DIAGNÒSTIC DE LES FORMES DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE...
90
Fundació URV DIAGNÒSTIC DE LES FORMES DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA Director: Dr. Jaume Gené Investigadors principals: Sr. Xavier Borràs Sr. Xavier Camara Sr. Isabel Vidal Dra. Matilde Villarroya
Transcript of DIAGNÒSTIC DE LES FORMES DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE...
Fundació URV
DIAGNÒSTIC DE LES FORMES DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES COLLES
CASTELLERES DE CATALUNYA
Director: Dr. Jaume Gené
Investigadors principals: Sr. Xavier Borràs
Sr. Xavier Camara Sr. Isabel Vidal
Dra. Matilde Villarroya
1
Voldríem expressar el nostre agraïment a les següents colles castelleres per la seva participació
en l’estudi: Al∙lots de Llevant, Bordegassos de Vilanova, Capgrossos de Mataró, Castellers de
Badalona, Castellers de Barcelona, Castellers de Berga, Castellers de Cerdanyola, Castellers de
Cornellà, Castellers de la Sagrada Família, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de les
Roquetes, Castellers de Mollet, Castellers de Rubí, Castellers de Sabadell, Castellers de Sant
Cugat, Castellers de Sant Feliu de Llobregat, Castellers de Sants, Castellers de Solsona,
Castellers de Vilafranca, Castellers del Riberal, Castellers d'Esparreguera, Castellers
d'Esplugues, Castellers Sant Pere i Sant Pau, Colla Castellera de Figueres, Colla Castellera Jove
de Barcelona, Colla Ganàpies de la UAB, Colla Jove de Castellers de Sitges, Colla Jove de
l'Hospitalet, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels
Xiquets de Valls, Margeners de Guissona, Marrecs de Salt, Matossers de Molins de Rei,
Minyons de l’Arboç, Nens del Vendrell, Passerells del TCM, Pataquers de la URV, Sagals
d'Osona, Salats de Súria, Torraires de Montblanc, Xerrics d'Olot, Xicots de Vilafranca, Xics de
Granollers, Xiquets d’Alcover, Xiquets de Reus, Xiquets de Tarragona.
També volem manifestar el nostre agraïment a Repsol i a la Coordinadora de Colles Castelleres
de Catalunya sense la seva col∙laboració aquest estudi no s’hauria pogut realitzar.
2
Contingut
1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................... 4
2. METODOLOGIA .................................................................................................................. 6
3. MARKETING ..................................................................................................................... 10
ACTUACIONS ....................................................................................................................... 10
QUOTES ............................................................................................................................... 14
SUBVENCIONS ..................................................................................................................... 15
PATROCINADORS................................................................................................................. 16
MARXANDATGE ................................................................................................................... 19
INTERNET ............................................................................................................................. 21
4. FINANCES ......................................................................................................................... 23
PRESSUPOSTOS ................................................................................................................... 23
DESPESES ............................................................................................................................. 26
INGRESSOS .......................................................................................................................... 32
TRESORERIA ......................................................................................................................... 37
INVENTARI ........................................................................................................................... 38
5. RECURSOS HUMANS ....................................................................................................... 40
GESTIÓ ESTRATÈGICA DE RECURSOS HUMANS .................................................................. 40
POLÍTIQUES DE RECURSOS HUMANS .................................................................................. 41
PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES COLLES .................................................................. 41
EL PROCÉS DE DOTACIÓ DE RECURSOS HUMANS DE LES COLLES ...................................... 43
LA FORMACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT EN LES COLLES CASTELLERES ............................. 48
6. OBLIGACIONS ADMINISTRATIVES, COMPTABLES I FISCALS ............................................ 52
CONCEPTE D’ENTITATS SENSE AFANY DE LUCRE. ............................................................... 52
CONCEPTE D’ENTITATS D’INTERÈS GENERAL I UTILITAT PÚBLICA. ..................................... 53
TIPOLOGIA D’ACTIVITATS QUE REALITZEN LES COLLES CASTELLERES. ............................... 55
OBLIGACIONS COMPTABLES I REGISTRALS DE LES COLLES CASTELLERES. ......................... 56
OBLIGACIONS DOCUMENTALS. ........................................................................................... 60
RÈGIM FISCAL DE LES ASSOCIACIONS. ................................................................................ 62
FISCALITAT EN EL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS. ...................................................... 63
3
L’EXTERNALITZACIÓ DELS SERVEIS COMPTABLES I FISCALS I LA IDENTITAT DIGITAL . ....... 70
7. COORDINADORA ............................................................................................................. 72
8. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 74
MARKETING ......................................................................................................................... 74
FINANCES............................................................................................................................. 75
RECURSOS HUMANS ........................................................................................................... 77
ADMINISTRACIÓ .................................................................................................................. 78
ANNEXES ................................................................................................................................. 80
Annex 1. GUIÓ ENTREVISTA RESPONSABLE COLLA CASTELLERA. ....................................... 81
Annex 2. QÜESTIONARI COLLES CASTELLERES .................................................................... 85
4
1. INTRODUCCIÓ
Els castells són una de les tradicions amb més arrels de Catalunya. El novembre de 2010 varen
ser reconeguts com patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, tot i ser important,
aquest reconeixement no era necessari per comprovar el fort impacte cultural que les
exhibicions castelleres tenen a Catalunya. Es té constància de l’existència dels castells des de fa
més de 200 anys, fins i tot se’n troben referències des del segle XVIII.
El fenomen del concurs que bianualment es realitza a Tarragona, que arrossega desenes de
milers de persones, és una prova fefaent del seu pes específic en la societat. Els castells, a més,
són una eina de socialització important en les ciutats i viles on hi ha colla castellera. Es pot
afirmar que la seva dimensió social es única i només superada pels grans esports de masses.
Els castells també són un element lúdic que no pot faltar en celebracions populars arreu del
Principat, es fa difícil imaginar un element folklòric més viu que el fenomen casteller, tal com
es pot comprovar en les diferents diades que es realitzen i en el fet que les colles cada cop
acullen més gent interessada pels castells.
El propi fenomen casteller fa que els esforços que es fan des de la colla vagin encaminats cap a
la realització de castells, mentre que la gestió i organització de l’associació queda en un segon
terme. Aquesta tasca, poc lluïda i sense la qual no es podrien fer els castells, queda en mans
d’un equip directiu que, a més, ha de fer front a un entorn cada cop més complex. Com ens
afirmava un president, ell volia començar la temporada i acabar‐la amb zero euros i pel mig
haver fet moltes fotos de castells. Queda palès que la finalitat de la colla es bastir castells, però
aquest objectiu s’assolirà millor si la colla es gestiona de forma més acurada i amb més
recursos, és per això que cal aprofitar les tècniques de marketing, finances, recursos humans,
etc. que han de ser necessàriament adaptades al tarannà de les organitzacions sense ànim de
lucre que són les colles castelleres. En aquesta línia un president creia que “quan menys
empresària sigui la colla millor”.
S’ha de tenir sempre present que el món casteller ve caracteritzat pels seus valors fonamentals
que venen recollits en el document “Valors socials del fet casteller” aprovat per l’Assemblea
general de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) que se celebrà el 24 de
març de 2012, ens agradaria destacar dos d’aquests valors que marquen molt la diferencia
entre una colla castellera i una empresa amb afany de lucre, el primer és “garantir
l’amateurisme del casteller” de manera que cap casteller rebi retribució per part de la colla pel
fet de fer castells i el segon valor a destacar fora “assegurar el manteniment de les colles amb
una gestió responsable i sostenible; cercant fórmules de finançament que no ofereixin una
imatge mercantil de les colles, que no desvirtuïn el caràcter simbòlic del fet casteller”.
El present estudi, seguint els principis i valors exposats, s’ha dividit en quatre grans àrees per
intentar valorar aquests aspectes que poden donar perspectives que ajudin a millorar la gestió:
Marketing, aquesta àrea es va centrar en analitzar les fonts d’ingressos de les colles.
5
Finances, tractant tan les fonts de finançament com les principal despeses que tenen
les colles, així com aspectes com la tresoreria i l’inventari.
Recursos Humans, on es valoren les polítiques d’incorporació i motivació de castellers,
a més d’un aspecte fonamental com és la formació.
Obligacions administratives, aquest apartat es fa càrrec de la forma jurídica i de les
obligacions comptables i registrals, tot fent un especial esment de les obligacions
fiscals.
En la lectura de l’estudi cal tenir en compte la enorme heterogeneïtat que tenen les colles
castelleres, que de vegades una mitjana no representa bé el que s’està estudiant, llavors quan
ha sigut adient s’ha distingit entre diferents grups de colles atenent a la classificació que fa la
CCCC, creiem que es una bona manera d’agrupar les colles que determina grups amb uns
objectius diferents i, alhora, graus de complexitat diversos.
En l’estudi es dedica un petit apartat a la Coordinadora. En aquest punt creiem que la
coordinadora serà allò que les colles castelleres vulguin que sigui, camp per córrer en té
moltíssim i amb les respostes de les colles es detecten les principals inquietuds.
Per acabar només dir que s’han considerat totes les colles que fan castells, des de les noves
que s’han creat enguany o l’any passat, passant per les universitàries fins les que tenen molta
tradició i fan castells de gamma extra. Sempre hem cregut que totes fan castells i totes
pertanyen al món casteller.
6
2. METODOLOGIA
Per assolir els objectius plantejats en l’estudi en primer lloc es va buscar informació secundària
mitjançant la consulta de la bibliografia existent que, tret de l’estudi de Botella i Navalpotro
“Les colles castelleres: unes organitzacion singulars" (1998), és escassa i poc pertinent . En
segon lloc es va plantejar la cerca d’informació primària específica per aquesta recerca. La
recollida d’aquesta informació primària va tenir una doble fase: una primera de caràcter
qualitativa i una segona fase quantitativa.
FASE QUALITATIVA
Es va procedir a realitzar entrevistes en profunditat a 9 presidents de colles castelleres per
captar els temes que més podien preocupar respecte als aspectes relatius a la de gestió de la
colla.
L’entrevista en profunditat és una tècnica de investigació en què l'entrevistador interactua
amb un individu i l'encoratja perquè expressi amb tota llibertat les seves idees sobre el tema
en estudi. Són entrevistes semiestructurades amb uns temes a cobrir, per tant, prèviament i
tenint en compte la bibliografia consultada es va elaborar un guió (annex 1) sobre el que
tindria que girar la conversa amb el president.
Les condicions per a que resulti profitosa són:
‐Consecució d'un ambient relaxat i agradable.
‐Capacitat de l'entrevistador d'aclarir i elaborar reaccions interessants sense influir en
l'entrevistat.
‐Reorientar l'entrevista als temes planificats quan el diàleg sigui infructuós.
‐És interessant poder gravar la conversa per a la seva anàlisi posterior.
Els seus principal punts febles són:
‐Temps, l’entrevista pot durar una hora o més.
‐Possible influència de l'entrevistador.
Les 9 colles que amablement varen col∙laborar en l’estudi representaven les diferents
categories en què la Coordinadora classifica a les colles castelleres. Així es varen entrevistar 3
colles del grup de 9, 2 del grup de 8, 3 del grup de 7 i 1 del grup de 6.
Les converses varen ser registrades per la seva anàlisi posterior. Un cop analitzades es van
esborrar els arxius. Els resultats principals de les entrevistes va ser l’elaboració de les
preguntes del qüestionari i l’ajut a la interpretació dels resultats de la fase quantitativa.
El treball de camp de la fase qualitativa es va realitzar des del 7 fins el 22 de maig de 2012.
7
FASE QUANTITATIVA
Un dels outputs de la fase qualitativa va ser l’elaboració d’un qüestionari (annex 2) amb unes
preguntes que es varen creure rellevants per estudiar la gestió de les colles castelleres, moltes
d’aquestes preguntes ja s’havien plantejat des d’un principi, però va ser bo comprovar que
també eren temes que preocupaven a les colles entrevistades. També en algun cas va ser tanta
la unanimitat en la fase qualitativa que es va creure que ja no era necessari preguntar‐ho a la
fase quantitativa.
Aquest qüestionari va ser depurat amb l’ajut de la Coordinadora i es va passar a fer el treball
de camp, aquest es va realitzar des del 27 de juny fins el 19 de setembre de 2012. Per recollir
les respostes es va descartar l’ús d’entrevistadors i es va optar per l’autoadministració dels
questionaris. Els mètodes emprats per sol∙licitar la col∙laboració de les colles en l’estudi varen
ser:
Correu postal: es va fer un sobre que contenia l’enquesta, una carta de la
Coordinadora demanant la seva col∙laboració, una carta del director de l’estudi on es
garantia l’anonimat i un sobre resposta franquejat. Per aquest mètode es varen
aconseguir 6 respostes.
Correu electrònic, es varen enviar missatges a totes les colles que no havien contestat
demanant la seva col∙laboració i s’adjuntaven l’escrit de la coordinadora i el
qüestionari, alhora que s’indicava una adreça d’internet on es podia trobar el
qüestionari en format electrònic per ser contestat online. Van haver‐hi 3 colles que
varen contestar el qüestionari i el retornaren escanejat per email. Tal com hem dit es
va fer una versió online del qüestionari i es va convidar a les colles a que el
contestessin per aquest mètode, aquest va ser el mètode utilitzat per 33 colles
Finalment es va fer 1 enquesta personal.
El total de colles que varen respondre va ser de 43 i ens dóna la representativitat que es
mostra en la següent fitxa:
Població a estudiar 65
Mostra 43
Probabilitat (p=q=0.5) cas més desfavorable possible
95% (z=1,96)
Error absolut 9%
Amb uns valors que es poden considerar suficients atenent als objectius de l’estudi.
La distribució dels qüestionaris obtinguts entre les categories de les colles segons la
Coordinadora es mostra en el següent gràfic:
Es po
més n
conte
Respe
habit
moltí
un m
assol
caste
assajo
El nu
dels a
colla
come
Respe
següe
presè
Catal
esme
ot apreciar la
nombrós de
estat més, tr
ecte al nomb
tuals als assa
íssim d’una c
àxim de 250
its (mesurat
ellers habitua
os i a les act
G
M
mero de cas
assajos, arrib
a un altra, a
entaris fets a
G
M
ecte a la dist
ent que la m
ència en la m
unya són po
entades.
major presè
colles. Per a
et de la colle
bre de castel
ajos i va sorti
colla a una a
0 castellers. A
per la classif
als als assajo
uacions, més
Grup
itjana
tellers en gra
bant fins els
ixí les respos
a la taula ant
Grup
itjana 1
tribució de la
ajoria pertan
mostra de col
oques degut a
ència de colle
ltra part, les
es università
llers de cada
r una mitjan
ltra, així la de
A la taula es
ficació de la
s, tot i que la
s alts són els
6 7
55,00 79,
ans diades a
179 casteller
stes oscil∙len
erior són pe
6 7
103,00 138
a mostra per
nyen a la pro
les tan de la
a que també
es de 7, però
s colles de 8 i
ries que han
a colla, es va
na de de 88 c
esviació està
pot apreciar
Coordinado
a lectura cor
s castells que
7 8
,74 103,33
ugmenta esp
rs de mitjana
n entre 45 i 9
rfectament a
7 8
8,42 198,33
r zones geog
ovíncia de Ba
resta de Cat
é són poques
ò també es c
i 9 són les qu
n contestat to
preguntar p
castellers per
àndard era d
r que quan m
ra) augment
rrecte potser
e es fan.
9
3 204,00
pectacularm
a, també am
900, sent el s
aplicables a a
9
3 530,00
ràfiques es p
arcelona, seg
talunya com
s les colles fo
orrespon a q
ue, en propo
otes menys u
el número d
rò aquest no
e 52, amb un
més alts són e
ta la mitjana
r és que quan
università
25,00
ent, pràctica
b una gran d
egon més alt
aquesta.
università
65,00
pot apreciar e
guit de Tarrag
de les que e
ora de les do
que es el gru
orció, han
una.
e castellers
ombre variav
n mínim de 2
els castells
del número
n més gent v
ària
0
ament dobla
desviació d’u
t 650. Els
ària
0
en el gràfic
gona. La
estan fora de
s províncies
8
p
a
20 i
de
va als
al
una
e
En aq
Valls,
català
quest punt es
, a partir de l
à i ara matei
s oportú fer
la dècada de
x el gruix de
la reflexió de
els 80 s’ha an
colles i cast
e que si bé e
nat estenent
ellers es trob
els castells va
de forma pr
ba a la provín
aren començ
rogressiva pe
ncia de Barce
çar a la ciutat
er tot el terri
elona.
9
t de
itori
10
3. MARKETING
En l’apartat de marketing ens vàrem centrar en analitzar les principals fonts de recursos que té
la colla. Primer ens interessa conèixer‐les per poder veure quina o quines es poden treballar
millor ja sigui per augmentar els ingressos o per reduir les despeses. En qualsevol cas una
inquietud general, en paraules d’un president, va ser que: “Interessa la diversificació
d’ingressos”.
En particular es varen estudiar:
- les actuacions, entenent que és l’activitat principal de la colla i una de les seves fonts
principals d’ingressos. En aquest àmbit es distingeixen les habituals en plaça de les que
es fan per motius econòmics.
- Les quotes que paguen els castellers.
- Les subvencions que s’obtenen de les diferents administracions públiques.
- Els patrocinadors de la colla, com es veurà aquest és un dels camps que presenta més
possibilitats d’actuació. De fet el mecenatge és molts cops imprescindible per a que
moltes activitats d’interès cultural puguin funcionar.
- El marxandatge. La venda a tercers dels productes comercialitzats amb els colors i
emblema de la colla poden ser una bona font d’ingressos, alhora que els membres i
simpatitzants de la colla poden tenir productes que els hi recorden els bons moments
que tenen amb els castells.
ACTUACIONS
El primer aspecte que es va estudiar varen ser les actuacions. Quant al nombre d’actuacions, la
mitjana de totes les colles és de 20,6 actuacions a l’any, havent fortes discrepàncies entre els
diferents grups. Mentre algunes colles en fan 2, les de recent creació, la que més en fa afirma
fer‐ne 35. Com es pot comprovar en la taula les colles de 8 i 9 fan pràcticament el mateix
nombre d’actuacions. Tampoc s’aprecien diferències significatives entre les colles per
províncies, sent 21,5 la mitjana de Barcelona i 19,3 la de Tarragona.
Grup 6 7 8 9 universitària
Mitjana 12,70 21,11 29,17 31,00 9,33
També es va preguntar per quin fora el número d’actuacions òptim per la colla. Es va creure
oportú preguntar aquest aspecte desprès de detectar en la fase qualitativa que si es
carregaven amb masses actuacions, els castellers començaven a fallar a les diades (Si tens tots
els caps de setmana plens no pots evitar tenir fuites i no pots plantejar un cap de setmana per
anar “a totes”). En aquest sentit ens varen dir: ” Es dóna descans a final de juliol, sempre es fa
una p
colles
Si ho
pràct
“Ens
gran
Respe
excep
L’exp
tant n
d’act
diferè
llavor
A les
respo
Ens tr
d’act
quan
paradeta sen
s voldrien fe
G
M
desglossem
ticament ass
aniria fantàs
i millor a la c
ecte a si aqu
pte les de 9 q
G
M
plicació pot s
no es cobren
tuacions rem
ència, una co
rs comença e
colles també
ostes obtingu
robem amb
tuacions vene
ta més gent
nse assaigs.“
r 22,3 actuac
Grup
itjana
per categor
oleixen els s
stic tenir més
colla”.
uestes actuac
que en cobre
Grup
itjana
er que les co
n, un preside
unerades” i
olla ens afirm
el joc d’oferir
é se les va pr
udes foren:
forces colles
en soles” o “
té la colla és
“ Però, en gen
cions, valor u
6 7
17,50 22,
ies, les que m
eus objectiu
s contractes
cions es cobr
en moltes mé
6 7
3,50 7,
olles petites e
ent ens deia “
quan es fa l’
mava que “Q
r intercanvis
reguntar si te
s que no tene
“Els bolos ens
s més fàcil qu
neral, i potse
una mica sup
7 8
,06 29,67
més diferènc
s d’actuacio
per tenir mé
ren o no, les
és que les co
7 8
61 8,33
es mouen bà
“amb la crisi
’intercanvi a
uan una diad
”.
enien algú b
en ningú, aix
s venen, no e
ue tingui alg
er degut a qü
perior a les 2
9
7 31,40
cia tenen són
ns. Així des d
és ingressos i
actuacions c
olles dels altr
9
25,00
àsicament pe
i s’està tirant
mb alguna m
da interessa
uscant activa
xí ens afirma
els anem a bu
ú buscant no
üestions conj
20,6 que es fa
università
9,33
n les de 6, m
d’una colla p
i per oferir u
cobrades són
res grups.
università
0,00
er intercanvi
t més d’inter
més gran s’ab
omplir‐la am
ament noves
ven: “La gra
uscar”. Tamb
oves actuacio
junturals, le
an actualme
ària
entre que la
petita ens de
una activitat
n moltes me
ària
is entre elles
rcanvis que
bona una
mb més colle
s actuacions
an majoria
bé és cert qu
ons “Enguan
11
s
ent.
resta
ien:
més
nys,
s i per
es,
. Les
ue
ny
12
estan buscant molt noves actuacions. Anem a llocs on no havíem anat mai. Tenim un equip
buscant noves actuacions. La contractació depèn més de la persona de contacte que de la
colla.” En aquest sentit un representant de colla castellera també ens va dir: “Tenim un
professional del marketing que està treballant per millorar la marca, anem a vendre’ns perquè
el tema del “papa” ajuntament s’ha acabat.” Cal tenir en compte que hi ha places on aquests
anys no han pogut contractar les exhibicions castelleres per temes pressupostaris. Les colles
que busquen més activament noves actuacions són les dels grups de 7 i de 8.
Com a conseqüència dels dos apartats anteriors s’ha produït una mitjana de 5,47 actuacions en
places noves que per grups es reparteix segons el quadre:
Grup 6 7 8 9 universitària
Mitjana 5,90 6,16 5,50 4,00 2,00
Es pot apreciar que les colles més grans i les universitàries no treballen tant com les altres
colles en places noves.
SORTIDAAL’ESTRANGER
Es volia preguntar sobre la idoneïtat de realitzar una sortida anual a l’estranger. Ja durant la
fase qualitativa es va posar de manifest que totes les colles estan interessades en fer un
desplaçament llarg en el què es tingui que fer nit fora de casa. La finalitat no seria tant generar
ingressos com augmentar la cohesió de la colla, malgrat els castellers tinguin que pagar part
del cost del desplaçament. En el cas de sortides llargues el preu a cobrar és “negociable” en
funció de l’acomodació en destí que doni l’entitat organitzadora.
Al nostre entendre aquesta activitat exterior tindria que esta més promocionada per a que des
de l’estranger es conegués la possibilitat de comptar amb colles que farien actuacions a un
cost probablement menor del que es preveu. Aquesta promoció es podria fer tot utilitzant la
xarxa d’oficines d’ACC10 i les participacions en fires de les diferents institucions que promouen
el turisme. També fora interessant que altres colles puguin actuar en les ciutats que ja ho ha
fet una colla, atès que probablement la mateixa colla no voldrà repetir ciutat, això es podria
vehicular mitjançant la Coordinadora a la que se li podrien enviar les dades de contacte.
ACTUACIONSCOMERCIALS
Les anomenarem així per distingir‐les de les actuacions habituals de la colla. Es tracta de fer
una petita actuació per a una empresa, un congrés o per altres motius, mitjançant la qual la
colla rep una bona entrada de diners. Habitualment es fan per la tarda, a partir de les 6 atesa
la necessitat de la presència de la canalla que està a l’escola i que molts castellers treballen pel
matí. Ens varen afirmar que són “Actuacions en base a recaptar, tècnicament són més fluixes,
de 6 i
proac
facilit
desgl
Com
l’enq
Com
nomé
realit
que f
perm
Una a
aque
com h
huma
fet ca
l’auto
un ob
fet ca
i 7, es fan 3 c
ctives i té rep
tar la contrac
lossem per c
G
M
es pot aprec
uesta.
es pot veure
és una tercer
tzar aquest t
formar part d
meten realitza
altra font d’i
sts tallers es
han de fer u
ans d’una em
asteller com
oestima i la c
bjectiu, l’esp
asteller i les e
castells i s’ap
partit per dif
ctació. La mi
categories en
Grup
itjana
ciar les colles
e, tampoc só
ra part tenen
ipus d’actua
de l’activitat
ar el que sí q
ngressos “at
s deixa partic
n castell. Cre
mpresa, ja sig
són: el treba
confiança en
erit de supe
empreses de
profita per fe
ferents estab
itjana d’actu
ns surten els
6 7
2,00 3,
s de 8 són les
n actuacions
n alguna per
cions, que si
habitual, só
que és l’activ
típics” provin
cipar en un a
eiem que és
gui per motiv
all en equip,
vers els com
ració i la imp
esitgen que s
er rodar la ge
bliments un b
acions “com
següents res
7 8
13 5,00
s que més ac
s buscades a
rsona intenta
i be poden se
n prou inter
itat principa
ndria de fer “
assaig als treb
una eina mo
var als treba
el comprom
mpanys, la im
portància de
siguin adquir
ent al tronc”
book amb fo
mercials” és d
sultats
9
3,60
ctuacions d’a
ctivament p
ant que la co
er considera
essants per g
l.
“tallers” de c
balladors d’u
olt potent pe
lladors, ja sig
mís personal e
mportància de
les fites col∙
rits pels seus
alguna colla
otos dels seu
e 3,2 per co
università
3,00
aquest tipus
er part de to
lla sigui cont
des com a qu
generar uns
castells per a
un esponsor
l departame
gui per adqu
envers la res
e l’esforç per
lectives. Tot
s treballadors
a fa accions
s castells pe
lla, si ho
ària
han declara
otes les colle
tractada per
ue no tindrie
ingressos qu
a empreses. E
o se’ls explic
ent de recurs
uirir els valor
sta del col∙lec
rsonal per as
ts ells valors
s.
13
r
t en
s,
en
ue
En
ca
sos
s del
ctiu,
ssolir
del
Es po
podri
font p
haver
i no e
QUO
Les q
de fin
la cas
volun
un esf
altre
que e
popu
En el
que,
cost m
defin
El cob
l’apar
desen
un es
als qu
altra
desco
come
ot apreciar qu
ia tenir una i
per a la inco
r‐hi colles qu
estiguin dispo
TES
uotes que es
nançament d
suística de le
ntària que ve
sforç i el seu
president en
els més antic
lar vol dir qu
cas de les qu
per ser una a
molt assequi
ir qui és soci
brament de
rtat d’espon
nvolupar mo
scalat de dife
ue fan aporta
colla per pag
omptes en e
erços i en cas
ue són poqu
importància
rporació a la
ue creguin qu
osats a fer‐h
s cobren, tal
de l’activitat
es quotes és
e recolzada p
temps, nomé
ns va coment
cs”. Algun pre
ue la pot fer q
uotes obliga
activitat que
ible. Moltes
i i, per tant, t
quotes a no
sorització, só
olt en les coll
erents aporta
acions que e
gar aquesta
ls productes
ses rurals.
es les empre
superior com
a colla de nou
ue això es se
o, en tot cas
com es veur
de la colla. E
molt variada
per les parau
és faltaria qu
tar que “Les
esident afirm
qui vulgui, ti
tòries, la qua
e ocupa 2 o 3
colles també
té el dret d’a
castellers, ja
ón els anome
es. En l’actu
acions. Una c
estan en el tr
quota volunt
de la colla, e
eses que treb
m a font d’in
us castellers
epara de la fi
s les colles de
rà en l’apart
En aquest pu
a. En primer
les d’un pres
ue li demane
noves incorp
mava de form
ingui calés o
antitat que e
3 dies a la set
é aprofiten e
assistir i vota
a siguin emp
enats socis p
alitat ja en s
colla en part
ram superior
tària ofereix
entrades gra
ballen aques
gressos, alho
. A l’igual qu
nalitat princ
e 8 i de 9 són
at financer, s
unt només vo
lloc, ens trob
sident quan
essis els quar
poracions pa
ma més radic
no”.
es cobra osci
tmana duran
el fet de paga
ar a l’assemb
reses o perso
protectors. A
ón moltes le
ticular dóna d
r els anomen
x un seguit de
atuïtes a cert
t tema i prev
ora que tam
e en l’anterio
ipal que ha d
n les que mé
són una de le
oldríem posa
bem la possi
ens deia: “Ja
rtos”. També
aguen més la
al que “és cu
l∙la entre 10
nt 7 o 8 meso
ar la quota o
blea.
ones físiques
Aquest és un
es colles que
diferents no
nen els “gam
e beneficis co
tes atraccion
visiblement
bé podria se
or cas també
de tenir una
és ho practiq
es principals
ar de manifes
bilitat de la q
a que li dema
é és cert que
a quota volun
ultura popula
0 i 40 euros/a
os, sembla u
obligatòria pe
s, pertany a
aspecte a
ho fan i s’of
ms a cada tr
ma extra”. U
om poden se
ns, descompt
14
er una
é pot
colla
uen.
s fonts
st que
quota
anes
un
ntària
ar,
any
n
er
fereix
ram i
Una
er
tes en
SUBV
Les su
finan
resta
forma
dismi
indire
Al res
feina
poca
aque
DEL
Els aj
el no
fase q
difere
Com
contr
diver
pot s
passo
VENCIONS
ubvencions,
çament prio
d’administr
a indiscrimin
inuïdes. A m
ecta a les col
specte de les
. N’hem deix
gent a la jun
st tema.
’AJUNTAME
untaments e
m de la ciuta
qualitativa và
ents respost
es pot aprec
rapartides ar
ses prestacio
er fins i tot u
os de setman
en particula
oritàries de le
acions estan
nada i, per ta
és, la situaci
lles mitjança
s subvencion
xat passar pe
nta.” També
ENT
estan interes
at arreu. Res
àrem veure
es. Els result
ciar en el grà
rriben al 20 %
ons, ja sigui r
una per barri
na santa en c
r les rebude
es colles. En
n, en general
ant, les ajude
ó econòmica
nt una meno
ns un preside
erquè desprè
es cert que
ssats en que
specte a l’aju
que molts co
tats es poden
fic les colles
%. És més no
realitzar un n
i), en altres l
cas de pluja d
s de l’ajunta
aquests tem
, en momen
es que rebien
a dels ajunta
or contracta
ent ens afirm
ès s’han de ju
n’hi ha d’alt
les colles tin
ut directe que
ops no era a
n apreciar en
que reben s
ormal que es
número dete
locs la presta
durant les pr
ment, han si
mps les financ
ts baixos i ha
n les colles s’
aments tamb
ció d’actuaci
mava que: “Le
ustificar i aix
res que tene
nguin un bon
e rep la colla
canvi de res
n el següent
subvenció de
signi un con
erminat d’ac
ació és posa
rocessons, o
igut una de l
ces dels ajun
an d’aplicar r
’han vist dire
bé ha afectat
ions.
es subvencio
ò suposa mo
en una perso
n funcioname
a del seu ajun
, llavors vàre
gràfic.
e l’ajuntamen
nveni on la co
tuacions (en
r el local a di
deixar el loc
les formes de
taments i de
retallades de
ectament
t de forma
ons porten m
oltes hores, i
ona dedicada
ent, doncs po
ntament, en
em proposar
nt sense tind
olla s’obliga
n algunes ciu
isposició del
cal a d’altres
15
e
e la
e
olta
hi ha
a
orten
la
r
dre
a
tats
s
16
associacions com equipament públic. Es pot apreciar que cada colla té unes relacions amb
l’ajuntament bastant diferents atès que cada situació és particular.
Per altra part, la colla promociona el nom de la ciutat o barri i els ajuntaments estan
interessats en que es faci de la millor manera possible, així la majoria de les que no reben
subvenció és perquè són universitàries, també són les úniques que rebran diners de la
universitat, que és de la que porten el nom.
ALTRES
Unes fonts importants de subvencions són la Diputació i la Generalitat, tot i que tenen molta
menys rellevància que les provinents dels ajuntaments, en particular hi ha més colles que
reben subvencions de les Diputacions que de la Generalitat, concretament un 44,2 % respecte
un 23,2 %.
Les colles també reben subvencions d’altres entitats, les més nomenades són les obres socials
de les Caixes i Bancs. Les colles universitàries, tal com hem dit, reben diners de les seves
universitats. Algunes colles reben finançament d’altres institucions i administracions, així com
d’empreses privades, aquest últim el tractarem en el següent apartat que està dedicat a
l’esponsorització. Aquest tipus de subvencions es caracteritzen per la seva menor quantia i per
la dificultat que comporten i, de vegades, pel retràs en què s’obtenen. Així una colla ens va dir
que va rebre 10 subvencions diferents.
També és cert que en moltes institucions els polítics que han de decidir els ajuts no coneixen
bé el món casteller, així ens afirmaren: “Vàrem estar 4 anys picant pedra, vàrem pressionar
molt, vàrem treballar tant la oposició com l’equip de govern.” Les diferents subvencions de
vegades tenen finalitats concretes i es demanen a diferents departaments. Per exemple, una
subvenció per finançar l’edició de la revista pot ser demanada a l’àrea de cultura, etc.
PATROCINADORS
La imatge que tenen les colles castelleres, ja sigui la projectada pels seus valors com la
aconseguida amb el fet de ser una de les principals manifestacions de la cultura popular
catalana, pot ser aprofitada per moltes empreses que vulguin millorar la percepció que d’elles
tenen els seus clients actuals o potencials, alhora que pot suposar una font d’ingressos per
part de la colla. Tampoc hem d’oblidar la identificació de la colla amb un municipi, fet que
també pot ser atractiu per a alguna empresa.
Per altra part, val a dir que no es pot acceptar qualsevol tipus de patrocini atès que a l’igual
que l’empresa capta part d’aquesta imatge, la colla també rep la imatge del que
l’esponsoritza.
17
El patrocini es un fenomen que el trobem arreu en tot tipus de manifestacions esportives,
alhora que el mecenatge es present en quasi bé totes les activitats culturals, fins i tot les
minoritàries. El fenomen casteller, a més, té unes dimensions socials molt potents que també
es podrien utilitzar com a mitjà per fer publicitat als propis castellers. El més rellevant pel
patrocinador és que se li ofereixin uns suports on es pugui veure la seva presència al costat de
la colla.
MITJANSDECOMUNICACIODELACOLLA
A la pregunta de quants patrocinadors hi ha a la revista, la mitjana de totes les colles va ser de
7, al ser aquest el mitjà en el que més empreses es volen relacionar amb la colla. Podem dir
que hi ha encara molt recorregut per la captació d’empreses.
Grup 6 7 8 9 universitària
Mitjana 1,00 7,95 11,33 14,40 0,00
Si mirem el desglossament per grups veurem que les colles grans són les que més han treballat
la revista com a mitjà publicitari i les més petites rarament tenen revista. Un president ens
confessava que “la revista porta molta feina”, creiem que és un bon mitjà per donar alguna
contraprestació més tangible al suport que vulgui donar alguna empresa interessada en
col∙laborar amb la colla.
La mitjana de patrocinadors a la web és de 2,5 i al calendari/pòster de la colla 1,16. Es veu clar
que les possibles contrapartides que se li poden oferir als patrocinadors estan encara per
explotar.
ALTRESSUPORTS
La samarreta d’estiu és susceptible de ser esponsoritzada. Dins d’aquest concepte entraria una
samarreta del mateix color que la camisa, que es dóna als simpatitzants per acompanyar a la
colla en les actuacions més multitudinàries on calen pinyes més importants per assolir castells
de més rellevància.
No es tracta de la camisa que té un valor simbòlic més gran. Lla camisa no es ven a tothom que
la vulgui comprar. Com ens varen comentar: “la camisa no es paga, es guanya”, es dóna (de
vegades se li cobra) a qui demostra la seva implicació amb la colla, ja sigui assistint a un
nombre determinat d’actuacions o d’assaigs durant un període de temps concret. D’alguna
manera certifica el compromís amb la colla. La gent que llueix la camisa mostra públicament la
seva pertinença al grup, no es tracta d’una samarreta d’un club de futbol que es pot comprar
en una botiga i fins i tot poden córrer imitacions. Donada la carrega simbòlica de la camisa
creiem que hi ha moltes altres coses que esponsoritzar abans que començar a discutir aquest
punt.
Resp
aprec
Aque
que e
En m
col∙la
empr
nomé
A mé
la sev
Com
colles
pecte a la pre
ciar que sols
est punt, sens
es una forma
moltes seus d
aboradors fin
reses patroci
és un 18 % re
és de fer serv
va pròpia pu
es pot aprec
s que tenen
esència de pa
és del 28 %
se arribar a f
a de visualitz
d’institucions
nancers de la
inadores. Aq
ealitza algun
vir els mitjan
blicitat per d
ciar en el grà
alguna empr
atrocinadors
fer que els si
ar el suport
s culturals es
a institució, a
questa és una
a cosa en aq
s de comuni
donar‐se a co
fic tampoc e
resa que es f
s en la samar
impatitzants
de les empre
s reserva un
acostuma a s
a pràctica mo
quest sentit.
cació de la c
onèixer com
es fa massiva
fa publicitat
rreta d’estiu
s siguin home
eses a la coll
lloc on hi ha
ser una paret
olt minoritàr
olla, les emp
a “amigues”
ament ja que
com “amiga”
en el següen
es anunci, po
a.
un reconeix
t on hi ha els
ria per part d
preses també
” de la colla c
e només arrib
” de la colla.
nt gràfic es p
ot ser aprofit
xement cap a
s logos de les
de les colles
é poden utili
castellera.
ba al 24 % le
Les accions
18
pot
tat ja
als
s
doncs
tzar
s
en
aque
uns a
L’exp
que e
punt
Algun
Tamb
fins i
En to
aprof
recur
tamb
colla.
Creie
empr
les em
que f
MAR
La ve
la col
Algun
sta àrea no n
adhesius pels
plicació de qu
es dediquen
de vista hau
na acció add
bé cal consid
tot es venen
ot cas les acci
fundir ja que
rsos addicion
bé pot tradui
.
em molt reco
reses amigue
mpreses o av
formalitzar, c
RXANDATGE
nda de mate
lla. De fet hi
n president e
necessàriam
s comerços a
ue el patrocin
activament a
urien de ser p
icional de pa
erar la presè
n sobres de s
ions de patro
e a més d’aco
nals que pod
r‐se, tal com
omanable la
es de la colla
vantatges pe
comunicar i p
E
erial amb els
ha colles qu
ens va manif
ent han de s
amb el lema:
ni no tingui e
a buscar nou
pràcticament
atrocini ve lli
ència de pan
sucre amb el
ocini són mo
onseguir una
en ser impor
m ens varen d
realització de
amb diferen
er a les perso
promocionar
colors o log
e ja els hi su
estar que “E
ser molt espe
“endavant,
el nivell que
us patrocinad
t totes.
gada amb le
cartes en les
logo de la c
oltes amb dif
a major difus
rtants. El sup
dir diversos p
e les quotes
nts trams i a
ones físiques
r per obtenir
go de la colla
posa un perc
El marxandat
ectaculars, a
establiment
fora desitjab
dors és relat
es actuacions
s actuacions,
olla als bars.
ferents variet
sió de la colla
port que pod
presidents, e
voluntàries
mb algun tip
que col∙labo
r uns bons re
podria ser u
centatge imp
tge al final el
lguna colla p
amic de la c
ble pot venir
ivament baix
s o tallers pe
, la casuística
tats i sobre l
a també es p
den donar els
n un estalvi
per simpatit
pus de contra
orin. Aquest
esultats.
una altra font
portant dels
l compren els
petita va edit
colla”
r de que les c
xa, des del n
r a empreses
a és molt var
es que cal
poden obteni
s patrocinad
de costos pe
tzants i per
aprestació pe
punt es tind
t d’ingressos
seus ingress
s de la colla”
19
tar
colles
ostre
s.
riada,
ir uns
ors
er la
er a
dria
s per
sos.
”.
Aque
llueix
ident
La mi
el gru
Quan
colles
els pr
La ve
mane
actua
Es ve
Està c
presid
Un al
colles
est punt, al n
xen amb més
tificatius de l
itjana de pro
up al què per
G
M
n més gran é
s grans dispo
roductes que
nda d’aques
era és impos
acions de la c
u que major
clar que és e
dent ens dei
tre lloc freqü
s fan venda e
ostre entend
s satisfacció
a colla.
oductes que
rtany la colla
Grup
itjana
s la colla, mé
osen de molt
e es poden o
sts productes
sible que els
colla i la resp
ritàriament e
el lloc on és m
ia que: “Port
üentat per p
en el seu loc
dre, no és do
que si portes
es venen és
a.
6 7
5,80 6,
és productes
ta més gent i
oferir.
s s’ha de fer
s comprin. Es
posta que es
es munta una
més fàcil trob
tem la parad
ossibles com
al
olent, ja que
ssin qualsevo
de 8,23, com
7 8
74 10,50
s ofereixen. A
i sempre pot
en algun lloc
s va pregunta
va rebre es
a paradeta o
bar gent inte
deta només a
mpradors és e
el compren
ol altre prod
m es pot apre
9
0 19,60
Aquest fet po
t haver‐hi alg
c on hi pugu
ar per si es p
reflexa en el
on es poden c
eressada en e
als llocs prop
el local, en a
perquè els h
ucte sense e
eciar és molt
università
2,33
ot venir expl
gú que es de
in haver inte
podien comp
següent grà
comprar aqu
el producte.
ers perquè so
quest cas la
hi agrada i el
els colors
t diferent seg
ària
icat perquè
ediqui a gesti
eressats, d’al
prar en les
àfic.
uests produc
Al respecte
on rentables
majoria de l
20
gons
les
onar
ltre
tes.
un
s”.
es
Les q
seus
ben d
produ
marx
comp
adqu
Tamb
que s
botig
vend
La ca
totho
vegad
una p
Semp
INTE
Un as
se’n f
qued
podri
les co
les no
utilitz
ue no ho fan
de les colles
delimitat com
uctes, alguns
xandatge pas
pres és impre
irir una certa
bé hi ha algu
si l’ajuntame
ga on hi veng
re els produc
misa no és p
om, sinó, com
des, és regal
part. Com diu
pre s’havia do
ERNET
specte que e
feia. Aquest
ar clar que t
ia afirmar qu
olles tenien p
oves tecnolo
zant són una
n són majorit
vàrem apre
m a botiga, p
s tenien la se
ssava desape
escindible pe
a mentalitat
na colla que
ent pot cedir
gui productes
ctes de la co
pròpiament u
m hem vist, n
a al casteller
u un preside
onat i així se
es volia analit
punt ja no v
otes les colle
ue en aquest
perfil i eren u
ogies poc que
a minoria i el
tàriament un
ciar molta di
però moltes n
eva oferta be
ercebut. Una
er afavorir le
de “botigue
ven “a la bo
algun espai
s típics o de
lla.
un producte
només als me
r, però en d’a
nt: “La camis
e li dóna més
tzar en l’estu
a passar a la
es tenien lloc
aspecte est
usuaris active
edava per dir
s hi fora inte
niversitàries.
iversitat en a
no tenien un
en exposada
bona expos
es ventes d’a
er”.
otiga de la fe
per on passi
record, fora
que aporti g
embres de la
altres se li co
isa es cobra a
s importància
udi era la pre
fase quantit
c web i feien
an actualitza
es a Faceboo
r, només que
eressant d’au
. Val a dir qu
aquest punt,
n lloc clar on
, en canvi en
ició i un lloc
quests produ
esta major de
molta gent
una bona op
grans ingress
a colla que se
obra, ja sigui
a preu de cos
a”.
esència a Int
tativa, doncs
n servir molt
ades. Respec
ok i també a
e les colles q
ugmentar el
e en les visit
n’havia que
es poguessin
n moltes colle
i horari per
uctes, en aqu
e l’ajuntame
o destinar u
portunitat pe
os. De fet, n
e l’han guany
la totalitat d
st, no es gua
ernet de les
s en la fase q
el correu ele
cte a l’ús de l
Twitter, per
ue encara no
seu ús.
tes a les dife
e tenien un e
n comprar el
es el
poder fer les
uest punt ca
ent”. Queda c
na part d’alg
er exhibir o
o és per ven
yada. Aques
del cost, ja si
anyen diners.
colles i l’ús q
qualitativa ja
ectrònic, es
la web 2.0, t
r tant referen
o ho estiguin
21
rents
espai
ls
s
l
clar
guna
ndre a
sta, de
igui
.
que
va
otes
nt a
n
22
Aquestes noves tecnologies també venen acompanyades per l’ús del clàssic tauló d’anuncis al
local de la colla i amb alguna comunicació per carta, però moltes colles aquest últim mitjà, atès
el seu cost, fins i tot l’han abandonat.
23
4. FINANCES
Les organitzacions són cada cop més sensibles a les necessitats d’informació per a la seva
gestió, entre d’altres motius perquè han de conviure en un entorn cada vegada més canviant.
A més a més, la situació actual caracteritzada per la reducció de la despesa pública en cultura i
conseqüentment la reducció de les subvencions fa que les associacions que no busquen assolir
guanys econòmics hagin de cercar noves formes de finançament i d’ingressos, a la vegada que
han de conèixer amb exactitud les seves despeses i costos.
Tot plegat obliga a les colles a estar gestionades correctament per poder sobreviure i poder
assolir els seus objectius al llarg del temps. La gestió correcta passa per l’actuació guiada per
plans i la concreció d’aquests en pressupostos –econòmic i de tresoreria– i llur revisió
periòdica.
És per tot el comentat més amunt que hem centrat l’estudi en l’àmbit financer en dos aspectes
primordials: el primer, en l’elaboració dels pressupostos i el seu nivell de desenvolupament en
la gestió de la colla; el segon se centre en l’anàlisi de la naturalesa dels ingressos i de les
despeses i la importància relativa de cadascun en el total.
PRESSUPOSTOS
La gestió de l’empresa actual i de les entitats sense ànim de lucre passa sense cap excepció per
l’elaboració de pressupostos i el seu control posterior.
El pressupost neix amb el propòsit d’informar en termes monetaris del què l’organització
espera assolir en el futur, com avaluar el què s’està realitzant i què es pot fer per aconseguir
les fites desitjades. És per això que ha d’informar del nivell d’ingressos per finançar les
despeses i, així, garantir la viabilitat i continuïtat de la societat.
El pressupost és un engranatge més del procés del planificació a curt termini.
La planificació a curt termini passa per l’elaboració del pla d’actuació a realitzar a fi d’assolir els
objectius de l’organització. En el pressupost es recull la valoració econòmica dels recursos
necessaris per aconseguir els objectius establerts en el pla d’actuació.
La gestió no és eficient si amb posterioritat no es controla l’execució del pressupost: consisteix
en el seguiment dels resultats obtinguts comparant‐los amb els previstos i en l’avaluació de les
actuacions realitzades per a la presa posterior de decisions correctores.
Per tal de conèixer en quin nivell es troben les colles quant a implementació del pressupost i el
seu control posterior hem elaborat dues preguntes: quantes persones es dediquen a realitzar
el pre
result
El nú
la col
categ
a aqu
En ca
dedic
recom
La pe
impo
el mé
De le
mes.
Aque
respe
essupost i qu
tats es most
mero de per
lla se situa en
goria; curiosa
uesta tasca (m
G
M
atorze del tot
ca a l’elabora
mana la reali
eriodicitat am
rtància per p
és aviat poss
s 43 colles, m
Únicament u
esta tònica es
ecte a la mitj
uina és al per
ren tot segu
rsones dins d
ntre dues i tr
ament les co
més de tres)
Grup
itjana
tal de 43 col
ació del pres
ització de pro
mb què es pr
poder gestio
ible.
més de la me
un 18,6% (vu
s manté en e
ana.
riodicitat am
it.
de la colla qu
res persones
olles més pet
.
6 7
3,6 1,
les enquesta
supost. Des
ocessos críti
esenta, discu
nar la colla e
eitat –22– pr
uit colles) el
els diferents
mb què es pre
ue es dedique
s, la mitjana
tites i les univ
7 8
,9 2,3
ades, un 32,5
de la perspe
cs per més d
uteix i trebal
en el dia a di
resenta el pr
presenta an
grups, no ob
esenta a l’òrg
en a realitza
és de 2,5. Aq
versitàries te
9
2,9
56% del tota
ectiva de la se
d’una person
lla el pressup
a i prendre m
essupost a la
ualment.
bservant‐se d
gan rector, la
r i controlar
questa varia
enen més pe
università
3,3
l, només una
egregació de
na, no és gen
post a la Junt
mesures dav
a junta dins d
diferències s
a junta. Els
el pressupos
segons la
ersones dedic
ària
a persona es
e tasques, qu
ns recomanab
ta és de vita
vant d’imprev
del termini d
ignificatives
24
st de
cades
ue
ble.
l
vistos
d’un
25
Un aspecte molt positiu, que ens ha sobtat gratament , ha estat que totes les colles
enquestades i entrevistades realitzaven i mantenien el pressupost al dia.
Importdelpressupostanual
En paraules d’un dels presidents entrevistats, “els pressupostos són elevats, tot i tractar‐se
d’una activitat amateur, es mouen molts diners”. Efectivament, la mitjana del pressupost anual
està a prop de 63 mil euros. La desviació d’aquesta mitjana és alta, sobre tot si parem atenció
a les cinc categories.
Grup 6 7 8 9 universitària
Mitjana milers d’euros 14,5 40,7 78,8 232,2 1,6
Un fet a destacar és que la mitjana de pressupost de les colles de sis (14.500 euros) suposa
menys del 7% de la mitjana de pressupost de les colles de 9 (aquestes presenten una mitja de
pressupost de més de 232 mil euros l’any). D’altra banda, les colles de 7 que volguessin passar
a ser de 8 han de quasi bé duplicar el seu pressupost: caldria passar de prop de 41 mil euros de
mitjana anual a 78.800 euros (mitjana de pressupost de les colles de 8).
En calcular la mitjana de pressupost per nombre de persones habituals als assajos i pel número
mitjà d’assistents a grans diades, s’obté el pressupost mitjà per persona i categoria.
Grup 6 7 8 9 universitària
Mitjana milers d’euros 14,5 40,7 78,8 232,2 1,6
Pressupost per habituals assajos (€) 262 509 765 1.139 64
Pressupost per habituals a grans diades (€) 140 295 398 438 25
Aproximadament, en termes de pressupost anual per casteller habitual als assajos, per saltar
de categoria cal augmentar el pressupost de mitjana uns 250 euros (una mica més de 100
euros si considerem els assistents a les grans diades). Efectivament, la diferència de pressupost
per categoria es manté en 250 euros per individu, si considerem els assistents a assajos (i al
voltant de cent euros en considerar els assistents a les grans diades). Aquests resultats
ratifiquen els obtinguts per Botella i Navalpotro (1998) que afirmaven que a mesura que les
colles creixen, no tan sols els pressupostos totals augmenten sinó que també augmenten les
despeses per casteller.
DESP
Les d
trans
13,27
En un
press
dinàm
que e
cap p
En te
segui
publi
Per c
es mo
PESES
espeses amb
sport s’empo
7%.
n segon pla t
supost del 12
mica d’invita
els deutes pe
pagament.
rcer pla ens
ida amb un 7
cació de la re
ategoria, la m
ostra en la se
C
Contract
Altres
Alt
b més pes en
orta de mitja
robem les de
2,19% i les m
cions entre c
er despeses d
trobem la de
7,40% de les
evista de la c
mitjana de d
egüent taula
Grup
Transport
Local
Canalla
Àpats
omunicació
tació d’altres
activitats soc
tres despeses
n el pressupo
na el 19,65%
espeses gene
meritades per
colles porta a
d’aquesta na
espesa gene
despeses pe
colla, publici
espeses més
a.
20
8,
13
15
5,
colles 9,
cials 10
17
ost són les ge
% del total pr
erades pels à
r la contracta
a que les inv
aturalesa es c
erada per la c
er comunicac
tat i comuni
s importants
6 7
0,50% 23,28
,20% 11,68
3,35% 7,51
5,20% 11,95
,10% 8,29
,75% 11,98
0,50% 15,65
7,40% 9,66
enerades pe
ressupost, m
àpats amb u
ació d’altres
vitacions sigu
cancel∙len de
canalla que s
ció que inclo
cació tant fo
s en percenta
8
8% 16,22%
8% 28,54%
% 4,65%
5% 8,33%
% 6,00%
8% 11,47%
5% 16,03%
% 8,76%
l transport i
entre que el
na presència
colles amb u
uin recíproqu
e mutu acord
suposa un 8,2
u el manten
ora com dins
atge sobre e
9 u
17,74%
18,82%
9,75%
8,02%
10,50%
9,93%
17,85%
7,39%
el local. El
l local s’endú
a mitjana en
un 10,28%. L
ues, de mane
d sense gene
22% del tota
iment de la
de la colla, e
l total pressu
universitàries
5,10%
0,00%
0,00%
18,33%
7,35%
0,00%
6,77%
62,44%
26
ú el
el
La
era
erar
al,
web,
etc.
upost
27
De la informació anterior cal destacar el següent:
El percentatge mitjà de despesa que suposa el local en les colles de 6 només és del
8,20%. Aquest baix percentatge s’entén si tenim en compte que la majoria dels locals
són cedits.
En el grup de colles de 7 el transport és la despesa més important amb més d’un 23%,
mentre el local, àpats i contractació d’altres colles tenen el mateix pes amb un 11%.
En el grup de colles de 8 les despeses generades pel local passa a tenir el major pes
específic respecte el total pressupost amb un 28,54%. Sobte el baix percentatge de
despeses per canalla amb un 4,65%.
En la categoria de 9, les despeses de transport i local tenen un pes específic similar
amb un 17,74% i 18,82% respectivament; i destaca el percentatge destinat a canalla
que de mitja és del 9,75%.
En l’anàlisi de despeses, cal tenir en compte altra informació que considerem rellevant que es
resumeix tot seguit:
En el grup de colles de 6 caracteritzades per un baix pressupost i en ser, en molts casos
de recent creació, una part molt important del pressupost se l’emporta les despeses
per compra de material (camises, faixes, cascs i mocadors) tot i que posteriorment les
pagui el propi casteller, l’escola de grallers i la quota d’ingrés a la CCCC.
En les colles universitàries, la major part del pressupost es destina a cobrir la quota de
la CCCC que arriba a suposar fins el 80% del pressupost, val a dir que és una situació
conjuntural perquè coincideix que totes menys una han entrat en els darrers dos anys i
tenen l’estatus de colla aspirant, i per tant, la quota equival al cost de la seva
assegurança, en aquesta situació també es troben algunes colles del grup de 6.
El manteniment i conservació del local genera una despesa important i aquesta
s’incrementa quan aquest no és cedit per l’ajuntament o per algun altre ens.
La despesa relativa al concurs de castells pot arribar a ser el 5% del pressupost anual.
En algunes colles la despesa de telefonia pot arribar a ser molt important.
Les despeses més importants de les colles, com hem vist, provenen del transport per realitzar
les actuacions, el local, i els àpats ja siguin per desplaçaments, ja sigui per celebracions com és
l’àpat de final de temporada que és tradició en la gran majoria de colles. En l’estudi hem volgut
aprofundir una mica més en tots aquests aspectes, és per això que hem formulat les següents
qüestions (amb els seus corresponents resultats):
En els
Prop
actua
i com
M
Nom
El no
concr
fora p
No
És cla
9, arr
s desplaçam
del 60% (58
acions. En aq
m es llegeix e
Mitjana en % e
brededesp
mbre mitjà d
ret 13,3 a l’a
plaça (una de
ombre de des
ar que, per ca
ribant en aqu
ments, de veg
%) de les col
quest sentit n
n la taula de
Grup
es fa servir tra
plaçaments
de desplaçam
ny. De les 43
e la categori
Grup
splaçaments f
ategoria, la m
uest darrer c
gades es fa s
lles empra el
no s’observe
baix.
ansport púbic
foradelmu
ments fora d
3 colles nom
a de 6 i dues
fora municipi
mitjana de so
cas a quasi 19
servir el tran
l transport p
en desviacion
6
50%
unicipi
el municipi é
és n’hi ha tre
s de castells
6
10,8
ortides fora
9 desplaçam
nsport públic
públic per als
ns important
7
63%
és de més de
es que no re
de 7).
7
13,0
plaça és maj
ments per tem
c?
desplaçame
s en el les m
8
50% 6
e 13 per tem
alitzen cap d
8
16,8 1
or en aquell
mporada de m
ents a les
mitges per gru
9 univer
60% 66
porada, en
desplaçamen
9 univer
18,8 7
es colles de
mitjana.
28
up, tal
rsitària
6%
nt
rsitària
7,7
8 i de
El loc
Un al
ens (1
Els re
A sub
local
impo
cal d’assaig é
t percentatg
11,6%); en to
esultats per c
Cedit
Cedi
Propie
Propiet
Lloga
bratllar l’esfo
per poder as
rtant com és
és de propiet
Ced
C
Pro
Prop
Llo
ge de les coll
otal, prop de
categoria es
Grup
per l’ajuntam
it per altres e
etat amb hipo
tat sense hipo
Llogat
t per ens púb
Altres
orç dels ajunt
ssajar i encet
s el lloguer o
tat amb o se
dit per l’ajunt
edit per altre
pietat amb h
pietat sense h
Llogat
ogat per ens p
Altres
es tenen ced
el 75% de les
mostren en
ment
ns
oteca
oteca
blics
taments en p
tar la seva ta
o el pagamen
ense hipotec
tament
es ens
ipoteca
hipoteca
públics
dit el local bé
s colles (74,4
taula següen
6 7
90% 63,2
‐ 21,0
10% 5,3
‐ ‐
‐ 10,5
‐ ‐
proporciona
asca sense h
nt de la quot
ca, llogat o c
Mitja
62,8
11,6
7,0%
2,3%
7,0%
4,6%
4,7%
é per l’ajunta
4%) assagen e
nt:
7 8
2% 50%
0% ‐
3% 33,3%
‐
5% 16,7%
‐
r a les colles
aver de supo
a d’una hipo
edit per l’aju
na
%
%
%
%
%
%
%
ament (62,8%
en locals ced
9
40%
‐
‐
20%
‐
40%
‐
més joves (d
ortar el pes d
oteca.
untament
%), bé per al
dits.
universitària
‐
33,3%
‐
‐
‐
66,6%
de 6 i de 7) e
d’una despes
29
tres
el
sa
L’acti
La de
les di
de fe
Segon
tenen
ivitat social
espesa social
ades de cele
stes, sopars,
ns es desprè
n aquest tipu
Festes
Àpats d
Al
més importa
Fest
Àpat
més signific
ebració de le
, i sobre tot,
èn de l’anàlis
us de despes
Grup
i diada de la
Transport
després actua
Local
ltres (NS/NC)
ant quant a d
tes i diada de
Transport
ts després act
Local
Altres (NS/N
cativa, sens c
s colles. Així
la diada de l
i per categor
ses.
colla
cions
despesa és:
e la colla
t
tuacions
NC)
cap mena de
í quasi el 80%
la colla és el
ries, quant m
6 7
50% 78,9
20% ‐
10%
‐ 5,3
20% 15,8
Mitja
76,7
4,7%
2,3%
2,3%
14,0
dubte, neix
% de les colle
capítol més
més gran és l
7 8
9% 83,3%
‐
‐
3% ‐
8% 17,7%
na
%
%
%
%
%
de les activit
es apunta qu
important.
a colla majo
9
80%
‐
‐
‐
20%
tats festives
ue l’organitza
r importànci
universitària
100%
‐
‐
‐
0%
30
i de
ació
ia
Resp
La de
inelu
totalm
en un
totali
De l’a
casos
colles
pecteal’àpa
espesa relativ
dible per a to
ment de la d
n 14% la colla
itat de la des
anàlisi per gr
s en els què e
s on els caste
El castel
El castelle
El cast
N
atdefinald
va a l’àpat de
otes les colle
espesa (en u
a es fa càrrec
spesa en qua
rups es desp
el casteller p
ellers no pag
Grup
ler paga la to
er paga part d
teller no paga
No hi ha àpat
detemporad
e final de tem
es castelleres
un 69,8% de
c del cent pe
asi una de ca
rèn que com
paga la totalit
guen acostum
otalitat
del cost
a res
da
mporada, qu
s, en la majo
les vegades)
er cent de la
ada tres colle
m més gran é
tat de la des
men a ser co
6 7
‐ 26,3
80% 57,9
10% 15,8
10% ‐
ue és una act
oria de casos
): en un 55,8
despesa. El c
es (27,9%).
s la colla mé
spesa. D’altra
lles amb mo
7 8
3% 33,3%
9% 66,4%
8% ‐
‐
ivitat social c
la colla es fa
% la colla pa
casteller ha d
s augmenta
a banda, s’ob
lta antiguitat
9
40%
20%
40%
‐
comuna i
a càrrec parc
aga part de l’
de pagar la
el percentat
bserva que le
t.
universitària
100%
‐
‐
‐
31
cial o
’àpat i
tge de
es
INGR
Les p
De m
segui
fonts
RESSOS
rincipals fon
mitjana la prin
ida dels ingre
s suposen en
nts d’ingresso
Quotes c
Se
Partici
Festes en
ncipal font d’
essos provin
conjunt mé
os per conce
Actuacion
Subvencion
Patrocinado
castellers i co
Marxandatg
Loteria Nad
ervei bar i/o ll
pació festes m
n el local ober
Altres
’ingressos só
ents de les a
s de la meita
eptes i en per
s
ns
ors
ol∙laboradors
ge
dal
loguer
municipals
rtes al públic
ón les subven
actuacions am
at (prop del 5
rcentatge es
19
3
5
1
7
6
5
7
2
1
ncions que s
mb un 19,4%
52% del tota
mostren tot
%
9,4 %
2,3%
5,4%
1,6%
7,1%
6,9%
5,5%
7,4%
2,8%
1,7%
uposen el 32
% de mitjana.
l).
t seguit.
2,3% del tota
. Aquestes d
32
al,
ues
Les su
diput
auton
relati
Més d
const
Gene
Fruit
per s
font,
sentit
en els
al res
ubvencions t
tacions provi
nòmics), o de
iva de cadasc
S
del 70% de le
tata la poca i
eralitat amb u
de la conjun
ubvencions.
que perilla l
t, cal remarc
s cobrament
specte”.
tenen quatre
incials, bé di
e les Univers
cuna es mos
Subvenció ‐ C
D
Ge
Un
es subvencio
importància
un 10,2% i 6,
ntura actual,
És per aque
a supervivèn
car una afirm
ts de les subv
e orígens dife
rectament d
sitats (únicam
tra tot segui
Conveni Ajunt
iputació
eneralitat
iversitats
ons rebudes
relativa de l
,0%, respect
es posa de m
st motiu, i ar
ncia futura d
mació formula
vencions ha a
erents: bé pr
de la General
ment en les c
it:
tament
provenen de
es subvencio
tivament.
manifest una
rrel de la dep
’algunes coll
ada per un d
afectat molt
rovenen dels
itat (o dels r
colles univer
% sobre el to
7
1
6
1
els ajuntame
ons provinen
a certa tendè
pendència d
les, sobre to
dels presiden
a aquelles c
s ajuntament
espectius go
sitàries). La i
otal subvencio
0,2%
0,2%
6,0%
3,6%
ents. D’altra
nts de les dip
ència a redui
el món caste
t les més pet
nts entrevista
olles que no
ts, bé de les
overns
importància
ons
banda, es
putacions i la
r‐se els ingre
eller d’aques
tites. En aqu
ats: “els reta
s’havien pre
33
a
essos
sta
uest
ards
eparat
La seg
realit
S’ent
capac
La ter
col∙la
volun
una a
quota
Per g
volun
unive
gona font d’
tzada per una
én perquè e
ces de realitz
Ingress
rcera font d’
aboradors de
ntàries, oblig
aportació de
a; el 23,3% r
rups, sembla
ntàries al vol
ersitària que
V
O
No
ingressos pr
a de les colle
l nivell d’ing
zar “millors”
Grup
sos per actuac
ingressos, am
e la colla. No
gatòries o sen
caràcter vol
estant l’esta
a haver‐hi un
tant del 60%
estableixi qu
Grup
Voluntàries
Obligatòries
o hi ha quotes
ové de les ac
es entrevista
ressos per aq
castells.
cions 7
mb un 11,6%
hi ha un den
nzillament no
untari, ment
bleixen amb
Voluntàrie
Obligatòrie
No hi ha quo
na certa regu
% en tots tres
uotes volunt
6
3
s 1
ctuacions, si
ades: “una m
questa parti
6 7
7,3%% 21,5
% del total, p
nominador c
o n’hi ha. Aix
tre que quas
b caràcter ob
es
es
otes
ularitat amb
s grups), que
tàries.
6 7
60,0% 57,9
30,0% 10,5
10,0% 31,6
tenim en co
mala tempora
da creix a m
7 8
5% 30,7%
rové de les q
comú quant a
xí quasi el 50
si el 28% de l
bligatori.
Mitja
48,8
23,3
27,9
les colles de
e es trenca en
7 8
9% 66,7%
5% 16,7%
6% 16,6%
ompte la segü
ada fa perdre
esura que le
9
31,0%
quotes dels c
a si les quote
0% de les col
es colles no
na
%
%
%
6, de 7 i de
n no haver‐h
9
0,0%
40%
60,0%
üent afirmac
e contractaci
es colles són
universitària
5,0%
castellers i d
es aportades
lles estableix
estableixen
8 (les quote
hi cap colla d
universitària
0,0%
66,7%
33,3%
34
ció
ions”.
els
s són
xen
s són
e 9 ni
Un al
única
consi
En el
Efect
contr
El ing
relati
conju
tra font d’in
ament en un
derem que e
Aportacpa
desglossam
ivament, el 6
ràriament al
gressos, com
ivament peti
unt ja que co
gressos impo
5,4% del tot
en la majoria
cions en espècatrocinadors
Sí
No
ent grupal la
66,7% de les
què succeeix
la loteria, el
it en el globa
ontribueixen
ortant són e
tal ingressos
a de colles (6
cie de
5
5
a mitjana del
s colles de 8 n
x en les de 9
l bar, el marx
al, però són d
a fer les pau
ls patrocinad
del món cas
60,5%) els pa
6 7
50,0% 68,4
50,0% 31,6
l 60% es tren
no reben cap
9 que en rebe
xandatge o l
de vital impo
us en el press
dors. Aquest
steller. Aque
atrocinadors
7 8
4% 33,3%
6% 66,7%
nca en les co
p mena d’ap
en totes (el 1
es festes ma
ortància tant
supost anual
s contribueix
sta quantia é
fan aportaci
9
100%
0,0%
lles de 8 i en
ortació en es
100%).
jors tenen u
individualm
l.
xen amb din
és minsa si
ions en espè
universitària
33,3%
66,7%
n les de 9.
spècie,
un pes
ment com en
35
ers
ècie.
36
Tot seguit es presenta el desglossament d’ingressos en percentatge per categoria:
Grup 6 7 8 9 universitària
Actuacions 7,3% 21,5% 30,7% 31,0% 5%
Subvencions 30,3% 36,2% 19,7% 19,84% 61,7%
Patrocinadors 7,8% 5,5% 2,9% 6,0% ‐%
Quotes castellers i col∙laboradors 18,7% 8,5% 12,1% 9,8% 8,3%
Marxandatge 7,6% 6,1% 4,8% 6,8% 16,7%
Loteria Nadal 3,8% 8,3% 5,4% 8,9% 8,3%
Servei bar i/o lloguer 5,2% 4,1% 9,8% 9,3% ‐
Participació festes municipals 12,3% 5,4% 10,6% 5,7% ‐
Festes en el local obertes al públic 6,0% 2,1% 1,2% 2,7% ‐
Altres 0,9% 2,4% 2,8% ‐ ‐
De l’anterior informació se’n desprèn el següent:
En les colles més petites (universitàries, de 6 i de 7) els ingressos per actuacions són
molt menors als ingressos per subvencions. Mentre que en les colles més grans (de 8 i
de 9) les actuacions aporten més del 30% del pressupost, les subvencions únicament
suposen el 20%.
Aquesta realitat posa de manifest l’excessiva dependència de les colles petites dels
ingressos donats per ens públics.
Els ingressos de les colles universitàries en la seva major part provenen dels diners
rebuts de llurs universitats via subvencions (61,7%).
Les colles de 6 cobreixen els escassos ingressos per actuacions (7,3%) amb les quotes
dels seus castellers (18,7%). Si tenim en compte que en la majoria d’aquestes colles la
quota és voluntària (60%), això posa de manifest l’esforç econòmic, voluntari i solidari
en els inicis de la colla propi del món casteller.
Tal com s’ha comentat a l’apartat de Marketing creiem que els ingressos per
marxandatge podrien augmentar‐se.
TRES
A mé
execu
d’altr
colla
De la
un co
més h
els gr
super
Degu
l’any
SORERIA
és de realitza
ució, portar u
res paraules,
haurà d’afro
gràfica ante
ontrol de tres
habitual, el r
rups, destaca
rior al mes.
t a la pròpia
–normalme
r uns pressu
un control de
, és molt imp
ontar en el fu
erior es desp
soreria amb
realitzen un 4
a el fet que c
temporalita
nt a l’hivern–
postos equil
els recursos
portant realit
utur, avançan
rèn que qua
una periodic
45% de les c
cap de les co
at de l’activit
– en que els
librats i fer‐n
líquids dispo
tzar una prev
nt‐se, si cal,
si una tercer
citat igual o
olles. Tot i q
lles de 9 rea
tat castellera
ingressos no
ne un adequa
onibles i nece
visió dels cob
a possibles t
ra part de les
inferior al m
ue aquesta e
litzen contro
a, és habitual
o són suficien
at seguiment
essaris en ca
braments i p
tensions de t
s colles anali
es. El contro
estructura es
ols amb una
l que existeix
nts per cobri
t, cal, en la s
ada moment
pagaments q
tresoreria.
itzades realit
ol mensual és
s manté en t
periodicitat
xin moments
ir les despes
37
seva
. En
ue la
tzen
s el
tots
s de
es.
Dava
de les
un 67
roma
ingre
ingre
totals
INVE
Un al
de l’in
fins q
amb
nt aquesta s
s colles caste
7,44% utilitza
anent a treso
ssos necessa
ssos de la Lo
s)
ENTARI
tre aspecte
nventari. Mo
que es realitz
exactitud la
ituació una e
elleres, aque
a l’experiènc
oreria. Un 16
aris per cobr
oteria de Nad
a tenir en co
olts cops no s
za per prime
tipologia, no
empresa aco
esta solució n
cia d’anys an
,28% de les C
ir‐los. Per últ
dal (recordem
ompte a l’hor
som conscie
ra vegada un
ombre i valor
ostuma a util
només l’utilit
teriors y pre
Colles es lim
tim s’observ
m que de mi
ra de gestion
nts del valor
n inventari. E
r dels béns d
litzar solucio
tza un 2,33%
eveu aquesta
mita a diferir e
va que un 9%
tjana suposa
nar la colla é
r econòmic d
El control d’i
de que dispos
ns bancàries
%. La major p
a contingènci
els pagamen
% de les colles
aven el 7% d
s realitzar un
dels béns que
nventari ens
sa la colla ev
s, però en el
part de les co
ia mantenint
nts a obtenir
s hi destinen
els ingressos
n control per
e es posseeix
s permet sab
vitant duplica
38
cas
olles,
t un
els
n els
s
riòdic
xen
ber
ar
inver
elem
De le
un inv
majo
aspec
sions per de
ents malmes
s dades obti
ventari dels
ria ho fa un
cte en què m
sconeixeme
sos o deterio
ngudes en l’
béns de la co
cop l’any. Te
moltes de les
nt del que re
orats etc.
estudi es de
olla. De la m
enint en com
colles poden
ealment es té
sprèn que la
meitat que sí
mpte l’anterio
n i haurien d
é. També és
a meitat de le
realitza un co
or resulta evi
de millorar.
útil per cont
es colles no h
ontrol d’inve
ident que aq
trolar pèrdue
ha realitzat m
entari, la gra
quest és un
39
es,
mai
n
40
5. RECURSOSHUMANS
En l’apartat de recursos humans (RRHH) vàrem diferenciar dos aspectes claus que s’evidencien
en les colles castelleres: d’una banda amb els aspectes estratègics de gestió que condicionen la
pròpia existència i vida de la colla, i d’altra banda, el desenvolupament i implantació de les
polítiques de recursos humans en el funcionament de les colles castelleres com a
organitzacions.
GESTIÓESTRATÈGICADERECURSOSHUMANS
En el document presentat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, anomenat
Els valors socials del fet casteller ja queden clars i palesos molts aspectes que defineixen la
gestió d’aquest tipus d’organitzacions. Quan parlem de Gestió Estratègica de Recursos Humans
ho fem basant‐nos en aspectes com la cultura, l’estratègia i els objectius organitzatius. En
aquest cas queden perfectament palesos en frases tan contundents com: “Els castellers
constitueixen una activitat col∙lectiva que es desenvolupa a través de l’esforç coordinat d’un
conjunt de persones organitzades (...), que requereixen habilitat pràctica i preparació, i que
serveixen per expressar una aspiració col∙lectiva (...) basada en uns sentiments compartits”.
Com podem apreciar si analitzem aquesta declaració veiem que existeixen tots els elements
que qualsevol organització considera indispensables pel seu correcte funcionament: un
objectiu clar i compartit entre tots els membres, que aporten el seu treball, i que precisen
d’una preparació, així com d’una clara implicació en el projecte.
Les relacions entre els membres d’una organització molts cops són un factor clau del
funcionament de les organitzacions. Un dels aspectes que regula aquestes relacions és la
cultura d’empresa, que constitueix el conjunt de presumpcions bàsiques, creences i valors
compartits per tots els membres d’una organització i que contribueix a aconseguir els seus
objectius. En aquest punt, el món casteller també representa un exemple inspirador per al
món empresarial, i observem que entre els seus valors en destaquen bastants que diferencien
a les empreses que consideren els seus membres com font d’avantatge competitiu: treball en
equip, compromís, comunicació, treball ben fet, acceptació de l’autoritat i les tasques
encomanades, importància de les fites col∙lectives, entre d’altres. Aquests valors no solament
formen part d’un document sinó que el món Casteller ha aconseguit que estiguin
completament arrelats dintre de tots els seus membres, i fan que es puguin considerar un
referent i un exemple a imitar per altres tipus d’organitzacions.
En aquest marc es desenvolupen un conjunt d’activitats vinculades amb la gestió i organització
de les colles i que són perfectament equiparables al funcionament d’altres tipus
d’organitzacions, incloses empreses. Així en el mateix document es fa referència a:
“pertinència a un col∙lectiu, renovació dels components, elecció del dirigents, suport dels
membres, assoliment d’objectius col∙lectius, i obertura a l’entrada de noves idees i maneres de
fer”, tots ells aspectes que formen part de les diferents polítiques de recursos humans:
planif
apart
en el
empr
Tot s
huma
POLÍ
Les p
dotac
amb
l’apre
PLAN
En aq
colles
Vàrem
anys,
Tal i c
als pi
ficació, selec
tat analitzare
sí d’una co
resarial.
seguit analit
ans en el sí d
ÍTIQUESDE
polítiques de
ció i el desen
la planifica
enentatge i d
NIFICACIÓI
quest prime
s i com s’org
m veure que
seguit pel g
com ells mat
ilars”.
cció de pers
em aquestes
lla castellera
tzarem com
de les colles c
ERECURSOS
recursos hu
nvolupamen
ació i organ
desenvolupa
IORGANITZ
r punt es va
anitzen.
e la distribuc
rup d’edat p
teixos diuen
onal, formac
s polítiques d
a i les similit
m es desenv
castelleres.
SHUMANS
mans que e
t. Aquestes
nització de
ment dels in
ZACIÓDEL
a estudiar q
ió d’edat de
per sota de 3
: “necessitem
ció i desenv
de gestió de
tuds que s’o
volupen alg
ns vàrem pr
polítiques d
les colles,
ntegrants de
LESCOLLES
uines són le
les colles es
0, tal i com e
m gent jove,
olupament,
els recursos
observen am
unes d’aque
oposar anali
intre del mó
el procés
l’organitzac
es necessitat
s concentra p
es pot observ
àgil i lleuge
i compensac
humans que
b les que es
estes polítiq
tzar van ser
ón casteller e
de captació
ió castellera.
ts de recurso
principalmen
var en el grà
era, que pug
ció. En el se
e es duen a t
s realitzen a
ques de rec
: la planifica
es correspon
ó de memb
.
os humans d
nt entre els 3
àfic següent:
gui grimpar i
41
egüent
terme
nivell
cursos
ció, la
ndrien
bres i
de les
30 i 40
i pujar
42
Pel que fa a la canalla, que inclou acotxadors, enxanetes i dosos, observem que la mitjana es
situa en 15,5. Evidentment, aquesta xifra varia significativament segons la dimensió de la colla,
aquí trobem una desviació tipus important, tal i com s’observa en la taula:
Canalla Mitjana 15,5
Desviació tipus 7,4
Quan preguntem com es defineixen les necessitats de persones que tindrà la colla, la resposta
és clara: “adaptem els nostres objectius (castells) a la gent que som. Veiem del què disposem i
en funció d’això planifiquem”. Per la qual cosa, les colles castelleres defineixen els objectius a
assolir en base a la disponibilitat de recursos. Es tracta d’un cas clar de planificació d’objectius
organitzatius tenint en compte els recursos interns.
Quant a la forma d’organització dels recursos, les colles castelleres tenen una organització
bàsica on es diferencien en la majoria dels casos una Junta Directiva i una Junta Tècnica. La
Junta Directiva és aquella que pren decisions relacionades amb la gestió econòmica, de
comunicació i relacions institucionals de la colla, mentre que la Junta Tècnica es concentra
amb els aspectes estrictament castellers, en termes de quins castells es faran, quins llocs
s’ocuparan i, en general, de dirigir i controlar els assajos. Tot seguit passem a analitzar‐les
separadament. Aquestes Juntes són triades democràticament pels membres de la colla, i
malgrat existeix una estreta relació entre ambdues Juntes, no sempre es presenten
conjuntament a les eleccions. De fet, tal i com es pot veure en la taula, en el 53,5% dels casos
es presenten separades.
Juntes Separades
Percentatge 46,5 53,5
La Junta directiva, que com ja s’ha mencionat, s’encarrega principalment dels aspectes
econòmics, d’administració i de representació de la colla. La seva composició pot variar en
funció de les colles, però totes comparteixen una estructura bàsica integrada per un president
que és el representant oficial de la Colla en tots els actes i activitats, un secretari que és el
responsable administratiu de la colla i el que custodia tota la documentació, i un tresorer que
és l’administrador dels fons de l’entitat i responsable de la gestió de pressupost. L’altra figura
bastant estesa dintre de les Juntes Directives és la de Relacions Públiques, com aquella figura
encarregada de gestionar les relacions institucionals i negociar les actuacions que farà la colla.
Tanmateix la figura del responsable de Marketing cada cop és més freqüent en aquest tipus
d’organitzacions, encarregant‐se principalment de les polítiques de comunicació, promoció i
difusió. Finalment, hi ha colles que incorporen un responsable d’administració que bàsicament
s’encarrega dels aspectes burocràtics, com contractes, tràmits, subvencions i fins i tot
compres, malgrat que en altres casos observem que existeix pròpiament la figura de
responsable de compres encarregat de subministrar el material, especialment vestuari i
complements dels castellers i arribar a acords que possibiliten millorar els preus d’adquisició.
43
En la taula següent s’observen els percentatges en que es representen aquestes figures
directives en la mostra les colles castelleres analitzada.
President Secretari Tresorer RRPP Marketing Administració Compres Percentatge 100 100 100 70,59 55,88 50 35,29
Un dels aspectes que sobta quan s’analitza el món casteller és la dedicació desinteressada dels
seus membres, això s’observa en la freqüència en què es reuneixen les seves Juntes i es fan els
assajos. En el cas de la Junta Directiva la seva periodicitat de reunió en tots els casos és inferior
a un mes, observant que un 34,8% de les colles es reuneixen setmanalment. El motiu, segons
alguns, és que “ja que venim igual pels assajos aprofitem per reunir‐nos la Junta Directiva”.
Pel que fa a la Junta Tècnica, la seva funció es concentra principalment en el que anomenem
l’activitat castellera, i que bàsicament inclou la planificació dels assajos i de les actuacions, la
direcció dels assajos i la distribució dels llocs dels castellers, i millorar la vessant tècnica dels
castells. Els principals components de la Junta Tècnica són: el cap de colla que representa la
màxima autoritat de la colla i com a tal qui coordina i representa als membres de la Junta
Tècnica, el cap de canalla que coordina l’activitat que desenvolupen els acotxadors, enxanetes
i dosos, i el cap de pinyes que s’encarrega de planificar l’estructura de la pinya. Aquesta és la
composició bàsica que presenten totes les Juntes Tècniques de les colles castelleres, malgrat
algunes, en funció de la seva dimensió, afegeixen figures com poden ser el cap de troncs, el
sots cap de colla, cap de folres i altres.
Estructura bàsica + cap de troncs + sots cap de colla + altres total
Percentatge 32,6 25,5 16,2 25,7 100
Observem, doncs, que l’organització de la colla és força clara i la disciplina i el respecte a les
decisions preses pels membres de les juntes formen part dels valors del món casteller. Tot això
dintre d’un model democràtic per l’elecció d’aquests dirigents, la renovació freqüent dels
mateixos i la permanent necessitat del suport col∙lectiu a aquests dirigents, tal i com es diu en
el document Els Valors socials del Fet Casteller. Així ens afirmaven “el cap de colla és qui
decideix que s’ha de fer i com, la resta podem suggerir i opinar, però qui mana és ell, i tots
respectem les seves decisions”.
ELPROCÉSDEDOTACIÓDERECURSOSHUMANSDELESCOLLES
Reclutament
Les colles castelleres segueixen diferents vies per aconseguir membres, però tenen clar el que
ens diu un dels seus castellers: “aquí tothom és benvingut, qui no serveix per una cosa serveix
per u
d’aqu
integ
Norm
d’am
acom
apun
vulgu
mate
per la
decid
Entre
mitja
activi
Tal i
cal de
Una a
taller
obert
inten
Aque
difere
una altra, aq
uestes organ
gració”.
malment la c
istat amb alt
mpanyava a l
tar i ara sóc
ui participar
eixa afició qu
a televisió m
dir...”.
e les princip
ns de comun
itat entre les
com podem
estacar que u
altra de les
rs específics,
t i participat
ta que la ge
estes activita
enciar els tal
quí tothom t
nitzacions, i
aptació de n
tres membre
la meva filla
c membre de
del Fet Cas
ue hi senten.
m’emocionava
pals activitat
nicació. En e
s diferents co
veure en la
un 44% d’ell
activitats qu
on “la gent
tiu, que norm
ent del poble
ats poden e
llers per adu
té un lloc”. C
el seu pro
nous membr
es de la colla
a, ja que com
e la Junta Dir
steller és qu
Un membre
a i pensava
s que fan le
l gràfic següe
olles.
taula, aque
es fan aques
ue es realitz
pot vindre a
malment es r
e o ciutat co
enfocar‐se ca
ults i els talle
Creiem que
pòsit de se
res es produ
a, familiars,
m sóc gran n
irectiva”. Alt
ue se senten
e de Junta D
que m’agrad
es colles pe
ent es mostr
esta activitat
sta activitat m
en amb aqu
a provar i a v
realitzen en
oneguin el qu
ap als adult
ers a les esco
aquesta fras
r “espais de
ueix per relac
etc. Una ent
o m’ho plan
tres motius
n atrets per
irectiva ens
daria provar
er captar me
ra la freqüèn
de captació
més de 6 cop
uesta mateix
veure què fe
la mateixa p
ue fan i “s’en
ts o per cap
oles. De totes
se resumeix
e solidaritat,
cions person
trevistada en
tejava, però
que fan que
r la tradició
va dir: “jo se
r‐ho, fins un
embres dest
ncia en que e
ó la realitzen
ps a l’any.
xa finalitat és
em”. Són acti
població d’o
nganxin del
ptar canalla,
s dues activit
x molt bé l’e
t, cohesió so
nals, especia
ns comentav
ò al final m’h
e la gent s’ap
o els hi po
empre que h
dia que m’h
taca la difus
es realitza aq
n totes les co
s la realitzac
ivitats de ca
on és la colla
cuquet cast
, així que p
tats la que m
44
esperit
ocial i
lment
va: “jo
hi vaig
propi i
orta la
o veia
hi vaig
sió en
questa
olles, i
ció de
ràcter
i que
eller”.
podem
més es
realit
segur
impli
més d
taller
Finalm
el 33
nomé
Una a
públi
Aque
Porta
utilitz
Selec
Pel q
entra
docu
i inclu
tza és la de
rament tamb
ca temps i f
de 6 per l’an
r a les escole
ment els tall
,3% de les c
és la realitza
altra de les
cs. “La gent
esta activitat
a un amic al
zades per alg
cció
ue fa a la S
ar‐hi és el b
ment de Els
usives, i dese
les escoles
bé atraurem
feina es real
ny. A continu
s.
ers per adult
colles de la
un o dos co
activitats qu
s’atura a mi
t és realitzad
l assaig, o p
gunes colles
elecció dels
bon rotllo”.
Valors Socia
envolupem u
, ja que seg
als pares”.
itza amb un
uació es mos
ts també es
mostra no r
ps l’any.
ue ajuda a re
irar‐nos i fins
da per un 3
participació e
per captar n
membres, t
Parteixen d
als del Fet Ca
una activitat
gons ens diu
És per aque
na freqüència
stra el gràfic
realitzen pe
realitza aque
eclutar gent
s i tot alguns
32,5% de les
en activitats
nous membre
tal i com diu
de la premi
asteller on s’
on tothom é
uen: “si aco
st motiu que
a molt alta,
c amb la freq
rò no és una
esta activitat
per a les co
s s’animen a
s colles. Tan
s de la Festa
es per a l’ent
uen els caste
ssa que po
afirma: ”Les
és necessari
onsegueixes
e malgrat és
el 33,3% de
qüència en q
activitat tan
t, mentre qu
olles són els
apuntar‐s’hi
nmateix altre
a Major del
titat.
ellers, “l’únic
dem veure
colles castel
perquè toth
atraure als
s una activita
e les colles e
uè es realitz
n freqüent. D
ue un altre 3
assajos en e
i”, ens come
es iniciatives
poble tamb
c requerimen
enunciada
lleres som ob
om hi pot ap
45
nens,
at que
en fan
en els
De fet,
33,3%
espais
enten.
s com
bé són
nt per
en el
bertes
portar
46
alguna cosa (...)”. És per aquest motiu que el procés de selecció no va lligat a l’ingrés a
l’organització, sinó al lloc que s’ocuparà dintre de la mateixa.
Aquest lloc ve determinat per les diferents parts del castell i per les condicions físiques i
psicològiques de cada casteller que faran que se situï en un lloc o un altre. Les parts del castell
són:
‐ Per la pinya els castellers haurien de ser gent forta i robusta que pugui complir bé amb
la seva funció.
‐ Pel tronc: Segons ens diuen “aquestes posicions pateixen molt, per lo tant necessitem
gent molt forta i ferma, amb capacitat d’aguantar molt, sobre tot físicament, però
també cal tenir molta resistència psicològica”. Les característiques per cada posició es
van afinant a mesura que pugem, de manera que els castellers de més a munt són més
lleugers, igualment forts, però menys robustos, per tal d’alleugerir el pes de la
construcció.
‐ Pel pom de dalt: precisen agilitat per pujar a dalt de tot i lleugeresa.
Cada posició del castell requereix unes característiques físiques i psicològiques específiques, i
aquí si que podem parlar de procés de selecció en el món casteller. Aquesta funció està
desenvolupada pel cap de colla que és qui assigna les posicions, amb l’ajuda dels altres
membres del cos tècnic. Segons ens comenten, “en moltes ocasions, les posicions es van
succeint de manera natural a mesura que la canalla va creixent”. En cas dels adults se’ls
posiciona en funció de les necessitats de les construccions que aixeca la colla i de les seves
característiques físiques i mentals.
Un cop preguntats els castellers si existeixen algunes posicions que precisen de determinades
capacitats, la resposta és coincident: “al tronc necessitem gent forta, però amb molta capacitat
d’aguant i a dalt necessitem gent àgil i amb molt coratge”.
Socialització
El procés de socialització és aquell mitjançant el qual els membres nouvinguts d’una
organització es familiaritzen amb la seva cultura, les persones que la integren i els seus
costums, per tal que s’integrin el més ràpidament possible al seu funcionament habitual.
En el cas del món casteller es realitzen diverses activitats de caràcter social que ajuden no
solament a integrar als nous castellers, sinó que a cohesionar tot el grup. Entre aquestes
activitats podem destacar els sopars de colla. Aquesta activitat social és molt freqüent entre
les colles castelleres, tal i com podem veure en el gràfic adjunt.
Tamb
nouv
ajuda
dificu
Una a
canal
comp
comp
colla,
Altres
espor
l’any.
De fe
seves
comp
funci
capta
“molt
bé destaque
inguts, de fe
a molt que a
ultin els assaj
altra activita
lla, essent un
pleix una do
parteixi els v
, que un cop
s activitats d
rtives i les ex
.
et les activita
s senyals d’id
promís i sen
ó, d’una ban
ació de nouv
ts cops no te
em que la
et, el 65,11%
abans de pos
jos de la gen
at de socialit
na activitat o
oble finalitat
alors del Fet
entren en co
d’aquest tipu
xcursions qu
ats socials, s
dentitat, com
nsació de p
nda interna, d
vinguts, així c
enen caràcter
majoria de
% de les colles
sar‐se a un a
nt més experi
tzació que d
oferta pel 69
t, “d’una ba
t Casteller, a
ontacte amb
us que tenen
e més del 69
segons ens e
mplementen
ertinença. M
d’integració
com de difus
r tancat, sinó
les colles
s afirma ten
assaig tinguin
imentada” .
duen a terme
9,7% de les c
anda ajuda a
a la vegada q
el nostre mó
n lloc en el sí
9% de les co
expliquen, fo
les trobades
Molts cops
i cohesió de
sió i promoc
ó que s’obre
fan tallers
ir aquest tip
n ja una mic
e les colles c
colles. Segon
a que la can
que ens ajud
ón es queden
í de les colle
lles realitzen
ormen part d
s i assajos, co
aquestes ac
e grup, i d’alt
ió de les coll
n a tothom q
específics
us d’activitat
ca de base, d
castelleres só
s afirmen és
nalla es rela
da a captar n
n enganxats”
es castelleres
n al menys en
del propi mo
ohesionen m
ctivitats com
ra banda, la
les, ja que co
que hi vulgui
de formació
t. “Ho fem p
de manera q
ón els camp
s una activita
acioni entre
nous nens pe
”.
s són les act
ntre un i tres
odel i reforc
més el grup i
mpleixen la
funció exter
om ells ens d
i participar”.
47
ó per
perquè
que no
pus de
at que
ella i
er a la
ivitats
s cops
en les
creen
doble
rna de
diuen,
48
LAFORMACIÓIELDESENVOLUPAMENTENLESCOLLESCASTELLERES
La formació és el procés mitjançant el qual es dota als membres d’una organització de les
habilitats i coneixements necessaris per dur a terme de manera efectiva les tasques que han
estat encomanades. Aquesta definició té un gran encaix amb la filosofia castellera, ja que és
precís que dintre d’aquest món “tots sàpiguen quina és la seva funció i el què han de fer, i a
més a més que ho facin bé”.
Dintre de les colles castelleres la formació dels membres es produeix mitjançant els assajos.
“Als assajos és on es preparen les construccions que més endavant s’intentaran a plaça,
serveixen perquè tots els castellers (ja siguin novells o experts) aprenguin o practiquin allò que
hauran de fer en cadascun dels castells”1. L’assistència als assajos és de vital importància per a
les colles i és el que proporciona la seguretat que permet fer front als reptes que es plantegen.
Els assajos formen part dels drets i les obligacions dels castellers, i així es reflecteix en els
Estatuts d’algunes colles (Colla jove dels Xiquets de Tarragona, Colla Xiquets de Reus, etc.).
La formació bàsica es proporciona en els assajos generals. Aquests són les reunions en les que
es preparen els castells que es pujaran durant la temporada. Però principalment és quan es
produeix l’aprenentatge. Durant els assajos generals, que acostumen a estar dividits segons la
part del castell a la que es pertanyi, es fan les proves de cara a les noves actuacions i es
treballen aspectes concrets requerits per cada part. Estan supervisats i dirigits pels
responsables de cada part específica, i en el seu defecte pel cap de colla. Aquest equip tècnic
és qui decidirà com es construirà el castell i on es situarà cada membre de la colla.
Normalment la dificultat dels assajos s’intensifica a mesura que avança la temporada, així al
inici podem veure assajos de baixa dificultat que es compliquen a mesura que les estructures
estan consolidades i els castellers han assolit alts nivells d’entrenament2.
Hi ha algunes colles que fan assajos específics per la gent nova. En concret, el 65,1% de les
colles sí que en fan, tal i com s’observa en el gràfic de sota. Aquests assajos serveixen, tal i com
ens varen comentar, “perquè els que s'inicien al món casteller en coneguin la nomenclatura,
aprenguin els conceptes bàsics, facin petites proves i comencin a conèixer la gent de la Colla. En
aquest assaig també hi participen castellers i castelleres amb experiència que s'encarreguen de
donar les explicacions alhora que ells mateixos comencen a entrar en matèria per a l'assaig
general”.
1Pàgina web dels Minyons de Terrassa.
2 Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
Pel q
els m
propo
nene
ment
les co
Algun
que d
l’agili
bon n
ue fa a la ca
moviments i
orcionen les
s l’assaig és
tre, en molte
olles realitze
nes colles en
desenvolupin
itat. En aque
nombre de c
analla també
i comportam
instruccions
s una mena
es ocasions
n assajos esp
ns plantegen
n i potenciïn
est sentit, i
olles, tal i co
hi ha assajo
ments que
s oportunes
de joc, vigi
els seus pro
pecífics per l
n la necessita
algunes de l
malgrat no é
om podem ve
os específics
han de ten
per saber ca
ilat en tot m
genitors apr
a canalla.
at de que el
les seves apt
és una form
eure en la fig
per a ells, d
nir durant l’
ure, en cas q
moment pel
rofiten per a
ls seus mem
tituds. És el c
mació tan est
gura següent
urant els qu
aixecament
que sigui nec
s responsab
assajar tamb
mbres estigui
cas de la resi
tesa també l
t:
uals se’ls form
del castell,
cessari. Pels
bles de la ca
é ells. El 100
in bé físicam
istència, la fo
la imparteix
49
ma en
, i es
nens i
analla,
0% de
ment, i
orça i
en un
Finalm
espec
món
canal
no to
solam
Molte
ja im
motiu
auxili
serve
ment, un alt
cífica en prev
dels castelle
lla, o per pre
otes les coll
ment un 45,2
es de les col
parteix la fo
us que la Co
is castellers
ei.
tre aspecte n
venció de ris
ers té un co
evenir lesion
les ofereixe
2% de les col
les ja tenen
ormació, per
oordinadora
de manera
necessari, a
scos i primer
omponent d
ns lumbars i
n aquesta f
les ho fan.
una persona
rò hi ha altre
de Colles Ca
que es gara
part de la fo
rs auxilis, per
e risc impo
cervicals po
formació, ta
a encarregad
es colles que
astelleres de
anteix que t
ormació prò
rquè malgrat
rtant, i talle
oden ser de g
l i com vei
da de la prev
e no s’ho po
e Catalunya
totes les col
pia en caste
t tot, no pod
rs per ense
gran utilitat.
em en el d
venció i els p
oden permet
ofereix els c
lles puguin d
ells, és la for
dem oblidar q
nyar a caur
. En aquest s
diagrama de
primers auxil
tre, és per a
cursos de pr
disposar d’a
50
mació
que el
e a la
sentit,
sota,
is que
aquest
rimers
aquest
Si ana
mitja
mesu
les co
realit
mitja
avui e
pugu
No o
corre
algun
ha pr
per d
concl
que s
En re
es rea
vegad
es po
incor
apren
malg
organ
alitzem la fre
na de dos c
ura que creix
olles que af
tzen en una
na observem
en dia té mo
in dedicar ta
obstant, la fo
ecta execució
nes colles afi
rou en ser bo
després fer un
louen: “assis
som i fer el q
esum, les col
alitzen en le
da que garan
odria aprofun
porar com
ndre molt, e
rat no són e
nitzatiu i de l
eqüència en
cops per set
x la dimensió
ronten caste
mitjana d’un
m que es reu
oltes obligaci
an temps”.
ormació, rep
ó dels castel
irmen que n
o, aquí es pre
n bon paper
stir als assajo
uè fem, així
les castellere
s empreses.
nteixen la se
ndir com són
l’avaluació i
s tractaria d
estrictament
la gestió estr
que les colle
mana. Espec
ó de la colla i
ells més com
n cop per se
neixen un co
ions, deures,
presentada p
lls, i per tan
omés surten
emia a qui m
”. Altres insi
os implica un
que qui hi va
es desenvolu
Ho fan de m
eva subsistèn
n la selecció i
el disseny
’aspectes co
polítiques d
ratègica dels
es assagen o
cialment obs
i la dificultat
mplicats o p
etmana. El as
op cada quin
activitats ex
principalmen
n es converte
n a plaça aq
més s’implica,
steixen en la
n sacrifici, pe
a és qui surt
upen moltes
manera que e
ncia. N’hi ha
i la formació
dels llocs, i
om el treball
de recursos
s recursos hu
observem qu
servem que
dels castells
pilars també
ssajos de la c
nze dies. Sego
xtraescolars,
nt pels assaj
eix en indisp
uells que ha
, i l’assistènc
a importànci
erò a la vega
a la plaça”.
de les políti
els hi facilite
a algunes d’a
ó, altres que
altres en le
en equip, e
humans, for
umans.
e la majoria
la freqüènc
s que treball
tenen assaj
canalla són m
ons ens com
, esports, i ai
jos és un as
pensable. Fin
an assistit als
cia als assajo
ia de la form
da és el que
ques de recu
n la gestió d
aquestes polí
no existeixe
es que les e
l lideratge o
rmen part d
d’elles assaj
cia s’increme
en. D’altra b
jos específic
més espaiat
menten “la ca
ixò fa que ta
specte clau
ns el punt q
s assajos: “n
os és indispen
mació i la prà
ens ajuda a
ursos human
dels membre
ítiques en le
n i que es po
empreses po
la motivació
del comporta
51
ja una
enta a
banda,
cs que
s, i de
analla,
ampoc
per la
ue en
no n’hi
nsable
ctica i
ser el
ns que
es, a la
es que
odrien
odrien
ó, que
ament
52
6. OBLIGACIONSADMINISTRATIVES,COMPTABLESIFISCALS
En aquest apartat ens centrarem en les principals obligacions en què es troben immerses les
colles castelleres per al desenvolupament de la seva activitat amb l’objectiu de ser gestionades
de forma responsable i sostenible seguint els principis que emmarquen aquestes entitats que
són un símbol viu de la nostra cultura.
En els darrers anys la legislació que afecta les colles castelleres com a entitats que són ha
canviat molt, sobretot pel que fa a la comptabilitat, la norma jurídica i la fiscal. Centrarem
l’estudi en la normativa que els afecta directament i per mitjà dels resultats obtinguts en les
enquestes realitzades sabrem com l’estan aplicant i l’esforç que els comporta en la seva
organització en funció de la tipologia de cada colla.
Primer de tot, parlarem d’entitats o persones jurídiques per identificar en el marc del dret una
pluralitat de persones que s’agrupen per a fomentar una activitat pròpia de la cultura popular
d’un país, amb uns objectius i finalitats comuns com qualsevol empresa, agrupació o associació
i on automàticament es genera una personalitat jurídica única i diferent en cadascun dels seus
membres o associats.
CONCEPTED’ENTITATSSENSEAFANYDELUCRE.
Dins el marc del concepte “entitat” podem trobar aquelles que són sense afany de lucre, quan
la persona jurídica no té com a finalitat última obtenir uns beneficis econòmics (un lucre) amb
la seva activitat sinó, precisament, desenvolupar aquesta activitat en benefici dels seus
membres o associats, o bé de la societat en general.
Hem de tenir en compte, però, que les diferents normes reguladores parlen indistintament
d’entitats sense afany de lucre, entitats sense ànim de lucre o entitats sense finalitat lucrativa.
La legislació fiscal i comptable utilitza més freqüentment la denominació d’entitats sense
finalitat lucrativa, i la podem trobar recollida en les següents normes:
- Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les
fundacions i les associacions catalanes.
- Llei 49/2002 de 23 de desembre de règim fiscal de les entitats sense finalitats
lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
Així doncs, el fet que caracteritza les associacions en general i les colles castelleres en aquest
cas en concret, és l’absència d’onerositat en les activitats que desenvolupen. L’entitat no
pretén l’obtenció d’un guany econòmic, sinó la realització d’una determinada activitat per tal
de beneficiar els seus socis o tercers o bé de la societat en general.
En l’e
tipus
1
2
3
4
CONC
L’inte
desen
perso
econò
socie
ser co
comp
L’art.
els re
El fet
fiscal
l’orde
enquesta rea
:
. Associaci
2. Associaci
3. Associaci
4. Associaci
altra enti
CEPTED’EN
erès general
nvolupa l’ass
ones, fet qu
òmic en les
tat, és a dir
onsiderada d
petent.
32 de la Lle
equisits per t
t de ser decla
s. Aquest
enament trib
alitzada hem
ons sense af
ons sense af
ons declarad
ons que no
tat per tal d’
NTITATSD’
és el que afe
sociació ben
ue caracter
s activitats
d’un col∙lec
d’Utilitat Pú
ei orgànica 1/
tal que les as
arats d’utilita
tractament
butari per aq
m pogut clas
fany de lucre
fany de lucre
des d’utilitat
tenen entit
’abaratir cos
’INTERÈSG
ecta el conju
neficia no tan
itza les col
que desenv
ctiu indeterm
blica, però p
/2002 de 22
ssociacions p
at pública o n
diferenciat
quelles que s
sificar les di
e.
e d’interès cu
pública .
tat jurídica p
stos en el seu
GENERALIU
unt de la ciut
n sols el soc
les castelle
volupa i la r
minat de ben
per ser‐ho h
de març, re
puguin ser de
no, comport
permet ga
són qualifica
iferents colle
ultural.
pròpia i treb
u funcionam
UTILITATP
tadania, pel
ci sinó una c
res en l’ab
realització d
neficiaris, pe
ho ha de dem
guladora de
eclarades d’u
ta una difere
audir d’imp
ades d’utilita
es castellere
allen sota e
ent administ
PÚBLICA.
que direm q
ol∙lectivitat i
sència d’ob
d’activitats e
el que una co
manar a l’òr
l dret associa
utilitat públic
nciació a efe
ortants ben
at pública i e
es en els seg
el paraigües
tratiu.
que l’activita
indetermina
btenció de
en benefici
olla casteller
rgan adminis
atiu, ens est
ca.
ectes compta
neficis fisca
es fa especia
53
güents
d’una
at que
da de
guany
de la
ra pot
stratiu
ableix
ables i
ls en
lment
54
evident en l’aplicació la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense
finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge aplicable a les associacions declarades
d’utilitat pública.
Així, el règim d’exempcions i bonificacions fiscals contingut en la llei anterior tan sols és
aplicable a les associacions que prèviament han estat declarades d’utilitat pública i s’hi vulguin
acollir expressament a més de complir amb els requisits previstos en l’art. 3 d’aquesta norma
legal, i en el cas de no complir‐los o deixar‐los de complir, tampoc podran gaudir del règim de
protecció que aquesta normativa conté.
Els requisits que es disposen en l’art.3 de la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense
finalitats lucratives i d’incentius fiscals al mecenatge són els següents:
‐Que persegueixin finalitat d’interès general, com ara, entre altres, els de defensa dels drets
humans, de les víctimes del terrorisme i actes violents, els d’assistència social i inclusió social,
cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, laborals.
‐Que dediquin a la realització de les esmentades finalitats almenys el 70% dels seus ingressos.
‐Que l’activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques
alienes al seu objecte o finalitat estatutària.
‐Que els fundadors, associats, patrons, entre d’altres no siguin els destinataris principals de
les activitats.
‐Que els càrrecs de l’entitat siguin gratuïts.
‐Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini a una entitat d’igual naturalesa.
En les enquestes realitzades, i tal com es pot observar en la següent figura, un 67% de les
colles castelleres no estan declarades d’utilitat pública, per tant directament no podran gaudir
de l’aplicació de la llei 49/2002 amb els seus beneficis i bonificacions i estaran sotmeses a les
normes tributàries generals, pel que caldrà analitzar la llei que regula cada impost, ja que en
alguns casos pot ser d’aplicació el règim de les entitats parcialment.
Les e
vista
mece
fonam
pagar
socis,
per p
colla
quals
l’imp
TIPO
És im
que r
socia
Activ
pode
-
-
-
-
entitats parc
del Dret C
enatge, llavo
mentalment
r aquest imp
, les donacio
part de l’ent
castellera.
sevol altra p
ost de societ
OLOGIAD’A
mportant, a e
realitza una
ls i les activit
itats socials.
r gaudir de b
Les actua
L’organitz
L’organitz
similar i s
L’organitz
ialment exem
Civil Català,
ors no pode
pel que fa
post pels ing
ons, les subv
titat i que es
Ara bé, si
procedència.
tats (IS).
ACTIVITATS
fectes comp
colla caste
tats que sup
Són casos q
beneficis en
acions castell
zació d’assem
zació de xe
sense retribu
zació d’activ
mptes són e
però no co
en gaudir d
a l’impost d
ressos típics
vencions, etc
s destinen d
que pagara
. Tot plegat
SQUEREAL
ptables i tam
llera, així en
osen una ex
que correspo
l’àmbit tribu
leres en cas
mblees i reu
rrades, conf
ució econòm
itats i esdeve
entitats que
ompleixen t
de les bonif
de societats.
s i propis de
c... ingresso
directament
an impostos
t, ho veurem
LITZENLES
bé a efectes
n aquests ca
plotació eco
onen a activi
utari:
que aqueste
nions.
ferències, s
ica.
eniments ed
no tenen af
tots els req
ficacions est
En concret,
la seva natu
s que no co
a la realitza
amb bonif
m més end
COLLESCA
fiscals, la dif
asos, trobar
onòmica.
itats socials
es siguin grat
eminaris i q
ducatius i de
fany de lucre
uisits que m
tablertes en
aquestes e
uralesa, és a
mporten un
ció de l’acti
icació si reb
avant en l’a
ASTELLERES
ferenciació e
em les activ
i, per tant, s
tuïtes.
qualsevol ac
lleure gratuï
e des del pu
marca la Lle
n aquesta n
ntitats no h
dir, les quot
na contrapre
vitat pròpia
ben ingress
apartat ded
S.
entre les act
vitats pròpia
serien subje
cte de natu
ïts.
55
unt de
ei del
orma,
an de
tes de
stació
de la
os de
icat a
ivitats
ament
ctes a
ralesa
56
- La realització d’una revista de distribució totalment gratuïta i sense esponsorització
publicitària.
Activitats d’explotació econòmica. Tenen aquesta qualificació totes les activitats per les quals
es percep una contraprestació econòmica o amb un preu pactat3.
Cal tenir en compte, que el simple fet d’establir un preu és suficient per considerar l’activitat
d’explotació econòmica, tot i que, el preu tan sols vulgui cobrir les despeses o sigui un preu
simbòlic, donat que en cap moment es vincula el concepte d’explotació econòmica amb la
voluntat d’obtenir benefici.
Són exemples d’activitats d’explotació econòmica per una colla castellera:
‐ Les actuacions de colles castelleres cobrant un preu pactat prèviament.
- Venda de samarretes i material publicitari.
- Realització d’una revista amb esponsorització publicitària.
- Organització d’activitats culturals sempre que es cobri per realitzar l’activitat.
OBLIGACIONSCOMPTABLESIREGISTRALSDELESCOLLESCASTELLERES.
Portar la comptabilitat d’una entitat sense afany de lucre és una obligació legal, a la vegada
que ha de ser una eina per poder‐la gestionar millor i rendibilitzar‐ne els seus recursos i tenir
un control més eficaç.
La normativa d’àmbit català a efectes comptables que les afecta:
- Decret 256/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les
fundacions i les associacions (DOG núm. 5288, de 31 de desembre de 2008).
- Decret 125/2010, de 14 de setembre, de modificació del Pla de comptabilitat de les
fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya,
aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre. (DOGC 5716, de 16 de setembre de
2010)
3 Impost de societats art. 121.3 “Se considera rendimentos de una explotación económica todos aquellos que, procediendo del
trabajo personal y del capital conjuntamente o de uno solo de estos factores, supongan por parte del sujeto pasivo la ordenación
por cuenta propia de medios de producción y de recursos humanos o de uno de ambos con la finalidad de intervenir en la
producción o distribución de bienes y servicios”.
El llib
docu
Comp
“ 1. L
llur a
opera
2. Les
amb
La pr
prese
comp
porta
En l’e
de le
quan
El pe
seva
Tal co
que l
bre tercer de
mental de le
ptables :
Les persones
activitat, que
acions i elabo
s anotacions
les disposicio
ròpia norma
entar la dec
ptabilitat est
ar almenys u
enquesta rea
es colles cast
t a balanç, c
rcentatge de
tipologia de
G
%
om es pot o
es colles del
l Codi Civil d
es Associacio
jurídiques h
e la reflectei
orar els com
s s’han de f
ons que en c
a d’àmbit es
claració de
trictament co
n llibre de ca
alitzada pode
telleres elab
compte de p
e colles caste
grup.
Grup
% SI
bservar tote
s grups 7 i 8
e Catalunya
ons i Fundacio
an de portar
ixi fidelment
ptes anuals.
fer d’acord a
ada cas sigu
statal estab
l’impost de
om es regul
aixa en què e
em observar
boren els co
èrdues i gua
elleres que r
6 7
100 7
es les colles
ho fan en un
regula, en e
ons i hi estab
r una compt
t i que els pe
amb els prin
uin aplicables
leix que les
e societats t
a en el Pla G
es detallin el
tal com es r
omptes anua
nys, memòr
realitzen els
7 8
9 67
dels grups 6
n 65% i en le
l seu capítol
bleix en el se
tabilitat orde
ermeti fer e
ncipis de com
s.”
s associacion
tampoc esta
General Com
s ingressos i
representa e
als que marc
ia i estat de
comptes anu
9
100
6 i 9 realitze
es colles univ
III, el règim
eu article 313
enada, diligen
l seguiment
mptabilitat g
ns que no e
aran obligad
mptable, esta
les despeses
n la següent
ca el Pla Ge
patrimoni ne
uals varia mo
università
33
n els compte
ersitàries no
comptable i
3.1 els Deur
nt, que s’ade
cronològic
general adm
estan obliga
des a porta
ablint que h
s.
t gràfic que e
eneral Comp
et.
olt en funció
ària
es anuals, m
o arriben al 5
57
res
eqüi a
de les
esos i
des a
r una
an de
el 81%
ptable,
ó de la
mentre
50%.
Les c
comp
-
-
-
Les e
aprov
Ara b
comp
Catal
majo
En l’e
prese
pode
obliga
del D
En la
seus
ondicions pe
ptabilitat mo
Que els s
€ any.
Que els s
2.000 € a
Que tote
entitats que
vats en assem
bé, les asso
ptes anuals
unya, dins d
ria de colles
enquesta du
enten el com
m relaciona
atòriament h
Departament
següent tau
comptes al R
G
%
er no estar o
olt simplificad
seus ingresso
seus ingress
ny.
s les rendes
compleixin
mblea gener
ociacions de
al Registre d
dels sis prim
enquestade
uta a terme
mptes en e
ar directam
han d’elabor
de Justícia.
ula es pot a
Registre d’As
Grup
% SI
obligat a pre
da són tres:
os totals –ren
os de rende
no exempte
els requisits
ral al Registre
eclarades d’u
d’Associacio
ers mesos p
es tanquen e
e podem ob
l Registre d
ment amb l
rar i present
preciar el p
ssociacions e
6 7
22 1
esentar l’imp
ndes exempt
es no exemp
s no estiguin
s anteriors n
e d’Associaci
utilitat públ
ns del Depa
posteriors al
l seu exercic
bservar que
d’Associacion
es que est
ar els seus c
ercentatge d
en funció de
7 8
1 67
post de socie
tes i no exem
ptes, sotmes
n sotmeses a
no han de p
ions.
ica han d’e
artament de
tancament
i seguint l’an
el 24% de
ns del Depa
tan declarad
comptes anu
de colles cas
la seva tipol
9
50
etat i a la veg
mptes‐ no su
sos a retenc
a retenció.
presentar els
laborar i pr
Justícia de
del seu exer
ny natural.
les colles c
rtament de
des d’utilita
als al Regist
stelleres que
ogia de grup
università
0
gada realitza
uperin els 10
ió, no super
s comptes a
resentar els
la Generalit
rcici econòm
castelleres s
Justícia. Aix
at pública
tre d’Associa
e sí presente
p.
ària
58
ar una
00.000
rin els
anuals
s seus
tat de
mic. La
sí que
xò ho
i que
acions
en els
En aq
de co
-
En l’
neces
comp
neces
En la
neces
En aq
neces
del g
servir
nostr
quest cas, es
omptes al Re
Per aque
per tant,
la compta
Decret 25
fundacion
s’estable
(gran‐ mi
enquesta re
ssitat de con
ptable i pode
ssitat de con
següent ta
ssitat de con
G
%
quest cas, ca
ssitat de con
rup 6 i 7 és
r un servei e
re tenim de t
s pot observa
gistre.
lles colles qu
es vegin ob
abilitat ajust
56/2008, de
ns i les ass
ix una classi
tjana‐reduïd
ealitzada s’h
ntractar una
er elaborar
ntractar una
ula s’aprecia
ntractar ajud
Grup
% SI
ap de les col
ntractar un
de un 89%.
xtern, però a
tot.”
ar que les co
ue superin e
ligats a pres
tada al que d
23 de desem
ociacions (D
ficació de ti
da).
ha pregunta
assistència
els comptes
assistència e
a per grups
a externa pe
6 7
89 8
lles que cons
servei extern
.Un presiden
aprofitem els
olles del grup
ls requisits q
sentar la dec
disposa el no
mbre, pel qu
DOG núm. 5
pologia de l
t si les col
externa per
s. Els resulta
externa.
el percentat
er tal de pod
7 8
9 100
stitueixen el
n per tal d’e
nt de la colla
s de casa i el
p 8 i 9 donen
que es preve
claració per a
ou Pla Gener
ual s’aprova
5288, de 31
es entitats e
les casteller
r tal de dona
ats han estat
tge de colle
er elaborar l
9
100
ls grups 8, 9
elaborar la co
a gran ens d
ls serveis no
n complimen
euen en l’imp
aquest impo
ral Comptabl
el Pla de co
1 de desem
en funció de
res es veue
ar complime
t que el 93%
s castelleres
a seva comp
università
100
i università
omptabilitat,
deia “puntua
es cobren n
nt a la presen
post de socie
ost, hauran d
le correspon
omptabilitat
bre de 200
e la seva dim
en obligades
ent a la norm
% ho fan se
s que no ten
ptabilitat.
ària
ries no tene
, i en el cas
alment pode
i es paguen a
59
ntació
etats i
de dur
nent al
de les
08) on
mensió
s a la
mativa
nse la
nen la
en cap
de les
em fer
a casa
OBLI
Tal co
una s
assoc
Totes
signa
manu
l’òrga
A
De l’
Llibre
en la
introd
B
De l’e
d’act
IGACIONSD
om estableix
sèrie d’oblig
ciades, així co
s les associa
tura del pre
uals o infor
an de govern
A) Llibre de
enquesta re
e dels associa
digitalització
duir els socis
B) Llibre d’a
enquesta rea
es amb supo
DOCUMENT
x el Llibre te
acions docu
om de tercer
acions haurie
esident o pre
matitzats, i
n:
registre dels
ealitzada pod
ats i associad
ó de dades i
s i les variabl
actes de l’ass
alitzada pod
ort informàti
TALS.
ercer del Cod
mentals com
res persones
en de porta
esidenta i d
el responsa
s associats i a
dem compro
des de forma
el seu come
es que els ca
emblea i de
em observa
c.
di Civil de Ca
m a garantia
s amb les qu
r els següen
el secretari
able d’elabo
associades.
ovar que un
a informatitz
entari és “ hi
aracteritza p
l’òrgan de g
r que un 40%
atalunya, les
de l’efectiv
e s’estableix
nts llibres i
o secretària
orar‐los, actu
n 47% de le
zada. Algune
i ha molta d
erò ho anem
overn.
% de les col
s associacion
itat dels dre
en relacions
en tots ells
a en el prime
ualitzar‐los i
s colles cast
s de les colle
edicació en h
m fent”.
les castellere
ns han de co
ets dels asso
s.
ha de cons
er full. Pode
i custodiar‐l
telleres port
es estan treb
hores de fein
es porten el
60
omplir
ciats i
star la
en ser
los és
ten el
ballant
na per
llibre
C
D
E
En l’e
caste
activi
C) Llibre d’in
el porten
econòmic
nostre pa
ens acom
D) Llibre de
l’apartat
E) En el cas
haurà de
enquesta qu
elleres que
itats d’aques
nventari de b
perquè la m
c. El comenta
atrimoni és e
mpanya”
comptabilit
anterior.
que en la c
portar el llib
ue hem rea
disposen d’
sta mena.
béns en prop
majoria diuen
ari d’un pres
l nostre nom
tat en funció
colla castelle
bre el person
litzat podem
un projecte
pietat de la c
n que no ten
sident de col
m , els nostres
ó de les acti
era hi col∙lab
nal voluntari.
m observar
e de volunta
colla castelle
en patrimon
la petita va s
s castellers i
ivitats que r
borin volunta
.
que tan sol
ariat, tot i
ra. Aquest lli
i o aquest no
ser “no tenim
castelleres i
realitzen tal
aris i voluntà
s hi ha un
que moltes
ibre poques
o té massa v
m patrimoni,
i la gent fidel
com hem v
àries no asso
7% de les
s d’elles rea
61
colles
valor
el
l que
vist en
ociats,
colles
alitzen
En el
que r
Al ser
diferè
colla
RÈGI
Les c
subje
local.
Per t
d’act
gene
que
const
Cal re
merc
fiscal
tribut
quadre seg
realitzen tasq
G
%
r tant petit e
ències signifi
castellera.
IMFISCALD
colles castel
ectes a la reg
.
al d’establir
ivitat que po
rar amb l’ad
realitzen les
tituïdes, sinó
emarcar que
antils i no e
s que han d
ts pels quals
güent hi ha e
ques de volu
Grup
% de SI
el percentatg
icatives quan
DELESASSO
leres com a
gulació tribu
el règim fis
orten a term
ministració t
s colles i q
ó pel fet de c
e la legislació
existeix a efe
e tenir les a
poden ser s
el desglossa
ntariat.
6 7
0 1
ge de colles q
n s’analitzen
OCIACIONS
a associacio
tària en tote
cal i de tribu
me, donat qu
tributària. El
ue entren d
obrar‐les tal
ó tributària a
ectes tributa
ssociacions.
ubjecte pass
ment per gr
7 8
1 17
que tenen el
els resultats
S.
ns amb per
es les seves
utació de le
ue aquesta é
ls efectes tri
dins dels se
com hem ex
actual està o
ris una Llei e
Així doncs,
siu.
rups del per
9
0
projecte de
s en funció d
rsonalitat ju
manifestacio
s colles cast
s la principa
butaris es fo
eus objectes
xplicat a l’ap
rientada prin
específica qu
a continuac
centatge de
università
0
voluntarieta
del grup al qu
rídica pròpia
ons sigui esta
elleres, cal d
al font de co
onamenten n
s socials per
partat anterio
ncipalment c
ue reguli tot
ió anirem ve
colles caste
ària
at no s’obser
ual pertany l
a són plena
atal, autonò
definir bé el
onflicte que e
no en les act
r les quals
or.
cap a les act
tes les obliga
eient els dife
62
elleres
rven
a
ament
mica i
tipus
es pot
ivitats
estan
ivitats
acions
erents
63
Tal com s’ha fet menció anteriorment, la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de
les entitats sense finalitat lucrativa i d’incentius fiscals, el mecenatge és aplicable a aquelles
associacions que hagin estat declarades d’utilitat pública i reuneixin els requisits específics.
FISCALITATENELDESENVOLUPAMENTD’ACTIVITATS.
IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT
Definició:
L’impost sobre el Valor Afegit és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i
grava, en la forma i condicions establertes en la Llei 37/1992, les següents operacions:
F) Lliurament de béns i prestacions de serveis fets per empresaris o professionals.
G) Les adquisicions intracomunitàries de béns.
H) Les importacions de béns.
Subjecte passiu:
La colla castellera com a associació amb personalitat jurídica pròpia pot tenir la consideració
de subjecte passiu d’aquest impost en el desenvolupament de la seva activitat econòmica i en
conseqüència ha de presentar la corresponent declaració de l’IVA davant de l’Administració
Tributària, en la forma i els terminis establerts, si per la realització de les seves activitats es
genera el fet imposable regulat en la pròpia llei de l’Impost.
Fet imposable:
Estaran subjecte a l’impost els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats en
l’àmbit especial de l’impost per empresaris i professionals a títol onerós, amb caràcter
habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional,
fins i tot si es realitzen a favor dels propis socis, associats, membres o partícips de les entitats
que les realitzen.
Així, les donacions rebudes i les subvencions no tenen la consideració d’activitat econòmica,
atès que no suposen ni el lliurament d’un bé ni la prestació d’un servei.
Exempció:
La normativa estableix un conjunt d’activitats que tot i complir els requisits de subjectes a IVA
poden gaudir de l’exempció en base al tipus d’activitat que realitza el subjecte passiu i vénen
regulades per l’art. 20 de la llei 37/1992 de l’IVA. Així, les colles castelleres com a entitats
socials
a.
b.
Cal re
exemp
el carà
Deduc
Consid
quotes
consid
següen
1.
2.
3.
En el
liquid
s sense afany
del recone
lliurament
membres
del recone
emarcar que
ptes, ja que ú
àcter social.
cció de les qu
derant que l’
s cobrades
deració d’act
nts casos:
Que realit
liquidar IV
Que no rea
liquidar IV
Que coexis
exemptes
ingressos a
gràfic següe
dació de l’im
y lucratiu po
eixement de
t de béns
per organism
eixement de
e no totes
únicament ti
uotes suport
’activitat eco
als associa
tivitat econò
tzi alguna a
A.
alitzi cap act
A.
steixi activit
les segone
amb IVA i se
ent podem o
post de l’IVA
den sol∙licita
l’aplicació d
accessoris a
mes i entitats
la condició d
les activita
indran exem
tades:
onòmica és
ats, les don
mica. Llavor
ctivitat econ
tivitat econò
at econòmic
s, havent d
nse IVA.
bservar que
A.
ar l’exempció
de l’exempc
a les matei
s sense afany
d’entitat o es
ts que des
mpció les quo
el lliuramen
nacions rebu
rs una colla
nòmica, que
mica, queda
ca i no econò
d’aplicar reg
tan sols un 2
ó de l’IVA en
ió en el cas
ixes realitza
y de lucre.
stabliment d
envolupi la
otes de l’asso
t de béns i
udes i les
castellera es
edant subjec
ant no subjec
òmica, qued
la de prorr
25% de les co
virtut:
de prestacio
ades directa
e caràcter so
colla caste
ociació per a
la prestació
subvencions
s pot trobar
cte a l’impo
cte a l’impos
ant subjecte
ata, donat
olles castelle
ons de serve
ament als s
ocial.
ellera queda
a la seva ges
d’un servei;
s, no tenen
amb algun
ost i havent
st i no haven
es les primer
que es tind
eres fa la
64
eis i
seus
aran
tió i
; les
n la
dels
t de
t de
res i
dran
65
En la següent taula es plasma el percentatge de colles castelleres en funció de cada grup que
contesten que sí que liquiden l’ IVA .
Grup 6 7 8 9 universitària
% SI 0 6 83 80 0
D’aquest quadre es desprèn que les colles castelleres dels grups 8 i 9 majoritàriament liquiden
IVA, sent més minoritari per a la resta de colles d’altres grups. Un president de una colla gran
amb les seves pròpies paraules comentava: “nosaltres ens ho fem tot però l’IVA és molt fotut
en una oficina de l’agencia tributaria et poden dir que estàs exempt i una altre oficina et poden
dir tot el contrari, tot i tractar‐se de la mateixa llei, tot plegat no s’entén.”
IMPOST DE SOCIETATS
Definició:
És un tribut de caràcter directe i de naturalesa personal que grava la renda de les societats i
com a tals les associacions en virtut d’uns principis i normes establertes.
Subjecte passiu:
L’associació com a persona jurídica.
Fet imposable:
És l’obtenció de rendes siguin quines siguin las seves fonts o orígens.
Exempció subjectiva
La llei estableix la denominada exempció parcial, que permet la no tributació per l’impost de
determinades rendes. Aquest règim es regula per entitats que no persegueixen com a objecte
principal la finalitat lucrativa definida en l’art 121 de l’impost de societats.
També existeix el règim especial aplicable a les associacions declarades d’utilitat pública per la
llei 49/2002 ja esmentat anteriorment.
Règims fiscals especials aplicables a les associacions:
a. Règim fiscal d’entitats parcialment exemptes
66
Les entitats a les que és d’aplicació aquest règim especial d’exempció parcial són les següents:
Entitats i institucions sense ànim de lucre que no reuneixin els requisits per gaudir del
règim fiscal de l’Impost de Societats establerts en l’art. 3 de la Llei 49/2002 .
Podem afirmar que totes les colles castelleres que no compleixin els requisit marcats en l’art.
3 de la llei 49/2002 tindran la consideració d’entitats parcialment exemptes de l’Impost de
Societats, i donat que realitzen activitats que no es poden considerar activitat econòmica i
d’altres que sí com ara la gestió d’un casal d’estiu tindran la consideració de parcialment
exemptes i es disposa l’obligatorietat de presentar la declaració de l’impost de Societats en el
cas de desenvolupar activitat econòmica i tributar pels seus resultats.
Rendes exemptes que poden realitzar les colles castelleres i que no s’integren en la seva base
imposable:
Són les que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social
o finalitat específica com ara anar a fer castells a plaça, fer tallers de castells a les
escoles...
Les rendes derivades d’adquisicions i transmissions a títol lucratiu, sempre que unes i
altres s’obtinguin o realitzin en compliment del seu objecte o finalitat específica.
Les rendes que es posin de manifest en la transmissió onerosa de béns afectes a la
realització de l’objecte social o finalitat específica, quan el total del producte obtingut es
destini a noves inversions relacionades amb l’esmentat objecte o finalitat, sempre que no
procedeixin d’activitats econòmiques subjectes i no exemptes.
Rendes no exemptes són aquelles que s’integren en la seva base imposable.
Rendiments derivats de l’exercici d’explotacions econòmiques.
Rendiments derivats del Patrimoni.
Guanys i pèrdues patrimonials que no siguin exemptes segons el que es disposa en l’art.
121.1 de la Llei de l’Impost de Societats.
Obligació de declarar:
Les colles castelleres que compleixin el que es determina a continuació:
‐Quan els seus ingressos totals –rendes exemptes i no exemptes‐ superin els 100.000 €
anuals.
‐Quan els seus ingressos rendes no exemptes, sotmesos a retenció, superin 2.000€ anuals.
‐Quan totes les rendes no exemptes estiguin sotmeses a retenció.
b. Règim especial de les Fundacions i Associacions declarades d’utilitat pública previst
Les co
requis
finalita
Tal c
públi
els re
consi
finan
aque
En el
sobre
Desg
següe
fer.
a la Llei
d’incentiu
lles casteller
its que es d
ats lucratives
om hem vis
ca. Per tal d
equisits que
derablemen
çament per
stes es veuri
gràfic s’obse
e si la colla ca
lossada la re
ent quadre, q
G
%
49/2002 d
s fiscals al m
res que els p
disposen en
s i d’incentiu
st, un 33% d
de poder gau
hem explica
nt pel que fa
part de les
ien beneficia
erva els resu
astellera pre
esposta a la p
que com es p
Grup
% SI
e règim fis
mecenatge.
pot ser d’apl
l’art.3 de la
us fiscals al m
de les colles
udir d’aquest
at anteriorm
a la tributac
s empreses
ades fiscalme
ltats obtingu
esenta l’Impo
pregunta ant
pot observar
6 7
11 0
scal de les
licació aques
Llei 49/200
mecenatge.
s castelleres
t règim espe
ent en l’art.
ió de la coll
que els pod
ent.
uts de l’enqu
ost de Societ
terior per gru
r segueix la lí
7 8
0 67
entitats se
st règim esp
02 de règim
entrevistad
ecial de tribu
3 de la Llei
a castellera,
den facilitar
uesta quan e
tats.
ups de colles
ínia de les al
9
60
ense finalita
ecial són les
fiscal de les
es estan de
utació haurie
49/2002, fe
, així com, a
finançamen
s dóna respo
s castelleres
tres pregunt
università
0
ats lucrative
s compleixen
s entitats se
eclarades d’u
en de compli
et que benef
a l’hora de c
nt, ja que ta
osta a la preg
ens dóna el
tes que es va
ària
67
es i
n els
ense
utilitat
r amb
iciaria
captar
ambé,
gunta
an
RETEN
Definic
Les re
poster
Person
Com a
Afecta
contra
actuac
poster
En el
afect
tot e
possi
evite
NCIONS A CO
ció:
etencions só
riorment ing
nes Físiques
afecta les col
arà en la m
actació de p
cions i d’altr
riorment l’en
gràfic següe
a a un 8% d
el possible p
ble. El pre
m les contra
OMPTE DE L’I
ón imports
ressar a hise
(IRPF) o de l’
lles casteller
mesura que
personal pro
res abonam
ntitat haurà d
ent es pot o
de les colles
per tal de g
sident d’una
actacions, aix
IMPOST DE L
que les co
enda com a
’Impost de S
res?
paguin rend
opi, pel llog
ents que pu
de fer‐ne el s
bservar que
castelleres e
gestionar l’a
a colla ens
xí és mes sen
LA RENDA I
olles castell
pagament a
Societats (IS)
des per con
guer del loca
uguin estar
seu ingrés a
la obligació
entrevistade
activitat fisca
deia “nosal
nzill”.
DE L’IMPOST
eres es ve
compte de
.
ntractes rea
al social o
subjectes p
hisenda.
de practica
s. A efectes
al i comptab
tres sempre
T DE SOCIETA
uen obligad
l’impost de
litzats a pro
espais on e
per aquesta
r retencions
pràctics, les
ble de la fo
e que podem
TATS
des a reten
la Renda de
ofessionals,
es preparen
retenció i
de l’IRPF ta
s colles tamb
orma més se
m fem conv
68
nir i
e les
per
les
que
n sols
bé fan
enzilla
venis i
IMPOS
Conce
És un t
Com a
Els afe
El pe
l’imp
Dels
result
propi
En l’e
caste
propi
ST SOBRE BÉ
pte
tribut directe
afecta les Col
ectarà quan s
ercentatge d
ost de l’IBI e
G
%
resultats ob
tats significa
ietat.
enquesta rea
elleres entre
ietat.
ÉNS IMMOBL
e de caràcter
lles casteller
siguin titular
de colles cas
es pot veure
Grup
% SI
btinguts en f
atius, tot i qu
alitzada tan
vistades pe
LES
r real que gr
res?
del bé immo
stelleres en
en la següen
6 7
13 6
funció de la
ue, sensiblem
sols liquiden
l que es po
ava el valor
oble.
funció de c
nt taula.
7 8
6 33
a tipologia d
ment les coll
n l’impost so
ot deduir qu
dels béns im
cada grup q
9
20
e grup de c
es del grup
obre béns im
ue la resta d
mmobles.
ue conteste
università
0
colla castelle
8 i 9 solen te
mmobles un
de colles no
en que sí liq
ària
era no s’obs
enir més loc
13% de les
o tenen loca
69
quiden
serven
als en
colles
als en
L’EXTDIGI
Desp
terme
recol
De l’e
mem
pràct
15% h
La rea
comp
certif
De l’e
perm
TERNALITZTAL.
rés d’haver
e una colla
zar‐se amb a
enquesta rea
bres de la
ticament no
ho externalit
alització dels
portar una a
ficat digital.
enquesta rea
met fer tràmit
ZACIÓ DEL
analitzat le
castellera s
assistències e
alitzada es d
colla que t
fa liquidació
tzen a través
s diferents tr
agilització am
alitzada, un
ts de manera
LS SERVEIS
s diferents
s’ha analitza
externes a l’h
desprèn que
tenen conei
ó d’impostos
s de gestorie
ràmits amb l
mb la utilitz
30% de les c
a més àgil am
S COMPTA
obligacions
at si aqueste
hora de gest
un 46% de
ixements de
s per la tipo
es o assessor
es administr
zació de les
colles castel
mb l’adminis
ABLES I F
comptables
es es veuen
tionar els seu
les colles ca
e fiscalitat,
ologia d’activ
ies fiscals.
racions locals
eines telem
leres dispose
tració.
FISCALS I
i fiscals qu
n o no amb
us impostos.
astelleres ho
el 39% pod
vitat que po
s, autonòmiq
màtiques i en
en de certifi
LA IDENT
e ha de po
b la necessit
o fan els ma
dem suposa
rten a term
ques i estata
n concret a
cat digital q
70
TITAT
rtar a
tat de
teixos
r que
e i un
als pot
mb el
ue els
Si ho
caste
És no
digita
activi
part v
prese
els tr
separem pe
elleres del gru
G
%
ormal que les
al, donat que
itat tenen. Ll
vinculants. C
entar telemà
àmits amb l’
er grups ens d
up 8 i 9 que
Grup
% SI
s colles del g
e són les que
lavors, el cer
Cada cop és m
àticament , se
administrac
dóna la segü
disposen de
6 7
33 1
rup 8 i 9 sigu
e mouen un p
rtificat digita
més habitual
ent del tot re
ió.
üent taula on
certificats d
7 8
7 67
uin les que m
pressupost m
al els facilita l
l trobar‐se a
ecomanable
n s’observa q
igitals.
9
50
majoritàriame
més elevat, i
la gestió diàr
mb gestions
l’obtenció d
ue hi ha més
università
0
ent disposen
en conseqüè
ria i la comun
que obligatò
del mateix pe
s colles
ària
n de certifica
ència les que
nicació entre
òriament s’h
er tal d’agilitz
71
at
e més
e les
han de
zar
72
7. COORDINADORA
En l’enquesta es preguntava pel paper que ha de tenir la Coordinadora, es permetien respostes múltiples i els resultats són:
Formació específica 62.8 %
Assessorament tècnic 51,2 %
Assessorament jurídic 93 %
Central de compres 39,5 %
Mediació entre colles 83,7 %
Representació institucional 83,7 %
Respecte a la possibilitat d’actuar com a Central de Compres un president es preguntava si La
coordinadora té estructura per donar més servei? Un altre preveia una manca de logística per
part de la coordinadora. Sembla clar que les colles més petites al tenir juntes directives més
petites voldrien que la coordinadora dones més serveis del dia a dia, alguna de petita ens deia
“M’he reunit amb altres colles i m’han explicat com ho tenia que fer a nivell administratiu. Això
amb les colles petites i mitjanes, les més grans són inaccessibles”, mentre que les colles més
grans busquen la representativitat vers l’administració i l’acció de “lobby” que la coordinadora
pugui desenvolupar.
Preguntades les colles, en format lliure, per quines altres funcions podria fer la CCCC, s’ha
obtingut una resposta per cada un dels següents suggeriments:
Assessorament fiscal, en particular l’IVA en la factura entre colles.
Assessorament tècnic en prevenció de lesions.
Buscar patrocinadors.
Defensar als castellers.
Donar mes ajut a nivell d'assessorament de com arrencar a les colles que comencen i facilitar, tot i que entenem els motius pels que no ho fan, la quantitat a pagar per l'assegurança.
Fer algun taller de formació (seguretat, mitjans de comunicació...) fora del principat de Catalunya.
Fomentar el fet casteller en sí mateix i els valors que els hi són propis a la societat en general.
Prevenció i assegurança mèdica.
Projecció internacional.
Promoció del fet casteller.
La valoració mitjana del paper de la coordinadora, en una escala de 0 a 10, ha sigut d’un 7,3
amb un mínim de 4 i un màxim de 10.
73
Demanades les colles per un adjectiu per la coordinadora han sorgit els següents:
Consens
Coordina
Eficient
Entregada / dedicada
Existent
Formalitat
Homogeneïtzadora
Impulsora
Intervencionista
Mediadora
Necessària
Normal
Pinya
Plural
Professional
Propera a les colles
Pròxima, col∙laborativa
Representativa
Solvent
Única
Verda
Vinculada amb el món casteller
Voluntariosa
Val a dir que l’adjectiu “necessària” ha sortit 8 cops i “eficient”, “mediadora” i “voluntariosa” 2
cops cada una.
74
8. CONCLUSIONS
A continuació es detallen les principals conclusions a les que s’ha arribat agrupades per les
diferents àrees d’estudi.
MARKETING
ACTUACIONS
En general les colles voldrien fer més actuacions sobretot les més petites. Lògicament existeix
un màxim ja que cal donar descans als membres de la colla que poden saturar‐se amb
excessives actuacions, sobretot si són en places llunyanes.
D’altra banda, per obtenir més actuacions s’hauria en buscar‐les atès que fins ara sembla que
majoritàriament les actuacions venien soles.
Les colles semblen interessades en realitzar una gira anyal d’uns tres dies a una distància més
llunyana que inclogués dormir fora de casa, la finalitat de la sortida fora fonamentalment
donar més cohesió al grup. Creiem que per assolir‐ho en primer lloc es tindria que treballar als
llocs on altres colles ja han anat i que les oficines de representació d’ACC1O tinguessin
material promocional.
La realització d’actuacions amb finalitat exclusivament econòmica sembla cada cop més una
tendència obligatòria per tenir unes finances sanejades, per aconseguir‐ne més s’han de fer
accions de promoció i cerca, aquest tipus d’actuacions s’han de fer amb moderació atesa la
imatge mercantilista que pot donar la colla.
Fer tallers per a empreses pot ser un altre punt important ja que fent castells s’aprenen un
seguit de principis (els valors castellers) que les empreses desitgen que tinguin els seus
treballadors.
QUOTES
Respecte la quota del casteller, hi ha tot un ventall de possibilitats, des de colles amb quotes
obligatòries fins a colles sense quota, passant per la quota voluntària. Creiem que les quotes
que es cobren, tenint en compte les hores que ocupa l’activitat castellera, resulten ser molt
més barates en comparació amb qualsevol altra activitat no laboral. En el seu cas, sembla força
interessant donar alguns avantatges al que pagui la quota.
SUBVENCIONS
Previsiblement l’obtenció de subvencions cada cop anirà a menys, això no vol dir que no s’hagi
de continuar pressionant a les administracions per a que subvencionin tant l’activitat principal
com d’altres secundàries (revista, serveis donats a l’ajuntament, etc.), però aquesta font
encara es pot veure més reduïda i per tant s’han de buscar d’alternatives.
75
PATROCINI
Pot jugar un paper important en el futur atesa la bona imatge de les colles castelleres, en
primer lloc direm que no convé comercialitzar‐la en excés, però en la mesura adequada fins i
tot pot ser una manera de donar més notorietat a la colla. La cerca de la finançament dels
patrocinadors té que venir acompanyada de contrapartides tangibles com poden ser aparició
en els mitjans de comunicació de la colla i en els mitjans que contracti el patrocinador, a més
d’altres formes més imaginatives com podria ser, per exemple, un mural en el local. També hi
cabria l’eventual realització d’algun pilar pels patrocinadors més importants.
La figura de la persona física que voluntàriament paga una quota, degut a que és simpatitzant
de la colla, és una figura a treballar amb més èmfasis en el futur, cal pensar en donar alguna
contrapartida tangible amb la que la colla li reconeix públicament la seva aportació.
MARXANDATGE
Els productes amb el nom i/o colors de la colla poden ser molt desitjats, tant pels castellers
com pel simpatitzants o fins i tot per aliens a la colla, cal dinamitzar aquest àmbit sense arribar
al cas extrem del Futbol Club Barcelona que ofereix tota mena de productes, però hem de
tenir present que la gent que els compra els utilitza amb més satisfacció que si no tinguessin
els colors blaugranes, el FCB a més té una xarxa de botigues que faciliten la compra, òbviament
no es tracta de tenir una oferta tan àmplia però si de potenciar una forma d’obtenir recursos
que pot ser interessant. El principal punt a tenir en compte és tenir un bon disseny i anar
oferint productes nous al mercat, així com apropar els productes als compradors potencials ja
sigui en les actuacions, en algun lloc concret del local de la colla en un horari establert o bé per
Internet.
FINANCES
ÀREA PRESSUPOSTÀRIA
Un dels aspectes que tota entitat ha de tenir en compte per sobreviure en una conjuntura
econòmica com l’actual –on les subvencions i els ajuts públics corren el risc de ser reduïts
dràsticament i fins i tot desaparèixer– és realitzar una correcta previsió i gestió dels recursos
financers. És per tant clau elaborar uns bons pressupostos i posteriorment realitzar‐ne un
seguiment continuo tot corregint sobre la marxa les possibles desviacions que es produeixin.
En aquest sentit, de les dades recollides en l’estudi es desprèn que el món casteller és
conscient d’aquesta problemàtica ja que la totalitat de les colles analitzades realitzen una
gestió adequada basada en l’elaboració i seguiment de pressupostos.
Tot i l’anterior, cal tenir en compte que en un 32,56% de les colles analitzades només una
persona s’encarrega d’aquesta tasca. Tal com afirma la perspectiva de la “segregació de
tasques”, la realització de processos crítics ha de recaure en més d’una persona, per tant,
caldria que l’elaboració dels pressupostos sempre es realitzés en equip.
76
En aquesta àrea, cal destacar les diferències existents entre la mitjana de pressupost de les
colles en funció del grup al que pertanyen, passant dels 14.500 € de mitjana de les colles de 6
(o els 1.600 € de les colles universitàries) als 232.200 € de mitjana de les colles de 9.
CAPÍTOL DE DESPESES
Les principals despeses per a la gran majoria de les colles són les relatives a transport, local,
activitats socials i àpats.
Cal destacar que la distribució de les despeses difereix en funció de la mida i grup al què
pertany la colla:
El percentatge de despesa que representa el local en les colles universitàries, de 6 i de 7 no
supera el 12% del pressupost, mentre que en les colles de 8 i de 9 aquest percentatge és del
28,5% i 18,8% respectivament.
També s’observa com, en colles petites, amb poc pressupost, les despeses fixes –per exemple
les assegurances– s’enduen una gran part del seu pressupost.
Un altre aspecte a destacar és la inclusió en els pressupostos de totes les colles d’una partida
de despesa destinada a la canalla que de mitjana suposa el 8%.
Per últim, i degut a la importància que hi donen les colles, destaca la partida destinada a la
diada de la colla i l’àpat de fi de temporada que s’enduu de mitjana més d’un 20% del
pressupost.
CAPÍTOL D’INGRESSOS
Una de les dues principals fonts de recursos de les colles prové de la seva pròpia activitat: les
actuacions suposen de mitjana un 19,4% del pressupost. Aquesta partida és major en les colles
de 8 i de 9 ja que normalment disposen d’un major nombre de contractacions cobrades que
les colles petites.
L’altra gran font d’ingressos de les colles són les subvencions –representen el 32,3% del
pressupost–. Tal i com ja hem comentat, degut a la tendència baixista d’aquestes subvencions,
s’ha d’anar en compte en tenir‐hi una excessiva dependència ja que no es pot assegurar que
en el futur es puguin mantenir en el mateix nivell. De l’anàlisi de les dades observem com en
les colles petites aquesta dependència és major.
La tercera font d’ingressos –representa, de mitjana, un 11,6% del pressupost– són les quotes
dels socis. S’observa com hi ha hagut un canvi de model al respecte. Antigament els castellers
no pagaven quotes i actualment només el 27,9% de les colles enquestades continuen
mantenint aquest model. La gran majoria de les colles ha començat a establir quotes als socis,
en un 48,8% tenen caràcter voluntari i en un 23,3% són obligatòries.
Quant al marxandatge i esponsorització, actualment representen un 7,1% i 5,4%
respectivament del pressupost i, tal com hem dit a l’apartat de Marketing, creiem que podria
77
ser un cavall de batalla de cara a cobrir la possible falta d’ingressos procedents de les
subvencions en el futur.
ÀREA DE TRESORERIA
Degut a la pròpia temporalitat de l’activitat castellera, és habitual que existeixin moments de
l’any –normalment a l’hivern– en què els ingressos no són suficients per a cobrir les despeses.
Un dels objectius de la gestió de tresoreria és predir i avançar‐se a les tensions de tresoreria
que puguin esdevenir en el futur. Tot i que la majoria de les colles –un 77%– realitza aquesta
previsió de tresoreria, encara s’observa que prop d’un 20% no ho fa. D’aquest 20%, la gran
majoria opta per diferir els pagaments al moment en què s’obtinguin els ingressos, però en
d’altres casos els directius han d’avançar els diners o s’ha d’endeutar la colla.
CAPÍTOL D’INVENTARI
De les dades obtingudes en l’estudi es desprèn que la meitat de les colles no ha realitzat mai
un inventari dels béns mobles de la colla. De la meitat que sí realitza un control d’inventari, la
gran majoria ho fa un cop l’any. Tenint en compte això resulta evident que aquest és un
aspecte en què moltes de les colles poden i haurien de millorar.
RECURSOSHUMANS
Respecte a la gestió de recursos humans que es du a terme en les Colles Castelleres de
Catalunya podem destacar els següents punts:
1. Respecte a la dotació de recursos s’observa que tot i que la incorporació és oberta a tothom,
les colles segueixen un procés de selecció per ubicar a cada casteller en aquells llocs o
posicions que millor s'adaptin a les seves aptituds i actituds, per tal de poder aprofitar al
màxim les seves capacitats.
2. La socialització dels membres de la entitat també es una política desenvolupada en les colles
castelleres, que es du a terme mitjançant activitats socials com sopars o dinars de germanor,
campus per canalla, tallers, etc. Tot un conjunt d’activitats que tenen com a objectiu potenciar
la cohesió i les relacions entre els integrants de les colles.
3. La formació és un aspecte clau en el món casteller. Això s’observa en la freqüència i
intensitat dels assajos. Entenem els assajos com l’eina mitjançant la qual es facilita l’adquisició
de coneixements i habilitats, així com la pràctica i entrenament que fa que s’interioritzin i
s'assimilin la forma de fer castells i els comportaments que millor s’adeqüin amb la filosofia
de la colla. Aquesta formació no és de caràcter formal, estrictament parlant, però s’adapta i
adequa a les necessitats de cada lloc i dels diferents grups que integren la colla, des de nous
castellers, canalla, o parts especifiques dels castells, i disposa de responsables que guien i
coordinen aquesta formació.
78
4. Altres aspectes molt importants en matèria de recursos humans en les colles castelleres són
els relatius al comportament organitzatiu. En aquest punt les colles són un referent important
pel món empresarial en aspectes com són el compromís i la implicació, la cultura i els valors
organitzatius, la motivació, el lideratge o el treball en equip. Tots aquests aspectes es troben
molt desenvolupats en el sector casteller i seria molt interessant establir línies de col∙laboració
conjunta amb el món empresarial que a la vegada podria incorporar alguns aspectes del Fet
Casteller al funcionament habitual de les seves organitzacions.
En resum, les colles castelleres desenvolupen moltes de les polítiques de recursos humans que
es realitzen en les empreses. Ho fan de manera que els hi faciliten la gestió dels membres, a la
vegada que garanteixen la seva subsistència. N’hi ha algunes d’aquestes polítiques en les que
es podria aprofundir com són la selecció i la formació, altres que no existeixen i que es podrien
incorporar com l’avaluació i el disseny dels llocs, i altres en les que les empreses podrien
aprendre molt, es tractaria d’aspectes com el treball en equip, el lideratge o la motivació, que
malgrat no són estrictament polítiques de recursos humans, formen part del comportament
organitzatiu i de la gestió estratègica dels recursos humans.
ADMINISTRACIÓ
En primer lloc hem pogut observar que la gran majoria de les colles castelleres com a entitats
sense ànim de lucre amb personalitat jurídica pròpia estan subjectes a una normativa
comptable, fiscal i jurídica a la què han de donar compliment.
Les activitats que porten a terme les colles castelleres com a entitats sense afany de lucre són
d’interès general per al conjunt de la ciutadania, donat que les seves actuacions en els espais
públics no tan sols beneficien al propi casteller sinó a una col∙lectivitat indeterminada de
persones, pel que fàcilment poden ser declarades d’utilitat pública en funció de l’art. 32 de la
Llei orgànica 1/2002, de 22 de març reguladora del dret associatiu. Hem constatat en
l’enquesta realitzada que un 33% de les colles ja ho són, per tant podrien gaudir dels beneficis
fiscals que marca la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i
d’incentius fiscals al mecenatge, que pot ser important com estalvi fiscal de tributació per la
colla castellera. A més a més, si disposen d’un finançament aliè per mitjà d’empreses
patrocinadores, aquestes també poden veure’s beneficiades fiscalment en la liquidació del seu
impost de societats, bé sigui per les aportacions fetes a les colles castelleres qualificades en
forma de donatiu, de conveni de col∙laboració o de contractes de patrocini públic.
També hem vist la importància que pot tenir en el règim fiscal i de tributació la definició del
tipus d’activitat de la colla castellera, activitat social o econòmica ja que no rau tan sols en el
que marca el seu objecte social, sinó en el fet de cobrar l’activitat (o no). Actuar en una plaça a
canvi d’una contraprestació econòmica pot tenir unes implicacions fiscals diferents a efectes
de l’Impost del Valor Afegit i de l’Impost de Societats que fer‐ho gratuïtament.
79
Per últim, dir que tot i que les obligacions comptables, fiscals i legals que afecta les colles
castelleres pot semblar feixuga, és indispensable i imprescindible donar‐li compliment, i així ho
fan les diferents colles castelleres.
80
ANNEXES
Annex 1. Guió entrevista en profunditat amb responsable de colla castellera.
Annex 2. Enquesta colles castelleres
81
Annex1.GUIÓENTREVISTARESPONSABLECOLLACASTELLERA.
GUIOENTREVISTARESPONSABLECOLLACASTELLERA
En aquest cas no es tracta tan de parlar només de la pròpia colla sinó també sobre la pràctica
habitual en el món casteller.
La conversa serà enregistrada i un cop trets els elements genèrics, mai particulars, destacables
serà destruïda.
TOTA LA INFORMACIO SERÀ ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL, L’INFORME SERA LLIURAT
PREVIAMENT ALS QUE HAN INTERVINGUT I SI CREUEN QUE PODEN SER IDENTIFICATS ES
MODIFICARA EL TEXT DE MANERA QUE SIGUI IMPOSIBLE ASSEGURAR QUI HA DIT EL QUE ES
RECULLI.
MARKETING
INGRESSOS TÍPICS
Contractació – es fan accions proactives? – es possible una central de contractació?
Possibilitat de fer gires (nacionals o al estranger)
Quotes als associats.
Subvencions públiques – Ajuntament, Generalitat, ...
INGRESSOS ATÍPICS
Esponsorització – relació amb els patrocinadors, cerca de nous patrocinadors, noves formes d’esponsorització. Qui realitza aquesta tasca? Com?
Marxandatge
Loteria nadal o altres vies.
Accions de comunicació per captar nous membres. (portes obertes, etc.)
Ús de la Web corporativa
Accions en la Web 2.0
Relacions amb els mitjans de comunicació – Accions per aparèixer més sovint.
82
ORGANITZACIÓ I RRHH
Quins càrrecs hi ha a la vostra organització? i, quines funcions fa cada un? Teniu una estructura organitzativa formal
Qui lidera la Colla? Com es tria? Com pren les decisions operatives? Com s’accepta la seva autoritat? Com es gestionen els conflictes?
Com assigneu els diferents llocs dintre de la colla? Quins criteris de selecció empreu per assignar els rols a la Colla?
Com planifiqueu la temporada? Com es prenen les decisions? Quins objectius es fixa la Colla? A curt termini? I a llarg termini?
Feu una avaluació dels resultats de la temporada (no econòmics)? Es prenen decisions arran d’aquesta avaluació?
Avalueu d’alguna manera el rendiment dels membres de l’equip de manera individual? Quins criteris utilitzeu per establir els punts de millora de cada membre?
Què creieu que manté el vincle entre els membres de la Colla? Què els fa anar cada dia als assajos o les actuacions? Què els motiva a formar part de la Colla?
ÀREA FINANCERA
ELABORACIÓ PRESSUPOSTOS
Es realitza un pressupost en el que es detallin els diferents conceptes d’ingressos i despeses per a la temporada castellera?
Quins són els capítols d’ingressos i despeses més importants?
Qui és la persona responsable? Rep suport extern?
Quines tasques realitza aquesta persona?
Comptabilitza factures, com?
Programari que s’empra. Específic o genèric.
Quins són les eines/ registres que utilitza?
Es tenen préstecs o crèdits?
Es realitza pressupost de tresoreria? Quin seguiment es realitza?
Es controla periòdicament? Com?
Com es paga i termini?
Tots els pagaments es justifiquen amb la corresponent factura?
Hi ha caixa B?
Es presenten els comptes als òrgans democràtics?
Amb quina periodicitat.
S’assoleix un equilibri entre ingressos i despeses al final de temporada?
83
Cas de superàvit a què es destina?
Cas de dèficit, com es finança?
CONTROL INTERN I D’ACTIUS
Disposeu d’efectiu?
On es guarden els diners?
Control d’accés.
Comptes bancaris? Es realitza periòdicament un quadre de comptes o conciliació bancària?
Accés als comptes bancaris. Poders solidaris o mancomunats.
Accés bancari per internet?
Es té una relació valorada dels actius?
Quins són els actius de més valor?
Control d’accés i de riscos (assegurances, vigilància)?
Còpies de seguretat de la informació?
Prevenció antivirus.
ADMINISTRACIÓ
ADMINISTRACIÓ
El llibre de socis es disposa en format digital?
Les convocatòries de les juntes de socis es convoquen per correu electrònic, sms,...
Es disposa d'un llibre d'actes en format digital?
Es duen a terme tasques administratives externalitzades?
Es duen a terme tasques administratives autogestionades?
És fa com a mínim una assemblea anual?
S'ha encarregat mai un pla estratègic de la institució?
COMPTABILITAT I FISCALITAT
Es segueix l'any natural com exercici econòmic?
S'elabora cada any el compte de pèrdues i guanys, balanç, inventari,...?
S' habiliten els llibres comptables en el Registre d'Associacions?
Es liquida a l'Agencia Tributaria l'impost de societats?
Es liquida a l'Agencia Tributaria l'impost de l'IVA?
Es declara a l'Agencia Tributaria l'impost de l'IRPF per treballadors o professionals?
84
Tenen una assistència externalitzada (gestoria, assessoria,...) per a la declaració dels impostos?
Els suposa molta dificultat?
Es redacta cada any una memòria de gestió i d'activitats?
Disposen d’una assistència jurídica?
SUBVENCIONS
Les tasques per a la preparació de les sol∙licituds de subvencions s'externalitzen ?
S'ha demanat el certificat digital per tal d'agilitzar els tràmits amb les administracions públiques?
Els suposa molta dificultat?
Creieu que la Coordinadora podria donar tot tipus de serveis: assessor en matèria de despesa,
consultor, assessor legal, etc.
85
Annex2.QÜESTIONARI COLLES CASTELLERES Nom de la Colla NÚMERO DE CASTELLERS - Habituals als assajos - Total en grans diades ACTUACIONS Separem les comercials de les no comercials - Número mitjà d'actuacions per temporada excloses les comercials - Número d'actuacions que són cobrades - Hi ha alguna persona buscant activament noves actuacions □ Sí □ No - Quantes actuacions s'han fet en places/diades noves durant les darreres dues temporades - Quin creieu que és el número òptim d'actuacions anuals per la vostra colla - Quantes actuacions anualment es fan per motius fonamentalment econòmics congressos, hotels, empreses, etc. - Hi ha alguna persona buscant activament aquestes actuacions comercials □ Sí □ No - Es fan tallers de castells per a empreses cobrant? □ Sí □ No SUBVENCIONS D'ORGANISMES PÚBLICS - Respecte a l'ajuntament □ Es signa un conveni amb obligacions per part de la colla □ Es rep una subvenció - Es rep subvenció de la generalitat? □ Sí □ No - Es rep subvenció de la diputació? □ Sí □ No - Es reben altres subvencions □ No □ Altres ESPONSORS - PATROCINADORS - Quants esponsors hi ha a la revista o similar - Quants esponsors hi ha a la web - Quants esponsors hi ha al poster/calendari Presència d'esponsors - A la samarreta d'estiu teniu esponsor? □ Sí □ No - En el local teniu algun reconeixement (placa o similar) cap alguna empresa □ Sí □ No - Alguna empresa es fa publicitat com “amiga” de la colla □ Sí □ No - Es busquen activament noves empreses patrocinadores □ Sí □ No - Es fan altres accions amb esponsors □ No □ Altres MARXANDATGE AMB EL NOM O LOGO DE LA COLLA - Actualment quants productes que estan en venda tenen el nom o el logo de la colla (mocadors, clauers, etc.) Venta marxandatge - Habitualment es porta una parada a les actuacions per vendre’ls □ Sí □ No - Al local es pot comprar el marxandatge de la colla □ Sí □ No 2a PAGINA DE LA WEB AREA FINANCERA PRESSUPOST - Quantes persones es dediquen a realitzar i controlar el pressupost anual? - Periodicitat en que es formulen els comptes (estat del pressupost) i són presentats a la junta. Es realitza cada... □ setmana □ dues setmanes □ mes □ dos mesos □ entre tres i sis mesos □ més de sis mesos - Quin és l’import aproximat del pressupost de 2012?
86
DESPESES Indiqueu el percentatge destinat a cadascuna de les següents despeses.
Transport (%)Local (%)
Canalla (%)Àpats (%)
Comunicació - revista, web, cartells (%)Contractació altres colles (%)
Altres activitats socials (%) - Algun comentari a les despeses alguna despesa significativa i no recollida a la llista ______________________________________________________________________ - En el desplaçaments de vegades es fa servir transport públic? □ Sí □ No - Numero de desplaçaments fora del municipi - El local d’assaig és □ De propietat sense hipoteca □ De propietat amb hipoteca □ Llogat □ Cedit per l’ajuntament □ Altres: - L’activitat social més important (en quant a despesa) es - Respecte a l'àpat de final de temporada □ El casteller paga la totalitat del cost □ El casteller paga part del cost □ El casteller no paga res □ No hi ha àpat de final de temporada INGRESSOS Indiqueu el percentatge de les principals fonts d'ingressos
Actuacions (%) Subvenció - Conveni ajuntament (%)
Subvenció Diputació (%) Subvenció Generalitat (%)
Esponsorització (%) Quotes dels castellers (%)
Quotes de socis o col·laboradors (%) Marxandatge (%)
Loteria de Nadal (%) Servei de begudes del local (bar) gestionat per la colla (%)
Lloguer del bar (%) Participació en festes municipals (%)
Festes en el local obertes al públic en general (%) Algun comentari als ingressos algun significatiu i no recollit a la llista ______________________________________________________________________ - Hi ha esponsors que fan alguna aportació en espècies? □ Sí □ No - Com són les quotes dels castellers? s’entén com a quotes o similars (col·laboracions, etc.), aportacions en general □ Obligatòries □ Voluntàries □ No hi ha quotes TRESORERIA - Amb quina periodicitat es realitza una previsió de cobraments i pagaments. □ setmana □ dues setmanes □ mes □ dos mesos □ entre tres i sis mesos □ més de sis mesos □ Mai - Com es cobreixen els pagaments en períodes en què no hi ha suficient entrada d'ingressos? □ Es difereixen els pagaments fins obtenir ingressos necessaris. □ Es preveu mantenir un romanent a tresoreria per cobrir aquestes necessitats. □ Es busquen ingressos addicionals a finals d’any per cobrir-los (p.e. loteria de Nadal). □ Ens endeutem □ Altres:
87
INVENTARI ‐ Amb quina periodicitat s'actualitza el llistat (inventari) dels béns (cadires, taules, televisors, etc.) de la Colla? □ Mai, no fem inventari □ anualment □ sis mesos □ Menys de sis mesos 3a PAGINA DE LA WEB ORGANITZACIO I RECURSOS HUMANS - Quina és la mitjana de edat de la colla? (sense incloure menors de 14 anys) □ menys de 30 anys □ entre 30 i 40 anys □ entre 40 i 50 anys □ més de 50 anys - Quants acotxadors, enxanetes i dosos hi ha en total a la colla? - Quantes activitats per captar futurs castellers feu al llarg de l’any (marcar casella)? Cap 1 o 2 3 o 4 5 o 6 més de 6 Tallers per a adults Tallers escoles Difusió mitjans comunicació - Altres activitats que feu per captar nous membres - Quina importància li doneu als següents motius que fan que la gent vulgui formar part de la colla (marcar casella)? Gens 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molt Fer amistats Afició castellera Tradició Acompanyament d’altres membres Avantatges socials Altres motius ÒRGANS DE GOVERN - La Junta Directiva i la Junta Tècnica es presenten juntes a l’elecció? □ Sí □ No - Quantes persones integren la Junta Directiva? - Amb quina periodicitat es reuneix formalment la Junta Directiva? □ Diària □ Dos cops per setmana □ Setmanal □ Quinzenal □ Mensual □ Trimestral - Quins rols hi ha en una reunió normal de la Junta directiva? □ President □ Secretari □ Tresorer □ Relacions públiques □ Marketing □ Compres □ Administració □ Altres - Quantes persones integren la Junta Tècnica? - Amb quina periodicitat es reuneix formalment la Junta Tècnica? □ Més de dos cops per setmana □ Dos cops per setmana □ Setmanal □ Quinzenal □ Mensual - Quins rols hi ha en una reunió normal de la Junta Tècnica? □ Cap de Colla □ Cap de canalla □ Cap de pinyes □ Altres Quants assajos es realitzen normalment per setmana? (marcar casella) 0 1 2 3 més de 3 Generals Canalla Pilars Escola de castells Altres assajos - Feu tallers de formació específica pels castellers? Sí No Nous castellers Preparació física Prevenció Altres tallers
88
ACTIVITATS SOCIALS - Quantes activitats socials feu de cada grup anualment? (marqueu la casella) Cap 1 - 3 4 - 6 6 - 10 més de 10 Sopars/dinars de colla Activitats esportives Excursions a peu Sortides amb bicicleta Campus per la canalla Veure futbol per TV Altres activitats socials - Realitzeu activitats socials obertes a persones que no són membres de la colla? en cas afirmatiu mencioneu-les a l'apartat altres. □ No □ Altres - Realitzeu accions de voluntarietat social? (donar sang, recollir joguines, etc.) en cas afirmatiu mencioneu les més importants a l'apartat altres. □ No □ Altres - Disposeu d’un projecte de voluntarietat? □ Sí □ No 4a PAGINA DE LA WEB ADMINISTRACIÓ - Quin tipus de forma jurídica teniu? □ Associació sense afany de lucre □ Associació sense afany de lucre d’interès cultural □ Altres - L'associació està declarada d'utilitat pública? □ Sí □ No COMPTABILITAT - TRIBUTACIÓ (marcar la casella) Sí NoEs realitzen comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys, memòria, etc.)? Es presenten els comptes al registre d'associacions? Es liquida Impost de Societats? Es liquida IVA? Es liquida IBI? Practiqueu retencions per contractar professionals (model 110)? Practiqueu retencions pel lloguer del local (model 115)? Es disposa de certificat digital per les relacions amb les Administracions Públiques? El llibre d'actes té suport informàtic? El llibre de socis té suport informàtic? Les convocatòries es realitzen per escrit a domicili? Les convocatòries es realitzen per email? SUBCONTRACTACIÓ - Recolzeu la vostra activitat amb ajuda externa (gestoria o similar)? (marcar la casella) Amb ajuda externa Sense ajuda externa Aquesta tasca no la
realitzem Emissió de factures Comptabilitat Liquidació d’impostos Conciliació bancària Cerca de nous esponsors
Cerca de noves actuacions
Nou marxandatge
89
COORDINADORA DE COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA
- Quin paper creieu que pot jugar la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (se’n pot marcar més d’una)?
Formació específica
Assessorament tècnic
Assessorament jurídic
Central de compres
Mediació entre colles
Representació institucional - Altres funcions que podria fer la CCCC ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ - Valoració del paper de la coordinadora
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fatal Excel·lent
- Per acabar, posa-li un adjectiu a la coordinadora (lliurement)
