Diagnostic Comunitari Barri de Son Gotleu (Carlos Vecina)

Elaboració del contingut: Equip comunitari de Llevant Nord

Carlos Vecina Merchante

Sociòleg i coordinador de l‟estudi

Maria J. Estrades Valens

Treballadora Social

Pròleg i assessorament: Marco Marchioni

Col·laboradors audicions: Kendra Bermúdez Anderson

Omar Fernández de la Cigoña Sánchez

Maya Krawietz García

Jaume Socies Sabater

Víctor Eguriase Uwagba

Correcció lingüística: Servei d‟Assessorament Lingüístic

Ajuntament de Palma

Fotografia de portada: Víctor Eguriase Uwagba

ISBN: 978-84-1330-95267-43-6

Programa Comunitari

Responsable: Isabel Cortada Martín

Àrea de Benestar Social, Treball, Participació i Cultura

Ajuntament de Palma, Maig 2011

Participants als col·loquis

Agraïm a tots els participants la seva col·laboració en els col·loquis:

AMIPA C. P. Gabriel Valseca

Sra. Sarattu Eissem Sra. Milagros Martínez

Sra. Maria Luisa Mora

AMIPA C. P. Joan Capó

Sr. Aïssa Barkouki Sra. Silvia Gómez

AMIPA C.P. Es Pont

Sra. Elena Inglada Sr. Javier Homar

Sra. Pilar Prats Sr. Tomeu Mulet

Sra. Catalina Jordà Sra. Maria Sansó

Sra. Antonia Gayà Sr. Alfredo Servera

Sr. Xisco Jordà Sra. Gabriela Montserrat

Sr. Jaume García Sr. Tomeu Bauzà

AMIPA I.E.S Josep Sureda I Blanes

Sra. Mª Immaculada Serra Sra. Joana Garcías

Sr. Paco García Sra. Magdalena Lladó

Sr. Miquel Àngel Guerrero Sra. Maribel Taroncher

Sr. Joan Amengual Sra. Núria Marín

Sra. Ana Socías Sr. Hugo Senhousser

Àrea d'Educació, Igualtat i Drets Cívics

Sra. Mª Jesús López

Asociación Anambra Unida

Sr. Augustine Nnaemeka Sr. Joseph Okolie

Asociación Balear para el diálogo y la integración

Sr. Aïssa Barkouki

Asociación de Inmigrantes de Nigèria – Edo Adine

Sr. Monday Ezoba

Asociación de Inmigrantes Kayiraba

Sr. Kalilou Camara

Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares – Yapo

Sr. Dethe Faye

Asociación de Jubilados y Pensionistas Can Capes

Sra. Josefina Perete

Asociación de Mujeres Latinoamericanas

Sra. Maria Tixicuro

Asociación Fedde Kisal Fulbe

Sr. Sileye Sy

Asociación La Iniciativa

Sra. Mubaraka Sammoudi

Asociación Nigèria Unida

Sra. Philo Omoregie

Asociación Yoruba de las Islas Baleares

Sr. Gabson Omotuyi

Associació de Comerciants de Son Gotleu

Sr. Moisés Mora

Associació de veïnats Son Gotleu

Sra. Xisca Pons

Associació Gent Gran Son Gotleu

Sr. Josep Fuster

Biblioteca Pública Son Gotleu

Sr. Emilià Pàez

C.C. Corpus Christi

Sr. Joan Perelló Sra. Marga Requejo

C.P. Es Pont

Sra. Catalina Sbert Sra. Cristina San Juan

C.P. Gabriel Valseca

Sra. Asunción Gallardo

C.P. Joan Capó

Sra. Catalina Vadell

Càritas Diocesana de Mallorca

Sra. Bàrbara Picornell Sra. Catalina Mateu

Casal de Joves Migjorn

Sra. Aina Morell

Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu

Sr. Julian Moreno

Centre de Salut Son Gotleu

Sra. Aina Mascaró Sr. Edwin Puerto

Sra. Ana Belén Sr. Gabriel Lliteres

Sra. Beatriz Alonso Sra. Trinidad Planas

Sra. Damita Pérez

Centre de Serveis Socials Llevant Nord

Sra. Catalina Trobat Sr. Victor Eguriase

Sr. Jaume Socias Sra. Victoria Faidella

Sra. Kendra Bermudez

Centre Mater Misericordia

Sra. Magdalena Rosselló Sra. Maria Casesnoves

Centro Islámico Islas Baleares (Mesquita Atauhid)

Sr. Elarbi Haddouti

Ciber aula

Sra. Azucena Hidalgo Sra. Carmen Martínez

Club d'esplai Son Gotleu

Sr. Omar Fernández de la Cigoña

Comunitat de veïns Francesc Julià, 50

Sra. Candelaria Sánchez

Comunitat de veïns Pasaje 7 Picos, 2

Sr. Eulogio García Sra. Isabel Mercadal

Comunitat de veïns Santa Florentina, 51

Sr. Gabriel Castro


Sra. Gladys Ighedosa


Sra. Dolores Martínez Sra. Josefa Montoro

Sra. Esther Salazar Sra. Vicenta Martínez

Comunitat de veïns Tomàs Rullan, 60

Sra. Mª Encarna Segura

Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre)

Sr. Llorenç Coll Sra. Tonyi Bestard

Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves

Sra. Ana Leal

Fedderation of NigeriaCommunity Illes Balears

Sr. James Friday Sr. William Ude

I.E.S Josep Sureda I Blanes

Sra. Xisca Cardell

Igbo Progressive Association

Sr. Cyprian C. Odii

Iglesia Evangélica Filadelphia

Sr. José Amaya

IMFOF

Sr. Daniel del Valle Sra. Lourdes Santos

Sra. Gemma Montes Sra. Xisca Coll

Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig)

Sr. Kwasi Opoku Yeboah

Mezquita Ihsán

Sr. Aïssa Barkouki

Olive Park Association

Sr. Phillip Reuben Obiora

Parròquia Corpus Christi

Sr. Pep Henales Sr. Tomeu Tauler

Plataforma d’entitats i serveis Son Gotleu

Sr. Manel Perelló

Policia Local. Unitat Territorial de Llevant

Sr. Jesús Morro

Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu

Sr. Carlos Vecina

Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu

Sr. Tomeu Perales

Diagnòstic Comunitari: barri de Son Gotleu

7

PRESENTACIÓ

El model comunitari ha estat des de l‟inici d‟aquesta legislatura una clara aposta de la Regidoria de Benestar Social. La construcció del bé comú, la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, la convivència en una pau justa entre veïns i de la ciutadania en general, requereixen centrar les intervencions socials en el valor del col·lectiu com a amplificador de la capacitat dels individus de formar part activa en la construcció i la millora de la seva pròpia comunitat. Per tot això, amb l‟assessorament del Dr. Marco Marchioni, s‟ha realitzat un diagnòstic comunitari participatiu a Son Gotleu. A través d‟aquest diagnòstic arribam a conèixer de manera objectiva però també vivencial la zona en la qual vivim, com són les persones que l‟habiten, què necessitem, què tenim, com podem, junts, millorar-ho. Aquest és en definitiva el repte. Així doncs, les administracions públiques, tècnics i professionals d‟aquestes, agents socials, associacions, col·lectius i persones posen en comú i per tant comparteixen una informació necessària per a tots, que reforça la capacitat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Aquest és el treball que us presentam, fruit de l‟esforç dels equips comunitaris i de tota la quantitat de persones que voluntàriament hi han participat.. Estic segur que amb això haurem contribuït a fer Palma, la nostra ciutat, una mica millor. Eberhard Grosske Fiol Tinent de batlia i regidor de l‟Àrea de Benestar Social, Treball, Participació i Cultura

9

ÍNDEX

PRESENTACIÓ .......................................................................................................... 7

PRÒLEG .................................................................................................................. 11

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 13

1 UNA RESSENYA REFERENT A LA METODOLOGIA ...................................... 15

2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT .................................................... 17

2.1 Història del barri ......................................................................................... 17

2.2 Dades demogràfiques ................................................................................ 23

2.3 Entitats socials i agrupacions ..................................................................... 44

2.4 Economia ................................................................................................... 59

3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I

SITUACIONS DE NECESSITAT ....................................................................... 67

3.1 Mercat de treball ........................................................................................ 67

3.2 Situacions de necessitat ............................................................................. 74

3.3 Educació i recursos socioeducatius ......................................................... 100

3.4 Esports i espais lliures .............................................................................. 113

3.5 Salut ......................................................................................................... 120

4 SITUACIÓ PER GRUPS D‟EDAT ................................................................... 129

4.1 Infància ..................................................................................................... 129

4.2 Població jove ............................................................................................ 133

4.3 Població adulta ......................................................................................... 136

4.4 Població gran ........................................................................................... 141

5 HABITATGE I CONVIVÈNCIA A LES COMUNITATS ..................................... 147

5.1 Tipus d‟habitatge ...................................................................................... 148

5.2 Règim de tinença dels habitatges ............................................................ 149

5.3 Dimensions dels habitatges ..................................................................... 150

5.4 Cost de l‟habitatge.................................................................................... 150

5.5 L‟exclusió residencial i els problemes a les comunitats............................ 152

6 INICIATIVES I PROPOSTES .......................................................................... 171

6.1 Seguretat .................................................................................................. 171

6.2 Habitatge .................................................................................................. 172

6.3 Interacció social i població ....................................................................... 172

6.4 Neteja i compliment de normes ................................................................ 173

6.5 Infraestructures, mobiliari urbà ................................................................. 173

6.6 L‟actuació de l‟Ajuntament ....................................................................... 174

7 A MODE DE CONCLUSIÓ .............................................................................. 177

8 ANNEX 1: Resum d‟actuacions 2007 - 2011 ................................................... 185

9 ANNEX 2: taules de dades demogràfiques ..................................................... 191


11

PRÒLEG

Presentación del Estudio Comunitario.- Palma

Todo proceso de cambio y de mejora social de una realidad –en este caso, el barrio

en que vivimos o trabajamos- necesita conocer lo mejor posible esta realidad.

Teniendo este conocimiento podemos intentar mejorar lo existente.

Cuando hablamos de un „Estudio Comunitario‟ entendemos al mismo tiempo varias

cosas que intentamos reseñar de manera muy breve.

Primero decir que hoy en día existen mucha información (datos, estudios,

estadísticas, informes, etc.), pero están „dispersos‟ y contienen datos parciales o

sectoriales. Pero no existe una visión de conjunto que sea global y que, al mismo

tiempo, permita tener datos y conocimientos parciales. Por ello en el Estudio

Comunitario podrán encontrar datos y elementos de tipo general y global sobre la

comunidad en la que viven o trabajan, así como elementos e informaciones de los

diferentes sectores (el educativo, el sanitario, el cultural, el social, etc.) que tiene

mucha importancia para las familias.

Además, estos conocimientos parciales no están al alcance de todo el mundo. Con

el Estudio Comunitario intentamos superar estas dificultades y producir algo que

todo el mundo pueda utilizar: las administraciones, los servicios de todo tipo que

atienden a las demandas y necesidades de la población y, también, la ciudadanía.

En segundo lugar, el Estudio Comunitario reúne y combina los datos y estudios que

llamamos „objetivos‟ (es decir documentados y cuantificados, para tener datos

realistas y ciertos de una situación) con las aportaciones „subjetivas‟ de todas

aquellas personas –„testigos privilegiados‟- que pueden aportar elementos

importantes de comprensión de la realidad y que pueden ser personas que

administran y toman decisiones, técnicos y técnicas que trabajan con la ciudadanía y

representantes de la población, como dirigentes de asociaciones de todo tipo y

líderes sociales, etc.

Equip comunitari Llevant Nord

12

De esta manera se intenta, por una parte, hacer que el estudio sea participativo y,

por otra, que tenga en cuenta las aportaciones de la comunidad para que sea un

„retrato‟ real y vivo de la situación.

Si compartimos este conocimiento de la realidad, mañana podremos intentar

cambiarla y mejorarla.

Sólo nos queda decir que tenemos que difundir estos conocimientos al conjunto de

la población para que sean conocimientos que nos ayuden a participar y a

comprender mejor la realidad en la que vivimos o trabajamos. Los Encuentros

Comunitarios de estos días son un primer momento para la difusión de estos

conocimientos; pero tendremos que seguir haciéndolo para que todo el mundo que

quiera participar pueda utilizarlos, ya que estos conocimientos constituyen un

patrimonio colectivo y son el producto del trabajo de muchísimas personas a las que

agradecemos aquí su colaboración.

Mayo 2011

El asesor, Marco Marchioni


13

INTRODUCCIÓ

Aquest informe suposa la culminació del treball d‟investigació duit a terme al barri de

Son Gotleu (Palma) durant el curs 2010/11 i ofereix un diagnòstic comunitari fruit

d‟un doble procés: una primera fase va consistir a realitzar un estudi a partir de

l‟explotació de dades més objectives i quantitatives, que varen permetre elaborar

una monografia comunitària, i els resultats es varen presentar a entitats, serveis i

persones clau del barri; la segona fase fou el desenvolupament de les audicions o

col·loquis, seguint la metodologia del nostre assessor, Marco Marchioni. S‟han

realitzat 58 audicions per a recollir la visió, les inquietuds, les opinions i tot el que els

participants varen voler expressar sobre el barri on viuen o desenvolupen la seva

tasca professional.

Les aportacions s‟han separat per temes i una vegada que s‟han identificat aspectes

comuns s‟han integrat al document, juntament amb la part quantitativa. Així s‟ha

obtingut un document final que permet accedir a una descripció dels aspectes més

destacats de la comunitat i al mateix temps llegir el que en pensen els seus

protagonistes.

L‟estructura presenta un recorregut per diferents àmbits: comença pel naixement

mateix del barri, passa per dades demogràfiques, l‟associacionisme, la situació

econòmica i el mercat de treball, les particularitats de les situacions de necessitat,

educació, salut i habitatge, i finalment es parla d‟algunes propostes dels entrevistats,

fent una menció especial de la població per grups d‟edat (infància, joves, adults i

persones grans). Quan les dades són significatives es presenten distingint entre

dues zones del barri, la central i la perifèrica, i considerant així les diferències

sociourbanístiques del barri.

Per a acabar, s‟hi recull informació diversa, entre la qual una llista de les

intervencions duites a terme des de l‟Ajuntament durant el període 2007-11 (1r

trimestre) i un annex de taules demogràfiques destinat a les persones que vulguin

aprofundir una mica més en aquestes dades del barri.

Per a més informació sobre altres estudis es pot consultar al següent enllaç:

http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/observatori/informes/

http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/observatori/informes


15

1 UNA RESSENYA REFERENT A LA METODOLOGIA

Per al desenvolupament de la investigació s‟ha comptat amb l‟assessorament de

Marco Marchioni, seguint així la seva metodologia d‟intervenció per a generar un

procés comunitari. Respecte del procediment tècnic del diagnòstic, s‟han duit a

terme dues fases diferenciades.

La primera fase ha consistit en l‟anàlisi de les diferents dades quantitatives a les

quals s‟ha pogut tenir accés, utilitzant fonts secundàries i dades primàries

obtingudes ad hoc, a través del treball de camp de l‟equip comunitari i els seus

col·laboradors. Ha tingut lloc entre els mesos de setembre i octubre de 2010

finalitzant amb la redacció d‟un primer informe: Monografia comunitària: barri de Son

Gotleu i amb la presentació dels resultats als tres agents implicats: ciutadans

(representats a través d‟entitats i persones clau del barri), professionals tècnics i

representants de l‟Administració (local i autonòmica).

La segona fase, iniciada després de la presentació, ha consistit en la realització de

58 col·loquis o audicions, entre els mesos de gener i febrer de 2011, seguint la

metodologia del nostre assessor. S‟ha obtingut una gran quantitat de discursos rics

amb detalls i molt significatius, s‟ha fet una explotació qualitativa d‟aquestes

aportacions i s‟ha elaborat aquest diagnòstic final que integra la part quantitativa i la

qualitativa, resultat de les aportacions dels participats i l‟anàlisi dels tècnics

comunitaris. Amb la presentació d‟aquest estudi a la comunitat el mes de maig de

2011 es tanca una part del procés comunitari, per tal que posteriorment es puguin

posar en marxa diferents iniciatives, orientades a partir del diagnòstic participatiu.


17

2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT

Dins d‟aquest tema incloem els aspectes més generals que defineixen el context,

tals com la història del barri, les dades demogràfiques, els principals conjunts del

teixit associatiu i una aproximació a determinats aspectes econòmics de Son Gotleu.

2.1 Història del barri

Son Gotleu és un barri característic, fins i tot emblemàtic, dels que es construïren a

la dècada dels anys seixanta com a conseqüència de la forta immigració peninsular

que es va produir juntament amb el creixement econòmic i el boom turístic de

Mallorca. Actualment presenta algunes zones degradades, amb edificis força vells

que empitjoren la imatge cap a l‟exterior i influeixen negativament sobre

l‟autoconcepte d‟un barri i la seva població, fortament estigmatitzada per la resta de

la ciutat.

El barri se situa al nord de l‟eixample de la ciutat. Anteriorment, la zona estava

dedicada a l‟agricultura; al voltant d‟aquesta es trobaven les possessions de Son

Gotleu, Son Negre i Son Real. Eren unes terres molt bones per al cultiu, la qual cosa

va afavorir que, a Son Gotleu, hi perduràs bastants d‟anys una petita porció que

encara duia a terme aquesta dedicació, concretament a l‟espai on es troben ubicats

el Centre de Salut, un edifici d‟habitatges proper, el Casal de Barri i un solar, que

limita amb l‟autopista, utilitzat com a aparcament.

Carbonero i cols. (2001, 47) situen el fort impuls del sector turístic dels anys seixanta

i principis dels setanta com a factor desencadenant més important de les

desigualtats territorials actuals, conseqüència de l‟èxode rural de l‟interior de l‟illa cap

a la costa i la capital (Palma). A aquest fet, es va afegir la forta immigració peninsular

que arribava a Mallorca. Atesa principalment la necessitat de contractar mà d‟obra

(tant pel turisme com per la construcció), que va provocar un fort augment de la

demanda d‟habitatge, es donà també la segregació residencial com a una de les

característiques d‟una bona part dels barris de l‟eixample.

Equip comunitari de Llevant Nord

18

D‟aquest procés varen néixer barris perifèrics com el de Son Gotleu, Son Cladera,

Son Rapinya, Son Roca, etc., amb capacitat per a un nombre considerable

d‟habitants, caracteritzats per la manca de recursos i les edificacions de dubtosa

qualitat.

Pel que fa a Son Gotleu, el 1962 s‟inicià la construcció dels primers habitatges, i es

convertí a poc a poc en un barri dormitori, on es va anar instal·lant tota una sèrie de

petits comerços. La població va començar a créixer espectacularment, i els petits

habitatges es varen fer cada vegada més ineficients; aviat el barri va començar a

trobar a faltar unes infraestructures, de les quals mancava; les presses en la

construcció i la precària planificació no havien considerat aquesta necessitat.

Als anys vuitanta incideix notablement en el barri la delinqüència juvenil; això,

juntament amb la manca de recursos de la zona, afecta negativament el moviment

de població i les seves característiques socials, és a dir, la gent més ben situada va

abandonant el barri i es trasllada a d‟altres espais urbans amb millors recursos.

Actualment aquest procés continua; de cada vegada hi arriba gent amb menys

recursos i la que aconsegueix situar-se millor en parteix; aquest és un fet

preocupant; la manca de teixit social que mínimament perduri en el temps dificulta

un arrelament adequat d‟una part de la població.

La conseqüència de tot això ha estat un procés que ha condicionat la concentració a

la zona, per una part, de gent amb baixos ingressos, una de les raons principals per

les quals no se‟n van del barri i, per l‟altra, el baix preu de l‟habitatge ha propiciat

l‟arribada massiva de col·lectius en situació precària, principalment immigrants. La

degradació i l‟escassa mobilitat de la majoria dels veïns augmenta les dificultats

d‟una barriada que dia a dia es va deteriorant més.

A partir de la meitat dels anys noranta, amb la forta entrada a la comunitat balear

d‟un important nombre d‟immigrants estrangers, el barri canvia d‟aspecte i comença

a convertir-se en un gueto, on es va instal·lant una bona part d‟aquesta població.

Això provoca conflictes socials, entre autòctons i immigrants; els primers comencen


19

a manifestar-se en contra de la massificació d‟immigrants a la zona i els problemes

que els originen.1

Respecte de la vida social del barri de Son Gotleu, atesa la mobilitat demogràfica del

barri i la quasi inexistència d‟estudis sobre aquest, és bastant difícil trobar dades que

ens permetin configurar-ne la història; a pesar d‟això, gràcies a la publicació Els

barris de Palma2 podem trobar alguns aspectes sobre la seva història social

interessants; tal és el cas de la recopilació que presenta Miquel Pieras, de la qual

destacam alguns moments del barri en el temps:3

Sembla que la vida social va començar des de les parròquies (al barri, se

n‟inauguraren dues) tant des de la del Corpus Christi com des de la de Sant Vicenç

Ferrer, pocs anys després. El 1966 es va començar amb una guarderia, on un any

desprès se creà la parròquia del Corpus Christi; ben aviat va començar a donar vida

a diferents iniciatives socials, diversos grups de persones del barri disposades a

organitzar activitats utilitzant com a marc de suport la Parròquia. D‟aquestes

iniciatives, en varen sortir grups com L‟Infant Club Son Gotleu, fundat l‟any 1970, o

un altre destinat a al·lots majors de 14 anys, fundat a l‟any 1973; ambdós estaven

dedicats a activitats culturals i de temps lliure (com teatre, esports, música i

excursionisme).

La parròquia de Sant Vicenç Ferrer va començar els seus serveis religiosos l‟any

1968. En un principi estava situada de manera provisional als locals del Centre

Mater Misericordiae; va tenir un local propi situat al carrer de Santa Florentina, l‟any

1969. Relacionat amb aquesta parròquia, va sorgir un grup de joves que dedicava la

seva activitat a fomentar la cultura i els esports; fins i tot va formar una petita

biblioteca, a més de col·laboracions amb la revista Eco Viu.

El barri, segons destaca l‟esmentat autor, va tenir als seus principis una forta activitat

cultural i esportiva, tal és el cas de les activitats desenvolupades pel centre cultural

1 Vegeu el Diari de Balears, de 19 de gener de 2003, pàgina 12, secció: local.

2 A.D. (1994). Els barris de Palma: Inca: Promomallorca

3 Informació que s‟ha completat amb algunes entrevistes exploratòries realitzades de manera informal a

persones vinculades amb Son Gotleu.


20

recreatiu Son Gotleu. Aquest presentava una oferta educativa (cursos per a treure‟s

el certificat d‟estudis, d‟alfabetització, etc.) i d‟oci; a més, disposava d‟una biblioteca.

D‟aquest centre, en va sortir un grup de joves dedicat a l‟esplai denominat Club

Juvenil Jupa.

Pel que fa a l‟activitat esportiva, a més dels clubs com el de petanca Son Gotleu,

creat a finals de la dècada dels anys 80, destaca la trajectòria dels equips de futbol,

de la qual presentam aquí algun fet important de la seva història. El CE Atahualpa,

que va jugar a la segona divisió regional, la temporada 73-74 canvià el nom pel

d‟Atlètic Son Gotleu. El 1968 es va constituir un altre equip amb el nom del barri, el

CE Son Gotleu; aquest va començar jugant al camp del barri, situat on avui es troba

la plaça d‟Orson Welles, segons ens explica un interlocutor, Adolfo Vecina, que vivia

en aquell temps al barri. Els partits que es disputaven en aquell camp tenien una

forta repercussió entre la població; era relativament considerable el nombre

d‟aficionats que assitien als partits. Això donava molta vida social al barri durant els

caps de setmana; a més, la plantilla estava formada pels mateixos veïns. L‟any 1974

es va constituir un altre equip, el Bar Acapulco, que fins i tot va jugar a la categoria

de tercera regional.

Les organitzacions veïnals també han tingut un pes important a la barriada.

Històricament, l‟any 1976 es va crear la primera associació de veïns, l‟Associació de

Veïns de Son Gotleu; si bé ja hi havia diverses iniciatives de reagrupació ciutadana i

de reivindicació de necessitats i recursos, aquesta associació va aglutinar, d‟alguna

manera, les diverses reivindicacions.

L‟Associació de Veïns va tenir un principi fort, però després va passar per moments

de crisi, fins que l‟any 1993 va sorgir un problema arran de la urbanització d‟un solar

aferrat a la plaça d‟Orson Welles; un grup de veïns va lluitar perquè aquella zona no

es construís; consideraven que ja era un barri amb fortes mancances d‟espais verds

públics i que aquell no s‟havia de convertir en més habitatges. Al final, es va optar

per una solució que no beneficiàs només els constructors, així que una part del solar

va quedar com a zona verda. A partir d‟aquestes reivindicacions i de l‟organització

dels veïns va sorgir una nova associació, l‟Associació de Veïns Orson Welles.


21

Aquesta associació, durant una sèrie d‟anys, ha protagonitzat la contínua

reivindicació dels problemes i les mancances del barri i la necessitat d‟intervencions

importants. La darrera dècada Son Gotleu ha estat protagonista d‟un canvi social

sense precedents, l‟arribada d‟un nombre considerable de població immigrant

estrangera i la reducció de població d‟origen espanyol ha trastocat les relacions

socials quotidianes; s‟han creat desajustaments dins un procés d‟assentament en un

espai urbà degradat amb moltes mancances. Amb el temps s‟han anat creant

diferents espais de diàleg i treball en xarxa, formats per professionals i altres entitats,

però l‟AV sempre s‟ha negat a participar-hi. El 2010 s‟hi crea una nova associació de

veïns que vol representar tots els col·lectius (immigrants i antics residents) i

participar als diferents espais de diàleg i interacció social del barri; es tracta de l‟AV

Son Gotleu.

Per aprehendre la realitat actual del barri, com és vista pels seus habitants (veïns,

professionals, representants d‟entitats, etc.), hi hem duit a terme diferents entrevistes

(audicions), on hi hem captat la representació de Son Gotleu, la seva evolució, el

dinamisme i l‟actualitat, sempre considerada subjectivament, però no per això

mancada de sentit, ja que al cap i a la fi forma part de la vida quotidiana de l‟entorn i

de com és viscuda pels seus protagonistes.

Tothom coincideix a afirmar que el canvi sociodemogràfic i cultural ha estat força

significatiu. L‟entrada de població immigrant en un curt termini s‟ha fet notar en tots

els espais, públics i privats. Els darrers anys s‟han anat ampliant els recursos;

l‟augment d‟informació més precisa ha permès concretar les actuacions i millorar

determinades situacions. En un principi, tal i com es desprèn de l‟estudi anterior, hi

havia una frustració i un descontent generalitzat que situava el discurs en una

posició molt negativa, amb manca de millores i de recursos molt notables; ningú

tenia moltes esperances de canvi positiu. Actualment, es poden distingir dues

aproximacions diferents a la realitat: per una banda, els que hi veuen un canvi

substancial i, per l‟altra, els que es mantenen en el pessimisme, a pesar que

reconeixen cert moviment positiu, però insuficient.

La part més positiva reconeix un canvi notable amb més recursos i iniciatives;

aquesta visió és més clara en el col·lectiu de professionals, ja que també són els que


22

es relacionen més directament amb les millores. De tota manera, consideren que hi

manca un projecte comú, una planificació conjunta dirigida cap als mateixos

objectius i que aglutini totes les actuacions desenvolupades, on la incorporació de

noves intervencions prevegi el que es fa i aquestes se sumin als esforços dels

tècnics que ja actuen. Aquestes opinions apareixen als fragments següents:

“... A Son Gotleu hi ha molts de recursos, comparat amb altres barris de Palma.

Sempre s‟hi organitzen coses i la gent hi participa; surt al carrer.” (44, 11-13)

“... Ha millorat i s‟ha donat a conèixer. La integració ha millorat respecte de fa tres

anys (...) s‟està treballant molt (...) Hi ha moltes ganes de fer coses i també de

participar.” (3, 6-13,61-63)

“... Malgrat hi hagi bona intenció. La intervenció hauria d‟estar més planificada.” (29,

69-70)

Per altra part, hi trobam una altra perspectiva, més present a la gent que viu al barri i

que ha de conviure amb una situació de dificultat les vint-i-quatre hores; tenen una

visió un tant més de preocupació; veuen que s‟han fet coses, però que encara en

queden moltes per a fer i, a més, els seus problemes quotidians no s‟acaben de

solucionar.

“... El barri ha millorat a nivell extern, però els canvis no es perceben a nivell social.”

(17,21-22)

“Consider que estava millor abans, quan hi vaig arribar, perquè aquests darrers anys

ha arribat molta de gent, molts d‟immigrants i, tot i que jo ho som, crec que n‟hi ha

que es dediquen a „coses dolentes‟, com també passa amb gent espanyola...”

(51.2,3-6)

Un altre aspecte que preocupa de l‟actualitat del barri està relacionat amb la mala

imatge que té. Es tracta d‟un espai estigmatitzat; els informants manifesten no estar

molt d‟acord amb el tracte que se li dóna a la premsa. Sempre s‟emfatitzen les


23

notícies negatives o no arriba la informació com hauria de ser: “Hay mucha

información errónea de Son Gotleu que da una mala imagen al barrio.” (7.3, 26)

En definitiva, es veu un augment de l‟interès i els recursos cap al barri, però les

necessitats i els problemes són tals que no acaben de consolidar un canvi social i

una millora del benestar permanent. Tal vegada la coincidència amb una situació de

crisi econòmica dificulta aquesta intervenció:

“La crisi no afavoreix que canviï la dinàmica del barri. Hi ha manca de sentit vital. Tot

el dia al carrer, sense res a fer; el dia és buit.” (21, 65-66).

2.2 Dades demogràfiques4

El nombre d‟habitants de Son Gotleu se situa en 10.037 persones a 1 de gener de

2010. Com a dada d‟interès per a tenir en compte a l‟hora d‟interpretar els altres

punts d‟aquest informe, cal apuntar que la distribució per zones es correspon

aproximadament a un 65% de població per a la zona central i a un 35% per a la

perifèrica (6.549 i 3.488, respectivament).

Si observam les dades d‟un període més ample, en aquest cas de 2002 a gener de

2010, podem comprovar com presenta una dinàmica demogràfica força destacada,5

amb un increment de població d‟un 28,05% (2.199 persones). Aquest creixement

vegetatiu supera en 10,27 punts el de la mitjana de Palma, que per al mateix període

suposa un increment percentual del 17,78%. L‟augment de població no tan sols ha

estat constant, sinó que, a més, cada any ha estat superior al de la resta de la ciutat;

ha estat durant els anys 2002, 2007-20086 quan hi ha hagut un increment més

notable. Aquesta dinàmica sí es correspon amb l‟observada a la mitjana a nivell de

Palma, amb una excepció: mentre les dades del conjunt mostren com el 2008 es

redueix el creixement vegetatiu, aquesta tendència es farà esperar en el cas de Son

4 Per a més informació, consultau l‟annex demogràfic.

5 L‟anàlisi demogràfica s‟ha duit a terme a partir de les dades del Padró municipal de 1 de gener de l‟any

corresponent.

6 Els anys no coincidiexen amb la taula per ser dades a 1 de gener de l‟any corresponent.


24

Gotleu, ja que l‟augment encara serà força significatiu durant 2008, amb l‟entrada de

població immigrant (sobretot subsahariana) com a causa del citat increment. A la

taula 1 es poden apreciar les dades amb deteniment:

Taula 1: Evolució del nombre d’habitants

Padró d’habitants Son Gotleu Palma

Anys Nre. d‟habitants % variació Nre. d‟habitants % variació

2002 7.838 362.142

2003 8.151 4,0 373.043 3,0

2004 8.368 2,7 379.898 1,8

2005 8.697 3,9 390.393 2,8

2006 8.995 3,4 400.872 2,7

2007 9.099 1,2 404.335 0,9

2008 9.501 4,4 413.781 2,3

2009 9.895 4,1 421.585 1,9

2010 10.037 1,4 426.526 1,2

Font: Elaboració pròpia (PMH)

Aquest increment continu de població, majoritàriament de procedència estrangera

significarà un canvi social sense precedents en la història del barri. Això es

transmetia a les entrevistes i les enquestes realitzades a l‟estudi anterior (RIBA,

2007) i a les audicions desenvolupades per a cobrir la segona part d‟aquest estudi.

En realitat és el més destacat del barri; parlis amb qui parlis sempre el canvi

sociodemogràfic adquireix un pla important a l‟hora de considerar algun aspecte

identificatiu de l‟evolució de Son Gotleu. Juntament amb aquest discurs apareix el de

la fugida de població i les ganes de partir de molts de veïns. Una transcripció literal

del que diuen els seus protagonistes pot servir de testimoniatge:

“El que més destaca al barri és l‟evolució de la població; de ser un lloc receptor de

població immigrant de la Península, ha passat a ser-ho de població immigrant

estrangera (principalment africana i magrebina).” (39, 7-9)


25

Les darreres dades del Padró d‟habitants de gener de 2011 constaten una pèrdua de

població immigrant; sembla que la crisi econòmica incideix amb força en la decisió

que algunes persones se‟n vagin a altres llocs. Així ho demostra la pèrdua

demogràfica de 287 persones menys, 208 de les quals són immigrants que han

canviat de residència. Això ha afavorit la baixada de quasi un punt del percentatge

total de població estrangera, que se situa en un 41,9% el gener de 2011. Així ho

comentava un entrevistat:

“Algunas personas inmigrantes que tienen permiso se están marchando hacia otros

países a trabajar, pero los que no tienen papeles no quieren irse porque luego no

podrían regresar a Europa.” (7 2,13-15)

Sembla que si es confirmar la tendència indicada per aquest informant, ens

trobaríem amb una nova evolució del procés que continuaria amb l‟acumulació de

persones vulnerables al barri, ja que dins el col·lectiu immigrant parteixen els millors

situats.

A continuació, es du a terme una anàlisi poblacional minuciosa resultat de

l‟explotació estadística de dades del Padró d‟habitants municipal dels darrers anys.

2.2.1 Distribució de la població per sexe i edat

L‟anàlisi de la població i la seva distribució per sexe dóna també algunes pistes de

les característiques pròpies del barri, respecte de la dinàmica i la composició

demogràfica global de Palma. Els homes representen un 55,25% del total de

població, mentre que les dones se situen en el 44,75%, situació molt diferent a la

distribució de la ciutat, on el percentatge d‟homes és lleugerament inferior, amb un

49,37% del total.

Tot sembla indicar que aquesta particularitat està directament relacionada amb la

composició per lloc de naixement i el mateix procés d‟assentament de la població

nouvinguda de l‟estranger. Ja que, com veurem més endavant, la composició

d‟aquesta a Son Gotleu presenta importants diferències per sexe. Un altre indicador

d‟aquesta circumstància apareix a l‟hora de comprovar la distribució per sexe a les


26

dues zones del barri. A pesar que la zona perifèrica també presenta un percentatge

superior a la mitjana de Palma, amb un 52,09%, la zona central és la que més es

distancia d‟aquella, amb un 56,92% de població masculina.7 Si observam l‟evolució

durant el període 2002-2010, si bé sempre ha estat superior el percentatge d‟homes

respecte de Palma, serà a partir de 2004 quan l‟equilibri es trenca amb un augment

superior d‟aquest grup respecte de les dones, a pesar que aquestes també creixen

en nombre durant tot el període, però a un ritme inferior.

Algunes dades curioses que demostren aquestes diferències les tenim a l‟hora de

calcular el nombre d‟increment d‟homes i el de dones; així, les dades numèriques

indiquen que la bretxa entre homes i dones ha anat creixent progressivament, des

d‟una diferència de 34 persones el 2002 a una de 1.053 el 2010. La ràtio

homes/dones el 2010, en comparació a la de la mitjana de Palma, també és prou

significativa, 0,97 davant un 1,23 a Son Gotleu (arriba a un 1,32 a la zona central).

Passam a considerar la distribució de població per edats; una descripció general ens

permet identificar algunes característiques que destaquen en comparació amb les

dades del conjunt de Palma. Es tracta d‟una població majoritàriament jove, més de la

meitat de la població (54,8%) té menys de 35 anys, mentre que aquest col·lectiu a la

mitjana de Palma suposa el 44,8%. Les persones majors de 65 anys suposen el

10% de la població, mentre que per a Palma suposen un 13,5%. A la taula 2 es

poden observar amb més deteniment aquestes dades.

7 Vegeu la taula Població a Son Gotleu segons sexe i zona.


27

Taula 2: Distribució de la població per edat a Son Gotleu i Palma

2010 Son Gotleu Palma

Edats Nre. % Son Gotleu Nre. % Palma

de 0 a 4 795 7,92% 21.422 5,02%

de 5 a 9 585 5,83% 20.633 4,84%

de 10 a 14 498 4,96% 19.053 4,47%

de 15 a 19 542 5,40% 20.841 4,89%

de 20 a 24 687 6,84% 26.884 6,30%

de 25 a 29 1082 10,78% 37.775 8,86%

de 30 a 34 1312 13,07% 44.495 10,43%

de 35 a 39 1055 10,51% 41.351 9,69%

de 40 a 44 803 8,00% 35.133 8,24%

de 45 a 49 612 6,10% 30.906 7,25%

de 50 a 54 443 4,41% 26.509 6,22%

de 55 a 59 328 3,27% 23.177 5,43%

de 60 a 64 290 2,89% 20.846 4,89%

de 65 a 69 257 2,56% 16.477 3,86%

de 70 a 74 249 2,48% 12.548 2,94%

de 75 a 79 224 2,23% 11.795 2,77%

de 80 a 84 146 1,45% 8.739 2,05%

de 85 a 89 90 0,90% 5.368 1,26%

de 90 i més 39 0,39% 2.574 0,60%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%


Els trams d‟edat amb percentatges més diferents respecte dels de Palma són: els

de 0 a 4 anys i el de 30-34 anys, amb 2,9 punts i 2,6 punts per sobre de Palma,

respectivament. En funció de les zones, veim que aquest tret destaca sobretot a la

zona central, on aquests dos intervals d‟edat arriben a un 8,6% i a un 14%

respectivament, és a dir, més de 3,6 punts per sobre de la mitjana de Palma. Atesa

la concentració de població, se situa en els trams d‟edats més joves; aquesta

situació permet observar com, si comparam les dades amb la mitjana de Palma, a

partir dels 45 anys tots els trams d‟edat presenten dades percentuals inferiors a la de

la mitjana de la ciutat (una mostra més de la particularitat de la composició de la

seva població).

Si tenim en compte les zones en les quals hem dividit el barri, els grups d‟edat més

joves encara destaquen més a la zona central, mentre que el grup d‟edat més adult,


28

de 41 a 64 anys, és superior a la perifèrica. De totes formes ambdues zones estan

en els trams més joves per sobre de Palma. Aquesta tendència es pot observar al

gràfic 1.

Gràfic 1:

2010. Distribució població per zones i grups d'edat.

Valors relatius

49,18%

20,77%19,93%

10,12% 9,81%

44,70%

26,75%

18,75%

13,48%

30,26%

41,02%

15,23%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més

% z. central % z. perifèrica % Palma


Respecte de l‟evolució al llarg dels darrers cinc anys de la població del barri segons

grups d‟edat i la seva comparació amb Palma, destaca:

el grup de d‟edat de 0 a 15 anys, des de 2006, s‟ha mantingut sempre per sobre

de la mitjana de Palma, amb un mínim de 3,5 punts de diferència; arriba el 2010 a

una diferència màxima del 4,28 punts.

Igualment, el grup de 16 a 40 anys té més representació a Son Gotleu, amb una

diferència respecte de Palma que va dels 4,30 punts (2006) als 7,05 (2009).

El grup d‟edat de 41 a 64 anys, permanentment està per davall de la mitjana que

aquest grup representa en el conjunt de Palma, amb una diferència mínima de

més de 6,8 punts el 2006 i una màxima de 7,6 punts el 2008 i el 2009.


29

També el grup d‟edat de 65 anys i més, al llarg dels darrers anys i de forma

progressiva, està per davall de la mitjana que aquest grup representa en el conjunt

de la ciutat, amb una diferència mínima d‟1,38 punts el 2006 i una màxima de 3,47

punts el 2010.

La distribució per sexe i edat també presenta algunes tendències importants, que

vénen a explicitar les diferències esmentades anteriorment, quan s‟ha descrit la

composició de la població per sexe; al gràfic 2 podem observar com en els trams

d‟edats centrals, de 25 a 54 anys, predominen notablement els homes per damunt

de les dones, mentre que aquestes són més presents a partir dels 65 anys. El primer

cas sembla ser conseqüència de l‟entrada de població immigrant d‟aquestes edats,

mentre que el segon s‟explica per una major taxa de mortalitat en els homes.

Gràfic 2:

Distribució per sexe i trams d'edat

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

de

0 a

4

de

5 a

9

de

10

a 1

4

de

15

a 1

9

de

20

a 2

4

de

25

a 2

9

de

30

a 3

4

de

35

a 3

9

de

40

a 4

4

de

45

a 4

9

de

50

a 5

4

de

55

a 5

9

de

60

a 6

4

de

65

a 6

9

de

70

a 7

4

de

75

a 7

9

de

80

a 8

4

de

85

a 8

9

de

90

i m

és

Trams d'edat

Nº

Hab

itan

ts

Homes

Dones


Les piràmides de població de Son Gotleu i Palma de 1997 i 2010 ens permeten

observar gràficament la distribució i l‟evolució demogràfica.


30

Gràfic 3:

-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població 2010 Son Gotleu

Homes Dones Font: Elaboració pròpia (PMH)

Gràfic 4:

-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Son Gotleu 1997

Homes Dones Font: Elaboració pròpia (PMH)

Gràfic 5:

-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Palma 2010

Homes Dones


Gràfic 6:

-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Palma 1997

Homes Dones


Podem veure les diferències que s‟han anat produint en els dos casos; sembla que

el 1997 ambdues situacions presentaven figures semblants, més simètrica en el cas

de Palma, però ambdues mostraven una base estreta bastant similar a la mitjana

edat de 55 anys, a pesar que la de Son Gotleu ja presentava alguns trams una mica


31

alterats. Contràriament, el 2010 les dues piràmides són molt diferents a les de la

dècada anterior; La ciutat ha crescut demogràficament i això ha tingut repercussions

a la gràfica; aquesta tendència s‟observa als dos casos (Palma i Son Gotleu) però

aquesta vegada amb diferències més significatives. Mentre que a Palma es mostra

una forma piramidal més ampla, en els trams de població jove en edat activa (però

sempre conservant formes harmòniques), en el cas de Son Gotleu, la piràmide ens

mostra: una base ampla que constata la importància de la població entre 0 i 4 anys;

una zona d‟edats centrals amb una forta desviació a l‟extrem força important en el

cas dels homes i que, després, baixa relativament de forma considerable quan

s‟aproxima a edats a partir dels 55 anys. Aquestes variacions són conseqüència de

la suma d‟una sèrie de factors: l‟entrada de població immigrant jove, la reagrupació

familiar, l‟índex de natalitat i la fugida i conseqüent substitució de població de mitjana

edat per població immigrant i jove.

Si tenim en compte les zones central i perifèrica de Son Gotleu, veim que la piràmide

de població de la zona central s‟assembla més a la piràmide de població del conjunt

del barri, amb un clar predomini de la part esquerra, sobretot als intervals d‟edat

centrals; mentre que la piràmide corresponent a la zona perifèrica està més

equilibrada i és més semblant a la piràmide del barri corresponent a l‟any 1997.

2.2.2 Població per lloc de naixement

Si analitzam la distribució de la població de Son Gotleu en funció del lloc de

naixement, veim que el percentatge de persones nascudes a Espanya és del 57,5%,

lleugerament superior al grup que ha nascut a països estrangers, però bastant

inferior al percentatge que aquesta categoria representa a Palma, que és del

74,34%. A Son Gotleu, el col·lectiu d‟espanyols està 16,8 punts per davall del que

representa al conjunt de Palma.

Aquestes diferències encara augmenten més si observam les dades del barri per

zones. A la zona central els percentatges entre espanyols i estrangers quasi arriben

al 50%, mentre que a la zona perifèrica, malgrat que el percentatge de persones


32

estrangeres sigui superior al de la mitjana de Palma, la diferència és inferior. Tal com

es pot observar al gràfic 7:

Gràfic 7:

51,35%

48,65%

69,07%

30,93%

74,34%

25,66%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Z. central Z. perifèrica Palma

Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement

Espanya Estrenger


Per altra part, a Son Gotleu, els percentatges entre homes i dones nascuts a

Espanya són molt semblants, mentre que els dels homes i les dones nascuts a

països estrangers no són homogenis, amb una diferència de més de 10 punts a

favor dels homes. A la distribució de Palma, els percentatges entre homes i dones

no presenten aquestes diferències;8 es confirma així la interpretació citada a

paràgrafs anteriors referents a la composició per sexe i l‟efecte de l‟entrada de

població immigrant sobre la distribució de la població.

Pel que fa a la composició de la població immigrant i les zones de procedència,

podem comprovar com la gran majoria provenen de països extracomunitaris (gràfic

8 Vegeu les taules: Població a Son Gotleu per sexe i lloc de naixement general i Població a Palma per sexe i

lloc de naixement general.


33

8); els més significatius són sobretot els països que corresponen a Resta d’Àfrica

(Àfrica sense incloure-hi països del Magreb), que agrupen un 19,1% de la població

total del barri. En segon lloc els països d‟Amèrica Llatina, amb un 10% dels

empadronats. El Magreb figura al tercer lloc de països de naixement més

significatius de Son Gotleu, amb un 7,8% d‟habitants.

Gràfic 8:

Distribució població 2010 Son Gotleu per país de naixement

Resta d'Europa

0,6%

Àsia

1,8%

UE-27

2,9%

Magreb

7,8%Resta d'Àfrica

19,1%

Llatinoamèrica

10,1%

Països

Extracomunitaris

39,6%Espanya

57,5%


La incidència d‟aquests països de naixement a Palma és bastant inferior, atès que

Resta d’Àfrica i Magreb plegats (Àfrica) suposen un 3,29% de la població, és a dir,

23,6 punts per davall del que aquest col·lectiu suposa a Son Gotleu.

Altres llocs de naixement com Resta d’Europa, Llatinoamèrica i Àsia, tenen

percentatges semblants a Son Gotleu i a Palma, mentre que els països de la Unió

Europea dels 27 representen un percentatge baix.

Desagregant les dades per país d‟origen i importància per nombre de persones

migrades (taula 3) destaca Nigèria, amb molta diferència sobre els altres, amb 1.064

persones; la segona posició l‟ocupa el Marroc, amb 752 persones i, la tercera,

Equador, amb 426. A la taula es pot comprovar com els altres orígens són molt més

minoritaris; entre aquestes tres primeres procedències superen la meitat dels

immigrants del barri. És a més molt destacada la proporció d‟homes sobre les dones


34

–els primers pràcticament les dupliquen–, a excepció del cas dels llatinoamericans,

en què les dones superen els homes en 10 persones.

Taula 3: Països d’origen

11 Principals països d'origen Homes Dones Total

Nigèria 698 366 1.064

Marroc 491 261 752

Equador 208 218 426

Senegal 224 36 260

Mali 162 27 189

Colòmbia 63 72 135

Ghana 91 15 106

Argentina 52 52 104

Bolívia 44 54 98

Bulgària 46 52 98

Xina 51 29 80


Si comparam la representació de la població immigrant respecte del total de població

estrangera, obtindrem la importància relativa de cadascun dels col·lectius. Aquestes

dades, les podem observar al gràfic 9. Els procedents d‟Àfrica (no Magreb) ocupen

la primera posició, amb un 44,97%; això situa Son Gotleu com el barri amb més

persones d‟aquest origen i proporció; la segona procedència en importància es

correspon amb les persones d‟Amèrica Llatina, un 23,87% dels immigrants, seguides

dels magrebins, amb un 18,38%; aquesta dada també és força significativa, ja que el

país d‟origen és majoritàriament el Marroc, mentre que si comparam amb els

d‟Amèrica Llatina són diversos els països de procedència; per tant la comunitat del

Marroc podria considerar-se la segona en importància. La resta de zones

geogràfiques tenen menys representació; es pot destacar dins el grup de la UE-27

els països del l‟est d‟Europa com els de més pes demogràfic.

Gràfic 9:


35

Distribució persones estrangeres per lloc de naixement.

Percentatges

Àsia

4,27%

UE-27

6,92%

Resta d'Àfrica

44,97%

Magreb

18,38%

Llatinoamèrica

23,87%

Resta d'Europa

1,52%

Altres nacionalitats

0,07%


Fent una anàlisi per zones del barri podem comprovar com la incidència de la

immigració és més important a la part central,9 on gairebé arriba a un 49% de la

població, mentre que a la zona perifèrica se situa en un 31%. Als gràfics es pot

apreciar l‟àrea que representa la proporció de població immigrant i l‟espanyola de

naixement i com, a l‟hora de comparar aquestes dades amb les de Palma, s‟allunyen

més de la mitjana quan passam de la zona perifèrica al nucli del barri, ambdós amb

percentatges de població immigrant que se situa per sobre del de la ciutat.

La diferent composició de la població estrangera en les dues zones també és prou

significativa. Entre els tres grups més representatius podem identificar dos casos

amb assentament geogràfic diferent; es tracta dels col·lectius de subsaharians,

llatinoamericans i magrebins; els primers i els tercers es troben més representats a

la zona central, mentre que els llatinoamericans ocupen més la perifèrica.

El gràfic 10 ens permet dur a terme una comparació de la població per lloc de

naixement i la seva representativitat a cadascuna de les zones del barri.

9 Vegeu el gràfic 10.


36

Gràfic 10:

2010 Distribució població estrangera per lloc de naixement i zona

UE-27, 5,18%

UE-27, 12,05%

Llatinoamèrica,

19,15%

Llatinoamèrica,

37,81%Àsia, 4,30%

Àsia, 4,17%

Magreb, 20,46%

Magreb, 12,23%

Resta d'Àfrica,

49,37%

Resta d'Àfrica,

31,97%

Resta

Europa,1,67%Resta Europa,

1,48%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Zona central Zona perifèrica


Podem comprovar com els diferents orígens es troben a les dues zones, si bé es

marquen algunes diferències, com hem comentat abans, observant la distribució

dels tres orígens amb més representació; a la zona central hi ha més concentració

de població subsahariana, en concret un 49,37%; a continuació es troba la

magrebina, amb un 20,46%, per damunt de la llatinoamericana, que arriba al

19,15%. A la zona perifèrica es dóna una situació diferent, ja que la major

concentració correspon en aquest cas a la població llatinoamericana, amb un

37,81%, seguida de la subsahariana, el 31,97% i la magrebina, amb un 12,23%.

Si atenem les edats de la població en general i el lloc de naixement, podem observar

al gràfic 11 que, a pesar que encara la població espanyola és lleugerament més

nombrosa, el tram d‟edat entre 16 i 40 anys està compost per quasi el doble

d‟estrangers que d‟espanyols de naixement. Mentre que als altres trams encara es

manté el predomini d‟espanyols, molt extrem en el cas dels majors de 65 anys.


37

Aquestes dades permeten tenir una idea de la importància de l‟entrada de població

estrangera jove, sobretot en el tram assenyalat com el més nombrós.

Gràfic 11:

1.500

31428

1.849

173

2.758

1.466

82

745

957

9

39

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més

Distribució població 2010 Son Gotleu per grup d'edat i lloc de naixement

Espanya Països comunitaris UE-27 Total Països extracomunitaris


Analitzam ara la distribució de la població per edats dins de cada grup; en aquest

cas, únicament es presenten les dades de dues variables (espanyols i estrangers);

s‟hi pot veure la importància dins cada grup d‟edat i la comparació amb l‟altre grup.

El gràfic 12 mostra la notable diferència entre ambdós grups, mentre la població

espanyola presenta una corba més simètrica, pròpia d‟una forma piramidal (base

ampla); les barres corresponents a la població estrangera presenten una acumulació

força destacada a la franja d‟edat d‟entre 16-40 que, a més de duplicar la

d‟espanyols, està descompensada en referència al pes relatiu del total d‟estrangers.


38

Gràfic 12:

25,99%

10,76%

32,03%

68,72%

25,40%

19,39%

16,58%

1,13%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més

Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges

% Espanyols % Estrangers


2.2.3 Composició de les llars

El gener de 2010 a Son Gotleu hi ha 3.262 llars o unitats de convivència; 2.090

estan ubicades a la zona central i, la resta, 1.172, a la zona perifèrica. Respecte del

nombre de persones per llar, les unipersonals predominen per sobre de la resta,

igual que a Palma, però amb un percentatge inferior, ja que a la ciutat se situen en el

33,21% i, a Son Gotleu, en un 28,72%. En segon lloc, destaquen les llars compostes

per dues persones, també igual que a Palma, però en un percentatge inferior, un

19,71% davant un 24,50%. Les llars de tres persones són bastant similars a Palma

(16,74% i 18% a Son Gotleu), igual que les de quatre (en ambdós casos,

aproximadament un 14%). És en els casos a partir de cinc persones per llar quan les

dades es distancien progressivament; en total, a Son Gotleu un 20,14% de les llars

estan formades per cinc o més persones, mentre que a Palma aquests casos

representen un 9,93% de les llars.


39

Gràfic 13:

Composició llars per nombre de membres

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

% Son Gotleu % Palma

% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%

% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%

1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones7 o més

persones


Si tenim en compte la composició de les llars en funció de les zones, veim que en

ambdues predominen també les llars unipersonals, però sobretot a la zona central,

amb un 30,67%, percentatge més proper al que aquesta categoria suposa al conjunt

de Palma, mentre que la zona perifèrica té un percentatge bastant inferior al de la

ciutat, un 25,26%. Les llars més nombroses tenen especial presència a la zona

central, sobretot en el cas de les de més de 6 persones, que dupliquen la de la zona

perifèrica.


40

Gràfic 14:

30,67%

25,26%

19,04%

20,90%

14,98%

19,88%

12,44%

18,69%

8,95%

7,17%

6,08%

3,33%

7,85%

4,78%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones

7 o més persones

Composició de les llars. Nombre de membres

% Z. central % Z. Perifèrica


El 34,76% de les llars del barri tenen algun dels seus membres menor de 16 anys.

Concretament, a un 17,78% de les llars de Son Gotleu hi ha un menor de 16 anys i,

a un 11,16%, n‟hi ha dos. De les llars que compten amb menors de 16 anys, la

majoria (51,15%) en té 1 i, un altre significatiu 32,10%, en té 2. Les llars on trobam 4

o més menors de 16 anys són una minoria del 5,20%, respecte de les famílies amb

menors de 16 anys, i de l‟1,81%, respecte del total de llars del barri.

Les unitats de convivència amb un sol menor de 16 anys són relativament més

freqüents a la zona perifèrica, on representen un 56% respecte de les llars amb

menors, mentre que a la zona central aquest percentatge baixa fins al 49%.

Igualment les llars amb 2 menors són lleugerament més significatives a la zona

perifèrica. Contràriament, les llars amb un major nombre de menors, 3, 4, 5, o 6,

tenen majors percentatges a la zona central que a la perifèrica.


41

Quant a les persones de 65 anys o més, al barri hi ha 766 llars en què algun dels

seus membres té 65 anys o més. Suposa que hi ha presència de persones grans a

un 23,48% de les unitats de convivència de Son Gotleu. La gran majoria (70,5%) de

llars amb persones grans compta amb un dels seus membres que té com a mínim

65 anys. Un altre percentatge molt important, del 28,7%, són les llars en què trobam

dues persones majors de 65 anys. Les unitats de convivència amb un nombre més

elevat de persones grans són molt minoritàries. Per altra part, s‟ha de comentar que

hi ha 540 llars (un 16% del total) que estan formades per una persona sola,

unipersonals, amb una edat de 65 anys en endavant i, en la majoria dels casos, el

67,59%, es tracta de dones.

Respecte de la composició de les llars per lloc de naixement, cal destacar alguna

dada molt significativa, com el fet de les diferències entre dos grups, un de format

per població espanyola i europea en general, on són més habituals les llars menys

nombroses i, l‟altre, per població llatinoamericana i africana (incloent-hi la

magrebina) on es dóna una forta concentració de les llars de 4 ó més persones, fins i

tot en el cas dels subsaharians i els asiàtics; és molt significativa la presència de

llars amb més de 6 persones amb percentatges superiors al 20% del total de llars

amb aquest origen.

2.2.4 Nivell d’estudis

La gran majoria de la població de Son Gotleu manca d‟estudis secundaris o

superiors; el nivell amb més presència se situa en els estudis primaris, amb un

54,49% dels casos, seguit del de persones sense estudis, és a dir, que si bé saben

llegir i escriure, no han superat la qualificació d‟apte a l‟hora d‟adquirir un títol

acadèmic acreditatiu; un 29,66% estan en aquesta situació. Aquesta precarietat

s‟incrementa encara més amb el 5,26% d‟analfabets. En nivells educatius amb més

possibilitats de reconversió en llocs de feina o capacitat d‟integració social es troba

un 8,47%, que correspon als d‟estudis secundaris; tan sols hi ha un 2,12% de

persones amb estudis superiors.


42

Gràfic 15:

Distribució població per nivell d'estudis

Estudis Primaris

54,49%

Analfabet/ta

5,26%

Estudis

Superiors

2,12%

Sense estudis

29,66%

Estudis

Secundaris

8,47%


Les diferències per sexe no són molt significatives; tal vegada cal destacar que les

dones presenten percentatges lleugerament superiors en els nivells més precaris, és

a dir, en el cas dels analfabets i en el de sense estudis. Curiosament també són

superiors a l‟altre extrem, en els estudis secundaris i superiors, mentre que els

homes superen les dones en els estudis primaris. Dades que es poden observar al

gràfic 16.

Gràfic 16:

Distribució població per nivell d'estudis i sexe

1,97%

7,64%

57,03%

29,19%

4,16%2,30%

9,51%

51,28%

30,26%

6,65%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis Primaris Estudis

Secundaris

Estudis

Superiors

% Homes % Dones



43

Una comparació amb Palma ens permet observar com les dades de Son Gotleu

presenten índexs més elevats en el cas de menor nivell d‟estudis (vegeu el gràfic

17); les persones amb estudis primaris se situen en el 54,49%, mentre que a Palma

estan en el 45,57%. El grup de persones sense estudis també és superior, amb un

29,66% davant un 17,51% a Palma; el percentatge de persones analfabetes a Son

Gotleu se situa en el 5,26%, mentre que a la ciutat és del 3,99%. En els casos de

més estudis es dóna una situació inversa; Palma té els majors percentatges: els

estudis secundaris es troben representats en un 8,47% a Son Gotleu, mentre que a

Palma arriben al 19,93; els estudis superiors presenten la mateixa diferència relativa;

a Son Gotleu només un 2,12% té aquest nivell d‟estudis, mentre que a Palma arriba

al 13% de la població.

Gràfic 17:

Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Percentatges

2,12%

8,47%

54,49%

29,66%

5,26%

13,00%

3,99%

17,51%

45,57%

19,93%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors

% Son Gotleu

% Palma


Una aproximació a la composició de la població per lloc de naixement i el nivell

d‟estudis mostra diferències prou interessants en els nivells dels extrems. La

població espanyola de naixement supera la immigrant en els percentatges

d‟analfabets, un 7,56% davant un 2,68%, i en el de persones sense estudis, un

34,11% davant un 24,67%. En els d‟estudis primaris són superiors les dades dels

immigrants, amb un 59,96%, mentre que els espanyols se situen en un 49,60%. Els


44

estudis més elevats són més presents en la població estrangera: un 9,64% tenen

estudis secundaris; en el cas dels espanyols, un 7,42%, i també en els estudis

superiors, un 3,02%, davant un 1,31% dels espanyols.

Respecte de les possibles diferències per zones del barri, a la perifèrica s‟identifica

més proporció de persones amb estudis secundaris o superiors i, curiosament, més

analfabets, mentre que la central està més representada en els casos de sense

estudis i d‟estudis primaris.

Gràfic 18:

Distribució població per nivell d'estudis i lloc de naixement

7,42%

49,60%

34,11%

7,56%

1,31%

9,64%

59,98%

24,67%

2,68% 3,02%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis

secundaris

Estudis

superiors

% Espanya % Estranger


2.3 Entitats socials i agrupacions

Són moltes les entitats del barri que participen en un o en altre espai social que

acaba formant un teixit de contacte, de comunicació, i fins i tot de treball en xarxa

molt interessant i que ha aconseguit actuacions molt fructíferes. Tal vegada aquest


45

procés com a globalitat es consolida, encara que hi ha agrupacions amb un elevat

grau de maduresa i amb finalitats més concretes. Abans de descriure les diferents

entitats de Son Gotleu i algunes de les seves característiques, resulta raonable fer

una breu descripció de l‟estructura organitzativa i els seus components (no totes les

entitats participen, però sí la majoria).

Consell de barri

Fent una revisió de la globalitat a la concreció, únicament centrada a la zona

estadística (a un altre punt quedarien espais com el Consell de Districte), en el

primer nivell se situa el Consell de Barri, espai on tothom pot participar i estar

representat. Es parla del barri i es prenen decisions comunitàries. Assistents:

entitats, serveis i presència de representants polítics. El Consell de Barri de Son

Gotleu va ser un dels quatre primers consells creats l‟any 2008, juntament amb els

de Verge de Lluc, Pere Garau i el Camp Redó. No s‟ha reunit molt sovint, però sí en

algun moment clau com en el cas del conflicte que va tenir lloc l‟estiu de 2009, on

una brega de 5 persones va acabar creant un clima de violència en contra de la

població immigrant. Aquest espai de diàleg va facilitar la mediació entre totes les

parts i l‟opció per vies de consens i interacció entre els diferents col·lectius. A més,

com a conseqüència de les primeres passes, per a anar creant xarxa i compromisos

de participar-hi, es varen promoure contactes entre entitats i tècnics de

l‟Administració que han permès continuar amb diverses iniciatives comunitàries molt

interessants, sota la implicació de les entitats d‟immigrants al barri i la seva xarxa

social.

A un espai més concret, trobam comissions o equips de treball que poden compartir

l‟espai del Consell (a mode de satèl·lits) per a treballar en temes que surten

d‟aquest, però necessiten un grup de treball específic, o simplement actuar dins un

àmbit concret amb objectius i funcions propis; es pot aprofitar el recurs del Consell

de Barri per a formar-ne part i compartir un espai de diàleg comú amb la resta

d‟iniciatives. A Son Gotleu, identificam els següents grups:


46

2.3.1 Plataforma de serveis

La Plataforma va sorgir per la situació degradant en què es trobava el barri de Son

Gotleu. Es varen reunir una sèrie de persones, representants de diverses entitats del

barri, les quals pactaren començar a treballar conjuntament per a fer front als

problemes d‟aquest. La iniciativa va venir des del Centre de Salut, els educadors del

Centre Municipal de Serveis Socials (CMSS) i la parròquia de Corpus Christi; a partir

d‟aquí es varen posar també en contacte amb les escoles i altres serveis.

Els objectius inicials es podrien concretar en els següents:

Generals

o Millorar el barri per a aturar-ne la degradació

o Augmentar la qualitat de vida dels seus veïns

o Reduir-hi la conflictivitat social

Específics

o Treballar coordinadament per part de les diferents entitats del barri

o Analitzar la situació del barri i cobrir-hi algunes necessitats bàsiques

o Fomentar la interacció social

Als seus inicis va ser un grup clau per a posar en marxa iniciatives comunitàries,

quan la manca d‟intervenció integral al barri era molt greu. En aquest sentit es troben

activitats com els cursos de castellà per a immigrants i l‟escola d‟estiu per als nins i

les nines del barri, que encara avui es continua duent a terme a l‟IES Sureda i

Blanes.

A partir d‟aquest grup se n‟organitzen d‟altres a mode de comissions de treball, per a

tractar temes concrets i posar-los en comú a les reunions de Plataforma. Actuen

amb objectius i funcions específiques, però depenen de la Plataforma com a

estructura.


47

Organigrama de la Plataforma

Comissions o grups de treball que depenen de la Plataforma com a estructura

organitzativa, composició:

Comissió de Pediatria: Centre de Salut, Serveis Socials i Caritas. A més, es

formen altres grups de coordinació i xarxa per temes referents a l‟educació i

la promoció de la salut.

Comissió de Serveis i Activitats per a Infants i Joves: dinamització

lingüística, Dinamo, Educació, Serveis Socials, Projecte Desenvolupament

Comunitari. A partir d‟aquest grup s‟organitzen activitats complementàries,

que dinamitzen la vida social del barri i impliquen més serveis i entitats.

Comissió d‟educació: formada per les escoles i amb representació de les

Amipas

Grup de treball de classes de castellà: Serveis Socials, Caritas.

PLATAFORMA DE SERVEIS

Comissió de serveis i activitats (infància i joventut)

Comissió de pediatria

i altres d‟educació de la salut Grup de

treball de classes de

castellà

Comissió d‟educació

Grup de treball de l‟escola

d‟estiu


48

Grup de treball de l‟Escola d‟Estiu: escoles, Educació, Serveis Socials, Club

d‟Esplai.

La Plataforma de Serveis de Son Gotleu és el grup més actiu amb força maduresa

per a posar en marxa activitats que necessiten del treball en xarxa. En el curs

2009/10 es varen desenvolupar diverses activitats de caire comunitari amb la

participació de tots o alguns dels seus membres: el Mercadet de Llibres, el Mercadet

de Joguines, exposició de fotografies del barri, entre d‟altres.

2.3.2 Comissió de Convivència d’Entitats

Algunes entitats del barri, tal vegada les més actives i amb finalitats relacionades

amb el treball en xarxa, constitueixen un grup que els serveix de referència,

comunicació i coordinació en cas de necessitat. Es reuneix cada dos o tres mesos i

l‟espai és aprofitat per a informar de les diferents activitats que duen a terme els

seus membres i cercar altres implicacions i suports. Els components són els

següents: AV Son Gotleu, Club d‟Esplai Son Gotleu, Associació de Comerciants de

Son Gotleu, Casal d‟Entitats de Consum, Asociació Fedde Kisal Fulbe, Associació

Nigèria Unida, Associació Lliure de Ghana, Associació Yapo, Veïns sense Fronteres

i un tècnic del Projecte de Desenvolupament Comunitari, que serveix de nexe entre

els diferents grups, serveis i entitats. A partir dels membres d‟aquesta Comissió es

du a terme un projecte, subvencionat per l‟Àrea de Benestar Social de l‟Ajuntament,

consistent en la millora dels jardins i els espais comuns privats de les comunitats, i

en el qual es pretén implicar els veïns en la conservació i la rehabilitació dels espais

degradats del barri, alhora que es promou la col·laboració de les associacions

d‟immigrants i s‟actua conjuntament per al foment de la convivència intercultural.

Al marge d‟aquests grups queden altres entitats, que sí han estat convocades i han

tingut presència en diferents consells de barri, però que no participen activament en

aquests espais de treball, encara que ho fan en moments puntuals; per exemple,

l‟AV Orson Welles contacta amb altres entitats a l‟hora de celebrar les festes de la

barriada.


49

Quadre amb les diferents entitats i els serveis amb presència al barri:

Taula 4: Entitats i serveis

Nom Amipa C.P. Es Pont Amipa C.P. Gabriel Valseca Apima Corpus Christi Amipa I.E.S Josep Sureda I Blanes Apima C. P. Joan Capó Apima Corpus Christi Asociación Anambra Unida Asociación Balear para el diálogo y la integración Asociación de Inmigrantes de Nigeria – Edo Adine Asociación de Inmigrantes Kayiraba Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares – Yapo Asociación de Jubilados y Pensionistas de Son Gotleu- Can Capes Asociación de Mujeres Latinoamericanas Asociación Fedde Kisal Fulbe Asociación Nigeria Unida Asociación Yoruba de las Islas Baleares Associació Cultural Grup Folklòric Rondalla de Bellver Associació de Comerciants de Son Gotleu Associació de Veïns Orson Welles Associació de Veïns Son Gotleu Associació Gent Gran Son Gotleu Biblioteca Pública C.C. Corpus Christi C.P. Es Pont C.P. Gabriel Valseca C.P. Joan Capó Càritas Diocesana de Mallorca Casal de Joves Migjorn Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats de Son Gotleu Centre de Salut Son Gotleu Centre de Serveis Socials Llevant Nord Centre Mater Misericordia Centre Ocupacional Mater Centro Islámico Islas Baleares (Mesquita Atauhid) Club d'esplai Son Gotleu Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre) Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves EAPN Ciberaula Son Gotleu Federation of Nigeria Community Illes Balears I.E.S Josep Sureda I Blanes Igbo Progressive Association Iglesia Evangélica Filadelphia Imfof La Iniciativa Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig) Mesquita Ihsán Olive Park Association Parròquia Corpus Christi Plataforma d‟entitats i serveis Son Gotleu Policia Local. Unitat Territorial de Llevant Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu


50

S‟ha elaborat una fitxa identificativa de cadascuna de les entitats que treballen o

tenen la seva seu a Son Gotleu. Aquesta informació es pot consultar al link

http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/son-gotleu/.

A continuació es descriu breument alguna informació d‟altres entitats com els

centres de culte i els clubs esportius.

2.3.3 Els centres de culte

Els centres de culte han estat peces clau en la dinamització social dels barris i el

sorgiment d‟entitats diverses. En el cas de Son Gotleu, han tingut la seva

importància en la història social del barri, per la qual cosa resulta interessant fer una

referència sobre els diferents centres de culte i les seves característiques.

Església Evangèlica

L‟Església Evangèlica, situada al camí de Son Gotleu, és conseqüència d‟una

iniciativa duita a terme l‟any 2004 per part de la comunitat cristiana d‟origen nigerià

que comparteix aquest corrent religiós. Principalment, es reuneixen persones

d‟aquest origen geogràfic, però això no significa que sigui un espai social tancat, sinó

tot el contrari, els seus seguidors són persones obertes i favorables que altres

persones creients amb la seva religió, independentment del seu origen, participin a

les seves reunions.

Habitualment participen al centre unes 35 persones; a més duen a terme activitats

amb altres centres evangèlics i les seves comunitats; sovint tenen reunions amb un

altre centre de culte proper, situat al carrer de Màlaga (comunitat formada

principalment per persones autòctones). Respecte dels serveis que s‟ofereixen al

centre, de moment només es limiten als religiosos, però està previst en un futur

poder oferir altres serveis de tipus social a la població, com el repartiment de roba,

aliments als necessitats i altres ajudes de caire social.

http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/son-gotleu/


51

Església Evangèlica de Filadèlfia

Al carrer de Salvador Galmés es troba un altre centre de culte de l‟Església

Evangèlica. Les celebracions són diàries en horari d‟horabaixa, a excepció dels

divendres. La comunitat és principalment d‟ètnia gitana; hi assisteix població no sols

de de Son Gotleu, sinó també d‟altres barris propers, com és el cas del Polígon de

Llevant, el Rafal o la Soledat. El nombre de persones que celebren el culte i es

reuneixen en aquest local és de més o manco 80. El centre no ofereix cap servei

més, però sí constitueix un lloc de reunió i de creació i manteniment de xarxes de

suport social força important per a aquesta població.

Parròquia del Corpus Christi

L‟església del Corpus Cristhi va néixer com una filial de la parròquia de Sant Josep

Obrer, entre els anys 1965 i 1967, amb el creixement de la població del barri de Son

Gotleu, atesa l‟arribada d‟un important contingent de persones procedents d‟altres

comunitats autònomes. La iniciativa va ser múltiple; es tractava d‟oferir serveis

diversos. Es va donar a l‟església un solar, destinat fins a aquell moment a

l‟explotació agrícola, amb la condició que s‟hi construís una escola per als infants del

barri. Es va construir un edifici amb aules, on els baixos eren utilitzats per a dir-hi

missa els diumenges. Actualment els espais es troben dividits entre l‟espai de culte i

altres activitats duites a terme des de la parròquia, i el que es dedica al centre

d‟ensenyament, amb un edifici diferent per a cada cosa.

Pel que fa a les activitats que s‟organitzen o coordinen des de la parròquia, fins a

l‟any 2005 va funcionar el Club d‟Esplai; va ser el primer a Mallorca federat al

GEDEM, però la degradació social i participativa del barri també hi va tenir la seva

repercussió. El club, que un temps reunia un important grup de nins, nines i joves del

barri, es va trobar amb una situació que reduïa notablement el seu objectiu, i és que

els joves del barri hi deixaren de participar i els monitors que es captaven no vivien a

Son Gotleu, per la qual cosa es va prendre la decisió de tancar el club.


52

La parròquia ha tingut un pes important pel que fa a la creació, el manteniment i la

coordinació de la Plataforma Son Gotleu, amb la qual participa i actua amb les

decisions que s‟hi prenen.

L‟acció social que desenvolupa, mitjançant la coordinació amb Caritas i la seva

treballadora social destinada a la zona, és força important, sobretot cap a la població

més desafavorida. Els immigrants constitueixen un dels col·lectius que rep l‟atenció

dels serveis socials que ofereix aquesta entitat. En aquests moments s‟inicien

contactes amb aquesta població per a determinar l‟ajuda que es pot prestar amb els

recursos de què es disposa.

Els serveis religiosos que s‟ofereixen faciliten la formació de grups que duen

diferents accions cap a la població, a més de la interacció entre persones que

participen de les mateixes creences; això ha propiciat l‟apropament a una sèrie de

col·lectius d‟origen immigrant que assisteixen a les celebracions religioses que es

fan. Aquest fenomen encara és molt recent, però a poc a poc creix el nombre de

persones d‟origen immigrant que s‟incorpora a la comunitat de la parròquia i que

afavoreix amb aquesta situació la interacció amb persones autòctones més

arrelades al barri; actualment es compta amb un nombre d‟entre 30 a 40 persones,

repartides equitativament entre filipins, sud-americans i guineans. Curiosament, hi ha

un grup important, d‟unes 30 a 40 persones d‟origen nigerià que, si bé participa de la

comunitat catòlica al barri, acudeix a una altra parròquia, la de Sant Josep Obrer,

situada al carrer dels Reis Catòlics, molt prop de Son Gotleu.

Les mesquites de Son Gotleu

Al camí de Son Gotleu, es troba situada una de les dues mesquites que assisteixen

la comunitat musulmana del barri i també d‟altres barriades properes. Cada dia s‟hi

duen a terme celebracions religioses, però el dia principal per als musulmans és el

divendres; aquest, al vespre, s‟hi concentra un nombre de població important, entre

150 i 180 persones; la gran majoria viuen al barri. Els dies del Ramadà són més

importants per als creients i la xifra de participants a les cerimònies arriba a les 300

persones. La distribució per edats dels fidels presenta unes diferències pròpies de la

major població immigrant de certs trams d‟edat i de la reagrupació familiar; són molts


53

els nins que acudeixen a la mesquita; les diferències més notables es refereixen a

les de gènere; sembla que les dones practiquen més la seva religió a ca seva i no

tant a la mesquita.

Respecte de les instal·lacions, el local està construït amb dues naus principals; una

al soterrani, que és l‟espai utilitzat pels homes i, l‟altre, a la planta principal, ocupat

per les dones, on es donen les seves celebracions religioses. El contacte amb altres

mesquites no es produeix gaire sovint, però sí estan informats de les diferents

situacions que viuen els musulmans a d‟altres indrets de l‟illa, sobretot en el tema

religiós.

Mohamet, el responsable del centre de culte, comentava a l‟entrevista el cas dels

musulmans de la Pobla i els de Manacor respecte del suport que rebien dels seus

respectius ajuntaments, així com les ajudes econòmiques per a la creació

d‟infraestructures religioses, considerant el servei que aquests centres ofereixen als

creients musulmans i, de manera important, als immigrants d‟aquesta religió.

L‟altra mesquita es troba al carrer del Regal; compta amb dos locals separats, un per

als homes i l‟altre per a les dones. A més dels serveis religiosos, té constituïda una

associació musulmana, des de la qual s‟organitzen activitats esportives i culturals, i

d‟altres amb una important vessant integradora, com són les classes de repàs per

als nins i les nines en edat escolar i l‟ensenyament per als socis de diferents

llengües: àrab, castellà i català. Els divendres reuneixen unes 150 persones als

actes de celebració religiosa.

2.3.4 Els clubs de petanca

El barri actualment disposa de dos clubs de petanca, situats als dos extrems de la

delimitació geogràfica de Son Gotleu, un al carrer del Regal i l‟altre al camí de Son

Gotleu. Els dos han desenvolupat la seva tasca social i esportiva durant bastant de

temps. Existeix una destacada afició dels veïns cap a aquesta activitat; a més, el fet

de jugar campionats i estar federats és una forma de facilitar la interacció amb

població d‟altres barris, amb la qual cosa es crea una via de comunicació i moviment


54

entre la població d‟aquests. A continuació, es presenten alguns dels detalls sobre la

situació en la qual es trobaven aquests centres socials i esportius en el moment de

recollida de la informació (2009).

Club esportiu de petanca Son Gotleu

El club esportiu de petanca de Son Gotleu es troba en un moment de reorganització;

fins l‟any 2005 havia estat un club amb prestigi; tenia una mitjana de tres equips

afiliats, la qual cosa representa aproximadament unes 36 persones; va arribar a

comptar amb cinc equips i unes 60 persones associades, a més de disposar també

d‟un equip de futbol infantil. Sembla que una sèrie de problemes varen tenir com a

conseqüència la desaparició del club com a tal; en quedaren les pistes sense utilitzar

i el bar com a seu de l‟associació; malgrat això, se‟n conserven les instal·lacions,

encara dotades de bona il·luminació.

Avui aquest centre està regentat per una altra persona, disposada a posar-lo en

marxa, no sols com a club de petanca, sinó també amb alguna iniciativa més, com el

club de dards. De moment, a l‟estiu, es va començar a utilitzar el quiosquet i la

barbacoa, situats devora les pistes, per a organitzar-hi torrades a l‟aire lliure, com a

forma d‟acostar la gent i passar les vetlades entre veïns.

Societat esportiva La Central

La societat esportiva La Central, situada al carrer del Regal, 59, es dedica a

fomentar l‟esport de la petanca. Els seus començaments es remunten a principis de

la dècada dels 80. Actualment compta amb 78 socis; hi participen persones de

qualsevol edat, des d‟infants a persones majors, la gran majoria veïns del barri. Part

dels socis participen a les competicions que tenen lloc entre els diferents clubs de

Mallorca. Hi ha equips masculins i femenins. També s‟organitzen sopars, torrades i

altres actes entre els socis.

El club disposa de bons equipaments, d‟enllumenat adequat, de sis pistes en

perfecte estat de conservació, d‟un espai tancat amb taules i aire condicionat i d‟una

terrassa a l‟aire lliure, també amb taules. Tal vegada, com ens comenta Martí, el seu


55

president, existeix un problema respecte de les pistes, i és que quan plou queden

plenes d‟aigua durant un parell de dies, atesa la manca d‟un desguàs que actuï com

a vessant.

2.3.5 Grau de participació en associacions o entitats

A més de la presència d‟entitats, és necessari que la població tingui clara la

participació com a espai de diàleg i de construcció d‟un futur amb objectius que

millorin el benestar de la comunitat. Son Gotleu és un barri viu i la interacció és

permanent; una altra cosa és que aquesta sigui total, és a dir, que inclogui tots i

cadascun dels col·lectius (necessari en un barri multicultural) i que, a més, aquesta

es doni mitjançant les entitats locals. A l‟estudi de Son Gotleu de 2007 es presenten

algunes dades del grau de participació social dels veïns, que passam a comentar a

continuació.

Es pot observar una certa vitalitat de les xarxes socials informals: des del parentiu al

veïnatge, passant pels grups d‟amics, activitats lúdiques, etc. Però aquesta força de

la sociabilitat primària és paral·lela a la irregular i desigual participació en els grups

secundaris. Es produeix així una dissociació entre les sociabilitats primària i

secundària, i entre la vitalitat de l‟esfera privada i el descrèdit de la vida pública, tal

com es pot comprovar amb les següents dades.

Les preguntes realitzades per a valorar el nivell de participació no tancaven les

opcions dels tipus d'entitats considerades; s‟hi podien incloure tot tipus

d'associacions o grups formalitzats (amb estatuts i funcionament regular). El nivell de

participació era baix, amb uns percentatges de participació reconeguda gairebé

inferiors a l‟11%. No hi apareixen diferències quant a la població segons la zona de

referència.

Les associacions en les quals es desenvolupa l'activitat (segons dades de 2006) són

molt diverses, però destaquen especialment les referents a la tercera edat (amb un

30,8% dels enquestats que hi participen); en segon lloc, les de veïns (23,1%),

seguides a molta distància per altres tipus d‟agrupacions, com les de caràcter

religiós (10,3%), les associacions de mares i pares (amb un 7,7%) i l‟Associació de


56

Senegalesos (un 5,1%). Aquesta darrera dada és molt interessant, atesa la forta

presència d‟immigrants a Son Gotleu; el fet que una part d‟aquest col·lectiu pertanyi

a associacions pot ser un factor a tenir en compte a l‟hora de dur a terme iniciatives

amb objectius integradors.

Seria molt interessant disposar de dades de participació actualitzades a 2010, ja que

als darrers anys la dinamització del barri és prou important com per a identificar

diferències significatives, sobretot en el cas de les associacions d‟immigrants,

APIMA, Club d‟Esplai, i la nova associació de veïns, que va augmentant diàriament

els seus socis i les persones col·laboradores que s‟interessen per la nova iniciativa.

Segons dades de RIBA (2007), el percentatge de persones que participaven era molt

reduït, un 10,7%, però aquesta població declarava tenir-hi una bona dedicació, ja

que un 71,5% dels participants hi dedicava dues hores setmanals o més. Finalment,

el temps de dedicació seria el següent: un 28,6% hi dediquen 1 hora setmanal; un

22,9%, dues; un 25,7%, entre tres i sis hores i, un 22,9%, més de sis hores.

Gràfic 19:

Hores de dedicació setmanal a associacions

28,6%

22,9% 25,7%22,9%

1 hora 2 hores 3-6 hores Més de 6 hores

Font: RIBA (2007) No disposam d‟un estudi quantitatiu vàlid que permeti comparar el grau i la variació

de la participació ciutadana a Son Gotleu, el que sí és cert és que el canvi duit a

terme els darrers anys, considerant l‟activitat de les associacions i els serveis, és

qualitativament molt significatiu. Són moltes les iniciatives que estan en marxa; hi ha

un fort dinamisme social, on l‟oferta socioeducativa, formativa o d‟oci és molt


57

variada. A més, això s‟emfatitza amb l‟entusiasme per a dur a terme projectes

comunitaris. Es treballa individualment i grupalment; les entitats treballen de manera

conjunta segons les necessitats; els professionals estan inserits en tota una xarxa

que afavoreix dur a terme una tasca més eficient i arribar amb més facilitat als

objectius proposats.

Tot sembla indicar que durant anys el barri ha patit un problema més que s‟ha anat

afegint a les seves dificultats; es tracta d‟una conseqüència lògica provocada per la

forta substitució demogràfica; aleshores, la sortida de població, juntament amb altres

variables, ha anat configurant una realitat social totalment desvertebrada, on el teixit

associatiu cada vegada més feble es veia incapaç, no ja de generar, sinó

simplement de mantenir determinats indicadors propis d‟una comunitat mínimament

estructurada. D‟aquesta forma la degradació social s‟ha anat accelerant sense

referents consistents al barri que anassin lligant la cohesió dels seus habitants.

A partir d‟una situació límit, a poc a poc s‟ha anat reconstruint un nou teixit; els

serveis s‟han ubicat a la xarxa a través de la Plataforma i les entitats, de maneres

més o menys formals, participant activament a la Comissió de Convivència o

simplement coordinant-se i col·laborant entre si. També les iniciatives més

individuals han tingut el seu pes i s‟han sumat a tot un conjunt d‟activitats i formes

d‟intervenció diverses. El resultat, atès el seu conjunt, és el d‟una comunitat viva

amb una forta activitat social.

Malgrat el progrés, encara manca continuar fent feina per a la seva consolidació; no

sempre s‟actua de forma ordenada i la coordinació tampoc hi és contínuament

present. També és cert que les iniciatives no han de ser necessàriament sempre

consensuades per tots; es necessita llibertat de maniobra i són tan dinàmiques com

la mateixa societat. La majoria dels informants es mostren molt satisfets a l‟hora de

parlar de les iniciatives de les entitats al barri, entre d‟altres coses perquè

representen un canvi molt significatiu si comparam amb etapes anteriors. Vegem-ne

alguns dels comentaris:

“... Hi ha una molt important col·laboració entre les entitats (...) es fa una gran

quantitat d‟activitats; és important la comunicació que hi ha entre els membres de la


58

Plataforma (...) tothom està disposat a col·laborar, estan per la feina. És una cosa

que sorprèn del barri. Tothom fa coses i tots saben el que fan els altres.” (32, 2-14)

“A Son Gotleu s‟ha creat una cultura de col·laboració entre les entitats i els serveis

del barri (...) s‟ha avançat en la tasca conjunta, però cal assegurar la dotació de

recursos humans estables i la dotació pressupostària.” (35, 5-6; 34-36)

“La zona de los jardines ha quedado bastante bien; también han aumentado las

relaciones entre colectivos. Entre asociaciones, pero también entre gente particular

(...) ha favorecido que haya más gente inmigrante y española que se conozca...” (7

2, 23-27)

L‟objectiu de la interacció social com a mecanisme que afavoreix el coneixement

mutu comença a ser una realitat, però encara queda un llarg recorregut i intentar

implicar-hi més col·lectius: “Los diferentes grupos no invitan a los representantes de

las mezquitas; allí el tema social y religioso está mezclado. Si se llega a ellos se

podrá implicar a más gente (...) Es necesario hacer actividades que acerquen a los

colectivos; a veces el rechazo viene del desconocimiento.” (6, 28-41)

Malgrat el fort impuls i la dinamització social, no tota la població és accessible ni

participativa; es pot dir que és molt important el nombre dels que no s‟hi impliquen;

així ho manifestaven els interlocutors: “Hi ha moltes ganes de fer coses i molta

il·lusió, però una altra part de població té una actitud passiva i poc permeable. Hi ha

un petit grup que es va fent més gros, però el canvi i la seva influència és molt lent.”

(19, 67-74)

Per altra part, l‟oferiment a fer coses, a col·laborar i estar obert a tot tipus de

propostes és destacable, tal com comentaven els narradors:

“La iglesia está abierta a todo tipo de colaboración que la administración estime

oportuna, para la mejora de la convivencia en el barrio, y apoyamos todo lo que está

haciendo hasta ahora.” (42, 25-27)


59

Per acabar, cal esmentar algunes preocupacions que hem detectat referents a la

necessitat de consolidació de l‟empoderament del teixit associatiu, com és el cas

dels recursos econòmics; les entitats fan moltes activitats gràcies a les subvencions,

però sembla que la crisi pot minvar aquest recurs: “Se considera necesario recibir

subvenciones para llevar a cabo actividades deficitarias pero necesarias, como las

extraescolares. Si esto no se hace, las asociaciones corren el peligro de

desaparecer.” (1, 41-44)

2.4 Economia

No es disposa de dades recents sobre la situació econòmica de la població de Son

Gotleu; atesa la situació de crisi econòmica, tot fa pensar que aquestes són pitjors a

les d‟anys anteriors. Malgrat tot, consideram que resulta interessant indicar-ne

algunes que figuren a l‟estudi anterior de 2007, tals com el nivell de renda individual i

familiar, les situacions respecte dels ingressos, i altres que puguin servir per a

descriure la realitat anterior i aventurar l‟actual.

Conèixer la situació econòmica real sempre és una tasca complicada que presenta

múltiples problemes, tant interpretatius com de la mateixa veracitat de les dades. En

el cas que es presenta es tracta de declaracions dels enquestats sobre la seva

situació.

El nivell de renda de la població és realment baix, ja que un 56,36% dels enquestats

manifesta tenir un nivell de renda igual o inferior a 1 SMI (513 €); un 32,49% dels

enquestats manifesta un nivell de renda equivalent a 2 SMI, i tan sols el 4,50% dels

enquestats tindria un nivell de renda equivalent a 3 SMI o superior. No s‟aprecien

diferències significatives entre les dues zones; sembla que la situació és bastant

semblant. De totes formes, cal tenir en compte que les dades provenen de l‟estudi

de 2007, amb una enquesta realitzada el 2006, per la qual cosa és molt previsible –

a més l‟observació directa i les entrevistes a persones del barri ens ho confirma– que

la situació econòmica actual sigui força diferent, amb moltes famílies amb greus

dificultats econòmiques.


60

Gràfic 20:

Nivell de renda

2 vegades SMI

32,49%

1 vegada SMI

35,23%

Inferior SMI

21,14%

3 vegades SMI

3,91%

4 vegades SMI

0,59%No determinat

6,64%

Font: RIBA (2007)

Pel que fa a la font dels ingressos, únicament un 60,90% manifesta que provenen

del treball remunerat; la resta es correspon a pensions de diferents tipus de

prestacions no contributives i altres fonts, més destacades en el cas de les dones

(sembla ser que es tracta de petits treballs de cura de persones grans, neteja, etc.)

Resulta interessant fer una anàlisi per llar i poder així identificar les situacions en què

es troben les famílies, o almanco les persones que comparteixen un mateix

habitatge. A l‟estudi podem observar que el 33,40% de les llars (95 de les llars

enquestades que determinaren el seu nivell d‟ingressos) subsisteixen amb uns

ingressos equivalents a 1 SMI (513 €) o menys i, el 34,51%, amb ingressos d‟entre 1

i 2 SMI. Això significa que en un moment de bonança econòmica la població de Son

Gotleu i les seves famílies ja patien una greu situació de mancances econòmiques,

atès que un 67,91% de les famílies enquestades aglutinen uns ingressos iguals o

inferiors d‟uns 1.000 euros.

Aquesta situació encara és més greu avui, atès que han augmentat les necessitats

de la població, tal com es posa de manifest a l‟apartat Situacions de necessitat, on

es mostren les dades amb més detall. Cal esmentar com, per exemple, en el cas

dels diagnòstics de dificultats econòmiques i d‟habitatge, se situen entorn del 49%.


61

Les dificultats econòmiques es concentren en manca de mitjans propis de

subsistència, insuficiència i manca d‟ingressos, circumstàncies molt per damunt de la

mitjana de Palma.

2.4.1 L’activitat econòmica a Son Gotleu

Per tal de descriure l‟activitat econòmica a Son Gotleu hem fet servir una fitxa de

registre i l‟observació sistemàtica ens permet tenir una fotografia actualitzada

d‟aquesta activitat: nombre de comerços, tipus, fins i tot evolució respecte de les

dades aparegudes a l‟estudi anterior del barri.

Activitat comercial a Son Gotleu (setembre de 2010)

Taula 5: Comerços existents a Son Gotleu a setembre 2010

Tipus de comerç / servei Nombre Percentatge

Serveis públics i col·lectius 10 6,41%

Ensenyament 2 1,28%

Sanitari 1 0,64%

Cultural 2 1,28%

Serveis Socials 1 0,64%

Religiosos 3 1,92%

Altres serveis públics 1 0,64%

Serveis d’iniciativa privada 146 93,59%

Restaurants, bars i cafeteries 33 21,15%

Tabac, begudes i alimentació 29 18,59%

Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 11 7,05%

Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 2 1,28%

Salut 4 2,56%

Mobles / equipament de la llar 8 5,13%

Premsa, llibreries i fotografia 2 1,28%

Assegurances, banca i activitats similars 6 3,85%

Lloguer, venda i reparació de vehicles 9 5,77%

Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 4 2,56%

Perruqueria, estètica i massatges 9 5,77%

Altres comerços 23 14,74%

Serveis docents 1 0,64%

Serveis socials 2 1,28%

Recreatius 2 1,28%

Resta 1 0,64%

Total 156 100,00% Font: Elaboració pròpia


62

Els serveis públics i col·lectius representen el 6,41% dels locals del barri; són

bàsicament religiosos, d‟ensenyament i culturals. La majoria dels comerços/serveis

corresponen a la iniciativa privada, un 93,59%. Destaquen els bars (21,15%), els

establiments d‟alimentació (18,59%) i altres comerços (14,74%); dins aquesta

categoria, hi trobam els locutoris, que suposen un 5,13% del total dels comerços del

barri, un indicador de com el canvi sociodemogràfic ha implicat també canvis en el

teixit comercial.

S‟han produït alguns canvis respecte dels comerços que constaven a l‟estudi de

RIBA (2007) i dels existents actualment. S‟han donat tancaments/desaparicions de

comerços que existien en aquell moment i també se n‟han creat de nous. En total,

s‟han tancat 52 establiments, pràcticament tots corresponents a la iniciativa privada

(a excepció de 2, una oficina de correus i una església).

Taula 6: Baixes de comerços (setembre de 2010) respecte del 2007

Tipus de comerç/servei Nombre baixes

Percentatge


Religiosos 1 1,92%


Establiments d'oci nocturn 1 1,92%


Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 3 5,77%

Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 3 5,77%

Salut 1 1,92%

Mobles / equipament de la llar 7 13,46%

Premsa, llibreries i fotografia 2 3,85%

Assegurances, banca i activitats similars 1 1,92%




Recreatius 1 1,92%

Activitats relacionades amb el sexe 1 1,92%

Total general 52 100,00% Font: Elaboració pròpia

El tipus de comerç que més s‟ha tancat són bars, restaurants i cafeteries,

Mobles/equipament de la llar, i botigues d‟alimentació. 27 d‟aquests comerços

desapareguts (el 71%) estaven ubicats fora dels carrers més comercials del barri

(Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan), mentre que en aquestes vies s‟han produït quinze

tancaments (11 i 4, respectivament).


63

Per altra banda, també hi ha 30 comerços de nova creació respecte de 2007, tots

corresponents a la iniciativa privada, a excepció d‟un servei de magatzem d‟Emaya.

La majoria dels nous establiments, el 43%, són comerços d‟alimentació.

Taula 7: Comerços de nova creació

Tipus de comerç / servei Nombre altes Percentatge

Religiosos 1 3,33%




Assegurances, banca i activitats afins 1 3,33%




Total general 30 100,00% Font: Elaboració pròpia

La ubicació d‟aquests nous comerços es reparteix pràcticament a parts iguals entre

els dos carrers més comercials (47%) i la resta de carrers del barri. Aquests dos

carrers (Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan) tenen importància com a vies de

comunicació, per la qual cosa també econòmicament i com a interacció de la

població. Resulta interessant analitzar amb detall la situació comercial de la zona;

sembla que les dades respecte de 2007 no han variat molt quant a nombre, però sí

pel que fa al tipus d‟activitat. Al carrer d‟Indalecio Prieto, des de 2007 s‟han obert 10

negocis i se‟n han tancat 11; actualment hi ha ubicats 29 comerços, la majoria bars o

botigues d‟alimentació. Aquestes darreres han augmentat i, juntament amb les

perruqueries, han substituït els desapareguts, que eren més variats i selectes

(oficina de correus, oficines, articles de vestir, equipament de la llar, entre d‟altres).

En el cas del carrer de Tomàs Rul·lan, no hi ha variació entre els oberts i els tancats

(3 en ambdós casos) ni en nombre o tipus.

Les aportacions dels entrevistats palesen les inquietuds respecte del canvi de

comerços; en poc temps se n‟han substituït alguns de tradicionals per altres de

regentats per població immigrant. Aquesta circumstància ha creat un recel sobre el

compliment d‟horaris i temes de normativa, fins i tot hi ha hagut fortes queixes per

part d‟una de les associacions de veïns. Mentre que uns protesten pel que

consideren manca de control policíac i de l‟Ajuntament, els altres ho fan per


64

considerar que estan sotmesos a una pressió i un control excessius. Vegem-ne

alguns dels comentaris:

– Queixes sobre els negocis regentats per immigrants

“Hay muchos negocios que abren sin licencia, o sólo cumpliendo algunos de los

requisitos. Hay una falta de control de los negocios…” (1, 29-30)

“Hi ha massa negocis que tenen un mateix perfil... tendes africanes, locutoris... i això

causa competició i conflicte entre els propietaris, a més de degradar la imatge del

barri.” (38, 17-19)

“Abren los comercios hasta tarde (…) los colmados, locutorios… no cierran hasta

tarde, ni los festivos; esto no es África.” (51 6, 6-8)

– Opinió d‟alguns comerciants immigrants

“No estamos cómodos porque hay demasiados controles policiales, especialmente

sobre los comercios africanos, y esto perjudica al negocio. Parece que molesta que

haya bares sólo de nigerianos; esto hace pensar que se utilizan baremos diferentes

de control policial…” (12, 11-13)

Per a completar la informació respecte de l‟activitat comercial, a continuació es

presenten els plànols dels carrers principals amb el detall dels seus comerços:


65

Ubicació dels comerços al c. d’Indalecio Prieto el setembre de 2010

Llegenda:

1. Cotton 16. Melifruit

2. Kálzate 17 Tabacos

3. Bar Luci Hamburguesería 18. Sala de Jocs

4. Bar Capricho 19. Locutorio Los Amigos

5. Bar Oliver 20. Perruqueria homes

6. Fruites i Verdures Can Xisco 21. Forn Ca na Loli

7. Bar Son Gotleu 22. Radost Croissanterie

8. Rico Rico Kebap 23. Supermercat Spar

9. Confecciones Paqui 24. Bar Uetam

10. Peluquería Marhaba 25. Carnisseria Halal

11. Moneygram 26. Reparació de mòbils

12. Skyface Peluquería 27. Essam Kebap

13. Videoclub Son Gotleu 28. Panadería Gufo

14. Shopping 29. Jamones Trévelez

15. Caprichos

C. Indalecio Prieto


66

Ubicació dels comerços al c. Tomàs Rul·lan el setembre de 2010

Llegenda:

1. Pescaderías Bauzá Giménez 13. Piccadilly Shopping Center

2. Oficina bancària de La Caixa 14. Sambou Alimentación

3. Bar Cidad 15. Prince Telecom

4. Locutorio Tam Tamo 16. Tienda multiprecio Chati

5. Hamburguesería Mafi 17. Pastelería Rosario

6. Western Union 18. Clínica Dental Naturdent

7. Bar Modelo 19. Locutori

8. Oficina bancària de “Sa Nostra” 20. Farmàcia Alemany

9. Panadería La Fama 21. Brit Balear

10. Viatges Oro Tours 22. Electromat balear

11. Panadería Loli 23. Locutori

12. Assessoria fiscal 24. Bar Can Pedro

C. Tomàs Rul·lan


67

3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I

SITUACIONS DE NECESSITAT

Avançant una mica més des d‟allò general cap a allò més concret, ens trobam en un

estat intermedi on se situen aquests aspectes, relacionats amb els àmbits que

defineixen la situació d‟integració-exclusió en la qual es pot trobar una persona o un

grup.

3.1 Mercat de treball

A l‟hora de considerar la situació de la població de Son Gotleu al mercat de treball,

convé primer poder ubicar en xifres el nombre i la proporció demogràfica, ja que s‟ha

de considerar la població activa per a saber potencialment el nombre de persones de

què es podrà parlar en un moment donat. Per tant, la població activa queda ubicada,

en un primer moment, entre els 16 i els 64 anys.

Les dades del Padró municipal de 2010 situen la població del barri en 10.037

habitants; d‟aquests, un 70,47% es troben en edat activa, percentatge similar al del

conjunt de Palma. Amb una anàlisi més detallada, podem trobar algunes dades

interessants, com el fet que es produeix una situació inversa si consideram dos

trams d‟edat (16-40 i 41-64) i l‟origen espanyol o estranger.

Taula 8:

Edat Total de població

activa Espanyols Estrangers

16-40 67,58% 38,68% 61,32%

41-64 32,42% 63,93% 36,07% Font: Elaboració pròpia a partir del PMH

Observant la taula 8, podem veure com més del doble de la població es troba en el

primer tram d‟edat, és a dir, es tracta d‟una població majoritàriament jove, el que vol

dir que una bona part podria estar en risc de situar-se entre els col·lectius que

pateixen la segmentació del mercat de treball, sobretot si ens fixam en el baix nivell


68

educatiu que mostren les dades10

i la vulnerabilitat social del barri. A part d‟aquest

referent, hi ha una altra característica a destacar; es tracta de la diferència

significativa entre les edats i les procedències. Mentre que els espanyols tenen

major representació en el tram de majors de 40 anys, amb un 63,93%, en el cas de

la població immigrant passa tot el contrari; aquesta es concentra en l‟interval d‟edat

d‟entre 16 i 40 anys, amb un 67,58%. Aquí tenim el primer indicador que defineix la

realitat sociodemogràfica del barri, una important proporció de població nouvinguda

estrangera, que es converteix en la majoria de població jove.

Cal esmentar que la població activa no està composta per tota la població en edat de

treballar, sinó per aquella que està ocupada o cercant feina; els inactius seran

aquells que ni fan feina ni en cerquen. L‟evolució de la situació en què es troba el

mercat de treball dificulta l‟ús de les dades de l‟estudi de RIBA fet el 2007. Tampoc

es disposa de dades desagregades per barris o zones estadístiques, que ens

permetin tenir una idea clara de la situació real en què es troba la població de Son

Gotleu en el moment actual de greu crisi econòmica. Les dades oficials publicades

més properes geogràficament estan considerades per codi postal, és a dir, abasten

una zona molt més extensa que sobrepassa els límits del barri; malgrat tot, es farà

una aproximació tan adient com sigui possible.

A pesar de no disposar de dades més concretes, la composició de la població ens

permet tenir en compte alguns indicadors, d‟importància a l‟hora d‟analitzar el mercat

de treball. Podem començar considerant el lloc de naixement de la població; com

hem vist, un important contingent és d‟origen estranger; les dades oficials (Pou,

Riera i altres, 2010)11

ens mostren com la crisi econòmica i la repercussió sobre el

mercat de treball afecten més la població immigrada. Així es pot observar en les

taxes d‟ocupació, d‟atur i de temporalitat del primer quadrimestre de 2010. Vegem

algunes dades interessants que es donaven en aquell moment:

10

Veure l‟epígraf Dades demogràfiques

11 Pou, Ll.; Riera, D. i altres (2010). Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears. Primer

quadrimestre de 2010. Observatori del Treball de les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Treball. Govern

de les Illes Balears.


69

La taxa d‟ocupació a les Illes Balears se situa en el 58,9% de la població, mentre

que la de la població immigrant és del 48,4%. Això vol dir que de cada cent persones

immigrades, només 48 estan ocupades, xifra preocupant, ja que la majoria es troben

en edat activa i amb la dificultat de recórrer a la solidaritat de familiars o a d‟altres

recursos disponibles.

La taxa d‟atur era del 22,4% (2,3 punts per sobre de la mitjana estatal). La taxa

d‟atur de les persones estrangeres era bastant superior a la mitjana de les Illes, un

34,5%. Aquestes dades són encara més significatives si consideram que la

incidència de l‟atur se situa als sectors de la construcció i en determinats serveis

tradicionalment ocupats per la població immigrant més representativa del barri

(subsaharians, magrebins i algun col·lectiu dels llatinoamericans), que suposen una

taxa d‟atur que duplica la dels procedents de la UE.

La precarietat laboral afecta més els més vulnerables; aspectes com el nivell

d‟estudis, l‟edat, el sexe i la nacionalitat es converteixen en indicadors clau a l‟hora

de valorar la segmentació del mercat de treball i les repercussions sobre aquests

col·lectius. La temporalitat també és un factor de precarietat; la general de les Illes

Balears se situa en el 24,1%, mentre que en el cas de les persones estrangeres el

percentatge arriba al 39,2%.

Aquesta aproximació des de dades generals de la Comunitat Autònoma permet, en

cert grau, ubicar la situació dels habitants de Son Gotleu considerant que les dades

de nivell educatiu i de lloc de naixement situen aquesta població entre la més

desfavorida al mercat de treball. Podem comparar algunes dades amb les quals

s‟agrupen per codi postal de Palma. Son Gotleu està inclòs al codi postal 07008, que

agrupa un espai geogràfic més ample, però d‟alguna manera permet aproximar-nos

a una fotografia de la situació actual. La demarcació postal correspon als barris: el

Viver, el Rafal Nou i el Rafal Vell, Son Gotleu, Can Capes, Son Canals i una porció

de la Soledat i l‟Estadi Balear.12

12

Font: Riera, D.; Quintana, E. i Bonnail, M. (2006). Població i mercat de treball en el codi postal 07008. Imfof. Ajuntament de Palma.


70

Les dades referents a Palma13

pel codi postal 07008,14

situen en 4.558 el nombre

d‟aturats el 2009; d‟aquests, 3.404 són espanyols i, 1.154, estrangers.15

Son Gotleu

presenta un greu problema d‟atur en els col·lectius més desfavorits (immigrants

subsaharians, magrebins, llatinoamericans, joves en general i dones sense formació).

Com s‟ha mencionat anteriorment, les dades de l‟estudi anterior poden haver quedat

obsoletes, atesos els canvis en el mercat de treball; a pesar d‟això, podem

comprovar com en plena bonança econòmica, la població ja presentava índexs de

precarietat importants, tal com es va recollir a les enquestes fetes el 2006. És el cas

del percentatge d‟aturats; mentre que al 2006 a les Illes Balears era del 6,64%, al

barri de Son Gotleu arribava al 16,77%. Afectava en aquell cas amb més força les

dones, amb un 23,15%, duplicant el percentatge dels homes en la mateixa situació.

L‟estudi fa referència a la greu situació de les primeres; indica que el 37,5% de les

dones que cercava la primera feina durant 2006 duia una mitjana de 12 mesos en

atur.

Respecte dels tipus de situacions d‟ocupació, seguint amb les dades de l‟estudi, el

49,10% dels ocupats són fixos; el 29,97%, eventuals; un 5,43% es declara irregular i,

un 6,98%, no vol manifestar a l‟enquesta la forma amb què es guanya els doblers. Si

consideram les categories laborals, són en la seva majoria no qualificades (un 42,7%

són peons i no especialitzats).

La informació obtinguda el 2011 a través de la realització dels col·loquis situa el

problema de feina entre els més preocupants. Tothom coincideix a confirmar la difícil

situació laboral de la població, conseqüència de la suma de diversos factors que

condicionen notablement la reinserció al mercat.

Sembla que bona part de la població que es troba sense feina s‟ha dedicat a

activitats de baixa qualificació, principalment en la construcció o derivats. Aquesta

circumstància ha afavorit una millora de les condicions econòmiques als darrers

anys; en el cas dels nouvinguts, alguns han pogut accedir a un habitatge de

propietat i, els que tenien família a d‟altres països, iniciar el procés de reagrupació.

13

Observatori de la Igualtat (Ajuntament de Palma). 14

Son Gotleu, juntament amb altres barris, té aquest codi postal. 15

La població total en edat activa (16 a 64 anys) pel codi postal 07008 és el 2009 de 33.216 persones.


71

Actualment, molta d‟aquesta població no té feina i, a més, es troba amb càrregues

familiars i despeses a què fer front. D‟altra banda, a part de la població immigrant, és

fàcil veure al barri molta població jove sense feina i amb molt poca esperança de

poder trobar-ne. Segons els informants, aquestes són raons de pes suficients que

permeten justificar la realització de determinades pràctiques no del tot legals: “En

Son Gotleu la mayoría de gente no puede trabajar, no tiene dinero ni salida y se

mete en formas de ganarse la vida no muy recomendables.” (7 2, 1-4)

En principi, totes les mirades s‟adrecen a la manca de formació o a la infrautilització

d‟aquesta, principalment en el cas dels immigrants, per la manca de reconeixement

dels estudis. A més, s‟identifiquen situacions diverses segons els col·lectius; així,

podem trobar dones formades amb qualificació, però sense poder utilitzar-la aquí;

dones que no tenen cap formació ni experiència, amb baixa capacitat de

comunicació pel desconeixement de l‟idioma, sense possibilitats d‟aportar recursos

econòmics a la família. L‟atur afecta famílies senceres, en què cap membre fa feina.

A part dels joves en general i de la població immigrant, un altre col·lectiu amb

problemes de difícil solució és el de les persones amb més de 50 anys; es tracta en

molts de casos de persones que havien estat dedicades a la construcció i que amb

la crisi han perdut la feina. Ara, sense altra qualificació, apareixen com a grup

destinat a l‟atur de llarga durada. A continuació, reproduïm alguns fragments de les

converses ofertes pels informants en algun dels aspectes comentats.

– Respecte de la dona:

“A elles, els resulta molt difícil incorporar-se al món laboral; no tenen experiència, no

saben fer tasques de neteja com aquí es vol que es facin, i el tema idiomàtic encara

ho complica més.” (21, 43-46)

“Hi ha discriminació de les dones magrebines en matèria de feina. Hi ha moltes

dones llicenciades que no troben feina ni com a netejadores.” (33, 58-59)


72

– Baixa qualificació, incidència familiar:

“La mayoría de gente no tiene trabajo, tiene muy baja cualificación y bajo nivel

educativo; esto dificulta que encuentren trabajo; sobre todo ahora que no hay en la

construcción.” (7 2, 10-12)

“Es detecten moltes famílies en què tots els membres estan aturats (...) es continua

treballant en negre, treballs d‟economia submergida.” (43, 56-58)

“També existeix el perfil dels majors de 50 anys. Sobretot és un perfil que es dóna

en els darrers anys. Són els que més suport necessiten a nivell d‟orientació.

L‟experiència laboral que tenen és bàsicament en la construcció, en neteja, cambrer

o ajudant de domicili.” (43, 81-84)

3.1.1 Recursos d’inserció laboral

A continuació es presenta la informació oferta per l‟Imfof respecte dels recursos

d‟inserció laboral:

SERVEI D‟ACOMPANYAMENT A L‟OCUPACIÓ (SAO) - IMFOF (ubicat al

CMSS Llevant Nord):

o Constitueix un servei d‟orientació laboral per a persones amb

especial dificultat d‟inserció dirigit a millorar l‟ocupabilitat i la

inserció laboral dels usuaris, mitjançant el desenvolupament

d‟itineraris personalitzats tutelats.

o Aquest servei està dirigit als col·lectius en risc d‟exclusió vinculats

als centres municipals de Serveis Socials de l‟Ajuntament i a la

resta de sol·licitants d‟ocupació del SOIB que presenten barreres

d‟accés al mercat de treball per pertànyer a grups dels col·lectius

més vulnerables.

http://imfof.palmademallorca.es/IMI/IMFOF/PRD/fdes_d4_v1.jsp?contenido=48501&tipo=6&nivel=1400&language=es

http://imfof.palmademallorca.es/IMI/IMFOF/PRD/fdes_d4_v1.jsp?contenido=48501&tipo=6&nivel=1400&language=es


73

FORMACIÓ EN COMPETÈNCIES LABORALS (IMFOCOMP) - IMFOF:

o Formació en competències necessàries per a l‟ocupabilitat, com

poden ser les habilitats de relació interpersonal, intel·ligència

emocional, gestió del temps, habilitats comunicatives, motivació,

etc.

OFICINA DE L’IMFOF A SON GOTLEU: SERVEIS QUE S’HI OFEREIXEN

1. Informació laboral

2. Actualització de l‟Agència de Col·locació

3. Inscripció a l‟Agència de Col·locació: aquesta posa en contacte les

persones residents al municipi de Palma en procés de cerca de feina o que

volen millorar l‟actual amb les empreses, amb una intermediació ràpida, àgil

i eficaç.

4. Orientació reforçada: tipus d‟orientació en la qual s‟intervé en aspectes de

motivació, requalificació professional, formació, adaptació i desenrotllament

de les competències per a l‟ocupació, habilitats socials, conciliació de la

vida laboral i familiar. Aquests processos suposen una intervenció a curt i

mitjà termini.

5. Club d‟ocupació: espai creat per a proporcionar eines i recursos d‟autoajuda

per a facilitar els processos de cerca de feina a totes les persones que ho

vulguin mitjançant un servei públic, gratuït i d‟accés directe.


74

3.2 Situacions de necessitat

Per a analitzar aquesta part més quantitativa, ens centrarem primerament en dades

objectives respecte de necessitats socials que presenten les persones/famílies del

barri que al llarg de 2009 han estat ateses al CMSS de Llevant Nord amb atenció

social individual i familiar (TSIF) i també de les necessitats dels grups i els col·lectius

amb els quals hem realitzat una atenció social grupal i comunitària (TSGC).

Tradicionalment, el barri de Son Gotleu s‟ha caracteritzat per presentar una alta

densitat de la demanda, és a dir, un nombre elevat d‟expedients de serveis socials

per cada 100 unitats familiars del barri, un indicador objectiu del nivell de necessitat.

El 2009, des del Centre Municipal de Serveis Socials hem arribat a treballar amb 474

persones/famílies (expedients) sobre un total de 3.262 unitats de convivència

empadronades al barri a 1 de gener de 2010. Això suposa una densitat de demanda

d‟atenció social del 14,53%, percentatge molt elevat, tant si el comparam amb el

conjunt de Palma, que és del 4,79% (8,8 punt per davall de Son Gotleu), com si el

comparam amb la densitat de demanda d‟altres barris veïns com Can Capes

(densitat del 6,13%), Son Canals (del 5,21%) o Pere Garau (del 4,94%).

Gràfic 21:

Distribució famílies empadronades i ateses a Palma

Resta famílies

95,21%

Famílies ateses amb

TSIF

4,79%

Font: Elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


75

Gràfic 22:

Distribució famílies empadronades i ateses a Son Gotleu

Famílies ateses amb

TSIF

14,53%

Resta famílies

85,47%

Font: Elaboració pròpia (dades del CMSS Llevant Nord)

3.2.1 Les persones/famílies amb situació de necessitat ateses amb TSIF

Les 474 famílies amb què hem realitzat una atenció social individual-familiar

aglutinaven un total de 1.635 persones, per la qual cosa podem dir que un 16,29%

dels habitants del barri ha necessitat aquest tipus d‟atenció. És un percentatge

també molt superior al que presenta Palma, en què el nombre de persones ateses

amb TSIF amb situació de necessitat social va suposar el 5,64% de la població

(ateses amb TSIF, 24.053 persones, de les 426.526 empadronades).

A continuació presentem un anàlisi partint de les característiques de les persones i

famílies ateses per edat, nacionalitat i necessitats.

Les edats

De les 1.635 persones que hem atès la majoria són adults, seguits per joves,

infància i petita infància.


76

Taula 9: grups d’edat de la població atesa

Grup d’edat de la població atesa Nre. de persones Percentatge

Petita infància (de 0 a 3 anys) 206 12,60

Infància (de 4 a 10 anys) 232 14,19

Preadolescència (d‟11 a 14 anys) 112 6,85

Adolescència (de 15 a 18 anys) 83 5,08

Joves (de 19 a 29 anys) 284 17,37

Adults (30 a 64 anys) 670 40,98

Vellesa (65 anys i més) 34 2,08

No consta 14 0,86

Total a SON GOTLEU 1.635 100,00

Font: elaboració pròpia (dades del CMSS Llevant Nord)

Gràfic 23:

Distribució de les persones ateses amb TSIF per grups d'edat

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Son Gotleu 12,60% 14,19% 6,85% 5,08% 17,37% 40,98% 2,08% 0,86%

Palma 8,28% 12,70% 6,96% 5,60% 17,18% 41,75% 6,44% 1,09%

Petita infància Infància Preadolescèn. Adolescència Joves Adults Vellesa No consta

Font: elaboració pròpia

Si comparam el perfil de les persones amb situació de necessitat ateses pels Serveis

Socials municipals a Son Gotleu i al conjunt de Palma, veim que, sobretot el

col·lectiu de petita infància i també el d‟infància, són especialment significatius a Son

Gotleu per sobre del que suposen a nivell de Palma.


77

Contràriament, el col·lectiu de persones grans està molt per davall del percentatge

que suposa a Palma. Aquesta poca representació del col·lectiu de persones grans

ateses pels Serveis Socials municipals no es pot entendre com una manca de

necessitats socials en aquest col·lectiu poblacional, sinó més aviat com que a Son

Gotleu les demandes d‟aquest col·lectiu no són canalitzades exclusivament a través

dels serveis socials primaris municipals, sinó que també són ateses a través de

l‟atenció social oferta pel Centre de Salut (moltes de les demandes i les necessitats

d‟aquest grup estan relacionades amb la situació de salut i d‟autonomia) i també per

atenció social primària de Caritas.

Les nacionalitats

Si comparam el nombre de persones empadronades al barri segons nacionalitats

amb les nacionalitats de les que han necessitat atenció social individual/familiar,

queden palesos els diferents graus de necessitat de cada col·lectiu.

El 56,7% de les persones ateses en situació de necessitat social tenen nacionalitats

de procedència extracomunitària. Implica que dels 3.978 habitants extracomunitaris

censats, 925 han necessitat atenció social, la qual cosa representa el 23,25% del

total de persones extracomunitàries empadronades.

De persones espanyoles en situació de necessitat social se n‟han ateses 523, d‟un

total de 5.739 empadronades; suposa un 9,11% del total d‟habitants espanyols del

barri.

Les persones de nacionalitats de la UE-27 tenen baixos percentatges de presència

al barri i també són poc significatives respecte del col·lectiu atès per Serveis Socials.

Sols un 2,37% dels habitants d‟aquests països de naixement han necessitat atenció

social individual/familiar.


78

Taula 10: persones ateses per Serveis Socials amb treball social individual i familiar

Nacionalitats

Persones ateses per serveis socials amb

TSIF Persones empadronades

Nre. % Nre. %

Espanya 523 31,99% 5.739 57,18%

UE-27 7 0,43% 320 3,19%

Països extracomunitaris 925 56,57% 3.978 39,63%

Resta d'Europa 4 0,24% 64 0,64%

Amèrica Llatina 123 7,52% 759 7,56%

Àsia 6 0,37% 193 1,92%

Àfrica* 758 46,37% 2961 29,50%

Altres 34 2,08%

No consta 180 11,01%

Total 1.635 100,00% 10.037 100,00%

*Magreb, 211; resta d‟Àfrica, 547


Gràfic 24:

Distribució persones empadronades i ateses a Serveis Socials amb TSIF segons

nacionalitats

0,43%

56,57%

31,99%

3,19%

39,63%

57,18%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Espanya UE-27 Països extracomunitaris

% persones ateses amb atenció social % persones empadronades



79

De la gràfica anterior es pot concloure que les situacions de necessitat no tenen la

mateixa incidència entre les diferents nacionalitats o els grups i que no són

proporcionals al nombre d‟habitants del col·lectiu. Un major percentatge de persones

de nacionalitat extracomunitària s‟ha adreçat als Serveis Socials municipals amb

diferents situacions de necessitat social, davant persones d‟altres nacionalitats; per

tant la incidència de necessitats socials i d‟atenció social és més significativa dins el

grup de persones extracomunitàries, per damunt del grup de nacionalitat espanyola

o de la UE-27.

Gràfic 25:

9,11%

2,19%

23,25%

6,25%

16,21%

3,11%

25,60%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Espanya UE-27 Països

extracomunitaris

Resta d'Europa Llatinoamèrica Àsia Àfrica (Magreb i

Resta d'Àfrica)*

Percentatges de persones ateses sobre el total d'habitants, segons nacionalitat


Dins el conjunt de països extracomunitaris es veuen diferències importants; hi

destaca la població de nacionalitat africana, per sobre de la resta. El percentatge de

persones empadronades amb nacionalitat africana amb necessitat d‟atenció social

ha estat del 25,60% del habitants del barri.

Igualment són significatives les persones amb nacionalitats d‟Amèrica Llatina.

D‟aquest col·lectiu, ha necessitat atenció social el 16,21% de la població censada.


80

Del continent africà, s‟ha de destacar el col·lectiu de nigerians, del qual s‟han atès

360 persones respecte de les 1.064 censades al barri; per tant, el 33,83% d‟aquest

grup ha necessitat atenció de treball social. També un bon percentatge de persones

magrebines es troben en situació de necessitat social; se n‟han ateses 211 sobre un

col·lectiu empadronat de 784; és a dir, el 26,91% dels habitants magrebins del barri

han presentat necessitat d‟atenció social.

Taula 11: Nacionalitats del continent africà de les persones ateses amb TSIF 2009

Persones ateses amb TSIF 2009

Nacionalitats del continent africà Nombre

Magreb 211

Resta d‟Àfrica 547

Nigèria 360

Senegal 40

Mali 36

Guinea 26

Ghana 21

Guinea Equatorial 19

Camerun 14

Gàmbia 12

Sierra Leone 11

Mauritània 3

Costa d’Ivori 2

Burkina Faso 1

Guinea Bissau 1

Níger 1

Total 758 Font: elaboració pròpia (dades del CMSS Llevant Nord)

Pel que fa a Amèrica Llatina, les nacionalitats més significatives quant a persones

amb necessitats socials són: Equador (intervenció social individual amb el 16,9%

dels empadronats), Colòmbia (11,1% dels empadronats) i Bolívia (14,3% dels

empadronats).


81

Taula 12: Nacionalitats d’Amèrica Llatina de les persones ateses amb TSIF 2009

Persones ateses amb TSIF 2009

Nacionalitats d’Amèrica Llatina Nombre

Equador 72

Colòmbia 15

Bolívia 14

Argentina 5

República Dominicana 5

Xile 5

Perú 3

Brasil 1

Cuba 1

Nicaragua 1

Veneçuela 1

Total 123


Els diagnòstics i les necessitats socials

A partir de l‟atenció social individual/familiar oferta el 2009 a les famílies de Son

Gotleu, podem dir que la majoria de les necessitats socials es refereixen a situacions

de:

Dificultats econòmiques i d‟habitatge; representen un 49% dels diagnòstics de

les famílies del barri, una incidència 10 punts per damunt del que aquesta

categoria representa en el conjunt de Palma.

Dificultats d‟integració social, on s‟inclouen:

inserció laboral (per manca de qualificació professional, per barreres

idiomàtiques, per manca d‟experiència o d‟altres)

inserció escolar (com l‟absentisme, el retard escolar...)

inserció social (com l‟aïllament, les formes de vida marginal...)


82

Aquests tipus de dificultats representa un 36,6% dels diagnòstics de les famílies

del barri. També suposa una incidència major del que aquesta categoria suposa

a nivell de Palma (4 punts per damunt).

Altres tipus com les “dificultats personals”, “dificultats de convivència/relació” i

“risc per a la integritat de les persones”, contràriament als dos grups primers,

són menys significatius a Son Gotleu que al conjunt de Palma.

Taula 13: Diagnòstics/necessitats de les famílies ateses amb TSIF 2009

Diagnòstics /necessitats Nre. % respecte

de Son Gotleu

% respecte de Palma

Dificultats econòmiques 389 48,93 39,66

Dificultats de convivència/relació 44 5,53 8,35

Dificultats d‟integració social 291 36,60 32,33

Risc per a la integritat de les persones 15 1,89 2,84

Dificultats personals 54 6,79 16,33

Altres diagnòstics 2 0,25 0,48

Total a SON GOTLEU 795 100,00 100,00


Així, a Son Gotleu són bàsicament les situacions de dificultat econòmica i les

d‟integració social les que predominen clarament.


83

Gràfic 26:

Distribució tipologia de diagnòstics

Dificultats de

convivencia/relació

44

6%

Dificultats personals

54

7%Risc per a la

integritat de les

persones

15

2%

Altres diagnòstics

2

0%

Dificultats

d’integració social

291

37%

Dificultats

econòmiques

389

48%

Font: Elaboració pròpia

La següent gràfica explicita el distint grau d‟incidència que presenten a Son Gotleu i

al conjunt de Palma les diferents tipologies de necessitat.


84

Gràfic 27:

Distribució diagnòstics socials 2009. Percentatges

48,93

5,53

36,60

1,89

6,79

39,66

8,35

32,33

2,84

16,33

0

10

20

30

40

50

60

Dificultats econòmiques Dificultats de

convivència/relació

Dificultats d'integració social

(desglossat avall)

Risc per a l'integritat de les

persones

Dificultats personals

Perc

enta

tges

% Son Gotleu % Palma

Font: Elaboració pròpia

Les necessitats econòmiques i d’habitatge

El 49% de les necessitats detectades en els casos amb què hem treballat eren de

caire econòmic o d‟habitatge.

Les situacions de dificultat econòmica són bàsicament per “manca de mitjans propis

de subsistència”, que es diagnostica en un 71,72% de les ocasions (percentatge

semblant al de Palma) i on destaquen:

- Insuficiència d‟ingressos (30,59%, inferior al percentatge que suposa a Palma, que

és del 37,36%)

- Manca d‟ingressos (en un 27,25% de les situacions de dificultat econòmica,

percentatge per sobre del 22,80 de Palma)

- Dificultats per afrontar despeses extraordinàries, un 10,80%


85

Les dificultats d‟habitatge suposen el 12,34% dels diagnòstics realitzats. Destaquen

sobretot:

- Els deutes d‟habitatge (situació detectada en el 5,66% de les situacions

lleugerament superior a Palma, un 5,46%), així com dificultats per a pagar altres

despeses relacionades amb habitatge (un 2,57%, valor lleugerament superior al

de Palma).

Taula 14:

Tipologia diagnòstica: Son Gotleu Palma*

Nre. % Nre. %

Dificultats econòmiques 389 100,00% 5.369 100,00%

Manca de mitjans propis de subsistència 279 71,72% 3.882 72,30%

Manca d’ingressos 106 27,25% 1224 22,80%

Insuficiència d’ingressos 119 30,59% 2006 37,36%

Insuficiència d’ingressos x despeses extraordin. 42 10,80% 549 10,23%

Inadequada distribució del pressupost 5 1,29% 63 1,17%

Altres mancances de mitjans propis de subsistèn. 7 1,80% 40 0,75%

Dificultats d’habitatge 48 12,34% 723 13,47%

Manca d’allotjament 4 1,03% 54 1,01%

Deutes d’habitatge 22 5,66% 293 5,46%

Desnonament 4 1,03% 68 1,27%

Dif. x afrontar desp. d'habitatge excloses anter. 10 2,57% 90 1,68%

Deficiències higienicosanitàries a l’habitatge 1 0,26% 17 0,32%

Manca d’equipament bàsic 2 0,51% 20 0,37%

Amuntegament 1 0,26% 16 0,30%

Pèrdua d’habitatge habitual 1 0,26% 39 0,73%

Ús d’habitatge en precari 1 0,26% 7 0,13%

Altres dificultats d’habitatge 2 0,51% 93 1,73%

Altres dificultats econòmiques 62 15,94% 764 14,23%

* A la relació de Palma sols figuren els diagnòstics que també s'han donat a Son Gotleu



86

Les dificultats d’integració social

El 36,60% de les situacions de dificultat presentades per les famílies estaven

relacionades amb la integració social, sobretot amb la inserció laboral i escolar.

Les distribucions són semblants a les de Palma, però amb alguna singularitat.

En el 62,89% de les situacions de dificultat d‟integració, aquestes són de caire

laboral; hi destaquen:

Situació irregular (11% d‟aquest tipus de diagnòstic), superior en 4 punts al

percentatge que suposa a Palma.

Les dificultats de conciliació de la vida familiar i laboral (8,59%, per davall

del que representa a nivell de Palma).

Manca de qualificació professional (8,25%, 1 punt per davall del

percentatge de Palma).

Barreres idiomàtiques i culturals (5,15%, superior al de Palma, que és del

3,52%).

Un 16,84% de les dificultats d‟integració són de caire escolar (percentatge unes

dècimes per damunt del de Palma); hi destaquen:

Les dificultats d‟adaptació al sistema escolar (5,15% semblant a Palma:

5,03%).

L‟absentisme escolar, que en general suposa un 4,12% de les situacions de

dificultat diagnosticades a Son Gotleu, lleugerament superior al que suposa

a nivell de Palma, que és el 3,82%.

Al barri destaca l‟absentisme esporàdic, davant altres formes d‟absentisme,

mentre que a nivell de ciutat l‟absentisme crònic, l‟intermitent i l‟esporàdic

estan més igualats.

Dificultats d‟aprenentatge (2,75%, més del doble que el que suposa a

Palma).


87

Les dificultats d‟integració social de caire social pròpiament dit, a la comunitat,

suposen el 14% de les situacions de dificultat d‟integració, entre les quals

destaquen:

L‟escassa o nul·la relació amb amics i veïns

La poca o nul·la participació en activitats culturals

L‟autoexclusió

Situacions de soledat/aïllament


88

Taula 15:


Nre. % Nre. %

Dificultats d’integració social 291 100,00% 4.377 100,00%

Dificultats d’inserció escolar 49 16,84% 724 16,54%

Absentisme esporàdic 7 2,41% 54 1,23%

Absentisme intermitent 2 0,69% 55 1,26%

Absentisme crònic 3 1,03% 58 1,33%

D’escolarització 1 0,34% 57 1,30%

Dificultats d’adaptació al sistema escolar 15 5,15% 220 5,03%

Dificultats d’aprenentatge 8 2,75% 74 1,69%

Retard escolar 2 0,69% 50 1,14%

Altres dificultats d’inserció escolar 11 3,78% 156 3,56%

Dificultats d’inserció laboral 183 62,89% 2821 64,45%

Manca de qualificació professional 24 8,25% 411 9,39%

Manca d’hàbits i/o capacitats laborals 6 2,06% 174 3,98%

Barreres idiomàtiques i/o culturals 15 5,15% 154 3,52%

Manca de motivació per a inserció laboral 1 0,34% 63 1,44%

Situació irregular 32 11,00% 311 7,11%

Dificultat de conciliació de la vida laboral/familiar 25 8,59% 540 12,34%

Manca d’experiència laboral 4 1,37% 97 2,22%

Incapacitat per a la feina habitual 1 0,34% 55 1,26%

Activitats d’economia submergida 4 1,37% 68 1,55%

Altres dificultats d’inserció laboral 71 24,40% 825 18,85%

Dificultats d’inserció social 41 14,09% 605 13,82%

Soledat/aïllament 4 1,37% 84 1,92%

Escassa o nul·la relació amb amics/veïns 6 2,06% 56 1,28%

Escassa o nul·la participació en activ. socioculturals 6 2,06% 183 4,18%

Autoexclusió per pertinença a minoria ètnica 5 1,72% 49 1,12%

Formes de vida marginals 1 0,34% 24 0,55%

Altres dificultats d’inserció social 19 6,53% 170 3,88%

Altres dificultats d'integració social 18 6,19% 227 5,19%




89

Les dificultats de convivència i la relació intrafamiliar

Destaquen les dificultats en les relacions paternofilials amb un 38,64%; la manca

d‟habilitats de criança és la més significativa.

Les dificultats en les relacions de parella tenen una incidència del 31,82% respecte

de la totalitat de diagnòstics d‟aquest grup.

Taula 16:


Nre. % Nre. %

Dificultats de convivència/relació 44 100,00% 1.131 100,00%

Dificultats en les relacions paternofilials 17 38,64% 436 38,55%

Incompliment reiterat de normes per part dels fills 3 6,82% 85 7,52%

Manca d’habilitats de criança 8 18,18% 147 13,00%

Dificultats de comunicació paternofilial 1 2,27% 78 6,90%

Altres dificultats en les relacions paternofilials 5 11,36% 99 8,75%

Família multiproblemàtica 1 2,27% 49 4,33%

Dificultats en les relacions de parella 14 31,82% 288 25,46%

Incompliment de les obligacions econòmiques 2 4,55% 61 5,39%

Dificultats en processos de separació 4 9,09% 109 9,64%

Problemàtica relacional de parella 5 11,36% 92 8,13%

Altres dificultats en les relacions de parella 3 6,82% 26 2,30%

Dif. de convivència i relació familiar 8 18,18% 253 22,37%

Manca d’habilitats d’organització 1 2,27% 15 1,33%

Sobrecàrrega d’obligacions familiars 2 4,55% 79 6,98%

Deteriorament en les relacions familiars 2 4,55% 50 4,42%

Altres dificultats de convivència/relació familiars 3 6,82% 59 5,22%

Altres dificultats de convivència/relació 4 9,09% 105 9,28%

* A la relació de Palma sols figuren aquells diagnòstics que també s'han donat a Son Gotleu



90

Les dificultats personals

Les dificultats personals estan originades bàsicament per temes de salut, sobretot

per malalties psíquiques i físiques cròniques, i per problemàtica de discapacitats,

tant intel·lectual com física.

Taula 17:


Nre. % Nre. %

Dificultats personals 54 100,00% 2.211 100,00%

Dependència 4 7,41% 426 19,27%

Dificultats per a realitzar AVD 1 1,85% 159 7,19%

Dependència per malaltia física/psíquica/sensorial 2 3,70% 153 6,92%

Altres dificultats per dependència 1 1,85% 29 1,31%

Discapacitat 10 18,52% 419 18,95%

Discapacitat intel·lectual 5 9,26% 111 5,02%

Discapacitat física 4 7,41% 94 4,25%

Altres discapacitats 1 1,85% 55 2,49%

Salut 15 27,78% 540 24,42%

Malaltia física degenerativa/terminal 1 1,85% 71 3,21%

Malaltia física crònica 4 7,41% 156 7,06%

Malaltia psíquica 8 14,81% 146 6,60%

Altres problemes de salut 2 3,70% 127 5,74%

Addiccions 5 9,26% 125 5,65%

Consum i/o dependència d'altres substàncies 5 9,26% 38 1,72%

Habilitats personals 7 12,96% 388 17,55%

Crisi psicològica 2 3,70% 117 5,29%

Escasses o nul·les habilitats socials i de comunicació 1 1,85% 37 1,67%

Escasses o nul·les habilitats bàsiques de relació 1 1,85% 17 0,77%

Problemàtica d'autoestima/autoimatge 1 1,85% 63 2,85%

Manca d'habilitats personals 2 3,70% 27 1,22%

Risc de conducta antisocial 5 9,26% 64 2,89%

Altres dificultats personals 8 14,81% 232 10,49%




91

Risc per a la integritat de les persones

Hem diagnosticat poques situacions d‟aquest tipus; les més freqüents són el

maltractament físic i el risc de desatenció física o negligència, que plegats suposen

el 66,66% de les situacions de risc per a la integritat de les persones.

Taula 18:


Nre. % Nre. %

Risc per a la integritat de les persones 15 100,00

% 385

100,00%

Abandonament psicològic/emocional 1 6,67% 13 3,38%

Maltractament físic 5 33,33% 79 20,52%

Maltractament psiquicoemocional 2 13,33% 47 12,21%

Risc de desatenció física o negligència 5 33,33% 83 21,56%

Altres riscs per a la integritat de les persones 2 13,33% 51 13,25%



3.2.2 Situació de dependència

Per a la realització de la situació de dependència s‟analitzen les dades de la Direcció

General de Dependència. A data d‟agost de 2010, 188 persones de Son Gotleu

havien fet petició de reconeixement de dependència, de les quals un 44% són

homes i un 56% dones. Una gran majoria, el 73,40%, són persones de 65 anys en

endavant; aquest percentatge és lleugerament inferior a la mitjana de Mallorca, que

se situa en un 76,97%.16

16

Informació estadística del sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència (2010). Direcció General

de Dependència. Conselleria d‟Afers Socials, Promoció i Immigració.


92

Taula 19:

Intervals d’edat Homes Dones Total

de 0 a 4 anys 2 1 3

de 5 a 9 anys 1 3 4

de 10 a 14 anys 4 4

de 15 a 19 anys 2 2

de 20 a 24 anys 1 2 3

de 25 a 29 anys 3 3

de 30 a 34 anys 2 2

de 35 a 39 anys 1 3 4

de 40 a 44 anys 5 3 8

de 45 a 49 anys 2 3 5

de 50 a 54 anys 3 3

de 55 a 59 anys 2 3 5

de 60 a 64 anys 2 1 3

de 65 a 69 anys 8 6 14

de 70 a 74 anys 6 9 15

de 75 a 79 anys 14 12 26

de 80 a 84 anys 12 20 32

de 85 a 89 anys 10 18 28

de 90 a 94 anys 3 11 14

de 95 a 99 anys 3 3 6

de 100 a 104 anys 3 3

No consta 1 1

Total general 83 105 188

Percentatges 44,15 % 55,85 % 100 %

Font: elaboració pròpia (dades de la Direcció General de Dependència)

Pel que fa a la nacionalitat, es tracta de persones espanyoles; hi representen un

percentatge mínim, del 2%, les persones estrangeres.

Taula 20:

Nacionalitat Homes Dones Total

Espanya 81 101 182

Equador 2 2

Nigèria 2 1 3

No consta 1 1

Total general 83 105 188

Font: elaboració pròpia (dades de la Direcció General de Dependència)


93

Quant al grau i al nivell de dependència reconegut, de les 188 peticions un 15,43%

són de primer grau; un 23,40%, de segon, i un 40,96% de tercer, Si comparam

aquestes dades amb la mitjana de Palma (21,69%, 28,73% i 39,55%,

respectivament) són percentatges inferiors, a excepció del tercer grau, en què Son

Gotleu la supera en 1,41 punts. Per tant, a pesar de la vulnerabilitat del barri, no s‟hi

detecta una repercussió en les situacions de dependència dictaminades.

Taula 21:

Grau i nivell de dependència Nre. %

Grau I. Dependència moderada 29 15,43 %

Nivell 1 (menys acusat) 12 6,38 %

Nivell 2 (més acusat) 17 9,04 %

Grau II. Dependència severa 44 23,40 %



Grau III. Gran dependència 77 40,96 %



Sense grau 38 20,21 %

En tràmit 9 4,79 %

Baixes (desestimació, defunció...) 29 15,43 %

Total de sol·licituds 188 100,00% Font: elaboració pròpia (dades de la Direcció General de Dependència)

3.2.3 Altres necessitats socials detectades a través de l’atenció social

grupal i comunitària

Dificultats de convivència entre els veïns.

Coneixement i compliment de la normativa municipal respecte de l‟ús del

carrer i el comportament cívic.

Dificultats idiomàtiques i de comunicació. Necessitat de conèixer la llengua.

Dificultats d‟organització d‟alguns grups formals com les comunitats de

propietaris. Necessitat de fer gestió eficaç i transparent de l‟administració de

la comunitat.


94

Poc manteniment dels habitatges i de les condicions higièniques dels

espais comuns.

Poques places d‟educació infantil de 0 a 3 anys.

Necessitat de suport amb el rendiment escolar.

Necessitat de suport per a participar en activitats del barri.

Pocs recursos d‟oci d‟infants i joves.

Necessitat de dinamització de certs grups per a evitar l‟aïllament.

3.2.4 Una aproximació qualitativa a les necessitats

Fins aquí, l‟anàlisi es correspon amb una aproximació a les necessitats socials, de

caire més quantitatiu, podríem dir tal vegada més objectiu, o derivat de les dades a

què hem tingut accés, referides a diferents problemàtiques socials. Ara hi farem una

segona aproximació partint de les dades subjectives, les apreheses del discurs dels

nostres informants; es tracta de comentaris en format de demanda, denúncia de

situacions socialment difícils, testimonis, recomanacions o simplement expressions

dels que conviuen a un barri on les dificultats per a la vida diària són força presents

entre la població i formen part de la realitat més pròxima i concreta.

Han aparegut referències a les necessitats bàsiques i la seva manca de satisfacció

permanent; també han tingut un espai les queixes de la població, que representen la

preocupació i la desesperació per una situació molt complicada; situacions extremes,

formes de resolució, i altres temes englobats en apartats com l‟autoajuda, (com a

una estratègia de subsistència, organització i optimització); la demanda i la

necessitat d‟informació, sobretot en el cas de la població nouvinguda; la formació

com un recurs prioritari per a augmentar les possibilitats de millorar les condicions

d‟accés al mercat de treball, però també les de creixement personal i competitivitat,

així com els aspectes relacionats amb la integració social dels immigrants. Resulta

interessant analitzar cadascun dels factors o els temes esmentats per separat,

aprofundint una mica més en les apreciacions de la gent i les seves preocupacions.

La falta de accés als aliments i altres necessitats bàsiques és present al barri; hi ha

situacions tan difícils i persones amb tants pocs recursos que es veuen destinades a


95

dependre d‟ajudes que garanteixin la cobertura d‟unes mínimes condicions vitals. A

part de la via oberta des dels Serveis Socials, com una forma de tenir coberts uns

mínims, no totes les persones acudeixen a aquest recurs, o fins i tot no compleixen

els requisits per a accedir a prestacions, però sí veuen afectades les seves formes

de subsistència. Les intervencions com les del Programa d‟aliments excedents de la

UE –que gestiona El Banc d‟Aliments i amb en el qual participen diverses entitats i

serveis– com les procedents d‟altres iniciatives, han servit per a apropar moltes

persones a la donació d‟aliments. Les entitats han tingut un pes molt important per a

afavorir el repartiment i han apropat el recurs al territori on es troba la necessitat.

Però, a barris com el de Son Gotleu, s‟ha produït un efecte col·lateral negatiu: atès

que la majoria d‟associacions col·laboradores són associacions d‟immigrants, moltes

persones han percebut que es tractava d‟ajudes destinades a aquest col·lectiu i

monopolitzades per aquests grups sense que la gent en general se‟n pogués

beneficiar.

Es reclama un punt de referència on tothom que n‟estigui necessitat pugui anar-hi a

cercar menjar, en lloc de fer-ne la distribució a través d‟associacions diverses.

La manca de recursos i les greus necessitats bàsiques de la població són

comentades reiteradament; vegem-ne alguns fragments que s‟hi refereixen:

“Hay una falta de recursos destinados al barrio de Son Gotleu, donde hay muchas

familias con necesidades básicas de alimentación, educación, formación, etc.” (4,

12-13)

“Hay gente que precisa ayudas alimenticias, pero este recurso no se está

aprovechado como toca. No hay un punto de referencia en el barrio para que

puedan ir a buscar alimentos u otro tipo de ayuda.” (6, 12-14)

Bona part de població està en situació de vulnerabilitat, que s‟ha agreujat amb la

crisi econòmica i que, a més d‟incrementar el nombre de persones en risc, també ha

minvat les possibilitats de millora i ha augmentat les mancances:


96

“També et trobes persones amb necessitats que viuen en una situació de crisi

econòmica permanent, sense feina, sense ingressos (...); no tenen l‟oportunitat de

cercar vies alternatives a la seva situació.” (14, 15-17)

Els problemes de vegades són tan greus que originen malentesos, discussions i

alguna situació desagradable per als professionals que els han d‟atendre. Els

informants comenten fets puntuals d‟aquest tipus, on les exigències de les persones

que fan les demandes han estat un poc pujades de to:

“Entre el grup d‟homes sols s‟han donat alguns casos de desesperació i nervis que

han fet que en algun moment s‟hagin pogut „perdre els papers‟ i que hagin acudit a la

treballadora social amb una actitud molt exigent i violenta.” (21, 67-70)

A més dels serveis destinats a ajudes socials, com el cas anterior, també a les

escoles s‟ha donat alguna situació d‟aquest tipus i actituds intransigents:

“Un altre problema és l‟excés d‟exigències; és cert que hi ha famílies amb problemes

i necessitats; nosaltres els ajudam, però n‟hi ha que vénen amb exigències perquè

els donem ajudes (...) Els seus fills copiaran els esquemes vitals dels pares; em

referesc al fet d‟acostumar-se a viure d‟ajudes. Se‟ls han donat ajudes, moltes

possibilitats, però s‟ha de demanar alguna cosa a canvi.” (19, 23-56)

Els problemes socials amb unes demandes que superen els recursos han anat poc a

poc afectant els diferents professionals destinats a Son Gotleu; així ho comentava un

dels entrevistats:

“Els professionals han patit un desgast important, que en ocasions ha suposat dur

endavant canvis en el lloc de feina, cosa que ha afectat l‟estabilitat de les

intervencions (canvis successius de directors, caps d‟estudis, mestres, metges, etc.).

La implicació no es gratifica ni es reconeix.” (29, 56-60)

L‟autoajuda representa una estratègia per a fer front a la crisi i a les situacions de

necessitat, sumant esforços i recursos. D‟aquí surten iniciatives diverses, entre les


97

quals es troben la del Banc d‟Aliments i altres ajudes que s‟ofereixen des de les

entitats:

“La asociación tiene productos del Banco de Alimentos que reparte entre sus socios

una vez al mes.” (11, 27-28)

“Davant la problemàtica de la crisi, la mesquita fa funcions dels Serveis Socials;

sempre ha d‟ajudar els seus membres amb ajuda econòmica.” (53, 14-15)

També hi apareixen idees i propostes de continuar l‟autoajuda amb una mica més

d‟organització, a través del teixit associatiu del barri, potenciant la comunitat i la lluita

per objectius comuns dirigits a millorar el benestar dels seus habitants:

“Es podria obrir un ventall de serveis sortits del barri, destinats al mateix barri. La

mateixa gent és la que ajuda i rep ajuda; els veïns ajuden i reben ajuda d‟ells

mateixos, de la mateixa comunitat (...) una idea seria fomentar un equip de

persones, un grup de treball, fer un estudi de quines persones necessiten suport,

acompanyament, promoció de la salut...” (52, 47-58)

La multiculturalitat del barri augmenta les necessitats d‟informació, ja que, a les

mancances habituals, s‟hi sumen les concretes de la població immigrant. A més, el

desconeixement de l‟idioma dificulta encara més l‟accés a la informació. La població

necessita informació molt diversa, però sobretot la que els permeti millorar la seva

situació; vegem-ne alguns exemples dels exposats pels interlocutors:

“Transmetre informació és una forma de fer créixer la gent...” (52, 22)

“Falta calidad en la alimentación (…) por falta de información.” (24, 28-31)

“El 90% de nuestra gente no tiene conocimientos jurídicos ni normativos de las

acciones que hacen; se ha de buscar la forma de hacerles llegar este conocimiento

a través de sensibilización para explicar las normas de convivencia.” (12, 25-27)


98

La formació es converteix en un altre factor de necessitat; malgrat els esforços

realitzats i l‟ampliació de l‟oferta, hi continua havent demanda sobre determinats

temes, tals com llengua, promoció de la salut i formació laboral. Hi trobam

diferències amb les demandes de l‟estudi anterior (Riba, 2007) ja que en aquella

ocasió l‟oferta es limitava a cursos de llengua i a iniciatives de promoció de la salut,

sense poder cobrir la forta demanda. Actualment els cursos de llengua s‟han

incrementat molt i són oferts per diferents serveis i entitats. El ventall també s‟ha

ampliat amb la ubicació d‟una oficina de l‟Imfof que, amb els seus programes,

ofereix, entre d‟altres, suport per a la capacitació i la recerca de feina. Malgrat

l‟augment de recursos, es necessita una tasca contínua entre d‟altres coses perquè

la població va canviant i entren nous habitants estrangers amb desconeixement de la

llengua o d‟altres factors, per la qual cosa la situació de necessitat torna a aparèixer

per a una part de la població nouvinguda. A continuació es mostren alguns

fragments de les aportacions dels entrevistats:

“Por nuestra parte, hay un problema idiomático claro de nuestra gente y creemos

que se han de buscar más estrategias de integración; una opción sería un taller

ocupacional, trabajar y aprender la lengua a la vez.” (12, 22-24)

La llengua catalana també ha tingut un espai al barri, durant els darrers anys; això

ha facilitat la integració social i ha donat eines als pares per al suport educatiu dels

seus fills. Els cursos, les xerrades i els tallers desenvolupats han tingut molt d‟èxit i

s‟han superat les expectatives inicials:

“El tema del català ha estat una sorpresa, per la bona acollida (...) Quan es fan

cursos de català sempre hi assisteix gent. La majoria, nouvinguts...” (36, 66-69)

A pesar que la llengua és una prioritat per a accedir a informació i poder comunicar-

se, no sempre el fet que hi hagi la possibilitat d‟aprendre-la implica que la gent hi

estigui interessada:

“... Hi ha mares que no saben espanyol o el xerren amb moltes dificultats; els guetos

els permeten mantenir aquest aïllament.” (18, 45-47)


99

“En general están poco motivadas para esforzarse en aprender, ya que muchas

veces las dificultades de comunicación las tienen resueltas a través de mediadores o

con la ayuda de sus hijos.” (33, 48-50)

La sensibilització es treballa transversalment i des d‟intervencions directes, amb

xerrades, sessions diverses, tallers, etc. però encara manca arribar a molta de gent i

els problemes que se‟n deriven són presents al barri. Així ho definia una de les

persones clau a l‟hora de parlar de la informació que manca a la població:

“Orientación, educación, sensibilización. En Son Gotleu la gente ignora muchos

aspectos relacionados con el civismo, racismo, educación… esto se ha de trabajar a

través de la orientación, educación y sensibilización.” (7, 9-11)

Un darrer aspecte que ha sorgit a les audicions amb persones clau del barri és el

referent a la integració de les persones immigrants. Aquesta forma part de les

necessitats socials plantejades i és l‟objectiu d‟intervencions diverses. El canvi

demogràfic del barri ha propiciat un augment de l‟heterogeneïtat dels seus habitants i

ha diversificat els grups ètnics. Això fa imprescindible afavorir les condicions que

propiciïn l‟apropament entre col·lectius i les capacitats dels nouvinguts per a formar

part de l‟entramat social. Es fan passes a favor de la integració, però es tracta d‟un

procés lent i difícil, amb dificultats per a arribar a totes les persones, raó per la qual

sorgeixen algunes veus crítiques que posen de manifest les dificultats i les barreres

a superar:

“Estan en un món reduït, tancades dins casa. Per a participar en segons quins tipus

de sortida, els marits volen saber on van, volen supervisar i també conèixer l‟entitat;

fan un poc de barrera. Tenen poques relacions; es relacionen bàsicament entre

elles.” (21, 32-35)

“Les famílies immigrants no tenen cap intenció d‟integrar-se; vénen amb la intenció

de mantenir la seva cultura (...). Sí, hi ha una part minoritària que sí es vol integrar,

però una altra intenta imposar aspectes de la seva cultura a l‟escola.” (17, 13-14, 43-

44)


100

“Hi hauria d‟haver una infraestructura creada perquè tots haguessin de conèixer la

llengua; la necessitat i l‟obligatorietat ajudaria a tots i, al final, els facilitaria optar a

més oportunitats.” (18, 48-50)

Un altre problema per a afavorir i potenciar la integració està relacionat amb el

constant moviment demogràfic i la substitució poblacional:

“Molta gent nouvinguda té una idea d‟estar de pas al barri, que hi viu perquè

l‟habitatge és barat; ni hi tenen companys ni res semblant. Però, hi volen quedar a

viure? Tenen una perspectiva de permanència al barri?” (29, 106-108)

Per a acabar, no volem deixar d‟esmentar que la integració de la població immigrant

ha estat un objectiu de molts col·lectius, d‟entitats i de serveis del barri i es pot

observar com aquesta ha anat millorant amb el temps. Així ho manifesten alguns

dels entrevistats quan reflexionen sobre aquest tema:

“La integració ha millorat respecte a fa tres anys. Ara es poden fer activitats

conjuntes...” (23, 7-8)

“Aprofitar les relacions interculturals dels infants per a ampliar-les als adults, i que les

representacions i els perjudicis es vagin difuminant.” (28, 25-27)

3.3 Educació i recursos socioeducatius

A un barri com Son Gotleu, amb una notable vulnerabilitat social, els recursos

educatius que pugui tenir la població al seu abast es converteixen en un factor de

pes a l‟hora de pal·liar desigualtats socials i afavorir la integració. Els recursos poden

ser formals o informals; tots són vàlids si entre els seus objectius es troben la difusió

de coneixements, normes, valors i, en definitiva, facilitar eines a la població que

augmentin les seves habilitats socioculturals.

Per a poder oferir una classificació tan aproximada com sigui possible a la realitat

interpretativa dels recursos educatius, distingirem entre formals i informals; els


101

primers són els referits a l‟ensenyança reglada i que tenen aquesta com a finalitat

principal, mentre que els segons són els que poden servir de complement educatiu o

que poden ser considerats dins uns paràmetres socioeducatius, sense tractar-se

d‟un recurs regulat com a tal.

3.3.1 Recursos educatius formals: els centres d’ensenyament

A l‟hora de considerar els centres d‟ensenyament que formen part físicament d‟un

barri (com a zona estadística) surten problemes d‟apreciació, atès que aquests tenen

zones de influència més amples, es basen en criteris no limitats per espais

geogràfics tan concrets. Això facilita que a una escola hi pugui haver una composició

de l‟alumnat que pertanyi a diferents barris; a més, també hi ha la possibilitat que les

famílies optin per centres privats ubicats a altres zones. Per tant, no es pot establir

rigorosament que les escoles i altres espais educatius estiguin destinats i relacionats

exactament amb la població resident al barri.

Malgrat aquesta dificultat, s‟ha optat per considerar com a centres objecte d‟aquest

estudi els que es troben dins la demarcació estadística 65, corresponent al barri de

Son Gotleu.

Així doncs, els centres d‟ensenyança que s‟hi troben inclosos són els següents:

− IES Sureda i Blanes

− CP Joan Capó

− CP Es Pont

− CP Gabriel Vallseca

− CC Corpus Christi

− CC Sant Josep Obrer (educació infantil)

Es donen algunes característiques diferenciadores entre els centres educatius que

permeten elaborar una doble classificació:


102

En funció del criteri de la composició de l‟alumnat i el seu origen geogràfic;

la població escolar nouvinguda estrangera es concentra als centres públics

i és molt escassa als concertats (hi comença a aparèixer algun cas en els

primers cursos d‟educació infantil). Aquest fenomen va tenir una

repercussió des del primer moment i de manera creixent al CP Joan Capó,

on des de fa ja alguns anys els primers cicles estan formats majoritàriament

per alumnes de procedència estrangera. De totes formes, el pes de la

proporció de població immigrada al barri és tan elevat que va repercutint

inexorablement sobre la resta dels centres, com és el cas del CP Es Pont,

que en un principi gaudia d‟un equilibri entre població immigrant i autòctona

i ara la balança de cada vegada s‟inclina més per la part de la primera.

En funció de la titularitat dels serveis, podem diferenciar entre centres

públics i privats ubicant-los en dos conjunts de recursos amb algunes

característiques pròpies de la seva condició. Els públics presenten una

oferta separada per cicles: educació infantil i primària, per una part (a tres

centres públics) i, per l‟altra, educació secundària obligatòria, cicles

formatius i batxillerat (1 centre). Als concertats, el Corpus Christi, ofereix els

cicles d‟educació infantil i primària, i Sant Josep Obrer cobreix, a més,

l‟educació secundària.

Es podrien fer altres classificacions dels centres considerant altres criteris, atès que

les diferències entre uns i altres han estat notables durant una sèrie d‟anys i encara

en romanen algunes, sobretot en el cas dels recursos disponibles i les seves

possibilitats per fer front a les necessitats creixents de la seva població, com és el fet

de no disposar de menjador a tots els centres públics. Si bé fins el curs passat

únicament el CP Es Pont comptava amb aquest servei, des del curs 2010/11 el CP

Gabriel Valseca gaudeix també d‟aquest recurs. El CP Joan Capó, que és un dels

centres que més ha patit el canvi social del barri, a data d‟avui encara no disposa del

servei de menjador escolar a les seves instal·lacions, per la qual cosa alguns dels

seus alumnes acudeixen al CP Es Pont per a aquest servei. Contràriament, els

centres escolars concertats sí disposen del servei de menjador.

Un altre punt diferenciador entre centres són les APIMA; la seva constitució ha

ajudat a reduir la bretxa que separava uns centres d‟altres. Dels tres centres públics,


103

únicament el CP Es Pont disposava d‟una associació de pares i mares (força

organitzada). Actualment tots els centres ja disposen d‟aquest recurs per a la

comunitat escolar, encara en procés de consolidació, però que ha començat a dur a

terme algunes iniciatives de suport interessants. Els centres concertats compten

amb APIMA constituïdes, alguna de bastant activa.

Els programes de l‟Àrea d‟Educació de l‟Ajuntament, Escoles Obertes i Èxit, hi han

tingut una repercussió molt positiva, i han ajudat a crear i consolidar les APIMA,

alhora que s‟han establert classes de repàs els horabaixes destinades a minvar les

dificultats d‟aprenentatge dels alumnes amb majors dificultats. A l‟IES Sureda i

Blanes, també funciona un programa per a la millora de la convivència escolar i que

compta amb la figura d‟una tècnica d‟intervenció socioeducativa (TISE) que realitza

una tasca socioeducativa i comunitària i de treball en xarxa amb altres serveis.

Cal dir que existeix una bona relació i comunicació entre els centres; tal vegada el

caràcter de cadascun ha acabat creant dues xarxes; per una part, la que connecta

els centres concertats i, per l‟altra, la que manté un fil comunicatiu entre els públics.

Respecte d‟aquests darrers, tots formen part de la Plataforma de Serveis, un espai

de treball en xarxa que els permet estar informats i comunicats. Per altra part, la

secció d‟infantil del CC Sant Josep Obrer ha participat darrerament a diverses

activitats organitzades mitjançant la Plataforma i s‟ha unit a la xarxa d‟activitats

comunitàries socioeducatives que es desenvolupen entre els diferents serveis del

barri.

A continuació es presenten algunes dades relatives als centres d‟ensenyament del

barri el passat curs 2009/10.


104

Taula 22:

Centre d'ensenyament / variables

IES Sureda i Blanes

CPJoan Capó

CP Es Pont

CP Gabriel Vallseca

CC Corpus Christi

Nombre de docents - 20 20 33 13

Total d‟alumnes 528 228 207 426 243

Alumnes espanyols 380 88 207 153 226

Alumnes immigrants 148 140 68 273 17

Percentatge d‟alumnat immigrant

28,03% 61,40% 32,85% 64,08% 6,99%

Servei de menjador Sí No Sí No Sí

APIMA Sí No Sí Sí Sí

Activitats extraescolars Sí No Sí No Sí

Programa Èxit (reforç escolar) Sí Sí Sí No

Altres programes TISE

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres (curs 09/10)

Es pot observar la diferència notable entre centres respecte del nombre d‟alumnes

estrangers. Existeix com a espècie de diferenciació entre uns i altres. Si comparam

les dades referents als centres de primària, els dos –en aquell curs– amb

percentatges més elevats d‟alumnat immigrant no disposaven d‟altres mitjans

complementaris (servei de menjador, activitats extraescolars, i fins i tot d‟AMIPA, en

el cas del CP Joan Capó –posada en marxa dins aquest curs (2010/11), la qual cosa

hi afegia més nivell de dificultat. Això és en part reflex del que succeeix al barri; els

nouvinguts van omplint els buits que deixen els autòctons i això provoca encara més

abandonament i augment de les mancances, que desemboca en una precarietat i

una dificultat cada vegada més greu.

Per a disposar d‟una informació més detallada, es presenten les taules de la

composició de l‟alumnat a tots els centres d‟ensenyament:


105

Taula 23: Centres Total d’alumnes Estrangers Espanyols CP Es Pont

Cicle infantil 69 43,48% 56,52%

1r cicle 46 39,14% 60,86%

2n cicle 46 21,74% 78,26%

3r cicle 46 21,74% 78,26%

Total 207

CP Joan Capó


1r cicle 54 57,40% 42,60%

2n cicle 52 51,92% 48,08%

3r cicle 46 58,69% 41,31%

Total 228

CP Gabriel Valseca


1r cicle 94 64,90% 35,10%

2n cicle 99 63,64% 36,36%

3r cicle 95 52,63% 47,37%

Total 426

CC Corpus Christi


1r cicle 56 8,90% 91,10%

2n cicle 54 3,70% 96,30%

3r cicle 54 3,70% 96,30%

Total 243

IES Sureda i Blanes

Total d‟ oferta 528 28,03% 71,97%


Malgrat les dificultats que presenten alguns dels centres d‟ensenyament, el seu

funcionament i la gestió no originen moltes queixes entre els usuaris o les persones

que d‟alguna manera coneixen els centres; això indicava l‟estudi Riba (2007). Al

gràfic 28 podem observar les opinions manifestades sobre els centres en qüestió, on

el 93,9% dels enquestats considera que no es donen problemes de cap tipus.


106

Gràfic 28:

Consideració dels problemes amb els centres educatius

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00%

Alumnat conflictiu

Cap problema

Deteriorament

Manca d'espai

Font: Riba (2007)

Un dels greus problemes que afecten les escoles i la població més jove del barri és

l‟absentisme, al qual, si bé s‟ha mencionat a l‟apartat de població infantil, trobam

interessant dedicar aquí un espai, atès que és l‟escola, i per tant l‟educació, el recurs

que deixa d‟arribar als nins absentistes, amb la qual cosa es dificulta la seva

trajectòria acadèmica, formativa i d‟integració social, amb la reducció de les seves

possibilitats de mobilitat social ascendent.

Sembla que manca una resposta efectiva de les famílies dels nins i les nines

absentistes; això representa un problema que es viu amb gran preocupació per part

dels diferents professionals implicats. Aspectes de deixadesa i manca de

responsabilitat dels adults, juntament amb altres com la manca d‟informació, de

control i, fins i tot, motius de caire cultural són raons que podem identificar en el

discurs dels nostres interlocutors. Principalment, aquests identifiquen col·lectius molt

concrets, juntament amb situacions socials determinades. El que més preocupa és el

futur al qual poden estar destinats aquests infants. Durant l‟educació primària és més

fàcil poder-ne fer un seguiment que a la secundària, on es tornen pràcticament

invisibles per als centres i és més difícil mantenir el contacte amb les famílies, exigir-

los la seva responsabilitat i obligar els adolescents a assistir a classe. Alguns dels

comentaris següents mostren les inquietuds dels entrevistats:


107

“A una certa edat, els nins gitanos deixen l‟escola, a pesar de tenir bons resultats. La

dificultat és la falta de continuïtat en els seus estudis. Trobam que la influència de les

abuelas és més forta que la dels pares a l‟hora de decidir sobre l‟escolaritat dels

nins.” (17, 38-46)

“Interessa fer un seguiment dels absentistes dels darrers cursos de primària, per a

controlar el seu inici a la secundària i que no abandonin la trajectòria (...) Les

famílies dels absentistes no donen suport a l‟escola. A les famílies de població gitana

és on es troben la majoria de casos...” (18, 64-68)

Respecte dels centres d‟ensenyament i les inquietuds més destacades, a part de

l‟absentisme, en trobam d‟altres com: la participació de les famílies i la seva

implicació amb l‟escola; els problemes de conducta que s‟han donat en determinats

moments; la presència notable d‟alumnes immigrants i la comunicació amb els seus

pares.

El canvi demogràfic del barri s‟ha fet sentir amb força a les escoles públiques i ha

generat una situació nova i diversos problemes per a afrontar. La comunicació amb

els pares esdevé una necessitat important perquè hi hagi contacte i traspàs

d‟informació entre mestres i pares. En el cas de la població immigrant no

castellanoparlant, aquesta possibilitat és molt reduïda; una opció ha estat utilitzar els

fills o companys d‟aquests que ja duen temps aquí, per a fer de traductors en

moments puntuals; però, malgrat tot, no deixa de ser un greu inconvenient que

s‟agreuja quan es tracta de circulars o informacions diverses adreçades a les

famílies. Alguns interlocutors de la població immigrant recomanen fer les circulars en

diferents idiomes, però això també implica un sobreesforç per part de les escoles, a

més d‟haver de disposar de persones que facin aquesta feina. Vegem com ho

expliquen alguns dels entrevistats:

“Hay diferentes colectivos en la escuela; a muchos no les llega la información.

Algunas iniciativas se han de traducir en diferentes idiomas para que entiendan las

circulares.” (6, 21-23)

“Vemos que es muy difícil llegar a todos los grupos, ya que encontramos familias de


108

orígenes e idiomas muy diferentes (…) Serían necesarios traductores para las

charlas y reuniones (…) ya que no entienden el castellano.” (1, 21-28)

Juntament amb les dificultats de comunicació ens trobam amb les de participació

dels pares, que si bé afecten de forma generalitzada tots els centres, en el cas de

Son Gotleu i dels que tenen una bona part de població immigrant encara és més

preocupant, atès que les mancances són més notables i la necessitat que la família

s‟impliqui amb el centre i participi en l‟educació dels seus fills és també important.

Aquesta és una preocupació constant dels mestres i les AMIPA, perquè veuen com

aquest suport familiar podria ajudar a millorar resultats acadèmics i fer més eficaç la

transmissió de l‟educació.

Tant per part dels equips directius com de les associacions de mares i pares s‟han

duit i es duen a terme diferents iniciatives per a fomentar la necessària participació.

S‟han donat experiències interessants amb resultats diversos entre el quals n‟hi ha

molts de positius. Actualment, durant el tercer trimestre del curs 2010/11 des

d‟alguns centres es fan convocatòries en cap de setmana per a pares immigrants

amb la intenció d‟apropar-los a la comunitat escolar –que compten amb el suport del

mediador sociocultural de Benestar Social–, amb un elevat nombre d‟assistents.

A continuació mostram alguns fragments que fan referència a les preocupacions

més significatives:

“... Quan s‟organitza una sortida amb les famílies, els immigrants o no hi vénen o, si

ho fan, no participen en activitats de forma conjunta.” (18, 39-40)

“Des de l‟escola es fan moltes coses per a fomentar la participació, però hi ha

famílies que no participen i no se sap com fer-ho (...) De vegades, posam en dubte si

l‟escola és capaç de canviar el futur dels nins amb problemes. Se necessita suport i

complicitat de la família perquè els nins vagin a l‟escola i compleixin les normes.”

(18, 79-99)

“Des de l‟escola s‟intenta orientar però gairebé no s‟aconsegueix; pareix que, als

pares, no els interessa; fan responsable l‟escola de tot el que passa defora. Pensen


109

que els hem de solucionar tots els problemes, quan ells són els que ho haurien de

fer.” (20, 14-17)

No tots els alumnes duen el material necessari a l‟escola; majoritàriament és una

conseqüència de les situacions de dificultats socials diverses que pateix la població.

És un factor més que s‟afegeix a un conjunt de problemes que afecten l‟educació i la

seva transmissió en un context complex. Des de l‟escola, de vegades s‟interpreta la

manca de material escolar com un indicador de l‟escàs interès dels pares per

l‟aprenentatge dels seus fills:

“... Els nins no duen material; als pares, no els importa la trajectòria acadèmica dels

nins. Vàrem muntar classes de franc els horabaixes, de lectoescriptura; només hi ha

vingut un nin. Fins i tot vàrem explicar als pares la importància d‟aquestes classes i

la necessitat per als seus fills, però no hi va haver resposta. No els interessa

l‟escola...” (19, 38-44)

3.3.2 Recursos educatius informals

Dins aquest grup considerarem els recursos culturals, ja que estan a l‟abast de la

població, i també els educadors, per a fomentar l‟educació i altres habilitats socials.

El barri disposa d‟una biblioteca municipal situada al nucli del barri, a prop d‟altres

equipaments (Casal de Barri, el Centre de Salut i serveis com escoles i ciberaula).

Es tracta d‟un local adequat que ofereix tots els serveis propis d‟aquestes

biblioteques. El seu horari és ampli; alterna matins i horabaixes depenent del dia de

la setmana. A la part posterior de la biblioteca, s‟hi ubica la Ciberaula. Es tracta d‟un

servei de la Fundació La Caixa, gestionat per l‟Àrea de Benestar Social, juntament

amb EAPN Xarxa per a la Inclusió Social. El seu horari és d‟horabaixa durant el

calendari escolar i de matí durant les vacances (incloent-hi les de Nadal i Pasqua).

Compta amb un espai ludicoeducatiu d‟uns 60 m2 compost de tres espais integrats a

on es poden desenvolupar les diferents activitats programades: espai d‟informàtica,

espai de lectura i audiovisuals i espai infantil. Disposa de 20 places per a infants de

3 a 12 anys de famílies ateses pels serveis socials d‟atenció social primària (de la


110

xarxa municipal i de la de Caritas). El servei s‟adreça a dos perfils: infants de 3 a 12

anys que es troben en situació de risc social i/o desatenció, amb necessitat de

referents positius per a la millora de la competència social, i també a pares amb

dificultats per a conciliar la vida laboral i familiar. Els objectius que es pretenen són

tant educatius com socials i compten amb la tasca socioeducativa dels monitors,

educadors i coordinadors responsables del programa.

Per altra part, s‟ha de comentar que les instal·lacions d‟aquest equipament i els seus

recursos tecnològics són utilitzats durant els matins (de 9.30 a 14 h) per l‟IMFOF per

a desenvolupar-hi els tallers de competències comunicatives, socials, gestió del

temps, digitals, etc. per a persones que estan en situació d‟atur.

Respecte d‟aquests dos serveis, Biblioteca i Ciberaula, hem recollit alguna opinió

sobre com seria d‟interessant una fusió, com a forma d‟augmentar els recursos i la

seva optimització. A més, es demana una major utilització de la segona:

“Quan varen muntar la Ciberaula vaig pensar: Que bé, un recurs més! Però no, no té

cap relació amb la Biblioteca (...) No és un recurs comunitari al servei del barri i la

seva població. Aniria molt bé que pogués estar a l‟abast de més gent; les persones

grans podrien aprendre-hi informàtica i relacionar-se amb altres (joves, immigrants,

etc.).” (39, 40-47)

El 2010 va deixar de funcionar un altre recurs socioeducatiu important per al barri,

que a més va ser l‟únic existent durant una sèrie d‟anys. Es tracta del Centre

d‟S.O.S. Ajuda Infantil, on se desenvolupaven diverses activitats com per exemple

tallers de manualitats i classes de suport escolar, entre d‟altres; també duia endavant

una tasca d‟ajuda a les famílies i de donació d‟objectes de primera necessitats als

més vulnerables. Coincidint en el temps, el mateix any s‟ha posat en marxa una altra

iniciativa, el Club d‟Esplai Son Gotleu, en què, si bé una de les seves finalitats és

oferir activitats de temps lliure i esplai per als nins i les nines del barri, també es

desenvolupa una tasca social i educativa important. Amb l‟ajut de l‟Obra Social de

Sa Nostra i la col·laboració de la Fundació Esplai han posat en marxa el projecte

“Compartim Sa Nostra Horabaixa”, en què s‟ofereix un servei d‟activitats lúdiques i


111

educatives (tallers, manualitats, suport escolar i altres) per als infants de 6 a 12 anys

que estiguin matriculats en algun centre escolar de Son Gotleu.

Des de diferents serveis s‟ofereixen altres activitats educatives, de manera individual

o fent feina conjuntament en xarxa amb altres serveis o entitats. Alguns exemples

són la tasca desenvolupada des del Servei de Dinamització lingüística, els

educadors del Centre de Serveis Socials, els dinamitzadors de Joventut, les escoles

i les seves APIMA, o fins i tot des de la Policia Local amb el policia de barri i la figura

del policia tutor.

La realització dels cursos de llengua castellana o catalana signifiquen un avanç

destacat. Ateses les necessitats identificades pels membres de la Plataforma, durant

el curs 2003/04 s‟inicien cursos de llengua castellana per a immigrants; es tracta

d‟una prova pilot desenvolupada per persones voluntàries per a fer front a les

necessitats creixents i la manca de recursos per a poder assumir amb certes

garanties el canvi sociodemogràfic i cultural del barri. Actualment, aquest servei

s‟assumeix des de diferents espais: CMSS, Caritas, Àrea d‟Educació, algun centre

escolar i diferents associacions d‟immigrants amb subvencions de la Direcció

General d‟Immigració. També hi ha la possibilitat d‟aprendre català amb el Servei de

Dinamització Lingüística i un educador destinat expressament al barri i facilitar així

l‟accés al coneixement d‟aquesta llengua a infants, joves i famílies.

El Centre Cultural de Son Gotleu és un altre espai/recurs que serveix d‟element

dinamitzador; les entitats poden demanar l‟ús de les seves sales a l‟hora de

desenvolupar diverses activitats (reunions, tallers, cursos, xerrades, etc.), amb la

qual cosa és un espai aglutinador de diferents iniciatives que afavoreix la interacció

social. La utilització del centre s‟ha anat incrementant any darrere any, tal i com

mostra la taula 24:


112

Taula 24:

CESSIÓ D’ÚS DEL CASAL DE BARRI SON GOTLEU

Curs Entitats Serveis

municipals Particulars Total

2007-2008 4 8 4 16

2008-2009 56 28 0 84

2009-201017

100 44 0 144

Font: Benestar Social (gestió dels centres culturals)

A més de les activitats que es realitzen al centre per part de les entitats i els serveis

del barri, el Centre Cultural com a tal té la seva pròpia oferta d‟activitats. Per al curs

2010/11 s‟han previst les següents: Ioga, ball llatí, ball de saló, pilates, restauració

de mobles, brodats, pintura, castellà.

A l‟estudi Riba (2007) es demanava a la població del barri quines activitats pensen

que serien interessants; molts dels enquestats no varen respondre: un 42,3%, per no

saber què plantejar, no tenir clares les prioritats o pensar que ja ho havia plantejat a

les anteriors preguntes valoratives. A continuació s‟exposa una representació de les

cinc categories més destacades:

Activitats sobre civisme: 9,9%

Activitats relacionades amb la integració dels immigrants: 9,9%

Activitats vinculades amb els infants: 7,9%

Activitats vinculades amb els joves: 3,9%

Activitats d‟oci i temps lliure: 3,7%

Del total d‟activitats que es demanaven, es pot treure una idea clara; se sol·licitava a

l‟Ajuntament la dinamització sociocultural del barri. “Les propostes concretes estan

molt relacionades amb l‟opinió dels problemes principals del barri; de la mateixa

manera s‟identifiquen una sèrie d'activitats dirigides a reduir aquesta situació i als

col·lectius més vulnerables, com són els nins i els joves, a més del tema de la

immigració i la integració d‟aquest col·lectiu, i sobretot les activitats destinades a

fomentar el civisme entre la població; aquesta és una de les dues demandes més

17

A data 22/09/2010


113

reclamades i un dels problemes principals identificats a l‟anàlisi.” (2007, 150)

L‟esmentat estudi també plantejava als enquestats el tipus d‟activitats socials o

culturals en què participaven o a les quals els agradaria fer-ho. Doncs bé, si

observam el gràfic 29, les que més destaquen quant a participació són les referides

a activitats físiques (o esportives); associatives (que també poden estar relacionades

amb les primeres) i d‟oci o turisme (com el cas de les excursions). Amb menys

participació se situen les activitats de: voluntariat, formació no reglada i activitats

culturals, que representarien una implicació major quant al factor altruista o individual

per a poder millorar la posició social o del mercat de treball (com el cas de la

formació). Les activitats que més agraden són les d‟oci, turisme, activitats físiques i

culturals.

Gràfic 29:

Activitats a les quals es participa o es voldria participar

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

Associatives

culturals

Físiques

Formatives no reglades

Oci, turisme

Voluntariat

Li agradaria

Participa

Font: Riba (2007)

3.4 Esports i espais lliures

Al voltant de Son Gotleu hi ha ubicada una de les considerades grans instal·lacions

esportives municipals, concretament el poliesportiu Germans Escales, centre

gestionat per l‟Institut Municipal d‟Esports (IME), inaugurat l‟any 1991. La seva oferta

és bastant extensa; compta amb diferents espais esportius: dues piscines cobertes,


114

un pavelló (divisible en 3 mòduls), dos camps de futbol (11 i 7), pista d‟atletisme,

sala d‟esgrima i oficines de l‟IME, a més de 2 sales de fitness per als abonats i 3

sales de gimnàstica. S‟hi poden practicar activitats esportives com natació, voleibol,

bàsquet, gimnàstica artística, gimnàstica rítmica, karate, judo, taekwondo,

bàdminton, futbol, aeròbic i esgrima. L‟horari és de 8 a 22 hores, cada dia llevat dels

diumenges, en què és de 8 a 15 hores.

A la plaça d‟Orson Welles es troben unes pistes municipals descobertes (també

gestionades per l‟IME), que darrerament han estat objecte d‟alguna reparació (com

la substitució de les porteries i les cistelles de bàsquet), coincidint amb la

rehabilitació del parc que forma la plaça. Es tracta d‟un espai obert que permet

practicar diversos esports; compta amb pistes de futbet, bàsquet i petanca. Totes les

pistes disposen d‟il·luminació artificial.

A la plaça de Joanot Colom també es disposa de pistes de petanca; a més, aquest

esport igualment es pot practicar a un espai privat; es tracta de La Societat Esportiva

Central, situada al carrer del Regal, 59, un espai amb 6 pistes de petanca.

L‟estudi anterior del barri, RIBA (2007), considerava la valoració dels recursos

esportius del barri per part de la població enquestada. La valoració mitjana és d‟un

3,3 sobre una escala de 0 a 5, és a dir, un aprovat ajustat. A la distribució de les

valoracions dominen les consideracions regulars o dolentes. De totes formes,

sembla que la població no considerava l‟existència del poliesportiu Germans Escales

a l‟hora de pensar en els recursos al seu abast. Vegeu el gràfic 30:


115

Gràfic 30:

Valoració serveis esportius de l'Ajuntament

Positiva o

molt positiva

45%

Regular

26%

Negativa o

molt negativa

29%

Font: RIBA (2007).

3.4.1 Espais lliures

A Son Gotleu podem identificar una sèrie d‟espais públics i zones privades d‟ús

comú que faciliten la interacció entre la població i poden ser un bon recurs per a

desenvolupar-hi activitats comunitàries a l‟aire lliure. A més de places, hi trobam

voravies amples o petites placetes al carrer principal (Indalecio Prieto). Les més

destacades serien les següents:

Plaça d‟Orson Welles (parc)

Plaça de Fra Joan Alcina

Plaça de Joanot Colom

Plaça on està ubicat el Centre de Salut

Placetes del carrer d0Indalecio Prieto

Patis i jardins privats d‟ús comunitari

Voravia del carrer d‟Indalecio Prieto

Voravia del carrer de Tomàs Rul·lan


116

Les zones i els espais públics on habitualment es troba la gent del barri se situen als

parcs i les places. Les voravies més amples dels carrers principals del barri també

permeten la interacció; es tracta del carrer d‟Indalecio Prieto, que a més compta amb

placetes al lateral esquerre com a continuació de la voravia, on hi ha arbres i bancs

per a asseure‟s. Una altra voravia ampla que presenta un trànsit important tant de

vehicles com de gent és el carrer de Tomàs Rul·lan.

Les places del barri presenten una bona afluència de persones de totes les edats, si

bé en un principi les més utilitzades són les del Fra Joan Alcina i la d‟Orson Welles

(en aquesta es troba el parc del mateix nom); actualment en totes es pot observar la

presència d‟usuaris diversos.

La plaça situada a l‟entrada del Centre de Salut s‟utilitza menys com a zona d‟esplai,

encara que hi podem trobar gent als bancs i alguns infants jugant al centre

d‟aquesta, sobretot els caps de setmana i a l‟estiu, però sembla que la gent li dóna

un ús més de lloc on s‟espera algú al carrer, o d‟estar-hi una estona descansant a un

banc. També hem pogut observar que s‟utilitza com a punt de trobada en algunes

convocatòries d‟activitats, per exemple s‟hi citen les persones del club de la tercera

edat quan se‟n van d‟excursió.

La plaça de Joanot Colom es troba ubicada entre l‟IES Sureda i Blanes, el CP Es

Pont i l‟escoleta infantil de Sant Josep Obrer. Recentment ha estat remodelada i això

ha afavorit que hagi passat de ser un lloc poc utilitzat, sobretot de pas, a un dels

espais més freqüentats. Té una zona infantil i pistes de petanca amb il·luminació. El

problema és la manca d‟ombres; si bé està equipada amb arbres, aquests no són

útils per a la comoditat dels usuaris; durant l‟estiu el sol impedeix poder utilitzar els

bancs a les hores de més calor. Darrerament s‟ha utilitzat per a diferents activitats

comunitàries que implicaven la presència i la participació de la comunitat escolar; és

un espai ideal per a aquestes activitats ja que no té trànsit rodat i és molt a prop de

diferents centres escolars.

La plaça d‟Orson Welles és l‟espai públic més gran, amb una longitud de quasi tota

la limitació del barri (des del passatge del Pico Teide fins al camí de Son Gotleu).

Disposa d‟equipaments esportius, caminets ombrejats, un bon nombre d‟arbres i


117

bancs; és apta per a passejar-hi i asseure-s‟hi. Els caps de setmana hi podem trobar

una activitat important; els diumenges s‟hi organitzen, de manera informal i

espontània, partits de futbet entre joves. Principalment el lloc és utilitzat per població

llatinoamericana, no sols del barri, sinó que també s‟hi reuneix població d‟aquest

origen que ve d‟altres indrets; l‟activitat d‟aquest grup és oberta a d‟altres, ja que

sembla que s‟enfronten en els partits amb altres joves, entre els quals hi ha

espanyols, marroquins o equatorians.

Es tracta d‟una plaça que de cada vegada s‟ha anat utilitzant més; s‟hi organitzen

festes de diferents associacions i altres activitats del barri com actuacions, jocs,

danses, etc. Ofereix moltes possibilitats, zones d‟ombra, arbres i bancs; pistes

diverses, una d‟aquestes amb escenari fix; focus i punt d‟electricitat, amb la qual

cosa constitueix un recurs interessant per a diverses activitats. La zona d‟esbarjo

infantil ha estat millorada i se n‟ha ampliat el mobiliari. Tal vegada encara hi manca

alguna millora, ja que, a pesar de comptar amb bastants d‟arbres, fa una sensació

massa freda per la manca de plantes més baixes que donin una mica de color al gris

i al marró característic del ciment i la terra.

Durant el matí s‟hi poden observar persones grans que hi passegen o hi passen el

temps assegudes als bancs. La zona destinada als més petits, la d‟esbarjo, és usada

indistintament per diversos grups; hi interactuen amb normalitat mares o famílies

amb fills petits que hi juguen. També hi podem veure mares d‟origen magrebí, o

d‟Amèrica Llatina o també persones d‟altres grups d‟origen espanyol; curiosament no

és habitual trobar-hi persones d‟origen nigerià o d‟altres procedents de l‟Àfrica

subsahariana, un col·lectiu molt present al barri.

Els horabaixes les pistes esportives són més utilitzades, però les de petanca no

sembla que s‟hagin utilitzat gaire. De totes formes, encara es podria fomentar més

l‟ús de pistes com les de bàsquet.

Si bé els grups més nombrosos d‟usuaris són els d‟al·lots, gent jove i famílies amb

infants, a la part dels bancs i als passejos que envolten la zona enjardinada hi ha

major presència de gent gran que llegeix el diari asseguda als bancs, o que hi


118

passegen acompanyada. Darrerament hi ha més presència de persones joves soles

tombades als bancs durant el dia, sobretot d‟immigrants.

Els dies feiners, durant el matí, aquesta plaça es converteix en l‟espai menys ocupat;

són molt poques les persones que passegen pel parc, no es formen grups de gent,

sinó algunes persones majors, en parella o soles, assegudes als bancs i alguns

veïns dels habitatges més antics que aprofiten la proximitat dels bancs del parc per a

estar tranquils o en reunió informal.

La plaça de Fra Joan Alcina és la que es troba més deteriorada; disposa de bancs

per a asseure-s‟hi, d‟arbres i d‟un espai per als més petits, però les condicions són

molt precàries; hi ha molta brutor a la zona de joc, l‟arena és plena de restes de

fems, cartons i de tot tipus de deixalles; fins i tot, hi hem pogut trobar vidres trencats

enterrats a l‟arena devora les engronsadores. Aquesta plaça, abans de la darrera

reforma de 2009, comptava amb unes cistelles per a poder jugar-hi a bàsquet, però

això va desaparèixer; per tant, els infants i els joves es dediquen a estar per la zona,

sense dedicar-se a cap activitat en concret, sense poder improvisar algun lloc més

formal; hi poden estar amb la bicicleta, amb una pilota o simplement estar-hi.

Aquesta plaça es troba al nucli de Son Gotleu, a la zona més poblada i en pitjors

condicions.

La gent que utilitza habitualment aquest espai se situa generalment als mateixos

racons i es reuneix en petits grups que es configuren en funció de seu origen i

sense contacte entre uns i altres. Aquí es troba una forta presència de població

subsahariana, és la que més hi predomina i ocupa principalment els bancs de la part

nord. No es produeix cap interacció amb els grups de població espanyola, que

ocupen l‟altra banda de la plaça. La població subsahariana utilitza el lloc per a

reunions informals quotidianes; majoritàriament són homes joves. Respecte dels

altres col·lectius, solen ser espanyols del barri, joves que ocupen la zona amb els

ciclomotors i infants que hi juguen.

Les diferències d‟ús observades a la plaça d‟Orson Wells en funció de l‟hora o del

dia de la setmana no es donen a la plaça de Fra Joan Alcina. Sí és cert que durant

els horabaixes és més utilitzada que als matins, però no es troba una diferència


119

significativa entre els horabaixes dels dies feiners i els dels del cap de setmana.

Tampoc hi ha diferència en funció de l‟hora, matí o horabaixa, ni dels usos que se li

donen o del públic que hi assisteix, però sí quant al nombre de persones, que els

matins és més reduït. Gent gran jubilada d‟origen espanyol que descansa als bancs,

sola o en grups de dues o tres persones; altres grups de quatre o cinc persones que

solen estar reunides als mateixos bancs; curiosament, alguns infants que hi juguen,

en lloc de ser a l‟escola (això es pot observar a l‟horari escolar) i, a un costat de la

part nord de la plaça, tal com és habitual, un grup de persones d‟origen subsaharià;

sembla que és un espai on es produeixen aquestes reunions informals d‟aquest

col·lectiu.

Una de les activitats amb més èxit de clients a Son Gotleu són els bars, utilitzats

majoritàriament pels homes; alguns d‟aquests establiments presenten fins i tot

problemes de manca d‟espai, atesa la quantitat de gent que hi consumeix o

simplement s‟hi reuneix a les taules, fent una partida de dòmino o mirant la televisió.

Això crea una gran activitat al barri i al voltant d‟aquests indrets; es dóna amb més

rellevància al carrer d‟Indalecio Prieto, concretament, a dues placetes petites que es

troben a continuació de dos d‟aquests establiments. A primera hora del dia es pot

observar com poc a poc es va situant gent asseguda als bancs, principalment gent

major jubilada i alguns joves.

Principalment a la part nord de la zona central del barri Las Corominas es troben uns

espais de titularitat privada (pertanyen a les diferents comunitats de veïns) amb ús

comunitari i de pas totalment lliure. En aquestes placetes existeixen una sèrie de

pasteres abandonades on, un temps, els veïns sembraven i tenien cura dels horts i

els jardins, però fa molts d‟anys que, no tan sols no s‟utilitzen,18

sinó que molts dels

residents no tenen coneixement que poden sembrar-hi; pensen que són propietat

pública, de l‟Ajuntament. L‟oportunitat que ofereixen aquests espais ha estat

aprofitada per una sèrie d‟entitats del barri per a tornar-hi a sembrar, alhora que

s‟implica la resta de veïns en una activitat intercultural i de millora del barri.

18

Només un veí continua sembrant-hi a una situada a la part del carrer del Pico Teide, 3.


120

Pel que fa als carrers més transitats, tant per vianants com per vehicles, podem

distingir dues tipologies: per una banda, els carrers que, a més de tenir un important

trànsit rodat, també constitueixen les vies principals quant al pas de persones, com

són els d‟Indalecio Prieto, Tomàs Rul·lan, Santa Florentina i el principi del camí de

Son Gotleu, a l‟altura de la intersecció entre el Centre de Salut i la parròquia del

Corpus Christi. Per altra banda, trobam carrers amb trànsit rodat, però amb poca

presència de persones vianants que els utilitzin en els seus itineraris, és el cas del

camí de Son Gotleu a partir de la intersecció abans esmentada cap al carrer

d‟Aragó, i del carrer Gabriel Carbonell, que si bé no presenten la quantitat de trànsit

de vehicles dels altres mencionats, sí són vies de pas obligat cap a d‟altres indrets.

3.5 Salut

L‟Enquesta de salut de les Illes Balears 200719

presenta una llista de les principals

patologies considerades problemes de salut crònics. Fa una distinció pel que fa a

l‟edat; destaca com un 68,5% de la població adulta i el 24,7% de la població infantil

declarava haver patit almenys un trastorn crònic en el darrer any. Sembla ser que la

situació socioeconòmica també incideix en l‟existència de trastorns de salut en

general i crònics en particular.

Els problemes de salut crònics citats més sovint entre els adults, les malalties de

l‟aparell locomotor i de l‟aparell circulatori, entre les quals destaquen les

relacionades amb dolor a la zona lumbar i cervical, artrosi, artritis, reumatisme i

hipertensió arterial. Altres problemes de salut de caire psicològic o psicosocial també

hi són força presents, com la depressió i l‟ansietat, amb més freqüència entre les

dones que entre els homes. L‟edat és una variable molt significativa quant a la

presència d‟uns o altres problemes de salut. Entre els majors de 65 anys destacaven

l‟artrosi, l‟artritis i el reumatisme com els més patits per més del 50% dels

entrevistats, seguits de la hipertensió arterial (42,9%), el mal d‟esquena –tant

cervical (29,7%) com lumbar (28,6%)–, el colesterol elevat (26,8%) i els problemes

19

Direcció General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes

Balears.


121

de depressió/ansietat (26%). Un 27,4% dels homes d‟aquest grup d‟edat havia patit

problemes de pròstata.

Dels problemes de salut més freqüents entre els joves, destaquen els d‟al·lèrgia

(14,0%), el mal d‟esquena cervical (13,8%) i el lumbar (12,8%), la depressió,

l‟ansietat (8,5%) i l‟asma (7,1%).

Els problemes de salut més freqüents declarats per la població infantil han estat les

al·lèrgies cròniques (7,1% de nins i 10,2% de nines) i l‟asma (5,8% de nins i 4,3% de

nines).

Les dificultats de poder desenvolupar les activitats de la vida diària també són

considerades a L‟Enquesta de salut de les Illes Balears 2007. Els resultats indiquen

que un 61% declarava tenir autonomia funcional o capacitat per a realitzar les 8

activitats relacionades amb les cures personals sense necessitat d‟ajuda; el 57% per

a dur a terme feines domèstiques i el 63% per al moviment. Per als tres grups

d‟activitats, les limitacions augmentaven en persones majors de 75 anys. D‟altra

banda, els homes tenien més autonomia funcional que les dones.

A l‟hora de considerar la situació de salut a Son Gotleu, partirem de dues fonts

principals: per una part, de l‟anàlisi de les dades que consten a l‟estudi del barri de

RIBA (2007) i, per l‟altra, de les aportades pels professionals del Centre de Salut.

Les dades presentades per RIBA (2007, 113-118) referents a les diferents patologies

identifiquen algunes tendències que agrupen les respostes en una sèrie de

categories o tipus concrets; les més freqüents són:

Minusvalidesa física, 4,7%

Patologies de l‟aparell locomotor i teixit conjuntiu, 2,5%

Patologies de l‟aparell respiratori, 2,2%

Minusvalidesa sensorial, 1,5%


122

Les situacions de salut identificades a l'enquesta permeten ampliar les valoracions

dels sanitaris. Cal tenir present que aquestes dades no són el resultat d'un estudi

epidemiològic, però els enquestadors tenien instruccions clares de no reconèixer cap

situació que no estigués correctament diagnosticada pel personal sanitari o, en el

cas de les minusvalideses, reconegudes per l'IBAS.

Una observació interessant és la consideració del nombre de problemes de salut per

llar; com podem observar a la taula 25 trobam algunes diferències entre les dues

zones del barri:

Taula 25: Problemes de salut a la llar

Problemes de salut a la llar

Zones del barri Total

central perifèria Nre. Per %

Nre. Per % Nre. Per %

Cap problema 123 60,00% 102 68,00% 225 63,40%

Un problema 36 17,60% 33 22,00% 69 19,40%

Dos problemes 34 16,60% 9 6,00% 43 12,10%

Tres problemes 7 3,40% 5 3,30% 12 3,40%

Quatre problemes 5 2,40% 1 0,70% 6 1,70%

Total 205 100,00% 150 100,00% 355 100,00%

Font: Riba (2007)

Sembla que la incidència de problemes de salut és major a la zona central; un 60%

manifesten no tenir-ne problemes, davant un 68% de la zona perifèrica (taula 25).

També destaca l‟existència de més d‟un problema concentrat a la mateixa llar, si bé

a la perifèria les llars amb una persona amb problemes de salut se situen en el 22%,

4 punts i mig per damunt de l‟altra zona; quan consideram més d‟un problema la

zona central arriba al 22,4% de les llars (la qual cosa representa un 56,1% de les

llars que tenen algun problema) mentre que a la zona perifèrica només un 10% de

les llars tenen més d‟una persona amb problemes de salut (representa un 31,2% de

les llars amb problemes).


123

La concentració de problemes a les mateixes llars i persones és un dels factors que

agreugen més les necessitats de salut; un 36,6% de les llars presenten algun

problema de salut; és un percentatge força important, si l‟afegim a les dificultats

socials i econòmiques de la població de Son Gotleu. A més, també s‟ha de destacar

el 5,1% de les llars que es troben amb una realitat difícil, amb una concentració de

tres o quatre persones amb problemes de salut; normalment coincideixen amb

dificultats socials diverses, però el grup més afectat és de les persones majors, els

ancians, situació que encara es complica més en el cas de persones que viuen

soles.

3.5.1 Problemes sociosanitaris

Seguint les dades de l‟estudi del barri de RIBA (2007), podem identificar que hi ha tot

un conjunt de situacions de manca de salut, relacionades amb la situació social del

barri i les problemàtiques associades a aquest. Alguns casos són evidents, com el

consum de drogues, les discapacitats, l'atenció als infants o la situació de les

persones grans. Aquest darrer grup es troba en ocasions molt aïllat, sobretot a partir

del canvi sociodemogràfic i l‟entrada de població immigrant estrangera. Aquest

aïllament social s‟ha afegit a l‟augment de les dificultats pròpies de l‟edat, juntament

amb una situació socioeconòmica feble i l‟escàs nivell educatiu, la qual cosa

converteix aquest col·lectiu en un dels més vulnerables.

Sembla que la consolidació de les anomenades “estructures mínimes de

convivència”, fadrins/nes, vidus/vídues, divorciats/ades o parelles soles, és una

tendència irreversible que afecta directament els tipus de vida dels ancians, entre els

quals és important el nombre dels que viuen sols. Si bé és cert que aquesta

independència entre les generacions, pel que fa a la modalitat de convivència,

constitueix un indicador de competència i autonomia per a aquest grup de població,

no és menys cert que així com avança l‟edat, el fet de viure sols ja suposa un

element de risc important, presagi d‟institucionalització o d‟important suport per part

de professionals i/o familiars, molt especialment quan els problemes de salut

apareixen.


124

Un grup important de conseqüències de les diverses situacions sociosanitàries, que

viuen d'una manera especialment intensa els ancians malalts o molt majors, les

persones amb discapacitats i diversos malalts amb importants afectacions, són les

limitacions per a les activitats de la vida diària.

Les dades de l'enquesta ens aporten una aproximació a la magnitud d'aquest

problema. L‟anàlisi s‟ha fet des de dos punts de vista; per una banda, es presenta la

representativitat percentual del total de població enquestada; vegeu la taula 26

respecte de les situacions en les quals es veu limitada la seva activitat diària; per

l‟altra, s‟identifiquen les situacions esmentades i la seva distribució per llars, per a fer

un apropament a les situacions de dificultat a què s‟enfronten determinades famílies,

a la taula 27.

Taula 26: Dificultats a la vida diària per zona

Dificultats a les activitats de la vida diària




Sense problemes identificats

468 74,40% 338 81,40% 806 77,20%

Dificultats en les tasques a la llar (rentar-se, vestir-se, etc.)

33 5,20% 16 3,90% 49 4,70%

Dificultats als desplaçaments

35 5,60% 20 4,80% 55 5,30%

Dificultats d'orientació espacial i temporal

10 1,60% 2 0,50% 12 1,10%

Dificultats sobre relacions socials (parlar, escoltar i altres)

6 1,00% 2 0,50% 8 0,80%

Ns-Nc 77 12,20% 37 8,90% 114 10,90%

Total 601 100,00% 402 100,00% 1003 100,00%

Font: Riba (2007)

Com es pot observar a la taula 26, un 77.2% de la població enquestada no té

problemes identificats, és a dir, no té dificultat per al desenvolupament normal de la

vida diària. El major percentatge de persones sense dificultats es dóna a la zona de

la perifèria. Respecte de les dificultats més representatives, en destaquen dues, les

relacionades amb el desplaçament i les tasques pròpies de la higiene personal, com


125

poden ser les de rentar-se o vestir-se. Les diferències entre ambdues zones són

escasses, si bé els percentatges són una mica més elevats a la zona central. El

nombre de persones afectades no és gens menyspreable, ja que, de les 468

persones (incloent-hi tots els grups d‟edat) enquestades en aquesta zona, 84

presentaven algun problema per al desenvolupament de les tasques quotidianes.

Taula 27: Dificultats a la vida diària per llar i zones

Dificultats vida diària a la llar




Cap dificultat 159 77,60% 127 84,70% 286 80,60%

Una dificultat 19 9,30% 11 7,30% 30 8,50%

Dues dificultats 20 9,80% 9 6,00% 29 8,20%

Tres dificultats 4 2,00% 1 0,70% 5 1,40%

Quatre dificultats 2 1,00% 2 1,30% 4 1,10%

Cinc dificultats 1 0,50% 1 0,30%

Total 205 100,00% 150 100,00% 355 100,00%

Font: Riba (2007)

Pel que fa a les llars amb cap persona amb dificultats per al seu desenvolupament a

l‟activitat diària, les dades indiquen que un 80,6% presenten aquesta situació. Per

zones, sembla que la central registra un percentatge menor (un 77,6%), és a dir,

existeixen més casos de llars amb presència de persones amb dificultats, davant la

zona perifèrica (un 84,7%). En el cas de les llars que tenen casos amb dificultats, un

22,4% dels de la zona central i un 15,3% dels de la zona perifèrica, podem

comprovar com a totes les categories és més preocupant la situació de la població a

la zona central.

Els col·loquis realitzats ens permeten ampliar aquesta informació; identificam una

sèrie de problemes sociosanitaris clau, molt concrets i relacionats directament amb

la situació sociodemogràfica del barri. Principalment, en destaquen: aïllament social

de les persones grans, però també de dones immigrants amb manca de suport

familiar i persones de referència; accidents a la llar, contagis i problemes respiratoris

relacionats amb la situació d‟amuntegament de les llars i les deficients condicions

dels habitatges, on també s‟afegeixen mancances identificades en determinats


126

casos, com no disposar d‟aigua corrent o calenta, a més d‟altres necessitats

bàsiques sense cobrir. La manca de netedat d‟algunes comunitats arriba al punt de

convertir-se en un problema de salut greu; als patis interiors es poden trobar tot tipus

de fems i altres deixalles que afavoreixen la presència de plagues d‟insectes i rates;

a més, la brutícia present fins i tot a les escales acaba representant un perill per a la

salut.

“El problema de las viviendas influye negativamente en la salud (…) incidencia de

asma, contagios y alto grado de accidentes infantiles en el hogar (…) faltan recursos

como agua caliente en condiciones, esto favorece accidentes como las quemadas,

debido a que tienen que calentar agua en hornillos…” (24, 9-16)

“Les escales estan molt brutes; per als infants és un perill per a la seva salut, ja que

poden contagiar-se amb facilitat.” (38, 27-29)

Els temes nutricionals adquireixen també un pes important; els informants del Centre

de Salut ho tenen molt clar i són diversos els cursos, les xerrades, etc. que es

dediquen a promocionar una alimentació saludable. En el cas de la població

immigrant, acaba essent un problema no disposar d‟informació suficient sobre els

aliments, les dietes més adients i la importància de l‟equilibri alimentari. Com a

conseqüència, és corrent trobar un nombre per sobre de la mitjana de casos

d‟obesitat infantil.

“Falta calidad en la alimentación, no tienen comida fresca; sin embargo cogen

hábitos no recomendables como la bollería, zumos envasados, etc., incluso piensan

que es mejor porque es de aquí…” (24, 28-31)

A pesar de les iniciatives duites a terme, la manca d‟informació referent a la

promoció de la salut és una constant; els esforços desenvolupats pels professionals

no sembla que siguin suficients davant les dificultats de la població i el canvi

residencial que incorpora nous individus, amb l‟augment de la demanda d‟informació.

La majoria de l‟atenció se centra en les persones grans i en l‟àrea de pediatria; són

les dones immigrants que són mares les que més acudeixen al Centre de Salut.

Vegem-ne alguns dels comentaris dels nostres informants:


127

“La alimentación de los bebés del colectivo magrebí tiene dificultades con la

introducción de alimentos complementarios a la leche materna, esto produce déficits

alimentarios.” (24, 41-44)

“La población que más viene al Centro de Salud son madres inmigrantes con niños y

personas mayores (…) en pediatría viene muy poca gente española…” (24, 63-69)

El Centre de Salut, que atén una zona més ampla del que és el propi barri, està

saturat, sotmès a una forta pressió assistencial per l‟elevat índex de població i amb

moltes dificultats derivades de l‟important nombre de persones immigrants que són

ateses i l‟escassa incidència de l‟assistència sanitària privada, a l‟hora de recórrer

als serveis de salut. Aquest fet preocupa els professionals i empitjora la relació amb

els usuaris, descontents en alguna ocasió pel temps d‟espera per a ser atesos:

“En el Centro de Salud se ven muchas colas. En alguna ocasión, la gente espera

hasta 2 horas; esto hace pensar que hay pocos efectivos trabajando, en proporción

al número de visitas que reciben.” (7 5, 19-22)

Recursos sanitaris i programes desenvolupats

Serveis oferts des del Centre de Salut:

Unitat d‟atenció administrativa: informació i atenció a l‟usuari; citació a consultes mèdiques, d‟infermeria, comare i especialistes; visat de receptes; targeta sanitària, etc.

Consulta de medicina de família, pediatria, atenció als infants i infermeria

Programa d‟atenció domiciliària

Extracció de sang i recollida d‟altres mostres per a analítiques

Consulta de cirurgia menor

Espirometria


128

Programes d‟atenció a les malalties cròniques: hipertensió, diabetis, hiperlipèmies, obesitat, malalties respiratòries, etc.

Atenció a la dona: planificació familiar, diagnòstic i seguiment de l‟embaràs, diagnòstic precoç del càncer de cèrvix i endometri, atenció al climateri, etc.

Unitat de Treball Social

Unitat d‟Odontologia i Salut Bucodental

Activitats preventives i promoció de la salut: vacunacions als infants (centre i escoles), vacunació antigripal, antitetànica i contra l‟hepatitis B

Educació grupal: grup d‟educació per a diabètics, grup d‟educació per a la salut, activitats a centres educatius de primària, activitats a instituts d‟educació secundària, etc.

Centre docent: medicina familiar, comunitària i residents de comares i pregrau

Des del Centre de Salut es treballa en diferents programes comunitaris d‟educació

per a la salut, participant als diferents espais de treball en xarxa que existeixen al

barri. En podem destacar els projectes següents:

Plataforma Son Gotleu: es manté una presència activa a la Plataforma,

participant en les diferents activitats desenvolupades al barri. A més,

darrerament les reunions es realitzen al Centre de Salut.

Comissió de pediatria: es tracta d‟un projecte que cerca la coordinació i el

treball en xarxa entre serveis que atenen població infantil; poden tractar

casos concrets i fer-ne el seguiment.

Promoció de la salut: aprofitant les classes de castellà per a immigrants, es

duen a terme diferents sessions d‟educació i promoció de la salut, per a

homes i dones; els continguts es refereixen a temes concrets de la higiene

personal, cura dels bebès, sexualitat i coneixements nutricionals i de

tractar aliments per a cuinar.


129

4 SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT

L‟apartat següent tracta aspectes més característics de la població, en aquest cas

diferenciada per col·lectius segons edat. En concret: infància, joves, adults i

persones grans.

4.1 Infància

Hem considerat com la població més jove la que es troba en edat d‟escolarització

obligatòria, constituïda per un 20,49% de la població total del barri. Una de les

característiques de la seva composició és la gran multiculturalitat; als nins i a les

nines de pares espanyols de naixement, se n‟han afegit d‟altres; per una part, els

nascuts a altres països procedents de la reagrupació familiar de la població

immigrada estrangera, un indicador del procés d‟assentament i, per l‟altra, els fills

d‟immigrants nascuts a Espanya. Aquesta multiculturalitat convertida en

interculturalitat en els espais d‟interacció es reflecteix a les escoles, els parcs i els

carrers del barri i representa un potencial important d‟integració. Trobam aquesta

valoració en alguna de les audicions, on s‟identifiquen expressions com:

“Las actividades que se organizan en el barrio son muy importantes porque permiten

que los niños de diferentes culturas y colectivos participen y hagan cosas juntos.”

(34, 63-65)

Generalment, els infants es troben en una doble situació de risc: d‟una banda, viuen

la realitat de les seves famílies; moltes d‟aquestes estan en situacions difícils, i això

té conseqüències sobre la seva socialització i les seves condicions vitals; d‟altra

banda, no existeixen suficients recursos a nivell d‟infància. Per raons de feina dels

pares, per desconeixement dels recursos, desinterès, desatenció o fins i tot per les

reduïdes dimensions dels habitatges, entre d‟altres motius, sovint els infants passen

molt de temps al carrer, sense supervisió dels pares. Aquesta situació de la infància

és una de les més comentades i que preocupa un bon nombre de les persones

entrevistades; entre les referències més significatives trobam les següents:


130

“Molts d‟infants i joves es troben els horabaixes sempre al carrer (...).” (33, 38-43)

“Hi ha molts d‟infants al carrer després de l‟horari escolar, a pesar que s‟ofereixen

moltes activitats extraescolars.” (20, 9-10)

També es dóna la situació contrària, de famílies que desconeixen els recursos

existents, amb els infants aïllats al domicili o que hi queden sols, sense la presència

d‟adults, quan aquests se n‟han d‟anar a fer feina:

“No saben (los padres) dónde pueden jugar los niños, piensan que sólo existe la

escuela; no conocen otros recursos y cómo aprovecharlos. Así que para que no

estén en la calle los tienen encerrados en casa todo el día.” ( 7.2, 16-19)

“Si los padres trabajan, los niños puede que se queden solos en el piso.” (2, 12-12)

Des de diferents serveis s‟ofereixen algunes activitats els horabaixes per a poder

pal·liar aquesta mancança, però encara no són suficients. La situació s‟agreuja

durant les vacances escolars i els mesos d‟estiu, on no sempre es poden

compaginar els horaris laborals dels pares amb l‟atenció dels fills o amb

l‟organització del lleure. En aquest sentit, des de fa temps, al barri s‟organitza una

escola d‟estiu per a afrontar aquest problema; és primordial que pugui disposar de

places suficients i amb preus assequibles per a poder-se constituir en un veritable

recurs per a les famílies del barri.

“A l‟estiu hi ha més situacions de conflicte familiar, ja que hi ha molts infants a casa i

els pares no estan disponibles per a educar-los. Una escola d‟estiu gran per a

treballar això millorarà la convivència (...).” (7, 28-30)

Una de les poques entitats que oferia des d‟anys enrere un important suport a la

infància del barri és SOS Ajuda Infantil. En un dels seus dos locals s‟han duit a terme

activitats de temps lliure i classes de repàs, però la seva labor queda minimitzada

davant la gran demanda de necessitats bàsiques sense cobrir. A més aquesta entitat

ha deixat d‟existir el juny de 2010, coincidint en el temps amb l‟obertura del Club


131

d‟Esplai Son Gotleu, amb una oferta socioeducativa important, en què s‟impliquen

també les famílies; es tracta d‟un recurs més que s‟afegeix als altres projectes

desenvolupats els horabaixes, com són les activitats extraescolars que es realitzen

als diferents centres educatius, les activitats esportives de dinamitzadors i

educadors, les activitats de la Ciberaula, etc. La complementació de l‟oferta

socioeducativa és molt important de cara a poder oferir un ampli ventall de

possibilitats a diferents grups d‟edat, per a no deixar segments desatesos i donar

continuïtat al treball iniciat amb els més petits, de forma que el conjunt de recursos

ofereixi un “continu” d‟atenció socioeducativa. Aquesta idea, la trobam en

aportacions com la següent:

“A pesar que l‟habitual és que els infants es trobin al carrer, després d‟haver estat un

temps en un recurs socioeducatiu, es romp el treball fet. Els infants es troben que no

tenen res, ja que estan acostumats a tenir els horabaixes ocupats.” (44, 18-22)

Els infants solen tenir un elevat grau de participació en les activitats, encara que

també existeix el cas d‟infants als quals costa incorporar-se a les activitats o que no

hi estan interessats.

El gran problema dels nins i les nines és el context en què se socialitzen; com ja

hem comentat, una bona part passa moltes hores al carrer, sobretot els horabaixes

(també els matins, els que són absentistes); hi poden observar pràctiques negatives

com el consum i la venda de drogues, formes de subsistència econòmica com la

venda d‟objectes robats i altres accions no normatives. A les audicions fetes hem

pogut recollir, entre d‟altres, el següent:

“Preocupa que el trapicheo sea visto por los niños y jóvenes en la calle.” (37, 27-27)

“Se juntan en la calle niños de 6 años con otros de 14 o 15... En un barrio como éste

no pueden aprender nada bueno.” (34, 45-46)

“El deporte educa, la calle no. Lo que se hace en casa, se deshace en la calle.” (33,

38-43)


132

Malgrat l‟ampliació de l‟oferta socioeducativa dels darrers anys, utilitzant i fomentant

espais adequats com la biblioteca, la ciberaula, els centres escolars i, fins i tot, l‟ús

dels espais lliures com a recurs més per al desenvolupament d‟altres activitats més

educatives, els factors d‟influència negativa encara són força importants com per a

minvar significativament el risc dels infants del barri.

Malgrat els esforços dels diferents serveis, tant preventius com d‟actuació directa

(Serveis Socials, Policia, Conselleria d‟Educació, Menors, etc.), l‟absentisme és una

pràctica freqüent entre determinats col·lectius. És habitual trobar nins i nines els dies

lectius, passejant pel barri de manera totalment lliure. Els nostres informants ens ho

comentaven així:

“Vemos en horario escolar muchos niños y niñas en la calle cuando tienen que estar

en el colegio.” (12.1, 35-36)

S‟han identificat diversos casos de fets poc cívics com són petits robatoris,

agressions a d‟altres nins, etc. protagonitzats per alguns absentistes habituals.

Aquest pot ser un indicador de la serietat d‟aquest fet; no es tracta sols de no assistir

a l‟escola, sinó que, a més, els absentistes van introduint-se a poc a poc en un

context problemàtic de difícil sortida.

També podem trobar situacions d‟abandonament escolar a partir dels 12 anys en

què els pares es veuen desbordats i no saben com reconduir la situació:

“Hay casos que con 12 años dejan de asistir a la escuela de forma permanente (...)

los padres no se implican (...) no saben qué hacer para que los hijos les hagan

caso.” (34, 24-29)

Hi ha molts d‟infants amb dèficits educatius i que necessiten reforç escolar. El

programa Èxit, que es desenvolupa als centres públics d‟educació primària, així com

algunes iniciatives adreçades a l‟ESO contribueixen a pal·liar aquest dèficit.

Com hem comentat, l‟oferta socioeducativa ha crescut, però no és ni serà suficient si

no s‟amplia cap a les famílies i les persones adultes, ja que l‟espai familiar exerceix


133

una forta influència que, si és negativa, fa minvar molt la consecució de bons

resultats, malgrat el treball dels educadors i d‟altres persones que dediquen el seu

esforç a afavorir les condicions socioeducatives dels infants del barri.20

4.2 Població jove

La població jove (entre els 17 i 29 anys) representa a data de gener de 2010 el

21,24% de la població. Es pot dir que és un barri on la joventut forma un nombrós

col·lectiu que també pateix les conseqüències de viure en un espai degradat. Molts

dels joves es troben tot el dia al carrer, exposats a la droga i a l'ambient conflictiu

que s‟hi respira; això crea una influència negativa i permanent, en la qual moltes

vegades es veuen implicats. És habitual observar joves consumint drogues o

asseguts als bancs o les places sense gaire coses a fer; aquest és un problema en

què s‟ha intentat intervenir, però les actuacions encara són projectes que no arriben

a tots i tampoc obtenen la resposta esperada; sembla que els joves no formen part

del teixit associatiu ni tampoc mostren una gran inquietud pels problemes del barri ni

per a solucionar-los.

El grau de participació del jovent és molt baix, pràcticament inexistent; tal vegada

aquest és un fet que es repeteix contínuament entre els joves en general, però pel

que fa a Son Gotleu és encara més acusat. Això dificulta moltíssim les intervencions;

s‟ha de lluitar amb la paradoxa de la notable necessitat de fomentar la solidaritat

social i la participació, afavorint l‟organització dels joves i el seu protagonisme com a

motors del canvi social. Aquesta qüestió preocupa la majoria de persones que

intervenen al barri. Hi ha diferents opinions sobre el que s‟hi fa o s‟hi podria fer; els

joves representen un potencial de Son Gotleu mancat d‟una intervenció més eficaç.

S‟aconsegueix implicar petits grups en alguna activitat, però el cert és que es tracta

d‟un col·lectiu molt vulnerable i de difícil accés. Alguns informants ens comentaven

que tal vegada les intervencions han de ser més concretes i adaptades a la realitat

del jovent de Son Gotleu. Veim-ne algun fragment:

20

Es treballa en l‟elaboració d‟una guia de recursos adreçats a la infància i les famílies del barri, en què es

podrà consultar amb més detall aquesta informació.


134

“Ens trobam dificultats a l‟hora d‟implicar i motivar els joves. No sabem molt bé per

què la metodologia no s‟ajusta en aquest barri, la mateixa que funciona a d‟altres...”

(31, 11-13)

“... Tenen unes particularitats concretes, unes altres inquietuds, un diferent nivell

cultural, etc. (...) Els professionals han de ser conscients de la realitat dels joves, no

es poden extrapolar models d‟un barri a un altre.” (36, 21-33)

No tot són visions negatives sobre la baixa participació del jovent, també hi ha

alguna opinió referent a la possibilitat de fer-los participar; de vegades, segons ens

explica algun informant, es tracta d‟arribar a la gent tal vegada a través d‟alguna

persona clau i engrescar-los en activitats que siguin atractives per a ells. Pareix que

alguna experiència positiva duita a terme per entitats del barri ha valorat més

positivament les inquietuds per participar:

“La gran cantidad de jóvenes es un potencial, tienen ganas de hacer cosas y

disponibilidad de tiempo. Están dispuestos a hacer cualquier actividad que les

propongas. Esto es en general, sin distinguir por colectivos.” (6, 2-5)

Generalment el nivell educatiu i la formació professional són escassos, l‟estudi

anterior del barri, RIBA 2007, palesa l‟escassa formació acadèmica i professional

dels joves, un col·lectiu amb greus mancances. S‟ha de parlar de l‟‟absentisme i el

prematur abandonament escolar, per motius ètnics en el cas de moltes al·lotes

musulmanes, per desinterès o necessitat, en altres casos. El problema és encara

més greu, quant a xifres i dificultat de control i intervenció, que en el cas dels infants;

es constitueix així com una realitat més de les presents al barri. Suposa precarietat

laboral, amb una trajectòria de períodes llargs amb situació d‟atur i d‟ocupació en

feines sense qualificació i contractes temporals. La crisi actual, emfatitzada en el cas

de la construcció, ha tingut repercussions greus per a la situació laboral d‟aquest

col·lectiu.

A la població en general, preocupa moltíssim la situació de la població jove; la crisi

actual ha perjudicat greument les seves possibilitats; com hem dit, el baix grau de


135

qualificació i formació acadèmica no contribueix a cercar noves formes d‟inserció al

mercat de feina. Els informants comenten que quan hi havia més oferta laboral els

joves tenien aquesta sortida, sense haver de millorar el seu currículum; ara les coses

han canviat, però no per això inverteixen més en formació, sinó que s‟han quedat

ubicats en una situació complicada, sense trobar-hi moltes sortides.

“... Hi ha molts de joves sense formació. La seva idea era deixar d‟estudiar per a

posar-se a fer feina. En el millor dels casos, algun encara hauria pogut trobar feina,

però ara, amb la crisi, estan sense feina i sense formació.” (43, 36-39)

Un altre problema al qual s‟exposen els joves de Son Gotleu és el de les drogues; un

estudi de 200221

planteja que aquesta qüestió no afecta el barri de forma aïllada; el

que sí preocupa són les condicions que l‟envolten i que hi afavoreixen l‟accés al

consum. És clar que a Son Gotleu existeix molta facilitat per a adquirir drogues, i

també es donen circumstàncies molt negatives per a l‟autoestima i les dificultats de

la vida diària, que ben bé poden conduir a un augment del risc de caure en el

consum de drogues.

Els joves veuen –i hi viuen– un context en el qual les drogues formen part de la

quotidianitat del barri. De totes formes, això no vol dir que tots acabin essent-ne

consumidors; l‟estudi esmentat planteja dues opcions possibles, generades per la

forta presència d‟aquestes substàncies: per una part, viure l‟experiència del consum

de drogues i els perjudicis ocasionats pot augmentar la capacitat de resistència i la

immunitat dels joves; per l‟altra, afavorir un major vincle amb aquest món.

“... Los jóvenes ven que se consume a plena luz del día (...) Hay quienes viven de la

venta (...) Lo que más les acerca es la necesidad de unirse a su grupo alrededor de

un elemento de cohesión, que además es parte de la identidad del barrio.” (2002,

40)

A pesar d‟això existeixen algunes iniciatives interessants potenciades amb el treball

21

D.A. (2002). Jóvenes, diversión y drogas en Son Gotleu. IREFREA. Ministerio de Trabajo y Asuntos

Sociales.


136

en xarxa que donen bons resultats. Aquest és el cas del grup de joves amb el qual

es fa feina des del programa que es du a terme a l‟IES Sureda i Blanes i el treball

amb el Servei de Joventut (Dinamo). Altres actuacions interessants es posen en

marxa des del Servei de Dinamització Lingüística, el Centre de Serveis Socials, la

nova associació de veïns, el Centre de Salut i altres serveis. Aquests han aconseguit

grupets de joves que representen un potencial per a futures actuacions més

ambicioses.

A part dels aspectes negatius o més pessimistes, la població jove de Son Gotleu

també presenta possibilitats d‟intervenció adients a les seves inquietuds, les seves

mancances i els seus desitjos. S‟ha comprovat com les activitats de més èxit són les

de caire esportiu, principalment el futbol, però també d‟altres a les quals s‟ha pogut

tenir accés amb el suport de l‟IME, com el tennis. En el cas del futbol han tingut èxit

les activitats desenvolupades pels diferents serveis; es tracta d‟iniciatives més

formals, però també destaca la utilització de les pistes esportives del parc Orson

Welles i els partits improvisats o més organitzats que es disputen els caps de

setmana, que fins i tot són un reclam per als joves d‟altres barris.

Com a darrera experiència, sortida del treball en xarxa entre diversos serveis,

adreçada als joves, cal citar una activitat de cultura urbana i alternativa a on els

joves han estat protagonistes de la dinamització, amb una mostra de diversos cursos

(de ball, grafits, tallers, etc.), en què s‟ofereix una alternativa d‟oci saludable i on els

tallers han tingut objectius socioeducatius de prevenció.

4.3 Població adulta

A l‟hora de descriure la població adulta considerarem el tram d‟edat comprès entre

els 30 i els 64 anys, el qual suposa un 48,25% dels habitants. Bona part de les

problemàtiques que presenta aquesta població afecta també grups més joves.

Malgrat que s‟hagi considerat un apartat per a la població jove que, seguint altres

estudis, hem situat en un tram que arriba a una edat màxima de 29 anys, la realitat

del barri ens suggereix que moltes situacions afecten per igual la majoria de població


137

major d‟edat. La mateixa composició demogràfica i el màxim nivell d‟estudis també

ens indica que aspectes com la manca de feina, la baixa formació i dificultats

d‟integració afecten trams d‟edat més amples; per tant, es pot entendre que els

aspectes tractats també inclouen edats inferiors als 30 anys.

La primera consideració ha de fer referència a la composició demogràfica entre

població espanyola de naixement i la procedent d‟altres països, ja que, si bé tenen

necessitats i aspectes definitoris comuns, també tenen diferents situacions per a

afrontar, i convé tenir-les presents en un indret amb tan elevat percentatge de

població immigrant.

La manca de formació afecta tota la població, però les necessitats i les demandes en

alguns casos són molt diferents entre un col·lectiu i l‟altre. El nivell educatiu és

bastant baix en el cas dels autòctons; les necessitats formatives en alfabetització i

educació per a adults queden sense cobrir per la forta demanda. En el cas dels

immigrants, el nivell educatiu és més alt, però igualment hi trobam determinats

sectors que també necessiten aquest recurs; de totes formes, s‟hi afegeix una altra

necessitat clau per a la seva integració, es tracta del coneixement de la llengua. No

hem d‟oblidar la notable presència de població estrangera no castellanoparlant i les

dificultats per al desenvolupament quotidià que representa no tenir un mínim

coneixement per a poder comunicar-se: “Per a molts de pares el tema de l‟idioma és

un problema...” (44, 31)

En aquest sentit, fa una sèrie d‟anys que s‟ofereixen classes de castellà, fins i tot

algunes de català. Darrerament l‟oferta s‟ha incrementat notablement, però les

classes tenen una demanda tan gran que molta gent queda sense poder accedir-hi.

Actualment l‟oferta de classes també s‟ha vist ampliada per les que s‟ofereixen des

del teixit associatiu, tant de veïns com des de diferents associacions d‟immigrants.

Un altre factor a considerar en aquest punt és la manca d‟informació per a la

població nouvinguda. L‟estudi anterior, RIBA (2007), ja posava de manifest aquest

problema; sembla que la població ha anat arribant al barri sense comptar amb una

mínima orientació. Les xarxes socials li serveixen per a iniciar un procés

d‟arrelament, però el període perquè aquest comenci a funcionar és massa llarg. Hi


138

manca fins i tot coneixement de la forma d‟escolaritzar els infants, i això augmenta el

nombre d‟aquests pel barri sense anar a l‟escola. Altres aspectes estan relacionats

amb la informació sobre necessitats bàsiques com temes de salut, nutrició,

tractament dels aliments (ja que són distints als d‟altres països, sobretot en el cas de

la població subsahariana). Tampoc es coneixen molts de recursos, tant els més

formals com els més bàsics com conèixer la mateixa ciutat i la ubicació del barri dins

aquesta.

Una de las característiques de la dinàmica del barri és el moviment poblacional; la

manca d‟assentament és un fet que preocupa els tècnics des de fa temps, ja que les

intervencions es fan sobre una població canviant i la manca d‟arrelament d‟un teixit

consistent dificulta la continuïtat del procés. Una de les propostes de l‟anterior estudi

preveia la necessitat de reduir la fugida de població per a afavorir una residència

amb més llarga durada. Per això es planteja el foment d‟una valoració positiva del

barri i d‟un major benestar social que canviï el rumb demogràfic i millori la vida dels

seus habitants.

La fonamentació d‟aquesta conclusió està directament relacionada amb la valoració

que té la població sobre el barri i la seva pròpia trajectòria personal, com un

indicador de la situació psicosocial de la població adulta. Seguint amb la metodologia

de recórrer a determinades dades de l‟estudi anterior, podem aprofitar algunes

dades referents a la valoració de la població adulta sobre aquests aspectes, tenint

sempre en compte que es tracta de dades obtingudes el 2006.

Les valoracions bàsiques són tres: a. Valoració de la situació actual; b. Valoració de

la situació actual en comparació amb la dels pares; c. En comparació amb la dels

veïns. A continuació s‟analitza cadascuna de les diferents situacions.

a. Tot sembla indicar que, a pesar de les mancances, la tendència més clara és

valorar la situació actual com a “regular” o “bona”. De totes formes, s‟observen

diferències entre les dues zones: pareix que la població de la zona central considera

pitjor la seva situació; els valors per a aquest grup superen els presentats pels

residents de la zona perifèrica en les categories que impliquen una pitjor valoració,

en concret, “regular”, “dolenta”, “pitjor que la majoria”, “molt dolenta”, “molt pitjor que


139

la majoria”. Això pot donar testimoni d‟una pitjor situació social d‟aquesta població

davant l‟altra; malgrat això, la valoració “regular” o “bona, per sobre de la majoria”

supera el 80% en ambdós casos; fins i tot, a la zona perifèrica està representada per

un 86,7% dels casos. Els casos que consideren la seva situació com a “dolenta” o

“molt dolenta” respecte d‟altres veïns se situen en el 13,6% a la zona central.

De tota manera, la situació que hem exposat correspon a l‟any 2006, que és quan es

va passar l‟enquesta; s‟ha de suposar que la realitat actual ha anat canviant cap a

pitjor per diversos motius: més entrada de població immigrant en situació de

vulnerabilitat; la població resident ha de suportar de cada vegada més pressió i, per

altra part, la crisi econòmica afecta més la població més feble i amb menys recursos

formatius.

b. Una altra valoració interessant és la que té a veure amb la comparació de com els

enquestats percebien la seva situació i la dels seus progenitors. Hi podem identificar

dos grups principals: per una banda, els que consideren la seva situació “molt bona”

o “bona”, un 41,4% dels casos; això no significa que efectivament no s'hagi produït

una millora generalitzada de la qualitat de vida respecte de la dels pares, però sí

reflecteix que el canvi que s'hagi pogut produir s'atribueix al que ha estat el procés

general de millora de la qualitat de vida en els darrers cinquanta anys. D‟altra banda,

aquells que se situen dins una valoració més pessimista, considerant la seva situació

“regular” i “similar a la dels seus progenitors”, un 35,2%, i encara “pitjor que ells”, un

11% dels enquestats.

c. Una tercera valoració és la que considera la percepció de la situació pròpia

respecte de la dels veïns del barri. La majoria considera que tothom està en una

situació semblant. De totes formes, existeix certa tendència a valorar-se de forma

més positiva de com es fa amb els altres, sobretot en el cas de la població resident a

la perifèria; un 30% així ho considera, davant un 20% de la part central.

Les observacions i la recollida d‟informació ad hoc ens ha posat de manifest el

pessimisme general de la població adulta, a l‟hora de lluitar per a canviar la situació

en què es troba el barri; a pesar d‟aquestes valoracions no del tot dolentes, es

troben desanimats, desbordats per la dinàmica del barri i la seva realitat quotidiana.


140

Un altre aspecte a destacar de la població adulta està relacionat amb la situació de

les famílies; com hem vist, les necessitats són moltes i de difícil solució; la manca de

feina i les dificultats econòmiques se sumen a d‟altres problemes que fan minvar el

benestar de la població. Al cap i a la fi, el risc i la vulnerabilitat social a què estan

sotmesos molts d‟infants i joves, les mancances de les persones grans, la manca de

feina, les dificultats econòmiques i tota la problemàtica general del barri s‟aboquen

sobre les famílies i constitueixen un entramat complex que requereix intervencions

integrals que considerin tota una trama de variables interrelacionades.

Les aportacions dels entrevistats ens han ofert altres perspectives, més subjectives,

que formen part també de la realitat quotidiana del barri i la intersubjectivitat que es

configura en les relacions entre veïns. L‟imaginari social influeix notablement en

l‟organització de la percepció cap als altres, en aquest cas diferenciats moltes

vegades per origen geogràfic o ètnic de les persones. És habitual trobar

contínuament un discurs nosaltres-ells, que opera a manera de distinció o per a

justificar conductes d‟uns i altres.

En un principi, quan el barri va començar a experimentar el canvi social, la interacció

entre col·lectius era pràcticament nul·la, únicament present als espais de contacte

obligats (comunitats de veïns, comerços, transport, serveis, etc.). Actualment les

intervencions tant dels serveis com de les entitats han afavorit moltíssim el contacte i

la ruptura dels prejudicis entre la població. De totes formes es declara una manca de

contacte i un ambient difícil en determinats moments o espais. Es considera que

aquest és un tema més dels adults que dels infants, ja que aquests sí es relacionen

tant a l‟escola com al carrer. Però també es dóna la preocupació de si l‟actitud dels

adults acabarà per influir en la dels més joves i reproduirà així un model negatiu en

un futur. Vegem el que comentaven els entrevistats:

– Les coses milloren

“Antes el discurso racista estaba a pie de calle, ahora se ha reducido. Pero a la hora

de hacer alguna actividad, sale a la luz el negarse a participar con ciertos

colectivos.” (6, 36-38)


141

“Parece que la convivencia ha mejorado. Antes había constantes conflictos entre

„negros y gitanos‟, pero hemos logrado aguantar y cambiar esto.” (42, 10-11)

– Encara hi perdura l‟amenaça del gueto i la manca de convivència

“Es fan guetos entre la població (...); entre les famílies no hi ha molta relació; pareix

que els pares es relacionen més per nacionalitat.” (18, 26-37)

“Del barrio se habla mucho de gitanos, moros y negros, pero también viven

españoles… (refiriéndose a que también hay que crean problemas).” (33, 16-17)

“Hay mucha gente de aquí (españoles) que incita a sus niños a la violencia contra

los inmigrantes…” (7 3, 19-20)

– Un futur incert

“... Pensam que en un futur no molt llunyà no hi haurà conflictivitat i diferències

culturals marcades, ja que són els pares els que generalment tenim aquests

conflictes.” (16, 33-35)

“El que cada persona tingui un grup de referència també té una part negativa,

sobretot de cara als nins i adolescents; quan arriben reprodueixen aquest model, no

juguen amb segons quins nins, segons siguin d‟un o d‟altre grup.” (25, 51-53)

4.4 Població gran

Demogràficament la població gran22

de Son Gotleu presenta algunes particularitats,

comentades a la part d‟anàlisi demogràfica, però no és de més analitzar-les aquí

destacant-ne algun detall. Es tracta d‟un 10,01% de la població del barri (1.005

persones majors), amb diferències de percentatges a cadascuna de les zones: a la

central resideixen 663 habitants de 65 anys o més grans, la qual cosa representa un

22

Considerarem les persones de 65 o més anys.


142

10,12% de la població d‟aquesta zona; a la perifèrica, les dades ens indiquen que hi

viuen 342 persones majors, un 9,81% dels habitants d‟aquesta zona. Aquestes

particularitats quant a la distribució de les persones majors permeten identificar

algunes diferències que es deuen, en gran mesura, al mateix procés d‟assentament

de la població i a les dinàmiques demogràfiques protagonitzades a les diferents

zones.

Aquest col·lectiu, juntament amb el de persones migrades, és el que es troba en una

situació més precària, sobretot entre els que viuen als habitatges de la zona central

de Son Gotleu, on es donen més problemàtiques i més vulnerabilitat social; la

població gran es troba amb greus mancances i dificultats, com són els problemes de

salut relacionats amb la mobilitat, dificultats per a poder desenvolupar les tasques

diàries quotidianes i altres, a què s‟afegeixen factors relacionats amb el canvi social

actual, amb conseqüències sobre la seva capacitat o possibilitat real de sociabilitat.

Sovint es tracta de persones que resideixen al barri des de fa molts d‟anys, que han

vist com els seus veïns de sempre se n‟han anat a d‟altres llocs i que ara es troben

davant un canvi social dràstic, envoltats de gent desconeguda i amb altres hàbits

culturals que els resulten estranys, per la qual cosa sovint se senten insegurs i fins i

tot amenaçats. Aquesta situació ha estat comentada en diverses de les audicions

realitzades:

“Molta de gent gran està espantada. Tenen por. No volen travessar el barri a peu o a

determinades hores. No volen anar sols...” (15, 6-8)

Son Gotleu ha estat sempre un barri de pas per a molta gent que hi anava arribant i

que, quan podia, se n‟anava a d‟altres amb més benestar. La gran majoria dels que

hi han quedat ho ha fet perquè no ha tingut recursos per a anar-se‟n. Això ha afavorit

al llarg del temps un canvi continu de població i, per tant, una renovació de veïns

amb els quals hom es pot relacionar. En els darrers anys, la substitució de població

espanyola per altra d‟immigrant estrangera ha accelerat el procés. Una prova

quantificable és l‟evolució de la població per lloc de naixement i el creixement de

gairebé més d‟un 40% d‟immigrants en una dècada. Al marge d‟aquesta dinàmica,

han quedat persones residents durant anys, fins i tot algunes hi són des de la

construcció del barri, que no n‟han partit perquè no han volgut o no han pogut:


143

“Es donen casos de persones grans, mallorquines, que han anat quedant aïllades,

envoltades de veïns nouvinguts.” (41, 33-34)

Són reclamats des de fa anys recursos com a centres de dia, on les persones grans

puguin tenir atenció mentre els seus familiars curadors no són a casa; també per als

que no disposen de ningú que en tingui cura, perquè hi puguin gaudir d‟una mínima

assistència. Hem de tenir en compte que una bona part de les persones grans viu

sola i sovint compta amb poc suport familiar.

Un altre problema que pateix part d‟aquesta població és el referent a les dificultats

de mobilitat; la zona central del barri està formada per finques sense ascensor23

i

amb cinc o més plantes d‟altura. Moltes persones grans deixen de baixar de manera

habitual al carrer i comença una situació d‟aïllament, de deixadesa de la seva salut

física i psicosocial, a més de falta d‟accés a recursos bàsics de primera necessitat,

amb greus conseqüències. Aquesta valoració ha estat recollida en aportacions com:

“Las personas mayores padecen aislamiento; el hecho de que las fincas no tengan

ascensor les impide en algunos casos salir a la calle. Hay casos en los que se han

detectado personas que llevaban más de un año sin salir a la calle.” (C2, 78-85)

Per a minvar les situacions de necessitat de les persones més vulnerables que tenen

dificultats principalment de mobilitat, es duen a terme alguns serveis com són els

d‟ajuda a domicili, menjar a domicili i teleassistència, dels quals la major part

d‟usuaris són persones grans. Les situacions de dependència també afecten més

aquesta població; el 73,40% dels sol·licitants d‟aquest reconeixement són persones

de 65 o més anys. A l‟apartat de “necessitats socials” se‟n presenten dades amb

més detall.

També existeix un altre grup de persones grans que encara té un bon nivell

d‟autonomia i que sovint dóna una ajuda als fills, sobretot amb l‟atenció dels néts.

Aquest fet ha obligat a modificar l‟horari i/o el calendari d‟algunes activitats

adreçades a aquest col·lectiu per a facilitar-ne la participació:

23

Només tres disposen d‟aquest recurs.


144

“Molts de padrins ajuden els seus fills com poden... Actualment (les sortides) han

passat als diumenges per a facilitar l‟assistència de molts que entre setmana no

poden.” (C1, 17-20)

A l‟aïllament social, les condicions de vida precàries i les dificultats econòmiques

s‟afegeix un altre problema que pateix amb més força aquest col·lectiu; es tracta de

la situació als habitatges. És, a les comunitats de veïns, on en trobam els dos

vessants: per una part, la gent que poden tenir al seu costat, però, per l‟altra, veïns

que desconeixen, amb els quals no interactuen i que els creen molèsties i greus

problemes que debiliten la seva situació socioeconòmica. Es tracta de casos com

l‟excessiu renou provocat pels veïns que viuen amuntegats en habitatges petits i

deteriorats; la despesa d‟aigua, que repercuteix a parts iguals sobre tots els

habitatges en algunes finques que encara disposen de comptadors comunitaris (de

cada vegada menys) i, fins i tot, el tall del subministrament d‟aigua per la falta de

pagament del rebut, atès que la comunitat no ha pogut recaptar les quotes de tots

els veïns. Dins les comunitats, sovint les persones majors opten per no parlar i evitar

enfrontaments: “Les persones tenen por a sortir i també a parlar o a ficar-se en líos.”

(C1, 5-5)

Al barri podem trobar alguns recursos destinats a aquest col·lectiu, sobretot els

referents a centres de persones grans. Hi ha tres locals:

L’Associació de Gent Gran de Son Gotleu, situada als locals que l‟Obra Social i

Cultural de Sa Nostra té al carrer del Regal; és un dels tres centres que es poden

trobar al barri, on les persones majors es reuneixen i comparteixen moments d‟oci i

interacció social entre persones de les mateixes edats i vivències.

Aquesta Associació compta amb uns 300 i 400 socis; les xifres varien, ja que

contínuament hi ha gent que se‟n dóna d‟alta o baixa. Ofereixen un ventall important

d‟activitats (algunes d‟aquestes: música i ball, classes de ball de saló, gimnàstica,

danses del món, excursions). Totes les activitats són gratuïtes, llevat de les

excursions.


145

A més, el centre disposa de servei de bar i cafeteria i de servei de perruqueria i

barber, una zona de ball, una altre de billars i un saló per a poder reunir-se i passar

una estona de conversa amb altres socis, o simplement per a poder llegir els diaris.

Respecte de l‟estructura de l‟organització, consta d‟un president, un vicepresident,

un secretari, una tresorera i tres vocals.

Llar de les Persones Majors. Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats de Son

Gotleu; el trobam al carrer de Cèlia Viñas; és un centre que depèn de la Conselleria

de Salut i Consum; compta amb uns 200 socis. Realitza diferents activitats (com les

de gimnàstica, manualitats, sevillanes, danses del món, ball i música en directe i

excursions). També ofereix servei de bar, perruqueria i barberia.

Associació de Jubilats i Pensionistes de Can Capes. Aquesta altra associació per

a persones majors està situada al carrer de Màlaga; es va constituir com a tal l‟any

2003; compta amb uns 190 socis. També realitza diferents activitats (com

gimnàstica, ball de saló, sevillanes i manualitats). Ofereix els serveis de perruqueria,

pedicura, guarda-robes i servei de bar i televisió.


147

5 HABITATGE I CONVIVÈNCIA A LES COMUNITATS

Una de les característiques visuals que permeten dividir el barri de Son Gotleu en

dues zones és la diferent composició de les edificacions, que respon a períodes i

processos propis de la configuració del barri com a tal. La demarcació de zona

estadística no respon en realitat a les vivències, la convivència i la interacció entre la

població.

Moltes vegades s‟ha pogut constatar que els veïns del barri més perifèric no tenen

coneixement que també visquin a Son Gotleu; sembla que habitualment s‟identifica

aquest barri amb la zona central, el nucli format pels edificis construïts per

promotores durant els anys 60. Es tracta d‟unes edificacions molt semblants, grans

blocs d‟habitatges, amb una elevada densitat, sense ascensor (d‟aquesta zona

central, únicament tenen ascensor les tres torres del carrer d‟Indalecio Prieto), de

mala qualitat, amb moltes mancances i desperfectes que s‟han anat reproduint i

agreujant amb el temps.

Hi ha variacions entre les zones per densitat edificatòria; si bé el barri en conjunt

compta amb espais lliures, la concentració d‟edificis és considerable, o almanco la

d‟habitatges per edifici, sobretot a la zona central. Sembla que la perifèrica presenta

alguns edificis més antics, bàsicament plantes baixes i finques de poques altures.

També a la central es dóna pas a una tipologia de construccions més regulars,

edificis alts, formant blocs amb zones d‟illetes rectangulars ocupades per altres

edificis o per patis comuns. A més, moltes finques tenen deficiències i presenten cert

estat de degradació: façanes brutes i faltes de reparacions, baixants d‟aigües brutes

en males condicions, entre d‟altres. Aquests aspectes seran tractats amb més

concreció dins l‟apartat corresponent.

A continuació es presenten algunes de les característiques més destacades

referents al tipus d‟habitatge, les formes de tinença, les dimensions, etc.


148

5.1 Tipus d’habitatge

Pràcticament la totalitat dels nuclis estudiats (RIBA, 2007) viu a pisos o apartaments;

un 93,5%, la resta, es distribueix entre habitatges unifamiliars; un 5,9% i una porció

pràcticament insignificant es declara sense domicili fix (0,6%). A l‟hora de fer una

anàlisi per zones, es troben diferències marcades per als habitatges unifamiliars,

conseqüència directa de les variacions en les edificacions. La zona central està

formada per edificis similars, mentre que la perifèrica es va anar construint de forma

més prolongada i sense respondre a criteris tan unificats, principalment pel seu

origen de baixes construccions (moltes vegades fetes pels mateixos propietaris) i per

les posteriors construccions de finques de substitució. Això afavoreix l‟existència de

persones enquestades que viuen a habitatges unifamiliars, que arriben al 12%,

davant l‟escàs 1,5% de la zona central.

La diferenciació entre les dues zones considerades és apreciable, com es pot

observar al gràfic 31:

Gràfic 31:

Tipus d'habitatge i zones del barri

0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%

H. Unifamiliar

Pis, apartament

Zona 1

Zona 2

Font: RIBA (2007, 40)


149

5.2 Règim de tinença dels habitatges

Hi ha importants diferències pel que fa al règim de tinença de l‟habitatge. Entre

d‟altres formes, les més destacades són la “pròpia pagada”, un 37,2%; la “pròpia

pagant”, un 34,9% i, en tercer lloc, la de “lloguer”, amb un 21,4%. Com a menys

habituals, trobam la “cedida o facilitada” per altres persones o institucions, amb un

2,3%.

La forma de tinença en què trobam diferències més notables és la relacionada amb

l‟habitatge de propietat. A la zona perifèrica és superior el percentatge d‟habitatges

de propietat ja pagats, un 42,7%, davant el 33,2% a la zona central; sembla que

aquesta particularitat es presenta com a conseqüència de la dinàmica poblacional,

amb un moviment més important a la zona central, sobretot el referit a població

d‟origen immigrant. També hi trobam diferències en el cas dels habitatges propis que

encara es paguen; la tendència es presenta de forma inversa i l‟anàlisi és similar a

l‟anterior: en aquest cas, és la zona central la que presenta un percentatge major

d‟“habitatge propi que es paga”, amb un 39%, davant el 29,3% de la part perifèrica.

Aquestes dades es poden observar amb deteniment a la taula 28:

Taula 28:

Règim de tinença d’habitatge

Zones del barri de Son Gotleu Total

Zona 1. Central Zona 2. Perifèria

Nre. Per % Nre. Per % Nre. Per %

Cedida o facilitada per altres persones o institucions

4 2,0% 4 2,7% 8 2,3%

Llogada 41 20,0% 33 22,0% 74 20,8%

Rellogada 2 1,0% 2 0,6%

Pròpia pagant 80 39,0% 44 29,3% 124 34,9%

Pròpia pagada 68 33,2% 64 42,7% 132 37,2%

Habitatge compartit 2 1,0% 2 0,6%

Altres formes 2 1,0% 1 0,6% 3 0,8%

Ns-Nc 6 2,9% 4 2,7% 10 2,8%

Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%

Font: RIBA (2007).


150

5.3 Dimensions dels habitatges

Generalment es tracta d‟habitatges de dimensions petites o mitjanes; no es disposa

de dades concretes dels diferents habitatges, però la recollida de dades ad hoc ha

permès establir un paràmetre a la zona central i es pot afirmar que cap habitatge

supera els 70 m2; només tres finques del carrer principal, Indalecio Prieto, disposen

d‟ascensor –les dels números 25, 27 i 29. La construcció en aquesta zona va seguir

unes línies homogènies, per la qual cosa pràcticament trobam tres tipus

d‟habitatges, diferenciats pel nombre d‟habitacions en funció de l‟edifici.

La majoria estan formats per dues o tres habitacions, sala menjador i cuina. Podem

fins i tot identificar on es troben ubicats els habitatges segons el nombre

d‟habitacions. Les tres torres esmentades que disposen d‟ascensor són també els

únics edificis amb 4 habitacions més sala menjador i cuina. Els edificis de la part

nord, “Las Corominas”, disposen de 2 habitacions més sala menjador i cuina. La

resta, el sud del carrer d‟Indalecio Prieto, té entre 2 i 3 habitacions. La zona

perifèrica també està composta per habitatges mitjans, on la presència més habitual

és la de pisos de 3 habitacions.

S‟ha de tenir present, a més, que al barri la majoria dels habitatges són antics i molts

d‟aquests en un precari estat de conservació. Això, afegit al nombre de població del

barri, fa que encara les dimensions dels habitatges siguin menys funcionals del que

són.

5.4 Cost de l’habitatge

És difícil conèixer amb exactitud el cost d‟habitatge de lloguer. Se‟n poden fer

estimacions a partir de dades diverses; per exemple, la informació que poden donar

les immobiliàries. En aquest cas la informació de què disposam prové de l‟enquesta

feta al barri l‟any 2006; no és del tot actual, però ens permet tenir una idea de la

situació existent en aquell moment i poder fer-ne una aproximació per al moment

actual.


151

Les dades de les quals es disposa parlen d‟una despesa concentrada en costs

superiors als 200 € i de fins als 600 € mensuals. Aquestes xifres poden donar llum

respecte de la dificultat de persones amb menys recursos per a accedir a la major

part dels habitatges. L‟estadística s‟ha fet sobre 151 llars amb un règim de tinença

de “lloguer” de l‟habitatge o “pròpia pagant”, i que han proporcionat les dades (RIBA,

2007).

Gràfic 32:

Cost mensual habitatges

Més de 600 €

3,97%

de 501 a 600 €

13,25%

de 401 a 500 €

26,49%

de 301 a 400 €

18,54%

de 201 a 300 €

20,53%

Fins a 200 €

17,22%

Font: RIBA (2007).

Com es pot observar al gràfic 32, els preus són relativament baixos; això es pot

explicar pels motius anteriorment esmentats, però també per altres situacions com

poden ser el fet que es tracti de lloguers antics. Els costs mensuals més econòmics

es donen a la zona perifèrica, on predominen les categories de “fins a 200 €” i de

“201 a 300 €”, mentre que els costs superiors als 300 € tenen una major incidència a

la zona central. Sorprèn que sigui la zona més degradada la que tingui el cost de

l‟habitatge més elevat; potser, el fet de contractes més recents davant els lloguers

més antics de la zona perifèrica implica una major actualització dels preus. Aquestes

darreres dades es poden observar a la taula 29.


152

Taula 29:

Cost mensual de l’habitatge

Zones del barri de Son Gotleu

Total Zona 1. Central Zona 2. Perifèria

Nre. Per % Nre. Per % Nre. Per %

Fins a 200 euros 11 11,34% 15 27,78% 26 17,22%

De 201 a 300 17 17,53% 14 25,93% 31 20,53%

De 301 a 400 19 19,59% 9 16,67% 28 18,54%

De 401 a 500 32 32,99% 8 14,81% 40 26,49%

De 501 a 600 14 14,43% 6 11,11% 20 13,25%

Més de 600 4 4,12% 2 3,70% 6 3,97%

Total 97 100,00% 54 100,00% 151 100,00% Font: RIBA (2007)

5.5 L’exclusió residencial i els problemes a les comunitats

Els problemes socials del barri de Son Gotleu formen part d‟un entramat, en el qual

es poden identificar factors molt diversos que incideixen en diverses direccions i a la

vegada estan tots interrelacionats. Aquesta circumstància obliga a considerar com a

constant la presència de variables pertorbadores que dificulten les actuacions

unilaterals i que fan necessari contínuament un treball en xarxa que afavoreixi la

coordinació, la implicació dels diferents tècnics i, en definitiva, l‟optimització de les

intervencions. La situació de les comunitats de veïns és un dels factors de fons on es

viu la interacció més concreta i on es configura la forma amb què tindrà lloc la

convivència entre la població.

A continuació es presenten algunes dades d‟interès que poden ajudar a comprendre

la realitat quotidiana a les comunitats del barri i afavorir una planificació conseqüent.

Es presenten breument dades de consultes realitzades al servei d‟assessorament

que gestiona l‟AV Orson Welles; és una font interessant per a tenir un coneixement

de les diverses problemàtiques. Altres fonts són les mateixes intervencions que es


153

duen a terme a través dels tècnics de l‟Ajuntament i que permeten les actuacions

que darrerament es realitzen.24

Les comunitats de veïns, ubicades a la zona central, són un dels focus principals de

problemes i manca de convivència. Una de les causes és que la comunicació i la

relació no sempre és possible; és habitual trobar comunitats amb diversos

problemes de manca d‟informació o de resolució de problemes, insignificants al seu

origen i convertits en vertaderes complicacions a l‟actualitat.

Els problemes principals als quals s‟enfronten les comunitats serien els següents:

Incompliment de normes mínimes de convivència per una part dels veïns.

Les causes: desconeixement, manca de civisme i respecte cap als altres,

aspectes culturals, manca de formació o, simplement, no voler saber res de

normes. Es necessita consensuar entre tots noves normes perquè les facin

seves i hi vegin el seu profit.

Manca de pagament de les quotes de la comunitat, amb greus

conseqüències: la comunitat no té líquid per a poder afrontar rebuts

comunitaris com els d‟aigua (als edificis que no disposen de comptadors

individuals), llum de l‟escala, reparacions i manteniment de parts comunes

(façana, portal, entrada, escala, terrat). Es donen casos de comunitats

sense aigua durant mesos, sense llum a l‟escala, que obliguen els veïns a

pujar a peu a les fosques, la qual cosa resulta especialment difícil per a les

persones grans i els infants petits. Tampoc es poden afrontar les

reparacions de desperfectes.

Reduïda participació i interès amb els temes de la comunitat, la qual cosa

dificulta dur a terme reparacions, conservació i millores que necessiten el

consens i el consentiment dels veïns. Això empitjora amb la contínua

dinàmica d‟entrada de nous veïns, que obliga a tornar a posar-s‟hi d‟acord;

la manca de preocupació d‟alguns propietaris que no resideixen al barri i el

24

A l‟annex d‟actuacions desenvolupades es resumeixen aquestes actuacions.


154

desconeixement de la comunitat respecte de la titularitat d‟alguns pisos.

Altres factors importants estan relacionats amb l‟existència d‟habitatges

ocupats de manera il·legal, que ningú reclama, amb la qual cosa es facilita

aquesta pràctica com a habitual al barri.

Escales molt brutes, descuidades, en mal estat, bústies rompudes, papers,

fems, brutícia en descomposició, insectes, rates, acumulació de trastos i

deixalles diverses als terrats i patis interiors, etc.

Comunitats sense formalitzar; això crea greus problemes ja que no es

poden acollir a ajudes i subvencions.

Situacions de vulnerabilitat social, exclusió, dificultats econòmiques, de

salut, mobilitat, etc.

Per a dur a terme aquesta anàlisi s‟han utilitzat les següents dades publicades a la

revista Papeles de Son Gotleu25

; la mostra figura a la taula 30:26

25

Servei subvencionat per la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

26 Les dades que es presenten han estat objecte de reagrupació; per a tenir-ne més detall es pot consultar la

font primària a la revista de referència.


155

Taula 30: Mostra objecte d’anàlisi

Núm. de revista Trimestre/any

42 1r – 2006

44 3r – 2006

47 2n - 2007

49 4t - 2007

50 1r - 2008

51 2n - 2008

52 3r - 2008

53 4t - 2008

54 1r - 2009

55 2n - 2009

56 3r - 2009

57 4t - 2009

58 1r - 2010

Font: Revista Papeles de Son Gotleu

5.5.1 Consultes per tipus d’incidència

Per tal d‟ordenar les diferents consultes, dividim el total de categories en tres grups

principals, més un de secundari:27

- Consultes relacionades amb temes propis de comunitat de veïns

- Consultes referides a la conservació de l‟edifici (reparacions, mancances...)

- Consultes referides a la convivència i totes les circumstàncies que d‟una o

altra forma incideixen en les relacions entre veïns

Les dades es poden observar als gràfics 33 i 34 i a la taula 30, on s‟exposen els

resultats a mode de percentatges per a cada categoria.

27

Es tracta d‟un tipus de consulta que fa referència a les peticions d‟informació sobre ajudes (subvencions,

etc.) que es podrien incloure dins el grup de gestions pròpies de la comunitat, però, atès que fan referència a

temes de deficiències dels edificis, també en podrien formar part; per tant, les deixam al marge, encara que

constatam la seva representació en el total.


156

Les consultes realitzades relacionades amb la mateixa gestió de la comunitat

representen un 31,2% del total. Dins aquesta categoria es troben aspectes com:

tramitar documents, estesa d‟actes, organització i funcionament de la comunitat,

contractes de serveis, etc.

Les consultes referents a situacions dels edificis, mancances, avaries, millora,

manteniment, canvi de comptadors, etc. suposen un 26,4% dels casos. Aquí hi ha

considerades diferents qüestions que tenen una incidència semblant: la instal·lació

de comptadors individuals (7,5% dels casos), humitats als edificis (7,2%), altres

deficiències dels edificis (un 6,8%) i consultes per tema de canonades d‟aigua,

principalment baixants d‟aigües brutes.

Gràfic 33:

Agrupació dels tipus de consulta

Mancances

edificis

26%

Convivència

40%

Informació

Ajudes

3%

Gestió de

Comunitat

31%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la revista Papeles de Son Gotleu


157

Gràfic 34:

232

47

68

71

296

130

13

65

28

0 50 100 150 200 250 300 350

Imapagament Comunitat

Tuberies

Humitats

Comptadors individuals

Gestió de comunitat

Problemes convivència

Ocupació il·legal

Altres deficiències edificis

Informació ajudes

Consultes per tipus d'incidència

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu

Taula 31: Tipus de consulta i representació en la mostra

Tipus de consulta Percentatge

Impagament de les despeses de la Comunitat 24,4%

Canonades 4,9%

Humitats 7,2%

Comptadors individuals 7,5%

Gestió de la Comunitat 31,2%

Problemes de convivència 13,7%

Ocupació il·legal 1,4%

Altres deficiències als edificis 6,8%

Informació d‟ajudes 2,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la revista Papeles de Son Gotleu

Continuant ara amb l‟anàlisi del tercer grup, destaca notablement el punt relatiu a

situacions d‟impagament de les despeses de la Comunitat. Es tracta d‟un problema

molt present al barri, 232 casos en el període esmentat, un 24,4% del total de casos


158

de la mostra. Aquest fet té com a conseqüència altres situacions molt greus, ja que

bona part de les despeses es corresponen amb la facturació del consum d‟aigua (en

cas d‟haver-hi comptadors comunitaris). En determinats moments hi ha hagut

comunitats sense subministrament d‟aigua durant mesos o sense llum a l‟escala;28

a

més de la manca de cobriment de les despeses bàsiques, el problema econòmic de

les comunitats també afecta altres aspectes, com és el de no poder assumir el

manteniment i la millora dels edificis i els espais comuns, amb la qual cosa

s‟afavoreix el procés de degradació del barri.

Un altre aspecte a destacar són els problemes de convivència; es tracta de

consultes referents a molèsties de bars i altres negocis, així com les relacionades

amb les que generen altres veïns, com bregues, discussions, música forta,

agressions (fins i tot amenaces). En definitiva, consultes relacionades amb la manca

de compliment de normes de convivència, circumstància que apareix contínuament a

d‟altres estudis.29

A part de les consultes que s‟han agrupat sota la categoria de “Problemes de

convivència” –i que suposen un significatiu 13,7% del total–, n‟hi ha d‟altres que

també s‟hi podrien lligar, com són:

− l‟ocupació il·legal (tant d‟habitatges com de replans i terrats) i que impliquen l‟1,4%

de les consultes.

− l‟impagament de les despeses de la comunitat, una situació que apareix

representada en un 24,4% de les consultes analitzades.

− temes relatius als comptadors d‟aigua individuals, un 7,5% dels casos, convertits

en un altre focus de problemes.

Tots aquests factors incideixen de forma notable sobre la convivència al barri; per

tant, podem afirmar que un 46,9% del total de les consultes realitzades al servei

d‟assessorament de l‟AV Orson Welles estaria relacionat amb els factors que

28

Tema tractat posteriorment amb més profunditat. 29

RIBA, (2007). Estudi integral de les necessitats del barri de Son Gotleu. Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris. Ajuntament de Palma.


159

incideixen negativament en la convivència a Son Gotleu (446 de les 950 incidències

de la mostra) i se situaria d‟aquesta forma en el primer problema a les comunitats.

Respecte de l‟evolució del nombre de consultes (gràfic 36) trobam un punt

excepcionalment alt en el 3r trimestre de 2009, coincidint amb el conflicte social que

es va produir a l‟agost de 2009 arran d‟una brega al carrer; una altra dada

interessant és l‟augment durant el primer quadrimestre de 2010; cal veure si aquesta

tendència a l‟alça continuarà o simplement es tracta d‟un altre moment puntual.

Gràfic 35:

46

59

39

67

51

102

67

74

80

25

178

47

115

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

1er - 2006

3er - 2006

2on - 2007

4art - 2007

1er - 2008

2on - 2008

3er - 2008

4art - 2008

1er - 2009

2on - 2009

3er - 2009

4art - 2009

1er - 2010

Incidències per trimestre


La mitjana per mes del nombre de consultes ateses30

es manté més o menys

constant al llarg del període en els casos següents: deficiències en les canonades,

humitats, gestió de la comunitat, ocupació il·legal i sol·licitud d‟ajudes.

30

S‟ha calculat la mitjana mensual de totes les dades recollides per diverses causes: no es disposa de tota la base de dades, sí de la majoria, però hi manca algun trimestre, i la mitjana afavoreix la simetria de la seva distribució. Un altre motiu és la impossibilitat de consultar la matriu original de registre de les consultes i de poder comprovar la veracitat de les dades publicades i la validesa del mètode de registre.


160

Contràriament, es pot identificar una evolució ascendent en la mitjana mensual de

les consultes relatives a aspectes com: altres deficiències dels edificis, problemes de

convivència, informació sobre comptadors d‟aigua individuals i manca de pagament

de les despeses de la comunitat.

El parc immobiliari que forma part del nucli del barri presenta cada vegada més

deficiències; aquesta circumstància es reflecteix a les dades referents al nombre de

consultes relacionades amb les deficiències dels edificis i la seva projecció al llarg

del termini analitzat; si bé sempre han tingut presència al llarg del període,es

disparen el 2010 i són força significatives, tenint en compte que les dades d‟aquest

darrer any inclouen sols les consultes del primer quadrimestre (vegeu el gràfic 37).

Gràfic 36:

Peticions d'assessorament total deficiències edificis

(mitjana/mes)

4,0

5,5

6,6

11,3

6,8

0

2

4

6

8

10

12

2006 2007 2008 2009 2010


Mereix una atenció especial la petició d‟informació referent a la instal·lació de

comptadors individuals. Al gràfic 38 es pot observar un augment considerable el

darrer quadrimestre, molt possiblement per factors com la campanya que

l‟Ajuntament desenvolupa des de diferents espais (Emaya, Projecte de

desenvolupament, habitatge i mediadors comunitaris i culturals) i també la realitzada


161

per part de l‟AV Orson Welles com a denúncia pública de la demanda d‟algunes

comunitats.31

Gràfic 37:

Peticions d'assessorament comptadors d'aigua (mitjana/mes)

1,4

0,7

1,5

6,3

1,8

0

1

2

3

4

5

6

7

2006 2007 2008 2009 2010


Amb el mateix criteri i relacionat amb l‟anàlisi anterior, els problemes de manca de

pagament de les despeses comunitàries s‟incrementen al darrer quadrimestre

analitzat, amb un nombre similar al del casos de consultes referents als comptadors

individuals, tal com mostren les dades del gràfic 39.

31

Tal i com s‟ha posat abans de manifest, no s‟ha pogut accedir a les dades originals en brut ni a la verificació de la validesa del mètode de registre. Per tant les dades són publicades per la mateixa font de la denúncia. A pesar d‟això s‟ha pogut constatar com el tema dels comptadors comunitaris és un dels principals problemes a les comunitats que encara el tenen instal·lat (de cada vegada menys casos).


162

Gràfic 38:

Peticions d'assessorament impagament (mitjana/mes)

5,35,0

6,0

10,0

6,0

0

2

4

6

8

10

12

2006 2007 2008 2009 2010


Les consultes estrictament referides a problemes de convivència (sense considerar-

ne d‟altres que s‟hi poden relacionar), s‟han reduït i s‟han situat al mateix nivell

registrat el 2007, una vegada superat un període prudent des dels problemes de

convivència de l‟estiu de 2009 i amb el reforç de l‟actuació policíaca en temes de

molèsties de determinats negocis i altres de desordre als espais públics, tal com

mostren les dades del gràfic 40:


163

Gràfic 39:

Peticions d'assessorament problemes convivència

(mitjana/mes)

5,3

3,3

2,8

3,3

1,7

0

1

2

3

4

5

6

2006 2007 2008 2009 2010


Les audicions realitzades el març 2011 confirmen aquests problemes i ofereixen un

discurs ric en matisos, on es descriuen situacions de la vida quotidiana a les

comunitats de veïns i les dificultats que preocupen més els seus protagonistes.

Els testimonis proporcionats pels informants es poden agrupar en una sèrie de

temes molt concrets i que tenen molt a veure amb el mateix procés de degradació

urbanística dels edificis del barri, i també, amb el canvi sociodemogràfic que ha

incidit molt en les comunitats de veïns i en la gestió d‟aquestes.

Sembla que la manca de subministrament d‟aigua continua essent un problema,

malgrat els importants esforços dels darrers anys dedicats al canvi de comptadors.

De totes formes ha minvat l‟al·lusió al tema de l‟aigua; ja són menys les comunitats

que el pateixen. La dificultat d‟arribar a acords entre veïns per a tenir cura de l‟edifici

o simplement netejar l‟escala es converteix en un mal de cap continu per a molts de

veïns i és un focus freqüent de malentesos, discussions i frustracions, per la manca

de possibilitats reals de millorar l‟espai vital que representen les comunitats. A


164

continuació es presenten alguns fragments de les audicions, classificats per diversos

temes:

- Estat dels edificis

“Totes les finques necessiten ser rehabilitades. Les canonades generals s‟embussen

perquè són antigues, estan rompudes i la gent hi llança de tot. Els balcons estan en

mal estat, els trespols enfonsats; alguns terrats, plens de trastos, antenes de tot

tipus...” (51 2, 39-42)

- Aigua i morositat

“... Es queixen del problema de la falta d‟aigua ocasionat per la morositat d‟alguns.

És un problema important perquè l‟aigua és bàsica, sobretot quan hi ha tants de nins

als domicilis. Hauria d‟haver-hi una normativa des de l‟Ajuntament que regulàs

aquest tema...” (33, 35-36)

“... El tema de l‟aigua, el problema que suposa la seva mancança. És una necessitat

bàsica (...) pateixen tots el problema i suposa enfrontaments entre veïns.” (46, 19-

21)

- Manca d‟acord a les comunitats

“Les comunitats de propietaris s‟han convertit en un desgavell; de totes formes,

molts dels que no paguen quotes són espanyols; no se‟n pot culpar els immigrants,

tot i que potser una part s‟ha contagiat de la situació i fan el mateix...” (51 3, 22-25)

A la dificultat d‟arribar a acords, s‟hi afegeixen altres factors com la manca de

civisme de determinades persones, que fan malbé els immobles i es dediquen a

trencar bústies, fer pintades a les escales o façanes, i cridar i molestar els altres.

Dins d‟aquesta particularitat, trobam també l‟acumulació de brutícia (fems, deixalles,

etc.) de tot tipus als espais comuns, tals com els terrats, les escales, els patis

interiors i els exteriors de les finques.


165

“Tiran basuras en el patio interior; una señora decía que eso era un tema cultural,

por no tener hábitos y no estar acostumbrados a tirar la basura en contenedores.”

(24, 25-27)

“Es netegen els patis interns, però de seguida tornen a estar bruts. Poden arribar a

trobar-s‟hi objectes com bolquers, compreses, preservatius, etc. amb els problemes

que això suposa després de rates, escarabats...” (51, 23-26)

“Tenim okupes a l‟escala; alguns es comporten de forma poc cívica i, si se‟ls crida

l‟atenció, és pitjor perquè fan renou a propòsit. En ocasions han fet malbé vidres,

bústies, portes, etc.” (51, 7-9)

L‟amuntegament i les situacions inhabitabilitat continuen essent dues qüestions molt

preocupants i bastant freqüents a Son Gotleu; fins i tot les persones participants en

la recollida d‟informació comenten que s‟han agreujat amb la crisi econòmica. Si es

confirma aquesta circumstància s‟estaria davant d‟una acceleració del procés de

concentració de vulnerabilitat i dificultats socials per llar. El nombre excessiu de

persones vivint a un mateix habitatge acaba per generar molèsties diverses als altres

pisos, com renou excessiu o increment de les despeses de la comunitat (sobretot en

cas de compartir comptador d‟aigua).

“El fet que els habitatges siguin barats fa que moltes persones immigrants visquin a

Son Gotleu, i que es doni un desequilibri entre immigrants i espanyols...” (38, 11-13)

“Existe mucha saturación en las viviendas; donde antes vivían 5 ahora viven 20.

Esta saturación genera problemas de convivencia…” (1, 20-21)

“Quan la gent baixa per l‟escala criden i es barallen sense pensar en els veïns. Es fa

molt de renou davallant bicicletes, patins, trastos...” (51, 27-28)


166

5.5.2 Conductes incíviques

Les situacions que es donen a les comunitats moltes vegades són fruit de

malentesos, però també de la manca de civisme d‟una part de la població. Aquesta

circumstància no es circumscriu a les finques, sinó que es dóna a tota la part central

del barri. És un tema que apareix reiteradament en converses quotidianes de la gent,

que suposa una preocupació constant i sovint un motiu de queixa. Les pràctiques

incíviques generen malestar entre els veïns i fins i tot s‟ha demanat en més d‟una

ocasió que les normes que regeixen les conductes respectuoses siguin un tema dels

possibles cursos de formació que s‟imparteixin.

A través de les audicions hem recollit aportacions molt interessants referents a

aquest problema; pràcticament es concentren en tres temes principals: actes

vandàlics, renou excessiu i neteja. Aquests aspectes contribueixen notablement a la

degradació de l‟ambient, al benestar de les persones i les seves relacions socials.

Els actes vandàlics estan principalment relacionats amb destrosses en el mobiliari

urbà i de les comunitats de veïns; és normal observar bústies, vidres i portes de les

entrades, contenidors, papereres, bancs, etc. trencats intencionadament:

“Hi ha molta manca de civisme. A la matinada es rompen coses, tant del carrer com

de les escales. El darrer ha estat la cabina de telèfons... Sentírem renou a la

matinada d‟un dissabte mentre algú la destrossava a potades...” (41, 2-6)

“Roben les tapes dels interruptors del llum, els plafons del llum de l‟escala...” (51 6,

29-30)

El problema de la neteja al barri és un altre mal endèmic; si bé la gent manifesta que

per part del personal destinat a aquest servei es fa una bona feina, el barri i les

zones comunes presenten brutícia generalitzada. La causa es troba més en les

pràctiques d‟algunes persones que no en la manca de neteja al carrer. La gent llança

els fems als contenidors a qualsevol hora; a més acumulen trastos diversos al carrer,

devora els contenidors, o a qualsevol racó una mica amagat. Aquesta pràctica


167

s‟estén també a les comunitats, on s‟han identificat terrats plens de deixalles de tot

tipus i fems. Els patis interiors són un altre dels espais que presenten el mateix

problema; és habitual que alguns veïns llancin coses per les finestres, que queden

abandonades a les terrasses de les plantes baixes i són un focus de manca

d‟higiene, la qual cosa afavoreix les plagues d‟insectes i rates que envaeixen els

habitatges. Vegem-ne alguns dels comentaris:

“Pel que fa a la neteja del barri es valora positivament la tasca dels empleats

d‟Emaya; el problema és la gent, que embruta constantment (...) La gent deixa els

fems fora dels contenidors (...) Persones que passegen els cans sense fermar (cans

grossos) (...) excrements dels cans...” (51, 15-21)

“Es netegen els patis interns, però tot d‟una tornen a estar bruts. Poden arribar a

trobar-s‟hi objectes com bolquers, compreses, preservatius, etc. amb els problemes

que això suposa després de rates, insectes, etc.” (51, 23-26)

“Un dels problemes del barri és la manca d‟higiene. Hi ha molta brutor al carrer.

S‟observa que a mesura que passa el dia, el carrer es va embrutant...” (41, 48-49)

L‟arquitectura dels edificis de la zona central (amb finestres que donen a patis

interiors), juntament amb la sobreocupació dels habitatges, afavoreix que les

molèsties per renou siguin més notables. De totes formes, aquest fet no està generat

per una única causa, sinó que la manca de civisme de la qual hem parlat abans

també té repercussions per a aquests tipus de molèsties. Els entrevistats eren molt

clars amb aquesta qüestió:

“Renou i música. La majoria de persones tenen por i peresa de denunciar (...) Quan

un veí denuncia, la policia arriba tard i el conflicte ja ha sorgit. Molts de veïns se‟n

van del barri perquè no aguanten el renou i les molèsties de la gent.” (38, 35-39)

“Una de las causas de conflictos es el ruido que se hace de madrugada delante de

las cosas (…) Los bares se han convertido en lugares incómodos con tanto ruido…”

(12 1, 16-18)


168

“Hay bares que no respetan el horario de cierre (…) Los propietarios deben tener

conocimiento de la normativa para poder convencer a sus clientes de que no se

queden en las aceras hablando.” (7 3, 33-37)

Molts dels problemes mencionats acaben també per estar relacionats amb altres de

més greus, com petits delictes o actes considerats com a no normatius. Un exemple

dels més comuns que trobam en el discurs de les persones entrevistades es refereix

a bregues, amenaces diverses, petits delictes a comerços que s‟acaben estenent a

les escoles, inseguretat real, però també percebuda, i la notable presència de la

droga al barri, tant a mitjana escala –amb famílies i grups que es dediquen a la

venda i el tràfic–, com a petita escala, amb la venda a peu de carrer, juntament amb

la d‟objectes robats. Així ho manifesten els entrevistats:

- Robatoris als comerços

“Hi ha molts de robatoris a comerços durant la matinada...” (38, 23)

- Extensió del problema a les escoles

“La inseguridad del barrio afecta al instituto; se dan agresiones en la puerta, a la

salida de clase. (…) Este año se están dando un gran número de robos dentro de la

escuela de chaquetas, libros, etc.” (3, 9-14)

- Representació social de la inseguretat, por i situacions reals

“Al barri hi ha moltes incidències, molta inseguretat, robatoris, bregues, atracaments.

A molts dels incidents hi ha joves implicats. Molta gent està espantada; tenen por, no

volen travessar el barri a peu o passar-hi a determinades hores. No volen anar sols,

ningú s‟atreveix a dur joies.” (15, 2-10)

La presència de la droga al barri és un dels problemes més greus i que a més

preocupa considerablement els seus habitants. A més genera problemes a les

comunitats per la contínua entrada i sortida de gent, la inseguretat i la por que


169

genera i la conseqüent degradació social del barri. A continuació presentam

fragments dels que comenten aquest tema:

“... Los niños lo pagan al tener que presenciar el mal ambiente del barrio. Hay

problemas de venta de drogas y drogadicción. Hay muchos jóvenes consumiendo.

(…) La policía debería coger a los niños que están en las plazas en horario escolar y

llevarlos al colegio.” (1, 9-21)

“Preocupa mucho que el barrio se convierta en un territorio de compra y venta de

drogas. Nuestros jóvenes son muy vulnerables y pueden caer en el consumo…” (77,

10-11)

“Al barri hi ha pisos on se ven droga, amb un continu trànsit de gent. Han arribat a

trobar-se fins i tot pistoles amagades en alguns racons de les escales,

suposadament pertanyents a alguns veïns.” (51 2, 33-37)

Aquestes situacions preocupen els informants, que les relacionen directament amb

l‟actuació de la policia; naturalment, hi trobam opinions de tot tipus; la multiculturalitat

també és present a l‟hora d‟opinar, segons els darrers controls hagin tingut més

incidència en un o altre col·lectiu. Amb el que sí coincideix tothom és en la necessitat

que hi hagi agents de paisà, no tant per a dissuadir amb la presència dels

uniformats, sinó perquè es percebin la realitat i els problemes quan no es detecta la

presència de la policia al barri. Vegem-ne algun dels comentaris:

“Tienen que ir de paisano, haciendo controles para prevenir delitos, no para buscar a

inmigrantes sin papeles (…) que paren a todos sin mirar el color de la piel (…) los

inmigrantes sin papeles no pueden denunciar actos violentos ya que serán acusados

primero de ser ilegales…” (7 3, 12-22)

“La policía nacional ha de hacer su trabajo, pero estos controles parecen poco

justificados. Molesta por lo que puedan pensar los vecinos, por el deterioro que

pueden producir en la imagen de este grupo (fent referència a la població

llatinoamericana).” (11, 20-22).


171

6 INICIATIVES I PROPOSTES

Aquest apartat se centra en les aportacions de les persones que han participat en

les audicions i que estant relacionades amb propostes, canvis i formes d‟actuar amb

vista a la intervenció de l‟Administració al barri. Es tracta de aportacions bastant

concretes. Per a poder tenir de primera mà la transcripció del missatge que es vol

transmetre, en aquesta ocasió no hi incloem una interpretació de les dades, sinó que

presentam la transcripció literal classificada per temes. Aquests són variats i hi

podem trobar, entre d‟altres, referències a la seguretat ciutadana, habitatge, foment

de la interacció entre la població, neteja i compliment de normes, a més d‟aspectes

com les infraestructures i una valoració sobre com gestionar l‟actuació municipal a

Son Gotleu. A continuació es mostren alguns dels fragments que hem seleccionat

tant per la seva significació com perquè consideram que en resumeixen altres de

semblants.

6.1 Seguretat

“El instituto, por su localización apartada, es utilizado como basurero. Esto

también provoca problemas de seguridad ciudadana. Se plantea que para

solucionar el problema de ser un „cul de sac‟ se vuelva a conectar la Calle Joan

Coll con el Pasaje del Pic Peñalara.

Es necesario aumentar la seguridad del terraplén que va desde el puente de

Son Gotleu al parque de Joanot Colom, es peligroso y es utilizado

constantemente por niños.” (3, 32-38)

“Per l‟entorn (concentració d‟alumnes entrant i sortint a la mateixa hora,

concentració de busos propis, aturada bus línia just a l‟entrada del centre...) i

per la fragilitat del col·lectiu que s‟atén, es considera que seria convenient poder

comptar amb un suport de Policia Local a les hores d‟entrada i sortida del centre

[referint-se a l‟entorn del centre Mater Misericordiae].” (26, 31-35)


172

“Hay una visión negativa de la policía que tiene que ver con la visión que

tenemos de la policía de nuestro país de origen, por esto pedimos que la policía

tenga más en cuenta la sensibilización, para poder dialogar en vez de sólo

hacer redadas.” (12, 28-31)

6.2 Habitatge

“Se pide más implicación de la Administración para arreglar los problemas de

los edificios.” (6, 45-46)

“La administración pública sabe que la gente no tiene dinero por la coyuntura

económica. Esto hace que la subvención de la Regidoria d‟Habitage que otorga

el 80% del coste de unas reformas para que los vecinos paguen el 20% más el

IVA, no sea viable. Otra propuesta sería ingresar este 80% de ayuda a la cuenta

de la comunidad para fomentar el trabajo entre los vecinos que no pueden

pagar las reformas pagándolas con la aportación de su mano de obra. Así

aseguramos un 100% de compromiso por parte de cada comunidad.” (7 3, 32-

39)

“Debería haber una normativa desde el Ayuntamiento o Emaya que regulara

este tema, de forma que por la morosidad de un vecino no se viese afectada

toda una comunidad, con un corte del suministro del agua [...]” (33, 35-37)

6.3 Interacció social i població

“La Administración ha de encontrar la forma de diversificar el número de

personas extranjeras de cada comunidad para evitar la acumulación […]” (38,

14-15)

“Cal sensibilitzar les persones i desmitificar perjudicis. Tot està al cap i ens posa

barreres. Tocant les coses amb les mans, perds la por, funciona!” (23, 22-24)


173

“Es tractaria de cercar fórmules per a facilitar la interacció entre els diferents

col·lectius, evitant la segregació.” (28, 28-29)

“La iglesia Filadelphia está abierta a todo tipo de colaboración que la

Administración pública estime oportuno, para mejorar la convivencia en el barrio

y apoyamos todo lo que se está haciendo hasta ahora.” (42, 25-27)

6.4 Neteja i compliment de normes

“Tenemos problemas de suciedad debido a los contenedores cercanos a la

escuela, ya que la gente no respeta las normas y tiran cristales y objetos

peligrosos para los niños […]. Consideramos necesario que haya más

implicación en todos los sentidos, desde el Ayuntamiento como de los servicios,

asociaciones y familias del barrio.” (4, 38-45)

6.5 Infraestructures, mobiliari urbà

“No és un recurs comunitari al servei del barri i de la seva població. Aniria molt

bé que pogués estar a l‟abast de més gent, les persones grans podrien

aprendre informàtica i relacionar-se amb altres. Penso que la ciberaula [...] es

podria dinamitzar més del que se fa. Fins i tot podria ser un espai compartit amb

la biblioteca, ajuntant així els recursos.” (39, 44-52)

“[…] en la plaza de Orson Welles mejoraría algunos aspectos como la arena de

la zona infantil, que utilizan muchos vecinos para que sus perros hagan allí sus

necesidades […]” (51 3, 46-49)

“Faltan plazas de parking, podrían haber hecho un parking en la plaza del

Centro de Salud. Sólo tenemos uno delante del colegio de Corpus Christi.” (51

6, 31-32)


174

6.6 L’actuació de l’Ajuntament

“Lo negativo es la falta de recursos, parece que hay más implicación del

Ayuntamiento, pero son pequeñas iniciativas […]” (6, 8-9)

“Es necesaria una política de discriminación positiva hacia las entidades y

asociaciones del barrio que funcionan […]. Se considera necesario recibir

subvenciones para llevar a cabo actividades deficitarias, pero necesarias como

las extraescolares. Si esto no se hace las asociaciones corren el peligro de

desaparecer […]” (3, 41-44)

“No estem contents amb la gestió de l‟Ajuntament, ja que han fet alguns canvis

de manteniment i estructura que han estat positius, però no s‟han cuidat de la

població i les seves necessitats.” (17, 23-26)

“Manca una millor planificació i coordinació, oblidant-se de posar-se la medalla,

de vegades els serveis no tenen tota la informació respecte del que fan els

altres.” (29, 77-79)

“Fa molt de temps que s‟espera un document que sigui la primera passa per a

muntar un projecte entès com un pla estratègic. Per això és necessari partir de

dades [...] que aglutini els diferents projectes que es venen realitzant al barri en

l‟àmbit educatiu, de salut i de serveis socials [...]” (35, 2-4, 49-52)

“Se están creando recursos sin mirar si ya había otros que funcionaban, esto

está solapando y creando conflictos entre profesionales […] ens passam mitja

vida estudiant el barri, s‟inverteixen molt de doblers en estudis, recollint el que

s‟ha de fer, però mai s‟acaba de fer res. […] Detrás de cada estudio está un

técnico, pero también un político esto hace que cuando hay un cambio político

el estudio y las propuestas pasen a un cajón.” (25, 25-46)

“Son Gotleu és un barri amb molt de recursos, per ventura s‟han de definir més

els objectius; cada un fa feina al seu servei, però encara falta un objectiu comú


175

per a tots [...]. Si els professionals tinguéssim uns objectius comuns prioritzats,

podríem fer més coses. Però si els objectius no venen marcats de dalt, el treball

comunitari depèn de la voluntat de cada un.” (36, 7-11, 56-58).


177

7 A MODE DE CONCLUSIÓ

Son Gotleu és un barri que ha estat marcat, des del seu origen, per una sèrie de

condicionants urbanístics i arquitectònics que han condicionat el procés social i

demogràfic posterior. Les mancances en infraestructures, juntament amb altres

factors com la deficiència dels habitatges i la densitat poblacional, varen convertir

des de molt prest el barri en un lloc de pas, amb un canvi residencial destacat, i el

teixit comunitari va anar entrant poc a poc en decadència. A finals dels anys 90 la

forta entrada de població immigrant extracomunitària va acabar de configurar una

realitat complexa, on la concentració de persones socialment vulnerables convivint

en un espai multicultural va dificultar una primera intervenció, condicionada, entre

d‟altres factors, per la manca de recursos.

Les dades demogràfiques permeten fer-se una idea de l‟enorme repercussió en la

vida quotidiana del barri, en el qual la immigració supera el 40% de la població total i,

a més, és majoria la franja d‟edat de la població entre 16 i 40 anys. Aquest canvi no

ha passat desapercebut, sinó que ha trastocat tota l‟estructura social de la

comunitat.

Aquestes i altres reflexions formarien part d‟unes conclusions a les quals hom pot

arribar després de descriure la realitat d‟una comunitat tan particular. De tota

manera, no és la intenció d‟aquest equip continuar en una línia d‟interpretació que

pugui anar més enllà de la pura descripció i fins i tot transcripció de la veu dels seus

protagonistes, per la qual cosa optam per seguir una estratègia que no trastoqui la

reflexió i el treball participatiu i ens abstenim d‟extreure conclusions que afectin el

procés mateix, raó per la qual no consideram oportú presentar cap esquema

d‟anàlisi i diagnòstic a mode de DAFO o similar, que pogués influir a l‟hora que els

protagonistes mateixos identifiquin factors sobre els quals intervenir. Deixam així que

les reunions i els espais de debat posteriors vagin configurant unes conclusions més

analítiques, a partir de les quals es puguin anar marcant objectius i planificant

estratègies d‟intervenció. Per tot això únicament presentam un resum de les

principals preocupacions expressades pels participants, i alguna dada extreta de les

fonts objectives. Continuant amb l‟esquema de l‟informe, serien les següents:


178

CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT

► Història - evolució del barri

Zona central amb edificis i espais comuns degradats.

Evolució vista de forma molt negativa pels interlocutors. Es percep que en els darrers anys han augmentat els recursos i l‟interès per

intervenir, però es tracta d‟un procés lent per a poder aturar els problemes

que afavoreixen la degradació de la zona a curt termini.

► Dades demogràfiques

Canvi sociodemogràfic elevat en un breu termini amb conseqüències

socials.

Població immigrant del 42,8% el 2010, que és majoritària en el grup de 16 a

40 anys.

Piràmide asimètrica descompensada per sexe i edat a favor dels homes

immigrants joves

Forta substitució demogràfica d‟espanyols per immigrants, amb un augment

de la fugida de població espanyola a altres zones.

El canvi demogràfic és vist amb força preocupació per l‟antiga població

resident i els professionals destinats a la zona.

Baix nivell d‟estudis i formatiu.

► Entitats i agrupacions

Fort moviment associatiu (serveis i entitats), amb elevada dinàmica de

treball en xarxa, coordinació i accions socioeducatives diverses.

Dinamització del Centre Cultural.

Plataforma de serveis, amb ramificacions d‟equips de treball i comissions.

Elevada activitat i presència d‟associacions ciutadanes realitzant projectes

comunitaris i treballant en xarxa.

Club d‟esplai com a complement per a la intervenció infantil.

Elevat nombre de serveis destinats al barri, intervenint en espais de

coordinació, treball en xarxa i comunicació.

Consell de Barri amb escassa participació d‟associacions, entitats i

ciutadans.


179

► Economia

Substitució de comerços tradicionals per locutoris i altres comerços de tipus

ètnic.

Elevada activitat comercial als carrers principals.

La crisi econòmica ha afectat greument la població i ha minvat les seves

possibilitats.

TREBALL, EDUCACIÓ, CULTURA, ESPORTS, LLEURE, SALUT I SITUACIONS

DE NECESSITAT

► Mercat de treball

L‟atur és un dels problemes més greus de la població, juntament amb la

manca de formació, i afecta moltes famílies. A més, el fet d‟haver estat molt

d‟ells treballadors del sector de la construcció dificulta la reinserció laboral.

Els joves tenen poca formació laboral i baix nivell d‟estudis, i estan

destinats a treballs precaris i contractes inestables.

Una de les preocupacions principals de la població està relacionada amb la

manca de feina; els més afectats són els joves en general, les dones, els

majors de 50 anys i els immigrants.

► Educació i recursos socioeducatius

La demografia ha impactat en les escoles públiques, amb un nombre molt

elevat d‟alumnat immigrant.

El fracàs escolar, l‟absentisme, l‟abandonament escolar, la incorporació

tardana i la manca de participació i implicació de les famílies dificulta

l‟eficàcia del sistema educatiu a la zona.

Les escoles compten amb menjador escolar i AMIPA amb una activitat molt

dinàmica.

Des de fa anys es du a terme una escola d‟estiu per als infants del barri.

Les escoles es queixen de la manca de resposta de moltes famílies, a

pesar dels seus esforços per a educar els alumnes.

Les dificultats de comunicació amb els pares immigrants dificulta la

transmissió d‟informació escola - família.


180

S‟estan realitzant sessions de presentació de l‟escola als immigrants per a

fomentar-ne la implicació i la participació.

El barri compta amb diversos recursos socioeducatius i activitats

complementàries prou importants que dinamitzen la població (biblioteca,

casal cultural, club d‟esplai, activitats dels educadors, AMIPA, entitats i

serveis, etc.).

► Esports i espais lliures

Hi ha un bon nombre d‟espais: poliesportiu, pistes descobertes, parcs i

places, espais comuns.

Els joves solen jugar a futbol a les pistes del parc d‟Orson Welles. També

es reuneixen per a jugar a bolei famílies sud-americanes.

Les zones infantils són sovint utilitzades pels nins acompanyats de les

mares.

Hi ha una bona afluència de persones jugant a petanca (llevat de les pistes

del parc d‟Orson Welles).

La vegetació és bastant present al barri, però tal vegada hauria d‟estar més

cuidada i els jardins haurien de ser més vistosos.

El parc d‟Orson Welles compta amb zones per a passejar i bancs per a

seure-hi, a més d‟un escenari fix.

► Salut

Els principals problemes estan relacionats amb la manca d‟informació, les

dificultats de comunicació amb la població immigrant i la necessitat

permanent d‟educar en hàbits saludables i de promoció de la salut.

L‟amuntegament als habitatges afavoreix un increment d‟accidents

domèstics tals com cremades, infeccions...

A les finques es troben situacions greus de manca d‟higiene, que

afavoreixen les plagues de rates, insectes, etc.

Al Centre de Salut és molt destacada l‟assistència de mares estrangeres,

sobretot al servei de pediatria, on es dóna un intens ritme de feina.

Les persones grans pateixen els casos típics de manca de salut de la seva

edat, però el context agreuja la seva situació (aïllament, dificultats de


181

mobilitat, manca de comunicació i pèrdua de l‟univers de referència a causa

del canvi sociodemogràfic).

► Situacions de necessitat

Son Gotleu presenta un índex molt elevat de casos tractats a Serveis

Socials.

Les dificultats econòmiques i d‟habitatge representen la meitat dels

diagnòstics, seguides de les d‟integració social. Altres dificultats passen a

un segon pla, a causa de la forta mancança de satisfacció de les

necessitats bàsiques.

Les necessitats arriben fins i tot a la manca d‟accés a aliments. Es demana

un servei de repartiment més obert a la població i ubicat al barri.

La crisis econòmica ha afectat greument moltes persones. No tenen feina,

ni recursos, ni possibilitats de trobar una sortida a la seva situació.

Les demandes superen amb molt als recursos i generen frustració entre els

professionals perquè no s‟hi pot donar una resposta suficient.

Sorgeixen diverses iniciatives amb estratègies d‟autoajuda des de diferents

entitats i centres de culte.

La multiculturalitat genera les seves pròpies necessitats, tals com

informació, integració, coneixement de la llengua i de normes, foment de la

convivència, promoció de la salut i formació en general. S‟amplia l‟oferta de

cursos, però encara és insuficient davant la forta demanda i la substitució

demogràfica.

L‟aïllament social apareix amb força sobre determinats col·lectius: persones

grans, immigrants i sobretot dones sense familiars de referència.

Manquen recursos destinats a la prevenció dels diferents col·lectius de risc.

Els prejudicis, les conductes racistes i la manca d‟interacció entre la

població són temes tractats i millorats, però encara fa falta continuar en

aquesta línia i potenciar-la amb més intervencions.


182

SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT

► Infància

Es tracta d‟un grup de risc pel context propi d‟un barri amb una greu

degradació ambiental.

L‟índex d‟absentisme és molt elevat: és habitual trobar nins pel carrer

jugant o passejant durant les hores lectives.

S‟ofereix un ventall important d‟activitats els horabaixes, però encara no és

suficient o totalment efectiu per a evitar que els nins estiguin pel carrer

sense res a fer.

La presència de consum i venda de droga al carrer augmenta la

vulnerabilitat dels més joves.

► Població jove

Dificultats d‟inserció al mercat de treball per la manca de formació.

Elevat risc per la presència de droga al barri.

Manca d‟oferta d‟oci saludable i de participació a l‟oferta existent.

Es dóna més participació informal en activitats esportives.

Absentisme permanent i invisibilitat de determinats col·lectius a

l‟ensenyament secundari.

Existència d‟alguns grups actius que participen amb els dinamitzadors i

educadores en activitats diverses.

► Població adulta

Elevada presència de famílies que han d‟afrontar la coincidència de

problemes socials diversos: difícil situació econòmica, atur, discapacitats,

famílies desestructurades, situacions d‟amuntegament, problemes de salut,

drogoaddiccions, manca de benestar i dificultats per a garantir una

educació que contraresti els factors negatius de l‟entorn.

Manca de formació acadèmica i de qualificació laboral, desconeixement

idiomàtic (població immigrant).

Valoració negativa del barri i de l‟entorn.

Manca d‟interacció entre col·lectius per origen geogràfic i/o ètnic.

Dificultats de comunicació entre població immigrant i espanyola de

naixement.


183

Preocupació pel futur dels joves i del barri en general.

► Població gran

Dificultats de salut, relacions socials i mobilitat.

El barri disposa de tres centres per a la gent gran, amb un fort dinamisme.

Manca comunicació amb la gent nouvinguda.

Por de sortir al carrer a determinades hores i d‟enfrontar-se als veïnats que

molesten.

Representa el col·lectiu que més ha patit el canvi sociodemogràfic del barri.

HABITATGE I ACTES NO NORMATIUS

► Situació dels habitatges

Elevada degradació dels edificis de la zona central, molts dels quals estan

deteriorats o tenen problemes diversos: baixants en mal estat, façanes amb

esquerdes, patis interiors i terrats amb acumulació de brutícia, rates, etc.

Dificultats per a donar solució a problemes de gestió de les comunitats.

Morositat en les despeses comunitàries, que repercuteix en reparacions de

manteniment i subministrament d‟aigua o llum de l‟escala.

Habitatges ocupats il·legalment, augment considerable de desnonaments

per la crisi.

Punts de venda de droga que generen degradació, inseguretat i por en els

veïnats.

Sovint es donen formes de manca de compliment de normes i de respecte

per a la convivència.

Són habituals actes vandàlics en bústies, portes, vidres, etc.

Molèsties per renou, amb greus conseqüències per a la salut psicològica.

Amuntegament en les seves diferents expressions.

Espais comuns sense cuidar.

► Seguretat i actes no normatius

Preocupa moltíssim la presència de droga al barri, tant com a punt de

venda a les cases o al carrer com pel que fa al consum de la població jove.


184

L‟estiu de 2009 va estar a punt de produir-se un greu enfrontament i una

escalada de violència intergrupal. Els ànims s‟han calmat, però la

convivència és en risc per la manca de recursos i la situació de la població.

Ha augmentat la presència de policia, però els comerciants es queixen que

continua havent-hi robatoris

La majoria de queixes són per molèsties de renou, baralles i discussions

entre veïnats o per les molèsties ocasionades amb l‟activitat nocturna dels

bars (actualment ha minvat el problema).

La sensació d‟inseguretat de la població està més relacionada amb la

dificultat de poder enfrontar-se amb les persones que molesten, no paguen

les despeses de la comunitat o no respecten mínimament les normes

bàsiques cíviques i de convivència, a més de les que es dediquen a

activitats il·lícites.

Tal com hem comentat al principi, aquestes conclusions no són més que un recull de

les dades quantitatives i les aportacions de les persones que han col·laborat en la

recollida d‟informació, la participació de les quals ha estat fonamental per a poder

tancar un informe conseqüent i ajustat al màxim a la realitat objectiva i subjectiva, i

han estat així testimoni directe de la vida quotidiana del barri. D‟aquesta forma,

l‟informe es presenta com un document de treball, per a continuar el procés amb les

persones implicades en el disseny de les intervencions necessàries per a impulsar

un canvi positiu de la comunitat.

Per tot això, només queda agrair la participació de tothom, que ha format un grup

motor de canvi i dinamisme i ha analitzat i reflexionat sobre aquesta comunitat no

exempta de dificultats, però amb possibilitats de millorar el benestar dels seus

habitants, si es treballa conjuntament a favor d‟uns objectius comuns i consensuats.

Palma, 26 d‟abril de 2011 Equip comunitari de Llevant Nord


185

8 ANNEX 1: Resum d’actuacions 2007 - 2011

RESUM ACTUACIONS

2007 - 2011


187

Escoles i població en edat escolar

Suport al Consell Escolar: organització i funcionament.

Obres de millora als centres escolars i creació d‟un nou menjador escolar.

Dinamització de les AMIPA: suport i creació als centres que no en disposen.

El programa “Escoles obertes” facilita la participació de les AMIPA en activitats

comunitàries.

Foment de la participació de les famílies immigrants a les escoles.

Les tres escoles públiques tenen tot l‟any el programa Èxit (reforç escolar).

Programa “Cívic món”: organitza un espectacle-teatre a dues escoles fomentant

la resolució de conflictes i la comunicació intercultural. Tallers de foment de la

convivència, la tolerància i la millora de les relacions interetniques.

El policia tutor intervé en el control d‟absentisme escolar, tant a través de

xerrades a les escoles com en el control d‟infants que són pel carrer en horari

lectiu.

Es dóna suport a l‟escola d‟estiu.

Es dóna suport a la creació i la consolidació d‟un club d‟esplai al barri.

La Comissió d‟Activitats per a Infants i Joves du a terme activitats

socioeducatives com una oferta complementària.

Foment de la participació de les famílies immigrants a les escoles

Població jove

Foment de la formació i la inserció laboral a través de l‟oficina de l‟IMFOF.

El servei de prevenció del consum de drogues desenvolupa diversos projectes

d‟orientació, assessorament, derivació, recursos, etc. Des de la Policia

s‟ofereixen xerrades sobre consum, delictes i penes.

El foment d‟activitats de lleure i la potenciació de l‟ús d‟espais lliures al barri ha

comptat amb el suport de Dinamo i el Casal de Joves. Cultura hi participa amb

activitats de coneixement de la llengua catalana i iniciatives dinamitzadores

(joves, infants, famílies).

Des de Serveis Socials s‟organitzen partidets de futbol, dinamitzant la interacció

així com altres activitats socioeducatives.

La Policia fa seguiment de colles de joves i possibles conflictes.


188

Es dóna formació en prevenció de malalties de transmissió sexual i educació

sexual.

Activitats educatives per a fomentar la igualtat (“Palma cívica”).

Desenvolupament de cursos de formació per a joves menors de 25.

Gènere

Intervenció en el col·lectiu immigrant per a donar a conèixer la llengua, els

costums i l‟alimentació, a través de cursos de llengua catalana, llengua

castellana, costums, alimentació i pediatria.

Realització de cursos d‟alfabetització i formació, formació en prevenció de

malalties de transmissió sexual i educació sexual.

Abordatge de la problemàtica de la prostitució i la violència de gènere mitjançant

un grup especial d‟actuació de la Policia Local i de Metges del Món.

Realització d‟actuacions de sensibilització i educació per a promoure la igualtat

de gènere.

Població immigrant

A través de l‟OFIM es facilita informació diversa als nouvinguts.

S‟ofereixen cursos de català i castellà a persones immigrades.

S‟afavoreix la integració fomentant el teixit associatiu com a espai d‟integració

social.

Un mediador intercultural està destinat a Son Gotleu.

Dos mediadors comunitaris intervenen donant suport a les comunitats.

Població en general

S‟acosta l‟Administració al barri amb la dinamització del Centre Cultural, la

biblioteca, la Policia de Barri, la Ciberaula i l‟augment de tècnics. S‟estableix una

nova Oficina d‟Atenció al Ciutadà (OAC) de l‟Ajuntament de Palma ubicada a la

plaça de Pere Garau.

Es fomenta el teixit associatiu i la cohesió social.

Es constitueix una comissió formada per entitats del barri que té com a objectiu

la convivència i la interculturalitat.


189

Benestar Social cedeix a l‟IMFOF un espai al Casal perquè puguin ampliar el

servei a la població.

Inseguretat, actes no normatius i altres

La presència policial augmenta mitjançant el recorregut habitual de la unitat

nocturna i el contacte de la Policia de Barri amb les entitats, els serveis i els

comerciants. Coordinació amb la Policia Nacional i mediadors.

Es desenvolupen actuacions en què intervenen totes les unitats de la Policia.

Es retiren de forma eficaç els vehicles abandonats.

S‟inspecciona la situació de comerços, es revisa el compliment normatiu i

s‟obren expedients sancionadors.

Neteja

Increment de l‟acció de neteja i del nombre de contenidors.

Neteja de terrats i altres espais comuns d‟algunes finques dins el marc del

PROIB i del Projecte de jardins.

Habitatges

Obertura de línies d‟ajuda per a reparacions, manteniment i mancances, com les

subvencions del Patronat de l‟Habitatge: 100.000 euros el 2008; 150.000 el

2009 i 200.000 el 2010. A través de la Comissió Tècnica de Convivència es

dóna suport a les comunitats (convivència, mediació, comunicació i gestió

d‟ajudes).

Realització de tasques de manteniment i millora dels espais comuns en algunes

finques per part de dues brigades del PROIB.

Emaya finança la instal·lació de comptadors individuals.

Entitats

Es creen el Consell de Barri i altres grups de treball sobre temes concrets. Es

dóna suport a les entitats acostant-les a l‟Administració i als recursos. Es

potencia la creació del teixit associatiu.

Es potencia i s‟obre a la població el Centre Cultural i el Casal de Barri.


190

Es creen espais d‟interacció amb altres barris: participació d‟escoles en

l‟adornament del mercat de Pere Garau i d‟associacions d‟altres barris en les

activitats que s‟han duit a terme.

Entorn geogràfic i urbà

Millora de la plaça de Joanot Colom, amb criteris socials.

Millora dels espais de convivència mitjançant el suport a la iniciativa

d‟associacions immigrants amb un projecte comunitari de millora dels jardins i la

convivència, implicant-hi els residents de les comunitats.

El foment d‟espais verds i d‟interacció es reflecteix en el suport a l‟Hort Urbà de

l‟IES Sureda i Blanes.

Eliminació de barreres arquitectòniques i millora de les voravies.

Segons les demandes rebudes, millora i reparació de diverses zones urbanes.

Repintada de senyals i pintada de nous passos de vianants i instal·lació de

semàfors al camí de Son Gotleu i al carrer d‟Indalecio Prieto, i d‟una càmera de

control del trànsit a la plaça de Miquel Dolç.

Realització d‟obres de millora al parc d‟Orson Welles.

Rehabilitació de la plaça de Miquel Dolç.

Potenciació dels espais lliures organitzant activitats diverses i donant-hi suport.


191

9 ANNEX 2: taules de dades demogràfiques

TAULES DADES DEMOGRÀFIQUES


193

ÍNDEX DE TAULES

POBLACIÓ ............................................................................................................. 195

Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró municipal d‟habitants (PMH)

Taula 2: Percentatge d‟habitants de Son Gotleu respecte de Palma

Taula 3: Població per zones del barri

Taula 4: Densitat de població a Son Gotleu

Taula 5: Densitat de població a Palma

POBLACIÓ PER SEXE .......................................................................................... 197

Taula 6: Població de Son Gotleu per sexe

Taula 7: Població de Palma per sexe

Taula 8: Població de Son Gotleu, per zona i sexe

POBLACIÓ PER EDAT .......................................................................................... 198

Taula 9: Població de Son Gotleu i Palma per intervals d‟edat

Taula 10: Evolució de la població a Son Gotleu 2006/2010 per intervals d‟edat

Taula 11: Evolució d‟intervals edat a Son Gotleu 2006/2010

Taula 12: Població a Son Gotleu per zones, sexe i intervals d‟edat

Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grup d‟edat

Taula 14: Evolució de la població de Son Gotleu per grup d‟edat

Taula 15: Evolució del grup d‟edat de 0 a 15 anys, 2006/2010



Taula 18: Evolució del grup d‟edat de 65 anys i més, 2006/2010

Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d‟edat, sexe i cicles formatius

Taula 20: Població de Son Gotleu per grup d‟edat i anys

Taula 21: Població de 2010 a Son Gotleu per interval d‟edat i sexe

Taula 22: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i zones. A

Taula 23: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i zones. B



Taula 26: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i sexe

Taula 27: Població de 2010 a Palma per intervals d‟edat i sexe


Taula 29: Població de 2010 a Son Gotleu per intervals d‟edat, sexe i zones


194

POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT ............................................................... 211

Taula 30: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement

Taula 31: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement

Taula 32: Població de 2010 a Son Gotleu per país de naixement i sexe

Taula 33: Població de 2010 a Palma per país de naixement i sexe

Taula 34: Principals països estrangers de naixement. Població 2010 de Son Gotleu

Taula 35: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat

Taula 36: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement i grups d'edat

Taula 37: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius

Taula 38: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius

Taula 39: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d‟edat

Taula 40: Població de 2010 a Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts

Taula 41: Població de 2010 a Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius

Taula 42: Població de 2010 a Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d‟edat

NIVELL FORMATIU ............................................................................................... 217

Taula 43: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu i Palma

Taula 44: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu

Taula 45: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Palma per sexe

Taula 46: Nivell formatiu de la població el 2010 a Son Gotleu >15 anys per lloc de naixement

Taula 47: Evolució del nivell formatiu de la població >de 15 anys de Son Gotleu 2006/2010

Taula 48: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu per zones

Taula 49: Nivell formatiu de la població >de 15 anys el 2010 de Son Gotleu per zones i sexe

LLARS .................................................................................................................... 221 Taula 50: Composició de les llars el 2010 a Son Gotleu i Palma

Taula 51: Composició de les llars el 2010 a Son Gotleu per zones

Taula 52: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de menors de 16 anys

Taula 53: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de <16 anys per zones

Taula 54: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de <16 anys per zones (V. relatius)

Taula 55: Llars de Son Gotleu 2010 amb presència de majors 65 anys per zones

Taula 56: Llars unipersonals de persones majors de 65 anys per sexe


195

POBLACIÓ

Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró municipal d‟habitants (PMH)

PMH Son Gotleu Palma

Anys Nre. d‟habitants

% variació

any anterior

% variació respecte

any 2002

Nre. d‟habitants

% variació

any anterior

% variació respecte

any 2002

2002 7.838 362.142

2003 8.151 4,0 4,0 373.043 3,0 3,0

2004 8.368 2,7 6,8 379.898 1,8 4,9

2005 8.697 3,9 11,0 390.393 2,8 7,8

2006 8.995 3,4 14,8 400.872 2,7 10,7

2007 9.099 1,2 16,1 404.335 0,9 11,7

2008 9.501 4,4 21,2 413.781 2,3 14,3

2009 9.895 4,1 26,2 421.585 1,9 16,4

2010 10.037 1,4 28,1 426.526 1,2 17,8

Taula 2: Percentatge d‟habitants de Son Gotleu respecte de Palma per anys

PMH Son Gotleu Palma

Anys Nre. d‟habitants % respecte Total Nre. d‟habitants %

2002 7.838 2,16% 362.142 100,00%

2003 8.151 2,19% 373.043 100,00%

2004 8.368 2,20% 379.898 100,00%

2005 8.697 2,23% 390.393 100,00%

2006 8.995 2,24% 400.872 100,00%

2007 9.099 2,25% 404.335 100,00%

2008 9.501 2,30% 413.781 100,00%

2009 9.895 2,35% 421.585 100,00%

2010 10.037 2,35% 426.526 100,00%

Taula 3: Població 2010 per zones del barri

Son Gotleu Total

Població per zona Nre. %

Zona central 6.549 65,25%

Zona perifèrica 3.488 34,75%

Total general 10.037 100,00%


196

Taula 4: Densitat de població a Son Gotleu per anys

Son Gotleu (superfície total, 31,59 hectàrees)

Habitants Densitat de

població total

2002 7.838 248,12

2003 8.151 258,02

2004 8.368 264,89

2005 8.697 275,31

2006 8.995 284,74

2007 9.099 288,03

2008 9.501 300,76

2009 9.895 313,23

2010 10.037 317,73

Taula 5: Densitat de població de Palma per anys

Palma (superfície total, 21.355,8

hectàrees) Habitants

Densitat de població total

2002 362.142 16,96

2003 373.043 17,47

2004 379.898 17,79

2005 390.393 18,28

2006 400.872 18,77

2007 404.335 18,93

2008 413.781 19,38

2009 421.585 19,74

2010 426.526 19,97


197

POBLACIÓ PER SEXE

Taula 6: Població de Son Gotleu per sexe i anys

Son Gotleu Homes Dones Total

PMH anys Nre. % Nre. % Nre. %

2002 3.936 50,22% 3.902 49,78% 7.838 100,00%

2003 4.101 50,31% 4.050 49,69% 8.151 100,00%

2004 4.261 50,92% 4.107 49,08% 8.368 100,00%

2005 4.529 52,08% 4.168 47,92% 8.697 100,00%

2006 4.745 52,75% 4.250 47,25% 8.995 100,00%

2007 4.882 53,65% 4.217 46,35% 9.099 100,00%

2008 5.164 54,35% 4.337 45,65% 9.501 100,00%

2009 5.439 54,97% 4.456 45,03% 9.895 100,00%

2010 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

Taula 7: Població de Palma per sexe i anys

Palma Homes Dones Total

Anys Nre. % Nre. % Nre. %

2002 178.011 49,16% 184.131 50,84% 362.142 100,00%

2010 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%

Taula 8: Població de 2010 de Son Gotleu, per zona i sexe

Població De Son

Gotleu 2010

Homes Dones Total

Nre. % Nre. % Nre. %

Z. central 3.728 56,92% 2.821 43,08% 6.549 100,00%

Z. perifèrica 1.817 52,09% 1.671 47,91% 3.488 100,00%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%


198

POBLACIÓ PER EDAT

Taula 9: població de 2010 de Son Gotleu i Palma per intervals d‟edat


Edats Nre. % % acumulat Nre. % % acumulat

de 0 a 4 anys 795 7,92% 7,92% 21.422 5,02% 5,02%

de 5 a 9 anys 585 5,83% 13,75% 20.633 4,84% 9,86%

de 10 a 14 anys 498 4,96% 18,71% 19.053 4,47% 14,33%

de 15 a 19 anys 542 5,40% 24,11% 20.841 4,89% 19,21%

de 20 a 24 anys 687 6,84% 30,96% 26.884 6,30% 25,52%

de 25 a 29 anys 1082 10,78% 41,74% 37.775 8,86% 34,37%

de 30 a 34 anys 1312 13,07% 54,81% 44.495 10,43% 44,80%

de 35 a 39 anys 1055 10,51% 65,32% 41.351 9,69% 54,50%

de 40 a 44 anys 803 8,00% 73,32% 35.133 8,24% 62,74%

de 45 a 49 anys 612 6,10% 79,42% 30.906 7,25% 69,98%

de 50 a 54 anys 443 4,41% 83,83% 26.509 6,22% 76,20%

de 55 a 59 anys 328 3,27% 87,10% 23.177 5,43% 81,63%

de 60 a 64 anys 290 2,89% 89,99% 20.846 4,89% 86,52%

de 65 a 69 anys 257 2,56% 92,55% 16.477 3,86% 90,38%

de 70 a 74 anys 249 2,48% 95,03% 12.548 2,94% 93,32%

de 75 a 79 anys 224 2,23% 97,26% 11.795 2,77% 96,09%

de 80 a 84 anys 146 1,45% 98,71% 8.739 2,05% 98,14%

de 85 a 89 anys 90 0,90% 99,61% 5.368 1,26% 99,40%

de 90 anys i més 39 0,39% 100,00% 2.574 0,60% 100,00%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%


199

Taula 10: Evolució de la població de Son Gotleu 2006-2010 per intervals d‟edat

Son Gotleu 2006 2007 2008 2009 2010

Intervals d'edat

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %

de 0 a 4 anys 666 7,40% 670 7,36% 683 7,19% 733 7,41% 795 7,92%

de 5 a 9 anys 495 5,50% 514 5,65% 529 5,57% 544 5,50% 585 5,83%

de 10 a 14 anys

473 5,26% 452 4,97% 457 4,81% 489 4,94% 498 4,96%

de 15 a 19 anys

487 5,41% 533 5,86% 533 5,61% 566 5,72% 542 5,40%

de 20 a 24 anys

664 7,38% 673 7,40% 718 7,56% 729 7,37% 687 6,84%

de 25 a 29 anys

1.127

12,53% 1.06

3 11,68%

1.146

12,06% 1.14

0 11,52% 1082 10,78%

de 30 a 34 anys

1.061

11,80% 1.14

1 12,54%

1.224

12,88% 1.34

6 13,60% 1312 13,07%

de 35 a 39 anys

821 9,13% 860 9,45% 930 9,79% 983 9,93% 1055 10,51%

de 40 a 44 anys

647 7,19% 677 7,44% 728 7,66% 779 7,87% 803 8,00%

de 45 a 49 anys

477 5,30% 498 5,47% 527 5,55% 553 5,59% 612 6,10%

de 50 a 54 anys

364 4,05% 365 4,01% 375 3,95% 390 3,94% 443 4,41%

de 55 a 59 anys

328 3,65% 318 3,49% 342 3,60% 351 3,55% 328 3,27%

de 60 a 64 anys

317 3,52% 297 3,26% 280 2,95% 285 2,88% 290 2,89%

de 65 a 69 anys

285 3,17% 270 2,97% 264 2,78% 254 2,57% 257 2,56%

de 70 a 74 anys

291 3,24% 280 3,08% 283 2,98% 259 2,62% 249 2,48%

de 75 a 79 anys

226 2,51% 226 2,48% 217 2,28% 232 2,34% 224 2,23%

de 80 a 84 anys

149 1,66% 148 1,63% 153 1,61% 145 1,47% 146 1,45%

de 85 a 89 anys

78 0,87% 73 0,80% 79 0,83% 82 0,83% 90 0,90%

de 90 anys i més

39 0,43% 41 0,45% 33 0,35% 35 0,35% 39 0,39%

Total general 8.99

5 100,00

% 9.09

9 100,00

% 9.50

1 100,00

% 9.89

5 100,00

% 10.03

7 100,00

%


200

Taula 11: Evolució d‟intervals edat a Son Gotleu 2006/2010

Son Gotleu Intervals d'edat

2006 2010 Diferència

2010 respecte de 2006

de 0 a 4 anys 666 795 129

de 5 a 9 anys 495 585 90

de 10 a 14 anys 473 498 25

de 15 a 19 anys 487 542 55

de 20 a 24 anys 664 687 23

de 25 a 29 anys 1.127 1082 -45

de 30 a 34 anys 1.061 1312 251

de 35 a 39 anys 821 1055 234

de 40 a 44 anys 647 803 156

de 45 a 49 anys 477 612 135

de 50 a 54 anys 364 443 79

de 55 a 59 anys 328 328 0

de 60 a 64 anys 317 290 -27

de 65 a 69 anys 285 257 -28

de 70 a 74 anys 291 249 -42

de 75 a 79 anys 226 224 -2

de 80 a 84 anys 149 146 -3

de 85 a 89 anys 78 90 12

de 90 anys i més 39 39 0

Total general 8.995 10.037 1.042


201

Taula 12: Població de Son Gotleu per zones, sexe i intervals d‟edat

Població Son Gotleu 2010

Zona central Zona perifèrica Total general Homes Dones Total Homes Dones Total

de 0 a 4 anys 283 283 566 132 97 229 795

de 5 a 9 anys 217 167 384 102 99 201 585

de 10 a 14 anys 152 155 307 105 86 191 498

de 15 a 19 anys 184 136 320 106 116 222 542

de 20 a 24 anys 239 212 451 109 127 236 687

de 25 a 29 anys 435 329 764 155 163 318 1082

de 30 a 34 anys 590 332 922 219 171 390 1312

de 35 a 39 anys 477 196 673 220 162 382 1055

de 40 a 44 anys 342 187 529 147 127 274 803

de 45 a 49 anys 238 135 373 135 104 239 612

de 50 a 54 anys 145 114 259 99 85 184 443

de 55 a 59 anys 89 91 180 80 68 148 328

de 60 a 64 anys 81 77 158 68 64 132 290

de 65 a 69 anys 76 88 164 38 55 93 257

de 70 a 74 anys 70 93 163 37 49 86 249

de 75 a 79 anys 61 94 155 32 37 69 224

de 80 a 84 anys 28 69 97 16 33 49 146

de 85 a 89 anys 16 42 58 11 21 32 90

de 90 anys i més 5 21 26 6 7 13 39

Total general 3728 2821 6549 1817 1671 3488 10037

Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grups d‟edat


Grups d'edat Nre. % % acumulat Nre. % % acumulat

De 0 a 15 anys 1.959 19,52% 19,52% 64.981 15,23% 15,23%

de 16 a 40 anys 4.780 47,62% 67,14% 174.975 41,02% 56,26%

de 41 a 64 anys 2.293 22,85% 89,99% 129.069 30,26% 86,52%

65 anys i més 1.005 10,01% 100,00% 57.501 13,48% 100,00%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%


202

Taula 14: Evolució de la població de Son Gotleu per grup d‟edat

Son Gotleu Grups d'edat/ any 2006 2007 2008 2009 2010

de 0 a 15 anys 1730 1744 1765 1862 1959

de 16 a 40 anys 4216 4297 4620 4830 4780

de 41 a 64 anys 1981 2020 2087 2196 2293

65 anys i més 1068 1038 1029 1007 1005

Total general 8995 9099 9501 9895 10037


EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Grup d'edat de 0 a 15 anys

Son Gotleu Palma

Anys Nre. % Nre. %

2006 1.730 19,23% 61.377 15,31%

2007 1.744 19,17% 61.112 15,11%

2008 1.765 18,58% 62.459 15,09%

2009 1.862 18,82% 63.998 15,18%

2010 1.959 19,52% 64.981 15,23%




Son Gotleu Palma

Anys Nre. % Nre. %

2006 4.216 46,87% 170.636 42,57%

2007 4.297 47,22% 170.760 42,23%

2008 4.620 48,63% 174.232 42,11%

2009 4.830 48,81% 176.053 41,76%

2010 4.780 47,62% 174.975 41,02%


203




Son Gotleu Palma

Anys Nre. % Nre. %

2006 1.981 22,02% 115.735 28,87%

2007 2.020 22,20% 118.946 29,42%

2008 2.087 21,97% 122.637 29,64%

2009 2.196 22,19% 125.864 29,85%

2010 2.293 22,85% 129.069 30,26%

Taula 18: Evolució del grup d‟edat de 65 anys i més, 2006/2010


Grup d'edat de 65 anys i més

Son Gotleu Palma

Anys Nre. % Nre. %

2006 1.068 11,87% 53.124 13,25%

2007 1.038 11,41% 53.517 13,24%

2008 1.029 10,83% 54.453 13,16%

2009 1.007 10,18% 55.670 13,20%

2010 1.005 10,01% 57.501 13,48%

Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d‟edat, sexe i cicles formatius

2010 Homes Dones Total general

Edats Nre. % Nre. % Nre. %

de 0 a 2 a. 254 12,35% 242 11,76% 496 24,11%

de 3 a 5 a. 232 11,28% 195 9,48% 427 20,76%

de 6 a 11 a. 349 16,97% 311 15,12% 660 32,09%

de 12 a 16 a. 250 12,15% 224 10,89% 474 23,04%

Total general 1085 52,75% 972 47,25% 2057 100,00%


204

Taula 20: Població de Son Gotleu per grup d‟edat i anys

Edats 1997 2006 2007 2008 2009 2010

de 0 a 14 a 1.366 1.634 1.636 1.669 1.766 1.878

de 15 a 24 a 1.195 1.151 1.206 1.251 1.295 1.229

de 25 a 64 a 3.604 5.142 5.219 5.552 5.827 5.925

65 i més anys 1.087 1.068 1.038 1.029 1.007 1.005

Total general 7.252 8.995 9.099 9.501 9.895 10.037

Taula 21: Població de 2010 de Son Gotleu per intervals d‟edat i zones

Son Gotleu 2010 Zona central Zona perifèrica Total

Intervals d'edat Nre. % Nre. % Nre. %

de 0 a 4 a. 566 8,64% 229 6,57% 795 7,92%

de 5 a 9 a. 384 5,86% 201 5,76% 585 5,83%

de 10 a 14 a. 307 4,69% 191 5,48% 498 4,96%

de 15 a 19 a. 320 4,89% 222 6,36% 542 5,40%

de 20 a 24 a. 451 6,89% 236 6,77% 687 6,84%

de 25 a 29 a. 764 11,67% 318 9,12% 1082 10,78%

de 30 a 34 a. 922 14,08% 390 11,18% 1312 13,07%

de 35 a 39 a. 673 10,28% 382 10,95% 1055 10,51%

de 40 a 44 a. 529 8,08% 274 7,86% 803 8,00%

de 45 a 49 a. 373 5,70% 239 6,85% 612 6,10%

de 50 a 54 a. 259 3,95% 184 5,28% 443 4,41%

de 55 a 59 a. 180 2,75% 148 4,24% 328 3,27%

de 60 a 64 a. 158 2,41% 132 3,78% 290 2,89%

de 65 a 69 a. 164 2,50% 93 2,67% 257 2,56%

de 70 a 74 a. 163 2,49% 86 2,47% 249 2,48%

de 75 a 79 a. 155 2,37% 69 1,98% 224 2,23%

de 80 a 84 a. 97 1,48% 49 1,40% 146 1,45%

de 85 a 89 a. 58 0,89% 32 0,92% 90 0,90%

de 90 anys i més 26 0,40% 13 0,37% 39 0,39%

Total general 6.549 100% 3.488 100% 10.037 100%


205

Taula 22: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i zones. A

Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total

Grups d'edat Nre. % Nre. % Nre. d‟ %

de 0 a 14 anys 1.257 19,19% 621 17,80% 1.878 18,71%

de 15 a 24 anys 771 11,77% 458 13,13% 1.229 12,24%

de 25 a 64 anys 3.858 58,91% 2.067 59,26% 5.925 59,03%

de 65 anys i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%

Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%

Taula 23: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i zones. B

Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total

Grups d'edat Nre. % Nre. % Nre. %

De 0 a 15 anys 1.305 19,93% 654 18,75% 1.959 19,52%

de 16 a 40 anys 3.221 49,18% 1.559 44,70% 4.780 47,62%

de 41 a 64 anys 1.360 20,77% 933 26,75% 2.293 22,85%

65 anys i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%

Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%


206




de 0 a 4 a. 415 4,13% 380 3,79% 795 7,92%

de 5 a 9 a. 319 3,18% 266 2,65% 585 5,83%

de 10 a 14 a. 257 2,56% 241 2,40% 498 4,96%

de 15 a 19 a. 290 2,89% 252 2,51% 542 5,40%

de 20 a 24 a. 348 3,47% 339 3,38% 687 6,84%

de 25 a 29 a. 590 5,88% 492 4,90% 1082 10,78%

de 30 a 34 a. 809 8,06% 503 5,01% 1312 13,07%

de 35 a 39 a. 697 6,94% 358 3,57% 1055 10,51%

de 40 a 44 a. 489 4,87% 314 3,13% 803 8,00%

de 45 a 49 a. 373 3,72% 239 2,38% 612 6,10%

de 50 a 54 a. 244 2,43% 199 1,98% 443 4,41%

de 55 a 59 a. 169 1,68% 159 1,58% 328 3,27%

de 60 a 64 a. 149 1,48% 141 1,40% 290 2,89%

de 65 a 69 a. 114 1,14% 143 1,42% 257 2,56%

de 70 a 74 a. 107 1,07% 142 1,41% 249 2,48%

de 75 a 79 a. 93 0,93% 131 1,31% 224 2,23%

de 80 a 84 a. 44 0,44% 102 1,02% 146 1,45%

de 85 a 89 a. 27 0,27% 63 0,63% 90 0,90%

de 90 anys i més 11 0,11% 28 0,28% 39 0,39%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%


207




de 0 a 4 a. 207 2,85% 206 2,84% 413 5,69%

de 5 a 9 a. 244 3,36% 226 3,12% 470 6,48%

de 10 a 14 a. 241 3,32% 242 3,34% 483 6,66%

de 15 a 19 a. 276 3,81% 240 3,31% 516 7,12%

de 20 a 24 a. 349 4,81% 330 4,55% 679 9,36%

de 25 a 29 a. 380 5,24% 346 4,77% 726 10,01%

de 30 a 34 a. 297 4,10% 305 4,21% 602 8,30%

de 35 a 39 a. 245 3,38% 219 3,02% 464 6,40%

de 40 a 44 a. 195 2,69% 169 2,33% 364 5,02%

de 45 a 49 a. 193 2,66% 191 2,63% 384 5,30%

de 50 a 54 a. 173 2,39% 179 2,47% 352 4,85%

de 55 a 59 a. 157 2,16% 180 2,48% 337 4,65%

de 60 a 64 a. 190 2,62% 185 2,55% 375 5,17%

de 65 a 69 a. 142 1,96% 180 2,48% 322 4,44%

de 70 a 74 a. 127 1,75% 175 2,41% 302 4,16%

de 75 a 79 a. 81 1,12% 142 1,96% 223 3,08%

de 80 a 84 a. 47 0,65% 98 1,35% 145 2,00%

de 85 a 89 a. 20 0,28% 60 0,83% 80 1,10%

de 90 anys i més 4 0,06% 11 0,15% 15 0,21%

Total general 3.568 49,20% 3.684 50,80% 7.252 100,00%

Taula 26: Població de 2010 a Son Gotleu per grup d‟edat i sexe

Sexe / Homes Dones Total general

Grups d'Edat Nre. % Nre. % Nre. %

de 0 a 15 a. 1.030 10,26% 929 9,26% 1.959 19,52%

de 16 a 40 a. 2.809 27,99% 1.971 19,64% 4.780 47,62%

de 41 a 64 a. 1.310 13,05% 983 9,79% 2.293 22,85%

65 anys i més 396 3,95% 609 6,07% 1.005 10,01%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%


208


Distribució de la població de Palma per intervals d'edat



de 0 a 4 a. 10.957 2,57% 10.465 2,45% 21.422 5,02%

de 5 a 9 a. 10.441 2,45% 10.192 2,39% 20.633 4,84%

de 10 a 14 a. 9.756 2,29% 9.297 2,18% 19.053 4,47%

de 15 a 19 a. 10.661 2,50% 10.180 2,39% 20.841 4,89%

de 20 a 24 a. 13.423 3,15% 13.461 3,16% 26.884 6,30%

de 25 a 29 a. 18.948 4,44% 18.827 4,41% 37.775 8,86%

de 30 a 34 a. 23.214 5,44% 21.281 4,99% 44.495 10,43%

de 35 a 39 a. 21.767 5,10% 19.584 4,59% 41.351 9,69%

de 40 a 44 a. 18.263 4,28% 16.870 3,96% 35.133 8,24%

de 45 a 49 a. 15.510 3,64% 15.396 3,61% 30.906 7,25%

de 50 a 54 a. 12.849 3,01% 13.660 3,20% 26.509 6,22%

de 55 a 59 a. 11.162 2,62% 12.015 2,82% 23.177 5,43%

de 60 a 64 a. 10.001 2,34% 10.845 2,54% 20.846 4,89%

de 65 a 69 a. 7.800 1,83% 8.677 2,03% 16.477 3,86%

de 70 a 74 a. 5.526 1,30% 7.022 1,65% 12.548 2,94%

de 75 a 79 a. 4.890 1,15% 6.905 1,62% 11.795 2,77%

de 80 a 84 a. 3.111 0,73% 5.628 1,32% 8.739 2,05%

de 85 a 89 a. 1.666 0,39% 3.702 0,87% 5.368 1,26%

de 90 anys i més 635 0,15% 1.939 0,45% 2.574 0,60%

Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%


209


Distribució de la població de 1997 de Palma per intervals d’edat


Intervals d’edat


de 0 a 4 a. 7.755 2,42% 7.335 2,29% 15.090 4,70%

de 5 a 9 a. 8.870 2,77% 8.213 2,56% 17.083 5,33%

de 10 a 14 a. 9.784 3,05% 9.198 2,87% 18.982 5,92%

de 15 a 19 a. 11.713 3,65% 11.356 3,54% 23.069 7,19%

de 20 a 24 a. 14.016 4,37% 13.358 4,16% 27.374 8,53%

de 25 a 29 a. 14.056 4,38% 13.897 4,33% 27.953 8,71%

de 30 a 34 a. 13.359 4,16% 13.433 4,19% 26.792 8,35%

de 35 a 39 a. 11.915 3,71% 12.550 3,91% 24.465 7,63%

de 40 a 44 a. 11.055 3,45% 11.602 3,62% 22.657 7,06%

de 45 a 49 a. 10.596 3,30% 10.949 3,41% 21.545 6,72%

de 50 a 54 a. 9.807 3,06% 9.867 3,08% 19.674 6,13%

de 55 a 59 a. 7.246 2,26% 7.480 2,33% 14.726 4,59%

de 60 a 64 a. 7.043 2,20% 7.848 2,45% 14.891 4,64%

de 65 a 69 a. 6.254 1,95% 7.624 2,38% 13.878 4,33%

de 70 a 74 a. 5.006 1,56% 7.107 2,22% 12.113 3,78%

de 75 a 79 a. 3.655 1,14% 6.055 1,89% 9.710 3,03%

de 80 a 84 a. 2.129 0,66% 4.040 1,26% 6.169 1,92%

de 85 a 89 a. 1.000 0,31% 2.272 0,71% 3.272 1,02%

de 90 anys i més 298 0,09% 1.008 0,31% 1.306 0,41%

Total general 155.557 48,50% 165.192 51,50% 320.749 100,00%


210

Taula 29: Població el 2010 a Son Gotleu per intervals d‟edat, sexe i zones

2010 Zona central Zona perifèrica

Intervals d’edat

Homes Dones Homes Dones

de 0 a 4 a. 283 283 132 97

de 5 a 9 a. 217 167 102 99

de 10 a 14 a. 152 155 105 86

de 15 a 19 a. 184 136 106 116

de 20 a 24 a. 239 212 109 127

de 25 a 29 a. 435 329 155 163

de 30 a 34 a. 590 332 219 171

de 35 a 39 a. 477 196 220 162

de 40 a 44 a. 342 187 147 127

de 45 a 49 a. 238 135 135 104

de 50 a 54 a. 145 114 99 85

de 55 a 59 a. 89 91 80 68

de 60 a 64 a. 81 77 68 64

de 65 a 69 a. 76 88 38 55

de 70 a 74 a. 70 93 37 49

de 75 a 79 a. 61 94 32 37

de 80 a 84 a. 28 69 16 33

de 85 a 89 a. 16 42 11 21

de 90 anys i més 5 21 6 7

Total general 3.728 2.821 1.817 1.671


211

POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT

Taula 30: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement

Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general

Lloc de naixement Nre. % Nre. % Nre. %

Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%

Estranger 2.666 26,56% 1.599 15,93% 4.265 42,49%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

Taula 31: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement

Palma 2010 Homes Dones Total general


Espanya 155.432 36,44% 161.642 37,90% 317.074 74,34%

Estranger 55.148 12,93% 54.304 12,73% 109.452 25,66%

Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%

Taula 32: Població de 2010 a Son Gotleu per país de naixement i sexe

Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general


Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%

UE-27 141 1,40% 154 1,53% 295 2,94%

P. extracomunitaris 2.525 25,16% 1.445 14,40% 3.970 39,55%

- Resta d'Europa 29 0,29% 36 0,36% 65 0,65%

- Amèrica Llatina 475 4,73% 543 5,41% 1018 10,14%

- Àsia 134 1,34% 48 0,48% 182 1,81%

- Magrib 512 5,10% 272 2,71% 784 7,81%

- Resta d'Àfrica 1373 13,68% 545 5,43% 1918 19,11%

- Altres nacionalitats

2 0,02% 1 0,01% 3 0,03%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%


212

Taula 33: Població el 2010 a Palma per país de naixement i sexe

Palma 2010 Homes Dones

Total general

Lloc de naixement Nre. %

Espanya 155.432 161.642 317.074 74,34%

UE-27 15.310 16.587 31.897 7,48%

P.extracomunitaris 39.838 37.717 77.555 18,18%

- Resta d'Europa 1374 1883 3.257 0,76%

- Amèrica Llatina 24713 28350 53.063 12,44%

- Àsia 3750 2590 6.340 1,49%

- Àfrica 9575 4446 14.021 3,29%

- Altres nacionalitats 426 448 874 0,20%

Total general 210.580 215.946 426.526 100,00%

Taula 34: Principals països estrangers de naixement . Població 2010 de Son Gotleu

Països Homes Dones Total

Nigèria 698 366 1.064

Marroc 491 261 752

Equador 208 218 426

Senegal 224 36 260

Mali 162 27 189

Colòmbia 63 72 135

Ghana 91 15 106

Argentina 52 52 104

Bolívia 44 54 98

Bulgària 46 52 98

Xina 51 29 80

Gàmbia 65 6 71

Guinea Equatorial 16 50 66

Pakistan 59 5 64

Guinea 44 17 61

Romania 28 25 53

Perú 21 29 50

Veneçuela 17 25 42

Cuba 17 22 39

Ucraïna 21 17 38

Alemanya 12 24 36

Rep. Dominicana 8 26 34

Xile 19 15 34

Algèria 21 11 32


213

Taula 35: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat

Edat Espanya UE-27

Països extracomunitaris

Total

Rest

a

d'E

uro

pa

Am

èric

a

Lla

tina

Àsi

a

Magre

b

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l dels

païs

os e

xtr

a-

com

unitaris

de 0 a 15 a. 1.500 31 5 139 20 110 153 1 428 1.959

de 16 a 40 a. 1.849 173 33 583 127 495 1519 1 2.758 4.780

de 41 a 64 a. 1.466 82 25 274 35 168 242 1 745 2.293

de 65 anys i més 957 9 2 22 11 4 39 1.005

Total 5.772 295 65 1018 182 784 1918 3 3.970 10.037

Taula 36: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement i grups d'edat

Edat Espanya UE-27


Total

Rest

a

d'E

uro

pa

Am

èric

a

Lla

tina

Àsi

a

Àfri

ca

Altr

es

Tota

l dels

païs

os e

xtr

a-

com

unitaris

de 0 a 15 a. 55.235 1.974 444 5518 653 1035 122 7.772 64.981

de 16 a 40 a. 112.802 16.280 1709 30761 3652 9416 355 45.893 174.975

de 41 a 64 a. 97.428 10.723 948 14715 1835 3123 297 20.918 129.069

de 65 anys i més 51.609 2.920 156 2069 200 447 100 2.972 57.501

Total 317.074 31.897 3257 53063 6340 14021 874 77.555 426.526

Taula 37: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius

Edat Espanya UE-27


Total

Rest

a

d'E

uro

pa

Am

èric

a

Lla

tina

Àsi

a

Magre

b

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de

païs

os e

xtr

a-

com

unitaris

de 0 a 15 a. 76,57% 1,58% 0,26 7,10 1,02 5,62 7,81 0,05 21,85% 100,00%

de 16 a 40 a. 38,68% 3,62% 0,69 12,20 2,66 10,36 31,78 0,02 57,70% 100,00%

de 41 a 64 a. 63,93% 3,58% 1,09 11,95 1,53 7,33 10,55 0,04 32,49% 100,00%

de 65 anys i més 95,22% 0,90% 0,20 2,19 0,00 1,09 0,40 0,00 3,88% 100,00%

Total 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100,00%


214

Taula 38: Població de 2010 a Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius

Edat Espanya UE-27


Total

Rest

a d

'Euro

pa

Am

èric

a L

latin

a

Àsi

a

Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de p

aïs

os

extr

acom

unitaris

de 0 a 15 a. 85,00% 3,04% 0,68 8,49 1,00 1,59 0,19 11,96% 100,00%

de 16 a 40 a. 64,47% 9,30% 0,98 17,58 2,09 5,38 0,20 26,23% 100,00%

de 41 a 64 a. 75,49% 8,31% 0,73 11,40 1,42 2,42 0,23 16,21% 100,00%

de 65 anys i més 89,75% 5,08% 0,27 3,60 0,35 0,78 0,17 5,17% 100,00%

Total 74,34% 7,48% 0,76 12,44 1,49 3,29 0,20 18,18% 100,00%

Taula 39: Població de 2010 a Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d‟edat

Edat Espanya UE-27


Total

Rest

a d

'Euro

pa

Am

èric

a L

latin

a

Àsi

a

Magrib

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de p

aïs

os

extr

acom

unitaris

de 0 a 4 a. 702 10 1 10 1 24 46 1 83 795

de 5 a 9 a. 462 10 1 25 8 29 50 113 585

de 10 a 14 a. 286 11 3 88 9 51 50 201 498

de 15 a 19 a. 307 14 1 93 11 61 55 221 542

de 20 a 24 a. 349 29 5 98 14 75 117 309 687

de 25 a 29 a. 378 41 14 131 24 110 384 663 1.082

de 30 a 34 a. 414 41 7 132 36 134 547 1 857 1.312

de 35 a 39 a. 392 41 5 124 33 96 364 622 1.055

de 40 a 44 a. 363 35 9 99 30 78 189 405 803

de 45 a 49 a. 346 19 8 89 12 64 73 1 247 612

de 50 a 54 a. 303 17 4 56 3 33 27 123 443

de 55 a 59 a. 258 10 4 33 15 8 60 328

de 60 a 64 a. 255 8 1 18 1 3 4 27 290

de 65 a 69 a. 241 2 2 6 4 2 14 257

de 70 a 74 a. 238 2 4 4 1 9 249

de 75 a 79 a. 215 4 3 1 1 5 224

de 80 a 84 a. 139 7 7 146

de 85 a 89 a. 88 1 1 1 90

de 90 anys i més 36 2 1 3 39

Total general 5.772 295 65 1.018 182 784 1.918 3 3.970 10.037


215

Taula 40: Població de 2010 a Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts

Zona Espanya UE-27


Total

Rest

a d

'Euro

pa

Am

èric

a L

latin

a

Àsi

a

Magrib

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de p

aïs

os

extr

acom

unitaris

Central 3.363 165 47 610 137 652 1573 2 3.021 6.549

Perifèrica 2.409 130 18 408 45 132 345 1 949 3.488

Total general 5.772 295 65 1018 182 784 1918 3 3.970 10.037

Taula 41: Població de 2010 a Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius

Zona Espanya UE-27


Total

Rest

a d

'Euro

pa

Am

èric

a L

latin

a

Àsi

a

Magrib

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de p

aïs

os

extr

acom

unitaris

Central 51,35% 2,52% 0,72 9,31 2,09 9,96 24,02 0,03 46,13% 100%

Perifèrica 69,07% 3,73% 0,52 11,70 1,29 3,78 9,89 0,03 27,21% 100%

Total general 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100%


216

Taula 42: Població de 2010 a Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d‟edat

Edats / 0 a 15 anys 16 a 40 anys 41 a 64 anys 65 anys i més Total

Lloc de naixement

Z.

Centr

al

Z. P

erifè

rica

Z.

Centr

al

Z. P

erifè

rica

Z.

Centr

al

Z. P

erifè

rica

Z.

Centr

al

Z. P

erifè

rica

Z.

Centr

al

Z. P

erifè

rica

Espanya 978 522 981 868 771 695 633 324 3.363 2.409

UE-27 14 17 95 78 51 31 5 4 165 130

P. extracomunitaris

313 115 2.145 613 538 207 25 14 3.021 949

- Resta d'Europa 3 2 24 9 18 7 2 47 18

- Amèrica Llatina 79 60 340 243 180 94 11 11 610 408

- Àsia 17 3 94 33 26 9 137 45

- Magreb 91 19 415 80 136 32 10 1 652 132

- Resta d'Àfrica 122 31 1272 247 177 65 2 2 1573 345

- Altres nacionalit. 1 1 1 2 1

Total general 1.305 654 3.221 1.559 1.360 933 663 342 6.549 3.488


217

NIVELL FORMATIU

Taula 43: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu i Palma

Població major de 15 a. Son Gotleu Palma

Nivell d'estudis Nre. d‟ % Nre. D‟ %

Analfabet/ta 425 5,26% 14.439 3,99%

Sense estudis 2.396 29,66% 63.299 17,51%

Primària o equiv. 2.002 24,78% 54.693 15,13%

Graduat escolar o equiv. 2.400 29,71% 110.047 30,44%

BUP o equiv. 416 5,15% 48.984 13,55%

Formació professional 268 3,32% 23.073 6,38%

Títol de grau mitjà 97 1,20% 20.926 5,79%

Títol de grau superior 74 0,92% 26.084 7,21%

Total general 8.078 100,00% 361.545 100,00%

Taula 44: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu per sexe

Població major de 15 a. Homes Dones Total general

Nivell d'estudis Nre. % Nre. % Nre. %

Analfabet/ta 188 2,33% 237 2,93% 425 5,26%

Sense estudis 1.318 16,32% 1.078 13,34% 2.396 29,66%

Primària o equiv. 1.196 14,81% 806 9,98% 2.002 24,78%

Graduat escolar o equiv. 1.379 17,07% 1.021 12,64% 2.400 29,71%

BUP o equiv. 205 2,54% 211 2,61% 416 5,15%

Formació professional 140 1,73% 128 1,58% 268 3,32%

Títol de grau mitjà 47 0,58% 50 0,62% 97 1,20%

Títol de grau superior 42 0,52% 32 0,40% 74 0,92%

Total general 4.515 55,89% 3.563 44,11% 8.078 100,00%


218

Taula 45: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Palma per sexe

Població major de 15 a. Homes Dones Total general


Analfabet/ta 6.694 1,85% 7.745 2,14% 14.439 3,99%

Sense estudis 30.030 8,31% 33.269 9,20% 63.299 17,51%

Primària o equiv. 26.393 7,30% 28.300 7,83% 54.693 15,13%

Graduat escolar o equiv. 56.148 15,53% 53.899 14,91% 110.047 30,44%

BUP o equiv. 24.597 6,80% 24.387 6,75% 48.984 13,55%

Formació professional 11.322 3,13% 11.751 3,25% 23.073 6,38%

Títol de grau mitjà 8.662 2,40% 12.264 3,39% 20.926 5,79%

Títol de grau superior 13.565 3,75% 12.519 3,46% 26.084 7,21%

Total general 177.411 49,07% 184.134 50,93% 361.545 100,00%

Taula 46: Nivell formatiu de la població el 2010 a Son Gotleu dels >15 anys per lloc de naixement

Lloc naixement majors 15 a

Espanya

UE-27

Països extracomunitaris Total

Nivell d’estudis

Rest

a d

'Euro

pa

Am

èric

a L

latin

a

Àsi

a

Magre

b

Rest

a d

'Àfri

ca

Altr

es

Tota

l de p

aïs

os

extr

acom

unitaris

Nre. %

Analfabet/ta 323 7 24 2 32 37 95 425 5,26%

Sense estudis 1.457 25 2 89 30 215 577 1 914 2.396 29,66%

Primària o equiv. 1.001 44 8 132 52 182 583 957 2.002 24,78%

Graduat esc. o equiv. 1.118 124 34 395 70 202 457 1.158 2.400 29,71%

BUP o equiv. 127 38 5 155 6 29 56 251 416 5,15%

Formació professio. 190 14 6 30 5 23 64 268 3,32%

Títol de grau mitjà 37 7 3 22 2 5 20 1 53 97 1,20%

Títol de grau superior 19 5 2 32 4 12 50 74 0,92%

Total general 4.272 264 60 879 162 674 1765 2 3.542 8.078 100%


219

Taula 47: Evolució del nivell formatiu de la població major de 15 anys de Son Gotleu 2006 /2010

Població major de 15 a. /

2006 2007 2008 2009 20010

Nivell d'estudis Nre. d’ %

Nre. d’ %

Nre. d’ %

Nre. d’ %

Nre. d’ %

Analfabet/ta 200 2,75 238 3,24 305 3,94 372 4,63 425 5,26

Sense estudis 2.340 32,21 2.384 32,41 2.417 31,24 2.487 30,96 2.396 29,66

Primària o equiv. 1.710 23,54 1.761 23,94 1.883 24,34 1.933 24,06 2.002 24,78

Graduat esc. o equiv. 2.197 30,24 2.171 29,52 2.287 29,56 2.376 29,58 2.400 29,71

BUP o equiv. 401 5,52 271 3,68 428 5,53 429 5,34 416 5,15

Formació professional 284 3,91 391 5,32 266 3,44 271 3,37 268 3,32

Títol de grau mitjà 74 1,02 71 0,97 79 1,02 91 1,13 97 1,20

Títol de grau superior 59 0,81 68 0,92 71 0,92 74 0,92 74 0,92

Total general 7.265 100 7.355 100 7.736 100 8.033 100 8.078 100

Taula 48: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu per zones

Població major de 15 a Zona Central Zona Perifèrica Total general


Analfabet/ta 254 4,84% 171 6,03% 425 5,26%

Sense estudis 1.682 32,07% 714 25,19% 2.396 29,66%

Primària o equiv. 1.377 26,26% 625 22,05% 2.002 24,78%

Graduat escol. o equiv. 1.485 28,32% 915 32,29% 2.400 29,71%

BUP o equiv. 238 4,54% 178 6,28% 416 5,15%

Formació professional 117 2,23% 151 5,33% 268 3,32%

Títol de grau mitjà 55 1,05% 42 1,48% 97 1,20%

Títol de grau superior 36 0,69% 38 1,34% 74 0,92%

Total general 5.244 100,00% 2.834 100,00% 8.078 100,00%


220

Taula 49: Nivell formatiu de la població major de 15 anys el 2010 de Son Gotleu per zones i sexe

Població major de 15 a. Zona Central Zona Perifèrica Total general

Nivell d'estudis Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Analfabet/ta 115 139 73 98 188 237

Sense estudis 955 727 363 351 1.318 1.078

Primària o equiv. 848 529 348 277 1.196 806

Graduat escolar o equiv. 893 592 486 429 1.379 1.021

BUP o equiv. 129 109 76 102 205 211

Formació pofessional 68 49 72 79 140 128

Títol de grau mitjà 25 30 22 20 47 50

Títol de grau superior 18 18 24 14 42 32

Total general 3.051 2.193 1.464 1.370 4.515 3.563


221

LLARS

Taula 50: Composició de les llars 2010 de Son Gotleu i Palma

Son Gotleu Palma

Nombre de persones a la llar

Nre. % Nre. %

1 persona 937 28,72% 104.757 33,21%

2 persones 643 19,71% 77.291 24,50%

3 persones 546 16,74% 56.778 18,00%

4 persones 479 14,68% 45.310 14,36%

5 persones 271 8,31% 17.323 5,49%

6 persones 166 5,09% 7.074 2,24%

7 o més persones 220 6,74% 6.929 2,20%

Total general 3.262 100,00% 315.462 100,00%

Taula 51: Composició de les llars de 2010 a Son Gotleu per zones

Son Gotleu

Nombre de persones a la llar

Zona Central Zona Perifèrica Total


1 persona 641 30,67% 296 25,26% 937 28,72%

2 persones 398 19,04% 245 20,90% 643 19,71%

3 persones 313 14,98% 233 19,88% 546 16,74%

4 persones 260 12,44% 219 18,69% 479 14,68%

5 persones 187 8,95% 84 7,17% 271 8,31%

6 persones 127 6,08% 39 3,33% 166 5,09%

7 o més persones 164 7,85% 56 4,78% 220 6,74%

Total general 2.090 100,00% 1.172 100,00% 3.262 100,00%


222

Taula 52: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de menors de 16 anys

Llars amb presència de

<16 anys Nre.

Percentatge respecte de llars

amb menors

Percentatge respecte del total de llars de Son

Gotleu

1 menor 580 51,15% 17,78%

2 menors 364 32,10% 11,16%

3 menors 131 11,55% 4,02%

4 menors 38 3,35% 1,16%

5 menors 20 1,76% 0,61%

6 menors 1 0,09% 0,03%

Total general 1.134 100,00% 34,76%

Taula 53: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de <16 anys per zones

Son Gotleu

Llars amb presència de

<16 anys

Zona Central

Zona Perifèrica

Total

1 menor 351 229 580

2 menors 227 137 364

3 menors 95 36 131

4 menors 31 7 38

5 menors 17 3 20

6 menors 1 1

Total general 722 412 1.134


223

Taula 54: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de <16 anys per zones (valors relatius)

Llars amb presència

de <16 anys per

zones

Zones barri Son Gotleu

Zona Central Zona Perifèrica

Total de

llars

% respecte de llars

amb menors

% respecte de llars al barri

Nre. de

llars

% respecte de llars

amb menors

% respecte de llars Zona

Nre. de

llars

% respecte de llars

amb menors

% respecte de llars Zona

1 menor 351 48,61% 16,79% 229 55,58% 19,54% 580 51,15% 17,78%

2 menors 227 31,44% 10,86% 137 33,25% 11,69% 364 32,10% 11,16%

3 menors 95 13,16% 4,55% 36 8,74% 3,07% 131 11,55% 4,02%

4 menors 31 4,29% 1,48% 7 1,70% 0,60% 38 3,35% 1,16%

5 menors 17 2,35% 0,81% 3 0,73% 0,26% 20 1,76% 0,61%

6 menors 1 0,14% 0,05% 0,00% 0,00% 1 0,09% 0,03%

Total 722 100,% 34,55% 412 100,% 35,15% 1.134 100,% 34,76%

Taula 55: Llars de Son Gotleu el 2010 amb presència de majors de 65 anys per zones

Llars amb presència

de persones = > 65 a.

Zones barri Son Gotleu

Zona Central Zona Perifèrica

Total de

llars

% respecte de llars amb >65

a.

% respecte de llars

barri

Nre. de

llars

% respecte de llars amb >65

a.

% respec

tede llars Zona

Nre. de

llars

% respecte llars amb

>65 a.

% respecte

llars Zona

1 persona 379 73,59 18,13 161 64,14 13,74 540 70,50 16,55

2 persones 131 25,44 6,27 89 35,46 7,59 220 28,72 6,74

3 persones 3 0,58 0,14 1 0,40 0,09 4 0,52 0,12

4 persones

5 persones 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03

6 o més 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03

Total 515 100,00 24,64 251 100,00 21,42 766 100,00 23,48


224

Taula 56: Llars unipersonals de persones majors de 65 anys per sexe

Persones soles a la llar =>65 anys per sexe Nre. Percentatge

Homes sols 175 32,41%

Dones soles 365 67,59%

Total general 540 100,00%

Diagnostic Comunitari Barri de Son Gotleu (Carlos Vecina)

Education

Transcript of Diagnostic Comunitari Barri de Son Gotleu (Carlos Vecina)