A lemania 1914-1918

2

Carta 1 – Presentació

Erich von Falkenhayn,

Em presento com Heinrich Tecker, nascut el 1885 a Metz, Alsàcia, per fer-li constar la meva ajuda en aquesta batalla contra França en el que faci falta. Col·laboraré amb l’exercit alemany; juntament amb els comandants Erich Ludendorff, Reinhard Scheer i Paul von Hindenburg per guanyar aquesta guerra.

Actualment treballo com a paleta en les obres del meu pare juntament amb els meus germans.

Amb els diners que n’obtinc mantinc a la meva família i gaudeixo del meu temps lliure llegint poesia i prosa curta; sobretot, de Arno Holz i Johannes Schlaf i escoltant les millors obres dels meus compositors preferits, com són Johannes Brahams; considerat com el més clàssic dels compositors romàntics, i Richard Wagner qui, a part de ser compositor, també fou un gran director d’orquestra, poeta, assagista, dramaturg i teòric musical alemany. Aquestes són les meves principals aficions.

Aquesta és; simplement, una carta de presentació per fer-li saber que estaré a les seves ordres en el temps que duri la guerra en la franja francesa i em mantindré en posició fins al seu final.

Agraït de estar al seu servei,

Heinrich Tecker.

Carta 2 – Batalla de Verdum

3

Estimada família,

La batalla de Verdum ha estat la batalla més llarga i més sagnant que hem patit en tot aquest temps. En aquesta batalla ens hem enfrontat contra l’exèrcit francès des del 21 de febrer fins al 19 de desembre d’aquest 1916, la qual s’ha popularitzat per una frase d’un tal comandant francès anomenat Robert Nivelle; qui deia: “No passaran”, referint-se a nosaltres; els alemanys.

L’any passat, tots els nostres intents per tal de fer un avanç sobre Ypres van resultar infructuosos i només varen provocar morts.

Falkenhayn va escollir Verdum per ser un lloc on alemanya tenia grans possibilitats d’èxit, ja que Verdum estava aïllada per tres costats i les comunicacions ferroviàries en la rereguarda francesa eren restringides. Falkenhayn esperava una favorable relació entre las baixes alemanyes y franceses; es més, estimàvem que la batalla tindria una relació de 1 baixa alemanya per cada 2,5 franceses.

Tot i això, el nostre principal objectiu de causa baixes desproporcionades en el exèrcit francès en aquesta batalla no s’ha aconseguit: Les pèrdues ocasionades en el exèrcit francès han resultat altes, però només superen per poc les nostres. Les baixes franceses s’han registrat com 371.000 homes i les nostres

com 337.000, i s’estima que al menys

el 70 per cent de les baixes d’ambdós bandes han set resultat de foc d’artilleria. També s’estima que el consum de municions per l’artilleria han ascendit a 23,5 milions de projectils.

El meu Cap de l’Estat Major.

La col·locació dels exèrcits enfront Verdum Verdum

La nostra preparació...

4

Aproximadament dos milions de persones han participat en aquesta guerra, un milió érem alemanys i la resta francesos.

Un fort petó del teu estimat des de Verdum,

Heinrich Tecker.

Carta 3 – La vida a la trinxera

Amor meu,

Crec que més o menys ja saps com van les coses aquí a les trinxeres, però potser t’agradaria saber-ho per mi.

Cada vegada estem més a prop de les trinxeres de l’enemic i cada vegada la cosa està més tensa.

Per tal d’atacar al nostre rival, tenim unes escales de fang i fusta des d’on tenim vista de les trinxeres enemigues. Les coses no són gens

5

còmodes i sempre estem envoltats de terra, per tant anem sempre bruts.

La veritat és que tot això és fastigós, tothom ha d’anar esquivant els morts; ja que no hi han pogut ser enterrats i; no et creguis, no tots han mort a causa de bales. Tot patim fred i gana i això afecta física i psíquicament als combatents. Fred, humitat, mala alimentació, falta d’higiene i fins hi tot rates! Mare meva; qui ho diria!

Tothom està fart d’aquesta guerra, són quatre anys sense xafar casa ni veure les nostres famílies; són quatre anys perduts en les vides dels nostres fills i de les de tothom que ens importen i a ningú li importa ja el que passarà després de tot...

Sé que vaig prometre al meu Cap d’estat; Falkenhayn, que estaria al seu costat fins que això acabés i he de complir la meva promesa així que aguantaré fins al final. Espero que aquesta no sigui la meva última carta i que molt aviat ens puguem reunir tots de nou i continuar amb les nostres vides.

Que Déu estigui amb tu i amb tots els nostres,

T’estima; Heinrich Tecker.

Una part de les nostres trinxeres...