AGATHA CHRISTIE

I ALESHORES NO EN QUED CAP

Ttol anterior Ten Little Niggers (Deu indiets o Deu negrets)

LA LLAR DEL LLIBRE Bergara, 3 08002 BARCELONA

Collecci Nova Terra 48 Srie Agatha Christie, 2

Ttol original: And then there were none (previously entitled Ten Little Niggers) 1939, 1950 by Agatha Christie Mallowan Drets daquesta traducci i presentaci: La Llar del Llibre, 1985 Barcelona Traducci de Jordi Civs i Pol Portada dissenyada per Jordi Fornas Reservats tots els drets Primera edici: desembre del 1985 ISBN. 84-7279-216-1 Dipsit legal, B. 43830-1985 Imprs a Catalunya - Printed in Catalonia, Spain Romany Valls. Verdaguer, 1. Capellades

Relaci de Personatges El JUTGE MR. WARGRAVE. El vell rptil, conegut a la premsa i als tribunals com el jutge que els feia penjar, tenia les mans plenes de la sang de nombrosos presoners. Quants daquests havien estat innocents?

2

VERA CLAYTHORNE. Una ex-institutriu que anys enrere havia sofert una investigaci per part dun jutge de primera instncia. Havia estat absolta, segons deia, de tota mena de crrecs; ni tan sols la mare del noi no lhavia culpat. El CAPIT PHILIP LOMBARD. Un soldat aventurer, el passat del qual no podria pas resistir un examen fet a conscin-cia. Era lnic que va creure necessari portar un revlver a Indian Island. EMILY BRENT. Una soltera de seixanta-cinc anys els inquiets somnis i el prolix diari de la qual eren les niques coses que revelaven una ment contorbada, i potser perillosa. EL GENERAL MACARTHUR. Per a ell, la seva vida shavia acabat a les trinxeres, durant la Gran Guerra. No sortir, viu dIndian Island, havia dit a tothom que sel volgus escoltar. EL DOCTOR ARMSTRONG. De bon comenament, aquest metge anava dall ms b per a receptar sedants i per a diagnosticar les causes de les morts; ms endavant, per, les altres persones es van adonar que ell era lnic que tenia fcil accs al ver. ANTHONY MARSTON. Com un du jove i bronzejat, va en-trar carenant a les seves vides com si hagus de viure per sempre ms. La seva fora aclaparadora, va resultar llastimosament inadequada en comparaci amb la del seu desconegut adversari. MR. BLORE. Aquest home brusc, semblant a un s, i ex- membre del departament dinvestigaci Criminal, va mirar de fer-se passar per un colon sud-afric, per en

6

2 3

canvi, quan si li va descobrir lengany, ell es va dedicar a sospitar dels motius que podien tenir els altres per a cometre els assassinats. FRED NARRACOTT. Aquest barquer del comtat de Devon, igual que Caront conduint la barca per l'Estgia, va portar el grup de predestinats a Indian Island. A fe que els va trobar ben estranys semblaven una colla molt inspida i gens ben triada. MR. i MRS. ROGERS. Aquell majordom que sempre balbu-cejava i aquella cuinera tan esblanqueda, a lestrany conglomerat de persones reunides a Indian Island els va semblar que havien estat uns criats perfectes, quan les circumstncies els obligaren a espavilar-se per ells matei-xos. SlR THOMAS LEGGE. El sots-comissari de Scotland Yard es va trobar amb un nombre rod de cadvers, amb un gra-pat de diaris ntims i amb lacurat informe del jutge de primera instncia. No obstant aix, es va veure obligat a arribar a la conclusi que no hi havia hagut cap assass! LINSPECTOR MAINE. Tamb de Scotland Yard, va recopi-lar, laboriosament i amb tota precisi, els corpus delicti. Al final, per, va haver de coincidir amb el seu superior els assassins dIndian Island eren increbles.

1

En un angle del vag de fumadors de primera classe, el jutge Mr. Wargrave, retirat feia poc dels tribunals, xuclava el seu cigar tot repassant amb inters les notcies

4

poltiques del Times. Deixant el diari, el jutge va donar un cop dull per la finestra. Estaven passant pel comtat de Somerset. Es va mirar el rellotge; encara nhi havia per dues hores.

Va recapitular tot el que havia sortit a la premsa sobre Indian Island. Hi havia hagut all de la seva compra original per part dun milionari americ que estava boig per la navegaci amb iot, i una descripci de la moderna i luxosa casa que shavia fet bastir en aquella petita illa situada davant per davant de la costa de Devon. Dissortadament, la tercera i recent esposa del milionari americ era molt mala marinera, i aix havia fet que tant la casa com lilla sacabessin posant en venda. En els diaris hi aparegueren diversos anuncis molt llampants. Ms endavant es public un comunicat pelat en qu es deia per primer cop que havien estat adquirides per un tal Mr. Owen.

Desprs daix van comenar a circular els rumors dels periodistes especialitzats a fer safareig. Indian Island havia estat comprada en realitat per Miss Gabrielle Turl, lestrella cinematogrfica de Hollywood! Volia passar-hi uns quants mesos lluny de tota mena de publicitat! LAbella Atrafegada havia suggerit delicadament que hom hi volia fer una estana per a la Famlia Reial?! Mr. Meryweather es va fer dir a cau dorella que havia estat adquirida per utilitzar-la per a una lluna de mel; el jove Lord L... finalment shvia rendit a Cupido! En Jons sabia del cert que lAlmiralIat se lhavia quedat per tal de dur-hi a terme alguns experiments molt, molt secrets! Evidentment, Indian Island era notcia!"

El jutge Mr. Wargrave va treure's una carta de la butxaca. Lescriptura era prcticament illegible, per de tant en tant hi sobresortien algunes paraules amb una claredat inesperada. Estimadssim Lawrence... fa tants anys que no en s res de tu... has de venir a Indian Island... lindret ms encisador del mn... tenim tantes coses per parlar... daquells temps... comuni amb la natura...

6

2 5

escalfant-nos al sol... 12,40 de Paddington... tanir a buscar a Oakbridge...

I la seva corresponsal signava amb una rbrica el seu.

Per sempre teva Constance Culmington. El jutge Mr. Wargrave es va cabussar en la seva

memria per tal de recordar quan havia estat exactament que havia vist Lady Constance Culmington per darrer cop. Devia fer set, no, vuit anys. Aleshores acostumava a anar a Itlia a escalfar-se al sol i a viure en comuni amb la Natura i amb els contadini. Ms endavant, va sentir dir que havia seguit cap a Sria on es proposava descalfar-se en un sol encara ms ardent i de viure en comuni amb la Natura i amb els beduins.

Constance Culmington, es va dir el jutge, era exacta-ment el tipus de dona capa de comprar-se una illa i rodejar-shi de misteri! Aprovant suaument la seva lgica amb uns cops de cap, el jutge Mr. Wargrave va deixar que aquells cops de cap es convertissin en una becaina... i es va quedar adormit...

2 En un vag de tercera classe que compartia amb

altres cinc viatgers Vera Claythorne tir enrere el seu cap i tanc els ulls. Que en resutava de calors viatjar en tren avui! Que b quan arribessin al mar! Realment, havia estat molt de sort en obtenir aquest lloc de treball. Quan cercaves una feina per a lpoca de vacances, aix gaireb sempre representava haver de tenir cura de tot un ramat de criatures; les feines com a secretria per al temps de vacances, eren molt ms difcils de trobar. Ni tan sols lagncia no li nhavia donat pas gaires esperances.

I aleshores va arribar la carta. He obtingut el seu nom per mitj de lAgncia de

Personal Femen Qualificat junt amb la recomanaci daquesta Agncia. Tinc ents que la coneixen

6

personalment. Tindr molt de gust de pagar-li el sou que demana i espero que sincorporar a la seva feina el dia 8 dagost. El tren surt de Paddington a les 12,40 i lesperaran a lestaci dOakbridge. Junt amb aquesta carta li envio cinc bitllets duna lliura per a les seves despeses. Ben atentament, Una Nancy Owen

I a la part superior de la carta hi havia impresa ladrea Indian Island, Sticklehaven, Devon...

Indian Island! Per si els diaris no parlaven de cap altra cosa darrerament! Hi havia tot tipus dinsinuacions i de rumors interessants. La major part, per, probablement era mentida. Ara b, la casa lhavia fet construir realment un milionari, i hom deia que quant a luxe era de deb la darrera paraula.

Miss Vera Claythorne, cansada a causa dun darrer trimestre molt dur a lescola, es deia: Treballar com a senyoreta encarregada dels jocs en una escola de tercera categoria no s pas gaire cosa... Si almenys pogus trobar feina en una escola com cal. I aleshores, amb un sentiment de desmai, va pensar: Per estic de sort de tenir encara que noms sigui aix. Desprs de tot, a la gent no li agrada que hom hagi sofert la investigaci dun jutge de primera instncia, encara que aquest jutge m'absolgus de tota mena de crrecs.

Recordava que fins i tot lhavia felicitat per la seva presncia desperit i per la seva valentia. Tenint en compte que es tractava duna investigaci, no podia pas haver anat ms b.

I Mrs. Hamilton havia estat lamabilitat personificada. Tan sols lHugo (per no volia pas pensar en lHugo!).

De sobte, malgrat la calor que feia en el vag, va sentir una esgarrifana i va desitjar que no se nestigus anant cap a la costa. En la seva ment shi forma amb molta claredat, una visi. El cap den Cyril ads a sobre laigua, ads a sota, nedant cap a la roca... A sobre i a

6

2 7

sota... a sobre i a sota... I ella nedant amb facilitat i amb hbils braades darrera seu... obrint-se pas a travs de laigua, per sabent prou b que no hi arribaria a temps...

El mar dun blau pregon i clid; els matins passats aja- ada damunt la sorra; lHugo, lHugo que li havia dit que lestimava... No havia pas de pensar en lHugo...

Va obrir els ulls i va arrufar les celles vers lhome que hi havia assegut davant della. Era un home alt, de cara bruna, amb uns ulls clars ms aviat junts i amb una boca arrogant, gaireb cruel. Va pensar: Mhi jugaria qualsevulla cosa que ha estat en alguns indrets ben interessants del mn i que ha vist unes quantes coses de molt inters...

3 Mesurant la noia que seia davant seu amb una sola

llambregada dels seus ulls amatents, en Philip Lombard es va dir a si mateix: s fora atractiva; t una mica laire, potser, duna senyoreta descola... Una persona equilibrada, diria; el tipus de persona que es fa valer tant en lamor com en la guerra. Em faria grcia dendur-me-la...

Va arrufar les celles. Va, deixat estar daquestes histries. Aix s seris. He destar pel que faig.De qu es tractava, exactament?, es va preguntar. En Morris havia estat terriblement misteris.

-Agafa-ho o deixa-ho crrer, Capit Lombard. Sn cent guinees, oi? havia dit pensatiu. Ho havia dit sense donar-hi gens dimportncia, com

si cent guinees no fossin res per a ell. Cent guinees, quan noms tenia diners per a un darrer pat decent i prou! Li va semblar, per, que no havia aconseguit pas enganyar en Morris; aix s el que el posava negre den Morris, quan es tractava de diners, no el podies pas enganyar; ho sabia tot!

8

I no em pots donar cap ms informaci? va dir-li com aquell qui res.

Mr. Isaac Morris va fer que no, de forma categrica, amb el seu caparr calb.

No, Capit Lombard. s all on ho saben. El meu client sap que la teva reputaci s la dun home honest que es troba en una situaci difcil. Mhan autoritzat a que et doni cent guinees, a canvi de les quals te nanirs a Stickle- haven, al comtat de Devon. Lestaci ms propera s la dOakbridge. Thi aniran a buscar i et portaran en cotxe a Sticklehaven des don una llanxa motora et traslladar a In- dian Island. All et posars a disposici del meu client.

Per quant de temps? havia dit sobtadament en Lombard.

Com a mxim, una setmana. Ja comprens que jo no puc fer res... dillegal, oi?

va dir el Capit Lombard passant-se els dits pel seu petit bigoti

Mentre parlava, havia mirat el seu interlocutor amb un esguard dall ms penetrant. En els llavis prims de Mr. Morris hi havia aparegut un somriure molt feble, mentre responia amb gravetat:

Si et proposen alguna cosa illegal, per descomptat que tindrs la completa llibertat danar-ten.

Malet sigui, aquell animals tan polit li va somriure! Com si sabs del cert que en les accions anteriors den Lombard, la legalitat no havia pas estat sempre una qesti sine quae non...

En els llavis den Lombard shi dibuix un somriure sorneguer. Com hi ha mn, li havia anat ben justet una o dues vegades! Per sempre se nhavia sortit! De fet, no acostumava pas a fixar-se cap mena de lmit... No, i ara no sen fixaria pas cap, de mena de lmit. Li semblava que sho passaria b a Indian Island...

6

2 9

4 En un vag per a no fumadors, Miss Emily estava

asseguda al seu seient amb lesquena ben recta, tal com tenia per costum de fer. Tenia seixanta-cinc anys i no estava gens dacord amb la mena de gent que es deixava anar. El seu pare, un coronel de lantiga escola, havia tingut molt de punt en tot all relacionat amb el capteniment. La generaci actual era vergonyosament relaxada... en la manera que tenien danar pel mn, i en totes les altres coses...

Embolcallada en una atmosfera de rectitud i de principis inflexibles, Miss Brent estava asseguda en el seu vag de tercera classe, ple de gom a gom, i triomfava damunt de la incomoditat i de la calor. Tothom feia molts escarafalls de tot, avui en dia! Volien que els posessin injeccions abans darrencar-los un queixal, prenien pndoles quan no podien dormir, els agradaven les butaques i els coixins, i les noies descuraven llurs figures, vestint-se de qualsevol manera, i a lestiu jeien mig despullades a la platja. Miss Brent va prmer fortament els seus llavis. Li agradaria de poder escarmentar algunes persones per tal que servissin dexemple.

Recordava les vacances destiu de lany passat. Aquest any, per, seria molt diferent. Indian Island... Mentalment va tornar a llegir la carta que ja havia llegit qui sap les vegades.

Estimada Miss Brent: Espero de deb que em recordi. Vrem estar juntes

a la Pensi Bellhaven un agost de fa uns quants anys i va semblar que tenem moltes coses en com.

En lactualitat estic posant una pensi en una illa que hi ha al davant de la costa de Devon. Crec que hi ha bones possibilitats per a un establiment on hom hi trobi una bona cuina casolana i la classe de gent agradable de lantigor. Res de tota aquesta nuesa i de tots aquests gramfons fins a la matinada. Magradaria molt que sho pogus combinar per tal de passar les seves vacances

10

destiu a Indian Island del tot gratis com a convidada meva. Li aniria b a primers dAgost? Qu li sembla el dia 8? Ben cordialment, U.N.

Quin nom hi deia? La signatura era ms aviat difcil dentendre. Emily Brent va pensar amb impacincia: Quanta gent que fa la seva signatura illegible!

Va deixar que els seus pensaments volessin cap a les persones que havia vist a Bellhaven. Hi havia anat dos estius seguits. Hi havia aquella senyora de mitjana edat tan agradable... Mrs... Mrs... Com es deia?... el seu pare havia estat canonge. I tamb una tal Miss Olton... Ormen... No, es deia Oliver, segur. Aix..., Oliver.

Indian Island! Els diaris nhavien parlat, dIndian Island... quelcom sobre una estrella de cinema... o potser es tractava dun milionari americ? De fet, aquests llocs moltes vegades es venien a molt bon preu... les illes no feien pas el pes a tothom. Creien que la seva idea era romntica per quan hi acabaven vivint sadonaven dels seus desavantatges i estaven ben contents de poder-se-les vendre.

Emily Brent es va dir: Sigui com sigui, passar unes vacnces de franc. Amb aquests ingressos tan retallats que tenia i amb tants dividends que no cobrava, aix era realment una cosa per tenir en compte. Noms que pogus recordar una mica ms con era Mrs. o potser era Miss Oliver?

5

El general Macarthur va mirar per la finestra del vag. El tren acabava darribar a Exeter i ara havia de fer un canvi. Malets siguin aquests trens tan lents de les lnies secundries! Aquest indret, Indian Island, en lnia recta no era pas gens lluny.

No sabia pas prou b qui era aquest Owen. Pel que semblava, era un amic del Spoof Leggard... i den Johnny Dyer,

6

2 11

Venen un o dos dels teus vells companys... magradaria poder parlar una mica daquells bons temps.

B, ja li agradaria ja de xerrar una estoneta daquells bons temps. Darrerament, li havia fet la impressi que algunes persones procuraven devitar-lo. I tot, a causa daquell malet rumor! Renoi, ja estava b per aix... feia gaireb trenta anys! Simaginava que lArmstrong devia dhaver parlat. El cadellet del dimoni! Qu en sabia ell de tot all? En fi, no valia la pena de capficar-se per aquestes coses! De vegades un simaginava coses... simaginava, per exemple, que hi havia alg que et mirava duna manera estranya.

Pel que feia a aquesta Indian Island, li interessaria de veure-la. Se nhavia fet molt de safareig. Semblava com si hi pogus haver alguna cosa del cert en el rumor sobre que lAlmirallat de la Guerra o lExrcit de lAire se lhavien fet seva...

El jove milionari americ Elmer Robson, hi havia acabat construint. Hi havia gastat un gavadal de diners; almenys s el que es deia. Hi havia installat tots els luxes daquest mn...

Exeter! Una hora despera! I ell que no volia esperar. Volia seguir endavant...

6

El doctor Armstrong anava conduint el seu Morris per la plana de Salisbury. Estava molt cansat... Lxit tenia el seu preu. Hi havia hagut un temps en qu shavia estat assegut en la seva consulta a Harley Street correctament abillat, envoltat dels aparells ms moderns i el mobiliari ms luxs esperant... esperant durant tot de dies ensopits si reeixiria o fracassaria...

Doncs b, havia reeixit! Havia estat de sort! Havia estat de sort, i per descomptat havia estat hbil. Sabia fer b la seva feina... per amb aix no nhi havia prou per a tenir xit. Tamb calia tenir sort. I nhavia tingut! Un diagnstic precs, un parell de pacients femenines

12

agrades senyores amb diners i posici i la seva fama shavia escampat. Hauries danar a veure l'Armstrong; s molt jove, per molt llest; a la Pam lhavien visitat tot tipus de metges durant molts anys, per en canvi ell, li va encertar el mal de seguida! Els ressorts shavien posat en marxa.

I en aquests moments el doctor Armstrong havia arribat all on volia arribar. Tenia tots els dies ocupats. I molt poc de temps lliure. Per aix, aquest mat dagost estava content dabandonar Londres i danar-sen uns quants dies a una illa que hi havia al davant de la costa de Devon. No s que fossin exactament unes vacances. La lletra que havia rebut estava redactada en uns termes ms aviat vagues; on no hi havia res de vague, per, era en el xec que shi adjuntava. Uns honoraris enormes. Aquests Owens devien de nedar en labundncia. Semblava que es tractava dalguna petita dificultat, dun marit que estava preocupat per la salut de la seva esposa i que desitjava que ell li fes un informe sense que la seva dona salarms. No volia ni sentir parlar danar a veure un metge. Els seus nervis...

Els nervis! El doctor va aixecar les celles. Aquestes dones i els seus nervis. B, desprs de tot, aix era bo per a la seva feina. La meitat de les dones que lanaven a veure no tenien res ms que avorriment, per aix no els agradaria pas que els ho diguessin! I hom sempre els podia trobar alguna cosa.

Una petita afecci, no res de seris, de deb, per cal posar-hi cura. Farem un tractament senzill.

B, en aquests casos la medicina era ms una curaci a base de fe que cap altra cosa. I ell en sabia fora, de mou- res-hi, sabia inspirar confiana i fer que creguessin en ell.

Havia estat una sort que hagus aconseguit sobreposar- se a temps a all de feia deu... no, quinze anys. Va anar-li ben just! Sestava enfonsant completament. I el xoc el va fer reaccionar. Va deixar de

6

2 13

beure del tot. Du meu, per poc hi deixa la pell... Amb una botzinada tan forta que una mica ms el

deixa sord, el va avanar un enorme Super Sports Dalmain a vuitanta milles per hora. El doctor Armstrong no va anar a parar a la cuneta per un pl. Un daquests esbojarrats que anaven volant per les carreteres. Els odiava! Aquest, per poc que no li fa la pell, tamb. Malet sigui el jove esbojarrat del dimoni!

7

Dirigint-se cap a Mere enmig dun terrabastall de por, Tony Marston pensava: La quantitat de cotxes que van arrossegant-se a pas de tortuga per les carreteres s espantosa. Sempre hi ha alg que et barra el pas. I van pel mig de la carretera! En fi, que es fa del tot impossible de circular en cotxe per Anglaterra... No s com a Frana, on pots deixar-thi anar amb llibertat...

Em paro aqu a fer una copeta, o tiro endavant? Tinc la mar de temps! Noms falten un centenar de milles i poca cosa ms. Em podria prendre una ginebra i una cervesa. Fa calda de por, avui!

Aix daquesta illa sembla que hauria de ser fora

divertit.... si el temps saguanta. Es preguntava, qui eren aquests Owen? Segurament que eren rics i fastigosos. En Bagder era una fura per a ensumar la gent daquesta mena. s clar que ja ho havia de fer, pobre xaval, si no tenia ni una pela...

Espero que em tractin b en qesti de mam. No se sap pas mai amb aquests tipus que guanyen molts cntims, per que de fet no hi han nascut, amb peles. Era una pena que tota aquella histria de la Gabrielle Turl havia comprat Indian Island, no fos certa. Li hauria agradat de coincidir amb tota la gentada que rodejava aquella estrella cinematogrfica. B, suposava que almenys de noies, nhi hauria unes quantes...

Sortint de lhotel, es va estirar, va fer un badall, va esguardar el cel blau i es va enfilar en el Dalmain. Unes quantes dones joves sel van mirar admirativament... el seu metre vuitanta de ben proporcionada figura, la seva cara bronzejada, el seu cabell arrissat i els seus ulls dun blau intens.

Va embragar amb un brogit immens i va sortir rabent per un carrer estret amunt. Tant els vells com els nois que es dirigien a fer algun encrrec, van fer un bot cap a la voravia, amb vistes a llur seguretat. Aquests darrers, per, van ullar el cotxe admirativament.

LAnthony Marston continuava el seu avan triomfal.

8

Mr. Blore es trobava en el tren-tramvia de Plymouth. En el vag noms hi havia una altra persona, un mariner madur i lleganys. En aquells moments shavia quedat adormit. Mr. Blore estava escrivint amb molt de compte a la seva llibreteta.

Aqu tenim tota la colla va mormolar. Emily Brent, Vera Claythorne, el doctor Armstrong, Antony Marston, el vell jutge Wargrave, Philip Lombard, el general Macarthur, i el criat i la seva muller, Mr. i Mrs.

6

15

Rogers. Va tancar la llibreteta i se la va tornar a guardar a la

butxaca. Va mirar cap al seient del rac, on hi havia lhome adormit.

Aquest porta una copa de ms va diagnosticar acuradament Mr. Blore.

Es va posar a repassar-ho tot mentalment, amb molta cura i amb molta escrupolositat.

Aix ha de ser ben fcil anava rumiant. No veig la possibilitat de fer-hi cap relliscada. Espero tenir laspecte adient.

Es va posar dret i es va examinar en el mirall amb inquietud. La cara que shi reflectia era la duna persona daspecte vagament militar, amb bigoti. Una cara sense gaire es- pressi. Amb uns ulls grisos ms aviat junts.

Podria ser un comandant de lexrcit es va dir Mr. Blore. No, ara moblidava que hi ha aquell vell militar. Em descobriria de seguida. Sud-frica es va dir Mr. Blore, aix s el que em conv! Cap daquestes persones no t cap lligam amb Sud-frica, i jo, en canvi, macabo de llegir justament aquell fullet de viatge, de manera que puc

parlar-ne amb fora seguretat. Per sort, a colnies hi havia tota mena de gent. Mr.

Blore podria passar, a tot arreu, com un sud-afric benestant, sense que ning el pogus desemmascarar.

Indian Island. Recordava Indian Island de quan era un vailet. Una mena de roca ftida, plena de gavines, a una milla de la costa. Tenia aquest nom perqu recordava el cap dun home... el perfil dun indi americ.

Una idea ben estranya aquesta danar-shi a construir una casa! Quan feia mal temps era espants! Els milionaris, per, estaven carregats de capricis!

El vell del seient del rac es va despertar i va dir: Mai no se sap qu pot passar en el mar... mai! s veritat. No se sap mai va dir Mr. Blore com

tranquillitzant-lo.

16

El vell va deixar anar dos singlots i va dir planyvolament:

Ve una torbonada. No home no, que fa bon dia va fer Mr. Blore. Que ve una torbonada us dic. La puc sentir com ve

va dir el vell enutjat. Potser teniu ra va dir pacficament Mr. Blore. El tren va parar en una estaci i el vell es va posar

dret amb dificultat. Aquesta s on baixo. Va comenar a grapejar maldestre la finestra. Mr.

Blore el va ajudar. El vell es va parar a la porta. Va aixecar una m

solemne, i els seus ulls plens de lleganyes li van parpellejar.

Estigueu amatents i reseu va dir, Estigueu amatents i reseu. El dia del judici s a prop.

Va caure des de la porta cap a landana. Des de la seva posici jacent va mirar cap amunt a Mr. Blore, i va dir amb una dignitat immensa:

Us estic parlant a vs, jove. El dia del judici s molt a prop.

Deixant-se caure en el seu seient, Mr. Blore va pensar: Ell s ms a prop del dia del judici que no pas jo!

Per en aix, casualment, anava errat...

2 A la part exterior de lestaci dOakbrigde hi havia

un petit grup de persones que en aquells moments no sabien gaire qu fer. Darrere delles hi havia els mossos destaci amb les maletes. Un daquests va cridar:

Jim. Un dels taxistes sacost. Que potser van a Indian Island? va inquirir en

6

17

una veu suau amb accent de Devon. Quatre veus van dir que s... llambregant-se a continuaci els uns als altres de forma su- breptcia.

Adreant-se al jutge Mr. Wargrave, per tal com aquest era el membre ms gran del grup, el xofer li va dir:

Aqu hi ha dos taxis, senyor. Un dels dos ha desperar que arribi el tren-tramvia dExeter qesti de cinc minuts, ja que hi ha un altre senyor que arriba en aquell tren. Tindr lamabilitat desperar, un de vosts? Cap a aquella banda sest ms cmode.

Miss Vera Claythorn, veient ben clara la seva situaci com a secretria, va dir de seguida:

Si vosts volen tirar endavant, jo ja esperar. Va fitar els altres tres; la seva veu i la seva mirada,

tenien una mena daire de comandament adquirit pel fet dhaver ocupat una posici dautoritat. Podia haver estat decidint quins sets havien de jugar les noies que estaven fent tennis.Grcies va dir fredament Miss Brent, va abaixar el cap i va ficar-se en un del taxis, la porta del qual mantenia oberta el conductor. El jutge Mr. Wargrave la va seguir.

Jo esperar amb Miss ... va dir el capit Lombard.

Claythorne va dir Miss Vera. El meu nom s Lombard, Philip Lombard. Els maleters anaven amuntegant equipatges a sobre

del taxi. A dintre, el jutge Mr. Wargrave va dir amb la deguda cautela legal:

Tenim bon temps. I tant va dir Miss Brent. Un senyor molt distingit, va pensar. Ben diferent del

tipus dhome que hom acostuma a trobar en les pensions de la costa. Mrs. o Miss Oliver tenia, realment, bones conei- xences...

El jutge Mr. Wargrave va preguntar-li: La coneix b aquesta part del pas?

18

He estat a Cornualla i a Torquay, per aquesta s la meva primera visita a aquesta banda de Devon.

Jo tamb desconec aquesta part del pas va fer el jutge.

El taxi va engegar el motor i va anar-sen tot seguit. El conductor del segon vehicle, va dir:

Volen entrar i seure, mentre esperen? No, no va dir Miss Vera amb decisi. El capit Lombard va somriure bo i dient: Aquesta paret assoleiada resulta molt atractiva.

Llevat que no prefereixi que ens nanem a dins de lestaci?

No, de deb. s tan agradable dhaver sortit daquell tren tan sufocant.

Si, viatjar en tren s ben desagradable quan fa aquest temps va contestar el capit.

Espero que continu aix... el temps, vull dir. Sn tan insegurs els nostres estius anglesos va dir Miss Vera en un to convencional.

Coneix b aquesta part del pas? va dir en Lombard amb una lleugera manca doriginalitat.

No, no hi he estat mai aqu. I ben disposada a deixar del tot clara la seva situaci, va afegir de seguida: Si encara no conec ni la meva mestressa. La seva mestressa? Si, jo sc la secretria de Mis Owen. Ah, ja ho entenc. El seu capteniment va canviar imperceptiblement;

esdevingu una mica ms segur... va adquirir un to bastant ms relaxat.

Per, aix no s una mica estrany? va dir Oh, no va riure Miss Vera, no crec pas que ho

sigui. El seu secretari es va posar malalt, tot duna, i Mrs. Owen va telegrafiar a una agncia demanant una substituta; mhan enviat a mi.

Ja ho entenc. Per suposis que no li agrada el lloc

6

19

de treball, quan arribi a lilla! Oh, noms s temporal va riure altre cop Miss

Vera, s feina per a lpoca de vacances. Jo tinc un treball permanent en una escola de noies. En realitat, estic terriblement estusiasmada davant de la possibilitat de veure Indian Island. Se nha parlat tant en els diaris. s realment tan fascinant?

No ho s pas. No lhe vist mai va dir en Lombard.

De deb? Els Owen suposo que en deuen estar entusiasmats. Com sn? Expliqui-mho, si us plau.

En Lombard va pensar: Ja s ben difcil aix... els he de conixer o no els he de conixer? De cop i volta va dir:

T una vespa que li puja pel bra. No... estiguis quieta.

La li va espantar duna forma que results convincent, tot dient:

Apa, ja s fora! Oh, grcies. Hi ha moltes vespes aquest estiu. Si, suposo que s la calor. A qui estem esperant, ho

sap? No en tinc la ms mnima idea. Aleshores es va

sentir el fort i perllongant xiulet dun tren que sestava acostant. En Lombard va dir: Ara deu ser el tren.

2 A la sortida de landana, hi aparegu un home dedat, alt, i daspecte marcial. Portava el cabell gris molt curt i un bigoti molt ben retallat. El seu maleter, que caminava amb inseguretat sota el pes de la slida maleta de pell, va assenyalar Miss Vera i en Lombard. La jove va avanar a lencontre del nou vingut amb aire competent, i digu: Sc la secretria de Mrs. Owen. Hi ha un cotxe esperant-vos. I va afegir: Li presento Mr. Lombard.

20

Els seus ulls dun blau descolorit, aguts malgrat la seva edat, mesuraren en Lombard. Per un moment shi reflect aquest judici... si hi hagus hagut alg que lhagus pogut llegir: Un jove atractiu. Hi ha alguna cosa en ell, per, que no acaba de ser del tot satisfactria... Tots tres pujaren al taxi que els estava esperant. Van passar pels carrers ensonyats del petit Oakbrigde i van continuar aproximadament una milla per la carretera principal de Plymouth. Desprs sendinsaren per un laberint de camins venals verds, estrets i costeruts. No conec pas gens aquesta part de Devon va dir el general Macarthur. Jo tinc el meu petit habitacle a East Devon... just arran de la lnea divisria del comtat de Dorset. Aix s realment molt bonic va dir Miss Vera. Els turons i la terra vermella, i tot tan verd i amb aquest aspecte tan exuberant. En Philip Lombard digu en un to crtic:

s una mica tancat aix... a mi magraden els espais oberts. Que puguis veure qu hi ha ms enll...

Mimagino que vost ha corregut una mica de mn, oi? va dir-li el general Macarthur.

En Lombard es va arronsar despatlles i va dir en un to suficient:

He voltat per aqu i per all, senyor. Aleshores va pensar: Ara em dir si sc prou gran

per haver anat a la Guerra. Aquesta gent gran sempre ho fa, aix.

El general Macarthur, per, no esment la Guerra. 3

Van enfilar-se per un tur molt dret i van baixar per un cam que feia ziga-zagues cap a Sticklehaven: tot just un grapat de casetes i una o dues barques de pescar ajagudes a la platja. A la llum del sol ponent van fruir de llur primera visi dIndian Island, que sorgia del mar

6

21

cap a la part sud. s molt allunyada de la costa va dir sorpresa

Miss Vera. Se lhavia imaginat diferent, prxima al litoral i

coronada amb una bonica casa blanca. No hi havia cap casa visible, per, noms es veia la vigorosa silueta del penyal, que recordava lleugerament el cap dun indi gegant. Tenia quelcom de sinistre. Va sentir un lleuger calfred.

Davant dun petit hostal anonamenat Les Set Estrelles, hi havia tres persones assegudes: la figura madura i carregada despatlles del jutge, la silueta ben dreta de Miss Brent, i una tercera persona... ,un home corpulent i brusc que va avanar cap a ells i va presentar-se.

Hem pensat que fora millor que els esperssimva dir. Farem el viatge plegats. Permetin que em presenti. Em dic Davis. Sc de Natal, de Sud-frica; aquella s la meva ciutat natal, ha, ha! i es pos a riure.

El jutge Mr. Wargrave el fit amb autntica antipatia. Semblava tenir ganes de poder desallotjar la sala. Miss Emily Brent no estava pas gens segura que li agrads la gent de les colnies.

Hi ha alg de vosts que desitgi fer una mossegada abans dembarcar? -va preguntar Mr. Davis hospitalari.

Com que ning no va fer cap resposta afirmativa, Mr. Davis es va girar i aixecant un dit enlaire, va dir:

Aleshores no cal pas que ens deturem. El nostre bon amfitri i la nostra bona amfitriona ens esperen.

Si ell ho hagus pogut veure, shauria adonat que una curiosa reserva sempar dels altres membres del grup. Semblava com si lesment de llur amfitri i de llur amfitriona hagus tingut sobre els hostes un curis efecte paralitzant.

En resposta al senyal que havia fet en Davis, duna paret que hi havia all prop sen separ un home que hi

22

estava recolzat i sacost al grup. El seu pas bambolejant mostrava ben clarament que era un home de mar. Tenia la cara colrada i els seus ulls foscos tenien una expressi una mica evasiva. Parlava en una veu suau amb accent de Devon.

Estan llestos per marxar cap al lilla, senyores i senyors? Hi ha uns altres dos senyors que venen en cotxe, per Mr. Owen ha dit que no calia que els esperssim ja que no se sap amb exactitud quan pot ser que arribin.

Tothom es pos dret. El guia els condu per. una petita escullera. Ran descullera hi havia preparada una embarcaci. Emily Brent digu:

s un vaixell molt petit. Lamo de lembarcaci va dir persuasiu: Aix s una nau molt bona, senyora. Podrem anar

a Plymouth en un tres i no res. Som molta gent va dir en un to sec el jutge Mr.

Wargrave. Hi podria anar el doble de gent, senyor. No hi veig cap tipus de problema. El temps s

magnfic... i no hi ha gens de mar grossa va dir en Philip Lombard amb la seva veu tranquilla i agradable.

Encara que no les tenia totes, Miss Brent va permetre que lajudessin a pujar a lembarcaci. Els altres feren el mateix. La gent del grup encara no confraternitzava. Semblava com si tothom se sents desconcentrat pels altres membres.

Eren a punt de salpar i tot duna el barquer es va parar en sec amb el croc per a separar i acostar lembarcaci a la m. Per la costeruda pista que descendia fins al poble, estava baixant un cotxe. Un vehicle tan enormement poders, tan superlativament bonic, que tenia tot laspecte dsser una aparici. Al volant shi asseia un jove, el cabell del qual voleiava cap enrere a causa del vent. En la resplendor de la llum vespertina, no semblava pas un home sin ms aviat un du jove, un Du-Heroi sortit dalguna saga nrdica.

6

23

Aleshores va fer sonar el clxon i una muni destrepitosos sons va ressonar des de totes les roques de la badia. Era un moment fantstic. En aquell instant, lAntony Marston semblava ser alguna cosa ms que un sser mortal. Ms endavant, ms dun dels presents va recordar-lo, aquell instant.

4

En Fred Narracott estava assegut al costat del motor i pensava que tot all era un conjunt de gent ben estranya. No tenien res a veure amb la idea que shavia fet de com serien els invitats de Mr. Owen. Esperava alguna cosa de ms categoria. Esperava senyores molt mudades i senyors amb tot de conjunts per anar amb iot, i que tots serien molt rics i amb aparena de gent important.

No sassemblaven pas gens a les persones que congregava Mr. Elmer Robson. En els llavis den Fred Narracott aparegu un lleuger somriure en recordar els hostes del milionari... Escolteu, all s que eren invitats de deb... i la quantitat de beguda que arribaven a engolir!

Aquest Mr. Owen deu ser un tipus de senyor molt diferent. El curis del cas, va pensar en Fred, era que encara no havia pogut veure Mr. Owen... ni tampoc la seva esposa. Mai no havia vingut, no. Tot ho encarregava i ho pagava aquest Mr. Morris. Les instruccions les donaven sempre ben clares i pagaven de seguida, per tot i aix, la cosa era ben estranya. Els diaris deien que hi havia alguna mena de misteri amb Mr. Owen. En Narracott hi estava dacord.

Desprs de tot, potser havia estat Miss Grabrielle Turl qui havia comprat lilla. Aquesta teoria, per, la va deixar crrer quan es va fixar en els seus passatgers. No... cap daquests no semblava pas que pogus tenir cap mena de coneixena amb una estrella de cinema.

Aleshores va fer-sen un resum desapassionat. Una

24

vella conca... del tipus agre... les coneixia prou b aquestes. Shi jugaria qualsevol cosa que era una bruixa. Un vell militar... un tipus ben b de lexrcit, pel seu aspecte. Una jove atractiva... per del tipus com, sense atractiu sexual... sense res de Hollywood en ella. Aquell senyor brusc i alegre...no era cap senyor de deb. Un comerciant jubilat, aix s el que era, va pensar en Fred Narracott. Laltre senyor, el prim, amb cara de passar gana i amb aquells ulls amatents, era un home estrany, s que ho era, s. Aquest s que podia tenir-hi alguna cosa a veure amb el cinema.

No, en el vaixell noms hi havia un passatger que results satisfactori. Aquell darrer senyor que havia arribat en cotxe (i quin cotxe! un cotxe com aquell no shavia vist mai a Sticklehaven fins a aquell moment. Devia de valer un bon grapat de diners, un cotxe aix). Era una persona com calia. Havia nascut per a tenir diners, s senyor. Si tots els altres haguessin estat com ell, aleshores ho hauria ents...

Era una cosa fora estranya, quan un hi pensava; i tot era ben estrany, ben estrany...

5

El vaixell va anar rodejant el penyal deixant, al seu pas, un solc daigua agitada. Ara, per fi, es va veure la casa. La part sud de lilla era molt diferent. Feia una baixada suau fins a ran de mar. All hi havia la casa, mirava cap al sud... era baixa, quadrada i daparena moderna, amb tot de finestres rodones que deixaven passar molta llum. Una casa apassionant... una casa que justificava tot el que hom nesperava!

En Fred Narracott va parar el motor; aleshores es va ficar, amb suavitat per una entrada natural que hi havia entre les roques.

Deu ser molt difcil de desembarcar-hi quan fa mal temps va dir de cop i volta en Philip Lombard.

Quan bufa el vent del sud-est, no shi pot pas

6

25

desembarcar, a Indian Island. De vegades queda allada durant una setmana o ms va dir en Fred Narracott en un to festiu.

La Vera Claythorne va pensar: Labastiment de lilla deu fer-se molt difcil. Aix s el pitjor que t una illa. I els problemes domstics amonen tant.

El petit vaixell va fregar les roques. En Fred Narracott va saltar de lembarcaci i tant ell com en Lombard es van posar a ajudar els altres a sortir-ne. En Narracott va lligar la petita nau a una anella que hi havia a la roca i van desembarcar. Tot seguit van comenar a pujar els graons que hom havia tallat en el penyal.

Ah, un indret delicis! va dir el general Macarthur. Per se sentia neguits. All era una mena dindret terriblement estrany.

Quan tot el grup va haver pujat les escales i va arribar a la terrassa superior, els nims sels reviscolaren. Al portal obert de la casa, els esperava un majordom correctament vestit; en el seu posat solemne hi havia alguna cosa que els va tranquillitzar. Per altra banda, la casa en si era realment dall ms atractiva, i la vista que hom podia fruir des de la terrassa era magnfica...

El majordom avan cap a ells fent una lleugera inclinaci. Era un home alt i esprimatxat, amb el cabell gris, i semblava molt respectable.

Tenen la bondat de venir per aqu? va dir. En lampli sal hi havia tot de begudes preparades.

Hi havia fileres dampolles. LAnthony Marston es va sentir una nuca alleujat. Havia estat rumiant que lot all era la mar destrany. No nhi havia cap de la seva espcie! Qu podia haver estat pensant en Bagder quan el va ficar en una cosa aix? Les begudes, per, estaven fora b. I a ms hi havia molt de gel.

Qu estava dient el majordom aquest? Mr Owen... shavia retardat, dissortadament... no podria arribar fins a dem. Tenia instruccions... tot el que els fes falta...

26

desitjaven pujar a les seves habitacions? El sopar se serviria a les 8 en punt.

6

Vera va seguir Mrs. Rogers escales amunt. Aquesta va obrir la porta que hi havia al final del passads i Vera va penetrar en una cambra deliciosa amb una finestrassa que donava de ple sobre el mar i una altra que mirava cap a lest. En veure-ho tot va fer a linstant una exclamaci de plaer.

Espero que li hagin portat totes les seves coses, senyoreta estava dient Mrs. Rogers.

Vera es va tombar. Li havien pujat lequipatge i li lhavien desfet. En una part de lhabitaci hi havia una porta oberta que deixava veure una sala de bany enrajolada blau clar.

S, em sembla que hi s tot es va apressar a contestar. Far sonar la campaneta si vol alguna altra cosa, senyoreta?

Mrs. Rogers tenia una veu montona i mancada dexpressi. La Vera se la va mirar encuriosida. Quina dona ms esblanqueda, sembla un espectre sense sang! T un aire molt respectable, amb el seu cabell pentinat enrere i el seu vestit negre. I quins ulls ms clars i ms estranys que t, movent-se-li tothora daqu cap all.

Vera va pensar: Sembla que estigui espantada de la seva prpia ombra. Si, aix mateix... espantada! Semblava una dona que anava pel mn morta de por... Una esgarrifana va recrrer la jove de dalt a baix. De qu dimonis tenia por aquesta dona?

Sc la secretria de Mrs. Owen. Suposo que ja ho sap, oi? va dir-li en un to afable.

No, senyoreta, jo no s res. Noms tinc una llista amb els noms dunes senyores i duns senyors i les habitacions que sels han assignat va dir Mrs. Rogers.

No li ha parlat de mi Mrs. Owen? va preguntar

6

27

la Vera No lhe vist Mrs. Owen; encara no lhe vist. Noms

fa dos dies que som aqu. Quina gent ms extraordinria, aquests Owens, va

pensar la Vera. I en veu alta digu: Quant de servei hi ha aqu? Noms en Rogers i jo, senyoreta. La noia va arrufar les celles. Vuit persones aqu a

dins deu amb lamfitri i lamfitriona i noms un matrimoni per a ocupar-sen.

Jo sc una bona cuinera i en Rogers dna un cop de m a tot arreu va dir Mrs. Rogers. El que jo no sabia, per descomptat, s que hi havia dhaver tnt de personal.

Per, sen podr sortir? pregunt la Vera. Oh, s, senyoreta, men podr sortir. Si hi ha

dhaver sovint uns grups de gom tan grans, potser Mrs. Owen agafar personal extra per a ajudar-me.

Espero que s va dir la Vera. Mrs. Rogers va donar mitja volta i sen va anar. Els

seus peus es movien per terra silenciosament. Va desaparixer de lhabitaci com una ombra.

La Vera sen va anar cap a la finestra i es va asseure en un seient que hi havia al costat. Es trobava una xic inquieta. Ben mirat, tot era una mica estrany. Labsncia dels Owens, Mrs. Rogers, pllida com un mena desperit. I els hostes! S, els hostes tamb eren estranys. Un assortiment de gent ben estranya. La noia va pensar: Magradaria dhaver pogut conixer els Owens... magradaria saber com sn.

Es va aixecar i es va posar a caminar desassossegadament per lhabitaci. Una habitaci perfecta i decorada, en la seva totalitat, en un estil modern. Sobre el terra de parquet lluent, hi havia catifes dun color blanc trencat, les parets tenien colors suaus i hi havia un mirall molt gran tot voltat de llums. A la lleixa de la llar de foc no hi havia cap adornament tret

28

dun enorme bloc de marbre blanc amb forma ds; una pea descultura moderna que duia un rellotge incrustat. Penjat directament a sobre, hi havia, en un marc de cromat resplendent, un gran pergam quadrat amb... un poema.

Es va parar davant de la llar de foc i el va llegir. Era una can infantil que ella recordava dels seus dies de collegiala:

Deu indiets se nanaren a sopar; Un dells es va ennuegar i aleshores en quedaren nou. Nou indiets es quedaren desperts fins molt tard; Un dells es va adormir i aleshores en quedaren vuit. Vuit indiets viatjaven per Devon; Un dells va dir que ihi aturaria i aleshores en

quedaren set. Set indiets tallaven fusta; Un dells es va tallar en dos bocins i aleshores en

quedaren sis. Sis indiets jugaven amb un rusc; Un abellot en va picar un i aleshores en quedaren

cinc. Cinc indiets estudiaven lleis; Un dells va ingressar al Tribunal i aleshores en

quedaren quatre. Quatre indiets se nanaven cap al mar; Una arengada vermella sen va empassar un i

aleshores [en quedaren tres.

Tres indiets passejaven pel Zoo; Un s en va abraar un i aleshores en quedaren dos. Dos indiets sassegueren al sol; Un dells va acabar fregit i aleshores en qued un. Un indiet es qued tot sol; va agafar i es va penjar i aleshores no en qued cap. Vera va somriure. s clar! Aix era Indian Island!

Es va tornar a asseure al costat de la finestra que mirava cap al mar. Que nera de gran el mar! Des daqu no es veia gens de terra enlloc... una gran extensi daigua

6

29

blava i ondulant sota el sol de la tarda, i cap altra cosa. El mar... avui pacfic i de vegades tan cruel... El mar

que tarrossegava cap a les seves profunditats. Ofegat... Trobat ofegat... Ofegat en la mar... Ofegat-ofegat- ofegat... No, no volia recordar... No ho recordaria! Tot all shavia acabat.

7

El doctor Armstrong va arribar a Indian Island just en el moment en qu el sol se submergia a dins del mar. Durant la travessia havia estat parlant amb el patr de lembarcaci; un home del pas. Tenia ganes de saber alguna cosa sobre els propietaris dIndian Island, per aquest Narracott semblava curiosament mal informat, o potser no tenia ganes de parlar. El doctor Armstrong, per tant, va decidir canviar de tema i es va posar a parlar del temps i de la pesca.

Estava cansat desprs del llarg viatge que havia fet en cotxe. Li feien mal els ulls. Quan es condua cap a loest, el sol donava de ple a la cara. S, estava molt cansat. El mar i tranquillitat total... vet aqu el que li feia falta. Li agradaria de deb, de prendres unes vacances ben llargues. Per no ho podia pas fer. Per descomptat que des dun punt de vista financer s que ho podia fer, per no podia pas abandonar el consultori. Avui en dia aviat toblidaven. No, ara havia arribat all on volia arribar, havia de continuar posant tota la carn a la graella. Aleshores va pensar: Tot i aix, aquesta nit em far lefecte que no haig de tornar al consultori... que he acabat per sempre ms amb Londres i amb Harley Street, i amb tota la resta.

Una illa tenia quelcom de mgic... la mateixa paraula ja suggeria la fantasia. Hi perdies el contacte amb el mn... una illa era un mn en si mateixa. Un mn, ves a saber, del qual podries no tornar-ne mai ms. Aleshores va pensar: Estic deixant la meva vida de cada dia darrere meu.

30

I somrient-se a si mateix, va comenar a fer plans, uns plans fantstics per a lesvenidor. Encara anava somrient mentre pujava les escales tallades a la roca.

A la terrassa hi havia un senyor gran assegut en una cadira i la seva fesomia va resultar vagament familiar al doctor Armstrong. On havia vist aquella cara de granota, aquell coll de tortuga, aquella figura encorbada... s, i aquells ulls clars, petits i astuts? I tant!... si era el vell Wargrave. Un cop va haver de fer una declaraci en presncia seva. Sempre semblava que estava mig adormit, per quan es tractava de discutir algun aspecte de la llei, filava ms prim que ning. Tenia un gran poder damunt del jurat... es deia que en qualsevol moment podia aconseguir fer-los decidir all que ell ja havia decidit. Els havia arrencat una o dues sentncies gens usuals. Un jutge dels que els feien penjar, deien alguns.

Ves quin indret ms estrany per trobar-mel.., justament aqu, i mira que narriba a ser de gran el mn.

8 El jutge Mr. Wargrave va pensar: LArmstrong?

Recordo haver-lo vist a la tribuna dels testimonis. Molt correcte i caut. Tots els doctors sn uns enzes acabats. Els de Harley Street, per, sn els pitjors de tots. I es va recrear recordant amb malvolena, una entrevista que havia tingut en aquell mateix carrer amb un personatge que era un llagoter acabat. Al sal hi ha les begudes va grunyir en veu alta.

He danar a saludar lamfitri i lamfitriona va dir el doctor Armstrong.

El jutge Mr. Wargrave va tornar a tancar els ulls, la qual cosa li don decididament laspecte dun rptil, i va dir:

No podr pas fer-ho. Per qu? va exclamar sobresaltat el doctor

Armstrong.

6

31

No hi sn, ni lamfitri ni lamfitriona. Una situaci ben curiosa. No lentenc, aquesta casa.

El doctor Armstrong va fitar-lo llarga estona. Quan es creia que el vell ja shavia endormiscat, en Wargrave, tot duna, va dir:

Coneix Constance Culmington? Mm... no, em sembla que no. No t importancia va dir el jutge, s una

senyora molt nebulosa... amb una escriptura prcticament illegible. Ara mateix mestava preguntant si no mhauria equivocat de lloc.

El doctor Armstrong va fer que no amb el cap i va seguir cap a la casa.

El jutge Mr. Wargrave va reflexionar sobre lassumpte de Miss Constance Culmington. No ten podies pas refiar, com de totes les dones. El seu pensament va volar cap a les dues dones que hi havia a la casa, aquella soltera tan gran, de boca hermtica, i la noia jove. Aquella noia jove no li mereixia pas cap mena dinters; debia ser una mossa daquelles que no donen cap importncia a res. No, nhi havia tres, de dones, si comptvem aquesta Rogers. Un personatge estrany, semblava morta de por. Una parella respectable, per, que sabia fer la feina.

Com que en Rogers, en aquell moment, va venir cap a la terrassa, el jutge li va preguntar:

Sap si sespera que arribi Lady Constance Culming- ton?

No, senyor, que jo spiga va contestar en Rogers fitant el jutge.

El jutge va aixecar les celles. Per noms va remugar. En Wargrave va pensar: Indian Island, oi? Una influncia no gens bona.

9

LAnthony Marston era al bany. Sho estava passant dall ms b, dins de laigua, rodejat de baf. Tenia els

32

membres enrampats de tant conduir. Al cap se li entretenien ben poc els pensaments. LAnthony era una persona amant de les sensacions... i de lacci. Sacostumava a dir: He de fer aix i aix altre i aleshores sho treia completament del cap.

Laigua calenta amb molt de vapor... els seus membres cansats... daqu una mica safaitaria... un cctel... el sopar... I desprs?

10

Mr. Blore sestava fent el nus de la corbata. No hi entenia pas gaire daquestes coses. Feia bon aspecte? Li semblava que s. Ning no havia estat all que sen diu cordial amb ell... Era ben curiosa la manera en qu sullaven els uns als altres; era com si sabessin... B, aquest assumpte era cosa seva ara.

No volia pas potinejar la feina que havia de fer. Es va mirar la can infantil que hi havia emmarcada a sobre de la lleixa de la llar de foc. Hi queda b aix, aqu!

Aleshores va pensar: Recordo aquesta illa quan jo era una criatura. Mai no mhauria pensat que hauria de fer aquest tipus de feina en una casa daquesta illa. Potser s bo que un no pugui preveure el futur...

11

El general Macarthur estava pensatiu, capficat. Malet sigui, tot aix era terriblement estrany! No

sassemblava pas gens a all que li havien fet esperar... Li faria falta ben poca cosa per donar qualsevulla excusa i anar- sen... Ho deixaria crrer tot... La motora, per, se nhavia tornat a terra ferma. Shauria de quedar, doncs.

Aquest xicot, en Lombard, per exemple, era un tipus ben estrany.

No era pas com calia. Juraria que no.

12 Quan va sonar el gong, en Philip Lombard va sortir

de la seva cambra i sen va anar cap al final de les

6

33

escales. Es movia com una pantera: amb suavitat, sense fer soroll. Ell ja tenia alguna cosa de pantera. Era un animal de presa... agradable a la vista. Somrient-se a si mateix, es va dir: Una setmana, oi?

Pensava passar-se-la b aquella setmana.

13 En la seva habitaci, vestida de seda negra i a punt

per al sopar, Miss Emily Brent llegia la Bblia. Els seus llavis anaven formant aquestes paraules, mentre les llegia al llibre:

Els pagans sn enfonsats en el pou que ells mateixos han cavat; en la xarxa que han parat, shi ha enganxat llur propi peu. El Senyor s conegut pels judicis que executa: els malvats cauen en els paranys que han fet amb llurs prpies mans. Els malvats seran llanats a linfern.

Va prmer encara ms els llavis i va tancar la Bblia. Aixecant-se, va posar-se al coll una agulla muntada

amb una pedra i va baixar a sopar. 3 El sopar sestava acabant. El menjar havia estat bo,

el vi perfecte. En Rogers en sabia, de servir. Tothom es trobava ms animat. Havien comenat a

parlar-se els uns als altres amb ms llibertat i amb ms intimitat. El jutge Mr. Wargrave, endolcit per lexcellent vi dOporto, estava resultant divertit, dins de la seva lnea custica; el doctor Armstrong i en Tony Marston se lestaven escoltant. Miss Brent conversava amb el general Macarthur; havien descobert que tenien alguns amics comuns. La Vera Claythorne estava fent una srie de preguntes intel- ligents a Mr. Davis sobre Sud-frica.

Mr. Davis tocava lassumpte amb molta

34

desimboltura. En Lombard seguia la conversa. Un o dos cops va aixecar rpidament la vista i els seus ulls es concentraren en alguna cosa. De tant en tant feia tot de llambregades per la taula bo i estudiant cadascun dels altres.

Sn ben singulars aquestes coses, oi? va dir tot duna lAnthony Marston.

En el centre de la rodona taula i a sobre dun pedestal de vidre circular hi havia unes quantes figuretes de porcellana.

Indis va fer en Tony Indian Island. Suposo que s aquesta la idea.

La Vera es va tirar endavant. Vegem. Quants nhi ha? Deu? Si, nhi ha deu. Que divertit! va exclamar la Vera. Suposo

que sn els deu indiets de la can infantil. A la meva habitaci hi ha aquesta can emmarcada i penjada a sobre de la lleixa de la llar de foc.

En la meva habitaci tamb va dir en Lombard. I en la meva. I en la meva. Tothom es va afegir al cor de veus. La Vera va dir: s una idea divertida, oi que s? El jutge Mr. Wargrave va grunyir: Del tot infantil. I es va servir un altre Oporto. Miss Emily Brent es va mirar la Vera Claythorne.

La Vera Claythorne es va mirar Miss Brent. Les dues dones es van posar dretes. En el sal, les finestres de doble portic estaven obertes de bat a bat; a sota hi havia la terrassa des don arribava el so del mar que remugava contra les roques. Miss Emily Brent va dir:

Quin so ms agradable. Jo lodio va dir Vera secament. Els ulls de Miss Brent la van mirar sorpresos. La

Vera va enrogir i va dir ms assossegada:

6

35

No crec pas que aquest indret sigui gaire agradable en cas de tempesta.

Miss Emily Brent tamb ho veia aix. Estic segura que a lhivern deuen tancar la casa va dir. Per comenar, segurament que no

saconseguiria ni trobar servents que shi vulguessin estar.

Ja deu ser prou difcil, sempre de trobar-ne va mormolar la Vera.

Mrs. Oliver ha estat prou de sort de poder trobar aquesta parella. La dona s una bona cuinera va dir Miss Emily Brent.

La Vera va pensar: Sembla mentida com entn sempre malament els noms la gent gran, i va respondre:

S, jo tamb crec de deb que Mrs. Owen ha tingut molta sort.

Miss Emily Brent va treure un boc de brodat de la seva bossa. Quan anava a enfilar lagulla, es va aturar i va dir en un to sec:

Owen? Ha dit Owen? S En tota la meva vida no he conegut mai ning que

es digus Owen va dir Miss Emily Brent en un to aspre.

La Vera se la va mirar fixament i va dir: B, per... No va poder acabar la seva frase ja que en aquell

moment es va obrir la porta i els homes es van anar acostant. Al darrera venia en Rogers amb la safata plena de cafs.

El jutge va venir cap all on eren i es va asseure al costat de Miss Emily Brent. LArmstrong es va aproximar a la Vera. En Tony Marston va seguir fins a la finestra que hi havia oberta. En Blore es va posar a estudiar amb ingnua sorpresa una estatueta de llaut, preguntant-se, potser, si les seves estrambtiques angularitats havien estat fetes pensant realment en una

36

figura femenina. El general Macarthur estava desquena a la lleixa de la llar de foc, estirant-se els pls del seu bigotet blanc. El sopar havia estat terriblement bo! Se sentia molt ms animat. En Lombard anava passant les pgines del Punch que, juntament amb daltres revistes, hi havia al damunt de la taula que es trobava arran de la paret.

En Rogers anava passant amb la safata dels cafs. El caf era bo... era realment concentrat i molt calent.

Tots els invitats havien sopat b. Estaven satisfets dells mateixos i de la vida. Les busques del rellotge van assenyalar un quart i cinc de deu. Tot era silenci; un silenci satisfet i confortable. La Veu trenc aquell silenci. Sense cap mena dadvertncia, inhumana, penetrant...

Senyores i senyors! Silenci, si us plau! Tothom tingu un ensurt. Van mirar al seu voltant...

es van mirar els uns als altres, i a les parets. Qui estava parlant?

La Veu va continuar; era una veu clara i forta. Sels fan aquestes acusacions: Edward George Armstrong: vost el dia 14 de mar del

1925 va causar la mort de Louisa Mary Clees. Emily Caroline Brent: el 5 de novembre del 1931,

vost fou responsable de la mort de Beatrice Taylor. William Henry Blore: vost caus la mort de James

Stephen Landor el 10 doctubre del 1928. Vera Elizabeth Claythorne: el dia 11 dagost del 1935,

vost va matar Cyril Ogilvie Hamilton. Philip Lombard: en una determinada data del mes de

febrer del 1932, vost fou culpable de la mort de vint-i-tres homes, membres duna tribu de lfrica occidental.

John Gordon Macarthur: el dia 4 de gener del 1917, vost va enviar deliberadament Arihur Richmond, amant dc la seva esposa. a la seva mort.

6

37

Anthony James Marston: vost el proppassatll4 de novembre ou culpable dc la mort dc John i Lucy tombes.

Thomas Rogers i Ethel Rogers: vosts el 6 de maig del 1929 van ocasionar la mort de Jennifer Brady.

Lawrence John Wargrave: vost el dia 10 de juny del 1930, fou culpable de la mort dEdward Seton.

Senyors acusats, tenen alguna cosa a dir en la seva de-fensa?

2

La Veu havia callat. Hi va haver un moment dun silenci petrificant i tot duna se sent un estrpit de por. En Rogers havia deixat caure la safata amb els cafs! Al mateix temps, des dalgun indret de fora del sal va arribar un xiscle i el so dun cop sord.

En Lombard va ser el primer que es va moure. Va saltar cap a la porta i la va obrir de cop. A fora, caiguda i feta una massa informe, hi havia Mrs. Rogers. En Lombard va cridar:

Marston LAnthony va crrer a ajudar-lo. Entre tots dos van aixecar la dona i van portar-la cap al sal. El doctor Armstrong va anar-hi rpidament. Els va ajudar a collocar-la sobre el sof, sinclin a sobre della i a continuaci digu rpidament:

No s res. Sha desmaiat i prou. Tornar en si en un moment.

En Lombard va dir a en Rogers: Vagi a buscar una mica de brandy. En Rogers, amb la cara pllida i les mans

tremoloses, va dir en veu baixa: S, senyor I va desaparixer rpidament del sal. Qui era el qui parlava? va cridar la Vera. On

era? Sonava... sonava... El general Macarthur va dir tot embarbussant-se: Qu hi passa, aqu? Quina broma pesada s

aquesta?

38

Les mans li tremolaven. Tenia les espatlles enfonsades. De sobte semblava que tingus deu anys ms.

En Blore sestava eixugant la cara amb un mocador. Noms el jutge Mr. Wargrave i Miss Brent semblaven haver roms comparativament impassibles. Miss Emily Brent estava asseguda amb lesquena ben dreta i el cap ben alt. A les seves dues galtes hi tenia unes taques rodones dun color pujat. El jutge seia amb el seu posat habitual, amb el cap enfonsat coll avall. Amb una m es gratava suaument lorella. Noms els ulls mostraven activitat, fent tot de llambregades pel sal; uns ulls desconcertats per en una alerta intelligent.

Fou novament en Lombard qui va actuar. Com que lArmstrong estava ocupat amb la dona que shavia des-maiat, en Lombard tenia altre cop les mans lliures per a prendre la iniciativa.

La veu? va dir. Ha sonat com si estigus en aquesta habitaci.

Qui ha estat? va cridar la Vera. Qui ha estat? No ha estat pas ning de nosaltres.

Tal com els ulls del jutge, els den Lombard tamb van passejar-se per lhabitaci. Van descansar un moment en la finestra oberta i en Philip va fer que no amb el cap, ben decidit. De sobte, els seus ulls es van illuminar. Va avanar rpidament cap a la porta que hi havia prop de la llar de foc; aquella porta duia a lhabitaci del costat.

Amb un gest rpid, va agafar-ne el pom i la va obrir de cop. Va passar a laltra habitaci i immediatament va fer una exclamaci de satisfacci.

Ah, vet aqu va dir. Els altres sapilonaren darrere seu. Noms Miss

Brent va romandre asseguda en la seva cadira, sola i amb lesquena ben recta.

Dins de laltra habitaci hi havia una taula que havia estat situada junt a la paret que donava al sal. A sobre de la taula, hi havia un gramfon; era un tipus de

6

39

gramfon antiquat amb una trompa molt gran. La boca de la trompa estava adossada a la paret i en Lombard, bo i enretirant-la cap a una banda, va assenyalar els llocs on shavia barrinat tres foradets a la paret, sense que es veiessin. Ajustant altre cop el gramfon, va collocar lagulla a sobre del disc i immediatament es va tornar a sentir:

Sels fan aquestes acusacions... La Vera va cridar: Apaguil! Apaguil! s horrible! En Lombard va obeir. Vull creure que es tracta duna broma de mal

gust, vergonyosa i despietada va dir el doctor Armstrong amb un sospir dalleujament.

La veu clara i prima del jutge Mr. Wargrave va mormolar:

Aix que vost pensa que s una broma, oi? El doctor sel va mirar fit a fit. Quina altra cosa podria ser? El jutge sacarici suaument el llavi superior amb la

seva m. En aquests moments, no estic en condicions de

donar la meva opini va dir. LAnthony Marston va interromprels bo i dient: Escoltin, hi ha una cosa que han oblidat. Qui

dimonis ha engegat aquest ftil? En Wargrave va mormolar: S, penso que aix ho hem de mirar desbrinar. Va comenar a passar cap al sal i els altres van

seguir al darrere. En Rogers acabava darribar amb un got de brandy.

Miss Brent estava inclinada sobre la forma gemegant de Mrs. Rogers. El seu marit es va esmunyir amb destresa per entre les dues dones.

Senyores, permetin que li parli. Ethel... Ethel... no

40

passa res. Escolta, que em sents? Calmat. Mrs. Rogers panteixava violentament. Els seus ulls,

uns ulls espantats, llambregaven una i altra vegada tot el seguit de cares que lenvoltaven. La veu den Rogers tenia un to de peremptorietat.

Calmat, Ethel. Ara ja es trobar b, Mrs. Rogers li deia el

doctor Armstrong tranquillitzadorament. Ha tingut un ensurt molt gros i prou.

Mhe desmaiat, senyor? digu. Si. Ha estat la Veu, aquesta veu esgarrifosa, semblava

que es tracts dun judici. La cara se li va tornar altre cop verda, i es va posar a

parpellejar. On s aquest brandy? va dir el doctor

Armstrong, en un to sec. En Rogers lhavia deixat a sobre duna tauleta. Alg

el va donar al doctor i ell es va inclinar sobre la dona que panteixava, bo i dient-li:

Beguis aix, Mrs. Rogers. Va beure-sho ennuegant-se una mica i esbufegant.

Lalcohol li va anar b. Els colors li van tornar a la cara. Ja em trobo b; Ha estat noms... que he tingut un

ensurt va dir. Oi tant que lha tingut. Tamb lhe tingut jo va

dir rpidament en Rogers. Tant, que mha fet caure la safata. Tot un munt de mentides amb molt mala intenci, aix s el que ha estat! Magradaria saber...

Hi hagu una interrupci. Noms era una tos... una tos- seta seca, per va servir per aturar de ple les seves exclamacions. Va ullar el jutge Mr. Wargrave, i aquest va tornar a estossegar. Desprs va dir:

Qui ha posat el disc en el gramfon? Ha estat vost, Rogers?

No sabia qu era. Davant de Du, juro que no sabia qu era, senyor. Si ho hagus sabut, mai no ho

6

41

hauria fet va exclamar Rogers. Aix probablement s cert va dir en un to sec.

Per ser millor que sexpliqui, Rogers. El majordom es va eixugar la cara amb un mocador

i va dir amb tota sinceritat: Noms feia que obeir ordres, senyor, i prou. Ordres de qui? De Mr. Owen. Vegem si ho entenc b, aix va dir el jutge Mr.

Wargrave. Quines eren les ordres de Mr. Owen... exactament?

Havia de posar una placa en el gramfon. La trobaria en un calaix i la meva muller havia dengegar el gramfon quan jo entrs al sal amb la safata de cafs.

Una histria ben extraordinria. s la veritat, senyor. Ho juro per Du, que s

veritat. No sabia pas qu era... ni per un moment. Hi havia un nom a sobre de la placa... Vaig creure que no era ms, que una pea musical va exclamar en Rogers.

En Wargrave va mirar a en Lombard. Hi havia cap ttol? En Lombard va fer que s amb el cap. Desprs va

somriure, ensenyant les seves dents blanques i incisives, i va dir:

Ben cert, senyor. Hi deia "El Cant del cigne"

3 El general Macarthur de sobte els va interrompre,

exclamant: Tot aix s absurd... absurd! Fer unes acusacions

com aquestes! Hem dactuar. Aquest Owen, sigui qui sigui...

Miss Emily Brent el va interrompre bo i dient, en un to sec:

Aix mateix, qui s? El jutge va interposar-shi parlant amb lautoritat

42

que li donava el fet dhaver-se passat tota una vida en els tribunals.

Aix s exactament el que hem desbrinar, amb molt de compte. Primer de tot suggeriria que vost Rogers ports la seva muller al llit. Desprs, torni.

S, senyor. Ja lajudo, Rogers va dir el doctor Armstrong. Recolzant-se en els dos homes, Mrs. Rogers va sortir

de lhabitaci amb passes vacillants. Quan sen van haver anat, en Tony Marston va dir:

A vost no ho s, per a mi no maniria malament una copa.

A mi tampoc va dir en Lombard. Vaig a veure si trobo alguna cosa per algun lloc

va dir en Tony. Va sortir de lhabitaci i al cap dun instant va

tornar. Ho he trobat tot a fora, en una safata, a punt per a

entrar-ho. En Tony Marston va deixar la seva crrega amb

molt de compte. Els minuts segents es van esmerar en servir les begudes. El general Macarthur va demanar un whisky sol i el jutge va fer el mateix. Tothom sadonava que necessitava un estimulant. Noms Miss Emily Brent va demanar un vas daigua, que li fou servit.

El doctor Armstrong va tornar a entrar a lhabitaci.

Es troba fora b va dir. Li he administrat un sedant. Qu sn aix, begudes? A mi tamb me nanir b una.

Alguns dels altres van repetir i una mica ms tard Rogers va tornar a entrar a lhabitaci. El jutge Mr. Wargrave es va fer crrec de la causa. El sal es va convertir en una sala de justcia improvisada. El jutge va dir:

Vegem Rogers, anem al fons de la qesti. Qui s aquest Mr. Owen?

6

43

En Rogers sel va mirar i digu: Lamo de tot aix, senyor. Aix ja em consta. El que jo vull que em digui, s

qu en sap vost daquest home. En Rogers va fer un gest negatiu amb el cap, bo i

dient: No puc dir-ne res, senyor. Veur, no lhe vist mai. A la sala hi hagu una lleugera commoci. El general

Macarthur va dir-li: No lha vist mai. Qu vol dir? Encara no fa ni una setmana que som aqu,

senyor; la meva muller i jo. Sens va llogar per carta, mitjanant una agncia, la Regina Agency de Plymouth.

En Blore va assentir amb el cap. Una empresa slida va avanar. T aquesta carta? va demanar en Wargrave. La carta llogant-nos? No, senyor. No me la vaig

guardar pas. Segueixi. Els van llogar, tal com diu, per carta. S, senyor. Havem darribar en un dia

determinat. Hi vam arribar. Tot estava en ordre, aqu. Hi havia molt de menjar i tot estava molt b. Noms calia que treure la pols i coses aix.

Qu va passar desprs? No res, senyor. Sens va manar tamb per

carta que preparssim tot dhabitacions per a una recepci, i en el correu dahir a la tarda vaig rebre una altra carta de Mr. Owen. Em deia que ni ell ni Mrs. Owen no podrien arribar a temps i que ho fssim tot tan b com pogussim, i en donva les instruccions sobre el sopar i el caf i sobre all de posar la placa en el gramfon.

Suposo que aquesta s que la deu tenir, oi? va dir secament el jutge.

S, senyor, la tinc aqu. Se la va treure de la butxaca i eljutge la hi va

prendre.

44

Hum! va fer. Lencapalament diu Ritz Hotel i s mecanografiada.

En Blore, amb un rpid moviment, es despla al costat seu.

Em permet que hi doni un cop dull? Amb una estrebada la hi va prendre de les mans i va

donar-hi un cop dull, bo i mormolant: Una mquina marca Coronation. Fora nova...

sense cap defecte. El paper de la marca Ensign... del tipus que es fa servir ms. Daix no en podr treure res. Podria haver-hi empremtes digitals, per ho dubto.

En Wargrave sel va mirar amb sobtada atenci. LAnthony Marston estava dret al costat den Blore, mirant per sobre de la seva espatlla.

T uns noms de fonts ben caprixosos, oi? Ulick Norman Owen. Quina tirallonga.

El vell jutge va dir amb un petit sobresalt: Li nestic agrat, Mr. Marston. Mha fet adonar

dun punt curis i suggestiu. Va mirar-se a tots els altres i projectant el coll cap

enfora com una tortuga enutjada, va dir: Crec que ha arribat el moment en qu tots

nosaltres compartim totes les informacions que tinguem. Crec que seria bo que tothom facilits tota la informaci que tingus respecte de lamo daquesta casa.

Va fer una pausa, i aleshores va continuar dient: Tots nosaltres som els seus invitats. Crec que fora

bo que cada un de nosaltres expliqus amb exactitud com s que ha estat invitat.

Hi hagu una petita pausa i aleshores Miss Emily Brent va parlar amb decisi.Hi ha una cosa molt peculiar en tot aix va dir. Jo vaig rebre una lletra amb una signatura que no era pas gens fcil de llegir. Donava entenent que es tractava duna senyora que vaig conixer en un determinat indret estiuenc, fa dos o tres anys. Em va semblar que hi deia o b Ogden, o b Oliver. Conec una Mrs. Oliver i tamb una Miss Ogden. Estic

6

45

ben segura, per, que no he conegut mai cap persona anomenada Owen, ni hi he tingut cap mena damistat.

T aquesta lletra, Miss Brent? va dir el jutge Mr. Wargrave.

Si, lanir a cercar per tal densenyar-la-li. Va sortir del sal i un moment desprs va tornar

amb una carta. El jutge la va llegir i va dir: Ja ho comeno a entendre... Miss Claythorne? La Vera explic les circumstncies en qu havia

aconseguit la seva feina de secretria. Desprs, el jutge va dir:

Marston? Vaig rebre un cable va dir lAnthony dun

company meu. En Bagder Berkely. Em va sorprendre perqu tenia idea que aquest bordegs se nhavia anat a Noruega. Em va dir que em deixs caure per aqu.

En Wargrave va tornar a assentir digu: Doctor Armstrong? A mi em van demanar que vingus des dun punt

de vista professional. Ja ho entenc. No havia conegut aquesta famlia,

anteriorment? No. A la carta hi mencionava un collega meu. Per tal de donar-hi versemblana... va dir el

jutge. S, i amb aquell collega suposo que en aquells moments no shi devia pas poder posar en contacte, oi?

B, doncs... no. En Lombard, que havia estat fitant en Blore, va dir

tot duna: Escolti, acabo de pensar que... El jutge va aixecar la m. Esperi un moment... Per, s que... Cada cosa al seu temps, Mr. Lombard. Ara estem

mirant desbrinar els motius pels quals ens trobem reunits aqu aquesta nit. General Macarthur?

El general, bo i estirant-se el bigoti, va mormolar:

46

Vaig rebre una carta daquest Owen en qu em parlava duns quants companys meus que vindrien aqu, i em demanava que lexcuss pel fet de no enviar-me una invitaci en regla. Ho sento, no em vaig guardar la carta.

Mr. Lombard? va dir en Wargrave. El cervell den Lombard havia estat rumiant. Havia

de donar-se a conixer, s o no? Va prendre una decisi i digu:

Una cosa per lestil. Una invitaci, la menci damics comuns... dacord, hi vaig picar. Vaig estripar la carta.

El jutge Mr. Wargrave va dirigir la seva atenci a Mr. Blore. Amb lndex es va donar uns copets al llavi superior, i la seva veu esdevingu perillosament corts.

Fa poc que hem viscut una experincia ms aviat inquietant. Una veu aparentment mancada de cos ens ha parlat a tots nosaltres citant-nos pel nostre nom i fent unes determinades i ben precises acusacions en contra nostre. Dintre de poc ens les haurem amb aquestes acusacions. En aquests moments, per, minteressa un aspecte secundari. Entre els noms que han estat donats, hi ha hagut el dun tal William Henry Blore. Per tot el que sabem, entre nosaltres no hi ha ning que es digui Blore. El nom de Davis, per, no ha estat esmentat. Qu ens en pot dir daix, Mr. Davis.

Sembla que he de descobrir el meu joc. Suposo que ser millor que admeti que el meu nom no s Davis va dir en Blore sorrudament.

Vost s en William Henry Blore? Aix mateix. I jo afegir una altra cosa va dir en Lombard.

No solament va amb un nom fals, Mr. Blore, sin que a ms aquesta nit mhe adonat que vost s un mentider de primera. Pretn haver nascut a Natal, a Sud-frica i jo estic disposat a jurar que vost no ha trepitjat Sud-frica en tota la seva vida.

6

47

Tots els ulls es dirigiren cap a Mr. Blore. Uns ulls irats i plens de sospites. LAnthony Marston va avanar un pas cap a ell, amb els punys tancats.

Vegem bandarra va dir, qu ens en diu de tot aix?

En Blore va tirar el cap enrere i va prmer les seves barres quadrades.

Pel que fa referncia a mi, sequivoquen, senyors va dir. Porto les meves credencials i les poden ben veure. Sc un ex-membre del Departament dInvestigaci Criminal. Estic al front duna agncia de detectius a Plymouth i vaig rebre lencrrec de fer aquesta feina.

Per part de qui? va preguntar Mr. Wargrave. Daquest Owen. Va adjuntar un gir postal molt

bonic i em va donar instruccions sobre qu volia que fes. Havia dafegir-me a aquest grup, simulant ser un invitat ms. Em va donar els noms de vosts. Els havia de vigilar a tots.

Li van donar cap ra? En Blore va dir amargament: Les joies de Mrs. Owen. Renoi amb Mrs. Owen!

No crec pas que existeixi aquesta persona. El jutge es va donar altra vegada uns copets al llavi

amb lndex; aquest cop, apreciativament. Crec que les seves conclusions sn encertades va

dir. Ulick Norman Owen! En la carta de Miss Brent, per b que la signatura del cognom sigui un gargot i prou, els noms de pila sn raonablement clars Una Nancy; en els dos casos, com veuran, les inicials sn les mateixes. Ulick Norman Owen Una Nancy Owen; en tots dos casos es converteixen en U.N. Owen. O fent-hi jugar una mica la fantasia, en UNKNOWN!1 1 Joc de paraules, a loriginal. Afegint les inicials UN al nom angls OWEN, sobt una paraula que pronunciada en aquell idioma recorda el vocable UNKNOWN, que en angls equival a UN DESCONEGUT. (Nota del traductor.)

48

Per aix s fantsticament... demencial! va dir cridant la Vera.

El jutge va assentir amb suavitat i digu: Oi tant, jo no tinc pas cap dubte que hem estat

invitats aqu per un dement probablement un boig perills i homicida.

4 Hi hagu uns moments de silenci; un silenci causat

pel descoratjament i pel desconcert. Desprs, la veu prima i clara del jutge va reprendre, un cop ms, el fil de la qesti.

Ara procedirem cap a letapa segent de la nostra investigaci. De primer, per, afegir a la llista les meves prpies credencials.

Va agafar una carta de la seva butxaca i la va llanar sobre la taula.

Aix pretn ser duna vella amiga meva: Lady Constance Culmington. Fa anys que no la veig. Sen va anar cap a lOrient. s exactament el tipus de carta vaga i incoherent que ella mescriuria; em demana amb insistncia que em trobi amb ella aqu i es refereix a lamfitri i a lamfitriona en els termes ms vagues que existeixen. Tal com observaran, es tracta de la mateixa tcnica. Noms ho dic perqu concorda amb laltra evidncia que tenim; de tota aquesta evidncia en sorgeix un punt interessant. Sigui qui sigui que ens hagi sedut perqu vingussim aqu, aquesta persona sap moltes coses nostres o sha pres la molstia de mirar de saber-les. Aquest individu, sigui qui sigui, t coneixement de la meva amistat amb Lady Constance... i est familiaritzat amb el seu estil espistolar. Sap unes quantes coses sobre els collegues del doctor Armstrong i sobre on paren actualment. Sap el sobrenom de lamic de Mr. Marston i la classe de telegrames que envia. T un coneixement exacte don era de vacances Miss Brent fa un parell

6

49

danys i del tipus de gent que hi va trobar. Ho sap tot sobre els antics companys del general Macarthur.

Va fer un pausa, i a continuaci va afegir: Com veuran, sap moltes coses. I a partir de tot all

que sap sobre nosaltres, ha fet unes determinades i ben precises acusacions.

Immediatament es desferm una autntica babel. Un feix de mentides maledes! Difamacions sn! va

cridar el general Macarthur. Aix s una iniquitat! va cridar Vera bo i

panteixant s horrors! Una mentida, una horrorosa mentida... no ho hem

fet aix; cap de nosaltres... va dir en Rogers amb la veu ronca.

No s pas qu pretn aquest boig del dimoni! va grunyir l'Anthony Marston.

La m alada del jutge Mr. Wargrave va calmar el tumult. Escollint amb molt de compte les seves paraules, va dir:

Vull dir-los una cosa. El nostre amic desconegut, macusa de la mort dun tal Edward Seton. Recordo en Seton perfectament b. Va comparixer davant meu en un judici que es va celebrar en el mes de juny de lany 1930. Se lacusava de la mort duna dona dedat avanada. Tingu una defensa molt bona i quan va prestar declaraci, va causar molt bona impressi al jurat. No obstant aix, dacord amb levidncia recollida era, amb tota certesa, culpable. Vaig fer una recapitulaci de tota aquesta evidncia i el jurat va acordar que el veredicte fos de culpabilitat. En pronunciar la seva sentncia de mort jo vaig coincidir amb el veredicte. Es va presentar una apellaci en qu es pretenia que shavien obtingut una srie dinformacions errnies. Lapellaci fou desestimada i lhome va ser convenientment executat. Vull que spiguen tots vosts que la meva conscincia est del tot tranquilla pel que fa a aquest assumpte. Vaig complir

50

amb el meu deure i res ms. Vaig pronunciar una sentncia de mort per a un assass que havia estat condemnat amb tota justcia.

Ara sen recordava, l'Armstrong. El cas Seton! El veredicte es va rebre amb una gran sorpresa. Durant els dies en qu se celebrava el judici, va coincidir amb en Matthews, del Consell Reial, en un restaurant on estava sopant. En Matthews estava molt segur de la seva innocncia.

No tinc cap mena de dubte sobre el veredicte. Labsoluci s prcticament segura.

Desprs va sentir els comentaris que es van fer: El jutge shavia posat duna manera frontal en contra seu. Havia fet canviar totalment dopini el jurat i aquest el va considerar culpable. Havia estat, per, una cosa legal. El vell Wargrave coneixia la llei. Semblava com si hagus tingut mania personal a lacusat. Tots aquests records van passar rpidament per la ment del doctor. Abans de tenir temps de considerar si la seva pregunta era prou assenyada, va demanar impulsivament:

El coneixia, vost, Mr. Wargrave a en Seton? Vull dir abans del judici.

Aquells ulls de rptil mig clucs, que tenia el jutge, sel miraren fit a fit. En una veu clara i freda, va dir:

jo no el coneixia en absolut a en Seton, abans del judici.

LArmstrong va pensar: Aquest tipus menteix; jo s que menteix.

2

La Vera Claythorne va parlar amb veu tremolosa. Magradaria parlar daquella criatura... den

Cyril Hamilton va dir. Jo era la seva institutriu. Li tenien prohibit que se nans lluny nedant. Un dia, quan jo estava distreta, es va escapar. Jo em vaig posar a nedar darrere seu... no vaig arribar-hi a temps... va ser terrible... per no va ser pas culpa meva. En la

6

51

investigaci que va portar a terme el jutge de primera instncia, aquest em va exonerar de tota culpabilitat. I la seva mare... es va portar tan b amb mi! Si ni tan sols ella no men consider culpable, per qu... shavia de dir aix tan espants? No s just... no ho s...

Li va sobrevenir una crisi nerviosa i es va posar a plorar amargament.

El general Macarthur li va donar uns copets a lesquena, bo i dient-li:

Au, vinga, no plori. Oi tant que no s cert. Aquest individu s un boig. Un boig! I sha ficat una idea fixa al cap! A ms, entn naps per cols.

Es va posar ben recte i va redrear les seves espatlles.

El millor s no fer-ne cap cas daquestes coses va cridar irat. No obstant aix, crec que el meu deure s de dir que no hi ha res de veritat, res, en all que sha dit sobre... daix... sobre el jove Arthur Richmond. En Richmond era un dels meus oficials. El vaig enviar a una missi de reconeixement i fou mort. Aix s una cosa corrent en temps de guerra. Vull dir que em sap molt de greu... aquesta infmia sobre la meva esposa. Era la millor dona del mn. Absolutament... era com la dona del Csar!

El general Macarthur es va asseure. Amb una m tremolosa es va estirar el bigoti. Lesfor que havia fet en parlar de tot aix, li havia resultat molt feixuc.

En Lombard va prendre la paraula. Tenia el posat divertit.

Pel que fa a aquells natius... va dir. Qu va passar? va preguntar en Marston. En Philip Lombard va fer una rialleta. El relat s del tot cert! Els vaig abandonar! Era

qesti de salvar la pell. Ens vam perdre en un indret despoblat. Jo i un parell ms vam agafar tot el menjar que hi havia i vam desaparixer.

El general Macarthur va dir severament:

52

Va abandonar els seus homes... i va deixar que es morissin de fam?

Suposo que no va ser ben b lacte que havia de fer un pukka sahib 2 va dir en Lombard, per salvar la pell s el deure primordial dun home. I als natius no els fa res morir, ho dic de deb. No sho prenen igual que ens ho prenem els europeus.

Vera va aixecar el rostre que havia enfonsat entre les seves mans, i mirant-sel fit a fit, va dir:

Va deixar que es... morissin? En Lombard va contestar: Vaig deixar que es morissin. Els seus ulls juganers es van mirar els ulls

horroritzats de la jove. Estic pensant que... John i Lucy Combes deuen ser

aquelles dues criatures que vaig atropellar prop de Cambridge. Una mala sort terrible va dir lAnthony Marston lentament, i en un to perplex.

Per a ells o per a vost? va dir cidament el jutge Mr. Wargrave.

B, estava pensant que... per a mi, per per descomptat que t ra, senyor, va ser una mala sort terrible per a ells. s clar que es va tractar purament dun accident. Van sortir corrents duna daquelles casetes. Em van retirar la llicncia durant un any. Una molstia terrible.

El doctor Armstrong va dir tot acalorat: Aix de crrer tant s molt dolent... molt dolent!

Els joves com ara vost sn un perill per a la comunitat. LAnthony es va arronsar despatlles i va dir: De velocitat nhi haur sempre. Aix s, les

carreteres angleses sn impossibles. No shi pot circular a una marxa decent.

Va mirar al seu entorn buscant el seu got, el va agafar de la taula, sen va anar cap a la tauleta auxiliar i

6

53

es va posar un altre whisky amb soda. Sense mirar enrere, va dir:

B, sigui com sigui, no va ser falta meva. Va ser purament un accident.

3

En Rogers, el criat, shavia estat humitejant els llavis i retorant-se les mans. En una veu baixa i deferent, digu:

Em permet dir una paraula, senyor? En Lombard va fer: Endavant, Rogers. En Rogers es va aclarir la veu i es va passar la

llengua, un cop ms, pels seus llavis ressecs. Hem estat esmentats, senyor, jo i Mrs. Rogers. I

una tal Miss Brady. No hi ha res de cert, en absolut, sobre tot aix, senyor. La meva muller i jo vam estar amb Miss Brady fins que va morir. Sempre va tenir molt poca salut, senyor, des del dia en qu vam arribar a casa seva. Aquella nit hi hagu una tempesta, senyor; la nit en qu es va posar tan malament. El telfon estava espatllat. No vam poder fer venir el doctor. Jo el vaig anar a buscar a peu, senyor, per va arribar massa tard. Vam fer tot el que vam poder per ella, senyor. Ens hi vam lliurar completament. Tothom els dir el mateix. Mai ning no ha pronunciat cap paraula en contra nostre. Cap ni una.

En Lombard es va mirar pensativament la cara daquell home, amb els seus tics nerviosos, els seus llavis ressecs i lespant que es llegia en els seus ulls. Va recordar lestrpit que va fer la safata quan li va caure a terra amb els cafs. Va pensar De deb?, per no ho va dir en veu alta.

En Blore va parlar, i va parlar daquella manera cordial per intimidatria i oficial que tenia.

Per quan va morir, els va tocar alguna coseta, oi? va dir.

54

En Rogers va adrear-se i va dir tot encarcarat: Miss Brady ens va deixar alguna cosa com a

herncia, en reconeixement dels nostres fidels serveis. Magradaria saber per qu no ho havia de fer?

En Lombard va dir: I de vost, Mr. Blore, que ens en diu? De mi? El seu nom tamb hi era a la llista. En Blore es va posar vermell. En Landor, vol dir? All va ser pel robatori del

banc; del London and Commercial. El jutge Mr. Wargrave es va bellugar en el seu seient

i va dir: Ho recordo. No men vaig pas ocupar, per

recordo el cas. En Landor va ser declarat culpable dacord amb levidncia que vost va proporcionar. Va ser vost loficial de la policia que es va encarregar del cas?

Vaig ser jo va contestar en Blore. En Landor va ser condemnat a cadena perptua i

va morir a Dartmoor un any desprs. Estava delicat de salut.

Era un malfactor. Va ser ell qui va deixar sense sentits el vigilant nocturn. Levidncia va ser ben clara en contra seu.

En Wargrave va dir lentament: Crec que el van felicitar per lhabilitat amb qu va

portar lafer. En Blore va dir sorrut: Em van ascendir. I en una veu pastosa, va afegir: Noms vaig fer que complir el meu deure. En Lombard va esclafir una riallada; una rialla feta

aix de sobte, molt sonora. Quina colla de gent ms amant dels seus deures i

ms respectuosa amb les lleis que sembla que som. Excloent- mhi a mi. I qu men diu de vost, doctor... i

6

55

del seu petit error professional? Una operaci illegal va ser, oi?

Miss Emily Brent lull amb profunda aversi i sen va separar una mica.

El doctor Armstrong, molt segur de si mateix, va bellugar el seu cap faceciosament.

No entenc res de res va dir. Quan sha pronunciat aquell nom, a mi no mha dit absolutament res. Quin nom ha dit... Clees? Close? No puc pas recordar haver tingut mai cap pacient que es digus aix, o que jo hagi tingut res a veure amb cap tipus de defunci. Per a mi tot aix resulta un veritable misteri. s clar que veig que es parla dalguna cosa de fa molts anys. Potser es podria tractar dalguna de les operacions que vaig fer a lhospital. Aquestes persones, moltes vegades venen massa tard. Aleshores, quan el pacient es mor, sempre es creuen que s culpa del cirurgi.

Va sospirar tot movent el cap negativament. Desprs, va pensar: Estava begut aix s el que va passar estava begut... I vaig operar! Tenia el nervis desfets les mans tremoloses. La vaig matar, ben cert que s. Pob