Diari 1 Escola d'Estiu 2014

Sum

ari

w w w . r o s a s e n s a t . o r g

m ò d u ld e r e v i s t e sInfànciaInfanciaInfància a EuropaInfancia en EuropaPerspectiva Escolar(en procés)

GratuïtInfancia latinoamericana (castellà & portuguès)

Consultacontinguts classificats pertemes, seccionsi autors

Cercai descarrega’t articles i revistes a través de crèdits

BenvingudaCent i més

EntrevistaPilar Benejam i Arguimbau

Rosa SensatL’espai on trobaràs totes

les revistes de Rosa Sensat

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Els mestres gironins

RecomanemEl Grec Festival de Barcelona

Xarxes socialsLes xarxes socials de Rosa Sensat

EL

MA

GIS

TE

RI

GIR

ON

Í D

’ES

QU

ER

RA

24

A L

’EX

ILI

DE

19

39

Creada el 1899, l’Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana, adop-

tarà el 1902 el nom definitiu d’Associació Protectora de l’Ensenyança Cata-

lana, i serà coneguda popularment per «la Protectora». Formada per socis

protectors i socis numeraris; iniciada primerament amb socis de Barcelona

lentament s’escampà arreu de Catalunya. Treballarà a diferents nivells per

ajudar a la catalanització de l’escola mitjançant el suport als centres d’en-

senyament, els concursos i certàmens, els cursos (gramàtica, història, geo-

grafia...), els aplecs i festivals... No ho tindran fàcil ja que des del Ministerio

de Instrucción Pública y Bellas Artes, creat el 1900, les autoritats tindran

especial cura en que l’ensenyament es faci en castellà, fins i tot el catecis-

me! Aquesta decisió, del 1902, provocà tantes protestes a Catalunya que el

govern es veié obligat a revocar el decret. Actuacions d’aquest tipus s’ani-

ran repetint, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera.

1921

Orla del professorat i alumnes

de l’Escola Normal de Girona,

del curs 1917-1921. El tercer de l’esquerra

és el professor Miquel Santaló.

UDG-AFEP

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari149A ESCOLA D’ESTIU 30 DE JUNY DE 2014

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Durant dècades hem tingut com a referent de l’Escola d’Estiu la que va organitzar Eladi Homs el 1914, ara fa cent anys, per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya.

Durant un viatge d’estudi que va realitzar per conèixer el treball pedagògic i l’escola experimental de John Dewey i que va finançar l’Ajuntament de Barcelona, Homs va tenir l’oportunitat de descobrir l’activitat que cada estiu el pedagog nord-americà organitzava a la Universitat de Chicago. Mestres de tot el país plantaven tendes a la vora del llac Michigan i es formaven durant més de quinze dies en la nova pràctica pedagògica de Dewey.

Aquesta iniciativa entusiasmà el jove Homs. És doncs comprensible que en aquell context social i polític positiu, se li fes l’encàrrec d’organitzar aquella primera Escola d’Estiu de la Mancomunitat, constituïda feia poc.

El record d’aquelles escoles d’estiu de la Mancomunitat, i després de la Generalitat, va ser un referent bàsic en la represa de la Renovació Pedagògica a Catalunya; una represa, això sí, en absoluta clandestinitat i organitzada per mestres i per a mestres, que junts es proposaven recuperar l’escola que el franquisme havia matat.

Ara, tant de temps després, sabem que des de feia anys mestres gironins, amb tants altres mestres anònims de l’escola pública de tot el país, es trobaven en les Converses pedagògiques, unes trobades volgudament informals entre iguals per compartir descobertes i dubtes, tot construint junts una escola nova.

És precisament per aquest fet que, com a Associació de Mestres Rosa Sensat, hem volgut celebrar el centenari de la primera

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

La societat canvia. I l’escola?Tema General

del 30 de juny a l’11 de juliol de 2014 Institut Joan Boscà. Avinguda d’Esplugues, 38-40. Barcelona49

a Es

cola

d’E

stiu

Ros

a Se

nsat

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

fundacióarturmartorell

Anunciee2014.indd 1 08/04/2014 17:29:38

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

CENT I MéS Associa’t



«DE RES NO CAL pARLAR, qUE LA GUSpIRA DE L’ESpERIT ES MANIFESTA ALS ULLS I SOM UN TOT SABENT-NOS SOLIDARIS»

Joan Vinyoli

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://www.facebook.com/RosaSensat

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://vimeo.com/user7539956

http://www.youtube.com/user/rsensat1

http://www2.rosasensat.org/

33

Escola d’Estiu de la Mancomunitat editant un petit opuscle que dóna a conèixer com, des de feia més de deu anys, mestres públics de Girona i, amb ells, d’altres contrades del país, organitzaven escoles d’estiu, sense recursos ni reconeixement, però amb un extraordinari compromís individual i col·lectiu per renovar l’escola.

Sense saber-ho, les nostres escoles d’estiu, impulsades a partir del coneixement de l’obra de govern de la Mancomunitat per a la millora de l’educació i l’escola de Catalunya, són molt més properes a les que organitzaven els mestres públics. Perquè les nostres, com les d’ells, són escoles d’estiu organitzades per mestres per als companys mestres, on es dóna una gran importància al fet de compartir experiències, d’estar al corrent de les noves idees sobre educació d’arreu,i de manera especial d’Europa i Espanya, i establir-hi relacions i intercanvis, i on es parla de pedagogia i de política. Perquè, com deia Marta Mata, pedagogia i política haurien de ser grans companyes de viatge. De fet, més que això: són de la mateixa família de les relacions interpersonals i s’assemblen molt.

Així, doncs, benvingut aquest centenari, que ens ha ajudat o esperonat a anar més enllà, a poder constatar que fa més d’un segle que els mestres de Catalunya estan compromesos en la lluita de millorar cada dia l’escola i no han claudicat mai en la defensa dels nostres ideals.

Associació de Mestres Rosa Sensat

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DEMÀPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

Dimarts 1 de juliolInformación, conocimiento y sabiduría en la era digitalÁngel Pérez, pedagog

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Circa 1933 Cartells de propaganda de les escoles de Barcelona.UDG-AFEP

EL

MA

GIS

TE

RI

GIR

ON

Í D

’ES

QU

ER

RA

31

A L

’EX

ILI

DE

19

39

res, fem la guerra i la continuarem fins a aconseguir per a la nostra magnífi-

ca Catalunya les llibertats i el benestar que són l’anhel de tots els seus fills.»7

Es tractava de fer uns edificis escolars que fossin «palaus de cultura», és a

dir, espais on els mestres i els infants s’hi trobessin bé i que reunissin totes

les condicions higièniques i pedagògiques necessàries per fer un ensenya-

ment actiu, participatiu. En moltes d’aquests noves escoles s’hi posà cale-

facció, serveis sanitaris amb dutxes, a més de la biblioteca, l’aula de treballs

manuals... L’escola de Roda de Ter, una de les primeres construïdes per la

República, tenia piscina! Tot un símbol dels nous camins educatius.

Un altre fet destacable va ser l’augment del nombre de mestres públics.

Tot i que les dades del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes són

provisionals, considerem que són prou significatives; ens permeten de veu-

re l’increment del magisteri públic. Un creixement que està en consonància

amb la política republicana.

TAULA 3

Mestres públics (1931-1935)

1931 1935

Barcelona 1.443 1.965

Girona 589 766

Lleida 810 1.072

Tarragona 556 773

Espanya 37.599 50.527

Font: Estadística de los maestros nacionales, Madrid, 1935.

Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

Pel que ens interessa destaquem, doncs, aquestes quatre accions del go-

vern central: 1) la incorporació del català a l’escola; 2) un nou pla de for-

mació inicial pels futurs mestres, molt més professionalitzador; 3) una de-

cidida política de construccions escolars i 4) un augment del nombre de

mestres públics.

No seran les úniques. Només cal recordar tota la legislació promulgada

per aconseguir que l’ensenyament fos laic (llei suprimint l’ensenyament de

la religió a les escoles; llei suprimint l’ensenyament de les congregacions

religioses...). Recordar també les normes a favor de l’ensenyament mixt i

coeducatiu; les normes per fomentar l’ensenyament actiu i participatiu...

7 L’Autonomista, 23 de juliol de 1938.

1933

Llibre de Leonor Serrano per a l’educació

de les noies.

UDG-B

Circa 1933

Cartells de propaganda

de les escoles de Barcelona.

UDG-AFEP

Associa’t



CENT I MéS

INICI











4

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4

«Una educació democràtica ha de formar persones que sàpiguen pensar»

EntrevistapILAR BENEJAM

pilar Benejam i Arguimbau (Ciutadella, Menorca 1937) és geògrafa i pedagoga menorquina, i des del 1972 catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB. Membre de Rosa Sensat des de fa molts anys, ha rebut al llarg de la seva dilatada i intensa trajectòria professional nombrosos premis i guardons, entre els quals el Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2003), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004) i el premi Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla de Barcelona (2013).

Aquest any, s’enceta a l’Escola d’Estiu una nova proposta formativa: “pensem, debatem i construïm”. per què?Les escoles d’estiu havien tingut sempre la voluntat d’aprendre una mica entre tots, que els mestres poguéssim explicar les nostres experiències, i aquesta nova proposta és en cert sentit com tornar als orígens. Primer volem fer un estat de la qüestió, i després de conversar entre tots del tema poder presentar propostes. Són tres dies de diàlegs, presentacions d’experiències i, finalment, de síntesi.

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

EN L’EDUCACIÓ D’UN pAíS NO HI pOT HAVER FRACASSATS, NI TAMpOC EXCEL·LENTS


Associa’t



INICI











5

«Les idees que sostenim des de Rosa Sensat són el marge que aguanta la pàgina»

Vostè es refereix sovint a la influència que està tenint el neoliberalisme en l’educació. Com hi esta influint? El neoliberalisme ha entrat profundament dins l’educació i ens està desfent la idea d’una escola democràtica. L’escola en una democràcia ha de ser una escola per a tots, perquè el vot de tothom val el mateix, i tothom ha de tenir les mateixes possibilitats de decidir. En l’educació d’un país no hi pot haver fracassats, ni tampoc excel·lents, perquè tothom ha de tenir les capacitats per a votar, amb enteniment i responsabilitat. Per tant, no hi cap el fracàs en l’educació.

però no sembla que les persones que ara per ara tenen la responsabilitat de dirigir l’educació a Catalunya i a Espanya pensin el mateix. Certament no, perquè han deixat de ser democràtics. La democràcia vol dir poder pensar per un mateix, poder decidir per un mateix. Però ara, les idees neoliberals que han entrat a l’educació, el que incideixen és en la llibertat d’elegir allò que vols comprar no allò que vols pensar. De la mateixa manera que hi ha també la idea “neoliberal” de que l’educació és només per trobar feina, i que els termes fracàs i excel·lència tenen significat només en relació a poder trobar o no feina...Sí, avui preparem la gent per competir en una societat neoliberal, i una educació democràtica no ha de preparar les persones per competir en el mercat laboral, sinó que ha de formar persones que sàpiguen pensar, participar i dialogar. Perquè una persona que sàpiga fer aquestes tres coses també sabrà enfrontar-se al món del treball. Per tant, el que hem de fer és formar persones. Hem de recuperar les idees de sempre.

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


EntrevistapILAR BENEJAM

Tornem als orígens, doncs?Les idees fonamentals en l’educació segueixen sent les mateixes. Les idees no són inamovibles, però les bàsiques continuen sent les mateixes.

Vostè és membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat des de fa molts anys. L’any vinent se celebrarà el 50è aniversari de l’Escola d’Estiu i de l’Associació. Creu que una entitat com aquesta continua tenint un avui un paper en l’educació a Catalunya i a Espanya? Jo crec que actualment Rosa Sensat, com l’educació i l’escola pública, està passant per dificultats perquè buscar l’èxit personal, en el que ara sembla que es basa tot, és una cosa molt poc associativa. Però durant la història de l’associació ja s’han passat altres moments difícils, i sempre s’ha aconseguit superar-los. I com ho hem de fer? agrupant la gent que pensa el mateix, i amb esperança. Resistir és bàsic.

Ens podria donar per acabar un missatge d’esperança i confiança en el futur de la l’educació?Hi ha gent que diu que les idees que sostenim des de Rosa Sensat són d’un altre món, marginals, però jo dic que són el marge que aguanta la pàgina. Sempre hi ha gent que aguanta unes idees fins que es troba el moment oportú de fixar-les. Quan desaparegui aquesta situació de crisi, tornaran a triomfar, perquè les coses absurdes no poden durar permanentment.

Jordi Navarro

Associa’t



INICI











6

Et convidem a fer una passejada per l’espai virtual de revistes www2.rosasensat.org/revistes que s’editen a Rosa Sensat, perquè consultis i descarreguis articles i revistes que fa temps que s’han publicat i que fins ara era difícil consultar. Sabies que fa quaranta anys es va publicar el primer número de la revista Perspectiva Escolar? Sabies que la revista Infància (educar de 0 a 6) va néixer el 1981 i que enguany es publica el número 200? Ara, pots descarregar-te des del número 1 fins als números publicats fins fa dos anys.

En aquest espai www2.rosasensat.org/revistes trobaràs més de 8.000 articles, reportatges, entrevistes, experiències, opinions, etc. de mestres, professors, educadors i pedagogs publicats a les revistes: Perspectiva Escolar, Infància, Infancia, Infància a Europa, Infancia en Europa, Infància Latinoamericana i infância Latinoamericana.

L’espai on trobaràs totes LES REVISTES

de ROSA SENSATBENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


w w w . r o s a s e n s a t . o r g

m ò d u ld e r e v i s t e sInfànciaInfanciaInfància a EuropaInfancia en EuropaPerspectiva Escolar(en procés)

GratuïtInfancia latinoamericana (castellà & portuguès)

Consultacontinguts classificats pertemes, seccionsi autors

Cercai descarrega’t articles i revistes a través de crèdits

Com funciona aquest espai?Primer t’has de registrar, de manera gratuïta, i després pots accedir a continguts gratuïts o de pagament. La compra dels articles es fa a través de crèdits, que es compren per paquets de 200, 450 o 700 crèdits. Cada crèdit equival a una pàgina de revista, i cada paquet val 10, 20 o 30 euros.

Per arribar als articles que t’interessin, ho pots fer amb el cercador: per data, autor, secció o tema.

Ara, accedir a les revistes de Rosa Sensat et serà més fàcil. Prova’l!

Francina Martí

Associa’t



INICI










http://www2.rosasensat.org/revistes

http://www2.rosasensat.org/revistes









7

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Enguany es compleixen 100 anys de la primera Escola d’Estiu, aquella que va organitzar el 1914 Eladi Homs per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya, una iniciativa que amb alts i baixos i alguna que altra sotragada va durar fins el final de la Guerra Civil. Amb la voluntat d’explicar aquest període, dediquem l’apartat d’història del Diari d’enguany a parlar de diversos episodis paradigmàtics.

ELS MESTRES GIRONINSEn un marc no gens esperançador i en una situació educativa molt deteriorada, tant per l’estat físic dels edificis, com per la pobra formació com pel sou dels mestres, com per l’ús dominant de la llengua (el castellà), com per les condicions de treball i el desinterès general de les autoritats i de l’administració per l’educació, al juny de 1903 uns quants mestres de les escoles públiques de l’Empordà organitzen una experiència de formació permanent autogestionada per tal de recolzar la tasca dels mestres que estaven a les escoles en aquells moments tan durs i donar valor i reconeixement social a la seva figura i al magisteri, en general.

No es tractava tant de donar lliçons o organitzar cursos, sinó de conversar entorn a les preocupacions i a allò que en aquell moment més els inquietava. D’aquí el nom de “Converses Pedagògiques”.

D’aquesta visió i necessitat conjunta de compartir van sorgir aquestes trobades voluntàries, converses on tothom tenia el dret a la paraula. Es tractava, doncs, d’un primer esforç de formació

col·lectiva que va funcionar com la primera bastida per muntar la primera Escola d’Estiu de la Mancomunitat de Catalunya anys més tard.

Francesc Navés, el mestre de Sant Pere Pescador, Esteve Carles, Llorenç Jou i Olió, Joan Delclòs, Lluís Gratacòs, Lluís Moreno Torres, Silvestre Santaló, Carme Serrat, Gregori Carandell i d’altres que es reuniren voluntàriament i per amor a la seva professió per tal de donar una empenta a la situació educativa del moment i amb la voluntat ferma de millorar la pròpia formació i la els seus companys.

L’aportació i l’entusiasme dels mestres gironins va representar una empenta definitiva i un alè renovador per l’educació i pel Magisteri d’aquells moments.

Teresa Font

CENT I MéS,100 anys d’Escoles d’Estiu

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


1921Orla del professorat i alumnesde l’Escola Normal de Girona, del curs 1917-1921. El tercer de l’esquerraés el professor Miquel Santaló.UDG-AFEP

EL

MA

GIS

TE

RI

GIR

ON

Í D

’ES

QU

ER

RA

24

A L

’EX

ILI

DE

19

39

Creada el 1899, l’Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana, adop-

tarà el 1902 el nom definitiu d’Associació Protectora de l’Ensenyança Cata-

lana, i serà coneguda popularment per «la Protectora». Formada per socis

protectors i socis numeraris; iniciada primerament amb socis de Barcelona

lentament s’escampà arreu de Catalunya. Treballarà a diferents nivells per

ajudar a la catalanització de l’escola mitjançant el suport als centres d’en-

senyament, els concursos i certàmens, els cursos (gramàtica, història, geo-

grafia...), els aplecs i festivals... No ho tindran fàcil ja que des del Ministerio

de Instrucción Pública y Bellas Artes, creat el 1900, les autoritats tindran

especial cura en que l’ensenyament es faci en castellà, fins i tot el catecis-

me! Aquesta decisió, del 1902, provocà tantes protestes a Catalunya que el

govern es veié obligat a revocar el decret. Actuacions d’aquest tipus s’ani-

ran repetint, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera.

1921

Orla del professorat i alumnes

de l’Escola Normal de Girona,

del curs 1917-1921. El tercer de l’esquerra

és el professor Miquel Santaló.

UDG-AFEP

Associa’t



INICI











8

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM EL GREC

Avui comença El Grec Festival de BarcelonaLa 38a edició del Grec Festival de Barcelona comença avui dilluns 30 de juny amb una funció gratuïta de l’espectacle M.U.R.S. de la Fura dels Baus que es farà al Castell de Montjuïc (aforament limitat, reserva prèvia). M.U.R.S. és un espectacle on el públic podrà interactuar lliurement i que forma part del programa d’actes del Tricentenari BCN. Les funcions posteriors es faran entre l’1 i el 5 de juliol.

L’edició d’enguany del Grec, que es celebrarà de l’1 al 31 de juliol, compta amb més de 70 propostes de teatre, dansa, música, circ i espectacles multiformat. També inclou un extens programa d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com a espectadors.

L’espectacle inaugural tindrà lloc demà dimarts al Teatre Grec amb Wonderland, el debut a Barcelona de Gallim Dance, una companyia novaiorquesa de dansa contemporània reconeguda internacionalment, amb direcció i coreografia d’Andrea Miller.

Un any més Montjuïc serà epicentre artístic i d’intercanvi professional amb el Castell de Montjuïc, el Teatre Grec, el Mercat de les Flors (que hostatjarà el Hub del festival), el Teatre Lliure i l’Institut del Teatre com a punts neuràlgics de la programació i també d’algunes de les activitats paral·leles.

Enguany el Grec aposta fort per generar espectacles en espais singulars, ho és el Castell de Montjuïc però també el Museu


d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim o la Capella del MACBA. Trobarem a cinc sales de la ciutat la programació de llarga durada: el Teatre Romea, la Sala Beckett, el Teatre Poliorama, la Sala Muntaner o la Sala Villarroel. El Grec, tindrà presència, puntualment, a 35 espais diferents de tota la ciutat.

© Christopher Duggan

Associa’t



INICI










http://grec.bcn.cat/

http://grec.bcn.cat/programa


9

Potser us preguntareu què volen dir les xifres que encapçalen aquest article. Són els seguidors del Twitter, Facebook i la nova aplicació de mòbil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Ara fa tres anys, a Rosa Sensat vam decidir obrir un nou camí, en aquest cas virtual, per endinsar-nos a l’il·lusionant món de les xarxes socials. Tres anys després, no podem per menys que sentir-nos satisfets pels resultats, i a la bona acceptació que Rosa Sensat ja té en el “mon físic” cal ara afegir-hi l’excel·lent reputació aconseguida a Internet, tal com ho demostren, no solament les xifres, sempre fredes, sinó el volum i la qualitat de les informacions i converses que hem mantingut amb les persones i entitats que comparteixen amb nosaltres i a la xarxa l’interès per una escola pública i de qualitat. Avui , Rosa Sensat està present a Facebook, Twitter, Blogger (amb el blog EP!MESTRES), Flickr, Youtube, Vimeo (on penjarem durant l’Escola d’Estiu les conferències del Tema General, que s’afegiran a les conferències dels altres anys), Linkedin i Google+, compta amb una aplicació per a mòbils i tabletes, i disposa des de fa uns mesos d’un nou blog al Diari de l’Educació.

Totes aquestes eines virtuals tenen com a finalitat apropar-nos encara més a les persones, bé siguin sòcies, mestres o professores, que avui o al llarg dels anys han tingut en Rosa Sensat una institució reconeguda i referent en el món de l’educació.

Jordi Navarro

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

11.000 + 11.000 + 1.000 = les XARXES SOCIALS de ROSA SENSAT


Associa’t



INICI










http://rosasensat.mobapp.at/landing/Desktop#.U6HWRHDwm2U


Diari 1 Escola d'Estiu 2014

Documents

Transcript of Diari 1 Escola d'Estiu 2014