Diari de Girona FIRES … · música teatre mercats tradicions Diari de Girona DIJOUS, 28...

músicateatre

mercatstradicions

Diari de Gironawww.diaridegirona.cat

DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

DdGFIRES DE 2010SANT NARCÍS

INCLOU EL REPORTATGE INVENTARI 1960-2010: ELS ABSENTS, ELS OBLIDATS, ELS DESAPAREGUTS I ELS NOUS DE JORDI VILAMITJANA

AUTOVIA SARRIÀ DE TER A GIRONA - TEL. 972 17 21 46 / 972 17 05 21 - SANT JULIÀ DE RAMIS

publicitatDiari de Girona| DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS2HIPER MOBLE GIRONA

OOUUTTLLEETTPol. Ind. Les Conques, s/n

17243 LLAMBILLES(GIRONA)

Tel. 972 46 81 86Fax 972 46 96 [email protected]

Carretera de Barcelona, 12117003 GIRONATel. i Fax 972 41 03 53

Güell, 162 (cantonada Bastiments)17005 GIRONATel. i Fax 972 23 43 11

Passeig Països Catalans, 2217190 SALT Tel. i Fax 972 23 02 61

Ctra. de les Tries, 1017800 OLOTTel. i Fax 972 26 92 07

Av. Joan Carles I, 16817300 BLANESTel. 972 35 09 95

Av. de l’Estació17300 BLANESTel. 972 35 56 21

TAMBÉ HO TROBAREU A:

COMPOSICIÓ EN CENDRA BLANC, CAPÇAL I 2 TAULETES (SOMIER I MATALÀS OPCIONALS)

COMPOSICIÓ MODULAR DE 300 CMDISPONIBLE TAMBÉ EN DIVERSOS COLORS.

LLIT COMPACTE AMB 4 CONTENIDORS.(MATALÀS OPCIONAL) 9 COLORS PER ESCOLLIR.

SOFÀ COMPACTE DE 260 CM, AMB SEIENTS EXTRAÏBLES, RESPATLLERS RECLINABLESI BAGUL EN EL MÒDUL CHAISSELONGUE,

TAPISSAT EN DIVERSES TELES I DIVERSOS COLORS.

MODERN JUVENIL COMPOST: LLIT COMPACTE AMB LLIT NIU ARROSSEGAMENT,MÒDUL SABATER, TAULA D’ESTUDI, PRESTATGERIA I ARMARI DE 100 CM

(LA TAULA D’ESTUDI, EL SOMIER I EL MATALÀS SÓN OPCIONALS).

COMPOSICIÓ DE 240 CM EN COLOR WENGE I BLANC

DORMITORI MATRIMONI AMB CAPÇAL I 2 TAULETES, ACABAT EN BLANC-NEGRE. (BANYERA, CALAIXERA, MIRALL, MATALÀS I SOMIER OPCIONALS)

La retallada pressupostària quel’Ajuntament de Girona ha aplicata les Fires-un menys de pres-supost- ha provocat que enguanyno hi hagi concerts al parc delMigdia i que es concentrin granspart de les activitats infantils al tea-tre recentment remodelat del Cen-tre Cívic de Sant Narcís. En total,la programació perd actes-l’a-ny passat-se’n van programar de i enguany la xifra és de - ,tot i que es mantenen totes les ac-tivitats tradicionals i populars.

Aquest any s’ha comptat ambuna partida de despesa corrent de. a diferència dels . de l’any . Després de passarles tisores, tota la programació mu-sical se centralitza a l’espai de laCopa – menys un dia a la Sala deBall – i es concentren les activitatsinfantils que abans es repartien perdiferents centres cívics i espaispúblics al teatre de Sant Narcís.

Davant aquest circumstància iapel·lant a la responsabilitat, l’al-caldessa de Girona, Anna Pagans,va destacar durant la presentaciódel programa «l’esforç col·lectiu re-alitzat per entitats, ciutadania iajuntament, per continuar ofe-rint una programació atractiva iplural».

Malgrat aquesta situació, l’A-

juntament de Girona ha procuratmantenir el nivell d’oferta i quali-tat en les activitats progra-mades a tota la ciutat, promogudesper entitats de la ciutat, compa-nyies d’espectacles, equips espor-tius i pel propi ajuntament,. Delgruix d’activitats destaquen les plantejades per un públic infantili familiar, així com les fires di-

ferents – al carrer, una al Pave-lló de Fontajau i l’altra al Palau Fi-ral - i un total de exposicions.

Teatre de Sant NarcísEl teatre del Centre Cívic de SantNarcís acollirà els espectacles di-rigits als més petits:: Univers- de laCia. Microcosmos Teatre-, Capsade Curculles- de la Cia. Terranegra-

i Capses Encantades- de la Cia.Cesc Serrat-. Pel que fa els espec-tacles a l’exterior, la Cia. Pakipayarealitzarà l’espectacle Shake, sha-ke, shake al Jardí de la Infància elproper divendres a les .h,la Cia. Herrerita amb un especta-cle de circ per tota la família ho faràel diumenge , a les h, a la Pla-ça Picasso de Vila-Roja; i dissabte

se celebrarà la XII Trobada d’A-nimadors Infantils a la Plaça As-sumpció de Sant Narcís. Del Di-vendres al Divendres es man-té l’espectacle diari de titelles a laDevesa. Per altre banda, el circ Ra-luy tornarà a ser a la ciutat, a l’es-planada del costat del pavelló dePalau.

La Copa Del conjunt de concerts progra-mats a la Copa, destaquen espe-cialment els que realitzaran el di-jous amb Mishima – grup lide-rat per David Carabén,- que in-terpretarà el cinquè àlbum Ordrei Aventura -, i el divendres ambObrint Pas; grups que lideren lespropostes musicals d’àmbit na-cional.

D’altra banda, divendres ac-tuarà el La Excepción - grup dehip-hop espanyol – com a repre-sentant de música d’àmbit estatal,i el dissabte tindrà lloc el concertdel quartet internacional JamesTaylor Quartet – grup que va de-butar l’any amb l’LP MissionImpossible. Precisament, des de l’A-juntament van indicar que aquestgrup de jazz amb pinzellades defunk, soul i hip-hop i un dels capsde cartell- és un atractiu importantper al públic que solia anar als con-certs del parc del Migdia.

GIRONA | CÈLIA ROCA

En total, la programació de Sant Narcís perd 82 actes però es mantenen les activitats tradicionals i populars�

Pau Riba va presentar el seu treball «Virus laics» al parc del Migdia l’any passat.

DIARI DE GIRONA

introduccióDIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

FIRES DE SANT NARCÍS3Els concerts al parc del Migdia, anul·latsper la reducció del 36% del pressupost

L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans va en-carregar a Imma de Batlle el cartell d’engua-ny. L’obra té un marcat to colorista i es potidentificar fàcilment amb una il.lustracióinfantil. De Batlle mostra l’abric que estre-nàvem «quan érem petits», un barret i les sa-bates noves. En el fons, es veu també un muntde globus de colors que ascendeixen cap alsnúvols i s’identifiquen els arbres de la Deve-sa. L’artista explica que volia mostrar «la mà-gia de les Fires». Imma de Batlle, de anys, està vinculada des de petita al món del’art, ja des d’un inici va impartir classes de pin-tura i dibuix amb Quim Corominas i MercèHuerta a La Mercè.

CurrículumÉs llicenciada en Belles Arts en l’especialitatd’escultura per l’Universitat de Barcelona iMàster en Disseny d’Interiors a la Universi-tat de Salamanca. També graduada en Tea-tre per l’Escola de El Galliner de Girona, vacursar un seminari a l’Institut del Teatre so-bre escenografia, així com anys de ceràmicaa l’escola de La Mercè.

Ha realitzat diverses exposicions de pin-tura i escultura a la província de Girona(Centre Cultural La Mercè, Can Corts deCelrà, etc.) i escenografies teatrals i cartells («Elpirata» de la companyia A la llauna, el «Nyac-nyam» de la companyia Tres i la Lluna, en-tre d’altres). Ha col·laborat també en la realització de les il·lustracions del llibre creatpel grup Va de Contes sobre les llegendes de

Girona. En l’actualitat és pro fessora de Arts Vi-suals i Plàstica de l’IES Vallvera de Salt, i es tro-ba immersa en diversos projectes creatius.

Entre a quests, destaca el de il.lustració d’unllibre que està realitzant conjuntament ambdos poetes i un escultor; la il·lustració d’unconte «sobre una nena xinesa»-indica- i, a tra-vés de l’institut on imparteix classes s’està ges-tant el projecte de crear una escultura urba-na a Salt.

L’autora manifesta que es va quedar «moltsorpresa» de rebre l’encàrrec personalmentde part de l’alcaldessa. «Em va trucar a casai em va dir que coneixia exposicions mevesque havia fet a la Mercè i que sabia que ha-via il.lustrat el llibre creat pel grup Va de Con-tes». L’artista es va posar a treballar i va pre-sentar dos projectes al consistori. «L’altraobra transmet més melangia, amb les esca-les de la Catedral i un personatge d’esquenesvestit de fulles com a eixos centrals. L’Ajun-tament em va dir que escollís jo mateixa l’o-bra que volgués i vaig escollir aquesta per quèla trobo més alegre».

De l’obra «guanyadora» l’autora manifes-ta que «quan em vaig podar a a treballar-hi,em pensava que em sortiria una cosa diferent.M’ha sortit molt com si fos la il·lustració d’unconte però suposo que és natural ja que a mésde la meva feina, que hi té molt a veure, tincdos fills petits». L’artista està molt agraïda ambel departament de disseny de l’Ajuntamentde Girona amb el que va treballar colze a col-ze durant el procès de fer realitat l’obra:«m’han tractat molt bé», afegeix.


imatgeDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS4ANIOL RESCLOSA

Imma de Batlleautora del cartellde Fires 2010.

Un cartell sorgitde dues propostes

Imma va presentar dues propostes. Una de més alegre-la que ha guanyat- i l’altra més melangiosa amb lesescales de la Catedral i les fulles de la tardor com a eixos

�


FIRES DE SANT NARCÍS 5

La programació de la festa deSant Narcís inclou una varietat demostres i exhibicions per a tots elsgustos que se celebren diària-ment. La festivitat de Tots Sants-de novembre- portarà a tots els car-rers més centrics i també als mésantics de la ciutat centenars detaules i parades amb desenes deproductes diferents.

Els botiguers de Girona i vingutsd’arreu es bolcaran en un dia fes-tiu, que aquest any cau en dilluns,per aconseguir enlluernar ambels seus productes.

Els carrers del barri vell seran elprincipal objectiu dels gironins idels visitants el dia de Tots Sants.Els mercats i fires que s’hi celebren

començaran la seva activitat a les del matí fins les nou del vespre.La Fira del Dibuix i la Pintura ar-riba aquest any a la seva a edi-ció i les seves parades ocuparan laplaça del Vi, la pujada del Pont dePedra, la Rambla de la Llibertat, ila Rambla Verdaguer. Aquest mer-cat, organitzat per la Llibreria LesVoltes, és un dels més antics que espoden trobar durant les festes.

Com sempre, el carrer Balles-teries es converteix en el centre detrobada d’artesans, brocanters iantiquaris. Aquesta fira-que arri-ba a la a edició- s’ha anat exte-nent a la Pujada i la plaça de SantFeliu i el carrer Jaume Pons i Mar-tí. Aquesta mostra l’organitza l’As-sociació de veïns i comerciants

Sant Fèlix i l’Associació de comer-ciants del carrer Ballesteries.

La Fira de l’Alimentació Artesa-nal ocuparà la plaça de l’Oli, el car-rer Cort Reial i les Voltes d’en Ro-sés. L’Associació de veïns de laRambla i Argenteria és la que estàal darrera d’aquesta mostra. El car-rer Ciutadans acollirà la Fira delmineral i l’artesania, organitzadaper l’Associació de comerciantsel Cor de Girona.

Altres mercatsTotes aquestes fires se celebren no-més el dia , però tot i això coin-cidiran amb d’altres que s’allarga-ran quasibé durant tots els deu diesde la programació de Sant Narcís.És el cas de la Fira d’artesania

que se celebra del d’octubre a l’de novembre i del al de no-vembre al carrer Berenenguer Car-nicer i la plaça Vicens Vives.

La Fira de l’Alimentació se ce-lebra els mateixos dies a l’avingu-da Ramon Folch. La Fira d’arte-sania del Pont de Pedra serà del d’octubre l de novembre. L’horarid’aquesta serà de a h i les vi-gílies de festius, fins les h, comla resta de mercats d’aquests dies.La Fira d’artesania del carrer San-ta Clara tindrà lloc del d’octubreal de novembre. Del d’octu-bre al de novembre hi haurà laFira de l’alimentació artesana a laplaça de la Independència quecoincideix en aquest espai i els ma-teixos dies amb la Fira del llibre vell

i nou. A la Rambla de la Llibertat i del

al d’octubre d’octubre hihauran les parades del Mercat deles flors. En el mateix escenari co-incidirà la Fira d’alimentació ar-tesanal, del al d’octubre.Davant dels cementiris també hihaurà Mercat de flors, del d’oc-tubre a l’ de novembre.

La Fira setmanal d’art se cele-brarà els dissabtes d’octubre i d’octubre. Les parades de la Firadel col.leccionisme es desplegaranels diumenges d’octubre i denovembre al llarg de la plaça Ca-talunya. La plaça Salvador Espriuacollirà un mercat de productesecològics el d’octubre i el denovembre pel matí.


En les parades dels artesans l’1 de novembre es poden veure demostracions d’oficis en directe.

MARC MARTÍ

Com ja és habitual, l’1 de novembre és el dia en què hi haurà una major concentració de parades a la ciutat.La Fira del Dibuix i la Pintura, la Trobada d’Artesans i Antiquaris, i la Fira d’Alimentació són alguns exemples�

productes Diari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS6El gran aparador de la ciutat

L’exposició Comadira: anys depintura. Una antologia, que es potveure al Museu d’Art de Girona i ala Fundació Fita (del d’ctubrefins el de gener) va recalar aquestpassat estiu al Museu de Montser-rat amb un èxit més que notable.Ramon Basses escrivia aleshores:«L'obra artística de Comadira (Gi-rona, ) és com els seus poe-mes: és bastida sobre el llenguatgesenzill, quasi artesanal de la pintu-ra com després fa amb les parau-les». La selecció de treballs presen-tats per Fires l’ha fet Jordi Falgàsamb la col·laboració del mateix ar-tista.

A banda d’aquesta gran antolò-gica d’un dels artistes gironins méspolifacètics i unànimement reco-neguts, les institucions de la ciutatse centren en la figura de RamónMartí Alsina (-): pintor re-alista català, i una de les peces clausen la renovació de la pintura cata-lana moderna, a la ciutat se’l recor-da com l’autor de la cèlebre El grandia de Girona, una tela de dimen-sions colosals-deu metres d’ampleper cinc d’alçada-que decora l’Au-ditori Josep Irla de la renovada Seude la Generalitat de Catalunya.

A les antípodes de Comadira od’Alsina, a la Fontana d’Or de Giro-na es pot veure l’exposició AgustíCentelles: les vides d’un fotògraf- (del d’octubre fins al de gener). Més enllà de polèmi-ques oportunistes en relació al lle-gat del fotògraf català, és importantdestacar que la mostra de Girona escompleta amb objectes personalsde Centelles (la seva Leica, diaris,carnets, i altres documents...), i amb

instal·lacions de Maite Ninou iQuelic Berga i aportacions de Da-vid Trueba i Quim Manresa.

Galeries, La Mercè i el BòlitUna de les exposicións més desta-cades d’aquestes Fires és la que pre-senta Jordi Isern al Centre Culturalla Mercè: es tracta d’una àm plia se-lecció de mo notips que exploren elseu par ticular univers iconogràfic.És a dir: l’espectador descobrirà-a

banda dels aspectes tècnics expli-citats amb la presència de planxesoriginals-una pintura on els signesi els símbols conviuen amb unaprofunda reflexió sobre el coshumà o la mateixa visi bilitat.

La nota de compromís socialprové, com cada any, de la CreuRoja. La mostra, que es pot veure ala Sala Expocambra de Girona,compta amb treballs d’autors comFederic Amat, Miquel Bar celó, Jo-

sep Beulas, Antoni Clavé, QuimDomene, Josep Guinovart, Her-nández-Pijuan o Antoni Tàpies, ar-tistes, tots ells, que comparteixen enla majoria de ca sos una concepcióde l’art amiga dels signes i dels sím-bols -la creu hi és omnipresent-i delgest pictòric entès com una formad’enregistrar les pulsions humanes.

A nivell galerístic, destaquenpropostes com les de El Claustre,amb pintures de Toni Cassany, les

de Galeria Giart de la Ram bla, ambtreballs de Núria Gui novart, o unaexcel·lent proposta de la GaleriaPresenta... amb obres de MiguelÁngel Campa no.

Limbicus, col·lectiva que acull elBòlit Centre d’Art Contem porani deGirona, parteix d’una constatacióbàsica: part del misteri associat alcervell humà rau en el sistema lím-bic, àrea cerebral on es gestiona l'e-nergia e mo cional...

GIRONA | EUDALD CAMPS

Artistes com Jordi Isern, Toni Cassany, Núria Guinovart o Miguel Á.Campano presenten mostres individuals�FOTOS: DIARI DE GIRONA / E. CAMPS

LES EXPOSICIONS d’enguany estan pensades per satisfer totes lesexpectatives personals i familiars. Detall d’una de lescaracterístiques pintures de Narcís Comadira, al Museu d’Art. Elsmonotips de Jordi Isern es poden veure al Centre Cultural la Mercè.

La imatge de l’exposició del fons d’art de la Creu Roja prové d’unaobra de Tàpies. Fragment d’una pintura de Miguel Á. Campanoque es pot veure a la Galeria Presenta.

4

3

2

1

�

1 2

3 4

artDiari de Girona| DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS8Una antologia dedicada a Comadiraencapçala les exposicions de Fires

CIM LA SELVACtra. Nacional 156, km. 1,6 - Nau 3.10 i 3.1117185 Vilobí d’Onyar (Aeroport)Tel. 972 46 70 16 - Fax 972 46 70 13

CENTRO INTEGRAL DE MERCANCÍAS CIM VALLÈSC/ D-E NAVE 8 - Sector C08130 Santa Perpètua de MogodaTel. 93 544 32 70 - Fax 93 544 32 77E-mail: [email protected]

TRESSERRAS MADRIDCtra. Alcalá-Daganzo, km. 3,45Pol. Ind. La Peña, E. 4 bajo28806 Alcalá de HenaresTel. 91 312 16 48 - Mòbil: 620 22 46 66

TRANSPORTS TRESSERRAS, S.A.C/ Indústria, 1 - 17813 La Vall de BianyaTel. 972 26 00 90 - 902 15 38 42Fax 972 26 97 15E-mail: [email protected]

REGISTRES SANITARISCERTIFICATS EN QUALITATUNE EN ISO 9001:2008 (Certificat núm. 160/ER/02/00)

SISTEMA GESTIÓ MEDIAMBIENTALUNE EN ISO 14001:04 (Certificat núm. 831/MA/04/06)

CONTROL HIGIÈNIC-SANITARIImplantació del Sistema APPCC (Anàlisis de Perills i Punts de Control Crític)

TRANSCAN (sistema de seguiment de temperatura via satèl·lit)

SERVEI NACIONAL GRUPATGE FRIGORÍFIC- PENINSULAR - ILLES BALEARS - ILLES CANÀRIES

SERVEI INTERNACIONAL GRUPATGE FRIGORÍFIC* ALEMANYA ESLOVÈNIA IRLANDA * PORTUGAL* ANGLATERRA FINLÀNDIA * ITÀLIA * SUÈCIA* ÀUSTRIA * FRANÇA * LUXEMBURG * SUÏSSA* BÈLGICA * HOLANDA NORUEGA TXÈQUIA* DINAMARCA HONGRIA POLÒNIA

* Servei d’entrega directa

En aquesta edició de les Fires deSant Narcís seran les atrac-cions les que hi haurà a la Devesa-quatre més que l’any passat- in-cloent-hi tómboles, parades demenjar, paradetes de joguines, etc.

L’Ajuntament de Girona mantéper darrer any la ubicació actual deles atraccions i les parades. L’any vi-nent aquestes estaran instal.ladesseguin les indicacions del recent-ment aprovat Pla d’Usos de la De-vesa. Així, i amb la finalitat de pro-tegir al màxim possible l’arbrat i lavegetació, les atraccions dedicadesals adults, per exemple, s’ubicaranen el camp de futbol. I és que l’A-juntament vol que cada enginymecànic estigui situat com a mínima una distància de metres dels ar-bres. Per darrer any donç, a primeralínea de la Devesa hi haurà comsempre les atraccions i parades in-fantils: venda de joguines, atrac-cions de cotxes, cavallets, i el tren dela bruixa, entre d’altres. En segonterme i més al fons de la Devesa, sesituaran els aparells més grans: sí-nies, autos de xoc, granotes, cases

de la por etc. i entremig, les tóm-boles, xurreries, casetes de menjaretc.

Tres noves atraccionsAquest any hi haurà tres novesatraccions destinades al públicadult. Una d’elles és la conegudacom Inversión. Es tracta d’un braçarticulat d’uns metres de llargque compta, al final de tot, ambquatre braços més petits amb uncompartiment cadascun on hi seula gent. La gràcia de l’atracció és queel braç llarg dóna voltes de graus i les quatre vagonetes van gi-rant a més, sobre sí mateixes. L’ al-tre atracció és The Limit: Són les tí-piques voladores però a gran altu-ra ja que aquestes estan subjectes,a dalt de tot, a una distància de metres del terra. Finalment, el Ma-xidance és un enginy mecànic queva rodant i sacceja els seus ocu-pants.

Per altra banda, hi ha dues atrac-cions que cambien. Així, enlloc dela Mr. Bean, aquest any arriben elsSimpson i s’ha substituït una mun-tanya russa per un altra que fa el re-

corregut per aigua en una part deltrajecte. Tot i que en principi lesatraccions ofereixen plenes garan-ties de seguretat donada la docu-mentació que se’ls exigeix i les ins-peccions que han de passar elsaparells, cal que els usuaris segu-eixin les indicacions que marquenels seus empleats.

En aquesta edició de Fires hihaurà, a l’igual que l’any passat, dos

fils musicals conjunts a la zona dela Devesa. Un dels fils sonarà a lazona de les atraccions infantils i lescançons que es podran escolar se-ran, majoritàriament, d’autors ca-talans. L’altre fil musical se sentiràa la zona dedicada al públic adulti apart de música en català s’hanprogramat temes de diferents es-tils (rock, pop, dance etc.) que sen-tiran de manera unificada a totes les

atraccions. Com cada any, s’ha fetcampanya pet implantar la retola-ció en català, un objectiu que, se-gons indiquen des de l’Ajunta-ment, cada vegada és més accep-tat pels firaires. A més de fer tasquesde correcció de rètols i informacióen general, també se’ls entregaràmaterial per retolar en català. Unaltre servei que s’ofereix és el de lesfalques enregistrades en català.


L’Ajuntament de Girona manté per darrer any la ubicació actual de les atraccions i les parades.

MARC MARTÍ

petits i gransDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS10La Devesacomptarà amb169 atraccions,parades iestablimentsde menjar

És el darrer any que es manté l’actualubicació dels firaires, ja que el 2011s’aplicaran les directrius del Pla d’Usos

�


FIRES DE SANT NARCÍS11

Visual Background és un nou es-tudi-escola creat a Girona. Està for-mat per un grup de creadors iprofessionals de la imatge-foto-grafia, vídeo, maquillatge, disseny,instal·lacions- que viuen i treballena Girona ique agrupen experièn-cia i joventut al voltant del món dela creació audiovisual.

Una de les característiques queels defineix és la passió pel seu tre-ball i, fruit d’això, ha sorgit la sevacreença que Girona té moltes pos-sibilitats de convertir-se en undels referents de les noves pro-postes audiovisuals. Amb aques-ta voluntat pretenen apostar nonomés per la tasca comercial, sinótambé per la formació i per unatasca cultural al costat d’institu-cions i d’altres creadors.

A Visual Background s’hi podentrobar professionals com en Die-go Espada, Pau Sureda, Alícia Ba -da, Gerard Piqué, Cristina Rado-van o l’Armand Garralaga, els qualssón només una representació detot un seguit d’experts en el llen-guatge audiovisual que en el dia adia de la seva feina han de buscarles millors solucions.Tots ells esmostren obligats i emocionats pelscontinus avenços i innovacionsque es duen a terme en el món au-diovisual i que també els obliga arenovar-se contínuament.

Per una banda, a nivell forma-tiu, Visual Background ofereix cur-sos que abarquen tot el panoramaaudiovisual, des de la fotografiafins al vídeo, passant pels sistemesmés moderns del disseny gràfic idel tractament de la imatge. La in-tenció és crear concursos, tallerscreatius o vincles amb entitats so-

cials sense ànim de lucre per tal depromocionar noves propostes au-diovisuals. Algunes d’aquestes ini-ciatives veuran la llum en breu i espretén que la societat gironinas’hi involucri des del primer mo-ment. Per aquest motiu, s’han es-tablert acords amb el Diari de Gi-rona i la seva edició digital-www.diaridegirona.cat- per talpromocionar i donar a conèixeraquests projectes. Alguns delsprojectes que s’estan portan a ter-me des de Visual Background són:

Taller de fotografia en corre-focs. El proper d’octubre (co-incidint amb les Fires i Festes deSant Narcís). Es pretén realitzaruna sessió teòrica prèvia que esplasmaria posteriorment en elcorrefoc. Les imatges seran mos-trades posteriorment en una ex-posició al pub Lola-Cafè de Giro-na.

Concurs d’imatge lliure de lesFires i Festes de Sant Narcís deGirona. Del d’octubre al denovembre. És un concurs amb

dues vessants: la d’imatge fixe i lad’imatge en moviment que té perobjectiu obtenir la millor perpec-tiva de les Fires. Les imatges pre-miades formaran part de l’Especialde Fires de Diari de Girona.

Calendari benèfic per a lesFestes de Nadal. L’objectiu és unir instantànies de gran qualitat pertal que formin part d’un calenda-ri que té per objectiu recaptar fonsper destinar a entitats d’ajuda so-cial com la Fundació Oncolliga Gi-rona o la Fundació Àstrid-. A

més, es premiarà als responsa-bles de les fotografies amb un re-portatge mensual al dominicaldel Diari de Girona.

Finalment, i ja de cares a la pri-mavera del , es pretén realit-zar una activitat social de gran re-llevància per a tota la ciutat de Gi-rona que busca obtenir un granressó i una gran repercussió.

Per a més informació, consultar:www.visualbackground.com o béwww.facebook.com/visualback-ground.

GIRONA| DdG

L’estudi-escola, que compta amb diversos projectes, està format per un grup de professionals de la imatge �

Una classe pràctica de Visual Background.

ALÍCIA BADA

tallerDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS12Visual Background: el teu espai de creació visual a Girona

METALQUIMIA US DESITJA UNES

Bones Fires!Solucions integrals per a la fabricació de productescarnis amb la tecnologia més avançada.

St. Ponç de la barca, s/n. 17007 GIRONATel. +34 972 21 46 58a/e: [email protected]://www.metalquimia.com



Nou C-MAX 12 seientsHi ha un C-MAX que porta el teu nom. Bé, n’hi ha dos: un amb 5 seientsi un altre amb 7. També estan disponibles amb el seient d’aparcamentautomàtic (aparca sol, no és broma) i amb la porta del darrere elèctrica(genial quan tens les mans ocupades). Més que un equipament complet,un equipament a mida. Innovació a les teves mans.

NOU FORD C-MAX amb 7 i 5 seients

Gamma C-MAX consum mitjà combinat de 4,6 a 6,9 l/100 km. Emissions de CO2 de 119 a 159 g/km.

GIRVISAConcessionari oficial Ford

Carretera Nacional II, 29-31FORNELLS DE LA SELVA - GIRONATel. 972 476 017

La colla castellera els Marrecs deSalt tornarà a pujar l’escalinata dela Catedral de Girona amb un pi-lar de quatre, el dia de novem-bre, a les nou de la nit, ja com ex-hibició tradicional de Fires. La co-lla ha posat en relleu que, aquestany, la temporada per ells acaba-rà a Mataró diumenge, de nove-bre, i no per les Fires de Girona,com cada any.

Segons la seva portaveu, EstherBertran, «en principi les actua-cions que fem per Fires són el dis-sabte vinent, dia d’octubre, a lesvuit del vespre, que actuarem a laplaça del Mercadal, amb el que endiem els Castells de Vigilia. Són elscastells que feiem abans a la plaçadel Vi, que ara els farem el di-umenge».

Bertran també ha informat que,«amb nosaltres actuaran una co-lla més que convidem, els Caste-llers de Terrassa, padrins nostresde quan ens varen batejar. I el dia serà la nostra actuació a la pla-ça del Vi de Girona, amb els Mi-nyons de Terrassa i els Capgrossosde Mataró que ja fa dos o tres anysque ens acompanyen. Abans no-més hi havia el Minyons; ara sóntots dos i nosaltres els que actua-rem. Aixó serà a partir de dosquarts de dotze del migdia».

Respecte de la organització deles actuacions Esther Bertran haas senyalat que, «no sabem quinscastells aixecarem perquè tot de-pén una mica del temps que faci,però es pot dir que farem castellsde la gamma alta de set. Tambépodriem fer el quatre de vuit, peròel que passa és que si no s’ha as-sajat molt aquesta set mana ante-rior aleshores no el tirarem. Noobstant tant el Minyons de Terras-sa com els Caps Grossos de Mata-ró sí que fan castell de la gammade nou; els fan més alts».

Una de les actuacions estrelladel Marrecs de Salt es la pujada ales escales de la Catedral gironinaamb un pilar de quatre. És un acteespectacular que crida molt l’a-tenció. La portantveu dels Marrecsha dit que «el dia de novembre,que és Tots Sants, a les nou del ves-pre, farem la pujada a les escalesde la Catedral amb un pilar dequatre; aquesta ja és una tradicióde cada any i força esperada permolta gent que ens segueix.

A la colla dels Marrecs de Salt hiha unes cent persones, més o me-nys, segons Bertran, «però això de-pén molt de les temporades; n’hiha que soms més i n’hi ha quesoms menys. A la laça del Vi po-dem ser més de cent i tot perquèsempre quan actuem a casa hi ha

gent que ve a fer pinya».Pel que fa referència a les ac-

tuacions, Esther Bertran ha espe-cificat que, enguany, «hem actuata la Festa Major de Salt, lògica-ment; a Palafrugell; a la Festa Ma-jor de Santa Eugènia;a Castell d’A-ro, A Molins de Rei; a Lleida, on va-rem fer la trobada de les colles del’Eix, el cap de setmana passat, i aTarragona. També anirem a Igua-lada, a Barcelona, i, en general,hem estat per tot Catalunya.

La nostra temporada semprel’acabavem a la plaça del Vi, peròenguany ens han convidat elsCapgrossos de Mataró a la «Sibe-riada» i tancarem la temporadaallà, diumenge set de novembre.

Així doncs amb la seva actuacióa les Fires de Girona, els Marrecs-de Salt no tanquen la temporadacastellera d’enguany, sino que hofaran la setmana vinent amb laseva última actuació a la ciutat deMataró. Com anècdota s’ha demencionar que l’any passat elMarrecs de Salt varen aixecar unpilar de cinc a la plaça més petitadel món, que és la plaça del Raïmde Girona. Un cop tancada la tem-porada la colla castellera descan-sarà fins el mes de març vinent enque, amb l’arribada del bontemps, tornen a iniciar-se les ac-tuacions.

GIRONA| JOSEP M. BARTOMEU

Enguany hi haurà també dues colles convidades: els Castellersde Terrassa i els Capgrossos de Mataró �

aplecDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS14Els Marrecs pujarannovament amb unpilar de quatre lesescales de la Catedral

La tradicional actuació a les escales de la Catedral de Girona.

ANIOL RESCLOSA

REPARACIONS - REFORMES - INSTAL·LACIONSServei permanent 24 h

� Fontaneria � Electricitat � Serralleria � Neteja domèstica � Jardineria � Fusteria

� Treball de paleta en general � Calefacció � Pintura

� Antenes col·lectives, parabòliques, TV, Vídeo, Hi-Fi � Cristalleria

SSAANNTTAA BBÀÀRRBBAARRAAPol. Ind. Riera d’Esclanyà - Mas Resplandís nau E - 17255 BBegur - Tel. 972 66 07 72 - Fax 972 65 26 61 - Mòbil 600 56 96 10

La colla dels Diables de l’Onyartornarà a fer el seu recorregut habi-tual en el correfoc d’enguany-que secelebra aquest dissabte- durant lesFires de Sant Narcís. Aquest recor-regut només es va canviar fa dosanys per a la celebració del vintèaniversari de la colla. Segons el re-presentant del Diables de l’Onyar,Jaume Pascual, aquest any, «faremel mateix recorregut de sempre, pelBarri Vell, que ja està consolidat. Lasortida és des de la plataforma deSant Pere de Galligans, pujarem finsla Catedral, passant per davant delsBanys Àrabs, anirem fins la matei-xa Catedral, passem per tot voltantfins la plaça dels Lladoners, i des d’a-questa plaça fem el recorregut finsel Jardí dels Alemanys, baixant ales-hores fins Sant Domènec. Un copen aquest punt llavors fem una micad’espectacle de foc com cada any»

Pascual ha explicat que els Dia-bles «soms entre i persones.Durant tot l'any va variant la gent.

De persones fixes n'hi ha unes o i llavors el gruix total de l gent queva col·laborant durant l'any sóncom persones. Per Fires ens creixel pesonal».

La costum és convidar algunescolles i per enguany, segons JaumePascual «podem ser unes norantapersones perquè les colles convi-dades seran els Guillables de SantHilari i la colla d'en Pere Botero quetambé venen a col·laborar. En unprincipi tenien que venir els Diablesdel Riveral i per problemes d’agen-da no ha pogut ser. De fet surten enel programa, però no podran veniri és una llàstima. Tots farem el re-corregut i ja serem unes noranta depersones estirant carretilles, apartde les bandes de percussió.

Jaume Pascual ha volgut deixarclar que, respecte al recorregut,«Tornem al que feiem fa dos anys,que es el que estava ja consolidatdes de feia algun temps. Aquest re-corregut el vam estar estudiant faquatre o cinc anys i el vàrem donar

per bó». Segons Pascual, «és un re-corregut que ens agrada fer perquèés un dels millors. És molt maco per-què passem per zones molt típiquesdel Barri Vell, els carrers són molt es-trets, cosa que entenem que és mi-llor per un correfoc, atès que és labarreja del foc i la pedra. Pascual hadit també que, «per les Fires de Gi-rona acabem la temporada i ja finsl’abril o el mes de maig no la tornema començar. Des del passat mes demaig fins ara hem participat en unsset o vuit correfocs per tot Catalu-nya i també n’hem fet algun a Fran-ça».

Sobre la nova Normativa de laComunitat Europea Pascual ha as-senyalat que «aquí, tant a Catalunyacom a la resta de l’Estat, ens afectamés que res a nivell burocràtic. A ni-vell de la pràctica, la veritat és que,almenys enguany, ens ha afectatpoc, malgrat tenim les mateixes res-triccions de sempre. Des d’ara i enun futur, és més feina de despatx elque ens comporta, com permisos,papers, etc., però aquí, a Catalunya,esperem que, al final, tot acabi bé ique no comporti grans canvis».

Aquesta Normativa de la CEEmarca unes distancies de seguretati uns protocols a nivell de permisosi autoritzacions, no dels que fan elcorrefoc sinó dels que el van a veu-re, que ocasionen que, moltes ve-gades, sigui impossible celebrarl’espectacle. Llavors –segons opi-nen els mateixos membres dels di-versos grups de correfoc–, «perquèpoguem continuar hi ha certes co-ses que han de canviar; sobretot elstemes de distàncies de seguretat,permisos, etc., en que s'haurien decrear excepcions per algun tipusd'espectacle, com el correfoc». Lespersones que van a veure els corre-focs han d’estar advertides que hande portar una vestimenta adequa-da, no inflamable.

Correfocs com el de Girona te-nen molta difusió perquè són un es-pectacle que aplega cada any mésde . persones. Jaume Pascualha volgut aclarir, però que, «si percauses de la pluja no es poguès ce-lebrar, l’espectacle de foc es faria lasetmana vinent de les Fires».


El correfoc acabarà a la plaça de SantDomènec amb un espectacle de foc ipercussió, com cada any

�

Una vista espectacular del 2009.

MARC MARTÍ

foc i fumDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS16Els Diables del’Onyar«ocuparan» elBarri Vell pelseu recorregutde Fires

TRANSPORTS FRANCESC PAU PONT, S.L.

Ctra. d’Olot, 8 - 17174 Sant Feliu de Pallerols (Girona)Tel. 972 44 40 19 / Fax 972 44 43 29

www.transportspau.com

PISCINESCOBERTES,MÒBILS IACCESSORIS

Venda:C/ Sant Andreu, 42

MATA-PORQUERES

Tel. 902 107 207

Tel. 972 580 768

[email protected]

www.espaiip.com

Fàbrica:Carretera de Banyoles

RIUDELLOTS

DE LA CREU

Tel. 972 170 258

[email protected]

www.grafpoolline.com

Fira de Girona manté l’apostaper la sectorització de la Fira deMostres. En aquesta edició, elcertamen tornarà a comptar ambespais clarament diferenciats enun sol saló. Entre altres novetats,incorporarà el GIN-Interiors, on espresentarà un projecte innovadoren el sector de la decoració i l’in-teriorisme. El saló se celebrarà del d’octubre a l’ de novembre,ocuparà més de . m i s’hiesperen més de . visitants.

Després de l’aposta que l’anypassat va fer Fira de Girona persectoritzar la Fira de Mostres, enaquesta edició es consolida aquestnou rumb que suposarà de noucomptar amb espais claramentdiferenciats dedicats a l’alimen-tació, els serveis, la indústria,l’immobiliària i la reforma d’espaisinteriors i exteriors. A aquest fets’hi han de sumar les demostra-cions, taules rodones, xerrades opresentacions que permetranque, durant dies, el saló «sigui elcentre de negoci més importantdel territori», segons va destacarla Directora de Fira de Girona,Anna Albar, durant la presentaciódel certamen.

Al nivell del Palau de Fires, sesituarà l’espai d’alimentació, ambun total de . m. Serà un«Espai gourmet», on empresesdel sector de l’alimentació mos-traran els seus productes. L’ob-jectiu és potenciar el contacteentre els productors del territori iels consumidors finals i s’hi ex-posaran una gran varietat de pro-

ductes, que van des de la carn, elsembotits o la fruita a les compo-tes o mermelades, passant pelsformatges i la llet o els foies.

En aquest mateix espai, el De-partament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural de la Ge-neralitat, a través de Prodeca, hiinstal·larà un estand actiu i dinà-mic, des d’on es faran tastos i de-gustacions, així com shows decuina on es promocionaran elsproductes del territori i que comp-tarà amb la participació, entrealtres, del cuiner Isma Prados.

A més, la Denominació d’Ori-gen Empordà celebrarà duranttot un dia, el dissabte d’octubre,la a mostra de vins, on cellersoferiran degustacions dels seusproductes als visitants. El preu dela degustació és de / tiquets.

Saló ImmobiliariLa planta baixa de la fira serà lazona per a les empreses de serveisi institucions. En aquest sector, s’hiincorporarà aquest any el SalóImmobiliari de Girona (SIG), ons’hi reuniran empreses relacio-nades amb la compra, venda i llo-guer de pisos, cases i locals co-mercials.

L’objectiu d’aquest saló és faci-litar a les empreses del sector unbon espai de relació amb el visi-tant que els permeti ensenyar i in-formar de manera personalitzadadels serveis que ofereixen i expli-car-li els avantatges d’adquirir unhabitatge abans de finals d’any peraprofitar les desgravacions fis-cals per a la compra de la prime-

ra vivenda. Els visitants podrantrobar al Saló Immobiliari de Gi-rona una gran oferta amb més de. pisos nous, seminous i delloguer a preus molt interessants.

En aquest espai, també hi seranrepresentades empreses i insti-tucions que ofereixen els seusproductes i serveis com ara enti-tats financeres i asseguradores,col·legis professionals, institu-cions, empreses de noves tecno-logies i d’oci. Entre altres, destacala presència del Girona FC queserà present al saló amb les dife-rents seccions esportives.

Les copes del BarçaI els aficionats al FC Barcelona po-dran veure també a la Fira deMostres les copes aconseguides

per l’equip de Josep Guardiolaen la temporada -. Alpavelló comercial, hi haurà l’espaiper a les empreses de rehabilita-ció i d’interiors i exteriors. La firavol convertir aquesta zona en ungran aparador, on es mostraran lesprincipals novetats en tanca-ments, climatització, decoracióo mobiliari, i també piscines, co-bertes, pèrgoles i solucions dejardineria.

Serà un espai on els visitantspodran trobar els productes i ser-veis que li permetran iniciar ambtota garantia un projecte de re-habilitació, reforma i decoració.Aquest any, i juntament amb elCol·legi Oficial de Decoradorsd’Interiors de Girona, se situaràen aquest zona GIN-Interiors,

on s’hi recrearà la «Casa d’un ar-tista». En aquest nou espai, s’hipodran veure les últimes nove-tats i tendències del sector ambel projecte «Laboratori d’idees»,dels decoradors Josep Maria Colli Lluïsa Soler, guanyador delcon curs d’idees.

Dins aquest nou espai, tambées podrà veure la a trobadad’artistes del graffiti de Girona al’Espai d’Art. Aquesta exhibició-exposició de graffiti, aerografia iart digital està promogut per l’e-missora Europa FM.

La zona exterior de la Fira deMostres serà per als industrials,amb una gran representaciód’empreses d’obra pública, ma-quinària, automoció i del sectoragrícola.


Se celebra del 28 d’octubre a l’1 denovembre i, entre d’altres novetats, tindràun saló immobiliari amb mil pisos en oferta

�

Com a espai de reflexió i tro-bada del món econòmic i em-

presarial, la Fira de Mostres acolli-rà diverses jornades tècniques. Ésel cas de les jornades que organit-za el sindicat agrari Joves Agricul-tors i Ramaders de Catalunya. Tam-bé la Jove Cambra Internacional deGirona ha organitzat el BusinessNetworking Event (BNE), amb l’ob-jectiu d’establir xarxes de contac-tes comercials.

També se celebraran les tradi-cionals Jornades Tècniques Agrà-ries, organitzades pel Col·legi Ofi-cial d’Enginyers Tècnics Agrícolesde la demarcació de Girona i que secentraran en aquesta 23a edicióen les darreres innovacions en lagestió tècnica de les explotacionslleteres. També, un any més, elsexpositors aprofitaran l’espai de lafira per presentar les darreres no-vetats en productes i serveis. Perlloc de procedència, els expositorssón de la província Barcelona, enun 17,53%; Girona, 74,88%; Lleida,4,26%; Tarragona, 0,94%; Madrid,0,485%; València, 0,485%; i Sudde França, 1,42%. GIRONA | DdG

�

Les jornades i els expositors

Anna Albar al costat del cartell de la Fira de Mostres.

ANIOL RESCLOSA

MA

RC

MA

RT

Í

territoriDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS18La Fira deMostres, amb384 expositors,potenciarà cincsectors diferents

El grup d’havaneres gironí TerraEndins avançarà enguany una horael seu clàssic recital del d’octubrea les escales de la Catedral gironina.En aquesta edició –igual que l’anypassat–, en comptes de cantar a lesvuit del vespre, com anys enrere, seràa la set de la tarda.

Segons que ha explicat un delsmembres del grup, Joan Vila «volemrecalcar això, que hem avançat unahora –com ja varem fer l’any –,

per a més comoditat de la gent».Vila ha dit també que «enguany

tenim una novetat: ens acompa-nyarà Antoni Gadea, un percusio-nista. Ens ha semblat que podria serprou curiós veure com sonen les ha-vaneres acompanyades de percu-sió. Gadea és un professional queha acompanyat en la percusió a al-tres grups».

Vila ha continuat explicant que«no marxarem de les havaneresclàs siques i després hi incor -

porarem el que hem anat as sajantdurant aquests darrers mesos. Te-nim vàries novetats mu sicals comper exemple Busca'm a l'Empor dàuna hava nera; i La Senyora Mercè,un vals amb lletra de Carme Jordi imúsica de Jaume Cristau, com po-nent del nostre grup. Un altre temaés El Pirata Joan Torrelles, que nol'hem interpretat mai, a les escalesde la Catedral; An gelina, que és unvals, també amb lletra de CarmeJordi i mú sica de Josep Cas sú, que

està dedi cat a la mestressa d'un fa-mós restaurant de les comar ques deGirona. En resum,serà un recital decan çons noves que no s'han inter-pretat mai».

Altres peces del repertori «seranles més clàsiques com per exempleLa Gavina, El Meu Avi,i Girona m'e-namora, amb la qual acabarem elnostre concert com sempre».

Els components del grup TerraEndins son Jaume Cristau, contra-baix; Narcís Palomeres, veu de baix:

Arseni Gibert, baríton; Joan Vila, te-nor; i Miquel Llorens, guitarra i veude tenor. Segons Vila, «aquesta seràla a cantada. Seria la a, però l'a-ny es va susprendre perquè vamorir el nostre benvolgut SalvadorDonato». Vila afegeix que, com aprojecte de futur, «volem enregis-trar un CD amb les noves cançons.Aquest serà ja el è disc que grava-rem, amb cançons noves i també lesclàssiques que hem cantat sempredurant aquests anys».


El grup d’havaneres gironí estrenarà diverses cançons entre havaneres i valsos, algunes d’ellesacompanyades d’un percusionista professional, Antonio Gadea, que serà el convidat d’aquesta edició� f-3

espectacleDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010


Els integrants del grup en plena actuació, l’any passat.

ANIOL RESCLOSA

Terra Endins tornarà a cantar demàa les set de la tarda a la Catedral

El i d’octubre el Teatre Mu-nicipal acollirà les representacionsde Voyageurs immobiles de la Cia.Philippe Genty.

Philippe Genty torna a proposarun viatge subjugant a través de ladansa, el mim i els titelles que ensenfronta a les nostres obsessionsmés inconfessables, les nostrespors i els nostres somnis. Desprésd'haver estrenat al Festival espec-tacles com Zygmut Follies () iBoliloc (), aquest mag de lesimatges escèniques ofereix a Voya-geurs immobiles, un viatge perso-nal i col·lectiu als propis conflictes,vergonyes, fascinacions i bogeries;una volta al món plena de traves-ses oceàniques i deserts; un recor-regut per espais imaginaris plens demalabarisme, marionetes, mims idansa, que ja es va poder veure auna de les primeres edicions delfestival Temporada Alta- la de,-i on prevalen les sensacionsi les emocions.

La ficció escènica esdevé reali-tat gràcies a la simplicitat, la il·lusiói els efectes especials. PhilippeGenty, el gran il·lusionista de l'es-cena internacional, atrapa un copmés l’espectador amb el seu humor,tendresa i surrealisme.

Obludarium dels Germans For-man és estrena a Catalunya. Les re-presentacions s’aniran succeïntdiàriament als Jardins Fora Mura-lla fins el d’octubre. Es tracta d’u-na proposta per a tota la família isense text. Es pot definir com unamena d'espectacle de varietats enuna «carpa» encantada de fustade tres pisos. L’obra beu de lesfonts de les barraques de fira delsanys cinquanta-setanta (la nenaamb cua de sirena, per exemple),però alhora recicla aquesta ico-nografia des d'una dramatúrgialumínica i interpretativa amb au-

tèntiques filigranes. Com a clar ex-emple: el cavall marioneta de midanatural muntat per una amazonaen un exercici al·lucinant. Oblu-darium és un univers aliè, fins i tota l'entorn que envolta la carpa.Una invitació a un viatge inoblida-ble per gaudir dels sentits de la màd'uns personatges que no perta-nyen a aquest món.

Tres dones i un llop de La Villar-roel és una obra de Javier Daulteque sota la direcció de Carol Lópezes representarà el d'octubre al-Teatre Municipal. Amb la peçateatral Germanes, que es va poder

veure al festival Temporada Alta, Carol López es va desvetllarcom una interessant autora i di-rectora de l'escena catalana. Ara tor-na al certamen gironí dirigint Tresdones i un llop, un text de l'argen-tí Javier Daulte que recorda una ver-sió moderna del clàssic La caput-xeta vermella. Protagonitzada perMireia Aixelà, Carme Pla, RogerComa i Amparo Moreno, l’obramostra amb humor i desesperacióa parts iguals, i amb tocs de sur-realisme fins i tot, les relacionsd'una noia amb la seva àvia malal-ta i com per cuidar-la deixarà el seu

xicot, embogit d'amor. I és que,Daulte acaba fent descobrir al pú-blic que La Caputxeta parla de te-mes tan contemporanis com l'e-xistència, la dona, les mares, lesàvies, els abusos, l'amor i la mort.

La casa sota la sorra d’Egos Tea-tre i TNC és una creació a partir dela novel·la de Joaquim Carbó que esrepresentarà l’ de novembre al Mu-nicipal. És un espectacle familiar,recomanat a partir de anys. Aven-tures, humor, números musicals,ball, suspens i un ritme trepidant.Aquests són els conceptes que defi-neixen aquest espectacle juvenil i pera adults basat en el llibre homònimde Joaquim Carbó, a càrrec de lacompanyia Egos Teatre.

Egos, que van ser capaços de cap-tivar el públic amb Ruddigore o Lanissaga maleïda i amb el familiar EnJoan sense por, fan una versió moltlliure de l'obra en què Carbó relata lesaventures del barceloní Pere Vidal al'Egipte i al Sudan, i la lluita que lliu-ra contra el Senyor Ti i la seva orga-nització criminal. La música estàinspirada en el jazz de la primera mei-tat del segle xx, i el text de la peça, queparodia les pel·lícules d'aventures,conté referents cinematogràfics i te-levisius propis de la generació dels ar-tistes.

GIRONA | C.ROCA

Es tracta de les peces «Obludarium», dels Germans Forman, i de «La casa sota la sorra», d’Egos Teatre�

«Voyageurs immobiles» de la Cia. Philippe Genty.

«La casa sota la sorra».

DAVID RUANO

«Obludarium», dels Germans Forman.

IRENE VODÁKOVÁ

Els protagonistes de «Tres dones i un llop».

DAVID RUANO

teatre municipalDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS22Espectacles familiars amb elements de circ i cinema per al primer cap de setmana

Dues parelles es reuneixen. El filld’una d’elles, de tan sols anys, hacolpejat el de l’altra parella. Els pa-res decideixen mantenir aquestaentrevista per arreglar l’assumpteamb civisme.

Benèvols i conciliadors tenenun discurs comú de tolerància icomprensió. Amb la mateixa sub-tilesa amb què comencen la con-versa s’inicia un canvi d’actitudentre ells. Aquest petit canvi enporta un altre una mica més gran i,així, fins a desembocar en un en-frontament obert, que comença adeixar de banda qualsevol acord cí-vic. Ambdues parelles defensen el

seu territori, fins que... la lluita co-mença entre ells mateixos: totscontra tots. És el moment en quèsorgeix de cadascun dels perso-natges aquell «déu salvatge», que esrevela contra la insatisfacció de lesseves vides.

Què passa quan les convencionssocials, els codis de convivència,s'ensorren definitivament? Quèsucceeix quan la reacció instintiva,primària, passa a primer pla? Quanla manera d'enfocar la vida és ex-cloent, competitiva i egoista? Eltext de Yasmina Reza, Un déu sal-vatge –que es representa all Muni-cipal– és una comèdia que relataamb ironia fets tràgics que es des-

encadenen a partir del que única-ment hauria de ser una anècdota:una baralla de criatures degeneraen una disputa entre els seus pares,al principi tolerants, conciliadors ireflexius, que acabarà essent moltmés acarnissada i violenta que ladels seus fills, acabarà essent unaautèntica baralla de salvatges. Estracta d'una crítica punyent del'autora contra la hipocresia i unamena de codis socials que es basenen la correcció política, en unamal entesa civilització. El resum detot plegat es troba en una de les rè-pliques escrites per Reza: «Jo crec

en un déu salvatge. És ell qui ensgoverna, sense solució de conti-nuïtat, des de la nit dels temps».

Música per a nadonsUna altra proposa del TemporadaAlta és musical i per als més petitsde la casa. Es tracta de Conciertospara bebés de Paulo Lameiro, un es-pectacle que tindrà lloc el de no-vembre en diverseses sessions da-munt l’escenari del Municipal. Estracta de concerts en què els nadons estan convidats a escoltar,i a compartir el gaudi de la músicaamb els mateixos intèrprets, amb

els pares, amb germans, amb elsavis i amb els amics. Tot i que l'arrelde Concertos para bebés és la mú-sica clàssica, els seus artífexs handesenvolupat una línia en la qualtambé hi ha cançons tradicionals,música pop i rock, i improvisa-cions vocals i instrumentals en lesquals el públic està convidat a participar-hi. Els Conciertos parabebés són un experiment de com-plicitat on es fonen la música i elcant que, des de , ha visitat, a banda de Portugal, països comSuècia, el Regne Unit, Bèlgica oFrança.

GIRONA | CÈLIA ROCA Els actors: d’esquerra a dreta, Òscar Rabadán, Roser Camí, Vicenta Ndongo i Ramon Madaula.

DIARI DE GIRONA

A «Un déu salvatge», que es representael 5 i 6 de novembre, es fa una crítica contraels codis socials basats en la correcciópolítica i en una malentesa civilització

�

teatre municipalDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS24Què passa quanes desperta elmonstre queportem dins?

La sala la Planeta acollirà di-verses manifestacions artístiquesque s’inscriuen dins el festival deTeatre Temporada Alta –amb unaobra escrita per Shakespeare, iuna altra inspirada en TenesseWilliams– la Proposta de Teatre In-dependent, la Proposta de Poesia,i com ja és tradicional, l’entrega delpremi Just M. Casero.

Dijous d’octubre. El grupProscenium, dirigit per Joan Ribas,inaugura la XVIII Proposta dePoesia amb un homenatge al poe-ta Salvador Espriu, en el vintèaniversari de la seva mort. El mis-satge cívic del poeta de Sinera esconcentra en una literatura i unapoesia de gran qualitat, d'una im-mensa bellesa.

Divendres d’octubre. Elpoeta i pintor Narcís Comadira ex-plica els seus records i impressionsde l'històric recital conegut com El

Price dels Poetes (el I Festival Po-pular de Poesia Catalana), celebratel d'abril del . Les imatgesenregistrades clandestinamentper Pere Portabella ens mostrende quina manera, a les acaballesdel franquisme, representants dela majoria de les tendències de lapoesia catalana del segle XX vanparticipar en un acte d'afirmacióde les llibertats culturals i políti-ques més elementals del nostrepaís.

Divendres i dissabte i d’octubre. La companyia TeatreBlau estrena Tenesse (W), un es-pectacle sobre la vida i la perso-nalitat del dramaturg nord-ame-ricà Tennessee Williams, inter-pretat per l'actor Martí Peraferrer,i sota la direcció de Francesc Cer-ro.

d’octubre. Cavada pell és eltítol del llibre de poemes de RogerCosta-Pau. L’obra, que aviat veu-

rà la llum, compila en el seu con-tingut la sang i les vèrtebres de ga-irebé trenta anys dedicats a lapoesia. En aquest espectacle poè-tic, dirigit per Roser Bover, Costa-Pau tindrà la complicitat del can-tant Eduard Canimas i els músicsPau Oliver i Joan Solà-Morales.

Dilluns de novembre. Dins laXX Proposta de Teatre Indepen-den es representarà Educador so-cial en Alaska, un espectacle de laFactoría Los Sánchez. La trama del’obra gira al voltant de les histò-ria d’un educador social perdut enuns serveis socials entre Extre-madura i Alasla. L’obra, guardo-denada amb el premi Retines deCEESC, posa en escena el blocd’un educador social que ha tin-gut molt èxit a Internet. El bloc ex-plica el dia a dia d’en Quique a par-tir de l’eina essencial del seu ofi-ci: l’entrevista.

Dimarts de novembre. Dins

la XXVIII Proposta de poesia, elcol·lectiu que impulsa la revista ElLlop Ferotge dedicarà un recital al’obra de Miguel Hernández (Orio-la, -), en el centenari delseu naixement.

Dimecres de novembre. Jo-sep Maria Fonalleras pronuncia-rà una conferència-lectura sota eltítol Tibant els arcs. Una lecturapersonal de Màrius Torres. Laxerrada sorgeix arran d’una pro-posta de la institució de les LletresCatalanes dins els activitats delcentenari del naixement del poe-ta Màrius Torres.

Divendres i dissabte i denovembre. La Planeta acolliràl’estrena de Conte d’hivern de Wi-lliam Shakespeare, dirigida perCarme Portaceli, una obra de tea-tre prduïda per FEI (Factoria Es-cènica Internacional) amb l’actorDavid Bagés al capdavant.

L’argument explica la història de

Leontes, que a causa d'una gelo-sia infundada perquè la seva es-posa, i no ell, és la que ha acon-seguit que el seu amic es quedimés temps de visita a casa seva, lamaltracta públicament i la casti-ga, amb el seu poder, d'una ma-nera desmesurada. Temps des-prés, i mitjançant una amiga de lafamília que és l'única que s'en-fronta a Leontes, aquest es faconscient del seu error i se'n pe-nedeix de debò. I com a premi aaquesta actitud, Shakespeare in-venta un final fantàstic, on l'im-possible es fa possible. En unmón tan cru com el nostre emsembla meravellós que una cosaaixí ens faci volar i creure, per uninstant, que tot és possible si laconsciència es fa present. Els con-tes a la vora del foc són mines d'i-maginació, on la moralitat potsorgir a través de cada una de lesseves paraules.


El local acollirà com ja és habitual l’entrega del premi Just Manuel Casero, que se celebrarà el 30 d’octubre

L’actor Martí Peraferrer realitzarà dues representacions d’una obra basada en la vida del dramaturg Tenesse Williams.

MARC MARTÍ

El premi de novel·la curta Jus-ta M. Casero arriba a la seva

30 edició i l’acte de lliurament secelebrarà el proper 30 d’octubre.En total són 35 les obres que s’hanpresentat al guardó. El jurat estàformat per Mita Casacuberta, Jo-seph M. Fonalleras, Imma Merino,Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Gui-llem Terribas, que actua de secre-tari sense vot. Enguany, s’ha aug-mentat la dotació del primer premia 2.200 € i l’obra es publicarà a l’e-ditorial Amsterdam. Hi ha un segonpremi de 600 €. Precisament percommemorar aquests 300 anys esfarà una festa especial. La coralXàntica, formada per veus femeni-nes, i el pianista Joan Sarduní inter-pretaran poemes i cançons vincula-des a alguns dels personatges quehan participat com a convidats a lafesta dels Casero al llarg de la sevahistòria. GIRONA | DdG

�

XXX Premi Just M. Casero

la planetaDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS26Shakespeare i Tenesse Williamsinspiren les representacions teatrals

L’Auditori de Girona, i dins del ci-cle Temporada Alta ha programat di-versos concerts que coincideixenamb la festa patronal de Girona. Elprimer serà el d’octubre a càrrecd’Els Pets que sota el títol d’Els Petsfan més teatre. El , coincidintamb el vintè aniversari de la forma-ció, Els Pets van fer una gira d'èxit perdiferents teatres i auditoris del país.Amb aquell esperit, el grup de Cons-tantí proposa ara un espectacle in-timista i introspectiu que s'allunya dela disbauxa i la festa dels seus con-certs estivals. L'objectiu és oferir uncançoner més madur, que els ha si-tuat com a referent del pop cantat encatalà, i un repertori basat en els seusdarrers discos, Com anar al cel i tor-nar i Fràgil, però posant colors di-ferents a les cançons de sempre.

Matís, complicitat i proximitaten unes cançons que tenen el pòsitde les coses ben fetes, sense presses,i unes lletres que combinen quoti-dianitat, reivindicació i grans dosisde tendresa. El grup el formen comja és habitual, Lluís Gavaldà, veu iguitarra; Joan Reig, bateria i veus; Ra-fel Càceres, baix; Joan Pau Chaves,teclats, guitarra i veus; i David Mu-ñoz Gnaposs, guitarra i veus.

Dissabte, d’octubre, JorgeDrexler presentarà el seu nou treballdiscogràfic, Amar la trama.Constantrenovador de la cançó d'autor encastellà, Drexler torna de nou a Gi-rona per presentar el seu darrerdisc, un treball on el músic urugu-aià establert a Madrid practica uncanvi de paradigma sonor i deixa debanda la producció electrònica quehavia caracteritzat els seus últims tre-balls per fer un àlbum més orgànici càlid, enregistrat en viu. Unes can-çons elegants i lluminoses que com-

binen el pop i el jazz amb els colors,ritmes i sonoritats del Riu de la Pla-ta, i que expliquen unes històries es-crites amb les emocions, amb enginyi amb molta sensibilitat.

Dilluns, de novembre, actua-rà Seu Jorge & Almaz. Seu Jorge, dei-xeble de grans músics de la bossa-nova brasilera, com Gilberto Gil iMilton Nascimento, i conegut tam-bé com a actor (Cidade de Deus, deFernando Meirelles), torna al nostrepaís dos anys després per presentar-nos Seu Jorge & Almaz, un projectelliure de qualsevol convenció o pre-judici, amb el bateria Pupillo, elguitarrista Lucio Maia i el baixista icompositor Antonio Pinto.

El resultat és un treball produïtper Mario C (Beastie Boys, JackJohnson...) que aplega la músicaque els ha inspirat sempre, des deversions de cançons famoses entrela diàspora brasilera, amb tocs desamba i psicodèlia, fins a alguns te-mes clàssics americans i europeus.

Divendres de novembre seràel torn de Chick Corea. El pianista dejazz explica sobre el concert que«certes composicions clàssiquessón sempre al repertori per podertornar a explorar-les, així que elmeu programa pot variar molt d'u-na nit a una altra. Però la improvi-sació és la forma musical de la qualsempre gaudeixo al màxim...». Elsconcerts de piano sol de Chick Co-rea sempre són una experiènciaúnica en què l'artista mostra el seuamplíssim espectre d'interessos mu-sicals. De Béla Bartók a TheloniousMonk: estàndards de jazz, músicaclàssica, temes propis... A l'Audito-ri de Girona el públic gaudirà d'unaalenada d'aire fresc, creativitat i vir-tuosisme en el seu format més puri intimista.


El primer dels concerts serà el delstarragonins i el darrer, el del pianista de jazz�

El compositor i pianista Chick Corea, Jorge Drexler presentarà nou disc, «Amar la trama», i el cantautori compositor de Rio de Janeiro Seu Jorge.

DIARI DE GIRONA

auditoriDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS28Chick Corea,Jorge Drexler, Seu Jorge i ElsPets, en cartell

Mobles Soler és una empresa fa-miliar fundada el per JosepSoler dedicada, en els seus inicis,a la fusteria artesana. Durantaquests quasi setanta anys d’his-toria hem ampliat les nostres ins-tal.lacions, ocupant actualmentprop de m. de superficie, re-partits entre el lloc dedicat a la fus-teria i l’espai de exposició.

La fusteria està equipada ambmaquinària d’última tecnologia iutilitzem material i ferramenta demàxima qualitat.El personal estàformat per la mateixa empresa itreballade forma professional i di-nàmica , donant al producte unacabat d’alta qualitat. La nostra ex-posició compta amb una variadamostra de mobiliari de fabricaciópròpia, així com d’altres firmes,tant del país com de fora. Armaris,dormitoris transformables adap-tables a espais mínims, tapissería,menjadors, i tot complement ne-

cesari per a la llar. Actualment reformem i reha-

bilitem pisos i cases, tant pel quefa als exteriors com l’interior, por-tes,finestres,persianes i materialper aïllar de les inclemencies del

temps la seva llar.Projectem a mida el seu espai.

Realitzem cuines i banys adaptatsa les seves necesitats amb un am-pli ventall de materials i colorsper escollir i una variada gamma

d’accesoris per fer la seva llarmés práctica i comfortable.

Estudiem amb deteniment cadaprojecte amb la finalitat d’aprofi-tar al màxim l’espai disponible iaconseguir fer del seu lloc d’esta-

da o treball còmode i agradable. AMobles Soler som conscients de lesbarreres arquitectòniques exis-tents a la majoria de llars, i lloc detreball, fabriquem mobiliari decuina i llar adaptat a les personesamb discapacitat o amb dificul-tats de mobilitat.

Disposem de mobiliari moderni funcional que s’adapta a la ne-cessitat de cada persona amb mo-viment d’elements: armaris ,taulesque pujen i baixen a comoditat decada persona. Obertura de portesi calaixos amb comandament adistancia amb sistemes de segu-retat incorporats i de manera es-pecial segons grau de discapacitat.Es tracta de fer-ho fàcil i a l’abast detot-hom. Hem basat el nostre tre-ball en la millora constant dels nos-tres fabricats.

La personalització del mobi-liari i la relació directa amb elclient afovereix l’acabat i el costfinal dels nostres productes.

OLOT | DdG

FOTOS: MOBLES SOLER

1 2

publireportatgeDiari de Girona| DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010


PROJECTES REALITZATS PER MOBLES SOLER Un vestidor pensat per guardar cada peça al seulloc. Taula i cadires. Taula-estudi i llit. Cuina i menjador integrats. 432

1�

La fusteria està equipada amb maquinària d’última tecnologia i utilitzem material de màxima qualitat.�

Soler: Mobles moderns i funcionals ques’adapten a les necessitats de cada persona

Mn. Gelabert, 11 (interior) - 17800 OLOT - Tel. 972 26 40 90 - www.moblessoler.com - E-mail: [email protected]

Fabricació pròpia de cuines, banys i armaris - Projectes - Decoració d’interiors - ReformesMOBILIARI PER A DISCAPACITATS

El primer dia de concerts, d’octubre, actuaran Mishima, Surfinfg Sirles i Mujeres. Els barce-lonins Mishima són l’autèntic grup revelació de la temporada. Senseabdicar de la seva vocació d’antiheroi romàntic, David Cara-bén descobreix el seu vessant més poètic i menys narratiu al cinquè àl-bum de Mishima: Ordre i Aventu-ra.

En el pla musical, Mishima per-severa en la recerca d’una maneraúnica de dir les coses que els ha ca-racteritzat fins ara: la cançó d’autorfeta en banda, el conjunt al servei dela cançó. D’aquí aquest so entre per-sonal i de banda, entre rock, pop ifolk. Mishima tornen a ser guspi-ra, estel o carícia. Mishima en di-recte són: David Carabén, MarcLloret, Dani Vega, Alfons Serra i XaviCaparrós.

Mujeres. No són elles, de fetsón ells, quatre barcelonins que, re-units sota l’estela universitària, vandecidir fer un grup de garatge suati ketamínic. No són res més que lapunta de l’iceberg d’una escenaamericana extremadament prolí-fica que els encanta: Jay Reatard, Ja-cuzzi Boys, Dead Ghosts i molts d’al-tres... Practiquen una mena de ga-ratge amb un gran talent per trobarla barreja perfecta entre les harmonies vocals, el riff brut i el rit-me.

Surfing Sirles. Aquests barce-lonins canten a la Fageda d’en Jor-dà, als ionquis de Can Tunis, alszombis que okupen la mansió deMichael Jackson, a l’alquímia, alspaios punks rumberos... i fins i totintrodueixen Nicolau Casaus enuna història de bandolers que aca-ba pervertint l’himne del Barça.És garatge. És rock’n’roll. El grup elformen Martí Sales (veu i guitarra),

Guillem Caballero (teclat i veus), UriCaballero (guitarra) i Xavi Garcia(bateria).

29 d’octubreEl dia de Sant Narcís actuaran Sen-ser, Vistalegre, i Apotheke Sound-system. Senser és una banda ambuna marcada posició política que faservir una barreja de rock, metal hiphop i electrònica alternativa. Durantla trubulenta dècada dels , Sen-ser va encapçalar un moveiment dedescoberta musical. El seu nou àl-bum, How To Do Battle, vol ser unacrida per joves desmotivats, amar-gament decebuts amb el cinisme li-beral de la societat actual.

El sextet (liderat pels vocalistesHeitham Al-Sayed i Kerstin Haigh)han estat una autènitca força des delseu àlbum de debut, on va arribaral número a les llistes de vendesdel Regne Unit, la qual cosa els vafer guanyar un disc de platí l’any.

Vistalegre. Molts esperaven queaquests nois de Sant Feliu de Guí-xols donessin senyals de vida mu-sicals després de la ja llunyana dis-solució de No More Lies. Per fi l’es-pera ha acabat i ja estan aquí ambel seu nou projecte, Vistalegre. La fi-xació pels noranta està latent en laseva música.Com a carta de pre-sentació, s’han tret de la màniga undisc de punk-rock directe alhoraque complex harmònicament i rít-micament, que farà gaudir combojos els amants de bandes comKepone, Nada Surf, Replacementso els primers Posies.

Apotheke Soundsystem neixde la unió i relació professionalque mantenen dos membres delgrup Obrint Pas, Marcos Úbeda altrombó, i Dj Chola als plats. Tots dosestan interessats en l’exploració denoves fusions entre l’electrònica i la

música tradicional. En algunes oca-sions un MC acaba de completaraquest conjunt. Apotheke SoundSystem ofereix un directe potent isense cap tipus de pausa….estilscom el reggae, rock i el més purdrum and bass. Aquesta és unabona ocasió per escoltar temes ex-clusius com remixs d’Obrint Pas, Pi-rat’s, Aspencat,… tots en clau dedrum and bass.

Dissabte 30 d’octubre Obrint Pas. Música ben feta, ambmissatge i que no deixa quiet nin-gú; tot sota un prisma de versatili-tat que tant els permet assumir laresponsabilitat de ser cap de cartellen un concert de característiquesconcretes com participar en festespopulars amb grups i músiquesde tots els colors i clarament ser pre-sents en qualsevol festival sigui elque sigui l'índole.

La Mâquina. «No somos mâ-quinas…». O potser sí, una mà-quina de música combativa, unamàquina humanitzada, creada perrevolucionar els escenaris. La Mâ-quina és més que una banda, és unprojecte de vocació internaciona-lista. D’entrada, està formada permúsics italians i catalans; el seu pri-mer disc s’ha gravat als estudis Garate de Andoain (Guipúscoa),que dirigeix tot un mestre del so,Kaki Arkarazo, i les mescles s’han re-alitzat als estudis UltramarinosCosta Brava, de Sant Feliu de Guí-xols (Girona), també sota la batutad’un altre expert reconegut, SantiGarcia, amb col·laboracions deFermín Muguruza i Def con Dos; ales seves lletres mesclen el castellà,l’anglès, l’italià, l’alemany…; i elseu objectiu és rodar per tot elmón.

Diumenge 31La Banda del Surdo és una com-panyia de percussionistes amb unallarga trajectòria en els directes i elsespectacles de carrer creada a Gi-rona el . El grup ha participatamb gran èxit als principals festivalsde música i teatre de carrer de Ca-talunya i la resta de l’Estat, i té unaàmplia experiència internacionalamb actuacions arreu d’Europa.Amb IEPA! La Banda del Surdoproposa un nou espectacle d’esce-nari. Un concert amb nou reperto-ri que manté el protagonisme de lapercussió i els ritmes d’arreu delmón, i que incorpora el cant i la veuen una autèntica descàrrega de rit-me i festa.

La banda està formada per AdriàLópez, Albert Dondarza, Aniol López, Aniol Miró, Dani Ortiz, FidelCuentas, Gerard Brugués, NuriMadí, Olga Bernardo, Pau Oliver, PolFigueres, Sergi Corredera, VíctorMartínez i Xènia Gasull. La direcció,a càrrec d’ Aniol Miró i Pau Oliver.

No Water Please. Els No WaterPlease desembarquen amb novaenergia, enriquida per dos anysd’aventures musicals. A Girona pre-senten el seu quart àlbum, Re-

boot, que fa un tomb cap a la cercade nous sons d’estil potser atípics.Acompanyats per Moon Le Noan(Tècnic de so de de Rose, Grace, LeSacre du Tympan) com a produc-tor i vuitè membre, la marqua de fà-brica segueix sent-hi present, re-forçada per texts en anglès i espa-nyol.

La formació està composadaper membres; trombó, saxo barí-ton, tropmpeta, tuba, banjo/guitarrai bateria.


Altres grups del primer cap de setmanasón Senser, Vistalegre i No Water Please�

la copaDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010


Mishima toca el dijous dia 28, Senser el dia de Sant Narcís, i LaMâquina actua el 30 d’octubre.

DIARI DE GIRONA

Mishima, ObrintPas, i la Bandadel Surdo: elsprimers concerts

BBONES

FIRES DE

SANT

NARCÍS!!



Gestor i transportista autoritzatper l’agència de residus

de la Generalitat de Catalunya.

Centre autoritzat de tractamentde vehicles fora d’ús.

BBONES FIRES!Pol. Ind. TORRE MIRONA - C/. Vilablareix, s/n

Tel. 972 23 97 37 - Fax 972 24 57 71Apartat Correus núm. 105 - 17190 SALT (Girona)

Els/les infermers/eresa l’avantguarda

de les cures innovadores

C/ Albereda, 3-5, 3r pis17004 GIRONA

Tel. 972 20 40 61 - 972 20 15 04Fax 972 21 30 08www.codigi.cat

[email protected] [email protected]

C O RT I N E STAPISSERIADECORACIÓ

C/ CARME, 191 – TEL. 972 20 05 40 – GIRONA

Al vostreserveides de1950

• Tot en tapisseria i decoració

• Confecció i instal·lació de cortines

• Cortines verticals, venecianes,enrotllades, plegables,panell japonès…

BONES FESTESPRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS

El darrer dia de concerts, de no-vembre, els amants del jazz i elsoul tindran la possibilitat de gau-dir dels concerts de James TaylorQuartet, i de la formació Black Mu-sic Experience sorgida com a pro-ducció pròpia del Black Music Fes-tival en la seva novena edició.

James Taylor Quartet. El quar-tet va debutar el , quan va pu-blicar l’LPMission Impossible, i, desde llavors, s’ha convertit en una es-pècie de gurú del popular orgue. Hacol·laborat amb artistes tan cone-guts com The Pogues, U o Tom Jo-nes, i ha publicat una vintena de dis-cs.

James Taylor és el rconegut pre-cursor de l’escena de ball inspiradaen el jazz –i amanida amb funk,soul, hip hop i altrs ritmes en una ex-plosiva fusió- que ha estat determ-nat per a la posterior evolución idesenvolupament dels sons de clubactuals. És un dels intèrprets mésdestacats del Hammond B dels úl-tims anys.

The James Taylor Quartet, el pro-jecte liderat per l’organista, com-positor i arreglista James Taylor, ésun dels referents de l’Acid Jazz, undels grups més importants que totamant d’aquest estil ha de conèixer.Forma part, per tant, d’aquest se-lecte club integrat per Incognito,The Brand New Heavies i Jamiro-quai, bandes britàniques que no no-més han escrit algunes de les pàgi-nes més brillants de l’acid jazz, sinóque a més són de les més conegu-des. És el represetnant de la facetainstrumental de l’estil, però ofe-rint una música enormemente per-sonal, influenciada pel jazz-funk, elsoul i, sobretot, per les bandes so-nores dels films d’espies. Actual-ment el quartet està format, amésde pel seu fundador, per Gary Croc-kett (baix), John Willmott (saxo,flauta) i per Neil Robinson (bateria).

Black Music Experience. Laidea de formar una banda per a po-der recollir un tast de la música queforma part de l'essència del festivalBlack Music Festival era un projec-

te que a l’organització els rondavapel cap des de feia anys, però mais'havia acabat de materialitzar.

El es van donar les circum-stàncies adequades, amb l'aporta-ció musical i les ganes i l’empentaque va mostrar pel projecte el mú-sic saltenc Joan «Nito» Figueras.Figueras es va posar al capdavantd'aquest projecte i confecciona unrepertori de soul, funk i blues queresumeix en un sol concert moltsanys d'història de la música negra.I a banda, tenia un altre repte: tro-bar els músics idonis. Es tractava defer una banda amb ànima, amb«soul» i formada per músics decasa nostra.

I es va aconseguir amb un tempsrècord. Amb pocs mesos de feinaper les exigències del calendari esva donar forma a aquest projecte,que va debutar en directe el dia demarç a La Mirona en el concert in-augural del Black Music Festival.

Era un recull de les cançons quevan formar part d'un repertori queva incloure temes de Tower of Po-wer, Ike & Tina Turner, Stevie Won-der, Otis Redding, The Doobie Bro-thers, Ray Charles, Aretha Franklin,Billy Preston, Robert Palmer, TheTemptations, Robert Johnson, TheBlues Brothers, The Rolling Sto-nes o Michael Jackson.

La Black Music Experience estàformada per: Joan «Nito» Figueras(piano, teclats i direcció); MichelClavero (veu); Olga Romero (veu);Ramon Rabinad (bateria); Joan Pé-rez (baix); Jaume Fulcarà (guitarra);Nan Mercader (percussió); DavidRibera (saxo); Adrià Bauzó (saxo);i David Pastor (trompeta).

Divendres 5 El dia abans, divencres de no-vembre, actauaran els grups La Ex-cepción, At Versaris i Asstrio, i ElNota. La Excepción. De la perifè-ria madrilenya, procedents del bar-ri de Pan Bendito, arriba La Excep-ción, una de les formacions més atí-piques i sorprenents del hip-hop enespanyol. El grup format pels MCs

El Langui i Gitano Antón i pel DJ LaDako Style van publicar el seu pri-mer i aclamat àlbum Cata Cheli. L’a-parició de La Excepción va suposaruna autèntica sacsejada en el pan-orama del rap ibèric. El seu darrerdisc és La Verdad más Verdadera,un nou treball que, per desavinen-ces amb la indústria discogràfica, re-galen a tothom que vulgui baixar-

se’l de la seva web. Aquest mateixany, Juan Manuel Montilla «El Lan-gui» ha estat guardonat amb dosPremis Goya, un a la «Millor cançóoriginal» pel tema A tientas de lapel·lícula El truco del manco, i un al-tre al «Millor actor revelació», per laseva interpretació en la mateixapel·lícula.

AtVersaris+Asstrio. Gira con-

junta amb les dues formacions quedu per títol Per principis elegants, enquè els dos grups han treballat unrepertori especial per l’ocasió: Ass-trio manufactura en directe novesbases per a peces d’At Versaris comOrfes d’occident o No és vendre, i elsMC Llonch i Laviña elaboren noveslíriques sobre temes instrumentalsdels dos discos d’Asstrio, As Soon AsPossible (Errabal, ) i Despla-zamiento (K Industria, ). Amés, els dos grups es retroben ambreferents comuns adaptant clàssicsde Rage Against the Machine o elraper alemany Gentleman.

El Nota. Xavi, Pau i Bel són elsdos MC i el DJ d’El Nota respecti-vament. Amb el disc Anem a fer-hofàcil ens acosten el rap més debarri mai cantat en català. Alluny-ats dels estàndards del hip hop,aquesta banda ens fa recórrer les se-ves vivències, diversions i conflic-tes també, evidentment, a través deles seves lletres. Aquestes líriquesacaben de posar la cirereta a unesbases contundents i animades al-hora. Les temàtiques de les can-çons, giren entorn les seves vivèn-cies.

Moltes d’elles plasmen les sevesopinions i punts de vista relacionatsamb situacions quotidianes, des dela festa fins al compromís social ienfrontaments diaris amb l’establertpolíticament i social. Tot encabitdins la seva filosofia de vida de fer-ho fàcil -«La penya no té un nen perestimar-lo idiota, la gent té un nenperquè toca». El Nota no renunciena les seves arrels musicals mésaviat hardcore i punk, fins i tot enfan bandera en algun tema on re-visen els seus referents musicals.

En resum, una enciclopèdia decarrer en majúscules i això sí, dei-xen les coses clares, autodescri-uen les seves vides i ens diuen«som com som i punt». Van gua-nyar el concurs Sona de l’any i aquest és el resultat de la sevafeina continuada i minuciosa. Rapprocedent de Cornellà de LLobre-gat, que contra tot pronòstic, se’nsposa al mig del camí.

GIRONA| CÈLIA ROCA

Divendres 5 actuaran La Excepción, AtVersaris i Asstrio en el marc de la seva gira conjunta, i El Nota�

la copaDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010


James Taylor amb el seu orgue.

DIARI DE GIRONA

Dues llaminadures per al darrer dia: JamesTaylor Quartet i Black Music Experience

Embotits Pere Garriga va sercreada a l’any , però, de fet, ésuna empresa jove que segueix unatradició familiar que va començara la població de Verges, Baix Em-pordà, a l’any , quan els avant-passats de l’actual propietari, va-ren obrir una carnisseria, sala dedesfer, escorxador i fàbrica d’em-botits, que era coneguda a tota lacomarca com a «Can Belino».

Tots els productes de les mar-ques de l’empresa –el Porcell i Xi-freda–, són d’una excelent quali-tat, segueixen un procés d’elabo-ració tradicional i artesanal, ambla tria i selecció de les millors ma-teries primeres que es tracten ambingredients bàsics i donant a cadaproducte el temps que necessitaper les seves característiques, sen-se forçar processos. Tot l’embotit,cuit, curat i fresc, surt de l’empre-sa Pere Garriga S.L. amb les mi-llors virtuts possibles a punt pergaudir-lo directament a la taula.

Màxima seguretat i higieneL’empres està ubicada al polígonindustrial de Vulpellac i segueixamb la tradició familiar de sem-pre. La seva especialitat són elsproductes anomenats «frescos»com botifarres de sal i pebre, salt-sitxes, botifarra dolça, xoriços percoure, etc, «curats», llom, baiona,baiona de cap de llom, fuet llon-ganissa, llonganissa culana, fuetprim/secallona, filet, botifarradolça, cansalada, papada, xoriço,sobrassada i altres, així com elsproductes «cuits», botifarres deperol, peltruc negre i blanc, amb isense llengua, peltruc amb bolets,mixte i amb fetge, i una gran va-rietat d’especialitats, elaborades

per mans expertes de tota la vida.L’empresa es dedica a la venda almajor, i també a fires i mercats ar-reu de les comarques gironinesaixí com tot Catalunya.

VULPELLAC | JOSEP M. BARTOMEUJ.M.BARTOMEU

ELABORACIÓ PRÒPIAPere Garriga, gerent i propietari

de l’empresa Pere Garriga S.L., queelabora i comercialitza també lesmarques Xifreda i el Porcell. Undetall de l’obrador de la casa.

Imatge de la cambra d’assecatgedels embotits que produeixl’empresa. Una de les cambresfrigorífiques on es guarden elsproductes ja gairebé acabats.Imatge de la cambra d’assecatgedels embotits que produeixl’empresa. Embotits Xifreda escomercialitza també a fires imercats.

2

3

6

1

5

4

�

2

543

1

La seva elaboració és totalment artesanal complint amb una tradició familiar des de 1922�

publireportatgeDiari de Girona| DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS33Pere Garriga-Xifreda, embotits decasa com els que es feien antigament

6

Segons explica Lluís Raluy- tot unreferent el el món del circ- aquestany presenten una funció renova-da de quasibé dues hores de dura-da. Un impressionant número pro-tagonitzat per una «troupe» provi-nent dels Balcans posarà a mésd’un els pèls de punta. També apa-reixerà sobre l’escenari un mala-barista portuguès que llança unboomerang entre el públic i quantorna cap a ell l’agafa amb...(elsque vagin a la funció ja ho veuran).Els xous còmics s’han canviat i re-

novat i el mateix Lluís Raluy fa«moltes tonteries» segons explica ellmateix.

El Circ Raluy el formen cap a unatrentena d’artistes entre pallassos,acróbates, fonambulistes, trape-cistes, equilibristes etc.. Abans devenir a Girona, el Raluy va estar ac-tuant a la illa Reunión i un cop aca-bin les Fires de Girona, marxarancap a Barcelona per anar després aSaragossa. El Raluy ha rebut laCreu Sant Jordi i també el Pre-mio Nacional de Circo que atorgael Ministeri d’Educació i Cultura.


Un any més, el Raluy tornarà a oferirfuncions diàries. La seva carpa estaràsituada per segon any consecutiu al’esplanada al costat del pavelló de Palau

�

MARC MARTÍ I ANIOL RESCLOSA

Diferents artistes del circ oferint la seva actuació

malabarsDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS34El circ jaha arribata Girona



GIRONA – Ballesteries, 49Tel. 972 21 71 38 - Mòbil 660 48 66 59

Ara també fem creps sense gluten!!

C/ JAUME PONS MARTÍ, 22TEL. 972 21 54 8617004 GIRONA

DDEPILACIÓ ELÈCTRICA I AMB LÀSER

DEPILACIÓ A CERAD’UN SOL ÚS

C/ Ballesteries, 41GIRONA

Tel. 972 22 89 01

Productes naturalsDr. HAUSCHKA

INSTITUT DE BELLESA

REPARACIÓ,RESTAURACIÓ

I VENDA

Ballesteries, 45GIRONA

Tel. 972 21 69 19www: larellotgeria.com

ENS TROBAREU COM SEMPRE: 1r i 2n dissabte de cada mesL’Associació de Veïns i Comerciants de Sant Fèlix us desitja

Bones Fireswww.ajuntament.gi/avsantfelix/webavicbsf

DILLUNS, 1 DE NOVEMBRE DE 2010

25A

TROB

ADA

D’A

RTES

AN

S A

NTI

QUA

RIS

I BR

OCA

NTE

RS

EL TALLERET DE SONIMÉ

ARTS & CRAFTSCLASSES DE DIBUIX

I PINTURA

Sonia M.MéndezCaabeiro

Llicenciada en Belles Arts

C/ de la Barca n. 19, local 117004 Girona

[email protected]

Tels. 629 887 000972 416 713

www.soniamendez.cat

INVENTARI 1960-2010: ELSABSENTS, ELS OBLIDATS, ELSDESAPAREGUTS I ELS NOUS

DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

FIRES DE SANT NARCÍS

ESCRIT PER

Jordi Vilamitjana36el reportatge

L’any 1960 es produí el trasllat de les Fires a la Devesa. Han passat 50 anys d’aquella decisió municipal, unadecisió que, com quasi totes les que es prenen a la ciutat, fou controvertida. Que si la humitat, que si la distànciadel centre, que si els arbres... Al capdavall, però, les Fires han passat cinc dècades a la Devesa, que no és pocacosa. Però no només la Devesa ha evolucionat i ha canviat notablement. Des de 1960, ha plogut molt a la ciutat.Durant 18 anys de dictadura i 32 de democràcia la ciutat de Girona s’ha transformat extraordinàriament.Convidem els lectors a fer un viatge pel temps a través dels absents, dels oblidats, dels desapareguts i dels nous.

�

Les famílies gironines associen les Fires i Festes de Sant Narcís habitualment al parc de la Devesa, tot i que les atraccions hi són des d’ara fa 50 anys, perquè després de lapostguerra i amb el desenvolupmaent econòmic, les atraccions ja no cabien a l’entorn de la Gran Via Jaume I.

DIARI DE GIRONA

RectificadoraMOLAR SALLERAS, S.L.

RECTIFICAT I RECONSTRUCCIÓ DE MOTORS GASOLINA I DIÈSELREPARACIÓ I EQUILIBRATGE DE CARDANS,

SOLDADURA D’ALUMINI A L’ARGÓ • REPARACIÓ LLANDES D’ALUMINI

Us desitgen unes Bones Fires de Sant Narcísc/ Mas Plentis, 9 • 17458 FORNELLS DE LA SELVA

Tels. 972 20 40 45 • Taller - Recanvis / 972 21 31 95 • Administració / Fax 972 21 27 74www.molarsalleras.com / [email protected]

[email protected]ça de Calvet i Rubalcaba, 12 - 17002 Girona - Tel. 972 22 15 48

SELECCIÓ DELS MILLORS EMBOTITS, FORMATGESI DERIVATS LÀCTICS D’ARREU DEL MÓN

ASSORTIMENT D’EXQUISIDESES:CAVES, XAMPANYS, VINS, CAFÈS, XOCOLATES, FOIES,PLATS CUINATS, SERVEI DE CÀTERING (BATEJOS, etc.)

el reportatgeDiari de Girona | DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010


El Mercat del bestiar (1943-1995)

Qui, amb una certa edat, no recor-da a Girona el mercat del bestiar al’indret on hi ha avui la rotonda dela Copa? Descarregaven els ca-mions vaques i vedells que eren en-cabits dintre del recinte. Aquestmercat, es féu primerament, comtestimonien desenes de fotografiesantigues, a la llera del riu Onyar delPont de Pedra en amunt. Poste-riorment, i fins a meitat dels anys, es feu a la plaça Calvet i Rubal-caba. D’aquí va passar al baluard deBournnonville () i finalment alrecinte construït. El de maig de va tancar definitivament les

portes i va començar a ser ender-rocat per permetre la construcciódels accessos a la ciutat en aquestazona. El dia del tancament els ne-gociants del bestiar deien queenyorarien el bar del mercat, queels refeia de les fredors de la zona.

L’hípica (1951-2002)

Tot i que l’activitat hípica a la De-vesa és documentable des de moltabans, la instal·lació d’estructuresfixes per a la pràctica de l’hípica esremunten a començaments delsanys , concretament al juny de, quan la Sociedad hípica Ge-rundense anuncià als socis la cons-

A prop de la Devesa. L’aprovació inicial delPla d’Usos i Gestió del Parc de la Devesa de Girona, desprésd’un llarg recorregut, amb procés participatiu inclòs, ambpolèmica municipal inclosa pel pavelló que s’hi volia fer, ambprotesta veïnal afegida per les disconformitats evidenciadesdes del primer dia, ha posat novament damunt de lespreocupacions ciutadanes la Devesa, el tresor natural urbàmés important de Catalunya. Des de 1960, any que lesautoritats municipals van decidir traslladar-hi les Fires, finsavui, han estat diverses les activitats que s’hi han realitzat,diversos els equipaments que s’hi han muntat i desmuntat.Aquest és el recorregut per la memòria dels arbres.

�

L’antic mercat de bestiar s’ubicava a la Copa, on actualment hi ha la rotonda.

DIARI DE GIRONA

ABSENTS, OBLIDATS, DESAPAREGUTS


FIRES DE SANT NARCÍS38trucció d’un xalet amb serveis alcostat de la finca cedida per l’Ajun-tament i que ja ocupava un circuitd’hípica. Al maig de , l’Ajunta-ment ja tenia constància de la sol·li-citud concreta: pavelló destinat abar-sala, vestidors i serveis a la pis-ta d’hípica d ela Devesa. Al maig de es van inaugurar les pistes detennis. L’any , la Sociedad Hí-pica va abandonar la Devesa, queva passar a mans municipals. Lesinstal·lacions van ser enderrocadesl’any .

L’estadi de la JoventutFèlix Farró (des de 1970)

El projecte fou presentat per l’As-sociació de Futbolistes Veterans l’any . La primera pedra es vacol·locar per les Fires de . El diade Nadal de se’n va fer la in-auguració oficial. Ha estat un llocde referència obligada del futbol aGirona, sobretot dels equips base.Actualment, l’estadi està en un es-tat lamentable de manteniment, aprop de prospeccions del TGV. Ésencara molt usat.

El frontó (1940-2009)

Ha estat recentment derruït tot i te-nir més d’un centenar d’habitualsi l’oposició de diversos col·lectius.Era una instal·lació històrica, quecom les pistes de tennis () del’antiga hípica han acabat enruna-des.

Piscina(des de 1934)

La piscina de la Devesa es va inau-gurar amb tota solemnitat per la re-vetlla de Sant Joan ( de juny). «Hiacudí una enorme gernació queenvaí, talment, la Devesa, essent in-suficient el recinte de la piscina pera contenir la multitud que acudí ala seva primera festa»... «Una or-questrina amenitzà la revetlla des-granant un enfilall de ballables queforen dansats per la gent jove, du-rant l’animació fins ben entrada lamatinada» (crònica del Diari de Gi-rona del dia -VI-). La pisci-na amidava metres de llarg, d’amplada i de fons en el punt mà-xim. I tenia una torre de metresamb trampolins a diferents alça-

des. Vestidors, pistes, cafè, bar, gu-arda-robes, terrassa, etc., comple-taven la instal·lació. El pressupostfou de . pessetes. Els autèn-tics avaladors del projecte foren elPatronat pro-piscina que hi treba-llà durant molt temps. Ha estat objecte de diverses reformes itransformacions.

Restaurant Rosaleda(1952-2005)

L’any es va procedir a la cons-trucció del Restaurant «La Rosale-da». En la construcció es va demo-lir un dels dos edificis d’entrada alsJardins Interiors. En una entrevis-ta-reportatge al diari Los Sitios dejuny de , el propietari, Sr. PereLladó, explicava les instal·lacions,la cuina i els clients que freqüenta-ven La Rosaleda. Fou propietat dela família Nicolazzi del Peninsulari lloc obligat de convits i celebra-

cions. L’any va deixar de ser unlloc de restauració (havia estat llocde copes, gelats, discoteca, etc.) i esva convertir en l’ofina de l’OME(Oficina Municipal d’escolaritza-ció).

La discoteca Piscis

El de juny de , dies abans dela inauguració, la «discotheque»Piscis de la Piscina de Girona vaquedar completament destruïdaper les flames. Les pèrdues es vancalcular en tres milions i mig depessetes. La discoteca fou inaugu-rada aquell mateix any. El d’abrilde va resultar parcialment cal-cinada per un nou incendi. L’any era coneguda com a Piscis Ga-laxy. En els darrers anys funciona-va amb el nom de Sala de Ball deGirona, fins que la sala de ball es vatraslladar a can Sarasa. Fou ender-rocada l’any . El de març de

, l’Ajuntament va inaugurar lanova zona de la Devesa alliberadad’edificis i dedicada des de llavorsal picnic.

El Tir

Les activitats de Tir de la Devesasón certament antigues. Tanma-teix, la Galeria de Tir fou obra de laSociedad Hípica Gerundense(/). Ara mateix, però, lesinstal·lacions estan pendents demarxar a uns terrenys de Domenyprop de la Nestlé. L’inconvenient ésla manca de recursos.

L’estadi del GEiEG(1944-1994)

El de maig de , el GEiEG vaabandonar definitivament les ins-tal·lacions de la Devesa. L’Ajunta-ment en va pagar un total de mi-

lions de pessetes. L’estadi i el campde rugbi foren enderrocats el .

El pavelló d’esports dela Devesa (1964-1987)

El pressupost fou d’acord amb lesactes municicipals de ..pessetes. S’hagueren de fer les ob-res a corre-cuita per arribar a tempsals Jocs Fisec de l’agost de . Elpartit inaugural –amb el pavellósense acabar– fou el d’agost de amb un Espanya-Bèlgica. Lesgrades per exemple eren de cadi-res amb taulons. Van guanyar elsespanyols per a . El capità d’a-quell equip era Aíto García Rene-ses. La inauguració oficial fou el dia de novembre de amb unpartit oficial entre Espanya i Suïssa.Va guanyar la selecció espanyolaper a . L’equip que dirigia el se-leccionar Pedro Ferràndiz estavaformat per jugadors cèlebres como

L’antic restaurant La Rosaleda va acollir actes socials durant molts anys i ara acull l’Oficina d’Escolarització Municipal

DIARI DE GIRONA

TALLERS JUNPA, S.L.

SERRALLERIA - FUSTERIA METÀL·LICA - ALUMINI I INOX

POLÍGON INDUSTRIAL MAS ALIU - Tel. 972 23 95 92 - Fax 972 23 11 4417181 AIGUAVIVA (Girona)


FIRES DE SANT NARCÍS39Emiliano Rodríguez, Martínez Ar-royo, Descartin, Gonzàlez, JesúsCodina, Sevillano, Manuel «LoIo»Sainz, Busca tó, Jofresa, Ramos, Ro-jas y Cortès.

Fou durant força temps l’únicpavelló cobert de la província deGirona. Després, a la ciutat, es fa-rien el del Sant Josep i el de Palau(). Aquell vell pavelló acollí di-verses activitats esportives en elsseus anys d’existència (hoquei,bàsquet, etc.). I, cap al final, mítingspolítics i concerts de música, comel d’en Joaquín Sabina el d’octu-bre de . O els de Sabina (ambso infecte), l’Orquesta Mondragóni Radio Futura de les Fires de .Fou enderrocat el novembre de.

La plaça de Torosde Santa Eugènia (1897-2007)

De la plaça de toros de Girona se’ndeia plaça de toros de Santa Eugè-nia perquè durant anys estiguéubicada en el terme municipal delque fou poble de Santa Eugènia deTer fins fa anys. Es va inaugurarels dies i d’octubre de ,amb toros de Benjumea el i deBañuelos el , amb els toreros LuisMazantini i Nicanor Villa «Villita».Veure’ls des de l’ombra valia cincpessetes amb vint-i-cinc cèntims;des del sol, quatre pessetes.

En anys d’història, van pas-

sar pel rèdol gironí la història del to-reig mundial: els millors toreros, elsmés destres joneguers, els torosmés braus. El de juny del hivaren actuar les toreres Lolita i An-gelita. L’I de juny de va fer lapresentació a Espanya el torero xi-nès Vicenç Hong que va resultargreument ferit al coll. Havien tore-jat a Girona enormes figures comBelmonte, El Gallo, Manolete, ElViti, El Cordobés, Bienvenida, Pa-quirri, Campuzano, Chamaco... Hihavien torejat també els millors to-reros catalans com Eugeni Ventol-drà, Josep Boxadé «Niño de la Broc-ha», Gil Tovar, Mario Cabré, Joa-quim Bemadó i Enrique Patón.

La plaça de toros de Girona es-tava íntimament lligada a la vida gi-ronina del segle XX. No solamentpels toros i elstoreros que hi havientriomfat, sinó que també per moltsaltres espectacles de la vida públi-ca gironina que s’hi havien cele-brat.

Durant la Guerra Civil, la FAI hiva muntar un magatzem d’arma-ment. Acabada la guerra s’hi va ferun Congrés de «Colores» vinculat al’Església. El d’octubre de s’hi va celebrar un festival de sar-danes. Es van vendre . entra-des i diuen que la gent plorava ensentir «la dansa més bella». Als anys s’hi oferien festivals infantilscom el dels «Gossos del Capitán Se-ñalada». Sovint s’hi ubicava el circgros que venia per Fires. S’hi con-servava la cabina des d’on es pro-

jectava el cinema que es feia els es-tius. S’hi havien representat obresde teatre com Carmen i Medea. S’hihavien disputat combats de boxa illuita lliure. Hi havien actuat artis-tes de la categoria de Ray Charles,Serrat, Mecano, Manolo Escobar,etc.

Als anys , al final de la corridaes rifava una moto o un sobre sos-presa amb diners. Els nens de l’hos-pici movien el bombo qu e conte-nia les matrius de les entrades. lsanys s’hi havien fet espectaclesde varietats amb dones vestides idespullades. Hom recorda un es-pectacle que es deia «Brasiliana»amb dones imponents que va feromplir la plaça tots els dies que vadurar. Coincidint amb l’oberturapolítica i sexual dels gironins, el tea-tre Lido es va instal·lar –fora d etemporada taurina– a la plaça desde i fins a .

Tanmateix, el fet extrataurí mésremarcable del centenar d’anysque tenia la plaça està íntimamentlligat a un torero i els seus amors. Estracta de la mítica pel·lícula d’AlbertLewin, filmada entre Tossa de Mari la plaça de toros de Girona, intitu-lada Pandora i l’holandès errant(). La seva protagonista, la di-vina Ava Gardner, i el torero catalàMàrius Cabré varen viure una tòr-rida, apassionada i conegudíssimaaventura. A la pel·lícula hi ha reco-llides escenes d’una corrida autèn-tica celebrada a Girona.

El de juny de , l’Ajunta-La plaça de Santa Eugènia va acollir curses de braus fins fa pocs anys

DIARI DE GIRONA



ment va donar permís per l’ender-roc, amb un valor estimat de .euros. El de juliol de , al cos-tat de la porta principal hi tinguélloc l’últim acte. Una trentena de gi-ronins i gironines, convocats via e-mail per l’editor i activista culturalQuim Curbet, va rememorar i ho-menatjar la primera reunió –semi-clandestina– de la resistència anti-feixista que es va organitzar a Giro-na l’endemà mateix del cop d’Estatdel general Franco. Fou un acteauster, breu i no gens convencionalque va presidir la bandera republi-cana penjada per a l’ocasió a la pa-ret del cós taurí.

Segons testimonis de l’època, el de juliol de alguns militarsi alguns feixistes van intentar ocu-par determinats carrers de Girona.Ben aviat es van enretirar. Al llargde la tarda, entre la gent d’esquer-res va córrer la brama que s’haviade fer alguna cosa per aturar el fei-xisme, per protegir la llibertat. Amb

aquesta intenció es va convocar pera l’endemà, de juliol de ados quarts de del matí, una reunióde tots els militants d’esquerres deGirona al Torín de la Devesa. L’ac-te d’enaltiment de la llibertat del dia de juliol de fou l’últim ser-vei a la ciutat de la plaça de toros.

El Güell i els ponts del Güell

Cap altre riu a Girona ha estat mésdesviat, manipulat i agredit. El Gü-ell ha patit en el darrer segle totesles conseqüències del creixementde la ciutat.

Després de les gravíssimesinundacions de , es va decidirel desviament del curs del riu Gü-ell per allunyar-lo dels habitatgesurbans. Totes les inundacions deGirona (la darrera és de ) te-nien la mateixa història: el Ter bai-xava ple, l’Onyar no podia desgu-

assar i s’anava engreixant fins a ves-sar a compte de l’aigua pròpia i dela del Güell que hi desembocava al’alçada de la Copa.

Les obres es van acabar l’any i van consistir en un canvi im-portant del trajecte del llit del Gü-ell que a partir d’aquell moment vavariar significativament el seu curs,i de retop, el paisatge urbà. El riupassava per darrera de l’antiga For-mació Professional de Sant Narcís.Amb les obres, se’n va allunyar finsal llavors novíssim barri de Can Gi-bert. Però la intervenció més bru-tal es féu a l’alçada de la plaça de to-ros, al barri del Torín. Des d’aquestindret, en lloc d’anar cap a la rondade Ferran Puig i travessar-la pa-ral·lelament a la Devesa enllaçantamb l’antic terraplè del tren a la sor-tida del passeig de Ramon Folch, elque fa és agafar la línia recta i perdarrera del pavelló de la Fira deMostres passa a vessar les seves ai-gües al riu Ter.

Justament, a la zona de la Deve-sa (davant del carrer Cerverí) hi ha-via un pont de ferro germà-bessódel de les Peixateries Velles i deltren, construïts tots ells per la casaEiffel, que quan el riu va ser desviat,va ser desmuntat i dut a la Costa.Amb aquest pont de testimoni, esdonà a Girona l’any un delsgestos de solidaritat i valor més edi-ficants del segle XX.

Del al d’octubre de ,es produí un dels aiguats més des-tructors. Tots els rius de la ciutat esdesbordaren. El Güell es va endurel Pont de Pedra del Camp de Mart,davant mateix de les gasoses Vidali de passada un grup de personesque miraven astorades i curioses elpas cabalós del riu. L’alferes Her-mógenes Huarte es va llançar a l’ai-gua múltiples vegades per salvarinfeliços. Al final, hi va deixar lavida. En memòria d’aquella gesta,l’Ajuntament de la ciutat li va dedi-car un dels Ponts de l’Onyar. Para-doxalment, aquell pont (d’estilfrancès, amb fanals i tot) també se’lvan endur les aigües l’any . L’al-feres Huarte té ara dedicada unapassera.

Centre d’InformacióHotelera (des de 1964)

A la sessió plenària de l’ajuntamentde Girona del de juny de , esva aprovar la sol·licitud dels Srs.Lara, Camps i Simon de «crear unadependència al parc de la Devesaper a la instal·lació de l’Oficina Mu-nicipal de Turisme i Centre d’In-formació Hotelera». Fou «beneït»pel Ministre d’Informació i Turis-me, Manuel Fraga Iribarne, el dia de març de . Actualment, ésun edifici de serveis dels campspropers de botxes

La Sarfa(1940-1985)

La Societat Anònima Ribot Font iArtigas tingué durant anys la sevaseu a Girona al passeig de Canale-jas, on ara hi ha la Sala la Planeta.

L’empresa Sarfa és una de lesinstitucions més emblemàtiquesde Palafrugell i un símbol del trans-port públic a les comarques gironi-nes. Fundada el de setembre de i amb seu a Palafrugell es de-dica al transport de viatgers per car-retera dins la zona de la Costa Bra-va i fins el seu enllaç amb la ciutat

de Barcelona, i a realitzar qualsevolservei discrecional amb circuits pertot Europa. Sarfa està consideradauna de les empreses més antiguesde Catalunya i una de les principalsdins del sector del transport. L’any va iniciar una nova etapa de laseva història entrant a formar partdel Grups Sarbus.

Els bombers (1929-1984)

El bombers es van instal·lar (provi-nents de la Rambla) a l’avingudaRamon Folch (actual edific dels jut-jats). El dia de juny de es vanexcentritzar cap al polígon de MasXirgu. Properament (anys/), es traslladaran a For-nells de la Selva. Durant anys, elsnens de Girona que passejaven perl’avinguda s’acostaven amb els pa-res a veure els camions dels bom-bers. Al costat mateix hi havia l’Es-corxador i la Central Lletera.

La xurreria de DiegoTorres i Elena Falcó(1960-1989)

Poc després de Fires de es vatancar la xurreria que des de feiauna trentena d’anys hi havia ins-tal·lada a la cantonada de la plaçade Sant Agustí amb el passeig Ca-nalejas de Girona. Els seus amoseren en Dionís Torres i Soler i l’Ele-na Falcó i Sala, un matrimoni queva decidir plegar del negoci perquèdeien que ja eren grans i no volienembarcar-se en la construcció d’u-na barraca nova. També deien queno havien fet mai vacances, ni peldia de Nadal, i que només tanca-ven, per por de les manifestacions,l’Onze de Setembre. Havien fet xur-ros per a la presó i fregit patates pera la Guàrdia Civil.

El Cine Coliseu Imperial (1910-1999)

El cinema va tancar el de juny de, enmig del procés de crisi queva afectar les petites sales gironinesde cinema i que va generar la cons-trucció de multisales.El cinema va finalitzar la seva acti-vitat sigilosament penjant un car-tell de «tancat per vacances». L’úl-tima projecció va ser la reposiciód’Antz(Hormigaz) I ja no va tornara obrir. No feia gaire que l’equipa-ment s’havia reformat i les bu-

Els ponts del Güell eren un símbol de l’accés sud de la ciutat que va desaparèixer en cobrir el riu

DIARI DE GIRONA

DETECTIUS TORMOllicència oficial núm. 163

• LABORALS • PROBLEMES MATRIMONIALS •• PERSONALS • VIGILÀNCIES • IMMOBLES •

PROVES: FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RATIFICACIONS ALS JUTJATS

C/ Migdia, 40, 2n 1a - Tel. 972 22 07 49 / 689 09 73 11Fax 972 22 82 69 - 17002 GIRONA

[email protected] - www.detectiustormo.com

RÚST I C - OBRA MANUALwww.llensa.biz

Tel. i Fax 972 63 00 77 - 635 691 806CORÇÀ (Girona)



taques de la seva sala i es van re-convertir en dues sales més petites.Es volia promoure el cinema enversió original, però l’intent no vaacabar de funcionar.

L’Albèniz (des de 1922)

Patí un incendi terrible i reobrí el. Fou sala de teatre i cinemafins a . En aquell moment, esva enderrocar l’entrada per urba-nitzar la plaça de la Independènciad’acord amb el projecte de Martí

Sureda i Deulovol de . L’Albé-niz va deixar de ser teatre i única-ment projectava pel·lícules. L’any es va enderrocar per constru-ir-hi un multisales.

La Teisa(1920-1985)

Els cotxes de la Teisa tenien la pa-rada al costat mateix del Pont deSant Agustí. Quan es va remodelarla plaça, van desplaçar-se cap a l’es-tació de busos.

TRANSPORTS ELÈCTRICS IN-

TERURBANS S.A. fou fundada eldia de març de l’any al mu-nicipi de Banyoles. El seu nom pro-vé de l’origen de la força motriu delsseus primers vehicles propietat deTEISA, que aprofitaven l’energiaelèctrica per moure la seva flotad’òmnibus.

El Gran Via(1910-1990)

Fou una de les sales més antiguesde Girona (). El cinema GranVia va tancar les portes amb la cri-

si dels anys , «crisi d’excés d’ofer-ta», s’entén.

Arbres i terraplens

De ben segur que algú que recor-di la ciutat de fa anys hi trobaràa faltar arbres i se sorprendrà avuique també s’anomeni, en l’argotmunicipal, arbres a uns pals secsamb una escombra al damunt, queés l’espècie que més es planta iabunda d’entre els nous. De fet, estroben a faltar els arbres desapare-guts al firal del bestiar, els del vial

perimetral, els de la plaça de Toros,els de la plaça Pompeu Fabra-Hos-pital, els del parc Central, etc.

El terraplè del tren que partia laciutat a l’oest des de va ser sub-stituït per columnes del via-ducte actual l’any .

De la ciutat/La indústria

Les indústries més emblemàtiquesde la ciutat han anat marxant delcentre progressivament: la Grober,Les Indústries Químiques i Tartà-riques, La Pagans, la Marfà o CO-MEXI, com a exemples.

Els militars

Totes les instal·lacions militars queocupaven la Girona de hanmarxat; les casernes militars d’E-mili Grahit, les de la carretera Bar-celona, la residència d’oficials il’Hospital Militar del carrer Barce-lona, el Govern Militar de Sant Do-mènec...

Les escoles

Els Maristes de la Immaculada(amb nou col·legi des de a to-car el Güell) van desaparèixer delBarri Vell. El col·legi dels Salesiansva tancar les portes, així com lesacadèmies particulars com la decan Coquard, la de can Pastells, etc.

L’antic parc de bombers era a l’avinguda Ramon Folch, junt a la central lletera, on en l’actualitat s’ubiquen els jutjats

DIARI DE GIRONA


FIRES DE SANT NARCÍS42Els trens

De a hi va un abisme enqüestió ferroviària. Han desapare-gut les estacions de tren de la de laplaça Poeta Marquina (), la deltren de Sant Feliu (-IV-), ladel tren d’Olot (-VII-), el di-pòsit de màquines i tallers i els ter-renys de RENFE.

Els esports

Alguns esports que als anys espractivane assíduament i forma-ven part dels programes de Fireshan desaparegut completament dela ciutat: la boxa, el motociclisme,la lluita lliure, el frontó i l’hípica.

Esglésies, convents iSeminaris

L’edifici del bisbat es començà aconstruir al segle XII, però no foufins al XVI que adquirí la conegu-da fesomia actual. Va deixar de serla seu del bisbat l’any . L’any es va començar a omplir elMuseu d’Art, actualment sobre m d’exposició.

El Seminari Conciliar de Gironaes bastí, acabada la Guerra Civil, alconvent dels Jesuïtes que havia es-tat presó durant el conflicte. El se-minari Menor fou fet nou de trincaamb escassos recursos. L’any ,els seminaristes gironins s’incor-poraren a l’Interdiocesà de Barce-lona.

La capella de l’Hospital, actual-ment sala Josep Irla de la nova seude la Generalitat de Catalunya, foudesacralitzada l’any .

Edificis públics iinstal·lacions

Els dipòsits de la CAMPSA eren si-tuats al cor del barri e Sant Narcísdes de . L’any es va en-derrocar part de les instal·lacions, ila resta de locals es van destinar al’assaig de grups de música i teatre.També s’hi va fer una Escola Taller.L’any es van enderrocar totesles instal·lacions i es va crear unaàmplia zona verda projectada pelsarquitectes Dilmé i Fabra l’any.

Entre d’altres edificis desapare-guts de la ciutat en el darrer mig se-gle, es poden esmentar: La ClínicaMuñoz, La Clínica Esperança, la fà-

brica de gasoses Vidal, edifici rètolslluminosos de la plaça de Sant Fe-liu, els edificis de la plaça Santa Sus-anna, els edificis de la Grober, elBloc Pla, el Convent Adoratrius, l’e-difici del Pont de Pedra on hi haviala Sastreria Amich, els Edificis delJardí de la Infància...

Escultures

Un seguit d’escultures han anatdesapareixent dels carrers de laciutat en els darrers anys. Re-cordar-les és pensar en la ciutat defa mig segle.

A tots els gironins morts a con-seqüència de la Guerra Civil de laplaça de la Diputació. De a, la base va servir per a un fu-tur monument a Anselm Clavé(que no es va acabar mai) a l’avin-guda Ramon Folch; de a ,al mateix lloc, va ser monument derecord als morts del bàndol fran-quista; de a , amb la ma-teixa funció, va ser dut a la plaça Di-putació; de a , al mateixlloc, però ja dedicat als morts delsdos bàndols; a finals del va serdesmuntat amb l’excusa d’arreglarla plaça i no es posarà enlloc més.

Al primer caigut del bàndol na-cional, (Pere Coma Ysern) un mo-nòlit de pedra ubicat en una paretdel carrer Heroïnes de Santa Bàr-bara, al barri del Carme. Ha duratde fins al de juliol de ,moment en el qual ha estat sabo-tejat amb una pasterada de cimenti una pintada «antifeixista».

Monòlit als caiguts de la prime-ra divisió de Navarra, d’autor des-conegut, estava ubicat des de a la plaça Poeta Marquina. L’any va ser traslladat al CementiriMunicipal.

Monòlit-pebeter de la a Set-mana de l’Esport Gironí de ala Devesa.

A tots els morts de la Guerra Ci-vil. Fins al estigué ubicat da-vant la porta de la caserna. A par-tir d’aquesta data, al pati interior dela caserna, fins que la caserna foudemolida i el lloc transformat enParc del Migdia (o de les casernes).

Fetus i torsos, de Torres Monsó.Propietat del Col·legi de Metges.Estigué decorant la façana delCol·legi des de fins al ,moment en el qual una franquíciava adquirir el local. Mentre els met-ges van estar de trasllat, l’obra es vaguardar al Museu d’Art. Des del, està exposada en lloc prefe-

rent a dins de la nova seu delCol·legi de Metges al carrer Albe-reda.

Sant Francesc, de , deFrancesc Bacquelaine. Era un re-lleu del sant amb un cérvol. Estavasituat a la façana d’una casa de Ra-fael Masó de , propietat del Dr.Coll, al carrer Joan Maragall. Lacasa fou derruïda en diverses eta-pes i definitivament el .

Màquina del tren de Sant Feliu,de la plaça d’Espanya. Fou col·lo-cada damunt del pedestal de lazona el d’octubre de . La nitdel al de setembre de ,un individu hi va calar foc. Ha es-tat retirada als magatzems muni-cipals.

Sants Metges. Aquest relleu,que estava clavat a la façana d’unacasa del carrer Ramon Torró des de, ha estat arrancat i dut al Mu-seu d’Art.

A Walt Disney, de Narcís Car-maniu. Misteriosament desapare-guda. Fou inaugurada el d’octu-bre de amb assistència delconsol nord-americà a Barcelona.Eren dos «bambis» ben estimatspels nens de la ciutat.

Bigues, de . Desaparegut.Aquest fris de Lluís Güell ambaportacions de Torres Monsó i Do-mènec Fita estava situat a la faça-na del núm. del carrer Barcelo-na.

Papirus era un relleu escultòricsituat a la façana dels magatzemsde paper Vila Tarradell del carrerJuli Garreta. L’autor va ser Pere Llo-ses l’any .

Màquina del Tren de Sant Feliuamb vagó del tren d’Olot, des de a , al GEiEG de Sant Nar-cís. Des del , és a Fornells sotala custòdia dels Amics del ferro-carril.

Als Països Catalans, de la plaçade la Independència, de JaumeJuhé i Jordi Sastre. Va ser promo-guda pel PSAN i es va inaugurarl’ de setembre de . Es va des-muntar al cap de poc perquè s’ha-via construït sense permís muni-cipal.

Vitrall Mòbil, de Francesc For-nells. Desapareguda. Pràctica-ment mai va ser al seu lloc. El vitralls’havia de moure amb el vent i eraperillós. Durant anys, el pàrquingde l’estació d’autobusos va ser pre-sidit per un pirulí cilíndric incom-prensible.

Vaixell de la plaça de Santa Eu-gènia, de Josep Duixans. Desapa-regut i substituït per una repro-El monument als caiguts de la Plaça Diputació

DIARI DE GIRONA

TEISA 1920Autocars TEISA us desitja

unes molt bones festes de Sant NarcísServeis regulars i lloguer de vehicles per a tot tipus d’excursions Tel. 972 20 48 68

Banyoles, tel. 972 57 00 53 - Olot, tel. 972 26 01 96Camprodon, tel. 972 74 71 81 - Barcelona, tel. 93 215 35 66

Sardenya, 17 - 17007 Girona - www.teisa-bus.com

RESTAURANT

Autopista A7 - Sortida núm. 8 - Final Eix Transversal - Ctra. de l’Aeroport, s/núm. - 17457 RIUDELLOTS DE LA SELVA (Girona)

Tel. 972 47 71 32CUINA TÍPICA CATALANATancat els dimarts, excepte festius


FIRES DE SANT NARCÍS43ducció estàndard. Era de fusta i eltemps i la humitat el van fer malbé.

Dos amfibis, de Ramon MariaCarrera. Desapareguda de l’indret.Cal suposar que ben guardada totesperant que l’espai del Parc Cen-tral quedi ben definit després de lesobres del TAV.

Imploració, de Fidel Aguilar. Re-tirada. Coindidint amb la restaura-ció, ja enllestida, de les Voltes d’enRosés, resta guardada.

Peatges, de Quim Domene.Desapareguda. Sorgida del festivalde músiques religioses va acabarubicada a prop de l’entrada delTrufaut. Objecte de freqüents bre-tolades, cal suposar que ha estatenretirada per restaurar-la.

Parcs, places

El Parc Central (-). Pen-sat pels arquitectes Arellano i Mon-tero va aconseguir en bona part co-sir una zona històricament sepa-rada per les instal·lacions ferrovià-ries i a més fer-la útil amb l’Estaciód’Autobusos i diverses zones ar-brades i de recreació infantil. El ver-tigen del TGV se l’ha menjada enuna parell d’anys. Resta veure comquedarà la zona, tota ella ara dar-rera d’una tanca impenetrable.

La plaça Salvador Dalí, nascu-da conjuntament amb el centre Hi-percor, té el dies comptats perquèla superfície comercial ha pactatamb l’Ajuntament ampliar la seva

superfície a compte de la plaça.

Espais lúdics iculturals

Una sèrie de llibreries de la ciutathan abaixat definitivament les per-sianes en aquests darrers anys: lallibreria Soler de la carretera deSanta Eugènia (fins al ); la lli-breria Franquet (fins als anys );llibreria Pla Dalmau (-);la Llibreria del carrer Ciutadans(-) i la Llibreteria (-), entre d’altres.

Cinema Orient

Aquest cinema estava situat a lacruïlla entre el carrer de la Rutlla iel carrer Emili Grahit. Es va inau-gurar en ocasió de les Fires de amb dues pel·lícules (La bella re-belde i Luz de gas) i uns dibuixosde la Disney (El infierno). Els diesde cada dia valia pessetes i els fes-tius, ,. Es va clausurar l’any amb l’obertura i la competènciadels propers cinemes Catalunya.Havia estat l’únic cinema no delcentre. Després, fou sala d’art i As-saig i, finalment, cinema de pel·li-cules «S» i «X». També han desapa-regut per sempre més els CinemesCatalunya, l’Ultònia, la sala de fes-tes Chaplin’s, la Sala Jòquer, el DonCarlo, Llims, Centpeus, Picadilly,Màquina...

De les Majorettesa la percussió

La primera vegada que les Majo-rettes van desfilar pels carrers deGirona, fou a la vila de Blanes el dia de juliol de . Eren les majo-rettes de la Bigourdanne de Tarbes(França). El d’agost de , lesMajorettes de Montpellier van des-filar per Puigcerdà. A les Fires de van actuar les majorettes deBarcelona. Les majorettes de Ma-rignane van participar a les festesde Figueres en actes d’agermana-ment l’abril de .

El dia de novembre de , enla inauguració dels locals d’Electri-citat i Suministres de la plaça Pom-peu Fabra de Girona van desfilarpels carrers de la ciutat les majo-rettes de Lannemezan. Fou la pri-mera desfilada de majorettes a Gi-rona. El de maig de , JuanLópez Espada i la germana Josefi-na van fundar les majorettes deGermans Sàbat, una impressio-nant comparsa de majorettes i músics, entre cornetes i tam-bors. El de maig de , Migu-el González, va organitzar les ma-jorettes de Girona ( majorettes i membres de la banda).

El moviment percussionista aGirona s’ha accelerat en els darrers

temps. Diversos grups d’animaciói cercavila s’han obert pas pels car-rers amb gran soroll. La Banda delSurdo és una companyia de per-cussionistes i xanqueres, amb seua la ciutat de Girona, que treballaen el camp de la percussió i els es-pectacles de carrer. L’origen delgrup el trobem en la banda de per-cussió que donava ritme als corre-focs de Els Diables de l’Onyar. El, els percussionistes van adop-tar el nom de La Banda del Surdo ivan començar la seva trajectòriacom a companyia. Els Xirois sómun grup de percussió, xanques imalabars del barri de Santa Eugè-nia, sorgits de l’entorn de l’Institut.En els seus orígens van ser dirigitspel colombià Homero Cortes i l’Ol-ga de la «Banda del Surdo». Van co-mençar al Novembre del .

De la bravada a lafragància

Abans de , els homes de Giro-na tiraven de barber i de cadira debarber. Es feien afaitar i anaven acal barber, un establiment recone-gut per una barra cilíndrica multi-color a la façana de colors blanc,blau i vermell. Durant anys, s’hiusava preferentment Flöid After

Shave (), un massatge mento-lat vigorós de gran potència usatper fer un massatge damunt la irri-tada barba dels clients acabats derasurar. Amb els anys la feina debarber ha anat desapareixent i sóncomptats els que queden a la ciu-tat. Les barberies van deixar pas ales perruqueries per a homes i a lesunisex. Poca gent es fa afaitar pelperruquer. Els massatges i les colò-nies tendeixen cada vegada més aindividualitzar-se. D’aquí, segura-ment, la proliferació de perfume-ries que hi ha a Girona.

Dels productes agranel als lineals delssupermercats

Als anys , anar a comprar voliadir dirigir-se al botiguer i demanar-li el que calia. Els taulells eren puntde partida i de comiat de tota visi-ta a la botiga. Els llegums, la pasta,les galetes, l’arròs..., i molts altresproductes es venien a granel. No hihavia bosses, sinó cabassos i pape-rines i embolcalls de paper. Les am-polles eren de vidre i s’havien d’a-nar tornant. L’oli es venia a unces iels envasos dels iogurts eren retor-nables. Les neveres no eren de fiari la gent comprava al dia. A les ca-

ELS INTANGIBLES


FIRES DE SANT NARCÍS44ses hi havia rebost... Al , hompot perfectament anar a comprarsense obrir la boca. Només ha dedirigir-se al producte que vol segu-int el lineal del supermercat (benindicat, ben ordenat, ben classifi-cat), triar el producte i anar cap acaixa. Tot està envasat i els plàsticsimpresos amb tintes de colorsanuncien els productes. Tot escompra i es llença. La recollida se-lectiva mostra cada dia a qui la fabé de quina manera es van llençantrecursos i diners.

De les xarxes decables als carrers,al món sense fils

El carrer de la Força com a exem-ple. Dels anys fins als , carrersi places es van anar omplint de ca-bles elèctrics i de telèfons que ana-ven de façana en façana en una es-pècie de xarxa insensata. El Pla delBarri Vell i diversos plans especialsposteriors han anat eliminant fils icables de totes les perspectives. Elprogrés ha acabat creant les xarxesinvisibles. Milers i milers de mi-croones es creuen pels carrers dela ciutat, de mòbil a mòbil. La xar-xa de wifi s’ha afegit al festival delmón sense fils més ben comunicatde tota la història.

Del Barri Xino a les cases de prostitució

Fins a finals dels anys , la prosti-tució a Girona era fàcilment ubica-ble: al Barri Xino, als darreres delMunicipal i als carrers fronteraamb Salt. El lloc més emblemàtic iconegut era el Barri Xino.

El carrer de la Barca, Calderers,Pou Rodó, Portal de la Barca,Transfigueres..., foren durant anysi panys indrets de prostitució; unaprostitució bàsicament tavernàriai de casernes. Feia angúnia veurenois joves vestits d’uniforme avan-çar fent gresca cap al Bari Xino.

Avui la prostitució a Girona s’a-nuncia arreu i està disseminadaper la ciutat en pisos i xalets. Elsclients són diversos i els serveis d’a-llò més variat.

Del caqui delsuniformes a les carpetesblaves de la UdG

Tal vegada la transformació més

important que ha protagonitzat Gi-rona en els darrers anys ha estatla de foragitar casernes i soldats ien el seu lloc promocionar univer-sitats i universitaris. Als anys Gi-rona tenia: casernes a Sant Domè-nec; casernes a l’enorme illa d’ins-tal·lacions militars del Migdia en-tre Migdia, Saragossa, Barcelona iEmili Grahit (residència d’oficials,Artilleria, Infanteria, Cavalleria,Enginyers, Hospital Militar i Caixade Reclutament); el camp de Marti l’hípica.

La presència de militars avui aGirona és testimonial. El procés dedesmilitarització ha estat llarg.Heus ací algunes dades històriquesa l’entorn dels edificis militars deGirona. L’any , els baluards dela muralla foren cedits a la ciutat;el , la Torre Alfons XII i els Pol-vorins de les Pedreres; el , l’e-xèrcit es va vendre les casernes delsAlemanys, de General Mendoza iSant Francesc i el cos de guàrdia delPortal de França; l’any , la ca-serna de les Àguiles; l’any , elcastell de Montjuïc i el , l’hos-pital Militar ubicat a la Mercè. El d’octubre de , l’Ajuntament deGirona va adquirir el Govern Mili-tar, ubicat al convent de Sant Do-mènec des de –que, de fet, foucedit- i les casernes d’Emili Grahit-Migdia-Saragossa-Barcelona(. m), que havien estat in-augurades el , per . eu-ros. L’exèrcit es reservà inicialmentun espai de . m.

Des de , la Universitat deGirona no ha parat de créixer, en fa-cultats i alumnes. La ciutat s’haanat adaptant a les noves necessi-tats de pis, residència, espais de re-creació i lleure..., i per descomptata les carpetes blaves i a l’àliga ma-jestuosa.

Del lleó de correusa l’e-mail

Era un aprenentatge. Els nens deGirona havien de tirar una carta aCorreus. En aquella època, erencartes familiars. El pare o la mareenfilaven el minyó fins a l’alçadade la boca del lleó-bústia que escruspia la carta. Era un momentmàgic. Després, el lleó-bústia foudut a l’entrada de l’Ajuntament deGirona, on es pot admirar. Si el vi-deo va matar l’estrella de la ràdio;el teclat de l’ordinador s’ha men-jat els carters. La distància que hiha de a és en tots els

camps comprensible. En tots,menys en el de les noves tecnolo-gies. Mai, en tota la història, haviapassat que una generació, l’actu-al de joves i adolescents, ha jubi-lat completament la dels seus avisi és a punt de fer el mateix amb elsseus pares.

Del gat Fèlix i Pumbya Doraemon

Fèlix el Gat és un personatge ani-mal de l’era del cinema mut delsanys i del segle XX. L’any tingué una reaparició im-portant a la TV. Als anys arribaa TVE. Pumby és un personatgede còmic creat per Josep Sanchís

Grau el . Es van fer nú-meros de la revista Pumby. Actu-alment, triomfa un altre gat: Do-raemon, un manga de Fulijo F. Fu-jio (Japó), un gat còsmic que aju-da en Nobita Nobi. Va ser creat alsanys per Fujimoto Hiroschi iMotoo Abiko. És un dels perso-natges més vistos a TV.

De l’impermeable i lesbotes a les mans al capi els peus molls

Era per Fires que calia posar-sebotes i impermeable perquè elparaigua era un enrenou per cir-cular entre tanta gent. Els imper-meables eren lletjos amb ganes:

eren capes llargues amb caputxai olor de plàstic de colors horri-bles: vermells, grocs, blaus. Lesbotes, sovint a joc, havien d’arri-bar sota genoll i fins que no les vanemfelpar per dins eren fredescom una nit de gener. Si no se sal-tava de bassa en bassa, se solia ar-ribar a casa amb els peus secs,freds, però secs. Se suposa que perl’escassetat de pluges, però tam-bé per la millora en el gust estètic,els gironins s’han desacostumatdels impremeables i quasi delsparaigües. És freqüent veure sotala pluja gent jove que corre ambles mans al cap i els peus regali-mant. Els més eixorits, quan lapluja els enganxa pel Barri Vell,s’adonen de seguida que Gironaera abans una ciutat preparadaper a la pluja: de volta en volta iper sota balcons es pot anar fentla viu-viu sense mullar-se gaire!

De les vambes i les keds a les Nike i les adidas

Temps era temps només hi haviados tipus de sabatilles esportives:les baixes o vambes i les altes okeads. Les vambes per jugar a fut-bol i per córrer; les keds, per jugara bàsquet. D’excursió, xiruques. Iels nens i les nenes, sabates Gori-la.

En anys la diversitat de mo-dels, de procedències i de disse-nys de sabates i de sabates espor-tives s’ha potenciat fins a l’infinit.

De la missa en llatí ales esglésies buides

Fa anys, la missa es feia en lla-tí, d’esquena al poble. La gent no-més es podia casar per l’Esglésiai el divorci era anatema. Els nenseren batejats, catequitzats, con-firmats dues vegades (als i als) i eucaristiats. Les nenes tam-bé, però per separat dels nens. Lesdones duien mantellina i s’asse-ien separades dels homes alsbancs de les esglésies. L’ensenya-ment era cosa majorment de gentamb recursos i les instàncies reli-gioses en tenien la quasi exclusi-va. La moral era un article de pri-mera necessitat. De col·legis pú-blics, només hi havia el Bruguerai l’Eiximenis; l’Institut de la Força(traslladat a les Pedreres amb elnom de Vicens Vives el ) i

El gat Félix va ser el referent infantil d’abans de la guerra

DIARI DE GIRONA

Gestions fiscals, mercantils i comptablesAssessorament, creació i gestió de Societats

Gestions laborals i de Seguretat SocialExpedients de Transports de Vehicles

Administració de Finques i Comunitats de PropietarisAgents de la Propietat Immobiliària

Habilitació de Classes Passives de l’EstatTramitació d’Assegurances

GIRONA:

C/ Ciutadans, 3 baixos - 17004 Girona

Tel. 972 20 26 62 - Fax 972 21 33 58

c/e:[email protected]

FIGUERES:

C/ Méndez Núñez, 19, 1r

17600 Figueres

Tel./Fax 972 67 22 52

ALP:

Avinguda Cerdanya, 13

17538 Alp

Tel./Fax 972 14 40 65

GESTORIA MUÑOZGESTORIA MUÑOZ

Ctra. N-II, km 764Tel. 972 505 639

HHOSTALETS DE LLERS (Girona)

www.restaurantsanchopanza.com


FIRES DE SANT NARCÍS45l’IFP Sant Narcís.

Són avui les esglésies semibui-des. Ja es casa a Girona més gentpel civil que religiosament. Elnombre de divorcis és d’ percada tres parelles. Ja no es veuendones amb mantellina. L’ense-nyament s’ha universalitzat i laxarxa pública és més ampla quela privada. La moral ha deixat pasa l’educació per la ciutadania.

De la pesseta a l’euro(1 de març de 2002)

A les Fires de , tot es pagavaen pessetes; a les d’enguany, ,en euros. Fa anys que tots escompta i es compra amb euros. Laimpressió general és que l’arriba-da de l’euro ha encarit els preus acausa de l’arrodoniment: cafè,de pessetes a euro. Quan esfa al revés- es compta d’euros apessetes- l’operació resulta dolo-rosa: billet d’autobús a Girona l’a-ny , , euros ( pessetes!)

A la dècada anterior a elspreus eren ben diferents: SEAT, . pta ( euros); SEAT., . pta ( euros); ser-ra de marqueteria, . pta(, euros); sou treballadoresde neteja per hores, pta (,euros); compra pis a Girona ambtres habitacions, . pta(. euros); àpat especial d’i-nauguració a l’Hotel Ribot, pta (, euros).

Pífies, esguerros,errades i blufos

Certament, les pífies han estatmoltes. Deixant a part les políti-ques, que aquí no toquen, heusaquí algunes de les més pintores-ques i variades.

La llotja de la plaça de Sant Do-mènec era un monument que esvolia dedicar «a los Caídos». Foupresent a la plaça durant tota la dè-cada dels anys . Per a la sevaconstrucció s’utilitzaren les restesconservades del claustre de l’anticconvent dels Mínims. La forta opo-sició ciutadana, que batejà l’obracom a «mur der la vergonya», va ferque amb la democràcia fos ender-rocat.

Els Albergues Provisionales deFontajau van durar i durar com sifossin definitius (-). Ar-ran de les inundacions de , to-tes les barraques que hi havia a lallera del Ter foren arrossegades perles aigües.

Els cinemes Catalunya (-), van acabar convertint-se enun Bingo (). A causa de la granproliferació de cinemes, diversessales van acabar abaixant persia-na. L’Akasvayu («Casa avui») fouuna empresa immobiliària patro-cinadora del Sant Josep (-) que va aconseguir pujar elbàsquet gironí a les cotes més al-tes (campió Lliga Catalana, cam-pió Fiba eurocup) i a les més bai-xes (descens per impagament).

Comunicacions itelecomunicacions

L’ d’abril de es va inaugurarl’aeroport Girona-Costa Brava. L’a-ny van començar els vols Gi-rona-Madrid. El de juny de es va posar en marxa la nova ter-minal de vols internacionals. L’any es van ampliar les pistes. El es va suprimir el vol a Madrid.L’Abril de hi tingué lloc la FiraAeroespacial i de Defensa Cosmo-, amb notable èxit de públic. L’a-ny es va deixar de fer el vol Gi-rona-París. Durant anys, a bandade les puntes estivals, amb vols xàr-ters, l’aeroport de Girona ha estatuna instal·lació semifantasma,amb escassa activitat. El de se-tembre de , s’accidentà unavió de la Britannia, amb ferits.Va sortir de la pista i es va partir entres trossos. El , Ryanair hi vainstal·lar la seva base del sud d’Eu-ropa. Des de llavors i durant cincanys consecutius, l’aeroport no hadeixat de créixer en vols, passatgersi instal·lacions. Ara bé, el pla direc-tor de creixement elaborat el julioldel es pot veure seriosamentqüestionat per un fet concret i te-mut: Ryanair ha desembarcar al’aeroport d’El Prat de Barcelona.Tot és en l’aire.

Altres importants novetats en

infraestructures han estat: l’arriba-da de l’autopista (-VI-), la in-auguració de la nova estació del fer-rocarril i del pas elevat (-VII-),la variant per Sant Daniel (), lainauguració de l’eix transversal deLleida a l’aeroport de Girona (-XII- ) i el pirulí ().

L’edifici del Pirulí s’anomenatècnicament «Girona NIR» («No-ves Instal·lacions Radioelèctri-ques») i fou construïda l’any per donar cobertura als Jocs Olím-pics. És una torre de comunica-cions enorme que ara mateix estàsota mínims. És una estructura benconservada per la companyia tele-fònica però tancada i infrautilitza-da. Damunt la planta baixa s’alçauna columna de formigó de me-tres d’alçada. I al damunt d’aques-ta, una torre metàl·lica de me-tres. Total: metres. Té plata-formes circulars obertes i una detancada amb grans finestrals a metres. És el mirador. S’hi arribaamb ascensor o amb una escala se-micircular inacabable.

Esports

L’any , el Dr. Antoni Bordas vapresidir la Junta del Club de TennisGirona. Va ser un mandat de granscanvis i profundes transforma-

LES NOVETATS CIUTADANES

El pirulí dels Jocs Olimpics

DIARI DE GIRONA

Què és el primer que ens ve al cap quan hemde fer reformes a casa? Molèsties, pressupos-tos i plaços que van creixent, i la por que ensho facin malament. Doncs bé, a Girona ja noens hem de preocupar més. RREFORMA-HOGAR®, amb un concepte de reforma inte-gral, que coordina perfectament tots els oficisd’una reforma (paletes, pintors, lampistes,fusters, marbristes, guixaires, estructuristes,arquitectes, etc..) s’ha guanyat la confiançadels seus clients. Parlem amb la M. Carme, re-sponsable comercial de l’empresa a Girona:-Quina tasca desenvolupes exactament al’empresa?M’encarrego de la part comercial.

Una vegada que els clients es posen en con-tacte amb nosaltres, bé per telèfon o per laweb, vaig a casa seva i a part de prendre lesmesures per fer el pressupost, escolto activa-ment els desitjos dels clients, i proposo alter-natives basant-me en la meva experiència.-Fer una reforma completa, requereix de moltsconeixements de tots els treballs que s’han defer, és així?Sí; jo sempre he treballat al món de la deco-ració, i havia tocat també els materials de con-strucció. En els tres anys que porto treballanta REFORMAHOGAR, he assolit els coneixe-

ments necessaris durant cada obra, semprerecolzada per un equip humà i de profession-als amb un alt nivell de comunicació, que sóncapaços d’adaptar-se a canvis durant l’obra,aportant idees i aplicant les ultimes novetatsdel mercat. A una obra sense la coordinaciónecessaria, el lampista i el fuster potser ni s’ar-riben a veure, i això porta problemes a curt ter-mini. A Reformahogar és impensable; totl’equip sabem el que hem de fer, quan i com.Aprendre-ho ha sigut molt intens, de deixar-sela pell, però n’estic molt orgullosa.-Com aconsegueixes que un client vulgui queREFORMAHOGAR® faci la seva obra?Doncs no tinc cap procés específic. Per a mi,cada client és diferent, amb necessitats difer-ents. Hi ha persones que necessiten algú enqui confiar, perquè han tingut experiències do-lentes amb reformes anteriors, o persones queprecissament perquè no confien en ningú hovolen tot per escrit i estan encantats amb elsistema de l’empresa. Jo aporto personalmenttot el que està al meu abast: puntualitat, bonapresència, claredat, confiança, seguiment delclient. No m’agrada l’agressivitat a l’hora de

vendre. Quan el producte encaixa amb les ne-cessitats dels clients, la venda ve donada.- I quin és aquest sistema que agrada als quenecessiten seguretat?Des de la primera visita, deixem informació dela nostra forma de treballar, amb un documentanomenat LLA GUIA DE LA REFORMA, ons’expliquen procediments, responsabilitats,aventatges aconseguits al contractar-nos. Enuna altra visita presentem un ppressupost ons’expliquen les tasques a fer, tipus de materi-als, etc. i un preu tancat. Una vegada accep-tat, signem un contracte amb una data d’inici,duració de les obres i, per tant, una data de

termini garantitzada. De tots els mmaterials es-collits es fan fotos que es signen per duplicat,es signen també els plànols, eels 3D, i tant elclient com nosaltres en tenim còpia. Ens en-carreguem de la partburocràtica, és a dir,llicències d’obres, permisos de l’Ajuntament,Comunitats de propietaris, etc.- Sembla que mai es poden tenir imprevistos,fent-ho així.Mira, el món de la reforma és molt complexe.No és qüestió de no tenir complicacions.Quina feina no les té? És més bé intentar queun imprevist no es transformi en un problema;donar-li una ràpida solució requereix que elclient estigui des del primer moment informat,que col·labori a l’hora resoldre qualsevolqüestió, i assessorar-lo per poder prendre unadecisió, donar-li alternatives, de termini, depreu, de servei… Et puc dir que quan acabemuna obra tenim clients satisfets que ens reco-manen. És el millor senyal d’una feina ben feta.-I quin propòsit teniu amb la vostra assitènciaa la fira?Com tots els expositors, vendre molt! (i riu...)Bé, tot i que la meta és aquesta, seguint ambla nostra filosofia de la no agressivitat, volemque les persones que necessitin una reformaens deixin anar a casa seva i demostrar-losque poden posar-se còmodes, que nosaltresens encarregarem de tot. I com a agraïment, atots els que ens contractin els aplicarem lanostra promoció: FFERIA SIN IVA. I tingues encompte que l’IVA d’una reforma, encara quesigui del 8% o del 18%, depenent de la re-forma, és un bon regal.I tant que sí! Us desitjo una bona fira.

Moltes gràcies.Exemple de presentació en 3D.

M. CARMENSÁEZ

ResponsablecomercialGIRONA

reformahogar® ES CONSOLIDAA LA PROVÍNCIA AMB UN NOUCONCEPTE DE REFORMA INTEGRAL

FIRA DE MOSTRES

ESTAND 570

PAVELLÓDel 28/10 al 01/11/10

DEL 28/10

AL 01/11

FIRASENSE

IVA*

* Contracta la teva reformadurant la Fira de Girona

2010 i REFORMAHOGAR®

et torna l’IVA!

www.reformahogar.es672 23 79 42 - 648 24 03 47 - 972 53 86 59

C/ Nou de Sant Joan, 11 - baixos17491 PERALADA (GIRONA)

[email protected]

A REFORMAHOGAR® TOT L’EQUIP SABEM EL QUE HEM DE FER, QUAN I COM.

Plànols en 3D, contractes de preu i termini, i la constant comunicació amb el client, converteixen l’empresa en la millor garantia de satisfacció

EN REFORMES

COMPLETESN. 1


FIRES DE SANT NARCÍS46cions. El Dr. Bordas buscava omplirel club no només de la vida espor-tiva sinó que també de la social, unlloc on els fills es poguessin desen-volupar s’una manera sana amb eltennis i la natació. Vista Alegre ja noservia. S’havia de buscar un nouemplaçament.

El d’agost de es van com-prar els terrenys de Palau Sacosta ies va encarregar el projecte a l’ar-quitecte José Ros i Casadevall. Elprojecte contemplava tres parts: lacasa-club; les instal·lacions espor-tives; altres instal·lacions (parc in-fantil, jardineria...). Les instal·la-cions esportives consistien en unapiscina de competició de metresi una altra d’infantil; cinc pistes detennis, una amb grades per a lacompetició; i un frontó d’entrena-ment.

Per finançar el nou club i acon-seguir el capital necessari es vaconstituir PRODESA. L’emissiód’accions es va cobrir en part mit-jançant unes quantes famílies. Esva comptar amb subvencions i crè-dits de la delegació d’Educació Fí-sica i Esports, i ajuts de la Caixad’Estalvis Provincial de la Diputa-ció, aportacions locals i provincials.

El dia d’octubre de es vapresentar públicament la maque-ta de les noves instal·lacions delClub a la granja Ultònia. El denovembre de es va iniciar lesobres i el de novembre de es va fer la inauguració oficial:«L’esperit de servei en què he estatformat, que es depurà després detres dies de recés a Premià de Dalt,varen impulsar i agilitzar la mevatasca. Tres mil hores de gestió i tre-ball foren necessàries per poder in-augurar les obres que un dia vamsomniar».

El dia de la inauguració es va ferun partit de dobles entre l’equip es-panyol de Copa Davis: Arilla-Oran-tes contra Santana-Gisbert.

El camp de futbol de Montilivi( d’agost de ) L’Estadi deMontilivi es va inaugurar el d’a-gost de . L’estadi del Girona ésla instal·lació esportiva més gran deles comarques gironines. El terre-ny de joc amida metres de llargi d’ample. La tribuna coberta ésapta per a . espectadors; les lo-calitats de seient, laterals i darreragol són aptes per a . especta-dors. La grada de general admet. espectadors més. La cabu-da total de l’Estadi del Girona era eldia de la inauguració de . per-sones. Actualment, una mica me-

nys.L’origen de l’Estadi s’ha de bus-

car en el contracte que s’havia sig-nat entre el propietari dels terrenysde Vista Alegre i el Club Girona FCl’any que arribava a la seva fil’any . La Junta del PresidentPere Saguer va decidir construir unNou Estadi. Aquesta decisió la vahaver de tirar endavant la Junta delSr. Codina. Amb penes i treballs esva fer el Camp. La financiació ques’havia pensat, que era cobrar unaprima del propietari del Vista Ale-gre (Sr. Almeda), va fallar. En fallaraixò, es va originar un deute amb laCaixa de set o vuit milions de pes-setes que van anar creixent. Al finalva arribar l’Ajuntament, i va saldarel deute.

El pavelló de Fontajau ()pot acollir fins a . persones(. en esdeveniments esporti-us) i s’inscriu en un rectangle de x metres.

El pavelló i la piscina de Palausón dels anys i han estat sotme-sos a diverses reformes.

D’altres pavellons fets en els dar-rers anys: Pavelló de Santa Eugènia,Pavelló de Vila-roja (), Pavellódel Pont Major, Pavelló de Ger-mans Sábat.

La piscina de Santa Eugènia-Can Gibert es va estrenar l’any .Amb un vas principal, un per aaprenents i una cubeta d’hidro-massatges, s’obre a la llum del sud.Té un patí interior amb gespa i tom-bones per a prendre el sol i una salade fitness.

L’Edifici esportiu del GEiEG aSant Ponç s’inicià el amb laprimera piscina climatitzada de laprovíncia. La piscina olímpica ambcoberta amovible () i les di-verses instal·lacions que s’hi hananat realitzant li atorguen una ca-tegoria especial. L’estadi del GEiEGa Palau () a la zona dels boscosde Palau és obra d’Arcadi Pla. Elspavellons i el complex esportiu Llu-ís Bachs del GEiEG a Sant Narcíscomprèn dos pavellons i una pisci-na descoberta. Les obres es realit-zaren entre - i entre -.

Diversos són els equips que hanaparegut en el mapa competitiu enels darrers anys: el Sant Josep debàsquet () o el CESET ().Els col·legis religiosos i privats deGirona han fundat al llarg del segleXX sengles clubs que han escrit pà-gines ben memorables en diversosesports: La Salle (); Montesso-ri-Palau (); Bell-lloc ();

Maristes (); Vedruna ().També algunes empreses hanapostat per l’esport: el Club NestléGirona (), per exemple. ElCREC de Sant Daniel (des de )i l’Escola Esportiva del GEiEG() s’ocupen de diversos es-ports.

Centres d’Estudis,Biblioteques i Arxius

El Centre Bonastruc ça Portai l’Ins-titut d’Estudis Nahmànides; amb-dós porten un dels noms pels qualsva ser coneguda la figura més re-presentativa de la cultura i la cièn-cia jueves a la Girona medieval, i esdediquen a la recuperació del lle-gat cultural dels jueus gironins,dins el marc del Patronat Munici-pal Call de Girona. El Patronat i elCentre Bonastruc tenen la seu enun ampli espai al barri vell, on elsdocuments antics situen la darre-ra sinagoga a Girona. Cal esmentara més la Biblioteca de Judaicadel’Institut d’Estudis Nahmànides,punt de referència obligat per a totsels estudiosos del judaisme català.El Patronat Francesc Eixime-nis() agrupa i coordina diver-sos centres de les comarques giro-nines, i en concret de Girona, coml’Institut d’Estudis Gironins, l’Asso-ciació Arqueològica de Girona i elCercle d’Estudis Històrics i Socialsde Girona.

Entre les biblioteques cal des-tacar la Biblioteca Pública de Giro-na, amb una valuosa secció d’in-cunables i un fons bibliogràfic moltric. Hi ha també la xarxa de la Bi-blioteca de la UdGi diferents enti-tats disposen de biblioteca espe-cialitzada, com el Centre d’Investi-gacions Arqueològiques de Giro-na, el Col·legi de Metges, el d’Ar-quitectes de Catalunya (demarca-ció de Girona), etc.

Les Biblioteques de barri són aGirona molt importants: AntòniaAdroher (gener, ), Just Casero(octubre ), Allende (--), Ernest Lluch (maig ),Punt de Lectura de Torre Gironella(novembre ) i punt de lecturade Sant Narcís (desembre ).

Són destacables els fons arxivís-tics que hom custodia: l’Arxiu Ad-ministratiu Municipalconté la do-cumentació de la vida ciutadana idel municipi des del segle XIV i unnotable arxiu d’imatges; l’ArxiuDiocesà de Gironaconserva la do-cumentació antiga del bisbat desEl pavelló de Fontajau encara no ha complert vint anys.

DIARI DE GIRONA

Pol. Ind. Jueria Sud - Subsector A Parcel·la 217150 SSant Gregori (Girona)Tel. 972 20 21 57 - Fax 972 20 20 51

ANTIC

Us desitgem Bones Fires!

LLoouurrddeess CCaammppssVENDA I REPARACIÓ de maquinària

per a l’alimentació i l’hostaleria

Serra Picadora Balança

SERVEI TÈCNIC PROPIC/ St. Joan Baptista, 13 • 17600 FIGUERES • Tel. 972 503 353


FIRES DE SANT NARCÍS47del segle IX; l’Arxiu Capitularté fonsdocumentals relatius a l’obra i alsbéns de la seu Gironina, també desdel segle IX; l’Arxiu de la Diputacióde Gironaté cura de la documenta-ció de la diputació des de la sevacreació el ; l’Arxiu Històric-Centre de Documentació delCol·legi d’Arquitectes de Catalu-nyaconté documentació gràficasobre l’urbanisme gironí força im-portant, i l’Arxiu Històric de Giro-naconserva documentació de pro-cedència diversa.

Col·legis, instituts,universitat

Si en algun sector s’ha notat el pasdel temps és en el de l’educació. Laxarxa de centres és al moltgran i té poc a veure amb la de .Aquesta n’és una mostra:

L’Institut Vicens Vives es traslla-dà a les Pedreres l’any . D’altresinstituts de la ciutat que han anatapareixent en aquests anys són:l’Institut Narcís Xifra, el Carles Ra-hola (amb edifici nou des de ,al Pla de Dalt de Domeny), el San-tiago Sobrequés, el Montilivi i elSanta Eugènia (, sobre .m, que alberga des del curs -,la suma de l’Institut de FormacióProfessional de Sant Narcís i l’Ex-tensió de Batxillerat Dalmau Car-les).

Els Maristes van arribar a Giro-na procedents de França l’any .

S’instal·laren originàriament alBarri Vell, d’on van marxar per ocu-par la nova Escola ubicada a tocarde les Hortes de Santa Eugènia. S’hidesplaçaren, acabades les obresdels cèlebres aularis hexagonals(-), signades pels arqui-tectes de Ribot i Josep M. Pla.

L’Escola d’Hostaleria, pionera aCatalunya i una de les primeres aEspanya, va néixer l’any al vellInstitut de Sant Narcís. Es va tras-lladar a la nova seu del carrer Via-der l’any .

L’Escola Oficial d’Idiomes vanéixer a Girona l’any . Està ubi-cada en un llampant edifici cons-truït entre i . Acull .alumnes en règim d’Ensenyamentreglat.

Pel que fa a la Universitat de Gi-rona diverses han estat les etapesper les quals ha passat: l’Oberturadel Col·legi Universitari de Girona(-X-), l’Inici de Curs a l’esco-la Universitària Politècnica (-I-), o la creació de la Universitatde Girona ().

Pel que fa als edificis universita-ris, cal esmentar: l’Edifici de l’Es-cola Politècnica (); la Facul-tat de Ciències (); el CampusUniversitari i l’Escola Politècnica (); la Facultat de Ciències Eco-nòmiques i empresarials (); elsTallers i hivernacle del Campus(, en la primera fase; , enla segona); la Facultat de Dret(); la Biblioteca Universitàriadel Campus de Montilivi (, en

primera fase; , en segona); il’Aulari P- del conjunt Politècnic()

L’edifici de les Àguiles de la pla-ça Sant Domènec fou la seu origi-nària de l’estudi General del segleXVI. Fou tancat el arran delDecret de Nova Planta, i usat de ca-serna militar fins al . Desprésde anys d’abandonament, en-tre i es feren les feines derehabilitació i ubicació del Recto-rat de la UdG.

Hi ha alguns edificis emblemà-tics de la UdG que mereixen capí-

tol a part: La Facultat de Lletres a l’església

i el Convent de Sant Domènec es vaenllestir entre i . L’edificihistòric, amb elements del XIII i delXVIII, va ser sormès a una àmpliaremodelació i reforma per dotar-lo de funcionalitat acadèmica. Sen’encarregaren els arquitectesBosch, Tarrús i Vives.

La Facultat de Pedagogia i Cièn-cies de l’Educació, ubicada final-ment a l’antic Seminari de Gironadesprés d’anys i panys a l’Escola deMestres del carrer Emili Grahit-

Creu, s’hi ha traslladat aquest any, i ha provocat problemes d’a-parcament i de trànsit a la zona.

La Biblioteca Universitària delletres i la seva ampliació es culmi-naren entre el i el da-munt la plaça Ferrater Mora, obrade Bosch i tarrús.

El Parc Tecnològic i Científic alfinal d’Emili Grahit i a tocar de laCreueta comprèn l’edifici Casade-mont () i l’edifici GiroEmprèn(). Hi ha també el CENTA so-bre tecnologia d’aliments, el Mon-turiol de turisme i producció de la

El col·legi dels Maristes es va traslladar del barri vell a un edifici nou a les hortes de Santa Eugènia

DIARI DE GIRONA


FIRES DE SANT NARCÍS48imatge i l’ICRA de recerca sobrel’aigua, amb un petit centre de ro-bòtica submarina. El centre d’em-preses té . m.

Les Alzines, el Bell-lloch del Pla,Bambini i el col·legi Montessoris’han sumat a l’oferta formativaprivada de la ciutat en els darrersanys.

Diverses escoles de barri de laciutat serveixen de motiu per dirque Girona és una ciutat Educa-dora. Hi ha a més escoles d’índoleben diversa:

El Centre de formació teatral ElGalliner és l’única escola de teatrede tota la província de Girona queofereix una formació global conti-nuada (avalada per l’AssociacióCatalana d’Escoles de Teatre).Fundada el , imparteix unampli ventall de cursos a cente-nars d’alumnes, procedents demúltiples localitats de les comar-ques gironines. Està gestionat perl’Associació Gironina de Teatre,entitat cultural sense ànim de lu-cre, nascuda amb la voluntat de di-namitzar el panorama teatral de laprovíncia i que té com a socis lamajoria dels professionals del tea-tre del territori. L’Escola comptaamb el suport institucional de laDiputació de Girona i l’Ajunta-ment de Girona.

Fundada l’any , l’EMMGha estat una institució pionera enl’ensenyament de la música mo-derna a la província de Girona. Du-rant aquests anys, amb més de tresmil alumnes, n’ha esdevingut elprincipal referent pedagògic.

Des de l’any , l’espai és uncentre cultural pluridisciplinariamb una oferta regular en els àm-bits escènics, humanístics i artís-tics. El centre acull també les pro-postes i programacions d’altresagents culturals, com ara festivalsindependents, assaigs, concerts,jornades, cursos, reunions, pre-sentacions, exposicions, etc.

Amb l’Escola Municipal de Mú-sica, les Escoles Bressol i les Esco-les de Primària acaben de confi-gurar un panorama educador deprimera categoria.

La ciutat

Des del punt de vista de ciutat, l’an-nexió de Palau-Sacosta, Sant Da-niel i Santa Eugènia () i deCampdorà () ha estat el fetmunicipal més important quan aextensió del terme. Són ben cone-

gudes les annexions i desanne-xions de Salt (-) i Sarriàde Ter (-).

La ciutat raneja avui els .habitants i està formada per Bar-ris ben consolidats ja que algunsd’ells foren pobles abans: Montju-ïc, Taialà-Germans Sàbat-Fonta-jau (), Salesians a l’entorn dela presó, Torre Gironella, AlfonsXII, Les Pedreres, Font de la Pól-vora, Vilaroja, Montilivi, Palau-ElsQuímics, CAn Gibert del Pla, Gü-ell-Devesa, Mas Masó, SectorTrueta...

Ponts i rius

En els darrers anys el panorama deponts i rius ha sofert importantstranformacions. Si més no, pel quefa als dos rius més importants.

L’Onyar

Entre els ponts que actualment fanservei damunt l’Onyar, Vers la dè-cada del , es construí la plaçade Catalunya sobre l’Onyar, onabans hi havia un antic pont devianants que fou destruït per unariuada.

A la part nord de la ciutat, i tam-bé damunt de l’Onyar, hi ha el pontque substituí el discutit «passallís»de Pedret, damunt la carretera deGirona a Palamós. Fou inauguratl’any i té un sistema de com-portes que permet de regular el ni-vell de l’aigua de l’Onyar.

Entre i es contruí elpont de Sant Feliu que va de Ca-nalejas a la plaça de Sant Feliu.

Pel juny del fou inauguratel nou pont per a vianants, cons-truït per la secció hidràulica delministeri d’obres públiques, i quecomunica el carrer del Carme ambla zona de la plaça del Mercat. Sub-stitueix el pont alçat després de l’ai-guat del , que fou dedicat al’alferes Huarte, víctima de lesinundacions d’aquell any.

El pont que comunica el carrerd’Ultònia amb el del Carme fouenllestit a l’agost del , i és elque ara duu el nom oficial d’Alfé-rez Huarte. El seu traçat suscità vi-ves polèmiques.

Finalment, el pont de la Fontdel Rei fou obert al trànsit rodat aljuliol del . És situat entre lacarretera nacional de Barcelona ala Jonquera (N-II) i la de Sant Feliude Guíxols, fet que el fa força útil

per al trànsit, però, com l’anterior,ha perjudicat la imatge del carrerdel Carme. Al costat del pont prò-piament dit, subsisteix una passa-rel·la per a vianants.

Íntimament relacionades ambels ponts de l’Onyar, les cases quetenen llur part posterior damuntdel riu formen un conjunt arqui-tectònic summament original queha atret sovint l’atenció de pintorsi escriptors. Construïdes les unes alcostat de les altres, formen unamena de conglomerat de façanes igaleries que té un perfil variat i es-pontani d’obertures, una imatgeurbana amb un caràcter ben defi-nit, que dóna molta personalitat ala Girona fluvial.

Les cases del riu Onyar aporta-ven a la ciutat el mateix percentat-ge de pintoresquisme que de de-cadència. Entre i es va feruna restauració de façanes impor-tant. Es va dotar les cases d’una pa-leta de colors lluminosos que li vancanviar la cara. Els arquitectes Via-der i Fuses i els pintors ensesa i Fai-xó en foren els responsables. Desde , estan essent novament re-pintades per restaurar el deterio-rament dels últims anys.

Ter

Damunt del Ter cal esmentar el vellpont de la Barca, que va de la De-vesa a la Barca de Sant Ponç. És deferro i recolza damunt pilastres depedra. Construït el , té a propel nou pont, situat aigua avall, detres arcs i una llargada de m.Aquest pont nou fou inaugurat pelmaig del .

També el Pont de Fontajau() i la passera () que co-munica el vial perimetral de la De-vesa amb el Parc de les Ribes delTer. Sense oblidar, naturalment, elpont que s’està construint ()entre el Trueta i Pedret per damuntde l’Illa del Ter. És una molt bonanotícia que poc abans de les Firesde , l’ajuntament de Gironas’hagi compromès a bastir de nouel Pont del Dimoni (segle XIV) so-bre el Güell, d’acord amb un pro-jecte de l’arquitecte Ramon Ripoll.

Estructures

Difícilment classificables, algunselements nous apareguts enaquests darrers anys mereixen unaconsideració especial.Han passat de ser l’esquena de l’Onyra a ser la cara de Girona

DIARI DE GIRONA

C. Sant Llàtzer, 9 • FIGUERES • Tel. 972 505 701 - 972 510 054 • Fax 972 505 250Pl. Catalunya, 19, 1r 2n • 17480 ROSES • Tel./Fax 972 255 415 • Dimarts i divendres

www.finquestrilla.com

� LLOGUER D’HABITATGES AMB MOBLES I SENSE MOBLES

� LLOGUER DE LOCALS COMERCIALS I MAGATZEMS

� LLOGUER DE DESPATXOS I DE NAUS INDUSTRIALS

� LLOGUER DE PLACES DE PÀRQUING, ETC.

BESCANÓ (Girona)

Tel./Fax 972 42 23 65http://www.pentacarpa.com

e-mail:[email protected]

MÒBIL 629 88 30 92

B E S C A N Ó

• NAUS INDUSTRIALS• AMPLADES LLIURES DES DE 10 a 50 m.• LLOGUER D’INFLABLES PER A FESTES O CELEBRACIONS

LLOGUER I VENDA DECARPES

• CARPES PER A FIRES, FESTES, BANQUETS,CONVENCIONS I EMMAGATZEMATGE

pentacarpa

pe

nt a

ca

r pa


FIRES DE SANT NARCÍS49Cementiri Nou

Acabat l’any , dóna cabuda alsdifunts que ja no caben al vell ce-mentiri (, amb ampliacionsfins al ). La construcció inicialestà prevista per a . sepultu-res tradicionals. L’espai porticat il’estany central, amb l’arbrat i l’es-cultura al·legòrica, li confereixenuna sensació d’acolliment.

Tanatori

En funcionament des del aprop de la zona dels dos grans ce-mentiris de la ciutat. És obert al pai-satge i té una capella il·luminadasobre el riu Onyar.

Incineradora

La incineradora de Campdorà vaser inaugurada l’any , deu anysdesprés de l’annexió del petit llo-garret de Campdorà (abans de Cel-rà) per la capital.

Tot i que la planta crema diària-ment . quilos de residus, laciutat en produeix un mínim de. cada dia. La incineradorade Campdorà va entrar en funcio-nament a principis de . Finsaquell moment, funcionava a l’àreade Girona l’abocador dels Àngels.La planta incineradora de residusde Campdorà sol estar en funcio-nament un total de . hores l’a-

ny i tracta . tones de residus.Les emissions atmosfèriques de laplanta representen un cabal de. Nm/hora.

Muralles

El passeig de Fora Muralla entre elJardi de la Infància i Monjuïc és unesplèndid deambulatori al serveidel paisatge i de la ciutat vella. Elsarquitectes foren Jeroni Moner i Jo-sep Zazurca. Fou executat entre i .

Mercat a l’engròs

Ubicat al polígon del Pla d’Abasta-ments, funciona des de .

Deixalleria

La deixalleria és un servei precep-tiu des de a l’Estat Espanyolper a fer la recollida selectiva. A Gi-rona funciona des de al polí-gon del Pla d’Abastaments i té amés una cotxera de l’empresa derecollida MUSERSA.

Parc del Migdia

El Projecte «Casernes» és un pro-jecte de transformació urbana delrecinte ocupat per les casernes mi-litars (-), situat al bell mig

del centre urbà i adjacent a la car-retera de Barcelona. Consisteix enla substitució d’una gran illa ocu-pada per instal·lacions militars perun tros de ciutat que lligui amb elsbarris veïns i en redefineixi la viali-tat, mitjançant la construcció d’ungran parc com l’espai més signifi-catiu de l’àrea i un seguit d’edificisresidencials, mantenint la unitatdel conjunt. La nova edificació, enforma de pantalla, es col·loca peri-metralment al parc definint la fa-çana del nou espai urbà, junt ambla construcció militar que es con-serva.

El projecte ocupa una superfí-cie de . m. Preveu la cons-trucció de habitatges, locals co-mercials i places d’aparcamentamb un total de . m de sos-tre i . m de zona verda i do-tacions. El parc aporta, a més, ungran llac situat al peu dels habitat-ges, amb . m de làmina d’ai-gua, una pèrgola de . m de su-perfície coberta i més de . ar-bres repartits pels seus jardins.

Parc Fora Muralla

L’any , l’Ajuntament de Gironava adquirir l’Hospital Militar. Foureformat a partir de per a en-cabir-hi el Centre Cultural de laMercè. El projecte del passeig foraMuralla és de i fou obra de Ge-roni Moner i Josep Zazurca. Els jar-dins provenen de la transformacióEl cementiri del carrer del Carme dóna cabuda als difunts

DIARI DE GIRONA


FIRES DE SANT NARCÍS50en espai públic de l’antic jardí delconvent de la Mercè.

Parc de les Ribes del Ter

El Parc de les Ribes del Ter, con-juntament amb el nou pont per avianants sobre el riu, van ser les ob-res més emblemàtiques de les Fi-res de Sant Narcís de . Amb elparc, es va recuperar un espai queera molt poc utilitzat i es va crearuna nova zona de lleure per a la ciu-tat. El pont va servir per connectarels barris de Fontajau, Germans Sà-bat i Taialà, amb la Devesa i, per ex-tensió, el centre de Girona.

El parc té dues plataformes: unade superior, amb aparcaments iuna zona arbrada al costat del pa-velló, a més d’un gran espai ambgespa; i una altra, a nivell del Ter.L’obra inclou l’escullera, la canalit-zació i la protecció en cas d’avingu-des del riu. La zona disposa tambéd’un camí per a vianants i bicicle-tes, a la vora del riu.

I encara es podrien esmentar: elParc del Pont Major, el Parc de lesPedreres, el Parc de Vista Alegre oel Parc Final Can Gibert-Mas Masó.

Les grans places

En anys d’història, la plaça Ca-talunya ha estat testimoni dels fetsmés importants de la ciutat: de lalluita per la democràcia, de les ma-nifestacions pú- bliques, dels actesfestius, etc. S’hi fan la fira de col·lec-cionistes (l’espai s’alterna amb lesvoltes de Sant Francesc depenentdel temps), el míting de l’ de se-tembre, les parades de llibres i ro-ses de Sant Jordi, el pas de la pro-cessó de Setmana Santa, la caval-cada de Reis, etc. És un espai rec-tangular en part en- jardinat quecompta amb un parc infantil, un es-pai per asseure’s i donar menjar alscoloms, un brollador des de fa unsanys de nou en funcionament, unsquants arbres i el bust mig amagatde Prudenci Bertrana. Tot aquestespai està envoltat d’un cinturó devehicles aparcats i d’uns carrils decircumval·lació plens de cotxes.

La plaça Salvador Espriu, situa-da entre el Mercat i l’altíssim edifi-ci de la plaça Catalunya conegutpopularment com «el bolet», ésuna ampla esplanada de cimentusada cada dia per milers de ciuta-dans. Tot i que a l’estiu -sense caparbre- és un desert; i a l’hivern -sen-

se cap recés- és una glacera, a pri-mera hora dels matins d’hivern i enles darreres hores del dies d’estiu ésun indret agradable. És obra delsarquitectes Fuses i Viader, d’acordamb un projecte de . La plaçaés bàsicament un espai que utilit-za l’Ajuntament per a organitzar-hi actes festius, fires, etc.

A prop del carrer General Men-doza, a tocar del bolet, s’alça un cu-riós monument-homenatge, obradels mateixos arquitectes. Vol sig-ni- ficar un llibre obert de dimen-sions gegantines. Són unes planxesd’acer inoxidable amb un tracta-ment d’oxidat per envellir-les, quefan un angle de graus. Gravat ales parets interiors hi ha un granpoema de Salvador Espriu, tret delLlibre de Les Hores: «Sota la pluja,/arbres camí, silen- ci,/ vides llu-nyanes./ Sense recança miro/ comel meu pas s’esborra». I efectiva-ment, des de la paret nord unespasses cada vegada més tènues ca-minen damunt la planxa metàl·licadel terra cap al sud-est. És un orna-ment-escultura, una fita arquitec-tònica, que pretén trencar la dure-sa de la plaça i que es complemen-ta amb tres xi- prers. La idea que voltransmetre aquest element arqui-tectònic està d’acord amb la figurade Sal- vador Espriu, que era unhome greu, estricte, ascètic.

D’altres gran places de la ciutatsón: Constitució, Vicens Vives, Mi-quel Santaló, Prudenci Bertrana-Miquel de Palol, Isabel Vila-PereCalders-Fidel aguilar, la plaça delBarco o la plaça Pompeu Fabra (-XI-)-Hospital. La majoria d’e-lles són tapadores de pàrquing.

Les grans avingudes

Estava Girona, l’any , sensegrans avingudes. D’ençà de llavorsn’han aparegut diverses: Josep Ter-radellas, Xavier Cugat, Passeig d’O-lot i carrer Güell,

Edificis nous

L’ Auditori Palau de Congressos esva inaugurar el de maig de ,més de . dies després que s’a-provés en el ple de l’ajuntament deGirona del de juliol de . Fouinaugurat –i així ha de figurar en lescròniques de la ciutat- pels nens inenes de les escoles de la ciutat illurs pares, en el marc emotiu d’u-na cantata. Fou la promesa acom-La plataforma de la plaça Catalunya es va construir aprofitant els fonaments d’un mercat inacabat

DIARI DE GIRONA

Al servei de la INDÚSTRIAen mecanitzacions i manteniments

Polígon Industrial CelràC/ Creus, 1. Edifici Delfinsa. Naus 4-5-9 - 17460 CELRÀ (Girona) SPAIN

Tel. 972 49 30 18 • 972 49 21 07 • Fax 972 49 30 01

GUIVESGIRONA,S.A.

Edifici dels JutjatsAv. Ramon Folch, 4

17001 GironaTel. 972 41 04 60

a/e: [email protected]


FIRES DE SANT NARCÍS51plerta de l’alcaldessa de la ciutat,Anna Pagans. S’hi va interpretar Gi-raviu, amb text i música de BernatRomaní i Carlinhos Pitera. Té tressales: per a , o espec-tadors, forma triangular i s’acara alriu. El vestíbul d’entrada ha servitper a concerts i perfomances.

El Palau-Firal fou bastit entre-, obra de Llistosella i Mont-salvatge.

La Torre Girona (-) obrade Roser Amadó i LL. Domènechtancava el parc central amb un edi-fici ple de làmines de vidre. Té for-ma el·lípitica i plantes. Original-ment havia de ser cilíndrica i esvel-ta, amb plantes.

Els gratacels de la Devesa vanser construïts entre i .N’hi ha dos de quinze pisos i dos denou, i un total de habitatges.Són el resultat de l’anomenat urba-nisop (l’isop és l’estri amb què elscapellans salpassen), és a dir, «aquíesquitxo i aquí aixeco pisos».

Al solar de l’escorxador de l’a-vinguda Ramon Folch s’erigiren el, els Nous Jutjats, obra de l’ar-quitecte Esteve Bonell i Josep Ma-ria Gil. És una espectacular cons-trucció en un indret ben emble-màtic de la ciutat: l’avinguda Ra-mon Folch. L’illa que ocupa teniafins fa relativament poc usos bendiversos: hi havia el Parc de Bom-bers, l’escorxador municipal i laCentral Lletera. La necessitat debuscar una ubicació cèntrica ipràctica als transitats jutjats i regis-

tres va propiciar-ne la compra.Els arquitectes que han disse-

nyat el projecte han hagut de resol-dre la complexitat de funciona-ment intern d’unes dependènciesjudicials i administratives, la difíciladaptació a l’avinguda RamonFolch i al veïnatge de l’edifici nou-centista-monumentalista de Cor-reus, la no interferència visual alteló de fons del Barri Vell i l’obertu-ra d’una plaça en la part posterior.

L’Edifici de la Subdelegació delGovern d’Espanya és de -,i els autors són els arquitectes Llu-ís Clotet, Ignacio Paricio i Joan Sa-bater. L’edifici és premi FAD d’ar-quitectura . El de desembrede va tancar les seves portescom a sucursal bancària. Des de és la seu de la Subdelegaciódel Govern d’Espanya.

L’espectacular i sorprenent for-ma circular de l’edifici s’ha d’inter-pretar en funció de l’entorn. Aquestedifici presideix l’enorme plaça dela Constitució com un punt d’aten-ció i harmonia, que atrau les mira-des i posa ordre enmig del desor-dre urbà d’aquest indret de la ciu-tat (la superposició caòtica d’edifi-cis de tota mida i color en aquestbarri, respon a l’estructura multi-funcional que tenia abans del bui-datge que ha donat lloc a la plaça:raval del Mercadal, zona industrial,sèquia Monar, etc). En segon lloc,el cilindre fa la funció de ròtula dela Gran Via, que en aquest punt esvincla fent angle.

Els autors han volgut desenvo-lupar-hi la fàbrica de rajol com asistema més complet d’edificació iles complexitats internes de l’èpo-ca romana i medieval.

La Caixa de Girona va estrenarl’any la seva nova seu central,un edifici de l’arquitecte Arcadi Plasituat a la cruïlla dels carrers Mig-dia i Creu, a l’Eixample de Girona.

La modernitat i la solemnitatsón alguns dels trets característicsde l’edifici, que té una superfícieconstruïda de . metres qua-drats i que va representar una in-versió d’uns milions d’euros. Estracta de la tercera i última seu cen-tral de l’entitat a la ciutat de Girona.La primera va ser la Fontana d’Or, ila segona, a partir de , a l’avin-guda Sant Francesc. Amb l’absor-ció de Caixa Girona per la Caixa, elsnous amos s’estan plantejant quinús donar-li.

La fins ara seu central de Caixade Girona és un autèntic museud’art. En primer lloc, per l’obra en simateixa, un conjunt espectacularde l’arquitecte Arcadi Pla: la pirà-mide asteca invertida de la façanabastida amb pedra d’Almeria, lesfustes càlides de l’interior, les alça-des mesurades de cada planta i laidoneïtzació de la llum diürna. Ensegon lloc, per les obres d’art quealberga: el Tàpies que presideix lafaçana, el Guinovart del vestíbul,les pintures d’Ansesa, AssumpcióMateu i Quim Corominas en l’es-pai d’accés a la sala d’actes, l’obra L’edifici de Caixa de Girona, un dels nous edificis emblemàtics

DIARI DE GIRONA

GIRONA: Ctra. Nacional II, 47 • Tel. 972 47 62 53 • Fax 972 47 64 61 • Fornells de la SelvaPALAFRUGELL: FRED LLORENS: Ps. Migdia, 2 • Tel. 972 30 40 21

e-mail:[email protected]

Especialistes en:Fred Industrial, Fred Comercial i Aire Condicionat

20101948



monumental de Quim Domene ala zona on s’hi han instal·lat els cai-xers automàtics i totes les pinturesfantàstiques de l’interior de les ins-tal·lacions: Antoni Clavé, Picasso,Miró, Chillida, Alfaro, Vayreda, Cla-rà, Gerard Sala, Broto, Riera i Ara-gó, Basterretxea, Xavier Grau, Her-nández Pijoan, Frederic Amat,Chancho, Ràfols Casamada, Ro-bert Llimós, Niebla i Comadira. Entotal, el nou edifici construït contémés de cinquanta obres d’art, lamajoria fetes expressament per a lanova seu.

Les Torres Martorell són dosgratacels de nivells cadascunque com columnes d’un arc obreni tanquen el recinte. Són conegu-des popularment com les torres

Martorell pel nom del carrer quepassa per sota. Són idèntiques iprovoquen, des de l’estany del parc,una impressió de vertigen a causadel capgirament (estètic) de la basei l’altura. Els materials usats són cà-lids i proporcionen una suau har-monia de llum i color.

El Centre Cívic de la Mercè (con-vent i església del segles XIV.XVII),que havia estat Hospital Militar du-rant unes dècades, fou adequatpels arquitectes Bosch, Tarrús i Vi-ves entre i .

El Nou Bisbat (Casa Carles,), fou adequat pels arquitectesBover i Xutglà entre i . Lafamília de Carles i de Ferrer, esta-blerta a Girona, va extingir-se el, i llegà al Bisbat les seves pro-

pietats. Entre els béns llegats a l’Es-glésia hi havia Casa Carles, tres edi-ficis antics sobre els quals els no-bles Carles van fer una gran remo-delació neoclàssica l’any . L’a-ny , l’Església gironina va co-mençar una ampul·losa rehabilita-ció i restauració amb mobles, fres-cos i estucats d’època. Des del ,Casa Carles és la seu del Bisbat deGirona. És tal la delicadesa i la be-llesa assolides en alguns racons delcasal vuitcentista que hom fa cór-rer la brama que Casa Carles és elVaticanet.

L’edifici de la Generalitat al san-ta Caterina va començar a funcio-nar l’any . La reconstitució del’espai fou obra dels arquitectesViader, Fuses, Blàzquez, Guanter,

Briz i Fumadó. Des del segle XVII ifins al fou hospital provincial.Per Fires d’enguany incorpora elmagne quadre de Martí Alsina «Elgran dia de Girona», ubicat a la salaJosep Irla.

La Seu de la policia local és de-. En foren els arquitectes:Carles Bosch, Frigola, español i He-reu. Sorprèn per les columnes i laforma còncava respecte del carrer.

El conjunt Residencial Els Quí-mics al llarg del carrer Caldes deMontbui fou executat entre i. Té habitatges i gira a l’en-torn d’una plaça i de la xemenia del’antiga empresa que hi hagué enaquest lloc des de i fins a ,els Químics i Tartàrics.

La xemeneia de l’antiga fàbrica

dels Químics de Girona és un delssímbols de la ciutat industrial. Éspaisatge urbà i patrimoni arquitec-tònic enmig dels habitatges del seuentorn. És un element arquitectò-nic de gran valor ateses les seves ca-racterístiques i alçada. La xemene-ia dels Químics té unes caracterís-tiques arquitectòniques que la fanmolt especial. Arquitectònicamentestà qualificada com /, el quesignifica que per cada metre debase en té d’alçada, essent unade les més altes de l’època indus-trial. Concretament, té , me-tres d’alçada i és molt esvelta. Laseva construcció es va iniciar sobreels anys després que la fàbricafos bombardejada durant la Guer-ra Civil espanyola. Molts ciutadans

Les torres Martorell van transformar les casernes

DIARI DE GIRONA

La CAsa Carles acull el bisbat des de 2002

DIARI DE GIRONA

Els Químics ha estat un altres dels espais transformats

DIARI DE GIRONA

DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA

C/ Indústria, 36-38 «Mas Xirgu» / Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - [email protected]

TELÉFONO 972 36 49 04 PLAYA DE SANTA CRISTINA

FAX 972 36 92 80 � APARTADO Nº 22

E-mail: [email protected] 17310 LLORET DE MAR (ESPAÑA)

HOTEL


FIRES DE SANT NARCÍS53recorden la xemeneia en funcio-nament i la característica sirenaque se sentia a molts llocs de la ciu-tat i que tocava, a les vuit del matí,a les dotze del migdia i a les sis dela tarda marcant el canvi de torn ala fàbrica.

La Residència de les Germane-tes dels Pobres és un gran edificipràctic amb po- ques concessionsa la bellesa i l’harmonia. Les Ger-manetes dels Pobres de Girona novan acceptar l’oferta de permutarels seus excepcionals solars a la car-retera de Barcelona, per dominisrústics i van preferir enderrocar elvell casal i aixecar, en el mateix lloccèntric de sempre, la nova residèn-cia d’ancians. L’edifici no té unaaparença gaire original ni abellido-ra. Està concebut en una línia moltfuncional, amb obra vista, amb afa-ny de demostrar solidesa. És unaconstrucció molt linial, rematadaamb una mena de torre d’entrada.

Té una capacitat per a an-cians i les obres han costat uns milions de pessetes. Es va inaugu-rar a finals de . Les obres vandurar sis anys. L’antiga residènciad’avis de Girona es va tancar el perquè no era funcional i re- que-ria importants reformes. El nouedifici està construït en un solar de. m. Té una superfície cons-truïda de . m, distribuïts en-tre una planta baixa més quatre pi-sos. Els dos patis ocupen una su-perfície de . m.

El conjunt d’habitatges Urbis a

Can Gibert-Santa Eugènia és unaobra de amb espais de co-merç, habitatges i escales.

Teatre, Música,Exposicions

El teatre gaudeix d’una oferta inte-ressant, que es pot veure en el fes-tival internacional de teatre ano-menat Temporada Alta(des del), entre l’octubre i el desembre,i en el Festival de Teatre Amateurde Girona(des del ), que atreutambé companyies internacionals.D’altra banda, cal esmentar el Fes-tival de Cinema de Girona(des del), també amb participació in-ternacional, i que des del in-clou una secció dedicada al cine-ma jueu i el Festival de Músiques-Religioses i del Món (des de );Girona, temps de Flors, que és de-gana de les manifestacions artísti-ques de la ciutat (des de )

Premis

La Fundació Prudenci Bertrana-convoca anualment des de elsPremis Literaris de Girona. Actual-ment, integrats pel premi Pruden-ci Bertrana de novel·la, que és elmés antic, el premi Carles Raholad’assaig, el premi Miquel de Palolde poesia, el premi Ramon Munta-ner de literatura juvenil i el Cerve-rí de lletra per a cançó. També es El Festival de Músiques Religioses i del Mon és una de les noves manifestacions artístiques de Girona

DIARI DE GIRONA

Qualitat, Tradició i Modernitat.Plaça Pau Casals, 6

08770 Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona)Tel. 93 891 03 18 – Fax 93 891 19 45

[email protected]

Aquest any tenim el plaer de poder presentar a tots els visitants el millorcava del món, el nostre SERRALET DEL GUINEU, qualificat així pels 250catadors que en el CONCURS MUNDIAL DE BRUSEL·LES, celebrat elmes de maig passat, li van atorgar la Gran Medalla d’Or. Així com tambéel cava BRUT NATURE que, en les seves versions normal i magnum, vaobtenir dues medalles de plata, i el vi NEGRE GRAN PRINCEPS, que es

va fer mereixedor d’unad’or entre els més de6.900 vins de tot el mónque es van presentar alconcurs.

Tot un reconeixement ala tradicional qualitatdels nostres caves, vins ilicors que durant 5 diespodran ser degustats igaudits pels nostresamics visitants, junta-ment als tradicionalscaves GRAN DUC iROSÉ BRUT i el nou VIBLANC ECOLÒGICPRÍNCEPS, tret recent-ment al mercat amb unèxit espectacular. En de-finitiva, un gran mónd’aromes i sabors queconstitueixen tot unplaer per als sentits.

DESCOBREIXI EL MILLOR CAVA DEL MÓN!

CAVES, VINS i LICORS

VISITI’NS

Estem a la secció Alimentació, Gastronomia

i Hostaleria, planta 1a, estand 263�

A l’estand de CANALS & MUNNÉ de la Fira de Mostres de Girona,del 28 d’octubre a l’1 de novembre


FIRES DE SANT NARCÍS54convoca a Girona, entre altres, elpremi Manuel Bonmatí(des de) d’articles periodístics referitsa la ciutat.

Publicacions

La primera etapa de la Revista deGerona va durar entre i .L’actual Revista de Girona, avui jamolt posada al dia en continguts icentres d’interès, va començar elseu recorregut l’any . Fins a fi-nals dels va ser una revista d’eru-dits. De a fou dirigida perNarcís-Jordi Aragó i paulatinaments’anà acostant a l’interès més gene-ral i popular. Està essent digitalitza-da en tots els números fins al .És bimensual.

Presència és un setmanari fun-dat a Girona el d’abril de perManel Bonmatí. ït per Carmen Al-calde, al capdavant d’un grup d’in-tel·lectuals barcelonins, continuàfins el amb moltes dificultatsadministratives, malgrat que era re-dactat gairebé tot en castellà. En elnúmero agafà el relleu un grupde Girona, dirigit per Narcís JordiAragó, i es catalanitzà totalment,però patí una sèrie de sancions i unasuspensió de dos anys i mig (-). El passà a periodicitatmensual. Des del setembre del fins a l’octubre del fou dirigidaper Pere Madrenys i Caballé. Nova-ment setmanari, des del pas-sà a ser distribuït com a suplementsetmanal d’El Punt Diari, i poste-riorment d’altres revistes comarcalsi d’altres diaris. El Punt és un diarifundat el . De a s’a-nomenà Punt Diari. Des del ,distribueix Presència i des del distribueix El esportiu. Des de fi-nals del , ha adquirit l’Avui.

Diari de Girona és un diari pu-blicat a Girona des de . És es-uccessor de l’anterior capçalera LosSitios(), alhora continuadorad’El Pirineu (-) i del Dia-rio de Gerona de Avisos y Noticias,fundat el . En la nova etapa, edi-tà el seu primer número el demaig de i des del es pu-blica íntegrament en català. L’editorés Prensa Ibérica.

Escultures noves(1960-2010)

Les obres incorporades al patri-moni comú de la ciutat de Gironaen els darrers anys representen

el del total del parc escultòricde la ciutat ( de ).

Aquestes són les escultures quela ciutat de Girona ha incorporat alscarrers i places en el darrer mig se-gle. Any : Creu del costat deSant pere de Galligants de Joan Oli-ver de Bezzi i els seus fills segonsdisseny de Juan Gordillo; Sant Joani Sant Narcís de la façana de la Ca-tedral de Domènec Fita; Indústria,Agricultura i Pesca, de la façana dela Delegació d’Hisenda a la GranVia, obra de Francesc Torres Mon-só. Any : Sant Jaume i Sant Jo-sep de la façana de la Catedral,d’Antoni Casamor i d’Espona. Any: Sant Pere i Sant Pau de la fa-çana de la Catedral, de Josep MariaBohigas; Mare de Déu de la façanade la Catedral, boicet de JaumeBusquets i esculpida pel picape-drer Bernad de Barcelona; Mare deDéu de la Misericòrdia de la faça-na de la Llar infantil Puig d’en Roca,de Domènec Fita; Santa Teresa deJesús de la façana de l’església delconvent de les Carmelites Descal-ces, de Josep Maria Camps Arnau.Any : Papirus, del carrer JuliGarreta, de Pere Lloses; Creu Mis-sional a la pujada de la Creu de Pa-lau, de Domènec Fita. Any : Atots els gironins morts a conse-qüència de la Guerra Civil a la pla-ça de la Diputació, de Juan Gordi-llo; Sant Eloi de la façana del tallermecànic del carrer Joan Bruguera,de Lluís Pelegrí. Any : Dues fi-gures i un escut de la façana de laCambra Oficial de Comerç i Indús-tria, de Francesc Torres Monsó.Any : Àngel de dalt del cam-panar de la Catedral, de RamonMaria Carrera i Savall; Materials deConstrucció de la façana de l’edifi-ci del carrer de la Creu, , de Fran-cesc Torres Monsó; Dues falses co-lumnes, al pati interior de l’edificisituat entre els carrers Migdia, Creui Cardenal Margarit, de FrancescTorres Monsó. Any : Creu, delcarrer de la Creu cantonada Mig-dia, de Ramon Dalmau segons dis-seny d’Eulogi Bordas.

Any : Escultura Viva de lafaçana de la botigueta de la Cort-Reial, de Lluís Güell; Torsos i Fetusde la façana del col·legi de Metges,de Francesc Torres Monsó (actual-ment dins la seu del Col·legi deMetges de Girona); A Walt Disneydels Jardins de la Devesa, de NarcísCarmaniu Sala (desaparegut). Any: Jaume I, de la façana de l’edi-fici de la Gran Via a tocar Sèquia, deFrancesc Torres Monsó. Any : Domènec Fita va dissenyar i crear la Columna a la Història de Girona, instal·lada al Puig d’en Roca

DIARI DE GIRONA

Gran Via Jaume I, 82, 2aTel. 972 20 60 50 / Fax 972 21 68 68

GIRONA 17001

Av. Montserrat núm. 19Tel. 972 25 71 55 / Fax 972 25 39 79

ROSES 17480

Sant Martí, núm. 11Tel. 972 36 84 14 / fax 972 37 22 03

LLORET DE MAR 17310

Assessoria laboral, fiscal i comptableAssumptes generals • Assegurances diverses

Us desitgem unes Bones Fires de Sant Narcís! NOVA BOTIGA A GIRONAC/ de la Creu, 43 - 17002 Girona - T. 972 41 41 91

www.abrahambalaguer.cat



Monòlit a Santiago Sobrequés aprop de la rotonda sobre el Güell iMarroc, disseny de Josep Duixans.Any : A Prudenci Bertrana dela Plaça Catalunya, de Ricard Gui-nó; Màquina del tren de Sant Feliude la plaça d’Espanya (actualmentals magatzems municipals); Carri-let, al pati del GeiEG a Sant Narcís(actualment cedit als Amics delFerrocarril de Fornells); Immacu-lada de l’entrada del col·legi dels

Maristes, de Francesc Fajula. Any: parella de la façana delCol·legi Públic Dalmau Carles Pla,de Francesc Torres Monsó. Any: L’atleta còsmic dels jardinsdel GeiEG a Sant Ponç, de JosepBosch Piculives. Any : A Car-les Rahola de la Rambla de la Lli-bertat, de Francesc Torres Monsó;A Fages de Climent dels jardins dePedret, del ceramista Eusebi DíazCosta; Noia dels Jardins de la deve-

sa, de Jordi Dalmau i Casanovas;Brollador de Montjuïc de la plaçade Montjuïc, de Domènec Fita. Any: A la Vellesa de la plaça d’Es-panya, de Ramon Casellas i Albert;Escolars de la façana de la guarde-ria del col·legi Públic Dalmau Car-les Pla, de Domènec Fita. Any :A,B,C,Q, de la plaça Hospital-Pom-peu Fabra, de Francesc TorresMonsó.

Any : Als morts en defensa

de la República, del cementiri Vell,disseny de Josep Duixans; Famíliadel carrer de la Creu-Països Cata-lans, d’Emília Xargay; Llapis, delpati de l’Institut Santiago Sobre-qués, de Francesc Torres Monsó(model de per a l’Institut deFigueres). Any : Tors de dona,de Bonastruc de Porta i Figuerola,de Rosa Serra; Dos canons dels Jar-dins de Pedret, procedents de pa-lamós, disseny de la base d’Eulogi

Bordas. Any : A Sant AntoniMaria Claret, del carrer de Sant An-toni Maria Claret, de DomènecFita; A Just Manuel Casero, davantla porta del cementiri del Pont Ma-jor, disseny de Josep Duixans; LaLlagosta, de la plaça de l’Assump-ció, de Josep Duixans. Any : AEuropa, de la plaça d’Europa, d’An-dreu Alfaro (actualment a la roton-da de la Devesa al final de FerranPuig); Forjat del Passeig d’Olot, de

Les «lletres toves» de Torres Monsó han tornat a la plaça de l’Hospital un cop s’ha acabat la restauració de l’antic edifici de Santa Caterina

DIARI DE GIRONA

L’ADVOCAT, EL MILLOR DEFENSORDELS TEUS DRETS

Plaça Jaume Vicens Vives, 417001 GIRONA


FIRES DE SANT NARCÍS56Leonci Quera; El Picapedrer dl jar-dí d’entrada al Col·legi d’aparella-dors, de Francesc Torres Monsó;Naixement de la vida arbre dels jar-dins de Pedret, de Xicu Cabanyes;Monòlit i Mural de la Incineradorade Campdorà, de Domènec Fita;Rellotge de Sol del passeig d’Olot,de Josep Duixans. Any : Co-lumna a la Història de Girona, deDomènec Fita; Vitrall Mòbil, deFrancesc Fornells; Monòlit a lesciutats pubilles de la sardana, obradel Ballet Popular; Brollador de larotonda dels Països Catalans, dis-senyada pels enginyers munici-pals. Any : Monòlit a IgnasiBosch Reitg, obra de l’Associació deVeïns de Sant Narcís; còpia de la co-lumna amb lleona del segle XII a laplaça de Sant Feliu; Als mestres d’o-bres de la Catedral, de Josep MariaSubirachs. Any : Vaixell de laplaça de Santa Eugènia, de JosepDuixans. Any : Abraçada, dePepe Noja; Perns, de Narcís CostaBofill; Nefer Mediterrània de Mar-cel Martí. Any : La força de Gi-rona, de Ramon Cuello, patrocinide Comtal Gironesa; Atnel, de Mar-cel Martí. Any : Dos amfibis, deRamon Maria Carrera; Cossos i for-mes, de Rosa Serra; Maternitat, deTorres Monsó (obra de ); ALluís Companys, de Josep MariaSubirachs.

Any : Nena de la Constitu-ció de , de Paco López; A JosepPla, de Pia Crozet; Planeta Fus,d’Enric Pladevall (patrocini deRENFE); Moneda, Carpes, bancs ifonts de lletres de la plaça Consti-tució, d’Elies Torres i José AntonioRodríguez; Déu del llamp, de Llu-ís Plou (patrocini de Josep Tarrés).Any : Font de vida, de Joan Flu-vià (col·legi Enginyers Tècnics In-dustrials); De profundis, de Ga-briel; Els quatre rius – els quatrecantons, de Montse Nogués, MartíBosch i Fernando Domínguez; Ae-lon, de Gabriel. Any : V-, deRafael Planella (GEiEG de Palau);Girona, llindar d’Europa, de Bona-ventura Ansón; Margarida, paletesde la variant N-II. Any : Atleta,de Ció Avellí (GEiEG de Palau); Lli-bre obert de la plaça Salvador Es-priu, de Fuses-Viader; Imploració,de Fidel Aguilar; Homenatge a PauCasals, de Piculives (feta el ).Any : Mar, de Rosa Serra (True-ta); Desigs humans, de Lluís Vilà(Trueta); Al Dr. Josep Trueta, deWalter Cots (família Trueta); Die-Mundi, de Pep Ametlla; ConjuntEscultòric Simbòlic de l’estadi del

GEiEG a la Devesa. Any : Tem-ple enigmàtic, de Joan Oliver Tarra-des. Any : La Família, de XavierCorberó. Any : Capsa de llum,de Jaume Plensa; Homenatge AnnaFrank, de Xavier Roqueta (Diputa-ció, consolat d’Holanda i Fundacióanna Frank); A de cinema (colum-na i lletra), de Joan Brossa. Any :Els ulls miren l’entorn, d’Emília Xar-gay, C. Tshas Cvetic, Nieves Iz-quierdo, Jean de Pérez, GerardoBrun, Herman Gradinger (patroci-nada pel Congrés de Wold GrapsCouncil ); Punt de Trobada –Nummultit, de Clara Oliveras i Do-lors Picazo (patrocini del Veïns de laRambla); A de cinema (al capda-munt del Museu del Cinema), deJoan Brossa.

Anys i : cap escultura.Any : Peatges, de Quim Do-mene; Terra de Sardana, de PauBaya, Ivet Bazaco i Marta Lluís. Any: Homenatge als donants desang, de Rosa Serra (Germandat do-nadors de Sang i Trueta); Compo-sició (obra de ), d’Antoni Tàpies(Caixa de Girona); Infinit, de MimJuncà (Col·lectiu artístic La Fundi-ció). Any : Nens, de Neus Cu-trinas. Any : El crit de la Bruixa,de Pia Crozet. Any : A Josep Irla,de Mercè Riba Romeva. Any :col·locació de La Mamaroca (Laben plantada), de Torrés Monsó(-); col·locació de dos àn-gels al Jardí de l’Àngel (Patrocini deJosep Tarrés). Any : cap. Any: col·locació de Contra l’inva-sor (guix de ), de Miquel Blay(patrocini de la Cambra de la Pro-pietat Urbana); Rostres de la plaçade Montjuïc, de Domènec Fita. Any: recol·locació de l’Esculturaviva de Lluís Güell (-); Torsde Venus, d’Aristides Malloll (realit-zada entre -).

Les noves llibreries

En els darrers anys, s’han incor-porat a l’oferta de llibres diverses lli-breries. Alguns han hagut de tancar(La Llibreria --- i La Llibre-teria --); d’altres es mante-nen al peu del canó: llibreria les Vol-tes (des de ); llibreria (des de); llibreria Corunya (des de); la llibreria de la Generalitat deCatalunya (des de ); llibreriaCarlemany (des de ); llibreriaUlyssus (des de ); la Cooperatu-va Abacus (des del ); la llibreriaSepharad (des del ); la llibreriaReliosa Diocesana (des del ).

Els nous museus

L’edifici de l’actual Museu dels Ju-eus de Girona era conegut a Giro-na per ser la seu de Ràdio GironaEAJ. L’emissora s’hi estigué desde fins a . A partir de es va començar la reforma duta aterme pels arquitectes Birulés, Ca-bré i Romans, per a instal·lar-hi elMuseu d’Història dels Jueus. Fouinaugurat el juliol de .

El Museu d’Art de Girona va serinaugurat el i ampliat el .Situat a l’antic Palau Episcopal, ésformat per l’exposició conjunta dela part medieval i moderna delMuseu Arqueològic Provincial i deBelles Arts de Girona i el MuseuDiocesà. Depèn d’aquest museu laFarmàcia de l’Hospital de SantaCaterina, que mostra una col·lec-ció de peces on predominen elspots de canó dels segles XVII i XVI-II.

El Museu d’Història de la Ciu-tat () recull la història de laciutat de Girona des dels seus orí-gens fins a l’època industrial i dis-posa de sales d’exposicions tem-porals. El museu té cura de l’anti-ga capella de Sant Nicolau, desti-nada també a usos culturals.

El Museu del Cinema-Col·lec-ció Tomàs Mallol recull amb rigorcientífic diversos objectes i apa-rells relacionats amb els especta-cles visuals i amb l’evolució tecno-lògica de la imatge, des de les pri-mitives ombres xineses fins als pri-mers anys del cinematògraf.

L’any fou inaugurat el Cen-tre d’Art Contemporani de Giro-na(a partir del projecte Bòlit, ini-ciat el ), amb seus repartidesen diversos punts de la ciutat a l’es-pera de la construcció d’una seudefinitiva en un espai pròxim alParc del Migdia.

Natura i ecologia

Les hortes que hi ha entre el barride Santa Eugènia i el riu Ter són undels pocs espais rurals que quedendins el nucli urbà de Girona. Lapressió urbanística, en conse-qüència, és molt elevada, i els ve-ïns temen que s’hi acabin aixecantpisos. De fet, ja hi ha alguns pro-jectes en marxa. Per evitar que lasituació es desboqui hi ha consti-tuïda una plataforma de defensad’aquest espai. La Plataforma enDefensa de les Hortes de Santa Eu-gènia està formada per set entitatsLa nena de la Constitució de 1978, de l’artista Paco López

DIARI DE GIRONA

MMOBLES DE COMPLEMENTSI PER ENCÀRREC

ARTICLES DE REGAL

Venda directa. Obert de dilluns a divendres,de 9 a 13 h i de 15 a 19 h.

Dissabtes, de 10 a 14 h

Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 4,3Tel. 972 46 91 93 / 972 46 91 16 - Fax 972 46 95 26

17242 QUART (Girona) [email protected]

www.reverdymobles.com

visiteu-nos al

PALAU FIRAL


FIRES DE SANT NARCÍS57ciutadanes de Girona, entre ellesels ecologistes del’ANG i la plata-forma Mou-te en Bici. Volen evitarque desaparegui aquest espaiagrari que consideren d’alt valorecològic, ja que és un veritable pul-mó enmig de la ciutat.

Les hortes es troben al límit delstermes municipals de Salt i Giro-na. Tot i que fins avui han estat res-pectades per l’avanç del nucliurbà, alguns projectes ja han co-mençat a amenaçar-les. És el casde la urbanització Parador del Gü-ell, situada just del col·legi dels Ma-ristes, o del vial de circumval·lacióde Salt pel nord, unint el polígonde la Nestlé amb el barri gironí deSanta Eugènia.

Esglésies i temples

En el darrer mig segle Girona hacrescut d’habitants i de parrò-quies. Vista Alegre fou erigida el en territori segregat de la Ca-tedral. En fou arquitecte, EnricXutglà i es construí entre i. Sant Salvador d’Horta fouerigida el amb territori segre-gat del Mercadal. El temple és del’arquitecte Josep Claret i es cons-truí entre -. Sant Narcísfou erigida el al sector de po-nent de la ciutat i segregada deSanta Eugènia. El temple, d’IsidreBosch es bastí cap al . SantPau fou erigida el amb terri-tori segregat de Sant Josep i Palau

Sacosta. El temple és dels arqui-tectes Narcís Negre i Jordi Mas-grau. S’inaugurà el . Santa Eu-gènia de Ter tingué església parro-quial fins al en què fou des-truïda. Després d’anys d’estar enels baixos d’un edifici, l’any es va inaugurar el temple nou,obra d’Arcadi Pla. La capella dedi-cada a la Mare de Déu de la Pau ésa Germans Sàbat ().

Hi eren fa 50 anys i hicontinuen essent

La Catedral, Sant Feliu i Sant Perede Galligants; Sant Nicolau, els Ba-nys Àrabs, Sant Lluc i els convents;la Pia Almoina, la Casa Pastors il’exposició de flors (..); Correus,el Pont de Pedra i la plaça de SantAgustí; la Rambla i l’Argenteria; laplaça del Vi, la de l’Oli, la del Raïm;els tres carrers més llargs: Barcelo-na, Rutlla i Carme; els rius (queencara resisteixen) i la sèquia Mo-nar; el Girona FC i el GEiEG; l’Es-cola de Música Conservatori (desde ), la llibreria Bayer Herma-nos (des del segle XIX) i la llibreriaGeli (des de ); la llibreria Em-púries ()... i sobretot, la Deve-sa. El repte és plantejar-se ara lesFires i Festes de l’any . Però, enaquest joc d’elucubracions i som-nis s’ho haurà de fer tot sol el lec-tor perquè aquí mateix s’acabaaquest especial Fires-. BonesFires! La Catedra i Sant Félix han restat testimonis d’excepció de l’evolució de la ciutat els darrers 50 anys.

DIARI DE GIRONA

Corredoria d'Assegurances, S.L.www.burolma.es

L'experiència,la tècnica

i la professionalitatal seu servei

17001 GIRONA 17310 LLORET DE MARBonastruc de Porta, 27, 1r. c/ Joan Durall, 9 baixos

Tel. 972 21 97 97 Tel. 972 36 86 23Fax 972 21 96 44 Fax 972 36 86 23

Email: [email protected]



Av. de França, 13 – 17481 Sant Julià de Ramis – Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21

DIJOUS 28Inauguració de les Fires i Festes de

Sant Narcís. � 18 h. Cercavila-espectacleamb els capgrossos de la ciutat i gegantsde Girona. � Sortida des del parc VistaAlegre, carrer Vista Alegre, pont Lorenzana,carrer Lorenzana, plaça Miquel Santaló, ca-rrer Joan Maragall, plaça Catalunya i arriba-da a la plaça del Vi. �19.30h. Ball dels gegants i capgros-sos de Girona a càrrec de la Colla Gegan-tera Fal·lera Gironina a la plaça del Vi. �20 h. Pregó a càrrec de Salomó Mar-quès i Sureda. Després del pregó, ac ac-tuació de la companyia Pakupaya amb l'es-pectacle SHAKE YOUR ASS.

«LA MÀGIA DE L’AIGUA», a càrrec deMasaru Emoto. � FONTANA D’OR. � 19 h. Reserva anticipada.

Proclamació del guanyador de laBECA DE RECERCA AMICS DEL MUSEUD'ART DE GIRONA. Presentació del pro-jecte «Museu Itinerant». � Espai delsAmics del Museu d'Art de Girona (C. Ciuta-dans, 18). � 19.30 h.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 20.30 h. Preu: 6 € (dia de l’es-pectador).

Aixecada de CASTELLS a càrrec delsXORIGUERS de la UdG. �21 h.

SET DE FOLC. Ball i música tradicio-nal. �Plaça Catalunya �19.30 h - 21 h.� Rambla de la Llibertat. � 21 h. Orga-nitza: Qrambla.

EL MEU POBLE I JO, de Salvador Es-priu. A càrrec del GRUP PROSCENIUM.� a Planeta � 21 h. XVIII Proposta dePoesia. � Gratuït.

VOYAGEURS IMMOBILES, a càrrec dela CIA. PHILIPPE GENTY.�Teatre Municipal. � 22 h. TemporadaAlta. � 30 | 20 | 16 | 8 €

OBLUDARIUM. Germans Forman.�Jardins Fora Muralla. Espectacle per atots els públics. � 22 h. Temporada Alta.� 25 €

ELS PETS. Els Pets fan més teatre. � Auditori Palau de Congressos.� 22 h. Temporada Alta. � 20 | 15 €

CONCERT DE JOVES PROMESES� Ateneu 24 de Juny (C. Auriga, 6)� 22 h BLEED IT (Girona - Grunge-Rock-Alternatiu). 23 h DOMINNO (Sant Feliu deGuíxols - Pop-Rock-Alternatiu). Organitza:Ateneu 24 de Juny. � Gratuït.

MISHIMA - MUJERES - SURFING SIR-LES. � La Copa. � 23 h.

DIVENDRES 29PORTES OBERTES. � Museu d'Història

dels Jueus. Museu d'Arqueologia de Cata-lunya Girona. � 10 h - 14 h.

55è Concurs de pesca infantil. � Rius Ter i Onyar. � 10 h. Organitza: So-cietat de Pesca Esportiva La Canya.

PORTES OBERTES a la visita «BOM-BES SOBRE GIRONA».�L a visita comença al Museu d'Històriade la Ciutat i continua al refugi antiaeri delJardí de la Infància. �11 h.

MISSA DE SANT NARCÍS, presididapel bisbe Francesc Pardo i Artigas.�Església de Sant Feliu. � 11 h.

CERCAVILA a càrrec de la COLLA GE-GANTERA FAL·LERA GIRONINA amb elsgegants CARLEMANY i ANNA GIRONE-LLA dissenyats per Carles Vivó. � 11.30 h. � Plaça del Vi, carrer Ciuta-dans, carrer de la Força, placeta de l’InstitutVell i final a la plaça de la Catedral.

Taller familiar: «LES TRES CULTURESA TAULA. MENJAR ÀRAB, JUEU I CRIS-TIÀ», a càrrec de Kuanum.� Museu d'Arqueologia de Catalunya Giro-na. � 12 h. � Gratuït.

PINOTXO, a càrrec de GALIOT TEA-TRE. � Envelat de titelles de la Devesa.� 12, 17 i 18.30 h � 5 €

SHAKE SHAKE SHAKE espectacle in-fantil, a càrrec de la companyia PAKIPA-YA (circ de carrer). � Jardí de la Infància.� 12.15 h.

CONCERT DE SANT NARCÍS de la co-bla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. � Au-ditori Palau de Congressos. � 12 h. � 10 | 5 €.

VISITA GUIADA a l'exposició «NEOLÍ-TIC. DE NÒMADES A SEDENTARIS». � Plaça Constitució. �12 h i 18.30 h. Or-ganitza: Fundació «la Caixa».

inauguració de l’exposició «CARLESVIVÓ. UNA VIDA AMB MOLTS CAMINS».� Museu d’Història de la Ciutat. � 12.30 h.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 12.15, 17 i 19.30 h. � 10 | 15 |20 | 25 € | de 3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €.

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES ambla cobla FLAMA DE FARNERS i la coblaCIUTAT DE GIRONA. � Plaça Constitució.� 16.30 h. Organitza: Amics de la SardanaTerranostra.

UNIVERS espectacle infantil, a càrrecde la CIA. MICROCOSMOS TEATRE (es-trena). � Teatre del Centre Cívic SantNarcís. �18 h. � Gratuït.

THE COUNTRY REVIVAL FARMERS.� Sala de Ball de Girona. � 18 h. Organit-za: Ajuntament de Girona.� Gratuït.

CANTADA D'HAVANERES amb elgrup TERRA ENDINS. � Escales de la Ca-tedral. � 19 h. � Gratuït.

EL PRICE DELS POETES. Documentalpresentat per Narcís Comadira. � LaPlaneta. � 19 h. XVIII Proposta de Poesia.� Gratuït.

RODA DE CAPOEIRA. � Plaça Inde-pendència (sota les voltes). � 19.30 h.Organitza: Associació de Capoeira Canigó iContra-Mestre Ceará.

Concert de KAULAUKAU. � Casa deCultura. � 20 h. � 5 | 3 €.

Exhibició de TAEKWONDO. � PavellóMunicipal d'Esports de Palau. � 20 h. Or-ganitza: Gimnàs Chois Lee. � Gratuït.

OBLUDARIUM. Germans Forman.� Jardins Fora Muralla. Espectacle per atots els públics. � 21 h. Temporada Alta.� 25 €.

VOYAGEURS IMMOBILES, a càrrec dela CIA. PHILIPPE GENTY. � Teatre Municipal. � 21 h. Temporada

Alta. � 30 | 20 | 16 | 8 €NIT D’ORELLA ACTIVA amb

Soundsystem amb ApothekeSoundsystem. � 21.30 h. � sortida dela plaça Catalunya, carrer Santa Clara, plaçaIndependència, avinguda Ramon Folch iarribada al passeig de la Copa.

TENNESSEE (W), de Martí Peraferrer.A càrrec de la CIA. TEATRE BLAU. � La Planeta. � 22 h. XX Proposta deTeatre Independent. � 12 €

DJ i CONCERT. �P laça General Marvà.� 22 h SOLTERS VS CASATS FC (Girona-Punk-Rock). � 24 h MIQUEL DEL ROIG(Ametlla de Mar - Popurri popular català).Organitza: Ateneu 24 de Juny.

BALL amb CREMA CATALANA. � Salade Ball de Girona. � 23 h. Organitza: Ajun-tament de Girona. � Gratuït.

FIRE MOUTH - VISTALEGRE - SEN-SER. � La Copa. � 23 h.

DISSABTE 30Matinades.�8 h - 11.30 h

� Cercavila amb sortida des de la plaçaMarquès de Camps, carrer Nou, CristòforGròber, plaça Constitució, plaça Santa Su-sanna, plaça Josep Pla, carrer Nou, SantaClara, Hortes, Nord, Anselm Clavé, plaça In-dependència, carrer Argenteria, rambla dela Llibertat, carrer Abeuradors, plaça del Vi,carrer Ciutadans, plaça de l'Oli, carrer CortReial, Ballesteries, Calderers i arribada a laplaça de Sant Feliu (Cul de la Lleona).

38è Trofeu de Fires de NATACIÓ.� Complex Esportiu GEiEG Sant Ponç. � 10 h. Organitza: GEiEG.

IX Trofeu Internacional d'HALTEROFI-LIA. � Pavelló Lluís Bachs. Complex Es-portiu GEiEG Sant Narcís. � 10 h. Organit-za: FCH i GEiEG.

PORTES OBERTES a la visita «BOM-BES SOBRE GIRONA».�La visita comença al Museu d'Història dela Ciutat i continua al refugi antiaeri del Jar-dí de la Infància. �11 h.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE editat perl'Ajuntament de Girona LA INAUGURA-CIÓ DEL TEATRE DE GIRONA L'ANY1860.! ÒPERA, ESPECTACLE, CIUTAT,d'Anna Costal, Joan Gay i Joaquim Raba-seda. Recital de fragments de l'òpera LaTraviata de Giuseppe Verdi, a càrrec de Mai-te Mer (soprano), Jordi Mas (tenor) i el con-junt Marenostrum Nostrae. � Saló de Des-cans del Teatre Municipal. � 12 h.

CONCERT DE BANDES, a càrrec de laGIRONA BANDA BAND.� Plaça Sant Feliu. � 12 h.

PARACIRC, a càrrec de SOStitelles.� Envelat de titelles de la Devesa.� 12, 17 i 18.30 h � 5 €

UNIVERS espectacle infantil, a càrrecde la CIA. MICROCOSMOS TEATRE (es-trena). � Teatre del Centre Cívic SantNarcís. � 12 i 18 h. � Gratuït.

VISITA GUIADA a l'exposició «NEOLÍ-TIC. DE NÒMADES A SEDENTARIS».�Plaça Constitució. �12 h i 18.30 h. Or-ganitza: Fundació «la Caixa».

LLIURAMENT DELS XXX PREMI JUSTM. CASERO de novel·la curta. Trenta

dia a diaDIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010 | Diari de Girona

FIRES DE SANT NARCÍS59� lloc �preu � hora � recorregut

DIARI DE GIRONA

OBERT MIGDIA - DILLUNS TANCAT

Ctra. Santa Coloma, 21 - 17421 RIUDARENES (Girona) SPAINTel. 972 85 60 17 - Fax 972 85 62 38

www.labrasa.com - [email protected]

Restaurant

CUINA CATALANA

anys de lletra i música, amb la CoralXàntica i Joan Sadurní. �La Planeta.�13 h. �Gratuït.

Dia de l'AGENT COMERCIAL�Fira de Girona. �13 h.

TALLER FOTOGRÀFIC DE CORREFOCSa càrrec de VISUAL BACKGROUND. �E-difici Cinc (C. Güell, 58). �16 a 19 h.

Cinema infantil en català: PLANET51. �Ocine. �16.15 h. � 3,50 €.

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES ambla cobla CIUTAT DE GIRONA i la coblaCERVIANENCA. � Plaça Constitució.�16.30 h. Organitza: Amics de la SardanaTerranostra.

BLAKOR. Espectacle de dansa urba-na de la companyia STUDIO FUNKYTHE GROUP. � Rambla de la Llibertat. � 17 h.

CAPS DE SETMANA ANIMATS. Projec-ció de cinema d'animació: LES TRESBESSONES. � Museu del Cinema. � 17 h.� Gratuït.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 17 i 19.30 h.� 10 | 15 | 20 | 25 € | de 3 a 12 anys: 8 |8 | 15 | 20 €

OBLUDARIUM. Germans Forman. � Jardins Fora Muralla. Espectacle per atots els públics. � 18 h. Temporada Alta.� 25 €

CONCERT de la cobla-orquestra COS-TA BRAVA. � Sala de Ball de Girona. � 18.30 h. � 5 | 6 €

VISITA COMENTADA a l'exposició«AGUSTÍ CENTELLES. LES VIDES D'UNFOTÒGRAF (1909-1985)».� Fontana d'Or. � 19 h. � Gratuït.

III CONCURS DE TRUITES� Ateneu 24 de Juny (C. Auriga, 6)� 20 h. Organitza: Ateneu 24 de Juny.

CASTELLS DE VIGÍLIA amb els MA-RRECS DE SALT i els CASTELLERS DE TE-RRASSA. � Plaça Santa Susanna. � 20.30 h

JORGE DREXLER. Amar la trama. Pre-sentació de nou disc. � Auditori Palaude Congressos. � 21 h. Temporada Alta. � 28 | 20 | 10 €

TENNESSEE (W), de Martí Peraferrer.A càrrec de CIA. TEATRE BLAU.� La Planeta. � 22 h. XX Proposta deTeatre Independent. � 12 €

NIT LLATINA: balls llatins amb AFROSON. � Centre Cívic Santa Eugènia. �22 h. Organitza: AV Santa Eugènia i CentreCívic Santa Eugènia.

CORREFOC a càrrec dels DIABLES DEL'ONYAR, amb la col·laboració dels GUI-LLABLES DE SANT HILARI, i la BANDADELS DIABLES D’EN PERE BOTERO. � 22.30 h. � Sortida de la plataformaGalligants, pujada del Rei Martí, FrancescSamsó, Ferran el Catòlic, església de SantLluc, plaça de la Catedral, plaça dels Apòs-tols, plaça Lledoners, Pere Rocabertí, Ale-manys i arribada a la plaça Sant Domènec.En cas de pluja el correfoc s’ajornarà fins aldissabte 6 de novembre amb el mateix ho-rari i recorregut.

DJ STEPPIN'HOT SELECTORS (Girona:fun-latin-soul-rock-garage-etc)� Ateneu 24 de Juny (C. Auriga, 6).� 22.30 h. Organitza: Ateneu 24 de Juny.� Gratuït.

OBRINT PAS - LA MÂQUINA.� La Copa. �2 3.30 h

DIUMENGE 3155è CONCURS DE PESCA per a

adults. � Rius Ter i Onyar. � 8 h - 12 h.Organitza: Societat de Pesca Esportiva LaCanya.

TIRADA DE FOC CENTRAL. � Polígonde Tir Olímpic. � 9 h

PORTES OBERTES a la visita «BOM-BES SOBRE GIRONA».� La visita comença al Museu d'Històriade la Ciutat i continua al refugi antiaeri delJardí de la Infància. � 11 h.

Itineraris per la ciutat. TREPITJA LAHISTÒRIA: LA DEFENSA PASSIVA A GI-RONA DURANT LA GUERRA CIVIL. �Museu d'Història de la Ciutat. � 11 h. � Gratuït (inscripció prèvia).

CAPS DE SETMANA ANIMATS. Projec-ció de cinema d'animació: LES TRESBESSONES. � Museu del Cinema. � 17 h. � Gratuït.

DIADA CASTELLERA amb la participa-ció dels MINYONS DE TERRASSA, CAP-GROSSOS DE MATARÓ i MARRECS DESALT. � Plaça del Vi. � 11.30 h.

Visita teatralitzada: UN PASSEIG PERLA HISTÒRIA DE SANT PERE DE GALLI-GANTS. PARE ABAT HI HA PELEGRINS!A càrrec de Zenit Cultura i Debòlit Tea-tre. � Museu d'Arqueologia de CatalunyaGirona. � 12 h. � Gratuït (inscripció prè-via).

ELS TRES PORQUETS, a càrrec d’AL-MA I LA MAR DE CONTES.� Envelat de titelles de la Devesa.� 12, 17 i 18.30 h. � 5 €

THE FLAMINGO’S espectacle infantila càrrec de la COMPANYIA LOS HERRE-RITA (circ de carrer). � Plaça Picasso. � 12 h.

CAPSA DE CURCULLES, espectacle in-fantil a càrrec de la CIA. TERRANEGRA.� Teatre del Centre Cívic Sant Narcís. � 12 h. � Gratuït.

VISITA GUIADA a l'exposició «NEOLÍ-TIC. DE NÒMADES A SEDENTARIS». � Plaça Constitució. � 12 h i 18.30 h. Or-ganitza: Fundació «la Caixa». � Gratuït.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 12.15, 17 i 19.30 h. � 10 | 15 |20 | 25 € | de 3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €.

OK Lliga hoquei: GEiEG - CP VOLTRE-GÀ. � Pavelló Lluís Bachs. Complex Espor-tiu GEiEG Sant Narcís. � 12.30 h.

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES ambla cobla BAIX EMPORDÀ i la cobla CIU-TAT DE GIRONA. � Plaça Constitució. � 16.30 h. Organitza: Amics de la SardanaTerranostra.

CLOENDA DE LA DIADA CASTELLERAamb l’actuació del conjunt RE-MOVIDA.� Parc de Vista Alegre. � 16.30 h. Orga-nitza: Marrecs de Salt.

EL VIATGE DEL SR. NAGATA especta-cle infantil a càrrec de la CIA. TERRANE-GRA. �Teatre del Centre Cívic Sant Narcís.� 18 h. � Gratuït.

Xocolatada i espectacle per a petits igrans: POLLASTRES I PIRUETES, a càr-rec d'EL EQUIPO B. � Plaça Auriga. � 18 h. Organitza: Ateneu 24 de Juny.

BALL amb la cobla-orquestra COSTABRAVA. �Sala de Ball de Girona. �18 h. �12 €

RE-VOLVER, espectacle de LOS MO-

RANCOS. �Auditori Palau de Congressos.�18 i 22 h. �50 | 40 | 25 €

RODA DE CAPOEIRA. �Plaça Indepen-dència (sota les voltes). �18.30 h.Organitza: Associació de Capoeira Canigó iContra-Mestre Ceará.

CAVADA PELL, de Roger Costa-Pau�La Planeta. �19 h. XVIII Proposta dePoesia. �Gratuït.

BATUCADA de percussió, a càrrec dePERCUART. � Carrers del Barri Vell. � 19 h.

CONCERT CHIMANGO. � Cloe (C. Mi-quel Blay, 1). � 20 h. � Gratuït.

DANSA TRIBAL. � Plaça Auriga. �20 h. Organitza: Ateneu 24 de Juny.

OBLUDARIUM. Germans Forman.� Jardins Fora Muralla. Espectacle per atots els públics. � 21 h. Temporada Alta.� 25 €

TRES DONES I UN LLOP, de JavierDaulte. A càrrec de LA VILLARROEL.�Teatre Municipal. � 21 h TemporadaAlta. � 30 | 20 | 16 | 8 €

TENNESSEE (W), de Martí Peraferrer.A càrrec de CIA. TEATRE BLAU. � La Pla-neta. � 22 h. XX Proposta de Teatre Inde-pendent. � 12 €.

CONCERT DE GUITARRA de FRAN-CESC BERTRAN «PELUT». � Ateneu 24de Juny (C. Auriga, 6). � 22.30 h.Organitza: Ateneu 24 de Juny. � Gratuït.

LA BANDA DEL SURDO - NO WATERPLEASE. � La Copa. � 23.30 h

ESTIRADA DE CORDA. � La Copa(da-vant la barraca de la CUP). � 23.45 h. Or-ganitza: CUP de Girona.

DILLUNS 161è CONCURS DE PESCA de Fires

� Rius Ter i Onyar. � 8 h - 11.30 h. Orga-nitza: GEiEG.

FIRA DEL MINERAL I ARTESANIA.� Carrer Ciutadans. � 9 h - 20 h.

25a TROBADA D'ARTESANS, BRO-CANTERS I ANTIQUARIS. � Carrer Balles-teries, pda. Sant Feliu, plaça Sant Feliu i ca-rrer J.Pons Martí. � 9 h - 20 h.

45a FIRA DEL DIBUIX, LA PINTURA ILA FOTOGRAFIA. � Plaça del Vi, pda.Pont de Pedra, rambla de la Llibertat i ram-bla Verdaguer. � 9 h - 20 h.

FIRA D'ALIMENTACIÓ. � Plaça de l'O-li, carrer Cort Reial i Voltes d'en Rosés. � 9 h - 20 h. 9 h - 20 h.

PORTES OBERTES a la visita «BOM-BES SOBRE GIRONA».� La visita comença al Museu d'Històriade la Ciutat i continua al refugi antiaeri delJardí de la Infància. � 9 h - 20 h.

70è CONCURS DE COLLES SARDANIS-TES amb la cobla CIUTAT DE GIRONA. � Plaça Canvet i Rubalcaba. � 11 h. Or-ganitza: GEiEG.

COR MARAGALL. Concert de FiresAuditori Palau de Congressos. � 12 h. � Gratuït.

ACTE CÍVIC EN HONOR DELS DIFUNTS.� Cementiri municipal de Girona. � 12 h.

EL MAL DE PANXA D’EN BERNAT, acàrrec de XOI MANGOI. � Envelat de ti-telles de la Devesa. � 12, 17 i 18.30 h � 5 €

CAPSES ENCANTADES, espectacle in-fantil a càrrec de la Cia. CESC SERRAT. � Teatre del Centre Cívic Sant Narcís.

dia a diaDiari de Girona| DIJOUS, 28 D’OCTUBRE DE 2010

FIRES DE SANT NARCÍS60DIARI DE GIRONA

GGIRONA davant les piscinesde Palau

DEL DIJOUS

28OCTUBRE

AL DIUMENGE

7NOVEMBRE

dijous 28: 20.30 hdivendres 29: 12.15 h 17.00 h 19.30 hdissabte 30: 17.00 h 19.30 hdiumenge 31: 12.15 h 17.00 h 19.30 hdilluns 01: 12.15 h 17.00 hdimarts 02: 19.00 hdimecres 03: 19.00 hdijous 04: 19.00 hdivendres 05: 19.00 hdissabte 06: 17.00 h 19.30 hdiumenge 07: 12.15 h 17.00 h

Venda d’entrades a les taquillesdel circ des de les 11 h fins a les13 h i a partir de les 15 h.

Informació: tel. 609 321 207 609 329 343 El dijous 28 (debut), dia de l’espectador: 6 € preu únic!!

� 12 h i 18 h. � Gratuït.VISITA GUIADA a l'exposició «NEOLÍ-

TIC. DE NÒMADES A SEDENTARIS». � Plaça Constitució. � 12 h i 18.30 h. Or-ganitza: Fundació «la Caixa». � Gratuït.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 12.15 i 17 h. � 10 | 15 | 20 |25 € | de 3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €

LA CASA SOTA LA SORRA. Creació apartir de la novel·la de Joaquim Carbó.A càrrec d’EGOS Teatre i TNC.� Teatre Municipal. � 16.30 h Especta-cle per a públic familiar. Temporada Alta.� 12 | 8 | 6 | 4 €

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES ambla cobla 3 VENTS i la cobla FLAMA DEFARNERS. � Plaça Constitució. � 16.30h Organitza: Amics de la Sardana Terranos-tra.

52è CONCURS DE SARDANES REVES-SES amb la cobla CIUTAT DE GIRONA.� Pavelló Lluís Bachs. Complex EsportiuGEiEG Sant Narcís. � 17 h. Organitza:GEiEG.

23è TRIAL INDOOR CIUTAT DE GIRO-NA. � Pavelló Municipal d’Esports de Fon-tajau. � 18 h. � Consulteu el preu alweb.

BALL amb el grup LATIN SWING. � Sala de Ball de Girona. � 18 h. � 12 €

EDUCADOR SOCIAL EN ALASKA, a cà-rrec de FACTORIA LOS SÁNCHEZ� La Planeta. � 19 h. XX Proposta deTeatre Independent. � 12 €

SEU JORGE & ALMAZ. En concert� Auditori Palau de Congressos. � 19 hTemporada Alta. � 28 | 20 €

CINEMA A LA RASCA. Passi del docu-mental UN PAÍS DEMPEUS. Presentatpels seus directors, Maria Acjica i Jordi Orio-la. Ateneu 24 de juny (C. Auriga, 6). � 20 h Organitza: Ateneu 24 de juny. � Gratuït.

PUJADA D'UN PILAR DE QUATRE per

les escales de la Catedral, a càrrec delsMARRECS DE SALT� Escales de la Catedral. � 21 h.

CONCURS INTRO 2010 – MOST (guan-yador Intro 2009).� La Copa. � 22 h.

DIMARTS 2EL RUSC DE LA MELINDA, a càrrec de

LA CLOSCA. � Envelat de titelles de laDevesa. � 18 h. � 5 €

L'hora del conte: UN GANIVET I UNAFORQUILLA BALLEN TANGOS AL MEUPLAT, a càrrec de l'ÓS MANDRÓS).� Biblioteca Antònia Adroher. � 17.30 h.� Gratuït.

L’hora del conte: EL FOLLET SALTA-DOR, a càrrec d'Anna Font�Biblioteca Pública de Girona. � 18 h. � Gratuït.

CINEFÒRUM: projecció d’UP IN THEAIR, de Jason Reitman, i tot seguit, con-ferència «LES NOVES TECNOLOGIES ENELS RECURSOS HUMANS», a càrrecdels psicòlegs Joan Casabó i Sílvia Mas-carós. � Museu del Cinema. �18.30 h.Organitza: Col·legi de Psicòlegs. � Gratuït.

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau) � 19 h. � 10 | 15 | 20 | 25 € | de3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €

PRESENTACIÓ de la campanya de l'A-GENDA LLATINOAMERICANA «Quindéu, quina religió?»� Centre Cultural la Mercè. � 19.30 h

CONCERT EXTRAORDINARI DE FIRESDEL FESTIVAL DE GUITARRA DE GIRO-NA «Agermanament Catalunya - Mè-xic», a càrrec de Juan Gaspar (Mèxic) iintroducció de Josep Manzano (Catalun-ya). � Casa de Cultura. � 20.30 h. � Gratuït.

MIGUEL HERNÁNDEZ. Homenatge acàrrec d’EL LLOP FEROTGE (revista de

poesia). � La Planeta. � 21 h. XVIII Pro-posta de Poesia. � Gratuït.

CONCURS INTRO 2010 – ROCKSORD(guanyador Empordà en Directe).� La Copa. � 22 h.

DIMECRES 3IV GIMCANA ESCOLAR Durant tot el

matí, descoberta dels barris i sectors de laciutat de Girona i de la història de les Firesmitjançant el joc i el transport públic. � Ales 14 h. lectura del pregó guanyador i lliu-rament de premis al Parc del Migdia.Col·labora: Estanc Ciutadans i GEiEG(LOGOS).

EL RUSC DE LA MELINDA, a càrrec deLA CLOSCA. � Envelat de titelles de laDevesa. � 18 h. � 5 €

PARADA 360 (Acústic)LE PETIT RAMON (solo), SAVATS (acús-tic), BUENA ONDA i THE BLACKISS.� L'Estació Espai Jove. � 19 h. � Gra-tuït.


MÀRIUS TORRES. Tibant els arcs.Una lectura personal de Màrius Torres,a càrrec de Josep Maria Fonalleras.� La Planeta. � 21 h. XVIII Proposta dePoesia. � Gratuït.

CONCURS INTRO 2010 – THE VIOLETFREQUENCY (guanyador Intro 2009).� La Copa. � 22 h.

DIJOUS 4ELS ENCANTS DE LES GOLFES, a cà-

rrec de LA BÈSTIA PELUDA.� Envelat de titelles de la Devesa. � 18 h. �5 €

L’hora del conte: POCA BROMA AMBELS BOLETS, a càrrec de Sessi Sitjà.� Biblioteca Ernest Lluch. � 17.30 h. � Gratuït.


FIRES DE SANT NARCÍS61DIARI DE GIRONA

SERVEI DE REPARTIMENTPER A HOSTALERIA

MERCAGIRONA 19-20 - 17005 GIRONA972 23 19 12 - Fax 972 23 19 62 - [email protected]

FRUITES I HORTALISSES

GERMANS VIGAFRUITMERCAGIRONA - LLOCS NÚM. 1, 2 i 3

TEL. 972 23 91 62 - FAX 972 23 55 17 - CTRA. STA. COLOMA, KM. 2 - 17005 GIRONA

FRUITES

des de 1944SERVEI DE REPARTIMENT

Mercagirona, lloc 16,17 i 18 - 17005 GIRONATel. 972 240 507 - Fax 972 231 769

[email protected]

MERCAGIRONAMòbil 600 56 93 19 Tel. 972 23 41 1217005 GIRONA Fax 972 40 16 09

FRUITES i VERDURES MERCAGIRONA 4-5-617001 Girona

Tel. 972 237 212Fax 972 401 418

e-mail: [email protected]

USDESITJAUNESBONESFIRES2010!


FIRES DE SANT NARCÍS62CERCAVILA a càrrec de la COLLA GE-

GANTERA FAL·LERA GIRONINA.� 18 h. � Sortida de la plaça del Vi, pontde Pedra, Santa Clara, plaça Independència,avinguda Ramon Folch, rotonda del Rellot-ge i arribada al passeig de la Copa.� A les 20 h, tornada dels gegants a l’A-juntament. � passeig de la Copa, pont deSant Feliu, plaça de Sant Feliu, Calderers,pujada de Sant Feliu, Sobreportes i plaçade la Catedral.

RECICLEM GIRONA, JUGUES?Construcció de Girona utilitzant mate-rials: plàstics, cartrons...� Plaça Calvet iRubalcaba. � 18 h.


NIT DE LES ENTITATS. � La Copa.� 19 h. Arribada de la cercavila a càrrecde la COLLA GEGANTERA FAL·LERA GIRO-NINA. � 21.30 h Arribada de la BATERIADE GIRONA. 23 h Nit de DRUM’N’BASS ambSERKIUS MAD & DA PROFESSOR WITHSANSE FEAT. HOMI MC.

Xerrada: LES OBRES DEL TAV A GIRO-NA. � L'Estació Espai Jove. � 19.30 h.Organitza: CUP de Girona.

Conferència: TURISME I NATURA AKÈNIA, a càrrec de Jofre Ferrer.� Casa de Cultura. � 20 h Organitza: L'A-teneu, Grup Juvenil Cultural i Naturalista.

6a NIT DE POESIA ERÒTICA, presen-tada per Consol Vidal.� Centre Cívic Santa Eugènia. � 20 h

BATERIA DE GIRONA.� 21 h. � Sortida de la plaça de la Cate-dral, Sobreportes, pujada de Sant Feliu, Cal-derers, plaça Sant Feliu, pont de Sant Feliui arribada a les barraques de la Copa.. MIRABÈL. Ball i música tradicional.� Rambla de la Llibertat. � 21 h Organit-za: Qrambla.

DIVENDRES 5ELS ENCANTS DE LES GOLFES, a cà-

rrec de LA BÈSTIA PELUDA� Envelat de titelles de la Devesa.� 18 h. � 5 €

L’hora del conte: FAMÍLIES TAL COMSÓN, a càrrec de Bel Contes.� Punt de Lectura de Sant Narcís.� 17.30 h. � Gratuït.

Bàsquet lliga LEB Or: GIRONA FC - LE-CHE RIO BREOGÁN.� Pavelló Municipal d'Esports de Fontajau.� 19 h. � 10 €

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 19 h. � 10 | 15 | 20 | 25 € | de3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €

RODA DE CAPOEIRA.� Plaça Independència (sota les voltes).� 19.30 h Organitza: Associació de Capo-eira Canigó i Contra-Mestre Ceará.

5a NIT DEL VOLUNTARIAT A GIRONA.

Amb el grup musical Els Tranquils.� Fira de Girona. � 20 h. Organitza: Fe-deració Catalana del Voluntariat Social iAjuntament de Girona. Gratuït (inscripcióprèvia).

CHICK COREA. � Auditori Palau deCongressos. � 21 h. Temporada Alta� 40 | 30 | 20 €

UN DÉU SALVATGE, de Yasmina Reza.A càrrec de TEATRE GOYA� Teatre Municipal. � 21 h. TemporadaAlta. � 30 | 20 | 16 | 8 €

CONTE D'HIVERN, de William Shakes-peare. A càrrec de FEI - Factoria Escèni-ca Internacional. � La Planeta. � 22 h.Temporada Alta. � 18 €

NIT LLATINA: Nit brasilera.� Centre Cívic Santa Eugènia. � 22 h.Organitza: AV Santa Eugènia i Centre CívicSanta Eugènia. � Gratuït.

CONCERT DE JOVES PROMESES.� Ateneu 24 de Juny (C. Auriga, 6).� 22 h. NEUTRALZONE (Girona - Rock al-ternatiu - Indie).� 23 h. THE SCRAPS (Girona - Rock alter-natiu). Organitza: Ateneu 24 de Juny. Gra-tuït.

BALL amb la cobla-orquestra AMOGA.� Sala de Ball de Girona. � 23 h. � 7 | 12 €

LA EXCEPCIÓN - AT VERSARIS + ASS-TRIO - EL NOTA. � La Copa. � 23 h. � Gratuït.

DISSABTE 6Torneig de PETANCA. � Club Petanca

Sant Pau. � 9 h. Organitza: Club de Petan-ca de Sant Pau.

12è CONCURS DE PALETES de les co-marques gironines. � Plaça Miquel dePalol. � 9 h - 14 h. Organitza: Unió d'Em-presaris de la Construcció de Girona.

PORTES OBERTES a l'edifici de la Ge-neralitat de Catalunya a Girona.� Seu de la Generalitat de Catalunya (an-tic Hospital Sta. Caterina). � 10 h - 18 h.

XIII TROBADA D'ANIMADORS INFAN-TILS. Actuacions alternades en dos esce-naris diferents d'animadors infantils mem-bres de l'AMAPEI. � Plaça Assumpció. � 11 a 14 h JORDI PATXECO i CARLESCUBERES. � 17 a 20 h PAIS DE XAUXA,ARTICULAT i ROGER CANALS. � Gratuït.

AUDICIÓ DE SARDANES amb la coblaCIUTAT DE GIRONA i castanyada de Fi-res. �Plaça Claudi Girbal. � 12 h Organit-za: Associació de Veïns de Montilivi i Asso-ciació del Casal Montilivi.

Cinema infantil en català: SHREK: FE-LIÇOS PER SEMPRE. � Ocine. � 16.15h. � 3,50 €

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 17 i 19.30 h.� 10 | 15 | 20 |25 € | de 3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €.

CAPS DE SETMANA ANIMATS. Projec-ció de cinema d'animació: LES TRES

BESSONES. � Museu del Cinema. � 17 h. � Gratuït.

Presentació del joc 11 DE SETEM-BRE. EL SETGE DE 1714. � Zeppelin unmón de jocs (Pl. Santa Susanna, 7). � 18 h.

CONCERT de la cobla-orquestra AMO-GA. � Sala de Ball de Girona. � 18.30 h.� 5 | 6 €.

CRÓNICA DE UNA CARCAJADA ANUN-CIADA, de COMIKAZES TEATRE. � Teatre Municipal. � 21 h. TemporadaAlta. � 30 | 20 | 16 | 8 €

UN DÉU SALVATGE, de Yasmina Reza.A càrrec de TEATRE GOYA. � Plaça Auri-ga. � 18 h. Organitza: Ateneu 24 de Juny.

CONTE D'HIVERN, de William Shakes-peare. A càrrec de FEI - Factoria Escèni-ca Internacional. � La Planeta.� 22 h. Temporada Alta. � 18 €

CONCERT L'HORA FOSCA.� Plaça General Marvà. � 22 h. THECAPS COTS (Girona - After-Punk).� 24 h.KITSCH (Banyoles - Rock directe) Organit-za: Ateneu 24 de Juny.

BLACK MUSIC EXPERIENCE - JAMESTAYLOR QUARTET. � La Copa. � 23.30 h.

DIUMENGE 7Copa Catalana TRIAL- CICLISME.

� Castell de Montjuïc. � 9 h. Organitza:Club Ciclista Sant Narcís.

CONCURS DE PESCA infantil.� Rius Ter i Onyar. � 10 h - 12 h Organit-za: GEiEG.

CAPS DE SETMANA ANIMATS. Projec-ció de cinema d'animació: LES TRESBESSONES. � Museu del Cinema.� 11 h. � Gratuït.

ORQUESTRA DE GIRONA. Vivaldi i Mo-zart per a cor i orquestra. � Auditori Pa-lau de Congressos. � 12 h. � 10 €

CONCIERTO PARA BEBÉS, de PauloLameiro. A càrrec de CIA. MUSICAL-MENT. � Teatre Municipal. � 12, 16 i 18h. Temporada Alta. � 10 € | de 0 a 5 anys 5 €

CIRC RALUY. � Esplanada del costatdel Pavelló de Palau (Av. Pericot / C. Creu dePalau). � 12.15 i 17 h. � 10 | 15 | 20 |25 € | de 3 a 12 anys: 8 | 8 | 15 | 20 €

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES amb: co-bla BAIX EMPORDÀ i cobla FLAMA DEFARNERS. � Plaça Constitució. � 16.30 h.Organitza: Amics de la Sardana Terranostra.

BALL amb la cobla-orquestra AMOGA.� Sala de Ball de Girona. �18 h � 12 €

Lliga Segona A: GIRONA FC - PONFE-RRADINA. � Estadi Municipal de Futbolde Montilivi. � (Horari pendent de confir-mació).

CASTELL DE FOCS. � Fontajau. � 20 h.

DIARI DE GIRONA



FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS 2010�� 972 20 14 39 - 972 21 55 39

SALA DE BALL DE GIRONA

És una programació de:

L’empresa es reserva el dret de modificar el programa si causes

imprevistes obliguessin a fer-ho

Direcció: Joan PlanasCristòfol Grober, 3, 2n 1a

17001 GIRONATels. 972 20 20 89Fax 972 21 26 66Majors de 18 anys.

Beu amb moderació, és la teva respnsabilitat.

DILLUNS 1NOVEMBREBALL DE TARDA 18 h

Entrada amb consumició 12 €

LATIN SWING

Actuació de l’OrquestraNOVEMBRE

DIVENDRES 5BALL DE NIT 23 hEntrada Senyor amb consumició 12 €Entrada Senyora amb consumició 7 €

DISSABTE 6CONCERT 18.30 hEntrada 6 € i jubilats 5 €

DIUMENGE 7BALL DE TARDA 18 hEntrada amb consumició 12 €

Diari de Girona FIRES … · música teatre mercats tradicions Diari de Girona DIJOUS, 28...

Documents

Transcript of Diari de Girona FIRES … · música teatre mercats tradicions Diari de Girona DIJOUS, 28...