Divendres 30 de juliol de 1999 EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Ntím. 299 Any V/í

225 ptes.

SUMARI

El PSG proposa un pacte a quatre bandes i

Recoder diu que li provoca malfiança

Pàgina 7

La Floresta re^stra una de les participacions més altes en la Festa Major

d'aquest any Pàgines 16-17

Els botiguers de Sant Cugat ja disposen d'un

pla de dinamització comercial

Pàgina 22

Escoda vol crear un equip local per

participar a les 24 Hores de Catalunya

Pàgina 28

José Luis Lopategui (guitarrista):

"Els concertistes no ens guanyem bé la vida"

Pàgina 32

Els 4 Cantons s'acomiada fins al

setembre. £1 pròxim número sortirà el dia

3 de setembre

Nomenen Rosa Vilavella gerent de VAjuntament

Assumirà el càirer al setembre FO'lïJ.X. /..

Pàgina 8

Sant Cugat té 6 2 edificis catalogats d'interès cultural

local Pàgines 3 a 5

La plaça Octavià s'allibera de les palmeres

La font central de la plaça es tornarà a posar en funcionament i les palmeres es replantaran als jardins de Marià Vayreda FOTO: XAVI lARROSA

Pàgina 15

\»que Fundada fa més de 25 anys.

• Thau Sant Cugat, des dels 3 anys fins als 16 anys.

• Pedagogia rigorosa i oberta aU coneixements.

• Escoles esportives, servei de menjador i transport.

AV ESCOLA THAU-SANT CUGAT Fundació Imtiturií Cultural del CIC Vial Interpolar (Al costat TVE) Tel. 589 81 08

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Tingues la targeta que et dóna més avantatges

Dues entrades gratuïtes per anar

a les coves de Montserrat

LES COVES DEL SALNITRE ACOLLBATO Km576-AN-'I. D)NS ELMC^ÍTSERRAT

Cada mes un subscriptor i la seva parella podrà anar

a dinar-hi completament

de franc

ENTROIDO RESTAURANT-BRASERIA

Plana Hospital - Tel. 674 58 60

Els 5 primers subscriptors del

mes tindran consumicions

gratuïtes! C A R P A

Regalem entrades

i LE MUSEEIMAGINAIRE

BARCELONA

Ramola Oalalunya 2-Í kaJe<a*B*cfHünaC'ty Kai

08007 Barceiora (Espar.al

S Q U A S H CLUB SANT C U G A T

C. Sant )ordi, Ï3-35 TEL. 93 674 98 62

SANT CUGAT DEL VALLÈS

50% de descompte en

la matrícula

Cada mes un subscriptor podrà

anar completament de franc al restaurant

italià més deliciós de la nostra ciutat

*A«0 MAN<IAtE £ ÍÍKE

De dilluns a dijous 10%dedte. en tots els àpats de la carta

BAR RESTAURANT

JL Vals gratuïts per tots els dissabtes i

diumenges a les 17 h de la tarda

HÍPICA SEVERINO

Tel. 93 674 11 40

Menús amb descompte ensenyant el carnet Centre Comerc ia l Sant Cugat.

Carretera Sant Cuaat-Rubí k m 4

Regal d'una magnífica

reproducció, de l'artista Lluís Ribas CLUB D'ART

I a més et regalem dos únics col·leccionables

Collserola pels 4 Cantons i Mites i Llegendes de Sant Cugat

#*14lf 7

EIS4CANTONS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

Setmana Divendres, 30 de juliol de 1999

Béns c a t a l o g a t s

Vetllar pel passat, garantir el futur A Sant Cugat hi ha 62 edificis considerats d'interès cultural local

Un dels trets més ideulificdlius de Sant Cugat és la seva capacitat de combinar la modernitat amb la tradició. En efecte, la nostra ciutat està al capdavant pel que fa a comunicacions i tecnolo­gia, però encara conserva l'encant de poble acollidor que la va definir durant dècades. Un dels elements clau que contribuei­xen, sens dubte, a mantenir aquest caliu és l'existència d'un patrimoni cultural ric i variat, que posa de manifest unes arrels històriques rellevants. Aquest patrimoni públic local o "béns catalogats", com també se l'anomena, està format, entre altres elements, per construccions tan conegudes com la Pelleria.

CARMK NICOIÀS

- Sant Cugat -

Tots ells són un símbol del passat i un clement d'identitat, però tam­bé són imprescindibles per cons­truir el futur. Per aquest motiu, la Generalitat va aprovar ara fa sis anys la Llei del patrimoni cultural català, amb la intenció de vetllar per la seva integritat, i per prote­gir-lo, conservar-lo. difondre'l i fo­mentar-lo.

Els béns catalogats són, segons la Llei, els que formen part del pa­trimoni cultural del país, però que, malgrat la seva significació i im­portància, no compleixen les con­dicions pròpies dels béns cultu­rals d'interès nacional (que són els

més rellevants del patrimoni). Per catalogar un edifici, primer

s'ha de declarar com a bé cultural d'interès local, i és el ple de l'A­juntament qui té la competència per fer-ho. La declaració ha d'a­nar acompanyada d'un informe fa­vorable d'un tècnic en patrimoni cultural, i es presentaran al De­partament de Cultura perquè ins­crigui l'edifici en el catàleg del Pa­trimoni Cultural Català.

I,'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar cl 1983, deu anys abans de la promulgació de la llei, un catàleg de 62 béns que calia pro­tegir, entre ells, per exemple, la Terrisseria Arpi, la Finca Mònaco o el casino de la Floresta. Els ob­jectius de l'inventari eren, si fa no El Celler Cooperatiu es un dels béns catal/ogats més coneguts per In poblat ui /• .V /..

fa, els mateixos que inclouria més tard la Llei: la protecció, defensa i promoció de l'herència cultural formada pels objectes i béns de caràcter històric, artístic, cultural, tradicional o estètic de Sant Cugat.

Actualment, a la nostra ciutat hi ha un total de 62 edificis catalo­gats. El Grup d'Estudis Locals (GEL) demana des de fa temps una actualització i una revisió del cens perquè no passin mai més fets com el de l'enderrocament d'una casa del segle XVI al carrer Sant Domènec.

"Es volia engegar un Pla espe­cial per al nucli antic per prote­gir-ne els elements -explica el m e m b r e del G E L D o m è n e c Miquel- , però va ser impugnat per uns quants propietaris, i el Tribunal Suprem el va anul·lar. F)s va tirar a terra la casa del se­gle XVI i l'Ajuntament no s'hi podia oposar.1' Miquel també cri­tica que al cens actual hi ha ca­ses "que hi són ficades a m b calçador, i altres que hi haurien de ser i no hi són". Atribueix aquest fet a una manca de criteri històric per part del consistori.

P a t r i m o n i c u l t u r a l l o c a l

Can Magí, una de les cases catalogades més modernes

dels béns santeugatencs

C. N. - Sant Cugat -

l n exemple de casa catalogada no gaire coneguda és can Magí. La primera pedra d'aquesta ma­sia es va col·locar l'any 1890, per la qual cosa es considera can Magí com un del masos més moderns de Sant Cugat. El regidor de l'A­juntament de Barcelona, Martí Ragull i Alabau, i la seva família, en van ser els primers propietaris, fet que fa pensar que el nom de la masia ("Magí") podria prove­nir d'una altra existent en el lloc on es va construir l'actual.

El matrimoni que la va fer edi­ficar va morir molt jove i la pro­pietat va ser heretada pels fills. Arran d'això, es produeix el des-membrament de la finca. Els ter­

renys de can Magí eren molt ex­tensos: arribaven des de la car­retera de Cerdanyola (la zona on actualment trobem Lucas Die­sel Systems i els Laboratoris Fer­rer) fins a l'autopista, on ara hi ha el col·legi Yiaró.

La distribució interior de l'edi­fici denota que va ser concebut . en un principi com a casa d'es­tiueig, i que no estava pensat per a l'explotació agrícola, a la qual, però, es va destinar un espai molt ampli.

La casa i les terres annexes eren menades per masovers. Durant molts anys, i fins al 1966, se n'en­carregava la família Torregrossa, que va viure l'època més puixant de la finca.

Gran part de la terra es* va par­cel·lar i es va arrendar als pagesos.

Lii masia va ser concebuda en un principi com a lloc d'estiueig F.: X. I..

La major part de l'extensió es va destinar a la vinya, i una petita part, a l'hort. La producció de vi va ser realment remarcable. Els propietaris hi anaven a l'estiu i es quedaven fins que finalitzava la verema. A l'interior de la casa hi ha un

gran pati central, galeries i diver­ses sales. I na d'elles era dedica­da a l'esbarjo i s'hi havien cele­brat grans festes. La torre que sobresurt de la construcció esta­va prevista per a colomar, però mai no va servir per a aquesta funció. També tenia un gran es­

table. En la construcció es van emprar els millors materials, cosa que li ha donat un aire de gran solidesa. Aprofitant l'extensa teulada s'hi

va construir, ja des de bon prin­cipi, un sistema de recollida d'ai­gua molt avançat.

Setmana ¥1S ÍCANTCXSS Divendres, .10 de juliol de 1999

Can Bell • A només dos quilòmetres

del centre de Sant ( hi gat en di­recció a Barcelona, es troba una tic les construccions que pos­siblement reuneix més llegen­des de la ciutat: can Bell.

S'han trobat documents escrits que certifiquen que la masia és molt antiga, i que fan suposar que la construcció) actual s'as­senta en altres de centenàries. I ,a tradició oral de la família re­cull que la propietat era tan im­portant i tan extensa que arri­bava "de riu a riu" (donant per entès que es tractava del Llo­bregat al Besòs). En la deno­minació antiga, però, /•/'// signi­ficava riem, amb la qual cosa els límits reals de la propietat podrien haver estat les dues rie­res més importants de Sant Cu­gat: d'una banda, la de Sant Medir i, de l'altra, la de Can Vi­lallonga.

L'origen de l'actual masia i de la nissaga dels Bell es diu que és anglès. La casa ha donat ori­gen a tot un seguit de llegendes que han anat nodrint la tradi­ció popular santeugatenca. Es conta, per exemple, que una nit uns lladres van assetjar la finca per robar-hi. l 'n fill dels

La llarga història d< ( a/t Itill e\tà plena e/e llegendes. FOTO: X. L.

Bell va saltar per la finestra del darrere per demanar ajuda a la vila de Sant Cugat, però els lla­dres el van descobrir i el van matar a ganivetades. Des de lla­vors, al peu de la finestra hi ha pintada amb calc una creu, de la qual fins fa poc encara ([ne­daven senyals.

La pèrdua de l'antiga gran ex­tensió i de la prosperitat que la caracteritzaven també s'ex­plica amb una llegenda: hi ha-

Ca n'Ametller • Per a la majoria de santeu-

gatencs, el nom de Ca n'A-mctller els farà evocar els sa­bors i Ics olors que han donat fama a aquest restaurant de la ciutat.

Però el mic molts no saben

blement en referència al to­rrent que hi ha a prop) i all­eta ta (en referència a la calça­da r o m a n a q u e passava a tocar).

L ' any 1136 a p a r e i x e n els p r i m e r s c o g n o m s a m b el

és que la història del terra que topònim de Fontcalçada, i és trepitgen quan hi van a gau- aleshores quan es té constàn-dir d'un àpat té prop d'un mi- eia d e l ' e x i s t è n c i a de Ca ler d'anys d'antiguitat. n 'Ametller , conegut llavors

L'any 986. el paratge on es com a mas de Sant Llorenç. troba, anomenat , N o serà fins antigament Fon- HatltlC tlídS de Sütlt al segle XVII te Calciata. apa- , q u e p r e n el reix documentat Llorenç CütlVlG el nom del ma-com a lloc agrí­cola impor tan t , HOM dlSegkXVII possiblement •>». •..«...!. ••«

per l'abundància pel de Ca n 'Ametller e s ta t d u r a n t d ' a i g u a d e I a /ona. Les cases, t^wf;."*''

sover Amet -er. La masia ha

els corrals i els cellers inclosos en el te rme van ser adquirits per l'abat Ot, i possiblement és llavors quan apareix el precedent del que més tard seria Ca n'Ametller.

Darrere la masia, es va cons­truir, al segle XI, l'església de Sant Llorenç de Fontcalçada, nom format per fot/te (possi-

centenars d ' a n y s en mans de l'es­

glésia, com a tribut dels pro­pietaris que decidien fer-se monjos, fins que la família Minguella-Yedruna en va rei­vindicar el dret de propietat, basan t - se en vincles fami­liars. Així. l'any 1840 va pas­sar a ser la propietària de Ca n'Ametller./ C. N.

via a la casa una gran creu de fusta, de la qual van fer una menjadora per als porcs, de tan vella que era. Aquest sacrilegi va portar la maledicció a la casa, que va perdre gairebé tots els terrenys com a càstig. Tam­bé es diu que la pèrdua de l'ex­tens patrimoni es va produir per culpa de les rigoroses pe­nitències imposades per l'Es­glésia per tal que expiessin el sacrilegi./ C. N.

Can Borrell • S e g u r a m e n t , bona part També han explotat la terra

dels clients habituals del res­taurant Can Borrell ignoren q u e la masia on van a d e ­gustar carn a la brasa està ca­talogada pel seu valor histò­ric.

Se li atribueix una antigui­tat d 'aproximadament t res-c e n t a n y s . La p r o p i e t a t comprèn grans extensions de bosc i, en una proporció més

del bosc d 'una manera bas­tant diferent de la forma més tradicional, que consisteix a conrear-la: envasant-la i ve­nent-la per a un ús domès­tic per a les plantes de jardi­neria.

El restaurant que avui dia agrada a molts santeugatencs va començar d 'una manera informal, servint berenars i

petita, terres de conreu. Una esmorzars als excursionistes part d ' aques tes i visitants ac-

terres són de re- El restaurant Va cidentals que gadiu, gràcies a

raigua dun em- començar servint bas samen t que

esmorzars als és conduïda fins a una bassa si­tuada a prop de la casa. mmmm

La finca també mmmÉí

està composta per terres ap­tes per al conreu a prop de Sant Medir, però han estat abandonades i romanen er­mes per les dificultats d'ac­cedir-hi amb la maquinària moderna.

Els masovers han treballat les t e r r e s c o m a a c t i v i t a t p r i n c i p a l fins fa poc m é s d ' u n p a r e l l d e d è c a d e s .

excursionistes

hi passaven . A causa de

la situació re­tirada i isola­da de la casa, el paratge no-

I Í I E I Í P Í I Í Í més era visi-mmmmmm t a t p e l s

amants de la natura, que hi anaven d'excursió o bé a co­llir b o l e t s a la t a rdor . D e mica en mica, els àpats sen­zills que servien a can Bor­rell van anant donant fama al lloc, fins que l 'afluència de cl ients va esdevenir tan gran q u e els propietar is es van dedicar de ple a la res-_ tauració./ C. N .

Can Canyameres

• Es difícil r econs t ru i r la història d'aquesta masia des dels seus orígens, a causa de les innombrables vicissituds que ha passat al llarg dels anys i a partir, sobretot, de la seva decadència als anys 40.

Mossèn Anton Griera, el pri­mer rector de la parròquia de Sant Cugat després de la Gue­rra Civil, situa els orígens de la casa al segle XVII. però hi ha testimonis que la daten al segle XVI.

La façana de la masia va ser reconstruïda a principis de se­gle, perquè en un hivern de fortes pluges la paret de la tà­pia es va estovar i va caure. L'arc de mig punt de la porta principal, amb àmplies dove-lles, és l'original, però no hi ha cap inscripció que en re­veli l'origen.

Can Canyameres és la típi­ca masia dedicada a l 'explo­tació agrícola de la terra. El 1902, els propietaris hi van adossar una construcció d 'es­til noucentista per residir-hi els estius.

Lis orígens exactes d'aquesta masia són desconeguts. FOTO.FAC.

En la part més e n c l o t a d a troduir una nova explotació: dels terrenys es cultivava cà­nem, del qual es diu que pro­vé el nom, Canyameres.

I na de les ú l t i m e s p r o ­pietàries, Florentina Mas, va anar venent la propietat en forma de parcel·les als pagesos que !a conreaven. L'últim pro­pietari, Josep Griera, hi va in-

la cria de vaques, la llet de les quals era repartida cada dia per les cases de Sant Cugat.

El lloc, que encara conserva els camps conreats de cereal, ha estat adquirit gairebé en tota la seva«extensió per l'em­presa Dorn Vallès. S.A. / C. N I C O L À S

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

|digital El feu distribuïdor de cameres point' j material digital Kodak a Sant Cugat

U n a n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . a l c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs)

Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

ELS ÍCANTONS Divendres, JO de juliol de 19V9 Setmana

Can Cadena Béns immobles catalogats

Can Cadena era el punt He trobada després de la missa de diumenge. FOTO: XAVI l.ARROSA

• A la cruïlla entre la carretera de Vallvidrcra i el passe ig Mossèn Cinto Verdaguer, es tro­ba can Cadena, de la qual ja es troben referències al segle XIV.

No se sap del cert l'origen i l'a­parició del nom, però se sap que primer va ser coneguda com a mas Adam, i més tard, al segle XV, com a mas Serra. Can Cadena quedava enlairada

dalt d'un petit coll, i el camí reial de Barcelona passava arran de les seves parets. Tenia un aire més vilatà que la resta de cascs de Valldoreix, a causa de la visi­ta que els feligresos de la parrò­

quia hi feien cada diumenge..l'n cop finalitzava la missa domini­cal, improvisaven una mena de mercat als voltants de la masia, i els parroquians tenien l'oportu­nitat de fer petar la xerrada i d'in­tercanviar opinions. Cal tenir en compte que en aquella època no sempre era possible fer reunions d'aquesta mena: el terme era ex­tens, la població vivia dissemi­nada i els mitjans de transport no eren ni de bon tros com els d'avui dia.

Can Cadena va ser duran t molts anys la residència d'es­tiueig dels propietaris, fins que

el 1913 la va comprar Riegos y Fuer/as del Ebro, S.A. per ins­tal·lar-hi el centre de distribució i el magatzem de material. Anys més tard, la companyia va cedir part dels terrenys per construir una plaça a Valldoreix. Al voltant d'aquesta plaça, els santeuga-tencs s'aplegaven per celebrar la festa de Dijous Sant.

Al cap dels anys, la celebració sacra va adquirir un to més lú­dic i pagà, i els santeugatencs reunits feien tota mena de jocs, fins que acabaven la celebració amb un berenar de pa amb trui­ta./ C. N.

Can Monmany

• L'any 1640, Francesc Mon­many i la seva dona, Cecília Costa, es van instal·lar, proce­dents de Sant Boi, a l'antic mas Brunet. Als pocs anys, la masia pro­

pera de Can Canyelles va ser adquirida per la família, i l'any 1686 van comprar t ambé el mas Roig. Amb aquestes i al­tres compres , els Monmany anaven estenent la seva pro­pietat. La masia estava forma­da per tres construccions, amb capella inclosa.

La pubilla de la casa, de 21 anys. es va casar amb Joan Oli­vé i Pagès. I n dels seus des­cenden ts . Francisco Olivé i Monmany, serà cl que donarà una gran embranzida a la pro­pietat. Kstableix vinyes a parts, de les quals s 'encarregaran \int-i-set parcers, i arribarà a tenir una dotzena de treballa­dors en la casa.

Després de la desamortitza­ció. els Monmany van haver de redimir a l'Hstat els drets que aquest havia assumit en confiscar les propietats del mo­nestir.

L'any 1864 es comencen a construir grans cellers, i la pro­ducció de vi és cada cop més gran. S'embarquen en l'aven­tura d 'embotel lar el vi i ex­portar-lo a l'estranger.

Fn aquells moments, França patia la plaga de la fil·loxera. La desaparició de la seva pro­ducció vinícola va donar una gran empenta a l'exportació del vi de can Monmany . Fs en l'eufòria d'aquests anys quan es construeix la gran casa ac­tual. que emula els tradicionals castells viticultors francesos.

exportador de vins FOTO: X. /..

Poc temps després, però, la plaga de la fil·loxera arriba a Catalunya, i acaba amb la pros­peritat assolida.

L ' e m p e n t a comercia l dels Monmany els va fer obrir una gran botiga de queviures a Bar­celona, però la masia ja no es va recuperar del cop mortal pro­vocat per la fil·loxera./ C. N.

• Monestir de Sant ( lugat I'l. Octavià, s/n

•Krmita de Sant Medir Vall de Gausac

•Krmita de Sant Adjutori Vall de Gausac

•Krmita Sta. M. de Campanya Paratge (üan (üabanves

•Torre Negra Camí de (]an Borrell, s/n

•Castell d'en Canals Pg. de la Oolondrina, s/n

•Pont de Can Vernet C. de la Mina, s/n

•Can Castanyer Crta. de Rubí

•Ca n'Ametller Av. Can Fontanals

•Parròquia i rectoria de Sant Ce­brià

C. de l'Església, 7 •Can Cadena C. de l'Església

•Can Bell Camí de Can Bell, 22

•Can Monmany Av. Monmany, s/n

•Celler Cooperatiu

Rambla del Celler, 21 •Casa del Generalife C. Sant Francesc Xavier, 12

•Villa Anita Rbla. de la Rivera, 9

•Can Massana Cànovas del Castillo, 30

•Terrisseria Arpi Sant Medir, cant. pi. Octavià

•Casa Lluch o Vascondel Ctra. de Gràcia a Manresa

•Casa Calado Pg.Calado, 12

•Can Puig Vall de Gausac.

•Casa Luque Av. Canadà, 35

•Conjunt del nucli antic •Conjunt de la plaça Barcelona •Edifici noucentista Cànovas del Castillo, 55

•Finca Mònaco Cànovas del Castillo, 50

•Casa americana Cànovas del Castillo, 7

•Casa Mir Cànovas del Castillo, 33

•Can Quitèria - Can Vinyoles C. Vinyoles, 16, i Vinyoles, 15

•Estació de Valldoreix Rambla Canto Verdaguer, s/n

•Casa Bertrand Rbla. de Can Bell, 17-19-21

•( ^an (labassa C. Puigmal. s/n

•Can de l'Aire Av. Gràcils - Autopista B-30

•Can Canyameres Camí a Can Canyameres

•Conjunt de la Floresta •Casa Jaumandreu Cànovas del Castillo, 16

•Forn ibèric Vall de Gausac

•Can Magí Ctra. Can Fatjó dels Aurons

•Conjunt de 3 xalets al Colomer Av. del Carril, 44-46

•Flrmita Sant Crist de Llaeeres C. Llaeeres

•Edifici classicista Cànovas del Castillo, 26

•Casa Ròmul Maristany PI. Lluís Millet, 3

•Casa Ribatallada Àngel Guimerà, 37

•Filera de cases

Pg.Torre Blanca, 24 A 42 •Filera de cases C. Sta. Maria, 25 a 33

•Conjunt de xalets PI. del Coll, 4-5

•Conjunt dues cases C. Sant Medir, 19-21

•Conjunt dues cases C. Sant Medir, 23-25

•Casa de les Bruixes Oceà Atlàntic, 102

•Conjunt de dos edificis i col·legi Rbla. Ribatallada, 12 a 18

•Botiga de queviures C. Sta. Maria, 18

•Conjunt de dos edificis C. Xerric, 7-9

•Col·legi Maragall Pg.de la Creu, 17-19

•Safareigs i Jardí al Bell Indret C. Monestir de Besalú

•Can Borrell Camí de Can Borrell

•Edifi Oficines-Fàbrica Aymat C. Villa, 74-76

•Casa Francesca Bracons Rbla. Rivera, 1

•Edifici al carrer Barcelona C. Pahissa, 2-4

•Vall de Gausac Vall de Gausac

•Can Fio C. Can Fio, s/n

•Can Boba Ctra. de Gràcia a Manresa

•La Torre Blanca ('amí de Can Borrell, s/n

Setmana ELS í GÜYT0N5 Divendres, .10 de juliol de IVVV

e n q u e s t a

Les autoritats promocionen prou els béns catalogats?

-Sant Cugat -

Si bé el patr imoni cultural d e Sant Cugat és molt extens, hi ha e lements

que el conformen que són coneguts per tots els santcugatencs, però d'al­

t res no ho són gens. És el q u e es desprèn dels resultats de l 'enquesta d'a­

questa setmana és que to thom sap q u e e l monest ir és un bé d' interès cul­

tural, però també que la majoria dels ciutadans es queden sorpresos en saber

que can Borre l l , per exemple , també és un edif ici catalogat . Mol ts dels en­

questa ts l loen la tasca de l 'Ajuntament de protegir i conservar aquests béns del patr imoni cultural santcugatenc, però també lamenten que des del consistori no es promocionin prou. Als ciutadans els agradaria que s'informés més, a e l ls i als v is i tants d e Sant Cuga t , de ls e lements q u e c o n f o r m e n aquest patr imoni . Es t racta , doncs, de donar a conèixer els edif icis que no són tan rel levants com el monestir . / C . N .

EUSK.NDA LOSANTOS

18 ANYS

ESTUDIANT

"La gent no sap quins són els edificis catalogats de Sant Cugat A part dels que són més cone­guts, perquè són obvis, com el monestir o el celler, dels altres no se'n té ni idea i passen totalment desapercebuts."

ALFONS RUIZ VENTURA

44 ANYS

CARNISSER

"L'Ajuntament fa el possible per mantenir en bon estat els edificis antics de Sant Cugat, però no n'informa prou. Els del poble de tota la vida sí que n'estem infor­mats, però els que han vingut des­prés, no."

DANIEL BRET

16 ANYS

ESTUDIANT

"No s'informa prou de tot el con­junt del patrimoni cultural local, només dels casos més concrets. El monestir es potencia moltís-sim, però la resta d'edificis d'in­terès passen desapercebuts: S'haurien de fomentar per igual."

DAVID VALERO

19 ANYS

ESTUDIANT

"Es podrien donar a conèixer molt més, perquè la majoria de ciutadans desconeixem quins edificis formen part del patri­moni cultural local. L'Ajunta­ment s'ha de preocupar de pro-mocionar-los."

MARÍA DEL CARMEN FREIDIAS

47 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Crec que no els promociona gens ni mica. La meitat de la gent de Sant Cugat no sap que pot entrar gratuïtament al claus­tre del monestir, per exemple. I com això, doncs moltíssimes coses."

I M M A P U E Y O

50 ANYS

PROFESSORA

"La gent amb interessos cultu­rals coneix el patrimoni cultural de la ciutat, com els excursio­nistes, que coneixen totes les masies. Però no hi ha informa­ció en l'àmbit institucional."

CUGAT SALLERS

62 ANYS

XOFER

"L'Ajuntament no dóna prou in­formació ni a la gent del poble ni als visitants. Jo només en conec al­guns, i sóc d'aquí de tota la vida. Els hauria de potenciar més, però sense perjudicar els propietaris."

ENRIQUE ROBLEDO

57 ANYS

CAP DE COMPTABILITAT

"Ignoro quins són la majoria d'edificis catalogats, o sigui que suposo que no se n'informa prou. En conec uns quants, però n'hi ha molts més, dels quals no se sap res."

ALBA GÓMEZ

24 ANYS

ATURADA

"Des del consistori s'hauria de proporcionar molta més infor­mació al ciutadà. Hi ha alguns edificis d'interès cultural que queden apartats, i s'hi hauria de facilitar l'accés."

SÍLVIA LORENTE

41 ANYS

RESPONSABLE COMPANYIA

DANSA

"No sé si és que no es poten­cien prou els edificis d'interès cul­tural local o és que sóc jo que no em moc prou... Però sí que cal­dria promocionar les masies."

PREOCUPI'S NOMÉS DE FER LA MALETA ANGLATERRA-ESCÒCIA1999 0 1 DIES DE VIATGE)

SURTI *EL 15 D'AGOST DES DE LA PLAÇA OCTAVIÀ-MONESTIR I CAUDEXI DE: STONEHENGE, BATH, ELS COTSWOLDS, CHESTER, LA REGIÓ DELS LLACS, GLASGOW, ELS TROSSACHS, EL LLAC NESS, L'ILLA DE SKYE, EL FESTIVAL TATTOO A EDIMBURG (OCASIÓ ÚNICA, 50 ANIVERSARI), YORK, LES CIUTATS UNIVERSITÀRIES DE CAMBRIDGE I OXFORD, LONDRES I PARÍS. >. Informació i reserves :USSIATOURS. Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50 USSIA M TOURÇ

*Sortida del 2 d'agost completa! ._^^^ <s.c. tot

EIS 4 CANTONS

Política Divendres, .íi» dejuliol t/e 1<M

P a c t e s d e g o v e r n

Menéndez demana a Recoder un pacte de govern

Ualcaldesen malfia i qualifica la proposta "d'interessada"

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

El por taveu del PSC, Jordi Menéndez , ha posat totes les ca r t e s d a m u n t la tau la i ha plantejat a l'alcalde Lluís Re­coder la possibilitat de formar un e q u i p de govern integrat per Ci l l , el PSC, IC-V i E R C com a sortida a la situació de minor ia en q u è es t roba ac­tua lment la coalició naciona­lista, al capdavant del govern local. Menéndez ha indicat que aquest acord de govern s'hau­ria de subscriure "amb totes tres forces d 'esquerra" i que , per tant , no acceptar ien cap proposta que en deixés alguna al marge.

A l'hora de definir les condi­cions, el cap visible dels socia­listes només demana dues co­ses: la participació equilibrada

en el govern per als tres par­tits i la negociació d'un pla mu­nicipal d'actuació (PAM). Pel que fa a la possibilitat d'una al­ternança en l 'alcaldia (Reco-de r -Menéndez ) , el socialista l'ha descartat categòricament després d'explicar: "Vam veu­re q u e aques t a era una pro­posta inacceptable per a CiU i com que el que ens importa és negociar hi hem renuncia t . " Així doncs, la proposta socia­lista ve supeditada a la volun­tat de Recoder, ja que les for­ces d 'esquerra acceptarien la seva direcció i el seu lideratge com a alcalde.

Una clara advertència

Les bones paraules de Me­néndez amaguen, però, un ad­vertiment. El líder del PSC lo­cal ha assenyalat que "si no es

verifica aquesta col·laboració amb el govern, proposarem a E R C i a IC-V la creació d'un govern a l'ombra". Un clar avís que, ara per ara, no té data de caducitat. EI socialista ha de­clinat fixar un límit temporal a partir del qual tancaran Ics por­tes al diàleg per obrir les de la confrontació, però ha deixat ben clar que "la nostra oferta de disponibilitat és ara".

A tot això, l'alcalde, Lluís Re­coder, ha respost amb claredat: "És una proposta que em pro­dueix malfiança perquè no ha aparegut després de les elec­cions, sinó després de reiterats i n t en t s per part del PSC de deixar CiU fora del govern de la ciutat." I ha afegit: "No crec que l 'o fer iment respongui a una voluntat real d'implicar-se al govern."

Així mateix, l'alcalde ha tornat

Uequip de govern podria incloure altres partits a la tardor FOTO: X. L.

a indicar que, amb tota proba- clareixi el panorama nacional". bilitat, no es podrà assolir un pacte de govern amb una al­tra formació política fins que no hagin t ingut lloc les elec­cions autonòmiques. Tot i així, Recoder ha matisat que això no significa que supedit i l 'es­tabilitat del govern local a les decisions preses al Parlament, sinó que "no he vist que cap partit t ingués un interès real per comprometre 's en un pac­te de govern fins que no s'a-

Un fet que l'alcalde ha dit que cons ta ta " amb cer ta d e c e p -

* JL "

CIO .

En referència a l 'advertiment llançat per Menéndez sobre el fet de formar un govern a l'om­bra, l 'alcalde ha indicat: "Un govern a l'ombra no vol dir res més que fer un seguiment pun­tual de la feina feta per l 'equip de govern, i això ja em sembla bé. Ara bé, de govern, és obvi que només n'hi ha un."

E s t r u c t u r a c o n s i s t o r i a l

PSC, ERC i IC-V qualifiquen el

cartipàs municipal de provisional

Recoder diu que ha dissenyat el "millor organigrama"per a la ciutat

A i R A COSTA

- Sant Cagat -

En un ple extraordinari mar­cat per les múltiples interven­cions de tots els grups de l'o­posició, però especialment dels tres d 'esquerres (ERC, PSC i IC-V), es va deba t r e di l luns passat el cartipàs municipal dis­senyat per l'alcalde, Lluís Re­coder.

Tret del PP, que hi va donar suport incondicional precisant que "podria ser mi l lorable" , però que volia donar "un vot de confiança" al nou executiu, la resta de grups a l 'oposició van coincidir a definir-lo com un organigrama provisional que s'haurà de modificar més en­davant. De fet, el mateix alcal­de, Lluís Recoder, va reconèi­

xer aquest extrem, tot i certifi­car que està satisfet per l 'es­tructura que ha fixat "perquè crec que és la millor per a la ciutat".

La provisionalitat assumida per l'alcalde es refereix, doncs, a la seva intenció d'incorporar a l ' equ ip de govern, a través d 'un pacte , algun altre parti t que, per tant, podria fer rede-finir, almenys parcialment, les assignacions de càrrecs ara es­tablertes. Així mateix, Reco­der ha advertit que es vol pen­sar molt bé les competències que han de recaure damunt les noves àrees i que, per tant, tam­bé hi podria fer algun canvi. En aquest sentit, el batlle va pren­dre bona nota de l s sugger i ­ments fets des de l 'oposició. Tot i assenyalar que veia "molt

difícil" poder assumir una car­tera dedicada exclusivament a joventut - com havia demanat E R C - , sí que va acceptar me­ditar sobre algunes propostes socialistes, com ara la d'inclou­re les po l í t iques d 'ocupac ió dins l'àrea de Promoció Econò­mica i Hisenda i no pas dins de Serveis Interns.

Representació de l'oposició

E R C i IC-V van ser les dues forces més crítiques amb el car­tipàs municipal . El-portaveu d ' IC-V, F r a n c e s c G o d à s , va queixar-sé que quatre de les sis àrees continuessin dirigides per les mateixes persones que van fer-ho durant l'etapa Aymerich i va afirmar que això suposa "mas de lo mismo". A banda de

canvi, IC-V hauria volgut una simplificació adminis t ra t iva , "que és el contrari del que s'ha fet". Per la seva banda, el por­taveu d ' E R C , Eduard Pomar, va reclamar "la incorporació de les forces progressistes al go­vern" i va lamentar que la ma­joria d 'àrees "cont inuïn con­trolades pel sector més dretà de la coalició que governa la ciutat".

Des del PSC es va fer palesa la provisionalitat del cartipàs. Jordi Menéndez, portaveu del partit, va declarar-se crític amb la definició d'organigrama feta per l'alcalde, però va dir que espera que la pràctica demos­trarà si aquesta ha estat una tria sensata i adequada.

Aprovats els sous dels càrrecs polítics

Tots els grups polítics van apro­var dilluns les retribucions que durant l'actual exercici hauran de rebre els càrrecs polítics mu­nicipals. Les quantitats són les següents : vuit mil ions bruts anuals per als tinents d'alcalde amb dedicació exclusiva; 6,2 mi­lions per als regidors del govern amb dedicació exclusiva; 3 mi­lions per als regidors del govern amb dedicació parcial; 1,8 mi­lions per als portaveus dels par­tits a l'oposició, i 1,5 milions per als regidors de l'oposició./ A.C.

Generalitat de Catalunya I Departament de Treball

PONS I SOOAL 1

europeu 1

Curs de disseny gràfic i autoedició digital Curs de Formació Ocupacional . . . - - ;

Per a persones a l'atur menors i majors de 25 anys ••'' Durada: de juliol a desembre (matins o tardes) RnjN^COMUNCAOÓ Pre-inscripció oberta • Tel. 93 589 78 86 o.^nyG^òfic,Pubi^ita< Bs cursos son subvencionats per \a Dtecctc- General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat rJe Catalunya i el Fons Social Europeu

C/SontDomènec, 7 , I r l a . 0 8 1 9 0 Soni Cup/» < U VM,

8 Política ELS /QVIVrONS Divendres, Ml de juliol de 1999

P e r s o n a l

Rosa Vilavella és nomenada nova gerent de l'Ajuntament

La santcugatenca assegura que és un "gran repte"per a ella

A. C. - Sant Cugat -

La fins ara gerent de la pro­motora municipal de l'habitat­ge (PROMÜSA), Rosa Vilave­lla, ha estat nomenada gerent general de l'Ajuntament a peti­ció de l'alcalde, Lluís Recoder. A grans trets, les seves tasques consistiran a fer una proposta d'organització interna de l'A­juntament, coordinar els diver­sos caps d'àrea, perfilar els pro-c e d i m e n t s a d m i n i s t r a t i u s i vetllar perquè el sistema d'or­ganització econòmic de l'Ajun­t a m e n t es man t ingu i en co­h e r è n c i a a m b les i d e e s d'austeritat imposades pel pla economicofinancer.

Vilavella no assumirà el càrrec fins al setembre, just després del període vacacional. La seva nova activ itat professional comportarà que abandoni la gerència de PROMl SA. al capdavant de la qual s'haurà de designar un nou professional. Vilavella ha decla­rat a Kl.s 4 C W T O N S que està

Vilavella treballa pern l'Ajuntament r/es de fa 10 anys FOTO: X. I.. "molt satisfeta per la confiança cera, més tard assolí la gerència que han dipositat en mi", una de la promotora municipal i ara. confiança que la gerent es pren finalment, ha accedit a la gerèn-com una recompensa als molts eia general de l'Ajuntament, "lis anys de treball i dedicació a l'A- un gran repte per a mi -ha con­j u n t a m e n t . Vilavel la va t o - fessat Vilavella-, tanc personal-mençar a treballar a P R O M l - ment com professionalment." SA ara fa deu anys com a PP i Gil7 van donar suport a la directora administrativa finan- creació d'aquest nou càrrec.

E s t r u c t u r a p o l í t i c a

Les esquerres no seran a

les juntes de govern dels

organismes autònoms

A. C. • Sant Cugat -

possibilitat de tenir representants en aquestes juntes, quan fins ara sempre havien estat integrades exclusivament per membres de l'equip de govern.

El portaveu d'IC-V, Francesc Godàs, va advertir que el seu grup proposarà al ple que es mo­difiquin els estatuts per tal que es

garanteixi el de-

PSG, KRC i IC-V han declinat tenir representació a les juntes de govern dels organismes autò­noms de comunicació i informa­ció ciutadana, d'educació i del Gentre Gultural Sant Gugat. La raó esgrimida és

que ells p re t e - VoHetí ÇUe ClU nien que Gil" i, en concret, l'al- HOlfléS OCUpés lü ca lde , només

ocupés la prc- presidència, però que ma s idènc ia de la junta d 'aquests HO tingués VOCüls organismes, però que totes les vo-calies es repartissin entre els grups de l'oposició. Gom que Re­coder es va oposar a aquesta pos­sibilitat. els tres grups d'esquer­ra van preferir no participar en les juntes i no tenir cap repre­sentant.

La decisió del PSG.KRG i IG-V ha "sobtar" l'alcalde, ja que aquest havia ofert a l'oposició la

bat en els òrgans autònoms. I és que Godàs con­sidera que l'ac-

il estructura d'aquests "im­pedeix el debat necessari en un òrgan d'aques­

tes característiques". L'alcalde, però. va indicar que

"Sant Gugat ha de ser pionera en moltes qüestions, però no pre­cisament en cedir a l'oposició el domini dels principals òrgans de govern". Les juntes d'aquests or-ganismes s'han format, final­ment. amb representants de Gil ' i del PP.

C o n s t i t u c i ó de la j u n t a v e ï n a l

La nova junta de veïns de Valldoreix decideix

que les sessions plenàries siguin cada dos mesos

El president de la junta té més competències en aquesta legislatura La legislatura estrenada ha por­

tat algunes novetats a Valldo­

reix. En el primer ple de la jun­

ta de veïns ja es van decidir

algunes qüestions que marca­

ran el ritme dels propers qua­

tre anys: competències del pre­

sident i periodicitat dels plens

van ser els punts protagonistes.

ANNA BORAI

Des de dilluns passat, les sessions plenàries de la junta de veïns de Valldoreix es realitzaran cada dos mesos. Aquesta és una de les grans novetats que es van aprovar en la primera trobada de la junta veïnal de l'Kntitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix, aprovada amb els vots dels tres vocals de Con­vergència i Unió i amb el del re­presentant del Partit Popular.

La vocal socialista, Carme Pérez, es va manifestar contrària a aques­ta decisió, tot exposant la seva preocupació pel possible incon­venient que aquesta decisió po­dia provocar: "Si volem promou­re la participació veïnal en les

Els sous dels membres de la junta veïnal de Valldoreix han incrementat en aquesta legislatura R: XAVl LA RROSA

decisions de govern", va argu­mentar, "no trobo gaire lògic que reduïm la periodicitat de reunió on poden fer-ho." Per al nou pre­sident de la junta, Miquel Paraira (CiU), la bimensualitat no serà cap problema, perquè continuarà "com

sempre, amb les portes obertes a tots els veïns". Segons Paraira, "per al ritme i la quantitat de punts que portem a Valldoreix, no tenia gaire sentit haver de fer un ple cada més, serà molt més àgil per tothom po­der tenir temes importants a tractar

cada dos mesos". Poc després de l'aprovament d'a­

quest aspecte, el president de la junta va fer dació de compte de l'entrada en vigor d'una llei que també marcarà el funcionament fu­tur de la junta de veïns: la pre­

sidència adquireix moltes més com­petències (possibilitat d'aprovar de­crets que impliquin fins al 30% del pressupost ordinari, tant en l'ad­quisició de béns com en la concer­tació de crèdits, per exemple). Fet que, segons Paraira, permetrà a l'e­quip de govern (tot i que el presi­dent no pot delegar a ningú l'exe­cució d'aquesta capacitat) una major llibertat de moviment.

Repartiment de càrrecs

La primera trobada d'aquesta le­gislatura en la sala de plens de Vall­doreix va establir també quines se­ran les responsabilitats que tindrà cada un dels vocals que conformen l'equip de govern del districte.

Així, el president, Miquel Paraira. es farà càrrec també de les àrees de Governació, Economia i Hisenda i l'rbanisme. Mercè Calafell conti­nuarà amb les tasques que tenia fins ara, sent la responsable de Ser­veis Personals, però delegant l'àrea d'Esports al vocal nou, Robert Na­varro, que serà també el responsa­ble de l'àrea de Règim Intern, Per­sonal i Obres i Serveis.

El que també ha canviat per a aquests propers quatre anys és la retribució als membres que con­formen la junta veïnal: el president cobrarà 205.000 pessetes mensuals, els dos vocals amb àrees de govern obtindran 146.000 pessetes cada mes, i els vocals de l'oposició re­bran 59.000 pessetes al mes.

H S /CAIVFONS Divendres, 30 de juliol de 1999 Política

Ramon Bonastre . Nou president de la secció local de CDC

Sant Cugat ha canviat molt i CDC s'ha d'adaptar a la nova realitat

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Ramon Bonastre és des de finals de la setmana passada el nou pre­sident de la secció local de CDC. Amb 42 anys d'edat i 7 com a mi­litant de la formació nacionalista, ha pujat al pòdium de la direcció carregat d'idees, projectes i il·lu­sió. Una alenada d'empenta.

- Com és que CDC renova ara la cúpula directiva?

- El procés s'inscriu totalment dins un canvi ja anunciat per C D C en el seu moment. La pre­sidenta de l 'executiu sortint, Montserrat Rumbau, feia setma­nes que havia comunicat que ja havia acabat la seva feina, una feina molt important i molt maca de fer i, a partir d'aquí, es va ini­ciar un procés de renovació de càrrecs dins el partit.

—Unes eleccions internes que no han estat gens renyides...

- De fet, la nostra va ser una can­didatura única, però, no obstant això, vam demanar que hi hagués una votació, i la veritat és que es­tem molt satisfets del nivell de participació que es va assolir. Aconseguir convocar una setan­tena de persones a finals de juliol ha estat per a nosaltres molt im­portant. D'altra banda, l'accepta­ció mostrada a través de la reco­llida de signatures de suport a la candidatura també ha estat molt satisfactori. Els nostres estatuts

demanen 25 signatures i nosaltres en vam aconseguir 60, algunes d'elles de gent prou important. El tercer aspecte positiu va ser el nivell de vots que vam obtenir: tothom, a excepció de quatre per­sones que es van abstenir, va vo­tar a favor nostre.

- A banda de vostè, s'ha reno­vat també l'executiva local. Com definiria el seu nou equip?

- Com un grup de persones molt compromeses, amb una voluntat molt ferma de cohesió i d'enfor­timent del partit a la ciutat.

La relació amb

UDC és la pròpia i

típica que hi ha amb

un soci de govern

"' * -i' -

- Comença, doncs, una nova etapa. Quins són els objectius que s'han plantejat a curt, mig i llarg termini? - El nostre objectiu més imme­

diat és el de reforçament del par­tit. Sant Cugat ha crescut molt quantitativament i qualitativa­ment i Convergència, com qual­sevol altra formació, s'ha d'adap­tar a aques ta real i ta t social i política, així com a la realitat de les darreres eleccions, que ens ha ensenyat que potser no hem estat

capaços de mobilitzar l'electorat com abans estàvem acostumats a fer. Per tant, aquest és el repte immediat, jo diria, el repte d'ahir o el d'abans d'ahir. El segon ob­jectiu és el dels comicis electorals que tindrem a la tardor i a la pri­mavera vinent. El nostre repte a Sant Cugat és guanyar aquestes eleccions i contribuir amb les au­tonòmiques al fet que C D C se­gueixi governant amb el seu soci, UDC, a la Generalitat de Cata­lunya, i també contribuir a fer que CiU sigui un referent importan-tíssim a Madrid. Finalment, hi hauria la necessitat de mobilitzar la militància. És clar que CDC ha d'oferir un procés de dinamització del militant que li permeti parti­cipar més activament en la políti­ca.

— A través de quines vies? - Estem aplicant un criteri de

gestió i d'organització una mica innovador, que consisteix a dis­tribuir la participació del militant en cinc grans àrees estratègiques -atenció al militant, gestió inter­na i coordinació electoral, coordi­nació i suport a la gestió munici­pal, gestió exterior i formació i estudis- i hem demanat als mili­tants que s'adscriguin en aquestes àrees. Cada una d'elles estarà li-derada per un dels components de l'executiva i tindrà una certa independència i iniciativa pròpia per funcionar d'acord amb els ob­jectius macros que s'han plantejat.

Bonastre presidirà el partit amb noves

— Fins a les últimes eleccions, CDC a Sant Cugat tenia de fet un nom: Joan Aymerich. Com se supera aquesta identificació?

- Se supera amb les eleccions al nou executiu, així de clar, de sen­zill, de democràtic i de normal. Es un tema que nosaltres assu­mim perfectament Mira si és nor­mal el tema, que entre les signa­tures de suport que vam rebre hi havia la de Joan Aymerich, com un militant de base més. Ens ha donat tot el seu suport d'una ma­nera extraordinària i, per tant, és un tema al qual no hi donem més importància. H e m d'estar una mica per damunt de les persones.

— Un altre tema delicat és la re­lació entre els dos socis de coa­lició. Per quin moment passa la convivència entre CDC i UDC en l'àmbit local? - La relació amb UDC és la prò­

pia i típica que hi ha amb un soci

idees i molta empenta FOTO: X. L.

de govern. Les relacions en l'àm­bit polític tenen els seus frecs a frecs i les seves divergències, cosa que considerem normal. Fins ara ha funcionat i no entenem per què en un futur no ha de funcio­nar, però, si fos així, els dos partits haurem de seure, discutir i veure què és el millor per al nostre país i quina és la millor manera de po­der servir-lo. De totes maneres, el que pugui passar ho hem d'ins­criure dins la normalitat d'un par­tit polític normal i corrent.

- I les relacions entre vostè i l'alcalde també són bones?

- El que és clar és que no po­dem dissociar l'acció de govern municipal de la del partit. Entre l'actual alcalde, Lluís Recoder, i jo mateix, no passa ni un bri de pa­lla, tenim una visió molt coinci­dent, els dos som homes de par­tit i sabem molt bé quins punts ens uneixen.

Griful OU. s. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS

Gasolis A, B i C de primera quali tat Ports gratuïts a partir de 400 litres Descomptes a partir de 500 litres Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament Servei personali tzat fins a 60 m de mànega Grans ofertes en funció del consum Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01 £ JJ CENTRE

Estacions de servei ^ Ï ^ Í T ' 93 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

93 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

US i CANTONS

ÍO Oi>iiiió

J B _ Divendres, JO de juliol de 1999

mS CANTONS Scimanari i n d e p e n d e n t de S j n t ( .upat del \ a l l e s

* Premsa Local d« Sant Cugat, S.L.

Carrer Sant Anruni , IS, I U I \ U N WV*(\ Sant <:.I .I ;JI del Vallès Tel . >«•' ui S_» - I - J \ Ss'i _M. <f|

Kdif in clcu i rònica: Inq i .'r'v. ilawcl·.i<im/sjnt<:ut;jt . K - n u i l VMIK iiiiatí" \ ilj vvcb.com

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó H.UIKK1 ( ilJtl (pfCMtlc'fKÍ

Josep M ( :.II>K-M/.>. l ' a c l'Suiteul.! i Y u icr Fornells (editor delegat)

D i r e c t o r a Aura í Insta

Redacció INt l í t i ra /Enlor i i /Opi í i ió : Aura Costa;

SiH-ielal/ E c o n o m i a : Anna Borau; Cu l tu r a : Kntli Casals; E*por1n: A l e \ López ;

Sull·llarilat: Mònica Rernahc ;

Comercial < larincn Lvaralar

Consell Editorial Ramon d u u (pres ident I Josep M. Cabrer izo (v iccprcs ident l

Víctor \ l e vi ndre, Francesc Carbó, Jordi Casas , Narc ís Castanyer . Albert I>e Pablo. Pere hso ,uerd i . Xavier Fornel ls , K r i s m n

HeilK-l/hetiner. Roçeli IViIró. Ranvm Pros, Lluís P m e , Emil i Rcïíé. Marta Sobirà. Paco Soler, Josep A. le ix ido . Joan lò r tos j . Josep M. Nans T u \ é , Joan í rosano ,

Jaume Tubau, I lector Vall, Núria Zabala Aurj Costa l secretaria I

S u b s c r i p c i o n s Laura Mimier

Fotografia \ J V I l.arrosa i Kduard Far inves

Disseny I maquetactó Jordi Pasqual

Correcció Montserra t Soco

Inoreesló Roumprcs<<>72í 40,05.95

Distribució Mail in K Vallès S.L. Tel . 589.23.71

Dipòsi t legal: G1-405-93

Kli -4 (jnumi enpiciu úniunicnc | j «;vj itpimd en eb ediíonjii. Eh a me te* signat» cxprctMrn l'upinió Jíls *cu» jntun, ijur Hb 4 (Untuai nu fi KVJ necessàriament

( • )ACPC Associació C a l a l a n a de la Premsa C o m a r c a l

- ' ttfaswa/i Distribució d'£XS 4 CANTONS <M{^

als subscriptors \

E l recent enderroc de dues cases emblemà­tiques de l'avinguda

Rius i Tauler ha posat de ma­nifest la preocupació de bona part de la nostra societat per la necessitat de preservar ele­ments del nostre patrimoni cultural, en aquest cas des de la vessant arquitectònica.

El nostre municipi va ser pioner en l 'elaboració d 'un catàleg de béns immobles . q u e ha preservat fins avui una s e i x a n t e n a d ' ed i f i c i s d 'un futur incert de picot. Això va ser l'any 1983, deu anys abans que el Parlament

Ahir es va signar a l'A­juntament de Sant Cu­gat un document que,

sens dubte, tindrà un rol im­portant en el desenvolupa­ment futur de la nostra ciutat. El Pla de dinamització co­mercial de la ciutat no tan sols ja està dissenyat, sinó que co-

E d i t o r i a l

Patrimoni de Catalunya aprovés la Llei de patrimoni cultural.

En aquell moment va ser un ence r t , tot i q u e en el catàleg no hi són tots els que hi haurien de ser, l 'enderroc d 'una casa del segle XVI al carrer de Sant Domènec o el més recent de (Jan Musella, a la cruïlla de Rius i Taulet amb Anselm Clavé, posen en ev idènc ia aques ta afir­mació.

La cúpula d 'aquest darrer ed i f i c i fo rma pa r t d e la memòria històrica i personal de molts santeugatencs i ara ja només en forma part, ma­

lauradament, com a record. En a q u e s t s dar rers se tze

anys, des que es va editar el catàleg, i quan la ciutat ha so­fert la més gran transformació urbanística de la seva histò­ria, no s'ha fet cap revisió ni actuali tzació, i alguns dels elements que s'hi podien ha­ver inclòs per la seva preser­vació, avui ja no hi són.

Però cal mirar endavant i re­dreçar la si tuació. Cal que des de l'Administració local es tornin a iniciar actuacions contundents per garantir la salut dels e l e m e n t s arqui­tectònics que encara ens que-

Interaccions mençarà a aplicar-se tot seguit.

Després de molts mesos ges­tionant-se, després de les elec­cions municipals, tothom s'ha posat d 'acord: General i ta t , Ajuntament, Cambra de Co­merç de Terrassa i Agrupa­ment de Botiguers de Cata­lunya han donat un cop de mà

als botiguers de la ciutat, en­capçalats per Sant Cugat Co­merç, amb l'objectiu de dina-mi tzar i r ev i t a l i t za r comercialment el centre histò­ric de la ciutat per després anar-ho es tenen t a la resta. Una gran zona comercial a cel obert que no tan sols activarà

den, aquesta revisió s'ha de fer tenint en compte també cl criteri de col·lectius dedi­cats a la preservació de la nostra cultura, com és el cas del G E L o de l'APAC, enti­tats que tradicionalment han estat un crit d'alerta, sovint incòmode, per a la gestió ur­banística local.

Abans que res, però, cal fer una ullada a la seixantena de béns que estan catalogats per adonar-nos cjue molts d'ells estan en una situació molt precària, si no en perill de desaparèixer, això sí, per cau­ses naturals.

el comerç, sinó que, tal com passava en les antigues urbs que reconeixem com a mares de la civilització occidental ac­tual, es convertirà -s i tot va b é - en l'àgora santeugatenca que revitalitzarà t ambé les cada dia més preuades rela­cions socials.

El !e c t o e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció nu han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Un ple com Déu mana

Aquesta setmana vaig tenir el gran plaer de contemplar com els nostres polítics feien, per prime­ra vegada en molt de temps, de polítics. Dilluns vaig assistir al ple municipal i em va sorprendre gra­tament descobrir que els antics regidors s'han tret la son de les orelles- i els nous entren a l'hemi­cicle trepitjant fort Des del segon punt de l'ordre del dia ja es va veure una actitud completament diferent de la que ens tenien acos­tumats tant l'anterior equip de go­vern com l'oposició. Tots els par­tits a l'oposició es van mostrar bel·ligerants, van defensar els seus punts de vista i van debatre i rao­nar fins que en van tenir prou. Al mateix temps, des de l'equip de govern vaig percebre una actitud que em va agradar molt més ober­ta al diàleg, més argumentativa i de més alt nivell. Vaig veure un

nou alcalde que tenia alguns dub­tes de forma i de discurs, però que defensava amb fermesa la seva nova posició obrint al mateix temps la porta de bat a bat al dià­leg i l'intercanvi. Dilluns vaig assistir a un exem­

ple de dem<x'ràcia i vaig tomar a creure en les institucions públi­ques. Tal vegada no tot està per­dut. Potser sí que podem confiar en els polítics, si no en tot el que ens prometen, potser sí que en el fet que lluitaran per aquelles pro­meses. Dilluns vaig percebre un gran potencial entre les 25 cadires

de l'hemicicle i només espero que no es quedi només en una apre­ciació personal. Si els pròxims qua­tre anys han d'estar marcats per aquest nivell de diàleg, debat i bones formes, la ciutat en pot sor­tir molt ben parada. / A B. B. (Sant Cugat)

Estiu a Sant Cugat?

Demà passat comença l'agost, aquell mes en què Sant Cugat queda pràcticament mort. És clar que això és potser una generalit­zació massa gratuïta, però tots els

que hi vivim durant tot l'any, i també a l'agost, constatem que l'estiu a Sant Cugat és una altra història. A moltes ciutats, l'arriba­da de l'estiu suposa una injecció d'activitats extraordinàries, de fe­bre nocturna, de noves amistats. Però Ics poblacions que, com la nostra, es troben lluny del mar i de tot atractiu turístic adequadament promocionat, a l'estiu pràctica­ment moren. I, és clar, no crec que sigui gens just per a aquells que no podem o volem marxar de la nos­tra ciutat a l'estiu.

Durant la campanya electoral em

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. • M M *

BELL

»»»!»•

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • OS] 90 SANT CUGAT

va semblar sentir que alguns par­tits volien promoure turísticament la ciutat cosa que em sembla molt bé. Encara em semblaria millor, però, que aquesta voluntat de fer despertar el municipi a l'estiu no fos tant per cridar l'atenció dels de fora com per satisfer les ne­cessitats o els desitjós dels que en som ciutadans des de fa tant temps. No diuen que no es pot agradar als de fora si primer no t'a­grades a tu mateix?/ CARLA CARMONA (Valldoreix)

Fe d'errates

L'empresa santeugatenca Zen-tal es troba al passeig Torreblan­ca, núm. 12-14, i no pas a la ram­bla Ribatallada, tal com dèiem la setmana passada. D'altra banda també hem de corregir i advertir que l'actuació que es farà el dia de Nadal al Teatre-Audítori en­cara està per determinar.

ELS/CANTONS Dhendns, 30 de juliolde 1999 Opinió 11

La l l o t j a

La perfecta frontissa

N o hi ha dubte que si a Catalunya hi ha un partit que pot pactar i

governar amb qui sigui (llevat del PP) sense que els seus elec­tors li passin una factura gaire alta, aquest és Esquerra Repu­blicana de Catalunya. El par­tit republicà manté obertes les portes a CiU i al PSC (i per ex­tensió a IC-V) segons els re­sultats a cada lloc o a cada oca­sió, segons les conveniències o segons les persones concretes que entren a les negociacions. D'aquesta posició ambivalent (no pas ambigua), els analistes polítics en diuen equidistàn­cia, donant tàcitament l'eti­queta de centre a ERC, amb pactes a dreta (CiU) o a es­querra (PSC). A Carod Rovira, líder del petit partit (un 7,5 % a tot Catalunya) no li agrada parlar d'equidistància, perquè busca una identitat ben dife­renciada dels dos grans partits, especialment fonamentada en el vector nacionalista. Però Ca­rod Rovira també sap que el factor independentista té un sostre molt baix, i que per força ha de definir també un model de societat, bé posant l'accent més liberal, cap a Convergèn­cia Democràtica, bé posant l'accent més socialdemòcrata, cap a l'esquerra. Perquè, en de­finitiva, el que ens juguem en unes eleccions, especialment si són locals, són coses molt

concretes, no tant a llarg termi­ni com és la creació d'un estat sobirà per a Catalunya. Sense anar més lluny, la gent a Sant Cugat vol saber què passarà amb la Torre Negra, o amb l'Eix Ver-tebrador, o si es farà alguna ins­tal·lació esportiva digna d'aquest nom, o encara si els vianants po­drem passejar pels Quatre Can­tons convertit aquest espai en el centre de la gran zona per a vianants de la ciutat.

En general , els resul ta ts d'ERC el darrer 13 de juny han estat bons, amb un petit crei­xement en nombre de vots res­pecte de les anteriors eleccions. A Sant Cugat el rendiment ha estat excel·lent, ja que s'ha pas­sat d'un a dos regidors, si bé en nombre de vots s'observa un cert estancament. En efec-

CarodRovira

sap que el factor

independentista té un

sostre molt baix

te, ERC ha augmentat el su­port electoral en 340 vots, apro-x imadament , però el cens electoral a Sant Cugat ha cres­cut molt: exceptuant CiU, tots els partits han augmentat en nombre de vots. El que sí que

NARCÍS CASTANYER

s'ha d'apuntar com a èxit d'ERC és haver demostrat la fidelitat del seu vot (l'alta abstenció no l'ha afectat gens) i haver es­combrat d'un cop el fantasma de l'escissió del Partit per la In­dependència, que ni a Catalun­ya, ni en particular a la nostra ciutat, ha esgarrapat un nombre significatiu de vots a ERC. La posició estratègica dels

independentistes al consistori ha canviat. En primer lloc, per­què malgrat haver doblat la seva representació, els seus dos regidors per si sols no comple­ten la majoria absoluta amb cap altre partit. No així en la legis­latura anterior, quan amb un únic regidor completaven la majoria absoluta amb CiU, cosa que va permetre a Aymerich governar amb certa comoditat fins que va dimitir Busquets. L'alcalde Lluís Recoder havia afirmat el seu desig de recons­truir el pacte CiU-ERC, amb una etiqueta inequívocament nacionalista, però amb els re­sultats del 13 de juny a la mà això no permet assolir un go­vern estable, ja que sumen onze regidors, lluny dels tretze que es necessiten per a la ma­joria absoluta. L'ambigüitat que Pomar, cap de la llista d'ERC, va mostrar durant la campanya fa pensar que potser s'hauria arribat a un acord de govern amb CiU en cas necessari. Però això ara és especular amb hipò­

tesis no confirmades. El cas és que en l'escenari postelecto-ral, ERC ha fet front amb PSC i IC votant el candidat socia­lista en el ple d'investidura, es-cenificant pos te r iorment aquesta posició en una roda de premsa conjunta dels tres caps de llista d'esquerres i anunciant

Un pacte de quatre

partits deixaria CiU

en una situació

molt curiosa

una oposició coordinada amb les altres dues forces. Cal preveure que durant els

primers mesos de legislatura aquesta oposició aconsegueixi forçar alguns acords significa­tius, obligant a sumar-s'hi el propi equip de govern, si és que Recoder no vol veure com es queda reiteradament en mi­noria. Tanmateix la situació haurà de canviar en algun mo­ment, perquè sembla impossi­ble mantenir un govern tan fe-ble (nou regidors sobre vint-i-cinc) durant quatre anys. En el proper any viurem tres moments especialment crítics: les eleccions de la tardor al Par­lament de Catalunya, l'apro­vació dels pressupostos muni­

cipals per a l'any 2000 i les eleccions generals de la pro­pera primavera. Necessària­ment la iniciativa de crear una nova majoria ha de partir de l'alcalde Recoder, ja que no sembla probable ni desitjable la presentació d'una moció de censura que faci caure el go­vern municipal de CiU.

Si ERC es manté coherent amb la posició actual, CiU no­més té dues possibilitats de pacte. La més còmoda, però amb riscos evidents d'impo­pularitat, és sumar als seus nou escons els quatre del PP. L'al-tra possibilitat és la de pactar amb el bloc PSC-ERCIC-V, perquè serà difícil que a aques­tes alçades es trenqui la bona entesa local entre aquestes tres forces. Però aquesta possibili­tat de pacte de quatre partits deixaria CiU en una posició molt curiosa: seria una mino­ria, encara que la més impor­tant, en un govern de vint-i-un, amb unes di ferències programàtiques molt grans. Fins i tot les forces d'esquerra li podrien discutir l'alcaldia. En aquesta tessitura, la posició d ' E R C adquireix més re­llevància, enfortint el seu ali-neament amb els altres partits d'esquerra o potenciant un pac­te a quatre bandes amb pre­ponderància del factor na­cionalista.

Narcís Castanyer

El Sever i en T i t o £ / porxo

Oscil·lacions en la solidaritat

Apartir de la molt encer­tada donació d'un milió de pessetes per part de

Sant Cugat Solidari a la cam­panya Adéu armes, en que par­ticipen Intermón, Amnistia In­ternacional i Greenpeace, entre altres, m'agradaria reflexionar breument sobre el fenomen so­cial de la solidaritat tan apa­rentment freqüent en els nos­tres dies. Sobretot quan es manifesta en aquell tipus d'ac­tes que protagonitzen massi-vament episodis temporalment curts, durant els quals els mit­jans de comunicació transme­ten, a totes hores, algun esde­veniment humà important i catastròfic que succeeix en al­gun indret del planeta. Hi actua la gran força mobilitzadora dels mitjans de comunicació, que aconsegueix fer emergir la sen­sibilitat de la població i gairebé tothom participa en l'intent de

NÚRIA CAROD

millora de les víctimes. El mis­satge de pro col·laboració que es reclama a cada moment pro­dueix en Ja gent no participant una sensació de malestar que l'empeny, finalment, a posar-hi el seu granet de sorra. Ales­hores tothom se sent solidari. La solidaritat apareix de ma­nera puntual i fugissera en tant que resta a la superfície durant un petit i intens parèntesi a tra­vés del contagi entre els uns i els altres. Sort en tenim que molts aju­

din molts altres i que, en la nos­tra societat, existeixin organis­mes que treballen per millorar les condicions vitals d'altres persones, col·lectius i països. Per això mateix, encara que quan actuem solidàriament busquem també una recom­pensa personal de tipus emo­cional, estem realitzant una ac­ció en profit, primer i per sobre

de tot, d'algú altre que potser tindrà l'oportunitat, amb la nos­tra ajuda, de viure més fàcil­ment. Gràcies a aquest milió de pessetes de Sant Cugat i als milions aportats per altres mu­nicipis, es controlaran una mica més les exportacions d'armes a molts països en conflictes per­manents, tot i que s'ha de dir que encara hi ha molta feina a fer en molts indrets, en moltes situacions i en molts individus perquè el món comenci a fun­cionar en benefici de tots, ab­solutament de tots, i si mai no ens oblidem de ser solidaris potser construirem els primers fonaments de l'equilibri mun­dial; tot seguit, però, encara res­tarà una gran immensitat en mans de les estructures i dels sistemes.

Núria Carod és estudiant de sociologia

12 Opinió ELS4CAJYTON3 Divendres, 30 de juliol de 1999

El t e r r a t

Recordant Verdaguer IOAN T O R T O S A

Des de fa una cinquan­tena d'anys, cada any té lloc una celebració

que, tot i l'aval de mig segle, es desenvolupa amb modesta sen­zillesa, gairebé en intimitat. Són pocs els qui se'n recorden i són pocs també els mitjans d'infor­mació que se'n fan ressò. És la celebració del recordatori-ho-menatge del traspàs de mossèn Cinto Verdaguer, ocorreguda a Vil·la Joana de Vallvidrera, a pocs metres del terme munici­pal de Sant Cugat. Si bé Vil·la Joana, situada en

cl vessant nord de Collserola. no es troba dins el t e rme de Sant Cugat, hi és tan propera (jue la mateixa proximitat gai­rebé la integra com a veïna. Des del 1962, hi ha instal·lat el Mu­seu Verdaguer, una iniciativa de l'Associació d'Amics de Verda­guer, que són els qui tenen cura de l'organització anual de l'ho­menatge amb finalitats col·la­terals, com donar a conèixer

Verdaguer als joves, cosa que es materialitza en forma de con­curs en què poden participar to­tes les escoles del país. Verda­guer és el gran ob l ida t de ls clàssics de la Renaixença cata­lana, deixat de banda, ignorat per la majoria, rebutjat com a "carrincló", "desfasat" i "anti­quat". Potser és que el costum i la tradició van popularitzar més les seves poes ies rel igioses, moltes d'elles impregnades de lirisme i de senzillesa, que no pas els seus grans poemes cab­dals.

Tan sols falten tres anys per­què s'acompleixi el centenari de la seva mort i crec que serà aleshores el moment de reivin­dicar i retornar al coneixement en profunditat de la seva obra i dels grans valors literaris i poè­tics que s'hi contenen, entre els quals destaquen la sinceritat i l'autenticitat. Verdaguer era ben conscient de qui era i com era, ja que, sense embuts , va auto-

definir-se amb la tan conegu-dad i enginyosa quarteta: "Po­eta y llaurador só/ y en tot faig feina tan neta/ que llauro com un poeta/ i escric com un llau­rador." Era inevitable que la seva condició de sacerdot - i en els seus últims anys trasbalsat i

Verdaguer era

conscient de qui era i

com era. La sinceritat

el caracteritzava

torturat per crisis espirituals i exis tencials- marqués la seva producció i que, en fer públics els seus neguits en articles a La Publicitat, es creés una polèmi­ca entorn de la seva personali­tat, que més aviat el perjudicà que no pas l'afavorí. Però res de tot això no treu valor a la

seva obra, de la qual tan sols caldria posar com exemple els p o e m e s Canigó i el colossal L'Atlàntida.

Aquest any, coincidint amb cl dia de la seva mort, el 10 de juny de 1902, se celebrava a Vil·la Joana el 97è aniversari i, entre altres activitats, la coral Harmonia de Valldoreix va in­terpretar un petit concert i prè­viament havia fet també unes il·lustracions corals en la missa del matí que va tenir lloc a San­ta Maria de Vallvidrera. No cal dir que la coral va escollir un programa de peces adients a l'e­femèride, en què no va faltar la interpretació de L'emigrant, com a màxim homenatge a l 'autor del poema d'una de les cançons més líriques de la història de la c a n ç ó c a t a l a n a , q u e fa u n s quants anys, en l'època de la re­pressió franquista, va tenir con­notacions d 'himne nacional de Catalunya.

Una visita a aquestes contra­

des pot ser triplement interes­sant, ja que es poden adquirir uns coneixements en vessants diferenciades: admirar l'esplèn­dida edificació de casa-agríco-la-senyorial del segle XVIII que acull el museu; veure la veïna i desconeguda parròquia de San­ta Maria de Vallvidrera, amb una història d'un miler d'anys al darrere, amagada enmig d 'un paratge que , com un oasi, es manté selvàtic. Però, per da­munt de tot, el contingut del museu és una forma d'entrar en contacte amb Verdaguer, pren­dre lliçó de la riquesa del seu llenguatge i d'una obra en què traspua el patr iot isme català, l'espiritual, la idealització, els dub te s , la passió, l ' inconfor­misme, i a la qual formalment fan de pilar una àmplia docu­mentació, una extensa cultura i el coneixement dels clàssics. Tot un exemple.

Joan Tortosa és cronista local

Et s o t e r r a n i

Fraternitat entre pobles i persones ASSEMBLEA LOCAL DE M A I LETS

Aquests darrers dies hem pogut viure, amb sorpre­sa i indignació, tot un se­

guit d'agressions racistes i xenò­fobes que han tingut lloc al barri de Can Anglada de Terrassa, ciu­tat veïna. A això podem afegir el conflicte de Banyoles, on un gnip de veïns ha demanat que es tan­qui una mesquita, o la prohibi­ció que hi ha a diversos bars del Maremàgnum de Barcelona res­pecte a l'entrada de gitanos. Però resulta que això no és tot. De cop i volta, ha sortit de sota les pe­dres tota la hipocresia de la nos­tra societat.

Des de l 'assemblea local de Maulets volem denunciar aques­

tes agressions i actituds i volem deixar clar que l'únic que sobra a casa nostra, als Països Catalans i al món sencer, són aquelles acti­tuds xenòfobes i racistes que no són altra cosa que una de les mol­tes causes d'aquest sistema ca­pitalista que ens està tocant patir a totes i a tots.

Ens ha fet vergonya i por veure més de mil "persones" pels car­rers de Terrassa cridant consig­nes tan patètiques com "mata moros" o "marcharos que nos quitais el trabajo". Ens ha fet ver­gonya i por veure com grups or­ganitzats de caps rapats d'ideo­logia nazi i u l t r adre ta poden actuar amb total impunitat; ens

ha fet vergonya i por veure amb quina facilitat la gent es deixa manipular pel discurs racista i xenòfob, demostrant així la hi­pocresia i ignorància que hi ha dins la nostra "exemplar" socie­tat; i, per últim, ens ha fet ver­gonya i por veure la passivitat de les forces repressores davant les agressions a magrebins i davant la destrossa de locals i botigues per-tanyents a persones d'aquesta co­munitat . Un cop més han de­mostrat on són i de quin costat estan. O és que potser la seva ac­titud és la mateixa quan el mo­viment okupa, independentista o insubmís surt al carrer? Tot això creiem que té unes

arrels molt clares: d'una banda, la imposició d'un sistema capita-lista generador de grans desi­gualtats i culpable d'implantar un etnocentrisme injustificat i, d'altra banda, la vergonyosa Llei d'estrangeria.

Des de Maulets reclamem la mobilització popular; l'elimina­ció de la Llei d'estrangeria; la igualtat absoluta davant la llei per a tothom, tingui el color que tin­gui i els diners que tingui; l'eli­minació de la paraula il·legal quan parlem d'immigrants; la igualtat de drets entre un ciutadà nascut a Catalunya i qualsevol persona que vingui d'un altre país, tant a l'hora d'accedir a una feina, anar

a l'escola o a votar. Com més contundent sigui la

resposta popular davant aques­tes agressions i actituds, més fà­cil serà que es pugui solucionar el problema del-racisme i la xe­nofòbia a casa nostra. Als que parleu en àrab, treba­

lladors i treballadores interna­cionals, una abraçada fraternal en passar per la nostra terra. Una sa­lutació a tots els berbers i als ho­mes i a les dones del desert. Una abraçada fraternal als marroquins i les marroquines, als libis, tuni-sians, algerins i algerines, tuaregs. cabils, egipcis... A tots vosaltres i a molts altres, una salutació fra­ternal.

- i r VAIG A PARLAR AMB LA MEVA DONA QUE EST* DE

VACANCES A IBIZA, A CASA D' OMÈS AMIGUES, SAPS?

HOLAHCUCHI cucai !!

. . .RES, NI PARLAR-NE p ' ANAR A LA PLATJA k PRACTICAR TO? LESS... QUE HI Hft MOLTS

PAPARATZI I IGUAL ET CONFONEN AMB L' OBREGON. I ESCOLTA... SORTIR A LES NITS DE CA? MANERA

I LA TARGETA DE CRÈDIT, HI TOCARLA... QÜE SEMPRE ACABES COMPRANT TONTERIES...

EM SENSSS? x / ?ERÒ, COM VOLS QUE ET

\ S-JL SENTI SI NO TENS COBERTURA

.. NOMÉS PRACTICAVA**...»

•JO, AMB UH TELÈFON A LES MANS EM SENTO L' HOME

MÉS REALITZAT!!

T Ú NO ET PREGUNTES COM HEM POGUT SOBREVIURE TANTS ANYS

SENSE TENIR EL TELÈFON MÒBIL P

£ví*ee»<3«J

ELS4CAIVrra>ÍS Divendres, 30 de juliol de 1999 Opinió 13

k.

A g r a n s t r e t s

Jaume Busquets Fàbregas

Sensibilitat continguda

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcuga-tenc exregidor i ara militant d'ERC. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva per­sonalitat.

ves TAe-Oes *c>.r&&oses r CA i_iTnctf*EJ n '^csn^

íi:ív, \ s ^ : ^ . - t ^

E n cl grafisme de Jaume Busquets, observem una elevada sensibilitat, que

ell intenta ocultar dar- rere una imatge de control. Persona molt intuïtiva, la seva capacitat per copsar tot allò que succeeix al seu entorn, fins i tot allò que passa amb els sentiments de les per­sones properes, li resulta fàcil. No obstant això, és el seu sentit crític i de l'oportunitat el que el condueix a aprofundir i verificar, més que no pas a fiar-se de les primeres impressions.

D'altra banda, l'estudi grafolò-gic revela que Busquets és una persona intel·ligent i poc com­plicada, el sentit comú de la qual abasta tots els àmbits de la seva vida. Cal, però, precisar que aquest

home té la sensació i, de fet, és

conscient que en cl seu entorn hi ha algú o alguna situació que no el deixa complir amb els seus desitjós i les seves aspiracions, i que el manté una mica bloquejat.

Acostuma a tenir els objectius clars i es dirigeix cap a la seva consecució "sense pressa, però sense pausa".

El seu tracte amb els altres és de respecte i discreció, la matei­xa actitud que exigeix cap a ell mateix. Laboralment parlant, no és una persona ambiciosa, sinó que més aviat creu en el treball diari, fet amb qualitat i sentit ètic.

Amb la col·laboració:

tzaCEJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208,3r 3a-08011 Barcelona Tel. 93451 0439* - Fax93451 7396

Des del Turó de Can M a t a s

Un canvi d'alcalde justificat À N G E L CASAS

Avui al turó de Can Matas m'ha arribat una infor­m a c i ó , p o l í t i c a m e n t

molt reconfortant. La talaia del turó, ja deia, té una perspecti­va municipal molt bona, però quan afecta el seu territori ge­ogràfic més immediat, aquesta perspectiva té el valor d'estar en el mateix nucli de la qüestió.

La informació que m'ha arri­bat és q u e el nou govern de CiU, que de moment conside­ro provisional, ja ha pres la de­cisió de replantejar el planeja­m e n t de l d e s g r a c i a t i desafortunat projecte de repar-cel·lació del sector est del turó de Can Matas, el qual vam de­nunciar i vam demanar-ne la re­visió i correcció fa mesos.

Efec t ivament , aviat farà un any que arran de múltiples de­núncies d'irregularitats vam ini­

ciar una s i s t emà t i ca pe t i c ió d'informació a l'Àrea d 'Urba­nisme, i, mentre que unes foren facilitades amb mesos de re­tard, altres ni tan sols aconse­guírem obtenir-les. Amb la informació obtinguda

i la no aconseguida, pràctica­men t denegada , tots els par­t i ts de l 'opos ic ió j u n t s vam aconseguir fer convocar un ple e x t r a o r d i n a r i , e n q u è v a m aprovar dues coses: una, ini­ciar el tràmit d 'anul· lació del conveni urbanístic entre l'A­jun tament i Boehringer, causa de molts dels mals del projec­te; l 'altra, aconseguir que es fes una audi tor ia ex terna de tot el procés , q u e p e r m e t é s constatar possibles deficièn­cies i irregularitats, per poder-les corregir. Les dues coses per decisió majoritària de l'oposi­

ció es van tirar endavant, mal­grat l 'oposició de l ' equ ip de govern.

El govern de CiU va consti­tuir una comissió especial per aclarir-ho, i un cop obtingut el dictamen de l'auditoria, es po­saren en evidència, malgrat la resistència numantina de l 'e­quip tècnic municipal i de l'al­calde, les moltes deficiències i irregularitats del projecte.

Però quan en el ple extraor­d inar i , q u e havia d 'aprovar , part int de la nostra proposta, q u e es fes un nou p lan te ja ­ment de tot el projecte, l 'equip de govern de CiU, amb l'ajut d 'alguns partits de l'oposició, es va limitar a reconèixer per a l 'Ajuntament "una menor per­cepció d'ingressos i la possibi­litat d e compor ta r un incre­m e n t de c o s t o s " , a ix í com

"vicis, defectes jurídics i/o irre­gularitats en tota la tramitació del p rocés r e p a r c e l · l a t o r i " . També va assumir el compro­mís d 'exigir responsabil i tats , si els judic is que hi ha p e n ­dents ho justifiquessin.

De moment , el cap de l'Àrea d'Urbanisme ja no hi és. No sé si ha dimiti t o ha estat cessat amb el canvi de govern. EI nou cap d'àrea, que per referències obt ingudes em mereix molta confiança, caldrà que tingui en compte que encara són a l'A­juntament els tècnics que van redactar el pro jec te q u e ara molt i n t e l · l i gen tmen t es vol replantejar.

Si vaig dir de les decis ions preses per l 'anterior equip de govern de CiU que es conten-taren amb declaracions que no comprerne t ien a resoldre les

conseqüències negatives per a l 'Ajuntament i els propietaris afectats, que "fou per raons de vergonya política i manca de coratge", avui, davant la deci­sió de replantejar-ho de bell nou , dic que és una dec i s ió d 'autènt ica dignitat i coratge polític, en atrevir-se a corregir-ho havent estat fruit d 'actua­cions de l 'anterior govern de CiU.

Aquesta acti tud i decisió ja justifica el canvi d'alcalde. En­horabona per en Lluís Reco-der, ara només li manca am­p l i a r el g o v e r n a m b t o t a l ' ex t ens ió poss ib le i c o n v e ­nient , com he proposat , per­què, com pot veure, els fins ara a l 'oposició vam treballar pel bé del municipi .

Àngel Casas és exregidor del PSC

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte a la benzinera

Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

^ «PP

ff*fl

A BARCELONA Las Golondrinos® ai PORT OÜMPIC

, ia,15ÍW3<* ImfCARTELlíRA

TEL. 93 442 31 06 ww*/,seivtcotn.ei/t3sgok>n<jr}nai

Sortides dasdef portal de la Pau (at costat del

monument a Colora}, recorre el PortVerÉIi

ei Port de Barcelona per sortir a mar obert t navegar

per 5 km deí Htoraf de la ciutat: platges de

Sant Sebastià, Barcefofteta, Port Olímpic, Bogatetí,

Mar Bella i tornada. Recorregut 1 h 20'

Presenta aquest anunci a la taquilla de ím Qobndrinas® i tindràs 10% de descompte > ' '

£A«0 lA FUOSOFiA >ÍL £VOV

MAN<IA*E i tt*l Cada mes sortegem un val per a

dues persones al restaurant Bacco. La subscriptora guanyadora

d'aquest mes és: Blanca Alegret.

M*< <f \T*A/ .

•W. n 414 Í0 <tï

Regalem CD i cassets de Los Gabytosl

Els primers subscriptors que vinguin a la redacció podran escollir gratuïtament

entre una casset o un CD d'aquest grup, hereu de la més famosa saga de pallassos.

Los Gabytos, la vuitena generació de la • " m * ||' „T ; família Aragón, està format per Rodrigo, l r |Jt r Gaby, Lara, Pepete, Gon i Bebè.

•S i i- |B*í; Í! # M Ara, Los Gabytos es presenten davant

• í \/' E. l i H el públic català. Adreça Internet: www. gabytos.com

| El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses. També actuaran a Sitges! ^•"*:; *"•"""» *™i« •mm0' #•»•)

Adreça Internet: www. gabytos.com

| El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses. També actuaran a Sitges!

Adreça Internet: www. gabytos.com

| El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses. També actuaran a Sitges!

^mmmmwm JíSM^TM MUMÉMHfaM^iÉ • É * a i W ^ ^ ^

EIS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 30 de juliol de 1999

m 15

V e g e t a c i ó

Replanten les palmeres de la plaça Octavià als

jardins de Marià Vayreda

AIRA COSTA

- Sant Cugat -

Les quatre palmeres que ac­tualment ornamenten el centre de la plaça d'Octavià, al voltant de la font. seran trasplantades du­rant aquets mes d'agost. Tot i que en cl moment de tancar aquesta edició encara no s'havia confir­mat la nova ubicació d'aquests quatre arbres, tot sembla indicar que finalment es replantaran als jardins de Marià Vayreda, en sin­tonia amb la vegetació exòtica d'aquest entorn.

Les palmeres, de l'espècie ven­tall de la Xina, es van plantar a la plaça d'Octavià l'any 1966 com a

ornamentació de la font, però la seva actual alçada -entre 6 i 8 me­tres- ha acabat per superar aques­ta funció. El gran creixement dels arbres ha malmès l'estructura de la font, i aquesta, a la vegada, em­presona les arrels de les palmeres i no permet que continuïn crei­xent. Aquests dos factors, sumats a la voluntat de l'alcalde, Lluís Recoder, de recuperar la visió to­tal del monestir han decidit la su­pressió de les palmeres.

"Ha estat una decisió d'urgèn­cia, perquè un informe municipal ens alertava que el moment ido­ni per trasplantar aquest tipus de vegetació és precisament l'ac­tual", ha explicat Recoder, qui ha

Els treballs de trasplantament apuntat que, si les finances mu­nicipals ho permeten, una de les seves prioritats serà restaurar la plaça d'Octavià. En aquest sen­tit, el trasllat de les palmeres se­ria un primer pas d'aquesta re-modelac ió , que seguramen t

de les palmeres es faran durant el mes d

s'iniciaTà l'any vinent. L'alcalde també ha fet constatar

que la supressió d'aquesta vege­tació permetrà, alhora, obtenir una millor visió del monestir, espe­cialment des del carrer Major. Així, amb el canvi, es podran ob-

:agost FO TO: XA VILARR OSA. servar, sense obstacles visuals, el rosetó del monestir i la resta d'e­lements arquitectònics del tem­ple, permetent que aquest recu­peri el p ro tagonisme que la vegetació del seu entorn li havia restat parcialment.

P r o j e c t e s

L'Ajuntament de Rubí veta l'ampliació del golf de Can Sant Joan en el seu territori Lalcalde rubinenc atura les obres i imposa una sanció

A.C. - Sant Cugat -

L'alcalde de Rubí, Eduard Pa­llejà, ha signat un decret en vir­tut del qual ordena que s'aturin immediatament les obres d'am­pliació del camp de golf Can Sant Joan, de Sant Cugat, en el territori que afecta la ciutat que ell dirigeix. Tècnics municipals rubinencs van declarar la set­mana passada que els treballs d'ampliació del golf afectaven 9.000 m : de Rubí sense que s'hagués demanat cap llicència d'obres per efectuar-los, però el gerent del camp de golf, Igna-cio Magro, ho ha desmentit. El camp de golf s'ampliarà amb 9 forats més FOTO: À'.U7 I.ARROSA

C o m u n i c a c i o n s

Nou intent per dur la Renfe a Sant Cugat a través de la

línia entre el Papiol i Mollet

A.C.

Aquesta setmana s'ha fet un nou intent per aconseguir que la Renfe tingui una estació a Sant Cugat que permeti con­nectar-se, via tren, amb la resta de ciutats de la comarca.

En aquesta ocasió, ha estat el consorci de transports, integrat per la Generalitat de Catalun­ya i els ajuntaments metropoli­tans, qui ha pres la iniciativa. Segons informacions publica­des al diar i La Xangnard'ia, aquest consorci hauria decidit elevar al ministeri de Foment la petició formal perquè la línia de Renfe que uneix el Papiol

amb Mollet es convertís en una línia de transport de passatgers -actualment només està habili­tada per a mercaderies- , amb estacions al Papiol, Ríibí, Sant Cugat, Universitat Autònoma i Mollet.

Aquesta no és la primera ve­gada que es llança aquesta pro­posta. De fet, la idea fa anys que es té en compte a Barcelona, però la manca de material mòbil i la sobrecàrrega que pateixen els túnels d'accés a les estacions de l'interior de Barcelona han ajornat el projecte un any rere l'altre. Polítics i plataformes ciu­tadanes també havien demanat aquesta habilitació, que ara po­dria debatre's seriosament.

• CATALONIA

::;M;:;|yM;:|^;:»»iÍ>i|l:

C E R À M I C IUMHHHMM Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

n

HS4CANTO]\S

Societat 16 Divendres. 30 de juliolde 1999

F e s t a M a j o r d l a F l o r e s t a

Quaranta persones van participar en el primer concurs de puzks FOTO: F.F. Els espectacles musicals van ser un dels plats furts de la festa, amb actuacions com la del grup Muteu A'w, • I O'l 0 !• F.

Els florestans s'aboquen a la festa Les pistes poliesportives es consoliden com Pescenari d'aquesta celebració anual

Un any més, com mana la tradi­ció, la cantada d'havaneres i el rom cremat van posar la dolça nota final a la Festa Major de la Flores­ta 1999. El passat dissabte 17 de juliol, un dels personatges més em­blemàtics i estimats del districte,

la presidenta del Casal de la Gent Gran, Consol Pagès, donava el tret de sortida a la Festa amb el seu pregó. Dijous, els primers a vestir-se de gala van ser els components de la Coral Tardor, que van oferir un concert amb coca i moscatell al

Centre Social i Sanitari del dis­tricte. Divendres, el programa ja augurava un cap de setmana ca­rregat d 'actes. Act iv i tats per a grans i petits, que van fer sortir al carrer centenars de veïns. Les sar­danes de sempre, la música en viu

de les orquestres, l'estrena de la sarsuela, el riure de la canalla... s'­han deixat sentir a les pistes po­liesportives. Un escenari que des­prés de molts anys s'ha consolidat definitivament com a centre neuràl­gic de la festa gran de la Floresta.

Ai. l ( [ \ . I ) .Bi j

- l a l

Diumenge a la nit, més de tres-eentes persones es van aplegar a les pistes poliesportives del dis­tricte per dir adéu a la seva festa gran acompanyades de les veus del grup d'havaneres Port Vell.

"La valoració és positiva en tots els actes que s'han fet. La gent ha vingut i ha respost molt bé i això és el més important per a la ("omissió, que tothom participi de la festa de la Floresta", afirma satisfet un dels seus components, Antoni Salvador.

I la estat un cap de setmana car­regat d'actes i d'activitats, en què grans i menuts eren els protago­nistes.

Divendres a la tarda, Andreu Re­casens i Roger Codina van obte­

nir el primer i el segon premi, respectivament, en el campionat màgic de cartes organitzat pels monitors de l'Ksclop al Centre Cívic.

Després, en caure el sol, un dels punts neuràlgics del districte, les pistes poliesportives, acollien el ritme i la marxa del primer gran ball de Festa Major.

Els nens, els protagonistes

Durant tot el matí de dissabte, la canalla va convertir-se en el veri­table protagonista de la Festa.

l 'n centenar de nens i nenes va gaudir dels jocs, els castells infla­bles i l'escuma que la Comissió havia preparat per a la mainada. Diumenge, la canalla també va participar del primer campionat de warhamtnerúe l'Esclop i de les

activitats organitzades per l'A­grupament Escolta de la Floresta.

"Aquestes noves activitats in­fantils han tingut molt d'èxit i això serveix perquè un altre any vingui més gent a participar d'aquests actes", va destacar Salvador.

Kls joves també van tenir el seu racó dedicat a la Festa la nit de dissabte amb l'actuació del grup Muten Roshi, que es va allargar fins a altes hores de la matinada.

Diumenge al vespre, la tradi­ció va ser l'encarregada de posar la nota final a la Fes t a . L 'e­legància de la ballada de sardanes amb la cobla Principal del Llo­bregat, i havaneres tan populars com El meu avi o La bella Lola, van tancar els llums de les pistes poliesportives, sens dubte l'es­cenari d'aquesta festa gran de la Floresta.

Vintpai$k$m4ïrwàam dkpuzks Una3elesaoíWïwt5<

ma de Festa M ^ 1 m&ÍH&*f*f fíïda pels ftorestà» W W & ^ -mer Concurs •* *"

ét ¥Esdbp Anna Bordes. £&»Offóedetm*tíiea

sociacié de! a l'escenari de Sés pistes £SQ» liespòroves de! districte. Amb públic de totes les. edats,

de 7 a 99 anys, un totat de Vtf» parelles, deu en la categoria d'in­fantils i deu en la d'adults, van trencar-se el cap durant poc més d'una hora i mitja per fer i donar forma als puzles cedits per te casa de joguines Educa.

"No pensàvem que vindria tan­ta gent, t la veritat és qtte vmm mofc contents," e^femava k tm-

téifríbMÉada tfefe menuts Afe-jaodró t Ara» àei Campo posava l*3S(tea feçsídel sea trencaclos­ques de eentpeces, aconseguint tfòqpest» manera el primer pre­mi e s 3* seva categoria. Efc'més grans, amb puzles de

eiftç-ceflteS peces, no van tenir te«a|*s de posar totes les fitxes en els notarsa minuts de temps re­glamentari» Aleshores, els orga-

mteúffi gsardo a Maria dei Car-mça Oofdero i Sandra Alvareda, ja que tan «er les que van col·lo­car més fjeees. /A.D.B

EUS 4CANTONS Divendres, 30 de juliol de 1999 Societat 17

F e s t a Major de la F l o r e s t a

6 La del mano jo de rosas9

enamora mes de

dos-cents florestans AüciA.D.Bn - l a l

Més de dues-centes persones van assistir dissabte al vespre a la primera representació a la Flo­resta d'un espectacle de sarsuela. A l'escenari de les pistes po-

liesportives de la Floresta, la com­panyia Joan Maragall va interpre­tar 1/t del manojo de rvsas, una de les obres líriques més populars d'aquest gènere musical, i es va acomiadar amb una Antologia líri­ca, amb el bo i millor d'aquest gè­nere de més de tres-cents anys d'història.

"La sarsuela ha estat fantàstica", exclamava la presi­denta del Casal de la Gent Gran del districte i pregone-ra de la Festa Ma­jor d ' enguany , Consol Pagès.

L'espectacle de dissabte era la principal novetat del programa de­ia Festa i "un repte", segons ex­plica Antoni Salvador, component de la (.omissió de Festa Major.

"La valoració és positiva en tots els actes que s'han fet excepte en la sarsuela, amb què la Comissió no està contenta al cent per cent, perquè vam tenir problemes de­so", afirma Salvador.

Ambientada en el Madrid d'a­vui, IM del manojo de rosas explica d'una manera fresca i divertida la història d'amor i desamor d'una

florista, interpretada per la sopra­no Montserrat Oliveres, el barí­ton Cris Vinyer, el tenor José Luis Blanchs i la parella còmica Mont­se Gràcia i Jordi Campillo, sota la direcció de Joan Seguí; acom­panyats per la música en directe de l'orquestra formada per pro­fessors procedents del Gran Tea­tre del Liceu de Barcelona i amb la batuta del mestre Manel Cu­bells.

Com a gènere musical, la sar­suela va néixer al segle XVII grà­cies a una de les plomes més pres­tigioses del bar- roc espanyol,

Calderón de la

Lespectacle líric de

sarsuela era la

Barca. Alter­nant el cant i la declamació, aquest gènere

principal nOVetat del va créixer fins a fer-se a gran i

programa de Festa gaudir d ' u n

gran èxit entre el públic, "per­

què el seu únic objectiu és fer que la gent s'ho passi bé i prou", as­segura Seguí.

Malgrat això, i en paraules del director i propietari de la com­panyia, "sobre la sarsuela hi ha molta ignorància. Existeixen obres en català, i és un tipus de música que no és de minories, sinó una gran música com l'òpera".

La companyia Joan Maragall, amb més de trenta anys d'història, ha representat més de setanta sar­sueles arreu de la geografia es­panyola.

C o o p e r a c i ó

C Agrupament Escolta

de la Floresta emprèn

demà el viatge al Senegal A. B. M.

- L a l

Tot està a punt. Els deu santeu-gatencs de l'Agrupament Escolta de la Floresta dormiran aquesta nit a Barcelona amb els seus companys de Reus i, tots junts, emprendran demà el viatge al Senegal, on s'hi estaran un mes desenvolupant un projecte de cooperació interna­cional.

Però no marxaran sols, amb aquesta jove expedició hi anirà també una metgessa especialitza­da en malalties tropicals. "Encara no notem els nervis de la sortida", explica a ELS 4 CANTONS una de

les monitores, Anna Sebastian, "perquè hem hagut d'estar prepa­

rant coses fins a l'últim moment. I és que, com reconeix la monitora, s'ha volgut controlar fins al mínim detall per no tenir sorpreses d'úl­tima hora.

Després d'excursions de prepara­ció i de classes intensives de francès, pioners (amb edats com­preses entre 15 i 17 anys) i moni­tors (entre 19 i 22 anys) passaran tres setmanes participant de ma­nera activa en un campament de treball a la població de Niakhar. L'objectiu és construir un centre polivalent que s'inscriu dins un pro­grama de salut integral que des de fa deu anys desenvolupa una ONG local. Els florestans podran gaudir de l'última setmana del mes per fer una ruta turística pel país.

La companyia es va acomiadar amb fragments de les millors obres del gènere amb una 'Antologia lírica'. FOTO: E.F

La trobada de paellers de la Floresta ja és tota una tradició

La paella més gran va se/vir arròs a una cinquantena de persones a les pistes poliesportives FOTO: E.FARINYES

D e s p r é s de set anys en el programa de Festa Major, els veïns de la Floresta han con­solidat la trobada de paellers com un dels actes més tradi­cionals de la seva festa gran.

Dissabte a la tarda, a les pis­tes po l iespor t ives , prop de dues-centes persones van gau­dir d 'un dinar de germanor amb arròs per a tots els gus­tos: de marisc, de muntanya, de carn, de verdures i mixte.

"Enguany ha vingut molta més gent que l 'estiu passat.

Així que des de la Comissió podem afirmar que s'ha com­plert un dels nostres objec­tius, que és aconseguir que la gent participi", assegura An­toni Salvador, un dels seus components.

Tocades les dues de la tar­da, set b o m b o n e s d e b u t à -pe r protegir el bosc dels te­m i b l e s i n c e n d i s - van c o ­mençar a coure el pebrot, el tomàquet, els pèsols i l'oli per fer el sofregit base de tota pa­ella.

Per a quatre, deu, dotze.. . i fins a cinquanta persones la paella més gran, tot un repte per als intrèpids cuiners que havien d'agradar a més d 'un c e n t e n a r de conv ida t s afa­mats.

A les tres, i ja amb l'arròs fet, la música en viu va amenitzar el popular dinar de germanor, que va acomiadar-se a ri tme de txa-txa-txa, merengue, sal­sa, pasdoble i rock, en una marxosa ballaruga de sobre­taula./ A. D. B.

& * % & ^

Classes - Sortides Pupil·latge

Nova Direcció Tècnica Josep M. Zoilo

Telèfons 972 72 23 20-629 67 14 80

MAS MARQUÈS - 17860 Sant Joan de les Abadesses - Ripollès

18 Societat ELS IC4IVF01NS Divendres, .10 de juliol de 19W

L i t ú r g i a

Els santcugatencs

mantenen viu el record

del sant de la ciutat

A. B. M. -Sant Cugat -

Bona resposta per ser una festa celebrada en un dia feiner. Kl rector de la parròquia de Sant Pere, mossèn Blai Blanquer, està satisfet del resultat de la com­memoració del martiri de sant Cugat, "perquè és una tradició molt arrelada i festejada en molts altres indrets que aquí hauríem de mantenir".

La festivitat es va celebrar di­marts a la tarda, començant per una missa cerimonial. Més d'un cen tena r de persones es van apropar al monestir de Sant Cu­gat per participar en aquest ho­

menatge religiós al sant que dóna nom a la ciutat.

Després de cants i pregàries, re­ligiosos i parroquians van enfilar el camí cap al claustre, en una processó també musicada i en­capçalada per les relíquies del sant que es venerava. Allà se li van fer els honors i se li va dedi­car el record que, segons el rec­tor, "s'hauria de mantenir viu sempre".

Sant Cugat, doncs, va tornar a passejar-se per la seva ciutat, acompanyat d'himnes i amb tots els honors, d 'una forma, per a Blanquer, "digna i joiosa". Segons el responsable de la

parròquia del monestir, "és bo

La processó fins al claustre va tancar la celebreu ió del sant que tan martiritzar a la localitat F: XAVI I.ARROSA.

que la gent continuï tenint pre­sent aquesta festivitat, encara que hagin d'anar a treballar, i la celebració d'aquest any ha rebut molta atenció per partdels pre­sents, i amb un sentit de festa que contrasta amb el fet de ser un dia feiner". Per a Blanquer,

és a la ciutat de Sant Cugat a qui correspon vetllar perquè es man­tingui la tradició i vetllar també per mantenir viu el record d'a­quest màrtir africà. "Antigament, fins i tot, la Festa Major se cele­brava per a aquesta diada i, mal­grat que els temps canvien, cal

tenir presents les tradicions i el record d 'aquest màrtir que va lluitar contra la mediocritat: això és una cosa que cal recordar, i fins i tot seria bo imitar-ho per­què té un valor pemanent, no és tan sols una atenció al passat, sinó un estímul per encarar el futur."

E n t i t a t s

Els castellers marxen de vacances amb un 5 de 7 descarregat a Tarragona

La colla actua al setembre en la festa de Santa Perpètua

Els Castellers de Sant Cugat estan content

A. B. M.

amb les actua, ions fetes <i l'inici de temporada FOTO: EDUARD FARLXYES

marc de la Festa Major de Santa per encarar amb forces les dues ac-

l In tres de set i un cinc de set des­carregats, i un quatre de set amb agulla només carregat són les cons­truccions humanes que els Caste­llers de Sant Cugat van aixecar diu­menge passat a Tarragona, en el

%U è

w: > Tractaments corporals > Micropigmentoció > tatuatges

i C/ DEL SOI, 22

08190 SANT CUGAT (Barcelona)

Tfno.93 590 05 41

Cristina. "Va ser una actuació espe­cial", diu Josep Maria Tanco-pre­sident de l'entitat-, "perquè ens feia molta il·lusió compartir plaça amb la Colla Jove de Tarragona, i perquè era la cita que tancava la pri­mera part de la temporada."

Unes primeres actuacions que el president de la colla santeugatenca no dubta a qualificar de molt posi­tives. En total han estat catorze, set al municipi i set arreu de la geogra­fia catalana: des de l'Hospitalet fins a Salt, passant per Terrassa o Arbú­cies, on van descarregar un quatre de set amb agulla i un tres de set.

Ara, els castellers faran tres set­manes de vacances i tomaran a as­sajar la darrera setmana de l'agost,

tuacions que tenen programades per a principis de setembre: la pri­mera el dia cinc a la Festa Major de Santa Perpètua de la Mogoda, i dues el dia onze, al matí a Llinars del Vallès i, a la tarda, a Sant Cu­gat.

Abans de marxar, però, els cas­tellers s'han pogut entrevistar amb el nou alcalde de la ciutat. "La reunió", explica Tanco, "ha estat molt positiva, sobretot per­què el batlle s'ha mostrat inte­ressat per ajudar-nos a buscar un lloc on assajar quan comenci el mal temps." Sembla que, en prin­cipi, la colla local podrà disposar del pavelló fins que s'acabin les obres del Celler Cooperatiu.

L'Ateneu vol arreglar la seu amb voluntaris

A. B. M. - Sant Cugat -

"1 li ha molta gent que no mar­xa de vacances, però que té ga­nes de fer moltes coses: nosal­tres els oferim la possibilitat d 'aju'dàr-nos." Ramon Pros, president de l 'Ateneu, expli­ca d'aquesta manera les raons que han dut l 'entitat que re­presenta a sol·licitar ajut vo­luntari a tot aquell que vulgui donar un cop de mà per remo-delar la seu de la plaça Pep Ventura.

"Farem tot el que es pugui, provarem de renovar el local i la secretaria per tenir-ho en­llestit pel setembte." I és que, segons confirma el president, tenen preparades moltes ini­ciatives per al nou curs.

"De moment" , explica Pros, " v o l e m fer la r e m o d e l a c i ó comptant amb la participació de la gent, per dignificar una mica el treball del voluntariat i demostrar que no és una cosa feixuga, sinó que entre uns i altres pot ser fins i tot una fei­na divertida."

Segons confirma el president de l 'Ateneu, ja han arribat al­guns voluntaris, de Sant Cu­gat i de la rodalia, i s'han co­mençat a estructurar diferents grups de treball que seran en­carregats, cada un d'ells, de les diverses tasques que s'han de realitzar. L 'Ateneu cont inua buscant, però, gent que esti­gui d iposada a participar en aquest projecte comunitari.

La Creu Roja recapta més de set milions

A. B. M. - Sant Cugat -

FI sorteig de l'or de la Creu Roja ha permès als components de l'Assemblea de Rubí - Sant Cugat recaptar més de set mi­lions de pessetes. Quan encara no s'han tancat oficialment els recomptes, l'entitat ja arriba a 7.200.000 pessetes, una xifra que des de l'Assemblea s'ha va­lorat de manera molt positiva.

"F)s tracta d'un ingrés molt im­portant", explica Xavier De-melo -membre del departament de comunicació i captació de fons-, "i més si tenim en comp­te que es tracta d 'un dels in­gressos puntuals més remarca­bles amb què c o m p t e m per poder realitzar moltes de les tas­ques que desenvolupem al llarg de l'any."

Un cop abonada la loteria a la central de Madrid, l'assemblea local comptarà amb uns benefi­cis nets que superaran els tres milions. "Estem molt contents de la resposta obtinguda per part de la ciutadania, més gran que la de l'any passat, i també de l'ajut obtingut d'algunes entitats de la ciutat", afirma Demelo. Ara, amb aquests ingressos, la Creu Roja santeugatenca pensa, en principi, adquirir una ambulàn­cia nova.

Pel que fa al resultat del sor­teig, enguany els santcugatencs no han pogut lliurar cap dels pre­mis grans, però sí han pepartit mitja desena de butlletes pre­miades amb setze mil pessetes.

ELS /CAIVrONS Divendres, .10 de juliolde 1999 Societat 19

Amics de la Unesco envia roba i joguines a Rumania

A. B. M.

En total han estat un cente­nar les caixes que l'associació dels Amics de la Unesco Vall­doreix - Sant Cugat han pogut enviar amb ajut humanitari a Rumania. Es el fruit de la cam­panya de recollida que l'enti­tat santeugatenca va engegar poc abans del Nadal i que ja va comptar amb un primer envia­ment que va anar destinat a la zona de la Moskitia, a Hondu­res.

"Aquesta segona tramesa", ex­plica Montse Rumbau, compo­nent d'aquesta associació local, "era tota la roba d'hivern i la major part de les joguines re­collides." La majoria de les aportacions estaven en molt bon estat, i aquest fet, sumat a a la resposta ciutadana, que la presidenta de l'entitat, Anna Domènech, ha qualificat de "molt positiva, malgrat les nom­broses campanyes solidàries que s'estaven realitzant a la ma­teixa vegada".

Cooperació internacional

L'enviament d'aquest cente­nar de caixes solidàries s'ha fet amb la col·laboració d'una agru­pació de franciscans que treba­lla en l'àmbit internacional, l'na organització amb la qual els Amics de la Unesco continua­ran treballant amb altres pro­jectes després de l'estiu.

Un d'ells és la venda a Sant Cugat d'artesania típica de Ru­mania. Diferents idees que aju­daran a sufragar part de les des­peses de la creació d'una casa d'acollida per a nenes òrfenes. Tot i que ja s'està treballant en aquesta iniciativa, es calcula que la campanya no s'iniciarà fins al Nadal.

S o l i d a r i t a t

Un centenar de santeugatencs es manifesta contra la xenofòbia

Els col·lectius locals se solidaritzen amb els immigrants

ANNA BORAU

Sorpresa, indignació i repulsa. Vergonya i por. Aquestes són al­gunes de les afirmacions i qua­lificacions que diferents col·lec-tius santeugatencs van fer públiques en l'acte convocat per Maulets per fer un crit contra el racisme i la xenofòbia i a favor de la fraternitat entre els pobles i les persones.

"Aquests darrers dies hem po­gut viure, amb sorpresa i indig­nació, tot un seguit d'agressions racistes i xenòfobes", comença­va el manifest del col·lectiu.or-ganitzador. Un discurs orientat a fer conèixer la seva disconfor­mitat amb els fets ocorreguts en molts indrets de la geografia ca­talana i aconseguir una mica de sensibilització social per part de la ciutadania: "Ens ha fet ver­gonya i por a la vegada veure amb quina facilitat la gent es deixa manipular pel discurs ra­cista i xenòfob, demostrant així la hipocresia i la ignorància que hi ha dins la nostra exemplar so­cietat", continuava, tot citant els casos de Can Anglada a Ter­rassa, els de Banyoles, de Giro­na o de Barcelona.

Però el grup independentista no va ser l'únic que va expressar amb claredat i contundència les seves idees. Altres col·lectius lo­cals van fer també les seves aportacions seguint la mateixa línia dels primers, en aquest acte que, tal com es reconeixia des de Maulets, va tenir molt bona resposta. Així, representants del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), de l'As­semblea del Casal Social Oku-pat de Torreblanca, d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), i de Joves amb Iniciativa van anar

Maulets, el grup organitzador, demana

sortint al centre de la plaça de Barcelona per llegir al centenar d'assistents els seus comunicats.

Problema d'estructura social

Tots els presents van compar­tir una mateixa idea: la necessi­tat de dir no al racisme i a la xe­nofòbia, exemples ben clars dels quals hem pogut llegir durant

Alguns col·lectius

participants en Pacte

voldrien el canvi de la

Llei d'estrangeria

el darrer mes a les pàgines dels mitjans de comunicació. I tots els discursos van coincidir a atri­buir diferents causes al que van considerar un problema que, malauradament, sembla que s'estigui estenent. Tots els manifestos marcaven,

a part de la necessitat de refor-

mésfraternitat entre els pobles F..X.L.

mar completament l'actual Llei d'estrangeria, l'estructura social com a màxima responsable: "Tot això", deia l'escrit de Maulets, "té unes arrels molts clares: la imposició d'un sistema capita­lista generador de grans desi­gualtats i culpable d'implantar en la societat occidental un et-nocentrisme injustificat i fals que menysprea tot el que ve de fora." "Aquest racisme i aques­ta marginació", afirmaven des del CASC, "sempre van en una direcció: la de la gent benestant cap a persones en situacions més marginals", i "l'única forma de combatre-ho", afegia un re­presentant de l'Assemblea del Casal Okupat Torreblanca, "és fer front als explotadors i recla­mar que es respecti el dret de les persones a moure's lliure­ment." Una mobilitat que els okupes van associar directament amb la integració de diferents cultures, afirmant que "no és un problema, sinó un intercan­vi enriquidor", perquè, en pa­raules d'EUiA, "tots som im­migrants, tots som veïns".

Un dels nens sahrauís és operat d'una hèrnia

A.B.M.

Hafo Salama es recupera favora­blement de la intervenció quirúr­gica que li van practicar la setma­na passada. El jove sahrauí, membre del grup que passa l'estiu a Sant Cugat acollit per diverses famílies, va ingressar dijous pas­sat a la Mútua de Terrassa, on el van operar "d'una hèrnia umbilical.

"Es va portar com un autèntic guerriller sahrauf, explica a ELS 4 CANTONS el seu pare santeuga-tenc, Pep Martínez, "va ser molt disciplinat en tot moment i va con­trolar la seva por fins al final sen­se fer cap queixa, només quan es va despertar, com que no havia plorat de por sí que ho va fer de dolor".

Hafo ja va venir a Sant Cugat mentalitzant-se que l'havien d'o­perar. "Coneixíem el seu proble­ma", explica Martínez, "perquè és el fill del monitor que va venir a la ciutat quan vam fer l'acollida fa dos anys." Tot i així, el comporta­ment d'aquest nen de deu anys ha estat "d'allò més destacable, amb una actitud molt diferent de la que podria tenir un nen d'aquí, i més tenint en compte que es tro­ba en un entorn totalment desco­negut". Martínez apunta també que, en aquest sentit, "va ser im­portant la professionalitat de tots els que el van atendre, perquè van demostrar que tenen molta sensi­bilitat".

Ara Hafo descansa i rep visites dels amics (tant dels que ha fet aquí com dels que va conèixer du­rant la seva estada a Granollers ara fa dos anys). Mentrestant, els seus companys a la localitat tornen de les colònies abans de marxar de vacances amb les famílies. I a la seva terra, els adults es pregunten què passarà amb el tema de la seva autodeterminació després de la mort del rei Hassan II.

MÀXIMA RENDIBILITAT GARANTIDA, I FINS AL 70% D'ESTALVI FISCAL Ara, els seus impostos es queda­ran enrera. Si inverteix els seus diners en Foncapital Garantit s 'es ta lv iarà pagar f ins a un 7 0 % dels impostos sobre els rendiments generats. I encara hi ha més. Vostè pot constituir un capital a llarg termini, acumulant els rendiments al capital fins al seu res­cat. Amb total liquiditat, i una eleva­da rendibilitat. Garantit!

Ç A D í V I D •

Foncapital Garantit és un producte de CEP vida de Saguros y Reaseguros, S A Caixa Penedès és col·laboradora de CEP Cofredurla de Segures de la Caja de Ahorros del Penedès,SA, segons la Uei 9/1992 de Mediació d'Assegurances Privades. Correduria inscrita en el registre de corredors d'assegurances privades amb el núm. J-853. Té concertada una assegurança de responsabilitat civil i constituïda garantia d'acord amb resmentada Uei. Mtp/ANWW.c·btapemdas*» e-maü: cepScalxap·nede·.·s

FONCAPITAL0ARANTIT

Caixa «jgrftnedès

20 Societat ELS4CA1VIWB Divendres. 30 de juliol de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA SOLIDARITAT LOCAL CONTINUA EN MARXA La setmana passada va sortir de Sant Cugat un carregament molt especial. Un centenar de caixes van pujar al camió que les durà a terres romaneses. Els Amics de la Unesco van aconseguir el seu

propòsit: sensibilitzar una població santcugatenca que va tornar a respondre. Molts infants de Romania podran gaudiren eh propers mesos de la roba d'hivern i les nombroses joguines que els han fet

arribar d* manera solidària i altruista, els seus companys catalans. Pàgina: 19. Foto: CEDIDA

LA FESTA DE SANT CUGAT CONTINUA VIVA Més d'un centenar de santcugatencs va participar dimarts

passat en la celebració de la commemoració del dia que dóna nom al municipi. El martiri de sant Cugat va

tornar a ser recordat, amb misssa solemne, processó i cants. La ciutat manté la tradició de retre homenatge a un

dels màrtirs més venerats internacionalment. Pàgina: 18. Foto:XAVILARROSA

* i # e # ^ *ijr;r*&#

UNA FESTA MAJOR AMB (EN) CANT Els florestans s'han tornat a abocar enguany a la seva festa gran. Diferents activitats han omplert les pistes de la Floresta i altres dependències del districte santcugatenc, en

un programa festiu que, un cop més, ha donat la nota: el cant va ser present mitjançant l'incansable alè de la Coral Tardor.

Pàgina: 16. Foto: XAVI LARROSA

INTOLERÀNCIA INTEL·LECTUAL Aquesta setmana algú ens ha acusat de la forma més baixa: des de l'anonimat, sense possibilitat de rèplica i malmetent el nostre

edifici. Ens acusen de manipular la informació, i ho fan d'amagat, amb una pintada a la paret i sense signar. Aquest

setmanari sempre ha estat obert a publicar totes les opinions i els escrits que els ciutadans ens facin arribar. Però sembla que hi ha qui prefereix limitar-se a l'atac i a la desacreditació que no pas

seguir les vies democràtiques, establertes des de fa molt temps, per expressar la disconformitat. Sincerament, abans d'acusar, és

millor predicar amb l'exemple. Foto: XAVI LARROSA

ELS4CANT0NS Divendres, 30 de juliol de 1999 Societat 21

L A S E T M A N A EN IMATGES

RECORDS MUSICALS PLENS

DE CONEIXEMENT El mestre de guitarra José Luis Lopategui ha tornat a

deixar empremta en els seus alumnes. El cap de setmana passat es va tancar el XXVIII Curs de Guitarra que es fa al

Centre Borja amb uns resultats, de nou, sorprenents. Pàgina: 32. Foto: EDUARD FARINYES

NO DEIXAR DE FER ESPORT A L'ESTIU Durant el mes de juliol, uns 500 nens i nenes

santcugatencs han decidit participar al primer Campus de Formació Esportiva que enguany ha presentat l'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom (OMET). Els més petits han fet un munt

d'activitats esportives i han practicat els seus esports favorits mentre aprenien de la millor manera: jugant.

Pàgina: 29. Foto: XAVILARROSA.

PUJOL VISITA LA CIUTAT El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha visitat aquesta setmana Sant Cugat. En

aquesta orasió, el que l'ha dut a la ciutat ha estat una visita a la seu dels Minyons Escoltes de Catalunya, que tenen la seu a la plaça de Can Cadena de Valldoreix.

Foto: XAVI LARROSA.

els mobles

carre HI mobl OS

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

Economia 22 Divendres, 30 de juliol de 1999

Laboral

L'estiu ofereix als joves la possibilitat d'entrar al mercat de treball

Els sectors de restauració i de comerç són els que ofereixen més llocs Igual que eis de moltes altres poblacions. els Joves santcugatencs descobreixen cada any que durant l'estiu tenen al davant tot un munt de possibilitats d'aconseguir una feina que, per a molts, serà ei primer con­tacte amb el món laboral. Els objectius que persegueixen, però, són diferents en cada jove depenent de la seva situació personal: alguns volen aprofitar els tres mesos de l'estiu per aconseguir de ma­

nera ràpida els diners que i un fi determinat; d'altres s'ho prenen com la manera, un cop acabats els estudis, d'establir contacte amb el món al qual es volen dedicar, encara que sigui en un Hoc que professionalment estigui un xic per sota de la seva capacitat; i molts busquen també la forma d'ocupar-se l'estiu, pas-sar-s'ho bé, aprendre alguna cosa i treu­re'n algun benefici per encarar el curs vi­

nent. Sigui com sigui, la ciutat ofereix nombroses oportunitats. Segons han con­firmat des dels estaments que facanon ab joves santcugatencs informació i accés a aquestes oportunitats (Espai Jove, Ser­vei d'Ocupació Municipal i Sèpal - Servei Català de Col·locació), ets sectors que ofereixen més Rocs de treball eventual en aquesta època de l'any són el del comerç i el de la restauració.

El rtpartimenidemenjarràpid'és una delesfeines queméss'oferten ah joves F.X.L. Eis estudiants aprojiten Feuw pera aconsegitr dtners fentclasses de repàs F A L.

ANNA BORAI

Malgrat que les xifres demos­tren que Sant Cugat és una de les ciutats vallesanes amb l'índex d'a­tur més baix, molts dels ciutadans del municipi tenen encara la sen­sació que accedir al món laboral és tota una aventura: avui dia, els jo­ves santcugatencs continuen pre­ocupant-se de com, quan i, so­bretot, on poden aconseguir la primera feina.

De la mateixa manera, la gran majoria tenen molt assumit que l'estiu és cl gran aliat a l'hora de començar-hi a ficar el cap. Són moltes Ics empreses locals que necessiten persones que ocupin Ics places que han quedat buides amb motiu de les vacances. "Du­rant aquesta època, des del juny fins al setembre," explica Jordi Ferres -tinent d'alcalde de Ser­veis Interns i màxim responsable del Servei d'Ocupació Municipal (SOM)-, "el panorama laboral es podria definir per dos trets carac­terístics: no tan sols augmenta molt la demanda del sector més

jove de la població que pot acce­dir al món del treball (que fins ara representava un 35% de les nos­tres consultes, i ara és prop del 55%), sinó que també s'incre­menta l'oferta de places per a aquest mateix segment."

Des del SOM i el Servei Català de Col·locació, que treballen en estreta vinculació, es prova de co­ordinar el creuament entre aques­tes ofertes i demandes que pro­mou la temporada estiuenca. Són, per tant, dos estaments que co­neixen a bastament la realitat santeugatenca en aquest aspecte. I ambdós es manifesten en ter­mes paral·lels, apuntant trets que defineixen aquesta interrelació.

El primer seria que les ofertes més abundants provenen dels sectors del comerç i de la restau­ració (ocupen, segons dades de Sèpal, cl 50% de Ics ofertes: de­pendents, reposadors, repartidors. e tc) , tot i que també n'hi ha de cangurs i classes de reforç, del sec­tor sanitari i de l'administració.

Pel que fa a les demandes, va­rien segons cada jove, però tam­bé segueixen unes línies típiques.

Repartit publicitat és una di le^ opiimis i/m trien els més joves FOTO: X. L.

"La gran majoria", explica Ferrés, "són estudiants que han acabat els exàmens i busquen la manera d'aconseguir ingressos ràpida­ment." Però. segons ens han con­firmat també des de Sèpal, hi ha altres joves estudiants que apro­fiten l'estiu per introduir-se en l'àmbit professional, encara que el lloc estigui per sota de la seva

capacitat. I de la mateixa manera, són nom­

broses les visites que rep l'Espai Jove, des d'on s'orienta els joves que volen marxar a l'estranger per aprendre idiomes alhora que s'ob­tenen alguns ingressos: en aquest sentit, Gran Bretanya, Alemanya, França i Estats Units són els paï­sos més sol·licitats.

Els comerços locals ja tenen el seu pla de dinamització

A. B. M.

"L'objectiu és promocionar avui el comerç de la ciutat, perquè demà es parli de la ciutat del co­merç." L'actual regidor de Co­merç de l'Ajuntament, Jaume Tu-bau, va definir el dia d'ahir com "un dels més importants, no tan sols per als botiguers de Sant Cu­gat, sinó per a tota la ciutat".

I és que, després de molts me­sos treballant en el projecte, ahir a la tarda es va signar el Pla de di­namització comercial de Sant Cu­gat. Un acte en què van ser pre­sents l'alcalde. Lluís Recoder; el regidor de Comerç, Jaume Tu-bau; el director general de Co­merç de la Generalitat, Jaume An-gerri; la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea; el vicepresident de la Cambra de Comerç de Terrassa, Manuel Pa-niello, i el president de l'Agrupa­ment de Botiguers de Catalun­ya, Esteve Canteria.

Zona comercial a cel obert

Tots els signataris d'aquest nou pla han destacat a Els 4 Cantons la necessitat que el comerç de la ciutat actuï de manera conjunta a l'hora de promocionar-se i acon­seguir que els ciutadans no es desplacin fora de la ciutat per ad­quirir tot allò que necessiten. "És important", explica Angerri, "re­marcar que la materialització d'a­quest pla suposa un gran consens entre totes les parts implicades."

Consens que ha permès definir tant els objectius com la manera d'aconseguir-los. "De tot el que implica", sosté Egea, "no se'n pot separar cap part com a excepcio­nal, tot ho és: la vianalització dels carrers, la seva senyalització i la dels comerços, i la promoció d'a­quests." "Es tracta, en definiti­va", explica Tubau -expresident de Sant Cugat Comerç i, per tant, un dels promotors d ' aques ta iniciativa—, "de recuperar el cen­tre històric tant per als comer­ciants com per als ciutadans, i con-vert i r- lo, d e s e n v o l u p a n t el projecte en diferents etapes, en un mercat a cel obert." Una ex­periència que, segons Manuel Pa-niello, ja funciona molt bé en al­tres ciutats de la demarcació i que aquí implica, segons Tubau, la fi­gura clau del dinamitzador i el protagonisme dels botiguers.

ELS 4CANIONS ««•«*.(, K> de juliol de iwv 23

PER GAUDIR tàl L'ÈSTIU >%i

>j

..PRJ&PgLRA p e r r u q u e r

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments

personalitzats

PROMOCIONS ESTIU '99 (PRODUCTES)

Solàrium UVA alta pressió

n o u h o r a r i : dimecres de 9h a 21 h

di l luns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, di jous i divendres de 9h a 19,30h

P e r r u q u e r i a • Estètica • S o l à r i u m

Francesc Moragas, 23 bis, 1 er Tel. 93 589 60 88 _ . . _—.„.„..„.«-,

- * , * . * j ,

4

e

,4 ~~ ****.* i <,

3 *

1* r CKMItll |>K ECOMEDICINA PRODveros

MATURALES l'A HA

I 1 /.'/ ILE7A Y EL B1E\ESTAR

Ml HM IN\ NATURAL:

NVTIJROPATIA

KlNESIOLOGIA

REELEXOI.OGIA

IRIDOLOGIA

FLORES DE BACH

RESFIRACIÓN

PROPUCTOS AYIIRVÉDICOS

MASAJES:

DEPORTIVOS

TERAPÉUTICOS

DOLORES DE KSPALDA

CONTRACTURAS MUSCULARES

ANTIESTRÉS

CIRCULATORIO

AYUR Plaza del

Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

TO*5

NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE

Jean Louis David la marca en perruqueria

PI. Doctor Galtes, 5 Local Comercial 2 obert de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

k t JF

Todo lo que te puecfe ofrecer nuestro centro de estètica y siempre a

tu alcance:

Tratamientos faciales y acne Electrol i f t ing facial Depi lación (elèctrica) Microp igmentac ión Tratamiento post-parto

Tratamiento anticelulíti co y reafirmante Quiromasaje Drenaje l infàt ico UVA (facial y corporal) Masaje circulatorio

Tel. 93 675 61 73 PÀRQUING GRATUÏT

Tratamientos reductor y anticelulítico a tu medida, ínfórmate sin compromiso al telefono 93 675 58 55

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 5 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s

».-

Qto4t*.

TRACTAMENTS FACIALS

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TRACTAMENTS CORPORALS

MASSATGE CORPORAL

MANICURA/PEDICURA

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ

FISOTERÀPIA

DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

THERMA

PRESSOTERÀPIA

BANYS DE FANG

MICROPIGMENTACIÓ

TATUATGES

REFLEXOTERÀPIA

ESTÈTICA MASCULINA

INDEPENDENT

Ü L

w

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190-SANT CUGAT

E S T I L I S T E S H O M E - D O N A

C A B I N A D ' E S T È T I C A H O M E & D O N A

• Liftrng facial

• Presoterapia

• U.V.A.

• Tractaments facia.

i corporals

T E L . R E S E R V A D H O R E S

93 589 56 57

24 Economia ELS / C 4 M O N S Divendres, 30 de juliolde 1999

LES EMPRESES: RAFEL PAGÈS És una persona segura, moderna, ferma, decidida, dara i contundent. Els seus salons apareixen com bolets, aviat n'hi hauré a l'estranger i també a Madrid. Es defineix com a ascendent de perruquers, ell té 51 perruqueries més que el seu pare. Es ei pro­pietari de la col·lecció més important d'objectes de perruqueria o que es refereixen al que ell mateix anomena servei per cuidar els cabells. En destaca les tisores que el seu pare va fer servir des dels 14 anys durant tota la vida.

Baffel P a g è s , Propietari de la cadena de salons de perruqueria

"A mi ser perruquer no m'agrada, però m'interessa l'aspecte creatiu •>*>

GLÒRIA FRANCOL

-SantCugat -

—D'on surt el seu culte pel ca­bell? -Jo sempre dic que vaig néixer

entre rul·los, pinces i colònies, perquè els meus pares tenien per­ruqueria, eren perruquers. L'any 2(XX) farà uns 75 anys que la meva família es dedica a la perruque­ria. Però a mi no m'agrada ser per­ruquer.

- Com diu? - Jo sempre he tingut molt clar

que el món de la perruquer ia del darrere d'una hu­racà, a mi, perso­nalment, no m'in­teressava com a tal. A mi m'inte­ressa des del punt de vista creatiu. Investigar el que es pot dur, com aniran certs talls amb certs ves­tits... i sempre amb coses absolu­tament reals. També el que m'es­panta són les passarel·les irreals, que presenten vestits i pentinats que no es poden portar. Per a mi, la perruqueria ha de ser absolu­tament comercial.

- Així doncs, el que s'anuncia cuiti a look del futur, què és? - Per a mi, és un estil irreal. Ho trobo fora de lloc. No sé què es durà l'any 3000. M'encantaria sa­

ber-ho. Per a mi, la moda del fu­tur és la de demà passat, o la del setembre. Quan un perruquer s'a­treveix a dir que fa la perruqueria del futur, crec que fa el ridícul. Ara, a la premsa sembla que li agraden aquestes cosetes... li agra­da aquest món estrany, però jo el trobo fora de lloc.

-Vostès desfilen a passarel·les? - Sí, però, per exemple, a mi el Gaudí ja no m'interessa. Kstà en mans de gent de 60 o 70 anys, persones que si aportessin la seva experiència, però deixessin la fei­

na en mans de

"Per a mi, la moda gent més jove... farien un gran fa-

delfutur éS la de vor a la passa­rel·la. Jo vaig tro-

demà passat o la del bar-me, e n m i g del Gaudí, amb

mes de setembre" senyores de 60 anys que van te­nir la gosadia de dir com havia de

pentinar una passarel·la, l 'na per­sona que no en té ni idea. i es pot atrevir a dir "això m'agrada" o "això no m'agrada" quan ella no és ningú i només cal veure el seu pentinat per veure com va de ma­lament. El Gaudí pot ser molt im­portant amb una altra gent. És a dir, crec que Paco Flaqué s'equi­voca amb l'equip o no sap l'equip que té.

— Vostè està enfadat, no? - Em sap molt greu que els es-

Dels 52 salons que Rafel Pagès té a Catalunya, un e's a Sant Cugat FOTO: CEDIDA

taments oficials i sobretot la prem­sa tinguin tan poder. Hi ha un ti­pus de premsa que dóna molta força a la moda, estem a les seves mans i en estar a les seves mans (que jo, lògicament, no hi estaré) sembla que fan una miqueta el que volen. — O sigui, que la culpa, final­

ment, seria dels mitjans de co­municació? -Home, jo crec que els diaris, les revistes i la televisió a Catalunya van a pinyó fix. A Barcelona, fora de raríssimes i prestigioses ex­cepcions, el periodista és molt més difícil d'agafar. Jo faig una roda de premsa a Madrid i tot i

ser català i tenint les perruque­ries a Catalunya no tinc cap pro­blema. Sempre estan oberts a re­bre informació. Aquí la cosa canvia considerablement. Tam­bé hi ha diaris i revistes en què si no gastes milions en publicitat no surts. Sí que surten, però, els seus amiguets. Es dóna una informa­ció falsa. Com és que ningú no s'ha preocupat de per què fun­cionen 50 perruqueries meves?

-Expliqui'm, doncs, quina és la fórmula màgica. - Des de molt jove tenia pen­sat crear una firma. Aquí hi ha dues grans empreses de perru­queria, que són Llongueres i Cebado, uns grans competidors, amb una estructura importan-tíssima, per on podia entrar jo?

"Els perruquers de

40 anys han de

retirar-se i donar

pas a la gent jove"

Em sembla que sóc d ins grà­cies a la publicitat, a la imatge i sobretot perquè he procurat una molt bona formació per als meus equ ips . Et parlo d 'una formació molt profunda i d'un tipus de perruqueria molt fres­ca i molt actual. Nio hi ha cap més secret. Formar equips jo­ves, sempre en mans de gent més gran...

—I vostè mou els fils... - É s clar... Els perruquers de

40 anys han de re t i ra r - se . I això no vol dir deixar-ho tot, sinó donar pas a gent jove. El tronc és el tronc, però cada any ha de t t eure fulles noves. Si jo em moro un dia, no passa res perquè continua la firma.

"1

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms , Ciutat Carrer Codi postal Telèfon NIFoDNI

Fax

DADES DE

Data d'alta | Adreça d'enfe

ions

Ei duri de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE ÍA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina , , ................ EntitatDGDDoficinanGDDdcnD núm compteDGGünDDa: Titular

• Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

US 4 CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS • TORTOSA PUIG

St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JUUÀ Av. Catalunya. 22. 1 r 2a 93 674 41 64

• EULÀLIA PINYOL C/ Manel Farrés. 15 a. Local D 93 674 44 69

AGENCIES DE VIATGES

•USSIATOURS Plana Hospital 93 583 6 í 50

Anselm Clavé, 14

93 675 4937

• ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX

Àngel Guimerà. 2

93 589 22 47

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMma. 17.L.B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608 49 45 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1 a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, B7 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 Or

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 93 589 30 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93589 30 65

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill, 3 93674 1729

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla, Can Mora, s/n 93 589 0712

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES • DIGEST. Assessora Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

M ' M I ' I M M • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 9358911 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 589 1299

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 47 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 569 /4 56

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649

•CUGART Torrent de la Bomba. 14 93 674 43 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589*4 78

•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 5747

• SAGARRA Endavallada, 22 93674 0160

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 93 589 38 06

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 19 03

• EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 01

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02

•COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 74 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93674 65 00

• OFINOVA Alfons Sala, 18

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxfènexo.es

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 67413 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 58902 71

CENTRE C O M E R C I A L S ENSENYAMENT •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93565 4 9 0 0

CENTRES OIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca, 28 93 589 54 43

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 580 15 00

• FOAP Rius i Taulet. 27 93 674 05 03 93 589 3121

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n

CONGELATS

•COAP Villa, 22 93 5892115

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39

> SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9358922 64

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93589 8108

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93675 19 04

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 589 75 12

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 93675 3100

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada, 20

93 569 38 52

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

Estapé, 57 93 589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4 7 5 1

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02

• POU D'ART Balmes ,35 93 590 6086

C W CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1. 3r pis (Barcelona) 93 412 19 39 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 59082 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 3081

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

ENQUADERNACIONS i • M ' T E R E S A GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles ...etc 93 6742624 BCN93 417 07 59

enquadernacions

m. mestres

Pàdua>73,tda 08006 Barcelona Telèf .417 07 59

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 93 67518 20

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93 674 15 46

Valldoreix, 14 93674 0393

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 67556 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 936747068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 936740882

GELATS ARTESANS • LAJUONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 67446 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140

IMMOBILIÀRIES • Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/ Villa, 7, 4t 6a. 9 3 6 7 4 8 2 8 5

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 67408 97

• ARENASAN Endavallada, 21 , bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93589 11 04

•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674^72 54

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 6743200 .

•SASI Plaça Octavià, 7 93 67432 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56

•4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entl. 93 589 2313

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

•MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

• ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 590 6189

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93589 20 18

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 76 00

•LES PLANES

93 675 51 05

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5108

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93589 1931

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala. 10

93 589 32 89

9358922 32

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93589 0014

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 58902 66

MOBLESJARDt • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5S9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUT1QUE Elies Rogent, 52 93 589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

• BLUE MOON Ma)or, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

•CAMPMANY Valldoreix. 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 935897232

• TOT PUNT Sant Antoni. 19 93 674 00 97

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

• MUSICAL SANT CU­GAT. Rosselló, 13 93 675 47 57

•PANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5 7 5 5

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ, REGAL FESTA •FK5TTO Sant Jordi, 32 93 5890605

• LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 3304

•IONA Major, 18 93 675 5 9 2 1

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala. 12,Botiga 3

93 675 04 54

Valldoreix, 79 93 674 07 71

PAPELERIES

•PAPELERIALUFA C. Valldoreix, 23

93 590 61 19

PARAMENT DE LA LLAR

• GENEVIEVE LETHU Villa. 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

•JUANI Xemc. 28 93 67466 99

•JEANLOUIS DAVID Doctor Galtes, 5 93 675 61 70

• DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 56 57

PESCA SALADA I LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 57 52

• FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 68 47

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 58925 29

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675 1389

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS

• RENAULT-ACERSA Ora. Cerdanyola, 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9

• T.M.G. Tallers Borrell, 6 Te/(Fax 93674 34 75

• T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

93 675 56 53

MAT. L U | i L I I I U L U U M 1 r r r n í r T n i i r m i r M REPARTIDORS

FOTOGRAFIA. VÍDEO • INSTAL·LACIONS • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS

•INSTALACIONESA. ZAMORA, & L Mossèn Cinto Verda­guer, 18 93 589 2638

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS • M R W Ildefons Cerdà. 4

935902680

MERCERIES •LA PERLA Major, 3 93 674 0138

MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9,1r 1a 93 589 0 1 5 1

•DE CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93674 65 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIA TE­RRA I COMAS CJ3. Mozart, 9. (Barcelona) 93218 19 96

•TEXDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93589 44 95

• MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8

9358923 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

93 674 42 23

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 5 5 8 0

•NENS EndavaUada,12

93589 64 16

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93 674 0014

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9367532 74

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 93674 90 97

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50

93 589 1799

TALLERS MECÀNICS • TALLER EUECTRO-SOL C/Sol, 19 93 674 36 88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS SantUorenç,27 93 674 6362

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 67469 50

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 5 3 0 1

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

93 5898702

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182

•TNTORERIASANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 93674 1183

• TKTORERIASANT CUGAT Rbla Ribatallada, 34 93 6752228

•TNTORERIASANT CUGAT Alfons Sala, 2

93 674 4167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 5894422

93 675 51 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 6945 Tel. urgències 908898136 93 67469 45

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05

• VETERINOS Rius i Taulet, 31 S3 5S9 71 40

PASTISSERIES M t t i M i ^ ^ M XARCUTERIES ROBA PER ALA LLAR

•SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6 7 5 1 2 9 9

•LA LIONESA

•FALGUERA Vilà,1

93 67524 01

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 1 1

HS I CANTONS Oassfficate

íiÉiWsIfilWi © SP .i

A R E N A S A I U

• Torre en Valldoreix. Esplèndido Jardin 1.018 m2„ piscina con vestuarios + 1 dorm., garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bafio. coci. electrod, sa-com, con chimenea hogar. Precio: 48 M. Tel. 93 589 45 66

• Cl Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 banos, sal-comedor, cocina equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) arm. empot.. calef., tza., pk„ trast., videoportero, z.comunitaria. Alquiler 130.000.

• a Santiago Russinyol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab , 1 bano, sal-com, coc-office, patio interior, arm. y focos empotr., tot. exterior, calef., elèctrica, suministros contratados. Alquiler: 95.000 ptas. Tel. 935894566

• Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup. 90 m2. 3 hab.(1 suite), 2 bafios, coc-office (fri., lavapl., microond.. vitroceràmica), sal'on-comedor con aire acond., arm., y focos empot.. lava (lavad., y secadora) ,2 terrazas, calef, gas, parquet, pk., trastero, suministr., contrat., z. comun. con piscina Alquiler: 125.000ptas. Tel. 935894566

• Coll Fava. Sup : 95 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos (con acoesorios, espejo. halog. y armario). coc-ofl., lavadero, sal-com., tza, parquet, calefac. gas, pàrking y trastero, suministros contratados, z. comun. con piscina. Alquiler: 120.000 ptas/mes.

• C/ Major (calle peatonal). Sup: 75 m2., 3 hab., 1 bano, cocina, sal-co. Terraza. Alquiler: 55.000 ptas. Tel. 935894566

• Piso nuevo delante de) coteglo Europa. Sup. 115m2., 3 hab (1 suite), 2 banos, coc-off., gran salón. com.independ. con acceso coc. arm.. y focos empot. jardin priv. 60 m2., prquet, calef.. gas antena parab.. pk., trastero. suministr. contrat., z. comun. con piscina. Alquiler.137.000 ptas.

• Zona Estación. Apartamento nuevo. Sup. Estación. Sup.: 50 m2. Hab. doble con arm. empot., bano compl. con acc. y espejo, sal-com. 23 m2, balcón, focos empot.. calef. electr.. pàrking, solo 4 vecinos. Alquiler: 65.000.

F I N Q U E S

VENTAS • C/ ROSELLON: 70 M2 - Com. - Sal., Coc. 2 Dorm., Bano - Ase, 18.000.000.

• P9 VALLDOREIX: 80 m2 - Com Sal - Coc - 3 Dorm -Bano. Precio: 10.000.000.

• C/ VALLÈS: Sobre àtico totalmente reformado - 55 m2-Com-Sal - Cocina - Americana-2 Dorm - Bano - Terraza -75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas.

• C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 -Com-Sal. con chim.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Baftos - Jardin - priv. y piscina comunitària.

• COLL FAVA: Atico dúplex - 110 m2 - Com. - Sal. Coc -2 Dorm - 2 Banos - Calef - Ase. - Terraza 15 m2 - Jard. y Piscina, com. Precio: 32.000.000 ptas.

ALQUILERES

• C/ ORIENTE: 60 m2 - Com-Sal. - Coc. - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

• C/ PLZA. BARCELONA: 60 m2 • Com.-Sal. - 3 Dorm. -Bano. Alquiler: 65. 000 ptas/mes.

• Cl Ps GAUDÍ: 60 m2 - Com. Sal.- 2 Dorm- Barïo - Calef. - Ase. - Jard y Pisc. comun. - Alquiler: 85.000 ptas.

• COLL FAVA: 90 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - 3 Dorm. -Bano - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. - 1 Coch. -Jard. y Pisc. comun. Alquiler: 110.000 ptas/mes.

TEL: 93 674 24 69

C U C A T

VENTAS • Junto Estación Àtico dúplex de 100m2. Planta baja: Salón-com., coc. nueva, una hab.doble y bano. Planta piso: Salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 24 Mill.

• Junto Golf y Estación. Piso de lujo. 160 m2,4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2. coc.-office y 2 banos completos (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTAOO. Precto: 39,5 Mi». 33 674 0697

• Zona Monasterio Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor. cocina americana, 1 bano completo.Balcón. Precio: 15,5 Mill 9393674 0897

• Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificación 20 a/10 Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. 93 674 08 97

• Avda. Pla del VTnyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"). hab. de serveio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, cccina-office. 3 banos completos, estudio + solàrium. Jardin privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio. 55 Mill 93674 0897

• Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de servicio, 4 banos completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardin privado y comunitario con piscina EXCELENTE UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 936740897

• La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoramicas. Precio: 37 Mill. 93674 0897

• Junto al Pinar Casa indrvidual de 4 hab., corredor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mil. 936740897

ALQUILERES • Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos banos completos. Calefacción. Terraza amplia. Pàrking + trastero. Servivio de alta. Precio: 140.000 ptas/ mes.

• Zona Vinyet Àtico dúplex de 4 hab. dobles, sal-com. de 40 m2. coc-off., 2 banos. 1 aseo. 2 plazas de pk. Jardin y piscina comun. Precio: 235.000 ptas/mes. 936740897

O I P I S O S

j j G R A N O F E R T A E N A L Q U I L E R E S ! !

- Rambla del Celler: pisos 2 hab. desde 65.000. - Gran oferta en Coll Fava: piso nuevo 4 hab., 2 banos, sol, cocina office, z. com. y piscina, pàrking incluido: 110.000 ptas. - Pisos, Ados., y Unif. de alto standing. - Golf: Apartamentos y pisos nuevos y amueblados, z. com. y piscina, pàrking, alto standing, desde 120.000.

• Estación: Apart, perfecte con sol t/día. 167 Mill.

• P8 Torreblanca: 100 m2 + 16 m2 tza., perfecto sol todo el dia, pk: 27 Mill.

• La Floresta: unif. solar 620 m2 útiles, 3 hab., bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

• Turó del Golf: preciosa y magnnífica adosada de 370 m2 + jardin privado, sol t/día, vistas panoramicas, zona privilegiada, z. com. piscina: 90 Mill.

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler

(variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !!

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 HorariocontinuadodeLu. aSàb. de9h.a21 h.

Ò R G A N

P I S O S E N V E N T A

• Z. Centro. 78 m.2, 3 dor., 1b., calef., ase, sal-com. 25 m2 panoràmico a Collserola. Precio: 16.500 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Z. Centro. Sup. 115 m2., 4 dor., 2 b., calef., muy buen estado de conervación. Precio: 26 Mill. Tel. 93 674 32 08

ase, 1pk.,

• Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm., 2., 2pzas. De pk+trastero. z. cominitaria sin piscina. Precio: 38 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 baftos, ase, 2 pk + trastero, g. terraza, videoportero y z. comun. sin piscina. Precio: 40 Mill. Tel. 93 674 32 08

TORRES EN VENTA

• Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Montseny, lindante por su derecha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. Precio: 35 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., amplia buhardilla. Precio: 45 Mill. Tel. 93 674 32 08

F I N Q U E S G I R O N E L L A

A L Q U I L E R

• PARC CENTRAL. NUEVA PROMOCIÓN A ESTRENAR. Plantas bajas, duplexs, pisos de 4 dorm. con arm. empotr. ampl. com-sal., coc-Office, 2 baftos, ampl. terr. estud, jardin part., park y trast. Zona comun. con pisc. Acabados de calidad. A partir de 150.000 ptas.

• PARC CENTRAL. AMUEBLADO. 3 dorm con arm. empot., com-sal. coc-off., 2 baftos compl., terraza, pàrking. BUEN ESTADO! Alquiler: 128.000 ptas.

• JUNTO FFCC. AMUEBLADO. 2 dorm con arm. empotr., com-sal. coc equip, bano compl., terr., todo exterior, mucho sol. BUEN ESTADO. Alquiler: 80.000 ptas.

• ZONA CENTRO. AMUEBLADO. 4 dorm., com-sal. coc lav, 2 banos, calef, terr. Alquiler: 75.000 ptas.

• CÉNTRICO. 3 dorm., com-sal., cocina,2 banos, terraza, calefacción, Precio: 75.000 ptas.

V E N T A • ÀTICO DÚPLEX. 5 dorm., con arm. empotr., ampl com-sal con parq., coc-off., lavado, 2 banos, 1 aseo, 2 ampl terr, park y trast. MUCHO SOL Y EXCEL VISTAS. Precio: 42 Mill.

• JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. terr 25 m2. Dúplex de 40 m2 con muchas posibilidades. Precio: 25 Mill.

• JUNTO FFCC. 4 dorm., ampl com-sal con parquet, coc-off de diseno, 2 banos compl.. terraza. TODO REFORMADO MUY BUEN ESTADO. Precio: 25 Mill.

• MIRASOL. Torre 3 dorm., com-salón, coc-off. bano compl.. jardin y piscina. MUY BUEN ESTAOO. Precio 37 Mill.

Tel. 93 674 72 54

MENORCA: Vacaciones en casa de TURISMO RURAL

(6 plazas màximo), quincenas julio 400.000 ptas. agosto 500.000 ptas.

Información y reservas Tel. 93 675 12 78 (13-15 h)

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITALIÀ

TEL. 93 674 42 29

VENDO GOLF 1.6 100 cv sèrie III, B-SC, a.a., d.a., c a , e.e.,

5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas.

Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLES

fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR 3 habitacions. Zona comunitària.

En perfecte estat. Preu: 120,000 ptes/mes

Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13 Matí: 8 a 8.30 h

Nit: de 20 a 24 h

NOU TERMOMIX. La revolució de la cuina.

Plats més ràpits i fàcils. Truqui i demani informació al tel. 93 674 2111.

Sra. Remei Torà

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta experiència

Genis. Tel. 93 674 9192

ES FAN JERSEIS A MA PER A NADONS

Sra. Rosa. Tel. 93 674 52 31

'•§§1 Mí: ?üí.íÜ^-Éfc í- Üi PERDIDO GATO DE COLOR PELIRROJO

EL MARTES 13 DE JULIO EN LA CALLE SAN JORGE

O ALREDEDORES. TIENE 4 MESES.

TEL. 93.589.61.59

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reporto.

Trabajo fijo todo el afio.

Tel. 93 674 88 38

SE PRECISA DEPENDIENTA DE 19 A 24 ANOS.

Jornada de lunes a sàbado en tienda del Centro Comercial Sant Cugat. Buena presencia. Enviar CV + foto al Ap. Correos 21026

08080 Barcelona

EIS4C4NTONS

Divendres, 30 de juliol de 1999 27

H a n d b o l

La UE Sant Cugat no concedeix la baixa a Palència i Rodríguez El club sí s'havia compromès a deixar marxar Borrell, Espanyol i Ayo

La junta directiva de la Unió Esportiva Sant Cugat va comunicar divendres a Óscar Palència i a Esteban Rodríguez que el club no els dóna la baixa federativa,

Al.EX LÓPKZ - Sant Cugat -

Dels cinc jugadors que han sol·li­citat la baixa federativa a la junta directiva de la Unió Esportiva Sant Cugat, només tres l 'han aconseguit. Aquests jugadors són Joan Marc Borrell, Jordi Espan­yol i Kdu Ayo. Kn tots tres casos deixen l'entitat per incorporar-se a altres equips. Per exemple, en el cas d'F.du Ayo, aquest torna, una vegada més. a fitxar pel Sant Es­teve Sesrovires, rival de l'equip d'handbol a Primera Nacional. El club santeugatenc sí que ha faci­litat la marxa d'aquests tres juga­dors perquè s'havia compromès anteriorment a donar-los-la.

En canvi. Oscar Palència i Este­ban Rodríguez, no podran aban­donar l'entitat, ja que el cos di­rectiu no els ha donat la baixa, tal com ells havien demanat. Palèn­cia volia fitxar pel Cavà i Rodrí­guez, per l'Adrianenc "B". Segons el club, el motiu és que tots dos jugadors van demanar la baixa després que ja s 'havien com­promès a jugar la temporada que ve amb la UE Sant Cugat. Enric Tomàs, president de l'entitat, ha resumit aquesta delicada situació de la següent manera: "La junta directiva ha decidit no concedir més baixes, tret de les que ja ha­vien estat compromeses amb an­terioritat." Tomàs ha detallat la si­tuació de Palència i Rodríguez: "Tant l'Oscar com l'Esteban han sol·licitat la baixa federativa re­centment i són jugadors que se'ls tenia en compte amb vista a la propera temporada perquè ells mateixos s'havien compromès a continuar. Són peces clau en l'es-

tot i que sí que facilita la marxa de Joan Marc Borrell, Jordi Espanyol i Edu Ayo. Segons ha explicat el president de l'enti­tat santcugatenca, "la junta directiva ha

decidit no concedir més baixes, tret de les que ja havien estat pactades amb an­terioritat". Tomàs, però, ha demanat als tres jugadors que no abandonin el d u b .

Futbol

Ket* setze j·jaa'·rs que van iniciar la temporada 1938/1999, de moment tan sols set continuen a la DE Sant Cugat Foto: E4C

tructura del primer equip i és per aquest motiu que no se'ls dóna la baixa. Si ho haguéssim fet, l'es­tructura de l'equip se n'hauria res­sentit massa. A més, a aquestes alçades, a finals de juliol, és molt difícil trobar jugadors." Tomàs ha afegit que "els dos jugadors en­tenen i comprenen la situació i fins i tot ens van comentar que ells mateixos haurien pres aques­ta decisió".

La UE Sant Cugat ha demanat als altres tres jugadors que es re­pensin la seva decisió, vista la si­tuació actual. La junta es va reu­nir divendres amb Ayo, Palència i Rodríguez, mentre que Borrell i Espanyol no hi van assistir.

Només continuen set dels setze jugadors de la temporada 98/99

• Dels setze jugadors que van començar la temporada anterior amb el primer equip, tan sols set continuen -si no hi ha més canvis. Aquests s6n e{ porter Pere Antich i els jugadors Joan Cinta, Oscar Palència, Armand Mora, Juanjo Gonzàlez, Roger Antich i Esteban Rodríguez. Així que la plantilla de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat de la propera temporada està configurada, de moment, pels següents jugadors: com a por­ters, Pere Antich, Eloi Safon i j ters, Per

Sergi Díez i, com a jugadors de pista, Joan Cinta, Armand Mora, Juanjo Gonzàlez, Roger Antich, E s t e b a n R o d r í g u e z , Oscar Palència, Ivan Salas. Xavi Puig, Pablo Menéndcz i Albert Ro­vira. El primer equip tindrà el suport de dos jugadors del filial: IvanCarpio i lvan Martínez.

L'equip vermcll-i-negre ini­ciarà la pretemporada el dilluns 30 d'agost, abans que el 3 d'oc­tubre debuti e n ç\ campionat de iïiga a la pista del Manya­net. /À.L.

La Penya rebrà el Júnior en el primer derbi local

A.L. - Sant Cagat -

La Penya Blaugrana Sant Cugat i el Júnior s'enfrontaran el 12 de setembre en la primera jornada del campionat de lliga al grup ca­torzè de Tercera Regional al camp municipal de futbol de can Magí. Aquest serà el primer derbi local entre els tres equips que enguany jugaran en aquesta categoria: la PB Sant Cugat, el Júnior i la Unión Deportiva Mira-sol Ade-sa Bacó. El segon derbi arribarà en la segona jornada, quan s'én-frontaran el Júnior i la UD Mira-sol. Per contra, en la primera jor­nada, el Mira-sol rebrà la UE Rubí; en la segona, la PB Sant Cugat visitarà el terreny de joc del Montserrat Terrassa.

La competició, que començarà el 12 de setembre i posarà el seu punt i final el 28 de maig, aplegarà un total de 18 equips participants, que s'enfrontaran entre ells en un total de 34 jornades de lliga. Els conjunts que integraran aquest grup són els següents: I ,es Fonts, Sant Lorenzo, Sporting Rubí, Pueblo Nuevo Terrassa, Pena San Pedró, Can Boada, Olímpic (Jan Fatjó, Penya Blaugrana Ramon Llorenç, UD Mira-sol Adesa Bacó, UE Rubí, Penya Blaugrana Sant Cugat, Júnior, Castellbisbal, Montserrat Terrassa, Sant Quir­ze, Camí Vell, Depuradores i Sant Andreu de la Barca.

La Farga és baixa

El La Farga, que la temporada passada jugava a Tercera Regio­nal, ha estat donada de baixa per falta de jugadors al conjunt.

I >a classificació de la temporada anterior va ser la següent: Mira-sol, tercer, PB Sant Cugat, onzè; Júnior, dotzè, i el La Farga, ca­torzè de setze equips.

GAS Olt Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 c: y^\ s ^\ s ^ \^ ^\

Contestador les 24 h E S P „ | Distribuïdor oficial

28 Esports ELS /CANTONS ü í i W m . .10 de juliol de IVQ9

M o t o c i c l i s m e

Escoda vol presentar un equip local per córrer les 24 Hores El pilot santcugatenc podria comptar, fins i tot, amb Ruben Xaus

El pilot local Qu im Escoda, segon a la

darrera edició de les 2 4 Hores d e Mo­

tocic l isme al C i rcu i t d e Cata lunya d e

Montmeló, va fer públic divendres a La

Al.KX LOI'F.Z

- Sant Cugat-

Kl pilot santcugatenc Quim Es­coda va anunciar divendres a La Carpa, en una festa que va orga­nitzar ell mateix per celebrar la segona posició aconseguida pel seu equip a les 24 Mores de Mo­tociclisme al Circuit de Catalu­nya de Montmeló, que la casa Es­coda Sport té la intenció de presentar un projecte amb l'ob-jectiu de participar -el juliol de l'any que ve- en una nova edició d'aquesta prova. Aquesta és la de­terminació que Escoda va pren­dre després de proclamar-se el pas­sat 1 1 de juliol sotseampió d'aquest campionat de resistèn­cia. Així, el pilot local explica que "aquest segon lloc, que ha estat un èxit, ens ha fet plantejar que per a l'any vinent Sant Cugat dis­posi d'un nou projecte, que és el que em faria més il·lusió". Segons ha explicat Escoda, "la voluntat és aquesta, però ara el que falta és trobar un patrocinador i, a par­tir d'aquí, presentar un projecte amb un equip guanyador, perquè al llarg de la meva carrera esporti­va sempre he corregut amb l'ob-jectiu de guanyar, i els resultats que he obtingut així m'avalen". Escoda ha afegit que "és per

Carpa que Sant Cugat podria tenir un nou equip que participes en aquesta pro­va. Escoda ha explicat que "aquest segon lloc ens ha fet plantejar que per a l'any

vinent Sant Cugat tingui un nou projec­te , que és el que e m faria més il·lusió. Ara , falta trobar un patrocinador i pre­sentar un equip guanyador".

laquia Aisié Raciag Teim II va eeltbrir Avarin* i Li Carpa al sagan lloc a las 24 Horn l'a Mitaciclitme FOTO: EDUARD FARINYES

aquest motiu que les properes 24 Hores poden tenir un atractiu molt especial". Cal destacar que l'any 1995, Escoda ja va aconseguir aquest títol. En aquesta iniciati­va que ha començat a treballar, vol comptar amb el suport de Ru­ben Xaus, tot i que Escoda és molt conscient dels compromisos que

ha d'assumir aquest jove pilot tam­bé santcugatenc, que en aquests moments participa en el Cam­pionat del Món de Superspor.

Celebració a La Carpa

Quim Escoda va organitzar di­vendres a la nit una celebració a

La Carpa per festejar el segon lloc assolit pel seu equip, l'Ausió Ra-cing Team II (Yamaha). El sopar va comptar amb la presència de 30 persones, que van voler felici­tar els integrants d'aquest equip coordinat des de Vic. "Espero que l'any vinent ho puguem celebrar amb el títol", va afirmar Escoda.

Ser el millor \ en la seva categoria \

• Ei Moto Tràfic Team (Hon­da), l*ahre equip santcugatenc que ha participat en la darrera í edició de les 24 Hores de Mo- j toçiclisme amb un 17è lloc d'un ] totaï de 60 pilots, s'ha marcat i'objectiu amb vista a l'edícióde • l'any vinent "en guanyar aques-; tacursadinsknostracategoria",!

ha assenyalat Diego Contreras, j cap d'aquest equip. Cl I de ju-!

liol, aquest equip local, integrat, pels santeugatencs Joan Català ' i Nino Alvarez. i el cerdanyolenc Lluís Grau, \ a finalitzar quart en la seva categoria de marató. Cim- • treras té molt clar que l'equip "haurà de sortir molt mes moti-:

vat, perquè sabem que si aca-' hem entre els quinze primers a la genefal tenim moltes opcions de fer pòdium en la nostra cate­goria". De fet, en aquesta edi-!

ció, EI Moto Tràfic Team s'ha quedat a només 12 voltes del pò-, diürn en aquest campionat de : resistència, mentre que al llarg d'una hora aquest equip va ocu­par la 14a posició a la general. Malgrat tot, Contreras ha detallat que per ser un equip amateur la valoració final de la cursa ha de i ser "molt positiva".

Aquest ha estat el segon any I consecutiu que aquest equip ha. participat en les 24 Hores de Motociclisme. L'any passat va acabar en la 39a, posició. La mi­llora ha estat, doncs, notable, Divendres, el Moto Tràfic

Team va celebrar també el seus bons resultats. I ho va fer al Cafè Beigrada, malgrat que després va teuflir-se a La Carpa amb PArnüà Bacteg Team ÏL /ÀJL.

B à s q u e t

El sènior "A" masculí i el femení ja coneixen els rivals a la lliga

U objectiu dels dos equips és mantenir-se a Primera i a Segona A.L.

El sènior "A" masculí i el sènior femení de bàsquet de la Unió Es­portiva Sant Cugat ja coneixen els adversaris amb què hauran d'en­frontar-se la propera temporada 1999/2000. El sènior "A" masculí, que diri­

girà el nou tècnic David Barbens, estrenarà categoria a Primera Ca­talana, després d'assolir l'ascens la temporada passada amb una se­tena posició en la classificació fi­nal, gràcies a una reestructuració de categories duta a la pràctica per la Federació Catalana de Bàsquet. Així doncs, la UE Sant Cugat ha estat enquadrada al grup segon de

Primera Catalana amb els se­güents conjunts: Lleida Bàsquet, Bàsquet Rubí, Club Natació Sa­badell, CB Caldes, Sferic Terras­sa, Casal Sant Pere, BC Andorra, CB La Unió, Club Natació Ter­rassa, AE Sedis, CB Ripollet, CEB Sant Jordi, Grup Barna, Jo­ventut Les Corts i SE Sant Me-dir. David Barbens desconeix quin nivell pot trobar-se el seu equip, tot i que assegura que "no­saltres només ens hem de preo­cupar d'estar a l'altura de les cir­cumstàncies". Barbens explica que "sempre penso a treballar al màxim possible i anar partit a par­tit".

De moment, el primer equip masculí del club encara no ha fet

cap incorporació, tot i que és molt possible que al setembre Barbens en faci alguna. De moment, la plantilla està composta pels se­güents jugadors: Nacho i Braulio Argento, Pau Riera, Xavi Fuertes, Toni Ballart, Gerard Moreno, Fer­ran Quinto, Jordi Claramonte i Dani Salvat. Una vegada més, l'entrenador

vermell-i-negre ha insistit que el principal objectiu del seu equip ha de ser "el de mantenir la cate­goria", mentre considera que "as­solir l'ascens és una cosa bastant llunyana". David Barbens ha tor­nat a insistir en el fet que li agra­daria crear "ambient de bàsquet al municipi i crear una estructura del tot sòlida".

lavii Bariwn, tècnic tal saaiar "»" M S C I H fe la OE Sant Caaat FOTO: XJWIUMRO»

Rivals del femení

La Federació també ha fet públic els rivals amb què s'haurà d'en­frontar al campionat de lliga del grup primer de Segona Catalana. Aquests seran el BF Viladecans, l'AE Bellsport, BF l'Hospitalet, CB Providència, Bàsquet Ribes,

BC Martorell, UE Sant Gabriel Viladecans, CB Olesa, CB Sant­pedor, Sitgetà, Asme, Jesús Ma­ria Sant Gervasi, APB, Collblanc-Torrassa i Sant Nicolau. Segons el tècnic del conjunt femení, En­ric Tomàs, "no crec que hi hagi un canvi de nivell important res­pecte a la temporada passada".

ELS ÍCAOTOPS Divendres, 30 de juliol de 1999 Esports 29

E s t a d e s

L'OMET clou amb èxit el primer campus de formació esportiva

Uns 500 nens i nenes de 3 a 12 anys participen en aquesta nova oferta Al llarg d'aquest mes de juliol, l'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom (OMET) ha ofert un nou programa que ha comptat amb la confiança de 500 nens i

Àl.F.X LÓPKZ

- Sant Cugat-

El I Campus de Formació Es­portiva, que enguany ha presentat l'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom (OMET) va fina­litzar divendres passat amb un ba­lanç molt satisfactori per part dels seus directors, Marcel·lí Massa­fred i David Lizano. Tal com ha explicat Massafred, "hem assolit el principal objectiu que ens ha­víem plantejat: que els nens i Ics nenes aprenguessin gaudint". Li­zano ha repassat també les fites que s'havien proposat i que tam­bé han assolit: "Hem volgut ge­nerar bons hàbits esportius i tam­bé educació esportiva, que els nens coneguessin diferents situa­cions puntuals del que implica es­tar treballant en l'esport, i també hem volgut donar a conèixer la pràctica esportiva de diferents es­ports."

Uns 500 nens i nenes d'edats compreses entre 3 i 12 anys han participat en aquest nou progra­ma, que s'ha dut a la pràctica en dos torns quinzenals aquest mes de juliol. Aquest campus, que ha tingut lloc a la zona esportiva de Valldoreix i al camp de futbol de Mira-sol, ha diferenciat dos cicles de treball: els més petits, de 3 a 8

nenes d'edats compreses entre 3 i 12 anys. Aquest primer Campus de Forma­ció Esportiva ha tingut lloc a la zona es­portiva de Valldoreix i al camp de futbol

de Mira-sol. Segons els directors del Cam­pus, Marcel·l í Massafred i David Lizano, els objectius s'han pogut assolir gràcies a la predisposició dels inscrits.

El I Canaus U Fonucié Esiertiva organitzat par l'OMET ha tingut una alta larticiíacié FITI: XWILAIUSA

anys, i un segon grup, de 9 a 12 anys. EI primer grup ha practicat activitats poliesportives, mentre que el segon ha treballat depe­nent de la tria del nen o la nena en els següents esports: futbol, bàs­quet, handbol o voleibol. En tots dos grups, també s'ha incidit en la pràctica d'altres activitats com­

plementàries, com l'anglès, els es­cacs, el tennis de taula, la natació, el bàdminton, l'hoquei sala i tam­bé la preparació física de base. Massafred té molt clar que "la pri­mera part de l'èxit és dels nens, que han estat els primers a en-grescar-s'hi. Hi han col·laborat fins a l'últim moment".

Anàlisi per millorar

Massafred i Lizano volen analit­zar exhaustivament el que ha su­posat el funcionament d'aquest campus poliesportiu. Tal com in­dica Massafred, "la millor crítica que en podem fer, l'hem de fer nosaltres mateixos".

Futbol s a l a

El Deportivo La Floresta guanya el torneig masculí

del FS Mas Janer

- Mas Janer -

El Deportivo La Floresta es va proclamar diumenge campió de la IV edició de les 24 Hores de Futbol Sala masculí organitzades pel Futbol Sala Mas Janer a la pis­ta municipal de Mas Janer. El De­portivo va desfer-se de l'Olímpi-co en la final per un clar 7 a 3. L'equip vencedor va estar inte­grat, entre altres, per jugadors del primer equip de l'Olimpyc de la Floresta, com els germans Rei­xach, Joan i Jordi, Carlos Rueda i Dani Martí, pel jugador del pri­mer equip del Winterthur Sant Cugat Sergio García, i també pel jugador del Sant Cugat Esport Javi Méndez. L'Olímpicova estar format per jugadors del conjunt juvenil de futbol de l'Olímpic Can

Fatjó de Rubí. En semifinals, el Deportivo va vèncer l'Aserpoz per 6 gols a 0, i l'Olímpico va superar la Granja La Sort per 8 gols a 0. La classificació final d'aquest torneig, que va comptar amb la partici­pació de deu equips, va ser la se­güent: Deportivo La Floresta, Olímpico, Granja La Sort, Aser-poz, Miraka, U D Mira-sol, Písala, C D Mas Janer, Los Mandrake i El Informal.

L'organització va lliurar trofeus a tots els equips participants. D'al­tra banda, va proclamar Sergio García, del Deportivo, com a mi­llor jugador del torneig, va lliurar el trofeu al màxim golejador del campionat a Joan Garcia, de la Granja La Sort; a l'equip més es­portiu, El Informal, i a l'equip menys golejat, el Deportivo. /À.L. El FS Mas Janer va organitzar les 24 heres fe futkol sala masculí FITI: ENMO FMMYES

T e n n i s

Alex Corretja reapareix, però es torna a lesionar

A.L. - Stuttgart / Sant Cugat -

El tennista santeugatenc Alex Corretja continua arrossegant la lesió que es va fer al Campionat d'Espanya absolut de tennis i que també el va obligar a retirar-se en primera ronda de l'ATP de Gsta-ad. El santeugatenc va tornar a ressentir-se de la seva lesió -rup­tura fibril·lar- en semifinals de l'ATP Tour d'Stuttgart, i va ha­ver d'acabar cedint davant l'ale­many Tommy Haas per un doble 6-4. Aquesta ha estat |a tercera se­mifinal que disputa Alex Corret­ja aquest any. En aquest darrer torneig en què ha participat, el tennista era cinquè cap de sèrie d'un campionat que ja va endur-se el 1997. A Stuttgart, abans d'ar­ribar a semifinals, Corretja havia superat l'alemany Reiner Schuet-tler, .Albert Costa i el nord-americà Vincent Spader. Corretja és vuitè al rànquing mundial.

Tennis de taula

Bosch, entre els millors al Minguillón

Els jugadors del primer equip de tennis taula de la Unió Esportiva Sant Cugat, Enric Bosch, Josep An­ton i Miquel Pefiafiel, van aconse­guir bons resultats en la seva parti­cipació diumenge passat en la sisena edició del Torneig Obert de Tennis de Taula "Memorial Enric Minguillón", que va tenir lloc al pa­velló d'Esports de Sant Andreu i (jue va ser organitzat pel Casal Catò­lic de Sant Andreu. Enric Bosch es va classificar entre els vint pri­mers del total de 109 participants en un dels tornejos clàssics del tennis de taula català. D'altra ban­da, Josep Anton i Miquel Penafiel van ocupar les posicions que van del número 20 al 40. La resta de jugadors santeugatencs que tam­bé hi van prendre part van ser Xavi Rodríguez, Joan Minguell, Alex Larrea i Martí Manosas. Aquest torneig va comptar amb la presència del campió de Cata­lunya, Fèlix Gallego, i també amb la del campió d'Espanya, Alfredo Carneros. Precisament, Gallego va derrotar al llarg del torneig Enric Bosch, al qual va superar per 2 sets a 0. Aquest cap de setmana palistes locals també assistiran al Torneig de Vilafran­ca. /À.L.

30 Esports ELS/CANTONS Divendres, 30 de juliol de 1999

F u t b o l

El Sant Cugat Esport inicia dimarts la pretemporada

El conjunt de Hans Schonhofer es presentarà el 28 d'agost amb el Rubí

El Sant Cugat Esport retorna als •ntrs-naments dimarts qu* va, dsiprés dal pe-rfodada vacances. Fins al '11 d'agost dt

i Jordi Oauid. ssgon

entrenador del primer equip. Ja que l'en-trenador-jugador vermell-l-negre Hans Schonhofer no s'incorporarà als entre­naments fins a aquesta data. El cos tèc­

nic santcugatenc ja té dissenyat el ca­lendari de partits amistosos per a la pre­temporada. El Sant Cugat es presentarà el 28 d'agost amb la UE Rubí.

ALEX LÓPEZ

El Sant Cugat Esport s'incorpo­ra dimarts als entrenaments abans que el 5 de setembre s'estreni al campionat de lliga de Primera Ca­talana al camp del Vilassar de Mar. I tornarà a exercitar-se al camp municipal d'Esports amb dues ca­res noves: la del porter Juanjo, del Cornellà, i la del mig Pedró Na-carino, del Can Parellada. Jordi David, segon entrenador del Sant Cugat, serà qui dirigirà la prime­ra setmana de sessions prepa­ratòries, ja que Hans Schonhofer, l'entrenador-jugador santcuga­tenc, no es farà càrrec del primer equip fins al dimecres 11 d'agost. El tècnic també ha donat permís a jugadors com Francesc Bayo, Pedró Nacarino i Javi Gonzàlez perquè aquests s'incorporin més tard a aquesta pretemporada.

La primera setmana d'entrena­ments, la plantilla entrenarà cada dia excepte diumenge i, a partir de la segona setmana, s'incre­mentaran les sessions preparatò­ries. Jordi David incidirà la pri­mera setmana en l'aspecte físic. De moment, la plantilla del Sant

Cugat està configurada pels se­güents jugadors: els porters Javier Tantos i Juanjo, i els jugadors Xavi

• •MHMMWI m inm Í M

M O T CUGAT ESPORT FC

Sant Cuqat - Can Vidalet Dijous 19 d'agost - 20h

! Vilanova Geltrú • St Cugat Dissabte 21 d'agost - 20h

| Sant Cugat - Cornellà

i Sant Cugat - UE Rubí

Dijous 26 d'agost- 21 h

Dissabte 28 d'agost - 20h

Sant Cugat - Can Parellada Dijous 2 de setembre - 21 h

,-v - v - - ^ j ^ ^ ç " ;

Jansà, Jordi Pujol, Alberto Alca­raz, Marc Llonch, Lluch Vidal, Hans Schonhofer, Javi Gonzàlez, Francesc Bayo, Javi Méndez, Pe­dró Nacarino, Chus García, Nan-do Zamora, Joan Colell i Roger Serra. D'aquests jugadors, set han estat formats al planter del Sant Cugat. Segons Jordi David, el fet

que hi hagi hagut pocs canvis al primer equip vermell-i-negre fa que aquesta "sigui una plantilla compensada i equilibrada. Man­tenir la base del conjunt de l'any passat és molt important". Segons David, s'ha configurat aquest equip amb l'objectiu que sigui "el màxim de competitiu".

Ek amistosos, planificats

El Sant Cugat Esport ja té pràcticament dissenyats els en­frontaments amistosos que ju­garà l'equip santcugatenc aques­ta pretemporada. A banda d'enfrontar-se amb el Can Vi­dalet, el Vilanova i la Geltrú, el Cornellà, la Unió Esportiva Rubí i el Can Parellada, el pri­mer equip també podria jugar davant el Castellar, però aquest partit encara no ha estat confir­mat. Schonhofer tampoc no ha descartat jugar més partits.

Un any més, el Sant Cugat es presentarà de forma oficial al camp municipal d'Esports da­vant la Unió Esportiva Rubí, que enguany jugarà a Regional Preferent, després de perdre la categoria la temporada passa­da. La presentació davant els socis i aficionats serà el dissab­te 28 d'agost a les vuit del ves­pre. El que encara tampoc no ha

estat confirmat és si finalment el Sant Cugat Esport FC farà un stage de pretemporada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. La propera cam­panya serà la tercera del con­junt vermell-i-negre a Primera Catalana.

P e t a n c a

El Sant Cugat debutarà a Segona amb el Pomar

À.L.

Després d'assolir l'ascens la pas­sada temporada, el CP Sant Cu­gat "A" debutarà el 12 de setem­bre a la lliga al grup 1 de Segona Divisió fora de casa davant el pri­mer equip del Pomar. El conjunt santcugatenc, que finalitzarà la lliga el 16 de gener, tindrà els se­güents adversaris: Adrianense, Ri-bera-Triangulo, La Llagosta, Nueva Badalona, Pena Petanca Pomar, La Salud, San Antonio Llefià, Penya l'Esplenada, Sant Roque i CP Sant Cugat.

En el grup 1 de la la Quarta Di­visió, el CP Sant Francesc "A" també iniciarà la lliga el 12 de se­tembre i acabarà el 16 de gener del 2000, igual que la resta d'e­quips locals. L'equip santcuga­tenc rebrà l'Eixample en el pri­mer enfrontament. En el grup 4 de la Cinquena Divisió, el CP Mira-sol debutarà a casa davant Las Torres "B". També en Cin­quena Divisió, però en el grup 5, el CP Sant Cugat Atlètic "A" vi­sitarà el CP l'Hospitalet "B". En el grup 14 de Sisena Divisió, el CP Sant Cugat "B" començarà jugant a les pistes de la Concòrdia, mentre que el CP Sant Cugat Atlètic "B" rebrà Las Torres "D". En aquesta categoria, però en el grup 17, el CP Sant Francesc "B" visitarà el Sant Andreu "B". En feminí, el Mira-sol, que serà al grup 4 de la Quarta Divisió, visi­tarà el Las Torres.

H o q u e i p a t i n s

L'Estiu-hoquei constata la transcendència de l'Escola d'Iniciació del Patí Hoquei

A L . - SantCusat-

El Patí Hoquei Club Sant Cugat ha organitzat un any més amb molt d'èxit la tercera edició de l'Estiu-Hoquei, una iniciativa en què han participat uns 50 nens i nenes de l'Escola d'Iniciació del club. Segons Antoni Sariol, coor­dinador de l'hoquei de patins de base de l'entitat i director de l'Es-tiu-hoquei, la valoració d'aquesta nova edició "és del tot positiva perquè hem aconseguit el prin­cipal objectiu que ens havíem proposat: que els nens i les nenes s'ho passin d'allò més bé". Sariol també ha remarcat el fet que amb aquesta iniciativa, que va posar en marxa el Patí Hoquei Club Sant Cugat ara fa tres anys, els ju­

gadors de l'Escola d'Iniciació del club "tinguin l'oportunitat de con­tinuar jugant a hoquei patins du­rant l'estiu".

Des del 5 al 29 de juliol, en dos torns, els inscrits en aquesta esta­da han pogut, segons el seu nivell, millorar o perfeccionar la tècnica d'aquest esport, com pot ser el funcionament del patí i de l'estic. Les classes s'han impartit al pa­velló municipal de Sant Cugat i a la pista Méndez, de dilluns a di­jous a la tarda, adreçades a nens i nenes d'edats compreses entre els 4 i els 14 anys.

Des que va néixer l'Estiu-ho-quei, el número d'inscrits ha anat augmenant amb el pas de les ce­lebracions de les edicions. Per exemple, en la primera s'hi van apuntar 35 nens i nenes.

Ut·rcOTritiéfcrcstHHH·qrtlMd·s·strtHMVHafeiiéseltei·^^

Antoni Sariol, exjugador de Di­visió d'Honor, ha explicat que el principal obstacle que s'ha tro­bat ha estat "la manca d'instal·la­cions i les condicions en què es troben". Sariol detalla que aquest fet limita que l'entitat santeuga-tenca "no pugui aspirar a tenir més nens".

Continuar potenciant l'Escola

Antoni Sariol segueix la matei­xa filosofia del Patí Hoquei Club Sant Cugat, que és la de mimar el planter. "L'Escola d'Iniciació és bàsica. S'està treballant molt bé. El millor exemple és l'ascens del sènior "B", tots ells formats al

club, a Primera Catalana", diu Sariol. El tècnic explica que, al seu parer, "l'Escola d'Iniciació del nostre club és una de les més importants de l'Estat quant a quantitat de jugadors". L'actual xifra és de 62 alumnes, que de ben segur serà ampliada la pro­pera temporada.

EIS4CANTONS

Espectacles

Divendres, 30 de juliol de 1999 31

Ò p e r a

La 6Rita% de Donizetti, estrena el gènere líric a Pescenari de Mira-sol

Per pr imera vegada en la seva història, el Casal Cul tura l

de Mira-sol es va convertir divendres a la nit en escenari d'u­

na òpera , l 'obra bufa 'Rita o El mari t apall issat ' , de l com­

positor itaiià del vuitcents Gaetano Donizett i .

M é s de c inquanta persones van gaudir d 'aquesta òpera

bufa escri ta per Donizett i e l 1 8 4 1 i ambientada en un hos­

tal t ípic de la seva Bergam nata l .

ALÍCIA. D. Buj

Dirigits per Roger Alier, els actors i cantants d'aquesta comèdia líri­ca, la santcugatenca Marta Mu­fioz en el paper de Rita, Ricard Alonso Planes com a Beppe o "el marit apallissat", Albert Albesa com a Gasparo, i Luis de Arquer al piano, són components de la Casa dels Músics de Barcelona.

Una acadèmia de música situada al carrer Encarnació del barri bar­celoní de Gràcia, que té un local amb un petit teatre, "que amb quaranta places d'aforament, po­dem afirmar que és el teatre d'ò­pera més petit del món", afirma orgullós el director artístic del muntatge, Roger Alier. Segons va explicar Alier, l'actua­

ció de divendres era l'onzena re­presentació d'aquesta òpera bufa

L'alcaldedeSantCugat, Lluís Recoder,

de Donizetti. "En principi, no­més teníem previstes tres o qua­tre representacions a Barcelona, però després de la bona acollida que ha tingut entre el públic bar­celoní, ja tenim planejades set o vuit representacions més amb aquesta obra, tot i que estem pen­sant ampliar el repertori."

també va assistir a l'estrena de la primera

Cantada en italià, però amb pe­tits fragments recitats en català, el secret de l'èxit d'aquesta òpera bufa potser es troba, en paraules d'Alier, "en el fet que es repre­senta en petits teatres on els actors es troben molt a prop dels espec­tadors i això fa que visquin més l'espectacle".

òpera al casal del districte, FOTO.E.F

E n paraules de la santcuga­tenca Marta Munoz, Pobjectiu de la companyia és que " la gent es tregui del cap aquell segell que l'òpera és una cosa seriosa. Per això, tot i ser una obra amb un text carregat d'humor, la fem exagerada de gestos per arribar a la gent".

e bar O Punt convoca un concurs literari

A. B. M. Sant Cugat

Poemes de tema lliure, i també contes curts. Aquestes són les dues categories designades en el primer concurs literari del bar santcugatenc El Punt. "Aquesta iniciativa respon als suggeriments de molts dels nos­tres clients", explica-Toto Serrano -un dels propietaris del local-, "i'a la constatació que a la ciutat falten més activitats d'aquest estil."

Per a aquesta convocatòria, els or­ganitzadors només han delimitat l'espai dels contes, que hauran de te­nir una extensió màxima de cinc fulls. La presentació s'haurà de re­alitzar abans del dia 30 de setem­bre, l'original i tres còpies signades amb pseudònim, amb les dades de l'autor en un sobre a part. Els pre­mis (10.000 pessetes en llibres i un sopar al bar) es lliuraran a l'octubre.

T e a t r e

4Varie-tres 9 9 9 recupera la cançó, el ball i Phumor de les varietats al teatre de la UREF

A.D.B - la Floresta -

La cançó espanyola, els cu-plets catalans, la sarsuela, el ball del tango argentí, la revis­ta, l 'humor, el teatre i el trans­formisme es van convertir dis­s a b t e a la n i t a la U n i ó Esport iva i Recrea t iva de la Floresta (la U R E F ) en els pro­tagonistes de Varie.Tres 99. Un espectacle de varietats dirigit per Víctor Daniel Làzaro, i in­terpretat pel showman argentí Abel Alan i les artistes Anna Grey i Eli Bertran.

"L'objectiu d 'aquest muntat­ge és recuperar aquest gène­re, però en pet i t format, per a t e a t r e s p e t i t s . R e c u p e r a r cançons ant igues i fer que la

gent jove conegui aquest món i que els més grans el recor­din", explica Eli Bertran.

"EI més important, però, afe­geix Grey, és l 'humor i que la gent s'ho passi bé i participi."

Varie.tres és el nou espectacle d ' a q u e s t trio q u e des de fa quatre anys actua tots el dijous al London de Barcelona. A m b m o l t aire de r ev i s t a ,

aquest muntatge recull en poc més de dues hores els millors mo men t s i esquetxos còmics dels quatre anys d'història del grup en el món de l'espectacle.

Tres artistes, més de vint nú­meros i una t rentena de ves­tits dibuixen Varie-tres 99, que aquest estiu viatjarà fins a Sit­ges, Calonge i altres munici­pis de la geografia catalana.

Els tres protagonutes de l'espectacle van

"Nosa l t res només e s p e r e m que aques t gènere , el de les varietats, cada vegada vagi a més. Quan vam començar al Lor idon , n o m é s ven ia g e n t gran, però el més maco és que al final hem aconseguit captar la joventut i ara els encanta" , afirmen els tres protagonistes

lluir més de vint vestits. FOTO: E.F.

d 'aques t espectacle. P rop de quaranta pe r sones

van omplir l 'aforament del te ­atre de la U R E F per partici­par d 'un munta tge que , com asseguren els seus personat­ges, l'únic que pretén és acon­seguir "alguna cosa més que un simple somriure".

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

^ S R I T V Lucas Diesel Systems SA. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Lucas

32 Cultura ELS ÍCANTONS Divendres, JO de juliolde 1999

M ú s i c a

Emotiu concert d'homenatge al mestre Joaquim Rodrigo

lJacte tanca el 28è Curs de Guitawa JoséLuis Lopategui

El claustre del Reial Monestir es va con­vertir dissabte a la nit en l'escenari d'e-motius homenatges i comiats. Els quinze participants del XXVIII Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui van aco­miadar en concert una setmana d'ensen­yaments, aprenentatge i sobretot molta con­vivència.

Sota l'atenta mirada del seu mestre, les quinze guitarres vingudes de tots els racons del món van pujar dalt l'escenari per inter­pretar peces d'autors com Llobet, Mompou, Albéniz... i del recentment desaparegut Jo­aquim Rodrigo, l'autor d'obres tan belles com el 'Concierto de Aranjuez', a qui van voler recordar en petit homenatge.

AiJciA.D.Bi'j

El claustre del monestir es va convertir diumenge a la nit en l'es­cenari del concert de cloenda del 28è Curs Internacional de Guita­rra José Luis Lopategui. L'n reci­tal de guitarra clàssica interpretat pels quinze alumnes del Curs, que enguany van voler retre un petit però emotiu homenatge a Joa­quim Rodrigo, el prestigiós com­positor valencià recentment de­saparegut.

Prop de cinquanta persones van assistir a Tacte, que es va inaugu­rar amb una primera part amb pe­ces d'autors com M. Llobet, F. Mompou, J. Albéniz o L. Narvà-ez, entre altres.

En la segona, obres de composi­

tors com M. Poce, J. Albéniz i tres peces de Joaquim Rodrigo van •posar la nota final al concert en les cordes de quatre guitarres.

"Hi ha hagut coses realment ex­traordinàries aquesta nit, i estu­diants molt dignes, que han tocat molt bé. Estic molt content per­què han treballat molt i sobretot perquè ells també estan molt sa­tisfets i també consideren que han aprofitat el temps", afirma satis­fet Lopategui.

I és que, segons el mestre, ac­tuacions com la de dissabte en­senyen als músics a superar els nervis de l'estrena i a aportar la sensibilitat que necessita trans­metre l'artista en la seva inter­pretació.

La nit de dissabte va ser una vet­llada de comiats. Els quinze alum­

nes vinguts d'arreu de T Estat es­panyol, de Grècia, de Mèxic i fins i tot de la llunyana Xina van aco­miadar-se del seu mestre després d'una setmana de convivència i ensenyaments.

Un mestre estimat

"Estic molt satisfet perquè s'han complert tots els objectius del curs. Hi ha hagut treball, con­trovèrsia, esforç... En una setma­na que es viu intensament hi pas­sen moltes coses, s'han despertat inquietuds", assegura Lopategui.

Un any més, les aules del Cen­tre Borja van convertir-se en l'es­cenari silenciós d'aquest 28è curs.

"Com a alumne nou, aquesta set­mana ha suposat molt per a mi. He après una concepció de la gui-

Quinze alumnes han participat en aquesta 28a edició del Curs FOTO: E.F.

tarra molt diferent de la que jo te­nia, no tan sols tècnicament sinó també musicalment. José Luis tre­balla d'una manera molt diferent de la que jo coneixia", explica el saragossà Alejandro Baleta Gui­llén.

Aquesta opinió també és com­partida per un altre dels partici­pants d'aquesta edició, Francisco Javier Martínez Luque. "Dóna gust estar en aquest curs. És un autèntic plaer perquè Lopategui, a més de ser una gran persona, té molta experiència, i això no és cap lloança, sinó la veritat", puntua­litza el jove guitarrista.

Segons Martínez Luque, "José Luis aporta molta experiència, tot el que ell sap, i no li importa do­

nar-ho als altres. El que més va­lores és el seu altruisme per Tart, en definitiva". Ja fa dinou anys que el mestre

de la guitarra José Luis Lopate­gui va triar Sant Cugat com a cen­tre d'acollida del seu curs inter­nacional . Edic ió rere edició , desenes de músics i concenistes procedents de tots els racons del món han escoltat les seves parau­les i sàvies decisions. Alguns fins i tot repeteixen.

També són molts els santeuga-tencs que han tingut l'oportuni­tat de sentir-lo i veure'l interpre­tar. Un privilegi que potser l'any vinent tomarà a brindar Lopategui en el 29è Curs Internacional de Guitarra.

J o s é Luis Lopategui. Guitarrista

El que ha d'interessar no és ser guitarrista, sinó trobar la manera d'expressar-se" Ri T U CASALS

Escoltar José Luis Lopategui ens transmet tota una filosofia de la vida. És catedràtic del Conserva­tori Superior de Música de Barce­lona i ja fa 28 anys que torna al Cen­tre Borja per donar als seus alumnes la possibilitat que el seu mestre, Narciso Yepes. li va donar a ell. "em va obrir els ulls", recorda.

- En què consisteixen els en­senyaments de Lopategui mestre?

- El primer que procuro és conèi­xer la persona, que m'expliqui o em transmeti què vol, per què es­tudia i, en definitiva, què pretén amb la música. Conèixer cl seu caràcter m'ajuda a comprendre la problemàtica que té. Després

d'anys d'experiència i perquè sóc molt afeccionat a la psicologia, veig d'on vénen els problemes. I, so­bretot en la gent jove, busco saber si el desig profund de progessar és autèntic.

- Són lliçons molt personals? -Sí. Perquè hi ha gent que quan

li exposes què ha de fer per arri­bar-hi, no està disposada a deixar el que té, el que ha fet tlns ara, per­què hi ha la por de perdre-ho. No­més s'exposa la gent que té clar que vol trobar la veritat. Jo els dic que no hi ha cap risc, jo no els pen­so treure res, només afegir, enri­quir. És qüestió de veure per on et pots apropar millor a la persona, sense violentar ni ferir. No se sap mai el que s'ha de fer, ho he d'es­brinar en cada cas. Fins i tot he arri-

GARRIGA

Taller Fafricjció pròpia

* \ \ I ( I <. \ I I H I V A U

Lopategui'participarà en u» festkal d'estiu a Itàlia aquest mes d'agost FOTÏJ.X. IARROSA

bat a provocar que algú ho deixi, i ara són més feliços, perquè s'han tret un pes de sobre. Però no sóc cap guru, sinó una persona amb molta voluntat d'ajudar. - Ser guitarrista sona molt dur. - Ho és. Si es pensen que un con­

certista es guanya molt bé la \ ida,

no és veritat. Es treballa molt i és molt dur. Per això, quan expressen la voluntat de preparar-se, sóc in­flexible. També els estimulo molt i tinc molta paciència. Encara que no tingui tantes facilitats com un altre. - Ser un bon intèrpret, no depèn

d'unes qualitats concretes? - Hi ha gent que veus que està

dotadíssima, ho té tot, però li falta una sola cosa: voluntat per treba­llar. Hi ha alumnes que diuen que volen ser concertistes, però de­mostren que no. El primer que es necessita és el desig profund, a ve­gades només és una fantasia que no té res a veure amb l'autèntica possibilitat de desenvolupament adult. I podria ser un gran melò­man i gaudiria molt més, que no pas lluitant constantment. En de­finitiva, però, encara que m'agra­da molt allò que tots servim per a tot, és evident que hi ha aspectes necessaris, com sintonia fina. mo-tricitat, ritme, oïda o sensibilitat es­pecífica.

- Parli de la guitarra... - La guitarra és un mitjà, el mitjà

que a mi m'agrada per expressar-me musicalment, però és una eina. La cuido com si fos una per­sona, l'estimoperquè sé que ella m'ho agraeix, i dic ella, la respecto perquè després ella m'ho torni, però no oblido que és un instru­ment. Segons qui no acceptaria que és un ésser inanimat. En tot cas, s'anima quan jo la toco. M'in­teressa la música com a mitjà, par­lant sóc molt pobre; en canvi, tinc moltes coses a dir que no sabria expressar d'una altra manera, i això implica una tècnica. El que hauria d'interessar, en definitiva, no és ser guitarrista, sinó trobar la manera d'expressar-se.

ELS / C A N T O N S Divendres, 30 de juliol de 1999 33

sct^ütíNlï •• wA Tii* uA*^

• «

IX1 í . ^

r-ï

Ú. l'M 1.5 < « f ^

=> ?

' * ' *$;

3fercauins

3íercauins

Tfel

>*t^

<..

' Hi

I ' ,'r

^ome -1)0113 Dte

( 1 ' i ' 1 1 • ' ' .

'k'yl·'a,/, 'i . . • •'

Aquest juliol queda't a Sant Cugat.

Serà on trobaràs *

els millors preus V ^ ü I U I I I I ^BF I l i I H I b> •» I5F. i

.tt [ A | I

REBAIXES

L ' ' N I

Models exclusius, roba dinàmica còmoda, cotilleria.

banyadors a partir de la talla 46

VALLDOREIX, 28 • Tel. 93 589 72 32

I-* '

*t £"*!

*WJi*

inf. 2?*

C [" N n

i 11

X

'••>>

í f

•f'^:r^ í f ) ( i ! 11 j l i l l i 'i

\

u Mlt

4 li %'

* l'ï-".*.*- ** ï

S-* Campmany Valldoreix, I 6 - Tel. 93 674 I 4 82

i2Vi

34 Cultura ELS /CAIVION3 Divendres. 30 tie juliol de 1999

P i n t u r a

Mejan exposa el seu art mediterrani

prop del mar

R[ TU C \ M I . S

- Sant Cugat -

L'artista santcugatenc Josep Maria Mcjan assegura que la seva temàtica "es molt mediterrània", i aquest estiu ho demostra amb ilues exposicions prop del mar. HI proper 21 d'agost, Mcjan inau­gurarà una mostra individual a la Galeria d'Art Contemporani Ma­ria Villalba, de Sant Feliu de Guí­xols. Allà presentarà les darreres creacions, que han evolucionat cap a un art "més suggerit que explicat", segons les seves pa­raules. I precisament aquest cap de setmana acabarà l'exposició

col·lectiva del santcugatenc a la sala Kl Claustre, de Girona, on els seus tres olis han compartit espai amb pintors com Vayreda C , Casademont i Jordi Aluma.

"Si hi ha alguna manera de de­finir cl meu color, es el Mediter­rani, i l'F.mpordà ho és", confes­sa Mcjan. L'artista explica que a poc a poc els seus paisatges han anat prenent un to abstracte: "No hi ha detall, i qui s'ho mira s'hi introdueix. La gent em diu que els suggereix", assegura. Mejan ha estiuejat durant molts anys a l 'Empordà i, per aquest motiu, el paisatge d'aquestes ter- res és freqüent en els seus olis. Així mateix, ha realitzat diverses ex-

Mejan treballa ara en la possibilitat d'exposar a Bilbao i València la propera tardor FOTO: XXVI l.ARROSA

posicions en ciutats com Pala­frugell. Pals, Llafranc i també Girona. "Les meves creacions do­nen sensació de llunyania, pau, serenitat i tranquil·litat. Sóc ene­mic de la pintura torturada", ex­plica. L'artista assegura que la seva

paleta de pintor ha arnpliat la gamma de colors: "En fugir de la realitat pots utilitzar nous colors que abans no utilitzava, com vio­letes o taronges. Es més lliure i puc deixar anar més la meva ima­ginació."

El nou discurs d'aquest pintor santcugatenc es podrà tornar a observar a Canals Galeria d'Art al mes de setembre, en una col·lec­tiva de creadors locals. "Jo parlo p in tan t , però hi ha gent que m'entén", diu Mejan.

P u b l i c a c i o n s

El Centre Cultural "fa" memòria

dels seus primers sis anys

El 73% dels recursos del conjunt cultural són propis R.C.Z.

Com els infants, que als sis anys aprenen a escriure, el Centre Cul­tural ha escrit tot el que sap en fi­nalitzar la seva sisena tempora­da. La m e m ò r i a del C e n t r e Cultural Sant Cugat 1993-1999 ja és una realitat que el proper mes de setembre els responsa­bles del complex presentaran pú­blicament.

En una setantena de pàgines, amb gràfics, plànols i fotografies a color, el ("entre Cultural deixa constància de la seva vida, tant interna (gravacions, produccions), com externa (espectacles) i ho arrodoneix amb algunes xifres.

Fincas Sant CugatR

Administración de fincas A.P.Í.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

Han estat sis temporades de teatre, música, dansa i espectacles FOT():X. IARROSA

Segons les dades de la memòria, el 49% dels espectacles programats des de l'any 1993 al Teatre-Audi-tori han estat de teatre; el 31%, de música; l ' l l%, de dansa; el 7%, d'òpera, i el 3%, d'altres catego­ries. Pel que fa a l'origen dels es­pectadors, la memòria assenyala que el 70% del públic assistent ha estat de Sant Cugat, mentre que el 15% ha vingut de Barcelona, el 10%, del Vallès Occidental, i cl 5% restant, d'altres indrets.

La memòria t ambé deixa constància de l'activitat de la Bi­blioteca del Mil·lenari, l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, el Cafè-Auditori i els Ci­nemes Sant Cugat, tots integrants del complex d'oci i cultura del Centre Cultural, que té una su­

perfície de 50 mil metres quadrats. Tot aquest espai, traduït al llen­guatge de les xifres, diu que els ci­nemes tenen 270 mil espectadors anuals, que la biblioteca l'utilizen 50 mil usuaris cada any, que l'es­cola de música matricula 460 alum­nes per curs i que el Teatre-Audi-tori acull quasi 150 mil espectadors per temporada.

El finançament de tota aquesta activitat prové en un 73% de re­cursos propis i en el 27% restant de l'aportació municipal, que ha anat disminuint progressivament des del quasi 50% del pressupost total de 1994 fins al 20 % de 1999. En aquests més de cinc anys d'ac­tivitat, el pressupost absolut del Centre Cultural ha augmentat en quasi cent milions de pessetes.

Déjà Vu al Parc Vallès de Terrassa

R.C.Z.

Els santeugatencs germans Saltor i els seus companys de Déjà Vu actuaran el proper 9 d'agost a la plaça del recinte lúdic i comercial Parc Vallès d e Te r ra s sa . E ls c inc i n t e ­grants d 'aquest grup musical, format per dos guitarres, un baix, un bateria i una cantant, tenen en el seu repertori ha­bi tual una t r e n t e n a de ver­sions de les millors cançons del rock, des dels anys sei­xanta fins a l 'actualitat.

Els s an t euga t encs J a u m e i Oriol Saltor, gui tar r i s tes d e Déjà Vu, van posar en marxa aquesta formació fa un any i mig amb l 'única intenció de tocar versions del clàssics. "No pensem en t emes propis. De moment , tot són versions en anglès, però ens es tem plan­tejant la introducció de temes de rocH estatal", asseguren els germans Saltor.

Ent re els t emes del reperto­ri del grup hi ha els mítics Ho-te/ Califòrnia, dels Eagles, Sul­fatis o/Swing, dels Diré Straits, Message in a Bottle, de Police, i Living on a prayer, dels Bon Jovi, entre altres. Més actuals són Purple Rain, de P r ince , Maria, de Blondie, i alguns te­mes mus ica l s de la c a n t a n t Sheryll Crow.

Déjà Vu començarà la seva actuació a les deu de la nit al Parc Vallès, i l 'entrada és gra­tuïta.

Sant Cugat restaura les pintures d'Unha

R.C.Z.

Dues tècniques col·laborado­res del Servei de Restauració de Béns Mobles que la Gene­ralitat té ubicat a Sant Cugat han finalizat aquesta setmana els treballs de restauració de les pintures de l'església de Santa Eulàlia d'Unha, prop de Salar-dú. Finançats pel Consell Ge­neral de les Valls i amb la res­ponsabilitat tècnica del servei autonòmic, els treballs de res­taurac ió d ' a q u e s t a esglés ia romànica van començar fa més de tres anys.

Treball d'estiu

En els darrers dos estius s'han descobert sota una capa de calç algunes pintures murals origi­nals de finals del segle XV o principis del XVI a la paret nord de l'església, anomenada també càrrega esquerra. Les pintures, que tenen uns deu metres de llargada per dos metres d'alça­da, representen sis escenes de la passió de Crist i una del Ju­dici Final. La humitat i el fred han malmès la part inferior de les pintures, que no s'han pogut conservar. "No es veien perquè estaven cobertes per capes de calç que s'havien fet als segles XVII i XVIII quan es va con­vertir l'església en hospital per l 'epidèmia de pesta", han ex­plicat a E L S 4 C A N T O N S M. Jo­

sep Gràcia i M. Àngels Marsé, restauradores de l'obra.

O S ÍCANWSSS Divendres, 30 de juliol de 1999 Cultura 35

El r e p o r t a t g e

Dins un bosc molt espès entre els torrents de l'Ermetà i Sant Vicenç hi dormen les ruïnes de can Gord i , una masia datada l'any 1760 que es va enrunar fa uns cinquanta anys. És força amagada i només la pot t robar qu i conegui els viaranys i l 'entorn feréstec.

Les ruïnes de can Gordi: divuit cruïlles i una mica de llegenda

"Elpaisatge és la memòria" (J. Llamazares)

MARIANGKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

Durant el setge de 1706 a Bar­celona, les tropes van ser al nos­tre monestir i van fer-hi desper­f ec t e s . A la p o s t g u e r r a , la recuperació de Catalunya fou rà­pida i es doblà la població, de 400.000 a 800.000 habi tan ts . Sant Cugat en tenia 400, que al cap de 80 anys arribarien al mi­ler. Va ser una bona època, sen­se pesta, amb la creació de peti­tes fàbriques tèxtils que teixien estampats d'indianes.

Poc desp ré s van fer mol tes obres al monestir: l'església pin­tada i enrajolada, acaben el cam­panar i fan un jardí botànic i la muralla envoltant les hortes, a més del palau de l'abat i d'altres edificis. La generositat de l'abat arribava per fer un dinar per als pobres, que eren gairebé tots, i portar l'aigua pel poble fins a l'e­ra del davant.

Les cròniques parlen d'un po­ble sense atractius i d 'un con­flicte de competències entre la farmàcia i la del monestir, riva­litat que hi havia també a la ca­pital, amb querel les entre els apotecaris i els convents.

A les masies dels afores, els pa­gesos hi feien la vida de sem­pre, els de can Gordi com els al­t r e s . L l a u r a v e n la v inya i cavaven l'horta i talaven els pins, treball dur de sol a sol per les te­rres properes als torrents que potser portaven més aigua que ara.

Torrents o rieres que cal anar passant per arribar-hi ara: el del Sant Crist, el de Can Bell i, ja més endavant, el de l 'Ermetà i el de Sant Vivenç -font i ermi­ta ben a p rop- amb uns graons de fusta que ajuden a salvar el rost, a vegades.

El bosc es va fent espès de pins i alzines que guanyen la batalla (les alzines als pins) amb roures barrejats que ombregen els ar­bustos secs i pansits de juliol. Marfull, bruc i llentiscle obren el camí a l'arboç amb les cireres a mig fer. S'arriba a un revolt on no veus cl sòl encatifat de fulles ni el sol que no traspassa, les heures fan verdes les voreres acompanyant les falgueres i al­gun avellaner.

El silenci s'ha anat fent espès. se senten les aus cantar, un co­lom travessa el camí i es perd en direcció al barranc.

La dona d'aigua

Hi ha una mena de conte al voltant de can Gordi, que potser vol ser llegenda, i parla d 'una dona d'aigua que enamorà el noi de la casa. Es van casar després que ell li prometés que no la se­guiria si marxava alguna nit. Però anà al seu darrere i la va veure

Animals i plantes s'han oblidat ja de

la vida que fa cinquanta anys

hi respirava

banyar-se nua al gorg i ella va desaparèixer per sempre més.

El caminant va passant i triant cruïlles, el bosc plenament so­litari, el món humà sembla molt lluny... L'envolten les carenes i el rodegen els torrents. Del seu llit, al fons, en pugen uns pins al­tíssims coberts d 'heures i lianes que, malalts a vegades, moren i cauen quedant creuats al camí. El bosc dels pins morts. La seva fi propicia un nou refugi per a una munió d ' insectes que els ocupen aviat, foraden la soca, se n'apoderen i alimenten. La ca­dena de la vida segueix, humil i immutable.

Les pedres que veu el visitant són negres, pissarres que els lli­bres anomenen filons o esquis-toscs. A vegades t ambé blan­ques, aquella roca dura que al camp en diuen pedra foguera. Acompanyen els arbres "altívols com los roures i alzines brace-jants que semblen dir al cingle : -som tan ferrenys com tu", que va escriure Verdaguer a L'Atlàn-tida.

Una llegenda sobre can Gordi parla

d'una dona d'aigua que va enamorar el

noi de la casa

El camí s'eixampla i puja, és pedregós i les voreres són mar­cades per les roderes. Aquella via medieval lligava el poblet aï­llat amb la capital, on calia anar a v e n d r e el q u e sobrava d e

l'horta o la petita granja. Esbor­rat després, parcialment, per les pluges de segles, cl camí de car­ro es dibuixa i es perd en la bos­cana atapeïda.

Crida la garsa i aixeca cl vol un ocell gros, a prop, sense que el puguis veure. Potser és un es­parver perdut que busca la pa­rella. Es veu un altre pi abatut, apartat del mig del pas, quan ja deu ser prop can Gordi, però és un senderó fals que es perd en­mig de gatoses i esbarzers.

El boscam es fa jungla en un ample revolt que gira en rodó, el pont petit i amagat creua el torrent, l'indret és espès de lia­nes. La solitud és plena, inten­sa, palpable. Potser en molts dies no hi vindrà ningú, a l'arboreda oblidada de can Gordi.

El temps ha alentit el seu pas perquè se senti bé el cant del rossinyol, amo i senyor del te­rritori. Boscam entre torrents perduts sense presència huma­na, la brolla hi creix a redós dels arbres. Ara dos ocells fan una conversa que tu no pots enten­dre.

La selva preservada

Aquest és potser el bosc més preservat de Collserola. Final­ment, fetes divuit cruïlles, s'ar­riba a la paret enrunada de can Gordi, propera al camí, inad­vertida, a tocar d'oms, figueres i avellaners. S'ha assolit la fita del viatge, els murs de pedres fosques su ren e n m i g de les plantes. Enllà, un forat fet fi­nestra, la paret encara alta pen­sant a enrunar-se.

La quietud fa basarda quan un soroll e s t r a n y fa t é m e r una presència impensada, són les fu­lles que cauen per foragitar el caminant, per tornar l'ambient al seu estat natural, només pedres i ocells i alguna sargantana, no­més arbres i mates i lianes.

La font, no gaire lluny, potser no raja, la molsa assedegada, les falgueres cansades d 'esperar pluges que tant tarden. Animals i plantes s'han oblidat ja de la presència humana, de la vida que fa cinquanta anys hi respi­rava, caduca, mortal, amagada.

Com era aquí, la vida? Potser agradable, amb l'era ben cuida-da i a la vora uns quants gera­nis, prop de l'horta una parra i el fum anant amunt des de la casa. Una zona habitada, vida rural

L'n,. 11 m.i'ia He nin Gordi. FOTO: El.S 4 CANTONS.

senzilla i adaptada. Potser n'es­taven tips, de tot plegat: de les mancances i l'existència massa plana, monòtona de dia i nits, endormiscada. I ja ni els agra­dava l'olor dels fruits i de les plantes, el solc ben fet, l'aigua baixant pel rec tan neta i clara.

La casa viscuda va ser aban­donada, ja fa tants anys. Vam arribar a la lluna, fa trenta anys, aleshores ja era inhabitada. Ara la lluna és més lluny, exacta­ment 1,14 metres. Hi van deixar uns reflectors de raigs làser que encara funcionen i ho han me­surat. La lluna és més lluny per la rotació de la Terra i les mare­es. Tot canvia, en aquest plane­

ta solar, res no és immutable . La fi de can Gordi. La fi de la

vida rural. Cada vuit segons desapareix, al món, una hectà­rea de terra cultivable. La gent va a la recerca de la pau del camp que neutralitza les pres­ses i la competència neuròtica de la ciutat, l'agressió constant de la publicitat i el soroll om­nipresents i abassegadors. Els boscos sense netejar temen els incendis, temen els túnels i les vies, cornises que els amena­cen, que minven la jungla sal­vatge i primigènia, plena de ri­quesa com la mateixa vida que omple la Terra men t re gira i gira, incansable.

COL·LECTIVA ESTIU'99 Fins el 31 de juliol

J. SALA "Voltants del Poble". 38 x 46 cm. Oli/tela

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Lsínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

36 Gastronomia ELS / C 4 I Y r O N S lihen/ires. MUte juliol de 1999

AMB El TEU SUPERMÏHÚ" D'CSTIU

REGAL SEGUR.

McDonaids1

Sant Cugat Centre Comercial

Sant Martí, 10 08190-Sant Cugat del Vallès

BILIAR FRANCÉS (CARAMBOU)

ULLAR AMERICÀ - POCH 5 1

On MENJAR? BAR REST. ARNAU

IBARBOKATA 1BACCO

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97

93 589 03 76 93 589 19 72 93 674 30 69

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans j

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans j

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

CUE SANT CUGAT Sant Marti, 10 93 589 47 90 Bar musical

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

LAJIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

LA JIJONENCA Villa, 1,cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

MASROIG NAKHALA

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9

93 675 00 86 93 674 58 71

Xai, entrecot a la brasa MASROIG NAKHALA

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9

93 675 00 86 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

SQUASH Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

MIQUEL

Hetados La Jijonenca

C. Major, Zl> • Te l . l « 674 25 86

C. Xerric, M) • ' l c l . <« 674 l.ï 48

C. Villa, local 4 • ' l c l . c « 675 5402

SANT CI :c;.vr DKL VALLÈS

B Jtesón Bar Restaurant

Tota una tradic ió PI. O c t a v i à , 6

Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

• • • • • • • • • • • • • « i

• • • • • • • • • • • • • • i

Carrer de b Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

BAR RESTAURANT

\ f . PI. Pere San, <>

'«» (Mercat Vrll)

— - . - . , . Tel. 93 589 72 71 tt \ J\

ESPECIALITAT EN BRASA

( 'an ís i v«'riliir«"s l n a - a

(.oques xapata

( lar in t ls a la l l auna

uè MENJAR? " l

AMANIDA DE MELO Amb la col·laboració de M. Àngels Quadras

Ingredients: -1 meló -100 g de nous -1 pebrot verd - 2 talls de pernil -1 bol d'arròs cuit - oli, llimona, sal i pebre

Elaboració: Partim el meló, li traiem les llavors i la polpa i el tallem a daus petits. Rentem el pebrot i li traiem les llavors, l'eixuguem i el ta­llem a trossets petits. Després piquem el pernil. A continuació, barregem les nous, el pebrot, l'arròs i el meló i ho amanim amb una salsa feta amb oli, el suc de la llimona, la sal i el pebre. S'omplen les dues meitats del meló amb la barreja i ho servim fresc, però no gelat.

Consell: Quan comprem el meló procurem que estigui al punt

PmBmBmmmm <m AtttS*Y& °

A Granja-Bar

Augusta

Placa Augusta. •!•

KNTKKPAINS

LSI'LÍ IU.S

PLATS

<:o\im\vrs PLATS DKL DIA

Til. 93 589 88 9(1

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

P Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

ENTROIDO RESTAURANT-BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila

Plana Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60

..«.«HlMj'i»!**////.

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)

• FLECA EUNICE Diputac ió , 31 - (la Floresta)

CAFETERIA RESTAURANT

C. Sant Jordi. 33 - Tel.93 589 14 96

ELS /CANTONS Divendres, 30 de juliol de 1999 Cultura 37

<BS Centre Mèdic Sàbat

M E D I C I N A G E N E R A L Dr. J. Sàbat Bonich

Dr.). Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

R A D I O L O G I A

P S I C O L O G I A

I N F E R M E R I A

Conveni anríb les principals

P E D I A T R I A Dr. J. Barragàn Milàn

N E U R O L O G I A i E L E C T R O M I O G R A F I A

Dr. J. Serra Catafau

D E R M A T O L O G I A Dr. O. Servitje Bedate

T R A U M A T O L O G I A C I R U R G I A O R T O P È D I C A

Dr. I. Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

O T O R I N O L A R I N G O L O G I A Dra. M. Colomer Calafi

G I N E C O L O G I A Dr. RM. Soriano Camps

P S I Q U I A T R I A

Revisions p e r a armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS. 9 3 6 7 4 1 5 2 6 9 3 6 7 4 0 1 4 7

trUialVledica Centre de Rehabilitació • SUSANANJCGLETO. SamAntoni.74 «93 674 74 37

Cirurgia • D R . FERNANOEZ LAYOS CSfurgfa general, aparell digestiu. ASC-Pre¥iasa-Sanit*&. Av Torre-

**f§$%%i*efít0»" » 9 3 <

• C E N t R E W & S C SA8AT Certificat» úe conduir i armes. Ueécma interna, especialrteta, c? Santiago Stusíftof. 2, entr.la. samcuoat « 9 3 6 ! » 10 2 0

Dietètica-Nutricio « DRA. M . DOMINGO GALLART

Medicina yaneral, dietètica. fòtans, tümecnee i divendres, ho­ra» convingudes. Plaça Doctor Gaites, 5 1er 3a. « 9 3 874 63 2» i 93 98S 64

• C E N T R E D'OBCSITAT I MEDIC INA ESTÈTICA Das. Anna ft. Cerdà » Ora, Rosa­rio Saaama • Dia. Uam Oarda Cansuttofis íjdtfict Torreblanca Av. Tofrebiarrea. 2-9, 2» planta, deso. 8-9.08)90 Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 43 97 9 3 589 4 3 S8

Fisioteràpia «SORA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanità­ria Fiate Asisa. c/Villa, 48, Sant Cug*. « 8 3 674 48 72

•INPROSS, ASancXi I inxmgm * íW*onas gran», 'CiiistSw' avis i nens, eontraí d* matats, ajida a ta ter. traston* Mpadafe. Saint i serveis & domte*. A*. TorWWaw», 2-S, 3í,

• TEUEASSBSTÈMCÍAIN-

Geriatria • QERVAJL. G C R I A T R I A D E L V A i Í E * S L Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs farmííars.Gestíó tia Re­sidències I tf altres recuisoe. fn-rermerla. Formació. C / Angeï Óutmetií, 3 08190 Sant Cugat. « 9 3 « 4 « e «

Safv»í-S'ajtid* 4 ies persones oratta, m u t WÍHÜCS c conva-SiKSirítSiaqttaiasvolhomd^íSa o lat». Wlim*0SiM, rt**t se­gar t<fe * W «Wt Av. IJurabtan-ca.Z4t* :A.eSíai)SattlCuga1, Ini' W 93889 3667 .

LABORATORIS • LASORATORt CrR.ECHÍEWARíffi

Metge capçalera • J , R . e S Q W R O L C A U « A Garíatrift Av. TòrratJlaflca, 2-a Asa/sar*. Aor. M&tu*, Sénjtas, M.HStc,Pr«V„Mat.HSC «93 500 39 26. «6093310» Ora.2*h,<to<#c«.

•D lM0« !5 f3»Wr6A««GA' Ms(^»íí»qapça*ra.¥taaes*i)ofrti-cí8>«túfc)Bs. Major, * 6 , 2o. Sant

074002S

Mútues • UNIÓ V í C O Mútua ffactsktente tfs ttebaBnum, 271 «açsAusttsta,

«ooeTsteo* -Fax 9 3 6 7 5 1 0 0 2

ojs, protests, wtortop«ía«a. or-tocfencja, rtiütuas. Av Torrebten-oa,:ï*ft. 2a, 11. Sant Cugat. « 9 3 675 08 03

,ÍWCA DENTAL OR BRAMO*.

Ortodòncia (Odontologia ge­nerat C/Sants Maria. 9, if 2a, -Sant Cugat « 8 3 $S§ 70 4 0

• C t Í N t C A ORTODÒNCIA I O ^ W í C I Ó TEMPORO-MANDJBtíLAR AstToiMhlaEa, 2-8,2n A, despatx &.Santr

9 8 - 0 7 5 8 2 1 2

Odontologia E^TRE DENTAL 1

Fas 931569 0 3 1 3

• C j t fN ICA D f N T A L A U -

OdoriotDBtagenBiBJ, tmplantolo-

•CLÍHICA DENTAL MA­JOR Pi, Untà, 3. 2n la (Alfons Sa a PBf*Bfl£Í»Cotón> t f 9 3 6 7 4 7 2 400

•> DRA. M . JAUME SAURA Ctmcft dental. Oi. a dv. 9-13 h i 1*-j» h. Pg Sant Magj, 22, bai-M*,3antCuà*t «930T4ÍW35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR OftalrnOtogia. Conveni amb les prtnclpar» mútues Çf San­ta. triaria, 16. Sant Cugat «935895100

Otorinolaringòleg •DR, FERRAN FERRAN VIU Wínt«rtftur - Previasa - As-6t3lèf»cía sanitària Mwíifíaç. Francesc Moragas, 46. entr. 2a. Sant Cugat * 33075*8 S3

Peda gogïa - Logopèdia

• SEGONA VINALLONGA Peífasogfa, logopèdia. Proble­mes Sanguatge { aprenentatge CyVütà,5-7. tt 2a SaM Cugat «f 83 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

• JOSEP M, COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma Infantil. Hores convingudes Sola. ftioalajlada, 20.1f 3a. Sant Cugat «93074 7216

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medfesr» adolescent Av. Torreblanca, S,3rpts Sant Cugat

w 93 674 57 9» 9 3 5 8 9 3 5 4 8

• ORA. A N N A W J Í S E T I CALDES Pediatra, VttaBoloS^ul Mapfre Fr.davallariti, 21('}ir p i s Sant Cugat. • v « 93 589 2006 93 674 20 7* - .

Podologia

• JOSEP M.FRE1XED6S Malalties del peu, ortescs, pïar>" talles ortopedioues, papllomea, cirurgia dat peu. Koresa conve­nir. «93589 6313 « 029100036

Psicologia-Psiquiatria

• CENTRE OE PSICOLO­GIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge t de IS parla. Mans, adoleisceríts i adutfe Av. Catafunya. 2t, 3r ta. Sani Cugat «9307436 73

• CENTRE FSJCOTE«*> P»A DEL VALLÈS Püicotogia, psiguiatna, iogopeV dia Raça Or. Saltés. 5, 2n 3a. Sant Cugat. « 0 3 5 8 9 4 0 5 1

• DRA. PALERM Pstcologja. Ansietat, depressió. drficwitats de MÇaelói, trastorns « l'adolescència, psicoteràpia. Hores cónvinfJüOJ«s. C/ Fran­cesc Moragm 2S-?7, 2n 1a, Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 3 6 0 3

9 3 4 1 8 4 0 4 8

« I N S T I T U T P S I C O > MÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxi­comania, trastorns d'artsietat. estrès, tabaquisme. fi.v. Torre-felartea, 2-8,3r A desp, 11 i 12 Sant Cugat « 0 3 0 8 0 3 7 0 7

• MARIA D O L O R S C A R ­RERES BENNASAR Centre Mèdic SiW>at, Santiogo Rusl-not,2,enti; 1a. $ant Cugat « 9 8 0 7 4 1 5 2 6 « 9 3 0 7 4 0 1 4 7

Tòroo^ologkl·Obsíetriài

• OR. JESÚS FERNANDEZ BAtZAN Tocogirtecologia, Horee eoo-vmgudes Av. Catsiunya, 21 , 4t'1a. Sant Cugat " « 9 3 5 0 9 4 8 0 8 ,í«»»rtioMlar; 9 3 6 7 4 7 4 0 0

« O R A . M I L A G R O S M A R T Í N E Z M E D I N A i 4.4. G Ó M E Z C A B E Z A Cl F r a n c e s c M o r a g a s 125, I r Z a . « 9 3 0 8 9 1 3 0 7

Traumatologia

• JOSEP DOMINGO PÉCH líaustatoiogfa, ortopèOia. As-aÍB4ència sanitària. Previasa, Madytec. Poücltnio TorreWaíi-ca. 2-8,2a-10. Sant Cugat « 93 580 10 08

«DR. FERMIN ARAMBO-RO Cirurgia ortopèdica trauma* tolotfca, HOÍSB convingudes. C/ Giro­na, 81.1r 3a. Sant Cugat, «83 07443 40 9358405 34

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència,

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 - l 2

SANT CUGAT DEL VALLÈS

^ « ^ « « « « « « « « S S i S * ® » » * » * * » » » » » * » » » » ® » » * » » » * » ® » * ® » * » * ® * « « « » « • • * « « » « • « * » * * « • » » • » • • • • • • • • • • •

mmm.mmimmm:Mm^m^mmm:::mí^mm% cmEm srnn cimm YEUfVfO Yelfno5

Sant Cugat 1 Yslmol lOrazonesparaquejarte 16.00-18.15-20.30-22.50

La mòmia 16.20-19.05-22.15 NottmgHil 17.15-20.00-22.45 YelmoS

Sant Cugat 2 Yeteio2 Vampifos 17.30 -19.45-22,50

Virus 16.00-18.05-20.10-22.15 La mòmia 17.15- 20.00 -22.4S Yelmo7

Sant Cugat 3 Los Rugrats/ThoMatrix 16.00 -18.00 / 20.00 - 22.45

Unos peques gen'tates

Sant Cugat 4

Nottmg Hiff

16.10-18.20-20,30 16.15 -18.30 - 20.30 - 22.50 Yefeno 8

Yelmò 4 Wfog commandof 16.00-18.15-20.30-22.45

16.20-19.05-22.15 La ira (Carrie 2) 16.00-18.15-20.30-22,50 YebuoS

Unos peques genteJes 16.00-18.15-20,15-22.50

(•T-líi ^IIIS/nMT CUGAT ht tp - . / /www.c inesa .es

Tots els divendres i dissabtes ^ g S SESSIONS "GOLFES" f902333231]

ESTRENO 2a SETMANA 3a SETMANA ( pher·rLioyei

i S A U 2 : 1 6 . 0 0 - 1 8 . 0 5 - 2 0 . 1 0 - 2 2 . 1 5

G O L F A : 0 0 . 5 0 13 A N Y S

S A L A 3 : 1 6 . 1 0 - 1 8 . 2 0 - 2 0 . 3 0 - 2 2 . 4 0 GOLFA-0050 EL ESCUADRON OCULTO

5a SETMANA 4a SETMANA

SALA 4: 16.20-19.05-22.15 GOLFA: 00.45 APTA

SALA 1:16.20-19.05-22.15 GOLFA: 00.55 7 ANYS

C I N E 5 H <yTWw«#w//UflVBïSAL

Pàrking 2h. gratis

£H3 SR S ® S íïSJÏ [H Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèlon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

§3 S3 Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

Venda per telèlon

902-33 32 31

38 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 30 de juliol de 1999

.i:,*' R A D * i:;;ií::iiiiiiïiiiiii;:.p De diluïts a divendres • De 7.00 ha 8.00 h /'.'/'despertador. amb Salva Yallvé • De 8.00 ha 10.30 h Primera Pl/imi, amb Cíeni Lozano i />«-tnvista • D e 10.30 ha 13.00 h /.<v revista, el maga/.ín de Vanessa Raja •De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, editat per Josep M. Miró •De 13.30 ha 13.50 h l'entrevista (repetició) • D e 13.30 ha 14.00h Amb molt de gust. amb Pep Blanes •De 14.00 ha lK.OOh Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h ['.esportiu • De 20.35 ha 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h l'estima (dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Bue d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Aladtirne, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) I IIlles sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h ['.esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte •De «.00 ha 11.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 12.00 h

'liramilles, el < om urs • De 12.00 ha 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 ha 14.00 h Avaut-matx • De 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h ['estrena • D e 18.30 ha 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició • De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h L·i sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa •De 12.00 ha 13.30 h Roda d amics • De 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa 2a edició • De 14.00 ha 16.00 h Tal com e'rrrn, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Wuc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Emporten marxa 3a edició

La p r o p o s t a

Que continuï la festa!!!

"I la festa va continuar tres setmanes més...", escriuran els historiadors sobre el darrer mes de juliol del segle al municipi de Sant Cugat. A finals de juny va ser la Festa Major del centre, poc després va ser la de Mira-sol, el cap de set­mana passat, la Floresta. I avui comença la de Sol i Aire, un reducte de veïns actius al bell mig de Collserola, que, com el poblat d'aquell obès personatge de la Gàl lia, manté un bon estat de salut associatiu. Després del pregó, aques­ta nit hi haurà Karaoke i Disco-Mòbil per cantar, ballar i riure. Demà a la tarda hi haurà la tradicional xocolatada per als més menuts, el sopar de germanor per als seus pares, avis i tiets, i el ball de festa major que l'Orquestra Copacaba-na amenitzarà amb molt de sabor tropical. Diumenge, al pic del migdia, hi haurà una passejada pel zoo de Collserola (Casa Castillo) i, a les set de la tarda, es donarà, finalment, la benvinguda a les vacances d'estiu!

30 IMVKNDRKS

31 DISSABTE

1 DU MENCE

DILLUNS

j _

DISSABTE

DILLUNS

TEATRE • Teatre a càrrec de L-T.L.F, amb Pobra d'AlfoasfclPaso Buenísima sociedad, a les 22.30 h. Direcció: P.J. Martín.

A la Unió Recreativa i d'Esports de ta Floresta,

CINEMA •Cicle de cinema a l'aire lliure a Valldoreix. Mtnsajeta «na botella. A les 22>30 h. Cada divendres d'agost!

FESTA MAJOR •Pregó de la Festa Major de Sol-i-aire. A les 21:00* Posteriorment s'oferírà un vi d'honor a tots els assistents.

FESTA MAJOR DE SOL l-AIRE • Xocolatada. A tes 19:00.

• Sopar de germanor. A les 22:30.

• Ball de Festa Major amb l'orquestra Copacab»!», À les 23:30.

CURS DE SARDANES • Curs de sardanes que es durà a terme els dies 1» 8,22 i 2y d'agost. De les 11 a les 12 hores. A la Utúè Recreativa i d'Esports de la Floresta '

MUSICA • Música a la fresca a Ics ZJ> h, amb EduÉ&Jbrdàii Trio. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta.

TEATRE • Teatre a la nit dins la Festa Major de íaÉkrada, a càrrec dels components de L.T.L.K, amb obres dels Ger­mans Àlvarc/, Quintem. A la Unió Recreativa Í «TEsports de la Floresta

MÚSICA • Música a ta fresca a les 23 h, amb Eduard Jordart Trio. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta

í SALES MUNICIPALS

* • Escola d'Art: % exposició de projectes

Í

| d'il·lustració. Dels i alumnes de segon

d'il·lustració de l'Escola d'Art. Fins al

I 30 de setembre

! SALES PRIVADES

• L'Estiu. Exposició col·lectiva. La Galeria (Sant Jordi, 14). Fins al 15 de setembre

• Col·lectiva il·lustració i còmic Mercantic (Av. Rius i Taulet, 120) Fins al 30 d'agost

21 DISSABTE

MUSICA * Concert ét musica SKA a les 20 hores. Entrada: 300 ptes. A la Unió Recreativa ï d'Esports de la Floresta

ELS ICANTXW» nkrndns. K* tic jiilit.l <!,• IVW Cultura 39

Atuntament

Bombers Bellaterra

93 589 22

93 692 80

Bombers Generafitat

Bombers Rubi-Sant Cugat 93699 8080

CAP 93 58911 22

CAP urgències 93 5894456

Casa de Cultura 935891382

Cent» Social í Sanitari Lf

Casal Valldoreix

935897800

936744599

Catalana de Gas 93 7252944

Centre Cívic la Floresta

Centre Cívic les Planes

935890847

93 «75 5105

Casa) Cultural Mira-sol 93 5892018

Cinemes St. Cugat (reser.)

Correus

93 5890941

93674 7096

Creu Roja Sant Cugat 936741234

Creu Rota Vaüdoreix 936742459

Dispensari la Floresta 93674 7615

Bit. Municipal Descentra». 93 6742719

BWERRubí iir.__.r.r..rr B6!9-1-?-??.

FECSA (atenció al client) 900 73 7373

FECSA (avaries)

Informació FGC

Funerària

Hisenda

Jutjat

Parròquia St Pere Oclavià

Parròquia les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal VaBdoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

900 74 7474

932051515

93 5895552

93 5891155

6746696

93 674 1163

93204 7503

936740569

93 6754055

93 674 7868

091

Policia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 5125

Comissaria de PoBcia 93674 7612

Taxis (parada) 936740997

RàdioTaxi

Repsol-Buta

935894422

936741580

Sant Cugat Comerç i 9367403 a

SOREA 935890021

Valldoreix (parada)

Grua

Aigües la Floresta

AAPP i W Mira-sol

93 6741111

93674 3371

93674 2089

93 674 2018

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

M W Sant Joan Mira-sol 93 674 7103

AAPP i W Valldoreix 93 674 21 97

AAPP i W C. Montserrat Va» 93 6742105

MPPvV Can Majé Vall. 93674504»

AA Prop. i Veí'ns la Floresta 936742089

AAWAiguallongalaFlor. 93674 5129

Ass. Consumidors

DNI p a prèvia) 935893080

Centre AtettemerSt. Cugat 93674 2383

Germanor Cavis 935895798

Hosp General de Catalunya 93 5891212

Hosp. Vall d'Hebron 93427 2000

Hosp. Sant Joan de Déu

Tel de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació REftfE

Informació Port.

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres,

d ' i i a l 3 h i £ f e l 7 a l 8 h

Tel. ítax93 5898289

CICLE DE CINEMA A L'AIRE LLIURE

Tots els divendres de juliol i agost. Entrada gratuïta.

CASALS D'ESPLAI D'ESTIU

(JOCS, PISCINA, SORTIDES...) INSCRIPCIONS: CASAL DE CULTURA

DE VALLDOREIX, D'I I A 13 h. ORG.: EMD VALLDOREIX -

DINAMITZA: LA CUA

• GimJAZZ PER A ADULTS

• DIBUIX I PINTURA JOVES I

ADULTS

•JOIERIA A U CERA

PERDUDA

• JAZZ JUVENIL

•TEATRE PERA NENS I

NENES

•ORFEBRERIA

•VITRALLS

•ESCOLA DE MÚSICA

"ANDANTE"

•ESTAMPACrÓ

•IOGA

• "PUNT" TALLER DE

PLÀSTICA

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.QQ h i a les hora® en punt fins a les 22.00 h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners, 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

3. SANT CÜGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom

-Dies feiners. 1a soííida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de f estació -Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

Recorregut F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FGC -Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35 h

Recorregut. Sant Domènec,_ CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h ^Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius, lasortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fris a les 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora Uns a les 21.45 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15H (feiners).

HS4CANIOINS Divendres. 30 de juliol de 1999

40 S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

» _

M. Ànge l s Quadras. Representant artística

66 El més important és saber-se avorrir"

Ri in CASALS

- Sant Cugat -

És una d ' aque l l e s persones amb qui es pot parlar de tot. Ma­ria Àngels Quadras és una veïna amb protagonísme a la Floresta. Filla d ' u n professor de ma­temàt iques molt popular a la seva ciutat natal. Figueres, i ger­mana de mestres i intel·lectuals, Quadras ha estat professora de ball, toca el piano, el violí i la guitarra, fa receptes de cuina, estudia dret, fa de representant artística i organitza activitats a la Unió Recreativa i Esportiva del seu barri. 1 tot ho té arxivat en forma de deu mil fotografies. Activa i inquieta, assegura que només la tramuntana és capaç de calmar-la.

- En quantes coses està tre­ballant alhora? - lot va començar quan vaig

representar els artistes d 'Fi Mu-lino. I a partir d'aquí, sense vo­ler-ho, m'he trobat portant els del Tropicana de Cuba, els Ga-bitos, el Triflònic dc\ Màgic An­dreu, el Jordi LP i l'F.ugenio; i després cosetes petites, com ara Varie-Tres, que van actuar a la Festa Major de la Floresta, oels de l'Opera Còmica de Barcelo­na. M'hi he trobat sense buscar-ho, però n'estic encantada.

- Quin és el seu secret? - Jo crec molt en la premsa, per

a mi és molt important. Després q u e un e s p e c t a c l e sur t a la premsa, veig com les entrades es mouen, augmenten. Al cap i a la fi, el que la gent mira més és el que fan al seu poble. Però en­cara hi ha molts grans artistes que no hi donen cap importàn­cia. I això és un error. Jo crec molt en la promoció, i és el que més feina em dóna.

- Expliqui com és a l'altre costat de la barrera. Es fàcil accedir als mitjans? - A mi sempre m'ha semblat

que els periodistes són fluixos.

Quadras ja trenta-sis anys tjiie viu a la Floresta FOTO: XA VI l.ARROSA

Que no tenen prou empenta . Però, després, quan hi reflexio­no, penso que hi ha una part de v e r i t a t en a q u e s t a a c t i t u d : deuen estar mal pagats, o no te­nen prou temps, o potser és per­què no poden escriure el que volen. Hi ha coses molt inte­ressants que passen a molts po­bles i que te-

era petita? - No, no res. Quan ets al mig

d'una família nombrosa, com jo, no ets mai res. La majoria eren nois, i molt brillants, i ser una noia... A més, jo a 18 anys ja es­tava casada. Però, tot i així, he t ingut una personal i ta t molt marcada. Quan em vaig casar ja

no vaig voler que

n e n mol t a "Sovint sembla QU6 em brodessin les

gràcia, però , mitiam de inicials als

no surten. So- e/ò mUJUTlS Ut llençols i em vaig v in t s e m b l a COmtltlicaciÓ estiguin posar a treballar.

al servei dels polítics"

que els mit jans estiguin al servei dels polítics. - Li agrada

e s t a r e n t r e bambolines, també interpre­ta?

- He participat en un parell de castings de TV3, per fer de figu­rant. El que m'ha quedat per fer és interpretar papers còmics, i segur que abans de morir ho faré. - Recorda què volia ser quan

Tot un escàndol. S e m p r e he fet coses q u e d e s ­p rés han e s t a t molt normals.

- Se 'n diuen moltes coses , del món de la faràndula. Què en diu vostè?

- En aquest món, viuen al mi­nut. Avui et fan una jugada i al cap de cinc minuts "ai, carinyo i petons". A vegades, els has de tractar com a criatures, et fan enfadar, però jo els tinc estima. En general, i com més amunt

pitjor, volen guanyar molts di­ners i tenir la vida més fàcil. Són molt superficials, la majoria. Par­lem de gent d'aquest tipus de faràndula, no pas del teatre més intel·lectual. Viuen al minut. I, al cap i a la fi, un sempre és el que ha buscat. Si no tens una feina fixa, és perquè no et va.

- I quina és la imatge que dóna vos tè , en aquest món?

- Si et veuen de bona fe, ja estàs perdut. Has de demostrar sempre distància. Quasi he de dir que, com més malament et portes, millor. Però, és clar, s'a­gafa carinyo i és difícil. Amb els Gabitos, però, les coses són molt diferents. Es nota que vénen d'una família amb una llarga tra­dició d'escenaris. Són discipli­nats, carinyosos, educats... sem­pre continuen estudiant.

- Totes aquestes experiències li hauran donat prioritats, a la vida.

- Que els acords o la paraula donada s'han de complir i, si no, s'ha de donar la cara. No es pot ser covard. S'han de dir les ve­ritats. Ser sincer, però també fins a cert límit, perquè hi ha coses que no es poden dir. En defini­tiva, que la gent no et traeixi. I s'ha de ser tolerant, aprendre a treballar en equip.

- Amb tantes coses, farà va­cances?

- No, perquè treballar al teu aire és com si fessis vacances. A mi, per exemple, si no em fa il·lusió una cosa, no funciono. Només que me'n faci una mica, ja està bé. Quan un treballa en una empresa , sí q u e són ne ­cessàries les vacances. Per a mi, és molt més pesat haver de fer un horari i estar sempre en una oficina. Estic distreta, volto i viatjo per molts pobles i ciutats. Jo em diverteixo molt. I diver­tir-se és molt important. Fer pe­tites bogeries està molt bé. Però el més important de tot és sa­ber-se avorrir.

MNN loRiJi CASAS

Sense que serveixi de precedent, em vaig atansar l'altre dia al pri­mer ple d'aquest mandat. El pri­mer sempre té un cert atractiu, atractiu que amb el remps es va perdent, especialment des de fora estant. Aquest cop, respecte d'al­tres mandats, tenia un plus afe­git: veure com el capità que co­manda el terç -de regidors, no pas de Flandes- del nou equip de go­vern, manejava la situació. D'an­tuvi, cal dir que se'n va sortir prou bé. De fet, l'ordre del dia no era gaire feixuc. Algunes coses, però, van posar-se en evidència. En pri­mer lloc, l'alcalde (tornem a la ter­minologia a l'ús) va explicitar, per a aquells neguitejats per la dialèc­tica de la governabilitat, que és conscient de la provisionalitat de l'actual equip de govern i, cosa gens menystenible, que aquesta provisionalitat no es veurà condi­cionada per les properes eleccions al Parlament. Bé, ja tenim el ti-ming. Però, on és la clau de volta de la governabilitat (altrament dita majoria absoluta)? També en comencem a tenir algunes pistes. Al llarg del ple, i concretament en dos punts força importants, es va visualitzar la configuració d'un nou (i és un dir) ecosistema polí­tic: l'acord, de moment més im-plícir que explícit, entre l'equip de govern i el tercer grup muni­cipal en nombre de regidors (re­cordeu els resultats?). En defini­tiva, sembla que s'està configurant una fórmula ja coneguda a casa nostra, la de la Majoria Natural Nacionalista. Que aquesta possi­ble majoria és natural, a l'hora de situar-la en l'eix dreta-esquerra, no hi ha cap dubte. Més natural que la que es va constituir fa qua­tre anys. Que és nacionalista, tam­poc no hi ha dubtes, encara que representin nacionalismes opo­sats (que, per cert, tampoc no els impedeix formar M N N en altres institucions). Òbviament cal ser cautelós a l'hora de jutjar les pos­sibilitats d'aquesta nova majoria in pectore, l'experiència ens ensen­ya que les M N N no solen arribar a la majoria d'edat. Caldrà veure com juga cadascú les seves car­tes. Potser la cosa va defarol. En

tot cas, i si la tornada de les va­cances no ens porta novetats, la conclusió (provisional) és clara: mas de lo mbrno.

QCf 3*^

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com Hardware, Software

&Webs