Cap a un Salari Mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

núm. 48 juliol de 2016

DebatsCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

Índex de continguts■■ 1.Introducció............................................................................................3

■■ 2.Unamobilitzaciódellargrecorregut....................................................4

■■ 3. L’SMIenlacomparativainternacional..................................................8

■■ 4.Anàlisidel’estructurasalarialaCatalunya........................................... 11

■■ 5.Augmentdel’SMI,reducciódelesdesigualtatssocials?..................... 16

■■ 6.Quinssónelscanvislegislatiusnecessarisperalareformadel’SMI?...20

■■ 7.Reflexionsperaundebatsobrel’augmentdel’SMI............................ 23

■■ 8.Conclusions..........................................................................................26

■■ 9.Fontsconsultades................................................................................ 28

DossierCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

Cap a un Salari Mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

Autora: ELISENDA ROVIRA

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

3

1. IntroduccióElsalariconstitueixl’únicafontd’ingressosperaunamajorpartdelstreballadors.Aixòvoldirqueelssoustenenunaimportànciacabdalenlaqualitatdevidadelespersonesiunpesdestacatenl’economia.

L’existència d’un salari mínim és una qüestió que actualment alnostrepaísgeneraamplisconsensos,perquèportaassociatsdiversosbeneficissocialsieconòmics(CCOOiUGT,2015):lareducciódelabre-txasalarialentrehomesidonesialtrescol·lectiusenexclusió(estran-gers, joves...), lacohesiódelmercatdetreball iunrepartimentmésequitatiudelarenda,lamilloradelaqualitatdeltreballidelapro-ductivitatil’impulsdelconsumil’economia,jaqueamorteixlesfasesrecessivesdelcicleeconòmic,etc.

Eldebatactualsesituaencomferqueaquestsalarimínimgaran-teixiunasituaciódedignitatalespersonesqueelcobren,cosaquearanoesprodueix.Elsalarimínimespanyolsesituafrecafrecambelllindardelapobresaperaunapersonaquevisquisolaiéssignificati-vamentinferioraldelspaïsoseuropeusmésavançats.

Diversesiniciativesquedemanenapujarelsalarimínimperper-metrealespersonesqueelcobrentenirunavidadignavanenlalíniad’aquesta definició de “salari digne” encunyada per Vicenç Navarro(Cabasés,2016):

“Nivell d’ingressos nets (després d’impostos) derivats del treball realitzat durant un període de temps (40 hores setmanals) que permetin a les persones cobrir, com a mínim, les necessitats bàsiques com habitatge, energia, aigua, ali-mentació, vestimenta, atenció sanitària, educació, transport i llars d’infància”.

L’objectiud’aquestdossierésoferirunamiradageneralalaqües-tiódelsalarimínim,tantpelquefaalasevaregulacióiimportactual

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

4

com,especialment,alespropostesquehihaperincrementar-loiquècaldriaferperaplicar-les.

Aixídoncs,acontinuacióveuremendetallcomesfixaienquinaquantitat el salari mínim interprofessional (SMI) a l’Estat espanyol,quines mobilitzacions hi ha en marxa al voltant d’aquesta qüestió,comsesitua l’SMIespanyolen relacióald’altrespaïsosoccidentals,quinaésl’estructurasalarialaCatalunya,finsaquinpuntunaugmentdel’SMIpodriareduirlesdesigualtatsialgunesreflexionsoportunesperaldebat.

2. Una mobilització de llarg recorregut

2.1 El salari mínim a l’Estat espanyolElsalarimíniminterprofessionalnoesvaintroduirperprimeravegadaal’Estatespanyolfinsl’any1963.Desdelasevaintegracióal’EstatutdelsTreballadorsde1980s’hamantingutininterrompudament(RamosiSuriñach,2016),tenintencompteelqueestableixlaprimerapartdel’article35delaConstitucióde1978:“Totselsespanyolsteneneldeuredetreballarieldretaltreball,alalliureelecciódeprofessióoofici,alapromocióatravésdeltreballiaunaremuneraciósuficientpersatisferlessevesnecessitatsilesdelasevafamília,sensequeencapcasespuguiferdiscriminacióperraódegènere”.

Segonsestableixl’article27del’esmentatEstatutdelsTreballadors,elgovernfixaràl’SMIconsultant-hoprèviamentambsindicatsipatro-nals,iapartird’aquestsindicadors:l’índexdepreusalconsum,lapro-ductivitat mitjana nacional avançada, l’increment de la participaciódeltreballenlarendanacionalilaconjunturaeconòmicageneral.Així,esfixaunarevisiósemestralpersinoescompleixenlesprevisionscita-dessobrel’IPC.

Aquest2016,elgovernhafixatelsalarimíniminterprofessionalpera l’Estatespanyolen21,84eurosaldia,oelqueéselmateix:655,20eurosalmesen14pagueso9.172,80eurosanuals,segonsvaestablirelReialDecret1171/2015,del29dedesembre.

Comelseunomindica,elsalarimíniminterprofessionals’aplicaaqualsevol activitat (agrícola, industrial ode serveis), sensedistin-ciódesexeniedatdelstreballadors.S’enténqueelsimportsesmen-tatscorresponena la jornada legalde feinadecadaactivitat,sense

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

5

inclourelapartproporcionaldediumengesifestius.Enfeinesambjor-nadesinferiors,se’nprorratejaràlaquantitat.

Pelquè faals treballadorseventuals i temporers,elReialDecretestableixunmínimde31,03eurosperjornadalegali,enelcasdelstre-balladorsdelserveidomèstic,elmínimsón5,13eurosperhoratreba-llada.Caltenirencomptetambéqueenelcàlculdelsalarimínimescomputaúnicamentlaretribucióendiners,inoespotrebaixarremu-nerant-neunapartenespècies.

Lesquantitatsd’aquestsalarimínimfixadespelgoverndeRajoyper al 2016 suposen un increment de l’1% respecte el 2015. Aquestapujadadoblavaladel’anyanterior,quevaserd’un0,5%,iéslaméselevadadesde2011,quecuriosamentvasertambéunanyelectoral.Totiaixò,l’augmentésmoltinferioralcreixementdelPIB(3,2%peral2015);al’incrementdelssalaris,acordatentrepatronalisindicatsenun1,5%aquest2016;ial’IPC,queespreveiaenun1,2%enelmomentdeladecisiódelgovern.Siescompleixenlesestimacions,totplegatcom-portaràunanovapèrduadepoderadquisitiuperalstreballadors,enlalíniadeladevaluaciósalarialdelsúltimsanys.

Defet,desdel’any2010ifinsel2015l’SMIvaperdre4,1puntsdelseupoderadquisitiu,segonsdadesqueaportenCCOOiUGT.Enl’evoluciódelsalarimínimenelqueportemdesegleesdistingeixendueseta-pesdiferenciades.Desdel’any2000finsel2012,vaexperimentarunamilloracontínua, tot ique irregular.Siel relacionemamb l’evoluciódelspreus,però,veiemquenoméshivahaverunaugment realdelpoderadquisitiuperalsperceptorsdelsalarimínimentre2004i2009(enaquestúltimany,el2009,elcreixementéscausatperlacaigudadelspreusdelsproductes).

L’arribadadelarecessióeconòmicamarcaunpuntiapart:entre2010i2013l’augmentdel’IPC,afegitaunincrementmoltmoderatdel’SMI(finsitotcongelatentre2012i2014),causaunapèrduadelpoderdecomprade5,4punts.El2014i2015tornaamillorarlacapacitatrealdecompra,acausadeldescensgeneralitzatdelspreusdelconsum.

Elfetqueelsalarimínimactualnopermetalespersonesqueelpercebenviuredignament i lanecessitatde ferunpacteglobalperapujar-lo de manera significativa no només és un debat que estàactualmentsobrelataulaal’Estatespanyol,sinótambéunaexigènciadelesinstitucionseuropees.

El gener de 2015, el Comitè de Drets Socials, un organisme delConsell d’Europa, alertava en un informe que l’Estat espanyol havia

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

6

incomplertdiversosarticlesdelaCartaSocialEuropea.Aquesttractatgaranteixdretssocialsieconòmicsiésvinculantperatotselsestatsadherits,entreelsqualshihaEspanya.Concretament,elComitèexpli-cavaque,entre2009i2012,l’Estatespanyolhaviavulneratsisarticlessobre drets laborals, entre els quals hi ha el que assegura un salaridigneperatenirun“nivelldevidadecent”.

L’article4delaCartaSocial,quel’Estatespanyolincompleix,afirmaque“totselstreballadorstenendretaunaremuneraciósuficientqueelsproporcioniaellsialessevesfamíliesunnivelldevidadecorós”.Lapro-postadelConselld’Europaperquèaquestaremuneraciósigui“suficient”ésqueelsalarimínimsiguiel60%delsalarimitjàdelpaís.

Comveuremmésendavant,elsalarimitjàal’Estatespanyolésde24.000eurosbruts.Un60%d’aquestimportserien14.400eurosanualsque, dividits en 14 pagues, donarien un salari mínim mensual de1.028,57euros.Aixòrequeririaapujarelsalarimínimactualenmésd’un50%.Sibéaquestapujadapodria ser complicadad’aplicarde formaimmediata,hihadiversespropostesperapujarelsalarimínim.

L’importdelsalarimínimvaserunadelesqüestionsqueesvanposarsobrelataulaenlacampanyaelectoraldel20dedesembre.Lamajoriadelsgranspartitsestatalsportavenalprogramaelectoralpro-postesperapujar-lo,queesvanmantenirdecaraaleseleccionsdel26dejuny.ElPSOE,perexemple,optavaperunapujadaescalonadadelsalarimínimfinsal60%delsalarinetmitjà,mentrequePodemospro-posavaincrementar-loendosanysfinsaarribarals800eurosalmesen14pagues,iquealfinaldelalegislaturasiguide950eurosalmes.Ciutadans,per la sevabanda,noéspartidarid’incrementarel salarimínim,sinód’impulsaruncomplementsalarialperalesrendesmésbaixes.

Al novembre de 2015, els principals sindicats estatals, CCOO iUGT,vanelaborarundocumentonreivindicavenqueelsalarimínims’apugésfins als 800 euros en el primer anyde legislatura.Aquestapujadalajustificavenperlanecessitatd’equiparar-loambelnivellderiquesadelpaís,alarecuperaciódepoderadquisitiuperdutenelsanysderecessióial’aproximacióalsnivellsdelaUnióEuropeaial60%delsalarimitjàindicatalaCartaSocialEuropea.

Així, proposen també que, a partir de 2015, l’SMI s’incrementien funció de l’evolució del salari mig i el salari mínim a Europa i aEspanya.Amés,volennegociar la reformade l’article27de l’Estatutdelstreballadorsperestablirsobrenovesbasesladeterminacióanualdel’SMI,pertald’evitarnovespèrduesdelseupoderadquisitiu.

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

7

2.3 El salari mínim a CatalunyaAnivelldeCatalunya,eldebatsobreelsalarimínimestàtambésobrelataula.Elssindicats,elgovernipatronalscomPimecs’hihanmostratafavor,idefetdesdelaGeneralitats’estàavançantenaquestsentit,comveuremacontinuació.

ElPled’EmergènciaSocial,celebratalParlamentdeCatalunyaelmarçdel2016,vaaprovarapujarelsalarimínimalsestàndardseuro-peus.Concretament, laresolucióaprovadainstaa“avançarcapaunnou salarimínimcatalà, d’acordambels estàndardsquedefineix laCarta social europea (equivalent al 60% del salari mitjà)”, cosa queestableixenuns1.000eurosalmes.Mésendavantveuremcoms’estàaplicantaquestamesuraiquinspassoscalduratermeperaplicar-la.

Paral·lelament, a Catalunya han sorgit iniciatives com “Anem amil”, una plataforma fundada l’octubre de 2015 per ciutadans indi-viduals que reivindiquen un augment del salari mínim. Apostenperunaugmentdel’SMIfinsals1.000eurosperajustar-sealaCartaSocialEuropeaiperarribaraunaxifrasimbòlica, ladelmileurisme,quehapassat“deserunaqueixaabansdelacrisiaunaaspiracióenl’actualitat”,segonsafirmalasevaportaveu,PilarPérez.

Peraixò,laplataformahaendegatlacampanya“Municipisamil”,enelmarcde laqualdemanaa totselsconsistorisquesubscriguinel manifest, s’hi adhereixin com a municipi i presentin mocions alsseusplensperadoptartoteslesmesuresnecessàriesiqueestiguinalessevesmans,finsaaconseguirimplementarunSMIde1000euros.Actualment, 19 municipis i 2 consells comarcals ja han aprovat lamocióis’esperaquemoltsméss’hisuminproperament.

Enmigdeldebatperapujarelsalarimíniminterprofessional,hihaencaraalnostrepaístreballadorsitreballadoresqueesqueixenquenitansolsarribenacobrarl’SMI.Lescambreresdepisdel’HotepTrypBarcelonaAeropuertocobrencobren653,71eurosalmes,doseurospersotadelsalarimínim,segonsdenunciavaalmaigd’aquest2016elsin-dicatUGTdeCatalunya.Aquestestreballadoreshauriendecobrarunsalari de 1.286,61 euros, segons estableix en Conveni d’Hostaleria deCatalunya,peròl’hoteltéelserveiexternalitzatal’empresadeserveisintegrals ISS. Precisament, els principals sindicats i col·lectius com“LasKellys”–treballadoresd’hotelsquehandenunciatlesdurescondi-cionsenquètreballen-hanalertatrepetidamentsobrelaprecarietatqueenalgunesocasionsimplical’externalitzaciódeserveisaterceresempreses.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

8

3. L’SMI en la comparativa internacionalEl primerpaís delmónen incorporar el salarimínima la legislaciólaboralvaserNovaZelanda,l’any1894.DosanysdesprésfeiaelmateixAustràlia. El 1909 es va introduir a la Gran Bretanya, des d’on es vaestendrealsEstatsUnitsia l’Europacontinental(RamosiSuriñach,2016). A l’Estat espanyol, com hem vist, no es va introduir el salarimíniminterprofessionalfinsl’any1963.

Enelmarcdel’OCDE,l’interèsdelspaïsosperinstaurarunsalarimíniméscreixent:siel1990n’hihavia17ambunsalarimínimlegal,desdellavors9mésn’haninstaurat(Pimec,2016).Els8païsosrestants,d’untotalde34,notenenunsalarimínimlegalperòn’apliquenanivellsectorial(païsosnòrdics,Àustria,ItàliaiSuïssa).

AlaUnióEuropea,actualmentel80%delapoblacióactiva(equiva-lentauns200milionsdetreballadorspotencials)estàcobertaperunsalarimínimestablertpelsdiferentsestats.L’importacostumaaserelmateixpertotelterritori,peròaugmentalatendènciad’establirdife-rentsnivellssalarialsmínimsatravésdelanegociaciócol·lectiva.

A continuació, analitzem el salari mínim a l’Estat espanyol i aCatalunya en comparació amb altres països europeus i també ambd’altrespaïsos “occidentals”, tantpelquèfaa laquantitattotalcomalarelacióambelpoderadquisitiuinivelldevidadecadapaís.Alataulasegüent(Puig,2015),laprimeracolumnamostraelsalarimínimanualdecadapaís.Lasegonacolumnamostraelsalarimínimanualentermesdepoderaquisitiu,jaqueelcostdelavidapotsermoltdiferentenunpaísounaltre.LaterceracolumnamostraelsalarimínimanualrespecteelPIBpercàpitadecadapaís,osigui,elnivelldevida.

Lataula inclouseparadamentdadesrelativesa l’Estatespanyol iaCatalunya.Sibéelsalarimíniméselmateixpertotsdos,larelaciód’aquestentermesdepoderadquisitiuinivelldevidaésdiferent,talicomveuremacontinuació.

Cal tenir en compte que les dades són anteriors a 2016, ja quecorresponen a estadístiques d’Eurostat i l’OCDE de 2013 i 2015, peròigualmentlataulapermetfer-seunaideadelarealitatespanyolaenlacomparativainternacional(elsalarimínimespanyol,comhemvist,ésactualmentde9.172,80eurosanualsenllocdels9.080queapareixenalataula,peròaixònocanviaelsresultatsdel’anàlisi).

Si ens fixem en la primera columna, veiem que el salari mínima l’Estatespanyoléselmésbaixdetotselspaïsosambquiescom-para,exceptuantGrècia(8.205eurosanuals)iPortugal(7.070).França,

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

9

AlemanyaiIrlandagairebédoblenelsalarimínimd’Espanya,superantels17.000euros;ésmésdeldobleaBèlgica,elsPaïsosBaixos,elRegneUnit i Nova Zelanda, amb més de 18.000 euros; i a Austràlia, amb21.000,ésencaraméselevat.

Pelquèfaalacomparativadelsalarimínimentermesdepoderadquisitiu,veiemqueal’Estatespanyolésd’11.121euros,moltaprop,peròpersota,dels12.421alsEstatsUnits.L’espanyolaés,denou,lamésbaixaexceptuantelsestatshel·lènic i lusità... iCatalunya.Alnostrepaís,elsalarimínimuncoprelacionatambelpoderadquisitiuequivala9.477euros,laxiframésbaixadetotselsestatsinclososalataula,finsitotperdarreredeGrèciaiPortugal.

SicomparemelsalarimínimrespecteelPIBpercàpita,ésadir,elnivelldevida,denoulesxifressónpocesperançadores.Elsalarimínimespanyolnoarribaal40%delPIBpercàpitadel’Estat.Éselpercentatgemésbaixdetotselspaïsosanalitzats,exceptuantelsEstatsUnits,onés d’un 27,5%. De nou, però, Catalunya s’emporta encara una pitjorpart:comparant-hoambelnivelldevidaaquí,elsalarimínimestatalequivalnomésaun34,2%delPIBpercàpita.

Taula. Salari mínim en la comparativa internacional.

Salari mínim, en euros

Salari en termes de poder adquisitiu,

en euros

Salari mínim respecte el PIB per càpita (respecte nivell de vida), en euros

Bèlgica 18.022 17.838 51,8%

França 17.490 17.437 52,2%

Alemanya 17.676 18.731 48,4%

PaïsosBaixos 18.022 18.276 46,7%

Grècia 8.205 10.583 49,8%

Portugal 7.070 9.568 44,0%

Espanya 9.080 11.121 39,8%

Irlanda 17.542 17.922 46,4%

RegneUnit* 18.862 17.376 55,7%

Austràlia 21.540 18.037 46,9%

NovaZelanda 18.338 15.933 55,2%

EstatsUnits 12.421 12.421 27,5%

Catalunya 9.080 9.477 34,2%

*Lesxifresactualssón16.546,18.242i48,9%.Lesreflectidesalquadrecorresponenalvaloractualdelesanunciadespelgovernenlapresentaciódelpressupostel9-7-15peral2020.

Font:Puig,2015.Dades:EurostatiOCDE(2015i2013).

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

10

Enaltresfonts(Pimec,2016)s’esmentatambéqueEspanyaésundelspaïsosonelsalarimínimrepresentaunpercentatgeméspetitde lamedianasalarial.Entenempermedianasalarialelsalariquesesituariaalmigsiordenéssimtotselssalarisdelpaísdemenoramajor.L’SMIrepresentanomésun41%d’aquestamediana.Unaaltradadaalarmantésque,cobrantelsalarimínim,unapersonaambdosfillsalseucàr-recnecessitariatreballar58horessetmanalspersuperarelllindardelapobresa.Pocspaïsosdel’OCDEtenenunaexigènciasuperiorenhores.

D’altrabanda,caltenirencomptealtresaspectesqueafectenenel salarimínim,quenopodemconsiderarunelementaïllat.Així,elsoufinalquepercebieltreballadordependràdelatributaciósobreeltreball(impostsobrelarenda,cotitzacionssocialsacàrrecdeltreba-llador).Perlasevabanda,elcostlaboralperalesempresesinclouelsalariialtrescostos,comlescotitzacionssocials.

Enaquestsentit,diversospaïsosapliquenpolítiquesdiversesqueacompanyenelsalarimínim.Perexemple,Françatéunsalarimínimelevat però redueix els costos laborals de qui el cobra amb menorscotitzacions socials i impostos a càrrec de l’empresa. A Mèxic, encanvi,espenalitzapagarelsalarimínim,ambuncostméselevatperal’empresaenimpostosiseguretatsocialquenopassiespagaunsoumésalt,pertaldefomentarquehihagisoussuperiors.

Al’Estatespanyol,laprogressivitatdelsimpostossobrelarendaésunadelesmesuresperafavorirelsquipercebensousbaixos.Així,latributacióperalsalarimínimésdel6%,mentrequeperalamedianasalarialarribaal21%(Pimec,2016).

La pressió fiscal i el tipus de rendes que grava pot determinartambéelgraudedesigualtatoigualtatd’unpaís,tantsitenensalarimínim com si no (com és el cas d’Itàlia, Xipre, Àustria, Dinamarca,FinlàndiaoSuècia,entred’altres).

Precisament,Dinamarca,perexemple,ésundelspaïsoseuropeusonnohihasalarimínimestablertperòésdelsquetémenyspobresaidesigualtat.ElsalarimitjàenaquestestatésmoltméselevatquealamajoriadepaïsosdelaUnióEuropea.Ladiferènciaentreelsingressosdel10%delapoblacióquecobramésiel10%quecobramenysésde3vegades.Encanvi,al’Estatespanyolaquestadiferènciaésde6vega-des.Isiensfixemenlapressiófiscal,veiemqueglobalmentaEspanyaésbaixa(sesituaallloc21),peròesconcentrasobretotengravarlesrendesdel treball.ADinamarca lapressiófiscalésmésaltaperònorecau tant sobre els treballadors, sinó sobre les rendes del capital,segonsMariaÀngelsCabasés.

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

11

4. Anàlisi de l’estructura salarial a Catalunya

4.1 Per sota del salari mínimActualment,al’Estatespanyol,el83%delapoblacióocupadaésassala-riada(Pimec,2016).Dinsd’aquestapoblacióassalariada,segonsdadesdel’AgènciaTributària(Cabasés,2016),el29,4%hatingutunaretribu-ciópersotadelsmínimscorresponents,unaqüestióqueafectaméslesdonesqueelshomes.Entre2008i2014,elpercentatged’assalariatsquepercebenretribucionsinferiorsalsalarimínimesvaincrementarenmésde7puntsenelshomes(27,4%)ienmésdedospuntsperalesdones(31,7%).

Elfetquehihagitreballadorsitreballadoresqueingressinenunany una quantitat inferior al Salari Mínim Interprofessional es deumajoritàriamentaquetreballenambunajornadaparcial,ambuncon-tractefixodiscontinu,perhoresobéquehantreballatnomésdurantunsmesosdel’any.

Taula. Percentatge d’assalariats i pensionistes per sota del SMI i PM

2008 2014

Homes Dones Homes Dones

Assalariats<1SMI 20,1% 29,0% 27,4% 31,7%

Font:Cabasés,2016.Dades:AgènciaTributàriaielaboraciópròpia.

Unelementatenirencompteéslagrandesigualtatenelrepartimentdels salaris, especialment en els que són més baixos i més elevats,segonsaquestesmateixesdades.Perveure-ho,comparemlaquantitatdepersonesquesesituaencadafranjad’ingressosiquantsdinersharebutcadafranjadelasumadetotselssalarisdelpaís.

Comveuremalataulasegüent,l’any2008el20,1%delshomesrebiael3,1%delamassasalarial;mentrequeel2,2%n’acumulavael 11,8%.L’any2014,elpercentatgedemassasalarialhaviabaixatagairebélameitatperalssalarismésbaixos,finsal’1,7%,mentrequeperalssalarismésaltss’haviareduïtnomésunamica,finsal10,3%.

Pelquèfaalesdones,el2008el29%acumulavael6,5%delamassasalarial,mentrequeel0,5%ambsousméselevatsn’aconseguiael3,2%.El2014,elpercentatgeambsousmésbaixosconstituïael31,7%iteniael7,1%delamassasalarial,mentrequealstramsmésaltserenun0,4%ambun2,9%.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

12

Unaltreelementatenirencomptecomparant2008i2014ésunamillorredistribucióentreelssalarisintermitjos,però,alhora,unades-igualtatmésintensacommésaltéseltramsalarial.

Taula. Percentatge d’assalariats i massa salarial per gèneres (2008 i 2014)

Tram salarial

2008 2014

% homes % massa salarial

% homes % massa salarial

De0,5a1SMI 20,1 3,1 27,4 4,4

De1a2SMI 20,1 10,7 19,9 11,7

De2a3SMI 24,8 21,1 21,6 20,7

De3a10SMI 32,8 53,2 29,4 52,8

Mésde10SMI 2,2 11,8 1,7 10,3

% dones % massa salarial

% dones % massa salarial

De0,5a1SMI 29,0 6,5 31,7 7,1

De1a2SMI 29,4 21,5 27,9 21,3

De2a3SMI 20,0 23,6 19,9 24,6

De3a10SMI 21,1 45,3 20,1 44,1

Mésde10SMI 0,5 3,2 0,4 2,9

SMI:8.400euros SMI:9.034,20euros

Font:Cabasés,2016.Dades:AgènciaTributàriaielaboraciópròpia.

SianalitzemelsalarimitjàaCatalunya,veiemquerondaels24.000eurosbrutsanuals,segonsl’últimaEnquestaanuald’estructurasalarialdel’INE,corresponental2013.Aquestaxifraéselresultatd’agruparlesxifresdelssalarismitjansd’homesidonesajornadacompletaiparcial.

Sihoanalitzempersexes,veiemquehihadiferènciesmoltsigni-ficatives:elsoumitjàdelshomesésunterçméselevatqueeldelesdones.Mentrequeellescobren,demitjana,20.740,55eurosl’any,ellsn’ingressen27.684,30.Aquestesdiferènciesesprodueixensobretotenelssalarisajornadacompleta:elshomescobren,demitjana,30.473,70euros,ilesdones,24.955,20.Laxifraglobald’homesidonesajornadacompletasesituaals28.029,09euros.Encanvi,entrelespersonesquetreballenajornadaparcial,hihamenysdiferènciesentregèneres:sibéelshomestambécobrenunamicamésquelesdones,tantunscom

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

13

altres,aixícomelglobaldetotsdos,sesituenalvoltantdels11.000eurosbrutsanuals.

Al’Estatespanyol,elsalaribrutanualmitjàésunamicamésbaixqueaCatalunya.Elglobalsón22.697,86euros:19.514,58peralesdonesi25.675,17peralshomes.Pelquèfaalajornadacompleta,lamitjanaésde26.345,22euros(ambelshomessuperantels28.000anualsilesdonespersotadels24.000).Entreelsquetreballenajornadaparcial,elsoumitjàrondaels10.000euros(10.670,74peralshomesi9.766,17peralesdones).

TAULA. Salari mitjà brut anual a Catalunya i a l’estat espanyol, per gènere i tipus de jornada.

Catalunya, 2013 Espanya, 2013

Homes Dones Total Homes Dones Total

Salaribrutanualmitjà

27.684,30 20.740,55 24.253,73 25.675,17 19.514,58 22.697,86

Completa 30.473,79 24.955,2 28.029,09 28.095,6 23.994,34 26.345,72

Parcial 11.094,87 11.035,05 11.054,64 10,670,74 9.766,17 10.056,1

Font:Idescat(peraCatalunya),apartirdedadesdel’l’Enquestaanuald’estructurasalarialdel’INE(Espanya).

4.2 Estructura salarial El salari mitjà és una xifra global que agrupa tots els salaris d’unapoblacióielsdivideixentreelnombredepersonesquetreballen,peròamagadinsseurealitatsdiverses.Calfixar-nos,doncs,enladistribuciód’aquestssouspersaberquantespersoneshihaalstramsbaixos,mit-jansielevatsdel’escalasalarial.

Si bé hem dit que el sou mitjà anual brut rondava a Catalunyaels24.000euros,lespersonesqueingressencadaany,comamínim,aquestaquantitatsónunaclaríssimaminoria.Lamajoriadelscatalansicatalanestenenrendesmoltmésbaixes.

Així,8decada10personescobrenmenysde30.000eurosanuals.6decada10n’ingressenmenysde21.000,i3decada10encobrenmenysde 12.000, segons dades facilitades pel Departament d’Economia al’ACNirecollidesper“ElPuntAvui”,corresponentsal’any2013.

Alabandaaltadel’escalasalarial,trobemquenomésun4%delapoblacióingressamésde60.000eurosanuals.Un2%n’ingressamésde100.000iun0,45%mésde150.000.Elsegüentgràfic,queil·lustra

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

14

quinpercentatgedelapoblaciósesituaencadatramsalarial,mostraaquestrepartiment.

GRÀFIC. Estructura salarial a Catalunya, per sous anuals i percen-tatge de la població que els cobra.

4.3 Comparativa europeaSienllocdelssalarisindividualsensfixemenelsingressosfamiliars,lesdadesvarienunamica,peròlaconclusióésmoltsemblant:l’Estatespanyolésundelsmésdesigualscomparatambaltrespaïsosde laUnióEuropea.

Segonsdadesd’Eurostat(Puig,2015),el10%delesfamíliesmésriquesingressacadaany13vegadesmésqueel10%delesfamíliesméspobres.AquestnivelldedeisgualtatéssimilaraGrèciaoBulgària.Encanvi,aDinamarcaperexemplelaràtioésde8vegades,iaNoruegade5.

Aquestadesigualtatvecausadasobretotpelbaixnivelld’ingressosdelsméspobres(Puig,2015).El20%delesfamíliesmenysafavoridess’emportenel6%delsingressostotals,mentrequeaAlemanya,ÀustriaoDinamarcasónmésdel8%.El10%méspobres’emportael2%delsingressos, la proporció més baixa d’Europa. A Alemanya, Àustria,Bèlgica, França, Suècia o Suïssa, aquesta proporció supera el 3%. AFinlàndia, Noruega i els Països Baixos, el 4%. Si bé una diferènciad’entreel3%iel2%potsemblarirrisòria,suposaaugmentarenun50%larendadelsquelatenenmésbaixa.

Menys de 12.000€

12.000-21.000€

21.000-30.000€

30.000-60.000€

60.000-150.000€

Més de 150.000€

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

15

Encanvi,segonsesmentaPuig, ladistribuciódels ingressosquereben els més rics no és gaire diferent a la d’altres països. A l’Estatespanyol,el10%mésricingressaun24,5%deltotal,unaproporcióaltaperònogairediferentdelcontexteuropeu,ipersotadeladeFrança.L’1%mesrics’emportael4%,unaproporcioinferioralademoltspaï-sos,comSuïssa,Alemanya,DinamarcaoFrança.

Pelquèfaalaclassemitjana,alnostrepaís,el60%queestrobaalcentredeladistribució(entreel20%méspobreiel20%mésric),ingressa el 53,5%,unaproporció superior a ladeFrança (52%)odelRegneUnit(52,5%),encaraqueinferioraladelsPaïsosBaixosoÀustria(55%)ialadelspaïsosnòrdics(55-57%).Pertant,ladesigualtatnovetanprovocadaperl’empobrimentdelaclassemitjana,untemasovintesmentataldebatpúblic,sinópelspocsingressosquerebenelsméspobres.

4.4 Els efectes de la crisi econòmicaLalluitacontralacrisieconòmicahadonatcomaresultatunadevalu-aciódelssalaris(Cabasés,2015),quehafetaugmentarunadesigualtatjaexistental’Estatespanyol.SibéaprincipisdesegleEspanyaeraundelspaïsosmésdesigualsdel’Europaoccidental,sesituavaanivellsdeRegneUnitoIrlanda.Encanvi,araésmoltmésdesigual(Puig,2015).

Elspaïsosambunmajorcreixementdel’aturdurantlacrisi,coml’EstatespanyoloGrècia,sónaquellsenquèhacrescutmésladesigual-tat,especialment,comesmentàvem,entreel10%delesllarsambelsingressosmésbaixos(Cabasés,2016).Sónalgunesdelesconclusionsde l’informe INCOME INEQUALITY UPDATE Rising inequality: youth and poor fall further behind. Insights from the OECD Income Distribution Database de juny 2014, elaborat per l’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupamentEconòmic(OCDE).

Lacrisieconòmicaifinanceraquevacomençarel2008hatingutconseqüències molt greus sobre el teixit econòmic i, especialment,sobreelmercat laboral.Aixòesdeuadosmotiusbàsics: enprimerlloc,elfredel’activitatfinanceravareduirdràsticamentl’accésalcrè-dit,cosaquevacomportarunaugmentdelesnecessitatsdefinança-mentenunmarcdetipusd’interèsbaixos.Enunmodelbasatenanysanteriorseneldinamismedelademandainterna,aixòvacomportarelmajordèficitcomercialdelspaïsosdesenvolupats(superioral9%al2007,situatal2,29%el2015)(Cabasés,2015).Unaaltracausadeldal-tabaixenelmercatlaboralvaserelfetques’haguéscrescutenbaseasectorsdebaixacompetitivitat,coml’immobiliariielsserveis,amb

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

16

unbaixvalorafegitiunacreixentdemandadetreballadorspocqualifi-cats,alhoraqueunamancadecapitalitzacióproductivaid’inversióenrecercaiinnovació.

Pelquèfaalesconseqüènciesd’aquestacrisi,anivelldefinancespúbliqueshivahaverunaimportantdisminuciód’ingressosenimpos-toscoml’IVAil’impostdesocietats,moltsensiblesalcicleeconòmic,aixícomladesapariciódelsingressosextraordinarisderivatsdelsectorimmobiliari.Totplegat,acompanyatd’unaugmentdelesdespesesperpal·liarelsefectesdelacrisi.

Anivelldeteixitproductiu,elmercatlaboralescaracteritzavapertenirungranpercentatgedetreballadorsensectorsdebaixaproducti-vitativalorafegit,aixícomendualitatenlacontractacióimoltstre-balladorsambunbaixnivellformatiu,entrealtres.Pertotplegatesvapassard’1.846.000aturatsl’any2007a4.640.000aturatsel2010.

5. Augment de l’SMI, reducció de les desigualtats socials?L’incrementdelsalarimínimésunamesuraquetécomaobjectiuprin-cipalaugmentarelnivellsalarialdelstreballadorsquesesituena lapartmésbaixadeladistribuciósalarial.

Peròfinsaquinpuntaquestaugmentdelsalarimínimsuposaunareducciódelsnivellsdepobresaidesigualtat?Acontinuacióanalitza-reml’impactedelsalarimínimatravésdediversosaspectesanalitzatsendiferentsestudis.

5.1 Increment del salari mitjà, reducció dels treballadors pobres i finançament de l’Estat del benestarLaintroduccióoincrementdelsalarimínimtéunefecteclaríssimenl’incrementdelsalarimitjàdelterritorienqüestió,ambestudisquesóncontundentsenaquestsentit(RamosiSuriñach,2016).

Diversos treballs conclouen que el salari mínim pot contribuirareduirlestaxesdepobresa,perònosempreaquestimpactetélloca través dels canals que es podrien esperar. Així doncs, qui milloralasevasituacióambunsalarimínimestablertomilloratnosónelsindividusambmenorsingressosdinslallar,sinóaquellsquegaudei-xendemillorsposicions,jaqueesbeneficiendelsincrementssalarials

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

17

derivatsdelaintroducciódelsalarimínim.Siguicomsigui,aixòreper-cuteixfavorablementenlasituaciódelaunitatfamiliar.

Com hem vist anteriorment, un dels problemes actuals del nos-trepaíséselfenomendels“treballadorspobres”o“workingpoor”,ésadir,personesquetotitreballarajornadacompletanoaconsegueixenfinançarunavidadigna.Enaquestsentit,l’aplicaciódemesurescomel salarimínimpermetriaa les famíliesambpocs ingressosobtenirunamajorrendibilitatdeltreballqueaconsegueixin,demaneraquepodrienavançarenl’escalad’ingressos.

Inonomésaixò:augmentarelssalarisbaixostéavantatgeseconò-mics enaltresaspectes, comper exempleunmillor sostenimentdel’Estatdelbenestar.Lespersonesambsousbaixoscontribueixenpocal finançament dels serveis públics que reben en sanitat, educació,etc.(Pimec,2016).Éselqueanomenemjustíciaredistributiva.Algunsautors (Puig, 2015) han calculat que, per a les persones amb sousmileuristesoinferiors,hihaunadiferèncianegativaentreelcostdelsserveisqueobtenende l’Estatdelbenestar (méselevat) i l’aportacióquefanalesarquespúbliques(moltreduïda).Puigconsideraquelasolucióseriaapujarelssalaris,ésadir:elsalarihauriadesertalqueel treballador pagués almenys per finançar l’estat del benestar queconsumiràal llargde lasevavida.Xifraaquestaquantitaten18.000eurosbrutsanuals.Afegeixquequalsevolfeinaremuneradapersotad’aquestaxifraestàsubvencionadaperlasocietat,jaquesónlarestadelscontribuentsquiassumeixelpagamentdelsserveispúblicsqueelssousbaixosnocontribueixenafinançar.D’aquestesfeines“subven-cionades” ocultament se’n beneficiarien els empresaris (que paguensousmésbaixosdelquetocaria)ielsconsumidors(quepaguenpreusbaixospelsbénsiserveisqueconsumeixen).

5.2 Menys dependència d’ajudes socialsLesanomenadestransferènciessocialstenenungranpesenlasuper-vivènciadelesfamíliesambpocsonulsingressosacausadelapèrduadelllocdetreball,del’aturdellargadurada,delareducciódelnombred’aturatsprotegitsperunaprestaciód’atur,del’augmentdelespresta-cionsassistencialsendetrimentdelescontributives,etc.

Alhora, però, també tenen molta importància entre els treballa-dorsquepercebeningressosqueelssituenensituaciódepobresa,elsesmentats “workingpoor”.Entreaquellespersonesquetenensalarisbaixos,lestransferènciesdeprotecciósocial(prestacionsiajuts)tenen

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

18

ungranpes.Elnouparadigmalaboraldemajortemporalitatiparciali-tathaagreujataquestasituació(Cabasés,2016).

Així, després d’implementar un salari mínim, es produeix unareducciódeladespesasocialenelsprogramesadreçatsalssegmentsdepoblaciómésdesafavorits.Hocorroboraunestudisobrel’impactequetindriaunsalarimínimanivelllocal,elaboratperlaUniversitatdeBarcelonaipromogutperl’ÀreaMetropolitanadeBarcelona,iqueinclou comparacions amb diverses ciutats internacionals (Ramos iSuriñach,2016).

Segonsunainvestigaciócitadaenaquestestudi,ielaboradaambevidènciaperalsEstatsUnitsentre2009i2012,unaugmentdel10%enelsalarimínimimplicariaqueelnombredebeneficiarisdeprogramesdenutriciósuplementària(“Foodstamps”)esreduiriaentreun2,4%iun3,2%,mentrequeladespesatotaldelprogramadisminuiriaalvol-tantd’un2%.

Actualment hi ha 224.500 habitatges sense cap tipus d’ingrés i29.000quepercebenlarendamínima(Cabasés,2016).Abansdelacrisi,la renda mínima estava destinada a persones pobres que no tenienaccésacapfeina,pertalquepuguessinsubsistirimillorarlasevaocu-pabilitat,pertald’incorporar-sealmercatlaboral.

Amblacrisi,però,sesumenelspobresquejahihaviailapobresasobrevinguda:personesquejanotreballen,aturdellargadurada,gentsenseprestacions,treballadorspobres...Totplegatfaqueactualmenthihagimésprestacionsassistencialsquenopascontributives.

Enaquestsentit,Cabasésapostaperrepensarelpaperil’abastdelesrendesmínimes,enunaestratègiaglobalperveurequinsrecursoshihaicoms’handedistribuir.Unarendamínimamainohauriadesubstituirunsalari,sinóserunmecanismequepermetésincorporar-seaunavidadigna.

D’altra banda, cal tenir en compte que el salari mínim és unareferènciaperaaltresactuacionspúbliques,demaneraqueunaug-ment tindria efectes indirectes en àmbits de les polítiques laboralsisocials(Pimec,2016).Perexemple,elspagamentsi les indemintza-cionsdelFonsdeGarantiaSalarial(FOGASA);l’embargament(elsalarimínim és inembargable); la prioritat dels crèdits salarials; la rendaactivad’inserció;labasemínimadecotitzacióalaSeguretatSocial;lacompatibilitatdelapensiódejubilacióamblarealitzaciódetreballspercomptepropiolapensiódeviduïtatenparellesdefet.

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

19

5.3 Augment de la capacitat adquisitiva i la formació dels treballadors

Segonsl’esmentatestudiqueanalitzal’impactedelsalarimínimanivelllocal(RamosiSuriñach,2016),apujar-lopermetajustarelssala-rismésbaixosalnivelldepreusquehihaa l’entorn.Tambépermetajustar-lo a les dinàmiquesdelmercat local, quepot ser diferent alnacional.

Alhora,aquestamesuramillora lacapacitatadquisitivadels tre-balladorsambsousmésbaixos.Això,alseutorn,incrementalasevacapacitat de consum, cosa que repercuteix favorablement sobrel’activitateconòmicadelazona.

Amés,potportaraunamilloraenlacapacitatformativadelstre-balladors,jaqueelsincentivaamillorarlasevaproductivitat.

5.4. Efectes sobre l’ocupació i altres arguments en contraMalgratques’acostumaaargumentarquelaimplementacióol’aug-ment del salari mínim comporta una caiguda en l’ocupació, no hiha estudis empírics que sostenguin aquesta afirmació (Puig, 2015).L’augmentmoderatdelsalarimínimnomostraimpactesnegatiusdes-tacablessobrel’ocupació,exceptuantalgunscol·lectiuspocqualificatso amb dificultats d’inserció laboral que podrien veure’s perjudicats(RamosiSuriñach,2016).

Altres arguments podrien ser l’augment dels costos laborals,nonomésdelstreballadorsafectatssinódetota l’escalasalarial,perl’anomenat“efectedominó”.Enaquestsentit,ésinteressantvalorarelsavantatgesfiscalsaplicatsenaltrespaïsosperapromouresousméselevats.

Una possibilitat és que aquest augment dels costos laborals estraslladialspreus(majorinflació,pèrduadecompetitivitat) i/odes-truirelmargeempresarial.Aixòpodriacomportarunareducciódelainversió iunadeslocalitzacióaaltreszonesonelsalarimínimsiguiinferior(RamosiSuriñach,2016),totiquealtresautorshodesmentei-xen(Puig,2015).

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

20

6. Quins són els canvis legislatius necessaris per a la reforma de l’SMI?Fixarelsalarimíniminterprofessionalésunacompetènciadelgovernespanyol,coméssabut,ihihacanvislegislatiusqueespodrienduratermepermillorarelsalarimínimarreudel’Estat.Independentmentd’això,però,hihamesureslegislativesquelaGeneralitatielsajunta-mentspodenaplicar–ijaestanaplicant-pergarantirunsalarimínimdignepersobredelsincrementsfixatsperl’executiucentral.

6.1 A nivell estatalSegonsestableix l’article27de l’EstatutdelsTreballadors, i tal icomhem explicat, el govern central ha de fixar cada any la variació delsalari mínim interprofessional consultant-ho prèviament amb sindi-catsipatronalsibasant-seenaquestsindicadors:l’índexdepreusalconsum,laproductivitatmitjananacionalavançada,l’incrementdelaparticipaciódeltreballenlarendanacionalilaconjunturaeconòmicageneral.

Elsprincipalssindicats,UGTiCCOO,denuncienqueenelprocésd’actualitzacióanualdelsúltimsanyss’hanincomplertreiteradamentelprocedimentielscriterisperfixarl’incrementdelsalarimínim,cosaquehaproduïtcomaconseqüènciaunapèrduadelpoderadquisitiuil’allunyamentdelsalarimínimcomel60%delsalarimitjànet.

El govern hauria incomplert l’article 27 de l’Estatut delsTreballadors,segonselssindicats(CCOOiUGT,2015),perquèabansdefixar-nel’incrementhauriad’haverrealitzatconsultesprèviesamblesorganitzacionssindicalsilesassociacionsempresarialsmésrepresen-tatives.D’altrabanda,tambél’haincomplertperquènos’hatingutencomptelatrajectòriaseguidaperlesvariableseconòmiquesapartirdelesqualscaldriafixar-loiquel’articlellista.

Abandadedenunciaraquestsincompliments,elssindicatsapos-tenpernegociarlareformadel’esmentatarticle27.D’aquestamaneravolen establir noves bases per a la determinació anual de l’SMI.L’objectiuésevitarqueenelfuturl’actualitzaciódelsalarimínimcom-portinovespèrduesdelseupoderadquisitiu.

6.2 A nivell catalàTot i que fixar l’augment del salari mínim és una competència delgovern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments, pactant amb sin-dicats i patronals, poden buscar un compromís en el marc de la

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

21

negociaciócol·lectivapertaldefomentarqueescreïunsalarimínimsuperioral’establertperl’Estatd’àmbitcatalàolocal.Unaltreespaid’actuaciópodriaplantejaralgunamesuraperincentivarlesempresesaaplicaraquestsalarimínimsuperior,jaqueenlanegociaciód’algunsconvenissectorialsoprovincialsjaespactensouspersobred’aquestsmínims.Unaterceramesuraque,malgratnouniversalitzarel salarimínimpottenirmoltaforça,fareferènciaalacontractaciópública.

El 28% aproximadament del pressupost de la Generalitat esdedicaa lacompradebéns i serveis (Cabasés,2015).Enaquestsen-tit,promoureelpagamentd’unsalarimínimdigneentre lesempre-ses que optin a la contractació pública seria una mesura amb unimpacte important.Unaaltramesuraqueespodriaendegarésquel’administració pública oferís segells de qualitat a les empreses quecomplissinunasèried’indicadorssocials,comaraunacontractaciódetreballadorsresponsabledesdelpuntdevistalaboral.

En el sentit d’aquestes línies traçades, i com hem vist anterior-ment,elParlamentdeCatalunyavaaprovarelpassatmesdemarç,en l’anomenat “Ple d’Emergència Social”, apujar el salari mínim perigualar-loalsestàndardseuropeus,d’acordamballòqueestableix laCartaSocialEuropea.Aquestamesuraespreveuimpulsaratravésdediversespolítiquescomplementàries,entrelesqualshihaassolirunacordentreagentssocials,ambelcompromísdepatronalisindicatscatalansd’implementar-lodemaneragradual.Aquestaqüestiós’estàtreballantis’hainclòsenelstemesdedebatdelConselldeRelacionsLaborals, format pel Departament de Treball i sindicats i patronalscatalans.

Unaaltraaccióper implementarelsalarimínimacordadaalPlad’Emergènciasocialéselaborarunanovalleidecontractaciópúblicaperobligar les empresesque realitzin serveis a laGeneralitat a res-pectar aquest salari mínim. En aquest sentit, s’ha creat un grup detreballperal’elaboraciódelalleidecontractesdeserveisalesperso-nes,untextqueespreveuelaborardecaraalnovembre.Perlasevabanda,elgoverndelaGeneralitathadictatrecentmentelDecretllei3/2016,de31demaig,demesuresurgentsenmatèriadecontractaciópública,pertald’avançarenl’aplicaciódedeterminadesdisposicionsdelesDirectives2014/23/UEi2014/24/UE,de26defebrer,relativesal’adjudicaciódelscontractesdeconcessióisobrecontractaciópública,respectivament. Aquest Decret llei permet establir mesures de pre-ferènciacapaentitatssenseànimdelucreodel’economiasocialatra-vésdelainclusiódecriterissocials.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

22

UnaaltramesuraquepodriaimplementarlaGeneralitatésdonarexempleenlalíniadereduirlabretxasalarialdelseupersonal.Sibéelsoubasecompleixelquefixal’article104delDecret1/1997,ésadir,queelsoudelsfuncionarisdelgrupsuperiordeclassificaciónopotsermésdetresvegadeselsoudelsfuncionarisdelgrupinferior,aixòesdesvir-tuaambl’aplicaciódelscomplements.Aixídoncs,unfuncionarinivell24pottenirunsoumensualbrutde3.479eurosiunmetged’urgènciesdelmateixnivellenpottenirunde1.771,8euros.Peraproximar-nosapaïsosmésigualitariscaldriaunarranjament,nopasrebaixantsoussinóplanificantdeformaprogressivaunacostamentenelssoustotals,comaexemplequecaldriaseguirenelsectorprivat(Cabasés,2016).

Desd’unpuntdevistamésampli,dedretssocials,caldriaaplicarestratègiesperreduirladesigualtatilapobresadesdelacoherènciai lacomplementarietatde lespolítiquesdeprotecciósocial, laboral,salarialitributàries(Cabasés,2015).Així,esproposeniniciativescomunPacteNacionalounAcordsobrelaProteccióSocial,quecomptésambelsuportdetotselsagentseconòmicsisocials,ambelsmunicipiscomaprincipalsaliats.

Alhora,espodriapromoureun “PactedeCreixementEconòmic iEstabilitatenl’Ocupació”,perprovocaruncanvienelmodeldecrei-xementeconòmic.Entrealtrescoses,aixòcomportariaqueelmodelderelacionslaboralsrecuperielprincipid’estabilitatenl’educacióperoferiratoteslespersonesquetreballinovulguinfer-hounprojectedevidaambcondicionslaboralsisalarialsdignes.

6.3 A nivell local o municipalElsajuntamentss’hanconvertitenmoltscasosenlaprimeralíniadexocenlalluitacontralacrisi,ielsalarimínimnon’ésunaexcepció.Enaquestaspecte,elsconsistorispodentenirunpapermoltimportant.“Són les administracionsmésproperesal ciutadà, contractengent iempresesiesrelacionenamblesempresesdelseuentorn”,explicaPilarPérez,portaveudelainiciativa“AnemaMil”.

Precisament,elspactesanivelllocalentreadministracions,petitesimitjanesempreses,agentssocials,centreseducatiusialtresorganis-messónunadelesreceptesmésvàlidespercanviarelmodellaboral,segonsCabasés.

ACornellà,perexemple,l’Ajuntamenthaimpulsatunplaperfixarun salari mínim de 1.071,50 euros, 15.000 euros bruts l’any a temps

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

23

complet. Per fer-ho s’inspira en ciutats comSanFrancisco, quehanaplicatmesuressimilars.

Elprimerpasperimplantar-lohaestatradiografiartotselssalarisdelsfuncionarisidelesempresesmunicipals,pertaldecertificarquenon’hihacappersotad’aquestaxifra.Aratocaaplicaraquestaremu-neraciósalarialcomacondicióineludibleperalesempresesqueoptinaconcursospúblicsalaciutat.Perúltim,buscaranlacomplicitatdelesassociacionsempresarialsicomercialsdelaciutatil’ajudadelssin-dicats,pertaldeconvertir-hoenrealitat.L’objectiuésquelarecupera-cióeconòmicailasortidadelacrisinosuposiquedar-seambunssousdesubsistència.

7. Reflexions per a un debat sobre l’augment de l’SMIComhemvist, l’incrementdel salarimínim interprofessionalésunamesuraquegeneraconsensosensectorsamplis,desdelssindicatsfinsapatronalscomPimec,economistesdediversatendènciaiadminis-tracions.Peraimplementar-lo,però,diversosagentsdefensenquecaltenirencompteunasèriedeqüestionsqueexposemacontinuació.

7.1 Recuperar el poder adquisitiu perdutEl salari mínim ha perdut un poder adquisitiu notable durant elsúltimsanys.Caldriarecuperar-lo.Aixòespodriaaconseguiracostantl’SMIal60%delsalarimitjà,talicomestableixlaCartaSocialEuropeasubscrita per l’Estat espanyol. Actualment se situa a la meitat. Ésnecessariquelarecuperacióeconòmicaestraslladialssalarisiespeci-almentalsmésbaixos(CCOOiUGT,2015).

7.2 Un salari mínim diferenciat per territorisComhemvistanteriorment,elnivelldevidaaCatalunyaésdiferentaldelconjuntd’Espanya,isianalitzéssimelpaísinteriormentsegurquehitrobaríemdiferènciesenelnivelldevidadeBarcelonarespecteeld’altresmunicipisiterritoris.

En aquest sentit, diverses veus aposten perquè l’increment delsalarimínimesfaciperterritorisofinsitotpermunicipis.Éselcasde Sir Christopher Pissarides, premi Nobel d’Economia per l’estudidel’atur,querecentmentafirmavaenunaentrevista(LaVanguardia,22-06-2016)queunsalariúnicanivelldel’Estatespanyolnoseria“bo

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

24

peraningú”.SegonsPissarides,“ajustarcadasalarialcostdelavidarealalterritoriafavoreixtothom”.Posantl’exempledeBarcelona,afir-mavaquelacapitalcatalanahauriadetenirunSMImésaltquealtresciutatsperquèésméscara.Lesregionsméspobres,quetindrienunSMImésbaix,podriend’aquestamaneraatraureinversions.

Enaquestsentit,unestudidel’AssociaciódeDirectorsiGerentsdeServeisSocialsafirmaque l’èxitdeldesenvolupamentdelsserveissocialsnoténomésaveureambelmajoromenoresforçeconòmicquerealitzen lesadministracionspúbliques,sinótambéambquinessónlesadministracionspúbliques implicades.Així, lescomunitatsautò-nomesmenysdescentralitzadessónlesquetenenmenorsresultatsdecobertura,ésadir,sónmenyseficients.Isónméseficientsquanelpesdel’administraciólocalésmajor.

7.3 Canvi en el model de creixement econòmicEldebatsobreelsalarimínimportaimplícitundebatdefonssobreelmodeleconòmicdelarecuperacióeconòmica.Cabasésapuntaquenoéspossiblereorientarelmodeleconòmiciempresarialsiespractiquenelsmateixoscomportamentsdelpassat,estenenlesmateixesreglesdeljocihihaelsmateixosprotagonistes(beneficisacurttermini,pre-caritzaciódeltreball,subsidiarietatd’allòpúblic,retalladesgeneralit-zadesiamenacescreixentsdel’EstatdelBenestar,labanca,elcapitalfinancer,lesgransempresesnacionalsitransnacionals...).

Així doncs, cal apostar per un canvi en el model de creixementeconòmicquetendeixialaplenaocupacióialacohesiósocialiterri-torial.Elsbeneficisd’aquestmodelhauriendeseràmpliamentcom-partitsambunadistribuciódelarendamésequitativaialserveid’unavidadigna.

7.4 Compromís de les empreses i l’administracióComs’haditanteriorment,lacreaciód’un“segelldequalitat”osimi-laralesempresesientitatsprestadoresdeserveispermetriaalscon-sumidorsdiscriminarialesadministracionstenir-hoencompteenelmomentdelacontractació.Aquestsegellestariaformatperunasèriedemesuresacordadesprèviament,coml’aplicaciód’unSMIméselevat,lareduccióde labretxasalarial, laprotecciósocialdelstreballadors,incorporarenlacontractaciódepersonalelquecaracteritzael“treballdecent”,amb“salarisdignes”,latransparènciaenlafiscalitat,etc.

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

25

Així mateix, aquestes mesures caldria que anessin acompanya-desd’un compromísperpart de l’administraciópública, a travésdeles eines legals de lesque jadisposa, en lamateixa línia:fixant elsparàmetresquecaracteritzen “untreballdecent”; incrementant l’SMIper garantir un nivell de vida decent; reduint la bretxa salarial delsempleatspúblics,queesmanifestaambelscomplementsfixats;rede-finintelpaperde l’abastde lesrendesmínimes;oblindantelsdretssocialsjurídicaieconòmicamentifixantelpesdelsrecursosdestinatsalaprotecciósocial,entred’altres.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

26

8. Conclusions■■ El salari mínim interprofessional actual a l’Estat espanyol és de655,20 euros al mes (14 pagues), és a dir, 9.172,80 euros anuals.InstitucionscomunitàrieshanalertatqueaquestaxifraincompleixlaCartaSocialEuropea,signadaperl’Estatespanyol,queestableixquel’SMIhauriadecorrespondreal60%delsalarimitjàdelpaís.Percomplir-ho,elsalarimínimhauriadeserde1.028,57euros.

■■ Entre2010i2015,l’SMIvaperdre4,1puntsdelseupoderadquisitiu.Unareformadel’article27del’EstatutdelTreballador,queestableixlesvariableseconòmiquesutilitzadesperalcàlcul,coml’IPC,perme-triaevitarqueenelfuturl’actualitzaciódelsalarimínimcomportinovespèrduesdelseupoderadquisitiu.

■■ L’Estatespanyoltéundelssalarismínimsmésbaixosentreelspaï-sosoccidentals,tantentermesabsolutscomenrelacióambaltresaspectes,comelllindardelapobresaoelPIBpercàpita(equivalaun40%d’aquest).ACatalunya,elsalarimínimequivalnomésaun34,2%delPIBpercàpita.

■■ Un29,4%delapoblacióvarebreel2014unsalaripersotadel’SMI,unasituacióqueafectaméslesdonesqueelshomesiques’explicaper situacions de temporalitat, jornades parcials, manca de feinaoaltresqüestions.Pelquè faa ladistribucióde lamassasalarial,l’EstatespanyolésundelsmésdesigualsdelaUnióEuropea.

■■ La introducció o increment del salari mínim provoca un incre-mentdelsalarimitjàdelterritoriicontribueixareduirlestaxesdepobresa,millorantlescondicionsdelsindividiusambmésingressosdinslallarperunefecte“dominó”enlamilloradelssalaris.Amés,contribueixacombatreelfenomendelstreballadorspobres.

■■ Enimplementaroaugmentarelsalarimínimesredueixladespesasocial en els programes adreçats als segments de població mésdesafavorits.Augmentarelssalarisbaixostambésignificaaugmen-tarlacontribuciód’aquestsalesarquespúbliques,cosaquepermetunmillorsostenimentdel’Estatdelbenestar.

■■ Alhora,aquestamesuramilloralacapacitatadquisitivadelstreba-lladorsambsousmésbaixos.Això,alseutorn,incrementalasevacapacitat de consum, cosa que repercuteix favorablement sobrel’activitateconòmicadelazona.

■■ ACatalunya,sindicats,governipatronalscomPimecs’hanmostratafavord’apujarelsalarimínim.ElParlamentvaaprovaralmarçapujar

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

27

el salari mínim als estàndards europeus, fins a uns 1.000 euros almes,is’estanimplementantmesuresperaconseguir-ho.

■■ Tot iquefixar l’augmentdelsalarimínimésunacompetènciadelgovern central, hi ha marge d’actuació perquè la Generalitat i elsajuntaments, pactant amb sindicats i patronals, puguin buscaruncompromísperfomentarqueescreïunsalarimínimsuperioral’establertenl’àmbitcatalàolocal.

■■ Enaquestsentit,promoureiniciativescomqueelpersonalpropiieldelesempresescontractadesperlesadministracionscobrincomamínimelsalarimínimestablertpotserungranimpuls.

■■ Diversosexpertsapostenperquèl’incrementdelsalarimínimesfaciperterritorisofinsitotpermunicipis,enfunciódelcostdelavidaacadallociambunpacteambelsagentssocials,empresarialsiedu-catiusdelterritori.

■■ Laqüestióde l’incrementdelsalarimínimportaimplícitundebatdefonssobrelanecessitatdereorientarlarecuperacióeconòmica,ambunmodelquetendeixialaplenaocupacióialacohesiósocialiterritorial.Elsbeneficisd’aquestmodelhauriendeseràmpliamentcompartitsambunadistribuciódelarendamésequitativaialserveid’unavidadigna.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

28

Fonts consultades

Legislació:■– CongresodelosDiputados.La Constitución Española de 1978. Recuperatde http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/arti-culos.jsp?ini=35&tipo=2

■– De laVillade la Serna, Paula. Las tres Cartas Europeas sobre Derechos Sociales. Revista del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.Recuperat de: http://www.empleo.gob.es/es/publica/pub_electro-nicas/destacadas/revista/numeros/32/docu3.pdf

■– Gobierno de España. Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Real Decreto 1171/2015, de 29 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interpro-fesional para 2016. Recuperat de: http://www.seg-social.es/Internet_1/Normativa/128005

■– Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers SocialsiFamílies.Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en materia de contractació pública. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7133/1500250.pdf

Llibres, estudis, entrevistes i altres:■– Cabasés Piqué, M. Àngels (2016). Una Catalunya socialment més

avançada. Miratge o projecte? Ponència en el marc del V Congrés delTercerSectorSocial,15-06-2016.

■– CCOOiUGT(2015).Un SMI de 800 euros en el primer año de legislatura.

■– Pimec(2016).Salari mínim i competitivitat. Resum de la jornada de PIMEC “Salari i competitivitat”, celebrada a Barcelona el 15 d’abril de 2016. InformesPimec.

■– Puig,Miquel(2015).Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència. Edicions62.

■– Ramos,RaüliSuriñach,Jordi(2016).Estudi sobre l’impacte de l’adopció d’un salari mínim a nivell local. Evidència internacional. AQR-Lab iUniversitatdeBarcelona.

■– Rovira, Elisenda (2016). Entrevista a M. Àngels Cabasés, professora de la Universitat de Lleida. 13-06-2016.

■– Rovira,Elisenda(2016).Entrevista a Pilar Pérez, portaveu d’”Anem a mil”. 20-06-2016.

■– Anemamil.Portalwebhttps://anemamil.wordpress.com/

Cap a un Salari Mínim digne. ■ ■ ■ Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya

29

Articles de premsa:■– ARA: “La Generalitat pot apujar el salari mínim internacional?”11/02/2016.ElenaFreixa.

■– ElPaís:“Elsalariomínimosube6,6eurosalmesen2016,hasta655eurosalmes”.4/1/2016.J.S.G.

■– ElPeriódico.“Cornellàs’autoimposaunsalarimínimde1.071eurosalmes”.30/05/2016.CarlesCols.

■– ElPuntAvui:“Sisdecadadeucatalanscobrenmenysde21.000eurosal’any”.27/05/2016.AgènciaCatalanadeNotícies.

■– LaVanguardia: “UnsalarimínimperatotEspanyanoésboperaningú”, entrevista a Christopher Pissarides. 22/06/2016. LluísAmiguet.

Barcelona,juliol2016.

Dipòsitlegal:B15796-2016

Edita:Taulad’entitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya

Rocafort242bis2n08029Barcelona

T933105707www.tercersector.cat

Encol·laboracióamb:

Enconveniamb: