El viatge de Magallanesun relat explicatiu de la primera circunnavegació

Antonio Pigafetta

Antonio Pigafetta Vicenza, (Itàlia), ca. 1491 – Vicenza, ca. 1531) va ser unexplorador, geògraf i cronista que va acompanyar a Fernando de Magallanes en elseu viatge a la volta al món.

Pigafetta provenia d’una família benestant de Vicenza. Va ser gràcies a la sevaamistat amb el nunci papal Chiericati que va poder embarcar-se a Sevilla, elsetembre de 1519, a la nau Trinidad, per participar en el viatge transoceànic deMagallanes. En els mesos previs al viatge, va ajudar a obtenir els instruments denavegació necessaris per a la singladura i això el va fer guanyar la confiança delnavegant. Durant el viatge va escriure un diari en el que va recopilar nombrosesdades sobre la geografia, el clima, la flora i la fauna, així com la llengua i elscostums dels habitants autòctons dels llocs que anaven coneixent.

De retorn a Càdis amb la Santa María de la Victoria, el setembre de 1522, es vaadonar que la data d’Espanya i la del seu diari no coincidien. Mentre que aEspanya era dia 8, en el seu diari era dia 7. Pigafetta va pensar que era un error iva repassar les seves notes, però tot era correcte. Li havia desaparegut un dia. Ésla primera constància històrica coneguda del jet-lag. L’explicació del fenomen lavaren donar els astrònoms de la cort papal, que van explicar que si es viatja cap al’oest es perd forçosament un dia, mentre que si viatgem cap a l’est es guanyauna jornada. Els navegants de l’expedició de Magallanes no podien adonar-se’ndurant el viatge perquè tan sols s’anaven endarrerint uns segons per dia, però esvan quedar desconcertats en saber la data a Espanya quan varen tornar.

Pigafetta va recollir les seves experiències a la Relazione del primo viaggiointorno al mondo. D’aquesta relació s’edità un resum en francès a Paris, sensedata, encarregat per Maria Lluïsa de Saboya i, posteriorment, el 1536, se’n va feruna altra publicació a Venècia en italià amb el títol Il viaggio fatto dagli Spagnoliatorno al mondo en el qual s’hi havien afeginti més textos del viatge. El relat dePigafetta també està copiat en francès en tres manuscrits, dos d’ells a laBiblioteca Nacional de París i un tercer a la Universitat de Yale, que es considerael més complert d’aquests tres. El que s’exposa al Museu Marítim de Barcelonaés un facsímil d’aquest últim publicat el 1969.

PIGAFETTA: BIOGRAFIA

Retrat d’Antonio PigafettaGravatFont: Wikipedia

10 d’agost de 1519INICI DE L’EXPEDICIÓ

El 10 agost 1519 sortien del port de Sevilla cinc naus amb uns 250 homes (xifra que varia segons la font) amb l’objectiu de trobar elpas marítim que permetia creuar el continent americà cap a orient. Aquesta va ser la partida, relatada per Pigafetta:

Dia de Sant Llorenç de l’any esmentat. Com quela flota ja estava aprovisionada amb tot elnecessari per a la mar i amb tota la gent, queérem 237 homes, el matí ens disposem asalpar del port de Sevilla. Amb gran aparelld’artilleria i amb el trinquet al vent, baixarem pelriu Betis, que ara es diu Guadalquivir, ipassarem per un lloc anomenat San Juan deAznalfarache, on s’havien instal·lat els moros.(...) Partirem de Sanlúcar amb vent de garbí i el26 del mateix mes arribarem a una illa de GranCanària que es diu Tenerife, a 28 graus delatitud, per assortiment de carns, aigua i fusta.

Model de nau la Santa Maria de la VictòriaMMB

A RIO DE JANEIRO

Per un ham o per un ganivet ens van donarcinc o sis gallines, per un naip, dues oques,per un mirall o per un parell de tisores, el peixsuficient per alimentar a deu persones, per uncascavell o un cordó de sabates, un cistell depatates. (...) Per un naip amb el rei d’oros emvaren donar seis gallines, i encara espensaven haver-me enganyat

Frequentment Pigafetta relata els intercanvis comercials que realitza amb els habitants que van trobant, sigui a America, a Àsia o a Àfrica. Enaquest text es descriu un intercanvi d’objectes amb els indis del Brasil.

13 de desembre de 1519

Fragment de l’Atles de Miller, de 1519.Bibliothèque National de France. París.

EL GEGANT DE LA PATAGÒNIA

Era tan gran, tot i que ben proporcionat, queels nostres caps li arribaven tot just a lacintura; tenia la cara completament pintada devermell i al voltant dels ulls de groc i a lesgaltes portava pintats dos cors. Els pocs pèlsque tenia al cap estaven tenyits de colorblanc i es vestia amb la pell d’un animalhàbilment cosida.

19 de maig de 1520

La flota de Magallanes va haver de passar l’hivern a la Patagònia, una regió molt desabitada. Van estar molt de temps sense veure ningú,però un dia es va presentar una figura gegantina davant d’ells. Aquest és el relat:

Fragment de l’Atles de Miller, de 1519.Bibliothèque National de France. París.

Passat l’hivern l’expedició de Magallanes intenta trobar i creuar, de nou, l’estret que els condueixi a l’altre costat del continent americà. La mala marhabitual en els estrets i les contínues tempestes varen posar dues naus exploradores en greus problemes fins a trobar-lo.

L’ESTRET DE MAGALLANES

A la nit varem tenir una terrible tempesta que va durar finsal migdia següent. Això ens va obligar a llevar l’àncora ivam anar d’un costat a altre de la badia. Les dues nausexploradores van tenir el vent en contra i no podientombar el cap que es forma a la badia per tornar, i haurienacabat per embarrancar si no s’haguessin allunyat de lacosta. Un cop arribats al final de la badia i quan ja esveien perduts, van veure una petita obertura que al principiels va semblar que era una cala. Desesperats es van ficardins i així varen descobrir l’estret i en adonar-se que noera una cala sinó un estret van avançar i van trobar unaaltra badia i més endavant un estret i una altra badia mésgran encara que les dues anteriors. Plens d’alegria vandonar mitja volta per explicar-ho al capità general.

21 d’octubre de 1520

Fotografia aèria de l’Estret de MagallanesFont: Nasa

L’estiu de 1520, la nau Santiago va naufragar, pel que va caldre seguir l’expedició amb les altres quatre. Pocs mesos mes tard -a l’octubre-,mentre buscaven el pas de l’estret, la nau San Antonio va desertar i enfilà camí cap a Espanya. L’expedició va continuar, aleshores, amb la SantaMaria de la Victoria, la Trinidad i la Concepción.

El naufragi de la Santiago

Durant una expedició de descoberta de la costa va naufragar lanau anomenada Santiago, va ser un miracle que se salvessintots els homes, que ni tan sols es van mullar.

La deserció de la San Antonio

El pilot d’aquestaa nau, que es deia Esteban Gomes, odiavaprofundament el capità general, (…). La nit següent, d’acordamb alguns espanyols, va fer presoner al capità de la nau, queera (cosí) germà del capità genaral i es deia Álvaro deMesquita, el van ferir i el van encadenar i amb aquestescondicions el van portar a Espanya. (...).A la nit la Sant Antonio va donar mitja volta i es va fugar pelmateix estret.

DISMINUCIÓ DE LA FLOTA

Dibuix de l’illa de Borneo inclòs dins el llibre de Pigafetta:El viatge de Magallanes: un relat explicatiu de la primera circumnavegacióFacsímil de la Yale University Press. 1969MMB

FAM A BORDDesprés de passar l’estret, s’inicià una llarga navegació perl’oceà Pacífic degut a la manca de vent, durant la qual lestripulacions de les naus patiren tota mena de malalties iprivacions.

Vam estar tres mesos sense provar cap mena deviandes fresques. Menjàvem galeta: ni galeta ja,sinó la seva pols, amb cucs a grapats, perquè elmillor s’ho havien menjat ells; feia una olor d’orinsde rata de mil dimonis. I bevíem aigua groguenca,putrefacta ja de molts dies; completava la nostraalimentació els cércols de cuir de bou, queprotegien les eixàrcies de la fricció a la cofa delpal major, pells més que endurides pel sol, la plujai el vent. Posades a remullar al mar quatre o cincdies i després una mica damunt les brases no esmenjaven malament, millor que les serradures,que tampoc menyspreàvem. Les rates es venien amig ducat la peça, i més que n’haguessinaparegut.

28 de novembre de 1520

Fragment de l’Atles de Miller, de 1519.Bibliothèque National de France. París.

ELS NANS D’ARUCHETO

Des de l’època clàssica i durant tota l’Edat Mitjana i el Renaixement, era molt extesa la idea que en determinades parts del món hi vivien éssersmontruosos, mig humans mig animals -sirenes, centaures-, o persones amb els cossos deformats -gegants, nans, sers amb diverses extremitats, oamb estranys cossos- com el que ens descriu Pigafetta en aquest cas. Aracheto podria ser alguna de les illes d’Alor, al sud d’Indonèsia.

Monstres humans. Imatges de l’Encyclopedia of the Marvelous, the Monstrous, andthe Grotesque. Segle XV. British scholar Ian Mccormick.

10 de gener de 1522

El pilot vell que varem endur-nos del Malucoens va dir que a prop d’allà hi havia una illaanomenada Arucheto (podria ser alguna deles illes d’Alor) on els homes i les donestenen l’alçada d’un colze i les orelles de lamateixa mida, i així una els serveix dematalàs i l’altra de flaçada. Corren a granvelocitat i les seves veus són molt suaus,van despullats i afaitats i viuen en coves sotaterra. S’alimenten de peix i d’una substànciablanca i rodona semblant als confits, quecreix entre la fusta i l’escorça de certs arbresi que ells anomenen ambulon.

El rei (d’aquesta illa) va fer construir en un sol diaun cobert per a les nostres mercaderies (...) i deseguida vam començar els intercanvis. Es vanestablir d’aquesta manera: per deu braces dedrap vermell molt bo ens donaven un bahar declau, la qual cosa equival a quatre quintars i sislliures (un quintar té cent lliures), per quinzebraces de drap no gaire bo, un bahar; per quinzedestrals, un bahar, per trenta-cinc gots de vidre unbahar, (...) per vint braces de tela, un bahar, pervint braces d’una altra tela més fina, un bahar, percent cinquanta ganivets, un bahar, per cinquantaparells de tisores, un bahar, per quaranta capells,un bahar ....

L’ADQUISICIÓ D’ESPÈCIES12 de novembre de 1521

Juan Sebastián Elcano, el capità de la flota des de la mort de Magallanes a les Filipines, va arribar a les Moluques amb tres de les cincembarcacions. La Concepción va ser cremada el 8 de novembre de 1521, pel mal estat de l’embarcació i per manca de tripulació. LaTrinidad i la Santa María de la Victoria varen carregar les bodegues fins dalt d’espècies. Pigafetta explica com es va realitzar l’adquisició.

FINAL DEL VIAJE

La Santa María de la Victoria comandada per Juan Sebastián Elcano es va dirigir cap el Cap de Bona Esperança, navegant sempre cap aoccident, amb les bodegues plenes d’espècies. Va arribar a San Lúcar de Barrameda -Cadis- el setembre de 1522, quasi tres anysdesprés d’haver començat el viatge, amb només divuit tripulants. Amb la venda de les espècies varen aconseguir sufragar les despeses detot el viatge.

6 de setembre de 1522

El dissabte vam entrar a la badia de Santlúcaramb només divuit homes, la major part d’ellsmalalts. Dels seixanta que havíem sortit delMaluco alguns havien mort de fam, altreshavien fugit a l’illa de Timor, altres havien estatcondemnats a mort pels seus delictes. Desque havíem salpat d’aquella badia fins al diadel nostre retorn, havíem recorregut catorzemil cuatre-cents seixanta llegües, haventdonat la volta completa al món, de llevant aponent.

Model de nau la Santa Maria de la VictòriaMMB

Finalitzat el viatge Antonio de Pigafetta va escriure el relat de l’expedició basant-se en les notes del seu diari i el va presentar a diferentsmonarques, tal com explica en aquest text.

De Sevilla vaig anar a Valladolid, on vaig presentar a la sacra majestat de Don Carlos, no or ni plata, sinó alguna cosaque seria més preuat pel tal senyor, entre altres coses li vaig oferir un llibre, escrit per la meva pròpia mà, quenarrava totes les coses passades dia a dia durant el nostre viatge. Me’n vaig anar d’allà tan aviat com vaig poder ivaig passar a Portugal, on vaig relatar al rei Don Joan tot el que havia vist. Passant per Espanya em vaig arribar aFrança i li vaig oferir a Madama la Regent, mare del cristianíssim rei Don Francesc, alguns relats de l’altre hemisferi.I per fi vaig tornar a Itàlia, on em vaig consagrar per sempre al Excelentíssim senyor Philippe de Villiers de l’IsleAdam, digníssim gran mestre de Rodes i a qui també vaig donar aquest pobre relat meu.

El cavaller Antonio Pigafetta

ELS RELATS DEL VIATGE