Diari de Sant Cugat 306

Divendres 15 d'octubre de 1999 EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 306 Any VII

225 ptes.

Sumari

Els ecologistes es manifesten a can Borrull

contra la construcció de la nova benzinera

Pàgina 17

Sant Cugat Comerç comença els actes de

celebració del seu vintè aniversari

Pàgina 28

El Winterthur comparteix el liderat

amb el Barca "B" després de tres jornades

Pàgina 33

Paco Ibaftez cantarà al claustre del monestir

dins el cicle La Nit dels Cantautors

Pàgina 39

Veïns de Sant Cugat

denuncien joves que alteren la

pau veïnal"

Pàgina 20

<.<.

A q u e s t n ú m e r o

inclou la setena fitxa del col·leccionable:

"L'amagatall de Sant Sever"

Un gran Aplec de la Salut, malgrat l'amenaça de pluja

Grallers, bastoners i sardanistes se citen al Puig Madrona amb els veïns de Valldoreix

Els bastoners van fer una de les actuacions me's seguides pels valldoreixencs durant la jornada festiva FOTO: XAVI LARROSA.

Tema de la setmana

4 4 . 1 8 5 santcugatencs votaran aquest diumenge el president de la Generalitat

Pàgina 7 i editorial

COMPONENTS ELECTRONICS PER A LA MOTOCICLETA

ENS HEM TRASLLADAT A SANT CUGAT

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maii: [email protected] web:

wwwleonelli.com

Agraïm a la ciutat les facil i tats donades

• CATALONIA C E R À M I C

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Gra. Sant Cugat a

Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

mailto:[email protected]

wwwleonelli.com

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

U DERIVA EDITORIAL

Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

L'editorial catalana Deriva ofereix als nostres subscriptors un descompte del 15% en tots aquests títols publicats. Si us interessa algun llibre podeu venir a

comprar-lo a la nostra redacció.

Por Bosnia

Recull de reflexions sobre el conflicte bosnià.

Aquesta obra ha comptat amb 'ajuda de Periodistes per la Pau.

Els morts i altres contes

Narració de James Joyce que tanca el volum dels Dublinesos.

Amb una introducció i unes notes que permeten una lectura més enriquidora.

Secrets de nit, contes de lluny

per a petits i grans

Recull de contes per a tota la família.

El levantamiento de las cenizas

Recull de poemes en francès i en castellà del poeta marroquí

Tahar Ben Jelloun.

Un amor fora ciutat Escrita el 1959 per Manuel de Pedrolo i publicada per primer

cop el 1970 (li costà un processament pel delicte d'escàndol públic), és un acostament en profunditat a l'homosexualitat

viscuda als anys del franquisme.

Fes-te subscriptor

El diari de casa

Ara, per només 2.475 ptes. (un exemplar setmanal fins al 23 de desembre de 1999)

J

EIS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ " M El tema de la

hetmana Divendres, 15 d'octubre ilc l'JW

L ' A p l e c de / a S a l u t

U Aplec de Valldoreix demostra que està en plena fornia

L amenaça de la pluja no va deslluir la trobada El passat dimarts dia 12, el puig Madrona de Valldoreix va tornar a ser l'escenari del ja tradicional Aplec de la Salut, que enguany ha tingut com a element més innovador la visi

ta comentada de l'ermita que ha organitzat el grup Valldaurex. La festa, a banda de la seva arrel religiosa, està concebuda per ser un punt de reunió de tots els valldoreixencs.

SUSANNA ROMERO

- Valldoreix -

Un any més, i ja en són molts, els veïns de Valldoreix han tornat a pujar al puig Madrona per celebrar la festa de la Mare de Déu de la Salut. Aquest Aplec, consolidat ja com un punt de trobada de tots els valldoreixencs, ha comptat, en aciuesta edició, amb un comple t programa d'activitats per a tot tipus de públ ic . La visita comentada de l'ermita, el concurs

de bitlles, l'actuació de la coral Harmonia, la tradicional santa missa, les sardanes de la cobla Principal de Terrassa, els balls dels bastoners i grallers de Sant Cugat i el més que consolidat concurs de paelles han estat el con jun t d ' a c t i v i t a t s q u e un nombre aproximat de tres-cen-tes persones van poder veure al llarg del matí de dimarts. Si bé aquesta xifra és inferior a la d'altres edicions, tots els allí presents van justificar-ho pel pont del Pilar i per l 'amenaça cons

tant de tempesta. Malgrat tot, Mercè Calafell, vocal de Cultura de l 'EMD, ha explicat que aquesta festa és una de les celebracions que tenen més participació ciutadana i que compta a m b la c o l · l a b o r a c i ó d e gairebé totes les ent i tats del municipi. Per la seva banda, Miq u e l Pa ra i r a , p r e s i d e n t de l ' E M D , ha des tacat que enguany la participació ha estat excepcional i ha fet referència explícita al concurs de paelles: "L'any passat hi van haver molt

UAplec de la Salut vol ser una festa oberta a tots. FOTO: XAV11 ARRÒSA

poques paelles i avui n'hem tingut deu, la qual cosa suma uns 150 comensals. I si pensem que l 'Associació de Propie tar i s i Veïns de Valldoreix n'ha preparat dues per a 50 persones, la xifra s'ha disparat." Per a Núria

Estenger, responsable del Casal de Cultura de Valldoreix, aquesta festa ha estat tot un èxit, ja que la inclusió d'actes que van ser suspesos per la festa major, ha donat més dinamisme i varietat a l'Aplec d 'aquest any.

La v i s i t a h i s t ò r i c a

El Grup Valldaurex dóna el tret de sortida

de la festa amb una visita comentada

Més de trenta persones van seguir amb interès les explicacions sobre Fermita

S. R. - Valldoreix -

El centre d 'estudis del grup Valldaurex va néixer oficialment el març de 1999 i, tot i que no és la primera vegada que organitzen visites comentades per l'ermita de la Salut, aquest any han volgut participar niés activament en l'Aplec no tan sols fent un recorregut històric per aquest edifici, sinó editant, gràcies a una subvenció de l 'EMD, l'Entitat Municipal Descentralitzada, un fulletó amb la història de l'església, que es va repartir entre tots els assistents de l'Aplec. "Aquesta ermita és molt singular. no tan sols perquè és pre-rominica, sinó perquè té elem e n t s t a m b é de l ' è p o c a visigòtica", afirma Juanjo Cortés, president del Centre d 'Estudis Valldaurex.

L'ermita de la Salut ha patit moltes transformacions des que es va construir. S'ha allargat l'església, posteriorment es va construir l'absis i, fins i tot, té uns

l'ermita és un nucli compartit de pelegrinatge entre els fidels del Papiol i els de Valldoreix. FOTO: X. l.ARROSA

contraforts afegits al segle XIV, després que un terratrèmol provoqués greus danys en l'estructura de l'ermita. Segons Cortés, que, juntament

amb Mireia Navarra, s'ha encarregat d'explicar la història de l'ermita, el més característic d'aquesta ermita és la seva riquesa arquitectònica, no tan sols per

què te rareses tan magnífiques com que la porta d'accés es trobi en un lateral, quan el més corrent, en les esglésies romàniq u e s , és que est igui s i tuada davant l'absis, sinó perquè també conserva una finestra pre-romànica amb unes columnes "molt interessants, que permeten veure els nervis de la volta

de canó", apunta Cortés. L'ermita de la Mare de Déu de la Sa lu t no s e m p r e ha t i n g u t aquest nom. De fet, la primera referència directa de l 'ermita data del 1060, i en aquella època rebia el nom d'ermita de Santa Eulàlia de Madrona. Aquest edifici ha patit moltes modificacions al llarg de la història que

es deixen notar en l'estructura arquitectònica de l'ermita. Per exemple, als segles X-XI s'engrandí allargant la nau i cobrint-la amb volta de canó. És per això que s'hi afegiren els arcs torals que es troben en aquesta part antiga i que no hi correspondrien. Durant el segle XVI, els forts terratrèmols que afectaren la zona ocasionaren esquerdes en l 'estructura de la nau i es construïren els contraforts que envolten l'església, per tal de reforçar els murs. Se sap també que el 1305 fou consagrada la parròquia del Papiol i per això va ser traslladada a la capella del castell del Papiol i adoptà el nom de Santa Eulàlia del Papiol. No serà fins al 1 717 que l'ermita es consagra a la Mare de Déu de la Salut, a petició del bisbe de Barcelona Diego Astorga. Actualment, l'ermita és nucli

de pelegrinatge tant per als habitants del Papiol com per als veïns de Valldoreix, ja que l'especial ubicació de l 'ermita fa que la nau estigui situada en el t e r m e municipal del Papiol , mentre que l'absis ho està en el terme de Valldoreix. El Centre d 'Estudis Valldaurex té previst continuar amb aquesta iniciativa editorial i ja estan pensant en l 'estudi de diferents restes arquitectòniques que es troben al voltant de l'ermita.

ELSICANTONS Diírudin. lSd'netubrede 1999 Setmana

La dansa

Els bastoners de Sant Cugat s'estrenen en P Aplec

La seva actuació estava prevista per la festa major

lathom in queda i entaulat amb íe·./x/ta/le f/uetan ofeni th bnstuntrs de Sant Cugat FOTO . V i l / / \RROS I

La gent de l'aplec també va trobar una estona per ballar sardanes a l'esplanada. FOTO. XA VI LARROSA.


L'entorn de l'ermita de la Salut es va convertir a partir de la una de la tarda en un escenari improvisat pels bastoners i gra-Uers de Sant Cugat . Aquesta formació, que l'agost del 1998 es va escindir dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat, va oferir al públic assistent un repertori popular que combinava peces com el Sol soleto El gegant del pi, peces ballades pels més petits de la colla, amb peces més arriscades, com el Nyitus, For o la Marxa d'en Comares.

En aquesta ocasió, els bastoners de Sant Cugat van estar dir ig i t s pe r Agus t í Sufté, en absència, per malaltia, del seu director habitual.

Aquest grup està format per una cinquantena de nois i noies. amb unes edtas que oscil·len entre els cinc anys i els trenta anys, tot i que la pràctica d'aques ta dansa no té eda t . tal com explica Maria Surïé. una

de les components dels bastoners, que assegura que tothom és apte per ballar aquest tipus de dansa tan tradicional. Els bastoners han estat acompanyats en tot moment de dos tambors i de tres grallers, que van anar posant música als diferents balls que els bastoners van in-

La rotllana per a

principiants és la

més concorreguda

terpretar. L'actuació dels bastoners va donar pas a la cobla Principal de Terrassa, que en pocs minuts es va convertir en la protagonista d 'aquesta trobada. La cobla ja fa més de trenta anys que cada dotze d'octubre s'acosta a l'ermita per participar en aquest Aplec i, com és ja habitual en aquest tipus de

reunions , el seu repertori ha destacat pel ritme de les sardanes, perquè, com explica Olga Torres, tenora d 'aques ta formació, "nosaltres, en aquest tipus d'aplecs, acostumem a tocar peces molt balladores perquè la gent s'animi, ja que de vegades costa molt". Potser és per aquest motiu que la secció més jove de la Creu Roja de Valldoreix des de fa cinc anys organitza una rotllana per a princip iants , q u e , segons Almodis Or tega , directora de l 'Espai Creu Roja Valldoreix, és la que acaba sent més nombrosa, perquè "molta gent no sap comptar i aquesta rotllana és el lloc ideal per ballar sense perdre el compàs".

L'Olga també ha destacat que aquest és el primer any en què l 'ambulància no ha estat permanentment en l'Aplec, tot i que ha assegurat que això no ha suposat una menor prevenció, perquè tant l 'ADF com la policia local estan perfectament coordinades.

a veu de l ' A p l e c

1 ftr^t '"

< g * * A v^ • -ií ^ ,t~ *?

r -

/ // to/al llaimonia es ja un il/hsii de l'Aplei FOTO. XAYI I.ARROSA.

La coral Harmonia torna a l'ermita per cantar a la Mare de Déu de la Salut


El recital de la coral Harmonia és un dels clàssics dins la programació de l 'Aplec. Formada per una cinquantena de cantants, molts d'ells matrimonis, en aquesta edició la coral no ha arribat a la vintena a causa d'algunes baixes per malaltia, però sobretot, i seguint la tònica general, a causa del pont del Pilar. El repertori que han presentat ha estat molt variat, perquè han interpretat peces que van des del segle XVIII a te mes tradicionals catalans.

A les onze del matí i dins el marc incomparable de l 'ermita, els cants de la coral han anat entrant per oferir als assistents

un total de vuit temes, entre els quals cal ressaltar els cànons, cançons del mestre Russinyol i, a tall de curiositat, la versió catalana de dues cançons tradicionals alemanyes i italianes. La coral Harmonia, que també participa en l'Aplec del Papiol, e s t à d i r ig ida pe r G u i l l e m Borràs, qui, amb un humor envejable, va manifestar que "cantarem dins aquesta ermita per no provocar el mal temps" .

Borràs també ha posat de manifest que, malgrat les baixes, estan molt satisfets de poder participar en una festa tan arrelada a Valldoreix com l'Aplec de la Salut, perquè més de la meitat dels seus components són de Valldoreix i perquè tenen establida la seva seu aquí.

Tant si vostè és a casa com si no hi és . , . AUXVYD

continua vetllant per la seva llar

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T AcÜAMXs Prestigi, Seguretat i Servei tlut» Companys, Sfr-Tol. $ 3 S& i 7 99-Sanl Cuaq» 4«1 VtaBi»'

SISTEMES DE SEGUÍETAT CMïW^ÍDOmCKSIDflIDKX

Enquesta ELS/CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999

L 'enquesta

Per què participen els valldoreixencs a l'Aplec de la Salut cada any? L'Aplec de la Salut s'ha consolidat com una cita imprescindible del calendari festiu de Valldoreix, equiparable, fins i tot, a la festa major. Aquest Aplec, però, és també una expressió lúdica i cultural de primer ordre, sense oblidar la vessant religiosa que sempre està present en la ment de tots els assistents a l'Aplec. Dimarts passat, el puig Madrona es va tornar a omplir de gent, potser no tanta com en altres edicions, però el dia i el pont del Pilar van desviar els

plans de molts. Malgrat tot, l'aplec d'enguany ha fet possible que famílies senceres puguin gaudir d'una festa tan arrelada a Valldoreix que ja ningú no recorda quan es va començar a organitzar. El ventall d'activitats ha estat superior al d'altres anys, i això ha fet pensar als organitzadors que per a l'any vinent se segueixi en aquesta línia. El que és clar, però, és que la gent hi continua participant molt activament./ SUSANNA ROMERO

S E U A S T I À T A U L K

63 ANYS

FORNER

"Sóc un col·laborador de totes Ics activitats que es fan a Valldoreix des de fa molts anys. Fn concret, aquest aplec considero que és el de la germanor."

Fi.ENA BOSCH

59 ANYS

PROFESSORA

"Jo hi pujo per cantar, perquè sóc membre de la coral, però t ambé perquè trobo que és mo l t -maco veu re a q u e s t ambient , on tothom es fa amb tothom."

RAFAKL CASES

53 ANYS

INDUSTRIAL

"En aques t Aplec hi t robes mol t esbar jo , p e r q u è hi ha moltes activitats, com les sardanes o els bastoners. Kl caliu de tot plegat és el que m'hi fa pujar."

Fi-:MI N Ú N E /

34 ANYS

ADMINISTRATIVA

"És una manera molt maca de passar un dia de festa. La natura, el paisatge i totes les activitats fan que no et puguis quedar a casa en un dia com aquest ."

CARI.ES SERRA

44 ANYS

M E T G E

"Jo hi pujo per passar el dia amb la família i en un entorn com aquest . També hi he pujat per participar en el concurs d e p a e l l e s , q u e m ' a g r a d a molt."

MARIONA SERRA

9 ANYS

KsTUDIANT

"Jo hi he v i n g u t a m b e l s meus pares perquè volem participar en ei concurs de paelles que es fa. A més, puc jugar a m b mol t s n e n s i m ' h o passo molt bé ."

NlLRí.È ( I A S I ' A

58 ANYS

PINTORA

"Jo sóc de Valldoreix, però és el primer any que hi pujo, perquè aquest m'ho he proposat. A més. cl meu marit participa en cl concurs de bitlles. De moment, estic gaudint molt."

JORDI DE. LA C R U /

34 ANYS

PROFESSOR

"Jo pujo a l'Aplec des de ben petit, perquè és una manera de trobar-se amb tot el poble. Hi trobo a faltar, però, més activitats dedicades als nens. La ti-rolina està bé, però falten jocs."

CRISTINA PARAIRA

30 ANYS M E S IRA

"L'Aplec és una tradició que m'agrada molt, perquè des de sempre ho he viscut amb els m e u s pares i amics . A més , aquest any hi ha moltes activitats i tot és més divertit."

A D O L F PRIANTE

61 ANYS

A G E N T COMERCIAL

"Aquesta festa és la celebració de la Verge de la Mare de Déu de la Salut, no de la His-panitat. L'Aplec fa possible que un poble tan desperdigat com aquest avui estigui junt."

A * ^

J%TT Turisme actiu'n. ... MILLOR AMB USSIA TOURS

(foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost).

Propera sortida: ÍND,A i NEPAL USSÍA* TOURS 28 novembre al 8 de desembre

* > G C « »

Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

Cari.es

EIS4C4INTON3

Política Divendres, 15 d'octubre de 1999 7

E l e c c i o n s a u t o n ò m i q u e s

Tot a punt per als comicis Més de 44.000 santcugatencs són cridats a votar el govern de la Generalitat

4 4 . 1 8 5 san t cuga tencs es tan c o n v o c a t s a les u rnes aquest d iumenge 17 d 'oc tubre per votar el candidat que cons ideren més capac i ta t per governar la Genera l i ta t de Cata lunya. Tot sembla ind icar que el pols més fort el mant indran J o r d i Pujol i Pasqual Maraga l l , encara que les a l t res fo rces , en especia l ERC, també hi poden ten i r mol t a dir.

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Despré s de dues s e t m a n e s d' intensa campanya electoral, aquest diumenge el poble català haurà de triar el seu presid e n t per als pròxims qua t re anys. A Sant Cugat, la jornada electoral començarà a les 9 del matí, moment en què s'obri-ran els trenta-un col·legis electorals instal·lats a la ciutat, i es donarà per finalitzada a les vuit del vespre, quan començarà el recompte dels vots.

La convocatòria de les eleccions au tonòmiques mobilitzarà a la ciutat 230 persones, entre el personal que assistirà a les m e s e s e l e c t o r a l s i els membres de la brigada muni

cipal i la policia que faran les diverses tasques de vigilància i control. Pel que fa als ciutadans. n 'han estat convocats a votar 44.185. 686 més que en les eleccions munic ipals del juny passat.

Pel que fa a les infraestructu-res. s'han habilitat 18 edificis de la ciutat repartits entre el centre i els districtes -Valldoreix, les Planes, la Floresta i Mira-sol- per acollir les diverses meses electorals, en total 55. Amb set col·legis electorals diferents, el centre del municipi concentrarà el major desplegament electoral. A l'altre cantó de la balança, hi haurà les Planes, on només s'habilitarà un centre per recollir els vo t s d e l s s a n t c u g a t e n c s .

230 persones s'enrarregatvn que la jornada transcorri sense problemes F:X. I..

Aquesta organització, però, no Els primers resultats electo-suposa cap canvi respecte als comicis municipals del juny passat, a excepció de la ubicació del col·legi electoral de les oficines de correus, que aquest d iumenge s 'emplaçarà al pavelló municipal d'esports.

rals es coneixeran entre les 9 i les 10 del vespre. Les delegacions santeugatenques dels diversos partits polítics romand r a n o b e r t e s p e r s e g u i r la jornada amb militants i simpatitzants.

31 col·legis electorals

Kls 31 col·legis electorals de la ciutat s'han repartit en sis àrees:

• Districte 1: Antic centre de salut, col·legis Joan Maragall, Pins del Vallès, Pla i Farreras i Collserola. Vol-vo-Taller Sant Medir i zona esportiva municipal.

• Districte 2: Escola d'Arquitectura, Seat, Novaula, zona esportiva municipal i col·legi El Pinar.

• Districte 3: Col·legi Ferran i Clua i Casal Cultural de Valldoreix.

• Districte 4: Centre Cívic de la Floresta i UREF.

• Districte 5: Associació de Propietaris i Veïns de Mira-sol i Casal Cultural de Mira-sol.

• Districte 6: Centre Cívic de les Planes.

Pujol diu a Sant Cugat que PP i PSC

depenen de Madrid per fer campanya

Assegura que el PP és un nouvingut que no influeix a Catalunya

A. C. - Sant Cugat -

"Els socialistes ja no saben el que diuen, s implement estan esperant que vingui el Gonzà-lez perquè els ajudi a fer campanya, igual que els del PP. A l 'hora de la veri tat , tant uns com els altres por ten tota la seva argumentació de Madrid." Aques ta fou la principal envestida que el candidat a la reelecció. Jordi Pujol, va fer contra el s eus p r i n c i p a l s contrincants electorals durant la visita que va fer dijous passat a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat.

El fins ara president de la Generalitat va assegurar que cap d 'aquests dos partits és capaç de mantenir una campanya "si no és a força d'Àlvarez Cascos, de Ratos i d'Aznars", però no pas a costa de les delegacions catalanes.

Amb tot, Pujol va assegurar que Cil* no t em aquesta estratègia, "perquè en el cas dels socialistes és un escenari que ja coneixem perquè ja l 'hem vist abans, i en el del PP no ens fa gens de por perquè són uns acabats d'arribar". El líder convergent va afegir, a més, que "el PP no participa ni influeix en el govern de Catalunya", per bé que va reconèixer que en

els darrers tres anys ha fet la seva contribució a aquest país.

P r e g u n t a t pe r l ' a f i rmac ió d 'ERC en el sentit que es l'únic partit realment nacionalista, el cap de l 'executin català va recordar que els republ icans van votar en contra de la llei de política lingüística, "que s'ha demostrat que és molt positiva en molts aspectes perquè ha incrementat l'ús de la llengua en mol t s à m b i t s d ive r sos" . En aquest mateix sentit, el candidat a la reelecció va afirmar: "En la qüest ió de la llengua, ERC ho vol tot, però no aconsegueix res, mentre que nosalt res vo lem un 80% i cl q u e aconseguim."

Pujol ta visitar el CAR d< .Sant Cugat dijou\ passat. FOTO: X. /..

^Disseny Ordinador

DISSENY D I S S E N Y A S S I S T I T

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

8 Política ELS/CANTONS Divendres, 15d'octubredt 1999


Les JERC creuen tjne efe joves estan pitjor ara que fa dinou anys El treball i la independència són els problemes majors

A. C.

"Kls 19 anys de govern de CiU no han servit per millorar la situació dels joves, sinó tot el contrari. Toc i que som la generació millor preparada, es la que tenim més problemes per trobar feina i independitzar-nos." Amb aquestes paraules es va pronunciar el secretari general de les Joventuts d'Ksquerra Republicana de Catalunya (JKRC), l'riel Bertran, en la presentació de les propostes del partit en matèria de joventut. Bertran va assegurar que des de la Generalitat només s'han fet polítiques relacionades amb l'oci, com el carnet jove o la promoció del turisme juvenil, "que pretenien integrar els joves per mitjà del

consumisme, que és un valor negatiu".

Les JERC estan en contra d'aquest model i demanen que s'integri socialment la joventut, "pot enc ian t la seva capac i ta t transformadora i facilitant la consecució de treballs i habitatges dignes", segons ha explicat Bertran. Per aconseguir-ho, ha afirmat el secretari general de les JERC, cal treballar dins de cinc grans àmbits: el del dret a la independència dels joves, el de l'ocupació, el de la participació ciutadana , el de la igual ta t d'oportunitats i el de la solidaritat i els drets de les persones. To t i que el jove polític ha matisat que l'actual legislació espanyola i l'esgotament del marc autonòmic impedeixen dur a terme un pla in

tegral de joventut, ha assegurat que les JERC tenen diverses propostes que es podrien dur a terme per millorar la situació dels joves. Així, en l'àmbit de l'habitatge, els republicans proposen que els ajuntaments cedeixin sòl urbà a la Generalitat per construir habitatges de lloguer per als joves. En matèria d'ocupació, són partidaris de desenvolupar els nous jaciments —especialment els relacionats amb l'atenció a gent gran, infants o disminuïts-, eliminar les ETT, avançar cap a la jornada de 35 hores setmanals i establir plans de transició al treball destinats als estudiants amb fracàs escolar.

Per resoldre els problemes de manca de participació juvenil a la societat, la formació d'esquerres potenciaria les associacions do-

l.es JERC lluiten per les millores dels joves en tots els àmbits. FOTO: X. !..

tant-les de locals i recursos econòmics suficients. I, pel que fa als drets de les persones, impulsaria la legalització de les drogues i fomentaria la insubmissió fins que la mili desaparegui completament.

L'impuls de l'ensenyament generalitzat en català o la gratuïtat de les instal·lacions esportives i de lleure són altres propostes del partit en política juvenil.

Per la seva banda, Jordi Guimerà, membre de les JERC de Sant Cugat, ha indicat que en aquest municipi els casos de l'educació i de l'habitatge per a joves són especialment greus. "Els instituts estan saturadíssims, les biblioteques tres quarts del mateix i de l'habitatge ja no cal ni parlar-ne. Els joves de Sant Cugat no es poden quedar a viure aquí."

Sergio Patón (EUiA): "Els joves som els que tenim menys drets socials' .99

Tres membres del partit presenten les propostes en matèria de política juvenil

Ai'RA C O S T A

I ,a manca d'habitatges assequibles, l'educació incompleta o massa cara i la manca de llocs de treball són els t res p rob l emes principals als quals s'han d'enfrontar els joves avui en dia. Així ho ha afirmat Sergio Patón, número 31 de les llistes d'Esquerra Unida i Alternativa (El'iA) per la circumscripció de Barcelona. Patón ha declarat que aquests tres obstacles impedeixen als joves emancipar-se i els converteix "en només fills dels nostres pares, que són els que ens subvencionen". Això fa que aquest sector pobla-cional, juntament amb el de les dones i el dels immigrants, sigui un dels que veu com els seus drets socials estan més retallats i, al mateix temps, "ens obliguen a complir amb deures com la Prestació Social Substitutòria".

Per fer front a aquests problemes, l'àrea de joves d'EUiA ha dissenyat un programa amb diverses propostes. Així, pel que fa als problemes d'habitatge, consideren que s'haurien de fomentar els pisos de lloguer, fixar impostos per als habitatges desocupats o donar suport jurídic als ocupes. En l'àmbit laboral, aposten per l'establiment de les jornades setmanals de 35 hores per llei, l'abolició

D'esquerra a dreta, Ernesto Castano, Sergio Patón i Biel Mas. FOTO: XAVí LARROSA.

de les empreses de treball temporal (ETT) , la reducció de les hores extra i l'establiment de plans d'ocupació juvenil pagats des de la General i tat .

Finalment, en matèria educativa, les joventuts d'EUiA són partidàries que el govern inverteixi un 1,75% del PIB en educació, que es creïn beques salaris per als estudiants, que s'eliminin les taxes universitàries i que es

garanteixin aules i material dignes. La legalització de les drogues o la gratuïtat del transport públic són altres demandes del partit.

L'atur i la manca d'habitatges és el que

més preocupa els joves santeugatencs

El cas de S a n t Cuga t

Per a Biel Mas, membre santeu-gatenc d'EUiA, la dificultat a l'hora de trobar una fei

na és el problema més greu per als joves de Sant Cugat. "La gestió municipal és del tot ineficaç i

obliga els joves a acudir a les E T T , que ens fan treballar en precarietat, amb sous molt baixos i en feines inestables i de poca categoria." La lluita contra aquestes empreses és un clàssic de les joventuts locals d'EUiA, que demanen que s'aboleixin i que els organismes oficials gestionin adequadament l'ocupació juvenil.

Mas també ha assenyalat com a preocupacions dels joves santeugatencs la recerca d'habitatges de lloguer a preus assequibles i la manca d 'una cultura d'oci alternativa.

Nau aspectes a

millorar • El» joves d'EUiA han re-eoílk Ics seves principals demandes en un tríptic editat durant aquesta campanya electoral. El fulletó té per objecti» "reclamar «l vot com tm element de lluita social per als Joves", segons ha explicat Ernesto Castano, membre de l'àrea de joves del partit "Són idees i conceptes expressats de forma molt breu i concreta, però que marquen ta diferència entre nosaltres i la resta de partka", ha afegit Castano. AqtKfs»O0Ucot»eptessÓn

elssegBeats: -lïelMdl; 35 hores per llei

coopemivis-

Chc * » 0

i «gom «foses. A idar: Tasa

«l«&i$t«&8uit&."/A.C.

ELS/CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 PubKcitat

A Catalunya. primer les persones A Convergència i Unió no tenim cap altra prioritat que Catalunya,

que els interessos de la gent que viu i treballa a Catalunya.

Per això vàrem dir que suprimiríem la mili obligatòria. I ho hem

fet. Per això vàrem dir que faríem possible la pujada de les

pensions. I ho hem aconseguit. Vàrem dir que abaixaríem els

peatges. I els hem abaixat. Vàrem dir que estaríem a l'altura dels

principals països europeus, i ja hi som.

Però encara queden coses per fer. Com donar sol·lucions a

les noves necessitats de la gent gran.o la plena ocupació per ais

joves. Per això és imprescindible aconseguir un tracte fiscal més

just per als ciutadans de Catalunya.

Fem-ho plegats.

Som l'equip de casa. I els fets avalen la nostra feina

Vota Jordi Pujol

io Política ELS /CANTONS Divendres, i5 d'octubre de 1999


Josep Lluís Carod-Rovira: "El que volem és canviar la pel·lícula1 r>r>

El candidat per Esquerra Republicana s'apunta com a tercera força

A \ \ A B( )K.\l - Sant Cugat -

"('.an\ í.ir un senvor(|ue ta 20 anys que hi és. que representa el centre liberal del país. per un altre senvor que també fa JO anys que hi és i que representa exactament el mateix ni i és cap canvi: és la mateixa pel·lícula, i nosaltres cl que volem és canviar la pel·lícula, no un re-canv i." Així de contundent es va mostrar el candidat a la presidència per Esquerra Republicana de Catalunya (KR(.'). Jiisep Lluís (!arod-Rovira, durant la sev a estada a Sant (lligat diumenge passat.

Kl candidat republicà va voler visitar la ciutat durant la seva campanya pel Vallès Occidental i va aprofitar per deixar algunes coses clares, centrant-se en el desmenti-ment de la possible bipolarització entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall a l'hora d'optar a la presidència. "El que és clar", afirmava Carod, "és que hi ha tres que juguem a això". Kl candidat independentista no va descartar la possibilitat de pactar amb cap dels dos aspirants, però sí

Carod Rovira ta visitarSantcugat abans deldinar-mítingqueva fera Rubí. FOTO: EDI"ARD l·'ARÍXYI·.S.

que va voler remarcar el que ja és una tònica en el seu discurs: ERC no estarà al costat de cap força que pugui deixar-se "condicionar" pel PP, "i existeixen precedents que són preocupants", al·ludint alguns ajuntaments on s'han establert coalicions de govern i esmentant de manera explícita el cas de Sant Cugat, "on l'actual equip de govern

rebutja la possibilitat d'un acord tripartit i prefereix governar en minoria pactant amb el PP, que el té lligat de mans, de peus i de discurs".

"No treballem per anar a l'oposició, i només estarem al govern si podem aplicar els punts bàsics del nostre programa", l 'n programa que prioritza, en boca del candidat, "els temes que afecten el benestar ma

terial de la gent: I'"espai social català", que implica aconseguir que les prestacions socials s'igualin al que costa viure a Catalunya, i això s'aconseguirà quan l'Estatut d'Autonomia s'actualitzi, aconseguint "canviar radicalment el sistema de finançament"', deixant a les mans del govern català la recaptació i administració dels impostos.

Més espaü verds i menys

peatges

• 45 persones de Sant Cugat i al-! tres 550 d'arreu de la comarca van assistir diumenge a Tacte central de la campanya d'ERC al '• Vallès Occidental, que va tenir lloc a Rubí, poble natal dei candidat per la comarca, Joan Ridao.

Durant el míting, en què van prendre part el regidor de Terrassa Ramon Arribes i cl de Sabadell Josep Maria Civis, els republicans van deixar paleses les seves prioritats per a la comarca, entre les quals "un clement bàsic", segons Ridao, "és la preservació del medi ambient". Kn aquesta línia, els independentistes assenyalen la preservació de la Totte Negra a Sant Cugat :

o la creació d'un nou camp de golfa Terrassa, "exponent", en j paraules d e Carod, "d'aquesta i çsqacmp&r o progressisme de ; cat^egCjuertotéresaveureamb i

Per!

* E R d perd, hi ha «ambé atees j punts jjssca^aiables, com la su» press&djel peatge de fet B-30 i la I recuperaeióprogPíssïva de tes al- i tres barreres que hi ha a les au-1 copistes catalanes» entre altres prepo9íÉ»q«e s'emmarquen en el seu programa./A.BM |

Iniciativa per Catalunya-Verds aposta per la reforma del món empresarial

Destaquen també Tabstencionisme com a punt a superar

A. B. M.

Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) encara aquestes eleccions autonòmiques amb el lema Planta rara a la dreta. I per ratificar-ho, els seus candidats al Parlament han decidit abordar temes "que fins ara les esquerres no tractaven". Aquest és ei cas del número dos de la llista electoral per la circumscripció de Barcelona, José Luis López Bulla, qui va centrar el seu parlament a Sant Cugat en la defensa de la necessitat d'una reforma legislativa del món empresarial, "discurs que sempre hem deixat que desenvolupi la dreta".

Segons López Bulla, "les esquerres han construït al llarg del segle XX la societat del benestar, realit

zant una ruptura amb èpoques anteriors", però una societat del benestar que, segons el parlamentari, ha deixat de banda el món empresarial, per a ell "la reforma pendent més important". "Catalunya és la comunitat autònoma amb més accidents laborals d'Espanya i d'Europa", va explicar el sindicalista, "i això és a causa de la precarietat laboral."

Per solucionar aquest aspecte, López Bulla advoca per la humanització del treball i la democratització de l'empresa. "La innovació tecnològica desgraciadament encara no ha generat un dret laboral", va argumentar el número dos, "per tant, cada cop hi ha més distància entre dret i pràctica."

Segons López Bulla, el fet que les esquerres reivindiquin una millora

del món empresarial es justifica amb els fins que s'espera aconseguir, "perquè si aconseguim una empresa més eficient i competitiva s'aconseguiran més beneficis i, per tant, es podrà realitzar una redistribució més justa d'aquests beneficis".

Pujol i l'abstencionisme

Però no és tan sols al món empresarial on els membres d'Iniciativa reclamen una renovació. Els eixos centrals del seu discurs, tal com va destacar López Bulla, a part del treball inclouen també dos punts més: noves polítiques distributives de l'estat del benestar i millors polítiques mediambientals.

Moltes reformes "creïbles i factibles" que, per al parlamentari, es posaran en pràctica si s'aconsegueix desbancar el que anomenen "pu-jolisme", una prioritat per a Iniciativa, perquè "si nosaltres estem al govern es notarà, i si no hi som hi haurà més dificultats". Perquè, com també va remarcar l'altre candidat present al míting, el santeugatenc Jordi Casas (número 43 a les llistes), "hi ha motius clars per quali-

Kls membres a"lC- Vpensen que ara és el moment a"aeonsegutr la victòria E: X. L.

ficar els 19 anys de govern Pujol d'una política conservadora i esbiaixada, clientelar i deficitària", posant exemples com "la instru-mcntalització política de la llengua" o els dèficits fiscals que té el país en l'actualitat, molt més alts, segons Casas, que el que el govern de la Generalitat fa públic.

I per als membres d'Iniciativa, com també proclamen la resta de formacions progressistes, aquestes

eleccions tenen, en paraules de Casas, "un tarannà especial perquè hi ha possibilitat de canvi".

Un canvi que, per a López Bulla. està a tocar, però encara no s'ha materialitzat, i per aconseguir-ho cal, tal com havia apuntat Casas prèviament, vèncer l'abstencionisme. "Que puguem aconseguir el govern de la Generalitat", va dir el santeugatenc, "depèn del nivell de participació".

E L S Í C 4 N I O N S Divendres, ISd'octubrede 1993'.. Política li


Els candidats socialistes posen diversos zeros a la gestió de Pujol

Menéndez diu que és la batalla política més extraordinària des del 84

\Y\K\ Cosí \

- Sant Cugat -

( '.ine de Ics persones incloses a la llista del PSC per la circumscripció de Barcelona van protagonitzar dissabte a la tarda Tacte central de la formació a Sant Cugat. Amb la sala d'actes de la Casa de Cultura plena gairebé del tot. Maria Sansa. Juan Carrasco. Victòria Camps, Higini Clotas i Carme Valls van jutjar un darrere l'altre la política i gestió tintes a terme en els darrers 19 anys per l'equip de Jordi Pujol i van presentar les alternatives que la seva formació amaga darrere el gran eslògan del canvi.

El portaveu de la formació a Sant Cugat , Jordi M e n é n d e z -que va fer de conductor de Tact e - , va obrir la tanda d ' intervencions assenyalant que l'enfrontament entre Ci l 1 i PSC -Ciutadans pel Canvi és "una de les batalles polítiques més extraordinàries des de les eleccions autonòmiques del 1984". Kl discurs de Menéndez va ser un pròleg excel·lent per als discursos altament crítics que el seguiren, i és que si alguna cosa va caracteritzar tots cinc discursos va ser la voluntat de deixar ben clar

Carme Valls va fer una de les intervencions me's crítiques del míting socialista FOTO: F.Dl'ARI) FAR/XYF.S.

que el govern de la Generalitat de Catalunya necessita realment un relleu. Kl primer a pronunciar-se en aquest sentit fou el secretari d'organització del PSC local, Juan Carrasco, qui va argumentar que "l'alternança en el poder és una norma d'or no escrita però que s'ha de respectar perquè és un símptoma de

salut democràtica". La secretària general del partit, Maria Sansa, va secundar aquesta idea afegint que "el PSC té el millor candidat i les millors idees per protagonitzar aquest canvi".

Perquè es produeixi aquesta alternança, però, cal que la participació ciutadana en els comicis de diumenge incrementi consi

derablement -els socialistes necessiten 1,5 milions de vots mes per superar els votants de Ci l í - , un fet que els militants intentaran aconseguir amb tots els seus mitjans. Sansa va centrar bona part de la seva intervenció demanant als presents que fessin campanya i convencessin tots els coneguts de la importància de

votar "pel bé de Ca ta lunya , d'Kspanya i del món".

Però quins avanta tges reals comportaria que Pasqual Mara-gall accedís al govern de la Genera l i t a t? Segons Victòria Camps, hi hauria un canvi de prioritats, que suposaria "passar d'un govern nacionalista a un de socialista amb prioritats socials" i, alhora, "hi hauria una descentralització que conferiria un major poder i una major proximitat als ajuntaments", l'cl diputat Higini Clotas suposaria "poder aconseguir una societat més culta. més participativa, més solidària i superar les deficiències importants que Catalunya pateix".

La intervenció més crítica la va fer Carme Valls (número 3 de la llista), qui va afirmar categòricament que "el govern de Pujol no ha fet res per millorar la sanitat, ni l'educació, ni els serveis socials de Catalunya, per això li dono tres grans zeros". Valls, que és endocrinòloga, va centrar-se en l'àmbit de la salut i va criticar la manca de polítiques de prevenció, de salut publica i d'atenció primària de Texecutiu convergent . "Ks pensen que inaugurar hospitals és fer sanitat quan no és això. l 'n 90% dels ciutadans no trepitjarà mai un hospital, però en canvi, sí que necessitarà els serveis sanitaris paral·lels."

Els sis polítics que van intervenir en el míting de dissabte van insistir en la necessitat que tothom acudeixi a les urnes per garantir un futur per a Catalunya millor, "gràcies al canvi que segur que es produirà".

SANT CUGAT SOLIDARI Casal dels Infants del Raval

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

70-0200417948

G r u p Cr ist ià d 'A juda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013-Caixa de Catalunya

Oficina: 0100 Núm. compte:

57-0200662441

Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"


81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100- " la Caixa"


91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182-

Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 -

Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541

Col.labora-hi!

USÍ CANTONS

12 o» . jH— Dívn nuo ns/rr·. I ^ s/'nr/ii/)ir s/r l'sVs

US CAMÜNS V A \ Premsa Local ^ • ^ de Sant Cugat, S.L.

\n i t . i , , , IS. L.i ivi-. - DSI'AI Sj'M ( i i . U'l sy< I .J s : • \w >s-i ;n M

• , - J ^ n m „ , iM.p , - . - ! .» . - ! . ...... • i

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó K.HI1..II ( ; I J , I I | . I C M I I C I H !

. l · iM] . \ l I V I I L - I / M IVn- I 'MIIH-I. ! , , • Y m c , I .i ,cl

. 1 1 1 1 , ,

r.i i in SlM'í

D i r e c t o r a A i . r . i O i - ! . ,

R e d a c c i ó

nVl·'.iiliini/Opiíiii'i: Vil •Ini/ K.-,.iniiiiia: V.n i

Ct i l lura: k.nl i < i - r K-|H>rt.: U n 1 r . . .

C o m e r c i a l e.,íinui i-- ii.ii.n

C o n s e l l Ed i to r ia l

l<

, l

11

:','.,"

U.H K M I V

1 .-

.iK-.r l . k - H l . | l - C | l M < l l .K

I I K f - Í . .H I . . I . | . . | J | ( s t \ .i

A l l [K l '.iiiiu l ' L l f | - . - , | IKM.I. I . \ . I M - 1 • i · ic l

I k i : l< l<

IlL·l

1

n e . R M.ui.

I I . I I .P- .

-H-ll IVJ l , . . k , l l i . . II T Si.h.rj. l ' i . i .S i ' i . 1 1 .

, | . - C | . \ l S.111- I n . - -

I l l l . l l l I I . I M \ l l i . \ l

\111.1 O . - i i , - , , u - t .m

I.'

l . l . l l -\ k

l l i l i

/ . l l u

S u b s c r i p c i o n s Simi., I...11.-V

F o t o g r a f i a \ l M I...I-..-J , I ..,1.11.! I- .111. ..C-

D i s s e n y i m a q u e t a c i ó I...!'. I , K " ! l - i M..I-.I I Jl.•,„

C o r r e c c i ó

I m p r e s s i ó U , "J 1 -li,

D i s t r i b u c i ó \ l i1 n. \ i'...- - I I .-I ; -

l) i | . . . - : . - . , ' . I t l l - '

( i )ACPC

£ d! i t 0 r i a I

C1 Merte Rodoieda. S. Local 7 Tel FoxS89 23 71

Distr ibutiu d / ï / \ 4 CANTONS ^ ^ als subscriptors

El dret d'anar a votar

N o són les primeres ni seran les darreres . S e n s e anar més

lluny, l'any vinent decidirem si Aznar continua o no al capdavant del govern central i, en el cas que continuï, decidirem si necessitarà el suport d'algun grup parlamentari per governar o no. Però centrem el debat en la jornada electoral d'aquest diumenge, perquè totes i cadascuna de les conteses electorals són impor tan t s . Ho són senzi l la-

No s'entén. Ara resulta que aK peus de l'Fix de Vallvidrcra. entre

la Floresta i les l 'kines, es construeix una ben/mera que incrementarà el risc d'incendis. destruirà 1111.1 part important de l'ecosistema de la /ona i, a sobre, tampoc tarà un gran servei LI IS conductors, ja que, a pocs quilòmetres del mateix indret, ja es \a inaugurar tina estació de servei ara ta pocs

ment perquè del nostre vot dependrà, en gran part, qui governarà Cata lunya, quin partit li haurà de donar suport o quin partit farà d'oposició parlamentària. Ten im set candidatures per escollir. lis clar que també és possible que no ens sentim representants per cap. Aleshores, en aquest cas, cal fer-ho saber als polítics del nostre país votant en blanc. Però no anar a votar no vol dir res; molts dels que no voten, sí que se

senten representats per algunes sigles d'algun partit o coalició, però els fa mandra anar al col·legi electoral; altres volen fer un vot de càstig i també deixen d 'emetre el seu vot. Mentre altres reivindiquen

poder votar per pimera vegada en un referèndum com cal i en condicions, una part impor tan t dels catalans es queda a casa o surt de cap de setmana, com es va demostrar en les últimes eleccions

No s'entén mesos. Quan els urbanistes projectaven la construcció dels túnels de Vallvidrera van decidir eliminar dels seus plans la construcció d'aquest servei. precisament com a mesura per minimitzar l'impacte ambiental. 1 ara resulta que passen els anys i en lloc d'avançar es fa un pas enrere i s'incorpora allò que ja fa molt de temps s'havia acordat que era negatiu. No s'entén.

També costa d'assimilar que una entitat com el Patronat de (ollserola, defensora per "naturalesa" de l'entorn natural, accedís al fet que es contruei-xi aquesta benzinera i que un ajuntament com el nostre, que també s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de la preservació de l ' en torn de Sant Cugat, ara hagi atorgat les l l icències a Tabasa per construir i explotar una esta-

municipals, quan tenim a les nostres mans el futur de Catalunya o, a lmenys, el dels pròxims quatre anys. N o podem deixar passar aquesta oportunitat . La democràcia és participació, i una manera de demostrar-ho és exercint el dret de tots els catalans, aquells que viuen i treballen a Catalunya i que volen ser-ho, de votar. Nosaltres mateixos no podem censurar-nos un dret que durant més de 40 anys vam reivindicar.

ció de servei dins el Parc de Collserola. No s'entén.

Fls ecologistes són segurament els que menys entenen aques tes decisions incoherents. Tot i així, no es resignen i, fins i tot quan la benzinera ja té els f o n a m e n t s aixecats, organitzen un acte encara que només sigui per posar de manifest el seu desacord amb la decisió de l'Administració.

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos .1 aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'origina] ha de venir signat i és imprescindible <|uc hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI u passaport del seu autor. ELS 4 CAN IONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

El correllengua

l 'n cop passat el correllengua pel nostre poble, des de les JFRC en fem un balanç molt positiu a causa de la resposta ciutadana i de les entitats del poble. També volem agrair a la CAL l'organització del correllengua, així com a la gent de Maulets, que són els que han portat la iniciativa a Sant (Jugat i que han aconseguit vincular les altres entitats en l'organització d'aquest esdeveniment. Alhora lamentem la nul·la participació de les autoritats governants i de la gent vinculada a aquest partit, així com la de la resta de partits, demostrant una vegada més el seu gran activisme a favor de la normalització de la nostra llengua.

Cal dir que la regidora de Serveis Personals, la senyota Ponsa, va aparèixer, però la seva partici

pació va ser esporàdica: en sortir el correllengua de la plaça Barcelona, va marxar. Així denunciem el fals naciona

lisme de Cil*. Aquest és un cas clar de la seva poca preocupació pel tema de la llengua, com ens ho estan demostrant aquests dies en campanya electoral, fent mítings i repartint propaganda en castellà, potenciant el bilingüisme fomentat pel PP i seguit per PSC-PSOF i 1C. Sembla que ens hem quedat sols defensant el català, sense vendre'ns per un gra

pat de vots./ JKRC (Sant Cugat)

Volem que ens tornin la caserna de Mira-sol

Segons les últimes dades fetes públiques pel Colectivo Tritón, sobre el total de despeses militars de 1999 a l'Kstat espanyol, sabem que el Ministeri de Defensa és el primer terratinent de l'Fstat i el segon en l'àmbit europeu, gràcies a propietats que han estat confiscades en molts casos a diversos ajuntaments i per

sones, «por el bien de la defensa nacional». Aquest és el cas de l'antiga ca

serna de la Guàrdia Civil de Mira-sol, la qual sortosament ha quedat lliure des de fa dos anys dels ser-veis d'aquest cos repressiu. Malgrat tot. la caserna encara continua estant en mans del Ministeri de Defensa, i han circulat rumors que anunciaven la intenció d'habilitar-hi un centre d'electrònica al servei de l'exèrcit, segons va apuntar una consumada pacifista com és la delegada del Govern,

ttSse**o„

BELL& CtATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics &ait>y Plaça Barcelona, II • Tel. 93 674 !7H4'Fax93 674 16 15 • OKI 90 SANT CUGAT

Julià García-Valdecasas. Una altra possibilitat és que s'estigui especulant amb aquest espai, circumstància a la qual estem força acostumats en aquest país i, sobretot, en aquest poble. Com a Col·lectiu Antimilitaris

ta de Sant Cugat, creiem que la millor manera de prevenir els conflictes armats i treballar per a una veritable cultura per la pau comença en l'àmbit local. Així. demanem que l'antiga caserna de Mira-sol torni a mans de les veïnes i els veïns, les i els quals de ben segur en faran un millor ús del que s'ha fet fins ara. Amb tot, també incitem que l'Ajuntament, com a representant del poble, acceleri les gestions corresponents i abandoni les postures ambigües adoptades fins ara sobre el tema./ COL·LECTIU ANTIMILITARISTA SANT Cl i-GAT (Sant Cugat).

Ii.ii.p-

ELS í CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Opinió 13

L a l l o t j a

Què es ven i què es compra?

IORDIPORTA

Qui posa en dubte que la compra-venda s'ha convertit en una de

wles bàsiques del funcionament de la nostra societat? Avui les coses només tenen el valor que els atorga el nombre de persones disposades a comprar-les. Això - d i u e n - és el motor de l'economia i, per tant, el fonament de les relacions entre persones i pobles. La lliure competència i les lleis intocables del mercat són la garantia del progrés i de la llib e r t a t e s p o n t à n i a de l s ciutadans.

En contraposició, ara resulta que, arran de la fusió de les cadenes de supermercats Continente i Pryca, s'ha posat en dubte que l'espontaneïtat del mercat permeti realment el desenvolupament equilibrat de la societat. En aquest cas, sembla que l'únic recurs legal és cl d'evitar el m o n o p o l i . P e r ò m ' h a sorprès la lectura de les declaracions d'un economista d 'ESADE, especialitzat en comerç interior, quan ens diu: «Aquestes grans em

preses t a m b é t e n e n compromisos amb la indústria del seu país. Passat un temps des de la fusió, el consumidor no compra els productes que vol, sinó els productes que els hipermercats li ofereixen.»

És al lò q u e , d e s d e fa temps, diem molta gent referint-nos als productes culturals que ens ofereixen cinemes, ràdios, televisions i les indústr ies culturals en

Avui les coses només

tenen el valor que els

atorga el nombre de

persones disposades

a comprar-les

general. I quan diem això, hi ha veus que ens retreuen la defensa d 'un proteccionisme decimonònic. És curiós observar com els estats e u r o p e u s es t roben en la contradicció d'haver de de

fensar les lleis del mercat lliure i, al mateix temps, reclamar T«excepció» cultural per preservar la producció cultural autòctona i, així, defensar les identitats nacionals respectives. Un exemple clar són les m e s u r e s preses a França en aquest sentit. Però quan això ho reclamen entitats nacionals su-bestatals amb realitats cult u r a l s i l i n g ü í s t i q u e s minoritzades per anys d'opressió política, es fa apel·lació a la lliure circulació de mercaderies i a les lleis indiscutibles del mercat.

La gràcia és que ara, com deia al principi, ja es planteja en àmbits no culturals, com el de les grans superfícies comercials. Si això passa en l ' in tercanvi de productes clàssics de consum, com no tractar-ho amb cura amb els productes culturals que , per definició, constitueixen l'expressió genuïna de persones i pobles? La frase que he citat de l'e

conomista es podria aplicar perfectament a la situació cultural del nostre país. Les

majors a m e r i c a n e s , pe r exemple, no controlen només la producció i distribu-

La política ha de

compensar els

desequilibris que

respontaneïtat de

mercat pot provocar

ció cinematogràfiques, sinó que també comencen a controlar importants cadenes de cinemes i, per tant, l 'exhibició. D'aquesta manera pot molt ben ser, com ja ha passat alguna vegada, que films produïts a Catalunya no es pugu in es t rena r mai . Cal prendre mesures polítiques davant d 'això o cal deixar que el mercat dicti les seves normes? Sempre he cregut que la

política ha de servir per compensar els desequilibris que l ' espontaneï ta t de mercat pot provocar, jus tament en

contra de les llibertats dels ciutadans. Això d'«el consumidor no compra els productes que vol sinó els productes que els hipermercats li ofereixen», es pot explicar en molts terrenys. La programació de les televisions públiques, per exemple, ho hauria de tenir present. És fals que s ' emeten els programes que la gent reclama. En molts casos no és la demanda la que determina l'oferta, sinó a l'inrevés, és l'oferta la q u e d e t e r m i n a la demanda. I la responsabilitat de la televisió pública és justament oferir una programació que elevi la qualitat de la demanda dels teleespec-tadors.

En definitiva, mercat i acció política han de-trobar l 'equilibri per tal de mantenir uns marcs de convivència en què realment la democràcia i la creació ciutadana puguin expressar-se lliurement.

Jordi Porta és llicenciat en filosofia i col·laborador

de la publicació L'Opinió Catalana

£ f S e v e r i en Tità

i AL FiwftL Sçr; D E P E N E N

E I p o r x o

El mil·lenni i el compte de la vella

U s prometo que no volia escriure sobre el mil·lenni i la fi de segle. Km

sembla tan clar quan comença i quan acaba que em relliscaven els creuaments de cartes al director que he llegit als principals diaris del país. Però estic veient que la situació està arribant a extrems kafkians i no puc evitar entrar en la controvèrsia més que res per posar de manifest la de-sinformació i la manca d'estudis, com dirien els antics, d'alguns mitjans d'informació. Una notícia em va fer saltar. La vaig escoltar a l'emissora barcelonina de la primera cadena de l'Estat espanyol i parlava del benefici econòmic que representaria per a la ciutat de Barcelona aquest final d'any, aquest final de segle i aquest final de mil·lenni, és a dir, el 31 de desembre del 1999. Però, senyors, és que no sabem

FONTClfíKKTA

comptar? Kl 31 de desembre s'acaba l'any 1999, però no s'acaben ni el segle XX ni el segon mil·lenni. Que jo sàpiga, un segle té cent anys i un mil·lenni té mil anys. Com es pot acabar el segle quan només han passat 99 anys i com es pot acabar el mil·lenni si només han passat 999 anys? El segle XX s'acaba el 31 de desembre del 2000 i cl segon mil·lenni cl mateix dia i. per tant. el segle XXI i el tercer mil·lenni comencen l'I de gener del 2001. Així de senzill. Kl que no entenc és que algú pensi que no és així. A l'època de les màquines de calcular i dels ordinadors, serà necessari recordar el compte de la vella per treure'n l'entrellat. Només cal que els incrèduls comptin els dits de deu mans i encara que pensin que sigui un sistema passat de moda i se sentin antics veuran que no

falla. Un segle té 100 anys i un mil·lenni mil.

Kn aquesta controvèrsia, una altra cosa és que a algú li faci il·lusió celebrar el pas del 1999 al 2000 amb tota la càrrega mítica que aquest any representa. Naturalment, les celebracions es poden fer de la manera que un vulgui i aejuesta pot ser molt semblant a la que es fa quan un passa dels trenta-nou anys als quaranta, per exemple, una data que pot ser més que un simple aniversari. Ara bé, jo penso que potser en la notícia abans esmentada pot ser la clau d'aquesta confusió, en els beneficis econòmics que deriven d'aquestes celebracions. La part més lamentable és que hi hagi mitjans de comunicació que contribueixin a aquesta confusió sense, aparentment, ser-ne part interessada, només per pura ignorància.

14 O ELS /CAlYroiNS Úwendres, 8 d'octubre de 1999

El t e r r a t

Llibertat i educació

A N T O N I ARASANZ

E l 17 d'octubre els ciutadans de Catalunya estem convocats a mani

festar-nos democràticament per determinar qui exercirà el govern de la Generalitat els propers quatre anys. Tots els candidats aspiren legítimament a fer-ho i, en conseqüència, l'expressió majoritària dels votants sempre serà la millor. Alguns partits polítics han es

collit T E D U C A C I Ó com un eix del C A M Í P O L Í T I C que propugnen, encara que sense una gran concreció.

Per això, i ja que des de qualsevol punt de vista TEDUCACIÓ E S C L A U PKR A T O T S , KNS D I R I G I M PÚB.LICA-MKN'T ALS C A N D I D A T S OI L P R O P U G N E N U N C A N \ I en l 'educació per re

clamar-los una resposta, sense ambigüitats, a les famílies de Catalunya.

Una resposta concreta a moltes mares i pares que hem optat l l iurement per educar les nostres filles i els nostres fills en escoles d'iniciativa social.

E N S PREOCUPA SABER si els drets de llibertat d'escollir escola i de la gratuïtat de l'ensenyament bàsic i obligatori, encara q u e e m p a r a t s per la Const i tució espanyola, estan amenaçats pel canvi que volen impulsar.

En els darrers anys hem pogut escoltar freqüents crítiques a l'exercici d 'aquests dos drets bàsics. En el mateix Parlament de Catalunya, d iputades i diputats que donen suport al canvi han reiterat la se\a oposició

al finançament de l 'ensenyament obligatori en centres no públics i han reclamat que l'Administració determini unilate-

La veritable

aspiració de les

famílies és que

reducació dels fills

sigui de la màxima

qualitat possible

ralment la matrícula dels alumnes en determinats centres. Volem fer notar que plantejar

la xarxa educativa com dos sectors enfrontats és una cosa que

s implement no respon a la realitat i que el pretès antagonisme entre l'escola pública i la d ' in ic ia t iva social so l amen t existeix en la confrontació elec-toralista d'alguns polítics.

La veritable aspiració de totes les famílies de Catalunya és que l 'educació de les nostres filles i els nostres fills sigui de la màxima qual i ta t possible, gratuïta a l 'ensenyament obligatori i a l'abast de tothom en un marc de llibertat i pluralitat.

A Catalunya, les mares i els pares del 42% d'un milió d'alumnes d'educació no universitària hem optat l l iu rement per la seva escolarització en centres no promoguts per l'Administració pública.

Aquest fet constitueix una ma

nifestació lliure de voluntat i una confirmació que aquesta opció respon a una demanda real de les famílies.

Per tant, R E C L A M E M ALS L Í D E R S P O L Í T I C S Q U E P R O P U G N E N U N CANVI E N E D U C A C I Ó Q U E MAN I F E S T I N C L A R A M E N T , A B A N S D E L E S E L E C C I O N S , SI EL CANVI PROPOSAT AMENAÇA LA NOSTRA L L I B E R T A ' T D E TRIAR ESCOLA () EL NOST R E D R E T D E G R A T U Ï T A T A L 'KNSKN-YAMENT OBLIGATORI .

Antoni Arasanz és president de EAPELfEederac/ó

d'Associacions de p/ires i niares de les escoles lliures de

Catalunya)

El s o t e r r a n i

El roigverd is beautiful

ÏORDl CASAS

H e llegit al darrer número tres articles de propaganda electoral, en

cara que la seva presentac ió formal no ho anunciava, per la qual cosa -i aprofitant les bones relacions que tinc amb la casa-he cregut convenient ficar-hi cullerada. No per demanar el vot, això ja ho fem (jo i els que pensen políticament com jo) en una altra pàgina d'aquest setmanari, sinó per aportar un altre punt de vista a l 'enrenou electoral que estem vivint.

Tinc e s p e c i a l m e n t p resen t

quan dic això el darrer article de l 'apartat La llotja, escrit més amb els budells que no pas amb l'intel·lecte. Jo sóc. com indica l'articulista esmentat, dels que abans ens dèiem comunistes i avui ecosocialistes i demà vés a saber com. I quèr En el meu (el nostre) cas, el nom no fa la cosa. El compromís i la coherència no es mesuren només per les sigles. Sóc d'una tradició, la comunista (i toma castanal), que ha aportat més saba intel·lectual i humana a la política catalana que no pas cap altra, cosa que

ha estat reconeguda, no pas en èpoques electorals, és clar, per

El compromís i la

coherència no es

mesuren només per

les sigles

propis i estranys. D'una tradició destrossada per les divisions,

però amb una voluntat i pràctica sumatòria que molts voldrien. Ben segur que no amararem, amb la suor que produeix la satisfacció d'haver-ho aconseguit, moltes poltrones parlamentàries; però avui i demà, com l'ahir que mai més no tornarà, la nostra passió intel·lectual i corporal seguirà essent la mateixa a l'hora d'enganxar cartells o penjar pancartes que la que ens empeny a elaborar el nostre discurs programàtic. El nostre dramàtic passat ideològic i orgànic ens ha ensenyat a no creure en les

essències, però sí en el (p)sucs que destil · len cada un/a dels c iu tadans /es que conformen aquest país. I, ves per on, els (p)sucs que més ens agraden són el roig i el verd. El primer ens ve per tradició i el segon per convicció. I, que ningú no ho d u b t i , a q u e s t s són e l s (p)sucs de la vida. Els podeu veure o no, no seré pas jo el que us ho retregui. En tot cas, us desitjo salut i encert a l'hora de votar.

Jordi Casas és candidat per IC- Verds

CAMVrtt E U M.TIES £ft GÜfcrm* i! T r

l Si €*mum v* BÉ... Esnm UMBÉ Ü

ÏOrrttEM Altt FtESCfACTES , *«* fUHTlIU k C IMft t t t I COLOMS HOtl* * U ftUtUUTftT n / « * »«T» » * » C**« • * « •« • «

FA V1MT kW* OtíE El TIEH É* A U VI* I EtiCAftA HO ïim ENTRAT k i/ESTACió II

AftAtf* t>E ftUE CW4EHÇ f t U CAttfAMYA EUCTOtAL W»k CU* k W. VOTAtiA

ARATINGÜNEMBOUC»

MiKA WJE IKTEKTO E6FOIÇAH-ME T M COM PUC, ?Elò VEIG OtiE KECESSiTAtl * € * t'Oft WA t>E U R E V I ó ttt H C I M M t t ! !

KNKft ESfMUUL·.OÜE EMtAUiEM AMBUSGEHEIAUÜ

ELS /CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Opmriq^5

\.p*

' H j

A g r a n s t r e t s

Gabrie l Ruiz

Un bon conversador

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Bar-rachina retraten la personalitat del president del Centro Popular Andaluz. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Si una cosa no es pot negar analitzant la cal·ligrafia de Gabriel Ruiz és que es

tracta d'un home amb cert grau de carisma. És, per sobre de tot, una persona emprenedora, simpàtica i disposada a ajudar els altres. Així mateix, la seva lletra tam

bé ens revela que normalment es mostra optimista, curiós i que li agrada molt abraçar coneixements en diversos temes, però sense aprofundir gaire en cap d'ells en concret. Tot i que és una persona força observadora, només acostuma a retenir els aspectes o detalls que més l'interessen i això fa que algunes circumstàncies li passin desapercebudes.

En l'àmbit de les relacions socials, Gabriel Ruiz és expansiu i comunicatiu. Una d'aquelles persones que sap donar brillan

tor i originalitat a qualsevol situació en què es trobi. És actiu, impulsiu, atent i molt

bon conversador, ja que té facilitat per passar d'un tema a un altre amb rapidesa. A més, és d'aquelles persones que sempre es mostren disposades a col·laborar, tot i que prefereix ser protagonista de les accions.

La seva impulsivitat, de vegades, li pot provocar algun conflicte. És càlid en les seves expressions, encara que també pot enfadar-se i ser un xic aparatós, però té facilitat per oblidar ràpidament els malentesos.

Amb la col·laboració:

CEJFT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a • 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* • Fax 93 451 73 96

c u i #i a

Torre Negra: la necessitat de diàleg

Torre Negra torna a estar d'actualitat. L'estiu ens ha portat dues novetats importants. La primera, que la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha retornat el projecte de modificació del PGM. La segona, la continuïtat de la Comissió de Seguiment de l'afer i la seva ampliació amb dos representants de la propietat, extrem ràpidament contestat per la Plataforma i algun partit polític. No deixa de ser curiós que els esdeveniments hagin succeït en l'ordre cronològic descrit i que els santcugatencs se n'hagin assabentat a l'inrevés i, encara, que la segona hagi merescut més comentaris que la primera. L'editorial d'aquest setmanari, el

passat dia 8 d'octubre, comentava com l'estudi que fonamenta la dita modificació del PGM, ja va ser criticat al seu dia per la seva poca consistència argumental, el

gran temps que trigà a elaborar-se i el seu alt cost. I ara, es lamentava, resulta incomplet. El fet és un xic més greu. La resolució de la Comissió d'Urbanisme el qualifica certament d'incomplet, però també d'incoherent i d'imprecís. Acceptar la resolució sense interposar recurs equival a reconèixer les imperfeccions del projecte. Hauria estat bé que, amb una petita dosi d'humilitat, algú dels que van vendre l'estudi com una de les set meravelles del món admetés honestament i pública que el projecte té importants defectes que, ara, cal esmenar. El procés per a la preservació

dels rodals de Torre Negra ha patit la rigidesa d'un punt de partença dogmàtic, indiscutible, fins i tot messiànic. S'ha pretès forçar les decisions tècniques i polítiques amb la pressió d'una pila de signatures. Però els errors se-

DOMÈNEcMlOUKL

gueixen essent errors, estiguin avalats o no per deu mil signatures i, a la llarga, sempre acaben surant. És absolutament lamentable que hagi de ser la Comissió d'Urbanisme la que, a la fi, recondueixi la situació. Els defectes citats en la resolució ja havien estat denunciats en els suggeriments del tràmit de l'article 125 i en les al·legacions a la posterior aprovació inicial. En cap moment van ser escoltades i es prosseguí a la tramitació entre declaracions triomfalistes. La unanimitat de les aprovacions, però, no va respondre a un pensament mediambiental coherent, ni a les ganes de fer les coses ben fetes, sinó molt més a la por de tots els partits polítics de ser titllats d'antiecologistes. La intransigència i la manca de voluntat de diàleg han impedit admetre a temps els defectes, corregir-los i evitar aquesta devolució, que no

deixa de ser un retret a la mala gestió portada a terme. És prou evident que l'intent de

preservació integral dels rodals de Torre Negra no és el resultat d'una política mediambiental global del municipi. Caldria saber, per exemple, per què l'Ajuntament de Barcelona té un estudi complet sobre com tractar la totalitat de la frontera amb el Parc de Coll-serola, pel que fa al seu terme, i el de Sant Cugat tan sols es concentra en el bocí de Torre Negra, desinteressant-se de la resta. Resulta desconcertant que la tramitació del projecte de l'àmbit del camí dels Monjos, on l'estudi de Torre Negra preveia actuacions simètriques, es resolgui sense cap menció al medi ambient, i sense que la Plataforma presentés la més mínima al·legació, malgrat haver-hi motius mediambientals objectius per fer-ho. Aquesta de

sigualtat de tractament perjudica la imatge dels responsables i la del conjunt de la ciutat. Cal esperar que les actituds man

tingudes fins al present canviaran en un futur immediat, si vertaderament es vol arribar a una solució satisfactòria per al municipi, que alhora respecti els drets de la propietat afectada. És, doncs, absolutament fonamental crear un clima de diàleg en què les diferents parts implicades abandonin els dogmatismes intransigents, deixin de desconfiar de l'altre i tots plegats siguin capaços de reconèixer que la raó mai no està del tot en una banda. Ara només cal que l'Ajuntament faci els corresponents tràmits administratius i els propietaris puguin nomenar els seus representants i integrar-se en la Comissió de Seguiment.

Domènec Miquel és historiador

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica

passejada a cavall per la rodalia de Collserola.

Poden anar-hi dues persones. Veniu a la redacció a buscar els vals.

Cada mes regalem 5 VIPS exclusius de La Carpa amb els

quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes.

Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)

Griful Oü Servei Estació

'935004656

A la benzinera Griful de la ctra. de Cerdanyola obtindreu un descompte

de 2 pessetes per cada litre de benzina. Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.

CINESn £/W/w/////UNVERSAL

COMPANY

Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa.

Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de

cada dia. Afanyeu-vos!

1 0 % i 1 5 % de dte en tots els serveis de perruqueria i estètica.

La perruqueria Dison està situada al carrer Martorell.

Veniu a buscar els vostres vals!

Concert de PACO IBÀNEZ

15 entrades gratuïtes

per als primers subscriptors que truquin. Dijous 21 d'octubre, a les 22 h al claustre

del monestir.

SQUASH C L U B SANT CUGAT

C. Sanllordi, 31 11 TEL 91 (,74 98 62

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CLASSES DE NATACIÓ

PER ABEBÉS (0-2 anys)

nens + 2 anys

Matrícula a meitat de preu. Només cal que vingueu

a buscar el val que us farem i podreu gaudir d'un descompte del

50% en el preu de la matrícula.

10% de descompte

quan ensenyeu el vostre carnet

McDonald's

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugat-Rubí km 4

BAR RESTAURANT

ïTí U N PI. Pere San, 6 «(Mercat Veli)

Tel. 93 589 72 74 (Convé reservar)

'^.\l Amanides

Assortiments de formatges, embotits i verdures a la brasa

Gran varietat en coques de xapata

^ l _ y j r \

&'

ist^r^ïlffiftfòfé Illi e J

OS4CANTONS

Entorn Divendres, 15 d'octubre de 1999 17

C C 1 O fí S

Els ecologistes tornen a protestar contra la benzinera de can Borrall

Esperen que els tribunals dictin a favor seu per poder aturar les obres

Els ecologistes han posat un cop

més en qüestió la construcció

d'una estació de servei a can Bo-

rrull i s'han manifestat amb pan

cartes davant els treballadors que

l'estan construint per evidenciar

que aquesta infraestructura tindrà

un gran impacte ambiental a l'en

torn natural on s'ha planificat.

Ai RA COSTA

- La Floresta -

No esperaven res d 'aquesta darrera acció, però la van voler fer, com ha r econegu t Lluís Llerena, membre del grup de Natura del CMSC, "com a últim cop d'efecte per deixar ben clar que la benzinera es const rueix malgrat que hi cont i nuem estan en contra i denunciant els efectes negatius que comportarà".

Divendres al matí, una quinzena d'ecologistes membres de l'Associació per a la Defensa i l ' E s t u d i d e la N a t u r a ( A D E N C ) i del Grup de Na-

Els constructors ja fa setmanes que treballen a can Borrull per construir la benzinera FOTO: X. LARROSA.

tura del CMSC van manifestar-se amb pancartes a can Borrull, l ' indret on des de fa unes setmanes s 'està cons t ru in t una nova benz ine ra . A m b lemes com Prou agressions a Collserola

o TABASA ha comprat Medi Ambient i Patronat, els verds van mostrar, una vegada més, el seu rebuig a aquestes instal·lacions. Malgrat que el cap de l'obra va posar-se molt nerviós i va in

tentar fer fora els manifestants - u n periodista que cobria la informació fins i tot va rebre un cop de pedra- , els ecologistes van aconseguir encadenar-se s i m b ò l i c a m e n t a una de les

maquines. Lluís Llerena ha explicat que

aques ta serà la darrera acció que faran contra la construcció de l'estació de servei de l 'E-9, tot i que ha confessat que esperen que els tribunals dictin en favor seu - les dues associacions han interposat dos contenciosos administratius contra aquesta obra- i la sentència els permeti aturar les obres. Amb tot, Llerena ha reconegut que si el judici no es fa aviat "ja no hi serem a temps" , perquè un cop la benzinera estigui construïda "difícilment la faran enderrocar i, en tot cas, el mal ja estaria fet".

L'oposició dels ecologistes a aquest equipament es basa en la voluntat de protegir Collserola, ja que l'estació de servei s'ubica a l'E-9, entre la Floresta i les Planes, i al bell mig del Parc de Collserola. Quan es dissenyava el projecte dels túnels de Vallvidrera, aquesta àrea de servei ja s'havia previst, però finalment es va descartar com una de les mesures de mini-mització d' impacte ambiental. El maig passat, però, l'Ajuntament de Sant Cugat va concedir a TABASA la llicència d'ob r e s i obe r tu r a d e l 'àrea d e servei. La benzinera estrà enllestida d'aquí a pocs mesos i serà explotada per Repsol.

A c t i v i t a t s

El Patronat de Collserola organitza més sortides per conèixer l9entorn natural

A. C. -Sant Cugat -

El Patronat de Collserola ha presentat aquesta setmana les noves activitats que es duran a t e rme el darrer t r imes t re de l'any. Excursions guiades, sessions de contemplació dels cossos celests, visites monogràfiques o tours per tot el Parc són algunes de les activitats que després de les vacances d'estiu es reprenen.

Amb l'organització d'aquestes activitats, el Patronat de Collserola pretén contribuir a difondre valors naturals, com el respecte vers el medi ambient i la necessitat de promoure la sostenibili-

tat dels municipis i del seu entorn. Així mateix, es vol mostrar al visitant totes les possibilitats i la riquesa de Collserola per tal de despertar tant la seva estima per la natura com el seu respecte.

La majoria de les sortides es fan des del Centre d'Informació del Parc de Collserola, situat a cinc minuts de l'estació Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat. El centre roman obert tots els dies de l'any, excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis, de dos quarts de deu del matí fins a les tres de la tarda. Per informar-se sobre les activitats o inscriure-s'hi cal trucar al telèfon 93 280 35 52.

Uagenda • Collserola Tour: recorregut guiat amb autocar que combina passejades curtes i permet tenir una

visió global del Parc. De 9.30 a 14 h. Cal inscripció prèvia. Preus: 1.000 ptes. per a adults i 800

per a nens fins a 12 anys. Properes sortides: 16 d'octubre, 20 de novembre i 18 de desembre.

• Passejades guiades al voltant del Centre d'Informació: Els diumenges hi ha sortides de lesl0.30

a les 12.00 h. Són gratuïtes i no cal inscripció.

• Nits d'astronomia: petites sessions d'iniciació a l'observació dels estels. Els divendres de 22.00

a 24.00 h. Preu: 500 pessetes. Cal inscripció prèvia per telèfon. Pròximes activitats: 5 de no

vembre i 3 de desembre a Mas Pins i 12 de novembre i 10 de desembre al Centre d'Informació.

• Dissabtes amb experts: sessions matinals a càrrec de tècnics del Patronat. Assistència gratuïta

i sense inscripció prèvia. Pròxima sessió: "La migració de les aus rapinyaires a Collserola", 23 d'oc

tubre a les 11 h, al Centre d'Informació.

• Conèixer el Parc de prop: passejades guiades d'una hora per conèixer un aspecte concret del

parc, conduïdes per personal especialitzat i adequades a tots els públics. Activitat gratuïta i sen

se inscripció prèvia. Sortides a les 10.30, 11.00, 11.45, 12.15 i 13.00 h. Pròximes sortides: "Petja

des al bosc" (16 d'octubre), "Atila visita el Parc" (23 d'octubre), "Fruits al bosc" (6 de novem

bre), "Orientem-nos" (13 de novembre), "Els bolets" (20 de novembre), "Les fondalades" (27

de novembre), "Senyals i rastres" ( 4 de desembre), "La Pineda" (11 de desembre), "Nadal,

respectem el bosc" (18 de desembre).

• Excursions a peu interpretades per voluntaris: tots els diumenges. Cal inscripció prèvia per telè

fon. Activitat gratuïta. Pròximes sortides: "L'urbanisme a Collserola" (24 d'octubre), " Barcelo

na als peus" (31 d'octubre), "Collserola arqueològica" (7 de novembre), " Ruta de les ermites"

(21 de novembre), " Del Papiol a la Rierada per les escletxes" (12 de desembre) i "La vall de

Sant Just" (19 de desembre).

18 Entorn

E I s

ELS /CAIVroNS Divendres, 15 d'octubre de 1999

CARRER VALLDOREIX:

c

AnEn

1»#

riflj'Jf

n f

H £1

t

/• 7 Í W / V /' I (illdorcix iuiei\ Li hiiica del Doctor Callés uiiih el carrer Doctor Murillo

ÍE1 «i&ipa^BiFï

E l carrer de Valldoreix és una d'aquelles vies que vertebren el que ara és el nucli antic de la ciutat,

ple de botigues, de gent i de vida. Això. però, no ha estat sempre així. Molts anys enrere, aquesta via era un

camí de terra al bell mig del barri ales

hores anomenat del Marrampinyo, un simple traç de sorra que servia de pas coma a les casetes que aleshores s'arrengleraven una vora l'altra. Passejar per aquella zona equivalia a trobar-se pràcticament als afores de lu ciutat, i és que cl barri del Maframpinyo quedava força se

parat del poble pròpiament dit. La urbanització del carrers i el creixement continuat de la ciutat, però, han volgut que aquell carreró esdevingués una de les vies més cèntriques de la ciutat, enllaç indispensable entre la plaça del Doctor Galtes i el carrer Doctor Murillo.

T A L L E S Ç R A N S

Les millors marques en talles grans

Especialistes en cotilleria i llenceria

Mitges exclusives en tot l'Estat espanyol

Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32

L PICCOLO V£NCTO

C/Valldoreix 29, 08190 St. Cugat.

Tlf. 935.891.198

C A L Ç A T S COMPLEMENTS

DONA

Valido; ' l 'c l . ^ fi

H O M K

inada Valklore M> b75 55 56

ELS4CANT0NS Divendres, 15 (Toctubre de 1999 Entorn 19

L'ANTIC CAMÍ CAP AL DISTRICTE E

s

C De la perifèria al eentre

L a situació dels carrers envers la totalitat de la ciutat és un signe

inequívoc del creixement d'un municipi. Hom pot descobrir sovint, si consulta els llibres d'història, com carrers o cases que anys enrere havien estat a força minuts de camí del centre de la ciutat, amb el pas dels anys han acabat integrant-s'hi i, fins i tot, esdevenint centre d'un nucli molt mes gran.

El carrer es va anar

urbanitzant a poc a

poc, a mesura que

hi havia recursos per fer-ho

l 'na cosa semblant és el que ha passat amb el carrer Valldoreix. Abans de la Guerra Civil, aquesta via era un camí d'un barri -e l Marrampinyo-als afores de la ciutat, que servia d'unió entre les diverses c a s e t e s amb hor t que s 'h i unien al voltant. Algunes d'elles encara es conserven avui en dia.

Després del conflicte armat i un cop superades les dificul-

^£ . ^ , k . . v . ^3 j s El 1947 s afermo el carrer amb macadam i el 1955 s hi instat laren les clavegueies /es w»e/es i les canonades d aigua FOTO XAVI LARROSA

t a t s e c o n ò m i q u e s , es començaren a urbanitzar tot un seguit de carrers -primer Santiago Rusinol, després el de Santa Maria- fins que li tocà el torn al de Valldoreix, que l'any 1947 s'afermà amb macadam. Uns anys més tard, cap al 1955 arribaria l'acció urba-

nitzadora més àmplia, amb la instal·lació de canonades subterrànies per aigua potable i clavegueres, la col·locació de voreres i la p a v i m e n t a c i ó . Amb la posterior urbanització del carrer Sant Antoni, el de Valldoreix quedà definitivament unit a la ciutat nova,

conformada pels carrers Xe-rric, plaça Barcelona i la seva àrea d'influència.

Els anys 60 dugueren a la via els primers comerços i establiments, i 30 anys més tard ha esdevingut un dels carrers amb més activitat comercial del centre de la ciutat.

r F

r "SP

%M

s

n

u IjrjF

t Sfaaéet PERFUMERIES

CENTRE P'ESTÈTICA Al cl Valldoreix, 22 de St . Cugat

Tel. 93 675 00 5 6

Rbla. del Celler, 29, local 2

Tel. 93 674 00 01

CICLES CARDONA

Reparació i venda de bicicletes

VALLDOREIX, 41 TEL 93 67415 09

EIS 4 CANTON

Societat 20 Diirndres, 15 d'octubre de 199V

Q u e i x e s v e ï n a l s

El carrer, per als ciutadans Alguns ciutadans es queixen de grups juvenils que destorben la pau dels veïnats

Sempre s'ha dit que en la varietat hi ha el gust, i és evident que de

tot es pot trobar en el si d'una societat Seguint aquesta tònica, sem

pre hi ha hagut diferents maneres d'encarar les estones de lleure,

i darrerament la manera de fer d'alguns grups de gent jove de la

ciutat no ha acabat de fer el pes a alguns dels seus conciutadans.

A Sant Cugat hi ha diferents maneres de fer servir els espais pú

blics, queixes veïnals contra grups de nois i noies que es reunei

xen al carrer i una nova campanya que engega la policia local per

prevenir les alteracions de la pau veïnal a la via pública.

\ \ \ \ Hniur - Sant Cugat -

I festiu propicia que les estones de lleure s'aprofitin millor a l'aire lliure i. si pot ser, en companyia de geni propera amb qui po-der- les gaudir . Aques ta és segurament la idea que molts dels jo\cs de la ciutat apliquen a l'hora de programar el seu temps d'esbarjo, i una inèrcia en la manera d'actuar que, per a molts, no tan sols s'aplica durant els mesos estiuencs, sinó que s'estén també a la resta de l'any malgrat la temperatura ambiental.

HI carrer és també, doncs, un lloc de trobada, com ho ha estat des que existeix la vida en so

cietat . Però a lgunes \ c g a d e s aquesta manera d'actuar molesta altres conciutadans, sobretot quan les conductes dels reunits no s'ajusten al que marca la línia que cal seguir delineada per la societat.

A Sant Cugat s'ha produït alguna queixa en aquest sentit i, segons han deixat palès algunes queixes veïnals i ha confirmat la policia local, hi ha algunes /.ones que podrien qualificar-se de "més conflictives". Es el cas del final de la rambla Can Mora, cantonada amb carrer Sant Josep, o dels jardins del monestir, on grups de joves es reuneixen cada tarda i algun vespre "a l t e ran t " , per a alguns dels residents, la pau veï-

Amb Parribada del mal temps, les zones "conflictives " comencen a estar, segons diuen els veïns, més tranquil·les. K: X. I..

nal. Sorolls de ciclomotors, gossos considerats perillosos o fums que de vegades no són tan sols de tabac són alguns dels indicis que els veïns apunten com a preocu-pants, sobretot si es detecta algun possible comerç de substàncies no del tot legals.

La policia local, però, apunta

que la ciutat no és un lloc molt conflictiu i que aquest tipus d'actituds està "del tot controlat". Tot i això, recentment s'ha engegat una campanya, VOperació aldarulls, que pretén prevenir totes aquestes situacions mínimament encarades.

"Es tracta de vigilar amb espe

cial atenció", explica el caporal Paco Garrido, "aquelles zones on el risc de qualsevol alteració de l'ordre públic pot ser més elevat." Per al policia, però, la ciutat -tant pel que fa als aldarulls com pel que fa al comerç d'estupefaents entre aquests sectors juvenils- és d'allò més moderada.

S u c c e s s o s

La policia estatal deté els tres presumptes autors

d'un robatori amb intimidació

A. B. M.

Després d 'un mes d'indagacions, el grup d'investigació de la comissaria de la policia estatal de Sant Cugat ha posat a disposició judicial tres individus, presumptes autors de robatori amb violència i intimidació en un habitatge de Sant Cugat.

Segons l'informe policial, els fets es remunten al dia 11 de setembre, quan els tres detinguts -que han passat a disposició judicial-\an entrar en un habitatge de la localitat quan a l'interior només hi havia la dona de fer feines. Els tres presumptes delinqüents (An-tonio E ().. de 35 anvs, Antonio E

G., de 24 anys, i Antonio C. M., de 17 anys) van agredir, lligar i tancar en una habitació la dona tot i el seu avançat estat de gestació. Allà va estar tancada durant tres hores, mentre els lladres provaven -sense èxit- d'obrir la caixa forta i registraven les habitacions de la llar.

l 'n cop alliberada, la dona -que va patir lesions l leus- va avisar els veïns i, posteriorment, va explicar a la policia com havien succeït els esdeveniments, dades que van servir als agents per començar les seves investigacions, establint que un dels tres detinguts havia treballat en la construcció de l'habitatge i per això coneixien la seva distribució exacta.

D r e t

Molts advocats santeugatencs estan

a favor de la passantia obligatòria

Els llicenciats hauran de fer pràctiques obligatòries abans d'exercir

A.B. M.

El Congrés de l'Advocacia Catalana celebrat recentment a Tarragona ha aportat algunes novetats al món laboral d'aquesta branca. Concretament, del simposi ha sorgit la proposta que s'obligui per llei els llicenciats que acaben de deixar la facultat a fer dos anys obligatoris de pràctiques, de passants d'un altre advocat, i a realitzar un examen avaluatori abans de poder accedir amb ple dret a l'exercici de l 'advocacia , a banda d ' e s t a r col·legiats.

"El fet de realitzar les pràctiques és una mesura que ja s'a

plica des de fa temps en molts altres països", explica a ELS 4 CANTONS la lletrada santeuga-

tenca Geni Camprubí , "i que pot ser molt útil si es desenvolupa amb total control i seguretat." Malgrat això, per a Camprubí, aquesta mesura pot ser un símptoma de la saturació del mercat laboral en aquest àmbit, i una excusa perfecta per deixar un xic al marge d'aquest mercat els joves llicenciats que van sortint de les universitats.

Tot i aquesta possibilitat, però, la santeugatenca coincideix amb altres col · legues a assenyalar que, si estigués ben regulat seria una bona manera d'introduir els joves estudiants en el món

laboral, sempre que fos realment fent pràctiques "i no com si ampliessin en dos anys més els estudis de la universitat". "Perquè quan comences al principi", explica un altre dels joves advocats santeugatencs, Alex Calzina, "costa molt trobar la manera que t 'acceptin a qualsevol lloc per començar a exercir, i per tant, a l'hora de la veritat, també acabes treballant com si estiguessis fent pràctiques."

La major part d'advocats troben que és favorable passar un temps de proves, perquè, segons argumenten, és molt difícil que només dels anys de facultat algú surti preparat completament per exercir directament.

ÏLS/C4IVroNS Divendres, 15 d'octubrede 1999 Societat 21

I n t e r c a n v i s

Sant Cugat, model d'administració per a

un ajuntament hongarès

I n f o r m e s

El monestir és unti de les visites obligades ti Sant Cugat FOTO: X. /..

A. B. M. - Sant Cugat -

El coneixement de Catalunya i la seva organització d'una regió membre de la Unió Europea, així com l'anàlisi de polítiques mediambientals i de protecció de la natura en concordança amb la normativa europea. Aquests són els dos punts prioritaris que s'han fixat en la visita a Catalunya dels representants d 'un ajuntament hongarès.

Una visita emmarcada en el programa Centurió de l'Assemblea de les Regions d'Europa i que ha inclòs Sant Cugat en el seu itinerari. I Zoltan Erdesz,

t inent d 'alcalde de l 'Ajuntament de Dunakeszi (comtat de Pest, Hongria) ha estat el representant hongarès que ha intercanviat impressions amb els polítics locals. A banda de recollir totes les

dades possibles sobre el funcionament de diferents departaments de l'administració local per poder- les anali tzar i, potser, també aplicar en el seu país d'origen, el també llicenciat en economia i eng inyer hongarès ha pogut visitar algunes de les zones d ' interès de la localitat, com ara el monestir romànic o el Cent re Cultural.

E n t i t a t s

L'Assemblea local de la Creu Roja - Valldoreix

estrena comitè de govern

A. B. M. - Valldorelx-

"Posar molta il·lusió i començar algunes tasques." Aquestes són les dues directrius prioritàries que s 'han plante ja t els nous membres del comitè de govern de l'assemblea local de la Creu Roja a Valldoreix. Així ho ha manifestat a ELS 4 CANTONS el nou

president de l'assemblea, Ramon Bort, qui ha escollit com a vice-presidents de l'entitat Josep Segura. Adela Farré i Lluís Carreras. Com a secretar i actuarà Miquel Masanés i, com a vocals, Galí Drudis, Jaume Vall, Fran-cisco Sastrada, Manuel Valenzuela, Almodis Ortega, Francesc

Cardoner i Iolanda Soler. Un comitè que ha encetat re

centment el seu període al capdavant d'aquesta seu -amb prop de cinc-cents socis-, durant el qual vol potenciar, en paraules del seu president, els temes socials i de joventut.

En aquest sentit, Bort afirma que el projecte més destacable que encetaran de manera preferent seran les obres d'adequació de la nova llar de joventut i d'esplai. Una instal·lació per donar cabuda a les activitats que ja s'hi desenvolupen i que esperen que estigui enllestida per inaugurar-la de manera oficial, amb festa inclosa, el proper dia 8 de desembre.

Fisas reclama més transparència al govern en Pexportació d'armes Afirma que les vendes superen en un 83% el que es fa públic

A. B. M.

El titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el santeugatenc Vicenç Fisas, ha fet públic un estudi que posa de manifest -segons cl seu parer- la poca transparència governamental pel que fa a les exportacions estatals d'armament.

Es tracta de l'estudi que el departament de Fisas realitza periòdicament per a Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges sense Fronteres. Aquest informe, que aborda les xifres del segon semestre de 1998, palesa queies exportacions de material bèl·lic van ser un 83% superior a Ics xifres que el govern ha facilitat al Congrés dels Diputats. La Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans xifra aquesta diferència en 7.460 milions de pessetes: segons el santeugatenc, les xifres oficials parlen de 8.937 milions de pessetes durant aquest període, i la Unesco les xifra en 16.397. Un afegit que inclouria, entre altres coses, diferents avions de transport exportats a Turquia (per un valor de 6.381 milions de pessetes), l'exportació de més de dues mil pistoles a Itàlia (valorades en 357 milions de pessetes) o la venda de molta munició a països com Ghana o Veneçuela (que superen els dos-cents milions de pessetes).

Segons la Càtedra, són aquestes dades diferenciades Ics que pro-mocionen la imatge d'encobriment en temes d'aquest sector, "atès que el govern encara no s'atreveix a declarar de manera oberta que es venen a cada país". "Però també", explica Fisas a KLS 4 CANTONS, "existeix un factor incident que és la metodologia". I és que, segons el pacifista, hi ha moltes

Alguns exemples /-

Pak '-• Dades govern Cofaentaris UNESCO

Antilles Hcl. - Manquen IZ& milions de diferent armament

Ghana - Manquen 143 milions en projectils

Bèlgica 42T1 podria incloure Z\ milions en munició

Bulgària 197 és una venda de 1.300 pistoles

BuíktnaFaso - Manquen 9'Z milions en munició

Chile 109'I Al 98 s'havien d'entregar dos ! avions que encara no són al llistat de daaaes, potser pel pro» cessament de ïHnochet, També es va vendre munició per valor cte 158 miüorts.

Turquia 755'5 Hi ha difeíeat material (born-bes d'aviació, i avions GN235) <jneno s'ha comptabilitzat i sumen milers & milions

Líban rau»

partides que no es preveuen perquè s'inclouen en altres apartats: és el cas dels avions patrulles i de molts tipus de municions. La Càtedra ha realitzat diferents

campanyes de sensibilització en

El titular de la Càtedra Unesco

demana al govern que digui la informació tal com és realment

favor del desarmament, com la de les mines antipersona -amb l'ob-jectiu de controlar-les i fer-les de

saparèixer- o la del control i seguiment de les armes lleugeres. Ara, amb la publicació d'aquest informe, el departament de la UAB torna a demanar al govern, en paraules de Fisas, "que sigui més explícit i expliqui la informació tal com és".

I és que una de les conseqüències que més preocupen els membres de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans és el fet que molt d'aquest armament es destina'a països que, segons els reglaments del dret internacional, no tindrien permís per diferents motius: o bé perquè estan en zones properes a algun conflicte o tendents a tenir-lo, o bé perquè no respecten els drets humants, entre altres.

CRJF7 • Cursos de Grafologia I, H y III nivel. • Grafologia Infantil. Grafoparología. Perícia Caligratka • Relaciones Humanas. Morfologia y Comunicoción no • Ventas y Atención al Cliente.

• Tests Proyectivos: Àrbol, Casa, Família. (No se necesttart conàdmíefttos previos)

• Cursos y Semtnetrlóï leórào-prcatieos, ^ :

INICIO MES DE OCTUBRE - HORARIOS COMPATIBLES

Inscripción: Muntaner, 45 - 47, entlo. 2S

TEL. 93 451 04 39 WWW.ESCRIPTG.COM

http://WWW.ESCRIPTG.COM

?? Societat H.S ítAIYTONS Diíiiu/m. !5/r<„tHhrftr 1W>)

Les dones s'encaren a les ciutats que les acullen

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Estan les ciutats pensades per a les dones: Kls serveis que ofereixen s'adapten a les seves necessitats? Reflecteixen les ciutats la història de les dones? I la se\a realitat i vida quotidiana? Aquestes i altres qüestions són les que Atena. Dones de Sant Cu^at vol que es plantegin les santeugatenques <|ue dimecres vinent (dos quarts de deu del vespre, a l'Ateneu) assisteixin a la conferència que ha organitzat el col·lectiu.

l'er afavorir aquestes reflexions, l'associació santeugatenca ha convidat la historiadora i escriptora Isabel Segura, que s'encarregarà de conduir la xerrada. Sota el títol "Dona i ciutat", Segura provarà de demostrar que les ciutats han estat generalment pensades i concebudes des del punt de vista masculí, quan és la dona la que majoritàriament les utilitza en el seu quefer quotidià. I,'acte, però, no consisteix tan sols a analitzar determinades realitats, sinó a provar de pensar i/o trobar models alternatius que permetin confiar en un futur urbà que hagi resolt ja aquests obstacles i aquestes limitacions.

Aquest és el primer acte de l'associació de dones després de la tornada de les vacances. Després d 'have r triat un nom, ara el col·lectiu treballa en l'elaboració d'uns estatuts que li permetin oficialitzar l'associació.

T r a d i c i o n t

La Castanyada aplega a Sant Cugat excursionistes de tot el país

El CMSC organitza per primer cop l'Aplec dels Països Catalans

ANNA BORAI

-Sant Cugat -

Serà el primer Aplec Kxcursionis-ta dels Països Catalans que es desenvolupa en gran mesura en territori urbà. Però l'esperit de la trobada es manté en la mateixa línia, i és que el Club Muntanyenc Sant Cugat s'ha volgut estrenar en l'organització d'aquest certamen manté -nint les línies directrius que s'aplicaven, però a la vegada provant de donan-hi el seu toc personal. "Tot el tema de l'organització ens ha anat molt bé", explica una de les membres de la comissió organitzadora, Dolors Vilanova, "la pena és que quan n'aprens tens poques oportunitats de tomar-ho a fer", perquè tot el muntatge de l'Aplec s'adjudica, any rere any, i ja en fa vint-i-tres, a un centre excursionista diferent, dels centenars que hi ha repartits per la geografia dels Països Catalans.

Enguany, doncs, serà

l'Aplec excursionista arriba a Sant Cugata la 23a edició. K)T():XAVI1.ARRÒS'A.

que aquestes despeses es podran tre Borja, així com a l'escola Joan estan previstes al programa nom-sufragar amb les diferents subvencions que diverses entitats i espòn-sors han aportat, així com amb els

drets d'inscripció

..n „ , . que els partici-à Sant Cugat la Serà elprimer Apkc pants hauran d'a-

ciutat catalana . , bonar. que farà d'esce- eXCUrsioniStü qil£ eS "El nombre de

participants, però

Maragall per a aquells que vinguin amb el sac de dormir), també és un fet repetit amb els anys que la major part dels assistents opten per l'acampada.

Pel que fa a les activitats, aquest XXIII Aplec dels

Les sortides a la

muntanya nari central d'una , r r , r

reunió anual que desenvolupa també en explica Gabriel Països Catalans s'alternaran amb aplega els amants Cerdà - t a m b é oferirà tant dife

de l'excursionis- zona urbana membre de la co me del país. Una . .^ edició que -coordinada amb la supervisió del Centre Excursionista de Catalunya-compta amb un pressupost que supera els dos milions de pessetes. Els organitzadors, però, calculen

„ £ missió organitza-"^-' dora-, "no es pot

definir mai fins al final." Perquè si bé es té un control de les reserves pel que fa a l'allotjament (a Sant Cugat s'ha solucionat oferint lliteres en diferents instal·lacions del Cen-

rents excursions, que donaran una visió general dels recorreguts que es poden fer per la serra de Collserola (incloent-hi alguna sortida a altres indrets, com el Montseny o Montserrat), com actes més culturals. En aquest sentit,

actes culturals

broses xerrades sobre aquest món, itineraris culturals per la ciutat o esdeveniments més folklòrics i tradi

cionals, com havaneres, castells, sardanes, cant coral, ballades de l'Esbart o, fins i tot, una celebració popular de la Castanyada. Tot està lligat, doncs, perquè els propers dies 30 i 31 d'oc

tubre i 1 de novembre Sant Cugat esdevingui el cor neuràlgic de l'excursionisme català, en una trobada que els organitzadors esperen que interessi tots els ciutadans.

C e l e b r a c i o n s

El casal de la gent gran de Mira-sol

festeja el seu sisè aniversari

L actuació de la coral va ser una de les més seguides

l·.l· uinuiiies lan demo\tiai lo rte^ aptttut* lOTO.XAVI l.ARROSA.

A.B.M. - Mira-Sol -

Un concurs de petanca, un dinar de germanor i un espectacle a la tarda han estat les activitats centrals de la festa de celebració del sisè aniversari del casal de la gent gran de Mira-sol.

El concurs de petanca va obrir la diada, atorgant premis i regals a tots els participants. "Donem premis a tothom per igual", explica el president de l'entitat homenatjada, Eustaquio Martínez, "perquè l ' important és que la gent hi participi." Així, es van en-tregar vídeos amb reportatges de natura, bolígrafs i encenedors per

a tothom que va prendre part en el joc.

I /d competició matutina va donar pas al dinar de germanor. Cent cinquanta persones es van reunir en un restaurant del districte per passar el migdia plegats, amb tuna inclosa, i després van assistir a la festa-espectacle que tancaria la celebració.

Des de les sis de la tarda fins al vespre, el Casal de Cultura de Mira-sol va acollir la celebració de la gent gran. Diferents actuacions van anar filant les hores de la festa, a la qual van assistir 250 persones i on van prendre part la coral Esclat de Germanor i el club de sardanistes del mateix casal

de la gent gran, per donar pas a un xou en què, segons el president de l'entitat, "hi va haver de tot una mica". I és que la festa de tarda va incloure també un berenar popular amb coca i refrescs per a tots.

Després de la festa que es va desenvolupar dissabte passat, el casal de la gent gran -que compta amb prop de cinc-cents socis numerats- continuarà les seves activitats habituals programades per a aquest trimestre. I ja comencen a pensar en la propera celebració conjunta oberta a tothom que hi vulgui participar, que serà per a principis de novembre amb la Castanyada.

ELS /CAIYIUNS Dtveiidres, 15 iToctubre de 1999 Publicitat 23

24 Societat Ï L S /CANTONS Divendres, 15 d'octubre de IW

Els 4 Cantons canvia la seva seu d'ubicació

A. C. - Sant Cugat -

Ri.s 4 CAN TONS ha canviat la

seva adreça i s'ha traslladat al número 42-44 de! carrer sant Antoni, el mateix edifici on es troba la publicació «Tot Sant Cugat». Des d'aquesta mateixa setmana, els clients, lectors i ciutadans en general ens trobaran a la noves oficines, on poden acudir de 9 del matí a 9 del vespre.

Pel que fa al número de telèfon de la redacció, continua sent el mateix -93 589 62 82-, però en canvi s'ha modificat el número de fax, que ara és el 93 674 20 24. Momentàniament, i mentre no s'acabin les tasques de trasllat, no podem posar a disposició dels ciutadans el nostre e-mail ni versió electrònica -Vilaweb Sant Cuga t - del periòdic, però esperem resoldre aquesta situació d'aquí a pocs dies.

Berenguer el Gran reprèn les activitats

- Sant Cugat -

Aquest dissabte vinent, l'Agrupament Escolta Berenguer el CJran encetarà un nou curs ple, un altre any, de moltes activitats, "la 47a vegada que el cau aposta", segons els seus responsables, "per l'educació en el lleure de nois i noies d'entre 6 i 18 anys".

A q u e s t a vegada , pe rò , els membres de l'Agrupament s'en-f ronten al fet de c o m e n ç a r aquesta nova etapa sense local propi. I és per això que realitzaran moltes de les activitats a la Casa de Cultura, així com també hauran de buscar, tal com reconeixen, algun espai alternatiu per poder desenvolupar la seva tasca. Malgrat això. reconeixen que estan molt animats i disposats a solucionar qualsevol repte amb tothom que hi vulgui participar./ A. B. M.

V a c a n c e s

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER

DE DIBUIX I PINTURA

Adults i nens

C/ Sant Ramon, 21 - TeL 93 675 91 44

Molts santeugatencs sortiran aquest mes amb els viatges de PIMSERSO

S'ha augmentat F oferta de places i s'han inclòs noves destinacions

A. B. M.

Ja ha començat la segona fase d'adjudicació de viatges acollits al programa de vacances per a gent gran que convoca anualment l'IMSER-SO. I a Sant Cugat, l'acollida ha tornar a ser generalitzada, segons han confirmat a E L S 4 CANTONS les

agències de viatges que diposen d'aquestes ofertes.

De la mateixa manera, també ha estat ben rebuda la novetat principal que es presentava enguany: la prèvia acreditació abans de poder accedir a comprar el bitllet del viatge. Els possibles beneficiaris d'aquesta promoció van haver de fer una sol·licitud al ministeri abans de l'estiu, instància que, en cas de tenir la puntuació adequada (amb barems com l'edat, ingressos o haver viatjat en les dues temporades darreres), va ser contestada amb una acreditació que els permetia acudir a l'agència per formalitzar la reserva. En general, aquestes tramitacions han agilitzat les tasques dels

Els santeugatencs aprofiten els viatges de l'IMSERSO FOTO X, LARROSA.

agents turístics, tal com han manifestat la major part de membres del sector a la ciutat. "Enguany, la venda ha anat millor que en altres temporades", afirma Patiria Díaz -de Viatges Iberia-, "s'ha notat molt més organitzat." Opinió generalitzada en tots els operadors turístics

de la ciutat, els quals també han corroborat que la demanda ha estat "igual de massiva" que en altres edicions.

No ha estat així, però, per a l'adjudicació de les places, atès que per als encarregats de vendre els bitllets a la ciutat, enguany els sant-

cugateneshan hagut d'escollir entre moltes destinacions de la costa catalana. Els indrets marítims en general, però, han tornat a ser les contrades més ofertes i sol·licitades. I en aquesta edició també era novetat una previsió en aquest sentit, ja que els organitzadors van augmentar d'entrada el nombre de places ofertes.

Enguany han estat 400.000 les places que s'han posat a disposició de tots aquells jubilats, en gran part majors de 65 anys, que haguessin obtingut les acreditacions pertinents. Deu mil viatges més que l'any passat, que han tingut també destinacions noves. Es el cas de Portugal, que s'ha inclòs en el programa oferint-se juntament amb les tradicionals illes (tant Balears com Canàries), així com cicuits culturals, Andalusia o la Comunitat Valenciana. Els afortunats podran gaudir de les seves vacances des de l'octubre fins a l'abril de l'any vinent i podran optar per sortides de quinze dies o bé pels toms d'una setmana.

L e g i s l a c i ó

La possible nova Llei d'estrangeria seria ben rebuda pels membres de Vallès Sense Fronteres

El fet de no haver de presentar una oferta de treball és un dels punts destacats

A. B. M.

En principi, la notícia ha estat ben rebuda: l'anunci de la nova llei d'estrangeria ha estat qualificat de positiu pels membres de l'associació d'immigrants local Vallès Sense Fronteres. "Encara no ho hem discutit en profunditat", explica a ELS 4 CANTONS lones Amtia -membre d'aquest col·lectiu-, "però els punts de canvi que s'indiquen són temes que fa temps que es reivindiquen."

Un d'aquests aspectes és, sense cap dubte per a Amtia, el fet que els immigrants que no tenen legalitzada la seva situació puguin demanar el permís de residència sense necessitat d'esgrimir una oferta de treball. "Fins ara ha estat un peix que es mossega la cua", explica el membre de Vallès Sense Fronteres, "perquè sense tenir els papers en regla no pots obtenir cap oferta de treball, ni aconseguir cap contracte, i sense això tampoc pots demanar que t'arreglin els papers." És per aquest motiu que Amtia opina que si s'acaba amb

Es calcula que la llei i IIfiarà cu iv

aquest tràmit, tal com s'ha anunciat després de redactar el darrer esborrany fet, es podrà agilitzar la legalització de moltes persones que fa molts anys que resideixen al país, i a l'Estat, i que encara no han pogut obtenir el reconeixement oficial.

Ni a Sant Cugat ni al Vallès en general, segons confirma l'organització santeugatenca, és nombrós el grup d'immigrants que es troben

en aquesta situació. Segons Amtia, el fet de residir tant a prop de Barcelona, i atès que és una zona força urbanitzada i bastant industrial, promou que el control policial sigui molt més estricte. "És una situació més típica de les zones agràries", explica Amtia, "perquè a les grans ciutats és molt difícil, si no impossible, passar un llarg període de temps sense que t'aturin per demanar-te els papers." Un control

i.jptimifiKdt I jny vinent F.:XAVI LARROSA.

policial que la llei farà molt més estricte, i penat, pel que es refereix a la introducció o ocultació d'immigrants. I aquest també és un punt que ha estat ben acollit, "sobretot si s'aconsegueix desmantellar totes les xarxes muntades per estafar els immigrants prometent-los una vida més digna i assegurant-los llocs de treball que després mai no es donen", assegura Amtia.

OS/CANTONS Divendres, IS d'octubre de 1999 Societat 25

S a n i t a t

Els malalts mentals de

la ciutat necessitarien

més atenció mèdica

A. B. M. -Sant Cugat -

La protesta és generalitzada. Recentment, familiars dels malalts mentals de Catalunya van denunciar de manera efusiva la manca de recursos públics que existeixen al país per tractar en condicions adequades aquests pacients. I a Sant Cugat es confirma aquesta mancança.

"Ens farien falta molts més recursos per poder atendre en condicions tots els casos que se'ns presenten", explica a ELS 4 CANTONS cl coordinador del departament de Salut Mental del Centre d'Assistència Primària (CAP), Alfonso

Santiso. Segons el psiquiatre, a la ciutat s'atenen força casos de malalties mentals, però els horaris de visita no són suficients: dos cops per setmana per a la psiquiatria per a adults, també psicologia, i altres visites especialitzades per a pacients infantils.

"El problema", argumenta Santiso, "és la mancança de recursos, perquè per a una ciutat com aquesta, tenint un psiquiatre fix que pogués visitar tot el dia i augmentant el departament de psicologia es podria cobrir molt millor la zona."

Segons el responsable del departament, els casos que més es donen a la ciutat són les depressions, amb algun trastorn per somatització

lïWïmWWWÏiWi'ilrt irii • {!„< » , . a ^ I^HIIII Ull . _ — _ - » ] 1 "-llir ' i 3 •nillHII M I I M

A Sant Cugat, tant malalts mentals com disminuïts psíquics voldrien tenir més recursos assistencials FOTO: X. L.

i també algunes esquizofrènies, "tots acostumen a ser quadres seriosos", afirma el metge, "que necessitarien una atenció més específica".

El tema de la mancança de recursos per atendre i cuidar els malalts mentals es podria estendre també als disminuïts psíquics, tot i que en

aquest cas no és exacte parlar de malaltia. "Sovint posen els malalts mentals i els disminuïts psíquics en el mateix sac", afirma Enriqueta Guarch, presidenta d'ASDI (Associació prodisminuïts psíquics i físics de Sant Cugat), "i el tractament que necessiten no és ni de bon tros el mateix." Una opinió que com

parteix Francesc Coll -també president d'una asociació de disminuïts que té una casa de colònies a la ciutat, Aspanias-, qui apunta que "caldria, però, que tots ens uníssim perquè el que sí que ens uneix és el fet de no tenir prou recursos i atenció per part dels estaments i administracions públiques".

S a l u t

Els farmacèutics es reuniran per parlar sobre complements nutricionals

Uobjectiu és assessorar millor la gent que té mancances dietètiques

A. B. M.

Conèixer en profunditat tots aquells productes que poden complementar l'alimentació és l'objec-tiu de la trobada que els farmacèutics de la localitat faran cl proper dia 11 d'octubre. En col·laboració amb un laboratori especialitzat en aquest tipus de fàrmacs, els professionals santeugatencs del sector podran descobrir, i estudiar, tot allò que calgui per poder assistir amb tota la informació pertinent els clients que els sol·licitin algun tipus de consell sobre aquest tema.

"La idea és. sobretot", explica la delegada de zona a Sant Cugat, Montse Moral, "poder tenir a l'abast totes les dades que permetin aconsellar i tenir un seguiment acurat d'aquelles persones que per si soles no poden aconseguir mantenir una dieta equilibrada i que, per tant, tenen agun tipus de mancança nutricional." Es el cas, exemple que apunta a El.s 4 CANTONS la farmacèutica, de la gent gran o de totes aquelles persones que pateixen

G u a r d o n s

E/s jarmateutits io/e/ijmililai tam/i'tis.

algun tipus de disfunció o malaltia que no els permet assimilar de manera correcta tots els elements nutricionals necessaris per seguir una dieta equilibrada.

Els farmacèutics locals continuen així en la línia de convertir els seus establiments no tan sols en un lloc on poder adquirir productes, sinó també obtenir una atenció perso-

ix\or/inieiitnutrtt lomtlttls multi/h 1.. \. I..

nalitzada i tota la informació que necessitin sobre salut.

D'altra banda, Sant Cugat enguany no participarà en cl programa Plenufar, que desenvolupa el Col·legi de Farmacèutics en diferents centres educatius del país. Una campanya que té l'objectiu d'impartir educació nutricional als infants catalans.

Els premis taronja i llimona s'entreguen

aquest vespre a Valldoreix


L'emoció està servida. Aquesta nit es desenvolupa el tradicional sopar que any rere any organitza l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Enguany es realitzarà també al restaurant del club de tennis de l'entitat menor i s'espera que s'hi apleguin entre la seixantena i el centenar de persones.

Si bé des del seu establiment el sopar ha tingut l'objectiu d'esdevenir una nit de trobada entre tots els socis de l'entitat vall-doreixenca i de coneixença amb altres veïns de l'entitat menor (perquè sempre ha estat obert a tothom que hi vulgui assistir), des del 1983 ha guanyat si no en qualitat sí en suspens.

I és que avui és la nit que s'en-treguen els ja coneguts premis taronja i llimona. Una manera desenfadada i cordial de reconèixer la tasca desenvolupada per alguna entitat, o particular, de Valldoreix, així com de re

criminar a un altre la seva poca predisposició - p e r dir-ho d'alguna manera- de relacionar-se de manera agradable amb els altres (ja sigui amb actes o actituds).

La metodologia és molt senzilla, i a la vegada li dóna un cert aire de misteri que no es revela fins al final del sopar: són els mateixos assistents els que escullen, decideixen i voten qui volen guardonar amb un o altre premi. Després de les postres i encara amb algun cafè, tothom pot votar qui vulgui (estigui o no present) i després es fa el recompte, s'adjudiquen les puntuacions i s'atorga, encara que només sigui a viva voce, el guardó de reconeixement.

Són molts els que han estat nomenats en aquestes setze edicions. Personatges de color taronja i altres de més àcids que han repetit en més d'una edició, com li ha passat a Correus com a protesta pel servei que desenvolupa tant al distr icte com a la resta del municipi.

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

GENTREDE Piaça delDr. Gaites. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

igital E ' teu distribuïdor de cameres pnmt j material digital Kodak a Sant Cugat

Una nete ja anua l g ra tu ï t a d u r a n t t res anys v a l o r a d e s en 15.000 p tes . al c o m p r a r aques tes cameres

Nikon Zoom 210

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs) Canon Prima Súper Zoom 135

4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

26 Societat HLSí CANTONS Divendres, IS d'octubre de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

ACCIONS I REACCIONS Els ecologistes acostumen a organitzar actes de protesta quan descobreixen un atemptat contra el medi ambient.

Són accions que busquen una reacció favorable a la natura i a l'ecosistema. De vegades, però, els resultats no són els desitjats, com ha passat amb la benzinera de

can Borrull, que, malgrat que ha provocat les reiterades queixes de les associacions verdes, ha tirat endavant.

En pocs mesos, l'empresa Repsol ja l'estarà explotant.

Pàgina: 17. VOTO: XKVI LARROSA

HO VAN DIR Tot el que volien i més, i els valldoreixencs els van escoltar amb passió. Els Ja t'ho Diré van actuar divendres passat a l'esplanada del Casal Cultural de Valldoreix

després que l'actuació que havien planificat per a la passada festa major s'hagués de suspendre a causa del mal temps. En aquesta ocasió, els illencs van repassar alguns

dels temes del seu darrer treball, juntament amb els èxits de sempre. Centenars de santcugatencs van seguir l'actuació, que va durar fins a la matinada.

Pàgina: 44. EOTO: EDUARD EARINYES

SANT CUGAT COMOÇ

20 ANYS AL SERVEI DEL BOTIGUER

Sant Cugat Comerç estrena enguany nou logotip i nova imatge corporativa, però amb els serveis de sempre. Es tracta de

celebrar el vintè aniversari de Tassociació fent el que millor saben, això és, vetllant pels interessos dels comerciants locals i

contribuint que el futur sigui segur i profitós. De moment, preparen una campanya que premiarà tots els clients dels

comerços adherits a Sant Cugat Comerç.

Pàgina: 28. EOTO: XAVI LARROSA.

JOVES MUSICALMENT PARLANT La Coral Esclat de Germanor va donar dissabte la nota, en el més bon sentit de la paraula. L'agrupació musical va participar en la festa de celebració del sisè aniversari del Casal de la Gent Gran de Mira-sol,

oferint un concert que va ser àmpliament seguit per prop de 250 persones. La formació va demostrar que l'edat no és impediment per entonar i,

encara menys, pef passar-s'ho bé.

Pàgina: 22. FOTO: EDUARD FARINYES.

ELSí CAPÍTOLS Divendres, 15 d'octubre de 1999 11

L A S E T M A N A EN IMATGES

MÉS VAL TRAÇA QUE FORÇA Almenys en aquest nou joc, que consisteix a llançar una bitlla contra un grup on n'hi ha d'altres i aconseguir que totes, excepte una, caiguin a terra. l'Aplec de la

Salut va ser l'escenari que alguns aficionats a aquest joc van triar per demostrar la seva habilitat i deixar astorats aquells que no coneixien aquest divertiment.

Pàgina: 4. FOTO: XAVI LARROSA.

SEMPRE PLOU SOBRE MULLAT Ja va ser víctima de les flames fa uns mesos i ara ho ha tornat a ser. Malgrat que fa molts anys que no allotja

hostes i que està en estat total d'abandó, el foc ha tornat a no tenir compassió ni de la seva memòria i s'hi ha

tornat a fer present. L'Hotel La Reserva, de Valldoreix, va patir aquest cap de setmana un nou incendi que en va

malmetre encara més l'estructura.

FOTO: EDUARD FARINYES.

EL CANT DELS ÀNGELS Amb el blanc del vestit -tal com les ales dels àngels- i la veu pròpia també

d'aquests éssers, la soprano basca Ainhoa Arteta va revelar-se dissabte passat a Sant Cugat com una gran veu que de ben segur arribarà a tocar el cel dels grans

conservatoris d'arreu del món. El Teatre-Auditori va vestir-se d'elit i va omplir-se a vessar per escoltar com la soprano pujava i baixava escales musicals

amb un domini excepcional. La diva no va decebre.

Pàgina: 40. FOTO: EDUARD FARINYES.

i els mobles

CQff© mobtes

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4CVNTONS

Economia 28 Divendres, 15 d'octubre de 1V9V

C a m p a n y e s W « . . . f, M . . J •*, *,

Sant Cugat Comerç celebra els vint anys amb renovació d'imatge i diferents activitats

L'associació vol tenir encara més interrelació amb els ciutadans

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

L'associació de botiguers i comerciants de la ciutat. Sant Cugat Comerç, ja ha complert enguany vint anys d'existència. I per celebrar-ho, i continuar amb la línia de projectar-se a la societat local, estan acabant de perfilar una campanya especial. La idea no és tan sols potenciar les botigues de la ciutat, sinó també premiar la fidelitat dels clients que opten per no sortir del nucli urbà a l'hora de realitzar les seves compres quotidianes.

En aquest sentit, tots els clients de les botigues associades a Sant Cugat Comerç tindran un obsequi segur només realitzant les seves adquisicions. Sota el nom de Felicitats Sant Cugat, la campanya permetrà als botiguers poder regalar un sobre sorpresa als compradors dels seus productes. I n regal segur que descobriran en obrir-lo i que podran passar a recollir per qualsevol dels comerços associats. Aquesta pro

moció d ' an ive r sa r i , q u e començarà el dia 2 de novembre i durarà un parell de setmanes, preveu repartir, segons els seus organitzadors, més de cinc-cents regals, mil ampolles de cava i quatre mil bombons.

"Es una campanya pensada tant per al públic com per a l'associat", explica a Ei.s 4 C A N TONS Santi Pujal -membre de la junta directiva de l 'entitat. "Una promoció", reconeix Maria Eulàlia Egea -presidenta de l 'entitat- "en què han invertit molts esforços per aconseguir que sigui una celebració important." I és que, a part d'aquesta iniciativa, l'asociació de botiguers de la ciutat es troba, segons la seva presidenta, "en un moment molt bo" , que es reflecteix en les nombroses activitats que està començant a dur a terme. "És molt positiu celebrar vint anys i tenir molts projectes de futur", sosté Egea, a l'igual que Pujal, qui defensa que "als vint anys mirem cap endavant i no cap enrere". Es per

l i l M I t l t l I l H l l l H I M I I I M I t l t l l I *

Sant Cugat

Aquesta és el nou logotip de Sant Cugat Comerç. FOTO: CF.DIDA.

això que des de la junta s'estan promocionant i activant diferents iniciatives, com ara l'activació immediata del Pla de dinamit-zació comercial que continua aportant projectes a curt, mig i llarg termini, o el canvi de logo.

Un canvi que té l'objectiu de renovar la imatge de l'associa

ció, així com donar als associats un signe d'identitat compartida: i això és que, com afirma la presidenta, "no cal sortir del centre per aconseguir el bo i millor en qualitat". Amb la nova campanya, Sant Cugat Comerç pretén, al mate ix t emps , a u g m e n t a r el nombre d'associats.

L'índex d'atur de la ciutat descén fins al 5 ,22%

A. B. M.. - Saat Casat -

L'índex d 'atur santeugatenc ha tornat a baixar durant el mes de se tembre . La taxa local se situa en un 5,22%, quasi dos punts per sota del percentatge que es va registrar durant el mes de setembre. Una baixada que ha estat la tònica del mes en quasi totes les poblacions del Vallès Occidental, comarca on l'atur ha caigut en un 3,9%, situant-se en una mitjana molt superior a la santeugatenca: un 7,44%.

D e les 1.408 pe r sones q u e viuen a Sant Cugat registrades a les Oficines de Treball de la General i tat durant el mes de setembre del 1998, s'ha passat a un atur de 1.165 persones sense feina inscrites al municipi. Una línia descendent que ha evolucionat de manera continuada durant l'any transcorregut. El mes anterior, a l'agost, per e x e m p l e , e ren 1.207 els santeugatencs que, segons les llistes oficials, no treballaven.

Les tendències han mantingut un cop més la línia, sent cl sector masculí el que més ha notat la baixada.

S e r v e i s

Correus va repartir a la ciutat durant els mesos d'estiu més de dos milions de trameses


Després de les crít iques que va rebre a finals de l'estiu, que atacaven la falta d 'organització i la saturació, i el consegüent endarrer iment , dels enviaments postals, Correus ha fet públ iques les xifres de la seva activitat durant els mesos de juliol, agost i se tembre .

I, segons afirma l'informe, són un total de 197 milions de trameses les que els treballadors de Correus i Telègrafs han repartit per tot Catalunya durant aques t per íode, xifra que ha suposat un increment del 8% respecte a l'activitat dels mateixos mesos l'anv anterior. Un

augment que els responsables posen com a conseqüència de la captació de nous clients del sector bancari i serveis.

Sant C u g a t no es q u e d a al marge d ' aques t augment . El municipi és el sisè de les poblacions catalanes amb més volum de repartiment, darrere de ciutats com Barcelona (que supera els setanta-sis milions de t rameses efec tuades) , l 'Hospitalet de Llobregat (amb més de set milions de paquets repartits) o Badalona (amb prop de sis milions d 'entregues) .

Tot i els grans volums. Correus ja va desmentir en el seu moment les acusacions que situaven Sant Cugat entre una de les ciutats amb retard ge-

St£o//1 ( oi ii m. el repartiment a Sant Cugat durant els mesos d'estiu s'ha realitzat amb normalitat F: XAVl LARROSA

neralitzat en les entregues, reconeixent . però, una acumulació massiva en un dia puntual. Ara, però.Correus ha fet front amb dades als retrets sindicals q u e vol ien més contractacions per reforçar els ser-ve i s h a b i t u a l s i s u p l i r

per vacances. Segons l'informe realitzat pel servei estatal de repart iment , un cop acabada la campanya s'han fet, a tot Ca ta lunya , 4.500 con t r ac t e s eventuals (amb durades d 'entre quinze dies i tres mesos) equivalents a 4.331 mensuali-

a d e q u a d a m e n t les absències tats efect ives. Una quant i ta t

de contractes "molt similar a la de l'any passat", segons reconeix l ' informe, que ha cobert les vacants del 100% del personal de distribució de vacances durant els mesos de juliol i se tembre i entre el 70% i el 100% - d e p e n e n t de la població- durant el mes d'agost.

ELSICAIVIONS Divendres, li d'octubre de 199V Empresa 29

LES EMPRESES: GIMNÀS TOP SANT CUGAT Són molts els santcugatencs que troben l'activitat física com una necessitat quotidiana per al benestar de cos i ànima. I també n'hi ha alguns que fan esport perquè primen l'aparença, en un món envoltat d'aspirants a cossos de iogurt. A l Top, des de la seva inauguració, fa nou mesos, es té cura de la imatge oferint tot allò que, per trobar-se bé, pot imaginar la ment.

Àngel Milla. Gerent

"Els gimnasos locals acabarem obrint fins i tot els diumenges"

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

- Com sorgeix la idea d'obrir un gimnàs en una ciutat que en té tants? - Després que se'ns acudís la

idea vam fer una anàlisi de mercat i vam veure que en aquesta zona -darrera del Mones t i r - , augmentava molt la població però que, en canvi, només hi havia un gimnàs. L'estudi va posar en evidència que aquest establiment no ho podia abastar tot, fet que ens va fer pensar que teníem possibilitats d'èxit.

- I van decidir tirar endavant. - Sí, però avui dia teni r un

gimnàs complet és molt difícil i decidir com l'instal·les, encara més. Depèn de fins on vulgui o pugui arribar cadascú. I més tenint en compte que hi ha conceptes diferents: gimnasos, centres esportius, clubs...

- I per quin s'ha decantat Gimnàs Top Sant Cugat? - Entre gimnàs i centre espor

tiu. - Amb la pretensió d'arribar

més enllà? - La nostra intenció és conver

tir-nos en un club. - Defineixi-ho...

- Ens agradaria que la gent vingués no tan sols a fer gimnàs, sinó t ambé a passar l 'estona.

Anar al gimnàs entès com a instal·lació purament esportiva costa molt perquè mantenir la quo-tidianitat en l'esforç físic pot suposar un gran sacrifici. I si a sobre véns i ho passes malament, imag ina ' t . És pe r això que creiem que el centre ha de poder oferir-te una saleta per passar l 'estona, xerrar i relacionar-te amb més gent per aquells dies en què no et trobes bé o no tens ganes de fer massa esport. L 'ambient q u e es respira en aquests centres és molt important.

- Es per aquí per on passa el futur dels gimnasos?

- Sí. Aquesta serà la idea que funcionarà en el futur. Espais ni molt grans ni molt petits: de 600 a 1.000 metres quadrats. Centres on es pugui encabir tot. - Ment sana en un cos sa que

s'ha de relacionar en un espai on els serveis també serien importants? - Molt importants, fins i tot s'hi

haurien d'incloure pistes d'es-quaix i piscina. - Des d'arts marcials fins a

un hidromassatge individual? - Sí, d e p è n del que vulgui

aportar cada centre. Aquí fem fins i tot balls de saló... - La demanda es decanta per

algun servei en concret? - En el nostre cas, el que més

ens sol·liciten és l'aeròbic. És on s'aculi un percentatge de gent més elevat, encara que per a una altra franja d'edat també funciona molt bé cXfunh, que ara està molt de moda.

- La gent s ' assessora , pregunta quin tipus d'exercici ha de fer i com l'ha de desenvolupar?

- Generalment, sí. Abans de començar parlem, els preguntem els objectius -què és exactament el que busquen- i, amb el monitor, cerquem el millor per a cada cas: des de les diferents rutines per fer exercici fins a die-

"Hi ha gent que va al

gimnàs només per

treure s eh quilets en

èpoques assenyalades"

tes personali tzades. Si se segueixen les directrius, els resultats són molt bons. - Tradicionalment, la sala de

musculació ha tingut un pes rellevant en aquest tipus d'instal·lacions. També ha canviat, això? - Hi ha molta gent que es con

fon, es pensa que si fan servir la

Milla afirma que en un gimnàs ral trobar-se molt còmode E: X. LARROSA

sala de màquines es posaran com a "bèsties", i això no els agrada, sobretot al sector femení. Però aquesta és una imatge creada, perquè quan arriben i veuen que la gent que utilitza aquests aparells és normal, i que els resultats són una musculació del cos forta però no exagerada, canvien d'idea.

- Quant temps s'ha de dedicar al cos per tenir-lo tonificat? - Depèn d'on vulguis arribar...

perquè hi ha professionals que necessiten estar-s'hi tot el dia. Però una hora o una hora i mitja diària d'exercici al cos ja li va molt, molt bé...

- El ritme de vida actual marca el temps lliure de molta gent... - És evident que cada cop ho

tenim més difícil i que, de vegades, dedicar un parell d'hores diàries, o tres dies a la setmana a fer exercici físic és pràcticament impossible. Per això nosaltres obrim des de les set del matí fins a les onze de la nit, sense tancar al migdia. Junta

ment amb el major nombre de serveis, la franja horària és també molt important: arribarà el dia que els gimnasos locals acabarem obrint fins i tot els diumenges. - A la gent que s'estima més

fer exercici a l'aire ll iure.. . com els convenceria per venir al seu centre? - Em seria molt difícil, perquè

la majoria d'aquesta gent segurament no ve al gimnàs per estalviar diners, perquè pensen que invertir 5.000 o 6.000 pessetes al mes en un centre esportiu és llençar-les...

- A l'altre extrem hi hauria els que es pensen que el gimnàs fa miracles... - Sí, hi ha gent que només va

al gimnàs per treure's els quilets en èpoques assenyalades, després del Nadal, o setmanes abans que comenci l'estiu i les vacances... Molts obliden que també és molt important una bona dieta i la continuïtat, i també hi ha qui ve cada dia. Hi ha de tot, sortosament.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat .. . Carrer Codi postal NIFoDNI

Telèfon Fax

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

i Data d'alta j Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions

El diari de casa,

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa............................................................................... Adreça oficina ,,.......,....,..,...........,......«,.,.....,.,..,........,.......,,... EntitatDDGDoficinaLXDDdcrJD núm remptelTTTTTTTTT Titular

Sant Cugat del Vallès, de ................ de 1999 SIGNATURA

• Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

EIS 4 CANTONS

Classificats gu ia

p r à c t i c a

ADVOCATS • TORTOSA PUIG

St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

•GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22. 1 r 2a 93 674 41 64

• EULÀLIA PINYOL C/ Manel Farrés. 15 a. Local D 93674 44 69

AGENCIES DE

VIATGES •USSIATOURS Plana Hospital 93 589 6150

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

•ANTENEX Àngel Guimerà. 2

93 589 22 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina, 17. L. B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 608 49 45 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 * 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Mana. 38 3 2' 93 589 30 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Mana. 38,3r 2a 93 589 30 65

• BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 674 1729

Anselm Clavé. 14

93 675 4 9 3 7

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES

• DIGEST. Assessors Manel Farrés, 15 D 93 67444 69

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 2000

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

• BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 5891198

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 58912 99

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí. 10 93 5894790

• CABALLU PETIT Cerveseria 93589 14 56

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9

•CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 4 3 9 0

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre. 14 93 674 12 85

• T U B A U Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

•SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 93 58938 06

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674 1903

• EL PUNT Copes i sopars 6 7 0 5 9 4 0 0 1

Estapé. 57 93 589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51

• GALERIA CANALS De la Creu. 16 93 675 49 02

• POU D'ART Balmes ,35 . 93 5 9 0 6 0 8 6

COPISTERIES • ( ^ C M M A T O G f i A F I C

•PAPKX Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

• ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02

•COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 74 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

• OFINOVA Alfons Sala, 18

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tal. 93675 3 2 6 7 Fax. 93 675 32 09 bofeconxxf8naxo.es

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 T3 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 57

•VILAR ELECTROLLAR Maria. 20 93589 02 71

, C E N T R E C O M E R C I A L M ENSENYAMENT •PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 67450 48

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 93 58954 43

•RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 9358015 00

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 67405 03 93 589 3121

CLUBS DE MUNTANYA I

ESPORT •CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 5 3 9 6

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n

CONGELATS

•COAP Villa, 22 93 589 21 15

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 1239

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 93 58922 64

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 1 0 8

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 75 12

• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix. 32 93 675 3100

• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20

93589 38 52

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1. 3r pis (Barcelona) 93 412 19 39 93 674 94 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20. baixos 93 590 82 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 81

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•UESC Cànovas del Castillo. 9 93 675 23 90

ENQUADERNACIONS

• M* TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93 674 2624 BCN 93 417 07 59

enquadernacions

m. mestres

Pàdua, 73, tda. 08006 Barcelona Tel. 417 07 59

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 67403 08

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 93 675 18 20

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

Valldoreix, 14 93 674 03 93

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0882

GELATS ARTESANS • LA JIJONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 4654

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 6 0

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda 93675 5 9 K L

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

M • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140

IMMOBILIÀRIES

• Joan Físas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/ Villa, 7. 4t 6a. 93 6748285

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 0897

•ARENASAN Endavallada, 21, bxs. 93 58945 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 0 3 0 7 Fax 93 5891104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 72 54

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 32 00

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93589 33 00

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56

•4G SERVEIS INTEGRALS Sant Mart', 32, entl. 93 589 23 13

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió. 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0 -

F0TOGRAFIA.VIDE0 • INSTAL·LACIONS

• MANTSERV, SA. Av. Catalunya 18 93 67460 58

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres. 12 93 674 36 94

JOGUINES

• JOGUINES MARGA Sta Maria, 44 93 674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

us • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 58950 72

• SANBER-S Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 589 4 7 4 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric. 8

93 590 61 89

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 20 18

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

• LES PLANES

93 675 51 05

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjo dels Aurons -Campoamor.12- Nau 3 93 675 51 08

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca. 2 93 589 19 31

• MES MARCS Enric Granados. 15

93 589 14 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4

93 59026 80

MERCERIES

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS

• NSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Cinto Verda-ouer.18 93 58926 38

•LA PERLA Major. 3 93 674 Oi 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRE MOBLES Francesc Moragas. 33 93 674 09 95 93 674 15 50

• CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6

93 589 22 32

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00J4

•MAJIK Sant Jordi. 29

93 589 0266

MOBLES JARDÍ

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• ARWENBOUnOUE Ebes Rogent 52 93 589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 8 5 0 2

• BLUE MOON Major,. 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674^097

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 8855

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 4757

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ. REGAL FESTA

•nOTTO Sant Jordi, 32 93 589 06 05

•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 3 3 0 4

•IONA Major, 18 93 675 5921

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12,Botiga 3

93 675 04 54

Valldoreix, 79 93 674 07 71

PAPELERIES

•PAPELERIALUFA C. Valldoreix, 23

93 590 61 19

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEVIEVELETHU Vila. 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

•JUANI Xerric, 28 93 674 66 99

• JEAN LOU1S DAVID Doctor Galtes, 5 93 675 61 70

• DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 5 6 5 7

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 57 52

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 68 47

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 58925 29

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675 13 89

REPARACIÓ

D'AUTOMÒBILS

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93589 2 6 ^

• T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel i Fax 93674J4 75

• T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

936755653

OBRES CONSTRUCCIONS • REPARTIDORS •CONSTRUALPA Sta Maria.9,1r 1a 93 589 0151

•DE CONSTRUCCIONS Valdoreix, 10 93 674 65 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIA TERRA I COMAS C.& Mozart, 9. (Barcelona) 93 21819 96

•MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rcdoreda, 8

93 58923 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

93 6744223

ÒPTIQUES

•TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

PASTISSERIES

•SÀBAT Santiago Rusinol, 46 9 3 6 7 5 / 2 9 9

•LA LIONESA

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusríol, 30 93674 5580

•NENS

Endavalada.12

9358964 16

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA V#à,1

93 67524 01

SABATERIES

• REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93674 0014

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 93 674 90 97

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT

• AUX-VYD Alfons Sala, 50

93589 1799

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 93 674 36 88

• TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62

• TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca. 13

93674 53 01

TELEFONIA

•AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

93 589 8702

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 674 1182

•TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 1183

• TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatateda, 34 93 675 2 2 2 8

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sab, 2

9 3 6 7 4 4 1 6 7

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 9358944 22

9 3 6 7 5 5 1 5 »

VETERINARIS

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 93674 69 45

• LA FAUNA Rbla. del Celler. 35-37 93 674 13 05

• VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7140

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 1 1

C U * , » t · < O O U J _ l

bofeconxxf8naxo.es

EIS4C4NTONS Classificats

Í Í Í I I H R : - - : ^ • :;:i§;::;:í;:Íí!^B|;:í;í:ÍÍ^;ï:ÍI|ï^S::: £•:•:'' • .*:SS^:$:! :Í- 'í; i:™^:;:-:;^;;:;,;;;:;^!^)!*;;;;

Estudiant de piano amb experiència fa classes particulars per a nens i nenes.Molt econòmic!

Blanca. 93 674 11 28

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITÀLIA T E L 93 674 42 29

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura.

Tots els nivells. Tel. 93 674 97 79

ENTITAT ASSEGURADORA

Selecciona comercials per a la venda de productes asse

guradors (vida, salut, estalvi). S'ofereix contracte laboral i alta

a la seguretat social.

Tel. 902 40 40 10

SERVEI DE PLANXA

DE ROBA RECOLLIDA I ENTREGA A DOMICILI

TEL. 93 674 85 63

SE VENDE RENAULT MEGANE COUPE 1.9 DTI MATRÍCULA UH - AIRE ACONDICIONADO DIREC ASISTIDA - CIERRE CENTRALZADO

AIRBAG CONDUCTOR - RADIOCASETE CON MANDO BAJO EL VOLANTE

P: 2.250.000. Tel. 629050057

Ceràmica artesanal

EL ALJIBE • Escudos heràldicos por encargo

• Artículos regionales

• Paisajes, textos, poemas, mopas ...

Av. L'Estatut, 1 3 2 . Rubí

Tel. 93 588 38 60

NOU TERMOMIX. La revolució de la cuina

Informació al tel. 93 674 2 1 1 1 .

•Mil A R E N A S A N

• Torre en Valldoreix. Espléndido Jardín 1018 m2, piscina con vestuarios + 1 dorm., garaje 16 m2,

casa 90m2, 3 hab. dobles, 1 bano, coc. eléctrod., sal.-com. con chimenea hogar. Precio: 48 M.

Tel. 93 589 45 66

• C/Vil la. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2, 3 hab. (1 «suite» con vestidor), 2 baríos, sal.-com., cocina

equip, (lavadora, lavavajillas, seadora), arm. empo t , calef., trza., pk., trast., videoportero., z.

comunitària. Alquiler. 130.000.

Tel.935894566

• C/ Santiago Rusinol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup.: 85 m2, 3 hab., 1 bafio, sal.-com.,

coc.-office, patio interior, arm. y focos empot., todo exterior, calef. elèctrica, suministros contratados.

Alquiler: 95.000.

Tel.935894566

• Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup.: 90 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos,, coc.-office (frig., lavapl.,

microond., vitroceràmica), salón-comedor con aire acondicionado, arm. y focos empot., lavad. (lavad.

y secadora), 2 terrazas, calef. gas, parquet, pk., trastero, suministr. contratados., z. comunit. con

piscina. Alquiler 125.000.

Tel.935894566

• Piso nuevo. Zona Centro. Sup..: 85 m2, 3 hab., 1 bafio, sal.-com., coc.-off. (vitroceràmica), patio

inteior, armarios y focos empotrados, calef. elect. suministros contratados. Alquiler: 90.000.

Tel.935894566

Ò R G A N

P I S O S EN V E N T A

Z. Mercado Nuevo. Sup.: 65 m.2, 3 dorm., 1 bano, ascensor, piso àtico con vistas y muy lumirtoso. Precio: 16.9 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2,3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Z. Estación. Sup.: 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk., mag. dCdbcLCJoS

Precio: 36.1 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 Mill. Tel. 93 674 32 08

T O R R E S E N V E N T A

• Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos, sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Precio: 74 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, piscina, zona tranquila y residencial. Prec i o : 75 Mi l l . Te l . 9 3 6 7 4 3 2 0 8

S A N T C U G A T

V E N T A S • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., salón-comedor, cocina y un bano completo (reformado), terraza.Sd todo el dia. Precio: 17 Mill. 93-674 08 97

• Sant Domènech. Piso bajos seminuevo de 91,5 m2, 3 hab., 2 banos completes. Terraza 50 m2. Jardín y piscina comunitarios. Pàrking + trastero, calefacción, preinstalación aire acondicionado, parket. etc. Precio: 27, 5 Mill. j OPORTUNIDAD! 9393674 0897

• Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., salón-comedor, cocina reformada, bano completo reformado y aseo. Garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 Mill • Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificacíón 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill.

• Zona Golf Adosada de 280 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 banos completes y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXCELENTE UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 93 674 08 97

• La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 37 Mill. • Junto al Pinar Casa individual de 4 hab.. comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio. 40 Mill. 93 674 08 97

A L Q U I L E R E S • Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos banos completos. Calefacción. Terraza amplia. Pàrking + trastero. Servivio de alta. P: 130.000 936740897

• Zona Vinyet. Àtico dúplex de 4 hab. dobles, sal.-com. de 40 m2. coc-off., 2 banos, 1 aseo. 2 plazas de pk. Jardín y piscina comun.Precio: 235.000 ptas/mes. 93 674 08 97

• Sant Domènech. Torre de 300 m2, 4 hab., salón-comedor amplio, cocina-office, 2 banos completos y aseo. Sótano con habitacion de juegos, bodega, etc. Estudio. Dos plazas de pàrking. Jardín privado con piscia. En perfecto estado. Precio: 250.000 ptas/ mes

O I P I S O S

ü G R A N O F E R T A EN A L Q U I L E R E S !!

- Sant Cugat-Estación: pisos de 3 hab.: desde 70.000 - Sant Cugat-Estación: 4 hab., tza., sol t/d , calefacción: 100.000 - Sant Cugat-Correos: piso 4 hab., bano+aseo, trza. 15 m2, amueblado: 105.000 - GOLF: Apartamentos y pisos nuevos z. com. y piscina, pàrking, alto standing, desde 120.000. - Mirasol-Estación: unif. nueva a estrenar, 250m2 const., garage 4 coches: 170.000 - Pisos, Ados., y Unif. de alto standing.DE VENTA Y ALQUILER. - Coll Fava: solo 3 arios, magníficas visas y buenísima orientación. 25,9 mill. - El Colomer preciosa adosada, obra vista, 350 m2+30 y 45 m2, jard. privado, 4 hab.+ golfa 50 m2, buenos acabados, sol t/d, garaje 3 coches. SOLO 67 MILLONES.

Sant Cugat , Val ldoreix, Mi ra-so l , la Floresta y BeUaterra, g ran CARTERA de Unif., A d o s . y p i sos e n venta y alqui ler

(var iedad de t amanos y preciós). . . C O N S Ú L T E N O S ! !

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74/ 93 589 81 61 Horario continuado de Lu. a Sab. de 9 h. a 21 h.

F I N Q U E S G I R O N E L L A

A L Q U I L E R • JUNTO MONASTERIO.3 dorm., com-sal., c o c , lav., bano compl., balsc. Recien pintado. TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. Precio: 65.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO MERCADO. 3-4 dorm. , com-sa l , con parquet , coc, lav, bano compl . , aseo, calefacc, park. EXTER. SOL Precio: 85.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • PARC CENTRAL A ESTRENAR. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, coc-off, 2 banos compl. terraza, pàrking y trastero. EXTERIOR, MUCHO SOL, ACABADOS DE CALIDAD Zona comunitària con piscina. A partir de 140.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • APARTAMENTOS CON O SIN MUEBLES. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., com-sal con coc incorp., bafio compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bafio compl reform., aseo, terr., calefacc, BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bafio compl reform., aseo, terr., calefacc, BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • ZONA RESIDENCIAL. P.BAJA 4 dorm con arm empotr., com-sal, coc-off, lav, 2 banos compl., terr, pàrking, jard part 40 mts. EXTERIOR. SOL. Precio: 110.000 Tel. 93 674 72 54 • LOCALES EN ALQUILER Varias zonas y superfícies. Tel. 93 674 72 54

VENTA

• ZONA COLOMER. 165 m2, 3 dorm., dobles con arm empot, ampl. estudio con tecjo madera, com-sal con chimenea, coc-off, 2 banos compl., terr., garaje., jardin part. 45 m2 MUY BUEN ESTADO.Te/. 93 674 72 54 • MONASTERIO. 4 dorm., con arm empotr., gran com-sal con parquet, coc-off, 2 banos compl., terr., calefacc. TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. A reformar. Precio: 32.000.000 •PLAZA COLL. A ESTRENAR

F I N C A S B A C H S

VENTAS

• MIQUEL COSTA: 51 m2 - Com. Calef. -Ase. 17.100.000

Coc. - 1 Dorm. - Bano Jard. y Pisc. comun.

• C/ V A L L È S : Sobre à t i co t o ta lmen te r e f o r m a d o - 55 m2- Com-Sa l - C o c i n a -Americana-2 Dorm - Bafio - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas.

• C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 -Com-Sa l . con ch im.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Banos - Jardín - priv. y piscina comunitàr ia.37 000.000

• R B A L . DEL CELLER: 120 m2 - Com. Sal. - Coc-Off. - 3 Dorm. 2 Banos - Pk. 1 Coch - Trast. - Jard. y Piscina com. - Calef . A. Acond. : 32.800.000

ALQUILERES • C/ ORIENTE: 60 m2 - Com-Sal . - Coc. - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000

• C/ PLZA. BARCELONA: 60 m2 - Com.-Sal. - 3 Dorm. - Bano. Alquiíer. 65. ooo ptas

• C/ P9 G A U D Í : 60 m2 - C o m . Sal . - 2 Dorm.- Bano - Calef. - Ase. - Jard y Pisc. comun. - Alquiler: 85.000 ptas.

• C/ J O A N OLIVER: 70 m2 - Com. Sal . - Coc. Jard. y Pisc. comun. Alquileler: -110.000

2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. -

• C O L L FAVA: BAJOS CON TERRAZA. NUEVO A ESTRENAR. 85 m2 - Com. - Sal . -Coc. - 3 Do rm. - Baf io . - Aseo con ducha - Ase. - Calef. - Ja rd . y Pisc. c o m u n . Alquiler: 120.000 ptads

TEL: 93 674 24 69

hab.de

32 ELS/CANTONS Divendres, 1 •, d'octubre de 1999

Les noces 1

de la setmana

Carles Marce i Cristina Castané /ordi Farrés i Maria Lluïsa fírugueroles

I u I·IIÇ . Miquel i .1 una Rubies Daniel Marsal i Berta Pujol

C/ Endevallada, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

Adela i Marce Núvia, cerimònia i prèt-à-porter

Tel. 93 675 65 65

HS4CAMONS

Divendres, IS el'octubre de 1999 33

F u t b o l s a l a

La segona victòria a la lliga dóna al Winterthur el coliderat Un triomf davant el Barca "B "proporcionaria el liderat en solitari

El Winterthur Sant Cugat de Jaume Es

trada continua comptant els partits de lli

ga per victòries. Si en la primera jornada

del grup sisè va superar el Llopart, dis-

Al,K\ Loi'KZ

- Sant Cugat -

l n cop jugades Ics ducs primeres jornades de lliga al grup sisè de Primera Nacional "A", cl FS Winterthur Sant ('ugat ha passat a encapçalar la segona posició a la classificació. El triomf dels homes de Jaume Kstrada a la pista del Montsant per 3 gols a 4 ha provocat que els vermell-i-negre escalin tres llocs a la taula i passin a ser colíders del grup amb els mateixos punts que el Manacor, que suma també 6 punts. Aquesta segona jornada del campionat ha servit perquè el Winterthur assolís la primera victòria fora de casa. De fet, en les dues primeres jornades s'ha pogut comprovar la dificultat de vèncer a domicili. Si en la primera cap equip va guanyar a fora, en aquesta jornada només dos conjunts s'han imposat lluny de la seva pista: han estat, precisament, Manacor i Winterthur Sant Cugat. L'entre-nador-jugador del FS Sant Cugat, Jaume Estrada, valora aquest fet: "Guanyar fora sempre és per sentir-se satisfet, perquè aconseguir-ho és molt difícil i important."

Tot i que ja van començar perdent al minut tres de partit per 2 gols a 0, els santeugatencs van acabar remuntant el xoc. Finalment, un gol de Sergio García quan faltava un minut i 51 segons per al final del partit va donar els tres punts al seu equip. "La reacció de l'equip ha estat molt bona. El vestidor està molt motivat i això es nota." García, que va anotar el gol des del punt dels dotze metres, es va mostrar més que satisfet pel

sabte passat va endur-se una meritòria victòria de la pista del Montsant, a Barcelona. Tan sols el supera a la classificació el Manacor, però per goal-average.

Tot i l'excel·lent moment esportiu que pas

sa l'equip vermell-i-negre, el tècnic i els ju

gadors tenen molt d a r que l'objectiu d'en

guany continua sent la permanència.

B WhtMttur Sant Guiat tcap ara mtaix el sagan llac i la tala, migrat aue l'objectiu cwrtmM teat il * mitMir-n FOTI: BNUO HUHNYES

seu gol, que va significar el triomf: "Un gol sempre fa il·lusió, però encara més quan és el gol que dóna la victòria final." Jaume Estrada creu que amb el

pas de les jornades el seu equip anirà millorant, ja que la temporada tot just ha començat. Però el tècnic està convençut que aquest bon resultat en pista contrària "donarà moral a l'equip".

De peus a terra

Fugir de qualsevol eufòria és el que pretén el tècnic Jaume Estrada i també la seva plantilla. Així, Estrada ha apuntat que ara mateix la classificació és "anecdòtica"

i considera que "fins d'aquí a quatre o cinc jornades no es començarà a veure els equips que poden estar a la part alta de la classificació". Estrada ha volgut deixar clar que, en un principi, l'objectiu és la permanència.

El Winterthur rep dissabte a la tarda el FC Barcelona "B", un dels millors equips del grup. Segons Estrada, aquest "és un equip jove, però és un gran equip". Si el Winterthur guanya, tenint en compte que el Manacor descansa aquesta jornada, se situaria líder en solitari del grup. Ningú del FS Sant Cugat es re

fia de la visita del Barca, ja que, en la presentació dels vermell-i-negre

en la primera edició del Torneig Winterthur, els blaugrana van apallissar els santeugatencs. El jugador local Sergio García creu que és vital "assegurar-se els punts al pavelló municipal".

El primer equip del club ha d'afrontar un calendari complicat, ja que després de rebre el Barca "B" haurà de visitar la pista del Ca-talà-Babar, un dels equips amb més experiència a la Primera Nacional "A".

D'altra banda, l'entrenador-ju-gador del Winterthur, Jaume Estrada, no podrà entrar a la convocatòria fins d'aquí a tres setmanes com a mínim, malgrat aquesta setmana ja ha començat a córrer.

Primer triomf delVUmpye al campionat

•UQUmpye k Floresta va aconseguir dfesabi» * SantaOo-loma de Gramenet k primera v ictòria d'aquesta temporada a la pista de Píndiísmas García " B", filial de l'equip que milita a la Divisió d'Honor, per i gol a 4. Sense pitjar Faceelara-dor. rOfrmpyc, que en aquesta ocasió va ser dirigit per José I.uis Sartchez, porter i segon entrenador dels florcstans alhora. va vèncer el rival. Àngel Kui/.. tècnic del primer equip, no \ .i poder dirigir els seus jugadors per motius personal*. Ruiz te molt clar que aquest "és un resultat important perquè els inicis dç lliga sempre són complicats i ens donarà tranquil·litat per continuar treballant". L'Olimpyc la Floresta encara no coneix la derrota a la lliga després de tes dues primeres jornades al grup cinquè de Primera Nacional *A". En la primera jornada, els de la Floresta van empatar al pavelló municipal de Sant Cugat amb La Almúnia de Saragossa, però aquesta jornada sí que s'han assegurat els tres punts en joc.

Amb quatre punts al SCU comptador, l'Olimpyc la Floresta és quan a la taulade quinze equips, malgrat que aquesta jornada li toca descansar, fet que li farà perdre llocs ala fcaà-la. Aquest cap de setmana, Àr>-gel Ruiz ha donat descans als seus jugadors, tot i que aquesta setmana s'han entrenat amb total normalitat. Segons Fen* trenador florestà, "no perdre i anar puntuant serà el que eas farà estar a dalt de la taula, qoe és la fita que ens hem proposat Volem estar al més amunt possible en la classificació".

El Corbera serà el proper adversari a la lliga de l'Olimpyc» que ara mateix és últim sense puntuar. Aquest podria ser un adversari propici per sumar els tres punts en joc./ A. L.

• • • Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius

Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

34 Esports ELSiCArYIÜNS Divendres, 15 d• octubre de 1999

Voleibol

El CV Sant Cugat s'estrena a la lliga amb una còmoda victòria

Lequip de Zoran Nikolovski supera un fluix CV Terol per 3 sets a 1 Tal com ja va passar en la darrera temporada a Primera Nacional, el sònior femení del Club Voleibol Sant Cugat va iniciar la seva participació al campionat de

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

hi sènior femení del Club Voleibol Sant ( Cugat ja ocupa la quarta posició a la classificació de Primera Nacional després de debutar al campionat de lli.ua dissabte passat al pavelló de Voleibol de Sant ( Cugat a Valldoreix amb una victòria fàcil contra el CV Terol per .1 sets a 1. Així. el conjunt santeugatenc persegueix l'objectiu de situar-se entre les ducs primeres posicions que donen accés, un cop acabi la lliga regular, de disputar el pl/iy-otf d'ascens a la lliga CHI-". Aquesta lligiieta d'ascens tindrà lloc del 13 al 16 d'abril en una seu encara per determinar.

Amb Ics baixes d'Ester Ajustin 1 Pilar Isabal. el ( A Sant ( Cugat va debutar amb el mateix ri\ al i també el mateix resultat que en la passada temporada, Els parcials de l'enfrontament van ser 25-21, 25-1 7. 25-25 i 25-17 en 7N minuts de partit. L'entrenador del sènior femení, Zoran Nikolox ski, reconeix que "no hauríem d'haver perdut el tercer set, sinó que hauríem d'haver vençut per 5 sets a 0". Amb tot, el tècnic considera que "les jugadores de la banqueta que normalment no juguen, intento que disposin de minuts en partits com aquests, perquè jo també confio

lliga amb un triomf al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix davant el mateix equip, el C V Terol, i per idòntic resultat, 3 sets a 1 . Les jugadores que diri

geix Zoran Nikolovski van desfer-se sense excessius problemes del seu rival i ara se situen en la tercera posició. Aquesta jornada tomen a jugar a casa.

B téaior femení del Club Voleibol Sant Cugat vel U b r enguany per ctotsificw·tí entre eb dos pnmen i la H i ^ i jujar el pi íy-í f f d'ascens FOTO: Lf.

en aquestes jugadores". L'entrenador santeugatenc ha tre

ballat aquesta setmana sobretot en la rematada, que en el partit de dissabte no va funcionar com li hauria agradat al tècnic.

A casa altra vegada

El CV Sant Cugat tornarà a jugar

a casa aquest dissabte, però ho farà amb un equip desconegut: el CV Manacor. Les santeugatenques esperen vèncer per continuar al capdamunt de la taula. Kl rival de les locals és penúltim a la taula i no hauria de ser obstacle pel C '.V Sant Cugat, que amb una nova victòria podria situar-se en una de les dues primeres posicions.

HI sènior masculí va debutar el cap de setmana passat amb una victòria a Primera Divisió a la pista del CV Prat "A" per 2 sets a 3. amb parcials de 18-25, 25-20, 27-29, 25-19 i 13-15. Amb aquest resultat, el conjunt sènior masculí passa a ocupar la sisena posició amb 2 punts d'un total de dotze equips.

Hoquei patins

El PH Sant Cugat suma el primer punt a Primera

À.L. - Sant Cugat -

El Patí Hoquei Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Vendrell el primer punt a Primera Catalana en empatar a cinc gols. Aquest resultat, corresponent a la segona jornada del grup A de Primera Catalana, l'ha afavorit força, ja que li ha servit per allunyar-se de les últimes posicions a la taula. Ara. és dot/è amb un punt d'un total de set/e equips. Els vermell-i-negre van anar sempre per darrere en el lluminós i van fallar moltes jugades de contracop. Segons el tècnic Lluís Sanehez, els seus jugadors van desaprofitar un munt d'ocasions de gol i per això apunta que "vam desaprofitar una bona oportunitat per treure els 2 punts". Malgrat tot. el tècnic considera. però, que "sumar un punt ha estat molt important pera l'equip i espero que a poc a poc els meus jugadors perdin el respecte a la categoria".

Einalment , en aquest partit Lluís Sanehez va fer debutar cl darrer fitxatge del primer equip. Leonardo Palacios, que va disposar d'uns quants minuts, ja que encara no està al 100%.

Diumenge al migdia, el PI 1 Sant Cugat rep la visita del Cornellà, avantpenúltim amb cap punt. Sanehez espera aconseguir la primera victòria a casa.

Tennis

Jordi Pujol inaugura e l nou pro jec te de qua t re p is tes

de super f íc ie ràp ida al CAR

A.L. - Sant Cugat -

Jordi Pujol, candidat a la presidència de la Ccneralitat de Catalunya per Convergència i l'nió, va presentar el dijous 7 d'octubre al (Centre d'Alt Rendiment ((CAR) de Sant ( Cugat un nou projecte esportiu. Jordi Pujol i Francesc de Puig. director del CAR, van inaugurar el projecte de presentació de les quatre noves pistes in/lour de tennis, la construcció de les quals s'iniciarà a partir de finals d'aquest mes o principis de novembre. Es tractarà, en concret, de pavimentar, cobrir i habilitar quatre pistes que ja fa anys que estan en funcionament.

D'aquesta manera, tant l'equip estatal de Copa Davis com tots aquells jugadors del circuit professional que \ ulguin entrenar-se sobre aquest tipus de superfície ràpida podran millorar el seu rendiment exercitant-se en aquestes quatre pistes. Alguns d'aquests prestigiosos tennistes que participen en els tornejos de l'ATP Tour i que s'entrenaran al (Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat són el santeugatenc Alcx (Corretja; (Carles Moya: els germans (Costa. Albert i Carles; "Pato" (Clavet; Arancha Sanehez Vieario i Con-chita Martínez, entre altres.

Les obres costaran un total de 163 milions de pessetes i estaran finançades en un cinquanta per

Jordi Pujol, candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per Convergència i Unió, va inaugurar el nau projecta al CM FOU: XMfl LMMSk

cent per la Generalitat de (Catalunya i també en un cinquanta per cent pel Consejo Superior de Deportes. Les quatre pistes de tennis estaran acabades pel setembre del 2000. Tal com ha assegurat el director del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, Francesc de Puig, aquest nou projecte esportiu "serà l'única instal·lació d'a

questa superfície que existeix en tot l'Estat".

Corretja cau a Palerm

Avui fa tot just una setmana, el santeugatenc Alex (Corretja va ser eliminat en quarts de final de l'ATP de Palerm, torneig del qual era cap de sèrie número u. El bot

xí del tennista local va ser Karim Alami, que el va derrotar per 1 -6. 6-3 i 7-6.

D'altra banda, del 4 al 6 de febrer, el capità de l'equip estatal de Copa Davis, Manolo Santana, donarà a conèixer la llista de jugadors que disputaran la primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis a casa i contra Itàlia.

lli.ua

ELSÍ CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Esports 35

H o q u e i h e r b a

El Júnior femení venç a domicili l'Egara en el debut al campionat

Núria Olivé: "Les juvenils són un gran reforç per al primer equip"

El conjunt femení del Júnior és en el bon camí per assolir l'objectiu que s'ha plantejat aquesta temporada: millorar la cinquena posició aconseguida la passada

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

I Jccjuip femení del Júnior va debutar al campionat de lliga de Divisió d'Honor amb una victòria per 1 gol a 2 a Terrassa, al terreny de joc del recent ascendit Club Egara. Aquest primer triomfa la lliga ha donat la quarta posició a la classificació a les santeugatenques, que ara tenen per davant el C l ) Terrassa, la Real Sociedad i el San Pablo Yaldelu/.. I .'entrenadora-ju-gadora del Júnior femení, Núria Olivé, destaca el triomf assolit, ja que ha explicat que l'equip encara no és al cent per cent: "l laver guanyat el primer partit del campionat en les condicions que es troba l'equip és tot un èxit." I és que el conjunt blau-i-negre té algunes jugadores lesionades i, a més, Olivé no pot disposar mai en les sessions preparatòries de totes les jugadores que configuren el primer equip per diversos motius. "No estem en el millor moment i per això aquest triomf és molt important pera nosaltres. A més. un inici de lliga sempre és difícil per a nosaltres." Així d'entenedora s'ha mostrat la responsable de la direcció tècnica del conjunt femení, que està convençuda,

campanya. El cap de setmana passat va estrenar-se a la lliga de Divisió d'Honor amb una victòria al terreny de joc del Club Egara de Terrassa. Amb aquesta victòria,

les blau-i-negre són quartes a la classificació, amb dos punts, els mateixos que el seu proper adversari a la lliga, el Club de Campo de Madrid.

l'equip femení del Júnior és quart a la taula en vèncer al Club Egara per 1 gol a 2, i ara només pensa a derrotír el Club de CaaqM FOTO: E4C

però, que "el nostre equip donarà molt més de si".

Les juvenils, elan

Kl paper que estan desenvolupant les cinc jugadores juvenils del Júnior és sensacional: "Són un gran reforç per a l'equip. Totes

elles són jugadores molt bones i que aportaran coses molt positives a l'equip."

Diumenge a la una del migdia, el Júnior rebrà la visita del sempre complicat Club de Campo de Madrid, que en la primera jornada va derrotar Tl'niversidad de Sevilla. Núria Olivé està convençuda que

"serà un bon partit" i ha reconegut que aquest conjunt "és un rival directe" per al Júnior. Les madrilenyes són cinquenes a la taula, també amb dos punts. Per a aquesta campanya, la fita

d'aquest conjunt és millorar la cinquena plaça aconseguida la temporada passada.

empat del

•IJequip masculí del Jtfnk» ha debutat al campionat efes lliga de Primera Divisid amb una victòria dissabte al camp del Pedraibes HC per 1 gol a l i un empata un g^t dimarts a les instal·lacions del Jdnior da\ ant el Club Egara. On cop disputades les dues primeres jornades de lliga al gnipdç Ca- j talunya-Afagd, el conjunt que aquesta temporada entrena

i Marcos Paku-Ribes és quarta j , la classificació amb 3 punts, i | I.'entrenador santeugatenc I 1 va reconèixer després del par- :

tit de dimarts contra el Club 1 Egara que "el júnior ha perdut .

un punt", tot i que s'ha mos-, trat molt superior al llarg del i

partit. Kl tècnic va apuntar j I que. pel que fa ai joc, Teqil ip :

ha millorat força i això a principis de temporada és el més important". MarcosPalau-Ri- j

I bes ha reconegut també que el 1 , seu equip va jugar massa ho- 1 j quei sala en la pretemporada ]

i ara n'està pagant les conseqüències. "Hem fet una pre-temporada gairebé d'hoquei sala i no hem entrenat gairebé en herba." Segons el tècnic santeugatenc, "encara hem de treballar molt i hem d'acabar de conjuntar l'equip".

En la tercera jornada de lliga, que tindrà lloc aquest cap de setmana, el Júnior masculí visitarà el terreny de joc de l'Atlètic 1952, que ara mateix és penúltim sense punts. El conjunt blau-i-negre desconeix el rival, però espera sumar dos punts més que l'apropin als primers llocs.

K à r t i rt g

Jordi Monserrat és onzè en una exitosa segona prova al Campionat d'Espanya

Un total de 43 pilots van participar en una competició d'alt nivell

A.L. - Mora d'Ebre / Sant Cugat -

El pilot santeugatenc Jordi Monserrat va classificar-se en Ton/ena posició d'un total de 43 pilots en la segona i última prova del Campionat d'Espanya tic kàrting en la categoria Inter-A. que va tenir lloc cl cap de setmana passat al Kàrting de Móra d'Ebre (Tarragona). Kinalment. el santeugatenc. que nova participar per motius professionals en la primera pm\a teta cl nmiL; passar a Saragossa, ha finalit/at aquest estatal classiticant-se en la 2.xi posició.

Sens dubte, aquesta on/ena posició ha estat un resul ta t excel · lent , i més si tenim en

compte que aquesta era la primera vegada que Monserrat prenia part en una competició d'aquestes característiques. "Hauria firmat aquest resultat abans de córrer", ha explicat el jove pilot santeugatenc. Per a Monserrat. aquesta "ha estat una grandíssi-ma experiència. M'ha enriquit molt com a pilot". Jordi Monserrat ha hagut de lluitar contra pilots que han participat en campionats del món i d'Europa.

01>j»-<iiu Fórmula

El proper 24 d'octubre, el santeugatenc participarà en la setena i a\ antpenúltima prova del (Campionat fórmula Catalunya de

Karts, que tindrà lloc al Karrò-drom d'Aragó a Saragossa. Aquesta cursa té la particularitat que puntua un 509? més que la resta de proves del calendari. A la classificació general de la

categoria sènior. Monserrat és segon, a nou punts del primer, el pilot de Badalona Josep Sobre. amb 90 punts. El pilot local assegura que "Saragossa és un circuit que m'encanta: s'adapta força al meu tipus de conducció i espero treure'n un bon resultat". Monserrat. que ja va guanyar una cursa en aquest circuit fa dos anys, quan estava en la categoria júnior. s'ha de classificar per davant de Sobre. Monserrat ja ha guanyat la segona prova i la cinquena. El pilot santeugatenc Jordi Monserrat vd classificar se en I onzena posició a I estatal FOTO: X.L.

36 Esports ELS4CAIYTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999

Bàsquet

La UE Sant Cugat venç fora el Lleida i es converteix en un dels equips més regulars

V

David Barbens tanca la incorporació del pivot Àngel Ruiz, del Rubí Tres jornades, dues victòries. Aquest ós

el formidable balanç a la lliga del sènior

"A" masculí de bàsquet de la UE Sant

Cugat. Diumenge va superar, sense gai-

A u . \ Loi'KZ - Sani Cugat -

re obstacles, el Ue ida a domicili i així

passa a ocupar la setena plaça al cam

pionat de setze equips. A l final, els de

David Barbens van imposar-se per 6 2

punts a 70. Així, els santcugatencs han as

solit la primera victòria de la temporada

fora de casa. El proper rival serà el Les

Corts, que dissabte visita la Sala Escolar.

Kl sènior ' \ " masculí tic la l'nio Esportiva Sant (lugat va aconseguir diumenge a la pista del CE Lleida la segona victòria consecutiva al grup segon de Primera ( Catalana. quan tan sols s'han jugat tres jornades de lliga. Kl conjunt santeugatenc va desfer-se del seu adversari per í>2 punts a 70 en un partit més còmode del que en un principi s'esperava. Amb aquest triomf, els vermcll-i-negre passen a ocupar una meritòria setena posició a la taula de set/e equips, amb un balany d 'una derrota -Rubí- i dues victòries —Sferic le-rrassa i Lleida. L'entrenador del sènior "A" masculí. David Barbens, ha matisat, però, que no tots els partits seran tan fàcils com aquest: "Kn el moment que ens pensem que tenim algun partit fàcil, estic segur que el perdrem." Barbens encara ha volgut anar més lluny en considerar que "ens trobarem amb més d'un partit en què ens apallissaran".

Aquesta victòria ha donat molta moral a l'equip per als propers partits de lliga. "Aquesta victòria ha donat tranquil·litat a l'equip. Espero que els jugadors continuïn tan mentalitzats com fins ara i que

El sanur"»" masculí de la UE Sait Ci|at ha sanat Un vlctiries en les tres prisirsi j i rü i í i i is llifi FSTS: EIUARD FMINYES

mantinguem una constància, que és el més important." Kl tècnic santeugatenc és conscient que el seu conjunt va pel bon camí, però no vol que la bona classificació del seu equip es vegi perjudicada per un clima d'eufòria. En aquest sentit, el tècnic apunta que "tothom és conscient que el campionat tot just acaba de començar. H e m

guanyat dos partits, però això no vol dir res".

Àngel Ruiz, nou fitxatge

David Barbens ha decidit la incorporació del pivot Àngel Ruiz, un jugador que interessava al tècnic perquè "té unes característiques molt concretes que ens fal

taven a l'equip". La l TE Sant Cugat rep demà a la

tarda el Les Corts, equip que té un balanç d'una victòria i dues derrotes.

D'altra banda, el sènior femení va imposar-se al Santpedor per 45 punts a 43, i el sènior "B" masculí va caure a la pista del Sant Ramon Nonat.

F u t b o l

Alacid no pensa destituir Schònhòfer perquè confia a cegues en el cos tècnic

El president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid, ha manifestat aquesta setmana a ELS 4 CANTONS que no té cap inten

ció de destituir l'entrenador-ju-gador del primer equip, Hans Schònhòfer. El màxim responsable del club ha assegurat que confia de totes totes en el treball del cos tècnic, que integren Hans Schònhòfer i Jordi David. En aquests moments , després de les sis primeres jornades de lliga, el Sant Cugat Esport és en zona de descens directe a Regional Preferent, amb només 4 punts.

El conjunt vermell-i-negre, que

és avantpenúltim a la taula, torna a jugar d iumenge al Camp Municipal d'Esports, després de perdre diumenge passat davant el Masnou per 0 gols a 2. El rival serà el Granollers, l 'equip que tanca la classificació sense punts. Els de Schònhòfer provaran de vèncer a casa, cosa que no fan des del 25 d'abril passat. El Sant Cugat Esport necessita encadenar amb urgència un parell de resultats positius amb la intenció de fugir de la rutina de perdre partits.

El Sant Cugat Esport presentarà aquest diumenge, a partir de dos quarts de deu del matí, tots els equips de l'entitat. /À.L.

Handbol

La UE Sant Cugat, última a la taula, visita el Sant Esteve de l'exsantcugatenc Edu Ayo

- Saut Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat continua, després de dues jornades de lliga al grup C de Primera Nacional, sense conèixer la victòria. El conjunt santeugatenc va pe rd re d i u m e n g e al pavel ló municipal de Sant Cugat davant l 'Expo 3 de Mayo de Tenerife per 22 gols a 26, en el que va suposar el primer enfrontament del campionat de la UE Sant Cugat com a equip local. Amb la derrota a la pista del Manyane t en la primera jornada i a m b aques t a nova desfeta, l ' equip que dirigeix Joan Sancho passa a ocupar la

catorzena i última posició a la taula c lass i f ica tòr ia , a m b 0 punts.

En a q u e s t par t i t , el sènior masculí va plantar cara al conjunt de Tenerife, però en els minuts finals els jugadors locals van errar en el contracop i els visitants van aprofitar-ho per acabar de sentenciar el xoc.

D i u m e n g e a par t i r d e dos quarts d'una del migdia, la UE Sant Cugat visita la pista del Sant Esteve Sesrovires, equip que aquesta temporada ha fitxat l 'exsantcugatenc Edu Ayo. Sancho podrà disposar de tots els jugadors. Després de quatre partits de sanció, torna Roger Antich. /A.L.

Futbol

El La Farga i el Mira-sol, líders a la Regional

À.L. - Sant Cugat -

El La Farga, al grup cinquè de Segona Regional, i la l nión De-portiva Mira-sol - Adesa Bacó. al grup catorzè de Tercera Regional, lideren els seus grups.

Kl La Farga és líder amb deu punts, els mateixos que cl \ lau- rina Egara i l'F.F Cerdanyola, segon i tercer respectivament. Kl balanç del conjunt santeugatenc és de tres victòries, un empat i una derrota. Aquest cap de setmana, el La Karga rep cl Tibidabo Torre Romeu, equip que és dotzè a la taula, amb 5 punts i un balanç d'un triomf, dos empats i una desfeta. Aquest partit correspondrà a la sisena jornada del campionat de lliga. Kl cap de setmana passat, els jugadors que entrena Antoni Barrachina van imposar-se al camp del Juvcnrud 25 de Septiembre per 3 gols a 6.

D'altra banda, la UD Mira-sol -Adesa Bacó és eolíder, juntament amb el Sant Andreu de la Barca. ambdós amb 12 punts però amb goal-average favorable al Sant Andreu de la Barca. Precisament, aquest equip va caure diumenge de forma molt clara al camp del Mira-sol per 4 gols a 1. Aquest cap de setmana, els jugadors que dirigeix Enrique Kortes juguen al terreny de joc del Sant Quirze.

Instal·lacions

Enric indignat amb el consistor i

En un comunicat emès a E L S 4 CANTONS, Enric Tomàs, president d e la Unió Esportiva Sant Cugat, s'ha queixat de la decisió presa per part de l'Ajuntament de Sant Cugat de tancar dissabte a la tarda i diumenge la Sala Escolar i no permetre així que els equips de la secció de bàsquet juguin els seus respectius partits de lliga. L'Ajuntament va comunicar dimecres a l'entitat santeuga-tenca que no es disputaria cap enfrontament per raó de la jornada de diumenge de les eleccions autonòmiques.

Enric Tomàs ho ha qualificat d'"actuació vergonyosa de l'Ajuntament", que segons el president de la UE Sant Cugat hauria d'haver avisat d'aquesta situació amb cert temps d'antelació. /A.L.

E L S / C A N T O N S Divendres. IS d'ortid/re de IVW Esports 37

wmm.. Primera Catalana

Sant Cugat-Masnou. 0-2 Granollers-Palafrugell. 0-5 Pobla de Maíumet-Yalls. *...2-2 Castelldefels-Jupíter............. 1-1 Peralada-Prat......(!sense acabar) Grameneí-Vüassar &far....»3-l Andorra-V2flframsa.„.„„.,„.l-3 Sant Andreu-Riposet. 1-0

.1-1

« V * M M N W . ( » « 9 *SM»

jú-Jtrcr 6 5 1 0 J« « 1 6

SmrAiKteu 0 5 J 0 • 9 $ «

V i U w « 4 * 2 35 19 12

VMIi * 4 J l 10 0 (3

CeBtu-iyofaMO í J 2 it 4 »

Pocbda S i t ( l i 8 19

fÜSlaítmtó <> .ï 1 { 3 4 16 l«

AaAtfM 6 3 9 J 18 0 9

Masaoti 4, ï 9 s ï 1 f

PalafrugfiU i 2 1 2 » 6 7

OïtelldefelsO 1 4 1 í ï 7

Gra-nen» 6 í 1 i ? Í9 7

S*<itt»>« 6 J i 2 18 19 *

fetutwb 6 2 9 4 2 * *

Rw S 1 S í ? 8 *

Msmras» 6 t 2 i 4 é 5

S*mrC*-m 6 1 l * S 11 4

R a p * * « t * S * t t S

ÍjladeMs&uBet; Júpítef-Peratada; PraMSíanserret; Vï-

Mataró-Manfesa; Masnea-Saneboia.

GRUPS

Tíbkíabo-Ripoàlet..,.„...„..™..2-2 Juventud 25 Sept»La Farga.3-6 La Pïariada-MiIJmarL»......,.,2~l Llano-Lumen»,...»,....!...;.,..,.. 4-0 E¥ Cerdanyola-RotaantÍca..3-2 Maurina Egara-SabíR}eB...t^4 Ca8teUarT8arbçra..^.........„,3-2

1-0 Juan XXIÏl-Cafefcs-. 5-1

l a Farga S it t i

Maur-ttia 5 3

EFíSítd. 4 i

La ^tjtAjdj 5 2-

Luflieg 5 3

Juan XX.II 5 Z

4 2

5 z

4 ^

5 ;

• i d

4 I I I

4

Sabadítí

Mil fciufí

RtpíJÍÍct

C i l t e M

Can Riiïl

Ratlla

Juv 25 Kepf 4

l*>». 5

Kftntanictt 4

Sarhtra 5

i i l i

1 0 l í

0 2 *

0 2

Z 1

1

2

1

2

8 19

8 I»

9 9

7 7

19 11

S

7

0

8

7

8

4

S

fi

H

<»

La propera (17 d'octubre): RSpoitct-juan XXÜI; La Farga-Tïn.-daho; Mil.Ienari-juvefHud 2S Sep-

tkmbrc; Lumcti-La Manada; La Ro-mànica-Llano; Saraddi-EF Cerdanyola; Barbcfà-Maurina Egara; Badk-Castcllar; Caldes-Gau Rail

Tercera Regional GRUP 14

« * * w

Sí Andreu £. 4

5tb**ol 4

KSuiPedm 4

Depuradores 4

Hift \,OK&Ü> 4

Jénor 4

C«t Boada 5

Lcst Form 4

MotttKff» 1

SiBtQttwes 4

Rubí 3

O . C w V # 4 1

(íwnfWpil * 9 9

(iwcIltAM J S S

PSRl.forenvA 9 9

R Nuew> * 9 9

21

19

l i

l i

15

ta

9' .

s -6-

?

4

9

* . +

• ï

í .

6

16

* 8

ï

S

12:

Z

9

íi

9

U

Can fkjada-Depufàdoíís; í*6 Ruftion Lkaicnç-Puey 6 Muero; Rubí^ft Lo-lenax Jtlniof-Les Foiasf Móatsenat-

dro; Sant Àttdteu Ba«a-Oífts{3Íc Caa

8A8Ql«T

.Mm LJeída-ÜE SarstCtât«„.™o2-70 Lé* Gftrts-CN Terràssa.„60-4é Sant Pere«Ripoïlet~.....„ ~,74HS2

Sant Medir-La Uai6,.„...„7i-56 Sant Jordi-Rubi-„...>. ...,.-60-76

Cuip PJ P 6 Pt>

Cïup^nut J í 1

Rubí 5 2 1

S B K P Í W J l 1

StmMoSt i i 1

$çcfb-Mati^» ^ 2 i

H E * » * C w t 3 2 ' 1

eci léíos*»" $ 2 : 1

Rípo8ct~ 3 1 2

ï

24J

22(5

20?

« l i

23)

2 »

Í12

2W

Ucitt. i

i

i

i

CNSaíadrit Z

Santjonti J

Cikfcs í

2Í3 2 J *

2 lS

18S

2S8

!•«?

172

12-4

Í8Ü

» 7

La propera {17 d'octoàire): Caldes-Sant J<asdi; Gtup Bana-CN ^~ badclt; La UntíS-Cerdanâ'Andorra; Rjpolfct-Saíjt Medin CN Tèrrassa-&Bt Pere; UB Saat €upt-Le$ C>)rts; Se-djs-I -leidsu Rabí-Sferiç Terrassa.

HANDBOL

Primera Nacional G R U P C

Sarrià de Ter-GEiEG.âjttrdat) Gavà-VaJèneia-««..........-..20-22

Comercial-Cardedeti 29-27 La Eoca-Sant fi«teve.„ 26-2$ UR SantCu^t- 3 de Mayo..22-26 GasteSó-Manyanet...........„..^2-2*) SarttQuirze-Bordik ....27-33

*«"*„ PJ K JÇ M» CF OC Pnrt»

VCan\»i«;t 2 2

Bwdits 2 1

TttsdsMwBÍ 1 !

0 56 45

0 5)> SJ

0 47 43

ütKwa 2 I 1 0 47 44

Sarrià t I

S W Í Esrevç 2 I

SaBíCíaww 2 i

ComcK&l 2 I

Cavi

o

o

o

9

2 1 9

2 9 f

•t 9 ï

2 S i

t S 9

0 27

54 »

36 7

53 58

5X 47

47

54

4')

5ft

47 54

24 2<)

La fxtêra (17 d'octubre): \yè*»CÍ^<3; Btddüs-SairiàdeTer, Manyartót-SíntOuíoe; 'Ifev de Mayo-OasïeS^Sàttt B»we4 JE Sant Cug«; CardediMfLat Rdeaj Gava-Ckanercial

F«Teoi$aAíi

fítÍBaera Nataonal A OROPS

,1-4 iorra....,^«3-l

i MonserratÂO

Manfissa-Rubí ....... ....6*6 -3-2 .4-2

..(Descansa)

s**to . p* m Mt PH «* c e Pm*.

A»-5 2 2 0 0 U 6 *

IpfcGaÍKí 2 2 0 9 7 1 (v

CNÍJ«i«k!8 2 2 0 0 8 5 6

Ofeapre J i i « « S *

LsAlimtB» 2 ) t 0 K & 4

M a t » » 2 ) > 0 9 8 4

Sfctífe 2 ) 9 1 » f, \

P, Amfcn» 2 I S í H f, \

'lïHçrp. 2 l 9 1 6 f, \

toihí • 2 0 í 1 7 iB t

t'HMtjtífcita 2 9 0 Z 4 6 0

IfttliiSítiïS 1 0 0 ! i 4 U

UMtMga 1 0 0 1 i 7 0

PSM«aef («2 O 9 i 4 10 o

f:«Acm 2 0 9 2 f> 14 0

La propera {16 d'octubreh La MaigfcCNf Sabadell; l'olidcpor-tivoAiaJtMta-ÈpttCasino; PB Mont» serrat-SfcOBs; lallcres CanadaAfan-resa; R«bí-AJfa-S; L'Hospitalct-La Almwnia;Corbcra-loditstrias Garcia; Otimpyc La Floresta (dcstansaK

Ptitnera Nacional A GRÏJP6

sor....... 3-5 Elèctrica Qexn-La Unkín.. 5-3 Llopart-L'E8elop..„.. 2-1 MortÉsaat-W.SantCugat 3-4 F C Baroeiona-Sant Andreu...5-3 Catata-Babar-CN Caldes 4-2 Vilassar de Mar-Calvià 2-1 Maxon....„,..,^,.„........ ..(descansa) M > W « t K Pt> CfOC PMM»

Vfatatw 2 2 0 0 s 4 í.

CamliJlattíf 2

I^Vfttdn 2

R^BsretkMiii 1

ICtecErica t

[,'Esclop 2

SBttAixínsi 1

IJapm 2

\"<ias5»rM»r 2

Culvíè 2 (I

CNC*fc . I 0

(knttifcí 1 0

MatreíBl 2 0

Münoft 1 0

\ i

La fSfppera <lé d'octubre): Ma38)ivEièç(i»ía0çía; I a Unkín-lJo-jpat- ÜEsdúp-MíHitsanç W. SantCíu-^ - r ^ 8àK Í0jJa;SaiJi Andreu Bajcst-Cataíâba; CEN CaSdes-Vilass» de Mat; ÍM?là-Cc8teics; Manacor (des-

HOQUEI PATINS

Priaiera Catalana GRÜFA

.4-12

.....74 ....6-1

Cnlafefl Geniol el Pfa .4-4 vaafranca-Moaerus8a..„.....10-4 Vend*ï*|*rí SantCuéat..—SS Comté&Mçxliataic... 2-3 L B8pa^h»afoftio9.......«.. 3-13

Monj» 2 ï & © 20 4 4

ftats 2 2 & 0 16

Vtbtfinic» 2 2 9 9 17

i '»»-*-*» 2. 2 tt 9 9

ôimtBe i J t 0 7

V.IJMKÇ» 2 1 0 t «

Vcndtdt 2 0 2 i) f

Miêrtisa 2 1 0

Juraria 2 1 0

\I]3H»V» 2 1 0

(rèniíielPjí 2 9 1 1 4

PllSíCi^nt 2 9 1 1 8

Cï)(afc8 z O ]

Síntjuse 2 0 0 2 4

CkwacS» 2 * 0 2 .1

^ 0 0 2 S

10 II

4 7

3 15

7

l ü

1(1

11

10

17

La propera (17 4'nctubre}: Vita·seca·ïiaspkala; Jancda-Calafell; Geatoi El pafianca; MoUerussa» %ndrca; mStoitC^BatGomefià; Mar-tineRc-CasstÉfe BspIttga; Monjos-Vi-Janova; ^« t jfust-Rcos Deportiu.

HOQUEI HERBA

Printera ÏMvistó masculí

Club Ejgara-Àtfètie 1952...2-1 Pedraibe**íúnior.... 1-2 Barcelona Stíck-Ritn as 0-4 Can Salas-Pdo 1897 3-2 Atlètic Terrassa*Honigvogei... 1 -0 Línia 22-EfiC 0-1

Atlètic 19$2-Línia22 1-2 Júnior-Cfetb Sgara 1-1 AD Rimas-Pedraíbe» HC...3-2 Polo ÍS'ÍT-Barcíloni Stick... 1-2 RHC-Atlètkí Terrassa. 2-2 Eqidp W « » » et <SÇ OuMa

ADRmir. 2 2 0 0 7 2 4 s

K » e 2 i t o j 2 j

ClubEett» 2 1 1 0 í 2 i

«afer 2 1 1 0 3 2 a

Aïfek 2 l 1 0 i 2 i

Can .Sal» 1 ) 8 0 .5 2 2

Línia 22 ) I 9 I 2 2 2

Barceiom } t 8 t 2 5 2

Pwtatbes 2 0 9 2 3 S O

PtttotSíl? 2 0 6 2 3 5 9

A # w l 9 5 2 2 0 9 2 2 4 «

Hfontgvajsol 1 0 0 t 8 I 0

La propera {17 d'octubre): Aàèúc !952-Jiln«K;ClabEi^!a--Ri· mas; Pedralbes-RC Polo 1977; Bar-

EHC; Adètic Ttetïassa-L&Ba 22.

DHitódd'BoiMM·femeriaia C&à> Carapo-tï.Sevílla.,.„...í-0

ITjt·-WW·*«'*4l+#-4»··*'*KÍ

Adètic Tercassa-RJSosk!(lad.0-4 CD Terra««a-ltO py©-„,.9«l

, 3^0

CDT«rnsM 3 1 9 0 9 1 2

RSWPOIK] i i # 9 4 0 £

Vílícluz 1 1 9 0 5 tt t

f***- t i * « a i * a u b ^ n ^ o 1 1 9 0 I 9 2

V. Sevilla 1 0 0 1 0 ( 9

Çi<*tíg»n ( 9 . 9 1 i Z 0

S M ( H H C B > t 0 0 1 0 3 9

AtSttír 3 9 9 } 9 4 0

1 0 0 < 1 9 9

Lft propera (17 <f oct«br«r): Uaïvasidad skf$p 88A%lsJeÍBz; |<í-nior-Qub de G*BRpo;-Reíd Socb-

rrassa; SardÏB*ro-C3>TÍ!itrasj8.

VOLEfBOt.

Primera Nacional GRÏJPB

Rubí-Ciutadeíla..„............„....0^ Santa Coioma-Dolores......... J - l UJyBc««e<?uart,-.™.„.{ajornat) Algar SuroMater-IUa J«nfi....0-3 CV SantC^gat-TerdL 3-1

m* gJL·JBíL..»y w. m .**&..

C^niitdlü I < ^* i . 9 , 2

l.'HfíJonli 1 ( 0 3 0 2

CVStOugat ( ( 0 S | 2

ümwtiréa-tw 1 1 9 3 3 i

D>.l«es 1 0 1 l i i

"ïtfOÍ I 0 1 1 í I

.%if i 0 1 0 í 1

Rubí l 0 1 0 í I

I . A1ÍC3J1K 0 0 0 0 0 0

Aljjíkli 0 0 0 0 0 0

llomm» 0 0 0 0 0 0

Qum 0 0 0 9 0 0

La propera (17 tfootubre): CVSanrCu^CV Algaida; Rabí-Hor-tcais; Santa Coiwm-GwtadeSfa; Un*. versidad ÀKcasw-Ddoft»; Algar SIIT-mencïf-Oíatt; "Rjrn -LlIJa Jordi.

38 Esports ELS4CAIYP0ÍNS Dhnidm, /5 d'octubre tir I9W

E S P O R T F E D E R A T

A G fi *í D A

Afcvr U.ÍIOCV Esfíugue^CV Sam Cugat idg) A f e v í

_ - _ 13.H0 PH Sant Cugat-Matató fels)

Gaoet femení 14f»CVSa« C^gai-SESK <ds) JEMlIl iaif l f UMGmuMm-CV St Cugut "B" (ds) p u a ^ C u ^ t «A» ( d e s e a a s a }

16.3» Igstiafeda-FH Sant Ctigat "B" (ds)

Primera Catalana 12.00 Sant Cugac-Granollcrs (dg)

Segona Regional 12.00La Farga-Tihktabó (dg)

Tercera Regional 16.00 Júniot-Les Font? tds)

12.00 SaotQuirae-Mire-sol (d&) 17.00 Castelíbisbat-PB Sant Cugac <dg>

FUTBOL

Primera Catalana l 'E Sant Cygat-LcsCotts

19M Bà*q. Sant Cügat-Cre» Alta (d*} 0 £ SíntCugat-Elvira Cuyas í 7.00 a St. Cugot - B - - G M PswsftsMdjt)

2a Catalana femení 19.00 V.ladec*nvüBS»wOj«at{d$)

Júnior masculí UE Sant Cugat-LF Wimardwr

FUTBOL SALA

17.15 W. Sant C-i.Rat-FC B*cçJon*(d# Olimprc La Floresta (descansa)

Primera Divisió 16.00 Ohess-SpottCaravanmg (ds)

Primera Divisió fem. 11.00 Pefía Andorra-Mas Jarter (dg>

Segona Divisió "A" Rodçnc Atíètic-Oiimpyc Floresta

Sant\íccnç·0«n*pioí> Floresta

Segona Div. "B" fem» 11.36 Mas J«wí-S«ní|)ed»t {40

20.00 Oto-W. Saot tttgat tds)

1*4)0 Mtwmmès-I.ísPlaaesíds) / %

Tercera Divisió

1 * Nacional ItM Sant Bneve-UE S»m Cug« <dg)

Remeni Base 13.00 Rufeí-W. Sant C»gat(d»ï

1a Nacional A

Juvenil 2a DMsió : 12.45 W.Saf t tCugat -C*!« ;« í í (^ '

OKmpyç L* Ftoresta (desca«í«>

Cadet 2a DMsió 13.00 W. &RtCug«t:·Ca»<«8«r&»jt

VaMhajorOlin^yeL* Horta*»

.tllliSIÉt fwillWltí Tll Ctltu 2 0 ^ « l f i Sa«i€ugaï.U Roca (d»)

C IÉfist ULina CaêJana Í&30 Èpic Casioo·UE Sm. Om (4$)

1*.«H'E StOttpfcf ím^tMa»t$(ds)

VOLEIBOL

n i . U ' x J I U < MM»PHS«»tCi^M"A"âRtJo$«p(dg) D I V I S I Ó O H O l l O r f e m » 15.30 lg«aSada-PH SantCaga "B" (ds)

(dg) ' 11.00 PWSt Cugat "C-Cape0*des(tís)

PETANCA Pritnoi'a Divisió

2a Divisió L*Espkaada Penja "8"-St Cagat CP "A*

1a Catalana

¥ i lhM^lMHWHWWM^^

l a 19.3© CV Sai« <2«g*i^V Aigai

™^v :·^^v^smjm·^j[·T

17J6CVàwtOB|»^CV

4a DMsió

Femení 2a Categoria 4a Divisió fem. PtiSaiïCagat^draKaRsa) Mua-srfCaP-Bri«a««aC^

* & _ * - , *% *m Ca N'Asglïd8«8»« FíaseescCP

miss«wíteeïí«-p«stCu t'*A"<d$) 9a Divisió

J ^ I V P W i AsfetfcíiantCugat "A*-SaRtJaaa "A"

6a Divisió

i4^Ü Ï»H S»w Cagat ~A"»Mmt6 (d*) §*»« c u g * CP " B ^ U í T o m * "D"

i&4»SKtfïbfiBikír»iStOugKuB,,(d») SantFraw!«ca?"B"-NcwB»risCP

E S P O R T F E D E R A T

R E S U L T A T S

FUTBOL 2a Catalana fetnefíf

P0àe$íli i

. iffïwi iiiwiwi ijiiiiiiii-iiiiîiiiiiiiîiiijiiiiî^^

Tercera Regional & oíimpyc Fiofest iédu riàs (jarcnuM Míi»-»lrAde^-Saj«:ARdi^::BílíCttiíí.4ll;' ;ïí" J | ' J f i:;ï-.íll I L i t ' ' i ._ j *

§ j | r |« | i^|D|* ipsi# fl^ll;:

Primera Divisió fem.

:1M

•j»î;»vií*i i>^*!í6

Primera

3a . Sant ^ d ^ B j i s q i S ^ - Ç | | g ^ , í | s J i l ^ f :

l-li ::JWIWI¥I'I]I|IWI|I|I!I^MI!IH||I|W

2a Divisió

l i ||òt||t|| fll^lillillii^llllil Í Í W Í ^ Í ^ ^ W Í J Í Í Í ; l i i l l

PH San* Cugat (descansa)

E S P O R T E S C O L A R

A G E N D A

AGENDA

COMARCAL

FUTBOL 7

Femenf : 12.00 ÀgamôUegiEt Carn...

13.00 Foitó-LfceoEsB»,,

10^0 íl|«a-»«*A<l«».í'oà*.,

11.30 La Fai^Màtatea

...(Dií.)

..(Dw) 13.00 BscolsAreaç-Ea»!»

í*ÀâtçôGaí^b»t.<<^í5fe.)

í Míí» ioí»Sj»rtinftíh>fet.., „...lOis.)

ICESP Pwe«v«*-Iéé(r«-. ^£«s.>

• | ^ 3 0 X a Fat|sa "A"-SwxÍ<oe!«í»>™.,..íl3fe,)

^ f l&.l»E*tÂv«ftf.VEtt»tó.-™^..„(Eh*) : . ^» IK Ew»(* Avwç "A"-L«»w».,~.,»^C^)

"S"„.(£»t.>

lS.<0©Àgwa"B,*-Sab)i,..

tlJfòiénmm Bs«t» Àjp»a "A" (Ok) ";' '^

10.(»Sto<WtSbatS9BtCogaí:'A^ÍOÍi.K ;> ;

- . f " í íTír^ ;

Casal dels Infants del Raval Grup Cristià d'Ajuda Justícia i Pau Metges Sense Fronteres ïisl·ll i i1 Entitat: 2100 - "la Caixa" (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2100 - "la Caixa" Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya

Oficina: 3001 Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 3200 Oficina: 5734 Núm. compte: 62-2500027078 Oficina: 0100

Núm. compte: 57- 0200662441 Núm. compte: 91-2500001851 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional Mans Unides Sant Cugat Unlcef Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Intermón Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Entitat: 0081 - Banc de Sabadell

^ ^ l l Oficina: 0618 Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0492 Oficina: 0025 Núm. compte: 70-0200417948 Oficina: 0765 Núm. compte: 09-0200046502 Núm. compte: 22-0001382541

Col·labora • / ? / / Núm. compte: 81-0200111128

HS4CÀNTON5

g ^ \ -M Espectacles

Lultura Divendres, 15 d'octubre de 1999 39

A c t i v i t a t s

Paco Ibànez cantarà a Sant Cugat La Casa de Cultura presenta la programació del darrer trimestre de l'any

Personatges de renom local, català i internacional seran als actes programats per la Casa de Cultura de Sant Cugat en aquest darrer trimestre del segle XX. El cicle La nit dels can-tautors portarà a la nostra ciutat una veritable pluja d'estrelles: Paco Ibànez cantarà el 21 d'octubre al claustre del monestir dins el cicle. Un mes després, vindran Gerard Quintana i Jordi Batiste amb el recital Els miralls de Dylan. També hi haurà exposicions, música i teatre infantil.

R r n i CASALS

- Sant Cugat -

Kl proper dijous 21 d'octubre comença la programació de tardor de la Casa de Cultura, l 'n personatge mític, de renom internacional, amb intensa formació a París, donarà el tret de sortida amb la seva veu i la seva guitarra. Paco Ibànez cantarà al claustre del monestir a partir de les deu de la nit a un preu excepcional: mil pessetes.

Aquest mateix mes d'octubre, l'espai municipal acollirà tres exposicions: Catalunya a l'era dels dinosaures, que es va inaugurar la setmana passada, una exposició d'icones realitzades per nens i nenes del carrer romanesos i la mostra de cartells del XXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans, que enguany organitza el Club Muntanyenc, i on es podran veure els 23 cartells realitzats fins ara en les edicions anteriors d'aquesta trobada.

Grups locals

En l'àmbit musical, el públic més jove, o més marxós, podrà anar el divendres 22 al Teatre de La Unió Santcugatenca a veure els sant-cugatencs Black Coffee, que actuaran com a teloners del grup Los Rancios. Aquest grup de nou components defineix la seva música com una fusió de ska, hard-core, punk i reggae, i vindran a

Sant Cugat dins la gira de presentació del seu primer CD, Ya l'hemo liao. El dissabte 23 d'octubre, les titelles de la companyia Teià Moner interpretaran Contes

tel·lúrics, una aproximació lúdica a les cultures i tradicions que ens són més llunyanes, per a nens i nenes a partir de cinc anys.

Les activitats del mes de novembre començaran amb la tra-

Fa més de trenta anys que Ibàiiez és aplaudit en escenaris de tot el món FOTO: CEDIDA

Trm dècades de cantautor * Paco Ibénez bo explicava anys al País Basc, ia família recentment en «m entrevis ïbàtfeaj es trasllada a Pau's, on ta; no canta pe«p£ J*«sc&t» Paco va créixer i va començar tia, sinó percgué dl sentm, en a tocar la,guitarra. Tot i que el sentit de viuré h sevami- mai no va perdre el contacte &ka i d*idem£l$CM*,f)L ÍNar~ amb Espanya, ibàfiez no va què la seva mémm slkk'&$« isstaMaf-sea l'Estat fins a Fanv sacfom. Ei <n*& sempre -até»" 1990, h París va ser un gran se li ha wioraeés qm ÇM&qv® activista de lacultum, la poe"toca", els peaeïfte» dbís ÏÏB- sia i ía reívindicaeió política, i Uors poetes alé qsalrpoaa fen aròtatamb persones com míteica< els úém també **m <3e©j®s$ ifcaasens, Pablo Ne-vtda í ànima. ^JLÉeg$a mi mdaí Aihoala YupaakL B! seu casa cort um ga'mtm- J db primer enneerta Espanya va avisar, rnït&émromzçk&ms ser a Mapes*, Pany l%8. tnfcs. Me pwsémoti poçmas ffa re|»ai|at dues vegades k de otra rxsr*oi^:«^ritm cktío Medailb de&Àrts et des Let-para ser camades..,- e*an algo tresdeï govern francès, "per nuevo, henB<KOt sorpíert^ea- rtt> pèrtlrela llibertat*. te", va 4tr el poeta José J^BS- ïbaüe* 6a realitzat el seu últm Goftïsob, $ra» amic ú*ï- tim CDf QtvUu», en comhartez. - ' panyia <iei cantautor basc El eafttautoí va néèx^ a ïmanol, disc que va presen

VaBnda l'any 1934, El *ÈU tar al Gtec d'enguany i que pare era valencià i la seva mare de ben segur també sonarà a basca. Després de passar uns

t

Sant Cagat.

dicional Fira d'Esquí organitzada pel Club Muntanyenc que serà oberta al públic entre el 2 i el 14 de novembre. Les exposicions del mes les iniciarà el fotògraf sant-cugatenc Carles Cabanas, que, del 16 de novembre al 12 de desembre ,presentarà una selecció de les seves millors imatges d'arreu del món realitzades entre 1991 i 1999. l 'n dia després, les artistes sant-cugatenques M. Martínez Gallego i Jana Harter, antigues alumnes de l'Escola Municipal d'Art, ompliran una de les sales de la Casa de Cultura amb les seves pintures.

La música la durà el grup saba-dellenc de funk-rock Lift. Els santeugatencs Skamarlans els escalfaran l'ambient de la sala d'actes municipal, la nit del divendres 19 de novembre. El 20 de novembre, data de celebracions vàries, a les sis de la tarda hi haurà La nit del llamp, un espectacle infantil musical del grup Atot, basat en un conte de Feliu Formosa. A dos quarts d'onze, també a la Casa de Cultura, serà novament La Nit

dels Cantautors: el cantant dels Sopa de Cabra, Gerard Quintana, i Jordi Batiste retran el seu particular homenatge al mític Bob Dylan, amb l'espectacle Els miralls de Dylan, en què redescobriran la lírica i la màgia d'aquest músic nord-americà, en català.

Un altre Cabanas, però de nom Frederic, exposarà el centenar de caricatures de diversos personatges populars de Sant Cugat publicades en aquest setmanari. A grans trets s'inaugurarà el 15 de desembre i es podrà visitar fins al 15 de gener de l'any 2000. A les sales d'exposició també hi haurà, al mes de desembre, la tradicional exposició de nadales de l'empresa Lucas-Varity, i una mostra individual de l'artista local Marta Ballvé.

El divendres 10 de desembre, actuaran els santeugatencs Nor-wich i després els terrassencs Ren-dez-vous. L'endemà hi haurà el darrer espectacle infantil de l'any amb les titelles de L'avexutxu, El rei i el gall, a les sis de la tarda a la Casa de Cultura.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

W R I i y Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctrg . d e C e r d a n y o l a , s / n - Q 8 1 9 Q Sant C u g a t de l Val lès - (Barcelona)

Lucas

40 Cultura &S4CAIVroi>S Divendres, 15 d'octubre 1999

Gerard Claret. Director de /'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra

<.<. La gent que ho vulgui ha de poder anar cada setmana a concert "

R I T H CASALS

-Sant Cagat-

(ïcrard Claret, concertino i director de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), farà anar la batuta i l'arquet aquest divendres per al públic de Sant Cugat. Kl Tcatre-Auditori acollirà, a partir de les deu de la nit, el primer concert de la temporada, on l'ON-CA sonarà acompanyada pel pianista hongarès Gyorgy Sebok, concertista i pedagog de primera línia internacional que va realitzar el seu primer concert quan tenia onze anys. L'ONCA serà dissabte al Festival Narciso Yepes d'Ordino (Andorra) i diumenge a la tarda al Festival de Granollers, amb el mateix programa que a Sant Cugat.

- Quin és el caràcter del concert de divendres? - F.l contingut del programa és

amb autors molt clàssics, Mozart i Haydn, però les dues parts del programa són molt diferents. A la primera part, hi ha la Simfonia núm. J9, en la major, de Mozart, i el Conferí per a piano i orquestra, en re ma

jor, de Haydn. A la segona, hi ha la Simfonia núm. 49, en fa menor, "La Passione", de Haydn, que no l'hem interpretat mai. i el Cometi pera piano i orquestra, en mi bemoll, "Jeunehomme", de Mo/.art. El programa està estructurat en capi-cua, i jo volia que a cada part tanqués l'actuació del solista. La primera part té un caràcter optimista, amb un contingut més alegre. En canvi, la segona part està formada per dues obres de contingut molt més dramàtic. Concretament, l'an-dantino del concert de Mozart és molt i molt dramàtic, és una peça molt maca.

- Per què va escollir acabar el recital amb reper tor i d ramàtic? - També són peces molt vives i

en què l'orquestra i el públic gaudeixen molt. Quan vaig fer el programa, la idea era poder convidar en Sebok, al qual fa més de 15 anys que conec. Es un personatge excepcional. Normalment, quan hi ha un solista, toca un sol concert, però jo tenia ganes que pogués tocar dos concerts per al públic. Ales

hores, a més de la nostra orquestra amb la corda, hi ha quatre instruments de vent, i això ens permetia fer aquests concerts de piano que tenen dos oboès i ducs trompes i on l'orquestra també té pro-tagonisme. Quan ho vam comentar amb en Sebok, va proposar aquests dos concerts i simfonies.

- El públic podrà llegir la car r e ra de Sebok en el programa de mà, però parli més d'ell. - Ell és una persona que, en el

moment de tocar, encara que sentim concerts molt bons de flauta o violí, transcendeix això. És la manera com fa parlar el piano. Concertistes que toquin bé el piano n'hi ha molts, però les sensacions que ell arriba a transmetre a través de la música i a través del piano, jo les he viscut sempre com a moments molt extraordinaris. M'he trobat en moments d'estar tocant amb l'orquestra amb ell i veure que tots els components, i això és bastant extraordinari, teníem llàgrimes als ulls. Fa viure unes sensacions molt especials.

- Fa quasi set anys que TONGA

Claret va rel/re l'any 1998 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat VOTO: X. ].. interpreta concerts arreu de Catalunya, heu vist algun canvi en el públic? - Fls va produir un canvi en el pú

blic, però una mica abans. Ara estem en un moment després de la inauguració de l'Auditori de Barcelona, el Liceu, el de Wintertur, el Palau de la Música, que segueix la seva tasca... Hi ha molts espais i s'ha d'esperar a veure com respon el públic. Perquè de públic n'hi ha, però falta veure si prou per omplir tots aquests espais. I la política de preus és també un factor important. Perquè la gent que ho vulgui ha de poder anar cada setmana a concert i que això no li signifiqui una hipoteca. En aquest sentit, s'ha de felicitar el cicle dels Diumenges al Palau: concerts els diumenges a les sis

de la tarda, que hi'ha futbol, al preu de mil pessetes, i sempre està ple de gom a gom. — En aquests set anys, l'ONCA

s'ha consolidat.Quins són ara els seus reptes?

- Com més consolidat estàs, més obligat et sents. Jo sóc antimtinari, i com més consolidada noto que està l'orquestra més pressió aplico perquè més responsabilitat tens i més obligació de no abaixar la guàrdia. Ara mateix, a l'orquestra hem tirat una mica cap al món del jazz i la música brasilera, potser també ens iniciarem en el món del flamenco... Això ens obliga a un esforç i enriqueix el resultat del treball. Està bé que la cultura popular i la cultura sàvia, que havien estat juntes, es tornin a trobar.

L í r i c a

Arteta demostra a Sant Cugat el 4savoir faire' que l'ha dut per tot el món

l,a diva basca del recital líric s'acomiada amb cinc bisos

R.C.Z. - Sant Cugat -

( lom si es tractés d'un conte de fades, Ainhoa Arteta va entrar a l'escenari i \ a deixar el públic amb la boca oberta, l 'n ^ /abso lu ta ment genuí es va deixar sentir de Ics quasi \ uit-centes persones que van acompanyar Arteta i el pianista Zabalza en el seu recital a Sant (lugat. La diva va sortir per la portera de fusta lluint un ajustat i llarg vestit blanc amb fina pedreria. i un xal d'allò més ben triat per fer encara més elegant la visió.

I va començar la primera part. Com qualsevol mecanisme de < |ualitat, la veu d'Arteta es va anar escalfant a mesura que passaven Ics cançons. F.ls greus van predominar, però els bons aguts, aquells en què cal obrir la boca per deixar sortir la potència vocal. només van deixar-se escoltar en les darreres peces de la primera part.

Amb la segona part van arribar les peces en castellà i un nou vestit

\ttitii i /iihahn i > , a» pnuii ilptibltr d'inspiració quixotesca. \a haver-hi més aguts i més passió en les notes cantades. Novament, el públic no va parar d'aplaudir. I ,a qualitat del cant de la soprano basca va fascinar els santeugatencs. Però la seva fredor interpretativa, les postures de diva perfectament estudiades davant cl mirall, van refredar la passió que potser hauria fet, d'un bon espectacle, una nit rodona.

a ta butxaui I OH). /.. I:\RIS ) l:.S El recital va acabar amb cinc bi

sos d'Ainhoa Arteta, i va ser quan l'ambient es va escalfar de veritat i l'art més internacional de la soprano es va deixar escoltar, l'res fragments d'òpera van ser suficients per deixar clar, si algun dubte hi havia, que Arteta s'ha guanyat a pols la seva fama de ser una de les millors veus líriques del moment.

C r i t i c a é 0 música

Costa diva

MUSICA: AiafaaA/im Piano: Akjattdm Zstbafa Dia: Tfotit-AmBrni- Çtfomfot

León Botssein, director d e l'A-merica Symphony Cfcehestta, diu que no hi ha so més sublim que ia veu humana í que es tracta del milbr instrument ratisícai. Però amb això no n 'hi ha ptiMfcrOfti una veu expressiva, capaç d e pujar als aguts més especewsífeiís,, una bella i gentil presència $&í-ca i una notable qualitat interpretativa: Ainhoa Arteta ho te" cor, fins 3 tot un equip que no deixa res a l'atzar a partir d V questes qualitats. Podem augurar unacamKad'exitsa la basca?

, En els-"toros" hi ba una Sei que . diu que el "matador* necessita j *citar,templary m a n d a t Em?* 1 tament això és el que va fer la

soprano. Una entrada majestuo- • sa, amb les passes pf«c te^ ,$pí -

t pt)skió d'elegant rccokatoeatal piano, on destaca ei vcatstblaoe<; llarg, de coli a petis, sob» «I «e- gre xaroiar del piano, el xal re* f. collit, Pàuria testa lieugerament somrteí», mirant el poblis, * g&* nanca ambScarlatri i Pèrgoles^ -amb dues cançons típiques d W

calfament. Després Vivaldi, mans encreuades, una demostració de domini úcifiato que , arriba al públic, per continuar j amb les Tm cançons sefarrfts, de :

Neumann, jugant amb el pia-mssimo final que comença a posar els pels de punta. Ara Bizct, potència d'emissió, tremolor de tes ànimes, i acabem la primera part amb tres peces de Fanré, plenes de enorme, dramatisme i de saber fer. A la segona part, canvi de faok, vestit negre deixant f espatlla a Paire, amb mig ; cos vermell i taques també ver- i mèlies, en forma d e flor i, d'a- 1 cord amb ab&, obres d e Granados, com La maja de <k$a, que debeen sortir tota ia força d'aç-ttiu, i García Abril musicant An-tonio Gala, amb timbre veliutat, i Obradors, amb Copkts de Curro , Duke, passional, í Turina i cinc j ioemes de Campoamor en for-« t t de cançons, on fa recreació

Bravo* i bisos: cinc, per ser j

•-estactes. Dos fragments d'opera ; dè Puceiní, una cançó de Vérdi, j $Ínoi de kt mare t Chvelitos, per ] fiançar ta flor obsequi del Tea- \ »e a la platea. Apoteosi i mutis, i

ELS / CA1YIONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Publicitat 41

• als qui fan malbé el medi ambient, • a l'atur i al treball precari,

• a les discriminacions i al masclisme.

Iniciativa-Verds L'esquerra verda

42 Cultura ELS IG4NTONS Divendres, 15 d'octubre 1999

E n t i t a t s

L'Ateneu inaugura la

temporada d'exposicions

amb els socis de Firart

P a t r i m o n i

l·icirt es niilii pruner diumenge de mes als jardins del wt/iiestir l-'í/l'O: X.I..


La rcmodelació de l 'Ateneu santcugatenc es farà veure durant els propers quinze dies, ja que des de dijous, a les parets de les tres sales, hi penjaran obres d'art. Les dels socis de Firart , que d ' aques t a manera comencen la t emporada d 'exposicions, tant pròpies com de l 'enti tat que els aixopluga.

Pintura, dibuix, aquarel·la i olis, ja siguin sobre tela o sobre paper, seran els protagonistes de la mostra. Uns pro

tagonistes que han de ser originals, premissa indiscutible de Firart per poder formar-hi part. La segona recomanació de l'associació d'artistes locals per poder "penjar" en aquesta mostra ha es ta t que cada peça no superés els 55x46 cent í m e t r e s , a m é s a m é s de l marc.

Firart, que ha iniciat el curs amb dos centenars de socis, va començar la seva activitat firal el passat mes de setembre. A partir d'aleshores, cada primer diumenge de mes posen a la venda les seves creacions originals i a preus raonables, als jardins del monestir.

L'antic terme dels castells medievals és

l'origen dels actuals termes municipals

Segona conferència del cicle de la Unesco a ÍANC

Dtsenes de persones escolten

R.C.Z.

L'historiador Flocel Sabaté , professor titular d'Història Medieval a la Universitat de Lleida, realitzarà dijous que ve la segona conferència del cicle Castells i Noblesa Catalana, organitzat pels Amics de la Unesco Valldoreix - Sant Cugat, l'Inst i t u t d ' E s t u d i s N o b i l i a r i s Catalans i FArxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Sota el títol Els n/s telis en la conquesta i l'organització territorial de la Catalunya nova fs. XI-XIII), l 'historiador explicarà com la construcció dels castells en di-

nidci setmana les conferències a /MAY.'.

verses zones de Catalunya ha influït en l'actual organització territorial dels municipis. Com ha indicat Sabaté a El.s 4

CANTONS, fins al segle X les te

rres del Penedès, l'Anoia i el Solsonès formaven un cordó quasi inhabitat que feia de frontera entre la Catalunya cristiana i la Catalunya musulmana. Una terra de ningú on, a partir d'aquell segle, va proliferar la construcció de castells Fins arribar als 193 que s'hi han localitzat. La construcció dels castells significà l'ordenació del territori, ja que cada castell disposava d'un terme, o zona d'influència, que féu d'aquella regió una xarxa de poders molt ben estructurada.

FOTO.XAYI I.ARROSA

"D'aquí, i amb el pas dels segles, ha evolucionat el que ara coneixem com a terme municipal. Fn molts casos, l'antic terme d'influència d'un castell o la suma de diversos termes propers és avui un terme municipal que ha mantingut els seus límits territorials", ha dit Flocel Sabaté.

Durant els segles XI, XII i XIII, el procés va continuar, amb més contundència, a les terres de Lleida i Tortosa amb la conquesta militar dels territoris musulmans.

Flocel és autor de centenars de treballs d'investigació i ha rebut diversos premis, com el Josep Iglesias, el Carreras Candi i el Pròsper de Bofarull, de l'Institut d'Estudis Catalans.

,*******

l\ «i* ™ **

.«-f·*-^w»_

M S 4 CANTOJNB El "diari" de Sant Cugat

S o l i d a r i t a t

Amics de la Unesco exposen icones per finançar un orfenat

Divendres s'inaugura la mostra dels Amics de la Unesco R.C.Z.

- Sant Cugat -

Des de d ivendres , els sant-cugatencs podran contribuir a mil lorar la vida de d e s e n e s d ' infants romanesos que actua lmen t viuen en orfants. I és que l'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix - Sant Cugat inaugura a la Casa de Cu l tu ra una mostra de cen t icones, objecte religiós de la cultura ortodoxa, per recollir diners amb fins solidaris. Les icones han estat realitzades en vidre per nens i nenes romanesos que viuen al carrer i que durant el dia aprenen l'ofici

d'artesans en tallers. Cada icona es vendrà a un preu màxim de deu mil pessetes , i els diners que es recullin de la ven-

L·s icones han estat

realitzades en vidre per

nens i nenes que viuen

als carrers de Romania

da es dest inaran a finançar la construcció i posada en marxa d 'un orfenat a Bucarest.

L'exposició és una iniciativa

dels Amics de la Unesco i FI CAT (Franciscans Internacionals de Catalunya) en suport de la fundació romanesa Fundada Stintul Ilie, el president de la qua l serà p r e s e n t a la inauguració.

La secció local de la Unesco va realitzar aquest Nadal la recollida de roba i joguines per als milers de nens i nenes que viuen als carrers de Romania, ja que els centres oficials d'acollida es tan col· lapsats. Ara t ambé preparen l 'agermanament amb una ciutat d 'aquell país de l'est europeu, que pugui afavorir l ' intercanvi entre els dos països.

ELS /CANTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Cultura 43

E x p o s i c i o n s

Col·lectiva de la temporada 97-98 a la Sala Rusinol

Francesc Galí presenta el 'Llibre mandarina' de la galeria


l 'h any més, la Sala Rusinol ha fet de l'hàbit tradició i ha reunit els dotze artistes que la temporada 97-98 van exposar a les seves parets. I dissabte també els va reunir en persona per a la presentació del Llibre mandarina, desena edició de la recopilació de la darrera temporada que cada any edita aquesta galeria d'art santcugatenca. El crític Francesc Galí, habitual de la sala i autor del llibre, va destacar la varietat d'estils que recull, tant l'exposició com el volum. "Aquesta col·lecció està

tota dedicada a la figuració, però va des de l 'hiperrealisme fins al que jo en dic creacionisme-constructivista", va dir el crític.

Dotze mesos , dotze art istes

Els dotze artistes que la temporada 97-98 van exposar a la Sala Rusinol van ser Tomàs Vila, R. Sunyer, J. Solà Puig, C. Navarra Pruna, Vives Fie-rro, J. M. Forcada, A. Fernàn-dez de Liencres, R. Vilanova, Lluís Roura, Estrada Vilarra-sa, Gómez Vellvé i T. Vilarru-bies. De cadascun, el llibre en publica una fotografia, un text explicatiu de la seva obra escrit

per Galí i diverses reproduccions de l'obra.

" H e m fet un esforç que ha va lgu t la p e n a p e r q u è hem aconseguit deixar testimoni de tots els pintors que han passat per la galeria, deixant constància escrita i gràfica del seu treball. A partir d'acjuí, tenim projectes nous per dur a terme en el futur, com ara que la col·lecció passi a ser bianual i que s u r t i t o t s e l s anys p a r e l l s . T indrà un nou títol, amb un disseny de nova creació que no canviarà la línia, però serà una presentació diferent", va dir el propietari de la sala, Ignasi Cabanas. Navarra Pruna, Fdez. de Liencres i R. Vilanova amb Francesc Galí FOTO: E.F.

j ^^ jg£ íe_

A r t i s t e s

Traperho inaugura a Barcelona una retrospectiva dels darrers vint anys

Art Novell acollirà una trentena de pintures i escultopintures

L·l treball de Traperho és molt colorista FOTO: CEDIDA


L'artista de la Floresta Jordi Traperho inaugura aquest divendres 15 d'octubre una mostra retrospectiva del seu treball en els darrers vint anys. Pintures i escultopintures podria

ser el títol ben suggerent de la mostra, que es podrà visitar a la nova galeria Art Novell del carrer Ganduxer de Barcelona.

Fins al proper 13 de novembre, l'obra de Traperho s 'estarà en aquest espai de la ciut a t c o m t a l , una obra " a m b diversitat temàtica", segons el

I n a u g u r a c i o n s

Blanqué, Colet i Fabre exposen al nou espai d'art

de l'Hotel Don Jaime

R.C.z.

Les artistes santcugatenques Tatiana Blanqué, Neus Colet i Maria Fabre van inaugurar dijous el nou espai d'art del renovat Hotel Don Jaime de Castelldefels. A partir d'ara, i al costat d'un altre artista d'aquella localitat costanera, les tres santcugatenques seran a la vista de tots els comensals del restaurant de l'hotel, ja que la nova sala es troba situada en un Hoc de pas cap al menjador.

"Ja era hora que els hotels trobin la via, ja no econòmica, sinó estètica, de donar l'oportunitat als artistes d'exposar en els seus espais, sense guanyar-hi res. Ja

fa anys que això es fa a Europa", ha dit a E L S 4 CANTONS la pin-

toraTatiana Blanqué, crítica d'art d'aquest setmanari.

L'escultora Neus Colet presenta a Castelldefels cinc de les seves peces més conceptuals, real i tzades en una de les seves etapes creatives i sempre amb el moviment com a tema central. La pintora Maria Fabre, responsable de la galeria Pou d'Art, té al Don Jaime 25 peces de petit format sobre paper que giren entorn de la visió personal que l'artista dóna sobre l'arquitectura i les estructures. Blanqué hi exposa tres olis i tres aquarel·les amb dos dels temes que darrerament ha treballat: els interiors i les copes.

C r í t i c a

Lloc: Canals Galeria d'Art Autors: Puigmartíi Giralt Obrat Olis dl tela i tècniques mixtes Dates: Fins al 31 d'octubre

Sembla mentida com dos artistes d 'edats totalment diferents tenen una visió tècnica tan actual com la que se'ns presenta a la Galeria Canal.

En Puigmartí ens deixa entrar en un món surrealista, on el dibuix, el color, la composició es converteixen en un còctel total de tendències, pop art, maqui-nisme, kitsch, object troubc... en definitiva, una explosió total de creativitat, de necessitat d'expressió, de dinamisme pictòric corporal. Quan t'atures davant una peça d 'en Puigmart í , de sobte et trobes envoltat en un

Cal veure-ho TATIANA BLANQUÉ

món on la ficció és la gran protagonista, un món teatral d 'entre bastidors. Sembla mentida el que pot arribar a expressar una peça, les sensacions agradables i també desagradables en què et pots trobar. Arribeu-vos-hi i entreu en un univers desconegut, ple de cromatismes i personatges irreals, on quasi podríem dir que el futur passa a ser el nostre present.

Un cop baixes les escales, entres en la més crua de les realitats pictòriques, on el soroll desapareix per deixar pas a un silenci cru, ennuvolat i desconegut per a molts de nosaltres, una desconeixença conscient, ja que no ens hi volem sentir implicats.

És en aquesta exposició d'en Giralt on les cortines de la nostra inconsciència donen pas al

mateix artista, en què es podrà apreciar la seva evolució tant de formes com de tècniques i colors. Encara que la majoria de peces són dels anys 80, hi haurà representació de la creació de l'artista santeugatenc des de l'any 1979 i fins a l'actualitat.

a r t

món de la desigualtat, de la discriminació racial, de la pobresa. La superficialitat de les ombres es converteix en la translucide-sa de la veritat que ens trobem al carrer, allò que sabem que existeix però que no volem involucrar-nos-hi, ja que, per què tenir un problema més?

En Giralt s'hi endinsa de manera pictòrica, amb una tècnica mixta, fotografia, gravat, resines... i aconsegueix fer-nos sentir culpables per no prendre part en aquesta altra realitat, una que també és nostra. És, doncs, un missatge de reivindicació clara d'un artista jove que necessita expressar allò que estem farts de veure als mitjans de comunicació i que, pel fet de fer-ho tan evident , s implement passem pàgina.

Això sí que és expressió.

44 Cultura E L S 4 C A N I D 0 S Divendres. IS d'octubre de 1999

D i s t r i c t e s

Un mes després la

festa major ha tornat

a Valldoreix


Kls Ja t 'ho Diré van tornar a Valldoreix per fer el que la pluja els va impedir per la festa major: cantar al Casal Cultural. El públic assistent, unes mil persones, i els sis components del grup menorquí s'ho van agafar amb moltes ganes i van gaudir de la seva mútua companyia fins ben bé les tres del matí. Kls te-loners del grup, els també balears Fora des Sembrat, van ajudar-hi prou, convocant a partir de mitjanit tots els que s'havien quedat amb les ganes unes setmanes enrere. "Kl directe és la nostra manera de ser. La raó de ser d'un grup és tocar en directe, el contacte amb el públic és molt important, però ens hem d'acostumar a treballar en estudis, que no ens agrada tant", van dir els menorquins en acabar el concert.

Aproximadament 24 hores més tard. un altre espectacle pospo

sat per la festa major, el concert dels Abbey Road va encendre l 'ambient de la plaça del Casal Cultural de Valldoreix. Els barcelonins, que reprodueixen en directe tota la màgia dels Beatles, van concentrar tres centenars de persones amb les mítiques versions del quartet de Liverpool. Fins i tot grups de seguidors de la formació van arribar-se a Valldoreix per veure'ls tocar i fer moure l'esquelet. Manuel, Manolo, Carlos i Ferran, amb vestit gris i corbata negra sobre camisa blanca, van tocar més del que és habitual en ells, quasi dues hores. L'intercanvi entre el dalt i el baix de l'escenari va ser fluid i constant. Kl She lovesyou, I waní to hold your hand i HardDay's Night, dels Beatles, van tornar a convèncer.

Diumenge, també els fills, i els pares de les famílies de Valldoreix, van recuperar el tea t re promès amb la Ventafocs dels Ca-tacrac Teatre, un muntatge divertit i participatiu que va omplir les cadires i el terra de la sala-te-atre del Casal.

Un miler de persones van gaudir dels Ja t'ho Diré FOTO: E. FARINYES

Els Abbey Road van fer sentirà! públic que el Beatles eren dalt l'escenari F: E.F

La tardor protagonitzarà els contes de la Biblioteca


Dissabte torna L'hora del conte a la Biblioteca del Centre Cultural. La docent Mar Ortega explicarà als nens i les nenes que a partir del migdia s'asseguin per escoltar-la alguns contes que han nascut amb l'arribada de la tardor. Per exemple, una rondalla que explica com un indi porta la tardor al seu poblat convertint-se en un arbre de tardor. I una llegenda popular russa que passa a la darreria d'aquesta estació prehi-vernal. I també les aventures f r a n c e s e s d ' u n p e t i t ave t . "Sempre trio contes que es puguin adaptar ràpidament a l'edat dels nanos que hi ha presen t s " , ha expl icat a aques t s e tmanar i Mar Or tega , que també ensenyarà als petits algunes cançons de tardor.

Per tancar la sessió, Ortega proposarà als nens i les nenes l'elaboració d'un mural, on "puguem construir la tardor entre tots" pintant i enganxant fulles caigudes dels arbres.

Griful (Ml. Servei Estació

* * - „ *

ÀSOfff-'f Aï,F CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C i o n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLA

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

ELS/GUYTONS Divendres, 15 d'octubre de 1999 Publicitat 45

HOTEL RESIDÈNCIA 3A EDAT VILA VALLDORELX (antic Hotel Rossinyol) —

ARA TAMBÉ CENTRE DE DIA INCLOSOS ELS CAPS DE SETMANA I FESTIUS

T7/^\T TTTJ A A yTCXTT'C T Ç U D W C T C n A T T "NTTTTT'TT JiC^UlrAML·N I b i oL·RVL·lb U AL1 INIVL·LL

• Centre de dia 365 dies l'any • Personal professional i qualificat

• Extensos jardins • Sala de jocs

• Cuina pròpia i casolana • Animadors i activitats

• Assitència mèdica • Vigilància les 24 hores del dia

• Sala de rehabilitació • Aparcament privat

• Amplis salons

PER A LA SEVA TRANQUIL·LITAT I BENESTAR,

CONFIÏ EN LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

46 Cultura ELS/CAIYroNS Dkentires, 15 <í octubre de 1999

Bes de la histò Un espai de Pere Vivó i Gili

Un monjo vell i invàlid abandonat pels seus compair

Comptar -com comptem-amb una publicació destinada als estudis locals

és una bona sort. Més encara quan ja devem a aquesta publicació magnífiques aportacions a la història de Sant Cugat Pere resulta que la greu afirmació que encapçala avui aquesta pàgina ens la «regala» el responsable de la secció de Ressenyes, en el se» darrer número. Hi apareix to* fent la seva personal interpretació d'una de les pàgines més tristes de la història del monestir la seva parcial destrucció el 1835. Hi afirma, sense matisos i pel broc groc: «Cada monjo va pjsr> curar per la seva pròpia salvació fins a l'extrem de deixar abandonat l'indcfcns Antoni de Fluvià, vell i impossibilitat en una cadira.» Per motius temàtics i també de consciència, li hem de preguntar: 1 com ho sap que va anar així i no d'una altra manera? Quines proves en té i ens nV porta? Penso que van més enllà d'una hipòtesi personal marca

da, potser, per fa pròpia sensibilitat.., Per tant, amb el mateix <fe*íen defensa d'aquells monjos, a COftÓniíació formulo b ï»em<pe» naturalment, tinc per ..raés lògïca, argumentada i objectiva que no pas la seva. Heus-Jaact* Cüomenço citant en Joan AaJ»»

delí en el seu estudi sobJC. «htt desamortització-, on -basànt-ss en els escrits del canonge Barra» quer-diu: «El vell i tullit Antoni de Fluvià fou baixat de la Pa-bordta Major en una cadira de braços i acollit en ia llar dels Ca-Tittdas. Els dos germans l)esvi-lares recolliren a cal Trempat. El Vicari General, Joan de Martín, pogué acabar els seus dic*3 la finca de can Mouràs, dies després que els fidels servents de l'hostal de la Vila li haguessin fet erttrep dels objectes personals més preuats. L'única víctima de fa contesta fou el "Colom", un gosser blanc i petit que el monjo Narcís de Perramon, Padmt*

sr, acostumava

pebJe disfressant-lo de' o MpesseteroM

dels lliberals.» Aaladeli ho diu recordant «pe,

a Saw Cagat, els fets van c<mie-poiíarmoka menys violència que en aJ«es llocs. És veritat que la majoria de monjos van fuga; pet-qyès'hi jugaven la vida. Cabat ja feia temps que s'havia refugiata Madad. Del perill evident en tenien prou proves en els fets ira» rnedidats ocorreguts a Reus i a Barcelona, I úia molt en favor de la gen* de $ajat Cugat que, als monjos <pç e$ van quedar, se'ls va respectar k vida. Amb l'ajuda de qui? Amb l'ajuda dels criats i d'altragctttdel poble! El monjo tolit tenia criats -amb més raó perla seva invalidesa -com en en tenien tots els monjos anomenats oficials. iHo poiiria set; doncs, qt»e, ja que fins el prior -màxima autoriat en absència de f aba*-v j^aamemamb els altres m0njo$<!»!&Jkavi.ee decidit que

dis qui bavien ir, que efia, els criats

i altra gent del poble respondrien del mosjovdl i invàlid;? Si més nomeetfe poguessin, en aquells primers dies? Com de fet així và ser, com ens ho recorda j argumenta Auladetl jNo es aquesta una possibilitat tan vàlida com k del crític? Per què embrutar tan gratuïtament el record d'unes persones sense «ensenyar» cap argument que valgui la pena? íPer què voler fer historia, tan lleugerament, davant unes circumstàncies tan tràgiques? Més encara; feumanament de límit? 1^ història t»fc podem fer o desfer al nostre gpsst. Menys encara quan et que diem pot ofendre i tacar la memòria d'unes persones que ja no es poden defensar..,

La música de 100 anys de cinema dissabte a Mira-sol

R.C.Z. Sant Cugat -

El grup barceloní Tamquam presentarà aquest dissabte a la nit el seu espectacle l'// segle de cinema musical al Casal de Cultura de Mira-sol. Sobre l'escenari, un "muntatge de varietats amb lligam dramàtic, divertit i per a tota la família", com el defineix la directora escènica de l'obra, Marina Julià, repassarà algunes de Ics coreografies i les cançons més sonades dels darrers cent anys. 1 li haurà temes de pel·lícules musicals, hi haurà cançons de bandes sonu-res, hi haurà versions cinematogràfiques de teatre musical... per exemple, la dotzena d'intèrprets que ballarà i cantarà dissabte obrirà el bagul dels records amb el tema d'El'violinista sobre la teulada, la Tómbola de Marisol, el MageTOz o Guys cf Dolls.

Víctor Rodrigo i Albert Muntanyola són els directors de coreografia i musical, respectivament. d'aquest espectacle que començarà a les deu de la nit.

MITE: iLLE §ANT CUGAT

ENDES

El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS

17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santeugatenques

Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega,

ELS -/CANTONS Divendres, IS d'octubre de 1999 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

Les invasions musulmanes a Sant Cugat, com a Catalunya, deixaren una empremta notable que se segueix estudiant. La influència cultural, decisiva durant molts anys, no ha estat reconeguda des d'alguns sectors oficials que celebren mil·lenaris més o menys dubtosos. El monestir va ser atacat diverses vegades des del segle VI I I .

L'herència musulmana, objecte d'estudi

"Damunt el meu darrer somni..." (G. Brassens)

MARIANGKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

Àngel Guillén és un historiador medievalista de Sabadell que investiga les empremtes musulmanes deixades al Vallès. Des d'aquell any 711 dels pactes amb els visigots, quan vénen a ajudar el rei i no a fer ràtzies islàmiques, Ics relacions, els atacs i els intercanvis van sovintejar.

-Aquí , el monestir de Sant Cugat va ser castigat i destruït per col·laborar amb Carlemany, per la traïció i no perquè fossin cristians.

Kl conferenciant comenta després, en aquella sala de convent acollidor de Valldoreix, com en nou anys els musulmans ocupen tota la península menys el Piri-neu i el País Basc. Del segle VIII al XII, els atacs es feien a la primavera i l'estiu. Sant Cugat era a mal lloc, a mig camí de Barcelona, on la gent que podia corria a refugiar-se rere muralles. La capella del monestir i els monjos eren atacats abans d'arribar a la capital.

- El Vallès va quedar depurat, va ser calamitós. Cal recordar que els comtes de Barcelona eren nomenats a dit per Carlemany, hi

havia absentisme i la gent estava indefensa. Despoblament del Vallès, que a Osona encara va ser pitjor, parròquies arrasades... L'única que quedà dempeus va ser el monestir d 'aquí, abans del 1840.

Tenim p o q u e s d a d e s de la presència musulmana aquí, durant tants anys, de la seva influència i les seves aportacions. Ks comenta el que diu el gran especialista, Joan Vernet: sembla que no es pugui o vulgui assimilar que els catalans hem estat àrabs. Hi ha un intent d'esborrar la seva herència, és molesta perquè es vol fer rautoafirmació per la diferència amb el sud, com si només fóssim europeistes. Però van ser aquí, vivint-hi anys i anys, barrejats amb la gent, aportant una cultura important , fins al 1153a Siurana.

Fins i tot el nom de Catalunya, segons una hipòtesi probable de Vernet, pot derivar del nom musulmà TALUNYA, que era a 35 milles de Lleida. Era un prefix usual que també s'afegí a Lata-yud i Latraba. Res de res, es diu, d'una Catalunya independent en aquella època. No era un país, eren comtats i, segons els canvis d'aliances o conquestes, es feia

més gran o més petita. A vegades es manipula la història perquè digui el que volen alguns. - H e començat a investigar l'e

x is tènc ia d 'una m e s q u i t a al Vallès, podria ser per Sant Cugat, prop d'una ermita. Si amb aquesta onada migratòria d'ara, en pocs anys ja han fet mesquites, seria molt estrany que aleshores, en 80 anys que hi foren, del 718 o 720 al 800. no n'haguessin aixecat. Busco la mesquita del Vallès i l'acabaré trobant, perquè sóc molt tossut.

Hi ha un mot que hi pot tenir relació: M I S C H I T K L L A S o M E S C H E D K L E S . Potser un dia sortirà aquí una mesquita semblant a la d'Olèrdola, on devien resar aquells muladís parents nostres, que eren mestres en aprofitar l'aigua per a l'agricultura, amb molins i sistemes de regatge, alguns dels quals encara poden persistir i ser utilitzats pels pagesos d'ara. Als afores del poble sembla que hi ha unes restes que estan per investigar, rajoles i canonades que aconduïen el líquid preciós des de la riera. Era un art que dominaven més que els romans. - Al cartulari del monestir hi ha documentades disputes i con-

EIMonestirfou titcictii en nombroses ocasions. FO'J'0: XAV1 LARROSA

flictes pels usos dels molins, es feien torns i era normal que hi hagués alguna baralla, un o altre es colava i no respectava el temps que li tocava.

Es volen fer les II Jornades de Joves Medievalistes del Vallès, serien un fòrum ple d'interès per debatre estudis i troballes de gent plena d'empenta, que vol saber i divulgar què passava per aquí quan encara no hi érem, perquè això també defineix i explica el que passa ara.

A Sant Cugat, les saques d'or vingudes de Còrdova crearen riquesa al monestir i va ser reformat i ampliat. L'abat Odó hi va anar amb Borrell II per participar en la repatriació dels captius. Pel sud, a l'al-Àndalus, els regnes de taifes demanaven ajuda als almoràvits que van tornar a destruir el monestir, que es va refer al segle XII.

Destruccions i també cultura, les biblioteques de Sant Cugat i

Ripoll copiaven els llibres de ciència arribats amb els musulmans, que portaven els grans sabers del món, obra aleshores d'ells i de l'Orient.

La paraula musulmà ve del persa a través del francès, és derivada de l'àrab muslím, que ve dV/s-lum, i vol dir 'obeir a Déu' . Aquí eren coneguts per moros, de mau-rus, per habitant de Mauritània.

"Ha ordenat que tretze frares menors estudien en aràbic en un monestir apellat Miramar", deia Llull. Ara a l'Església, després d'estudiar molt, diuen que ja no hi ha cel ni infern, i es fa la sorpresa general. Uns altres, els historiadors, es dediquen a investigar la realitat, ja prou complexa i desconeguda.

Musulmà, muslim, musa, música, mústic, místic, musc... colors de tardor idèntics als de fa mil anys, invariables i eteris , eterns i subtils com tel de teranyina.

Critica de cine

Què passa amb la Maggie?

Pel·lícula: Novia a la fuga Director: Garry Mars/tall Actors: fuita Robcrts, Richard Cerc Durada: 106 minuts

De totes les comèdies amb les quals ens ha obsequiat la Julià Roberts en els darrers temps, Noti a a la fuga és la primera que té consistència i aconsegueix moments interessants, més enllà del carisma de l'actriu. Serà perquè el guió correspon a un projecte de fa 10 anys, que en principi havia d'estar interpretat per Geena Davis (l'actriu ideal pera un paper tan excèntric com el de la Maggie) i Harrison Ford: perquè no es tracta d'una història feta a mida, encara que ha hagut de patir els retocs exigits per la reina de Hollywood.

Tres ingredients funcionen a nivell d'excel·lència a Novia a la

ISABEL SAKZ

fuga, a saber: 1) la idea argu-mental; 2) els actors secundaris, que són tot un luxe. Joan Cusack li roba més d'una escena a la Roberts. La'seva discussió sobre la diferència entre ser misteriosa, rara o extravagant és un dels moments destacats de la funció; i 3) la química especial establerta entre la parella Roberts-Gere, demostrada a Pretty Womati, i que es confirma en aquesta ocasió. A més. s'ha d'afegir a la columna d'encerts una sèrie de gags ben trobats, com l'escena en què Ike (Richard Gere) veu el vídeo en el qual estan gravades totes les cerimònies de boda de la Maggie (Roberts) amb les seves corresponents fugides. Les espantadisses de la Maggie

són els millors moments de l'actriu, que es mostra nerviosa com un cavall de pura sang a punt de

començar una carrera. Maggie és al·lèrgica a tot el ritual, des del vestit de núvia fins a l'irrevocable moment d'haver de donar el sí. Però si són les celebracions les que provoquen el cataclisme, la raó de fons per a les seves fugides la confessarà ella mateixa; una raó que podria haver-se treballat més, traient-li tot el suc. Amb els perfils del misogin Ike (Gere) i la malaltissa inseguretat de la Maggie, Novia ala fuga hauria passat de ser una comèdia romàntica a una comèdia de guerra de sexes de gran volada. Algú voldeixar perdre l'oportunitat de fer d 'una bona pel·lícula, una pel·lícula excel·lent? Irregular en general, però de bon veure, és una llàstima que al final perdi gas i guanyi la partida el to de romanticisme "pastisser" que resulta inevitable darrerament.

TEMPORADA CANVI DE MIL·LENI'

EXPOSICIÓ PINTORS X VOLUM

COL·LECCIÓ "TEMPORADA"

Íi^;lï!ii:lii2 :

ftíMAVM&A PmNiS

I | | Í |ÈÍ ifil|iv'

Ittf^uiJl! TWílAHOVM

J^ííMmmM:

Sal isínol

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

48 Gastronomia HiS /CANTONS « r a w f c . 15tr»cttilm-tlt IWV

AMB EL TEU SUPERMCNU™ D'ESTIU

REGAL SEGUR.

Sant Cugat Centre Comercial

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès

NUAR FRANCÉS (CARAMBOU)

BH1AR AMERICÀ - POCH. 5 1

On MENJAR? BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUE SANT CUGAT EL CASINET EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JIJONENCA LA JIJONENCA LA JIJONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PA I PA SQUASH TORRADA GRILL

passeig Francesc Macià ~i.li:> t l'Ijr.a Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 Va'lúoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura. 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Martí, 10 Camí de Can Ganxet,47

Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital. 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni - plaça Barcelona Major, 29 Xerric, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4

Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8

93 L-84 03 76

93 589 19 72

93 674 30 69

93 589 11 85

93 589 11 98

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 675 10 33

93 589 14 56

93 589 47 90

93 589 50 83

93 674 11 18

93 674 10 47

670 59 40 01

93 674 58 60

93 589 50 11

93 589 88 90

93 674 64 33

93 584 23 32

93 675 52 46

93 675 25 86

93 674 13 48

93 675 34 02

93 589 34 45

93 675 15 03

' 93 675 00 86

93 674 58 71

93 589 49 45

93 589 14 96

93 589 72 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar musical Menú diari i entrepans Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari

Creps. amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a la brasa

Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

Com sí fos de tota la vida

la xocolata. . . <ff*/ffv

els entrepans. . . -ff·vff*

el cafè. . . - f j v f f v

les pastes.. . - f ^ v f H

el suis... * ^ v f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita PI. Barcelona 93 675 52 46

B Jtesón Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

• • • • • • • • t i i t · i ·

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65 «

Mercat Pere San Parada 1.04

Tel. 93 5891418 »

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

uè MENJAR? 9

PASTÍS SORPRESA DE CATALUNYA (especial eleccions 1999)

amb la col·laboració de M. Àngels Quadras'

Ingred ients : - 250 g de mantega - 250 g d'ametlles - 2 ous - 24 bescuits fluixos de paper - sucre glacé

E laborac ió : Agafem un motllo, prèviament untat de mantega, amb els bescuits. Estovarem la mantega i la batrem amb el sucre glacé, l'ametlla i els rovells. Muntem les clares a punt de neu i ho barregem tot. Omplim el motllo amb aquesta crema i ho cobrim amb la resta de bescuits. Es conserva a la nevera entre 3 i 4 hores. Un cop passat aquest temps, es pot servir tot cobert de nata i guarnit amb cireres.

Consell: Aquest pastís el podem preparar abans d'anar a votar i el guardem per sopar, mentre esperem per saber qui ha votat el poble català.

Wjjjwwgi.

m mk

' &

VALLÈS PA El pa de cada d ia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (laFloresta)

PI. Pere Saii. 6

'«* (Menat Vell)

Tel.<M.">K"> ~i 71

ESPECIALITAT EN BRASA

Gal·li* i MTílure» brasa ('.IM]II<>* xuiiala

Cargols a la llauna

Plaça Augusta, 4

ENTREPANS

ESPECIALS

PLATS

COMBINATS

Graiiia-Bar ,M v,s l,KI l,IA

Augusta T . l . "<.'f .-,«<) Kll <)0

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

R Francesc Macià, 71 L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

I A M A S I A

s « n t ( i i i i

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi, 33-Tel.93 589 14 96

~i.li

ElS-Z-CANTONS Divendres. 15 tf octubre de 199V Cultura 49

IxUia IVledic a Centre de Rehabilitació

• SUSANANJCOUETTI w s « m Antoni, 74. -« « « 7 4 7 * 3 7

Cirurgia

vissa-Sanitaa. A*. Torra Blanca, ?-R 2n. A1. Sant Cagat. « 9 3 5 8 9 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdií

çerWcsf* de «ondaif í armo», MaSe*» interna, e&paeíalftate. C/ Santiago Rusi-fiol, 2, entr. 1a. Sant Cugat. « 9 3 8 7 4 1 8 2 8

Dietètica-Nutrició

• ORA. M, DOMINGO OALLA8T Msdasra general, dietètica. Muro tSmepB» J datarà*», hpnwconytrv-8t)*9> Plaça Doctor gaies, 5,1i*9a, «9887483 29193 St»«(M»

• CENTRE D'OBESITAT i MEDICINA ESTÈTICA Ora. Ama S. Cardà « ífea. ftasatíci Sagop-tt» * Çra. Uum fianpia Coneuttor* Ediflct fmMwe· , Au %n» Bfanfc», 2-*, 2s ptast*, deep. *•«. 08190

« 9 3 5884$ S í -93 5894368

Fisioteràpia

» S O m « 0 « A R S R « É ' Fistoteraplft. Assistència Sanitaris Fiat*

«7448.78

Geriatria

« G f R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLfeSSL Atenció 3 persones grans en el seu <SO-mlctll. Assessorament a ifurs farpt-&ars GasSò de raswèwcias i aftraa tecw-*os. Iplermerla. Formació. 0 / Anget Qw-(Twà, 3, QatóQ Sant Cugat. « 9 3 8740» 04

• INPROSS Atenció í companyia « persones grana, "CWWRS" avi» i nens, cortoca da tngafó, ajuda s la Dar, tiastoms espacials. $aM (ser-vels 3 domeu. Au. Toie Blanca, 2-6,3r, deep, 1H12.SantCugst. «0338839*7

• TELE ASSISTÈNCIA 1NPRGSS

Servat d'ajuda a fa& persones grapa, tna-talls crèniCE o convalescents, a qualsevol l»ra<Wdiíolaftit Sistema aertíSt, ratsíd, segur i de poc oest, A* Torre Sanes, 2r8, 3TA.0B190 Saní Cugat. « 9 3 5 8 9 3 9 8 7

LABORATORIS

•LABORATORI oa ecnevARNE C/ Santiago flusIrW, t7. baixos,

««sseoeo».

Metge capçalera

•J.ft.eSQUBKH.CAUSSA <3orfs«a. Av, Twe Síancs, 2-9 Ass. sartft. Aer.MtSti», Sartita», M. Fiate, Aw,*fift.i«3C. « 9 3 $8» 3826. « 8 0 » 331066 Urg. MK ctómicSt

•OKMONrSÉRRATCWW&A Metge d» capçalem. vlsws aaoíMdthuS. tuas. Çt Major, 36, i n . Sant Cugat. « 9 8 4 7 4 0 0 28

Mútues

• UNION MUSEBA IBCSVICO Mutus o'aeeidartts de treball núm. 271. Ptóça Augusta. 3, Sant Cugat. . «938731002 -Fw6K>6751002 >

Odontologia

• C C N T R E DENTAL I Q U I R Ú R G I C tu. Cabíunya, 2t, bafeos. Sant Qugat, «9358*0000 Pax 9 3 589 03 13

» CL ÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, «nptanfotagía, pròtesis, odontopadíatfia, ortodòncia, mótueB. A» Torre Sanca, 2-8,3», $t. Sant Cugat, « 9 3 8 7 3 0 8 03

•CLftflCADSNTAL DOCTOR BRANOT Qrtodímcla I pdgntotagl» gemen*. Ct Santafvtarta.9, tr 2a. SaptCtigat « 9 3 SE» 70 40

•CLÍNICA ORTOOÒNC1A i OIS-FUNctó r&APGmjmHtim-UR A» Toma Blanca, 2-8.2r»A, <k*p«tx9, Sant Cugat «5880396-6752212 •CLÍNICA DeNTALKUyOR PI. linfC, a,2n la. {UuteCo»t*)anv» cantonada Cotom). « » 3 «7472 400

• t * W » } * 4 \ ü M E $ A « R * CfcíEatJantss, Dfa*.9-1Ür»M6-a)h, P^SartMagi,2 tMbtt»,aai«í<5uà»t. « « « 7 4 2 3 3 S

Oftalmologia

pate mutu»». 0 / Sant«lví«ite. iò, Sant

traaawsi oo

Otorinolaringòleg • OR. FERRAN FERRAN VKÀ WintBrttiur - Previasa - Aaattf^ncia sa nitana Maditiac. C/ FÍWK5«SC Moragas, 48, entr ?a. Sant Cagat « 93 875 46 53

Pedagogia-Logopèdia • BEQONA VINALLOIMA Padagogm. logopèdia. Protetaroes llenguatge i aprenentatge. Qf W$à, 6-7, 1 r 2a. Sant Cugat « 9 3 56912 1S

Pediatria «JOSEP M. C O R O « « ( ! j | C A -«ARAMONA ^ P«diatns, asma infantil. Hort» OOnvíngu-das. Rbla ftbalaüada, 20, tra». Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 7 2 1 6

•PILAR CANOSA ÜSS»* : fadiatria - Mediona adotescerfL'Àt Torra Shmca, 2-8,3r pis Sant Cugat s-» 93 6 7 4 57 98 ' Se' 63589 35 48

• ORA. ANNA PUJUSSf %HM.-DB8 Pedtatrla. Vitalicio Salud Ml vaBada.21, irpi» SartOsjjBi™ « 93 589 29 95 93 $74 20 79

Podologia • JOSEP M . FR€IXEDE«; Malalties del peu, ortesis, plÉ)t||)(|* or» topédigues, papilomas, ami^^Uk peu. Mores convingudes -*• « 9 3 S 8 9 6 3 1 3 •&. * 629 16 95 36 "%

Psicologia-Psiquiatria • CENTRE OE PS«J CISMCA Trastorns d'aprenentatgft ï _„ Nans, adolescents i adute. Avi ya, 21,3r ta. Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 3673

• CENTRg PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, pslqutatna, logopèdia Plaça Úr Galtes, 5, ¥n 3a. Sant Cugat. «93S894SSt

• DRA. PALERM Paicotogía. Ansietat, «epresstò, «tttetfl-1ate d» rels**», trastorps a l'adolaaeeB-e^líaicotwapia. Hores, «onvifiBu*» <V Francesc Morggas. 26-57, 2n la Sant

« 9 3 6 7 4 3653 93 4184848

• I N S T I T U T P S I C O - M E D I C S A N T C U S A T Paicotogia ctiniea, psio^iatrla. depre*-sions, «toQttoliama, toxicomania, tra»-toois d*ansietat, estrès, tabaqutsma. AV. Torra Stanca, jf-6, 3r A, dsso. 11 t tz. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

• MARIA OOLORS CAR- REWES BENNASAR Centra Medie Sàbat. Santtago RusSSoi, ï, entr. ta, * SantOuMt, « 9 3 6 * 4 1 * 2 8 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7 -

Tocoginecologia-Obstetrícia

TocagmecoSogls Hores convingudes Atf, Católutiï». s», 4t ta . Sap» &«p»t, « 9 S 88» 48 08 Particular: 83 674 74 09

•DRA. WftLAaROS «ARTÍNS? MEDINA I J . i. QOMEZ CABS5» C/ Fra«oesc híoragas. t2S, 1r 2a. « 9 3 589 n 07

Traumatologia • JOSEP OCWBNCÍJPeCH Traumatotoflía. ortopetfia, As«i*t*neia sanh*te. «r»vi««a, Matíytec. PflBWItAs T w j M g , 2-«tJÏ«-10. SsrtKJogat,

•ORFSt t lÉ i lARAIvMSl f f lO ClrOTgía OrtOpacÉca traumatologioa. Horea eonvlftgutíe*. C/ Girana, JM, 1f 3a. Sant Cugat, « 9 3 8 T 4 4 S 4 » 93 589 OS 04

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistència,

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

I Av, Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12

SANÍ CUGAT DEL VALLÈS

c i isi m MES s W l l l i f Tc U'SSTA t CINESA SANT CUGAT

1 1555-18.05-20.

LocoseflAJabaiBa ML0O-18.15 -20^0 -22.45 mtOi

Sant Cugat 2 i lapayigmW

AustmPowefs: Uespta<íu«„. 16.15 -18^0 - 20.30 -22.50

loco* «n Alabama 17.16-%«• 22.45

18.00- 18.15-20.30rf2JO Vfelmo?

1&O*t&19-2&2G-2&30 ¥elw3 Voiavonmt 17 m~2QM* 22.45

17.30-20.00^45 YelmoS

Carta de amor 16.15-Í8J25-2035-22.45 ^ l m o 4 Hwéaró 1000^1^15-20.30-2230 Sant Cugat 4 17,30-20.00-^.45 YetmoS

Noviaatafuga 16.40-19^3-22.00 ^líno5 Star Wars, La amenaza fantasma 16.45 -19.30 - 2245

Bï ailS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA TOM»! '. -ïï>

iNWUAIAr

SALA 4:16.40-19.20-22.00 GOLFA: 00 .40 APTA

SALA 2:16.00-18.10-20.2022.30 APTA

ESTRENA

SALA 1:16.00-18.15-20.30-22.45 G O L F A : 0 1 . 0 0 13 A N Y S

SALA3: iai5-1825-20J35-2245

Q ïM l C I N E S H C/hmmam//i»KBSK. 2h"graïïs l'espectador

Pàrking Dia de

CARNET^ JOVE V

immmm Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

33 S3 ® cM @ ^ S TBBSEBS Carnet més grans

de 65 anys Reserva per

telèfon Venda les 24 h als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

Venda per telèfon

902-3332 31

http://www.cinesa.es

50 Cultura ELS ÍCANTONS Diitnt/m, Srfoauheet, 19W

mÈMmmmmmm.ÉmM^ De dïHuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h 1.1 despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • l)c 10.00 ha l.i.OO h (lambimta. cl maga/in, ambGlara Borrell • l)c 15.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 ha 13.50 h l'entiwista(repetició), amb (ïeni I.ozano • De 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia. amb Pep Blanes • D e 14.00 ha 17.00h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 ha 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l.'esportiu. amb Gemma Montero • De 20.35 ha 21.00 h FJ millor del magazín • De 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roek World (dimarts). Daucehgeud( dimecres), ChilIOttt (dijous). Jazz C/na (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El'que queda del dut. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu rostat • D e 7 a 2 4 h , Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

• D e 8.00 ha 10.00 h Es rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 ha 13.00 h

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 ha 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.(K)h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h Lestrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • De 19.00 ha 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Pel davant i pel darrere. Programa de teatre • A partir de les 22 Música al teu costat

Diumenge • De 8.Ó0 h a 9.00 h LM missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició • De 10.00 ha 13.30 h Nostra dansa/ Ea sarsuela/ Roda cTamics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 22 Música al teu costat

l a p r o p o s t a

Reflexionar sobre les dones i la pau arreu del món

La setmana vinent comença un interessant cicle de conferències promogut per la Plataforma per la Pau, el Grup de Dones Pintores, el Grup de Dones de la Creu d'en Blau i el Grup de Dones Baha, i que té per objectiu reflexionar sobre la pau al món des de l'òptica de les dones. Al llarg de la setmana se succeiran nombroses conferències que analitzaran l'aportació de les dones a la pau mundial, els valors de la família en l'actualitat, la dona i l'art o la contribució de l'home al desenvolupament social de la dona, com a aspectes més rellevants. Experts en cada un dels àmbits seran a la ciutat per versar sobre aquestes qüestions i impulsar la reflexió sobre tots els aspectes que vagin sorgint en relació amb els temes proposats. Les sessions es faran a les sis de la tarda al teatre de La Unió i estan obertes a tots els ciutadans.

Exposicions

DIVENDRES

16 DISSABTE

17 DIUMENGE

19 DIMARTS

20 DIMECRES

21 DIJOUS

SOLIDARITAT

• A les 20 h. Inauguració de í'exposició d'icones fetes per nens romanesos. La recaptació servirà per finançar un orfenat a ta capital de Romania. Org.: Amics de la IMesco Valldoreix - Sant Cugat, Franciscans Internacional Catalunya. Col.: Ajuntament. A la Gasa de Cultura.

TEATRE • A les 22 h. Companyia Tamquam presenta Un segteée mema musical. Org.: Mira-sol Teatre. Col.: Ajuntament. Preu: 800 ptes. Al Casal Cultural de Mira-sol.

COMTES INFANTILS • A les 12 h. «La tardor», amb Mar Ortega Jiménez Of&: Ajuntament. A la Biblioteca del Mil·lenari.

EXCURSIONS, SORTIDES I TROBADES • A les 9 h. Passeig per Collserola: Santa Creu d'Olcfda-La Rierada. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. Al Club Muntanyenc S. C. (pi. Barcelona, 5)

• A les 9 h. Passeig per Collserola: can Graells, can Barata i les Fonts. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. Al Club MuntanyencS. C. (pi. Barcelona, 5)

CONFERÈNCIES I XERRADES • A tes 18 h. Setmana de fa Dona per la Pau del Móa «Propòsit de la nostra vida», a càrrec de Carme Medina. Org,: Plataforma per la Pau, Cimp de Dones Pintores, Grup de Dones de la (;rcu d'en Blau, Grup de Doncs Baha. Col.: Ajuntament. A la Societat Coral La Unió Santcugatenca (Anselm Clavc. 17).

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 18 h. Setmana de la Dona per te Pau del &fóa. «Aportació de la dona per la pau mundial»» a càrrec de Lídia Torrella. Org.: Plataforma per la Pau, Grii£ de Dones Pintores Grup de Dones de la Creu d'en Blau, Grup de Dones Baba. Col.: Ajuntament. A la SoctçíafrCofaJ La Unió Santcugatenca (Anselm Clavé, 17).

• A les 21.30 h. «Dona i ciutat», a càrrec de Ja historiadora Isabel Segura. Org.: Grup Atena. A l'Ateneu, pi. Pep Ventura, s/n.

CONCERT •A les 22 fe. La Nit dels Cantautors, Paco Ibàfíez. Venda anticipada d'entrades a la Casa de Cultura. Preu: 1.009 ptes. Org.: Ajuntament, Al claustre del monestir.

SALES MUNICIPALS 1 • "Catalunya a l'era dels f dinosaures" | Del 6 d'octubre al 7 de 1 novembre. Casa de Cultura.

I • Exposició i venda d'icones en I benefici d'un orfenat romanès. I Del 15 al 22 d'octubre. A la 1 Casa de Cultura.

1 SALES PRIVADES I • "El bodegó, aturar el temps". I Exposició col·lectiva. Fins al 15 I d'octubre. A La Galeria (Sant •• Jordi, 14). I i • Carme Llevadot, Ignasi Al-* bors i Adolf. Fins al 28 d'octu-I bre. A Pou d'Art (Balmes, 35). 1 • Puigmartí i Enric Giralt, pin-t tures. Fins al 30 d'octubre. A i Canals Galeria d'Art.

k • Daniel Merino, olis. Fins al I 2 de novembre. A l'Espai I Lluís Ribas (Gorina, 6).

| • Eulàlia Auladell, olis. Fins al 4 de novembre. A Caffè il Piccolo Veneto (Valldoreix. 29)

• Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre.

TEATRE-AÜDITORI

• CONCERT Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra Divendres 15 d'octubre. A les 10 del vespre.

• TEATRE "La extrana pareja" Div. 22 i dissabte 23 d'octubre. A les 10 del vespre.

ELS /CA1YT0NS Dkenrlres.S rl-nctubirrle 1999 Cultura 51

Ajir tanwt 935892288

Bombers Beflatara 936328080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi* Sant Cugat 936998080

CAP 935891122

CAP urgències 935894455

CasacteCiitwa 935891382

Cenire Social i Sanitat L f 93589 7800

CltHfftildortix 935744599

Cafetera <te Gas 937S52944

Centre Cívic ta Ftoesta 935890847

Centre Cívic tes Ptane$ 936755105

Casat Cultura! Mtra-sof 935892018

Cioernee St. Cugat (reser.) 935890941

Correus 93874 7096

Creu Roja Sant Cugat 936741234

Creu ftop Valldoreix 9367424 59

Dispensari la Floresta 93674 7815

Ent Municipal Oescentraüt 936742719

ENHER Subi 93 89918 92

FECSA (atenció al c ient 90073 7373

FECSA (avarieu 900747474

Informar* FGC 932051515

Funerària 935895552

Hisenda 935891155

Jutjat 936746696

Parròquia St PereOctavià

Parròquia tes Planes

936741163

932047503

Parròquia Valldoreix 936740569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93674 7858

Urgències 091

Poficia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Valdoreix) 908795125

ComtssatfadePodcia 936747612

Taxis (parada) 936740997

Ràdio Taxi 935894422

Repsoi-Buta 936741580

Sant Cugat Comerç 9367403 22

SOREÀ 9358900 21

•™,....v, ,,., . „ . . . „ . . . — ——-••

Valldoreix (parada) 93 6741111

Grua 93674 3371

Aigües ia Floresta 93674 2089

AAPPiWlvfta-sol 93674 2018

AAW Verge Carn» Mira-sol 936741003

AWV Sant Joan fcfea-sot 93674 7103

AAPPiWVaídorea; 93674 2197

AAPP i W C . Montserrat vàí.93 674 2105

AAPPWCasMajàVa! 93674 50 49

AAProp.iVeteÍaFtofesta 93674 2089

AAWAiguaaongataHor. 93674 5129

Ass. Consumidors 932664567

Í K (Cita prèvia) 93 5893080

CentreAfeheimerStCugat 93674 23 83

Germanor Cavis 93 589 5798

Hosp. Senerat de Catalunya 93 5891212

tosp. Vas d'Neta* 93427 2000

Hoep. Sant Joan de Déu 93 203 4000

M de t'Esperança 93414 4848

formació Carreteres 93 204 2247

yotmaciò Aeroport 934785000

infotmacü RENFE 934900202

Wormacíó Port. 93 318 87 50

CMC 935893188

PoMnieTorríblarica 935891888

PflOMUSA 935891732

ASDt 936753503

|$||$J8Jff|||j|M

ArxiuGavin • 936742570

Casal d'Avis SC 93 5691638

Uar d'Avis Parròquia 935890598

Club Muntanyenc 93674 5396

CoraldelaUrtó 9 Í 674 1006

Esbart Sant Cugat 936752652

Tot Sant Cugat 936748661

GrupSup. trnragrants 936749314

Radio Sant Cugat 936755959

8s4 Cantora 935896282

mH# : SHHHHB Dia 16 Margari ta M a Alacoque, vg. , i Galderic, llaurador. Dia 17 M a r e de D é u de Bonanova i St. Ignasi d'Antioquia, bisbe, mr. Dia 18 Sts. Lluc, evangelista, i Just, nen. Dia 19 St. Pere d'Alcàntara, franciscà, i Sta. Laura, mr. D i a 2 Q Andreu de Creta , monjo, mr., i Sta. Irene, vg. mr. D ia 21 Stes. Ürsula i comps., vgs. mrs., i Grisel la, vg Dia 22 Stes. M . Salomé, mare, i Alòdia, vgs. mrs.

F A R M À C I E S D E T O R N

Fomós

r^É l l fe íMte , 9 La RoreSiaTet 83 $7418S3

Manel Farrés, 95 (P. Central) Tel. 93 674 0512

i "í . '

&mbt$í$ Ctemtnee omm>*° Tel «7433 53 • * . ' - '

8unert§«17 Lfereas Sta.Mai%27 Tel. 9367415 31

•

Oiw»18 Caieu Ptje. ©Mutació, 6 Tel 93 $7403 S4

«marts 1« Kmtoe Or.Ultarlo.f (etSt.Jor*) Tel. 9357404 30

{ferMtmao Satewt Santiago Ruainoj, 38 Tet 93 674 06 45

0§M*£f 1toddó,ji>te,dai€«fer,tf M 93674 77 4S|

EMD Valldoreix .... CASAL DE l i CULTURA DE

VALLDOREIX • Informació i inscripcions

De dimarts a divendres,

c r u a I3hf<)e 17a I 9 h

TeUiax93!

OBERTA LA INSCRIPCIÓ PER A TOTS ELS TALLERS

INICI: 4 D'OCTUBRE

PATCHWORK (nou)

DIBUIX I PINTURA (joves i adults)

ORFEBRERIA

IOGA

JAZZ INFANTIL I JUVENIL

PUNT TALLER DE PLÀSTICA

GYM-AEROBIC (nou)

BALLS DE SALÓ

ESCOLA DE MÚSICA ANDANTE

JOIERIA A LA CERA PERDUDA

VITRALLS DECORATIUS

TEATRE PER A NENS I JOVES

ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA-BATIK I SEDA

Dissabte 23

INICI VI MOSTRA DE TEATRE - TEATRE BREU 99. amb Tea

tre Espiral. La mort truca, de Woody Alien: Dos. de Fe

rran Trullols. i La flora i la fauna de M Rosa Martínez.

A les 22 h. al Casal de Cultura de Valldoreix. Org : Grup

de Teatre Espiral Col.: EMD de Valldoreix

Diumenge 24

VI MOSTRA DE TEATRE - Teatre Breu 99 amb Teatre Espi

ral. La mort truca, de Woody Alien: Dos, de Ferran

Trullols, i La flora i la fauna, de M Rosa Martínez A

les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix Org.: Grup de

Teatre Espiral. Col.: EMD de Valldoreix.

Diumenge 31

VI MOSTRA DE TEATRE Berlín, plaça Altar, núm. 2,

amb Grup de Teatre Foment de Barcelona. A les 19 h, al

Casal de Cultura de Valldoreix. Col.: EMD de Valldoreix.

iiimiíiiWPipips 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1 a sortida; 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a tes 22.00 h L'últim servei finalitza et seu recorregut a festació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h«09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h l'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cagat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, estació Mira-soi, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torre Blanca, CAP, Ltós Companys, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h t ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i ats 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 f 53 minuts de cada nora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FOC

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada nora fins a tes 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35 h

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA RORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35 h

-Dissabtes i festius, 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora í mitja fins a les 21.35 h

Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Uuis Companys, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fiïs ales 2225 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ales 2225 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

A 3 . SANT CUGAT-

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

• A 3, 8ARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festjus.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers).

06.16h-06.46

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Divendres, /5 d'octubre de I99V

J o r d i B a r ó . Membre del Comitè Executiu d'Amnistia Internacional Catalunya

"Als EUA s'ha executat més gent que l'any passat"

Ri TU CASALS

Amnistia Internacional (AI) es presentarà a la societat santcu-gatenca cl proper 11 d'octubre a les vuit del vespre a l'Ateneu. El santeugatenc Jordi Baró, un dels seus components actius integrat al grup de Cerdanyola, ens ha explicat com funciona aquesta O N C que es manté fidel a les sigles i no rep cap subvenció pública. Més endavant hi haurà una exposició de la campanya que engegaran sobre el Brasil, una conferència de la darrera campanya que ha començat sobre la pena de mort i una xerrada sobre el seu expedient d'acció. A la nostra ciutat hi ha un nombre destacat de socis d'Al, però no de gent disposada a moure's pel respecte dels drets humans. Per a més informació, podeu adreçar-vos a l'Ateneu.

- Què és un expedient d'acció? - Cada grup treballa amb un ex

pedient d'acció concret, normalment acostumen a ser persones, tot i que també poden ser països, persones que estan empresonades. Treballem per aconseguir el seu a l l i be r amen t . El nos t re és el d ' u n a p e r u a n a , Nancy Ruiz, que està acusada de pertànyer a Sendero Luminoso, tot i que no hi ha proves, però es tà c o n d e m n a d a a c a d e n a perpètua.

- Quin és el mandat d'Al? - Defensem els drets humans,

però no tots, només els que entren dins el nostre mandat, que són: aconseguir l 'alliberament dels presos de consciència, aquelles persones que estan privades de llibertat per raons de sexe, creences religioses, polítiques, de raça; treballem també per abolir la pena de mort, perquè no es

.4/ organitzarà una activitat a Sant Cugat cada dos mesos FOTO.XAVÍ IARROSA

cometin tortures, perquè no hi hagi un tracte cruel amb els presos; treballem perquè no es cometin execucions extrajudicials (desaparicions) i també perquè els presos polítics tinguin un judici just. La llista de drets humans és més àmplia, però no en-t r en d ins el nos t re m a n d a t , encara.

- Encara? - Això no vol

dir que en un futur no hi entrin. Cada vegada hi ha més la idea que AI treballi per la defensa de tots els drets humans (DH), perquè el conjunt de tots els drets és el que fa millorar els que són polítics i civils. És un tema en contínua discussió i, de fet, és el que més m'agrada d'Al, que com a soci tens accés a expressar les teves opinions; hi ha molta democràcia.

- Però fa molts anys que demanen el mateix. - Els governs tenen molta faci

litat per signar lleis i tractats, i molta facilitat també a l'hora de no respectar-los. Estem demanant el de sempre, perquè el de sempre encara no s'ha aconseguit. L'any passat vam celebrar

el 50è aniversari de la Declaració dels DH. però estem al mateix punt. Molts països la van ratificar, però no la res-

"A AItens dreta expressar les teves

opinions, hi ha molta democrààa" p«*en ja sigui en

països del lercer Món o en països més avançats, com

els Estats Units, que són els que custodien l'ordre mundial. — I on encara s'executa la pena

de mort. - Recen tmen t hem engegat

una campanya contra la repressió policial i els maltractaments als detinguts dels Estats Units. Ha consistit a donar a conèixer la si

tuació dels D H als EUA. Vam iniciar una campanya que va començar el 27 de setembre al cementiri de Collserola, on és ente r ra t el T x i q u i , q u e va ser executat per la darrera pena de mort que es va aplicar a Espanya. Als Estats Units, aquest any han executat més gent que l'any passat i, tot i així, no aconsegueixen reduir l'índex de criminalitat, que és un dels més alts del món.

- Quants països apliquen encara la pena de mort?

- Em penso que són una quarantena, però hi ha quatre països que concentren el 80% de les morts: els Estats Units, Iran, la República Democràtica del Congo i la Xina. - L'actuació de l'OTAN als

Balcans sembla que ha marcat un nou ordre mundial. - AI no es p ronunc ia sobre

aquest tema, la qual cosa m'incomoda bastant, perquè sovint, si no fa referència al seu mandat, AI no es posiciona. Jo, personalment, et diria que no aprovo l'actuació dels Estats Units, però com a Jordi Baró. Per exemple, a Pinotxet, AI no li diu mai dictador ni assassí; en canvi, a les notícies d'algunes cadenes ja es po-s ic ionen i l ' a n o m e n e n "el dictador". Nosaltres l'acusem pel que ha fet violant els drets humans: ha utilitzat la tortura, hi ha hagut desaparicions... però no actuem perquè Pinotxet prengués el poder a Allende amb un cop d'estat militar. Ja sé que sobta molt.

- Què li suggereix la xifra de 6 mil milions d'habitants? - Personalment, penso que o

bé el Primer Món canvia el seu ritme o hi haurà un col·lapse. Vol dir que amb la manera com vivim i estem organitzats, els D H estaran col·lapsats a la força.

Okupada IORIM CASAS

Per raons que ara no vénen al cas, el proppassat dijous vaig ser per primera vegada a la Torre Blanca del primer any de la seva okupa-ció. La vaig veure molt canviada respecte a l'anterior vegada que la vaig visitar acompanyat per un tècnic municipal i un grapat de lletraferits interessats en això del patrimoni històric. Fa l'efecte d'una disbauxa ordenada, una disbauxa coherent amb la lògica dels que l'okupen. Tot traspua una sensació de provisional itat, de provisiona-litat que avança o si més no es consolida. A cada racó se li ha adjudicat una funció: aparcament de bicicletes, bar, sala de teatre (o quelcom que s'hi assembla), cuina, habitació (habitacions en un futur molt proper), sales de pas o de reunions i, posats a pensar en tot. sala mística (amb una concepció molt especial del que entenen per misticisme, com indiquen les pintures de les seves parets). Jo ja tinc massa anys per sentir-me okupador, encara que només sigui a hores lliures, però la capacitat de construir un ecosistema propi (amb tot el que això significa coneixent els éssers vivents que l'okupen) m'ha interessat i fins i tot m'ha sorprès. Tot i això, hom està esperant que s'adjudiqui una funció definitiva (i probablement alternativa) a la que ara s'està donant a aquest edifici. Fa temps (ja potser anys) es va parlar d'ubicar-hi un museu, fins i tot jo vaig dir-hi la meva en un article publicat en aquest setmanari. Hi ha qui no concreta tant, amb un ús polivalent de caràcter cultural ja en tindria prou. Sigui com sigui, tot indica que el futur d'aquesta exmasia està per escriure. A mi, ves per on, em fa l'efecte que el seu futur ja està escrit (i pintat) a les seves parets. Quina necessitat tenim de cercar-li un altre ús. l 'n museu, si és que l'hem de fer (i encara l'hem de pensar!), el podem ubicar en un altre lloc. I pel que fa al seu ús genèricament so-ciocultural, també ens obligaria a pensar-hi. Deixem que l'acció s'imposi. N'han volgut fer un edifici ocupat, doncs que així sigui.

En tot cas, això sí, adecentem-lo: llum no piratejada, seguretat arquitectònica, higiene pròpia de la zona euro, e tc , e tc , etc.

ríTir· • ## •> • i

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com Hardware, Software

&Webs . « * & * > • • * 4»

http://www.valles.com

Diari de Sant Cugat 306

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 306