conscients que som pedres vi-ves d’un edifici, la clau de volta del qual és Crist. Som la seva Església, presència visible del seu amor, la «vinya» que s’ha escollit i estima, el poble del qual espera fruits abundants.

Oh Senyor,feis de mi un instrument de la vostra pau! On hi ha odi, que jo hi porti amor.On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.On hi ha error, que jo hi porti la veritat.On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum. Oh Mestre,feis que jo no cerqui tant:ser consolat, com consolar;ser comprès, com comprendre;ser estimat, com estimar. Perquè és donant que es rep;perdonant que s’és perdonat;morint que es ressuscita a la vida eterna. Sant Francesc d’Assís

2

II DIADA DIACONAL DE LA DIÒCESI DE MALLORCAJoan Carles Thomàs Sedano, diaca i membre del Consell Assessor a l’Àrea per al Diaconat Permanent

Avui, 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc, diaca, se celebra a la Seu la sego-na trobada diaconal de la diòcesi. En aquesta trobada celebrada amb una euca-ristia presidida pel nostre bisbe Sebastià, es dona inici al curs que desenvolupen els diaques a les diferents parròquies i tasques encomanades pel Bisbe.

En aquesta celebració es reuneixen conjuntament els ordenats, els candidats i les seves famílies per a donar gràcies pel do de la vocació i de la crida del Senyor a ser servidors. L’any passat va començar aquesta jornada inspirada i promoguda pel Bisbe Sebastià amb la intenció de donar a conèixer més la figura del diaca permanent i dedicar aquest dia especial a conviure entre tots i a convidar tota la diòcesi a compartir un moment de pregària, de formació, d’amistat. El diaconat a la diòcesi amb aquest acte també vol fer present el seu esperit de servir els més vulnerables, els més necessitats en aquest temps de pandèmia. El diaca és un ministre ordenat que forma part de la jerarquia eclesiàstica, forma part del clergat. És una persona al servei de l’Església i dels més necessitats per a ser signe viu de Crist Servidor. Exerceix la seva tasca pastoral al lloc on el Bisbe li encomana i la desenvolupa des d’un triple ministeri:

Dins la Caritat (sosté i anima obres socials per a la promoció integral de la persona, servint en els àmbits de l’acció social: pastoral penitenciària, de la salut…).

Dins la Paraula (presideix la celebració de la Paraula, proclamant la paraula de Déu i si escau, exhorta el poble i predica l’homi-lia. Anima la catequesi en tots els seus nivells. Promou i sosté activitats apostòliques amb els laics. És l’encarregat de proclamar l’evangeli i les pregàries a l’eucaristia).

Dins la Litúrgia (assisteix durant les celebracions litúrgiques el Bisbe i els preveres. Administra solemnement el baptisme, la comunió, duu el viàtic als malalts, assisteix als matrimonis i els beneeix en nom de l’Església, presideix les exèquies, pot beneir, fa celebracions de la Paraula, fa celebracions exequials, i pot administrar una parròquia. Presideix la seva comunitat per delegació del rector).

En definitiva, celebrar aquesta diada diaconal amb l’ajuda de la intercessió de Sant Francesc ens ha de fer veure que el diaca és un home amb vocació, cridat per l’Església a servir-la des del compromis amb l’Evangeli. Que viu i celebra sempre en la comunitat, des del seu ministeri eclesial i especific, diaconal.

NOVENA EN HONOR DE

SANTA TERESA DE JESÚS

DOCTORA DE LA IGLESIA

Iglesia de Santa Teresa de Jesús.

MM. Carmelitas Descalzas Palma de Mallorca

(Teresas – La Rambla). ----

DEL 7 AL 15 DE OCTUBRE 2020

Por la mañana: todos los días a las 8h. Santa Misa (domingo a las 8,30h). Nota- todos los días se celebra en esta iglesia el Sacramento de la Reconciliación. Para quien lo desee hay confesiones por la mañana desde las 7,15 hasta las 7,45h (domingos y días no laborables desde las 7,15 hasta 8,15h). Por la tarde: a las 18,00h. Rosario; A continuación Ejercicio de la Novena.

A las 18,30h. Misa con homilía por el Rvdo. Sr. D. Baltasar Morell.

-----

Nicho central del retablo. Detalle de la Santa. Iglesia Santa Teresa de Jesús

Carmelitas descalzas. Palma de Mallorca. Fundación año 1617

DÍA 15 SOLEMNIDAD DE SANTA TERESA DE

JESÚS 8h. Santa Misa. 11,00h. Solemne Concelebración Eucarística. NOTA: los días 14 y 15 Por la tarde: A las 17,30 Santo Rosario. A las 18h. Solemnes I y II Vísperas cantadas con tonos gregorianos. Presididas por el Predicador de la Novena, Rvdo. D. Baltasar Morell. A las 18,30h Santa Misa con homilía.

‘Vivo sin vivir en mí Y tan alta vida espero,

que muero porque no muero. ’

- - - - - - - - - - - - - - - - - -

Por la tarde, antes de la Misa, Confesiones para quien lo desee.

------- L.D. Vque. M. et Joseph

NOVENA EN HONOR DE

SANTA TERESA DE JESÚS

DOCTORA DE LA IGLESIA

Iglesia de Santa Teresa de Jesús.

MM. Carmelitas Descalzas Palma de Mallorca

(Teresas – La Rambla). ----

DEL 7 AL 15 DE OCTUBRE 2020

Por la mañana: todos los días a las 8h. Santa Misa (domingo a las 8,30h). Nota- todos los días se celebra en esta iglesia el Sacramento de la Reconciliación. Para quien lo desee hay confesiones por la mañana desde las 7,15 hasta las 7,45h (domingos y días no laborables desde las 7,15 hasta 8,15h). Por la tarde: a las 18,00h. Rosario; A continuación Ejercicio de la Novena.

A las 18,30h. Misa con homilía por el Rvdo. Sr. D. Baltasar Morell.

-----

Nicho central del retablo. Detalle de la Santa. Iglesia Santa Teresa de Jesús

Carmelitas descalzas. Palma de Mallorca. Fundación año 1617

DÍA 15 SOLEMNIDAD DE SANTA TERESA DE

JESÚS 8h. Santa Misa. 11,00h. Solemne Concelebración Eucarística. NOTA: los días 14 y 15 Por la tarde: A las 17,30 Santo Rosario. A las 18h. Solemnes I y II Vísperas cantadas con tonos gregorianos. Presididas por el Predicador de la Novena, Rvdo. D. Baltasar Morell. A las 18,30h Santa Misa con homilía.

‘Vivo sin vivir en mí Y tan alta vida espero,

que muero porque no muero. ’

- - - - - - - - - - - - - - - - - -

Por la tarde, antes de la Misa, Confesiones para quien lo desee.

------- L.D. Vque. M. et Joseph

33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

L’any 2015 el papa Francesc publicà l’enciclica Laudato si’, en la qual fa una crida a la població per combatre la degra-dació mediambiental i el canvi climàtic. La delegada de la Diòcesi de Mallorca d’Ecologia i cura de la Creació, la fran-ciscana Margalida Oliver, explica quin és l’origen d’aquest temps de la Creació: “A partir de la publicació de Laudato si’, es va creure oportú establir un temps cada any per recordar i per instaurar el contin-gut teològic, ecològic, econòmic, politic i integral d’aquesta enciclica”.

Es fa de dia 1r de setembre fins al 4 d’oc-tubre. Per entendre el significat d’aquest temps, ens hem de remuntar a finals dels anys 80 quan l’Església Ortodoxa va instaurar el primer de setembre com a Jornada Mundial per a la cura de la Cre-ació. Els catòlics ens hem agermanat a l’Església Ortodoxa, però l’hem allargat el Temps de la Creació fins al 4 d’octu-bre, dia de Sant Francesc, que amb el seu càntic de les criatures va agermanar i fer aquest cant de lloança de tota la creació.

La franciscana de la congregació de les Filles de la Misericòrdia detalla aixi el sentit que té aquest periode. A més, expli-ca que la familia ecumènica, “de forma molt encertada ha volgut destinar aquest Temps de la Creació al Jubileu de la Ter-ra. Tot el Jubileu dins la Sagrada Escrip-tura té connotacions d’un temps sagrat per recordar, tornar, reparar, descansar i alegrar. El papa Francesc, dia primer de setembre, Jornada Mundial per a la Cura de la Creació, va fonamentar el seu mis-satge en aquests cinc pilars que carac-teritzen el Jubileu”.

“El primer pilar és recordar la nostra consciència i existència interrelacio-nal. La persona humana no pot existir sense relació amb Déu creador, amb tots els germans i germanes d’aques-ta família comuna, de manera especi-al amb els mes pobres i vulnerables, i també la relació amb tot allò creat, amb totes les criatures”, explica la dele-gada de la Diòcesi de l’Ecologia i la cura de la Creació.

La segona actitud, afirma Margalida Oli-ver, és tornar a fer una mirada enrere i pe-nedir-nos: “Penedir-nos perquè de qual-que manera hem romput els lligams i les relacions amb Déu creador, amb tants de germans i germanes, i també tornar a fer una mirada enrere i penedir-nos perquè rompem les relacions amb tota la natura i allò que ens envolta. Ho estam destruint”.

El tercer pilar fa referència al descans. Descansar per refer-se, perquè necessi-tam un temps d’aturada. Oliver assegura que “els temps accelerats d’avui en dia no ens permeten ser conscients d’aquest gemec, del crit de la terra. El temps de pandèmia ha estat oportú. Aquesta atu-rada forçosa i obligada ens ha permès trobar estils de vida més equitatius, sen-zills, sostenibles. Moltes criatures del planeta han recuperat espais que els ha-viem llevat. M’agrada que haguem recu-perat la dimensió contemplativa que hem perdut, perquè si contemplam, sabem mirar i veure. Si allò que veim ho esti-mam, en podem tenir cura. Si d’allò que tenim cura, ens adonam que està malalt, ho podem curar. Però sense la dimensió contemplativa no es dona ni la cura ni la curació”.

El Papa fa referència també, a reparar l’harmonia original de la Creació. A res-taurar llibertats, a tornar deures als altres. I també a tornar restaurar l’equilibri cli-màtic, la biodiversitat, tot allò que hem danyat.

Finalment, el darrer missatge d’aquest Jubileu de la Terra és el d’alegrar. El Ju-bileu va relacionat amb esdeveniments joiosos, aquests darrers anys els crits dels mes empobrits i vulnerables són mes forts que mai. I en la mateixa mesura, l’Esperit Sant ha mogut persones, comu-nitats, grups creients a lluitar per cons-truir un món més just, sostenible, més equitatiu i igualitari, i més habitable per a les generacions futures. La delegada de l’Ecologia i la cura de la Creació afir-ma: “No ens hem de quedar amb la visió pessimista, sinó que ho hem de valorar, perquè aquestes persones lluiten perquè el canvi estructural i aquesta conversió ecològica col·lectiva és possible”.

Acaba el Temps de la Creació, un període per recordar, tornar, reparar, descansar i alegrarEnguany és el cinquè aniversari de l’enciclica Laudato si’ i coincideix amb el Jubileu de la Terra.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Manacor ha celebrat la festa de la Mare de Déu dels Dolors amb l’Eucaristia, presidida pel Bisbe de MallorcaDesenes de persones han acudit a la missa en honor a la titular de la prime-ra parròquiadel municipi, l’únic acte de les festes a causa de la pandèmia de la Covid-19

El Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, presidi l’Eu-caristia de la festa de la Mare de Déu dels Dolors a Manacor el passat dimarts, 15 de setembre. La parròquia de Nostra Senyora dels Dolors acolli desenes de persones a la Missa en honor a la titular. Aquest ha estat l’únic acte de celebració, a causa de la pandèmia de la Covid-19.

En l’homilia, Mons. Sebastià Taltavull parlà del dolor de Ma-ria, Mare de Déu, als peus de la creu quan el seu fill, Jesús, és crucificat. En aquest moment, Jesús pateix la solitud però no la vol per a ningú, i es dirigeix a sa mare i al deixeble Joan: “Dona, vet aqui el teu fill. Aqui tens la teva mare”. “Per això, a Jesús l’omple de consol que experimentem l’acollida amorosa de la seva Mare i els conforta que al nostre costat no es trobi sola”, explicà el Bisbe en la seva homilia. A més, afegi “Gràcies a Jesús, a la seva mort, al seu dolor, d’aqui ha nascut la vida, ha ressuscitat, i la resurrecció és el que dona sentit a tot el que puguem fer. Estam celebrant que la darrera paraula no és el dolor i la mort, sinó que la paraula definitiva és la vida”.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

La UIB i el Bisbat de Mallorca treballen en la producció d’un llargmetratge sobre l’obra de Ramon LlullEl Bisbat de Mallorca col·labora amb el projecte i hi destina 20.000€, i la UIB, a través de LADAT Studios, i IB3 són coproductores del projecte.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Bisbat de Ma-llorca treballen en la producció d’un llargmetratge sobre l’obra de Ramon Llull. Un projecte que arriba després que ambdues institucions produïssin la sèrie d’animació Ramon Llull, dirigida per Juan Montes de Oca, el 2018. El Bisbat de Mallorca finançà aquesta sèrie infantil amb 10.000€ i la UIB la produi a través de LADAT Studios.

En aquesta ocasió, LADAT afronta ara un repte més gran i és la producció d’un llargmetratge que aprofundeix en l’obra de Ramon Llull. El Bisbat de Mallorca ara contribueix amb 20.000€ a la producció del film, en qualitat de col·laborador. La UIB, a través LADAT Studios, serà coproductora del pro-jecte, juntament amb IB3.

La sèrie d’animació està ambientada en la darrera etapa de la vida de Ramon Llull, concretament el 1313, en l’última estada a Mallorca. La curiositat inesgotable d’un infant, en Lluis, per aquell nou amic, Ramon Llull, fa que el gran savi s’entendreixi i, com un avi fa amb el seu net, li expliqui en forma de relat tota la seva vida. El llenguatge narratiu utilit-zat s’adapta perfectament al públic objectiu del projecte, que són els infants i adolescents, sense restar gens de veracitat a la biografia de Ramon Llull i presentant-la d’una manera atractiva.

El llargmetratge de ficció aprofundirà més concretament en l’obra de Llull i vol ser un complement de la sèrie d’anima-ció, que fa, sobretot, una exposició de la seva vida. Aquest audiovisual es crearà aprofitant el material de la sèrie i incor-porant-hi un tercer nivell per oferir una visió completa de la vida i l’obra del protagonista.

El projecte audiovisual Ramon Llull es creà amb motiu de la commemoració del setè centenari de la seva mort. Ambdues produccions estan supervisades per la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears, com a entitat més idònia per garantir-ne el rigor i la qualitat dels continguts.

5

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

La Catedral de Mallorca i la Universitat de les Illes Bale-ars (UIB) han editat el llibre L’evolucio constructiva de la Catedral. Historia, tecniques i materials en els llibres de fabrica (1570- 1630), del doc-tor Miquel Ballester Julià. Per primera vegada, amb aquesta obra, es documenta i interpre-ta el quaranta per cent aproxi-mat de la superfície de la Seu i la seva finalització. Balles-ter s’ha endinsat en aquesta recerca en el marc de la seva tesi doctoral, en l’activitat in-vestigadora del Grup de Conservació del Patrimoni Artistic i Religiós de la UIB, del qual n’és membre.

Una de les aportacions més significatives de l’obra és que per primera vegada canvia la cronologia de la construcció de la Ca-tedral de Mallorca. Les conclusions de la investigació de Mi-quel Ballester estableixen que la Seu es començà a construir al segle XIII, poc després de la conquesta catalana de 1229. És a dir, prop de mig segle abans del que es pensava, ja que tradici-onalment s’havia situat el començament de la construcció de la Catedral el 1306.

A més, la recerca de Ballester conclou també que el temple s’acabà de construir més tard del que datava fins ara, al 1630, amb la construcció de la façana principal. Això és, gairebé tres

dècades després de la benedic-ció del portal de l’Almudaina, el 1601, que era fins ara quan es donava per acabada la cons-trucció.

Per altra banda, L’evolucio constructiva de la Catedral. Historia, tecniques i materials en els llibres de fabrica aporta per primera vegada informació i documentació sobre la darre-ra fase de la construcció de la Catedral (entre el 1570 i 1630), que es correspon amb un qua-ranta per cent de la superfície

de la Seu.

La seva tesi també sosté una altra dada fins ara desconeguda: l’any 1503 es començà a construir la façana principal o tam-bé coneguda com la façana de l’Almudaina. D’aquesta manera, Ballester planteja que en aquest any ja estava definit el peri-metre de la Seu. Per altra banda, l’autor, a partir de l’estudi, confirma que la mesquita sobre la qual es construi el temple cristià va determinar tant l’orientació del seu espai com també les dimensions de l’actual Catedral de Mallorca.

L’autor del llibre, Miquel Ballester, es va doctorar el 2018 a la UIB amb la tesi doctoral Evolucio constructiva de la Catedral de Mallorca. Historia, tecniques i materials en els llibres de fabrica (1570-1630), dirigida per la doctora Merce Gambús.

La Catedral de Mallorca es començà a construir al segle XIII, mig segle abans del que es pensava, segons un estudi de la Universitat de les Illes BalearsAixí ho recull el llibre L’evolucio constructiva de la Catedral. Historia, tecniques i materials en els llibres de fabrica (1570-1630), de Miquel Ballester Julia, que s’ha presentat aquest divendres 11 de setembre a la Seu.

Mn. Joan Bordoy oferí una conferència sobre l’acompanyament en el dolLa xerrada estava dirigida als preveres que s’encarreguen de l’atenció a les exèquies i cementeris de Palma

El passat dimecres 23 de setembre al cementeri de Bon Sosec, Mn. Joan Bordoy, expert en acompanyament en el dol, va tenir una xerrada amb els preveres que s’encarreguen de l’atenció a les exèquies i cementeris de Palma.

Va emfatitzar els punts claus per a una correcta empatia amb els familiars en dol.

L’objectiu d’ajudar en el comiat de la persona estimada ha de ser, segons el conferenciant, el primer pas per a un acolliment a les parròquies i en moltes ocasions un lloc on es desperten pre-guntes sobre la fe. Saber donar l’atenció adequada és essencial com a Església que surt a l’encontre per consolar i estimar.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

6

DOMINGO XXVII DEL TIEMPO ORDINARIO ADIUMENGE XXVII DURANT L’ANY A

Lectura del llibre del profeta Isaïes5, 1-7

Dedic aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Sa-men. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construi al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. Ara, si voleu, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feis de jutges entre jo i la meva vinya. ¿Què podia fer per ella que no hagi fet? ¿Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què pens fer a la meva vinya: li llevaré la tanca, i que els ramats hi pasturin, enderrocaré la seva paret, i que el bestiar la trepitgi. La dei-xaré abandonada, no la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’es-perava justicia, però no hi veu sinó injusticies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Salm responsorial (salm 79) R. La vinya del Senyor de l’univers és la casa d’Israel.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 4, 6-9

Germans: No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presentau a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Aixi la pau de Déu, que sobrepassa lo que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interessau-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practicau allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu21, 33-43

En aquell temps Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: -«Escoltau una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construi una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivassin, i se n’anà del pais. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però els vi-nyaters els varen agafar, i a un, li varen pegar, a un altre, el varen matar, a un altre el varen treure a cops de pedra. Ell en-vià més homes que la primera vegada, però els maltractaren igual. Finalment, els envià el seu fill, pensant que, almanco el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el varen treure fora de la vinya i el varen matar. Quan torni l’amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters? Li res-ponen: -«Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: -«¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu vos serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.

Lectura del profeta Isaías5, 1-7

Voy a cantar en nombre de mi amigo un canto de amor a su viña. Mi amigo tenia una viña en fértil collado. La entreca-vó, la descantó y plantó buenas cepas; construyó en medio una atalaya y cavó un lagar. Y esperó que diese uvas, pero dio agrazones. Pues ahora, habitantes de Jerusalén, hombres de Judá, por favor, sed jueces entre mi y mi viña. ¿Qué más cabia hacer por mi viña que yo no lo haya hecho? ¿Por qué, esperando que diera uvas, dio agrazones? Pues ahora os diré a vosotros lo que voy a hacer con mi viña: quitar su valla para que sirva de pasto, derruir su tapia para que la pisoteen. La dejaré arrasada: no la podarán ni la escardarán, crecerán zarzas y cardos, prohibiré a las nubes que lluevan sobre ella. La viña del Señor de los Ejércitos es la casa de Israel; son los hombres de Judá su plantel preferido. Esperó de ellos de-recho, y ahi tenéis: asesinatos; esperó justicia, y ahi tenéis: lamentos.

Salmo responsorial (salmo 79)R. La viña del Señor es la casa de Israel.

Lectura de la carta del Apóstol San Pablo a los Filipenses 4, 6-9

Hermanos: Nada os preocupe; sino que en toda ocasión, en la oración y súplica con acción de gracias, vuestras peticiones sean presentadas a Dios. Y la paz de Dios, que sobrepasa todo juicio, custodiará vuestros corazones y vuestros pensamien-tos en Cristo Jesús. Finalmente, hermanos, todo lo que es verdadero, noble, justo, puro, amable, laudable; todo lo que es virtud o mérito, tenedlo en cuenta. Y lo que aprendisteis, recibisteis, oisteis y visteis en mi ponedlo por obra. Y el Dios de la paz estará con vosotros.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo21, 33-43

En aquel tiempo dijo Jesús a los sumos sacerdotes y a los senadores del pueblo: -Escuchad otra parábola: Habia un pro-pietario que plantó una viña, la rodeó con una cerca, cavó en ella un lagar, construyó la casa del guarda, la arrendó a unos labradores y se marchó de viaje. Llegado el tiempo de la vendimia, envió sus criados a los labradores para percibir los frutos que le correspondían. Pero los labradores, agarrando a los criados, apalearon a uno, mataron a otro, y a otro lo ape-drearon. Envió de nuevo otros criados, más que la primera vez, e hicieron con ellos lo mismo. Por último, les mandó a su hijo diciéndose: «Tendrán respeto a mi hijo.» Pero los la-bradores, al ver al hijo se dijeron: «Éste es el heredero: venid, lo matamos y nos quedamos con su herencia.» Y, agarrán-dolo, lo empujaron fuera de la viña y lo mataron. Y ahora, cuando vuelva el dueño de la viña, ¿qué hará con aquellos labradores? Le contestaron: -Hará morir de mala muerte a esos malvados y arrendará la viña a otros labradores que le entreguen los frutos a sus tiempos. Y Jesús les dice: -¿No ha-béis leido nunca en la Escritura: «La piedra que desecharon los arquitectos es ahora la piedra angular. Es el Señor quien lo ha hecho, ha sido un milagro patente»? Por eso os digo que se os quitará a vosotros el Reino de los Cielos y se dará a un pueblo que produzca sus frutos.

7

SANTORAL de la setmana COMENTARI a l’Evangeli

73MM ANCHO x 95mm ALTO_2020.qxp_Maquetación 1 24/4/20

Dilluns, 5. Témpores d’acció de gràcies i petició. Sants Plàcid, sant Froilà, sant Atilà, santa Maria Faustina Kowalska. Missa: Dt 8, 7-18; 1Cr 29, 10-12; 2C 5, 17-21; Mt 7, 7-11.Dimarts, 6. Dimarts de la setmana XXVII. Sant Bru, santa Fe, santa Maria Francisca de les Llagues. Missa: Ga 1, 13-24; Sal 138, 1-3. 13-15; Lc 10, 38-42.Dimecres, 7. Mare de Déu del Roser, santa Justina, sant Marc papa. Missa: Ga 2, 1-2. 7-14; Sal 116; Lc 1, 26-38.Dijous, 8. Dijous de la setmana XXVII. Santa Pelàgia, sant Fèlix, sant Evodi. Missa: Ga 3, 1-5; Lc 1, 69-75; Lc 11, 5-13.Divendres, 9. Divendres de la setmana XXVII. Sant Dionis i companys màrtirs de Paris, sant Joan Leonardi, sant Abraham, sant Lluis Beltran. Missa: Ga 3, 7-14; Sal 110, 1-6; Lc 11, 15-26.Dissabte, 10. Dissabte de la setmana XXVII. Sant Tomàs de Villanueva, sant Pauli de York, sant Daniel Comboni. Missa: Ga 3, 22-29; Sal 104, 2-7; Lc 11, 27-28.Diumenge, 11. Diumenge XXVIII de durant l’any i setmana IV del saltiri. Sant Felip diaca, santa Soledat Torres Acosta, sant Joan XXIII. Missa: Is 25, 6-9; Sal 22, 1-6; Fl 4, 12-14. 19-20; Mt 22, 1-14.

Avui contemplam el misteri del rebuig de Déu en general, i del Crist en particular. Sorprèn la reiterada resistència dels ho-mes davant l’amor de Déu. Però la paràbola d’avui es refereix més especificament al rebuig que els jueus feren amb el Crist: «Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’. Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’. L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar» (Mt 21,37-39). No és fàcil entendre això: és per-què Crist vingué a redimir el món sencer, i els jueus esperen el seu “messies” particular que els doni el domini de tot el món... Quan vaig ésser a Terra Santa em varen donar un fulletó tu-ristic d’Israel on consten els jueus més famosos de la història: des de Moisès, Gedeó i Josué fins a Ben Gurion, que fou el creador de l’Estat d’Israel. Nogensmenys, en aquest fulletó no hi era Jesucrist. I Jesús ha estat el jueu més conegut de la història: avui se’l coneix a tot el món, i ja fa dos mil anys que mori... Als grans personatges, passat el temps, se’ls admira, però no se’ls estima. Avui ningú no estima Cervantes o Mi-quel Àngel. En canvi, Jesús és el més estimat de la història. Homes i dones donen la vida per amor a Ell. Uns de cop en el martiri, i d’altres “gota a gota”, tot vivint solament per a Ell. Són milers i milers en tot el món. I Jesús és el que més ha influït en la història. Valors avui acceptats a tot arreu, són d’origen cristià. No solament això, sinó que a més hom cons-tata que avui hi ha un apropament a Jesucrist, també entre ju-eus (“els nostres germans grans en la fe”, tal com digué Joan Pau II). Demanem a Déu particularment per la conversió dels jueus, ja que aquest poble, de grans valors, arribat a l’Esglé-sia Catòlica, pot ser un gran benefici per a tota la humanitat.

Itineraris a la preparació per al matrimoni cristià 2020

Parròquia de Sant Nicolau (Palma) pel 2020Comença el 8 d’octubre de 2020 i serà cada dijous a les 20:30 h. Acaba el 19 de novembre de 2020. Lloc: al temple parroquialContacte: Rvd. Joan Magraner 628 079 593

Parròquia de Sant Julia de CamposComença el 29 d’octubre de 2020 i serà cada dimarts a les 20:30 h.Acaba el 17 de desembre de 2020Lloc: temple parroquial de CamposContacte: 647 742 286

2021Parròquia de Sant Nicolau (Palma)Comença el 14 de gener de 2021 i serà cada dijous a les 20:30 h.Acaba el 25 de febrer de 2021Lloc: temple parroquialContacte: Rvd. Joan Magraner 628 079 593

Parròquia de Cala Millor – sa ComaComença el 21 de gener del 2021 i serà cada dijous a les 20:30 h.Acaba el 18 de març de 2021Lloc: església de sa ComaContacte: 629 638 260

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

VISITES DE LA SEUmes d’octubre 2020

En cada ocasión acudid a la oración

Entre tantos consejos y recomendaciones que cada día escuchamos y que quieren darnos fuerza ante los embates de tanta incertidumbre que padecemos, cuando somos urgidos a vivir el

compromiso diario de la vocación que nos define, la exhortación a la oración es más que necesaria y oportuna. Muchas veces hemos oido decir «dime cómo rezas y te diré cómo vives». En este sentido testimonial, debemos reconocer que somos obreros de una «viña» que está orientada a dar «frutos». Lo decimos en un momento que pide respuestas generosas y actuaciones valientes, cuando la «viña» ve amenazado su normal desarrollo debido a una inesperada pandemia y comportamientos irresponsables.

Cuando se ponen todas las esperanzas en un proyecto, el gozo mayor es comprobar si el resul-tado ha sido satisfactorio. En el corazón de todo compromiso personal y social y para descubrirlo, la oración, el tiempo que dedicamos a mirar con los ojos de Dios esta «viña», nos ayuda, nos se-rena, nos abre el corazón a sus dimensiones. A la oración hay que unir la responsabilidad personal en lo que afecta a comportamientos individuales que puedan vencer el mal y, al mismo tiempo, al amor solidario con todos los que en estos momen-tos sufren, tanto a nivel sanitario como económico.

El problema aparece cuando no se quiere a esta «viña» y no se reconoce la predilección que Dios le ha demostrado. Ya antes de Jesús, los profetas ponen al descubierto la infidelidad de quienes han caido en la corrupción y la deslealtad, o también aprovechan cualquier ocasión para abusar del po-der para obtener beneficio. Cuando esto ocurre, el amor a la «viña», al pueblo, se ve tergiversado por una forma de actuar egoísta que solo busca el pro-pio provecho y no la salud y el bienestar de todos. Jesús se hace eco de ello y habla de los labradores malvados, y dice que el «dueño» «pasará la viña a otros que le den los frutos al mismo tiempo que la vendimia».

Dios nos ama, ama su «viña». Por ella ha entre-gado a su Hijo Jesús, para que descubramos has-ta dónde llega su amor. Los ojos con los que nos ha mirado y el cuidado que con nosotros ha teni-do muestran su misericordia infinita. El canto de amor del amigo lo expresa con la misma ternura que descubre y muestra un corazón rasgado por el dolor ante la corrupción puesta en evidencia. Acu-dir a la oración puede abrirnos los ojos y hacernos conscientes de que somos piedras vivas de un edi-ficio, la clave de bóveda del cual es Cristo. Somos su Iglesia, presencia visible de su amor, la «viña» que ha escogido y quiere, el pueblo del que espera frutos abundantes.

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓ

Jero Mut Campanerwww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Seminari, 407001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79tgeugeni@gmail.com

07 D’OCTUBRE Visita guiada – La capella del Santíssim (Miquel Barceló)La Seu de Mallorca alberga diferents estils artistics entre els quals destaca la intervenció contemporània de Barceló. Submergeix-te en aquest gran mural ceràmic que cobreix les parets de la capella del Santíssim.Obligatori l’ús de mascareta durant tota la visita.Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Inscripcions a la pàgina web de la Catedral.11.00 h: Visita en català.12.00 h: Visita en castellà

17 D’OCTUBREVisita Familiar – Descobreix la Seu en famíliaEn aquesta visita, els més petits de la casa, acompanyats dels seus fa-miliars, podran descobrir quan es va construir aquest important tem-ple i quina funció té, per què se’l coneix com la Catedral de la Llum i de l’Espai, o quins són els artistes més coneguts que hi han treballatObligatori l’ús de mascareta durant tota la visita.Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Inscripcions a la pàgina web de la Catedral.11.00 h: Visita en català.

21 D’OCTUBRE Visita guiada – Exposició permanent del MASMVols descobrir les obres més emblemàtiques del museu? Vols re-córrer els racons de l’edifici i conèixer la seva història? Inscriu-te i acompanya’ns en aquesta visita!Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Obligatori l’ús de mascareta durant tota la visita.Inscripcions a la pàgina web de la Catedral.10.30 h: Visita en català.12.00 h: Visita en castellà

28 D’OCTUBRE Visita guiada – La restauració litúrgica de Gaudí a la SeuHan estat moltes les obres i reformes a la Catedral de Mallorca, però una de les més destacades és la que va realitzar Gaudi, que va apro-fitar per a introduir-hi grans dosis d’enginy i bellesa. Coneix a través d’aquesta visita la gran reforma litúrgica que va dur a terme entre 1904 i 1915.Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Obligatori l’ús de mascareta durant tota la visita.Inscripcions a la pàgina web de la Catedral.11.00 h: Visita en català.12.00 h: Visita en castellà