31

desembre 2007 - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Com ja és tradició, l’escola ens ha tornat a impressionar amb el seu art pessebrista. La inauguració del pessebrees va fer el dia 12 de desembre i per a l’ocasió es van reunir al teatre tots els nens i mestres de l’escola percantar unes nadales i recitar poemes tot donant-se per inaugurades les festes de Nadal.En un any tan africà no podia faltar una pinzellada ètnica: els Reis arribant en pastera! Però, espereu, aixòve després... Primer, la presentació.A l’entrada trobem un llibre preciós que paga la pena fullejar. Seguint els paràgrafs escrits als graons del’escala, guiats pel camí del pessebre i envoltats per les paraules boniques que han escrit els nens i nenes, ensanirem endinsant en el cor de l’Àfrica i sense adonar-nos-en ens trobarem davant d’una tendra carta als ReisMags. El súmmum és quan ens donem la volta i ens sorprenem amb un espectacle de color. Sembla que en

un instant ens haguem traslladat de continent. I sí, efectivament, el primer que veiem son els ReisMags que vénen en pastera... Després, a mesura que ens hi fixem, hi trobem els cursos representats:

les estrelles amb purpurina, de Dofins; les estrelles de plastilina, de Sant Nicolau; elsanimals, de Cucut; els guarniments de la llar de foc, d’Angèlica; les palmeres,

les muntanyes i els pous, de Tarongers; l’arbre de les paraules, deNausica; les cabanes, d’Eneida, i les figuretes, de Garbí.

Tothom hi ha participat i ha gaudit d’aquest projectecomú que sense la il·lusió de tots no seria

possible. Moltes felicitats peraquesta OBRA D’ART!

Aquest any el Nadal té aires del Senegal

Solidaris amb la Campanya Pro Reis Mags, com veureu per les corones que portem, ens hem acostat alpessebre de l’escola per brindar pel 2008 i per desitjar-vos un any nou ple d’aquelles petites coses queus fan feliços.

Bon Nadal i Bones Festes!Comissió de l’APAmar.

Sant Nicolau 2007Ja hi tornem a ser, Sant Nicolau! Un altre cop tota l’escola aveure els infants fent d’actors i d’actrius. A banda de l’argument,que gairebé tots coneixem, trobem fantàstica la implicació dela majoria de cursos en l’obra.Els més petits que hi participen, la classe de Sant Nicolau, fanel paper més feixuc. Recordareu que acaben molt malament;sort del sant, que si no... Bé, continuem. Ho han fet amb tantail·lusió i, per què no dir-ho, amb tanta professionalitat, quedóna bo de veure’ls. Després vénen els de Cucut, ben disfressatstot aprofitant el xandall de l’es-cola, amb les seves galtones icantant:“Virolet sant Pere, virolet sant Pau...”, i encomanant la sevacantarella alegre i divertida a tot el públic.Continuem amb els de la classe Angèlica, ben mudats per al’ocasió, dansant, saltant i entonant:“Sant Nicolau, obriu la portalada...”, dema-nant al sant queajudi els pobres nens, els de l’obra en concret, i els altres engeneral. I sembla que ho aconsegueix, perquè, qui no ha pensatmai que algú protegeix els nostres infants?Després, els angelets de la classe Tarongers, que de debò hosemblaven. I per últim, els protagonistes, els de la classe Nausica,tots uns actorassos. Quins papers més dramàtics els han tocat.No sabem qui ho feia millor: Sant Nicolau, el carnisser, elspastors, el dimoni. Uf! Quina por!I per últim, però no per això menys important, el petit cor,format pels nens i nenes de la classe Tarongers, que cantavencom els àngels i que donaven color a tota l’òpera.Bé, una obra que cada any sembla igual però que és diferent,perquè els nens i nenes de l’escola hi posen la salsa... I quinasalsa! No podria ser més gustosa i més ben lligada.I està clar: no ens podem oblidar de les mestres, que any rereany hi posen tota la il·lusió.Felicitats a tots i a totes!

Montserrat Ricart

A la dreta,moment de l’arribada i presentació del Tió de l’Escola

La passió per les curses de banderes!Blaus, blaus i més blaus! Acabem l’any i elsblaus han fet un gran saltiró i s’han situatprimers de la classificació general desprésde guanyar el parcial del mes de desembre.La gran pregunta de la jornada ha estat: quèha passat amb els verds, líders fins ara deles curses? De moment ningú no ha trobatencara la resposta a aquest gran enigma. Iquè passa amb els blancs? Els d’educacióinfantil sempre guanyen en la seva categoria,però la resta de companys fan una mica elRonaldinho.

En aquest darrer parcial de desembre semblaque els blaus més que córrer anaven ambmoto. Van sumar 25 punts, tres més que elsblancs (22) i quatre més que els verds (21).Alguns ja demanen les proves d’antidopatge

per consum de lacasitos voladors davantd’aquest excel·lent rendiment. A la classifi-cació general els blaus totalitzen 93 punts,els verds 90 i els blancs 89.

L’anècdota d’aquesta darrera cursa de l’anyva ser la participació, a última hora, d’unatortugueta verda molt valenta, la Joana, queno li tocava córrer però que ho va fer moltbé... I és que totes les tortugues ja comencena ser conscients del que ens juguem totsplegats en aquestes curses. També cal felici-tar, per ser l’última cursa del 2007, a tots elscaps de color que durant els parcials d’aquestany han apuntat, controlat i comu-nicat elspunts i les penalitzacions de les curses.Gràcies per la vostra feina.Bé, acaba l’any i algú, sens dubte pres per

l’eufòria, pot pensar que el món s’ha tornatde color blau... que el sol és blau, que el blatés blau i que fins i tot, per celebrar aquestlideratge, l’ajuntament de Barcelona ha retiratles zones verdes d’aparcament i les ha pintattotes de color blau. Però ja se sap que elstriomfalismes no són bons... Només calrecordar els grans tòpics “futboleros” quetant ens agraden en aquesta secció: “hemostenido un exceso de confianza y al final lohemos pagado caro” o “¡qué lástima!, loteníamos todo de cara y al final hemosfallado”.

Per tant, encara no hi ha res decidit per mésblau que sigui. Després dels torrons i lesneules continuarà la passió per les curses debanderes! Bones festes i fins l’any que ve!

Farà tres mesos que vam engegar un nou projecte a la comissióde l’Apamar: la publicació d’una edició electrònica del butlletí enformat web, on poguéssim donar cabuda a reportatges fotogràficscomplets de les activitats dels nostres fills i filles dins i fora del’escola, per tal de treure tot el profit de la interacció i de les possi-bilitats multimèdia que el format web ens ofereix. Avui, i ambaquest exemplar, ens complau comunicar-vos que ja està disponibleamb forma de bloc —el sistema més nou de publicació de contingutsa Internet— a l’adreça electrònica següent:

http://apaemar.blogspot.com

A l’Apamar bloc trobareu ampliats els articles que apareixen al’exemplar imprès amb reportatges complets de fotografia, vídeoi fins i tot d’àudio, amb la possibilitat de descarregar les imatgesdels reportatges a resolució mitjana (10 x 13 cm). Podreu comentarcadascun dels articles publicats, i així compartir la vostra opinióamb la resta de pares i mares de l’escola. També podreu dir lavostra mitjançant les enquestes d’opinió que publicarem, i que ensserviran per conèixer millor el que penseu sobre la nostra tasca iel butlletí en general, així com per contactar directament ambl’equip de persones que el fan possible cada mes. A partir d’ara,de cada un dels articles, trobareu continguts addicionals al bloc.Esperem que aquesta iniciativa us agradi i que la trobeu molt útil.

L’APAmar, araen format web

Pastorets 2007A l’escola es viu el Nadal. I es viu amb el tarannà propi de l’escola:amb afecte, solidaritat i creativitat. Si per aquestes dates hi feu unvoltet podeu respirar el Nadal pertot arreu. Allà on es fixa la miradahi ha un motiu, un detall de decoració, per no parlar de l’espectacularpessebre on han col·laborat totes les classes, que de maco que és,mereix article a part. Els alumnes alimenten cada dia aquest esperitnadalenc donant de menjar al Tió, però n’hi ha que preparen aquestesfestes des de començament de curs: els alumnes del taller de teatrede la classe Garbí, que assagen Els pastorets sota la direcció de laLourdes Vicente, i que avui n’han fet l’estrena per oferir-la a la restade l’escola.Abans de començar la primera funció, tot i els nervis habituals,tenien el convenciment d’haver preparat a consciència fins l’últimdetall. Tots els participants s’havien après els papers, tot i que aquestmatí la Victòria López, que feia de Getsé, no ha pogut assistir al’escola, i en Romel Sandoval ha hagut de preparar-se’l a corre-cuita. La veritat és que ho ha fet genial, com tots els participants.Es nota que no són actors novells, perquè a molts ja els havíem vista la representació de Sant Jordi l’any passat.Mentre durava la representació, els actors que no estaven a l’escenaris’esperaven a la biblioteca: els més repassaven el paper; uns altres,més confiats, es relaxaven, i fins i tot alguns aprofitaven per llegircòmics. Mentrestant, a l’ombra, la Maria Rey i en Marc Espejo, quehavien d’estar atents durant tota l’obra, anaven canviant amb precisióels decorats, i l’Ainoa Ruiz s’encarregava de la coordinació musical,amenitzant les esperes amb nadales que els més petits seguienpicant de mans.Se n’han fet dues representacions alternant les classes per tal defacilitar que tot el públic tingués una bona visió de l’escenari. Així,a la primera sessió hi han assistit Tortugues, Sant Nicolau, Angèlicai Nausica, i la resta de classes ho han fet una mica més tard. Quanla Teresa ha iniciat la presentació de l’acte s’ha fet un respectuóssilenci a la sala, que s’ha trencat de cop quan ha explicat que hisortien tres dimonis. Això sí, tot i l’avís, quan han sortit a escena,algunes tortugues s’han posat a plorar i les mestres han hagut decontrolar la situació agafant-les en braços. Fins i tot a una se l’hanhagut d’endur a comprovar des de la finestra que els dimonis noeren dolents sinó uns actors molt simpàtics abans de tornar-la aentrar. El respecte que mostrava el jove públic per la feina delscompanys i companyes era commovedor, i sobretot emocionava laserietat de les petites tortugues, que seguien atentes la representació.

Guía de llibres per aquest Nadal

Palacios, Vicente.Papiroflèxia iniciació. Salvatella.Es pot aprendre a fer papiroflèxia molt fàcilment.Des de les primeres instruccions sobre com doblegarun full qualsevol per a obtenir-ne un quadrat, finsa l’ocell més difícil.

Luna, Marta.La meva primera història de Catalunya. Molino.Llibre amb 12 il·lustracions on es pot descobrir lahistòria i la cultura de Catalunya a través dels anys.

Harris, Caroline.Clima salvatge. Beascoa.En Warren Faidley és el primer caçador de tempes-tes professional, junts podreu descobrir la trajectò-ria d’un tornado, els efectes de la sequera, l’esclatd’un llamp...

Bielinsky, Claudia.Uki y los colores. Altea.L’Uki es posa a pintar i va descobrint els colors enels animals.

Timmers, Leo.Qui condueix?. La Galera.Una combinació d’imatges d’animals i cotxes ones proposa endevinar, tot buscant pistes, quinpersonatge condueix cada vehicle.

Mejuto, Eva. Il.: André Letria.Corre corre carbasseta. OQOUna velleta ha d’anar a la boda de la seva néta,de camí a la festa es trobarà un llop, un ós i unlleó que no tenen bones intencions.

Browne, Anthony.Bernat l’amoïnat. Fondo de Cultura Económica.En Bernat s’amoïna tant que no pot dormir. Per sortla seva àvia sap el que necessita per vèncer les pors.

Doyle, Malachy. Il.: Joel Stewart.Quan una Florèlia es va trobar un Neli-neli. Blume.Neli-neli és alt, verd i pelut, mentre que Florèlia ésbaixeta, blava i calba. Tots dos estan sols i busquenun amic. L’únic que tenen en comú és la lluentordels ulls.

Pauli, Lorenz. Il.: Katrin Schärer.Que valent!. JoventutUn ratolí, un cargol, una granota i un pardal deci-deixen competir per veure qui és el més valent. Mostrenla seva valentia fent una cosa poc habitual en ells.

Anderson, M. T. Il.: Bagram Ibatoulline.La llegenda de la serp. Joventut.En un poblet de pescadors de Massachusetts, l'agostde 1817, molts veïns van assegurar que havien vistuna serp marina enorme nedant prop de la costa.

Ryan, Margaret. Il.: Teresa Murfin.Hada volada: el concurso de cocina. Alfaguara.Hada Volada” és una fada molt curiosa,té la varetatorçada, té les ales tacades de plastilina i els encanterisno li acaben de sortir, però és una fada “encantadora”.

Hofmeyr, Dianne. Il.: Jude Daly.El portador d’estels. Intermón.Antic mite egipci sobre la creació. Els déus Aton,Gueb, Tefnut i Nut són els protagonistes de comes va originar aquest món ple d’estels.

Turkowsky, Einar.Era fosc i sospitosament tranquil. Libros del Zorro Rojo.Un home arriba a una platja i s’instal·la en una casaabandonada. La gent de la ciutat decideix espiar-loi especulen sobre la seva feina.

Rodríguez, Txani. Il.: Ignacio Fernández.Los desiertos del norte. Saure.El darrer dia de classe en Manuel anirà de Sydneya Darwin, per retrobar-se amb la seva família. Liespera un viatge ple d’aventures.

Canal, Eulàlia. Il.: Sara RuanoUn petó de mandarina. Barcanova.En Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia quela veu a classe. És una nena misteriosa que ved’un país llunyà. En Tavi vol apropar-se a la nenaperò la seva inseguretat li ho posa difícil.

Trigo, Xulio Ricardo.Una lectora de Txèkhov. Planeta & Oxford.Un desastre climàtic obliga els habitants de Barce-lona a viure a Hebrònia, en un recinte artificialdominat per la Societat Perfecta.

Mallorquí, César. Il. : Paco Giménez.Las lágrimas de Shiva. Edebé.El Xavier passa l’estiu a casa d’uns parents, elmisteri d’un objecte molt valuós li farà descobriramors misteriosos i estranyes desaparicions.

Boyne, John.El noi del pijama de ratlles. Empúries.Bruno té nou anys i és alemany. Degut a la feinadel pare, la família es veu obligada a canviar dedomicili. En aquest nou indret coneixerà a Shmuelun nen jueu que també te nou anys.

Teixidor, Emili.Pa negre. Columna.L’Andreu, un noi de la Plana de Vic descobreix elmón adult en els pitjors anys de la postguerravivint a pagès a casa d’uns parents. Ell pertany ala banda dels perdedors.

Mahfuz, Naguib.El carreró dels miracles. Bromera.En aquesta novel·la es barregen les desgràcies iles joies del diferents personatges que viuen enun carreró del Caire on viure és fa difícil.

Comellas, Maria Jesús.Escola de pares. Columna.No hi ha escoles o universitats que ensenyin a serpares i mares. Quan tenim un fill ens endinsemen un univers d’interrogants i perplexitats.

Coneixements

A partir de 3 anys

A partir de 6 anys

A partir de 8 anys

A partir de 10 anys

A partir de 12 anys

Per a gent adulta

S’ha parlat dels temes següents:

Nova junta de l’ApaEs dóna la benvinguda a la nova junta de l’Apa, constituïda a lareunió del dia 11 de desembre de 2007. La nova junta està integradaper la Yolanda Prades com a presidenta, l’Imma Bench com a secre-tària, i amb les vicepresidències de l’Anna Nebot, l’Anna Bayó, enJoan Miquel Pérez, en David Sans, la Teresa Barutel (extraescolars)i en Joan Piferrer, que durà el tema de les subvencions.S’agraeix a la junta anterior, i molt especialment a l’Albert Soler,la seva dedicació i la implicació de tots els membres per tal de ferfuncionar les coses, i s’esmenta la bona entesa que hi ha hagutsempre amb l’equip docent i directiu de l’escola.

L’Apamar blocA la reunió assisteixen dos membres de l’equip que edita la revistaApamar per exposar la iniciativa d’engegar un bloc a Internet. El bloces desenvolupa a partir dels continguts de la revista i com a complementd’aquesta. Per posar un exemple, quan es publica un article se solacompanyar d’una o dues fotografies. Accedint al bloc podreu veure’nmés o fins i tot trobar algun enllaç interessant sobre el tema.Es valora com una eina d’intercanvi més dinàmica, ja que s’hi podenintroduir comentaris, respostes a enquestes, etc.Amb una demostració in situ i després de debatre principalmentsobre el tema de la seguretat, es decideix donar-hi llum verd coma prova per un període d’un trimestre, i posteriorment valora-ho,considerant que no hi ha d’haver gaire risc des del moment que laseva divulgació es durà a terme únicament a través de la revistaApamar, distribuïda només a les famílies de l’escola.Des d’aquí us animem a visitar-la, que aquesta iniciativa tingui èxités a les mans de tots nosaltres. Si voleu tenir-hi un primer contacte,l’adreça és la següent: apaemar.blogspot.com

Premi bibliotecaCom ja es va informar anteriorment, l’escola ha rebut el segonpremi Concurso Nacional de Buenas Prácticas para la Dinamizacióne Innovación de las Bibliotecas de los Centros Escolares, del Ministerid’Educació, dotat amb 9.000 euros.Es comenten les dificultats a l’hora de fer efectiu el premi per qües-tions burocràtiques, enviaments de documentació, reclamació dejustificants, etc., amb la confiança, però, de solucionar-ho en breu.

Informacions diversesS’ha condicionat una biblioteca per als més petits a la caseta, ambespai per explicar contes: pufs, catifa, noves prestatgeries.

S’ha rebut la quantitat de 3.000 euros de l’IMEB per a materialescolar, que s’han invertit per canviar el material de laboratori, s’haallargat el taulell d’ordinadors i s’han adquirit dues taules i tretzecadires, ampliant considerablement la capacitat del laboratori/aulad’informàtica.Assistència dels nens de cinquè i sisè al programa “Digues com”,de Com Ràdio. Les mestres que van anar-hi amb els nens (i paresi mares) valoren molt positivament l’experiència i expressen la sevasatisfacció pel comportament dels alumnes, als quals felicitem desde l’Apamar.Participació en el concurs “Digues com” per a alumnes del cicle su-perior: es formen tres grups de cinc nens. Cada grup ha de treballaruna notícia fins al final del segon. trimestre. Els membres del grupguanyador rebran cadascun un ordinador portàtil, i la seva escola també.Entrevista a Ràdio 4: aquesta emissora es va fer ressò del projected’intercanvi amb el Senegal a través d’una entrevista feta a algunsdels membres de la delegació que hi va viatjar.Servei d’atenció matinal (SAM): manquen monitors. A causa del’increment d’utilització d’aquest servei per part de les famílies,l’espai de la caseta ha quedat petit, de manera que els nens s’hande separar (grans i petits) i els tres monitors que hi ha actualmentes consideren insuficients. S’està negociant amb l’empresal’adjudicació d’un quart monitor, que estem segurs d’aconseguir,ja que hi ha bastants esporàdics que fan pujar la ràtio.Es proposen espais alternatius com són la caseta, el poli i el labo-ratori, i no es considera apropiat fer el servei al menjador.Adquisició de Carlos Rocha per ISS: la multinacional danesa ISS haadquirit l’empresa Carlos Rocha. Estem a l’expectativa de veure dequina manera pot afectar aquest fet a la relació que hi mantenim.Diverjoc: l’empresa Diverjoc, que ens organitza les activitatsextraescolars esportives, ens ha fet arribar una oferta de classes derepàs a domicili. Per l’experiència que tenim amb ells pel que fa al’escola i a les tarifes raonables, s’ha decidit distribuir la nota entreles famílies, per si pogués interessar a algú.

Projecte amb el SenegalContinuïtat del projecte per al futur amb la publicació d’un conteil·lustrat, desenvolupament del projecte de ràdio i cooperació entemes de formació.S’acaba la reunió amb la projecció de material i fotografies relativesal projecte d’intercanvi i a les experiències viscudes pels membresde la delegació que va viatjar al Senegal.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM!

Consell Escolar del dilluns 17 de desembre

Estava l’altre dia passejant per l’escola, a l’alba d’un dia fred i grisde vacances de Nadal. Una fina i glaçada boira cobria tot el quela vista abastava. La foscor es resistia a abandonar la nit, impedintque el sol despuntés ni tan sols tímidament. No se sentia ni unsoroll, ni una olor, ni vent, res. Només una fredor quasi bé tètrica.Semblava que alguna força estranya lluités per prolongar aquellanit freda, trista... Vaig posar la mà al meu sarró i vaig treure la lotmàgica que espanta la foscor, però no funcionava: “Alguna degrossa està passant”, vaig murmurar preocupat.L’estona passava i tot seguia igual, la foscor i el silenci s’apoderavend’aquelles hores que pertanyen al sol i el dia no despertava. Recorriaels patis de l’escola, amb el cor ben encongit, buscant algun signeque em fes pensar que tot eren imaginacions meves. Quan vaigarribar a dalt de tot, a la placeta de l’edifici de parvulari, vaig sentiruna dringadissa barrejada amb unes veuetes atropellades. No sabiasi espantar-me més del que estava o alegrar-me de sentir algunacosa. Un cop més, la meva tafaneria em va fer anar a mirar quèera allò... No m’ho podia creure!!!Eren en Gui i la Neu: els follets de l’escola, inquilins i encarregatsde la biblioteca, grans lectors i escriptors. Debatien acaloradamentdavant d’uns fulls de paper en blanc i amb les seves plomescarregades de tinta, a punt per començar a escriure alguna cosaimportant. Estaven asseguts en un dels racons de lectura que havienfet. Un tímid raig de sol lluitava per obrir-se pas entre la foscor.–Ho hem d’escriure en tercera persona perquè anem a fer un relat–exclamava la Neu.–Sí, però nosaltres hi érem, i per tant s’ha de posar en primerapersona –replicava en Gui.En veure’m, em van convidar a seure amb ells i em van oferir unmagnífic i dolç suc de totes les fruites com el que ells estavenprenent.–Hola, Max, ja ho saps, no? –em van preguntar orgullosos.–Alguna cosa he notat i no gaire bona, per cert.–Doncs que la humanitat ha estat a punt de quedar-se senseil·lusions ni somnis ni regals de Nadal! –m’explicava la Neu ambels ulls esbatanats–. Ha estat terrible! El món ha estat a una passade quedar-se a les fosques per sempre. –En Gui assentia en silencitota l’estona, molt seriós, mirant-me fixament.–Em teniu molt intrigat. Que em podeu explicar què és el que hapassat?La Neu va fer un glop de la seva gerreta i va començar a relatar.En Gui prenia nota de tot:–Estàvem ahir a la tarda preparant els racons de lectura a diferentsllocs de l’escola, per fer una sorpresa a mestres i alumnes, quan desobte va sonar l’alarma dels follets, cosa que no passa mai, perquèquan passa vol dir que el món està en perill. Ens vam ajuntar totsels follets i ens van explicar que el malvat bruixot Malbuix Tiratirus,amb l’ajuda d’uns quants follets esgarriats (el follet de l’egoisme,la fada de la intolerància i el follet de la mentida) van robar la claua sant Nicolau i van lligar l’estrella de Nadal a la muntanya de laTenebra, on té el castell en Malbuix, perquè no pogués guiar elsReis Mags en el seu viatge de cada Nadal.”Es va organitzar un grup de rescat amb els follets del coratge iles fades de la valentia i l’astúcia al capdavant. A nosaltres dos enshi van fer anar per ajudar i perquè féssim un relat fidedigne del’aventura.”Ens vam dividir en tres grups. Mentre un grup dels nostresparalitzava els follets esgarriats, tot fent-los ballar, cantar i riure,fins que l’alegria els deixà fora de la influència de les males ideesi, per tant, fora de joc, els altres dos grups feien el més difícil:enfrontar-se al bruixot i rescatar allò que ens havia robat a tots.Per vèncer el bruixot li vam fer creure que el seu pla no estava

acomplert si no s’acabava també tots els dolços del món. I per feraixò se n’havia de menjar una molleta de cadascun. Quan portavaunes hores menjant molletes, la panxa li pesava tant que l’únicque podia fer era rodolar d’un costat a l’altre, marejant-se de tantdonar voltes; a més a més se li anaven corcant les dents i algunesli començaven a caure. Nosaltres no paràvem de cantar i riure perallunyar la por de la muntanya de la Tenebra.”Per trencar els lligams que retenien l’estrella de Nadal, ens vamhaver d’agafar tots de les mans i fer una rotllana al voltant de cadalligadura. Calia tenir els millors desitjos, nets de qualsevol malaidea o impuresa, perquè, si no, l’únic que aconseguiríem era enfortirels lligams del mal que tenien l’estrella atrapada. No era fàcil, jaque aquella muntanya posseïa una influència molt poderosa iprovocava mals pensaments. Ho vam aconseguir gràcies a la unióde tots nosaltres. Recuperar la clau de sant Nicolau ja va ser méssenzill, només vam haver de fer un tres de nou amb folre i manillesper arribar al prestatge on l’havia deixat el bruixot, que seguiarodolant i ja es començava a queixar de mal de panxa. Els folletsesgarriats es van penedir de seguida i van tornar amb nosaltres aposar l’estrella a lloc, i van ser ells personalment els qui van tornarla clau a sant Nicolau.”Amb la satisfacció de la feina acabada, vam tornar cap a lesnostres llars celebrant la victòria –va concloure la Neu tot rellegintel que en Gui havia anat escrivint.Només vaig poder aplaudir alegrement i fer un brindis a la salutde tots els follets. El sol havia desfet la foscor i despertava un clari plàcid dia d’hivern, un dia amb olor de Nadal. Vaig deixar elsfollets acabant de perfilar la crònica i me’n vaig anar tot reflexionantsobre aquells fets. Els follets escarriats s’havien penedit i havientornat amb els companys. I en Malbuix? Ell encara no sabia que,només amb una miqueta de penediment i ajudant a desfer el malque havia fet, se li alleujarien força els mals i fins i tot podriaconvertir-se en un mag. Per això la vida és prou llarga, precisamentperquè tinguem prou oportunitats d’aprendre i de canviar aquellescoses que poden fer mal a la gent. En fi, tingueu clar que el bruixottard o d’hora aprendrà la lliçó i acabarà sent bo.

Quines coses que té la vida!

D’altra banda, els follets, tot i les bones intencions, han fet cosesque tampoc no estan gaire bé. Han mentit, han enganyat i hanrobat per aconseguir allò que volien. Han desbaratat els plans d’enMalbuix però han jugat una mica brut. Com que tenen bon cor,quan s’adonen d’aquestes coses van rectificant les sevesentremaliadures i van sent cada dia més bons. Estic segur que lafada de la compassió prepararà unes herbes per al Malbuix perquèli passi el mal de panxa.Amb els signes passa el mateix. No n’hi ha de millors o pitjors, totstenen característiques que, mal enteses, poden ser negatives peròtambé positives o, dit d’altra manera, virtuts i també defectes ques’han d’anar polint. Així, el dinamisme que caracteritza els signesde foc es pot transformar en tirania o en empenta per tirar endavantprojectes; la prudència dels de terra, en tossuderia o en constància

per mantenir-los; la inventiva dels d’aire, en inconstància o encreativitat per superar els obstacles, i la sensibilitat dels d’aigua,en suggestió o en intuïció per comprendre millor el que ens envolta.Tots aquests aspectes treballant en equip són els que ens ajudarana fer possible allò que ens proposem. Tots tenim coses per millorar,i això ens ha de portar a ser comprensius amb nosaltres mateixosi amb aquells que ens envolten, ja que tots estem fent camí i enshem d’ajudar els uns als altres a ser millors persones. Aviat s’acabaràl’any i en començarem un de nou ple d’anhels i d’esperances. Usdesitjo de tot cor que aquest any nou estigui ple d’oportunitats peraprendre i que les pugueu aprofitar. Un món amb millors personesés sempre un món millor! Bon Nadal!A continuació us presento el signe d’aquest mes, Sagitari(del 21 de novembre al 20 de desembre).

El nen SagitariAllà on visc hi ha una noia irlandesa decabells foscos que va néixer al desembre;toca la guitarra i compon cançons. Unavegada va escriure un vers que em vasemblar fabulós, però la resta de la lletrano li sortia: “Vas saludar-me, agitant el teucor com un mocador.” Amb aquest comen-çament poc importava que no sortís la restade la lletra. Aquesta estranya frase resumeixel que són els Sagitari: el calendari noimporta. El que importa és la sinceritat.Els nens Sagitari són pallassos alegres ijuganers en miniatura, que quan se sentenrebutjats riuen amb els ulls plens de llàgri-mes. Fins i tot els bebès exhibeixen el seucaràcter alegre i el seu desig de camaraderia.Plorarà si el deixes sol, però porta el bressola la sala on els adults riuen i conversen is’adormirà tranquil·lament. Més endavantes desprendrà bastant dels vincles familiars,però mentre sigui petit necessitarà laseguretat de veure i sentir els humans.- De petit, Sagitari és informal, i mai nodeixa del tot de ser-ho. Són de naturalesaconfiada i feliç. El primer és la sinceritat.Nua, sense ornaments, brutal. La refinenfins a fer-ne un art, i el mateix esperen detu, o bé... O bé, què? O bé es negaran aconvertir-se en dòcils esclaus que obeeixenmansament tots els capricis dels pares.La teva autoritat no és vedada per a la sevamentalitat curiosa i franca. L’obeirà senseresistència si es convenç que hi ha lògicaen les teves ordres, que han de passar primerpel sedàs de la seva ment inquisitiva iraonable; si no surts amb bones notes dela prova, et deixaran de banda. Si ets justi procures ser tan sincer com ell, aprendràa respectar les teves normes. Quan sàpiguesque estàs en el cert, hauràs de ser ferm idonar-li bones i sòlides raons. Quant’equivoquis, hauràs d’admetre el teu errori salvar la situació amb una honrada con-fessió de la teva pròpia estupidesa. Admetemque moltes vegades els pares insisteixenque es respectin les normes que ells imposenper la seva pròpia conveniència, més que

pel benestar del nen. Un petit Sagitari flairaaquesta mena de joc brut a un quilòmetrede distància, mentre els nassos se li estre-meixen de fúria alimentada per una justaindignació. És millor que et pre-paris perexplicar-li amb calma totes les teves ordresi indicacions, o per cansar-te d’usar la varaabans que la seva obstinació davant elcàstig injustificat comenci a donar signesde debilitar-se.- La curiositat de Sagitari és infinita. Comen-ça el dia amb una pregunta i quan es quedaadormit té una pregunta als llavis. Quansón molt petits i amb prou feines si estanaprenent a parlar, preguntaran coses com:“Per què et va explicar el meu osset que joem vaig menjar el pa de pessic? Per quèamb mi no parla com parla amb tu?”. Comveuràs, la majoria de les preguntes delsnens Sagitari van dirigides a punxar elglobus de la hipocresia adulta. De res no etservirà irritar-te i cridar: “No vull tornar asentir-te aquesta paraula!”. Tornaràs a sentir,implacablement: “Per què no?”. Més tard,quan siguin ja grans, les preguntes seran:“Per què he de tornar a una hora determi-nada, si tu dius que confies en mi?” (i enaquests nens confiaràs, o almenys hauriesde fer-ho). “Per què et preocupa el quepensi la gent? És que la gent t’importa mésque jo?” Aquí tens una pregunta difícil;millor que vagis practicant la respostamentre li canvies els bolquers. També hauràsd’ensenyar-los a economitzar, perquè elsnens Sagitari són poc estalviadors. Hand’aprendre que quan han gastat el quetenien, ja no n’hi ha més; no els ajudis atapar forats. Si es gasten els diners per al’entrepà en revistes d’historietes, doncsque s’espavilin durant la setmana. Encaraque sembli una mica dur, és necessari.- Probablement els agradarà anar a l’escola.La seva intel·ligència polifacètica i la sevagran curiositat faran de l’aprenentatge unjoc fascinador, si una rutina massa opacai avorrida, i un excés d’insistència en normesestrictes i hàbits d’estudi massa rígids, no

acaben esgotant la seva innata inquietud.Com més progressista sigui l’educació quese’ls imparteixi, millors alumnes seran i ambmés plaer estudiaran. Són inquiets, i si se’lsobliga a estar contínuament asseguts o arefrenar la seva fantasiosa imaginació notrigaran a perdre tot l’interès.Si es té confiança en ell, un nen de Júpitermai no recorrerà a cap forma d’engany; encas contrari, pot arribar a la conclusió queaixò no té importància. Si ningú no creu enell, per a què esforçar-se?Porta els ulls confiadament fixos a lesestrelles, i pot ser que ensopegui pel camí,a força de no advertir les roques ques’interposen al seu trajecte. El petit arquerés sincer i independent; necessita sentirl’herba sota els peus nus i rebre la pluja ala cara. Allà està, agitant com un mocadorel seu cor jove i optimista, per saludar-te.Torna-li la salutació agitant la teva alegreconfiança en ell.

Sagitari

Entrevista en exclusivaL’Albert Soler ens parla de la experiència viscuda

En el darrer número de l’Apamar vam entrevistar les mestres del’escola que van fer l’intercanvi pedagògic al Senegal. Ara és el torndels pares. L’Albert Soler també va viure en primera persona aquestaexperiència.

Tenim clar que el sector de pares i mares (APA) és una part mésdel projecte pedagògic de l’escola, però, quin ha estat el paperque has tingut en aquest intercanvi?He de dir que quan em van oferir d’anar al Senegal en representaciódel sector pares, em vaig mostrar una mica escèptic, ja que creiaque els diners del bitllet d’avió que em pagaven es podrien destinara altres temes humanitaris relacionats amb el Senegal. Però el fetque vingués un representant de l’associació de pares d’allà quanla seva delegació va viatjar a Barcelona em va fer decidir d’acceptarl’oferiment. No vaig anar errat, ja que només arribar a Kedougouja vaig veure que el paper de l’APA en aquest intercanvi era important.

En quin sentit?Quan la seva delegació va venir a Barcelona, un fet al qual no vaigdonar més importància que el de la pura anècdota va ser que alSenegal hi ha dues associacions: la de mares d’alumnes i la depares d’alumnes, totalment separades. En arribar a Kedougou, elpresident de l’APA d’allà va informar durant el discurs que, desprésde la seva vinguda a Barcelona, totes dues associacions s’havienfusionat per optimitzar esforços. Això em va fer veure que realmentl’intercanvi comportava conseqüències positives.

I durant aquest viatge van haver-hi altres ocasions en què veiessisque era important la teva presència en la delegació?Sí, potser sembla poc rellevant, però les APA allà no tenien gensclar que són una part més del projecte educatiu del centre, i pertant no eren conscients de la potència que tenen. A tall d’exemple,

sovint reclamaven més aules, però no eren conscients que ellspoden ajudar a construir-les. Val a dir que una aula són com amàxim quatre parets de maons i un sostre de palla, i sovint sónquatre parets de palla amb un sostre del mateix material. Ellsmateixos es construeixen les cases, per tant també poden construirles aules. Fins i tot el material de construcció se’l fabriquen ellsmateixos! Realment he tornat content d’haver-hi anat. Penso quela nostra APA pot estar orgullosa, ja que de ben segur que hemcol·laborat a millorar el funcionament de diverses escoles deKedougou i de Diaka Medina.

És a dir, cal potenciar l’ajuda material per part de les famílies?Sí, però moltes més coses. Es tracta d’una societat on la dona portael pes més important de la família i de la societat. Per tant, lesnenes tenen moltes obligacions que no tenen els nens. Això comportaque dels nens no escolaritzats, una part important siguin nenes.Cal canviar la mentalitat i fer veure que la dona i l’home tenen elmateix potencial, i que per tant han de tenir la mateixa formació.Això només es farà realitat si les famílies ho veuen; els mestressols no aconseguiran l’escolarització de les dones.

Què t’ha impactat més de tot el viatge?Uf!, és una pregunta difícil. Tinc la sort o la desgràcia de viatjarmolt per motius de feina, i he estat en molts països diferents, peròmai havia anat a l’Àfrica, i malgrat que pugui sonar a tòpic la veritatés que hi ha un abans i un després d’aquest viatge. No puc definirun fet concret, però diré que hi he vist pobresa econòmica al costatd’una gran riquesa espiritual. Gent que malgrat no tenir res hodonen tot. Tot i que des d’Occident estem explicant el continentafricà, ells no ens demanen diners sinó assessorament pedagògic,com fer les coses. Dubto molt que si fos a l’inrevés nosaltres fóssimtan poc materials. Tot i això recordo un fet que em va impactarenormement. En una escola privada que vam visitar hi havia unnen, d’uns 8 o 10 anys, que estava al carrer escoltant per la finestrala lliçó que explicava el mestre, malgrat no veure la pissarra. Ensvan explicar que hi anava cada dia a escoltar les classes des d’allà,ja que els pares no tenien els diners per pagar-li la matrícula. Maino havia vist un interès tan gran per aprendre en un nen, i laimpotència de no poder ajudar-lo em va deixar entristit. Un altrefet que m’ha impactat, malgrat conèixer-ho per referències, haestat veure com en moltes escoles els nens i nenes no tenen paperi copien la lliçó en una pissarra petita amb guixos, i un cop estudiadal’esborren per copiar una altra cosa; a més, els guixos que fan servirsón minúsculs!

Des del punt de vista de l’APA, hi ha moltes diferències, a lesescoles del Senegal?Hi ha un abisme quant a infraestructura i material tant humà comfísic. Els mestres actualment tan sols tenen una formació d’un any!Als patis de les escoles hi ha pous sense cap mesura de seguretat;no em vull imaginar què passaria aquí si a l’escola hi hagués unpou de quinze metres arran de terra! En algunes escoles no hiha llum! He vist escoles bressol que només eren quatre parets

Com a cloenda d’un dia molt especial no podia faltar el concertde Nadal. Un cop més la coral de l’escola ens ha obsequiat ambel seu ja tradicional repertori nadalenc, on no podien faltar nadalescom “Joia en el món”, “Les dotze van tocant”, “El noi de la mare”i “Santa Nit”, encara que també ens han presentat en primícia “Lapastora Caterina”.Enguany ha estat un concert “relámpago” breu i intens, comacostuma a passar amb les coses bones, però no per això menysple d’esperit nadalenc.

Hem pogut sentir per primer cop la veu d’en Max, que un copsuperats els nervis del primer moment ha estat màgic comsempre. També hem pogut observar el control de la nova isimpàtica directora, però hem trobat a faltar algunes veusfemenines que ens han deixat en aquests últims mesos i queestaria bé recuperar. Així que, com sempre, fem una crida desdel butlletí, però aquest cop perquè s’animin totes aquellesmares a les quals els agradi cantar i que vulguin deixar al·lucinatsels fills cantant per a ells.

Concert de Nadal

sense res a dins, ni material ni taules. En definitiva, nosaltresvivim al paradís.

Què podem fer per ajudar?Doncs els pares el que ja estem fent: enviar material amb lacaravana solidària, ajudar econòmicament –com enguany– pagantla instal·lació elèctrica d’una escola, etc. Per als mestres és diferent:el que realment necessiten és formació, conèixer les vivènciesd’altres mestres, metodologies d’aprenentatge, etc. Nosaltres podemajudar, però m’agradaria matisar que d’ells en podem aprendremolt. És una societat no desnaturalitzada, en què els valors encaraprevalen. Entre ells s’ajuden tant com poden, no tracten d’acumularriquesa ni d’aparentar tenir més que els altres. Per a mi ha estatuna cura d’humilitat, i penso que als nostres fills i filles els aniriabé conviure un temps en aquesta societat, on les coses materialsno tenen la importància d’aquí.

I en el futur, quins altres plans hi ha?Pel que fa als pares, ens estem movent per aconseguir el materialde laboratori que ens van demanar per enviar a les escoles ruralsde Diaka Medina. La idea és aconseguir el material i, en col·laboracióamb la Carme Fuertes, traduir al francès algunes experimentacions

per tal que els mestres de les escoles puguin saber què fer ambel material i com ensenyar, pedagògicament parlant, conceptescom el de la densitat, la massa, etc. En aquesta ocasió estemintentant aconseguir el material a través d’empreses de productesquímics, que casualment conec per motius professionals.

Moltes gràcies.Umbo Tumo (arreveure, en manding).

El menjador de l’Escola del Mar tan sols està ple de gom a gom enuna ocasió: el dinar de Nadal. Alumnes, professors, monitors,personal i cuineres comparteixen aquest moment únic, especial iple de màgia, tal com ha recordat la nostra directora Teresa abansde començar l’àpat. La Teresa també ha tingut un record per alsamics del Senegal, ara que l’intercanvi pedagògic és més que unarealitat després de la visita dels representants de l’escola ara fa unmes i mig. La festa ha continuat amb el cant per part de tots dela cançó “Al voltant de la taula parada”, dirigida magistralment perla Gemma. I abans de començar a degustar la sopa de galets, elpollastre, els torrons i les neules, actuació estel·lar de les cuineresi monitors, que han preparat una nadala força especial:

Estem al Nadalestem molt contentsestem tots aquíjunts al menjadorvolem felicitara tothom el Nadali tots junts cantaremper un món millor.Bon Nadal, bon NadalEscola del MarBon Nadal i bon anyEscola del MarBon Nadal, bon NadalEscola del Mar

Tot l’equip de cuina i tots els monitors us desitgen bon Nadal!

El nostre desig, després de percebre la felicitat, la tendresa i lasolidaritat que hi havia al dinar de Nadal de l’escola, és que totsplegats afrontéssim el dia a dia com si fos Nadal.

Al voltant de la taula parada...

El primer dissabte de desembre la classe de les Tortugues vàremfer la nostra primera sortida. Hem anat a visitar el Centre deRecuperació d’Animals Marins (CRAM) i hem pogut veure i escoltarla tasca que fan amb les nostres estimades tortugues. Com lesrecullen, les curen i després les retornen al mar.

Ens han explicat un conte, hem pogut fer de veterinaris amb undofí de mentida i visitar els quiròfans; però el que ens ha agradatmés és poder-les veure en directe. Havíem de parlar fluixet per noespantar-les i no les hem pogut tocar, però hem descobert el queés un “hospital de tortugues”.Ha estat molt emocionant!

Loli, Núria i Paloma

La classe de Tortugues al CRAM

Consell de Redacció Correcció lingüística

Fotografia digital

Il.lustracions

Disseny i maquetació

Argemí, Margamarga@landibar.com

Blay, Sílviasilvia@multiespais.com

Chacón, Manelmanelchacon@multiespais.com

Mèlich, Jordijordimelich@hotmail.com

Nebot, Annaanna_nebot@telefonica.net

Mars, Lauralauramars@telefonica.net

Galceran, Jordi

Valencia, David

Pita, Jesús

En Gui i la Neu ens proposen uns jocs...

Es tractad’averiguarles coordenadescorresponentsd’aquestsfragments dela seva fotografia.

Troba les 6diferènciesque hi ha entreaquestes duesfotografies

L'Agenda de Nadal 2007

Exposici� dÕarbres de Nadal guarnits ambmaterial reciclat

L'Institut de Parcs i Jardins orga-nitza una nova edici� de la mostra"Guarneix-me ", adre�ada alsescolars dels cicles mitj� i supe-rior d'educaci� prim�ria.

D'aquesta manera,Êprop de 500 infants de les escolesde Barcelona han elaborat diverses propostes perguarnir un arbre de Nadal, alternatiu a l'avet, ambmaterials reciclats.

Les propostes s'exposen al centre comercial IllaDiagonal durant totes les festes nadalenques.L'objectiu d'aquesta iniciativa �s promoure el respecteper la natura i fomentar el reciclatge.

Centre Comercial L'Illa DiagonalAv Diagonal, 557 - Les Corts

Del 14/12/2007 al 03/01/2008

El ÒConte de NadalÓ de Dickens

El Jove Teatre Regina estrenaaquesta obra basada en lanovelála de Charles Dickens, uncl�ssic de la literatura universalversionat per Maci� Olivella iAl�cia Serrat i dirigit per MariaAgustina Sol�.

L'obra, un espectacle musical, reivindica l'esperitfamiliar i solidari del Nadal. El senyor Scrooge �sun vell avar estrany que no suporta aquestes festes.Amb ell treballa Bob Cratchit, un home molt familiarque t� el seu fill malalt. Les festes d'enguany fancanviar l'Scrooge i adonar-se de qu� passaria sicontinu�s sent un egoista.

Jove Teatre ReginaC S�neca, 22 - Gr�cia

Del 15/12/2007 al 04/01/2008

Circ Raluy torna amb ÒDancing CircusÓ

Circ Raluy torna a Barcelona ambl'espectacle Dancing Circus, unxou que combina circ i dansa ique es podr� veure al Port Vell.

L'espectacle fusiona diversostipus de dansa que al llarg de la hist�ria han marcat

�poca i mostra diverses t�cniques espectaculars deles arts circenses: equilibrismes ballats a ritme declaqu�, tango al trapezi, n�meros de m�gia unitsal vals, una revisi� de l'obraÊCarmen de Bizet,malabarismes tradicionals de l'êndia, coreografiesd'aigua i llums, etc�tera.

*Moll de la FustaMoll Bosch i Alsina, 1 - Ciutat Vella

Del 14/12/2007 al 06/01/2008

ÒUn Nadal de pastoretsÓ, al Teatre del Raval

Rovellona i Fredolic, els pastoretsde sempre, viuen tot d'aventuresdivertides a Un Nadal de pas-torets, una versi� m�s fresca ic�mica de la tradicional repre-sentaci� de pastorets.

No hi falten escenes cl�ssiques d'Els Pastorets, comla de l'Anunciaci�, que es combinen amb altres quefan participar-hi els m�s menuts. Les nadales tra-dicionals s�n tamb� protagonistes d'aquest muntatgeteatral per a tota la fam�lia.

Teatre del RavalC Sant Antoni Abat, 12 - Ciutat Vella

Del 08/12/2007 al 04/01/2008

ÒUn Nadal... com cal!!Ó, al Tantarantana

En Miquelet i en Mart� s�n dosgermans apassionats de lesfestes de Nadal. Tant �s aix� ques�n capa�os de lluitar contraSatan�s i Llucifer per tenir unNadal com cal.

Precisament, Un Nadal ... com cal!! �s el nom del'obra que narra les divertides aventures d'aquestaparella de germans, que es pot veure al TeatreTantarantana durant aquestes festes. No hi faltarannadales, bon humor i encanteris per divertir tota lafam�lia.

Nou Tantarantana TeatreC Flors, 22 - Ciutat Vella

Del 08/12/2007 al 30/12/2007