Desembre 2007Núm. 1103a. època

L’ÀNGEL ELS DIGUÉ: NO TINGUEU POR.US ANUNCIO UNA BONA NOVA

QUE PORTARÀ A TOT EL POBLE

UNA GRAN ALEGRIA.(LC 2,10)

S U M A R I

3 VENIU, ADOREM-LOpare Jordi Castanyer

5 DÉU TE GUARD... TINDRÀS UN FILL. QUEES COMPLEIXIN EN MI LES TEVESPARAULESpare Ignasi Ma Fossas

7 LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLEpare Ramon Ribera-Mariné

8 EL DIA DEL SENYORpare Andreu Marquès

9 DÉU BUSCA ADORADORS EN ESPERIT I ENVERITATpare Pius Tragan

10 VIURE I MORIR EN JESUCRISTpare Abat Josep Maria Soler

C R Ò N I C A

14 VIATGE A MALLORCARamona Solans

N O T I F I C A C I O N S

22 ELS NOSTRES DIFUNTS

22 INFORMACIONS DIVERSES

23 CALENDARI D’ACTIVITATS 2008 dels oblats (abril-

Desembre 2007Núm. 1103a. època

Fotografia portada: pintura de Ruth Kerner(ars liturgica, Maria Laach)

Imprimeix: Bengar GràfiquesLluís Companys, 62GRANOLLERS

Dipòsit legal: B-2907-1996

3

VENIU, ADOREM-LO

Jordi Castanyer

Des de l’inici del’Advent fins aldarrer dia del temps

de Nadal la litúrgia ens posa alsllavis, repetidament, aquestesparaules o unes de molt sem-blants: “Veniu, adorem el Reique ha de venir”, “El Senyor ja ésa prop: veniu, adorem-lo”, “Ensha nascut el Crist: veniu, ado-rem-lo”. Ara ja no són aquellspastors dormint al ras o aquellssavis d’orient, els qui es veuenempesos a anar cap a Betlem;som nosaltres mateixos, cadascúindividualment i també com agrup, com a família, com a esglé-sia, els qui sentim la invitació,quasi diria la urgència, a anar a

adorar el Senyor. Se’ns fa unaautèntica crida que, en efecte,més que una simple propostaesdevé quasi un manament:Veniu! I mentre escric aquestesprimeres línies va ressonant din-tre meu, amb insistència, aquestimperatiu –Veniu!– i m’agradade recordar-lo i d’assaborir-lo,ara, tot recorrent quasi de cap acap la història de salvació. I us hiconvido a vosaltres, com una esto-na de pregària, de lectura espiri-tual, que fem plegats, cadascú decasa estant, en la comunió quebrolla també en el silenci i en lasolitud. Pensant en el Nadal quese’ns apropa o que acabem deviure, el Nadal que desitgem, el

Nadal que ens és donat.

De sempre, des de la incom-prensible eternitat, Déu no ésaïllament sinó comunió, no és unJo solitari sinó Trinitat d’Amor.I perquè és Amor crea, crida a l’existència (cf. Jb 34,14-15; Sav11,25; Jn 1,3), i, més encara, volestablir llaços de comunió ambtot el que ha creat. I molt singu-larment amb l’home i la dona,fets a la seva imatge (cf. Gn 1,27).Per això, per més que repetida-ment la criatura s’oblidi del quil’ha creat, més tossudamentencara Déu, el Creador, cerca icrida la humanitat, el poble, l’o-bra de les seves mans: On ets?

• Detall d’un pessebre a la catedral de Palma de Mallorca.

4

(Gn 3,9), El Senyor et crida com auna esposa abandonada i afligida...:“Qui abandonaria l'esposa de lajoventut?... Et vaig amagar unmoment la mirada, però ara t’estimoamb un amor etern” (Is 54,6,8). Sí,és el profeta Isaïes que acabo decitar, una de les figures cabdalsde l’Advent perquè ho és de l’es-perança messiànica, el qui mésens va recordant el Veniu de partde Déu: Oh, tots els assedegats,veniu a l'aigua, veniu els qui noteniu diners! Compreu i mengeu,veniu i compreu llet i vi sensediners, sense pagar res! (Is 55,1);Veniu a mi d'un cap a l'altre de laterra i jo us salvaré, que jo sóc Déu,i ningú més (Is 45,22); ja des del’inici mateix del seu llibre elprofeta ens ho va repetint: Veniu,pugem a la muntanya del Senyor,al temple del Déu de Jacob. Ell ensensenyarà els seus camins, i nosal-tres seguirem les seves rutes... Casade Jacob, veniu, caminem a la llumdel Senyor! (Is 2,3,5). I els salms,que tant estimem, sovint posenals nostres llavis aquest mateiximperatiu, ara tan nadalenc:Veniu a contemplar les gestes deDéu. Que n'és, d'admirable, el quefa amb els homes! (66,5), Veniu,celebrem el Senyor amb crits defesta, aclamem la roca que ens salva(95,1). I llegim, encara, en l’ad-mirable elogi de la Saviesa: Veniua mi, vosaltres que em desitgeu, isacieu-vos dels meus fruits (Sir24,19). No faig sinó recordar unapetita mostra de la crida que per-manentment ens fa Déu a noabandonar-lo, a anar on Ell és,perquè només en Déu reposa lameva ànima, d'ell em ve la salvació(Sl 62,2). I en aquest punt nopuc pas deixar de fer esment delfet que Jesús també ens adreçaaquesta mateixa crida, a anar capa ell o amb ell, a seguir-lo: Veniua mi tots els qui esteu cansats i afei-

xugats, i jo us faré reposar (Mt11,28). Jesús aquí ens ho diu–“veniu”– per a consolar-nos,però en d’altres ocasions ens hodiu per a encomanar-nos unamissió, per a enviar-nos, o per aconèixer-lo a fons: Veniu amb mi ius faré pescadors d'homes (Mt 4,19),Rabbí, que vol dir Mestre, on usallotgeu? Veniu i ho veureu ( Jn1,39).

Però aquest “veniu” no surtnomés de Déu cap a la criaturasinó que surt també igualmentde la criatura cap a Déu. En lamesura que podem fer-nos bennostres el sentiment i el desig delsalmista –Vós, Senyor, sou el meuDéu; jo us cerco. Tot jo tinc set devós, per vós es desviu el meu cor,com terra eixuta sense una gotad ’aigua (63,2)– podem sentirtambé ben endins el clam que elpoble d’Israel, els profetes, el sal-mista mateix, adrecen a Déu:Veniu, Senyor! Podem dir ambMoisès, intercedint pel poble:Senyor, ja que m'heu concedit elvostre favor, veniu, si us plau, aacompanyar-nos (Ex 34,9); i ambel salmista, tantes i tantes vegades:per l'amor que teniu al vostre poble,recordeu-vos de nosaltres, Senyor;visiteu-nos, veniu a salvar-nos!(105,4); gireu des del cel els vostresulls, veniu i visiteu aquesta vinya,que la vostra mà havia plantat...(79,15); ho diem cada vegadaque iniciem la pregària: Sigueuamb nosaltres, Déu nostre. Senyor,veniu a ajudar-nos. I també éssuplicada la presència guaridora(Mc 5,23), salvadora (Lc 8,24),confortant ( Jn 11,34), de Jesús.La resposta de Déu, que en Jesúsarriba al seu cimal, és sempreamatent, diligent, condescendent:Alegra't, crida de goig, ciutat deSió, que vinc a viure enmig teu.T'ho dic jo, el Senyor (Za 2,14).

Vinc a curar-lo (Mt 8,7).

Us convido, per cloure aques-ta meditació, a rellegir i aprofun-dir les antífones al Càntic deMaria dels darrers dies abans deNadal (del 17 al 23), les famoses“antífones de la O”, que bé esmereixen per elles soles un bonarticle a part o dedicar-hi tot unrecés: Oh Saviesa de l’Altíssim...,Oh Senyor, cap de la casa d’Israel...,Oh clau de David..., Oh Rei iDesitjat de les nacions... Veniu aredimir-nos... veniu, il·lumineu elsqui viuen a la fosca... veniu a sal-var-nos... veniu a alliberar-nos, notrigueu més. Totes elles amaradesd’un profund contingut bíblic,que trobem també prou reflectiten el conegut himne d’Adventque comença precisament ambl’imperatiu que ha inspirataquestes ratlles: Veniu, veniu, ohEmmanuel... Sí, nosaltres l’im-plorem, el desitgem, i gosemdemanar-li celeritat, immediate-sa, però cal que nosaltres hicorresponguem també sense tri-gança, amb promptitud: Veniu,adorem-lo! Sí, afanyem-nos aadorar-lo a l’estable de Betlem,com també a adorar-lo a la creuvictoriosa; tant l’un com l’altrasón el paradoxal tron de Déu. Iafanyem-nos a adorar-lo en lapetitesa, en la pobresa, en elsofriment de tantes persones,potser ben a prop nostre, i entota realitat humana; arreu hi hael segell de Déu, el segell delDéu-amb-nosaltres.

Així acaba l’Apocalipsi, el lli-bre que al seu torn clou total’Escriptura: El qui dóna testimonide tot això, diu: “Sí, vinc de seguida.”Amén! Veniu, Senyor Jesús! Que lagràcia de Jesús, el Senyor, sigui ambtothom (22,20). C

5

Ignasi Maria Fossas

DÉU TE GUARD... TINDRÀS UN FILL.

QUE ES COMPLEIXIN EN MI LES TEVES PARAULES *

D éu te guard, plena degràcia, el Senyor ésamb tu. Arribats a

l’últim diumenge d’Advent, ger-manes i germans, sentim amb unfimbreig de joia i d’astorament lasalutació de l’àngel Gabriel aMaria. Són les paraules del missatger de Déu, adreçades personalment a la noia deNatzaret, però que valen tambéper tota l’Església, per cada

comunitat cristiana i per cada unde nosaltres.

Deixem ressonar, per unsmoments, l’anunci de l’àngel. Enprimer lloc hi ha una salutacióque és alhora un reconeixementde la dignitat de Maria. Déu teguard, o Déu vos salve com diemhabitualment, o també alegra’t,és la manera d’anunciar la pre-sència del Déu d’Abraham,d’Isaac i de Jacob, fidel a les seves

promeses, que vol salvar tots elshomes. Plena de gràcia, plena dela gràcia de Déu, digna del seufavor i ben disposada a deixar-sehabitar per l’Esperit Sant. No lifalta res, a Maria, per viure deltot la seva condició de creient, defilla predilecta d’Israel. És un

• Anunciació. Parròquia de Sineu.

* Homilia predicada a la missa conventualdel 18 de desembre del 2005, diumengeIV d’Advent; el text evangèlic del dia eraLluc 1,26-38.

6

exponent, el més insigne, delspobres de Jahvè. Per això la gràciade Déu no hi ha trobat cap obsta-cle ni cap rèmora. Per això elSenyor ve a trobar-la per fer-hiestada plenament, fins a l’encar-nació del Verb.

La salutació va acompanyadad’unes paraules d’ànim i de con-fort, que són preludi del missat-ge de salvació per al qual Déuespera el sí de Maria. No tinguispor, Maria; Déu t’ha concedit el seufavor. Oh, germanes i germans!Si cadascun de nosaltres sentísben al fons del seu cor aquestesparaules. Si fóssim capaços dedeixar que penetressin fins alsracons més amagats del nostreésser, de la nostra psicologia, dela nostra manera de fer i de ser.No tinguis por perquè ets agracia-da davant de Déu, perquè Ell hatrobat en tu allò que vol, queespera i que desitja per a totapersona humana. També a lesnostres comunitats i a l’Esglésiasencera adreça l’àngel aquestesparaules: no tinguis por... Déu t’haconcedit el seu favor. Quina noserà la nostra gosadia, la nostrajoia, la nostra fermesa, si enssabem tan estimats per Déu!

I tot seguit ve l’anunci de lamissió. Tindràs un fill i li posaràsel nom de Jesús... serà gran... elSenyor Déu li donarà el tron deDavid, el seu pare, serà rei... persempre. Quina meravella! Si elsomni de tota dona jueva és sermare del Messies, ens podemimaginar la joia de Maria en sen-tir aquelles paraules. Però ella noperd el sentit de la realitat, i en elclima de confiança, de franquesaen el diàleg amb Déu, que haviaaprès dels patriarques i dels pro-fetes, Maria planteja els seusdubtes. Com pot ser això? Aquestambient de sinceritat, d’oberturadel cor entre Maria i l’àngel, ens

retorna als diàlegs preciososd’Abraham amb l’àngel de Déu,o de Moisès amb el Senyor o deJob o de la mare de Samsó. Lamissió de Déu per Maria, comper cada comunitat i per cadapersona, no s’imposa barroera-ment, ni violenta la pròpia lliber-tat. És més, podríem dir que“necessita” el reconeixement, el sídeliberat de la criatura estimada,l’acceptació sincera del Do queens vol fer.

I la paraula de Déu va acom-panyada per les obres. També lateva parenta, Elisabet, ha concebutun fill a la seva edat. Déu fa allòque diu. En Déu, dir i fer és unasola cosa. Les obres de Déu esmanifestaran plenament en Ma-ria. L’Esperit Sant vindrà sobreteu, i el poder de l’Altíssim et cobri-rà amb la seva ombra. I d’aquestamanera Déu mateix també esrevela tal com és: el Pare queenvia l’àngel per anunciar l’en-carnació del Fill per obra del’Esperit Sant.

I, finalment, després que lanarració de l’evangelista ha dutla tensió fins al màxim, ve la res-posta de Maria. Aquella paraula,humana i divina alhora, fruit dela seva natura i de l’acció del’Esperit Sant, amb la qualdemostra que és plena de gràcia.Aquella paraula que serà consol iforça per a tota la humanitat,aquell sí que demostra que la res-posta de la fe és possible per alshomes. Sí, sóc l ’esclava del Senyor:que es compleixin en mi les tevesparaules.

Fixeu-vos, germanes i ger-mans, que la dinàmica d’aquestanarració evangèlica es repeteixen la celebració de l’Eucaristia.Primer, la salutació de part deDéu: el Senyor és amb tu i el reco-neixement de la dignitat dels

qui hi participen. Després, elnucli del missatge, en la litúrgiade la Paraula. Tindràs un fill.L’encarnació. Un missatge que esfa realitat en la pregària eucarísti-ca. Jesucrist, el Fill de l’Altíssim,Fill de Déu fet home, que es fapresent en el pa i el vi consagrats,per l’acció de l’Esperit Sant. Ifinalment, la nostra resposta lliu-re, agraïda, confiada, plena dejoia i d’esperança. Quan vindreua combregar respondreu Amén alprevere que us doni la comunió.Sí, amén Senyor Jesús. Tambénosaltres volem oferir a Déu lanostra plena disponibilitat per talque es compleixin en mi les sevesparaules.

I l ’àngel es va retirar. Deixem-nos trobar per tots els àngels quevénen a anunciar-nos un missat-ge de part de Déu. I no tinguempor, perquè encara que desprésdel diàleg l’àngel es retiri,l’Esperit del Senyor continuapresent en el nostre cor i ens dónaforça, un dia rere l’altre, fins queserà Déu mateix qui s’adreçarà anosaltres directament, personal-ment, no ja per encomanar-nosuna missió, sinó per cridar-nos aviure per sempre a la seva pre-sència, amb Santa Maria i ambtots els sants. Que quan arribaràens trobi vetllant en l’oració,practicant les bones obres i lloantDéu amb tot el cor. C

7

Ramon Ribera-Mariné

LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLEMEDITACIÓ ENTORN D’UN CAPITELL DE SANT CUGAT *

Fa alguns anys, visitantel claustre del monestirde Sant Cugat del

Vallès em vaig adonar d’un detallque em sorprengué. Els capitells,jalonats d’històries bíbliques, s’i-niciaven evidentment amb elrelat de la creació del primer lli-bre de la Bíblia, el Gènesi: unclaustre romànic explica gràfica-ment tota la Bíblia. El que emsorprengué, com he dit, fou elfinal, amb l’escultura de la pre-sentació de Jesús al temple. Perquè el capitell de la presentacióde Jesús al final del recorregut delclaustre ran de la porta per on elsmonjos entraven a l’església?

Meditem-ho per uns mo-ments…

Simeó i Anna van pel claustreen el mateix sentit que ho feienels monjos.

el que espera l ’acompliment deldesig profund del seu cor, escoltantla remor de l’Esperit va al temple eldia indicat…

I què troba al temple?: unadona que fa de tron al seu petitó,un infant abillat amb túnica d’a-dult. No és això, precisament, elque nosaltres trobem en entrar altemple de Montserrat? No ésprecisament això el que celebremen aquest any jubilar? Una donaque avança decidida, oferint elseu fill, fent ella mateixa de tron,de soli reial.

Tornem al capitell de SantCugat. I hi veiem un miracle, sí!Una dona afligida, que deposa elfill damunt un altar, on és acollitper unes altres mans, les deSimeó. El rostre de la dona ésseriós, no ho és el de l’ancià, ni elde la profetessa Anna, de vuitan-ta-quatre anys, viuda després deset anys de matrimoni: de l’altardel temple han rebut un fill quealegra els seus rostres, que coronales seves esperances.

Veieu l’alegria que trobem altemple?

Enteneu per què el capitellestà situat just abans de la portade l’església?

Sí, hem sortit a rebre l’infant, elSenyor, amb candeles a les mans;el trobarem damunt l’altar tambénosaltres: Maria, que senyorejadamunt del nostre poble, ens l’o-fereix. C

* Aquest text fou pronunciat com a homiliaa la missa conventual el 2 de febrer del2007, festa de la Presentació del Senyor.

Simeó, el qui escolta, vol dir elseu nom… El monjo, el qui escol-ta. I els monjos sabeu que cito l’i-nici de la nostra Regla de vida:escolta, fill; però no sols els mon-jos, sinó tot cristià. La pregàriabíblica per antonomàsia desprésdel parenostre és l’ESCOLTA,Israel (Dt 6,4): ESCOLTA, Israel,el Senyor és el nostre Déu, el Senyorés l ’ÚNIC, que resa tot jueu pia-dós diverses vegades al dia. Elsobrenom del monjo, de tot cris-tià, és Simeó, el qui escolta.

Té figura de vell venerable,barba apuntada. Era un homeque esperava, que havia passat lavida esperant…, i va al temple,com tots vosaltres avui, mogut perl’Esperit, com els monjos que undia pujàrem la muntanya buscantun no sé què que mancava a lesnostres vides. El monjo, el cristià,

8

Andreu Marquès

EL DIA DEL SENYOR *

Tal com s’escau a les aca-balles de l’any litúrgic,l’evangeli d’avui ens ha

parlat d’aquell dia: "Vetlleu pervosaltres mateixos, no sigui que[...] sobtadament us trobeu a sobreaquell dia com un llaç" (Lc 21,34).Aquell dia serà, doncs, com un llaç.A causa d’aquest text i molts d’al-tres que últimament hem llegit noés, doncs, estrany que aquell diahagi estat sovint concebut com undia terrible i inquietant, una reali-tat fosca i enigmàtica. Sabem queaquell dia serà el del nostre troba-ment cara a cara amb Déu, un Déusempre més gran i molt per sobrenostre, i ens hi hem de prepararamb la vigilància i la pregària –comens ha dit l’evangeli d’avui. Però nopodem oblidar –com també ens hadit l’evangeli d’avui– que aquell diaés el dia del Fill de l’home i que elFill de l’home és Jesús1. També elsevangelis que hem llegit últimamentsón la bona nova de Jesús, bonanotícia de consol i d’esperança2.

Tenint present, tant com m’éspossible, la globalitat de la SagradaEscriptura, jo veig aquell diasobretot com el dia que serà satis-fet el nostre anhel de vèncer la fos-cor i veure-hi clar. Tal com diu l'a-pòstol Pau: "Ara hi veiem demanera fosca, com en un mirallpoc clar; llavors hi veurem cara acara. Ara el meu coneixement éslimitat; llavors coneixeré del tot,tal com Déu em coneix" (1C13,12; cf. 2C 5,7). Esperar el diadel Senyor vol dir esperar que passiel nostre món de tenebra i queesdevinguin realitat aquell cel nou iaquella terra nova on regnarà lajustícia i, per tant, la veritat (cf. 2Pe3,13). Aquell dia serà, doncs, laresposta de Déu a l'anhel de justí-

cia i de veritat que tots portem alcor, justícia i veritat que en el nos-tre món sovint són trepitjades.Com diu el Cohèlet: "A la terra hiha [sobretot] una cosa que emdecep: hi ha justos a qui van lescoses com si fossin malvats i hi hamalvats a qui les coses van com sifossin justos" (Coh 8,14). Quanestarem davant el Senyor, el darrerdia, es restablirà la veritat –i ambella la justícia–, aquella veritat queles falses grandeses i les altres men-tides del nostre món sovint oculten.Però l'important del darrer dia noés pas que es manifesti la veritatdels altres, sinó que es manifestila nostra veritat (que sovint noconeixem) i sobretot la veritat deDéu (que coneixem menys encara).Esperem que el darrer dia s'apliquia nosaltres allò de l'Apòstol:"Quan es manifestarà el Crist, queés la nostra vida, també nosaltresens manifestarem amb ell plens deglòria" (Col 3,4). Esperem tambéque les nostres descobertes d'ales-hores siguin de la mena de les d'a-quells que el Rei posarà a la seva

dreta i que diran sorpresos:"Senyor, ¿quan us vam veure afa-mat, i us donàrem menjar; o queteníeu set i us donàrem beure? (Mt25,37), i que no siguin com les des-cobertes d'aquells que el Rei posa-rà a la seva esquerra i que diranplens d'estupor: "Senyor, ¿quan usvam veure afamat o assedegat,foraster o despullat, malalt o a lapresó, i no us vam assistir?" (Mt25,44). És precisament per aixòque hem de vetllar i pregar, comens hi ha exhortat l’evangeli d’avui:"Que l’excés de menjar i beure i lapreocupació dels negocis no afeixu-guin el vostre cor" (Lc 21,34).

Però a més d'esperar el retorndel Senyor i el seu judici, esperemsobretot la visió de Déu, l'objectemés gran d'esperança i la llum mésgran. "Feliços els nets de cor, per-què veuran Déu" (Mt 5,8). Feliçosperquè podran satisfer l'anhel deveritat que sempre han portat alcor. O Veritas! [oh Veritat!], deiasant Agustí adreçant-se a Déu. Itambé: "Ens heu fet per a Vós i elnostre cor està inquiet fins que nodescansa en Vós" (Conf. 1, 1,1).

Germanes i germans: que laferma esperança que al final triom-faran plenament la veritat, la justí-cia, la pau i –com a resum de tot–l'amor ens animi a treballar-hi jades d’ara. C

* Homilia pronunciada a Montserrat el 2de desembre del 2006, dissabte de la set-mana 34 (text evangèlic: Lc 21, 34-36).

1 Ho és sense cap dubte per a Lluc.2 Andreas LINDEMANN: "Nach Jesusbedeutet das nahe Gottesreich keine kos-mische Katastrophe im apokalyptischenSinne, sondern den Anbruch endzeitli-chen Heils (Mt 13,44.45 s.)" RGG"Gott", c. 1105.

• Mosaico de la Basílica de Torcello.

9

Pius Tragan

DÉU BUSCA ADORADORS EN ESPERIT I EN VERITAT *

Tots els quatre evangelisdescriuen l’acció vio-lenta de Jesús en el

Temple de Jerusalem, l’únic gestagressiu de la seva vida, un delsmotius que el va portar a la passió ia la mort. El significat immediatd’aquesta acció de Jesús semblaque sigui la voluntat de millorar elculte i purificar la litúrgia delssacrificis que se celebraven aJerusalem. En realitat el compor-tament de Jesús anava més a fons.En la gran tradició dels profetes,Jesús reprèn una actitud anti-tem-ple. El temple no assegura la pro-tecció de Déu. Ell veia que la vin-guda del Regne de Déu suposava elterme dels sacrificis d’animals i defet, amb la celebració de l’últimacena, Jesús institueix un nou culte.El Temple de Jerusalem està supe-rat. L’evangelista Joan es fa ressòd’aquest significat quan diu que elveritable temple és el Crist ressusci-tat. Sant Pau considera els cristianscom a membres del cos de Crist, iper això afirma que cada creient ésun temple del Senyor. En el diàleg

amb la dona samaritana, Jesúsdeclarava que havia arribat l’horaque el lloc d’adorar no és la mun-tanya de Garizim ni Jerusalem. Elsautèntics adoradors adoraran elPare en esperit i en veritat. El dis-curs d’Esteve reprèn la pregària deSalomó: “És que Déu podria resi-dir a la terra? Si ni el cel ni la terrapoden contenir la seva immensitat,molt menys aquest temple que johe construït”. Represes pel diacaEsteve, aquestes paraules, que tambérelativitzen el temple, el porten a lamort.

Amb tot, avui celebrem, ger-mans, la dedicació de la Basílica deSant Joan del Laterà, el primertemple cristià, el cap i la mare detotes les esglésies, tal com estàescrit en el seu pòrtic majestuós.Després de la Basílica del Laterà,els cristians han construït senseparar, generació darrere generació,temples que expressen la grandesa ila força del cristianisme. Aramateix, nosaltres estem sota lesarcades d’aquesta Basílica dedicadaa la Mare de Déu. ¿Tota aquesta

gran tradició cristiana està d’acordamb l’ensenyament de la Bíblia?Crec que, en aquest punt, s’ha detenir present que si l’Escriptura ensparla de l’actitud profunda del nos-tre esperit, cal admetre també quela nostra condició corporal ténecessitat de complements secun-daris i accessoris. De fet, hem demenester protecció contra laintempèrie. Ens urgeix la manifes-tació externa de l’entusiasme i de laconvicció creient. La grandesad’una construcció humana generala nostra admiració, i la construcciód’una gran volta o d’una cúpulaalterosa no talla l’horitzó de la nos-tra mirada sinó que evoca la gran-diositat de la volta del cel. La pro-porció i la bellesa humanes agudit-zen la nostra admiració de la belle-sa transcendent. Tot pensamenticonoclasta oblida que l’ésser humàviu de símbols.

Les lectures d’avui, però, ensadverteixen de tenir sempre pre-sent l’ensenyament profètic anti-temple. No són les construccionsde pedra la veritable casa de Déu.Tot l’univers és el seu temple i lesconstruccions humanes són efíme-res. Déu busca adoradors en espe-rit i en veritat. Pels cristians, elveritable temple és el cos de Cristgloriós, i ja que el seu Esperit habi-ta en nosaltres, Sant Pau pot dir: eltemple de Déu és sagrat i aquesttemple sou vosaltres. C

* Homilia predicada a Montserrat el 9 denovembre d’enguany en la festa de laDedicació de la Basílica del Laterà (textevangèlic: Jn 2,13-22).

10

pare Abat Josep Maria Soler

VIURE I MORIR EN JESUCRIST *

E ncara no s’ha mani-festat com serem.Ens ho deia, ger-

mans i germanes, la primeracarta de sant Joan. L’autor hi par-lava de la prova d’amor que ens hadonat el Pare del cel en fer-nosfills seus. Ara, en aquesta vida, jasom fills de Déu. La fe cristiana iel baptisme ens fan néixer aaquesta filiació divina. Però ésuna realitat incipient; encara nos’ha manifestat la plenitud d’a-questa filiació, la plenitud a quèestem cridats. En canvi, totsaquells que ja han mort en la paude Déu han vist com els eratransformada la seva existènciafins al punt de veure restauradaen ells la imatge de Jesucrist,segons la qual van ser creats i cri-dats a participar de la seva glòria.Són tots els sants i santes quecelebrem avui. En ells es mani-festa ja plenament la condició defills de Déu.

És el terme del pla diví de sal-vació. Si n’haguéssim de fer unasíntesi, podríem dir amb els Paresde l’Església: Déu s’ha fet homeper tal que l’home –tot ésserhumà– pugui participar de lavida de Déu. Perquè la fe cristia-

na no consisteix només a afirmarJesucrist com a veritable home iveritable Déu. Consisteix, també,a afirmar la vocació dels éssershumans a esdevenir fills de Déuper adopció. Avui contemplemcom s’ha fet realitat per a tants itants milions de germans nostresen humanitat, aquella paraula deJesús: allà on jo sóc, hi serà també elmeu servent ( Jn 12, 26). Els quil’han seguit amb fidelitat en lavida de cada dia tenen part a laseva glòria.

El punt de partença és el fetde ser creats a imatge i semblançade Déu (Gn 1, 26). Perquè l’ésserhumà no és pas un animal comels altres, simplement una mica

superior per la seva intel·ligènciai la seva capacitat d’actuar. Ni éssolament una criatura que harebut un do espiritual sobrenatu-ral que el fa superior a la restadels animals. És molt més. A larel del seu ésser hi ha una realitatdivina pel fet de ser portador dela imatge de Déu; l’home i ladona tenen una aptitud innata agirar-se vers Déu, a ser-li sem-blants, a establir-hi un diàleg i aestimar-lo. Ser imatge de Déuforma part de la realitat humana iper tant de la definició plena del’ésser humà; d’aquí que tota vidahumana sigui sagrada i inviolable.

Aquesta empremta divina queporta tota la humanitat està crida-

* Publiquem, seguides, les homilies que elpare abat va pronunciar a Montserrat elsdies 1 i 2 de novembre d’enguany, en lasolemnitat de Tots Sants i en laCommemoració de tots els fidels Difuntsrespectivament.

11

da a desenvolupar-se fins que cadapersona concreta arribi a la sem-blança de Déu, segons el modelque és Jesucrist. Cal recórrer,doncs, tot un camí espiritual.Aquest camí l’han fet els homesi dones sants dels quals avui cele-brem la seva participació a laglòria del Crist. Fer aquest itine-rari, però, no depèn només deDéu. Depèn també de la llibertathumana. Déu en Jesucrist ha res-taurat radicalment la imatge divi-na que el pecat i el tancamentegoista deterioren. Però cadascúha de col·laborar amb l’obra del’Esperit, perquè la imatge divinasigui restaurada en ell, per deixarque el dinamisme que prové delfet de ser creat a imatge i sem-blança de Déu arribi a expandir-se plenament. Aquest itinerariespiritual que cal recórrer passaper fer-se deixeble de Jesucrist iacollir els seus manaments.Aprenent d’ell, que és la imatgedel Déu invisible i la imatge del’home en plenitud, ens anemfent més semblants a ell i, pertant, més semblants a Déu.

Els sagraments de la iniciaciócristiana –baptisme, confirmaciói eucaristia– constitueixen la basesobre la qual el cristià ha de des-envolupar la seva vida espiritualper anar-se fent semblant al Crist.Però, perquè aquests sagramentsdonin fruit, cal que el batejatcooperi lliurement amb la gràciarebuda. La qual cosa el porta atenir un estil de vida particularque, tot mantenint el nucliessencial, es pot traduir, tal comveiem en la multitud dels sants,de moltes maneres en la pràcticadiària. És un estil de vida propidels qui es posen a l’escola del’Evangeli i treballen per fer rea-litat el manament més gran i elprimer de tots: “Estima el Senyor, el

teu Déu, amb tot el cor, amb total’ànima, amb tot el pensament” i elsegon que li és molt semblant:“Estima els altres com a tu mateix”(cf. Mt 22, 37-38). I posar-se al’escola de l’Evangeli, tal comhan fet els sants, suposa lluitarcontra el pecat i contra tot allòd’oposat a la paraula evangèlicaque hi ha en nosaltres. És unalluita; però no és una repressióvoluntarista, sinó una guarició enprofunditat de tot el nostre ésserque ens allibera i que va deixantaflorar, per la gràcia divina, laimatge i semblança de Déu segonsla qual hem estat creats. És eltreball que han fet tots els sants,cadascun a la seva manera.

Avui, en venerar-los totsjunts, i admirar, veient-ne el

resultat, l’obra que van fer en elsecret del seu cor en la docilitat al’Esperit, som invitats a aprofun-dir els lligams que els uneixen anosaltres, Poble de Déu queencara pelegrina a la terra. Totspertanyem al mateix cos de Cristque és l’Església i pertanyem,també, en un cercle més ampli, al’únic cos de la humanitat.Segons el pla creador de Déu, nohem de ser individus aïllats, tan-cats egocèntricament en nosal-tres i en el nostre petit cercle. Ésel pecat que ha introduït la divi-sió i que ens fa dir per excusar-nos: que potser sóc el guardià delmeu germà? (Gn 4, 9). En canvi,el manament d’estimar els altrescom a nosaltres mateixos volportar-nos a guarir la divisió i a

12

L’Església, que és marebondadosa i sol·lícita,no en té prou de

recordar els difunts cada dia en laseva litúrgia sinó que dedica undia a l’any a fer memòria d’ells enla pregària i en l’amor fratern.L’Església d’Occident ho fa en eldia d’avui tot recollint la iniciati-va d’un monjo i abat del s. XI,sant Odiló de Cluny.

La pregària de l’Església pelsdifunts, tal com la posa als nos-tres llavis la litúrgia, és una pre-gària serena. Dolorosa, sí, per ladesfeta personal que suposa lamort, pel sofriment que l’envoltai per la separació física dels éssersestimats. Però, és una pregàriasempre serena, confiada, espe-rançada. És que, com canta lalitúrgia, reprenent l’afirmació desant Pau que hem sentit a lasegona lectura, “quan se’ns desfàla casa de l’estada terrenal, entrobem una altra d’eterna al cel”(Prefaci de difunts 1). És a dir,quan la vida personal que vivimen la condició mortal desapareixa causa de la mort, ens és donatd’entrar en una altra forma devida, no pas feble i mortal com lad’ara, sinó per sempre i en pleni-tud en el si de Déu, tot superantles limitacions i finituds de lavida present. És el resultat delque ens acaba de dir Jesús a l’e-vangeli: vaig a preparar-vos esta-

da [...] perquè també vosaltresvisqueu allà on jo estic.

Si us hi heu fixat, a la litúrgiade la Paraula d’avui, hi hem tro-bat repetidament una visió con-trastada entorn de la condiciómortal dels éssers humans. Alcostat de la mort vista com a mali com a partença, apareixia en laprimera lectura la idea que eracamí cap a la pau i la immortali-tat. Al salm, aquest contrast eraexpressat en termes de passar perbarrancs tenebrosos i trobar-seenfront dels enemics que arra-bassen la vida, mentre que, en elseu amor de pastor sol·lícit Déuho transforma en serenitat, enrepòs, en convit, en vida que per-dura anys i més anys a la casa delSenyor. I, encara, sant Pau ensdeia que la nostra condició enaquest món –per més que enspugui semblar atraient i gratifi-cant– és com la dels emigrants.O dit d’una altra manera, quanun ha descobert Jesucrist i desit-ja trobar-se amb ell perquè l’esti-ma més que tot, la vida d’ara éscom la d’un que està fora del seupaís i viu amb una certa precarie-tat i amb molta nostàlgia. Elcreient de veritat desitja passardel fet de creure a veure. I aquestpas inexorablement es fa a travésde la mort. Per això, en cantarl’al·leluia, ens encoratjàvem elsuns als altres amb aquelles

paraules: si morim units al Crist,també viurem amb ell, perquè“quan se’ns desfà la casa de l’es-tada terrenal, en trobem unaaltra d’eterna al cel”.

La mort, tot i el seu misterique qüestiona fortament laintel·ligència humana, no és undeixar d’existir, segons l’ensenya-ment del Nou Testament. És unanar cap al Crist per tenir vida;tal com ell ens deia a l’evangeli:us prendré a casa meva perquètambé vosaltres visqueu allà onjo estic. Per això, els cristians enshem de mirar la mort –la nostrai la dels altres– amb la confiançaque ens dóna la paraula deJesucrist, i per tant amb el corasserenat per l’esperança. Perquètal com afirma la litúrgia dedifunts tot reflectint la fe del’Església, “la mort no destrueixla vida [...] tan sols la transfor-ma” (Prefaci de difunts 1). Latransforma des del moment quela mort és el llindar que ens per-met d’entrar a la casa de Jesús–que és la casa del Pare– perviure-hi participant de la glòriadivina.

És des d’aquesta perspectivade fe que avui fem memòria deles nostres persones estimadesque ja han mort i per les qualsoferim aquesta Eucaristia. Lanostra pregària unida a la de total’Església demana que els

restablir la unitat; ens vol fercomprendre que “la vida del meugermà és la meva pròpia vida”,segons la dita de sant Silvà del’Athos (cf. Cahiers St. Silouanel’Athonite, 9, p. 73). L’Església harebut la vocació de realitzaraquesta unitat, d’aplegar en unsol poble, a imatge de la Santa

Trinitat, tots els homes i donescreats a imatge i semblança de Déudispersos pel món. Perquè aixòvagi essent així, hem deixar totaforma de narcisisme i ser homesi dones de reconciliació i decomunió, tan necessàries a l’inte-rior de la nostra Església i en lanostra societat. Que ens hi aju-

din les pregàries de la multituddels sants, units com estan per lacaritat perfecta en la fruïció deDéu; que ens hi ajudi la comunióamb el Cos i la Sang de Crist, elqual tot fent-nos més semblantsa ell ens ajuda avançar pel camíde la unitat i de la pau. C

C

13

difunts, purificats dels seuspecats i de les seves limitacions,puguin fruir de la vida per sem-pre en Crist. La nostra comuni-tat avui recorda particularmentel G. David Pau, que ens deixà eldesembre passat, i tots els altresmonjos que ens han precedit. Amés, fem presents en la nostrapregària de sufragi els nostresfamiliars i amics (els dels mon-jos, els dels escolans, els de totsels qui formem aquesta assem-blea). Tenim presents, encara,tots els nostres germans en la fe,tots els homes i dones de bonavoluntat que ja han deixat aquestmón, i també tots els altres quehan mort, el secret del cor delsquals només coneix Déu. Per atots demanem, confiats en laParaula de Jesucrist, que ja quese’ls ha desfet “la casa de l’estadaterrenal”, en tinguin “una altrad’eterna al cel”.

La pregària pels difunts, però,ha de ser coherent amb la nostramanera de viure. Això demanaacollir amb confiança sobrenatu-ral les nostres limitacions i lesnostres precarietats físiques;demana, doncs, com ens deiasant Pau, de ser constants en lesproves amb l’esperança de poderregnar amb Crist després de lamort. La coherència de la nostravida amb la pregària pels difunts,demana d’alguna manera de“tenir cada dia la mort presentdavant dels ulls” amb serenor i feconfiada (cf. Regla de sant Benet4, 47), no per viure angoixats oamb por davant la mort, sinó perser conscients del terme vers elqual ens encaminem indefecti-blement i saber valorar amb jus-tesa totes les coses d’aquestavida. Perquè, des de la perspecti-va cristiana, no tindria sentit ofe-rir sufragis pels difunts si no pro-curàvem viure amb el cor posaten un horitzó que va més enllàd’aquesta vida mortal. Més, enca-

ra, el veritable deler del cristiàhauria de ser “desitjar la vidaeterna amb tot el deler espiri-tual”, per dir-ho amb sant Benet(Regla 4, 46).

Una vida eterna que ja escomença a fer realitat en nosal-tres en aquest món a través de lagràcia dels sagraments. Per això,ara ens disposem a rebre el pa dela immortalitat que el Pare delcel ens llesca per mitjà de

Jesucrist. En prendre’l, l’Esperitque ha transformat aquest pa fetper mans humanes en pa de vida,ens nodreix espiritualment i ensdóna la penyora de la vida persempre. De manera que, nodritsamb aquest aliment espiritual,puguem passar, a través de lamort, de la comunió ambJesucrist viscuda en el vel de la fea fruir de la seva presència,veient-lo tal com és, en la joia dela casa del Pare. C

14

VIATGE A MALLORCA

Ramona Solans

Per sisè any consecutiudediquem uns vuit diesal nostre viatge d’estiu;

enguany l’encetem el DIA 13 DE

JULIOL, DIVENDRES, i el terme ésl’illa de Mallorca. Sortim de l’ae-roport del Prat una bona trente-na d’oblats i simpatitzants amb elpare Jordi Castanyer.

Passats tots els tràmits embar-quem, i en uns vint-i-cinc minutsja som a Ciutat de Mallorca onens espera amb molta alegria, al’aeroport mateix, l’oblat AntoniAmbrós, que resideix a Palma.Després de recollir les maletes jaens espera l’autocar que, ambxofers diferents, serà el nostrecompany i guia de tots els dies ique ara ens portarà fins alSantuari de la Mare de Déu deCura situat al cim del Puig deRanda.

Enmig de les dilatades planí-cies de Mallorca, declinat cap al

telecomunicacions.L’hostatgeria és acollidora,

amb còmodes habitacions i unampli menjador-restaurant. Des-prés d’instal·lar-nos-hi, anem adinar; i després d’un breu descanscomencem la primera visita a l’i-lla, concretament pel passeigmarítim de Palma i, sobretot, pelcastell de Bellver.

Ja a Palma el guia, que se’nsha incorporat al passeig marítim,ens va assenyalant els llocs mésimportants. No podem entrar ala Llotja, com havíem previst,perquè està tancada a causa d’u-nes obres que hi fan; ens dirigim,doncs, cap al castell de Bellver,situat a l’est de la ciutat, a uns dosquilòmetres, sobre un turó cobertde boscos de pins, damuntmateix de la costa. Fou construïtper l’arquitecte Ponç Descoll perordre del rei Jaume II deMallorca, com a residència reial icom a fortalesa alhora. Les obrescomençaren vers l’any 1300. Laconstrucció, amb carreus, és d’es-til gòtic de vastes proporcions i deplanta circular. Assentat sobre dosmurs concèntrics el perímetre és

c r ò n i c a

sud-est (xaloc) es destria entre elspobles de Llucmajor i Algaida elPuig de Randa, de 543 m. d’alçà-ria sobre el nivell del mar. Aquíes retirà Ramon Llull i hi creàel nucli d’estudis lul·lians. ElSantuari fou restaurat al comen-çament del segle XX. Els francis-cans terciaris regulars se’n ferencàrrec i hi instal·laren el noviciatde la província mallorquina. El1955 la imatge de la Mare de Déufou coronada pontificalment.

La pujada finsa Cura és bonica.A mig camí s’ai-xeca un pobletque pren el nomdel puig, Randa;la resta del camíés plena de revoltsi abundant vege-tació. També s’a-profita el puigcom a punt de

• Visió aèria del Santuari de Nostra Senyora de Cura.

• Entrada al recinte del Santuari.

15

c r ò n i c a

interromput per trestorres semicircularsunides al cos principala més de la de l’ho-menatge, exempta,que s’hi comunica através d’un pont. Elpati d’armes, moltampli, és voltat d’unadoble galeria d’arcs,de mig punt la baixa id’apuntalats l’alta.Total voltant de la galeriahi ha les dependències.Sobresurt la capellaamb reixes i ceràmicamudèjar. Hi residí ocasionalmentel rei Sanç. Cedit per l’Estat al’Ajuntament l’any 1931, el cas-tell de Bellver acull el museumunicipal d’art i història localque conté, entre altres peces, lacol·lecció de marbres del carde-nal Despuig a més de bronzes iceràmiques prehistòrics. Des delcastell es contempla un bellpanorama, sobretot del port i elseu mar d’un to blau puríssim.Les càmeres fotogràfiques hantreballat de valent.

Quan entrem novament a laciutat de Palma ens adonem quefalta una persona a l’autocar, iamb un taxi van a buscar-la: unpetit ensurt sense conseqüències.Comencem a familiaritzar-nosamb la pujada a Randa, amb elsseus revolts i la seva vegetació, iarribem al santuari contents pelprimer dia de viatge.

Després de sopar ens reunima la sala dels “Mil Proverbis” –lacasa està plena de noms referentsa l’obra de Ramon Llull– percanviar impressions i resarCompletes, cosa que anirem fentcada dia.

DIA 14 DE JULIOL, DISSABTE

Sortim de Cura després d’es-morzar. Abans hem celebrat lesLaudes i l’Eucaristia a l’esglésiadel santuari. Avui destinem el diaals jardins d’Alfàbia, a Sóller,

cions de la casa sen-yorial i passejar pelsjardins més singularsde Mallorca. Alfàbiaera una antiga alque-ria islàmica i lesactuals edificacions ijardins en conservendiferents mostres.

Ens endinsempels jardins (decla-rats historicoartísticsel 1954) que recullenestils diferents coml’àrab, l’italià o l’an-glès amb un compo-

nent comú: els jocs d’aigua ambcascades, fonts, brolladors iestanys. És remarcable la pèrgolaformada per 72 columnes i 24hídries de pedra d’on brollen lesaigües que es creuen formant unpassadís.

Anem seguint els caminets iveiem plantes i flors de totscolors, palmeres, també els mar-gallons tan coneguts al Garraf.Fruïm de debò tot pujant i bai-xant pels diversos camins que ensmenen fins a l’entrada de la casa.Són remarcables les balconadesamb vistes sobre els jardins, labiblioteca amb nombroses obresimpreses entre els segles XVI iXVII, la col·lecció de quadres iels mobles antics entre els qualsdestaca una gran cadira de fustaamb relleus del segle XIV.

Acabada la visita a Alfàbiamarxem cap a Sóller, on dinarem.Travessem un túnel de 3 Km iaviat som a Sóller, situat en unavall entre muntanyes, amb hortade tarongers i llimoners. És unade les viles més belles deMallorca. La seva església parro-quial de Sant Bartomeu, que visi-tem, té una façana modernista deRubió i Bellver; també és bonicl’edifici del banc de Sóller.Emprenem l’anada cap a l’autocartot passejant pels seus carrers netsi polits. I amb pocs minuts d’auto-car (el port és a 5 Km) arribem al• Jardins d’Alfàbia.

• Castell de Bellver.

on dinarem, i a la Cartoixa deValldemossa. L’autocar, puntualcom sempre, ens espera a 2/4 de10 i emprenem la baixada deRanda, com serà habitual cadadia. Ja a la carretera comencem aveure la serra de Tramuntana,imponent, camps de conreu, oli-verars i petits poblets.

Una petita descripció ens per-met conèixer un xic el que anema visitar. Les cases i els jardinsque conformen la possessiód’Alfàbia se situen al terme deBunyola en una vall al sud-est dela serra d’Alfàbia sota el coll deSóller. La visita a la finca, propie-tat de la família Zaforteza, per-met conèixer diferents habita-

16

Passeig marítim, curull de banyis-tes. Hi ha, en efecte, molta ani-mació. Dinem en un bonic res-taurant, ran mateix del mar, abase d’un plat típic de l’illa.

El temps passa molt ràpid i laCartoixa de Valldemossa tanca ales sis; no podem, doncs, entrete-nir-nos massa. El camí de Sóllera Valldemossa és un recorregutamb magnífiques vistes damuntla mar. Passem per Deià, enmigd’un gran amfiteatre natural queofereix un aspecte imposant.Entre Deià i Valldemossa, tot con-templant panoràmiques superbes,podem veure de la carreteraestant Son Masroig, mansió del’arxiduc Lluís Salvador d’Àus-tria; molt a prop Ramon Llullfundà el col·legi de Llengüesorientals l’any 1276.

Arribem a Valldemossa. L’o-rigen del conjunt es remunta altemps del rei Jaume II deMallorca, que escollí aquestindret de la serra de Tramuntanaper edificar-hi un palau pel seufill Sanç, conegut com el palaudel rei Sanç. L’any 1399 Martíl’Humà cedí totes les possessionsreials de Valldemossa als monjoscartoixans, els quals fundaren lacartoixa i l’habitaren fins al 1838quan a causa de la desamortització

tot l’edifici fou venut a particu-lars excepte l’església i la sagris-tia, que restaren en mans del’Estat.

Iniciem la visita per l’església,edifici d’estil neoclàssic ambplanta de creu llatina, volta decanó i cúpula sobre el creuer.Sobre l’altar major una VergeDolorosa amb el cos de Jesús;corona el conjunt una imatgede santa Caterina Tomàs, santavalldemossina. Destaca el nota-ble cadirat del cor. Passem alClaustre i a l’antiga farmàcia delscartoixans, les habitacions de laCel·la Prioral, biblioteca, dormi-tori on es conserva el llegat his-tòric i artístic dels cartoixans ique mostra com vivien els mon-jos. A les cel·les 2 i 4 hi ha elsdocuments i records de l’estadade Chopin i George Sand aValldemossa l’hivern del 1838-39. Travessem la plaça de laCartoixa i passem al palau del reiSanç, un casal luxós que conservaelements de l’antiga cartoixa.L’edifici també ha estat habitatper il·lustres personatges, entre ellsJovellanos, confinat a Valldemossaper qüestions polítiques, RubénDarío, Unamuno, Azorín iSantiago Rusiñol. Actualment elsaló de música del palau acullactuacions folklòriques i concerts

de piano.Sortint de la Cartoixa encara

ens resta temps per entrar alMuseu del pintor Coll i Bardoleti fem un tomb pels carrers deValldemossa. Ja de retorn aRanda resem Vespres a l’autocar.

Després de sopar hi ha unconcert a l’esplanada del santuariEls intèrprets són l’Orquestrasimfònica de Balears Ciutat dePalma, la Capella Mallorquina iun pianista. Malauradament, acausa de la fresca i sobretot de lagran humitat que hi ha avui enaquesta hora, i pensant en elsmúsics i més encara en els instru-ments, el concert ha quedat reta-llat a la meitat del que era previst.

DIA 15 DE JULIOL, DIUMENGE

Avui és el dia del Senyor.Tindrem l’Eucaristia aquestatarda al monestir de les mongesbenedictines de la “Santa Família”a Manacor.

Sorpresa a l’hora d’esmorzar:avui tenim uns pastissets anome-nats “coques de patata” que elpare Jordi comprà ahir aValldemossa i que han estat moltben rebuts; diu que són per a cele-brar el naixement d’una sevaneboda que s’escaigué ahir mateix.Gràcies, pare Jordi!

Ja l’autocar és a la porta, pun-tual com cada dia, per portar-nosal santuari de Sant Salvador.Tenim temps suficient i fem unaparada a Felanitx. És dia de mer-cat i passegem pel carrer on estàubicat; ens deturem a diferentsparades. Al capdamunt d’aquestcarrer s’aixeca l’església parro-quial de Sant Miquel amb unaampla escalinata; l’església éstancada perquè està en obres; alpeu de l’escala fem la primerafotografia de grup.

Comencem l’ascensió a SantSalvador i mirem amb recel lapujada que ens espera amb elsconsegüents revolts, però es fa

c r ò n i c a

• Valldemossa, antiga farmàcia.

17

c r ò n i c a

agradable per la vegetació queomple tot el trajecte. A mitja puja-da una petita capella assenyala ellloc on la tradició ens diu que foutrobada imatge de la Mare deDéu per un pastor dins d’unaescletxa de les roques.

El Santuari de Sant Salvadoro de la Mare de Déu de SantSalvador es troba ubicat al cimdel puig del mateix nom, a 509m. d’altura, al terme municipalde Felanitx. El seu origen esremunta a l’any 1348, momenten què es va construir l’esglésiaprimitiva amb motiu de la pestanegra. Fou dedicada a NostraSenyora de Sant Salvador. Aprincipis del segle XVIII s’edifi-ca l’església actual i fou col·loca-da a l’altar major una imatge dela Mare de Déu que des del segleXV era venerada al santuari i esva situar a una capella lateral elretaule del segle XV esculpit enpedra de la Passió de la Imatge.

A una esplanada enfront delSantuari s’alça un monument aCrist rei, de 37 m. d’alçària. Labase és una església cripta ques’acabà l’any 1934. Hem visitattota la part del santuari i les sevesdependències acompanyats pelsenyor que s’ocupa de l’ermita ihem pujat al cambril a venerar laimatge de la Mare de Déu.Després de contemplar total’ampla panoràmica des del cimemprenem el camí cap a Curaon, avui, dinem.

Aquesta tarda anem a Manacoral convent de les monges benedic-tines. Ens hi rep la Mare Abadessaamb una germana i ens ensenyenel lloc on preparen les melmela-des i altres productes. Tot seguitpassem a la capella, molt acolli-dora, amb molta llum natural.Van arribant les germanes, sónmolt poquetes. Els diumengestenen l’Eucaristia a les sis de latarda, i hi acut força gent delsvoltants. Tenim una sorpresamolt agradable quan veiem

entrar, acompanyat de la sevamare, el pare Toni Pou, monjo deMontserrat, fill de Son Macià,prop de Manacor, que passa unsdies de vacances a casa seva. Abansde l’Eucaristia la Mare Abadessaens fa una explicació sobre el con-vent i ens dóna la benvinguda.Concelebren l’Eucaristia el pareJordi i el pare Toni, ens sentimemocionats ja que tots formempart de la gran família benedictina.Els cants ens uneixen a tots, ambles músiques del pare IreneuSegarra. A l’homilia el pare Jordiens parla de l’evangeli del dia: elbon samarità. Acabem l’Eucaristiaamb el cant del Virolai davant dela Mare de Déu del Roser, unabonica talla molt estimada per lesgermanes.

Qui més qui menys tots hemcomprat un pot de melmelada iens acomiadem de les mongesagraint la seva bona acollida.Recordem que el 1993 els oblats,amb el consiliari d’aleshores, elpare Bernabé Dalmau, tambévisitàrem aquesta comunitat.

Tornem cap a Randa tot resantVespres pel camí.

DIA 16 DE JULIOL, DILLUNS

Festivitat de la Mare de Déudel Carme.

Com cada dia després d’es-morzar l’autocar ja és a la porta;aviat ja som a Randa i seguim lacarretera que ens mena cap aAlgaida i d’ací anem deixant oli-verars, camps de conreu ja segats,ametllers, fins a Inca, on noparem, i ens endinsem pels ves-sants de la serra de Tramuntana.A la nostra dreta, frondoses pine-des i a l’esquerra l’espadat de laSerra. La carretera s’enfila aviatamb revolts pronunciats fins pas-sats els 700 metres i arribem a uncoll de muntanya; després baixauns 200 m. I ens porta fins alSantuari de Nostra Senyora deLluc. Aquells a qui agrada lanatura han fruït de debò.

Segons una antiga llegenda laimatge de la Mare de Déu foutrobada un dissabte al vespre perun pastor i un monjo dins unroquissar a l’indret del torrent perdarrere de l’actual sagristia delSantuari. Aquell mateix dia foutraslladada a l’oratori de SantPere de l’Escorça però quan l’en-demà al matí acudiren a venerar-la havia desaparegut i la trobarennovament al torrent. Aquest fetes repetí dues vegades més i peraquest motiu s’edificà un petitoratori en el lloc de la trobadaper venerar-hi la imatge.

El Santuari de Lluc és consi-

• Eucaristia al Santuari de Nostra Senyora de Lluc.

18

• Sa Calobra.

derat el símbol religiós i cívico-cultural del poble mallorquí, i hiha contribuït l’Escolania dels“Blauets”, que cada dia canta a laMare de Déu en nom de totMallorca. Arribà a l’apogeu el1884 quan el bisbe Mateu Jaumei en nom de Lleó XIII coronà laimatge, i la Mare de Deu de Llucfou proclamada reina i patronade Mallorca. La imatge, dreta,amb el nen als braços, és obradels segles XIV-XV. Té una alça-da de 61 cm i és de pedra fina;des de sempre té el color negre.

El pare Jordi acompanyatd’un dels frares del Santuari cele-bra l’Eucaristia; tenim el doblegoig de celebrar la festa de laMare de Déu del Carme en unsantuari marià. A les pregàries elpare Jordi prega per totes lesCarmes que tenim entre elsoblats. Acabem l’Eucaristia ambel Rosa d’Abril i pugem alCambril de la Mare de Déu totcantant-lo.

Visitem el Museu del Santuari,que és molt ampli: des del atuellsde la prehistòria trobats en dife-rents llocs mallorquins, ambceràmica mallorquina i valencia-na i un recull molt important dela pintura de Coll i Bardolet.Dinem a Lluc mateix; desprésacomiadem la nostra presidentaMaria Dolors, que no pot acom-

dels altres tres resolen el proble-ma i tot s’acaba amb grans aplau-diments per als experts xofers.

Som ja a Sa Calobra i tenimuna bona estona per gaudir d’a-quella bellesa del seu mar blau itranquil i els grans penya-segats, iens arribem fins al Torrent dePareis on alguns banyistes aprofi-ten els últims raigs de sol, tot i queno és possible banyar-s’hi a causade la multitud de meduses que hiha. Sa Calobra és el punt de par-tida d’unes barques que permetenun recorregut marítim fins al portde Sóller vorejant la costa just alpeu dels penya-segats.

Ja és hora d’emprendre lapujada per aquella carretera del“nus de corbata” i arribem con-tents i estalvis fins a dalt. Pelcamí de retorn a Randa resemVespres i arribem a Cura a l’horade sopar.

DIA 17 DE JULIOL, DIMARTS

Dia complet a Palma.Sortim de Cura després d’es-

morzar. L’autocar ens porta fins aPalma i ens deixa molt a prop de la catedral, que ja podemveure amb tota la seva majestat.Ens espera la Maria AntòniaNicolau, mallorquina, membrede la Institució Teresiana, quehavia estat un any a Montserratal servei de l’Escolania. Ella ensacompanyarà i ens farà de guia

c r ò n i c a

• Carretera cap a Sa Calobra.

panyar-nos tots els dies.I ja després emprenem la ruta

que davalla a Sa Calobra i alTorrent de Pareis, paisatges degran bellesa per una carreteraamb revolts impressionants i amb esplèndides panoràmiques.L’enginyer encarregat de projectarla carretera fins a la cala SaCalobra va fer gala de la sevaimaginació en realitzar l’anomenat“nus de corbata” per salvar un des-nivell i d’aquesta manera entrar al’estreta vall que ens condueixfins al nivell del mar des de gai-rebé 700 m. d’altura. Passem ungran ensurt quan en la gran dava-llada per aquesta estreta carreteraens creuen tres autocars quepugen de Sa Calobra. La bonaprofessionalitat del nostre xofer i

19

• Basílica de Sant Francesc.

• Catedral de Palma.

c r ò n i c a

tot el matí.Presidint en certa manera la

badia de Palma s’alça majestuosala catedral, d’estil gòtic català,començada a construir el segleXV i acabada el XVI. El seu tretprincipal és la seva situació a l’a-cròpolis de la ciutat romana dePalma, davant la mar, amb lamuralla als peus i entre el castell del’Almudaina i el Palau Episcopal.La façana principal presenta qua-tre grans torrasses i un frontísque conté un relleu de laDormició de la Mare de Déucoronat per una imatge del’Assumpció de Maria. El portalmajor, entre el renaixement i el manierisme, està presidit peruna imatge de la ImmaculadaConcepció envoltada de quinzesímbols de la lletania mariana.Damunt hi ha una gran rosassade gairebé cent metres quadrats.És la rosassa gòtica més gran delmón. L’interior presenta unadivisió en vint-i-quatre triangles,la meitat dels quals formen l’es-trella de David. El portal delmirador al costat del mar és unamostra d’escultura gòtica amb unbaix relleu que representa eldarrer sopar de Jesús.

El temple té tres naus, ambcatorze columnes, autèntica fili-grana arquitectònica. Cada nauté vint trams més una capçaleraque conté un absis per cada nau.L’absis central conté una capellaalta, la de la Trinitat, on es trobenels sepulcres dels reis de MallorcaJaume II i Jaume III, i el presbi-teri, anomenat també CapellaReial, on hi ha l’altar majordamunt del qual penja el balda-quí realitzat per Antoni Gaudí.Fa poc temps s‘han inaugurat al’altar del Santíssim les pinturesde Barceló, mallorquí, on s’hanrepresentat tots els productesagrícoles i marins de l’illa.

Davant de la Seu visitem elcastell de l’Almudaina, anticpalau dels reis de Mallorca. Com

ja indica el seu nom el castell, lafortalesa i les dependències, ultrael cos emmurallat, foren construïtspels àrabs. El rei Jaume II l’any1309 el féu refer i ampliar com acastell-palau propi. L’edifici téplanta rectangular i de l’exteriordestaquen la façana que mira al mar i la torre de l’homenatgecoronada per una estàtua de l’ar-càngel Gabriel. Del seu interiorsón remarcables el Pati del Rei, lacapella gòtica de Santa Anna, elSaló del Tinell, el Pati de la Reinai uns banys de l’època islàmica.De la decoració interior desta-quen alguns tapissos i mobles dediferents èpoques. Actualment ésutilitzat durant l'estiu per les ceri-mònies d’Estat i recepcions.

Després de les dues visitesens traslladem al restaurant del'ONCE per a dinar-hi. El tra-jecte és bastant llarg, estem can-sats i fa molta calor; agraïm dedebò, doncs, les cadires del res-taurant i l’aire condicionat que hitrobem. Agraïm a l’Antoni Ambrósque ens hagi fet les gestions per apoder-hi venir.

A la tarda anem a la basílicade Sant Francesc, a la plaça delmateix nom. El conjunt arquitec-tònic format per la Basílica i elclaustre del Reial Convent deSant Francesc és un monumentd’una gran bellesa. En entrar al

claustre per la porteria ens trobemde cara amb set arcs de dissenysenzillíssim formats per un basa-ment i uns capitells molt simples iunes columnes llises de vuit cares.Al fons veiem l’ala potser mésbella del claustre; a dreta i aesquerra hi ha dues galeries dedisseny posterior més florit.Mereix atenció el brocal i el mag-nífic ferro forjat de la cisternasituada al centre del jardí mona-cal, com també el característiccampanar, enlairat, que presideixel conjunt. Al fons trobem laporta d’accés a la Basílica, dedi-cada a recordar la impressió deles cinc llagues de Jesucrist a Sant

20

c r ò n i c a

Francesc d’Assís. Tota l’atencióse centra en el conjunt escultòri-co-arquitectònic que acull l’altarmajor. La joia més importantque acull la Basílica és el sepulcrede Ramon Llull, glòria mallor-quina, catalana i universal. Frare,cavaller, filòsof, poeta, alquimis-ta, astròleg, viatger, missioner, ésuna de les figures cabdals de leslletres catalanes. El sepulcre fouconstruït el segle XI i podemadmirar el meravellós sarcòfagd’alabastre que guarda les despu-lles del “Beat Ramon”.

Arribats a Cura encara ensqueda temps per celebrar lesVespres i l’Eucaristia tot donantgràcies a Déu.

DIA 18 DE JULIOL, DIMECRES

Com cada dia sortim de Curadesprés d’esmorzar. Avui el diano és massa clar, hi ha moltaboira però a poc a poc es va dis-sipant. La primera parada és aManacor, a la tenda de les perlesMajorica. Quasi tots comprem

alguna cosa, per anosaltres mateixos oper a la família. N‘hiha per a tots els gus-tos. Continuem elcamí, ara cap a lesCoves d’Artà situadesa la costa marítima delterme municipal deCapdepera, en el CapVermell, envoltadesde muntanyes ques’alcen sobre el mar,que presideix l’entradamateixa de les Coves.La passejada per dinsés llarga, amb forçadesnivells, però esde-vé molt interessant.

A la sortida ensespera la butaca del’autocar amb l’airecondicionat, estemun xic fatigats pelrecorregut per l’inte-

rior de la Cova, però satisfetsd’haver vist tantes meravelles.Camí de Cala Rajada, on dina-rem, passem fregant Capdeperaamb el seu clos emmurallat i elcastell. No podem pas parar-nos-hi. Cala Rajada és tot un complexde restaurants, tendes, hotels,amb molt de moviment. Dinemen un restaurant a la platja. Lapoca estona que hem d’esperar, elpare Jordi l’aprofita per anar-se abanyar. Tenim un dinar “mari-ner” excel·lent.

Havent dinat marxem cap aAlcúdia, poble situat al nord-estde l’illa entre dues badies; femmolts quilòmetres de costa for-mada per platja arenosa i, a vega-des, de costa molt esquerpa. AAlcúdia són ben visibles les res-tes de la ciutat romana dePol·lentia. Són molt importantsels dos recintes de muralles, l’unmedieval i l’altre renaixentista,que fan que Alcúdia siguiatraient pel seu caire històric.Fou fundada com a vila pel reiJaume II l’any 1325. Un edificimolt important és l’església

parroquial de Sant Jaume, ambunes característiques monumen-tals. Tenim la sort de trobar elrector de la parròquia, que moltamable ens obre l’església i ens enfa unes explicacions molt comple-tes, sobretot del retaule del santCrist i de la seva imatge miraculo-sa, de la qual ens explica la llegen-da. Els habitants d’Alcúdia sentenmolta devoció per aquest santCrist i els dies de festa pugen alcambril a venerar-lo tot cantantel Credo de mossèn Romeu; iaixí ho fem també nosaltres.Donem gràcies al rector i sortimde l’església. Abans de marxarfem encara un tomb pel carrerMajor.

Ja al cotxe anem veient lesmuralles molt ben conservades.Pensant que tindrem set i quesom lluny de Cura el pare Jordi,que pensa en tot, ha compratampolles d’aigua que agraïm dedebò. Una breu parada a Palma,en una pastisseria per a assaben-tar-nos sobre les ensaïmades quevolem portar cap a casa nostra, iarribem a Cura pel camí ja tanconegut.

DIA 19 DE JULIOL, DIJOUS

Aquest matí anem a Porto-cristo. El xofer, per llocs queencara no coneixem, ens portaprimer per una carretera vorejadade pins que ens recorda les carre-teres d’abans quan encara noexistien les autopistes. Para propd’unes cales tranquil·les on laquitxalla pot jugar i banyar-sesense perill, tot és molt bonicperò el paisatge idíl·lic de fa unsanys s’ha convertit en una allaude xalets i hotels, una verdaderallàstima.

El port de Portocristo estàmolt animat, multitud de bar-ques i molta gent amb les sevesindumentàries de platja. Algunsdels nostres no poden resistir latemptació i fan una mullada,altres aprofiten per mirar boti-

• Coves d’Artà.

21

c r ò n i c a

gues o s’asseuen a prendre unrefresc mentre contemplen elmar. Ha estat un matí tranquil irelaxat.

Aquesta tarda tenim duesvisites: l’una a Petra, al Museu defra Juníper Serra, i l’altra a Sineu,a la seva església. Arribats aPetra, ens dirigim al museu; famolta calor, les cases del poblesón baixes i el sol bat de ple alcarrer, trobem aviat la personaencarregada del museu i allà ensadrecem buscant un xic d’ombra.Primer ens explica una mica lavida de fra Juníper, que neix aPetra el 1713 i mor a Monterrey el1784. El seu nom era JosepMiquel, que canvià per Juníperen professar com a franciscà alconvent de Sant Francesc deMallorca. Quan començà la con-questa espanyola a l’alta Califòrniaels missioners franciscans, lamajor part mallorquins, es consa-graren a l’evangelització dels indí-genes i a la fundació de missionsestables. Ell en creà nou, que hanestat nuclis d’altres tantes ciutatsque han conservat el nom que ellels donà, com ara San Diego iSan Carlos, San Francisco i, l’úl-tima, San Buenaventura. Des del1931 una estàtua de Juníper Serrarepresenta l’estat de Califòrnia alCapitoli de Washington. Visitemel Museu on hi ha diferentsrecords de l’estada a Mèxic, i car-tes autògrafes, maquetes de dife-rents esglésies fundadesper ell, etc. Al portal, unalàpida commemorativa dediferents personatges quehan visitat el Museu.

Anem cap a Sineu, queno és gaire lluny. Sineu, alcentre mateix de l’illa, téun mercat molt important,els dimecres, que aplegamolta gent. Ens dirigimcap a la parròquia de laMare de Déu dels Àngels.El rector no hi és però jaha deixat la persona queens atendrà. L’església és

gran. El presbiteri té uns vitrallsmolt moderns que donen moltallum a la nau.

Última nit a Cura. Ens tro-bem per última vegada a la saladels “Mil Proverbis” per resar Completes com hem fet cada diai concretar l’horari per a demà.

DIA 20 DE JULIOL, DIVENDRES

Amb les maletes ja tancadestenim Laudes i l’Eucaristia al’església del Santuari. Celebra elpare Jordi acompanyat pels tresfranciscans; en sortir fem l’últimafotografia de grup i després d’es-morzar comprem algun record ala tenda del Santuari: postals,imants per la nevera, llibres,

samarretes... i ens acomiadem detots aquells que ens han servitaquests dies i dels franciscans.

L’autocar baixa per darreravegada el massís de Randa i ensdeixa a Palma. Tenim una bonaestona perquè cadascú pugui ferel que vulgui. Alguns van al mer-cat, altres fan un tomb pels carrersfins a l’hora de dinar, que és alPasseig Marítim, al RestaurantMediterráneo, on ens serveixenun dinar molt ben preparat. Enocasió del seu natalici, que s’es-caigué fa pocs dies, aquesta cro-nista obsequia tothom amb unacopa de cava: per molts anys!

Ens acomiadem de l’AntoniAmbrós, que ha estat tots els diesamb nosaltres, i esperem reveure’la Montserrat.

Ja a l’aeroport, tots tenim lesnostres maletes i les ensaïmadesque hem comprat, els nostresbitllets... i esperem una bona esto-na el nostre vol. Un petit contra-temps, pèrdua d’un carnet d’i-dentitat, però que gràcies a Déus’ha pogut solucionar aviat, i... jasom a Barcelona. Tot esperant irecollint les maletes ens anemacomiadant de tots amb el desigde retrobar-nos almenys a la prò-xima sortida de l’any vinent.Donem gràcies a Déu pel viatge,que podem dir que ha sortit“brodat” en tots sentits; i fins areveure’ns. C

• Sant Crist d’Alcúdia.

• Tot el grup, amb alguns dels franciscans, al Santuari de Cura.

2222

Informació General: Ma. Dolors TRESSERRAS - Tel. mòbil 656 40 80 57Informació Tresoreria: Ramon BORRELL - Tel. mòbil 617 40 80 83www.oblatsmontserrat.cat

N O T I F I C A C I O N S

OBLATS

Carolina Estil·les Montané

Francesc Garolera Gomis

Maria Dolors Villar Alcarria

No hem sabut fins fa molt poc la defunció d’aquests oblats ocorreguda ja fa anys:Pilar Sardà Vilarnau

Teresa Solé Astals vda. Perich

ELS NOSTRES DIFUNTS

INFORMACIONS DIVERSES

• Aquest mes de desembre ha entrat al monestir un nou postulant que s’afegeix als quatre que vanentrar ara fa dos mesos.

• El 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, han fet laprofessió solemne els germans Àngel Pons i Carles Xavier Noriega.

• Recordem que les Publicacions de l’Abadia de Montserrat tenen d’ençà d’alguns mesos unabotiga a Barcelona (Àusias Marc, 92-98) on, a més de totes les nostres publicacions (llibres irevistes), podeu trobar tots els discos de Montserrat i ceràmica de Sant Benet.

• Llibres recomanats: JOSEP M. ROVIRA BELLOSO: Qui és Jesús de Natzaret. Edicions 62,Llibres a l’Abast 394. Barcelona 2005 / RÉGINALD GRÉGOIRE: Sant Benet. Del passat alfutur d’Europa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, L’Espiga 92. Barcelona 2007.

2323

N O T I F I C A C I O N S

CALENDARI D’ACTIVITATS 2008

GENER9 Inscripcions: Regla B. / Recés19/20 REGLA B. (12h matí) / RECÉS (4h tarda)

FEBRER6 Inscripcions: Domínica Laetare12-14 EUCARISTIA – Conferències quaresmals a Lestonnac (2/4 de 8 del vespre)

MARÇ2 DOMÍNICA GAUDETE

ABRIL5 EUCARISTIA a l’altar de Sant Benet de la catedral de Barcelona (11h matí)9 Inscripcions: Regla B. / Trobada / Excursió26/27 REGLA B. (12h matí) / TROBADA (4h tarda)30 Inscripcions: Regla B. / Recés

MAIG10/11 REGLA B. (12h matí) / RECÉS (4h tarda)

JUNY7/8 EXCURSIÓ de primavera12 EUCARISTIA – Conferència a Lestonnac (2/4 de 8 del vespre)

JULIOL18-25 (previsió) VIATGE d’estiu

AGOST27 Inscripcions: Exercicis espirituals

SETEMBRE10-14 EXERCICIS ESPIRITUALS

OCTUBRE8 Inscripcions: Regla B. / Trobada18/19 REGLA B. (12h matí) / TROBADA (4h tarda)

NOVEMBRE12 Inscripcions: Regla B. / Recés / Domínica Gaudete13 EUCARISTIA - Conferència a Lestonnac (2/4 de 8 del vespre)22/23 REGLA B. (12h matí) / RECÉS (4h tarda)

DESEMBRE14 DOMÍNICA GAUDETE

Inscripcions: Faustina FONT - Tel. mòbil 653 34 35 62 / dia indicat a partir de les 9 del vespre

24

SI VOLEM HABITAR EN EL TEMPLE DEL SEU REIALME,NO S’HI POT ARRIBAR SI NO ÉS CORRENT-HI AMB BONES OBRES. [...]

HEM DE PREPARAR, PER TANT, ELS NOSTRES CORS I ELS NOSTRES COSSOS

PERQUÈ MILITIN SOTA LA SANTA OBEDIÈNCIA DELS PRECEPTES.I QUANT A ALLÒ QUE NO ARRIBA A PODER EN NOSALTRES LA NATURA,

PREGUEM EL SENYOR QUE VULGUI ATORGAR-NOS

L’AJUT DE LA SEVA GRÀCIA.

(RB PRÒLEG 22,40,41)

C