Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Butlletí municipal del poble de l’AmetllaDiari de l’AmetllaAny II - Desembre de 2005 núm. 23Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (www.ametlla.org)

Butlletí Municipal de l’Ametlla

1100any

s !

““LLaa pprriimmeerraannoottíícciiaa cceerrttaa qquuee

tteenniimm ddeell nnoossttrree ppoobblleeééss qquuee eenn eell SSíínnooddee cceelleebbrraatt aa

BBaarrcceelloonnaa ll’’aannyy 990066,, ll’’aabbaaddeessssaaEEmmmmaa ddeemmaannaa llaa ccoonnffiirrmmaacciióó aa ffaavvoorr

sseeuu ddee ll’’eessggllééssiiaa ddee SSaanntt GGeennííss ssiittuuaaddaa aa llaavviill··llaa AAmmííggddaallaa ((aarraa AAmmeettllllaa))””.. (Font: Bassoles,

Antoni: St. Genís de l’Ametlla del Vallès. Una parròquia mil·lenària).

EEll pprrooppeerr aannyy 22000066 ccoommmmeemmoorreemm,, ddoonnccss,, eell nnoossttrree mmiillcceenntteennaarrii.. DDeessddee ll’’AAjjuunnttaammeenntt uuss ddeessiittggeemm qquuee ppuugguueemm cceelleebbrraarr ttoottss pplleeggaattss aaqquueesstt aannyy

aammbb ppaauu ii pprroossppeerriittaatt..

Les Ordenances Fiscals són normatives internes queregulen determinats ingressos municipals, que són:

a) Els següents impostos; Impost de Béns Immobles,Vehicles, Impost d’Activitats Econòmiques, Plusvàlues iImpost de Construccions i Obres;

b) Les taxes (per exemple, la recollida de residussòlids urbans);

c) Les contribucions especials (per exemple, el costd’una obra d’urbanització).

Mentre que els impostos serveixen bàsicament per finançar les despesesgenerals, les taxes i les contribucions especiasl estan previstes per finançar unaobra o un servei en concret i mai es pot recaptar més del seu cost. És a dir, elque paguem, per exemple, per la taxa de recollida de deixalles és exactament elque ens costa aquest servei (recollida i transport a l’abocador).

Els impostos tenen una altra naturalesa. No estan subjectes a cap finalitatconcreta i venen regulats bàsicament per llei de l’Estat i cada Ajuntament potintroduir uns coeficients, amb un cert marge de moviment. D’aquí que en unsmunicipis es pagui més o menys que en d’altres.

A l’Ajuntament de l’Ametlla, el que es recull per aquests tres conceptes(impostos, taxes i contribucions especials) representa aproximadament el 55 %del que gastem. La resta, és a dir, el 45 %, ens ve de transferències de l’Estat,venda de patrimoni, etc. D’aquí la oportunitat que pot representar el nou Estatutd’Autonomia, que dóna més paper a la Generalitat de Catalunya per repartiraquests fons.

El Ple municipal, en sessió extraordinària de 10 de novembre, va aprovarinicialment les Ordenances Fiscal per a l’exercici del 2006. La càrrega fiscalaprovada inicialment representa un increment global del 3,12 % i, per tant, ésinferior a l’increment de l’IPC català, que arriba al 4,3 % i el del conjunt del’Estat -3,7%- (octubre 04-setembre 05)

El desglossament d’aquest increment global per cada un dels impostosmunicipals és el següent:

La taxa d’escombraries s’incrementa en global un 2%, sense que les quotesmés baixes tinguin cap increment. Es preveu una nova taxa per si finalment laGeneralitat ens obliga a fer determinades actuacions de protecció contra incendis.

En el seu dia, vam fer un estudi comparatiu amb les càrregues tributariesdels municipis veïns referent a l’IBI i a la taxa de recollida d’escombriaires.Comparativament, estem en un nivell mig-baix. L’anterior exercici de 2004 lapolítica econòmica de l’Ajuntament va donar un resultat esperançador. En unsol exercici es va rebaixar el deute viu en 250.000 € i es van afrontar 390.000 €de factures que ens vam trobar pels calaixos i, per tant, volem seguir en lamateixa línia però estabilitzant la carrega tributària

Tothom sap que la gran dificultat econòmica del municipi és la mancad’indústries que paguin IAE (Impost d’Activitats Econòmiques). Aquest impostgrava les activitats econòmiques que tenen un nivell de facturació superior almilió d’euros. El que el nostre ajuntament recapta per aquest concepte ésostensiblement inferior que municipis veïns que disposen d’importants zonesindustrials i, per tant, poden repartir millor la pressió tributària.

La urbanització del polígon industrial de l’Ametlla Parc està molt avançada,s’estan ja concedint llicències d’obres i esperem que amb la ubicació de novesindústries, a part de crear nous llocs de treball, això ens permeti millorarl’economia municipal.

Mentrestant, des de l’equip de govern estem buscant i, per què no dir-ho,trobant fórmules innovadores i imaginatives que ens permetin obtenir altresfonts de finançament. Un exemple paradigmàtic d’això és l’operació en marxa,i que esperem acabar ben aviat, que tracta de rendibilitzar el patrimoni mu-nicipal establint una operació de permuta que ens permetrà ser propietaris devuit naus industrials. Les rendes del seu lloguer, que poden arribar a ser del’ordre de 150.000 €/any, ajudaran a sanejar l’economia municipal sense haverde gravar el contribuent i sense perdre patrimoni. Aquest tipus d’operació, queno tenim notícies que s’hagi fet mai per part d’un ajuntament, és un exemple dela línia que pretenem seguir.

Ben aviat, proposarem al Ple l’aprovació dels pressupostos municipals que,naturalment, partiran del que estableixen aquestes Ordenances Fiscals.

Del pressupost municipal ja en parlarem properament. Ara, i degut a unesdeclaracions que vaig llegir fa pocs dies en un diari comarcal, tan sols voldriadir que no acabo d’entendre com algú pot considerar un equipament sò-ciocultural que és totalment necessari, “una obra faraònica feta de cara a lagaleria” i, al mateix temps, voldria aclarir que, amb un mínim rigor, no es potconfondre els diners que un Ajuntament es pot gastar en equipaments (o altresinversions) i els que podem gastar en despeses ordinàries, com són els costosproduïts per un bus urbà, per una treballadora social, etc.

Aquestes despeses (les ordinàries i les inversions) no són conceptes ho-mogenis i, per tant , no es poden barrejar. M’explicaré, tot el que s’ingressa perla venda de patrimoni s’ha d’invertir en nous equipaments. És il·legal destinar-ho a altres finalitats. La llei prohibeix gastar ni un euro del que s’ingressa perla venda de patrimoni en despeses ordinàries, per més justes i necessàries quesiguin. Això és fàcilment comprensible; es vol impedir que els ajuntaments, a lallarga, es quedin sense béns patrimonials.

Torno a dir; els serveis ordinaris com són, entre altres, la posada en fun-cionament d'un servei de bus urbà, o l'ampliació de la dedicació d'una tre-balladora social, no poden estar finançades per venda de patrimoni.

En canvi, per construir un equipament com el futur centre sòciocultural de lamasia de Can Camp, hi destinarem el que hem aconseguit de subvencions, elque puguem obtenir d'espònsors i el producte de la venda de part del patrimoni,sense tocar ni un sol euro dels ingressos ordinaris, és a dir, dels impostos que elsciutadans paguem a l'ajuntament.

Jordi Pousa,alcalde de l’Ametlla del Vallès

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 2

Editorial

Cartes al DirectorTothom té veu al Diari de l’Ametlla.

En aquesta secció es publicaran les cartes que s’acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia

del document d’identitat. Cal que no superin les vint línies. Es tracta d’un espai respectuós, a

l’abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar,

d’interès públic o d’àmbit municipal.

Podeu enviar els vostres escrits per correu postal a: Diari de l’Ametlla, Plaça de l’Ajuntament

núm. 1 o bé, per correu electrònic a: diariametlla@ametlla.org, indicant que va adreçat a la secció

de “Cartes al Director”

President: Jordi Pousa.Direcció: Joan Cucurella.Consell de redacció: Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet, RafaelSánchez, Cristina Canudas i Mercè Bou.Assessorament lingüístic: Janina González.Impressió: Imprinsa.Dipòsit Legal: B-50749-2003El Diari de l’Amtella és una publicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès.El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressadespels seus col·laboradors.

Edita: Ajuntament de L’Ametlla del Vallès

Diari de l’Ametlla

Les ordenances fiscals

2005 2006 increment incr. vegetatiu

Vehicles 100 103.50 3.5% ---

ICIO 4% 4% 0% ---

IBI 0.74 0.76 10% 2%

IVTNU 30 % 30% 0% 2%

IAE 2.7 3.4 0% ---

natural, tant dins del barri com enel seu entorn, molt ben conservat.Això es posa de manifest amb elgran nombre d’espècies d’arbre degran envergadura que hi ha en totel seu àmbit. Dins d’aquest medi,s’està fent la millora de la urbanit-zació dels carrers, en la que s’haposat, per part de tots, una especialsensibilitat per tal de donar priori-tat al vianant, sense limitar l’acces-sibilitat de tots els veïns que hiviuen, amb un fort compromís demantenir i reforçar el caràcter resi-dencial de la zona.

En aquest moment ja es potcomençar a veure la millora de laurbanització on, pas a pas, es vanretirant les línies elèctriquesaèries, es van acabant els pavi-ments i es configura el nou espaipúblic amb els nous criteris d’ús ide relació que serà en el futur pro-per un referent a imitar. Cal dir,també, com a tècnic representantde la direcció facultativa de lesobres, que la nova urbanitzaciógaudeix de la màxima qualitat entotes les seves unitats d’obra, ambuns costos molt baixos en relacióal nombre i volum dels serveisque s’estan consolidant.

De forma especial, com adirecció facultativa, hem d’agraira tots els veïns la seva gran com-prensió i paciència per les inco-moditats que hagin pogut generarles obres i que, de ben segur, que-daran compensades amb els bonsresultats assolits.

La Direcció FacultativaSr. Josep Barberillo i Gesa

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg. 3

No s’hi val

La meva família i jo, com totsels veïns del barri de Can Camp del’Ametlla, portem més d’un anysuportant amb educació, molta dis-creció i una gran dosi de contenciól’erràtic, moltes vegades, desenvo-lupament de les obres d’urbanitza-ció de la zona. Ens hem hagut d’a-costumar a que la pols se’ns fiqui adins de casa, als armaris, a la roba,a la cuina; ens hem hagut d’habi-tuar al soroll continu i impertinentde les màquines, al fang enganxós,als carrers tallats, als culs de sacmal indicats, a les excavadores tra-vessades al mig del carrer, a mano-bres a voltes impertinents, alhoraque hem acceptat pagar les quotesd’urbanització més elevades detota la història del municipi. Molts,a més, hem hagut de destinar unpressupost extraordinari a canviarpneumàtics esberlats, substituiresmorteïdors inutilitzats, repararsuports del tub d’escapament tren-cats i rentar, certament amb graningenuïtat, els nostres vehicles demanera constant.

Tot això ho hem anat aguantatperquè acostumem a ser gentd’ordre i perquè pensàvem queaquest important sacrifici donariaels seus fruits amb una urbanitza-ció modèlica i moderna i, en defi-nitiva, en una millora evident dela nostra qualitat de vida.

Ara que en alguna part del barrija es comença a veure el resultat deles obres, puc dir que em sentodecebut i enganyat. M’hi sento, peruna banda, perquè el nivell de les

obres d’urbanització que es duen aterme no serà el que pensàvem, -algú en una reunió havia exclamatamb certa gràcia “¡esto es una

birria!”- i per una altra, i moltespecialment, per les preocupantsnotícies que m’arriben de la subte-rrània i encoberta intenció de l’A-juntament de convertir el passeigde Can Camp en un vial de sortidade l’Ametlla cap a la C-17.

I és en aquest punt on haig dedir respectuosament que no s’hi val:

No s’hi val fer-nos pagar ínte-grament la urbanització del passeigde Can Camp, que el Pla Generalpreveu com a carrer de distribuciódel trànsit interior del barri, i des-prés modificar subtilment el sentitde circulació de diversos carrers delnucli urbà per, a la pràctica, conver-tir aquest passeig en un vial de sor-tida de l’Ametlla.

No s’hi val transformar el quesempre ha estat un passeig tranquilde cinc metres d’amplada en unacarretera, quan el mateix Pla Gene-ral contempla expressament com avial de sortida el camí de Can Dra-per, pagat per tots els ametllatans,que no travessa cap zona residen-cial i enllaça directament el nucliurbà amb l’autovia.

No s’hi val que el Pla Generalprevegi expressament un vial de12 metres per a la circumval·lacióde l’Ametlla (carrer 11 de setem-bre) i l’Ajuntament, en comptesd’executar-lo, canalitzi el trànsitper carrers residencials.

La bona fe i l’educació delsveïns de Can Camp no autoritzal’Ajuntament a menystenir-los d’a-

questa manera, ni a actuar de ma-nera fraudulenta, conculcant, defacto, les normes del Pla General.

Confio en la capacitat del Sr.Alcalde per aclarir aquesta situació,desfer malentesos i evitar queaquest possible despropòsit desem-boqui en un greu conflicte veïnal.

Vicenç Santaló.

Resposta al Sr. JosepComes i Busquets

Suposo que li haig d’agrairque em tracti de “promotor cultu-ral”. Moltes gràcies, doncs. Peròjo crec que no en sóc, de promotorcultural, ni n’he estat en altretemps. Aquest és un conceptemolt recent que no crec que escai-gui a l’esperit de les activitats quedúiem a terme una bona colla d’a-metllatans al llarg dels anys 50 i60 del segle passat. Sóc, això sí,un ametllatà –nascut fora de l’A-metlla, per cert- que estima moltaquest poble i, per tant, els seushabitants. Jo no he dit mai, ni hopenso dir, que hi hagi ametllatansde primera i ametllatans de sego-na. Li agrairé, per tant, que nom’interpreti malament i, encaramés, que no em faci dir el que nodic ni penso.

Només vull precisar que, quanes produí el conflicte amb el Sr.Carles Sindreu (any 1962), hi haametllatans que hi érem i d’altresque van arribar més tard. I n’hi hatambé que, tot i ja ser-hi, erennomés criatures.

Jo, Sr. Comes, que amb el pas

del temps he anat recollint de diver-ses maneres moltes coses que fanreferència a la història de l’Ametlla,estic disposat a mostrar-les i a expli-car-les totes a qui hi estigui interes-sat. També el cas del Sr. Sindreu,perquè vostè, i molts com vostè,han sentit passar el vent però nosaben de quin cantó bufa. Jo embrindo, Sr. Comes –si realment téinterès a conèixer de veritat el nusde la qüestió- a tenir una xerradaamb vostè on pugui explicar-li tran-quil·lament el fons real del que vapassar. I ja li anticipo que el greugeno va venir pas només pel tema delplay-back, tot i que això fou el queva donar peu al Sr. Sindreu a titllarde “borregos” tots els ametllatans,els quals, naturalment, es van ofen-dre. Aquesta és la part visible i méscridanera del tema i el que va pro-vocar la reacció dels ametllatansd’aleshores. La part amagada ésmolt més greu, però també és nor-mal que, d’això, vostè no en tinguini la més remota idea.

I amb això dono per tancat eltema definitivament, per part meva.No tinc el més mínim interès amantenir cap polèmica al respecte.

Francesc Boada Arpí.

Millora de la urbanitzacióde Can Camp

Tots els que coneixem la urba-nització de Can Camp sabem queés un espai urbà que gaudeix d’u-nes condicions residencials de pri-mer ordre i que, per les seves ca-racterístiques, disposa d’un medi

Cartes al Director

RedaccióEl diumenge 6 de novembre, duesflautes, Claudi Arimany i JordiGendre, amb un pianista, AlanBranch, varen delectar el públicassistent, que va omplir l’Esglésiade Sant Genís de l’Ametlla delVallès.L’acte va constar de dues partsdifereciades, una primera en laque interpretaren la “Sonata en DoMajor” de J.Ch.F. Bach i un TrioConcertante de W.A. Mozar i unasegona en la que tocaren “TresDuos” de F. Mendelssohn, Tresàries de l’òpera “La Flauta Màgi-ca” de W. A. Mozart, un “andante irondó Op.25” de F. Doppler i tan-caren l’acte amb “Rigoletto-Fan-tasie” de F.Doppler.Els músics varen tocar, doncs,

obres que els autors van escriureper òpera i que, per poder-se gua-nyar la vida, donat que les òpereses representaven poques vegades,van reduir la partitura a format“concert per a cases particulars”. Iaixí, la música que el públic haviaconegut durant la representació del’òpera es podia repetir i expandiren les cases dels melòmans del’època per ser tocada per un ofins a quatre intèrprets. En aquellaèpoca, al voltant del 1800, aixòequivalia al disc d’avui dia. El públic es va mostrar entregatals músics i els va ovacionar ambuns sonors aplaudiments.

Gran èxit del recital per a dues flautes i piano

Alan Branch, Claudi Arimany i Jordi Gendre en un moment del concert / Fotografia: Rafael Sánchez

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 4

L’Ajuntament al dia

Ple Municipal del mes d’octubre

Destinació 50% recaptaciómultes a fins socials i educatius

Atesa la voluntat de l’equipde govern de posar de manifestl’ànim dissuassori però no recap-tatori de les multes que puguinimposar-se en matèria de trànsit icirculació, reconduint les conduc-tes poc cíviques cap a polítiquesadreçades a finalitats socials i mésconcretament a l’educació deljovent de l’Ametlla, s’acorda perunanimitat dels assistents al Plel’adopció de següent acord: adop-tar el compromís de destinar, através dels tràmits pressupostarisoportuns, el 50% de l’import quees recapti provenint de multes detrànsit i circulació a finalitats edu-catives i socials, especialment adotar de llibres i material escolarels alumnes de l’Ametlla.

Presa de coneixement darreresactuacions amb PasquinaL’Ajuntament manté una dis-

crepància amb l’empresa PasquinaSA sobre l’import de la darreracertificació de les obres de la urba-nització Pinar i Portús. Això noobstant, per tal d’evitar el merita-ment d’interessos i per no perjudi-car l’empresa contractista, ha efec-tuat el pagament de l’import queno és objecte de controvèrsia talcom consta en el document signatel passat dia 11 d’octubre, tot aixòsens perjudici de la liquidació delcontracte i de les reparacions ques’hagin de dur a terme.

En conseqüència, s’acorda perunanimitat dels assistents l’adop-ció de següent acord :

Primer.- Prendre coneixe-ment del document de data 11d’octubre de 2005 amb registre desortida número 4227 referent alpagament efectuat a favor de l’em-presa Pasquina SA per import de118.220,60 euros, que no és objec-te de controvèrsia, de la certifica-ció número 10 les obres de la urba-nització Pinar i Portús.

Segon.- Prendre coneixementde l’escrit d’11 d’octubre de 2005amb registre de sortida 4226 adre-çat a Pasquina SA referent a lareparació de determinades defi-ciències i reparacions.

Ratificació convenis futbolPer tal d’ordenar degudament

l’ús i la utilització del camp defutbol donant cabuda al màximnombre possible d’usuaris, s’hasignat un conveni per a la utilitza-ció del camp de futbol municipalJosep Costa amb el Club de Fut-bol l’Ametlla del Vallès, i és pre-vist signar-ne també amb l’Agru-

pació de Veterans de Futbol del’Ametlla del Vallès i l’Associa-ció Esportiva l’Ametlla.

Vist el conveni signat i el textdels que es preveu signar, s’acordaper unanimitat dels assistents alPle l’adopció del següent acord:

Primer.- Ratificar íntegramentel conveni per a la utilització delcamp de futbol municipal signat el30 de setembre de 2005 amb elClub de Futbol l’Ametlla delVallès.

Segon.- Aprovar el text delsconvenis per a la utilització delcamp de futbol municipal que espreveu signar amb l’Agrupació deVeterans de Futbol de l’Ametlladel Vallès i l’Associació Esporti-va l’Ametlla.

Manifest de col·laboració ambmunicipis nicaragüencsL’ajuntament de l’Ametlla del

Vallès col·labora des de sempreamb diversos projectes al TercerMón, bé directament o bé a travésdel Fons català per al Desenvolu-pament. Especialment, ha col-laborat amb projectes de desenvo-lupament a Nicaragua. Com acontinuació d’aquesta política,juntament amb altres municipis delVallès Oriental, col·labora amb lazona nord de Chinandega a Nica-ragua compartint la solidaritat,promovent la cooperació i el des-envolupament, així com l’agerma-nament amb alguns municipis.

Fruit d’aquesta col·laboració,s’ha elaborat un document ano-menat manifest de compromís decol·laboració dels ajuntaments delVallès Oriental amb els municipis

nicaragüencs del nord de Chinan-dega a Nicaragua, així mateixs’ha signat el protocol d’inici delprocés d’agermanament del mu-nicipi de l’Ametlla del Vallès ambel de Santo Tomas del Norte(Chinandega – Nicaragua).

En conseqüència, s’acorda perunanimitat dels assistents l’adop-ció del següent acord:

1r.- Donar suport al manifestde compromís de col·laboraciódels ajuntaments del Vallès Orien-tal amb els municipis nicara-güencs del nord de Chinandega aNicaragua.

2.- Ratificar el protocol de 13d’octubre de 2005, d’inici del pro-cés d’agermanament del municipide l’Ametlla del Vallès amb el deSanto Tomás del Norte (Chinan-dega – Nicaragua).

Moció de suport al projected’Estatut d’Autonomia de

CatalunyaEl ple del Parlament de Cata-

lunya en sessió de 30 de setembrede 2005 ha aprovat la Proposicióde llei orgànica per la qual s’esta-bleix l’Estatut d’Autonomia deCatalunya i es deroga la Llei orgà-nica 4/1979, del 18 de desembre,d’Estatut d’Autonomia de Catalun-ya. Després d’aquesta aprovació, elprojecte d’Estatut inicia la seva tra-mitació davant les Corts Generalsper ser aprovat com a llei orgànica iposteriorment votat en referèndumpel poble de Catalunya.

Catalunya està vivint unsmoments històrics. El Parlamentde Catalunya ha aprovat, per unaàmplia majoria, un projecte d’Es-

tatut que suposa un gran avençper l’autogovern i el reconeixe-ment nacional de Catalunya. UnEstatut que té per objectiu lamillora del benestar de totes lespersones que viuen i treballen aCatalunya.

El municipalisme català,representat per la Federació deMunicipis de Catalunya (FMC) iper l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques (ACM),és partícip d’aquest moment de lahistòria del nostre país i vol donarsuport al text estatutari aprovatpel Parlament de Catalunya.

La proposta de reforma del’Estatut reconeix el paper cabdaldels municipis com a administra-ció més propera a la ciutadania,reforçant el seu paper institucio-nal, garantint més autonomiamunicipal i incrementant lesseves competències.

Per tot això exposat anterior-ment, s’acorda per unanimitatdels assistents al Ple l’adopció desegüent acord:

Primer.- Donar suport a l’Esta-tut d’Autonomia de Catalunyaaprovat en el Ple del Parlament deCatalunya en sessió de 30 de setem-bre de 2005 com a Proposició dellei orgànica a trametre a les CortsGenerals per a la seva tramitació.

Segon.- Divulgar i donar aconèixer el projecte d’Estatut a laciutadania.

Tercer.- Convidar les entitatssocials del municipi a donarsuport a l’Estatut d’Autonomia deCatalunya.

Quart.- Instar les forces políti-ques amb representació al Con-grés dels Diputats i al Senat aaprovar la proposta de nou Estatutemanada per una àmplia majoriadel Parlament de Catalunya.

Cinquè.- Traslladar aquestaMoció a la Presidència del Parla-ment de Catalunya, a la Presidèn-cia de la Generalitat de Catalunya,a la Presidència del Governespanyol, a la Presidència delCongrés dels Diputats i al Minis-teri d’Administracions Públiques.

Camp de Futbol Municipal / Fotografia: Joan Cucurella

Pla de Gestió dels arbres monumentals

En aquests moments, la Regidoria de Medi Ambient està estu-diant la possibilitat de realitzar un pla de gestió, manteniment i millo-ra dels arbres i arbredes que s’han catalogat d’interès municipal.

En aquest sentit, el nombre d’arbres catalogats ha estat impor-tant ja que la diversitat de paisatges i d’ambients del municipi ésdestacada.

D’altra banda, la realització del catàleg ha servit per poderdetectar un seguit de mesures de gestió que caldria realitzar permillorar aquests arbres. Vista la complexitat d’alguna d’aquestesactuacions, la Regidoria de Medi Ambient està estudiant la possi-bilitat de realitzar alguna d’aquestes actuacions a partir d’unapriorització tècnica.

Regidoria de Medi Ambient

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg 5

Mil Centenari

MMiillcceenntteennaarriiPROGRAMACIÓ PROVISIONAL D'ACTES primer trimestre

Hivern.- L'Ametlla per la PauDe 21 de gener fins 21 de març

Inauguració Sala Artistes13 de desembre a les 19 hores

Cap d'any; sopar i ball amb Orquestra Pacífic31 de desembre

Conferència a càrrec de Caterina Mieras (Consellera de Cultura) Sopar posterior25 de gener a les 19 hores

Festival de música clàssica; 5/4 de música d'aquí i d'arreu; tres concertsMes de gener

Espectacles Infantils i Cavalcada dels Reis Mags1,2,3,4,5 de gener

Festa de Sant AntoniMes de gener

Conferència sobre la història de l'Ametlla (FUMH)Principis de febrer

Històries de la nostra història. Taula rodona sobra la història recent de l'AmetllaPrincipis de febrer

Concurs L'Ametlla per la Pau; treball que partint del contingut de la taula rodona i de la conferència aportinoves recerques històriques i propostes de com s'ha de treballar per la Pau des del nostre poble, amb premiper al treball guanyador i publicació dels tres primers classificats.Inici a principis de febrerPresentació a finals de març

Gitanes i Carnaval; Presentació DVD imatges històriques Finals de febrer

Mil cent anys joves. Finals de febrer

Edició i distribució de la guia d'entitats de l'AmetllaPrincipis de març

Conferència de Narcís Serra sobre el tema de La PauÚltima setmana de març

Tres concerts familiars 1100 anys i 250 anys de MozartMes de març

Festa popular; Calçotada: Mes de març

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 6

L’Ajuntament al dia

Notes sobre Can Camp

Pere Marieges Regidor d’Urbanisme iObres públiques

Fa uns dies, en el diari el 9Nou, podíem llegir l’article “No

s’hi val”, escrit per un veí de CanCamp, al qual em sento lligat peruna amistat de ja fa molts anys. Iés per això que em permeto es-criure aquestes notes prenent coma guió el seu mateix article.

És cert amic meu, que lateva família i tu, com tots elsveïns del barri de Can Campde l’Ametlla, porteu més d’unany suportant amb educació,discreció i una gran dosi decontenció el desenvolupamentde les obres d’urbanització dela zona de Can Camp.

És cert que el desenvolu-pament d’aquestes obres, avoltes erràtic, ha suposat greustrastorns en la vostra vida quo-tidiana. De ben segur es po-dria haver millorat. Segur.Potser és que no en sabemmés.

Però “no s’hi val” oblidar-se de parlar de la gran dificul-tat que suposa l’execució d’a-quest tipus d’obres, en unazona urbana consolidada ambun elevat grau de qualitat devida. Reiterar les dificultats enla gestió de l’obra seria comfugir d’estudi, seria fins i totuna manca de respecte a la in-tel·ligència dels veïns. Enaltres columnes, o bé per carta, obé a través de la Comissió deveïns s’han donat les explicacionspertinents en tots els casos.

No s’hi valdria, tampoc, noexplicar que l’Equip de Govern d’a-quest Ajuntament ha garantit alsveïns l’estabilitat de les quotes d’ur-banització repercutides als veïns. Ésa dir, no hi hauran augments en lescontribucions del projecte aprovat.

Per cert, no parlar de la tascade la Comissió de Veïns en el se-guiment de les obres, de la sevadedicació, tampoc s’hi val.

També és cert que tot això hoheu anat aguantat perquè sou gentd’ordre, i perquè penseu que a-quest important sacrifici donariaels seus fruits amb una urbanitza-ció modèlica i moderna i, en defi-nitiva, en una millora evident dela nostra qualitat de vida.

“No s’hi val”, però, emetreopinions sense argumentar: En-gany i decepció?

Respecto totes les opinions,però en cap cas ningú no ha en-ganyat ningú. El resultat s’ajustaal projecte que es va presentar en

el seu dia, resultat que obeeix a unmodel de ciutat argumentat i ex-plicat davant de tothom. En capcas es pot acceptar una decepciópersonal com un element de judicien una actuació, i menys quanaquesta es fa pública i s’escriu enun diari. L’argument, l’opinió o eljudici exposat amb certa gràcia de“...esto es una birria...” és inac-ceptable com a crítica al resultatd’una actuació.

Estareu d’acord amb mi enquè aquestes expressions en unmedi públic eleven la seva trans-cendència i rebaixen de maneragratuïta el nivell de la possiblediscussió estètica en quant alsresultats de l’actuació.

Entenc i comprenc que, en ho-res baixes, en aquestes hores, lesobres no es poden llegir d’altramanera. He viscut repetidament eldesenvolupament de moltes o-bres, públiques i privades, i conecaquesta desesperança.

Però sempre, i en tots elscasos, en la lectura detingudadel nou model, en el seu conei-xement, aprenem la seva veri-tat, i aquesta ens porta indubta-blement al reconeixement de laseva estètica. El resultat segueixsent esperançador.

Pel que fa al nivell de qualitat,aquest queda garantit amb el con-trol que es realitza des de la direc-ció facultativa de les obres. Con-trol tècnic. Per aquest costat calestar tranquil.

Pel que fa als nivells dels aca-bats, són els definits en el projecte.

Arribaríem aleshores a la pre-gunta final, la possible bondat delprojecte.

La lectura final de l’espai urbàs’ha de fer des de la globalitat dela urbanització del barri. Nopodem deixar de considerar l’ob-jectiu principal del projecte: la for-malització d’un nou barri estructu-rat per tres vials principals, Pinar,Can Camp i Can Guineu, que es-tructuren i articulen una xarxa vià-

ria secundària projectada per avianants amb circulació restringi-da a l’accés dels seus veïns.

I aquest és el resultat: unbarri per a les persones.

Sovint val la pena recordar elmodel de ciutat cap on anem.

No podem discutir-lo des del’òptica del vehicle, perquè de bensegur que tornarem a la casella desortida, és a dir, grans calçades imínimes voreres, però aquest no ésel nostre model de ciutat, no és elmodel ni d’aquest equip de governni del nostre programa electoral.

Personalment, estic orgullósdel nou barri, del vostre barri, delnostre barri, l‘ensenyo a tothom,amics i professionals del sector;no es veu massa encara, peròs’endevina.

I quan l’explico, ho faig amb elcap alt i la veu clara, els parlo del seuús, dels seus veïns, de les noves pos-sibilitats de convivència, del seuespai urbà en definitiva. Els convidoa passejar-hi, per degustar-lo, a poc apoc, i miro que copsin l’espai, el seuespai, aquesta sensació que enstransmet la seva amplitud, la seva

profunditat, la seva discreció davantde l’arquitectura i la vegetació exis-tent, la seva subtil adaptació.

Els parlo de les llambordes enles trobades entre la vialitat prin-cipal i secundària, de com ajudena cosir aquesta vialitat donantcoherència al propi barri.

Els parlo del formigó, com aelement que dóna continuïtat i quepreserva l’espai d’estada i alhoraprotegeix les instal·lacions. Els ex-

plico com serà el seu envelliment,com s’anirà embrutant amb elscolors del seu entorn. Els parlo del’asfalt com a element de referèn-cia dels vehicles i els convenço dela capacitat d’adaptació dels pavi-ments continus a la geometria des-igual dels tancaments de laparcel·la, els parlo de la seva eco-nomia, de la seva sostenibilitat.

Em pregunten pel tipus d’arbreque hi posarem i si hi col·locarembancs, i els responc que hem esco-llit un arbre discret, de fulles amo-rejades en contrast amb el verdexistent, de la seva possibilitat devariació, dels bancs i cadires quecol·locarem i, en especial, els parlode petits racons que sorgeixen avoltes en encontres de la vialitat.

A vegades, un cop escoltat eldiscurs, em diuen que em deixi deromanços, que en venir s’han ficaten un carrer tallat sense les indica-cions corresponents i que un ma-nobre els ha contestat amb un toimpertinent, que s’han carregat elcotxe, i els escolto, entre el sorollinsuportable de les màquines, elsveig les sabates plenes de fang i la

roba plena de pols, i tot respectantla seva resistència en la visita rea-litzada, penso que potser aquest noés el moment per a aquestes parau-les, que el que cal ara és, urgent-ment, finalitzar el model, esperan-çat que en una altra visita puguingaudir del que ara els he explicat.

Avegades els agrada, em parlende com el carrer pot recuperar unespai de convivència, entre la gentgran en les seves tranquil·les passe-

jades, en la gent adulta, en elconeixement entre els veïns i, enparticular, pels joves i els mésjoves, en els seus carrers, en elsseus espais, en els seus secrets. Entot cas els comento que jo, un dia,quan era petit, jugava pels carrersde l’Ametlla.

A vegades em parlen del’aparcament, del tot necessari,se-gur, em parlen de la comodi-tat del vehicle, i els parlo deprioritats, els explico els canvisrealitzats a proposta de laComissió de veïns per tal defacilitar la mobilitat i l’aparca-ment, els explico el canvi de lespilones de balisament per unrevestiment de slurry vermell(tipus carril de bicicletes) en lazona de seguretat, que si bé noés el projectat, es podia adaptarels criteris de projecte, i alhorarebaixar les tensions en la dis-cussió amb la Comissió.

A vegades els sembla totmassa, com diríem, massa poc?

A vegades quan els assen-yalo, en la vehemència del dis-curs, els arbres, les columnes, elpropi es-pai, senzillament emmiren el dit.

En tots els casos els dono lesgràcies per haver-me escoltat.

Finalment, el tema de la circu-lació sembla que també porta mol-tes preocupacions, i amb raó. Ésuna difícil discussió, que cal por-tar-la des de l’interès general fins ala problemàtica particular. Potseraquest no és el moment, potser nodisposem ara de la tranquil·litat ne-cessària per abordar aquesta dis-cussió, però el que sí que puc asse-gurar és que l’ajuntament nodisposa de cap subtil estratègia percontravenir les indicacions del PlaGeneral, ni de menystenir a ningú,ni de cap actuació fraudulenta encontra del planejament general.

En tot cas, vull assegurar quel’ajuntament ha endegat un Pla deMobilitat, el qual es troba pràctica-ment finalitzat, Pla del qual el barride Can Camp n’ha quedat exclòsja que les obres no han permès lacorresponent presa de dades per ala seva diagnosi posterior.

Alguns trams de Can Camp estan gairebé enllestits / Fotografia: Regidoria d’Urbanisme i Obres Públiques

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg. 7

L’Ajuntament al dia

Les obres de Can Camp

Comunicat de Rogasa

Jordi PousaAlcalde de l’Ametlla

Han passat 13 mesos des quevan iniciar-se les obres d’urbanit-zació del barri de Can Camp. Du-rant tot aquest llarg temps hemprocurat anar informant a tots elsveïns interessats del com i del perquè de tot el que anava succeint ala vegada que, des de diversesregidories, s’anava intentant solu-cionar els problemes que es pre-sentaven.

En aquest moment, quan jahem superat més de la meitat deltemps previst, convé recordar elpassat immediat del barri a la ve-gada que fem un examen de la si-tuació actual i de futur. Comença-ré, doncs, enumerant de formabreu els antecedents que ens vanportar a iniciar les obres:

1.- Urbanitzar Can Camp vaser un dels compromisos del pro-grama electoral per tal d’acabar lasituació de precarietat en la que estrobava amb unes instal·lacions iinfrastructures obsoletes, defi-cients, insuficients i perilloses,donant satisfacció a les lògiquesreivindicacions que les diferentsassociacions de propietaris venienplantejant des de feia molts anysperò que cap anterior equip de go-vern es va veure capacitat per tirarendavant.

2.- El projecte inicial de l’any

2004 ascendia a la quantitat de6.245.421,15 €.

3.- Després de treballar inten-sament en el projecte, modificantalgunes partides per tal de millo-rar-lo sense incrementar el cost deles obres, es va iniciar tot el pro-cés administratiu: aprovació delprojecte d’urbanització, projectede distribució de quotes, plec decondicions econòmiques admi-nistratives i concurs públic obertper escollir el contractista. Totaquest procés administratiu va re-querir una intensa dedicació perpart del regidor i de l’equip tècnicmunicipal.

4.- Abans d’iniciar les obreses va convocar i celebrar una as-semblea oberta a tots els veïns,amb una assistència de 173 perso-nes, on es va explicar de maneramolt detallada el model urbanísticque es volia dur a terme.

5.- L’Empresa que va presen-tar la millor oferta va ser Rogasa,que entre altres avantatges rebai-xava el temps d’execució esta-blert fins a 20 mesos, en comptesdels 24 mesos inicials. És a dir, lamillor de les ofertes rebudes escomprometia a executar l’obra en20 mesos. L’empresa també vapresentar una pòlissa d’assegu-rances per un import de 600.000€que cobria el risc dels danys queen l’execució es poguessin oca-sionar.

6.- Tal i com figura en els car-tells indicadors, l’obra es va ini-ciar el mes de setembre de 2004.

7.- Per tant, la finalització deles obres segons el contracte sig-nat entre l’ajuntament i Rogasas’ha de produir el mes de juny de2006.

Quan es van iniciar les obresi per tal de minimitzar les molès-ties pròpies d’una obra comaquesta, es va acordar amb l’em-presa contractista una programa-ció que preveia l’execució de totel projecte en tres fases, urbanit-zant per separat diversos carrers.

L’execució de l’obra es va ini-ciar de forma immediata segonsaquest programa, però ben aviates va comprovar que, degut aqüestions tècniques, no era el mésadient. La necessitat d’aquestcanvi en el sistema d’execució vaestar confirmada per la direcciótècnica, per dos arquitectes supe-riors i per un enginyer de ponts icamins, tots ells amb àmplia ex-periència en l’obra pública

El dia 4 de juny, es va cele-brar una nova assemblea de pro-pietaris convocada per la Junta,la qual es va celebrar a la sala po-livalent de la biblioteca munici-pal, amb una nodrida assistènciade veïns. El regidor de Territori,que havia estat convidat a tal efec-te, va tenir l’oportunitat d’expli-car personalment als veïns que hi

van assistir el per què en el canvide sistema constructiu. Així ma-teix, en el Diari de l’Ametlla, re-petidament s’han exposat aquestsmotius.

Per altra banda, durant aqueststretze mesos que portem des del’inici de l’obra, s’ha treballat es-tretament amb la Junta de propie-taris amb periòdiques reunions ivisites d’obra, acompanyats delsrepresentants tècnics de l’empre-sa Rogasa, el director de l’obra,els tècnic municipals, i el mateixregidor de Territori.

Aprofito per agrair als mem-bres de la Junta la seva gran dedi-cació i col·laboració en el controlde l’obra en favor de tots els seusveïns, malgrat, és veritat, que hiha hagut ocasions en què no hemtingut els mateixos punts de vistai, lògicament, hem discrepat, devegades, acaloradament. Crec queles persones que formen i han for-mat part de la Junta mereixen elreconeixement dels seus veïns itambé de l’Ajuntament.

Un dels objectius fixats con-juntament per l’Ajuntament i laJunta de propietaris és aconseguirque les obres finalitzin segons elcalendari acordat i que el costdefinitiu de l’obra no superi l’esta-blert en el projecte aprovat. Totsels que han tingut alguna expe-riència en l’obra pública sabenperfectament que és una fita molt

poques vegades aconseguida. Si el temps o alguna altra cir-

cumstància no ho impedeix, aviatestà previst iniciar la pavimenta-ció dels carrers Pinar, Oms, partde Can Camp. Si tenim en compteque els carrers Llorer, Eucaliptus,Salze, Ombu, Mimosa, Camèliaes troben fa dies en un estat avan-çat de pavimentació i que elscarrers Ametller i Platan estangairebé acabats des de fa unsmesos, veurem que a mitjans dedesembre, un percentatge elevatde carrers interiors del barri jaestaran pavimentats, amb la qualcosa, sens dubte, millorarà la si-tuació.

L’obra és, en si mateixa, com-plexa i molt molesta. És cert,també, que en ocasions s’han oca-sionat perjudicis evitables, ja si-gui per mancances personals o perdeficiències en la coordinació ocontrol de l'obra. Des de l'Ajunta-ment procurem que els responsa-bles siguin conscients de les mo-lèsties que pateixen els veïns, queestiguin molt a sobre i vigilincomportaments personals delsseus treballadors, però no sempres'aconsegueix. Lamentem cada und'aquests casos i vagin per enda-vant les meves disculpes i el meuagraïment per la comprensió acre-ditada per la immensa majoria deveïns que han entès perfectamentla situació.

Alberto Marín, enginyer de Camins, Canals i Ports i Cap d’obra.

Rogasa, com a empresa executora de les obres de reurbanització del barri deCan Camp, vol manifestar, per al coneixement de l’ajuntament i de tots els veïns,l’atenció, esforç, mitjans i dedicació màxims que està posant per aconseguir fina-litzar les obres en el menor temps possible i, d’aquesta manera, minimitzar almàxim les molèsties als veïns del barri. Rogasa és conscient de les incomoditatsque han patit els veïns per la complexitat dels treballs que s’estan realitzant.

A través d’aquest escrit, m’agradaria indicar que després de superar els dife-rents inconvenients inicials de l’obra referents a la manca de compliment per partde companyies que impedien arribar al ritme òptim de treball, Rogasa ha desple-gat a l’obra un equip de 40 operaris més l’encarregat, 5 retroexacavadores mixtes,2 màquines giratòries i 5 camions dumper amb l’objectiu de reduir el plaç d’exe-cució.

Fins aquest moment, les feines executades han estat, en major mesura, decanalització de serveis, problemàtiques i lentes, però que un cop superades per-metran arribar a la velocitat d’obra desitjada.

Com es pot observar en el plànol adjunt, la previsió és tenir, abans de Nadal,més d’una tercera part de la urbanització asfaltada i, a principis de març, tenir lamajor part de la urbanització, excepte el carrer Guineu, els adjacents, la carreterade Sant Feliu i la zona de sobre la carretera, el carrer Avellaner. La previsió és tenirel 100% de la urbanització finalitzada l’agost de 2006.

Evidentment, Rogasa està posant tots els mitjans per a reduir aquest períodeal màxim i és d’esperar que, amb l’ajuda de tots, es pot aconseguir.

Diari de l’Ametlla, maig de 2005Pàg. 8

L’Ametlla del Vallès ret homenatge a Joan Plumé

Signatura de “l’Acord de Puiggraciós”

L’Ajuntament al dia

Joan Cucurella

El diumenge 13 de novembre,una ferida encara oberta en el sídel poble de l’Ametlla va cicatrit-zar definitivament. A partir de les11’30 del matí es va dur a termel’acte d’homenatge a qui fou undels alcaldes més estimats i, alho-ra, rellevants de la història delpoble: Joan Plumé.

Hom es pot preguntar per quès’han hagut d’esperar gairebétrenta anys des de l’inici de latransició per fer aquest acte dejustícia envers la figura d’un per-

sonatge cabdal per l’Ametlla en elperíode de la Guerra Civil i pri-mers anys del franquisme comfou Joan Plumé, però més enllà deremoure èpoques passades, sovintdures de recordar, l’acte multitu-dinari del diumenge 13 de no-vembre fa que hagi valgut la penaesperar tant temps.

El dia es va llevar negre, en-nuvolat i amb una pluja intermi-tent que tan aviat apareixia com

desapareixia. Tot estava disposata l’antic Parc Municipal per aco-llir els familiars de l’exalcalde, ales autoritats, als representants dela vida cultural i política del poblei a tots els veïns de l’Ametlla quevolguessin assistir a l’acte. La cli-matologia feia dubtar si l’assis-tència de públic seria realment lamerescuda donada la importànciade l’event, i més quan es va haverde traslladar a la sala polivalentde la Biblioteca vista l’amenaçade pluja.Tot i això, la sala poliva-lent va quedar petita a l’hora d’a-collir la gran multitud de persones

que van assistir a l’homenatge.Gent asseguda a les cadires i tambédreta va omplir la sala de gom agom tot esperant que l’ElisendaBarbé, historiadora, iniciés l’acte.Fou ella l’encarregada fer el tret desortida fent un repàs a la vida d’enJoan Plumé, tot destacant-ne laseva vessant d’alcalde, de marit, depare i de veí de l’Ametlla ambunes fermes conviccions democrà-tiques i progressistes.

L’Elisenda va recordar quePlumé hagué de viure una situaciódifícil i compromesa, com és seralcalde durant la Guerra Civil ievitar que es produïssin assassi-nats al poble, fossin quins fossinels ideals de la gent, en un contextde radicalització ideològica de lasocietat. Plumé aconseguí que elsefectes de la Guerra Civil a l’A-metlla del Vallès fossin menors encomparació amb altres indrets deCatalunya. Abanda d’evitar mortsinútils, va salvar patrimoni del po-ble com l’Església o el Casal de laVisitació, així com l’arxiu parro-quial, evitant que fossin destruïts,i també va establir un sistema deracionament d’aliments perquè lapoblació estigués el més ben as-sistida possible donades les cir-cumstàncies. Va destacar que ambla guerra guanyada pel bàndolnacional, Plumé primeraments’emboscà per retornar més tardal poble creient-se segur en no po-der-se’l acusar per crims de sang.Tanmateix, malgrat el tracte justque havia tingut amb tothom, in-dependentment de la seva ads-cripció ideològica i política du-rant els anys que va ser alcalde, vaser denunciat per un veí de l’A-metlla en virtut de la Ley de Res-

ponsabilidades Políticas i conduita la presó Model, juntament amb20 persones més del poble, on hiva restar durant dos anys i on varebre un tracte vexatori pel simplefet de tenir idees d’esquerres.

Gairebé tots els ametllatansvan signar un document perquè sel’alliberés i, juntament amb l’es-forç fet per l’advocat Anglada,pogué sortir de la presó. Retiratde la vida política, Joan Plumé re-

prengué la seva vida de pagèsmalgrat la seva fràgil salut pro-ducte dels maltractaments rebutsa la presó. L’any 1950 morí d’unatac de cor als 62 anys.

L’Elisenda Barbé va fer unacrida a parlar de la Guerra Civil i aprendre exemple d’un home com-promès, com fou l’exalcalde, pertal de poder tancar velles ferides imirar al futur amb optimisme.

Després d’un efusiu aplaudi-ment, Glòria Corominas i Plumé,besnéta de Joan Plumé i en nom dela seva família, visiblement emo-cionada, va entonar unes paraules

d’agraïment cap al Consistori i capals assistents a l’acte i va tenir unesparaules de record pels absents.

Tot seguit, l’alcalde de l’A-metlla, Jordi Pousa, va dir queamb l’homenatge s’estava fent unacte de justícia i va destacar del’homenatjat la seva vessant hu-mana i la seva intel·ligència. Vaposar èmfasi en les accions delseu govern durant la Guerra Civil,amb actes com el de convertir

l’Església en sindicat agrícola pertal que es salvés de ser cremada.Va mostrar el seu gran respecteper Joan Plumé i va destacar l’ho-nor que sent d’ocupar avui dia elseu càrrec.

Acte seguit, la coral Lo Lliri vaentonar l’himne de l’Ametlla i,veient que el temps ho permetia, esva convidar als assistents a anar finsel parc, a partir d’ara Parc JoanPlumé, per destapar la plaça com-memorativa a l’exalcalde.

Un cop allí, uns emocionatsfills de Joan Plumé van destaparla placa enmig de molts aplaudi-

ments on s’hi pot llegir: “El poblede l’Ametlla a Joan Plumé iBosch, qui fou el seu alcalde de1933 a 1934 i de 1936 a 1939 i atots els qui amb ell varencol·laborar”. Després d’una foto-grafia de família de tots els des-cendents de l’exalcalde, els assis-tents a l’acte varen poder gaudird’un piscolabis organitzat al Ca-sal d’avis per a posar punt i final auna jornada molt emotiva.

Glòria Corominas, Jordi Pousa i Elisenda Barbé / F: Joan Cucurella Els fills de Joan Plumé al costat de la placa / F: Joan Cucurella

El dimarts dia 22 de novembre de 2005, els ajuntaments de l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany,la Garriga i Tagamanent van signar un acord de cooperació i col·laboració en matèria d’ocupació i des-envolupament econòmic.

L’acte de signatura, al Santuari de Puiggraciós, va comptar amb la presència dels alcaldes dels muni-cipis que van firmar l’acord, el regidors en matèria de promoció econòmica i, en representació del ConsellComarcal, el seu president el Sr. Castaño.

Aquests municipis integren un territori amb unes necessitats i oportunitats comunes i ofereixen un marcidoni per establir mecanismes formals de cooperació. L’acord, anomenat “Acord de Puiggraciós”, treballa-rà àmbits com l’ocupació i l’ocupabilitat de les persones, la consolidació de les indústries i la competiti-vitat empresarial, la millora i modernització dels comerços, la cultura emprenedora i la formació.

L’Acord de Puiggraciós és una declaració d’intencions que persegueix els principis d’eficiència, con-certació i subsidiarietat. Alhora, vol potenciar una optimització i millora de serveis, projectes i actuacionsen matèria d’ocupació i desenvolupament econòmic. L’establiment de programes comuns i la suma d’es-forços aportaran millores en els serveis que es presten als municipis en els àmbits abans descrits.

L’actual situació econòmica, social i política fa que els municipis de l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, la Garriga i Tagamanent busquin fórmules per poder seguir oferint projectes i programes d’o-cupació i de desenvolupament econòmic del territori, dins del marc més ampli del futur Consorci per alDesenvolupament Local i l’Ocupació al Vallès Oriental.

Signants de l’Acord de Puiggraciós

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg. 9

Alcaldes de l’Ametlla

Jordi Pousa i Engronyat. Alcalde de l'Ametlla del Vallès des de 2003

Pat Millet

Entrem a casa de Jordi Pousa ipugem cap al seu despatx. Unaestada que dóna a una terrassa perla qual entra el sol d’aquest matífestiu, fet que reivindica la bonatemperatura de l’ambient. Ensofereix un aperitiu, preparat per ellmateix i, no és per fer-li la gara,gara, el fuet és realment gustós.Bé, passem directament altema:

- Fill de pares catalans,ets el quart de sis germans.Crec que vas néixer a Gra-nada l’any 1947.

- Sí, va ser per casualitat(com també que un delsmeus germans nasqués altren, concretament a Calata-yud). Quan tenia 4 mesosvàrem anar a viure a Barce-lona. Vaig estar a la millorciutat del món, em vaig criaren el millor barri del món ivisc en el millor poble delmón.

- Ja! I a quin barri et re-fereixes?

- El barri de Gràcia deBarcelona! (respon deforma categòricament).

- Els teus estudis, els vasfer tots a la ciutat comtal?

- Sí, primer amb els ger-mans maristes i després al’escola Laietana. En aquellsmoments vaig avorrir elsestudis (els mestres podenfer que els odiïs o que els estimis).Als 14 anys vaig començar a tre-ballar.

- Però després vas estudiar lacarrera de dret, que exigeix mol-tes hores d’estudi.

- Sí, vaig fer la carrera que emmotivava i ho compaginava ambla feina.

Treballador de fons en dife-rents matèries, va conèixer laque després seria la seva dona aBarcelona (com no! al barri deGràcia, on la Fina Martínez tre-ballava). Contrauen matrimonil’any 1974 (a Cànoves) amb unacerimònia oficiada pel seu ger-mà, que és capellà. El banquetde noces es celebrà a Bigues. Elmatrimoni, amb els seu fillsSandra i Jordi resideix a l’A-metlla des de l’any 1980:

- Per alguna raó en concret?- Perquè quan vaig conèixer la

Fina, ella venia molt per l’Ametllai l’indret em va captivar totalment.

- Amb quina edat comences aviure el món de la política?

- Als 15 o 16 anys, participanten actes col·lectius; teníem vincu-lació amb l’Alfons Comín (reco-negut polític, periodista, impul-sor de moviments culturals idirigent del PSUC de 1974 a1980). Tot això ho compaginavaamb jugar a futbol, que és l’únicesport que he fet sempre.

Jordi Pousa va estar treba-llant durant 13 anys com a se-

cretari a la Casa de la Vila deParets, al marge de donar asses-sorament a d’altres ajunta-ments, fins que a les eleccionsmunicipals de 2003, va encapça-lar la candidatura del PSC, quefou la força més votada amb 860vots i 4 regidors, superant lacandidatura de Veïns Indepen-dents de l’ametlla (VIL’A)

- Qui et convenç per encap-çalar les llistes del teu partit?

- Va ser en José Mari Morte.(Recordem que Morte ha

estat sempre molt vinculat ambel PSC, que va ser un dels seusfundadors i el seu iniciador al’Ametlla, també regidor (du-rant 16 anys) en diverses legis-latures. Anem a la preguntaobligada:

- Com et trobes la casa con-sistorial quan hi accedeixes?

- Nosaltres (parla sempre enplural) seguíem des de l’oposicióla gestió que es portava a l’ajunta-ment. Hi havia més d’un milió dedèficit, però això no era el més im-

portant, el més significant era totel que no s’havia fet durant anys:manteniment d’infrastructures,clavegueram, carrers, llums...

- Com el tema candent deCan Camp?

- Can Camp va ser un com-promís nostre, és a dir, el projectede Can Camp feia 6 anys que es-tava “durmiendo el sueño de los

justos” perquè ningú gosava fer-

lo. Nosaltres vàrem decidir fer lareforma conscients de l’enverga-dura del projecte. Val a dir, quetenim la sort de tenir el millorregidor d’urbanisme que hi ha aCatalunya, que és en Pere Maria-ges.

- Aquest projecte, tal comestan les coses, ha aixecat moltapolseguera (mai millor dit!).

- Sabíem el que fèiem i queens podia portar una gran “crema-da” perquè és impossible fer una

obra pública sense que molesti ala gent. Quan es preveu que esti-gui solucionat? L’estiu de 2006.

- Al marge de Can Camp, fes-me una relació del que heu dut aterme en aquests dos anys.

- La urbanització de la baixa-da de la Roca; en el casal de lagent gran hem posat mobiliari,serveis, aire condicionat, etc.Hem inaugurat el Pica i la gespa

artificial (que no ens va costar niun cèntim). El paviment de SantGenís, de la Miranda i del Serrat idel carrer Francesc Macià. Urba-nització dels Turons fins la C-17,el col·lector del Serrat, la uniódels dipòsits de la Violona a SantNicolau, Parc de M. Lluïsa, habi-tatge social, etc. A l’escola nova:gas, voreres, aparcament, etc.Hem arreglat el camí del cementi-ri i, darrerament, hem inaugurat elParc Joan Plumé.

- Algun d’aquests projectes jaestaven previstos, per a l’anteriorlegislatura?

- N’hi havien alguns que sí,però tan sols com a idees.

- Sota quina filosofia crees elteu equip de govern?

- Buscant la capacitat i la dedi-cació. Estic satisfet dels resultats.

En demanar-li el per què dela forta pujada dels impostos,

Jordi Pousa explica que lateoria de l’anterior governera “no pugis els impostos i

no facis absolutament res,

que és una manera d’enfo-

car la política. Nosaltres en

tenim un altre. Al poble

s’han de fer coses”.

Acabem parlant sobreel mil centenari de la Vila,que serà el 2006. Pensenaprofitar aquesta ben en-tesa per establir una sèriede serveis culturals al po-ble. Ara bé, aquest tema jael comentarem, molt àm-pliament, més endavant.De moment, ens quedemesperant la revetlla de capd’any que, segons em diu,promet estar molt ben or-ganitzada.

Jordi Pousa es troba ala meitat del seu compro-mís com a alcalde del po-ble i, amb bona visió defutur, té una llarga llistade projectes: “Un alcalde

ha de tenir unes virtuts

importants, la moderació, el ser

pràctic, el saber escoltar... Estar

preparat culturalment i política,

és absolutament bàsic”.

Es nota que el nostre actualbatlle ha estudiat la carrera de lle-trat, així parla i s’expressa. Crecque la constància, en la vida, ensensenya moltes coses... El quecal, sense ficar-me en ideologiespolítiques, és aconseguir que l’A-metlla sigui el que tots hemsomiat .

Jordi Pousa i Engronyat, alcalde de l’Ametlla del Vallès des de l’any 2003 / Fotografia: Rafael Sánchez

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Cròniques Històriques

Pàg. 10

“Ell és nou anys més gran quejo i, és clar, tenia pressa el pun-yetero!”. Ho diu amb estimació,tot rient. Tenen tres fills: en Jau-me, en Joan i en Genís (tots tresmolt coneguts a l’Ametlla, aixícom el seu pare, que fou un bonfuster (feina que segueix un delsfills).

Abans de marxar, ens ensenyaels quadres que fa amb punt decreu, perfectes i tan polits comella. Sortim, en Miquel vol queanem a veure els peixos que té a labassa, i així ho fem.

Teresa, una dona dedicada a lafamília. Ben plantada i amb pa-ciència. Té un to de veu moltplaent. Ella mateixa es reconeixcom una persona molt tímida,però podeu estar segurs que sotaaquesta timidesa existeix una grancapacitat de comunicació, ambmoltes emocions guardades.

Pat Millet

Can Panedes és el nom del’indret on fa 79 anys va néixer laTeresa; una masia on continuavivint amb el seu marit MiquelIglesias. Filla de Jaume TorruellaCors (també nascut l’Ametlla) iDolors Rocasalbas Gendre (de laGarriga) ens explica que “el meupare treballava de pagès. Eraun home molt seriós, molt cons-cient”. La infància de les duesgermanes, la Teresa i la Montser-rat, va ser una mica solitària per-què com que la masia estava tanapartada del poble, tenien poca re-lació amb altres noies de la sevaedat i totes dues jugaven sempreplegades a “saltar marges” i ellesmateixes es feien les pròpies jo-guines. Als 6 anys va començar aanar a l’escola tenint ja un certsconeixements de les lletres perquèel seu pare els hi havia ensenyat:“tan el pare com la mare, erenmolt pacients i els agradava ins-truir. A l’escola hi vaig anaramb molt de gust, si un dia fal-tava em sabia molt greu. Elnom de la mestre? ConcepcióSagrera”. Devia ser molt bonaminyona perquè no recorda capcàstig. Als 13 anys va deixar elsestudis perquè es va trencar elpeu. “Jo era molt alta i com queles demés eren més baixetes...em feia vergonya. Sempre he es-tat molt tímida”, comenta men-tre mira alegre, amb els seus ullsclars que no han perdut vitalitat.

“En deixar l’escola vaig po-sar-me a cosir, sempre m’haagradat molt. Ja des de petitonaajudava la mare quan feia elsdavantals o les camises del pare.També em cosia els vestidets dela nina... així és que vaig comen-çar a anar amb la Mª Teresa,una modista que vivia al poble, ala Plaça de la Farola. No, no erala única modista, n’hi havia unaaltra a Can Xacó. Llavors ana-ven moltes noies a cosir, no éscom ara que no saben ni ar-reglar-se un boto! (riu divertida).Més tard, amb dues amigues,l’Asunción Fargas i la MariaGual, vàrem començar a anar aGranollers per estudiar “corte yconfección” amb Antònia Rou-ra, una gran mestre. Les mevesamigues es desplaçaven amb bi-cicleta, però jo no en vaig tenirmai i, per tant, ho feia amb elcarro del meus tiets, que vivien aCan Plantada. Com que te-nienvaques, amb el carro pujaven elspots fins a la carretera, on elMartí, el transportista, amb elcamió els portava cap a Grano-

llers. Vol saber com tornava capa casa? Doncs amb el cotxe delínia, que feia el trajecte de SantFeliu de Codines a Granollers”.I, naturalment, viceversa. El serveies feia dos cops al dia: un a les 7 il’altre a les 19 hores. No sap ben béper què, però al conductor li deien“el Nanito”. “Era un home bai-xet, rodanxó, molt nerviós... totel contrari que el bus, que anavamolt a poc a poc! Tenia la sortidaa l’estació de Granollers i lesparades de l’Ametlla eren una aCan Quico i l’altra a Can Riera.

No volem deixar de banda lesseves vivències durant la GuerraCivil. Ella tenia tan sols 10 anys:“a casa, els pares van cremartotes les estampes, els sants ialguna creu que teníem, per pora un registre. També recordo elmercat que es feia un cop a lasetmana a la Plaça de l’Ajunta-ment; cadascú portava el quetenia per vendre: bestiar, pro-ductes de conreu, llet... tot hohavíem de dur allà. Hi haviafamílies amb quitxalla que esta-ven refugiades i moltes tardesvenien a berenar... Si teníem paels en donàvem, si no tan sols ungot de llet. Hi havia gent que esmenjava els naps que servienper alimentar les vaques”. Hi vahaver molta solidaritat.

Rememora el carretó del forn

de Can Moncau, que era com esdistribuïa el pa elaborat amb la fa-rina de blat que ells els portavencada setmana. “Tot això era bosc,amb un camí de carro molt es-tret. El meu pare va demanarpermís per eixamplar-lo i, ellmateix, conjuntament amb dosveïns: el Geniset (Genis Llobet),que tenia un forn de fer maons, ien Genís Girbau, que tenia unagranja de porcs, varen aconse-guir fer un trajecte fins a lacarretera amb una amplitudsuficient perquè dos carros po-guessin passar bé”.

Durant la Guerra Civil, el seupare va haver de marxar. El vanenviar a fortificar, a fer trinxeres,amb el pic i la pala. Es va volerescapar molts cops, sempre ambmolt mala sort perquè l’agafaven iel feien tornar. L’home, moltconstant, finalment ho va aconse-guir pocs dies abans d’acabar laguerra: “recordo que la mevamare era a lavora del camí iem crida dient:Teresa, aquellhome que ve perallí, estic seguraque és el pare”.Efectivament eraaixí, encara queper raons òbvies,va arribar fet un

Sant Llàtzer! “Es va quedaramagat a casa en un sostre mortfins que vàrem tenir la certesaque tot havia acabat. Va sortirblanc, sense veu, després de deudies encobert! Mentre el pareva ser fora, va ser molt dur, sen-tíem les canonades des de Cal-des cap a la Garriga, moltstrets, comentaris sobre que elssoldats que corrien per aquíabusaven de les dones. Amb lamare vàrem anar a amargar-nos en un torrent que hi ha aprop d’aquí, i que també ho es-tava del camp d’aviació de Ro-sanes; per tant, podíem veureels avions. Sortien tots alineats imacos amb les bombes a sota itornaven, els que podien, totsdesbaratats. Un dia va haver-hiun combat d’avions petits delsanomenats cazas.

Als 17 anys va conèixer el quedesprés seria el seu marit i es vancasar quan la Teresa va fer els 19.

Teresa Torruella i Rocasalbas

Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

de dilluns a dijous:de 8 a 15h., i de 17h. a 19’30h.

divendres matins:93 843 25 01

http://www.ametlla.org

Teresa Torruella i Rocasalbas / Fotografia: Rafael Sánchez

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg. 11

OpinióRaimon Argemí

Literatura i poder polític

No fa gaires setmanes encara cuejava la polèmica desfermada quan esva plantejar la supressió de la carrera de Filologia Catalana. La pro-

posta s’incloïa dins d’un projecte més general d’ordenació dels diferentsestudis lingüístics a l’Estat que mantenia la Filologia Espanyola com aúnica que podia ésser estudiada de manera exclusiva, de manera que, qui

escollís una altra filologia hispànica, hauria d’acompanyar-la amb l’estudi d’algunaaltra llengua europea moderna. Les reaccions des del nostre país foren airades iaconseguiren, gràcies a l’actual aritmètica parlamentària, deturar aquest projecte dereforma. Eren reaccions naturals davant del que, a cop calent, semblava una més deles injustícies que sovint patim: la supressió del dret d’estudiar la nostra llengua enles mateixes condicions en què podia ser estudiada la llengua castellana!

Ara, un cop superada la indignació inicial i assegurada la continuïtat dels estudisde Filologia Catalana, convé que ens fem una pregunta indubtablement herètica: Sóncomparables les dues llengües? Des d’un punt de vista “científic”, no hi ha dubte queho són. Però... i des del punt de vista literari? Tots sabem que la nostra literatura hasofert, durant la seva història, llargs períodes de depressió o de decadència, lligats sem-pre a la pèrdua de poder polític, que li han impedit desenvolupar-se en condicions d’i-gualtat amb les grans llengües occidentals: fixem-nos que des del Renaixement fins ala Renaixença no sorgí cap autor català que pogués competir amb els seus contempo-ranis espanyols, francesos o anglesos: com comparar-se amb els Cervantes,Shakespeare, Rabelais, Quevedo, Molière, Goldoni o Goethe? Per bé que Renaixençasuposà un evident canvi de rumb en el trist trajecte de les nostres lletres, la distànciaera encara massa gran per a què sorgís un Wilde, un Tolstoi, un Baudelaire o un Poe.

M’amoïna que encara es pugui obtenir un títol de Filologia Catalana sense que calguillegir cap dels autors esmentats abans: el nostre llicenciat s’haurà empassat una bona collad’edicions crítiques d’obres catalanes de ben escassa rellevància literària i desconeixerà elsfonaments de la literatura universal... La física i les matemàtiques que s’estudien a escolesi universitats són les mateixes arreu del món. Fins i tot la filosofia. Perquè no ho pot ser laliteratura? Per què es planteja com un espai tancat si, des de sempre, els escriptors han estatinfluenciats per obres d’autors de diferents llengües i tradicions? Ens lamentem de la mancade grans autors contemporanis en llengua catalana, però si des dels instituts i les universi-tats no es fa res per a fomentar i provocar l’interès per les obres dels autors universals, siseguim entestant-nos en la dissecció i degustació d’obres menors i menystenim la utilitza-ció de textos escrits en llengües estrangeres, difícilment farem créixer entre els estudiantsel gust per la lectura, de cap manera farem “aprendre a escriure” als que tinguin necessitatd’expressar-se i poc ajudarem a la nostra literatura catalana a fer-se gran de veritat.

La manca de poder polític real ha fet impossible, una vegada més, prendre posi-cions objectives. La incapacitat per a decidir les polítiques de suport i defensa de lanostra llengua i, en conseqüència, la justificada preocupació per la supervivència delcatalà, ens ha fet irreflexius, ha dificultat l’aparició de millors escriptors, editors ilectors, i segueix impedint que la Literatura Catalana pugi, per fi, a la primera divi-sió de les literatures universals.

El Matxo de la TorregassaHans Móller

La revolta de Carles Sindreu

Estem massa acostumats a les revoltes amb eines a la mà. Quan can-tem Els Segadors ja se'ns veu una mica eixelebrats i disposats a qual-

sevol cosa. Per això, si algú pretén sortir-se'n culturalment amb ideesconstants i amb una mica d'ironia, les coses se li compliquen. CarlesSindreu va rebre de valent perquè va gosar aplicar l'humor que li venia

de dintre a una situació que havia interioritzat afectivament, com era l'Ametlla de lapostguerra.

Va pagar molt cares les bromes en un ambient que no estava per a bromes; CarlesSindreu havia posat l'ermita de Sant Bartomeu al mapa de molta gent que no ensabia res, va oferir la seva figura personal com a bastida de les seves idees hedonis-tes i va demostrar el seu sentit de la bona vida. Tot això tan fresc i atractiu no li vaservir de gaire, perquè aviat es faria realitat el que descriuen els versos del seu admi-rador Faranild de D'Os Tracà: De l'Ametlla sortia, amb la cua entre cames, un dandipoeta empès pels tarambanes. Dóna més feina no deixar-la fer als altres que ajudara fer-la.

Algú es pot imaginar que Jòshua Ben Jusef, altrament anomenat Jesús de Na-zareth, en trauria res de passejar-se pel Vaticà per parlar seriosament amb els manai-res de la cúria? Vostès creuen que Karl Marx es podria pronunciar amb llibertat al'Havana de Fidel Castro? I avui, amb qui es pensen que faria pinya Carles Sindreua l'Ametlla? Amb els seus exaltadors verbals? Potser hauria triat el camí de la lliber-tat per fer trontollar, formant part d'alguna colla carregada de somnis alegres, elposat absent dels indiferents. No podem saber-ho. La poesia-ficció no existeix, ésimpossible.

Carles Sindreu té una sala d'exposicions que duu el seu nom i li fa poca justícia,queden alguns llibres com a record del seu quefer poètic i els seus articles de prem-sa són a les hemeroteques. També n'ha quedat un rastre de polèmica, una mena demirada enrere, una distreta i poc compromesa mirada cap al passat, que sembla serque a algunes persones els produeix una mena d'il·luminació. Tan enlluernadora deuser aquesta llum que veuen que han quedat permanentment incapacitats per perce-bre els clarobscurs del present. Ni mengen ni deixen menjar amb tranquil·litat.

L'ambient s'ha resclosit amb els anys. Molts projectes no interessen o no conve-nen perquè no serveixen per anar tirant, que és allò que tant els agrada als medio-cres. Podria ser que en un viatge virtual cap al futur del passat -o cap al passat delfutur- se'ns il·luminés a tots la cara i el cervell i reconeguéssim que avui, amb totaprobabilitat, Carles Sindreu tornaria a sortir de l'Ametlla del Vallès amb gran disgusti dolor, com ja en va sortir fa tants anys. I el farien fora -amb mètodes subtils i mis-teriosos- les actituds de persones que ara semblen tan modernes que no poden ser-ne més. Alerta amb els aplaudiments post mortem, perquè tots duen incorporada i apunt per esclatar una important càrrega de profunditat. Ara, això sí, tot depèn del casque se'n faci, inclosos els esperits alegres de la corda d'en Sindreu. El Matxo diu queper la Torregassa bufen vents de mediocritat. Potser no és l'únic que se n'ha adonat,oi?

Enquesta PopularCom es viu en la nostra societat després de 30 anys de la mort de Franco?

Encarna Velazco Antonio Casado Maria Girbau i SergiReina

Gemma Peralta Consol Sans

Al cesar de los ocho años del PP, lasociedad ha evolucionado. Hemospasado etapas difíciles con el señorAznar. Creo que no hay suficientememoria histórica. Pensaba que conla proyección de la película, Entre eldictador i jo, participaria más juven-tud porque son ellos quienes real-mente tienen que conocer la historia.

A la gent gran se'ls ha quedat a lamemòria tot aquell període, però lagent jove se n'oblida. Tot i això, nocreiem oportú que s'hagi de cele-brar la mort d'un dictador. Encarahi ha grups, sobretot grups polítics,que ens poden recordar aquellaèpoca, pensen gairebé igual.

No vaig viure aquella època, però

segurament hi ha hagut un gran canvi,

tot i que en alguns moments polítics

sembla que retrocedim. Fins i tot amb

el govern actual, sembla que s'avanci

un pas endavant i dos enrere. No hi ha

prou memòria històrica, per això enca-

ra existeixen grups neofeixistes. S'hau-

ria de veure el passat per poder tenir

una mirada crítica al futur.

M’'adono que la societat ha evo-lucionat i canviat molt des d'ales-hores. El perill d'una capa de lajoventut actual és que, com queno ho han viscut, veuen aquell pe-ríode amb indiferència o, fins itot, el valoren com a positiu. Glo-balment, en la societat actual, esté més informació per poder triar.

Les coses han canviat molt! El queés evident és que per continuarevolucinant, s'ha de conèixer quèva passar i qui ho va patir. Jo pro-poso més activitats per promourela memòria històrica al poble, tantpels més grans com pels mésjoves. Evidentment, és a la joven-tut a qui li falta

Mercè Bou i Cristina Canudas

(podeu consultar aquests i d’altres articles d’opinió a www.raimonargemi.blogspot.com)

Age

nda

cult

ural

Des

emb

re d

e 20

05

Foto

graf

ia: R

afae

l Sán

chez

Mas

Can

Pla

nta

da

Dijo

us

1A

les

12 d

el m

igd

ia.

Ala

Sal

a M

unic

ipal

Acc

ion

s p

el d

ia m

un

dia

l d

e la

Sid

aTea

tre

So

lidar

i am

b"S

per

man

" a

càrr

ec d

el c

low

n L

oco

Bru

sca.

Pel

s al

umne

s de

l'IE

S l

'Am

etlla

. w

ww

.loco

brus

ca.c

omO

rg.

OT

Jove

- R

egid

oria

de

Jove

ntut

i P

la C

-17.

Col

·labo

ra:

IES

L'A

met

lla

Div

end

res

2A

les

6 d

e la

tard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia. L

’ho

ra d

el c

on

te:

Co

nte

s d

e ta

rdo

ra

càrr

ec d

e M

arta

. Org

. Bib

liote

ca m

un

icip

al J

ose

p B

adia

.

Dis

sab

te 3

Ale

s 12

del

mig

dia

.Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.L'h

ora

del

co

nte

en

an

glè

s a

càrr

ecd

e Je

ann

ette

Van

Die

st

Org

. Bib

liote

ca M

un

icip

al J

ose

p B

adia

.

Div

end

res

16A

les

6 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

. L

'ho

ra d

el c

on

te:

Co

nte

s a

do

jo!

Acà

rrec

de

l'Ós

Man

drós

. O

rg.

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A2/

4 d

e 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.Te

rtú

lia li

terà

ria

a cà

rrec

de

Lola

Tre

sser

ras.

Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Diu

men

ge

18

A2/

4 d

'11

del

mat

í. A

la P

laça

de

l'Aju

ntam

ent

.Pen

jad

a d

e ca

rtel

ls n

adal

encs

. O

rg. A

mpe

s de

les

esco

les

Ber

tí i C

ingl

es,

i Reg

idor

ies

de C

ultu

ra i

Edu

caci

ó.

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

l'esg

lési

a de

St.

Gen

ís.

Co

nce

rt d

e N

adal

de

la C

ora

l L

o L

liri.

Org

. C

oral

Lo

Lliri

RE

CO

LLID

A D

E J

OG

UIN

ES

PE

R E

ST

RE

NA

R D

E C

AR

A A

RE

IS D

E 2

006.

TO

TH

OM

IN

TE

RE

SS

AT

: C

ÀR

ITA

S P

AR

RO

QU

IAL,

DIJ

OU

S D

E 1

6 a

19 h

.

Acc

ion

s p

el d

ia M

un

dia

l de

la S

ida.

Ale

s 11

de

la n

it. A

l cas

al d

e jo

ves

a C

an M

unta

nyol

a."O

mel

éC

on

do

m P

arty

" am

b e

l g

rup

Om

elé

+ d

isco

'nd

on

Djs

a c

àrre

c d

e "F

em F

esta

".w

ww

.om

ele.

com

Org

. O

ficin

a Te

cnic

a Jo

ve-

Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut.

Dill

un

s 5

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

En

glis

h C

on

vers

atio

n.

Org

.B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dim

arts

i d

ijou

s 6

i 8L

a B

iblio

teca

Mu

nic

ipal

Jo

sep

Bad

ia R

om

and

rà t

anca

da

Div

end

res

9A

les

6 d

e la

tard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia. L

’ho

ra d

el c

on

te:

Co

nte

s d

e ta

rdo

ra

càrr

ec d

e S

ònia

.O

rg.

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

Dis

sab

te 1

0A

les

10 d

e la

nit

.Ala

Sal

a M

unic

ipal

.Ta

rdo

ral 2

005

- R

evis

ió A

nu

al d

e M

on

tser

rat

Co

rnet

, am

b e

lG

rup

de

Teat

re N

yoca

de

l'Am

etlla

del

Val

lès.

Pre

u de

l'en

trad

a 5 €

. O

rg.

Gru

p de

tea

tre

Nyo

ca.

Diu

men

ge

11A

2/4

de

7 d

e la

tard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al.T

ard

ora

l 200

5 - R

evis

ió A

nu

al d

e M

on

tser

rat C

orn

et, a

mb

el G

rup

de

Teat

re N

yoca

de

l'Am

etlla

del

Val

lès.

Pre

u d

e l'e

ntr

ada

5 €. O

rg. G

rup

de

teat

re N

yoca

.

Dim

arts

13

Ale

s 6

de

la t

ard

a.A

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.A

trap

allib

res!

Ter

túlia

a c

àrre

c de

Mar

ta.

Org

.B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

. Te

rtú

lia l

iter

ària

a c

àrre

c de

Lola

Tre

sser

ras.

Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dim

ecre

s14

Ale

s 4

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.P

rota

go

nis

ta jo

ve!

Tert

úlia

a c

àrre

cde

Mar

ta.

Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dijo

us

15A

les

7 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.T

ertú

lia li

terà

ria

a cà

rrec

de

Lola

Tres

serr

as.

Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

A¼

de

9 d

el v

esp

re. A

l cas

al d

'avi

s (c

osta

t de

la B

iblio

teca

)C

afè

filo

sòfi

c: "

Co

mp

ro, a

ixí d

on

cs e

xis-

teix

o."

El c

on

sum

ism

e a

deb

at. A

mb

Joan

Men

dez.

Org

. R

egid

oria

de

Cul

tura

i F

este

s

Lliri

Dill

un

s19

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

En

glis

h C

on

vers

atio

n.

Org

.B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia

Dim

ecre

s 21

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al,

Co

nce

rt d

e N

adal

de

l'Esc

ola

Mu

nic

ipal

de

Mú

sica

de

l'Am

etlla

. Org

. E

scol

a M

unic

ipal

de

Mús

ica

de l'

Am

etlla

.

Div

end

res

23A

les

7 d

e la

tard

a. A

la s

ala

d'ar

t Car

les

Sin

dreu

.In

aug

ura

ció

de

les

refo

rmes

de

la S

ala

d'a

rt. I

nic

iex

po

sici

ó c

ol·l

ecti

va s

ob

re E

l Q

uix

ot.

Org

. A

gru

paci

ó d

'art

iste

s d

e l'A

met

lla i

RE

gid

ori

a d

eC

ult

ura

i F

este

s.

Del

24

al 3

1 L

a B

iblio

teca

Mu

nic

ipal

ro

man

drà

tan

cad

a

Dim

arts

27

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al.

Esp

ecta

cle

de

tite

lles

"L'A

ran

ya i

la

cuca

nya

", a

mb

la

Cia

. Pam

ipip

a. A

part

ir d

e 5

anys

. Org

. R

egid

oria

de

Cul

tura

i F

este

s.

Dim

ecre

s 28

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al.

Esp

ecta

cle

de

tite

lles

"Mir

aniu

s", a

mb

la C

ia. P

amip

ia.

Per

als

més

men

uts.

O

rg.

Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fes

tes.

Dijo

us

29A

2/4

de

6 d

e la

tar

da.

Al p

avel

ló d

'esp

orts

.F

esta

del

pat

ge

i an

imac

ió i

nfa

nti

l am

b "

Co

men

ça l

afe

sta"

a c

àrre

c d

e la

cia

. P

icas

oca

. A

mb

xo

cola

ta p

er t

oth

om

. O

rg.

Am

pes

de l

es e

scol

es B

ertí

iC

ingl

es,

i Reg

idor

ies

de C

ultu

ra i

Edu

caci

ó.

Div

end

res

30A

les

10 d

e la

nit

. A

la S

ala

Mun

icip

al.

Co

nce

rt d

e M

iqu

i P

uig

i G

lissa

nd

o P

reu

de la

ent

rada

: 10

€V

enta

a l'

Aju

ntam

ent

i a ta

quill

a.

Dis

sab

te 3

1A

2/4

de

10 d

e la

nit

. A

l pa

velló

Mun

icip

al d

'esp

orts

. R

evet

lla d

e C

ap d

'an

y: S

opa

r. A

càrr

ec d

eTi

ber

is.

Com

pra

el t

eu t

ique

t fin

s el

23

de d

esem

bre.

Pre

u: 5

5 €

Ven

ta a

l'A

junt

amen

t, ba

r E

l R

acó

iC

an M

onca

u. A

part

ir d

e 2/

4 d

'1, B

all a

mb

l'o

rqu

estr

a P

acíf

ic, v

ersi

on

s d

els

anys

60

i 70.

Ent

rada

grat

uïta

. Aco

nti

nu

ació

bal

l am

b D

j. O

rg. R

egid

ori

a d

e C

ult

ura

i F

este

s.

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Entrevista a...Valentí Ganduixé, mossèn de l’Ametlla del Vallès

Pàg. 14

Joan Cucurella

El proper dia 17 de desembreel capellà del nostre poble, ValentíGanduixé, celebrarà una data moltassenyalada, i és que farà 50 anysexactes d’ençà que va ser ordenatcapellà. En el dia més fred d’a-questa tardor, molt amablement elmossèn Ganduixé ens obre lesportes de la parròquia i, al costatd’una estufa, parlem d’aquests 50anys, del present i també del futur.

Quan i com es va adonar quevolia ser capellà?

No recordo un moment concret.Va ser un conjunt de coses, l’am-bient familiar o la influència del’antic mossèn de l’Ametlla, JesúsVentura, un home bo que em vacaptivar. Així doncs, amb 13 anysvaig entrar al seminari de la Conra-ria el 29 de setembre de 1943.

Com varen ser els seus inicisun cop ordenat com a mossèn?

Vaig acabar la carrera fa 50anys. Primer vaig estar quatreanys a la Conraria i després alseminari, a Barcelona. El primerlloc on em van enviar va ser devicari a Sant Feliu de Codines al’estiu, el temps en què hi anavenels estiuejants. Vaig estar-hi,doncs, del juny fins a l’agost.Després em van enviar també devicari a Mollet i hi vaig estar tresanys. En aquell moment, la mevail·lusió era anar a Xile a exercir elmeu ministeri durant quatre o cincanys, però un accident de moto undia que anava a Montserrat m’hova impedir quan ja tenia el bitllet itot. Quan em vaig recuperar emdestinaren a Sant Oleguer, a Bar-celona, durant tres anys, i d’allí aSant Martí de Provençals per res-tar-hi tres o quatre anys més.Aquests foren uns anys difícils,allà hi havia la barriada de la Pe-rona, les barraques sota el pontdel Treball… D’allà em van en-viar de rector a Vilalba Sasserra ia la parròquia de Sant Joan deSanata, que inicialment no sabiaon era! Vaig ser-hi tres anys més i,quan va morir el rector de Llinars,mossèn Josep Julià, van nomenar-me rector de Llinars i vaig seguir-ho sent de Vilalba i de Sanata unsquants anys, fins que em vaigquedar només amb Llinars, onvaig estar-hi vuit anys. De Llinarsm’enviaren de rector a la Mare deDéu de Gràcia de Sabadell, onvaig exercir-hi durant vint-i-unanys, durant una temporada por-tant també la parròquia de SantSalvador, i on vàrem fer les activi-tats més importants. Va ser forçadur, va coincidir amb el final del

franquisme, una època agitada.Després d’aquesta última e-

tapa tan complexa i veient que emfeia gran vaig demanar un trasllatal bisbe Soler. Sense demanar-liexpressament, em va proposarocupar-me de la parròquia de l’A-metlla, on havia nascut, i hi sócdes de fa nou anys.

Alguns records especials d’a-quests 50 anys?

Sí, i tant! Per exemple la neva-da del 62, que va coincidir que es-tava a Sant Martí de Provençals.No vaig poder accedir a la parrò-quia i em vaig dedicar a ajudar atreure la neu que colgava moltesde les barraques. També recordo,d’aleshores, que Franco va venir avisitar uns edificis que s’havienconstruït i, perquè no veiés lesbarraques de sota el pont del Tre-ball, van fer-hi un mur. Allò em vaindignar i des d’aleshores vaig es-tar en contra del franquisme.

A Mollet vàrem començaramb altres mossens el movimentde les joventuts de les JAC al Va-llès. Des de Llinars vaig podermobilitzar molta gent de l’entornper fer una pila de coses, entre a-questes, convertir una rectoriamolt gran abandonada en unacasa de colònies que encara fun-ciona, el Far.

La meva etapa de Sabadell vaser força “moguda”. Una de lesaccions de les quals em sento méssatisfet va ser quan llavors, en unmoment en què la SIDA comen-çava a fer estralls, juntament ambun matrimoni d’allà, la Rosa i l’E-duard, iniciàrem accions per po-der ajudar en aquest camp. Vàrem

iniciar els tràmits per convertiruna rectoria en un centre d’acolli-da per a malalts terminals i d’a-tenció als drogoaddictes. Vàremtrobar, de bon principi, el suportde molta gent, començant per l’al-calde de Sabadell d’aleshores,l’Antoni Ferrer, i pel Bisbe. Vamreformar la rectoria gràcies a l’a-

portació econòmica d’un bonhome. Però, a partir d’un momentconcret, tota la gent del barri es vaposar en contra d’aquest projecte,em varen arribar a cremar el cot-xe, em tallaven el telèfon, m’in-sultaven… i tot perquè no volienel centre allà. Però finalment elcentre es va fer i encara funciona.

Què destacaria d’aquests nouanys a l’Ametlla?

Bé, hem pintat tota l’Església,canviat la megafonia, condicionatla parròquia… I també hem res-taurat l’ermita de Sant Nicolau.

Com ha canviat el perfil defidel a l’Ametlla al llarg delsúltims 50 anys? És l’Ametlla unpoble devot?

Jo sóc fill d’aquí, però he estatmolts anys fora i no podria donar-te una opinió concreta. El que síque és cert és que amb les urbanit-zacions, etc. el poble s’ha anat di-luint. Des del punt de vista reli-giós, l’Ametlla mai s’ha distingitper ser un poble piadós, i això faque la cosa sigui una mica méscomplicada. Intento donar em-penta a totes les iniciatives, pro-moure el màxim possible la reno-vació… però és difícil.

Càrites de l’Ametlla realitzauna activitat important…

Sí, té molt relleu i gràcies a

gent que s’ha ofert i que realitzauna tasca impagable. Ajudem elsimmigrants a legalitzar la sevasituació, a trobar feina, habitat-ge… cada setmana distribuïm ali-ments, tot, sempre, sota la super-visió de l’Assistenta Social del’ajuntament, amb la qual ensrepartim la feina. També tenim un

gran magatzem de roba per repar-tir, i ara comencem la campanyade les joguines.

Estem en un moment forçaagitat socialment i política. Últi-mament, el paper de l’Esglésiaestà prenent força protagonismeamb afers com, per exemple, lanova Llei d’Educació que plan-teja el Govern (LOE) o la polè-mica generada per certs progra-mes de l’emissora de ràdioCOPE. Quina opinió li mereixenaquestes qüestions?

Pel que fa a la LOE, la granbatalla de l’Església és l’ensenya-ment religiós a les escoles, etc. Jono hi estic d’acord. Jo defenso, iho he fet sempre, que l’escola hau-ria de fer una autèntica ensenyan-ça del fet religiós, de cultura reli-giosa. Una assignatura de culturareligiosa però de totes les reli-gions, i més si tenim en comptel’onada migratòria que està patintel nostre país i que fa que el perfilde l’alumnat sigui molt més hete-rogeni que anys enrere. No s’ha defer proselitisme de ningú, tant drettenen els mahometans, com elscristians, com els hindús, etc.

El que és trist, avui dia, és queet trobes estudiants de nivell uni-versitari que no tenen cap menade cultura religiosa, del fet reli-

giós que, agradi o no, ha influen-ciat, influencia i influenciarà en laconfiguració de la nostra societat.Això s’ha de saber, no pot ser queet trobis gent que se li suposacerta cultura i que no sàpiguenquè és un pantocràtor, és un buitcultural que fa molt mal. La cultu-ra d’Europa no es pot entendre sino es té un mínim coneixementdel fet religiós. Les escoles hau-rien de fer aquesta cultura religio-sa el màxim profunda possible entots els camps i aspectes. I, peraltra banda, tothom qui vulgui,que sàpiga que la fe es transmet al’Església, a la catequesi, no a lesescoles. Cal distingir, però, l’epis-copat espanyol, conservador id’extrema dreta, del català. Esta-blir aquestes batalles absurdes isentir les bestieses que diuen uns ialtres… jo em quedo horripilat!

I pel que fa a la COPE, és undels temes que fa pena i plorar. Ésindignant i vergonyós que es faci ique es digui el que es diu des d’a-questa emissora. De fet, diuen quela Conferència Episcopal en par-larà (jo no hi tinc gaire confiança).És un fet lamentable. Potser nocal parlar tant de l’educació a lesescoles i ocupar-se d’aquest fetque implica directament la Confe-rència Episcopal Espanyola i atu-rar aquesta desinformació i odigenerat des de l’emissora.

Com valora els darrers 50anys?

Estic molt content d’haver-losviscut. És evident que hi ha cosesque ara no faria igual, però el fetd’haver estat obert a la renovació,als canvis, al les iniciatives… al noesperar que et diguin el que has defer, a l’estar convençut d’això i alviure-ho amb un esperit de fe, deconfiança, d’esperança, de servei id’amor fa que les coses surtin.

Com es presenta el dia 17?El proper dia 17 es farà una

petita celebració i es celebrarà, ales 11 del matí, una missa presidi-da pel Bisbe Josep Àngel Sáez, onpodrà assistir-hi tothom qui vul-gui. Acabada la missa, es farà unpiscolabis al Casal de la Visitació.Hi ha hagut gent que no m’espe-rava i d’altra que sí que s’ha preo-cupat d’organitzar aquesta cele-bració. Fins i tot cantarà la Corallo Lliri. Voldria aprofitar el Diariper donar les gràcies a tots els quevulguin compartir un dia comaquest i totes les persones que s’hihan implicat.

I així arribem al final de l’en-trevista. Des d’aquestes líniesaprofitem per felicitar al mossènpels seus 50 de carrera.

Valentí Ganduixé / Fotografia: Joan Cucurella

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Cap d’any a l’Ametlla del Vallès

Pàg. 15

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 16

Presentació del PAUM

L’Ajuntament al dia

Joan Cucurella

El dia 15 de desembre la salapolivalent de la Biblioteca Muni-cipal es va omplir de gom a gomen motiu de la presentació del Plad’Actuació Urbanística Munici-pal (PAUM).

L’acte va estar presidit perl’alcalde del poble, Jordi Pousa iva comptar amb la presència delregidor d’urbanisme Pere Marie-ges, així com de tot l’equip invo-lucrat en el procés d’anàlisi i diag-nosi i de participació ciutadana.La presentació de l’anàlisi i diag-nosi va ser exposat per tots elscomponents de l’esmentat equip:Andrés de Andrés, Enric Casero,Susana Fernández, Carmen Cos-ta, Albert Avellán i Marga Bernár-dez, així com el mateix regidorMarieges.

L’encarregat d’inaugurar lasessió, però, va ser l’alcalde, elqual va destacar l’urbanisme comun dels camps més importants,sense menystenir els demés, i vaposar el model emprat a Barcelo-na pels Jocs Olímpics com unexemple d’urbanisme positiu.També va posar èmfasi en feresment de com n’és de delicadaaquesta temàtica donat els dinersque giren al seu entorn i que, peraixò mateix, tot el que envoltal’urbanisme és un tema lent, jaque és un procés que, un cop aca-bat, és gairebé irreversible.

Acte seguit, el regidor Marie-ges va prendre la paraula tot fent

esment de l’Agenda 21 com aprincipi de la diagnosi i punt departida per a definir l’Ametllacom un poble que ha d’avançarcap a la sostenibilitat i que ha devetllar per la participació per talde potenciar un nucli urbà ambcomerços, habitatges socials, in-fraestructures, etc. En aquest sen-tit, va recordar els 35 habitatgessocials que s’estan construint alMaset Nou.

Del PAUM va destacar ques’està podent tirar endavant grà-cies a la col·laboració de la Dipu-tació de Barcelona i que respon a

la voluntat de programar el desen-volupament urbanístic de l’Amet-lla en un plaç de temps determinatper tal de poder definir un modelde ciutat amb la persona com a eixprincipal. Això queda definit perdues línies: 1) aconseguir habitat-ge social per a gent jove per a per-metre l’accés inicial a la vivenda iper evitar que la gent marxi i 2)habitatge lliure, per a gent gran,famílies...

I és que una de les grans fitesés aconseguir introduir al pobleun teixit comercial i modificar, enpart, el model d’habitatge.

La Marga Bernárdez va expli-car quin és l’objectiu del procésde participació, cap altre que ini-ciar un debat per intercanviar opi-nions, actuacions sobre el PAUM,posar en comú visions individualsper a trobar-ne de comunes. Enaquest sentit, va convocar a tot-hom que volgués a la sessió departicipació que es va celebrar al’IES de l’Ametlla el dissabtesegüent (veure aricle pg. dreta).

Pel que fa a la participació, vadefinir com s’articulava: a) Pre-sentació del pla i com es podràparticipar. b)Debat en petits grups

(que es va fer el dissabte 19) i c)Retorn i tancament.

Albert Avellán va parlar de lavessant més tècnica del procés delPAUM: la normativa legal. Va ferun breu repàs a la llei d’urbanismede 2002, a la de 2004 i a la modi-ficació de 2005, la qual aporta elnou marc amb què es treballa: eldesenvolupament urbanístic sos-tenible.

La major part de la sessió,però, va estar protagonitzada perla projecció, a través d’un ordina-dor, de l’anàlisi i la diagnosi delPAUM. Va ser l’arquitecte SusanaFernández la que va anar desglos-sant i comentant, un per un, totsels apartats de l’anàlisi i diagnosi:anàlisi històric, territorial, socioe-conòmic, del comerç, de mobili-tat; plantejament general vigent irealitat física. A partir de les sevesexplicacions el públic assistent,dotat d’un dossier explicatiu, vapoder anar prenent consciència dela situació del poble.

Abans de començar un torn deparaules amb el públic, el regidorMarieges va comentar un mapa desectors i va posar èmfasi en quèl’ajuntament només proposa, per ales zones on ja estava previst cons-truir-hi, noves alternatives basant-se en les dades i els estudis.

Després d’un torn de precs ipreguntes i d’emplaçar els assis-tents a la jornada de participaciódel dissabte següent, després demés de tres hores, es va donarl’acte per conclòs.

Comença el Cafè Filosòfic

Sota el títol "Quin és el sentit de la vida?", el dia 17 denovembre es va iniciar el cicle de conferències del CafèFilosòfic, una iniciativa de la regidoria de Cultura i Festes.

Joan Méndez és l'encarregat de conduir les tertúlies, lahistòria de les quals i "la filosofia" que hi ha darrera d'a-questes podeu consultar en el número de novembre delDiari de l'Ametlla.

En aquesta primera sessió es va fer un breu repàs a lahistòria de la filosofia, des dels sofistes fins a l'actualitat ies va establir una dinàmica molt positiva al convertir-se,gairebé, en un diàleg entre els assistents que gairebéomplien el Casal d'avis.

Si que és cert que no es va arribar a cap conclusiósobre quin sentit té la vida, però el que sí que va quedarclar és que tothom té a dins seu un filòsof en potència.

Èxit del Curs “El món dels bolets”

Els 34 inscrits al curs organitzat per la Fundació Universi-tària Martí l'Humà de l'Ametlla del Vallès han pogut gaudir, alllarg de totes les sessions programades, de les explicacionsd'en Joan Minguet, d'en Carles Díaz i d'en Pep Salsetes. Elcontingut ha estat força divers, i ha servit, a tots aquells inte-ressats per la micologia, per a ampliar els seus coneixements,aclarir dubtes i, per a aquells profans en el tema, veure el móndels bolets d'una altra manera. Les dues primeres sessions, acàrrec d'en Joan Minguet, es celebraren els dies 21 i 28 d'octu-bre. La d'en Carles Díaz fou el 4 de novembre i, 28 dels 34inscrits van sortir d'excursió al Montseny el dia 29 d'octubre.

La cloenda del curs va ser a càrrec d'en Pep Salsetes,ben conegut per tothom, que va parlar de la cuina delsbolets i va obsequiar el públic amb un seguit de sopes imenges diverses fetes amb aquests fongs tan preuats.

Seminaris “Tots eduquem”

Ser pare i mare, educador o treballar amb nens no ésuna tasca fàcil. Sovint, ens passen preguntes pel cap talscom si s'és bon pare, s'estan fent bé les coses?... I és peraquest motiu que la Regidoria d'Educació,conjuntamentamb la Biblioteca, ha iniciat una sèrie de seminaris perdonar resposta a aquestes qüestions, per facilitar una for-mació a les famílies i a d'altres agents educatius que perme-ti el coneixement de les etapes evolutives dels fills i de lesseves necessitats. Pretenen crear un espai de diàleg i dedebat entre els diferents agents educatius locals. Una altraintenció d'aquests seminaris, subdividits en tres frangesd'edat: infants de 3 a 6 anys, nens de 6 a 12 anys i adoles-cents, és avançar cap a una línia educativa comuna que facique el discurs educatiu dels diferents agents cap als infants iadolescents tingui coherència i unitat i, per tant, més efecti-

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005 Pàg. 17

Jornada de participació a l’Ametlla del Vallès

El procés participatiu a l’Ametlla del Vallès

Participació

Joan Cucurella

Després de la intensa jornadadel dia 15 de setembre, el dissabte19 de novembre va tenir lloc, al’IES l’Ametlla, la jornada de parti-cipació anunciada anteriorment.Des de les 10 del matí, una cinquan-tena de persones es van dividir entres grups de treball per tal de posaren comú les seves propostes o qües-tions. Cada un d’aquests grupscomptava amb un moderador,encarregat de prendre nota de lesqüestions discutides més rellevants.

Cap a la una del migdia es vafer el plenari i cada moderador vaexposar les conclusions a les quehavia arribat cada grup:

a) Grup blau: La principal pre-ocupació era la mobilitat, tant enel present com en el futur, i dema-naven més informació. Van pro-posar seguir un criteri definit pertal de descongestionar el trànsit.

Apostaven per un creixementsense detriment del sòl urbà i esmostraren d’acord amb les actua-cions de densificació del nucliurbà, però amb uns límits.

Pel que fa a l’habitatge de pro-tecció oficial volien que els crite-ris d’atorgament siguin clars itransparents i que hi hagi un con-trol. Es van mostrar una mica pre-ocupats per la falta de previsió

d’equipaments necessaris per ab-sorbir l’augment de la població,tot posant com exemple l’enllu-menat i el clavegueram.

Van desta-car tres zonesper a potenciarel comerç i di-namitzar-lo deforma diferentsegons les se-ves caracterís-tiques: casc an-tic, centre urbài entrada delpoble. Alhoraproposavenque es doninajudes als nouscomerciantsper establir-se.

Van posarl’aparcament com un dels proble-mes més importants i van mani-festar la necessitat d’intervenir enel Passeig per tal de donar-li mésactivitat.

b) Grup verd: Valoraren com apositiu el model de poble actual i esmostraren una mica porucs en pre-visió d’un canvi. Apostaven per unadensificació del poble, que no pasper una massificació, i recolzarenl’opció de reorganitzar les vivendesunifamiliars existents sempre a par-tir del diàleg amb l’ajuntament.

Es van mostrar a favor de tenirun respecte escrupolós amb sòl nourbanitzable i amb el medi am-bient a l’hora de fer construccions

noves.Pel que fa al comerç, també

consideraven que el nucli urbàs’hauria d’activar, posant-hi méslocals comercials i diversificant elpetit comerç. Van introduir unanova idea, la de potenciar la imat-ge de marca de l’Ametlla.

La mobilitat també va ser untema recorrent, doncs el veierencom un problema bàsic a resoldreperquè tot l’engranatge funcioni.Segons aquest grup, calen mésaparcaments, nous habitatges amb

garatge, etc. Els problemes demobilitat i de comunicació entrebarris, doncs, eren una prioritat.

C) Grup groc: Les idees princi-pals d’aquestgrup pel quefa a l’habi-tatge giravenentorn la ne-cessitat d’es-tar pendentde la deman-da internad’aquests,no pas exter-na, per fo-mentar l’a-rrelamentdels ciuta-dans.

Es mos-traren d’a-

cord amb la proposta de densifica-ció sempre que respecti el paisatgei l’harmonia de l’arquitectura tra-dicional. També estaven a favor dela subdivisió de cases grans en vi-vendes més petites si es manté lasuperfície mínima i es manté l’en-titat formal de l’edifici.

L’habitatge social també va serun tema tractat; es va insistir en lanecessitat de distribuir-lo pel territo-ri, que sigui de lloguer, petit i mitjài, en cas de compra, que aquesta si-gui tutelada i que es contempli la

possibilitat que s’hi puguin desen-volupar tasques professionals.

Pel que fa al comerç, van esgri-mir la necessitat de fomentar-lo alnucli urbà adaptant-lo al poble,però també a la perifèria. El centredel poble, segons aquest grup, hau-ria de ser, també, una zona de ser-veis i d’activitat econòmica.

Les dificultats de trobar apar-cament al centre va ser, de nou, untema recorrent i van introduir unnou element: l’aparcament com-partit en els habitatges plurifami-liars. Seguint amb el tema de lamobilitat, la necessitat de millorarles connexions entre els barris esva tornar a posar damunt la taula,així com la potenciació de les zo-nes peatonals i del Passeig.

Per a les finques agràries vandemanar, també, una actuacióespecial i, en aquest sentit, posa-ren èmfasi en la importància de lamediació entre l’administració iels propietaris.

Un cop exposades totes lesconclusions de tots tres grups, esva obrir un breu torn de paraulesentre el públic per, acte seguit,agrair la participació de la gent iemplaçar els interessats, d’aquí aun temps, a consultar els resultatsque s’extreguin a partir del profitóstreball efectuat durant la jornada.

Santiago CucurellaDirector de la FUMH

Ara fa un any, la FundacióUniversitària Martí l’Humà varebre dos encàrrecs de l’Ajunta-ment de l’Ametlla del Vallès: res-ponsabilitzar-se de la planificació iexecució d’una part molt impor-tant de les activitats culturals com-memoratives del milcentenari i ini-ciar un procés participatiu amb lesentitats del municipi que tinguéscom a objectiu la implicació detothom que ho volgués en la prepa-ració de les esmentades activitats.

Ja que l’Ametlla té la sort detenir una sociòloga com la MargaBernárdez, que s’ha especialitzaten aquesta mena de processos,semblava lògic que la FundacióUniversitària contactés amb elladesprés de conèixer la seva mane-ra de treballar en altres municipisde la comarca dels quals haviarebut encàrrecs semblants. Això, abanda del fet que, personalment,

conec la Marga des que ella eraestudiant i la seva solvència pro-fessional em mereix tota garantia.

Ara que acabem la primerafase del projecte, que ha estat laplanificació, sembla convenientpoder fer una primera avaluació.Crec, sincerament, que hem de fe-licitar-nos tots de l’alt grau de par-ticipació de les entitats ametllata-nes en aquest procés. Han estatconvocades totes les entitats tresvegades en vuit mesos a sessionsde caràcter general i, a més, mol-tes d’elles han treballat en grupper arribar a fer les seves propos-tes. La seva participació en el pro-cés ha estat raonablement bona sitenim present que de les dues dot-zenes d’entitats de l’Ametlla, mésdel cinquanta per cent han seguitel procés participatiu fins al final imoltes d’elles ens han adreçat lesseves propostes per internet. Crecque és un bon resultat si tenim pre-sent que és el primer procés parti-cipatiu que es duu a terme a l’A-

metlla i que algunes de les entitatses troben en una fase poc activa. Amés, algunes persones hi han par-ticipat també a títol individual.

Però, a banda de la participacióde les entitats, vint-i-cinc personesdel municipi, de professions i edatsdiverses, que viuen en diversosbarris i urbanitzacions, han estatcridades com a assessores del pro-jecte tres vegades més en el mateixperíode de temps. Aquestes dones ihomes han estat informats del ques’ha anat treballant i d’ells hem re-but tota mena de suggeriments ipropostes.

Per tot plegat, en acabar el pri-mer any de treball, podríem arri-bar a dues conclusions: l’encertde l’Ajuntament de l’Ametlla d’a-postar per un procés participatiués indiscutible i la resposta obtin-guda per persones i entitats tambéha estat bona. Des de la FUMHvolem reconèixer públicament lacol·laboració de tothom, també deles persones que, a hores d’ara,

estan treballant en les diversescomissions, els redactors delsdiversos llibres que veuran lallum amb motiu d’aquesta efemè-ride, als arxivers que ens hanassessorat per endreçar el mate-rial del poble, a mossèn Gandui-xer i a mossèn Bassolas, que enshan mostrat, en tot moment, laseva disponibilitat per col·laborar,als amics i amigues Jordi PuigRoca i Jordi Puig Salarich, EnricCosta Argemí, Francesc Boada,Ciril Plumé, Josep Moret, JaumeCodina, Jaume Casas, Josep Cal-bó, Josep Vila, Josep Arisa, AnnaGonzález, Joan Minguet, NúriaViñas, Ferran Ycobalzeta, Barto-meu Molino, Carme Aymerich,Encarna Velasco, Carmina Mon-cau, Dolors Castella, ConxitaHerms, Consol Sans, Anna Lloreti, molt especialment, la Immacu-lada Surinyach, que ha estat per ami un veritable puntal en aquestaepopeia, a qui he pogut acudir entot moment.

Fer llistats d’aquesta mena,comporta un risc: oblidar-se d’al-gú. Per això em vull curar en saluti agrair a tothom la seva participa-ció. També vull agrair als discre-pants que m’ho han fet saber ambarguments que de vegades puc nocompartir, però que en tot cas síque agraeixo. I als que tot i serconvocats no han volgut saber-neres, els he de dir que jo no sóc nin-gú per jutjar els seus motius, quela seva actitud, segons la mevamanera de veure, és perfectamentlegítima i que sempre que vulguinestic disposat a dialogar amb ellssi creuen que el tema s’ho mereix.

Dit això, no em resta res mésque desitjar a tots els ametllatans iametllatanes unes bones festes iun bon any del milcentenari. Queels torrons ens donin forces perpoder fer, durant el 2006, tota lafeina que ens espera.

L’Ametlla del Vallès s’homereix!

Un dels grups de treball / Fotografia: Joan Cucurella

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Projecció del Film “Entre el dictador i jo”

Pàg. 18

Els Joves

LA BIBLIOTECA RECOMANA

Tubular bells, de Mike OldfieldEl punt i final al pop rock instrumental

Quan no era més que un noi de 19 anys, el britànic Mike Oldfield vacomposar un disc en el seu temps lliure durant els caps de setmanaa principis dels anys 70. Va titular-lo Tubular bells, en menció a undels instruments que sortien. En la història de la música, mai s'ha-via vist que un noi tan jove toqués ell sol més de 20 instruments icomposés un disc d'estil encara indefinit. Cap discogràfica es vavoler arriscar i ningú no li va fer cas. Només Richard Branson, unaltre jove emprenedor, va confiar en Oldfield i va editar el disc sotauna nova companyia: Virgin. La resta és història. Tubular Bells vavendre 15 milions de còpies, la companyia Virgin s'ha convertit, grà-cies a aquell disc, en una multinacional i Mike Oldfield encara con-serva el prestigi d'aquell que fou un compositor prodigi.Tubular Bells és un disc de pop rock instrumental que mescla varisestils. Gairebé tots els instruments els toca Mike Oldfield. Consta dedues parts d'uns 24 minuts cadascuna aproximadament. L'oberturadel disc és la melodia al piano de la banda sonora de la pel·lícula del'exorcista. Si us interessa escoltar el disc que va culminar, l'any1973, la música instrumental, ja sabeu on el podeu trobar!

Jordi Guinart

Joan Cucurella

El passat 20 de novembre,encara sota la ressaca del Madrid -Barça, a la Sala Municipal vatenir lloc la projecció del film“Entre el dictador i jo”, una inicia-tiva de la regidoria de Joventut idel Casal de Joves “El Crit” ambel suport de la Generalitat, de lesquatre diputacions provincials, dela Universitat Pompeu Fabra, deTV3 i de més o menys uns dos-cents centres cívics.

L’alcalde Jordi Pousa va inau-gurar l’acte tot agraint al Casal i ala Regidoria de Joventut l’orga-nització de l’event i va destacar laimportància que els joves organit-zin actes com aquest. SegonsPousa, és convenient recordar lafigura del dictador Franco amb lafinalitat que no es torni a repetirun període com el franquisme.Acte seguit, es va projectar lapel·lícula, que constava de siscurtmetratges de sis joves direc-tors que, sota la pregunta “Quinava ser la primera vegada que vaigsentir parlar de Franco?” van rea-litzar una peça sobre la pròpia

memòria personal.Un cop acabada la

projecció i a remolc del’efemèride que es cele-brava (el trentè aniver-sari de la mort del dicta-dor), es va iniciar uncol·loqui moderat perl’Albert Benzekry, queva comptar amb la par-ticipació de tres ponentsde tres edats diferents:en Francesc Bisbal,nascut l’any 1948; l’En-carna Velázquez, nascuda l’any1936 i l’Enric Costa, nascut l’any1978; tots tres van expressar quèels havia semblat la pel·lícula i lesconclusions que n’havien tret.

Va començar en Francesc Bis-bal, que va remarcar la importàn-cia de no oblidar el que va suposarel franquisme i va retreure, en cer-ta manera, la poca implicació dela societat civil a l’hora de fercaure el règim. “Podia haver-hihagut més gent corrent davantdels grisos” -va dir-.

Per la seva banda, l’EncarnaVelázquez va destacar la misèriacultural heretada de l’època fran-

quista i la por inculcada a la socie-tat durant i després de la dictadu-ra. “La gent gran encara té porde parlar” –va esgrimir-.

L’Enric Costa, el més jovedels ponents, va reconèixer queell no havia viscut el franquisme,però que per la visió de la projec-ció i per la seva formació, vainsistir en una por que encara per-sisteix. “A l’Ametlla ho podemcomprovar, ja que en el procésque s’ha endegat per a la recu-peració de la memòria històri-ca, en la qual s’entrevista amolta gent, encara n’hi ha queno vol parlar” –va reconèixer-.

Alhora, va manifestar laràbia que li ocasiona elfet de no haver sabut delfranquisme fins a unacerta edat.

Un cop acabada laroda d’opinions, es vaobrir un debat amb elpúblic que ocupavabona part de l’afora-ment de la sala munici-pal. Va haver-hi algunarèplica a alguna de lesopinions dels ponents

originant-se, així, un diàleg fluidmolt interessant. Va haver-hitemps per a tot, fins i tot per arecordar el passat amb humorquan es van recuperar un assortitimportant d’acudits de l’èpocafranquista a càrrec d’en Pep Sal-setes.

Tanmateix, però, es van trac-tar temes molt seriosos, com és elcas de la Guerra Civil i de com erala vida durant la dictadura. L’ac-tualitat, com no podia ser de capaltra manera donat els tempsmoguts que estem vivint (veurepolèmica sobre el nou Estatut,etc.), va ser un dels fils conduc-

Els ponents de l’acte / Fotografia: Joan Cucurella

tors del debat. Van aparèixer con-ceptes com el de “segona transi-ció”, que és el moment actual queens ha tocat viure, fent unparal·lelisme amb la “primeratransició” en el sentit que, si ales-hores l’estament militar condicio-nava moltíssim les accions d’a-quell temps, avui dia els mitjansde comunicació farien el mateixpaper.

Un altre tema tractat va ser eljovent en relació al coneixementque té d’una etapa de la històriadel nostre país que, al cap i a la fi,encara influeix en la nostra socie-tat. Es va plantejar el seu paper enaquesta “segona transició” i es valamentar la manca d’informació ide coneixements que té la joven-tut sobre el franquisme. Tant ésaixí que, un acte organitzat des dela Regidoria de Joventut i conve-nientment promocionat, va comp-tar amb una presència gairebénul·la de gent jove, entenent perjove a tots i totes aquelles perso-nes nascudes un cop mort el dicta-dor. Tota una llàstima, ja que l’ac-te va resultar tot un èxit i la gentva sortir-ne molt satisfeta.

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

II Cicle “Escultors de Zimbawe”

Arrenajaments a la carretera de Barcelona

Compro, així doncs existeixo

Pàg. 19

Cultura

Fa gairebé 2500 anys, els atenesos contemporanis de Diògenes elcínic, de tant en tant, el sentien exclamar amb orgull, passejant per l'à-gora d'Atenes tot just mirant les botiguetes del mercat: "Quantescoses que no necessito!". Certament, els deixebles d’Antístenes forenconeguts per fer ostentació de la seva pobresa (continuant l’esperitfilosòfic de Sòcrates, que no va tenir mai un duro), destacant quel’autèntica llibertat de l’home ve de la mà de no estar lligat als bénsmaterials. És per això que després cobrà fortuna la sentència que diuque "No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita."

Tanmateix, en la nostra societat de consum de tipus capitalista,sovint els plantejaments que s’inspiren en la línia anterior semblendespertar sentiments contradictoris. Sovint, malgrat apreciem aquellspensadors que ens parlen del gran valor que tenen les petites coses dela vida, que ens diuen que allò més important no es compra ambdiners, etc., a la vegada tendim a situar entre les nostres principalsprioritats el millorar tant com sigui possible la nostra situació econò-mica, encara que això no sempre sigui compatible amb allò altre.

Sembla que hem entrat tots plegats (queden alguns a la resistèn-cia, també s'ha de reconèixer) dins la lògica mercantilista que verecolzada per la publicitat i la pressió social de la moda i el món dela imatge. Vivim en una societat que ha desplegat una nova estèti-ca: l'estètica de l'abundància, que troba en el supermercat i els granscentres comercials (els magnífics temples de la nova religió: el con-sumisme) la seva millor mostra.

La situació ha arribat a tal punt, que fins i tot es comença a parlard'una nova malaltia, relacionada amb la necessitat compulsiva de gas-tar diners, un nou tipus d'addició: l'addició al consum. D’igual mane-ra que el ludòpata pateix, en veure una màquina escurabutxaques, l’a-tracció fatal de posar-s’hi a jugar, l'addicte al consum pateix unanecessitat imperiosa de comprar en veure com el desafien els apara-dors. Naturalment, després se li fa molt difícil arribar a fi de mes...

Cal, doncs, que reflexionem sobre tot allò que ens pot dur a uncomportament irracionalment consumista i tractem d’entendrequins són els mecanismes psicològics associats al fet de gastar, pertal de ser capaços d’exercir veritablement la nostra llibertat com elscompradors que estem obligats a ser. Per tal de dialogar al voltantde totes aquestes qüestions, et convidem a participar en el propercafè filosòfic, el dijous 15 de desembre, a les 20'15 h. al Casald'Avis de l’Ametlla (al costat de la Biblioteca Josep Badia).

Joan Méndez

Joan Cucurella

El dia 8 de novembre va tenirlloc a la Fonda Europa de Grano-llers la presentació del II Cicled’exposicions de “Mestres Escul-tors de Zimbawe”.

Aquest acte va comptar amb lapresència del alcaldes dels respec-tius pobles on es farà l’exposició:Aiguafreda (del 18 de novembreal 15 de desembre), Les Franque-ses del Vallès (del 21 de novembreal 9 de desembre), Tona (del 14 dedesembre al 8 de gener), La Garri-ga (del 16 de desembre al 7 degener), Granollers (del 19 de des-embre al 4 de gener) i l’Ametlladel Vallès (durant el segon trimes-tre de 2006). Per part de l’Ametllava assistir-hi el regidor de Culturai Festes, Joaquim Raga, i l’alcaldeJordi Pousa, el qual va mostrar elseu suport al projecte: un cicled’exposicions que consta de mésde 200 escultures que vénen direc-tament d’artistes de Zimbawe.

Algunes d’aquestes esculturesestaran a la venda finançant, d’a-questa manera, els costos de trans-port. I és que aquestes exposicionsno són tan sols una mostra d’es-cultures realitzades per artistes deZimbawe, sinó que també són unamostra d’una realitat contemporà-nia que, encara que la percebem

com a llunyana, no pot deixar deser important per a nosaltres.Aquesta és la interacció entre dospobles, el nostre i el de l’Àfrica, jaque els artistes que exposen, a tra-vés dels seus treballs, ens mostrenuna Àfrica diferent, tot mostrantque el seu art també és contempo-rani, mo-dern i actual.

L’acte, organitzat per l’ONGHumana, es va iniciar amb la pro-jecció d’un vídeo promocionaldels artistes, de les obres i delsproblemes propis de Zimbaweper, acte seguit, donar la paraula atots els alcaldes que van fer unbreu parlament.

Tanmateix, però, l’acte vacomptar amb un convidat especial,

ni més ni menys que el futbolistadel F.C. Barcelona Samuel Eto’o,el qual es va mostrar entusiasmat iva dedicar unes paraules d’agraï-ment als artistes per l’obsequi queli van fer. Va reconèixer que se sen-tia satisfet amb aquesta iniciativaperquè demostra una cara de l’À-frica que la gent no coneix.

Tan directe com sempre, es vadeclarar immigrant i va defensarla condició d’éssers humans detots els africans. També va desta-car que “la importància de somiara l’Àfrica s’està acabant”. Es vamostrar molt bel·ligerant amb laxacra de la SIDA al seu continenti, per acabar, va donar les gràciesa Humana per haver-lo convidat.

Els alcaldes assistents a l’acte juntament amb Samuel Eto’o / F: J.C.

Redacció

De fa ja unes quantes setmanes s’estan realitzant unes obres d’arrenjament del conducte del clavegue-ram de la carretera de Barcelona. El motiu d’aquest arrenjament és per instal·lar una canalització amb undiàmetre més gran que l’anterior per tal d’evitar possibles innundacions i alhora, solucionar problemesque s’havien produït amb l’enllumenat

Aquestes actuacions s’emmarquen dins de la feina de neteja del clavegueram de tot el municipi.

La nova canalització té un diàmetre més gran que l’anterior / Fotografia: Joan Cucurella

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

EsportsS’inicia la nova temporada 2005 - 2006 del Servei d’Esports

Pàg. 20

Regidoria d’Esports

Aquest any s’ofereixen 10activitats i/o esports diferents dinsl’Escola Esportiva Municipal:psicomotricitat, preesportiu, poli-esportiu, natació, taekwondo, vo-leibol, d’escacs, tennis, equitació idansa. A excepció de l’escolad’escacs, que aquest any no hatingut èxit, la resta d’activitats ja

tenen en marxa diversos grupsque aglutinen al voltant de 250nens i nenes, nois i noies des dels3 anys fins als 17.

L’escola de dansa, amb 120nens/es d’entre 6 i 17 que fan jazz,funky i hip-hop, lidera les activitatsamb el major nombre d’inscrits.

L’escola de voleibol, ambdiversos equips: diver-voley (ini-ciació), benjamí mixte, aleví

femení i infantil és una de lesbones opcions d’esport d’equipque té el poble.

Tota la resta d’activitats hantingut molt bona acollida i es por-ten a terme a les diferents ins-tal·lacions, tant públiques comprivades, amb qui l’ajuntament téacords o convenis: l’equitació alClub Hípic la Quaranya, el tennisal Club Esportiu del Vallès, la

dansa a l’IES l’Ametlla i al CEIPCingles, etc.

Pel que fa a les Activitats delleure per a adults, s’han ofert setactivitats que han tingut una moltbona resposta: les ja clàssiquesgimnàstiques de manteniment, tai-xí, futbol sala i activitat física per ala gent gran, i les de més recentincorporació com el ioga, la dansadel ventre o el jazz per a adults.

Al voltant de 250 usuarispractiquen alguna d’aquestes acti-vitats.

Pel que fa a les instal·lacions,volem recordar que es poden llogarper hores els següents espais: pave-lló municipal i pista exterior, campde futbol municipal i pistes de ten-nis de Can Camp. Us en podeminformar al Servei d’Esports .

Quarta posició per a Carla Nonell en el Mundial de Patinatge

Carla Nonell valora la seva quarta posició en el mundial com a molt positiva. La patinadora del CPAl'Ametlla va iniciar el campionat amb mal peu i en les figures obligatòries va acabar 21a. Nonell es va recu-perar anímicament per afrontar la resta del mundial i en el disc curt va aconseguir millorar i acabar setena,posició que va millorar en un programa llarg en el que va aconseguir finalitzar quarta. La patinadora locales va quedar a un pas del podi amb la quarta posició en combinada, però el resultat va ser molt bo tenintpresent que era la seva primera participació en un Mundial i que "he tingut moltes lesions al llarg de latemporada, la darrera una setmana abans del campionat". Carla Nonell es va passar els sis primersmesos de l'any entrenant de forma intermitent per una lesió al peu, una vegada recuperada va ser el genollel que es va ressentir i, una setmana abans del Mundial, la patinadora va tenir molèsties a una engonal.

Circuit de Cross Escolar

El passat 5 de novembre, es va iniciar el Circuit de Cross escolar a nivell comarcal organitzat pel Con-sell Esportiu Escolar del Vallès Oriental amb el suport dels diversos ajuntaments que reben les cursesen el seu territori. El circuit consta de diverses proves que es celebren des de novembre fins a febrer ihi poden participar tots els nens i nenes que estan a les escoles que conformen l'esmentat Consell. Lescurses solen celebrar-se als matins i per categories que van des de prebenjamins fins a cadets. La primera cursa del circuit 2005 es va celebrar a Bigues el passat 5 de novembre. El CEIP Bertí del'Ametlla va comptar amb la participació de; Ferran Cantariño (Cat. BJM), el qual va fer una excel·lentcursa classificant-se tercer.Jordi Ferrer (Cat. BJM), que va fer una bona cursa acabant en 26a. posició.Laura Ribot (Cat ALVF), que va córrer amb una tendinitis, es va classificar tretzena.La segona cursa va ser a Canovelles el 12 de novembre:Dolors Ferrer (Cat. IFF) va fer una molt bona cursa acabant novena. Laura Ribot (Cat. IFF), que continuava arrossegant la tendinitis al taló, va fer dissetena.Jordi Ferrer (Cat. BJM) va millorar força respecte la primera cursa i va fer setzè.

Campionat de Catalunya Absolut de Triatló a l’Ametlla per segon

La Federació Catalana de Triatló ha atorgat, per segon any consecutiu, l'organització del Campionat deCatalunya Absolut de Duatló de Muntanya, principal prova que es celebra a Catalunya d'aquesta moda-litat esportiva a l'Ametlla del Vallès. Enguany varen presentar la seva candidatura Mataró, Sabadell iFolgueroles, finalment la decisió de la FCT va ser a favor de l'Ametlla del Vallès. Hem de dir que l'ex-cel·lent organització de la darrera edició, així com el circuit per on es disputa la prova i la molt bonavaloració global dels esportistes participants han sigut clars avals perquè la candidatura presentada perBaliga&Balaga amb el suport de la regidoria d'esports de l'Ametlla poguessin organitzar de nou la pro-va; essent-ne la cinquena edició, i es celebrarà el 12 de febrer de 2006. Cal dir, doncs, també, que laconsolidació d'aquest esdeveniment esportiu a la nostra vila és un fet, tant pel número d'edicions cele-brades com pel nombre creixent d'esportistes que hi participen. La darrera edició va ser un autènticespectacle pel fet de poder veure a la zona del Camp de Futbol les transicions dels més de 200 atletes.

Bons resultats de l’Escola Esportiva al Campionat de Catalunyainfantil de Taekwondo

L'Escola Esportiva de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès ha obtingut uns molt bons resultats en elcampionat de Catalunya infantil de Taekwondo. Si Marta Ribot ha quedat campiona de Catalunya en lacategoria infantil, un altre membres de l'Escola, com en Sergi Ramírez (cinturó verd en la categoria de49 a 53 kg.), es va proclamar subcampió de la categoria obtenint tres victòries. Per altra banda, enLaurens Vendrig (cinturó verd blau en la categoria de 40 a 43 kg.) va quedar en tercera posició.

Recepció de l’Alcalde a Santi RibotL'Alcalde de l'Ametlla del Vallès i el regidor d'Esports van rebre a l'ajuntament a Santi Ribot amb motiudel seu resultat en el I-CAMPIONAT DEL MÓN de DUATLÓ de MUNTANYA 2005, celebrat el mesd'abril a San Martín de los Andes (Argentina). Santi Ribot va ser el 3r classificat en la seva categoriamàster-40, assolint el 33è lloc en la classificació general i essent membre de la selecció Espanyola for-mada per Santiago Arnés (Castella), Fernando Rica (La Rioja) , Mitchel Aguinaga (Biscaia), MarcoAntonio Cuesta (Andalusia) i Santi Ribot (Catalunya), que van aconseguir el Títol Mundial per equips.

Pavelló d'esports

Dissabte 3 de desembrePartits de l'Escola de Voleibol:

Equip benjamí mixte: 10 hEquip infantil: a les 12 h

Partits del Club de Voleibol l'Ametlla:Equip cadet femení: horari pendent de confirmar

Equip sénior femení: horari pendent de confirmar.

(Podeu confirmar els horaris de joc al pavelló la matei-xa setmana )

Dissabte 10 de desembrePartits de l'Escola de Bàsquet del Club Bàsquet

l'Ametlla.Equip premini: 9 h

Equip mini mixte: 10,30 hEquip mini: 10,30 h.Equip cadet: 12 h.Equip júnior: 16 h.

Diumenge 11 de desembrePartits del Club de Bàsquet l'Ametlla:

Equip sénior B: 10,30h: Equip sénior A: 12h.

Diumenge 17 de desembreFestival de Nadal de les activitats del Servei

d'Esports: mostra de les activitats que organitza laRegidoria d'Esports a través del Servei d'Esports.

Totes les activitats són d'accés gratuït.

Activitats físiques i esportives 2004-2005:

Us recordem que us podeu inscriure pel segontrimestre que comença el dia 9 de gener.Pels que heu fet bons propòsits de vida sanaper l'any vinent: què tal si us apunteu a IOGA?

Classes de IOGA:Dimarts i dijous : Matí de 9.15 a 10.30 h

Migdies de 15.15 a 16.30 hTardes de 19.30 a 20.45 h

(dimarts) i de 20'15 a 21'30h (dijous)Dilluns i dijous: vespres de 20.45h a 22h(dimarts) i de 20.15 a 21.30h (dijous)

Lloc: Club Esportiu del Vallès o Sala Polivalentde la Biblioteca (només grup de matí) Preu:33.12€ mensuals. Inscripcions: Ajuntament del'Ametlla del Vallès.

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Associacionisme

Pàg. 21

“Els caçadors som els primers interessats en conservar el bosc i la fauna”

Dades biogràfiques: L'Agrupació de Ca-çadors es federa el 26/9/68, però ja feia tresanys que existia. Els fundadors van ser elSr. Casas, el Sr. Espergueró, el Sr. JoanAlerm, el Sr.Galina i el Sr. Jaume Bosch,entre d'altres. L'objectiu inicial va ser arre-lar la tradició de caçar al poble. Els telèfonsde contacte són: Jaume Bosch 666543821 iManuel García: 650171112.

Merçè Bou iCristina Canudas

La caça és una activitat que,inicialment, servia per subsistir(obtenir aliments). Aquesta tra-dició no ha desaparegut, tot ique es practica amb menys in-tensitat. Actualment la caças’ha convertit en un esport.L’Associació de Caçadors del’Ametlla ens parla una micamés sobre el món de la caça.

Expliqui’ns com estan orga-nitzats?

A nivell de poble, l’Agrupa-ció té una junta que s’ocupa d’ela-borar un pla de caça anual i en-viar-la a la federació perquèaccepti o modifiqui aquesta lleisegons les lleis de veda (períodesen què és prohibida la caça) quecada any presenta el Departamentde Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat. Aquest pla especi-fica quins dies es poden caçar iquè es pot caçar.

On es caça?Per aquí als voltants de l’A-

metlla ja no es pot caçar, majorità-riament. Com que som molt afi-cionats a la caça, ens desplacem azones on hi és permès, com lespoblacions de la zona de Lleida.Allà, encara hi ha pobles on viuende la caça i, arrel d’aquesta, s’ob-tenen beneficis econòmics.

Quan és època de caça?Hi ha tres èpoques de caça. La

mitja veda de l’estiu comença eldia 15 d’agost i normalment acos-tuma a durar tres diumenges. Enaquest període es caça la guatlla,la tórtora i el tudó. La mitja vedade l’hivern comença el dia 12d’octubre (el pont de Pilar) i s’a-caba el segon o tercer diumengede gener. En aquesta època escaça el conill, la perdiu i el tudó.A l’Ametlla, l’espècie que predo-

mina més és el conill. Finalment,hi ha la veda general, que comen-ça el setembre i es caça porc sen-glar. Aquí a l’Ametlla no tenim elpermís per caçar-lo.

En què es basa la concessiód’aquests permisos? Sota quinsprincipis s’obtenen?

La Generalitat gestiona a-quests permisos i té en comptel’extingibilitat de cada espècie.En casos excepcionals també espoden donar permisos; per exem-ple, la nostra associació va dema-nar permís per caçar porcs sen-glars a la casa nova de Can Forns.L’any passat, en aquest terreny, ungrup de porcs senglars feia malbéels conreus i per això ens van con-cedir el permís i vam solucionar elproblema. A més a més, un copens donen aquest permís, ens femresponsables dels incidents quepoden passar al terreny.

Sempre s’ha gestionat de lamateixa manera? Se li ha donatsempre la mateixa importància aaquesta activitat?

Les coses han canviat moltdes que l’associació es va formar.Un cop organitzats vam anar aparlar amb propietaris de finquesde l’Ametlla perquè ens donessinpermisos per anar a caçar. Enaquell moment no hi havia tantesrestriccions o controls i vam po-der practicar sense massa proble-ma aquest esport. Ara ja no ésaixí, però intentem tirar l’agrupa-ció endavant perquè la gent delpoble interessada pugui caçar.

Actualment la llei és moltestricte amb aquesta activitat i enstrobem que als llocs on abanscaçàvem ara hi ha urbanitzacions.Està prohibit caçar a menys de 25metres al costat d’un habitatge.

Com valorarien la interacciódel poble amb l’Associació?Quina mena d’activitats es fan

des de l’Associació pel poble?Som una associació que no

interactua gaire amb el poble. Elfet que usem armes de foc fa quela gent no s’impliqui del tot. No-saltres volem aclarir que som gentpacífica i que l’única funció quetenen les armes en el nostre cas éspurament esportiva.

Bàsicament, les activitats queportem a terme són durant laFesta Major, que organitzem l’ac-tivitat de “Tir el plat”. N’estemorgullosos perquè cada any am-pliem el número de concursants iperquè s’ha convertit en una acti-vitat fidel a aquestes festes. A partd’això, intentem controlar elsporcs senglars a la vila.

No obstant, l’Associació estàoberta a tothom a qui li agradi otingui curiositat per aquest esport!

Tothom pot caçar? Quinsrequeriments s’han de complir?Quines qualitats ha de tenir unbon caçador?

Qualsevol persona que estiguiempadronada a l’Ametlla hi ésbenvingut! Per ser un bon caçadors’ha de tenir paciència i ser pru-dent, conscienciació i entenimentper usar una arma de foc, saber“llegir el bosc”, és a dir, conèixer-lo bé i saber que no sempre es tin-drà sort i es podrà caçar el que esvol.

Creu que pot existir una caçasostenible?

És clar que sí! Els caçadorssom els primers interessats enconservar el bosc i la fauna.

És evident que aquesta tradi-ció està desapareixent perquè cdavegada hi ha menys espècies. Peraixò, és necessari una bona gestió,igual que la d’una empresa. Si desde les administracions es regula,pot haver-hi un equilibri entreecologisme i tradició.

Hans Móller exposa les seves obres

Pat Millet

Hans Thüs Móller Soler (Barcelona 1950) durant el mes de novem-bre va exposar a l’Espai Gralla (llibreria La Gralla, Plaça Cabrits, 5), aGranollers, conjuntament amb Francesc Ventura, una vintena d’obresque duen per títol: Duet sense fang. També, en solitari, i a la Fundacióde Bigues i Riells, entre finals d’octubre i principis de novembre vaexposar un total de 13 pintures sobre roba cosida i 6 sobre paper que vacomençar a treballar l’any 1993 i que duen per títol: No Poema,apel·latiu que respon al fet que darrerament ha realitzat molts quadres apartir d’escrits i obres literàries “quan vaig començar a fer aquestsquadres tenia com a base un dibuix que és el tema que es repeteix entota l’exposició perquè és el que vaig agafar com a fil conductor”.

La trajectòria de Hans Móller comença als 18 anys, que és quan deci-deix ser artista “en el sentit literal del terme”. Estudià periodisme, oficique començà a exercir, sense abandonar la pintura, cap al 1975. Ha treba-llat com a publicitari, traductor i intèrpret i també com a professor d’idio-mes. Els seus hobbies són la lectura, tocar l’acordió, disfressar-se de pallas-so i, com que té molta traça, fabricar per diversió: collarets, braçalets imòduls en miniatura. Casat amb la Dora, tenen dos fills: la Sofia i enDaniel. Des de fa uns quants anys han fixat la seva residència a Bigues.

Després de fer un tomb per la Fundació, hem visitat el seu taller, situat ala part baixa de la casa, i realment és tot un món. El món màgic de HansMóller, ple de llibres, mòduls, gravats, carpetes, figures, acrílics, pinturessobre fusta, etc.; una quantitat inacabable d’objectes d’allò mes diversos. EnHans Móller treballa sempre en vàries obres al mateix temps. Fascinat per lamúsica, en el seu moment va formar un trio de jazz on ell tocava el piano.

Un polifacètic artista que sobre la música opina que és “la reina deles arts perquè reuneix: forma, color, intensitat, narració, dramatis-me, espai i temps; és a dir, tot allò que es fa -quan es por fer- mitjan-çant les altres disciplines”.

Hans Móller al costat d’un cuadre seu / Fotografia: Rafael Sánchez

Els caçadors després d’anar a caçar / Fotografia: Agrupació de caçadors

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 22

Regidoria de Medi Ambient

Al costat de la bella ermita de Sant Nicolau, resguardatsdels vents per un bosc d’alzines i per les sòlides parets de lacapella, hi ha un dels conjunts de servers de bosc més desta-cats del municipi.

El server de bosc és un arbre de dimensions discretes que,a tot estirar, arriba als 5 m. d’alçada, el seu parent domèstic éscultivat per la seva fruita i pot assolir fins a 15 m d’alçada.

Era habitual que moltes cases de pagès tinguessin serversa prop, ja que els seus fruits eren aprofitats per a diferentsusos: fer confitures, consum directe o, fins i tot, amb finalitatsterapèutiques (frenar els còlics).

A la tardor és quan maduren les serves -el fruit-, que s’hade consumir amb un estat de maduresa molt avançat, gairebéal límit de la descomposició. El seu gust és realment especial,s’assembla al d’una pera madura amb un toc àcid, veritableplaer per als bons “gourmets”.

Gaudiu d’aquests arbres, de l’entorn insòlit de l’ermita i,per sobre de tot, de les vistes del poble.

Servers de Sant Nicolau

Servers de Sant Nicolau / Fotografia: Jordi Puig

Arbres i arbredes monumentals

Guia sanitàriaUrgències mèdiques 24 hores 061

CAP L’Ametlla 93 843 22 67de 8 a 20 h de dilluns a divendres

CAP La Garriga 93 871 80 81de 8 a 20 h de dilluns a divendres

Hospital de Granollers 93 842 50 00

Policlínica del Vallès 93 870 61 00

L’Ametlla:Farmàcia Puigdollers: 93 843 25 46Dilluns-divendres: de 9 a 13h. - de 16’30 a 220h.Dissabte: de 9 a 13h. - de 17 a 20 h.Diumenge: de 9’30 a 13h.Farmàcia Vallas: 93 843 19 07Dilluns-diumenge de 9 a 22h.

Granollers:Farmàcia Viña Mata: 93 879 40 18de guàrdia 24 h. cada dia de la setmana

RECOLLIDASELECTIVA

De vidre:Primer divendres de

cada mes.

De paper i cartró:Dimecres i devendres

de cada setmana.

De mobles vells:Primer i tercer dijous de

cada mes.

D’herbes:Tamayo, 93 860 51 34

(La Garriga)

De runes:Gestió de runes,

93 879 20 69

Tele-taxi l’Ametlla93.843.22.65670.89.48.10

Taxi l’Ametlla619.07.76.01

Deixalleria: 937445068

Dilluns: tancatDe dimarts a divendres:

Matí de 10 a 13h.Tarda de 16 a 19h.

Dissabte: Matí de 10 a 14h. Tarda de 16 a 19h.

Diumenge: Matí de 10 a 14h.

Sortida Arribada05.05 05.3406.35 07.0407.05 07.3407.36 08.0408.05 08.3408.35 09.0409.05 09.3409.36 10.0410.05 10.3410.28 10.4910.36 11.0411.05 11.3411.35 12.0412.05 12.3412.28 12.4912.36 13.0413.05 13.3413.35 14.0414.05 14.3414.28 14.49

Sortida Arribada06.16 07.0107.12 08.0107.50 08.4008.25 09.1308.48 09.3109.38 10.3010.41 11.2211.43 12.4013.00 13.4013.34 14.2213.05 13.3413.35 14.0414.05 14.34

Sortida Arribada14.28 14.4914.22 15.1314.52 15.4315.48 16.3116.29 17.2217.20 18.1017.58 18.5218.35 19.3019.04 19.4319.44 20.3020.13 21.1021.10 21.5221.43 22.32

Sortida Arribada14.41 15.3615.21 16.0015.51 16.4316.21 17.0817.11 17.5517.41 18.3318.32 19.2119.02 19.4219.32 20.2620.20 20.5920.50 21.4322.11 22.59

Sortida Arribada06.23 07.1007.05 07.5008.02 08.4508.32 09.2409.22 10.0209.35 10.2710.25 11.1711.11 11.5812.11 12.4912.41 13.3213.11 13.5814.11 14.55

Sortida Arribada14.36 15.0415.05 15.3415.35 16.0416.05 16.3416.28 16.4916.36 17.0417.05 17.3417.35 18.0418.05 18.3418.28 18.4918.36 19.0419.05 19.3419.35 20.0420.05 20.3420.29 20.5020.36 21.0421.05 21.3421.32 21.5522.05 22.3422.24 22.4522.45 23.14

Sortida Arribada06.27 06.5607.28 07.5707.58 08.2708.25 08.4708.28 08.5708.58 09.2709.28 09.5709.58 10.2710.28 10.5710.58 11.2711.25 11.4611.28 11.5711.58 12.2712.28 12.5712.58 13.2713.25 13.4613.28 13.5713.58 14.2714.28 14.57

Sortida Arribada14.58 15.2715.25 15.4915.28 15.5715.58 16.2716.28 16.5716.58 17.2717.25 17.4917.28 17.5717.58 18.2718.28 18.5718.58 19.2719.25 19.4919.28 19.5719.58 20.2720.28 20.5520.58 21.2721.28 21.5722.23 22.5223.19 23.4700.00 00.31

Granollers-CentreBcn-Psg.Gràcia

La GarrigaBcn- Plaça Catalunya

Bcn- Plaça CatalunyaLa Garriga

Bcn-Psg.GràciaGranollers-Centre

Horaris Renfe

Ajuntament 938432501Biblioteca 938431966Bombers 938496080Camp de Futbol

Josep Costa 938457094Club Can Camp

938432675Club E. Vallès 938432827Comissaria de Mossos

d’esquadra 938608500Consell Comarcal

del Vallès 938791444Correus Ametlla

938432604Creu Roja

Granollers 938793032Escola Bertí 938432778Escola Cingles 938457039Escola Municipal

de música 938432882Estabanell 938609109Fecsa-Endesa

(Avaries) 902507750Funerària Tanatori

Granollers 938618230Hisenda

Granollers 938707600

IES AMETLLA938430125Jutjat de Pau 938432808Llar d’infants

Carrilet 938430250Lar d’infants

L’Ametlla 938430020Mossos Trànsit 088Mútua

del Carme 938708099Parròquia 938430023Pavelló Esports938432865Policia Local 938432992Policia Nacional

Granollers 938707599Radio l’Ametlla938432961Can Moret 938430253Repsol Butano 938700797Res Can Millet 938430071Res. Fca. Roig 938432984Res. L’Ametlla 938432486Santuari Puigg. 937445030Sorea l’Ametlla938432256Veterinari 607622677

Estació metereològica NOVEMBRE

Temperatura màxima22.5ºc

Temperatura mínima1.2ºC

Humitat màxima95%

Humitat mínima30%

Ràfaga de vent més forta90.1 km/h

Pluja total34.8 mm

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005

Passatemps

Pàg. 23

Diari de l’Ametlla, desembre de 2005Pàg. 24

RebotigaOlivia FlorsNadal, Nadal!

Pat MilletUna bonica flor de Pasqua;

unes senzilles espelmes que il-luminen l’estada amb la seva suaui subtil llum; la corona d’advent,bon preàmbul nadalenc; les dife-rents boles que pengen del petit ogran avet... tants i tan diversos or-naments clàssics d’aquestes fes-tes que ja tenim a sobre i que, ambmés o menys il·lusió, tots tenimpresents.

Fem un tomb per la floristeriad’Olivia Bedmar (situada al carrerSebastià Torres, 4) i escoltem laseva història: ella va néixer a Gra-nollers, després va viure a la Gar-riga i es va establir a l’Ametlla arafa uns anys. L’Olivia va cursar, aBarcelona, els seus estudis a l’es-cola d’art floral de Catalunya i ensexplica tota la seva trajectòria,que té molta relació amb els seusanhels: com s’aconsegueix aques-ta titulació? “Només són dosanys; el tercer és per fer l’espe-cialització. El curs és molt com-plet: dibuix, colors, nomencla-tura botànica, proporcions delsdiferents formats per composar,etc. Abans havia estat nou anystreballant en un despatx i vaigveure molt clar que no era elque volia. La meva feina haviade ser, i és, creativa; és una co-mesa en la qual contínuamentet vas reciclant i vas estudiantles noves tendències. Com és elfuncionament d’una floristeria?Les plantes aguanten però lesflors es panseixen: les flors, lesvaig a buscar cada dia a Vilas-sar; que pel que fa a flors és elmercat més gran de tota Espa-nya... ho sabies? Quan m’encar-reguen que faci un ram, semprevull saber per a qui és i quin ésel motiu o celebració, per així

fer el ram més personalitzat”.Sant Jordi, el dia de la Mare i

Tots Sants són les tres dates quetenen més relació amb el món de lajardineria; però, avui, el que mésens interessa és parlar sobre elNadal: “els alemanys són els reisdels guarniments. En tots els paï-sos nòrdics, la celebració i orna-mentació del Nadal té mol-taimportància. També als EEUUtenen unes botigues es-pecialitza-des en aquest tipus de decoracióque romanen obertes tot l’any”.Potser els americans són més“espectaculars” amb les sevesdemostracions. Hi ha d’haveropcions per a tothom: als païsosnòrdics, pel que fa als rams, utilit-zen molt la forma de les co-rones,com la d’advent “perquè és el sím-bol d’unitat, del seguiment”. Par-

lem sobre el preu dels comple-ments, alguns un xic cars, i l’Oliviaem suggereix vàries solucions:“pots fer un centre amb herbesaromàtiques, unes flors sequescollides i preparades per tu, unesespelmes, unes pinyes agafadesal bosc... Cal que es personalitzinles llars tenint sempre presentcom són els seus habitants, qui-nes edats tenen... Si hi ha maina-da posar més ninots, més figure-tes, el pessebre...”. Per cert, es veuque el pessebre es deu a Sant Fran-cesc d’Assís i es remunta al S. XIII,tot i que no va ser introduït fins alsegle XV pels Pares Franciscansdurant la colonització i evangelit-zació ibèrica.

L’Olivia ens segueix comen-tant que “la llum és important ique les espelmes són per cremar.

No sé per què hi ha gent que noho fa... sabies que cada color téun significat? El blanc, puresa;el foc és el vermell; els verds, elcor i les energies (els xacres); elgroc, la fortuna; i el carabassa ésla creativitat. Per cert, enguanyés el color de moda en els guarni-ments nadalencs.

Parlem sobre els arbrets deNadal. Amb arrel, sense arrel, re-cuperables? “Ja hi ha cultius pre-parats per tallar just sobre l’a-rrel. Ecològicament està permès,l’arbre té un any de creixement,en arribar aquestes dates eltallen deixant l’arrel perquètorni a créixer. Això es fa ja desde fa temps al nord d’Itàlia”. Uncop finalitzades les festes, l’Oliviapensa, com molts, que res de dei-xar els arbres als contenidors:

“s’hauria d’organitzar una reco-llida massiva, reciclar-la i fer-nematèria orgànica”. Bona idea! Aqui pertoqui, que en prengui nota!“Hi ha moltes varietats d’avets,el més conegut com a avet nada-lenc és el Masjoan. Per mante-nir-lo humit, les calefaccions sónnefastes, va molt bé posar gla-çons damunt la terra”.

El Muguet és una tradició nos-tra que també existeix a la restad’Europa, on el pengen a la portade l’entrada de les cases. És com unsenyal de benvinguda: “diuen quela tradició és guardar-lo durantun any. L’any vinent el cremes iposes el nou, és com un símbolde bona harmonia. Les nadales,flors de Pasqua, les van introduirels alemanys, però és una plantaoriünda de Mèxic, on n’hi haarbustos sencers. Aquí les tapenamb uns plàstics perquè la flor estorni vermella, si no seria un ver-mell molt més clar. Les grogues?Es fan per processos químics”.

Comença a arribar gent a labotiga i li dic que ja tornarem aquedar per parlar de cara a la pro-pera primavera, sobre el llenguatgede les flors. L’Olivia somriu i fina-litza tot dient-me: “La part mésmaca i més creativa de la mevafeina és que regales emocions.Sempre hi ha una flor que du unmissatge o, més ben dit, cada flordu el seu contingut, que té molt aveure amb el seu color”.

El vermell i el verd són eltípics colors nadalencs. Il·lusió,harmonia, pau i consens forma-rien part de la resta. Mirem cap alproper any amb una certa expec-tació i, per què no? Com diu l’Oli-via, amb creativitat i emoció.Bones Festes!

L’Olivia treballa amb un a gran quantitat de plantes i de flors / Fotografia: Rafael Sánchez

A partir de gener de 2006 es podrà inserirpublicitat al Diari de l'Ametlla. Per més

informació i contractació truqueu al telèfon:

680 551 624