Diari de Sant Cugat 334
-
Upload
premsa-local-sant-cugat -
Category
Documents
-
view
271 -
download
7
description
Transcript of Diari de Sant Cugat 334
El 'diari' de Sant Cugat
I>ktn/irrs ?8 tt'abril <ttt 2i>00 EIS4CANTONS XÚW 334
Any VII 225 ptes.
Destaquem
Concert d'Els Pets a Sant Cugat el divendres 16 de juny
Pàtina 16
El Centre Obert inicia les primeres
activitats Pàgina Saó
L'oposició qüestiona el pacte de govern CiU-PP
Pàgina 8
Primer any de la Coord. d'Entitats
Esportives Pàgina 26
Carles Canut dirigirà el
'Crim perfecte' Pàgina Si
Sant Cugat costa 6 . 6 0 0 milions l'any
El pressupost municipal supera els 9.500 milions; 2200 per a inversions i la resta per als serveis de la ciutat P^SS FO&X.L
Els santcugatencs gastem 2 5 . 0 0 0 m 3 d'aigua diàriament
Entrevista a Ramon Albareda, gerent de Sorea a Sant Cu^at mu
US i CANTONS el "diari" de Sant Cugat
et surt a compte
Entrades per al cinema i molts espectacles...
i to t per
TRUCA 1 INFORHA-TE'N
(l'any)
10.800 btes. TEL 93 589 62 82
AUTOMATISMES
PER A PORTES
I PERSIANES...
Prestigi, Seguretat
i Servei
AV. LLUÍS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)
GARRIGA • • • • • • • • • t M M :
Taller, fabricació pròpia
Exposició i venda C. Xerric, 2
(PLAjuntament) Tol / Fax 93 675 29 02
Oficines i exposició
Cria. Cerdanyola, 67-71 TolJFax 93 589 16 7a
08190 Sant Cugat del Vallès
EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Tricicle • lfanla * Gay Mercader
no és tan fàcil
3 de maig
a les 22.30 h
C L U B C A P Í T O L Rambla, 138 • Barcelona
9 3 4 1 2 2 0 3 8
original de P8G0 Mi l
dirigida per JM. M6StrGS
LA NIT DELS OAN
MIQUEL PUJADÓ
presenta
Somriures que mosseguen
UTORS
Casa de Cultura
13 de maig
a les 22.30 h
•
No us perdeu aquest darrer treball, és un autèntic regal per a l'oïda, la sensibilitat i la
intel·ligència
És el més brassenià de t o t s els cantautors catalans. Les seves cançons tenen un peu al carrer i ïaltre a la literatura. Aquest terrassenc és un virtuós a l'hora de construir els textos i les músiques dinàmiques, belles i inspirades sovint en els ritmes més diversos i populars.
* > -
B A R C E L O N A
DRAGONS
y
L N - ^
www.dragons.es
(i de maig a les 19 h a l'Kstadi
Oiimnie de
^J
*&
V
Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFL Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any.
Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICÀ en què l'eufòria del futbol l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.
TEATRE Una comèdia terroríficament divertida
í à K l
irr
AI.CftS^J>i£UI.TUIEA'
4*
T*f*
'.*»>:
%#£ "S.
„• jfc-Smiibell i Ei Vfàtt
1
Oig,; Grup de Teatre Espira!
teatrakie joan Barbé
£( fanïastoa
Canïers/JUe à'Umét r#*
w ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h
EIS-J-CANTONS
^ ^ ^ ^ M El tema de la
hetmana Divaulirs. >S ,r<il>nl dt I _'. k >i' 3 Í •*•&%'-%"",&%
u i p a n
El Centre Obert obre les seves portes El servei ha començat les seves activitats aquesta mateixa setmana
El Centre Obert per a Infants i Adolescents ha començat ja les seves activitats. Tot i que el centre té previst acollir 25 nois d'entre 10 i 15 anys, de moment només ha començat a utilitzar aquest servei un petit grup dels joves, mentre que la resta s'hi anirà incorporant durant el proper mes. L'objectiu d'aquest nou centre és el de donar un reforç i una atenció especial als nens i als joves amb problemes escolars i de socialització.
Ks'i'KR CASTANYER - Sant Cugat -
l 'n grup de joves d 'entre 10 i 15 anys ha comença t ja les seves activitats al nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat, que es va inaugurar el passat 10 d'abril. Tot i que el projecte preveu començar a treballar amb un total de 25 nois i noies, de moment només amb una part d'aques ts joves s 'han incorporat al centre , mentre que la resta s'hi aniran afegint d 'una forma progressiva en el transcurs de les properes setmanes. Així ho ha explicat el coordinador d 'aquest servei, Xavier Sarasí-bar, que ha dit que "l 'adaptació s'anirà fent a poc a poc, tant per als nois com per als monitors. D'aquesta manera és més fàcil que facin pinya".
El centre Obert per a Infants i Adolescents és un nou servei que depèn de l'Area de Serveis Socials de l 'Ajuntament i
que té l 'objectiu de reforçar i complementar la formació escolar i familiar de nens i joves amb prob lemes escolars i de socialització. "Aquesta és una clara aposta ciutadana per evitar l ' exc lus ió socia l" va comentar l 'alcalde de Sant Cugat, LLuís Recoder, durant la inauguració del centre, "volem treballar per resoldre aquells p rob l emes q u e no pot solucionar l 'escola".
De moment , el Centre Obert centrarà el seu funcionament en el col·lectiu de joves que tenen entre 10 i 15 anys, però ja està previst que poc a poc es vagi ampliant la franja mín-ma d 'edat fins a acollir nens a partir dels sis anys. Per a la tinent d'alcalde d 'Igualtat , Política Social i Serveis Generals, Mercè Conesa , "la f inal i tat màxima d 'aquest centre ha de ser la prevenció, treballar des que es present in els primers senyals o els primers problemes" .
hi Centre Obert te l'oh/eitiu de donar una nteniió espenalals /mes- unió puMtmes estvlais i de sotmlitzmió I' X.l.
Pel que fa a les activitats i el funcionament del Cen t re , el programa parteix de diferents activitats lúdiques, educacio-nals i de reforç escolar que es realitzen en un horari extraes-colar, és a dir, cada tarda de dilluns a divendres i, en alguna ocasió, també durant els caps de setmana. L'objectiu dels diversos tallers és el de treballar d i ferents aspectes de la formació dels joves, com ara Pa-prenentage i la socialització, a partir d'activitats que incideixin en el desenvolupament de les habi l i ta ts socials, el respec te per les persones i per l 'entorn, l 'autonomia personal
o l 'expressió corporal i la creat ivi tat , en t r e d 'a l t res coses Tota aques ta tasca de reforç educacional va a càrrec d ' un educador social i de dos monitors, que són els encarregats de dirigir totes les activitats. D'altra banda, els responsables del centre estaran sempre coord ina ts a m b l 'A jun tamen t , a m b les esco les i, sob re to t , amb els familiars. En aques t sentit, una de les prioritats d'aques t servei és estar en permanen t contacte amb les famílies, ja que segons Xavier Sarasísbar, "és molt important treballar en col·laboració amb els familiars". És per això que
fa uns dies es va organitzar una jornada de portes obertes, per ensenyar el centre i explicar-ne el fueionament tant als joves com als seus familiars. "De moment , la resposta està sent posit iva", ha explicat Sarasí-bar, "a mi em va sorprendre agradablement la presència de molts dels nois".
El Centre Obert per a Infants i Adolescents és a la plaça de Francesc Macià i està finançat per l 'Ajuntament amb el suport de la Generalitat. Per demanar més informació sobre aquest servei es pot trucar al telèfon d ' informació de l'Ajun tament , al 010.
U s u a r i s
Els principals joves del Centre Obert
són els que tenen entre 10 i 15 anys EI servei vol ampliar la franja mínima d'edat fins als 6
E S T E R CASTANYER
- Sant Cugat -
Els nois i les noies d'entre 10 i 15 anys són els principals usuaris del Centte Obert: tot i que l'objectiu de l 'Ajuntament és reduir progressivament la franja d'edat mínima fins arribar als
nens de 6 anys. De moment , però, el centre començarà a donar servei només a joves d'entre 10 i 15 anys ja que des de l'àrea de Serveis Socials s'ha consid e r a t q u e a c t u a l m e n t és el col·lectiu que en té més necessitat. "Hem volgut fer un Centre Obert adaptat a les necessi
tats del municipi", explica la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis Generals, Mercè Conesa, "per això hem volgut començar per aquesta franja d ' eda t ja que p e n s e m que, actualment, a Sant Cugat, és el que més necessita els recursos del centre". En aquest
sentit, una de les principals finalitats del nou Centre Obert és donar una orientació i consolidar uns determinats hàbits en aquests joves, que s'han de començar a plantejar ja qüestions com quins estudis volen fer, si volen seguir estudiant o quina és la millor sortida al mercat laboral. "Crec que en aquestes edats ja comencen a sorgir aques ts dubtes , s 'han de començar a prendre unes decisions més d'adults, i per això l'orientació és molt important; hem de donar una resposta i una sortida a les aptituds i habilitats d 'aquests joves", afegeix Conesa.
El Cent re Obert té, però, la voluntat de fer sobretot una tasca preventiva i poder tractar els nens abans que els problemes de socialització siguin més importants. "El que volem és poder fer una tasca de prevenció", explica el coordinador del Centre Obert, Xavier Sarasíbar, que afegeix que "com més grans són els joves, més dificultats hi ha en l'aspecte de la socialització. Si els problemes es detecten de més joves, es poden prevenir i resoldre molt millor". És per això que, pensant en el futur, la voluntat del Centre Obert per a Infants i Adolescents és poder acollir nens a partir dels 6 anys.
Setmana ELS /CANTONS Divendres, >S d'abril del 2000
E n t r e v i s t a
M. C o n e s a . Tinent (Talcalde d'Igualtat, Política Social't Serveis
"La funció principal del Centre Obert ha de ser la preventiva"
K.C. - Sant Cugat -
I )cs d'aquesta setmana, un grup de nois i noies d'entre 1(1 i 15 anys utilit/a ja els serveis del nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant (aigat. Per a la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis (ienerals. Mercè Conesa, l'objectiu principal d'aquest centre ha de ser la prevenció.
- <,)uè és el Centre Ohort? - Ks un recurs socioeducatiu
orientar a donar suport i atenció a infants i adolescents que han d'afrontar unes situacions canviants o determinades en el seu entorn familiar, social o escolar. L'objectiu és fer de recurs de suport i preventiu a tots els seneis que ara estan actuant al municipi en matèria de serveis socials.
- De quina manera? - Des'd'aquesta àrea volem mi
llorar la coordinació amb les escoles, en l'atenció de serveis socials. Volem reforçar el suport social que ja tenim a la ciutat, i fer-ho d'una ma
nera externa a l'Ajuntament, a l'escola i a les famílies però en coordinació amb tots. Ks molt important que el centre obert tracti amb l'ajuntament, amb les escoles i amb les famílies: per tant, tot l'entorn social de l'infant o de l'adolescent ha d'estar implicat en el projecte del centre obert.
- No hi ha el |>erill que això su-|H>si una marginació?
- De cap manera, és un recurs preventiu, i s'ha de descartar totalment que pugui ser una font de marginació. L'estada aquí no té caràcter de permanència, ha de ser una cosa
de fa anys, ja s'havia treballat en la legislatura passada, però és que a més tenim una obligació legal. La llei de serveis socials determina que els municipis de més de .SO.000 habitants disposaran tic centres oberts. Però és també una voluntat. Per això crec que el ressò i l'acollida del centre han estat molt bons entre tots els col·lectius implicats.
- Teniu té previst engegar altres projeetes similars?
- El nostre objectiu és poder tractar la persona de manera integral, és a dir, donar assistència social a les persones quan són adultes, però
d'un moment pun- m p ^ ^ j també hi ha la fran-ja de la gent jove,
íadolescent ha d'estar que és molt impor-unplkaten el projecte tant'' decantar"nos
tual perquè el noi ha d'afrontar una situació canviant i l'ha de poder afrontar correctament, hem de facilitar-li una maduració personal, ajudar-lo a consolidar uns hàbits , una manera de fer. És una ajuda.
- Com va néixer aquest projecte, era un necessitat de la ciutat?
del Centre Obert cada vegada més per la primera infància. Això no
Mí..m'^m sempre es pot fer des de l 'Ajunta
ment mateix i cal buscar altres recursos, com el Centre Obert, que et permetin fer aquesta tasca. Per això, el Centre Obert vol tractar la fran-
IJI voluntat de Sentis Soiin/s és dominin senri inir·nd'als iiiiliidans IX. I,.
Kl projecte del centre obert ve ja d'edat de 6 anys a 15 anys, tot i
que des de l'Ajuntament ja s'està treballant en el programa Natura, on es tracta la franja des dels 15 anys fins a la majoria d'edat.
- En què consisteix aquesta experiència?
- Amb el programa Natura, que aquest any l'ampliem, aconseguim que aquests nois i noies realitzin tasques laborals a empreses de la ciutat. Des de l'Ajuntament estem molt agraïts a les empreses que han col·laborat amb aquest programa i que han volgut tenir els nois i les noies, ensenyar-los un ofici i, per tant, els han permès veure diferents aspectes i oportunitats que se'ls obren i que no passen només per estudiar, sinó que hi ha molts altres
aspectes que s'han d'explorar. - El Centre Obert està pensat
només per als ciutadans de Sant Cugat o atendrà tanilté joves d'altres municipis?
- Kn principi, tenen prioritat els ciutadans de Sant Cugat, però si quedessin places buides es parlaria amb ajuntaments veïns que hi estiguessin interessats. De moment. ja hi ha muniepis com Cerdanyola, que volen venir a visitar el nostre ('entre Obert perquè estan en un procés similar i volen veure com hem fet les instal·lacions i com ho estem treballant. Penso que també és destacable que anem una mica per davant d'altres municipis.
Les a c t i v i t a t s
La dinàmica, el llenguatge i la
plàstica són la base dels tallers
Un dels objectius del centre és que les activitats siguin lúdiques
KSTKRCYNTAMT.R
- Sant Cugat -
L'objectiu del nou Centre Obert és donar resposta a unes determinades problemàtiques esoclars i de relació social. Amb aquesta finalitat, el centre proposa als joves diverses activitats orientades en unes línies o tallers bàsics: el llenguatge, la dinàmica, la plàstica i la socialització. "La nostra intenció és treballar aquestes dificultats escolars i de socialització que tenen a veure amb uns hàbits, amb unes actituds" explica el c(x>rdinador del Centre, Xavier Sarasíbar, que afegeix "el que procurem però és que predominin els aspectes lúdics i de joc, que no se'ls hi tornin a plantejar les coses igual que a l'escola".
Dins de les activitats previstes pel centre, hi ha les de reforç escolar, que es faran en coordinació amb l'escola i que consisteixen a fer repàs, ajudar a fer els deures o treballar amb les matèries que generen més dificultat en cada cas. D'altra banda, el centre compta també amb una biblioteca que permet incidir
en l'hàbit de lectura, en com s'han de fer serv ir els recursos d'una biblioteca o en com s'han d'utilitzar els llibres. Kn un altre sentit, el Centre Obert també proposa activitats esportives, lúdiques o de taula que tenen la finalitat de consolidar uns determinats hàbits personals com poden ser la convivència i la responsabilitat. però també la higiene, l'aspecte o l'alimentació. Per últim, els responsables del Centre Obert també tenen previst fer sortides i activitats de cap de setmana amb l'objectiu de poder treballar també aspectes com el respecte per l'entorn i la natura o el coneixement dels recursos que té el nostre municipi. "La nostra idea". explica Sarasíbar. "és que aquest sigui un lloc de pas, que els joves puguin adquirir aquests aspectes de socialització i que això els permeti utilitzar-los en un futur i en d'altres activitats". Per a dur a terme totes aquestes activitats, es faran tres gnips diferents segons les edats, necessitats i preferències dels joves. "Volem que els nois i les noies se sentin a gust, i per això cal tenir en
La g e s t i ó
1,11 entre ofereix un itp>i( muL·ii /• A /
compte les seves preferències i les seves afinitats", comenta Sarasíbar. Kn el mateix sentit es va expressar la coordinadora del centre per part de l'empresa. Iniciatives i Programes, Carolina Kernàndez, que va explicar que "es donarà una atenció personalitzada als joves, divi-dint-los en grups per edats".
Tots els professionals que treballen al Centre Obert
són de Sant Cugat
EsTKR C'ASTANYKR
- Sant Cugat -
L'empresa Iniciatives i Prog rames és l ' enca r regada de gestionar el nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat , després de quedar finalista en el concurs públic convoca t per l 'Ajunta ment al qual es van presentar onze empreses .
"Desp rés d 'es tudiar el que fe ien a l t res c e n t r e s o b e r t s , vam veure que la tendècia general és derivar la gestió a una altra empresa, sempre sota la tu te la de l 'A jun tamen t" , ha explicat la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis Generals. Mercè Conesa, que afegeix que van valorar molt posi t ivament el fet que Iniciatives i Programes esculli p rofess ionals de la mate ixa c i u t a t per fer-se càr rec del c e n t r e . " l i s mol t i m p o r t a n t q u e les p e r s o n e s que es tan gestionant el centre siguin de Sant Cugat", comenta Conesa,
així son mes propers als nois i fins i tot pot ser que els joves coneguin els monitors d'altres activitats que facin al municipi". Mercè Conesa ha destacat també l 'experiència d 'aquesta empresa, que gestiona diversos centres com el de Vil a d e c a n s " o n s a b e m ciue l 'Ajuntament d'allà està cont e n t de la ges t ió q u e e s t an duen t a t e rme" .
Pel que fa al disseny del centre, des de l 'àrea de Serveis Socials han agafat com a referència altres experiències similars i han estat es tudiant el funcionament d'altres centres i contrastant les diferents opcions.Tot i això, la t inent d'alcalde d 'Igualtat , Política Social i S e r v e i s G e n e r a l s ha afegit que , a l'hora de determinar les activi tats i el funcionament del centre, sempre s'ha t ingu t en c o m p t e l 'objectiu d 'adaptar el nou Centre Ober t de Sant Cugat a les necessitats pròpies del municipi.
ELS I CANTONS Duen/ires. 2H tt'abril del 2000 5
Prepara't per viure "a tope", perquè, si demanes ara el teu Carnet Jove, t'emportaràs el Pack Carnet Jove 2000, que inclou més de 30.000 pessetes en vals de descompte. Vine a qualsevol
oficina de "la Caixa", demana el teu Carnet Jove i aprofita "a tope" tots els avantatges del Carnet Jove!
Generalitat de Catalunya Departament de ia Presidència Secretaria General de Joventut Turisme Juvenil <te Catalunya, S.A.
caixa
Setmana ELS /CAIVTONS Dweniires, Z8 tfabril dtl 2000
E n q u e s t a
Què opina sobre el nou
Centre Obert per a
Infants i Adolescents
de Sant Cugat?
El Centre Obert està rebent una bona acollida per part de la majoria de la població, que considera que és positiu buscar una solució als problemes de socialització dels nens i joves de la ciutat i treballar així per evitar el risc
d'exclusió social. Tot i això, algunes persones consideren que és molt important que el centre funcioni bé i que cal vigilar que aquest servei no es converteixi en un motiu de marginació dels joves que hi assisteixin.
CRISEI .DA MARTÍ
40 ANYS PRES. COORDINADORA APAS
ALFONSO VICKNTK CARBALLO
46 ANYS
COMISSARI POLICIA ESTATAL
N I R I \ B M I . I ORI
28 ANYS
LINGÜISTA
M O S S È N BLAI BLANQLER
64 ANYS
RECTOR PARRÒQUIA ST. P E R E
SALVADOR S T R I N O
51 ANYS
DIR. TALLER JERONI MORAGAS
"Crec tjnc tots els projectes així sempre són bons, i valen la pena Però si això ha de servir per marginar els nens amb determinats problemes, no és la funció, cal veure com es desenvolupa".
"Tot el que sigui en benefici dels nens i joves em sembla perfecte, crec que és molt positiu, sobretot en una ciutat on jo tinc el deure de vetllar per la seguretat i la tranquil·litat dels ciutadans".
"Jo crec que està molt bé un centre d'aquestes característiques, sempre que es faci bé. perquè existeix un risc que es creï com una mica de gueto. Però si funciona bé, pot ser positiu".
"Una mancança de la nostra societat és la de tenir ocasions de relació constructiva, i crec que està bé facilitar aquesta relació i posar els recursos necessaris per ajudar els joves en aquest sentit".
"Penso que és un tema necessari, que s'ha d'afrontar i que a Sant Cugat potser feia falta, potser calia aquest servei. Crec que està molt bé que vulguin cobrir aquesta necessitat".
AJ.AKTA C.ABROL
2 3 ANYS
DISSENYADORA GRÀFICA
M. ÀNGELS H I G I E T
ni ANYS
MEMBRE MANS I ' N I D E S
MARTA MARTÍ
62 ANYS
PRES. LLUITA CONTRA CÀNCER
PILAR D E D I E G O
37 ANYS
Al X. REDACCIÓ
RAIMON BADIA
34 ANYS
D I R . D O B L E VIA
"A mi em sembla bé que l'Ajuntament hagi volgut fer un centre per a aquests joves. És important buscar solucions als futurs problemes d'adaptació i de convivència. Crec que és molt positiu".
"A mi cm sembla molt bé. Crec que està be tot cl que sigui de cara a l'educació dels nois i noies joves, i sobretot si tenen algun tipus de problema, crec que és molt positiu".
"A mi em sembla fantàstic, sobretot si no n'hi havia cap més. Crec que està molt bé fer coses per millorar i ajudar a pujar la juven-tut. Penso que calen serveis d'aquests, que ajudin a guiar-los".
"Per mi és molt positiu perquè crec que d'aquesta manera, aquests nois podran evolucionar al seu propi ritme i al costat de persones niés properes a ells. Està bé que se'ls vulgui donar aquesta possibilitat".
"Jo crec que si han decidit fer-ho és perquè hi havia una necessitat, i per tant em sembla molt bé. Sempre són importants els recursos per millorar les condicions dels joves amb situació de risc social".
Ofertes recomanades
CENTRE DE LA IMATGE Plata del Dr. Galtes. 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
Santa Maria. U TeL 93 «75 57 ?4
|digital fl teu distribuïdor de cameres po'nf / material digital Kodak a Sant Cugat
3 9 . 9 0 0 pCM. <tva Indis} < Espia 731
22,500 ptw. (tw ftm*»)
ELS f CANTONS Divendres, 18 fi'abril del 1000 Piibbcttat 7
&ï Ara amb el RACC tindràs | | | | 1
tota la informació a casa teva E 1 3 c
Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.
Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS I CANTONS
Nom: . .
Adreça:
CP:
Telèfon
ws 4«Kffi~ . .Població
'•:-y.-. éSÍiSpw·'írí- 1 ,, • .• ' . •• .«ewSííSi»*-:^ *. •f^·
RACC V W FCLUB
Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a
EIS 4 CANTONS
Política 8 Divendres, 28 d'abril ritl AkV
R e a c c i o n s
PSC, IC-V i ERC lamenten el pacte, que troben negatiu per a la ciutat
Menéndez: "Preferim qualsevol forma de govern a la interinitat"
Amb el pacte arriben les reaccions. Satisfacció, tristesa, exigència i disponibilitat. Amb aquestes quatre paraules ha resumit el portaveu socialista Jordi Menéndez el sentir del grup municipal. Satisfacció per acabar amb la interinitat, tristesa perquè CiU no ha optat per la seva proposta de govern, exigència en la tasca del nou equip i disponibilitat per arribar a acords programàtics. IC-V i ERC han criticat que el pacte respongui a interessos personals i no a necessitats ciutadanes i perquè l'arribada del PPal govern comportarà polítiques conservadores.
E \ u u B I I .I . \ - Sant Cugat -
Kl l'àrtic dels Socialistes (PSC-PSOE) s'ha afanyat a apuntar que l'acord és més polític que no pas fet pensant en els interessos de la ciutat. Tot i així, els socialistes es congratulen del fet que l'Ajuntament ja no governi amb minoria: "Preferim qualsevol forma de govern que no pas seguir amb la interinitat", deia el portaveu municipal, Jordi Menéndez, que ha afegit que el del tàndem Recoder-Rodríguez "és el reflex automàtic de l'acord entre Pujol i Aznar. Segons el socialista, l'alcalde no es pot con
formar "amb 13 vots al ple, és massa poc ambiciós". Menéndez també ha mostrat la seva "tristesa perquè s'ha perdut una oportunitat" de formar un govern tripartit (PSC'.. IC-V i ERC) amb CiU. Ha anunciat , però, que seran exigents amb l'equip de govern i s'ha mostrat disposat a dialogar per arribar a acords programàtics.
Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Francesc Godàs ha explicat que la notícia del pacte no l'ha sorprès i l'ha titllat de "pacte de repartició. Godàs creu que no s'han col·locat les persones més adequades a les carteres, ja que "no han demostrat el seu coneixement de la ciutat". L'e-
Jortii Menéndez (al centre), aromptinwt de Pomar i Godàs F: X.L.
cosocialista pensa que es duran vergència Democràtica (CDC) a terme polítiques fiscals conservadores i també pel que fa als serveis.
Per la seva banda, el portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Eduard Pomar, ha apuntat que el pacte és negatiu pe r a la c i u t a t , per a C o n -
i especialment per a Unió Democràtica (UDC) perquè , segons el republicà, cedeixen una gran quota de govern al PP. Pomar lamenta que el PP hagi pres força, fet que atribueix a una "badada" de l'alcalde, que "ha deixat passar el temps".
P a c t e C i U - P P
Uacord consta de 14 punts de tots
els àmbits per realitzar fins al 2 0 0 3
El nou equip de govern vol suprimir la taxa de sanejament
E. B.
CiU i PP s'han proposat dur a terme o posar la primera pedra a un seguit de qüestions, resumides en 14 punts, que coincideixen en els respectius programes electorals.
La signatura del pacte comportarà, en l'àmbit de la hisenda local, la supressió de la taxa de sanejament, emmarcada dins el pla de sanejament impulsat pel consistori. Aquesta ha estat una de les peticions del PP a l'hora de negociar el pacte. Quant a cultura, volen posar en marxa l'oficina de Promoció i Turisme
i engegar el pla d'actuació d'arranjament del patrimoni, que inclou la rehabilitació total del conjunt del Monestir, amb la creació del museu, i de l'edifici del Celler Cooperatiu.
D'altra banda, es continuarà amb cl Projecte Educat iu de Ciutat, tot potenciant el Consell Escolar Municipal i fent realitat la nova escola primària del Pla del Vinyet. La sanitat veurà la consecució de l 'extensió del Cent re d'Assistència Primària (CAP) i la signatura del conveni entre el Departament de Sanitat de la Generalitat i l'Hospital General de Catalunya.
Un altre dels grans projectes que les dues forces polítiques
volen dur a terme és la urbanització dels districtes i la finalit-zació de la vianantització del centre de la ciutat. La regidoria de Medi Ambient, a càrrec del democristià Jordi Ferrés, elaborarà l'Agenda Local 21, participarà en el consorci del Parc de Collserola -aprovat al darrer ple-i es crearà el Parc Rural de Torre Negra. També tenen la intenció d'implantar la segona fase del Projecte Residu Mínim, amb la participació del CEPA.
Fins al 2003 el nou equip de govern vol aprovar un pla d'adequació i manteniment de les instal·lacions esportives de la ciutat, i dotar-la també de nous equipaments. Una tasca que du
ran a terme el popular Alfredo Bergua (regidor d'Esports) i Jaume Tubau (regidor d'Instal·lacions Esportives). L'Ajuntament s'ha proposat redactar el Pla Municipal de Circulació i negociar amb Tabasa descomptes als túnels de Vallvidrera.
El PP ha insistit en la creació de la regidoria d ' Igual tat , en l'àmbit de la dona i la joventut, que portarà la convergent Mercè Conesa. Altres serveis que es volen potenciar són el jutjat de Primera Instància, el Registre de la Propie ta t , la delegació de la Cambra de Comerç, la millora del servei postal, a més de la implantació del cable de fibra òptica. Pel que fa al comerç, es pro-mourà el Consel l Tecnològic perquè sigui una entitat de promoció econòmica. L'augment de la plantilla de la policia local, l'impuls del comerç al centre i la implantació de la finestreta única, junt amb el foment de l'Oficina Sant Cugat Solidari són alg u n e s de les a c t u a c i o n s previstes, entre moltes d'altres.
Recasens: "No crec que Unió sigui la més perjudicada"
E. B. - Sant Cugat -
Una de les peces claus per arribar a l'acord de govern ha estat Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El seu president local, Joan Recasens, ha volgut aclarir que "ningú no hi ha guanyat ni pe rdu t " amb l'acord, que les dues forces polítiques tenen projectes comuns i que ara el que cal és concentrar-se per tirar endavant aquestes iniciatives per a la ciutat.
"No crec que Unió en sigui la més perjudicada", ha puntualitzat el democristià. Es referia a les crítiques fetes tant des d'IC-V com d 'ERC, que creuen que Unió és qui ha perdut més quota de govern amb l'acord. Segons Recasens, les responsabilitats han quedat equilibrades entre els tres partits, encara que ha remarcat que "no hem de mirar qui n'ha sortit més o menys perjudicat sinó què és el millor per a la ciutat".
El president del partit a Sant Cugat ha coincidit amb l'alcalde, Lluís Recoder, a mostrar una voluntat de diàleg amb la resta de forces polítiques representades al consistori: "En principi tots els projectes s'aprovaran [al ple]. Això no vol dir que es deixi de tenir una actitud dialogant". Els partits de l'oposició han vaticinat que el cost electoral per a CiU a partir del pacte amb el PP serà elevat als propers comicis.
Recasens és el nou tinent d'alcalde de Presidència i Serveis als Ciutadans, després de deixar el càrrec de tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, que ostentava des de feia més de 13 anys. En aquest sentit, ha destacat que està satisfet amb el que s'ha fet fins ara però ja comença a mirar cap al futur, plan-tejant-se'l com un repte diferent.
ELS /CANTONS Divendres, >H rl'abril del iOOO PoKlica
E M D de V a l l d o r e i x
Robert Navarro. Vocal d'Esports, Obres i Serveis i Personal
"Cobrirem la zona
de les piscines de Valldoreix"
JOAN SORIANO
-Valldoreix-
Robert Navarro (Sant Cugat, 1%7) és vocal de Valldoreix per primera vegada i el més jove. S'estrena, a més, amb una cartera nova, la d 'Kspor t s , que compagina amb les àrees d 'Obres i Serveis i Personal. Malgrat que és des de fa anys membre de l ' e x e c u t i v a d e Convergència Democràtica de Catalunya (C1XJ) a Sant Cugat, Navarro, empresari del sector de la restauració, afirma, curiosament, que la política no és l'activitat que més l'atrau.
- Per què s'ha creat per primera vegada l'àrea d'Esports? - Fins ara l'àrea d'Ksports estava massa "globalitzada" amb la resta del territori de Sant (Jugat. Amb la creació de la voca-lia d'Ksports. l 'equip de govern ha pretès donar més protago-nisme local a aquesta àrea. A més de potenciar les activitats esportives per a la festa major, pretenem crear i consolidar no
ves propostes per a la resta de l'any. A més. Valldoreix compta amb la zona de les piscines - u n a s u p e r f í c i e de g a i r e b é 4.000 metres quadrats- que està sent objecte de millores i que convert i rem en àrea coberta, com és voluntat del president de l 'KMD, Miquel Paraira.
- Esports ha estat, potser, una ventafocs? - Potser, fins ara, no ha estat l'àrea més treballada. Hi havia altres prioritats. Recen tmen t hem aprovat inversions a l'àrea de la piscina amb vista al futur. - (.hiins projectes té previstos a curt termini la vocalia d'Esports? - Per a q u e s t any v o l d r í e m comptar ja amb la primera mi-|la de Valldoreix. També m'agradaria organitzar una prova de cros i una bicicletada d'Amics de Valldoreix. A més, les estades espor t ives , organi tzades abans des de Sant Cugat, ara s'organitzaran des de Valldoreix. - A què es deu aquest "segre-gacionisme" de Valldoreix en
l'àrea d'Esports? - N o hi ha segregació, ben al contrari. En aquests moments, es tem mantenint moltes converses amb el regidor d'Ksports de Sant (Jugat, Jaume Tubau, sobre aques t s t emes . Tubau està t reba l lan t molt el tema d'esports i el que les dues corporacions locals volem és compaginar i complementar activitats. H e m d'organitzar tot el que puguem per a Valldoreix i des de Valldoreix però sense descu idar mai els san teuga-tencs.
- Quantes entitats esportives hi ha a Valldoreix? - Amb el nom i la seu a Valldoreix només n'hi ha una. la l 'nió Esportiva de Valldoreix. Després hi ha el Voleibol Sant (Jugat que juga al Pavelló de Valldoreix. - Sèmola, doncs, que a Valldoreix en l'àmhit esportiu hi ha més oferta que demanda, mentre que a Sant (Jugat és tot al contrari? - A Valldoreix es fan moltes co-
Xavarro ha rst/it »ciruf d'n nu cntiltit esportiva /•'. XI..
ses vinculades amb l'esport. I li ha cursos durant tot l 'any de gimnàstica de m a n t e n i m e n t , d'aeròbic, de sfeeps. de tai-txí... Tot un seguit d'activitats que va promoure Mercè Calafell al manda t anterior i (pic cont i nuarem potenciant. Però és cert que hi podem col·laborar amb Sant (Jugat. Potser hi ha hores al pavelló de Valldoreix o a la piscina i la pista verda que queden lliures, aleshores podríem col·laborar amb Sant (Jugat. Ks tracta, en definitiva, de treure el màxim rendiment a les instal·lacions.
- Creu que l'estil Reeoder ha influït en les excel·lents rela
cions actuals entre Valldoreix i l'Ajuntament? - La bona relació actual entre Sant (Jugat i Valldoreix en tots els aspectes és deu al tarannà que l'alcalde, Lluís Reeoder, ha donat a tot l 'equip de govern de Sant (Jugat respecte a Valldoreix. (Jada vegada que acudim a l 'Ajuntament tenim les portes obertes i ens ajuden a resoldre els problemes.
- La co l - l ahorac ió va més enllà d'Esports? - En el camp d'Obres i Serveis i n t e n t e m tenir els ma te ixos concessionaris, perquè en oferir un paquet més gran tenim més avantatges econòmics.
S e r v e i s
El PSC proposa desdoblar el servei
telefònic d'atenció al ciutadà 0 1 0 Demanen la creació d'una línia exclusiva per a les gestions
E M I I J BEIXA
- Sant Cugat -
El Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) va fer extensiva la seva queixa sobre el preu de les trucades al telèfon 010 de servei als ciutadans al darrer ple municipal. Els socialistes van suggerir també la creació d'una línia telefònica paral·lela a l'actual que gestioni exclusivament els tràmits d'interès municipal.
Actualment el servei d'atenció als ciutadans que es presta des de l'Ajuntament es divideix en dos grans blocs: un que atén les demandes dels santeuga-tencs a m b informació sobre telèfons i carrers de la ciutat, i un altre que es dedica al cobrament de les diverses figures im-positives de Sant (Jugat, a través de targetes de crèdit o bé amb la domiciliació bancària.
Per la seva banda, el regidor del PSC-PSOE Jesús Palacio, al torn de precs i preguntes, va demanar que s'estudiï la possi
bilitat de dividir la línia, a més de transmetre la seva queixa sobre la "injustícia" que suposa pagar a Telefónica per rebre unes atencions que són "d'interès municipal".
L'aleshores tinent d'alcalde de Serveis l 'rbans i Seguretat Ciutadana, Jordi Kerrés -actual regidor de Medi Ambient, Seguretat Ciutadana i Mobilitat-, va explicar que les sumes de diners que es belluguen via 010 són "molt més significatives que no pas les 98 pessetes que costa la trucada". D'altra banda, Kerrés va respondre que la possibilitat de separat i crear un nou número de telèfon "no és una bona idea perquè hem creat ja una imatge de marca", referint-se al servei; i va remetre's a la qualitat i a la rapidesa amb què se satisfà els ciutadans. El regidor va recordar que el 010 "va néixer com a informació i gestió i penso que ha de cont inuar així".
Ferrés va explicar que el servei que ofereix el 010 es finança
Ple municipal /•': X.I..
a través de la mateixa recaptació de la companyia telefònica per passos, i que fins ara només han rebut crítiques positives: "La gent està contenta, la prova és que fa un any i mig que funciona". El 010 funciona els dies de cada dia de les 9 a les 20 hores, i els dissabtes de 9 a 14 hores.
El 12 de maig
Sant Cugat es
MOSTRArà
al món.
Col·labora:
El 'diari' de Sant Cugat
EIS4CANTONS
EIS I CANTONS
10
ELS CANTONS Setmanari i inic pendent de Sant (.ui;at del \.illc->
PREMSA LOCAL
( . c r e í S . m t \ I H . . I I I . 4 J - 4 4 . OMI 'Hi S.11M t I - . I I • ' .• V i l l c
l c ! ' " SS<< <,2 XI - | - . i \ ' ' i ' . 7 4 _'(l J 4
V l i c , i c-k-i i r i m u i ( . ·K4*.· , i iH-i!i-i<Mnis.tiMi i i _ i i . v i . i r
Consel l d*Administració Ramon (ir.iu (president)
Director Jusep Maria Vallès
Redacció IVniu i\r la nelinaita: Hster Castanyer;
INiIítiru: Kmili Bella i Juan Soriano: O p i n i ó / C o m a r c a : Josep M. Vallès:
Soc i t t a l ; Kster Castanvcr i Ma^da Méndc/. ; r ' i i tnru: Kniih Bella; Krmioniia/4'iilliirít: l<>m \lniitenet;ri i : K«|mrl*: Alc \ l . ópe / :
Comercial ( armen K\aralar
Consell Editorial Ramon (iran (president) , Josep M. Cahreri/.o
l\ k •epresidcnt i.\ íetor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi (:;is;h. Narcís Castanver, Albert de Pahlo,
X.i\ icr I ornclls. Rovell Pedró, Ramon l'ros, l.lins l'nií;. knuli Reiié. Montserrat Rumbau.
P.ko Soler. Josep A. Teixidó. Joan Torto*a. Josep M. Sans Tr.tve, Joan Tro^ann, Núria / a h a l a .
Manel Pardo t Pepa Martín
S u b ser I pe ions Sinda Gómez
Fotografia \ a \ i I,airosa i Kduard l a n n y e s
Disseny i maquetació J'i.m l-'ucries i Marta ( 'ahrol
Correcció Blanca Pi
Impressió Roumpres Tel. 972 40 05 95
Distribució MaiIniLi Vallès S.L. 'l'el. 589 ?3 71
Dipí>MtlcKal:(;i-405-93
/•,' J : ,!.>*.,>,. L'\prc,sj linn.inicnl U sc\,i opinió in L-IS cdiloriiK. l·l- .nu, k , ,ii;iijt, t cp ,o« '„r , , |„n„' . dclssc„wut, ,rv
,|,,i- /•/• J i :I·I!:.III ,v, t'j IL-,J ncLf\sii,.,mcnt l'nl·li, .Kh^nlhcnJ,, J
(»)ACPC
W ta SW 23 71 SortCugol
Dis tr ibuc ió d'ELS 4 CANTONS a l s s u b s c r i p t o r s
Opinió *%&«&. "&-"•, ^/i • *>-',.* /4, t>"z%-. W ^ j ^
E d i t o r i a l
La ciutat escurabutxaques Ningú ho pot negar. Sant Cugat es
Lina ciutat molt cara de mantenir i ho és per moltes raons, però
la principal és justament per l'àmplia extensió del terme municipal i la dispersió dels districtes respecte al centre de la ciutat. No és el mateix recollir les escombraries de cent metres lineals d'un mateix carrer que la mateixa distància de recorregut, però repartit en cinc nuclis diferents. És evident que la despesa es dispara considerablement i aquest problema no té cap solució.
Aquests dics hem sabut que mantenir els diferents serveis de la ciutat com són la recollida de brossa, l'enllumenat de carrers, la despesa dels edificis municipals, el servei de transport públic i la cura dels parcs i jar
dins representa una despesa anual de 6.6(K) milions de pessetes. Una xifra que de ben segur s'hauria de reduir però, és clar, sense disminuir els serveis ni la seva qualitat. I això és possible. Per exemple, en el cas del consum d'aigua. Si en els parcs i jardins de la ciutat s'hi plantessin espècies autòctones que no necessiten tant manteniment i menys gespa que xucla molta aigua, probablement reduiríem part de la partida de despeses. Si l'Ajuntament deixés de pagar la milionada mensual per al lloguer de les plantes d'oficines del carrer Dos de Maig destinades a les àrees municipals de Ciutat Sostenible i Serveis Urbans, també es rebaixaria la partida de despeses.
Hi deu haver moltes maneres d'estalviar, però cal que els dirigents polítics posin fil
a l'agulla i amb una mica d'imaginació aconseguiran destinar diners del mateix pressupost per a veritables necessitats de Sant Cugat.
Aquesta setmana també hem sabut que Sant Cugat gasta quasi deu mil milions de m3 d'aigua l'any, el doble que l'any 19%. Són molts litres d'aigua que se'n van tant pels esmentats jardins de la ciutat, com pels jardins i piscines particulars, com pels mateixos lavabos i dutxes de les llars, etc. I en aquest tema cal que tots ens hi mullem perquè el principal problema de l'aigua ja no és la factura que rebem a casa sinó que si el mal temps no ens acompanya, l'aigua no arriba. Cal, doncs, que tots, ciutadania i administració, estalviem i treballem per a la sostenibilitat.
El triomf de la piquet (i
A(juesta setmana la piqueta novament ha acabat amb un dels elements de Sant Cugat que ja for
ma part de la nostra memòr ia i més concretament d'unes poques generacions que l'han conegut. Es tracta de la casa de Can Muxinach del carrer Valldoreix, una casa pairal de fa més de dos-cents anys que, tot i que no tenia -segons els experts- gaire valor arquitectònic, sí que en tenia de sentimental, que es tant o més important. Davant d'una ordenació que afectarà tot el carrer Valldoreix, aquesta casa ha estat la primera víctima a caure, i
també la més important. De poc han servit els esforços d'uns quants per recuperar-la i donar-hi alguna utilitat. Malauradament, Sant Cugat és al rovell de l'ou de l'activitat immobiliària del país, amb tot allò de bo i de dolent que comporta. Des de l'administració, sovint, s'ha fet la gara-gara a les empreses constructores en detriment de símbols que tot i no estar catalogats, des de quan no es revisa el catàleg del patrimoni arquitectònic local? Constitueixen una part del nostre patrimoni sentimental. La llei dona la raó a la piqueta i així ha anat amb cases tan em
blemàtiques com Can Musella a Rius i Taulet o una casa del segle XVI del carrer Sant Domènech sense anar gaire lluny. Ara li ha tocat a Can Muxinach i l'oblit de molts i el record d'uns quants és l'unic que en restarà. Cal que des de l'administració amb grans dosis de sensibilitat, es posin totes les eines i imaginació per tal de preservar el que queda d 'un passat que és l'únic referent per a futures generacions, un passat que han estat camps, vinyes, pagesia. Si no es fa, l'únic referent seran les cases adossades en una ciutat impersonal però això sí, d'alt nivell.
C a r t e s d e ! s l e c t o r s
Hk textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials d pseudònim si ho sol·licita, però l'original lia de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el nií mero de O N I o passaport del seu autor. KI,S 4 C W l ' O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
L'edifici de l'Ateneu
Ks ben cert que al llarg dels anys poques vegades són Ics que s'han fet activitats a l'Ateneu com enguany, feina que és d'agrair a l'actual junta. Col·loquis de tota mena, tallers, xerrades, casals, etc. Tanta activitat demana espai
per desenvolupar-se, cosa que es va solucionar fa un t emps llogant un pis del mateix edifici on es troba la seu de l'Ateneu. Això que va ser un motiu d'alegria, doncs, d 'una banda suposava que les activitats es consolidaven i l'Ateneu s'integrava amb més força a l'oferta cultural del poble, i de l'altra, la uti l i tzació d 'un edifici quasi buit de llogaters, que amb el
pas dels anys s'havia anat deteriorant, ja que mai no s'hi han fet obres de manteniment, feia c reure que aques t a s i tuació c m \ iaria i es tindria més cura en l.i conservació de l'edifici. Però cl temps ha passat i aquella esperança inicial s'ha tornat disgust i empipament , perquè si bé Ics activitats s'han consolidat amb èxit. també ho han fet els maltractaments a l'edifici per part dels usuaris de l'Ateneu. en concret els que utilitzen el primer pis de l'edifici per a les seves activitats. Així és fàcil veure durant dies i dies l'escala plena de confeti i papers, trossos de roba que pengen de la façana, esglaons trencats, pintades a la porta del carrer, e t c , que donen un aspecte de bru
tícia i abandonament de l'escala que no s'havia donat mai fins ara. Aquesta situació de deixadesa i mal ús del lloc provoca un malestar entre la resta de veïns i usuaris de l'edifici, que es podria solucionar fàcilment, si es t ingués en compte de deixar les instal· lacions o zones comunitàries netes després de fer les activitats, entrar i sortir sense córrer ni cridar, evitant ocasionar desperfectes a l'entorn, solucionar entre veïns i junta el tema de la neteja normal de la comunitat i per part del propietari arranjar una façana que cau a trossos.
Esther G.
E I & v 0 r e n T $ t o
D'OCV Pi S h N T CVXSft" W. COS'vftT OE L' A - 7 MCV& M É S SE- 4A £f , i . eS 5>ee\NEViA
Noi... FALWAW P E L . Ü O J L E S
F E S OrvvfiÀVí. T M s T t g s
ELS /CAMONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Opinió 11
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Qui mana a l'Ajuntament?
En la meva darrera carta parlava de la denominació de Sant Cugat malgrat reconèixer que hi havia temes pendents importants d'àmbit local, nacional i supranacional. Bé doncs, avui em toca parlar d'un tema local, per mi força important i és saber qui mana a l'Ajuntament?
Faré una mica d'història. Contestant una sol·licitud a la casa gran que vaig signar acompanyat de 32 persones més, queixant-nos del lamentable estat d-'un solar urbà del carrer d'Estapè xamfrà Sant Pere, vaig rebre una carta on deien (sic) «li trasllado l'acord adoptat per la Comissió de Govern en data 26 de maig de 1997» i seguia detallant el que estava obligat a fer el propietari del terreny. Per simplificar, se li ordenava el tancament del terreny en el termini de 30 dies hàbils, d'acord amb l'article 19è de les Ordenances Municipals de Neteja de la via R Suposo que aquesta pe majúscula vol dir pública. Bé doncs, segons que sembla, els acords de la Comissió de Govern i les Ordenances Municipals no són res davant l'autoritat del funcionari local, senyor Laspalas (no sé si la grafia és correcta, ho he escrit fonèticament). Al cap de tres mesos de l'acord, concretament el 19 de setembre de 1997, l'esmentat senyor Laspalas em digué, personalment, que li donava un marge de temps al propietari, perquè segons aquest li havia dit, tenia el terreny en venda i així li evitava una despesa innecessària. Han passat gairebé tres anys i tot segueix igual. Bé, ben bé igual no, ja que algú, darrerament —suposo que l'Ajuntament- hi ha compactat terres al marge del voravia i llançat una mica de grava i avall que trona! Això sí, el terreny està més brut que mai, la voravia sense l'enrajolat corresponent i el solar sense tancar i amb la corresponent manca de salubritat i seguretat reiteradament denunciades, ja que a més a més de deixalles i rates 1'-herbassar que hi creix quan arriba l'estiu -amb el nostre clima mediterrani- s'asseca i resta convertit en una tela que qualsevol imprudència pot encendre i originar una desgràcia.
Cal remarcar que hi ha un altre escrit, anterior a l'Ajuntament datat el maig del 1993 signat per 162 veïns. Fa set anys que ens queixem i això fa que la pregunta "qui mana a l'Ajuntament.3", per mi, té una resposta molt clara.
Ernest Noté i Llorens
Notícies de Burkina Faso
Per a tots els que vau col·laborar a l 'enviament de llibretes, bolis i samarretes. A principis d'aquest any, passat Reis. vaig enviar a Burkina Faso tres paquets -d'uns disset quilos cadascun- amb les samarrets, els bolis i les llibretes que entre tots vam recollir. L'un anava a Ouagadougou -h capital de Burkina-, a la «Fundació Boucle de Níger», on va arribar un mes després d'haver-lo enviat, i els altres a l'escola Gorom nord de Gorom-Gorom -una ciu-tat-poble situada a uns cent-cinquanta quilòmetres més lluny-, que ha trigat uns dos mesos. Després de dies i dies esperant saber que hauria passat amb els paquets, finalment n'he tingut notícies. I com que estic molt content que tot hagi arribat al seu destí, vull que tots els que vau ajudar a fer-ho possible també en participeu. Fa pocs dies he rebut una carta de l'Hamadou Idoual, e! nen de Gorom-Gorom, destinatari dels paquets que vaig enviar a la seva escola. A la carta, a més de donar-me les gràcies -ell i la seva
mare-, desitjar-me bona salut, etc., entre altres coses diu: que es el quart de vuit germans -ell te dotze anys i la més petita tres mesos-, que està moit content amb el que vaig enviar-li, que el material escolar va donar-lo als professors perquè el repartís, que és el segon d'una classe de 63 alumnes, que li agradaria venir a aquí a continuar els estudis, que està estudiant francès, matemàtiques, geografia, ciències, història i conjugació. També m'envia uns dibuixos fets per ell i una fotografia d'ell amb la germana gran i la petita. Aprofito aquestes ratlles per agrair la vostra contribució, tant material com econòmica, i també l'ajuda de la Maria Franquesa, de l'oficina «Sant Cugat Solidari», i dels centres de recollida de material: la Casa de Cultura i Ràdio Sant Cugat. GRÀCIES a tots per la vostra col·laboració; per ajudar-me a portar una mica d'il·lusió a uns nens que, ben segur, il·lusió no és pas el que més els falta... Fins a una altra ocasió.
Caries Cabanas
Vull el MEU correu!
Visc a Mira-sol i ja fa un mes que no rebo cap carta al meu domicili. Ningú m'estima? Ningú se'n recorda de mi? No! El que passa és que la gent de Correus està retenint les meves cartes. I jo em pregunto: em pagaran la subscripció a la revista GeO? I la revista de Via Digital? Les felicitacions de Nadal que encara no m'han arribat potser millor que les guardin per a l'any vinent. I els CD que fa dos mesos que espero i que vaig comprar per Internet els arxivaré directament a la caixa de les antigalles.
Però no em preocupo perquè he trucat a Correus i m'han dit que al maig tindrem un nou codi postal que farà que haguem de canviar totes les nostres targetes, trucar a tots els amics, bancs, empreses, e tc , per donar-los la nova adreça. Fantàstic, però jo el que vull són les meves cartes, els meus CD, les meves revistes..., i els vull JA! Perquè al cap i a la fi són meus i no de Correus.
I si no ens ho poden repartir, que contractin una empresa privada, que treballin més hores i que es modernitzin d'una vegada! Perquè entres a Correus de Sant Cugat i fa l'efecte que ets a Rússia. L'ordinador més modern que deuen tenir segurament ja passa dels 10 anys. I si no poden complir un servei, que no el donin. Quan hi haurà una altra companyia de correus? Que sigui ja!!!
David Coilés Morales
Sap greu
Sí, sap greu que al balanç del trimestre passat (gener, febrer i març
del 2000) de l'Agenda Cultural de «Valldoreix Informació» (núm. 5/Abril 2000), la coordinació de l'ínformatiu editat per l'EM D Valldoreix, hagi omès ressenyar la Marató Cultural, celebrada el Z2 de gener passat al Casal de Cultura de Valldoreix, amb la participació de la majoria de les entitats culturals de la població, de la qual se'n va fer ressò els mitjans de comunicació locals abans i després de la seva celebració.
Volem, doncs, deixar-ne constància per fer honor al que ha estat una realitat i un esforç dels col·lectius que hi van participar.
Mercè Costa i altres membres del grup organitzador
La immigració, drets i deures
Tota persona té el dret de poder viure a qualsevol part del món i que sigui reconeguda i acceptada la seva mobilitat territorial. Tota persona té cl deure de respectar-li la llibertat pública i privada; entre persona i persona tots sóm iguals. Les persones no som com els ocells i les bestioles; aquestes únicament mengen per viure. La persona, dotada d'intel·ligència a diferència d'aquests, quan emigra a un altre país, ha de tenir clar que té l'obligació de respectar i obeir les lleis del país que l'acull. El sol fet d'arribar-hi ja és senyal d'acceptació. La persona del país que acull un immigrant, té el dret d'exigir-li el mateix comportament social que té o pot tenir ell. Aquest té el deure d'exigir-li el mateix comportament social que té o pot tenir ell. Aquest té el dret
d'acceptar-lo sense cap tipus de privilegi propi o preferent. Tota persona, sigui immigrant o no, té el dret i el deure de sotmetre's a la justícia, complir i fer complir les lleis. Les religions acostumen a ser punts de discòrdia o senzillament de dificultat en el tema de la immigració tant per al foraster com per al nadiu; pot ser una manera de posar a la pràctica com a testimoni personal tots els seus valors. I n punt a tenir en compte és el tema del «folklore religiós» de caràcter públic i festiu propi de la tradició, que ha de ser respectat com a cosa pròpia del país acollidor. En el nostre país l'Estat és aconfessional. Tota religió ha de ser respectada i acceptada per tothom amb la mateixa llibertat. També hi ha els drets i deures dels pobles, els quals es fonamenten no sols els de les persones, sinó els de tota una àmplia comunitat, que al llarg del temps ha marcat història i s'ha c o n s t i t u ï t ella mate ixa a m b caràcter propi. Els pobles com a tals, no tenen cap dret a envair o imposar-se, ni per la força ni per l'enginy subtil a cap altre poble, l 'n poble configurat com a tal, marcat per la història i amb caràcter propi (bis), té el deure i el dret a defensar-se davant d'una imposició aliena recorrent als tribunals internacionals, incloent-hi /';/ extremis la violència.
Josep. I/. Bala fià
Compte amb l'Impost de Circulació!
Quan vaig rebre l'Impost de Circulació, com tots els ciutadans
santeugatencs, vaig comprovar que el seu import s'havia doblat (pel cap baix). Vaig trucar tot seguit a l'Ajuntament i em van comentar que aquest increment es devia a un canvi que s'havia anunciat al BOE, que afectava algunes categories de vehicles, i que repercutia en l'increment d'aquest impost (i després cada Ajuntament hi aplicava el percentatge multiplicador corresponent...). En cap moment em van p r e g u n t a r q u i n a era la potència fiscal del meu cotxe, encara que vaig mostrar una gran estranyesa per haver de pagar un import tan elevat per un utilitari dels més senzills. Al cap d'uns dies, vaig confirmar, després de fer algunes trucades desvinculades de l'Ajunt a m e n t , q u e la tarifa q u e m'havien aplicat no era la correcta. Abans (és a dir, fins al 1999) s'aplicava una tarifa determinada per als cotxes de 8 a 12 cavalls (potència fiscal), i l'Ajuntament tenia constància de la categoria del vehicle a través del full d'alta, que indicava a quina pertanyia. Però, a partir d'aquest any, els vehicles de 12 cavalls ja pertanyen a la categoria superior i han de pagar un impost que esdevé el doble de l'anterior. Ara bé, l'Impost que jo vaig rebre indicava que el meu vehicle tenia 12 cavalls. D'on havien tret aquesta informació?
Quan vaig anar a reclamar, van fer una fotocòpia del Permís de Circulació que els vaig facilitar (on f iguren les dades t ècn i -quesdel vehicle), cosa que podria significar que no disposen de més informació pet confirmar a quina categoria pertany l'utilitari. No sé si em precipito en les meves conclusions, però d" pot voler dir això que han enviat directament a tota una sèrie d'utilitaris l'impost corresponent a la categoria superior a la que realment pertany, ja que no disposen de la informació pertinent per determinar-ne la nova categoria? En tot cas, no voldria pronunciar-me sobre aquesta possibilitat, però a través d'aquesta carta vull avisar tots aquells ciutadans que es puguin trobar en aquesta situació que confirmin si l'impost aplicat és correcte consultant la seva fitxa tècnica. Com que he sentit moltes queixes dels santeugatencs a causa d'aquest increm e n t , c rec q u e cal d o n a r a conèixer aquesta situació.
M. Marti
/\IPTOUR "Catalunya des de l'aire"
Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.
Informació: 666.42.81.42 http./ /airt our.pvirt.com
e-moil: [email protected]
»SS*%OA
BEIX&^^CJATS
">!PV
,,!*' »*
/
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
GESTIÓ DE SANCIONS
MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!1
12 Opinió ELS i CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000
C a r t e s del Felicitats Montse Rumbau
Voldria felicitar la Montserrat Rumbau pel seu article "Dones i sentit comú" de l'espai "El porxo" {Els 4Cantons, del 20 d'abril). Si no ho signés ella, segur que ho podríem fer la quasi totalitat de marcs que tenim fills en aquestes edats. Des de Ics primeres frases, i sobretot fins les últimes, hi estic totalment d'acord i és per això que no m'agradaria que quedés només en un bon, boníssim article. Estaria bé que fós un punt de partida per sensibilitzar i mobilitzar a qui correspongui perquè s'acabin d'una vegada aquests horaris sense sentit i que cada dilluns tots lamentem els resultats. I què es fa des de Ics Administracions?
Algunes sancions... Algun tancament... només si hi ha morts, és clar. Penso que les marcs hi tenim tot cl dret a (com diu la Montserrat) protegir i cuidar dels nostres fills de la millor manera. Moltes gràcies Montserrat per aquest article amb tant sentit
comú i tant de bo siguem capaços tots plegats de posar-hi seny.
Maria Eulàlia Egea
Un any de la Coordinadora pels Balcans
El passat dimecres 26 d'abril va fer un any que ONG i ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès van constituir una plataforma sota el nom de Coordinadora pels Balcans per protestar pels bombardejos de l'O TAN contra l'antiga Iugoslàvia i exigir una solució pacífica del conflicte, Durant 78 dies, l'Aliança Atlàntica va bombardejar Iugoslàvia amb el pretext d'evitar el genocidi del poble albanès de Kosova. Aleshores, el Departament d'Kstat nord-americà va denunciar la desaparició i mort de 500.000 albanesos. Un any després, cl Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha desmentit l'existència de tal genocidi. A Kosova s'han trobat el cossos de 2.018 albanesos assassinats (una xifra 250 vegades inferior a la donada pel Departament d'Estat
/ e c nord-americà en un primer moment). La majoria eren a tombes individuals, i no pas a fosses comunes com es va denunciar al començament. Ara, un any després, també s'ha sabut que l'O-TAN va accelerar la velocitat de les imatges que va presentar davant dels mitjans de comunicació per justificar el bombardeig d'un tren a Sèrbia. Aleshores va dir que els avions aliats no havien pogut evitar el tren a causa de la seva gran velocitat. Diversos juristes internacionals han denunciat que, en efecte, l'OTAN va violar el dret internacional a l'antiga Iugoslàvia, i l'organització Human Rights Watch ha demostrat que els avions de l'Aliança Atlàntica van llançar prop de zones habitades bombes de fragmentació que van provocar la mort de més de mig miler de civils iuguslaus. Durant aquest any l 'ONT ha destinat a la reconstrucció de Kosova la meitat del que l'OTAN gastava en un dia de bombardejos contra l'antiga Iugoslàvia. Slóbodan Milo-sevic continua al poder a Belgrad, i serbis i gitanos s'han vist obligats
t o r s a fugir de Kosova. Ara, però, ningú ja no parla ni de la guerra ni dels Balcans. I és que, potser, ens interessem més per la guerra que no pas per la construcció de la pau.
Coordinadora per la pau de Sant V Cugat del Vallès
Aquest meravellós món
Començar amb Whata wonderful world per acabar amb Hymn to freedom és una bella utopia. Començar cantant a "aquest meravellós món" per acabar amb "l'himne a la llibertat" és la bella utopia que ha enregistrat el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i que ha fet de coberta d'una vintena de cançons d'arreu del món. l ' s r e c o m a n o q u e c o m p r e u aquest compact disc i l'escolteu; m'ho agraireu. Em sembla que a Ràdio Sant Cugat encara en tenen a la venda.
Aquests darrer Nadal vaig escoltar i sentir amb delectança totes les cançons d'aquest compact recentment enregistrat i aquests dies he tornat a fer-ho. Avui
mentres sentia les juvenils i afinades veus d'aquest prestigiós cor -poc conegut a la nostra ciutat- he escrit aquestes quatre ratlles que no són més que el meu humi l h o m e n a t g e a aques t a agrupació coral que tan bé dirigeix el nostre conciutadà Martí Marin ajudat per uns quants joves músics.
En una jove ciutat com Sant Cugat, nascuda d'un vell poble, on l'estructura social i cultural li costa adaptar-se a la nova situació, és doblement valuós el nivell d'aquest Cor que llueix amb llum pròpia juntament amb l'Esbart, la Jove Orquestra i el Cor Aulos. M'agradaria que l'exemple del bon fer d'aquestes entitats esperonés les moltes altres activitats culturals de la nostra ciutat per anar millorant el seu nivell qualitatiu i així treballar plegats en aquesta lluita per sobreviure com a poble i eludir l'amenaça de ciutat dormitori que plana damunt nostre; i si no que li ho preguntin al senyor Triadú.
A>.
El porxo
El cavaller (*) oblidat IORDI (ÍARRKÍAI P I K ;
ACarles Soldevila (1892-1967), escriptor i periodista que tant va treballar per fer de Catalunya
un país civilitzat. Caldrà primer definir el cavaller; però
crec que faríem un flac favor al concepte si ens limitéssim al gentleman britànic que. segons Bernard Shavv fa dir a la protagonista del seu pygmalion (My Fair Ladv). se'l coneix per les seves sabates. De fet. ja l'any 1909 Eugeni d'Ors, en una de les seves gloses periodístiques. lamentava la possible temença de la desaparició, dins la societat britànica, del "tipus" gentleman. De fet, a cada país s'està produint una reculada d'aquestes persones que aprecien la bellesa moral sobre la terra. El cavaller -així l'anomena la nostra parla- és la resta més exquisida de la vella distinció cavalleresca. El culte a l'honor, barrejat amb una mera
vellosa actitud enfront la vida, que fa d'aquella figura un producte humà superior, que introduït en qualsevol ambient, no pot menys d'asserenar-lo i purificar-lo.
La igualtat ha cregut trobar-se abaixant el nivell cultural, en comptes de procurar que tots plegats procuréssim elevar-lo. Així, la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant la vulgaritat. Els educadors s'han equivocat en el seu canvi dialèctic, cometent la imprudència de seguir el corrent sense tenir en compte que el cultiu del caràcter s'hi malmetia. El resultat ha estat i és el que contemplem cada dia amb recança.
Algú -i pot ésser amb certa raó- dirà que els cavallers d'avui són menys gen-tlemen que els d'ahir, a causa de l'oblit de les ensenyances de les humanitats, començant, encara que superficialment, del llatí i el grec. El llatí i el grec no po
den per ells sols fer miracles, sols una educació molt primària dels infants podrà fer-ho, i esperar d'aquí dues dècades unes noves promocions cavalleresques.
Eugeni d'Ors resumia en aquest recull de renúncies el que tot cavaller hauria d'acceptar.
Renunciar a: - Ésser viu, que no vol dir llest; gra
ciós, que no té res a veure amb el sentit de l'humor; trempat, però no corrido.
- Fer tronar i ploure, cantar-les clares, i tenir temperament.
- Ésser així... o ser com s'és. - Tenir mà esquerra i no gastar com
pliments. - Fer el sonso, que no és fer el tonto. - No mirar prim i tirar pel dret.
Aquest programa per fer homes i dones ben educats no està de moda, però
hauríem d'esperar que s'hi posi. I el fet que des de fa tres anys visc a Sant Cugat em dóna força per demanar als vivents i dorments que gaudeixin d'aquesta privilegiada vila i per proposar-los-el.
Comprenc que als barcelonins els sigui quasi impossible fer-ho, però en canvi, els de Sant Cugat, sobretot els que utilitzem el "metro del Vallès", i aprofitant les seves millores, hem de fer l'esforç d'incorporar-nos a una nova classe social: la gentry, mot anglès de difícil traducció i que significa una aristocràcia, no dels diners -de l tenir- sinó de la civilitat - d e l'ésser.
(*) A cada cavaller li correspon una dama, ja que solsament rere una dama hi
trovarem un cavaller
Jordi Garriga i Puig és publicista
t L S HOÜ VINGUTS SEMBLEM KÉ5 ACTKlS QÜE HO ?AS ELS QÜE FA AHVS QÜE VIVIM
A SANT CÜGATfl
ÉS CERT, TU...
— 1 1 , ENCARA NO DESCARREGUEN ELS ÚLTIMS MOBLES QUE 3 * ES CONSTITUEIXEN EH ASSOCIACIONS, VEÏNS PER A PEMANAR
A ï AJUNTAMENT MÉS SERVEIS...
V 7/
.. HO CREUS QUE HAURIEN » ' AGAFAR NÚMERO I POSAR-SE A U CUA?
..Hi HA &ARRIS I PISTRICTES QUE FA ANYS QUE ESPEREH VEURE
ATESES LES SEVES DEMANtfcS N
ÍJOUCS ESPERA, QUE A AQUEST ?AS ... AMB TANTS A DEMANAR ft
-*"1
ELS /CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Opinió 13
El s o t e r r a n i
El pacte i nosaltres ÍORDi CASAS
C om ja e n s a d v e r t i a el m e u homònim i columnista, fent cas de la premsa local, el pacte era
una realitat. Kl dimarts de la setmana passada l'alcalde considerà que era el moment d'anunciar-ho -malgrat que el dia abans, i arran d'una pregunta de l'oposició sobre cl futur del pressupost, no n'insinués res. En això, com en altres coses i segons el meu parer, l'alcalde ha demostrat un comportament fred i distant, amanit amb algunes dosis de cinisme i autoritarisme.
M'interessa referir-me al pacte des de tres punts de vista: el funcional, el programàtic i el personal. Pel que fa al nou organigrama, és absolutament surrealis-ta, a part de significar el bandejament de dos històrics i la reclusió dels regidors d 'Unió Democràt ica sota el paraigua competencial d'una tinència d'alcaldia, la qual cosa posa en evidència que el gran guanyador d'aquesta rcmodelació ha estat el PP (passar de no res a dos tinències d'alcaldia no és poca cosa). Ras i curt: quin sentit té seguir parlant de l'Àrea de Ciutat Sostenible si Medi Ambient ha passat al regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat (quina barreja!!)? Què hi fa Descentralització amb Parcs i Jardins? Quin sentit té separar Polítiques Socials i Serveis Personals? Per què se separa Participació i Comunicació de Descentralització? Per què dos regidors per a Esports?... En definitiva, hi ha prevalgut
el criteri de repartiment de poder en detriment de la racionalitat. Des d'un punt de vista programàtic, encara que només coneixem un resum dels catorze punts pactats, en algunes qüestions el cinisme em sembla descomunal. No és una altra cosa dir, segons reflecteix la premsa, que la supressió de la taxa de sanejament i la creació de la regidoria d'Igualtat és una reivindicació del PP, quan ha estat - e n la pràctica i en la teoria- una reivindicació de l'esquerra. Si seguim així no ens ha d'estranyar, com anunciava fa unes setmanes Pasqual Maragall, que el PP ens desbordi a tots per l'esquerra, aquí amb l'ajut inestimable de Convergència. Per últim, i pel que fa a les qüestions personals, l'alcalde ha justificat el pacte en "la confiança entre les persones, que és tan important com el color polític". A part del pragmatisme (característica principal del nostre alcalde) de la frase, és una pena que l'home no confiï amb els regidors de l'esquerra, perquè haurien aportat a la gestió municipal un bagatge municipal immensament superior, en experiència, nivell de reflexió i intel·ligència política.
Arribats aquí potser cal dir que a l'esquerra li ha mancat un xic de cintura política, la seva oferta ha arribat massa tard. Encara que sóc conscient que se'm pot dir que la tria estava cantada, quatre regidors són molt més manejables que dotze, sobretot si la seva capacitat crítica so
bre l'actual model de ciutat està sota mínims. Per altra part, el rerefons polític hi convida. Si es respira pacte PP-CiL a Madrid i a Barcelona, per què no hauria de fer-se a Sant Cugat. Ara sí que tenim la majoria natural, no pas fa quatre anys amb el pacte CiU-ERC.
Davant d'això, què fer? Què fer des de l'esquerra, òbviament, ja que és el que a mi m'interessa. Doncs, treballar. Treballar el dia a dia amb visió de futur, d'un futur que està a la propera cantonada. Hem d'anar forjant una praxi basada en tres premises: la unitat, la transparència i l'eficàcia. Unitat de reflexió i actuació. Cap de Ics dues coses ha estat una constant en els darrers anys, encara que han millorat substancialment des del juny de l'any passat. Cal pensar en la majoria de vots que ens va donar l'electorat a les darreres eleccions municipals. El que això es repeteixi i es concreti en una majoria de regidors, depèn del que fem des d'ara. Això em porta al tema de la transparència. Cal exterioritzar que volem ser majoria d'aquí a tres anys i mig. Hem d'anar fent una síntesi programàtica en la pràctica per anar avançant feina. No val anunciar un mes abans que ens estimem i som els millors. L'esquerra no pot pretendre guanyar en base a un suposat valor taumatúrgic del concepte d'unitat. Per acabar, l'eficàcia. Sí, eficàcia en la nostra actuació institucional i en la percepció d'allò més sentit pet part de la so
cietat civil, sobretot d'aquella que pensa i actua dia a dia i no espera cada quatre anvs per donar la seva opinió.
Tot el que he dit s'ha de concretar en algunes idees-força que no costa gaire d'imaginar: mecanismes de dosificació i contenció del creixement urbanístic; imbricació del nostre municipi en el pulmó collserolene, que vol dir la solució definitiva del tema Torre Negra; model de ciutat fiscalment sostenible, que a curt termini implica la revisió de l'actual pla economicofinancer; rediscussió dels mecanismes de descentralització i participació ciutadana; disseny d'una política cultural que combini amb austeritat, originalitat i amb les mínimes reiteracions possibles, la iniciativa civil i el compromís institucional; política de prioritats en matèria d 'equipaments i infrastructures; participació ciutadana en el disseny estratègic de la ciutat: agenda 21 i elaboració de pressupostos, entre altres coses;... Són, òbviament, només alguns temes.
Ens queden tres anys i mig per treballar, sabedors que la gestió municipal no espera i cal incidir en el dia a dia. El joc ja està repartit, cadascú ha de saber jugar les seves cartes. Jo, des del meu petit reco de la taula, faré el que pugi. Som-hi, doncs.
Jordi Casas Exregidor dJC- Verds
La l l o t j a
La sorpresa previsible d'un antimilitarisme difós MARTÍ MARÍN I CORBERA
L 'anunci de la desfilada de les Forces Armades Espanyoles a Barcelona el
proper dia 27 de maig ha disparat totes les alarmes entre persones i col·lectius vinculats al treball per la pau, la solidaritat, el desarmament i un llarg etcètera d 'àmbits del que podem anomenar moviments socials. No és estrany, feia una bona colla d'anys que no es programava a Barcelona un acte d'aquestes característiques.
Barcelona s'havia oblidat de l'existència de l'exèrcit a mesura que les casernes al seu entorn es feien fonedisses. Amb el seu evident pes demogràfic sobre el conjunt català, la ciutat s'havia acostumat a considerar que aquest retrocés de la presència militar a la capital -al menys de la més aparent- es corresponia amb la seva pràctica desaparició del conjunt de Catalunya. La desfilada prevista ha \ iniíut a despertar tothom -particularment els sectors a dalt e s m e n t a t s - d ' a q u e s t a mena de somni arcàdic. Lluny d'haver desaparegut de Catalunya les F.A.. hi han estat treballant els darrers anys per tal
d'adaptar-se als nous temps. La marcial presència de les desfilades resultava contraproduent per a la popularitat de l'exèrcit, per l'ampli rebuig social al mateix, orquestrat pels objectors de consciència i, fonamentalment, pels insubmisos. Ha calgut innovar, i una OTAN coordinada per Ja-vier Solana ha facilitat les coses en forma de presència de vaixells de guerra als ports de Barcelona i Tarragona cada dos per tres (amb visites guiades fins i tot per a escolars). Les mateixes aliances internacionals i una colla d'avions F-18 ociosos han facilitat espectaculars demostracions aèries (per exemple a l'aeròdrom de Sabadell). Finalment, un discurs combinat de professionalit-zació, eficàcia i pressumpta solidaritat internacional en favor de la pau han permès espectacles lamentables de propaganda militarista, com ara la presència de camions de propaganda de l'exèrcit professional a totes les arribades de la Vuelta Ciclista a Espanya del 1999 o v is i tes a poblacions per promocionar dir ec t amen t als cen t res de secundària les glorioses tasques del
nou exèrcit (com la que tingué lloc recentment a Castellar del Vallès). Els esforços per modernitzar la propaganda s'han multiplicat i han millorat en les seves tècniques, exhibint com a punts culminants el programa de televisió Código Alfa (que recordava altres temps en què a això n'hi deien Portierra, mary aire, tot i que en blanc i negre) i el vídeo Profesio-nales con futuro para nuestra nie-jor defensa, Ministerio de Defensa, 1999. En aquesta tesitura la desfilada del dia 21 de maig es correspon a la recuperació de l'espai natural de les celebracions militars per excel·lència. Fet el treball de base ara cal experimentar amb projectes més ambiciosos.
Ara ens adonem de que en els darrers anys hem anat perdent el carrer davant d'una gens solapa-da ofensiva militarista. Hem estat actuant com si res no passes només perquè l'estratègia ministerial havia deixat de ser barroera. Només un grapat d'in-submisos i els/les seus/seves habituals - i també poc nombrosos/es- companys i companyes
de viatge (okupesetal), hem estat donant resposta a visites de vaixells (Barcelona i Tarragona), excursions culturals dels Grupos de Operaciones Especiales (Castellar), actituds provocatives en maniobres (per Collserola i la Costa Brava), legítima i improcedent propaganda (Vuelta Ciclista), etc. De sobte torna a treure el cap el militarisme més rampant i tot són escarafalls: la despesa que suposa la desfilada, la manca d'iniciatives en cultura de pau en comparació amb la creixent despesa militar (camuflada pel Ministeri d'Indústria del senyor Piqué), etc. Però què ens sorprèn? Primer fou l'entrada en la O T . W light\ després la integració en l'estructura militar, vulnerant el referèndum de 1986. Primer foren pressumptes missions de pau i després Irak i Kosova -llocs on encara no hi ha pau, per cert - . El discurs oficial assumit per les forces polítiques majoritàries a Espanya l 'explica c la rament aquesta frase citada ampulosa-ment al C D Fuetzas Armadas Professionales (Ministeri de Defensa, Dipòsit Legal: M-25959-1999): "[Les FEAA. han de] ser
la mejor representaeión de lo que es Espana y de lo que somos los espanoles", atribuint la mateixa al rei Joan Carles I. I pel que fa a Catalunya, ho corroborà el diputat Carles Campuzano (CDC) en una intervenció al Congrés el 16 de desembre de 1997: "tene-mos que plantear, aprovechando la presencia hoy en este debaté del ministro de Defensa, la ne-cesidad de articular un discurso que realmente legitime las funciones de defensa que el Estado debe asumir". Aquesta és la tònica, doncs: legitimar popularment un exèrcit que se sentia deslegitimat, i restituir-lo en cl paper pseudomessiànic que tot sovint s'ha autoatribuït. Benviguts siguin els escarafalls si serveixen per recobrar cl pols a la mobilització per la pau i el desarmament i contra el militarisme que ho impossibilita. Si no, tot haurà estat flor d'un dia per lluir obl idades meda l les de pro-
gre.
Martí Marín i Corbera Professor d'Història
Contemporània de la UAB i insubmís, membre de l'Assemblea
Antimilitarista de Catalunya
EIS 4CANTOÏNS
Entorn 14 Divendres, 28 d'abril del Jik k>
E n t r e v i s t a
Ramon Albareda. Gerent a Sant Cugat de Sorea
"Tenim aigua garantida per un període que sobrepassa l'any 99
Sant Cugat gasta al dia, aproximadament,
un total de 25.000 metres cúbics d'aigua,
que procedeix exclusivament dels rius Ter i
Llobregat. Tal i com explica el gerent de la
Societat Regional d'Abastament d'Aigües
SA, més coneguda com a Sorea, Ramon Al
bareda, que fa gairebé 15 anys que està al
capdavant de l'àrea de Sant Cugat, la nos-
KMII . I B K I . I A
-Sant Cugat-
- D'on ve l'aifíiia que arr iba a Sani Cugat? - L'aigua de Sant Cugat prové del riu Ter i del riu Llobregat. - També es reni l l l 'aigua de la pluja? - De l'aigua de la pluja, en el cas de Sant Cugat, no se'n fa res, perquè la que fem servir nosaltres és la que ens ve de les depuradores de Cardedeu, Sant Joan Despí i Abrera. L'aigua de pluja té un altre tipus de tractament, un sistema amb menys garanties que el de tenir un subministrament d'aigua com nosaltres.
- Tenim l 'aigua assegurada al nostre municipi? - Això de segur és una mica relatiu. Jo diria que l'aigua està garantida almenys durant un per íode ei LI e sob repas sa l 'any. Depèn de la pluja.
- Pel que fa a l 'aigua, com ha evolucionat la ciutat en els darrers 1 7t anys? - El canvi de Sant Cugat el coneixem tots: hi ha més habitants. L'únic que ha canviat de l'abastament d'aigües és que ha de subministrar aigua a molts més abonats. A part d'això, com passa arreu de Catalunya, ha augmentat el nivell d'exigència de l'abonat. Fa 14 anys, el client era menys exigent que ara. Km sembla un procés natural.
tra ciutat té garantit el subministrament d'ai
gua per un període de temps, com a mínim,
superior a l'any. Tot i així, explica que estem
supeditats a les variacions del temps. El mes
de l'any en què els santeugatencs consu
mim més aigua és el ju l io l , mentre que al
gener i al febrer és quan se'n gasta menys.
La continuïtat del servei i la qualitat de l'ai
gua són alguns dels maldecaps de Sorea,
mentre que el que continua preocupant els
ciutadans és, sobretot, el preu. Aquest sant-
cugatenc de 47 anys, enginyer industr ial ,
explica a ELS 4 CANTONS que les exigències
dels usuaris han augmentat amb els anys,
igual que ho ha fet el creixement demogrà
fic de la ciutat.
Ramon Albareda és enginyer industrial i fa 14 anys que és cap de zona F: X.L.
- Quines són aquestes exigèn
cies? - Quan contacten amb la companyia, que se'ls atengui amb rapidesa; que les seves reclamacions siguin ateses, siguin del caire que siguin, i un nivell de continuitat en el subministrament. Ks evident que avui en dia no es pot entendre que un barri de Sant ( aigat, a no ser que sigui pèr una causa major, estigui dos dies sense aigua. - Quines són les queixes que reben habitualment? - Les queixes poden ser provocades per algun tipus d'avaria que hagi provocat alguna inundació o desperfecte. També te
nen dubtes del seu consum trimestral, per saber exactament quanta aigua han consumit. - Compari Sant Cugat amb la resta de la comarca . - Sant Cugat té el mateix tipus d'abastament que té Barcelona i tota la seva àrea metropolitana. Quan Barcelona té problemes d'aigua, Sant Cugat també. I quan, per una avaria greu nosaltres tenim problemes, Barcelona també.
- De moment , al 2 0 0 0 , s 'ha consumit més aigua que Pany passat? - El primer trimestre s'ha consumit més que l'any passat, i aquest abril estem consumint
menys aigua que l'any passat. Això depèn molt del clima. El nostre consum d'aigua està absolutament lligat al clima: quan fa calor es gasta molta aigua i quan fa fred, poca. - Es de qualitat P aigua de Sant Cugat?
Sí, perquè té la sort de proveir-se majoritàriament d'aigua del Ter. Amb l'aigua del Llobregat has de fer un esforç més important per beure-te-la. És potable, però les seves qualitats orga-nolèptiques són menors. L'aigua del Llobregat està molt limitada a unes zones puntuals a les quals no pot arribar l'aigua del Ter.
^ | | Í M : Í ^ Ï L : 1 I
;:;a Éaig: Í ? t | | a l | y | # i|lï||s·?| | t | | . § | | e | Í I ; | : , i ï |es ie#s | ;
Nombre d e ,
92ÈMÈIM i ors ;
;Nuclig de;;
;;;||í»|̂ it:||i: . :;||:
fyfe^^,J^fípf##t:;Íef:; . ;|§$|tes|| II | | 1,';;;,
: |i|||jb|||6||; ,||IÉ| .«p IMPtl
| | l | l | | | i l^Èï | | t | l | |
;l:ÍiÍli||(||;^^;;^||| l l i i i l i i l i l l i l i
Dipòsit <M Teà:IÉp
ït«ld퀫riÉ«lÍ|ll
pipàsit 4* ï* Col l t i i l ' ' ^lliil
lli
iconcettwa-t to-
>'•& 4el líe Tm t$m <teï t b -V %
CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA
Empresa "> líder en el seu
sector; :'
COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: [email protected] web:
wwwleoneili.com
ELS /CANTONS nkmdm. ix/{\ii>,ïiMAW Entorn 15
Balanços
El parc de bombers de Sant Cugat va fer quasi 1 .500 sortides l'any 1999
Augmenten les assistències tècniques i es redueixen els incendis
EMII. I BKI.I.A
- Sant Cugat -
El Parc de Bombers de Sant Cugat i Rubí va efectuar gair e b é 1.500 s o r t i d e s d u r a n t l'any passat, cosa que significa un 17,5% del total de serveis realitzats al Vallès Occidental en aquest període. Com a referència, a la comarca hi va h a v e r a p r o x i m a d a m e n t 8.000 intervencions, segons informa la Direcció d 'Emergènc ies i S e g u r e t a t C iv i l d e l s Bombers de la General i ta t de Catalunya.
C o n c r e t a m e n t , el parc de bombers que s 'encarrega de vetllar per la segureta t de la nostra ciutat - j u n t a m e n t amb la de R u b í - va registrar unes 500 sort ides per ext ingir incendis produïts dins del nucli urbà de població, en t re habitatges, magatzems i vehicles, que es divideixen ent re sortides pròpies del parc i col·laboracions amb altres brigades.
D'altra banda, una mica més
de 200 van ser les actuacions per apagar focs produï ts a la vegetació del munic ip i . Durant el 1999 es van fer 740 assistències tècniques , incloses les sortides per problemes derivats del trànsit rodat -189 actuacions- . Les dades de l'any passat confirmen una tendència dels darrers anys cap a un augment de les assistències de caire tècnic més que no pas a in tervencions per apagar incendis.
En l'apartat de falses alarmes i de problemes que no requerien una in te rvenc ió urgent , els bombers van haver de fer més d'un centenar de sortides.
Si comparem la nostra ciutat amb la resta de la comarca, la brigada de Sant Cugat i Rubí se situa en la quar ta posició pel que fa al nombre d ' intervencions, només per sota dels de ciutats com Sabadell , Cerdanyola i Terrassa -ciutats que tenen un nombre d 'habi tants molt superior al de Sant Cugat - . Al Vallès Occidental es
van fer un total de nou salvam e n t s i rescats . Qua t r e d 'aques tes recerques van ser per trobar excursionistes, tres per escalada, i una sortida amb aeronau. El total d ' ac tuac ions dels bombers a la comarca va ser d 'un 2 1 % de les realitzades a l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge més elevat , per d a m u n t del Baix Llobregat - u n 17%- , el Barcelonès - 1 3 % - i el Maresme - u n 12%-.
D'altra banda, t rencant amb la tònica dels darrers anys, les intervencions que els bombers van fer al te rme municipal de Sant Cuga t s 'han anat equ i parant amb les que han realitzat al municipi veí de Rubí, i se s i t uen a c t u a l m e n t en un 50% del total de les sortides dels efectius del Parc.
El parc de Sant Cugat i Rubí es va inaugurar ara fa un any, i se si tua a c t u a l m e n t en un edifici amb més metres quadrats. Igualment, disposa d 'un major nombre de material per
El cos va fer 1 W0 whde<; /* XI a l ' ex t i nc ió d ' i n c e n d i s i de més mitjans per efectuar les intervencions, fet que permet una major efectivitat del cos. També s'ha actualitzat el Pla d'actuació municipal per a incendis forestals, per la proximi ta t del Parc Natura l de la serra de Collserola.
Reparació de la depuradora de Can Borrall
E. B. - Les Planes -
La comissió de govern de dilluns de la setmana passada va aprovar les despeses derivades de les actuacions mediambien-tals i dels treballs de reparació de la depuradora ubicada a la zona de Can Borrull, just al costat de la carretera de Vallvidre-ra.
Ara es procedirà a efectuar la reparació dels problemes tècnics. Aquests treballs han estat adjudicats a l'empresa Amasa, una filial de la qual s'encarrega de l'explotació de l'abocador del munic ip i de Vacarisses. Aquesta empresa, que es dedica a desenvolupar les tasques de m a n t e n i m e n t de les instal·lacions de tractament i depuració de l'aigua, neteja l'equipament municipal amb una periodicitat mensual. Les feines d'arranjament de la depuradora de Can Borrull costaran exactament 175.392 pessetes del pressupost de l'any 1999. Les instal·lacions compten ja a m b cinc anys d ' ex i s t ènc ia , aproximadament.
Griful Oü. S . L Servei Estació
CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
. E.S. CENTRE t S i a C l O I l S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
16
EIS4C4INTONS
Societat Divendres, 28 d'abril del 2000
A n i v e r s a r i
Els Pets celebraran el quinzè aniversari del 'TOT Sant Cugat' Els manresans Ni Idea acompanyan Els Pets el 16 de juny
M\(; i ) \ Mi : \ n i . / - Sant Cugat -
HI popular grup de rock català Kls Pets oferirà un concert a Sant (lligat en el que serà Tacte central de la celebració del quinzè aniversari dclsctmanari local l'O i Sant Cugat. Kl concert es farà el divendres 16 de juny al Camp Municipal d'Esports, i hi actuarà com a teloner el grup manresà Ni idea. I )ins dels actes de commemoració de l'aniversari, el president de la Generalitat . Jordi Pujol, visitarà els locals del 'TO'T Sant Cugat els propers dies.
Kl popular grup de (Constantí serà el gran protagonista del concert de rock en què "esperem tenir el re-colçament de la ciutat, en aquesta festa que farem al bell mig dels 15 anys", segons comentava l'editor del setmanari, Ramon Grau. "Volem que aquesta sigui una festa oberta a tots els públics, tant a la gent jove com a la gent gran. Sabem que Kls Pets és un grup que agrada a tothom", va afegir. Kl concert comptarà amb la col·laboració
h.ls Pets tornaran a la nostra ciutat, en aquesta ocasió en concert pe? celebrar Tanivenan del'XVSX Sant (lugat F.X.L.
de l'Ajuntament. Ràdio Sant Cugat i SER Manresa. L'entrada anticipada costarà tH)() pessetes, i el mateix dia del concert 1.000.
D'altra banda, i també dins els actes del quinzè aniversari, el president de la Generalitat visitarà els locals del TOT Sant Cugat els pròxims dies. A l'acte hi estaran con
vidades les autoritats santeuga-tenques i una representació dels clients fidels a la revista aquests 15 anys. "Serà un bon recolzament per a tota la gent que fa possible el TOT Sant Cugat", afirma Grau. "A més, també és una manera de donar suport a la premsa local".
Els actes de celebració dels 15
anys del setmanari van començar amb l'edició dels 12.000 exemplars gratuïts del llibre Sant Cugat 100 anys del que "podríem dir que pràcticament totes les cases de Sant Cugat en tenen un", segons Grau. La publicació també ha col·laborat a editar el segon disc compacte de Sant Cugat Comerç.
U r b a n i s m e
Enderrocada la casa
de Can Muxinach
l'edifici antic tenia prop de 200 anys
MM.
El carrer Valldoreix està vivint una nova reforma. Una de les cases més antigues de les que s'hi podien trobar, Can Muixinach. ha estat enderrocada. I -edifici estava ubicat al costat de l'antiga botiga d'electrodomèstics Garcia Guillén. En el terreny de la casa s'hi construirà una nova promoció d'habitatges i locals comercials.
Can Muxinach ocupava una superfície de 600 metres quadrats i els darrers anys s'hi podien veure un parell d'edificis. El més antic era la casa pairal, d'uns 200 anys, que els darrers anys en què hi ha
via vinyes a la ciutat es va convertir en un celler on es feia el vi. L'al-tre edifici, més modern, era l'habitatge . En total, hi han viscut cinc generacions de la família Muxinach.
La remodelació d'aquesta zona del carrer Valldoreix comportarà la construcció d'una nova promoció d'habitatges i locals comercials. Seguint el patri) establert a la mateixa via, els edificis no podran sobrepassar els tres pisos. Amb la nova construcció es recuperarà mig metre de vorera.
D'aquesra manera, es perd una mica més la sensació de poble que donaven la casa pairal i l'hort de Can Muxinach al cèntric carrer Valldoreix. El terreny que ocupava Can Muixinach es destinar/) a la promoció d'habitatges F: X. L.
III Minisaló de l'Ensenyament de la ciutat
M.M. -Sant Cugat -
Llibres, catàlegs, fulletons, dossiers, CD-Rom... La informació sobre els estudis superiors ja es pot consultar al Minisaló de l'Ensenyament de Sant Cugat. Enguany, aquest arriba a la seva tercera edició i com a novetat inclou la celebració de dues xerrades adreçades a alumnes i els seus familiars que permetran aprofundir en les diferents opcions dels estudiants.
L'objectiu principal de la mostra és "poder donar el màxim d'informació. tant a la població jove que pugui venir i informar-se com als centres educatius de secundària, oferint-los un servei perquè puguin tenir més clements i material d'orientació", segons va expliar la tècnica d'Educació, Rosa Pitarc.
Aquest Minisaló de l'Ensenya-met va adreçat al segon cicle d'E-SO "per saber si vols continuar fent batxillerat o cicles formatius de grau mig" i els de batxillerat "per tot el tema d'estudis unversitaris". Pitarc també va assegurar que a les anteriors edicions "ens hem trobat que ve gent perquè vol tornar-se a enganxar als estudis universitaris, o fer cicles formatius de grau mitjà i superior".
La mostra compta amb l'assistència d'una orientadora que assessora de manera més personalitzada. D'aquesta manera "es facilita més l'elecció, perquè hi ha molts camins i no està tan clar com en anys anteriors", afirmava Pitarc. A més del material escrit, hi ha la possibilitat d'utilitzar el CD ROM i disquets que s'editen des del Departament d'Ensenyament i una connexió a Internet.
La novetat d'aquesta tercera edició és la incorporació de dues xerrades: la primera, titulada I després eTESO què?, i la segona, adreçada als pares, on es farà una presentació global de què es pot trobar a la UAB.
"El que volem és que realment s'utilitzi en tota la seva potencialitat", desitja Pitarc ."El que pretenem és que la gent primer el conegui i després anar fent aportacions perquè sigui més positiu"
El Minisaló és la segona fase del cicle d'orientació acadèmica i professional. Aquest finalitzarà el mes de juny amb l'orientació més personalitzada que es fa directament des del CIJ.
ELS f CAJVTONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Societat 17
T r a d i c i o n s
Els santcugatencs no s'obliden de la festa de Sant Jordi
La coincidència amb la Setmana Santa va marcar un canvi d'hàbits
I^tradiimnal /'/>(>: au tenir una mollImna sortida aquest 2000 b. b. bARLYÏES hi je\tadeSant l·irdit\ ̂ a allargat fnn la tutela amb dtterto* ball a Mita-wl b I- I-
.4 les Planes s'hi va fer una representació de la llegenda de Sant Jordt F E.F Sardanes i roses per celebrar el dia del patró català al Centre Soaal de la b lor esta b /•, b.
MAGDA MÉNDEZ
Les previsions catastrofistes sobre el desenvolupament de la diada de Sant Jordi per la seva coincidència amb el pont de Setmana Santa no es van complir, si més no, en tota la seva dimensió. Centenars de santcugatencs van sortir diumenge al carrer per celebrar la diada del patró de Catalunya passejant entre les nombroses parades de llibres i roses que es van instal·lar a la ciutat. A més, una seixantena de persones va ballar sardanes al ritme de la Principal del Llobregat davant del claustre del Monestir.
Els punts neuràlgics de la diada a
Sant Cugat van ser la plaça d'Octavià i la d'els Quatre Cantons. Des de les llibreries més conegudes de la ciutat, com Paideia, Alexandria o l'Amic Imaginari, fins a les més petites, com Mythos, el Celler del Llibre o Dracs, van muntar les seves parades amb les novetats editorials més destacades i les noves edicions dels llibres que han tingut més sortida els darrers anys.
Els best-sellers internacionals i els llibres de la factoria televisiva d'El Terrat van ser els de més èxit entre la literatura per a adults. Altres títols, com el darrer Premi Sant Jordi, El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor, o la segona part de la biografia d'Antonio Gala,
Mora hablare de mi, també van estar entre els més venuts de la diada. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, els volums amb les aventures de Harry Potter van ser els més venuts, enguany, amb el punt de llibre editat per E L S 4 CANTONS
Al final de la jornada, l'opinió més estesa entre els llibreters va ser que "ha anat força bé", però que el fet de caure en diumenge havia marcat "un canvi en la dinàmica dels compradors respecte els altres anys. Es nota que si és un dia d'entre setmana al matí hi ha un públic majoritàriament de nens mentre que a la tarda són els pares, els adults".
L'altre gran protagonista de la dia
da de Sant Jordi van ser les roses. Els preus de la tradicional flor oscil·laven entre les 350 i les 800 pessetes. En aquest sentit, la valoració també va ser positiva. La responsable d'una de les parades de la plaça d'Octavià afirmava que "hi ha hagut més ambient del que ens pensàvem; a mig matí hem hagut d'anar a buscar més roses. Si bé és cert que en fer les previsions ja vam comptar que hi hauria molta gent fora, ha estat millor del que ens esperàvem".
I entre llibres i roses, també es va poder veure alguna parada més especial, com les de Maulets, JNC i les JERC, que recollien signatures per demanar la millora del servei de la biblioteca municipal.
r A m a t Finques Des de 1948
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
Mans Unides organitza el seu sopar solidari a La Unió
M. M. -Sant Cugat-
L'Assemblea Local de Mans Unides celebrarà el proper dia 5 de maig el tradicional sopa solidari per recaptar fons. El: diners que es recullin seran des tinats a finançar un dels pro jectes que l'associació ha en gegat enguany. Aquest serà el darrer dels actes per recaptar diners en les campanyes d'aquesta temporada.
Una de les principals novetats que hi ha en el sopar anual de Mans Unides és el canvi d'ubicació: després de diverses temporades organitzant aquest àpat al Centre Borja, enguany se celebrarà al renovat restaurant de La Unió S a n t c u g a t e n c a . El preu per persona és de 2.500 pessetes, i el total de beneficis serà destinat a finançar l'adquisició d'una clínica mòbil per a la regió ken iana de South Horr (Àfrica). Els diners obtinguts s'afegiran als que es van recaptar amb l'encesa d'espelmes als Quatre Cantons.
Més de 30 il·lustradors per al Llibre Gegant
E. C. -Sant Cuoat-
Més d'una trentena d'il·lustradors locals i de fora participaran enguany en la popular festa del Llibre Gegant de Sant Cugat, que es farà el proper dia 7 de maig.
Després de les activitats que s'han fet en algunes escoles de la ciutat amb l'objetciu d'explicar què és i com es fa un llibre gegant, la Comissió pel Llibre Gegant ja està ultimant els darrers preparatius per aquesta jornada. Tal com ja s'ha fet altres anys, la festa començarà a dos quarts de deu del matí amb una xocolatada a la plaça de Barcelona. Després els il·lustradors començaran a donar forma a les històries dels nens i les nenes de Sant Cugat.
D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00
18 Societat ELS í CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000
T r a d i c i o n s
Els santcugatencs van gaudir un any més de les mones de Pasqua
Ràdio Sant Cugat ha regalat enguany 10 mones
E.C. - Sant Cugat -
Les m o n e s de Pasqua van tornar a ser les protagonistes del dilluns de Pasqua a la nostra ciutat. I In any més, van ser molts els san tcuga tencs que van voler comprar la mona i, segons les principals pastise-rics de Ics ciutat, el nivell de vendes va ser forca similar al de l'any passat. Així ho explicava una de Ics responsables de La l'leca de l'Kstació, que VA comentar que "l 'afluència de clients ha estat molt semblant a la de l'any passat, no s'ha notat gaire que hagi marxat tanta gent" .
La major part de les vendes de dilluns van fer-se entre les un /e del matí i la una del migdia. aproximadament, i tal com s'esperava, els personatges de Ics sèries de dibuixos animats l'oki'innii, 1 .es tres bessones i E/s l'ililiihhns \ an ser enguany els més demanats a l'hora de comprar la mona. D'altra banda, i pel què fa a la varietat de pastissos, aquest any els que van tenir més èxit van ser les de xocolata. La gent segueix preferint les figures de xocolata, i als pastissos, també hi predo-mina la xocolata. Seguim venent els tradicionals, de melm e l a d a , p e r ò el q u e m é s agrada és la xocolata", explicaven a La Fleca de l 'Estació.
I fs figuivs de Mieoliila sedueixen sent les preferides dels més petits FOTO: F..F.
Com ja és tradicional, els padrins segueixen sent els principals encarregats de comprar la mona per al seus fillols, però cada vegada més també hi ha famílies on són els mateixos pares els qui compren la mona als seus fills. I qui t ambé va aprofitar el dilluns de Pasqua per regalar mones va ser Ràdio Sant Cugat, que com cada any va participar a la festa amb el programa especial Xocolata per Ttitti. Més de c i n q u a n t a p e r s o n e s van p a r t i c i p a r en aquest espai, que aquest any va regalar un total de deu mones cedides per les diferents pastisseries de Sant Cugat. A
diferència dels altres anys, en què per aconseguir una mona calia superar les proves que s'anaven proposant des de l'emissora i cpie en la major part dels casos tenien lloc a les mateixes pastisseries, aquest any els concursants van haver de trucar i contestar les cinc preguntes que se'ls plantejaven. Nou de les deu mones es van donar a les persones que havien aconseguit respondre correctament totes les qüestions, mentre que la darrera es va sortejar entre tots aquells que no havien superat la prova.
S e r v e i s S o c i a l s
L'Ajuntament aprova
diferents despeses
per a serveis socials
E.C. - Saat Cagat -
L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat destinar aquest any dos milions i mig de pessetes al Servei de Transport Adaptat, i cincentes mil més al programa de reallotjament hongarès.
Un any més, l 'Ajuntament de Sant Cugat oferirà un servei de transport adaptat a diversos col·lectius amb discapaci-tats de la nostra ciutat. Aquest se rve i , q u e c o m p t a a m b la col·laboració de ( ' reu Roja i del Conse l l Comarca l , es tà destinat a les persones grans que han d'anar al Cent re de Dia, als nens de l'esplai ASDI i, per últim, als nois i les noies que s'han de desplaçar fins al Taller Jeroni de Moragas de Cerdanyola . "Aquest darrer servei depèn del Consell Comarcal, però des de l'Ajuntament es va pensar que era millor a s s u m i r el t r a n s p o r t directament, perquè així apropem el servei als usuaris de Sant Cugat i si hi ha algun problema, es pot tractar directament amb les famílies", exp l ica la t i n e n t d ' a l c a l d e d'Igualtat, Política Sociali Serveis Generals, Mercè Conesa.
El Servei.de Transport Adaptat funciona a la nostra ciutat des de l ' any 1991 i d u r a n t l'any passat va comptar amb
una mitjana de deu usuaris mensuals en el cas del centre de Dia i del Taller Jeroni de Moragas, i de quasi 30 en el cas d 'ASDI.
D'altra banda, un altre programa que continuarà aquest any és el de reallotjament hongarès, al qual es des t inaran 500.000 pessetes.
Aquest programa es va iniciar l'any 1995 amb la finalitat de garant i r les m í n i m e s condicions de sanitat, educació i laborals a set famílies que v iuen des de fa anys en un campament . L'objectiu final d 'aquesta iniciativa és aconseguir un reallotjament de les famílies en pisos de lloguer. Així ho ha explicat Conesa . cpie ha afegit cpie la voluntat és que "les mateixes famílies puguin escollir l'allotjament i que s'en puguin responsabilitzar".
El programa, que ha aconseguit ja el reallotjament de quatre famílies, ha rebut una subv e n c i ó de la G e n e r a l i t a t i compta també amb la col·laboració de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, que fa de mediadora.
La Comissió de Govern també ha aprovat una despesa de més d'un milió de pessetes per al servei d'acollida d'atenció primària que porta a t e r m e Tempresa Gerval-Geriàtr ica del Vallès.
C o n c e r t s
La coral La Lira i el cor de La Unió van tornar a omplir
la ciutat de caramelles
E.C. -Sant Cugat-
Les tradicionals caramelles van ser presents un any més a les festes de Setmana Santa. Tant diumenge com dilluns de Pasqua, la coral de La Unió Santcuga-tenca i la coral La Lira van oferir un variat repertori de sardanes, cançons humorís t iques i peces de temàtica primaveral pels carrers de la ciutat.
La llotgeta del Monestir i la plaça Barcelona van ser, com sempre, alguns dels punts principals de les caramelles, que com ja és habitual, van ser molt ben acollides pels ciutadans de Sant Cugat. Així o explicava el presi
dent de La Unió Santcugaten-ca, Josep Puig. que va afirmar que "la reposta de la gent de la ciutat ha esta molt bona. Estem molt contents de com ens reben els santcugatencs". Puig va afegir també que davant d'aquesta bona acollida, els membres de la coral de La Unió s'estan plantejant la possibilitat d'utilitzar algun tipus de vestimenta tradicional catalana per a la cantada de l'any que ve. També des de la coral La lira van mostrar la seva satisfacció per la resposta que reben les caramelles. El director d'aquesta formació, Andreu Recasens, va explica que aquesta és una tradició que "sempre ha estat ben acollida a Sant Cugat i
IJS eorals de hi Unió i hi Lira van dur les earamellespels eaires de la eiutat F: F.F..
Un santeugatenc guanya un
premi de música
E.C.
va afegir que "és molt important lluitar per mantenir-la viva".
Alguns moments destacats de la cantada de caramelles van ser, com ja és habitual, diumenge al migdia, quan els cantaires van ser rebuts a l'Ajuntament per representants de l'equip de govern municipal, o la darrera hora de
dilluns, quan les dues formacions van acostar-se fins als estudis de Ràdio Sant Cugat. D'altra banda una novetat d'aquest any ha estat la participació del recentment creat Cor Infantil del Monestir, que va actuar per segona vegada després de la seva presentació el diumenge de Rams.
El santeugatenc Pol Karaso, de 12 anys, ha guanyat el segon premi de Música Catalana Contemporània del V Concurs Obert d'In-terpretació Musical L'Arjau. Karaso va obtenir aquesta distinció amb la seva interpretació al piano de l'obra V.ocell trist, de Frederic Mompou.
El V Concurs Obert d'Interpretació Musical ha estat organitzat pel Patronat TArjau i l'Aula de Música del Col·legi Canigó i va comptar amb la participació de 278 estudiants de tota Catalunya, que es van presentar en una de les tres modalitats: interpretació individual, música de cambra i música contemporània catalana.
H M CANTONS Divendres, 28 d'abril del2000 19
&*
Pregunta d'actualitat:
Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?
'1 *jjH_
%
Üïf
Opció a dos premis.
., tvs 4 Canton?;, al carrer Sàntfjptonj
Lot TOY STORY 2. Una bossa-motxiüa, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula.
Una motxilla, una bossa per CD, un 'single' de la BSO de 'La leyenda del pianista en el océano' per Ennio ülorricone, i un pòster gegant de 'El sexto sentido'.
Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:
•'ji^Wíifti^ji^ijw.- • • 'fcJSijtK ~·-'0&!Q·
üs*C'
20 Societat FLS ÍCAINTONS Divendres, J/i d'abril del J000
A n i v e r s a r i
L'assemblea local de Maulets mostra els seus 5 anys de lluita al poble
L exposició està ubicada a PAteneu i es podrà veure fins al 2 de maig
MAGDA MKNDKZ
- Saat Cugat -
L'assemblea local de Maulets continua la celebració del seu cinquè aniversari amb la inauguració d'una exposició en què es pot veure un recull de totes les activitats i campanyes que han organitzat. La mostra aplega des de fulletons fins a fotografies, passant per adhesius o manifestos. L'exposició dels 5 anys de Maulets a Sant Cugat es va inaugurar dimarts i es podrà visitar fins al 2 de maig a la seu de l'Ateneu Santcugatenc.
L'exposició comença amb unes mostres del material de difusió que mou Maulets (adhesius, fulletons...). Després es comença un recorregut a través dels 5 anys de vida de l'assemblea a Sant Cugat, amb fotografies i escrits que recorden els principals actes que han organitzat Començant pels primers murals reivindicatius i avançant per l'adhesió a activitats populars com les manifestacions per la defensa de Torre Negra i Rodats, o el Co-
rrellengua. A més, també s'hi poden contemplar algunes fotografies d'actes més culturals, com el concert de Lluís Llach a la Creu de Terme, o els diferents homenatges a figures literàres catalanes. Un recull dels cartells de les diferents campanyes locals, comarcals i nacionals tanquen l'exposició, que resumeix els 5 anys de vida de Maulets.
"Hem cregut que s'havia de fer una exposició perquè ja començava a ser hora de presentar al poble de manera conjunta la gran majoria d'actes que ha fet Maulets en aquest poble", explicava un dels membres del col·lectiu. Aniol Pros.
Des de l'assemblea santeugaten-ca s'ha aprofitat aquesta celebració per fer balanç de la seva trajectòria. "Es veu un gran avenç, des que vam començar fins ara, i això és molt i molt positiu", assegurava Pros. "Ens hem enriquit molt i hem après molt. Tenim un rodatge que ens dóna empenta cap al futur. Queda clar que això no es queda aquí, que a partir d'ara és quan realment es veuran els fruits d'aquests
L'exposició presenta un recull d'aquests cinc
5 anys", va afegir. L'acte d'inauguració de la mostra
també va servir per comentar el recent pacte de govern entre CiU i PP. "Tenim un Ajuntament totalment botifler, que ha pactat amb el més ranci que hi ha, desgraciadament, on ens toca viure, com és el PP. Esperem que aquesta expo-
aaysd'història del'assemblea local F.X.L
sició serveixi per dir que a partir d'ara és quan val la pena fotre canya per aconseguir que un poble com el nostre sigui totalment obert", va afirmar.
El proper acte organitzat per Maulets serà un homenatge a Joan Fuster, que estarà presentat pel rector de la UAB, Carles Solà.
E n t i t a t s
La Llar d'Avis celebra aquests dies la festa
de la Verge de Montserrat
E.C.
La Llar d'Avis de la Parròquia ce lebra aques t s dies la festa de la Verge de Montserrat amb diverses activitats que van començar ahir i que finalitzaran demà a la tarda.
A q u e s t a i n i c i a t i v a , q u e compta amb la participació del Casal d'Avis, és ja una tradició entre la gent gran de la Llar. Així ho ha explicat el president d 'aques ta ent i ta t , Pere Ribasés, que ha comentat que "cada any ce l eb rem la festa de la Verge d e M o n t s e r r a t amb uns dies d'activitats". Els ac tes de ce lebrac ió van començar ahir al matí amb una missa al Monestir, i van continuar a la tarda amb una actuació de la coral Rosa d'Abril a la mate ixa Llar. Per avui . aquesta entitat comptarà amb la participació dels membres del Casal d'Avis de Sant Cugat, que oferiran un espectacle d ' en t r e t en imen t als socis de
ia LLar. F ina lment , dissabte, la ce lebrac ió arribarà al seu punt i final amb una tarda de teatre a càrrec del grup de la Llar d'Avis de la Parròquia , que oferirà les obres Textos i flors i El brètol. Per a Ribasés, " a q u e s t serà un e s p e c t a c l e molt e n t r e t i n g u t ja que són dues obres divert ides que espero que ens faran passar una molt bona estona".
D'altra banda, el passat dimarts, la junta directiva de la Llar d'Avis va celebrar una assemblea ordinària que va servir pe rquè les d iverses secc i o n s d ' a q u e s t a e n t i t a t donessin comptes de les seves activitats i dels seus projectes. "Va ser una assemblea molt suau, molt t ranquil · la" explica Ribasés. Entre les diferents propostes d'activitats. una de les més destacades va ser la de con t inua r amb les xerrades històriques i cul turals que es van començar ara fa uns mesos i que s'allargaran durant maig i juny.
Jornades
La Casa de Cultura acol l irà unes j o r n a d e s de re laxac ió p s i c o s o m à t i c a
E.C.
Conèixer els factors que provoquen l'estrès i aprendre a relaxar-nos són els principals ob-j e c t i u s d e les J o r n a d e s d e Relaxació Psicosomàtica que es faran a Sant Cugat els dies 2, 3 i 4 de maig. Aquestes jornades, organitzades per la santeuga-tenca Carme Letang, aniran a càrrec del professor de relaxació experimental Enric Seguí, que explicarà quins són els factors que poden provocar tensió i ensenyarà diversos exercicis de relaxació. "Es tracta d 'aprendre que hi ha diversos factors externs que provoquen tensió interna i de conèixer la forma natural de dirigir aquesta tensió per poder tranquilitzar-nos i relaxar-nos", explica Seguí.
Aquestes jornades, que se celebren per tercera vegada a Sant Cugat, s'allargaran durant tres dies i constaran tant de classes teòriques per aprendre a conèixer els factors de tensió com
d 'excerc ic is pràctics en què s'ensenyaran les tècniques de relaxació. Tot i que en cada una d'aquestes sessions s'aprofundirà una mica més en el tema, les tres sessions són individuals i poden fer-se de manera independent. Tot i això, Seguí comenta que a mesura que la gent va coneixent el tema i el va descobrint, es van interessant més i participen més de les jornades. En aquest sentit, Seguí ha explicat que el més interessant d ' aques tes jornades són "les preguntes de la gent. Quan la gent va descobrint que li va bé, cada cop hi participa més". Per la seva banda, Carme Letang ha volgut destacar la importància que té la relaxació avui en dia i ha remarcat el fet que "Seguí té una gran capacitat per transmetre i ensenyar a la gent com s'ha de relaxar".
Les Jornades de Relaxació Psicosomàtica es faran a la Casa de Cultura i estan obertes a tots els ciutadans de Sant Cugat.
Participació baixa en l'enquesta de la Festa Major
M M . ans
La participació dels santeuga-tencs en l'enquesta on es demanava l 'opinió que tenen de la Festa Major de la ciutat ha estat per sota de les expectatives. La Comissió de Festes ha recollit les butlletes que els participants van entregar a la Casa de Cultura i els locals del setmanari TOT Sant Cugat i ara faran una valoració detinguda de cadascun dels apartats de què consta l'enquesta.
"De fet, era previsible, perquè vam apostar per veure les expectatives dels ciutadans sobre la festa, en comptes de plantejar-ho en sentit negatiu", explicava un dels membres de la Comissió, Toni Samsó. "Malgrat tot, aquesta baixa participació no afecta el nostre plantejament de comptar amb l'opinió de la gent".
La Comissió realitzarà una nova enquesta després dels actes de la Festa Majo, per conèixer el parer dels santeugatencs sobre el seu desenvolupament.
Amics de la UNESCO
prepara un concert benèfic
proorfenat
E.C.
L'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i els Franciscans Internacionals de Catalunya han organitzat un concert benèfic amb l'objectiu de recollir fons per al projecte de construcció d'un orfenat a la ciutat de Roman, Romania. El concert, que anirà a càrrec dels músics Carles Prieto i Pierre Baurier, és el segon que organitzen enguany aquestes dues entitats, que des de fa u'n temps treballen juntes en el projecte d'aquest orfanat Segons ha explicat la presidenta dels Amics de la U N E S C O . Montserrat Rumbau, l'esperança és que l'actuació tingui una bona acollida, ja que el primer concert "va ser tot un èxit".
El concert proorfenat serà el dia 4 de maig i es farà al número 66 del carrer Margenat de Barcelona. El preu de l'entrada serà voluntari.
ELS ICAlYrONS Divendres, 28d'abrilde/.VOO Societat 21
E n t r e v i s t a
Ramon Duran, President de FAssociació de Veïns de Can Magí
"Volem unificar en una sola veu les demandes dels veïns"
MAÍJDA MIÍNDI: / .
-Sant Cugat-
I- a gairebé un mes que es va constituir de manera oficial l'Associació de Veïns d'una de les zones mes noves de la ciutat: Can Magí-Can Roquetes. Kl president de l'AV és en Ramon Duran, i destaca el tet de ser una veu única de tot el veïnat per canalitzar les peticions de millora del seu entorn més immediat.
- Com es van decklir a constituir-se rom a associació de veïns en uns barris tan nous oom aquests? - l ' n dels motius principals va ser que volíem defensar els interessos del conjunt del veïnat, evitant una gestió individualitzada per part de cadascun dels veïns. Hi ha una sèrie de preocupacions dins del barri, i ja començaven a sortir veus per separat que es queixaven i protestaven per diferents motius. Aleshores, per unificar totes aquestes veu en una de sola, es va crear aquesta associació de veïns.
- Pel que sembla, les preocupacions d'aquesta nova associació es podrien dividir en dos grans àm
bits. Què destacaria dels problemes de tipus més estructural? - I na de les coses que volem destacar és que no volem que cl barri passi a ser una entitat de compensació, és a dir, que els veïns no hagin de mantenir el barri, sinó que se'n cuidi l'Ajuntament. Perquè tenim molt clar tots els veïns que Sant ('ugat no és una segona residència. Ens preocupa també que, en estar allunyats del nucli de la ciutat, se'ns deixi de banda pel que fa a la seguretat ciutadana. Ens agradaria-que passessin més els cossos de seguretat a vigilar. I l'altre vessant destacat és el del trànsit. Per començar, manquen places d'aparcament,
"Creiem que amb una postura
dialogant i constructiva podrem fer que
-Cal que l'Ajuntament doti els barris d'uns serveis mínims, que en aquests moments podríem dir que estan sota mínims. Per exemple la neteja: cal un nombre suficient de contenidors d'escombraries per evitar que els veïns deixin les bosses al carrer, com passa sovint. A més, també hi ha una il·luminació insuficient i falten cabines telefòniques i bústies de correus. Volem que es millori l'estètica externa del barri, que sigui maco, amb zones verdes... - Com està el servei en el sector
del transport públic?
-Tenim una línia d'autobús que és insuficient. Ens deixa a l'estació, però dóna tantes
i encara s'hi han el barri vagi millor" voltes que gaire d'instal·lar unes 140 famílies al barri. A l l | l l ( i l ! l l més, hi ha força casos d'excés de velocitat. I també és molt important l'agilització de la sortida a l'autopista. - Uahre àmbit serien ek serveis urbans més bàsics.
bé arribes abans a
l l l l l l l f l l lf l l ï peu. Considerem que hauria d'ha
ver més connexió en l'àmbit del transport públic. Ens agradaria que aquest barri no quedés aïllat de la ciutat. - H fet de ser un barri tan nou
Ramon Di/rt/n és el primer president de l'AV de Can Magí F: X.l.ARROSA
comporta que hi hagi tantes mancances? - Sí, és clar. És que tampoc ha donat temps que el barri tingui una infraestructura adequada. Properament tenim previst presentar-nos com a associació a l'alcalde i el que tenim molt clar és que mantindrem una postura molt dialogant i constructiva. Creiem què d'aquesta manera podrem fer que el barri vagi millor.
- S'han plantejat la possibilitat d'incorporar-se a la Federació d'Associacions de Veïns? - El que passa és que he sentit a parlar de la Federació, però no sé quins plantejaments tenen. Nosaltres som totalment apolítics i no
més volem lluitar per un barri que considerem que pot ser molt maco. - Com valora el fet d'haver-se constituït en associació de veïns? - Penso que és una iniciativa molt positiva. Una associació de veïns el que ha de fer, a part de demanar certes coses a l'Ajuntament, és ajudar-lo a construir el poble. Creiem que no només està per protestar, sinó per posar propostes damunt la taula i per fer una política de gran diàleg. Cal evitar que una família o una persona faci una protesta a títol individual i que transmetin aquestes inquietuds a l'associació, des d'on, d'una manera ordenada, ho farem arribar a l'Ajuntament
?? Societat ELS ÍCAIYIDNS Divmdrr*. IXd'abrildel2000
* C à s t i n g * d e Ràdio S a n i Cugat
Gabriel Ruiz. President del Centro Popular Andaluz
U Hi ha coses que s'han de saber perdonar, però mai oblidar"
El primer Càsting' de Ràdio Sant Cugat el mes de febrer va comptar
amb la presència del president del Centro Popular Andaluz (CPA),
un sevillà amb el cor dividit entre Andalusia i Catalunya. Aquest an
dalús santcugatenc va explicar com es "visagren", com ell mateix diu,
les dues cultures i les dues llengües al nostre municipi. Un aspirant
amb voluntat per superar aquest i tots els càstings que calgui per de
mostrar la seva vàlua. Si mai necessitem un legionari paracaigudista
que entengui el català, ja sabem a qui recórrer. I a més, capaç de t i
rar endavant una entitat amb tant salero com el CPA.
KMII.I BKI.I.A
Km dic Gabriel Ruiz i Ruiz. Vaig néixer el 24 d'abril de 1939 a Sevilla. Sóc casat, jubilat i amb cinc Ulls. - Per què va venir a Sant (lugat? - Perquè teníem amics i família que ja vivien aquí. Devia ser el 1968. Primer vam estar a Barcelona, al barri de CJràcia uns set mesos. aproximadament. Veníem amb freqüència a la Floresta, on hi havia part de la família.
- I per què va decidir venir a treballar a (latalunya i uo al País Basc o a una altra comunitat? - Jo tenia molts amics allà a Sevilla, representants de fàbriques tèxtils. tic Sabadell, per exemple, i parlàvem sobre la manera de viure, de trobar feina i tal. I aquest en va ser cl motiu. Quan vam arribar. la feina estava molt bé. Kns vam trobar amb un entorn de molts andalusos, i creiem que està-\ cm a casa. 1 estic molt content d'estar aquí a ('atalunya.
- Que % a ser el primer que va fer quan va arribar a Barcelona'.' - Km \ aig ticar a Ics i >bres de construcció dels túnels del metro, de peó. A picar al subsòl on avui passa cl metro. Kra una feina dura però es guanyava bastant. 1 vaig anar ascendint i ascendint i quan vaig sortir d'allà, va ser d'encarregat general. 1 d'allà vaig entrar a I aicas. antigament Condiesel. Kra l'anv 1972, fins fa un parell d'anys, que em vaig jubilar.
- Què destacaria de la seva etapa a la Condiesel? - Ui, per mi va ser una etapa romàntica, perquè per mi va ser una sort la transició laboral. Quan es tenen 30 anys s'és molt romàntic, les coses es veuen diferent. Els antics de la fàbrica vam treballar
molt per assolir unes millores socials que es van anar aconseguint. Kn tinc un gran record, perquè em van ajudar molt. Km va servir per autoinstruir i per autodisciplinar-me. - Parlant de disciplina, veiem que vostè quan era jove es va allistar a l'exèrcit? - Sí, a la legió hi vaig estar cinc anys i em vaig llicenciar de sar-gent. Es una etapa també meravellosa. Kn vaig aprendre moltes coses, la sinceritat, l'autodisciplina, la generositat i el companyonis-me. Al llarg de la meva vida m'ha servit de molt. Hi ha coses que s'han de saber perdonar, i a canvi, mai oblidar, perquè si es fa, podríem caure en l'error, i això és dolent. S'ha d'aprendre, però perdonant, sempre.
- Vostè s'ha tirat mai amb paracaigudes? - Sí, tinc 32 salts, l'àguila de 25 salts. Jo vaig fer l'escola tic paracaigudisme a Alcantarilla i recordo que el primer salt va ser caòtic perquè quan me'n vaig adonar ja era a baix. Kl segon salt cm va passar igual. A partir del sisè ja va ser di-
Gtibriel Ruiz va treballar en la construcció del Metro de Barcelona F: X.L.
ferent. l 'n silenci impressionant. Ara quan ho veig a la tele recordo el silenci que hi ha allà dalt. Si pogués ho faria una altra vegada. - Quin paper té la família a la seva vida? - Tot. Tinc cinc fills que són a Sevilla. Kls meus pares em van ensenyar que s'ha de ser respectuós. Kls fills em van dir que volien anar a Sevilla. Però vénen amb freqüència aquí a Sant Cugat a veure'ns. Ks diu que la distància allunya. Kn el meu cas m'ha acostat més als meus fills. Kls néts mol-tíssimes vegades em parlen en català, i viuen allà. 1 en dono fe. Quan vénen aquí em quedo meravellat perquè a qualsevol persona que els parla en català li respo
nen en un 75% dels casos. - Quin va ser el principal obstacle a l'hora d'integrar-se a Catalunya? -Cap . Nosaltres des que som aquí estem practicant el bilingüisme. Mira: m'estàs parlant en català i jo estic responent en castellà. Això vol dir que per respondre't haig de saber què m'estàs dient. No hi ha imposicions.
- Quina és la festa que més li agrada de les que celebra eJ CPA? - Kl dia d'Andalusia perquè ens recorda que hem de seguir endavant. La seva gent, amb il·lusió i humor, transmeten saviesa.
'(.lisfui^' • V i/n/ iis dilluns de J.l it *4h
i lis tlhiillilrs il lis 14 li ,i RSCfVMFM)
Les preguntes de La Veu
•On aniran quan els locals del Centro Popular Andaluz »> tirin a terra? No, no, no. Aquest és un procés que portem des de fa uns tres anys. Nosaltres no tenim la idea d'anar-nos-en, però hi ha un pla urbanístic que entenem que ens afecta. Ara estem mantenint converses, com ja vam fer amb l'anterior alcalde, i les negociacions van per bon camí. És clar que hi ha una cosa que se'n diu consens, harmonia pel que fa a ser cívic. Cal ser persones, en
tendre certes postures i comprendre'ns mútuament. De moment no tenim cap problema. •Si es veritat que se senten an-dahiMB-santcugatenc», com és que mai parien en català? M'he fet moltes vegades jo mateix aquesta pregunta* Quan vaig arribar a Catalunya ho vaig intentar, però per l'accent no anava gaire bé. Però com que hi ha una cosa que se'n diu Constitució i s'han <de respectar tant el català comet castellà...
Les Proves
\1 \<;Í>\ MÉNDEZ
- Per tal de comprovar el seu-grau de coneixement del català, se li va fer passar un petit examen de traducció del català al castellà i a la inversa. De 14, només en va traduir bé 3. - Tenint en compte la seva passió pel cante, se li va fer interpretar l'himne d'Andalusia i EJs Segadors (que no es va atre-yiracaraar). Finalment, va cantar una cançó d'humor de l'exèrcit.
"Els catalans són educats i meravellosos"
JORDI RAMOS
-Sant Cugat -
- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de tlir un adjectiu: -Justo Molinero: Divertit. -La Feria de Abril: F.splendomsa. -Antonio Machado: Poeta. -Jesús Gil i Gil: Alcalde de Maríiella. -Matías Prats: l'n'rcersal. -Lopc de Vega: Clàssic. -Ràdio Sant Cugat: Meravellosa. -Felipe Gonzàlez: Polític. -"N'adie conoce a nadie": No to vist la pel·lícula.
-Berta Rodríguez: Regidora de l'Ajuntament de Sant Cugat. -Lluís Recoder: Alcalde. -Cantores de I lispalis: Un gran grup musical. - "Viva el Betis nianque pierda"? -Ks l'afició del Betis. - Es bilingüe? -No. - Com són els catalans? -Doncs...meravellosos i educats. - Per què creu en Déu? -Perquè sóc catòlic. - Es tolerant? -Sí, i tant. -Què és la hipocresia? -Doncs és el contrari de...ü sigui, és allò que es diu contrari d'alló que es pensa. -Què és l'amor? -La vida. -Es considera conservador o tradicional? -No. Sóc progressista. -La vida és dura? -Segons com es vulgui interpretar la vida. -Què hi farem? -Veure les coses com són. i en funció de com vinguin, doncs ja actuarem. -Sant Cugat o Sevilla? -Les dues. -Góngora o Qiievedo? -Eh dos. -Digui el nom d'algú a qui hagi perdonat però no oblidat? -Doncs...és difícil respondre la pregunta. -Per què alimenten tant els cigrons? -Perquè són molt nutritius. -Què faria si K toqués la loteria? -Doncs, mira, el primer que faria seria creure-m'ho. Després parar-me, reflexionar què necessiten la meva família i els més pobres. No és que els donés tot el que guanyés, però alguna cosa si que els donaria.
L'has de sentir ^0'iM.9WMW&SMMíMW^$^^HSKKU^iiMK9t-.
| | frfilW
RÀDIO SANT CUGAT
EIS4CANTONS
Comarca Divendres. JH d'abril del 2000 23
S a b a d e l l
Desestimada la denúncia
contra Gas Natural per
la seva contractació Kl Tribunal de Defensa de
la Competència (TDC) desestima la denúncia interposada per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell contra l 'empresa Gas Natural de Sabadell per una presumpta conducta abusiva en les contractacions amb els clients industrials. La sentència, però, alerta els monopolis legals com Gas Sabadell que han d'actuar amb més transparència.
La resolució posa fi al litigi entre la Cambra de Comerç de Sabadell i Gas Natural , tot i que el Servei de Defensa de la Competència va informar al Tribunal que les conductes de l ' empresa d e n u n c i a d a semblaven abusives, i que el president del Tribunal, el Magistrat Joan Petitbó, ha formulat un vot particular a la sentència majoritària.
La Cambra de Comerç de Sabadell va presentar el 29 de juliol de 1997 una denúncia davant el Servei de Defensa de la Competència per en tendre que Gas Natural infringia la llei en exigir als clients indus
trials un pagament a compte i apujar els preus abusivament.
Fil cas és q u e Gas Natura l exigia als clients amb tarifa industrial, fins al 21 de maig de 1994, un pagament a compte equivalent a 15 dies de facturació, quan la resta de proveïd o r e s d e s u b m i n i s t r a m e n t energètic utilitza sistemes de facturació diferents.
La Direcció General del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya va negoc ia r a m b Gas Natural, i l 'empresa va canviar el s is tema de facturació per oferir-los tres possibilitats de facturació, una de les quals ja no contemplava el pagament anticipat.
Tot i que la resolució admet que Gas Natural té una posició de domini al mercat, ja que les empreses que utilitzen gas en els seus processos productius només poden contractar el servei amb l'empresa per no existir cap altra companyia subministradora, creu que aquesta no ha comès cap abús de domini. /Intra-ACN
C a s t e l l a r
T e r r a s s a
Jutjada per agressió en
un atac de gelosia
El fiscal ha demanat 8 anys de presó per a una veïna de Terrassa que va intentar matar el marit de la dona amb qui havia conviscut durant cinc anys, en un atac de gelosia.
Kl judici s'ha celebrat aquesta setmana a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona i la processada. Josefa A.C.. ha dit no recordar res dels fets perquè estava molt afectada per la separació de la seva companya sentimental.
La defensa, que demana un ex iment per en tendre que la dona estava ofuscada en el moment que va cometre l'agressió, es basa en un informe mèdic que assenyala que podria haver sofert un brot esquizofrènic el dia dels fets.
El fiscal, que també reclama una indemnització de 325.000 pessetes per les lesions i seqüeles que va sofrir la víctima, i cinc anys de prohibició d'acostar-se al seu domicili, l'acusa d'un intent d'homicidi.
Els fets van passar el 17 de desembre de 1999, quan la processada va presentar-se al lloc de treball d'una veïna de Terrassa, a l'empresa Foment, a la carretera de Martorell de la localitat valle-sana.
Segons ha explicat durant el judici un dels treballadors, la dona estava molt excitada i no feia més que demanar per parlar amb una de les empleades de l'empresa. que és l'esposa de la víctima. /Intra-ACN
Martínez ti la /orla rli puntuí I OH) Intuí- \(.X
Un col·lecionista exposarà 1 2 . 0 0 0
articles sobre la Coca-Cola El col·leccionista de Castellar
del Vallès, Antonio Martínez, exposarà més de 12.000 articles relacionats amb la marca Coca-Cola a la setzena edició de Firantic, la mostra d'antiquaris, brocanters i col·leccionistes que se celebra a Sant Fruitós de Bages i que enguany es farà del 28 d'abril a I'l de maig. A més de les peces de Martínez, a la mostra també s'hi podran veure les ampolles que edita la marca per
celebrar esdeveniments importants com la celebració d 'uns Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol. A l'exterior del recinte de Firantic, que s'instal·larà al pavelló poliesportiu de Sant Fruitós, s'hi col·locarà un dels camions que Coca-Cola utilitzava a principis de segle per repartir les seves caixes i ampolles. Antonio Mart ínez és un treballador de la fàbrica d 'embotellament que Coca-Cola té a
Catalunya, tot i que la seva afi-ció per col·leccionar objectes de la marca va començar als anys 70, abans que comencés a treballar en aquesta empresa. La seva col·lecció, que consta d 'unes 12.000 peces, és una de les millors d 'Europa sobre la marca dels Estats Units. Antonio Martínez ha exposat la seva col·lecció sobre Coca-Cola a Barcelona, Reus, Mataró i Olot, entre altres poblacions. /Intra-ACN
M o l l e t
Pressumpta estafa a
un locutori de Telefónica
La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona cinc ciutadans pakistanesos com a presumptes membres d'una banda que hauria estafat uns 19 milions de pessetes a Telefónica a través d'uns locutoris instal·lats a Mollet del Vallès i a Barcelona, Tarragona i Salou.
Els acusats haurien contractat diverses línies telefòniques per a sis locutoris ubicats en locals llogats per persones o empreses amb identitat falsa a nom de titulars que ho desconeixien mentre que els beneficis s'obtenien al Pakistan.
Les línies eren ateses per ciutadans pakistanesos que feien trucades a un locutori del Pakistan regularment per tal de
posar en contacte un resident pakistanès a Catalunya amb el seu país d'origen. Els presumptes autors de l'estafa contractaven el servei "trucada a tres" de manera que el locutori de Barcelona o Tarragona posava en contacte els dos països.
El client resident a Catalunva pagava les trucades al locutori del Pakistan mentre Telefònica no podia cobrar les trucades perquè els presumptes delinqüents abandonaven els locals llogats abans d'efectuar-se el cobrament.
La Benemèrita també ha detingut a Salou a Alik M., de 29 anys. L'operació de la Guàrdia Civil resta oberta i no es descarten més detencions. /Intra-ACN
Rabí
Tres mesos d'arrest a un jove per estafa
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres mesos d'arrest un jove de Rubí que va estafar un altre noi en vendre el seu ordinador a una botiga de productes informàtics en comptes de rcparar-li.
Els fets van passar el 1996, quan el jove, que tenia 17 anys d'edat, va fer amistat amb un altre noi i li va fer creure que era tècnic en ordinadors. La víctima li va demanar un pressupost per fer unes ampliacions en l'equipament informàtic que tenia.
El processat va quedar-se la màquina de la víctima i, després de tancar un pressupost de 41.500 pessetes, se'n va apropiar de 15.000 a compte del total. /Intra-ACN
24 Societat ELS/CAIYIUNS Divendres. _'<¥ d'abrildel' JiW
m n
UN ESPAI PER APRENDRE
Els alumnes de secundària de Sant Cugat tenen aquests dies Foportunitat de consultar la major part de la
informació que ja es va presentar al Saló de PF.nsenya-ment de Barcelona. Sense sortir de casa, tots aqeulls que ho vulguin poden informa-se sobre les diferents opcions
i tipus d'estudis que poden fer en un futur.
Pàgina 16 FOTO: XAXl I.ARROSA
PETIT FOC AL CARRER
SANT RAMON
Diumenge a mig matí es va calar foc a u na furgoneta guardada a l'eixida de Can Campaner del carrer Sant
Ramon el foc va ser ràpidament sufocat per una dotació dels bombers Sant Cugat
FOTO: MONTSE SANT
SANT JORDI ENTRE COBERTS
Els socis del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol no es van voler conformar amb la tradició dels llibres i les
roses. Per això van avançar la festa un dia i van celebrar un dinar esplèndid a La Unió Santcugatenca
per commemorar la diada del patró de Catalunya.
Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES
CORRE LA CERVESA PER L'AUDITORI
El 'l'eatre-Auditori es va transformar per unes hores, dimecres passat, en la porta de facturació d'un
improvisat aeroport, gràcies al rodatge d'un espot televisiu d'una popular marca de cervesa, anunci que
els santcugatencs podrem veure en breu.
FOTO: XAVI I.ARROSA
ELS/C4IYroNS Divendres, >>i d'abril del2000 Societat 25
n
L'ESTÈTICA DE LES MATEMÀTIQUES
L'any internacional de les matemàtiques s'ha celebrat a Sant Cugat amb una iniciativa dels alumnes de FIES Angeleta Ferrer. Un total de 960 globus van servir per reproduir
diverses figures matemàtiques que, per un dia, van convertir el pati del centre en un espai dedicat a la ciència.
FOTO: XA VIF ARRÒSA
LLIBRES DE PASQUA
La diada de Sant Jordi del 2000 ha estat de les més especials dels darrers anys. No només pel fet que caigués en diumenge, sinó que era el darrer de la Setmana
Santa. Malgrat tot, les llibreries santcugatenques no van faltar a la cita i centenars de persones van sortir al carrer per viure la festa entre llibres i roses. Fa diferència més important, més concentració de públic al matí que a la tarda
Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES
EL TEMPS NO PASSA
Algunes tradicions centenàries continuen encara vives a la nostra ciutat. Acompanyades de les típiques faixes i
barretines, les caramelles van ompir un any més els carrers de Sant Cugat de música, història i tradicions.
Pàgina 18 FOTO: EDUARD FARINYES
T^-els mobles
corre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
EIS I CANTONS
C e l e b r a c i ó
La Coordinadora compleix un any La Coordinadora d'Entitats Esportives celebra amb èxit el seu primer aniversari
Dimecres vinent la Coordinadora d'Entitats
Esportives de Sant Cugat compleix un any
des que es va crear el 3 de maig del 1998.
Després d'unes 25 reunions, la plataforma
toni Pérez, que ha acomplert "tots els ob
jectius" que s'havien proposat. Pérez també
ha assegurat que la plataforma esportiva té
un futur prometedor i que espera que "sigui
local". En àmbit intern, una de les dates que
més es recorda amb entusiasme és el 27 de
setembre del 1999, quan els prop de vint pre
sidents que formen part de la Coordinadora
plines van oficialHzar la plataforma. Llavors en
va ser escollit president Antoni Pérez. D'al
tra banda, la primera aparició en públic de la
Coordinadora d'Entitats va ser el 27 de no-
esportiva considera, segons el president, An- el conducte de reivindicació per a l'esport provinents de molts diversos esports i disci- vembre, a la Festa de Tardor.
Al ix I.oi·i.x - Sant Cugat -
I ,a ( ioordinadora d'Entitats Esportives de Sant ("ugat celebra dimecres el seu primer aniversari des <|iie el 3 de maig; del 1999 un grup de presidents de diversos clubs locals es trobessin per debatre la situació actual de l'esport santeugatenc. D'aquella primera reunió ja es van extreure dues conclusions prou significatives. La primera, exigirà l'Ajuntament un canvi d'actitud per una manca d'una política esportiva municipal definida, i la segona, la reivindicació de la construcció de noves instal·lacions esportives municipals, així com l'arranjament urgent d'aquells equipaments que mereixien una revisió immediata.
I )es de llavors, la plataforma esportiva s'ha reunit pels volts d'unes 25 trobades de treball, que signifiquen dues sessions per mes i sempre a la Penya Blaugrana Sant Cugat. Antoni Pérez, president del Patí I loquei Club Sant Cugat i també de la Coordinadora d'Entitats, ha passat balanç al primer any de la plataforma destacant que "a nivell esportiu, considero que el naixement de la Coordinadora és una de les coses més interessants que s'han produït en l'últim any al nostre municipi. 1 lem acomplert amb escreix els objectius inicials que ens havíem marcat". Prop de vint presidents de diferents esports de la ciutat van agrupar-se per vetllar pels interessos de tots els clubs locals. Pere/, ho ha definit "com un punt d'unió" de la gent de l'esport sant-cugatenc.
Ningú els aturarà, perquè pensen continuar exigint el que els pertoca. En aquest sentit, el president de la Coordinadora d'Entitats ha confirmat que espera i desitja que "la plataforma esportiva duri molt de temps i que sigui el conducte de reivindicació per a l'esport local", 'lots els clubs que
l'integren estan disposats a arribar allà on calgui i en aquesta línia Antoni Pérez assegura que pensen "continuar exigim a l'Ajuntament unes mínimes instal·lacions esportives municipals que no tenim. Tan sols és el que es mereix la població de Sant Cugat perquè si no té uns equipaments adequats, difícilment podrem practicar un esport amb dignitat i qualitat". Pérez ha anat més lluny quan ha explicat que "els clubs esportius són un mitjà perquè els joves facin esport i un mitjà que integra la gent".
Dates que cal recordar
Després que el 3 de maig del 1898 naixés la Coordinadora d'Entitats, la següent data que fa referència directa a la Coordinadora és el 11 de setembre del 1998, quan la plataforma es va oficialit-zar. La Coordinadora va escollir per majoria absoluta Antoni Pérez com a president. D'altra banda, van completar la junta directiva J a u m e Espina com a vicepresident, Enric Tomàs com a secretari i finalment, Carles Castro com a tresorer. La resta de clubs que van signar els estatuts en són entitats fundadores. Aquest cos directiu podria continuar dirigint-la si així es decideix el setembre.
Posteriorment, el 5 d'octubre va ser la primera de les tres reunions que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recodcr. ha mantingut amb la pla-taf< irma esportiva. I .es altres dues \ an ser el l> de desembre quan el consistori \a presentar-los el nou pla d'equipaments esportius, i el 15 de febrer, en la tercera i fins ara última tn >bada. I A\ plataforma també s'ha reunit en tres < icasií ms amb tots els partits de l'oposició. La cita més important d'aquestes va ser cl '1 de març.
Per acabar, la Coordinadora es va presentaren públic per primera vegada a la l'esta de ' 1 ardor, que va tenir lloc el 11 de novembre.
La Coordinadora d'Kntitats Esportives de Sant Cugat ha fet un treball extraordinari FOTO: XAVl LARROSA
Antoni Pérez: "VaL·alde no ha complert el seu compromís i això no em sembla correcte"
* wEi febrer, falcalde Lluís Recoder va agafen «1 compromís amb la Coordinadora d'Entitats Esportives que ens convocaria en una reunió abans que presentés públicament els pressupostos. No ho ha complert i això no em sembla correcte'*. Amb aquestes paraules, Ar*to» ni Pérez, president de te Coor- -dinadora d'Entitats Esportives» ha expressat cl malestar de ía plataforma, que per segona vegada s'ha sentit enganyada després que a mitjans de març el regidor d'Esports de l'Ajuntament . Jaume Tubau, els presentés el nou projecte d e la rambla del Celler, sense d e -
I manar cap tipus de consell a la j plataforma. Pérez ha ressaltat, a i més. que "han estat els matei-i \os Recodcr i Tubau q»i no s'
han cansat de repetir que la
Coordinadora d'Entitats és l'únic interlocutor vàlid. Han passat de nosaltres".
La reacció d'Antoni Pérez no s'ha fet esperar després que el 19 d'abril, un dia més tard de la presentació del nou equip de govern , es donés a conèixer t ambé el projecte de pressupostos municipals per a l'any 2000, que serà de 9.500 milions de pessetes. D'aquests 9.500 mi l ions , 2.200 (un 2 0 ' / del pressupost general> es destinaran a inversions. Dels 2.200 milions d'aquest pla d'inversions, 230 (que significa el 10% d'aquests 2.200 milions) estaran reservats a la construcció i arran* jament d 'equipaments esportius municipals per a la ciutat.
Pérez ha estat del tot clar a l'hora de valorar aquesta xifra de 230 milions: "Sincerament,
trobo que és una xifra ridícula, sobretot en un àmbit, l'esportiu. en què fa quinze anys que no s'hi ha fet res. Amb aquesta partida no farem res. La majoria de les instal·lacions són ridícules".
D'altra banda, la plataforma esportiva tampoc no s'explica amb aquesta mesura el fet que al seu moment Lluís Recoder afirmés que la inversió número u seria per a instal·lacions esportives municipals i que una de les seves cinc prioritats polítiques fos potenciar l'esport local.
El president de la plataforma esportiva espera que Alfredo Bergaa (PP), que a partir d'ara compartirà la carpeta d'Esports amb Tubau, "treballi seriosament , amb imaginació i empenta*.
U S íCANTONS Divendres. 18 /fabrilrlíl >iW Esports 27
V o i & i b 0 I
Gerard Zato és el nou tècnic del sènior femení del CV Sant Cugat Lentrenador ja havia estat al club fa quatre temporades
Al.KX LÓI'KZ -Sant Cugat -
L'entrenador barceloní Gerard Zato és cl nou tècnic del sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat per a la propera temporada. Així ho ha confirmat el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, a E L S 4 CAN TONS, després
que en els darrers dies arribés ja a un acord definitiu amb el que a partir de principis de juny començarà a treballar amb el seu nou equip. Zato no és cap desconegut al CV Sant Cugat ja que fa quatre campanyes havia integrat el cos tècnic de l'entitat com a entrenador del llavors juvenil "A" femení, quan el sènior femení militava a la Divisió d'Honor. Des de la seva marxa del club santcu-gatenc, el nou responsable del primer equip femení ha estat durant dos anys director tècnic i entrenador del juvenil femení del CV Winterthur Barcelona i aquesta mateixa temporada ha estat entrenador del SESE femení, que s'ha classificat per disputar la fase
d'ascens a Primera Nacional. Carles Castro ha valorat la im
portància en la contractació de Gerard Zato explicant que "és una persona que coneix el club i que està experimentada en el món del voleibol des de fa un grapat d'anys. EI més important -assegura Castro-és que creu en el projecte i en el futur del CV Sant Cu-
Zoran Nikolovski deixa de
ser el director tècnic del club
i tècnic del sènior femení
per centrar-se en la base
i en la línia masculina
gat i q u e li fa molta i l · lusió entrenar el sènior femení".
El fins ara director tècnic del club i entrenador del sènior femení, Zoran Nikolovski, deixarà de desenvolupar aquests dos càrrecs per centrar tots els seus esforços a treballar i potenciar a fons els equips que participen als Jocs
Esportius Escolars. Nikolovski comptarà amb el suport i la col·laboració de la capitana del sènior femení, Maria Tortosa. Tanmateix, Nikolovski i Tortosa també seran els responsables del Pla 2001, un programa esportiu de la Diputació de Barcelona que vetlla en la recerca de futures promeses. D'altra banda, Zoran Nikolovski serà l'entrenador del juvenil i sènior masculí del club. També es treballa en aquests moments en la creació d'un cadet masculí i un segon sènior femení. El CV Sant Cuga t t indrà la campanya 2000/2001 un total de nou equips, dos més que aquesta temporada.
Una decisió estudiada
Carles Castro ha volgut deixar molt clar que en cap cas es pot parlar d'una destitució de Zoran Nikolovski com a entrenador del primer equip femení. El tècnic croat havia dirigit l'equip en les últimes quatre temporades. El mandatari santeugatenc ha explicat que a partir d'ara no existirà la figura del di-
Carles Castro també na ercaneat el retorn de Carlota Santamaría FOTO: X.L.
rector tècnic smo que es crearà un staff tècnic integrat per sis entrenadors i dos membres de la junta directiva. De moment, però, tan sols han estat confirmats cinc tècnics: Gerard Zato, Zoran Nikolovski, Branko Draganic, i les jugadores del sènior femení Maria Tortosa i Montse Carvajal. Carles Castro ha dit que amb aquesta determinació el que busca l'entitat "és que cada un dels entrenadors treballi en una mateixa línia de treball" i ha afegit també que "no ha estat una decisió salomònica, sinó meditada i parlada amb tots els entrenadors". El president santeugatenc ha recalcat sobretot que no es tracta "de cap destitució
de Nikolovski" entre altres coses "perquè es manté en la nostra línia de futur".
La setmana vinent, el club té la intenció de contactar amb algunes jugadores per oferir-los la renovació, mentre que al llarg del mes de maig l'entitat santeugatenca donarà la baixa a aquelles jugadores amb les quals no compta la propera temporada. Per contra, Castro sí que ha confirmat que Carlota Santamaría, que aquesta temporada ha jugat a Divisió d'Honor amb el Winterthur Barcelona, tornarà a jugar al Club Voleibol Sant Cugat.
Demà, el CV Sant Cugat juga un amistós amb el SESE.
o t o c i c l i s m e
Rubén Xaus és envestit en la primera cursa del mundial i tan sols pot acabar el 23è
Au-x" I.ori.x - Ptiillip Island / Sant Cugat -
Rubén Xaus va finalitzar en 2.\i posició de 3(t pilots en la primera prova del ('.ampionat del Món de Supersport. que es va celebrar al circuit australià de Phillip Island. L'actuació d'aquest pilot de motociclisme santeugatenc va estar supeditada a l'envestida que va patir a la vuitena volta de la cursa quan el pilot australià Andrew Pitt el va envestir i el va obligar a passar per boxes. Aleshores, Xaus encapçalava la primera posició. Des d'aquest mateix moment, el fet d'haver perdut dues voltes des de la seva
arribada a boxes va provocar que el pilot local ja no pogués assolir la primera plaça, tal com ho estipula el reglament. A més, cl santeugatenc havia aconseguit la po/e en les voltes cronometrades. Després que Rubén Xaus passés per boxes, la carrera va ser suspesa a causa de la pluja per rei-nic iar-se més ta rd . A par t i r d'aquest moment, cal destacar la gran actuació del jove pilot de 22 anys, que tot i sortir en l'últim lloc de la graella de sortida va finalitzar pr imer amb un gran avantatge respecte al segon pilot.
La nova motocicleta Ducati 748 RS va respondre a la perfecció,
Rubén Xaus no va tenir gens r/e sort fet que fa pensar amb optimisme de cara a les onze curses que encara resten per disputar-se en aquesta edició del Campionat del Món de Supersport.
Objectiu: el títol
Malgrat la mala sort que ha pa-
en la primera prova del mundial de Súper. tit Rubén Xaus en aquesta primera cursa del mundial, l'objec-tiu continua sent sense cap tipus de dubte assolir el títol en el que serà la seva segona campanya al mundial d'aquesta disciplina.
Una setmana més tard de córrer la primera prova a Phillip Island (Austràlia), Xaus competirà
port l·iílU: b.DCARD l-ARINYES aquest diumenge a Sugo, al Japó, convençut que aquesta vegada la sort sí que estarà del seu costat. La segona part de la cursa de diumenge així ho fa pensar. Després de prendre part en aquesta segona cursa, Xaus ho farà en nou proves més, entre les quals una a València, el 25 de juny.
GASOIL Ports gratuïts
Tel, 93 580 77 62 C: s*\ .Sr ^\ V ^ \
Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial
28 Esports E L S í C A N T O N S Dijous. 20 d'alml del 2000
H o q u e i p a t i n s
El Patí Hoquei visita el Juneda molt conscient de la importància de guanyar
Els de Lluís Sdnchez són a només dos punts de l'ascens de categoria
AI.KX I.OIM:/
-Sant Cugat-
El sènior masculí del Patí Hoquei ('.lub Sant (innat visita, quan falten tan sols quatre jornades perquè finalitzi la Lliga al grup "A" de Primera Catalana, la sempre difícil pista del (il I Juneda, cinquè classificat a tres punts del conjunt que entrena Lluís Sànchez. Lis santeugatencs estan del tot oblidats a imposar-se en aquesta jornada si volen continuar disposant d'opcions per lluitar per assolir la segona plaça, que també dóna l'ascens a Primera Nacional Catalana. Ara mateix, els vermell-i-negres són tercers amb 38 punts, a tan sols un punt del segon, lloc que ocupa el CP Monjos. El CH Juneda, que a l'anada va perdre al pavelló municipal per 6 gols a 4, és cinquè amb tres punts menys, més concretament amb 35 punts. El principal adversari en aquests moments del Patí Hoquei és el CP Monjos, que aquesta jornada ha de defensar la seva condició de segon al campionat a la no fàcil
h.l' \hnoi nuíMidi dilI'l I SantCugattéla possibilitatd'assolir el'segon astein tomeiutiu l·()l() h.Dl'ARD FAR1NYES
pista de L'Hospitalet CH, novè amb 23 punts.
En les últimes quatre jornades de Lliga, el sènior masculí ha d'afrontar el calendari següent: a fora amb el C H Juneda, a casa amb l'Aiscondel Vila-seca, vuitè amb 25 punts, a fora amb L'Hospita
let CH i, en la darrera jornada de Lliga, a casa amb el CP Calafell, penúltim amb 14 punts.
En canvi, el CP Monjos té com a compromís més difícil el que ha de disputar en la penúltima jornada a la pista del Vilafranca, quart amb un punt menys que els sant-
cugatencs. Quant al sènior femení que di
rigeix Santi Roca, juga aquesta jornada a la pista del Congrés "B". Quan falten quatre jornades perquè acabi el campionat són ara per ara en zona de promoció d'ascens a Primera Catalana.
Hoquei herba
El Júnior femení visita el tercer, la Reial Societat
A.L. - Sant Cugat -
L'equip femení d'hoquei herba del Júnior ho tindrà molt difícil aquest cap de setmana trencar amb aquella estadística que diu que el conjunt santeugatenc no guanya un partit de lliga des del 24 d'octubre, quan va imposar-se a la pista de la l'niversitat d'Alacant. Les de Núria-Olivé visiten la Reial Societat de San Sebas-tiàn, terceres a la classificació a cinc punts del líder, el Club De-portiu Terrassa.
El Júnior ocupa ja des de fa un munt de jornades l'última posició a la taula en zona de descens directe amb únicament 4 punts, a cinc punts de la salvació, plaça que ocupa ara mateix el RC Polo.
Les blau-i-negres tenen un calendari més que difícil per salvar la Divisió d'Honor: de les cinc jornades que falten per acabar el campionat, el Júnior ha de jugar amb tres dels quatre equips que encapçalen la classificació.
I Ràdio Sant Cugat Autocugat
Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS
PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 44 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21
PH S A N T C l ' G A T (fem.) (iarla Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 20 Mònica Vidal 18
HOQUEI HERBA
JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez Gina Abelló Luci López
JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Rickí Ruiz
T>
Ió 13
16 13
Borja Campos 11 HANDBOL FUTBOL i
Charli Patllé 11 UE SANI'CUGAT SANT CUGAT Armand Mora 26 Francesc Bayo 38 Albert Rovira 24 Nando Zamora 29
FUTBOL SALA Juanjo Gonzàlez Eloi Safont Pere Antich
24 24 11
Joan Colell 18
WIN TERTHURSANT CUGAT PB SANT CUGAT (fe m.) Javi Ramírez 16 Laura Gallego 37 Xaloc Rion 15 BÀSQUET Laura Martín 30 Josep Gonzàlez 15 Mònica Martínez 27 Javi López 14
OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13 José Luis Sànchez 13
MASJANERífem.) Klisabet Escrivà 33 (iristina Garcia 30 Maite Gómez 20
UE SANT C l ' G A T (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28
UE SANT C l ' G A T (fem.) Marta Puig 41 Mabel Méndez 21 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 1 2 Iúlia Villar 12
VOLEIBOL
CV S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí .^ Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26
CV S A N T CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20
E1S i CAMIONS Divendres, 2H (Talml M 2000 Esports 29
i i i i i t i i i i i i i
FUTBOL
1a Catalana 17.00 Manresa-Sant Cugat (dg)
2a Regional 18.4Ó Barberà-La Farga (ds)
3a Regional 11.30 Terrassa-Júnior (dg) 12.00 PB Sant Cugat-San Lorenzo (ds) 12.00 Mira-sol-Les Fonts (dg)
Pref. Juveni l 18.30 Gramenet-Sant Cugat (ds)
2a Div. Juvenil Maurina F^gara-PB Sant Cugat Mercantil-Sant ( )ugat Júnior-Ca n'Oriach
1a Div. Cadet 11.30Sahadell-Jiínior<ds) 17.00 Rubí-PB Sant Cugat (ds) 16.30 Can F'atjó-CFT" Sant Cugat (ds)
2a Div. Cadet
11.30 Terrassa-Sant Cugat (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Badia (ds) 16.00 Sant Cugat-Can Rull (ds) 10.00 Mira-sol-Ripollct (dg)
Preferent Infantil 18.00 Sant Cugat-Mataró (ds)
1a Div. Infantil 16.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (ds) BÀSQUET
2a Div. Infantil 15.00 Sabadell-PB Sant Cugat (ds) 09.00 Sant Cugat-Rubí (ds) 17.15 Josep M. Gcné-Mira-sol (ds) Júnior-Can Rull
l a Div. Aleví 12.00 Rubí-Sant Cugat (ds) 12.15 N. Terrassa-PB Sant Cugat (dg) 09.30 Sant Cugat-Ca n'Oriaeh (dg)
2a Div. Aleví 12.00 Júnior-Can Trias (ds) 11.15 PB Sant Cugat-25 Setembte (ds)
2a Div. Femení 12.00 Igualada-PB St. Cugat (ds)
FUTBOL SMIM
1a Nacional «A» 17.45 Èpic Casino-Olimpyc F. (ds) 12.00 Escola Pia-W. Sant Cugat (dg)
1a Catalana 19.00 LF Sant Cugat-Sant Jordi (ds)
2a Catalana femení 12.00 VE Sant Cugat-Sant Nicolau (dg)
3a Catalana «B» 19.30 Sant Cugat .<B»-Fscolapis (ds) 19.00 St. Cugat «A>-Ripollet (ds) 19.00 Alfa 5-l"K St. Cugat «B» (ds)
mntmoL Copa Catalana
19.30 l'K St. Cugat-Sant Martí (ds)
1a Catalana Juveni l 18.00 VE St. Cugat-Tarragona (ds)
l a Cat. Juvenil fem. UF. St. Cugat (descansa)
1a Catalana Cadet 11.15 Salle Bonanova-UE St. Cugat (ds
2a Catalana Cadet 10.15 VE, Sant Cugat-Montserrat (ds)
BOQUES PATINS
1a Catalana 19.00 Juneda-PH St. Cugat (ds)
Fèmines 11.15 C.ongrés-PH St. Cugat (dg)
Júnior 19.30 Roda-PH Sant Cugat (dsl
Juvenil PH Sant Cugat (descansa)
Infanti l 14.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 17.00 Arenys-PH Sant Cugat «B» (ds)
Aleví 13.00 PH SantCugat-Centelles(ds)
Benjamí 16.00 Voltregà-PH St. Cugat «B» (ds)
Prebenjamí 12.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 16.00 Cerdanyola-PH St. Cugat «C (ds) PH Sant Cugat «B» (descansa)
HOQUEI HERBA
Div. d'Honor femení Real Sociedad-Júnior
mmw^m m :mm mmmm m- m.
mmMíxmm*
BÀSQUET
Infantil femení Agora-Col. Tecnos (ds) Castellbisbal-UE Sant Cugat (ds)
Aleví masculí Pins Vallès-Sant Jordi "A" (ds) Santa Isabel-Regina Carmeli (ds) Joan Maragall-Pureza de Maria (ds) Pla Faneras-Pureza de Maria (ds)
Aleví femení 13.00 Avenç-Col. Carme (ds)
Benjamí
Pins del Vallès-M. Rubí (ds)
FUTBOL A~7
Femení 09.30 Júnior-Cavall Bernat (ds) 09.00 Ramon Llorenç-Agora (ds)
Aleví 09.00 EE Foiró «B»-Les Fonts «B- (ds) 09.00 Esc. Pia «A--EE Foiró «A. (ds) 10.30 La Farga-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Viladecavalls (ds) Avenç (descansa)
Prebenjamí 10.00 Rubí «B»-Àgora «D» (ds) 10.00 Sp. Rubí-Sant Cugat «B» (ds) 11.00 Can Jofresa «B-St. Cugat -A» (ds) 09.30 Júnior-Sant Llorenç (ds) 13.00Àgora «B»-Bisbat d'Egara (ds) 12.00 Àgora «C»-Can Trias (ds)
FUTBOL SALA
Infantil Rubí Norte-Avenç (ds) Thau-Col. Balmes (ds)
Aleví 13.00 Ferran Cloa-Rubí Norte (ds) 11.00 Santa Isabel-Joan Maragall (ds) 12.00 Europa-Montserrat (ds) 10.00 Balmes-URE Les Planes (ds) 10.00 Rubí N. «B»-Liceo Politècnic (ds) 11.00 Joan Maragall-Pau Casals (ds)
FUTBOL d - 1 1
Infantil 09.00 Sabadell-Àgora (ds) 11.30 EE Foiró-Escola Pia (ds)
HANDBOL
Infantil Col. Carme «A—Arnau Cadell (ds) Centre Obert fm-Col. Viaró (ds) 11.00 M. Rubí-Leonardo da Vinci (ds) 11.00\riaró-Rubí(ds) 12.00 Ramon i Cajal fm-Ct. Obert fm (ds)
Aleví Pau Casals-Viaró (ds) La Floresta-Tone de la Llebre (ds)
Mans Unides
DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502 o per in te rne t : www. laca ixa .es
Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Directe al Tercer Món
3WRV
Rubí
Granja-Panadería junto a ínstítuto
93 699 02 55
«rodi Papereria especialitzada • Fotocòpies
color i b/n • Fotocòpies plànols Plòters • Transmissió d'arxius
CADT per Internet
^ I I a ^ n ^ 4 ^ A N T _ C U ^ T _ TéT93*674 96 02 - Fax 93 674 63 ÏT
A/e: [email protected]
ami IILLÜII?
Torrent de ïa Bomba, 14
Tel. 9 3 674 4 3 9 0
D I E T È T I C A
P&te. San, Ç
lel 93 674 00 60
RADIOTAXI , , , , „ SANT CUGAT
93 589 44 22 *-CSERVEI DIA I NIT
30 Esports H S * CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000
M:\mmm
P r i m e r a ( C a t a l a n a
Equip P J P C PE
Sani Amltcir .1.1 -- <> Itipilcr
Vilassar
1.1
U
IN
IS ,,
l'alaíruscll 12 I I . '. K'l».Mct ; i I s ' Cumcnct i i IS 0
IV-r.il nt.i t j 14 s
( crdans.'la n IS 4
Sjtitlv.ua 12 l i II)
\ i l j t 'r. ini.. i ! IS •1
Masnou i •• 11 '. 1' Matiimct n 11 > l'rai \: 12 s
Mimes., n 12 '. C.istclldclcl - u 9 1.1
\ínli.rr.i i : I I * C . i n n U c i i 10 7
\.,lls
l"U li Illa
" S
:« l 1
GF GC Punta
I -a propera (30 d'abril): Gramcnct-Perelada; Andí >rra-( Castelldefels; Sant Andrcu-Pobla Mafumet; Igualada-Gra-nullers; Mantesa-Sant (.uf,at; Santboià-Pa-lafrugcll; Cerdanyola-Valls; Ripnllet-Júpi-ter; \Ïlafranca-Prat: Vilassar-Masnou.
S e g o n a R e g i o n a l
G R I T 5
Equip l ' J PC
|. .'.cl.llil 25 28 18
Til ini. i l». J ' l H.
H.llllCI.1 J ' l 17
1... l'I.lll.ld., 28 IS
Ma.irin.i 29 11
1., ram» 2 ' ) 1.1
l l · in Rull J 1 ' 11
Caidcs J ' i I I
Sal.ulcll 29 10
Hadia j ' i I I I
Lumen 2s 11
l l u m J ' i I I
I...111 W l l l 2s •' Ripollet 28
1 : .isrcll.il J ' l
1 ., K. I I , . I I I I . 28 ?•«.
Mil ku. in 2'< ,
GC P M I
41 57
44 55
4!- 54
50 S2
51 49
si 4o
7 2 tS
I ,a propera (30 d'abril); l.a RuniJnica-1.unien: Sabadell-Millena-n; Hatbetà-l.a Kanja: Badia-Ripollet; Caldes- Tibidabo: Can Rull-Joventut 25; Cas-tellar-l.a Planada; Maiitina-l.lann; K. (icrdanvola-Joan W l l l .
Tercera Regional
G R l P 14
Equip PJ PG
Si \ndtcu 24 l'i
< j n l-'jrjii 25 18
Kul.i . 1 . I»
Mira-ralA. 2 5 18
Júnior 2 5 16
San l'cdtu 25 l.S
San Loren/o 27 IS
Montscrrar -4 14
Can Boada -5 I I
I Icpuiadorcs 25 ni
I.es I nms 20 i
R Llorens 25 6
( a m í Vell 24 4
l 'B Si. I . I V > I 3 0 I
l ' N l l C M , > _'
Sant (Juir/c .'4 1
9 1
711
ni :
II 26 2»
S4
47
u :
no
m
1:1
n :
La propera (30 d'abril): Montsetrat-Júnior; Camí Vell-Rubí; Sant Andreu-Ramon Llorens Sant (Juir/.e-Can Boada; Castellbisbal-Pucblo Nuem: PB Sant Cugat-San I.oten/.o; Mira-sol Adesa-Les Fonts: Can Fatjó-Matadepcrenc; San Pedro-I )eputadotes.
BÀSQUET
P r i m e r a ( C a t a l a n a
G R U P 2
Equip
Sani Pere
C i u p B a r n j
Andí n u
( I . Si. Cugat
SI Icrrassa
C N Icrrassa
Scd i sM
Robi
C \ Sabadell
PJ PG PP PF PC Punts
: s : : '. : is4 IOM 511
:s D 1 2001 isxs 47
:o7 I K'l
2 8 18 10 2 1 3 5 l'M>2 W>
_'7 IS V 1919 I7:. i 45
28 i s 11 177: 1769 4.1
28 i s 1.1 21)51 I9H1 4.1
28 14 14 : H S : 200.1 4 :
2X i : H. I·ISI, 1 « 411
L . C e r d a m o l a 25 1-' 1 •. 1*01 2IXL 40
l'MM 1971 40
1720 1800 l'I
:in.x .MHS vi
I M l l 'o l i IN
l . o ( i , i r s :n i : ii.
Caldes 28 II 17
Ripollet : s II 17
S j n t M e d i r 27 11 lo
Lleida 28 III IS
Sani Jordi 2* 4 -'4
l .a propera (30 d'abril): (INTcrr.issa-Sedis \ l jusa: Ripollet-Rubí l . (:etdan\ola-St'. Icrrassa; (Jrup Barna-I .leida: (:.ildes-l .os ( airts: (:N Sabadell-Sant Pete: \ndotra-Sant Medir, l ' E Sant C1i12.1t-S.1nt Jordi.
S e g o n a ( C a t a l a n a
G R l ' P 1 F e m e n í
Equip
< )kvi 27
L'Hiispiulcr 20
J,.sep Ions 27
San[|X:di>r Zh
(à.nstnnuMiis 20
M b n n . 1 27
\il ,Kks,ans., \- 27
Al'll 27
Sani Maní 27
Sant Nicolau 27
lESuCuf ia t 2 7
Sanr ( i e n a s i 24
P PC PF PC P u n t .
s 1727 1407 4')
22 4 1O07 121.1
l'I s 1S2I 1407
10 10 1217 1041
lí> III ISWi 1.1'»
14 1.1 1452 1400
14 1.1 14.17 1420
1.1 14 1220 1110 4(1
C.KSli 27 IS 14 I14K 1,120 40
Helk|«,rt 26 1.1 1.1 1212 1244 .10
11 II, 1.120 1410 .18
11 10 1.525 IS 52 .1*
\ i l adcsans .B- 20 12 14 1501 15.10 .IX
Martorell 27 0 18 I.1K4 15.14 V,
3 2 t 1211 1626 30
4 20 071 1270 2»
4*
40
42
41
La propera (30 d'abril): CKSB-Olesa; Sant Martí-Sant Gervasi: Viladecans «B»-L'Hospitalct; Santpedor-Martorell; Bellsport-Josep Fons; Vilano-va-Constfiictions; UF; Sant Cugat-Sant Nicolau; Vladeeans «A--APB.
P r i m e r a N a c i o n a l
G R D P C
PJ PG PC PP GF
La Koca
Les Corts
S a n i i d e ' l ' c i
l..iinin.kl..s
T r c s M a y o
Castell. ' .
Sant Ksrc\ e
C K i K C
\ a l ene i a
Houlils 20 0
C a s a Zl> S
I K Si .Cuiíut 2 6 8
Sant ( Ju i r /e 20 0
C a i d c d e n 20 4
20 10
20 lo
20 14
20 1 1
20 12
20 1 1
20 II
20 II
8 0.14
082 1 I .
2 15 70O
: n oi2
5 12 ol l l
4 14 0.17
0.18
M 5
007
001
58.1
088
718
0.1.1
0.14
055
1 17 6 8 0 7 + 7
1 10 507 708
2 211 012 004
24
24
2.1
21)
17
1.1
II)
Equip
Alfa 5
Sícotis
wmm $m* Primera Nacional A
GRl P 5
PJ PG PE PP GF GC Punta
: s : o .i : io.i 69 6 3
24 17 4 .1 115 64 55
l.a Almuill.
O l i ï n i i . r K
Corbera
La Ml.rua
I' In.li.rra
Tallers
Manresa
h u l i i s t r i c s C 24
Montserrat 25
C N Saliatlell 24
Hospi ta le t
K.il.i
t 12
4 1(1
24 0
24 8
8
24
l l i
lli
II)
II)
1.1
1.1
1.1
12
15
15
15
3 8
14
122
100
112
119
L a propera (29 d'abril): Manresa-La Almúnia; Síeoris-Indústries Garcia: Èpic Casino-Olimpyc Floresta; (!N Sabadell-Corbera: La Murga-Hospi-talet; P. Andotta-Rubí; Montserrat-'Fa-llers.
Primera Nacional A
G R U P 6
La I mon
Vilassar
Manasoi
llaliarCalala
\ t . SI. làtgitt
l lanelona
Kles .Clem
Cahra
I /Lsslop
Montsant
Llopart 1
CN Caldes
C l a u a
PJ PG PE PP GF GC Punta
81
2 4 13
24 12
24
24
4 4 1.10
.1 4 122 72
5 8 90 02
1 II) 132 124
2 1(1 110 9,1
2 10 108 92
4 II) 117 12.1
1 14 105 119
4 II 93 95
I 15 94 1114
4 1.1 11(1 124
1 15 108 150 2.5
5 14 91 144 17
2 IS 80 129 14
L a propera (29 d'abril): Babar Català (descansa); Barcelona-Vi-lassar; Montsant-Gràcia; Llopart 3-Ma-nacor; Elec. Ciem-Oalvià; Maxon-CN Caldes; La l 'n ión-Sam Andreu; L'Es-clop-W. Sant (Aipat.
••A..,I.M HOQUEI PATINS !^i :
Primera Catalana
GRl !P A
Equip PJ PG PE PP GF GC Punta
R e u s I V p , 25 22 1 2 140 00 45
Cl 'Mi .n j i . s 20 19 2 5 140 79 4(1
PII Si. Cugat 2 6 17 l 5 1 3 3 9 1 3 8
Vilafranca 2 0 17 . 1 0 121 75 17
Mollerussa 20 1.1 1 III 101 88
InaSi lusi 20 II 4 11 SI 70
Vila-scia 21. 12 I 1.1 90 89
Hospitalet 25 8 7 10 '»4 10.1
Marrinens 20 1(1 .1 1.1 92 118
Cornellà 20 9 2 15 84 105
Vendrell 20 5 5 10 79 10.S
L'KspkiEa 20 0 .1 17 82 H o
( i en io l e l Pla 20 0 2 18 7,1 100
Calafell 25 0 2 17 09 12.1
Vrlanosa 25 5 .1 17 los 17,1
L a propera (30 d'abril): I na Sant Just-Cotnellà; Vendrcll-L'Esplu-ga; Vilafranca-Vilanova; Calafell-Reus Dep.; Hospitalet-(ÍP Monjos; \ ila-seca-Martinenc: Juneda-PH Sant (aigat; Gcniol el Pla-Mo-llerussa.
Divisió d'Honor
Femení
Equip PJ PG PE
C l ) Icrrassa 1.1 12 1
SI 'V5I 11 II) 1
R. Sociedad 1.1 9 2
Sardinero 1.1 0 4
Club Campo 1.1
I n i c Ses illa 11
Club Kiíara 1.1
Polo 1.1
At. Terrassa 1.1
Júnior 13
GF GC Punta
01) 11 25
.15 « 21
28 IS 21)
20 10 1(.
14 15 12
15 20 9
17 .1.1 8
L a propera ( 3 0 d'abril): R. Sociedad-Júnior; Polo-liniv. Sevilla; Sar-dinero-Club de Campo; Terrassa-Club Ega-ra; At. Terrassa-San Pablo Valdeluz 51.
VOLESQl
Primera Catalana
F A S E D ' A S C E N S
Equip PJ PG PP SG SP Punta
C V S a m C u a M 2 2 0 6 I I
Llars M u n d c t 2 1 1 4 .1 .1
Badia > I 1 .1 1 .1
Olot - B . 2 0 2 II o 2
L a propera (7 de maig): Olot «B»-Llars Mundeq CV Sant Cugat-Badia.
EIS4CANTONS eis4c a n t o n § 11 g t s §Qjt cugat.com "el diari de Sant Cugat"
EIS4CANTON3
4 ^\ I Espectacles
Cultura Divendres, 18 d'abril del 2000 31
E s p e c t a c l e s
Crim al Teatre-Auditori Carles Canut dirigeix 'Crim perfecte\ una obra popularitzaria per AlfredHitchcock
' l 'OM MoNTKNKfiRO
- Sant Cugat -
I n important i popular home de negocis nord-americà viu una vida respectable al costat de la seva dona. I n dia qualsevol una casualitat ta que descobreixi que aquesta té una relació sentimental amb un artista jove i atractiu... Aquesta és la situació de partida que presenta Crlni perfecte, l'obra que presenta divendres vinent el Teatre-Auditori del Centre Cultural, sota la direcció del conegut actor Carles Canut.
Crim perfecte va ser escr i ta l'any 1952, data també de l'estrena a Londres. Amb tot, no va ser fins que es va representar a Nova York quan va rebre l 'acceptació del públ ic , cosa que va portar r àp idament el text cap al c inema. Va ser el geni de la intriga Alfred Hitchcock l'encarregat de dirigir el 1954 la versió cinematogràfica de l'obra de Frederick Knott. Amb Ray Milland i Grace Kelly
com a protagonistes, la pel·lícula constitueix un dels èxits més notables de la trajectòria del director anglès, al mateix nivell que La finestra indiscreta.
La que presenta d ivendres Carles Canut al Teatre-Auditori és. per l'actor, "una versió de l'obra centrada en els personatges", com d'altra banda "correspon al teatre", cosa que la diferencia de la posada en escena de Hitchcock, que, obligat pels recursos del seu propi mitjà, "posa els personatges al servei de l'acció", segons Canut.
Aquest aspecte és qualificat per Canut com "d'extraordinària importància" , ja que això permet que el director explori l 'univers del " tea t re del ne guit", que l'actor defineix com "aquell capaç de crear inquietud, molèstia, i de donar forta excitació", i que té en el teatre policíac i de misteri "una gran font de recursos". Un dels moments en què es desenvo-
. 1 l'obra de Frederick Knott. un home de negocis descobreix la relació sentimental de la
Ferran Audi, Ester Bové, Santi Pons, Xavier Ruano i Oriol Tarrasón posen vida als perso-
lupa aquesta inquietud en l'obra és precisament quan el marit enganyat ofereix al jove artista una bona oferta econòmica per tal que aquest faci desaparèixer la seva dona. La intervenció de l'atzar, però, portarà la i n t r i ga p e r c a m i n s inesperats.
natges del Crim perfecte de Canut. Segons ell mateix diu, amb aquests actors ha procurat "donar oportunitats a uns professionals que, encara que experts, no són gaire coneguts" . Amb
srca dona amb un jove artista E: CEDIDA
aquests, i amb un muntatge sobri al servei del text, l'actor i director ha volgut aconseguir una obra "de fusteria teatral -pe l seu mecanisme calculat-posada al servei d 'una història intel·ligent", i en què "el ritme narratiu" i "el suspens" són dos elements fonamentals.
M ú s i c a
La parròquia del Monestir celebra
la Pasqua amb un concert d'orgue
Lacte anirà a càrrec de Forganista de la Catedral de Barcelona
T. M. S. - Sant Cugat -
Després del recent acte d'inauguració de l'orgue del Monestir. durant el dia de Sant Medir, al qual va assistir l'arquebisbe de Barcelona, Ricard
per acabat el llarg procés de restauració de l ' instrument, la parròquia de Sant Pere d 'Oc-tavià ha programat per dilluns v inent un concer t extraordinari d 'orgue com a celebració de la Pasqua. L'acte, a través del qual el públic podrà col·la-
Maria Carles, i que va donar bo rar en les obres de restau
ració, t indrà com a protagonista l'organista de la Catedral de Barcelona, Domènec Cols i Puig.
L'intèrpret, que és també un reputat pedagog musical i un dels més destacats compositors del repertori religiós actual, durà a terme un intens
programa basat en obres pasquals i de música clàssica. Segons el rector de la parròquia del M o n e s t i r , m o s s è n Blai Blanquer , es tracta d ' un repertori "basat en la varietat de les peces" , però amb una forta "dificultat tècnica" . Tot i que l 'orgue s'ha integrat ràpid a m e n t en la l i túrgia de la p a r r ò q u i a , a q u e s t a és p e r Blanquer una bona oportunitat "de gaudir d 'un concert de qualitat" per part d'aquest inst rument local. Mossèn Blanquer espera que el de dilluns sigui "un concert amab le" , i que constitueixi la primera de "properes oportunitats" de realitzar concer t s amb l 'orgue
de la parròquia. El programa consta de nou
temes , entre els quals es trob e n a lguns de to e m i n e n t ment festiu, com la Misa pas-chalis vigilae d e l ' a u t o r contemporani Albert de Klerk, que consta de tres parts, i d'altres basats en melodies gregorianes, com Filiietfiliae, del c o m p o s i t o r de l s e g l e XVI Pierre Jacquet, així com també una obra final del mateix intèrpret , Preludi, variacions i
final sobre Gadeamus romties. Autors com Johan Sebast ian Bach, Johan Krieger o Johan-nes Brahms també apareixen en el programa confeccionat per l'organista Domènec Cols.
M o n t s e r r a t M c l o d f
Calduch % # % • % r; t:r. ai?
Música • Teatre • Dansa
Musical
32 Cultura ELS /CAIVIUNS Divendres, 2H d'abril del 2000
P i n t u r a
Pep Blanes tanca exitosament la seva darrera exposició
Ales de 1.800 persones han visitat la mostra del santcugatenc
T o \ i M O \ I T.NKCRO
- Sant Cugat -
Diumenge passat, dia 23 d'abril. es va donar per acabada la darrera exposició de Pep Blanes. 10 anys dibuixant amb grafit, el nom de la mostra, que va ser inaugurada coincidint amb el 70è aniversari del santcugatenc. és l'exposició número 25 del dibuixant. Durant poc menys de sis setmanes, l'artista local, una de les figures més destacades del dibuix actual, ha mostrat part de la seva producció dels darrers deu anys a la Sala Capitular del claustre del Monestir, un espai romànic q u e ha d ibu ixa t innombrables vegades i que, com ell mateix reconeix, ha estat casa seva "durant 28 anys".
Kn declaracions a Kl.s 4 CAN
TONS. l'arrista del dibuix, possiblement la persona que ha representat més vegades l'entorn monàstic santcugatenc, ha agraït cl que considera "una resposta massiva del públic" cap a la seva obra. De fet. amb més de 1.800 \ isites comptabilitzades, la mos
tra de dibuix s'ha col·locat al capdamunt de les exposicions més visitades entre les que han ocupat el claustre, i ha comptat amb la presència de \ i-itants no només d'arreu de Catalunya, sinó també de la resta de l'Estat, així com també de països com els Kl A o Alemanya. La mostra ha estat seguida, a més, per nombrosos grups provinents d'escoles d'art, que, en alguna ocasió, han aprofitat la presència de l'artista per indagar sobre la seva tècnica.
manera d'atacar l'aigua" allò que "ha agradat m é s " d ' a q u e s t s apunts, composicions realitzades durant un viatge de Blanes a Hong Kong. El santcugatenc explica aquesta "aparent contradicció" recordant que "la persona que, com jo, ha dedicat la seva vida a aprendre la tècnica del dibuix", està dotat d'instruments per "abordar qualsevol tema". Juntament amb aquests apun t s , la mostra recull una quinzena d'obres més, dibuixades en grafit, que donen una
Pep liltiius i ei ull 10 anys de ton/cu dil' dtbm\ ni ytifit FOTO \\\ll \RRO\\
S e g o n s P e p U a r t l S t a mOStra lú i d ^ a de la t ra-Blanes, un dels _ _ jectona pictòrica aspectes que ha S€VO "SdtisfacàÓper de l d ib u i x a n t atret "més viva- / <t //• j •>•> j i des de principis
ment l'atenció" la g™tl acollida ^ / d e l s a n ys 90, model públic visi- públic cap a aquesta m e n t e n i u è
tant és la confecció de la desena d ' " a p u n t s ràpids" que inclou la retrospectiva, la totalitat dels quals van ser adquirits durant els primers dies. El dibuixant considera que. després de dècades de dibuixar la pedra del Monestir, ha estat "la
restrospectiva Blanes va adoptar aquest instrument per a la re-
l l l l f l l l t t l l alització de les seves composi
cions, marcades pel tracte minuciós dels elements de la real i ta t . A q u e s t e s e spec i a l s característiques del seu estil fan que les poc menys de t renta
obres que han estat exposades al claustre cons t i tue ix in una completa mostra retrospectiva de la reduïda obra del dibuixant. És això el que valora Blanes quan assegura que "molta gent s'ha mostrat especialment interessada en l'evolució" que ha sofert durant els darrers anys la seva tècnica, que ha anat tendint a "captar cada vegada més v ivament la l lum", en el seu "contacte amb la pedra", per sobre de la "textura" d'aquesta.
Pep Blanes, que està acostumat al fet que el seu públic dispensi "visites massives" a les seves exposicions, troba que la mostra actual és "una forma molt maca de posar punt final" a la
seva trajectòria expositora, intenció que ja va fer pública durant el transcurs de la inauguració d'aquesta retrospectiva, un acte q u e va c o m p t a r amb la presència de l'alcalde Lluís Rc-coder i de Guiomar Anell en representació del Departament de Cultura de la Generalitat. Durant aquell acte, Blanes va rebre un emocionant homentge per part dels seus alumnes de dibuix, que el van obsequiar amb un present. VA santcugatenc no ha fet marxa enrere de la seva intenció de no tornar a exposar, tot i que ja està "treballant en una nova sèrie", basada, òbviament, en el claustre del Monestir de Sant Cugat.
E x p o s i c i o n s
Gorina inaugura demà la darrera exposició de Federico Fernàndez
T. M. S.
Diu el pintor Eederico Fernàndez que "apreciar una obra d'art és un acte d'amor". L'Espai Gorina inicia demà la primera mostra que realitza a Sant Cugat aquest artista local, que es declara deutor de les tradicions pictòriques picassiana, del grup Cobra, fauvista i expressionista abstracta i que feia pràcticament quinze anys que no exposava.
Es tracta d'una mostra d'una trentena d'obres amb l'heterogeneïtat com a comú denominador, no tan sols en la tècnica emprada -des d'oli fins a cera sobre paper o aquarel·la-, sinó també en els temes i en l'estil pictòric. Pal lassos e s t r anys , mar ines romàntiques i figures femenines són només alguns dels motius que apareixen en les obres del pintor, que té una predilecció especial pels temes que li permeten "fer abstracció dintre del figura-tivisme", i que atribueix la varietat de la seva obra al fet que no és un "professional de l'art", i d'a
questa manera no necessita "donar sortida a sèries repetitives", i es crea, per tant, amb "més llibertat".
Fernàndez, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya ( l 'PC) i de l'Escola Superior de Cinema, és conegut fonamentalment per la seva activitat professional en la producció i la realització d'audiovisuals. Recentment ha presentat a Sant Cugat el primer de la sèrie de vídeos sobre mestres de la pintura espanyola que realitza en col·laboració amb la productora santeugatenca Dídac Vídeo, dedicat a l'obra de Jaume Muxart.
És precisament en aquest i en pintors com ara Antoni Clavé, en què Federico Fernàndez es reconeix quan explica la seva tasca creativa dient que allò que mou la seva pintura "és el sentiment, i no la raó". L'artista, que fa "molts anys" que es dedica al món de la pintura, veu en la composició un dels "aspectes fonamentals" de l'obra pictòrica, que, segons apunta, "no ha de privar-se de cap recurs" per tal d'acon-
Elpintor és professor de la UPC F.:X. L.
seguir allò que busca. És d'aquesta manera corri Fernàndez es val en els seus quadres de ras-pats, de zones sense color, de la paleta com a únic instrument..., així com d'una gran varietat d'elements i tècniques, cosa que, com reconeix, fa que l'exposició pugui tenir per a algú cert aire de col·lectiva. Tot i que l'exposició es pot veure des del dia 26 d'abril passat, la inauguració tindrà lloc dissabte, amb una celebració a la plaça Alcalde Magí Bartralot, a la qual hi estan convidades diverses personalitats del món acadèmic i artístic català, entre els quals hi haurà els pintors Jaume Muxart i Pablo López.
c t u a c i o n s
El Cor Aulos organitza dissabte un concert amb
grups de PArgentina i Suècia
T. M. S. - Sant Cagat -
L'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música és l'escenari triat per l'Associació Musical i Cultural Cor Aulos per a l'organització dissabte del concert de cloenda d'un cap de setmana de cant coral internacional, que comptarà amb la participació de dues formacions procedents de l'Argentina i Suècia. Aquest acte tancarà tres dies d'assajos comuns i d'intercanvi d'experiències entre el cor santcugatenc i els cors de l'Escola Super ior de L l e n g ü e s de la Universi tat de Còrdova (Argentina) i SangKompaniet de Goteborg (Suècia), unes jornades que constitueixen, segons el director del Cor Aulos, Jordi Picorelli, una "oportunitat" de realitzar "un treball en comú molt enriquidor".
Les jo rnades inclouran divendres diverses visites culturals a Barcelona, així com també al claustre del Monestir de Sant Cugat, per passar a un as
saig general l 'endemà. Durant el transcurs d'aquesta activitat hi haurà una posada en comú d'experiències, així com l'intercanvi dels directors entre les tres formacions corals.
El concert que tancarà el cap de setmana de cant coral internacional té previst un programa dedicat en la seva primera part al grup suec, amb un modern i distès repertori basat en c a n ç o n s p o p d e g r u p s com ABBA i T h e Beatles, que inclourà també alguna peça tradicional sueca. Per Picorelli, es tracta d'una formació amb una "sonoritat molt especial", que inclou "uns arranjaments vocals de gran dificultat tècnica". La segona part del concert de cant estarà dedicada a la formació argentina, un cor jove però amb una gran trajectòria internacional, que finalitza a Espanya una gira europea que l'ha portat per escenaris d'Alemanya i Itàlia, entre altres països. La coral argentina interpretarà, entre d'altres, la Misa Criolla d'Ariel Ramírez.
ELS*? CANTONS Dkendres, 28 d'abril del 2000 Cultura 33
Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili
Llençant" d'una vídua. •.
E l t í t o l é s , e x p r e s s a m e n t , ambigu . Aclarim-lo: com q u e cada
dia se n'aprèn alguna de nova, he de reconèixer que el sentit de la paraula ' encant ' me l'ha aclarit el Monestir, malgrat estar tip de passejar-me pels Encants de Barcelona per haver-hi viscut, ben a prop, una colla d'anys. I és que , allà, de coses encantadores, francament, poques . Encants de què? Ha estat remenant paperots del Monestir quan he après que, V encant, era la subhasta q u e sovint - i no exc lus ivamcnt-es feia en morir algú. Veiem-ne un exemple extret del Llibre de la Cúria Eclesiàstica i Civil. El resumeixo: 20 de juny del 1796. L'Antònia D o m è n e c h , veïna d e la vila, ha mort sense fer testamen t . És vídua en terceres núpcies. O sigui: casada i en-viudada tres vegades. Domènech és el cognom del tercer
marit. Del propi, ni se 'n parla, Ehavia hagu t d e canviar t r e s v e g a d e s ! C o n s t a q u e aportà 77 lliures d e dot al seu dar re r m a t r i m o n i . S ' ignora que hi hagi hereus . Per tant, t res vegades casada i sense fills, almenys que visquessin. T é alguns béns , però ningú que se 'n faci càrrec, í menys encara dels deu tes . El fiscal - q u e és el prior del Monest i r - demana un decret nomenant marmesors per fer l'inventari dels béns i l ' encant per pagar l 'enterrament i sufragis. Són n o m e n a t s : M n . F r a n c e s c G e l a t s , vicari d e Sant Pere i Francisco Mir. ferrer de la vila.
L'inventari ocupa dos folis. En destaco l'afirmació que l 'encapçala per prou significativa: tot és usat! Que valgut la pena per fer l 'encant, només hi troben: l enagos, 1 faldilla, diferents parells d e mitges, 1 pare l l d e s a b a t e s , 1 g i p ó , 4
camises, unes mànigues, unes xinel·les, 9 llençols, 1 flassada» 1 pàncf i cistell, 2 escudel len, 1 cullerer, 4 ampolles, 1 porró, l gibreíla, unes tovalles, 1 plec de m o c a d o r s , 1 c a p u t x a , 2 mantel l ines, l paella, cassoles, olles, plats, culleres i molts draps. . .
En el Híbre hi figuren - a m b noms i cognoms- qui en són els compradors i regatejadors i quan t n 'han pagar. Curiós, la majoria dels compradors de la roba femenina són homes. Seria per regalar-ho u Ics seves dones. D'unes faldilles de ramallot, el marit de la Paula Anglí, n 'ha pagat 3 lliures.. . El total d'aquell, "qui en dóna més" , ha pujat 83 lliures. Pagades totes le despeses, n'han sobrat encara 18. Les principals són: per a l 'enterrament, 19 lliures; 6 que es devien a l'apotecari per diferents medicines, 8 per a despeses administratives, 8 més per a la
comissió de l s marmesors , 4 per a l'escrivà i altres pet i ts deu tes q u e es l iquiden a di-feren ts particulars.. . De d e b ò q u e la narració d'aquest encantdeíxa una mica el cor encongit. É s clar q u e era un altre temps i un fet habitual. T a m b é es feia després de la defunció d 'un monjo i fins i tot de l 'abat. Si a l'inventari hi havia alguna cosa que semblés q u e se 'n trauria més fent-lo a Barcelona, s'hi feia. L'Antònia D o m è n e c h , era pobra. Tot era usat! No calia moure's de Sant Cugat! Consolem-nos: qui sap si les s e v e s e n a g ü e s , f a l d i l l e s , g ipó . . . , i t an t s a l t res e s t r i s -cenyin t altres cossos o usat en altres llars -van servir, si
.més no, per allargar una mica més -en t re els vilatans- el record d 'una dona: pobra, tres vegades vídua i sense ningú.. .
L'Espai Lluís Ribas organitza el Premi de Pintura Infantil
T. M. S. - Sant Cugat -
"Motivar i incentivar els més petits en l'art pictòric". Aquesta és la voluntat de partida de l'Espai d'art Lluís Ribas en l'organització del Primer Premi de pintura Infantil de Sant Cugat, del qual ja s'han presentat les bases. El certamen, en què poden participar-hi els nens i nenes d'entre 6 i 11 anys, té com a tema únic la ciutat de Sant Cugat, i admetrà l'entrega dels treballs a la seu de la galeria fins al proper 25 de maig. Les obres seleccionades seran exposades a l'Espai Lluís Ribas de I'l al 30 de juny, i l'entrega de premis es durà a terme el primer de juliol, per part de la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. Entre els premis hi ha viatges al Museu del Prado i al Guggenheim de Bilbao per al primer i segon classificats i una camera fotogràfica per al tercer. També hi haurà un premi especial atorgat per l'Ajuntament, concedit per votació popular entre totes les obres seleccionades.
M ú s i c a
Sant Cugat porta la seva jove
música simfònica i coral a Noruega L'Escola Municipal i Fusió participaran en un festival europeu
TONI MONTENEGRO -Sant Cugat-
Un concert el proper dia 14 de maig marcarà el compte enrere. Diversos grups de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i la de Música i Dansa Fusió tenen previst participar en el Festival dels Joves Músics Europeus del 2000 i, amb el triple objectiu de donar a conèixer aquest fet, de potenciar la col·laboració entre les escoles locals i de recollir fons per al viatge dels alumnes, aquestes formacions realitzaran una actuació conjunta al Tearre-Auditori, en la qual interpretaran diverses peces simfòniques i de cant coral. La
sisena edició del Festival de Joves Músics tindrà lloc dues setmanes més tard, concretament entre el 30 de maig i el 4 de juny, a Trondheim, una localitat noruega que aplegarà així alguns milers de músics de diversos països europeus, 600 dels quals seran catalans. Quatre seran les formacions santeugatenques que assistiran a la multitudinària trobada. L'Escola Municipal tindrà representació per part de l'Orquestra de Corda Grau Mitjà, la Grossband (orquestra de" vent de grau mitjà), i Bec a 9 (l'agrupació de nou flautes de bec). L'Escola Fusió, per la seva banda, comptarà amb el Cor Jove Fusió. Un total de 75 santeugatencs,
entre alumnes, professors i acompanyants, es donaran cita a Noruega a principis de juny, en el que la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, qualifica d 'una "molt bona oportunitat d'exportar el nom de la ciutat", unint-lo al de "qualitat musical".
Tot i que el programa d'actuacions encara no està tancat, els joves santeugatencs compartiran l'estada amb estudiants de diferents països europeus, i realitzaran diversos concerts, un dels quals tindrà lloc en una televisió local. El director de l'Escola Municipal, Joan Gutiérrez, i la responsable de l'Escola Fusió, Gemma Navarra, coincideixen a afirmar que la iniciativa
/ 'na inituarvti wmilnr r\ unim u teniu // ' l'Wia Haiitlmui i SatU Cugfit E:X l.
ha comportat un gran esforç per part dels alumnes que hi participen. El festival, organitzat per la Unió Europea d'Escoles de Música, trenca enguany el ritme te-tranual que portava fins ara per coincidir amb el 2000, va tenir lloc a Barcelona durant l'edició del
1998. En aquella ocasió, Sant Cugat va comptar amb les actuacions d'escoles d'Àustria, Suècia i Alemanya. Més de 150 alumnes d'aquestes escoles van dur a terme una jornada de concerts al carrer, finalitzant amb una actuació al Te-atre-Auditori.
CATALONIA comixïWfos, C E R À M I C
EXPOVENDES: ICMUII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00
Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 4o
Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
34 Cultura U S ? C A N T O N S Divendres, .V tínhUrlrl _ViV
C e r t à m e n s
Les Planes celebra el IV Concurs d'Arts Plàstiques infantil
T. M. S. - Sant Cugat -
Diumenge passat va ser un dia força ocupat per a molts nens i nenes de les Planes. El Centre Cívic va aplegar diverses activitats de matí i tarda que van mantenir ocupada la canalla del districte. Ea jornada va començar a les onze del matí, amb la celebració d'un concurs. Es tractava de l 'edició del 2000 del Concurs d'Arts Plàstiques de les Planes, un certamen que celebrava la seva cinquena edició consecutiva. Com cada any, l'Agrupació Cultural i Musical de Ics Planes es va encarregar de repartir diversos tipus de material entre els nens i nenes que hi van assistir , mater ia l que aquests van emprar en les seves obres. Iot i que el tema dels treballs que avaluaria el concurs era lliure, el fet que el concurs coincidís amb la diada de Sant Jordi va marcar la majoria dels dibuixos presentats.
El sant patró de Catalunya va ser p ro tagon is ta d ' u n a gran
quantitat de la vintena d'obres presentades, per part d'artistes amb edats compreses entre els 3 i els lc> anys, incloent-hi, fins i tot, algun equip de ducs persones.
Va ser, precisament, la participant més petita la que va guanyar la primera de les categories d'edat que va establir el concurs, amb una casa de llapis i plastilina. Aquarel·les, ceres, pintura, paper i molts altres materials van ser l'excusa perquè la vintena de nens passessin "una estona amena i divertida", cosa que, segons una de les organitzadores de l'activitat, Begona Paradera, "era l'objectiu principal" de les diverses activitats creatives per a infants programades. Cadascuna de les categories va comptar amb tres guanyadors, tot i que tots els participants van rebre el seu premi.
L'entrega d 'aques ts premis, però, va estar precedida per una molt especial representació de la llegenda de Sant Jordi, que va tenir lloc a la tarda al mateix C e n t r e C ív i c . La v o l u n t a t
Les activitats creatives van ocupar tot el matí dels infants F: E. FARINYES
d'"evitar una obra pesada" i d'acostar el text als nens, tant en el llenguatge com en l'interès, segons Begona Paradera, van obligar a introduir canvis en la trama de la clàssica llegenda, fins al punt que el cavaller de les Planes, extremadament pacifista, va acabar preferint tres
xocolatines i una consola de vi-deojocs a la princesa, evitant qualsevol tipus de violència i de confrontació amb el drac. L'obra, que duia per títol Un Sant Jordi de casa nostra, va ser interpretada pels nois i noies de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes.
'Més ' Clàssic amb la veu de la soprano Teresa Vert
T. M. S. -Sant Cugat -
Obres de Gershwin, Bernstein i Kurt Weill. Això és el que té previst presentar dissabte vinent Clàssic, el local santeugatenc que ofereix una programació musical estable i variada. Abans de les guerres, entregf terres i després de les guerres és el nom de l'actuació que presentarà la soprano Maria Teresa Vert, acompanyada al piano per Gerard López. Es tracta, segons la cantant, d'un programa que "vol fer un repàs pel que ha representat el segle XX" per a Occident, a través d'una selecció de peces que "mostren les actituds de la societat en tres moments històrics" molt determinats. De la nostàlgia dels imperis decadents, fins al triomf de la música popular americana, passant pels moments durs de les entreguerres, Vert glossarà el segle que s'acaba, comptant entre els autors del repertori amb Kurt Weill, un compositor nascut a Viena i emigrat als EUA que, segons Vert, "pot ser perfectament un autor pont entre els tres moments musicals".
E l S Í C A I V I W B Divendres, 28 d'abril del 2000 Cultura 35
H i s t ò r i a del c ò m i c
í^._. 9 'Florita
Florita va ser un dels pocs personatges femenins de certa trascendència que ha registrat la història del nostre còmic i, sens dubte, la primera heroïna sexi de la historieta del nostre país.
La primera aparició de Florita va ser a la revista El Coyote (1947), on es presenta com a una jove d'uns vint anys que aparentment tenia com a motiu d ' e xistència la persecució de joves guapos i rics. El personatge reflexa l'estereotip de noia atractiva, de sil·luc-ta curvilínia i elegants vestits. Lògicament la censura existent a l'època, que no permetia la mínima visió de cap tipus d'escot, banyador o vestit excessivament provocatiu en les altres publicacions, no consentia tampoc que Florita exhibís la mes mínima part de la seva anatomia, però mitjançant enginyosos diàlegs i dibuixos més o menys provocatius la seria aconseguia Pobjectiu d'aproximar-se a uns plantejaments d'un latent erotisme i situacions, que malgrat la seva ingenuïtat, es podien definir com a picants. El contingut dels seus guions re-flexava per complet la ideologia masclista imperant a la societat, la màxima expressió de la qual era "la dona objecte". Es podia destacar per antològic el capítol oferit en el número 16 d'El Coyote, en el que apareix per primer cop un petó a la boca dibuixat en una historieta de la posguerra. Com a curiositat afegim que aquest bes es realitza entre l'enamorat de Florita i una amiga, sent vistos per ella, que com a solució no se li acudeix altra cosa que convidar a la seva amiga a menjar bunyols carregats en excés d'all, amb el que en rebre el rebuig del seu alè, aconsegueix recuperar al seu xicot, això sí, perdonant-li el seu engany sense cap tipus de problema.
Ediciones Cliper, que publicava El Coyote, al 1949 va decidir donar un impuls al pesonat-ge dedicant-li una revista pròpia. Florita, amb format vertical i bona qualitat de paper, va aconseguir la col·laboració d'uns bons dibuixants com VicenteRoso, RipoU, els germans Blasco, Fajardo, ctc.
El personatge al principi apareix simultàniament en tres històries independents a les que té diferents edats, 4, 12 i 20 anys, però aviat queda únicament l'adolescent de bona família, que practica equitació, té una luxosa habitació i els seus pares són educats i sempre ves
teixen de manera elegant. Florita també practica esports com el tennis o la natació, però sempre amb vestits esportius discrets que no atenten contra la moral establerta. ' Vicente Roso sempre va vestir Florita amb peces juvenils elegants, en color en les històries de la portada i en blanc i negre en la doble pàgina central. Ediciones Cliper va publicar un total de 490 quaderns. Al 1956 la història de Florita va desaparèixer de la portada, sent substituïda per un dibuix del mateix Vicente Roso, i a Pany següent a ia historieta va aparèixer un nou personatge, Gildita, sent l'il·lustrador Ripoll. Al 1958 la revista va passar a ser editada per Hispano Americana, sent Pérez Fajardo el continuador de la sèrie, arribant-se a publicar 100 números, i a partir del 1960, Florita passa a ser naradora d'històries sentimentals, desapareixent com a personatge de còmic.
Altres seccions que van aparèixer amb entitat pròpia dintre de la revista van ser: Marce-la, de Jesús Blasco; Pilili, de Salvador Mestres; Martina y Rita ya lo sabia, de Ripoll; Rosy, de Julio Ribera; Mary Angeles, de Sabates i Lui-sa, de Carmen Barberà; aquestes sèries convivien amb altres d'importació, com Niopsy, de Gladys Parker i Dalia y Dora, de Dick Brooks. La contraportada solia estar ocupada per una historieta dibuixada per Pili Blasco, Lalita.
0 JBÍSbmàmi / J|gjj£
Rius i Taulet 13 Tet 93 389 3* 32
Rambla del Celler, 89 Tel. 93 «74 «1 07
/
E s p e c t a c l e s
El Cafè de les Arts i la Biblioteca del Centre
Cultural, amb la poesia T. M. S.
- Sant Cugat -
Dues lectures poètiques constitueixen les actuacions centrals de sengles actes programats aquesta setmana, en una edició extraordinària del Cafè de les Arts i en un recital de poesia a la Biblioteca del Centre Cultural.
Si no fos perquè es tracta d'un esdeveniment especial que no segueix fidelment l'esperit de la iniciativa, aquest diumenge el Cafè de les Arts celebraria l'edició número 36. De fet, però, aquesta popular i consolidada trobada d'artistes amateurs vol dedicar un espai especial a la figura de José Agustín Goytisolo, recentment desaparegut en circumstàncies tràgiques.
L'actor Joaquín Araujo serà l'encarregat de posar veu a diversos poemes de l'escriptor barceloní, actuant acompanyat de les variacions jazzístiques en el piano d'Eric Xirinachs. El realisme social de Goytisolo donarà pas a l'obra avantguardista i existencialista de Josep Palau i Fa-bre, i aquest als versos del valencià Vicent Andrés Estellés.
Tot plegat es tracta d'un acte que, sota el nom de Poesia-cava, ja es va presentar el febrer amb èxit a Valldoreix, intentant recollir, segons Araujo, "una mostra de diferents registres, temàtiques i veus de poetes catalans", i fent un homenatge a
i»/
IW\M «rrg/i n la fíif/hotera /• A / '
José Agustín Goytisolo, poeta que Maria Àngels Quadras, una de les organitzadores del Cafè de les Arts, descriu com "d'una personalitat especial i profunda".
D'altra banda, la Biblioteca del Centre Cultural va ser l'escenari triat ahir per Eusebi Ayensa per dur a terme un recital de balades populars gregues, que, amb l'organització dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, forma part de les activitats que duen a terme aquests centres al voltant del primer cicle Grècia, ahir i avui, després de l'estada a Grècia dels seus alumnes de grec.
CASAUS ' P A S Q U A 2.000'
fins al 9 de maig
«Barques a Cudillero. Asturias» Oli sobre tela. 90 x SO cm
Salpi iuusfnòl
Santiago Rusifïol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
36 Cultura ELS /CANTONS Ühetidres. 28 d'abril del 2000
Et r e p o r t a t g e
Deu, vint, trenta, quaranta o cinquanta minuts, segons el recorregut i les caravanes, pots tardar de la ca
pital a Sant Cugat. Però si vols fer-ho en dues hores llargues també pots, a peu, per algun del diversos ca
mins que creuen la muntanya, sovintejats només pels excursionistes.
D e Barcelona a Sant Cugat: un camí d'ermites
"Veus un altre cel..." (J. Freixer)
M A R I A M Í H . A ROVIRA
- Sant Cugat -
Si vols arribar de pressa a una experiència diferent, pots fer el camí a peu amb calma, per arribar a Sant Cugat i no a Santiago. l'otser trobaràs algú. potser no trobaràs ningú. Si es fa en solitari, cal no oblidar el sentit de l 'orientació, i una bona guia.
I/inici es pot realitzar pel damunt de la Vall d ' H e b r o n , a l ' e rmi ta de sant G e n i s de ls Agudells. Ks Barcelona i no ho és, barriades perdudes i llunyanes on s'hi respira un altre alè. l. 'esglesiola es consagrà el 4 de juliol del ( ' 31 , però els orígens són potser paleocristians. l 'n peix gravat a la pedra en seria testimoni.
I / any 102S depenien de sant (ienís altres esglésies, com sant Joan i sant Cebrià d'Horta, santa Jus t ina i el mones t i r dels Jerònims de la Vall d ' Hebron. Hi va haver conf l i c tes pe l s drets econòmics (o sigui, diner) amb la par ròquia gran de la /.ona, sant Andreu, i al 1237 es fixaren defini t ivament els límits d 'ambdues. I / anv 1770 es
va fer la reforma que ha perdurat fins ara.
No gaire lluny es pot agafar el camí que s'enfila vessant amunt. El GR-6 passa pel turó del Mal Tall o de la Magarola. Però hi ha, a la zona. GR i PR -senders de grans i petits recorreguts- , cruïlles i topants que cal conèixer. Es recomanable d'anar amb un grup guiat, els voluntar is de Collserola fan a q u e s t a ru ta d u c s v e g a d e s l'any, la propera a la tardor.
Quan s'ariba a sant Cebr ià d'Horta l'ermita fa força pena, amb una obra afegida (alguna mena de granja) enganxada a la pare t . P e r d u d a al mig de Collserola, és una de les més desconegudes. I na petita restauració li podria tornar la dignitat d 'un lloc on la gent anava a trobar-se per alguna festa.
N o hi ha gaire in formació d'aquesta església romànica a la que van canviar d'orientació, en una reforma del segle XVII. El c a m p a n a r de cad i re t a és t ambé d 'a leshores . Abans, al segle XV, ostajà l'orde dels Mínims. Es diu que hi va ser sant Francesc de Xavier i 1 Ignasi de Loiola, recordat en una pla-
Camí enllà trobem la font de la Meca i una cantera abandonada. El problema d 'aquestes explotacions és que es mengen el territori, que pot ser recuperat, n o m é s en part , d e s p r é s d'anys i panys. A diversos llocs de la serra, allà on aflora el material calcari, veiem les muntanyes escapçades. Després de la font cal superar un rost una mica difícil. A voltes el cami-net es perd tapat pels brulls, corriol pedregós amagat, però s'arriba a la pista des d'on contemplar la gran ciutat, amb els tres turons a pr imer t e rme : Putxet, Carmel i la Rovira ( per la roureda que hi devia haver).
Per la boscana ara clara ara atapeïda, es troba la pista que va de la Rabassada al turó de Vall-daura; la seguim uns quants revolts fins arribar al GR que ens durà, per un espai bonic de vegetació espessa, fins el turó de la Magarola on es controlen les mig rac ions de les aus . Uns oce l l s q u e v o l e n mi l e r s de quilòmetres buscant la fresca a l 'estiu, nord amunt , i la calor de l'hivern, cap els deserts del sud. Uns quants es quedaran
Eh /res turons, des r/el camí. EO l'O ARXll'
aquí, als de l tes i aiguamolls que encara ens queden.
Deixat el pas del Rei, per on passava per anar a caçar cap a la finca de Valldaura, queden, no gaire lluny, el turó del Trac i el castell enrunat del Fortí. Tenim un país ple d'història poc coneguda, no gens divulgada. Divulgació que podria ser part de les campanyes d 'educació que tanta falta fan -i no es fan-p e r q u è joves i no joves poguessin assolir altres objectius, per comptes de "fora d'hores" i violència urbana.
Deixat enrere el torrent de Duran (que va a parar a can Duran a Barcelona) podem anar a trobar els de l'altra banda de serralada. Si és època de migracions, els que fan el control de les aus ens en poden fer cinc c è n t i m s . Si no, t i rem ja cap avall, en direcció a sant Medir. La riera que baixa de la Salamandra s'ajunta amb la de Pru-nells i fan via cap a la vall. Sant Medir i sant Adjutori seran, si voleu, les últimes ermites.
El fonda l h u m i t a l i m e n t a grans arbres, plàtans, pins i alzines, algun xop i d'altres espècies, moltes d'introduïdes. La
varietat vegetal d 'aquest bosc s'acompanya de la diversitat de bolets, ocellls i mafímers amagats cpie no es veuen mai, com els toixons, que esperen la nit a dins dels caus. Els bassals am-paren amfibis, granotes i salamandres que fan la seva vida. Potser t ambé musaranyes, el mamífer més petit i estressat. Tot el dia menja, fins a cruspir-se l 'equivalent al seu pes. cada dia. El seu metabolisme accelerat s'adiu a la vida moderna.
Cal absorvir la calma abans de marxar de la muntanya, per fer-la durar dins el brogit d 'aquest d 'aquest sistema que s'ha tornat ben boig : Més túnels per arribar al poble on es va a 15 o 20 per hora, artistes que fan en-vironaments polisensorials, bisbes q u e no pensen demanar perdó pel que van fer a la guerra, la meitat de la gent que no llegeix mai res, i milions i milions que s'apassionen per una pilota, mentre sembla que som al millor dels móns possibles. Les ermites, ancianes i plàcides, reposen mentre esperen el caminant pensatiu i solitari que se n'hi va a observar una vida més sensata.
C r í t i c a de c i n e m a
Bon vehicle de lluïment
Pel·lícula: Erin Brockovich Director. Steven Soderbergh A<tors: Julià Roberts, Albert
Finney Durada: 132 minuts
Bon vehicle de lluïment, tant a nivell interpretatiu com corporal, per a la senyoreta Julià Roberts a fi de captivar un públic bastant incondicional. El seu poder de convocatòria és tan gros que malgrat !a poca promoció à'Erin Brockovich els cinemes s'omplen. Dirigida per Steven Soder
bergh, q u e va fer un d e b u t força interessant amb !a pel·lícula Sexe, mentides y cintes de vídeo, i basant-se en una història real, Roberts ha deixat de costat la llarga llista de comèdies romàntiques que tan bons resultats li han proporcionat, do-
i.SABKl. SÀKZ
nant vida en aquest cas a un personatge diferent. Això sí, contínua sent la protagonista boníssima. Erin Brockovich comparte ix
tema amb un dels llargmctrat-ges importants de la temporada recent, EI dilema. Els dos tracten el procés seguit fins a posar entre l'espasa i la paret grans empreses que atempten contra la salut pública, escudant-se amb mentides i el pes del seu poder. Si els comparem, resulta evident que un dels tractaments és seriós i de denúncia pura i dura. Aquesta és la raó de ser d ' E l dilema; Erin Brockrrcich és l'excusa perfecta per oferir un paper bombó a una actriu en el cim de la seva carrera perquè pugui exercir d'heroïna implacable. En qualsevol cas, la Roberts
demostra que, efectivament,
és una bona actriu, secundada a la perfecció pel prestigiós actor anglès Albert Finney. Erin és un personatge efervescent, sense pèls a la llengua, a m b poca cultura però amb molta vista que, segura del seu atractiu, l'utilitza quan cal. Les actuacions dels actors i els diàlegs, que potencien el sentit de l 'humor per sobre del drama, són el plat fort d 'aquesta producció. Encara que necessita alguna retallada, el guió és notable. Per a bons seguidors del cinema, informarem que. malgrat l'acreditació en solitari de la guionista Sus-sannah Grant, Richard LaGra-vanesc (LospuentesdeMadison, El hombre que susurraba a los cabal/os) ha reescrit part dels diàlegs, un apartat fonamental en el cinema. El darrer gest, tal com algú em va mostrar.
El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà
al món.
Col·labora:
El 'diari' de Sant Cugat
EIS4CANTONS
BLS4CATVIW6 Divendres, 28 d'abril del 2000 37
1
EIS4CANTONS
Economia 38 Divendres, >8 d'abril del 2000
H i s e n d a l o c a l
Recoder presenta uns pressupostos del 2 0 0 0 "austers i realistes"
CiU i PP acorden uns comptes que ascendeixen a 9,500 milions
ToNI MONTKNEGRO - Sant Cugat -
N o m é s unes hores després que Convergència i Unió i Partit P o p u l a r a r r i b e s s i n a un acord de govern per a la propera legislatura a Sant Cugat . i després de mesos de pressupostos prorrogats, dimecres de la setmana passada es van presentar els comptes municipals del municipi per a l'any 2000. FI projecte, que encara haurà de ser debatut i aprovat pel ple de la corporació, va ser p re sentat per l'alcalde Lluís Recoder, i el nou tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Josep Martí, del PP, i ascendeix a un total de 9.500 milions de pessetes.
D 'aquesta quanti tat , que no inclou els comptes dels organismes autònoms municipals - O A M C I C (Ràdio Sant Cugat), O A M C C (Centre Cul tural) i Pa t rona t Munic ipa l de l 'Educació- ni els de Promusa, gairebé el 70%, uns 6.600 milions, es destinarà al conjunt de serveis i despeses propis de la ges t ió munic ipa l , m e n t r e que el 20% (2.200 milions) s'utilitzarà per al finançament de noves inversions.
Tant Lluís Recoder com Josep Martí van coincidir a qualificar els pressupostos d '"aus-t e r s i r e a l i s t e s " , ja q u e consideren que "s'ajusten als ingressos" que el consis tor i podrà captar r ea lment - a m b un manten iment de la pressió fiscal i sense conèixer encara les part ides provinents de la Cenera l i ta t - , al mateix temps que són "rigurosos" a l'hora de fixar les de spese s , garant in t t a m b é "et m a n t e n i m e n t i l 'augment dels serveis municipals".
Segons Lluís Recoder, Sant Cugat "és una ciutat cara de mantenir", perquè ha optat per "un model urbanís t ic hori t zontal", amb abundants zones verdes, que, juntament amb la creació de serveis com el Centre Cultural o les escoles bressol, han con t r ibu ï t a [ '"augment de la qualitat de vida" al
Joan Martí García (PP) i Pasqual d'Ossó
municipi , tot i que encarint-ne la gestió. L'alcalde, que va qualificar de "delicat" l 'estat de les finances de la ciutat, va recordar també les dificultats que ha suposat per a la confecció dels comptes haver de tenir en compte la necessitat de fer front, l'any vinent, als interessos dels préstecs contrets com a conseqüència del pla econòmic i financer. A part i r de l 2 0 0 1 , l ' A j u n t a m e n t haurà de destinar 800 milions de pesse t e s -p rop del 10% del
Segons Recoder, "Sant
Cugat és una ciutat cara", que requerirà enguany
6.600 milions per mantenir els seus serveis
pressupost- a eixugar els compromisos amb diverses entitats bancàries. Per la seva banda, Josep Martí va recordar també la necessitat de deixar de banda l'actual model de creixement "basat en l 'explotació urbanística" per substituir-lo per "la promoció econòmica".
Tot i que el consistori s'ha proposat realitzar un esforç de reducció de la despesa, amb la millora de 1'"eficàcia en la gestió", Recoder va assegurar que els pressupostos inclouen un
(CiU) són els artífexs de l'acord E: X. L.
"s ignif ica t iu" a u g m e n t dels serveis que presta actualment l 'Ajuntament . L ' augment de les inversions es destinarà fonamentalment a tres grans àrees d'actuació: completar la urbanització de diverses zones de la ciutat i donar un impuls als districtes, iniciar l 'execució de diversos projectes d 'equipaments esportius i preparar la vianantització del centre urbà, actuació que tindrà lloc al llarg del 2001.
Així doncs, dels 2.200 milions destinats a inversions, al voltant d 'un 70% es destinarà a la realització d ' infraestructu-res bàsiques, com ara la urbanització, en t re d 'a l t res , dels sectors de Can Matas i Can Barata (690 milions) i dels districtes de les Planes, la Floresta i Mira-sol (400 milions). Els p r e s s u p o s t o s p r e v e u e n també la finalització de la instal·lació de la xarxa bàsica de clavegueram (273 milions), a més de la rehabili tació de la masia de Torre Blanca i de la seu del Celler Cooperatiu. Un total de 230 milions de pessetes de les inversions locals es ded icarà a e q u i p a m e n t s e s portius i escolars. L 'augment dels carrils bici (25 milions), la inversió mediambiental i una partida destinada al desenvolupament de noves tecnologies de la informació completen les inversions previstes pels pres-
Xiftmï mes xifret
Tres s6n les partides fonamentals en què es divideixen els 9.500 rattioas ée pessetes pressupostats pel consistori: 6.600 milions (un 75% del tord) es destinaran a despeses de maotenimerrc, 2,200 nu
es
700 milions de péNfcee» {poc més d'un 7%) aniran a parar a despeses financeres. Així mateix, les inversions previstes tenen coma capítol raés important el dels 1,500 milions per sufragar infraestruetures bàsiques, éníre ï é s quals el clavegueram, reH#»ateïiat i «I carril bïcL dels <pab, 390 correspondran als districtes* i la resta a aspectes com te urbanització de sectors com Can Mates o Can Barata. / T, M. S. (SANTCtfeanr)
Cecot, primera patronal a obtenir el certificat ISO
T. M. S.
La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot) és la primera patronal de Catalunya a aconseguir una certificació ISO 9002, que assegura la qualitat dels serveis que tant l'entitat com les fundacions Cecot Innovació i Cecot Formació ofereixen als seus prop de 7.000 socis directes i 32 associacions empresarials.
La Cecot va obtenir el certificat, que inclou dos manuals de qualitat i 55 procediments diferents, després d'haver superat l'auditoria del Laboratori General d'Assaig i Investigació (LGAI) de Cerdanyola. El 1998, Cecot Formació ja va rebre l'ISO 9002, experiència que la patronal -que ha rebut un fort increment dels associats en els darrers anys- ha volgut fer extensible a la resta del grup. Amb aquesta mesura, l'entitat ha volgut també donar exemple als seus socis, pels que està desenvolupant, amb el Centre Català de Qualitat, un pla pioner a l'Estat que crearà una guia informàtica que ajudarà a les empreses a implantar l'ISO 9000, la norma del 2000.
l'entitat obsequia els clients amb tiquets d'aparcament FOTO: XAVILARROSA
Queixes pels cotxes mal aparcats Poc abans de l'estiu començarà a
operar a Sant Cugat una nova grua de la Policia Municipal. Aquesta és una de les mesures que es desprenen de la reunió mantinguda recentment per representants de
l'Ajuntament i de Sant Cugat Comerç per tractar l'ús indegut de les zones de càrrega i descàrrega per part de vehicles particulars, un ús que dificulta el trànsit del municipi. / T. M. S. (SANT CIGAT)
KLS /CANUMNS /)/;W/i.» Jfri'iiliiil<lii- Economia 39
Les empreses? La Cama Modest de mena, però extravertit i cordial en el tracte, Lluís Caballé Benejam (Barcelona, 1953) frueix parlant de la seva feina. El responsable de l'àrea de
Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola de La Caixa considera el seu treball com un "servei per a la col·laboració" entre les oficines en les gestions comercials o
de personal. El fet és que aquest barceloní d'origen dissenya moltes de les estratègies que l'entitat financera posa en pràctica al municipi. Caballé es mos
tra convençut de la necessitat d'un canvi en la cultura empresarial espanyola que acosti les empreses a les necessitats de la societat a la qual s'adrecen.
Lluís Caba l l é . Cap d'àrea de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola _ _
"Cal que la gent comenci a guanyar-se bé la vida amb el seu patrimoni"
T O M MONTKNKGRO
- Quant fa que La Caixa es troba vinculada amb Sant Cugat?
- La primera oficina de La Caixa al municipi es va instal·lar els anys trenta. Avui dia hi ha set oficines en què treballen 36 empleats. La Caixa té, a més, una presència qualitativa molt important a la ciutat, perquè hi viuen molts empleats, que treballen als serveis centrals de la companyia, a l'àrea tècnica o, fins i tot, a les companyies filials, com Immobiliària Colonial. La gent de La Caixa són gent coneguda a Sant Cugat.
- En rorganitzatiu, han canviat moltes coses des dels anys 30?
- Sí, és clar. La Caixa, que, com totes les entitats financeres, té una determinada base territorial, va fer servir en un principi una estructura piramidal per cobrir aquesta base, enfocant la seva activitat cap a la seguretat i l'exactitud administrativa. Actualment, però, les entitats financeres estan dedicades al servei al client i procuren oferir tots els productes que aquest pugui necessitar. Conforme amb els temes administratius han passat a un segon terme, s'ha anat facilitant que totes les decisions es prenguin descentralitzadament allà on es troba el client, és a dir, a les
hi Caixa ha fet tecentmetit una aportació ei oriòmira als mities Sant. \tcdir i Jeiuni tk. Moragas FOTO: XAVIIA RROSA
oficines. Això és així fins al punt que el santeugatenc que demana un préstec troba resolta l'operació a la seva pròpia oficina en el 95% dels casos. Aquesta és una ciutat en creixement i nosaltres hem de procurar incrementar la nostra oferta per donar la resposta que els clients estan demanant facilitar l'accés als serveis bancaris, poder parlar amb persones properes per assessorar-se, etc. Això vol dir també obrir properament alguna oficina més a Sant Cugat.
- Què té de bo tenir una ofici
na de La Caixa al barrí? - Una cosa és clara: qui millor co
neix al client és qui el tracta cada dia. Avui dia l'empleat de banca és una persona que ha rebut molta informació i té una gran capacitat d'anàlisi, i té les eines necessàries per resoldre qualsevol tipus de problema.
- Com definiria l'àrea geogràfica de la qual vostè és responsable?
- J o no diria que Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola tinguin una determinada característica en comú. Cadascuna té la seva personalitat i
dóna lloc a moltes activitats econòmiques diferents. El que sí és cert és que es tracta de tres ciutats que estan creixent molt i amb un tipus de població jove, fet que les fa tres mercats en expansió, amb un tipus de client d'elevada cultura financera. Aquest fet, molt positiu, ens facilita molt la feina.
- Quins programes socials du a terme La Caixa a Sant Cugat?
- El pressupost de la Fundació de La Caixa per aquest any és de 35.000 milions de pessetes. Amb això es poden fer moltes coses, i
moltes reverteixen directament en activitats que es duen a terme a Sant Cugat. Algunes d'aquestes actuacions, de tipus esportiu, cultural o socioassistencial, es fan al marge de la gestió centralitzada d'aquest organisme i Ics realitzen les oficines. Els exemples més clars són, posem per cas, el patrocini de la Marxa Infantil de Regularitat i de la Mitja Marató.
— Què fa el santeugatenc amb ek seus diners?
- No hi ha fórmules universals per descriure això. En la decisió de què es fa amb el propi capital influeixen molts paràmetres, incloent-hi les diferents situacions personals. Amb tot, l'abundant oferta de productes que hi ha actualment al mercat permet als clients adaptar-se a allò que els ve més de gust en cada cas. El que sí s'ha de començar a dir és que cal que la gent comenci a guanyar-se bé la vida amb el seu patrimoni. I aquest és el principal objectiu de La Caixa.
— Què està canviant en el món del petit estalviador?
- Actualment hi ha moltes operacions noves a les quals fa uns anys els clients no accedien, des de la borsa i els fons d'inversió a l'estalvi finalista (fons de pensions o assegurances). A mercats més madurs, com els anglosaxons, aquestes operacions són molt habituals, cosa que indica una clara tendència aquí.
— Com serà aquesta xarxa d'oficines de La Caixa en el 2010?
- Qualsevol previsió és arriscada. Ara bé, sí que continuarem centrant-nos en el servei al client com la nostra principal activitat. Per això no renunciarem al manteniment d'una àmplia xarxa d'oficines, amb més personal, i ampliarem les possibilitats de contacte amb el client mitjançant els diferents canals electrònics.
J. El pols empresarial
La quinzena empresarial ve marcada per l'augment de l'oferta comer
cial de la ciutat i per l'aparició de noves empreses en els sectors immobiliari, publicitari i de serveis a empreses. A data de divendres passat, i des, de les darreries de març, el consistori ha comunicat l'obertura d'una desena de nous espais a la ciutat. L'avinguda Francesc Macià i cl carrer Manel Farrés compten amb un centre de massatges (Francesc Macià, 58-62) i amb una perruqueria {Manuel
Farrés, 73), amb la recent obertura de dos nous establiments, regentats respectivament per Josep Maria Colomer i Daniel Marín.
La venda de béns usats és To-cupaeió d'un altre nou comerç ubicat a Plana de l'hospital, 9, i amb Lluís Alburquerque com a titular. Ei municipi compta també amb un nou estudi fotogràfic, Contrallum, ubicat a Vavinptda Cerdanyola, / / , i amb una floris-teria, situada al 6arm~ Valldottix, 22. Amb el nom de Teiaroa, s'ha inaugurat recentment un comerç
dedicat a la venda de petit moble i d'obsequis, que es troba ubicat en un centre del màxim interès comercial, al carter Santiago Rusinol, 23. Aquest fet és també aprofitat per El Celler dels Llibres, una nova llibreria al número 25 de la rambla del Celler.
En el capítol immobiliari tres són les societats que han aparegut al municipi. Amb un mateix capital inicial, Promocions Rat-penat SL {Oscct, 59-63), dedicada al comerç de finques, Soluciones Iuimobüiariag CMS SL {Francesc
M&mgas, 58), dedicada a la com-pravenda i gesdó d'immobles, i Baqutped f&,{Manel Farm, 97), que promocions solars, augmentaran encara més l'oferta comercial de Sant Cugat en l'àmbit immobiliari. A més, Ja societat B&1V1 CVP SL {rammideRubf, 88) ha iniciat recentment la gestió d'oficines comercials al Centre de Negocis Can Castanyer.
Paral·lelament a aquest sector. apareixen també societats que ofereixen serveis de manteniment a empreses. D'aquesta manera
s'han constituït Net Vallès 2 0 0 0 SL (passeig Tom Blanca, 21, 23), dedicada a la neteja d'institucions, i Instahtciones Tete SL {SantJor-di, /5\ que instal·la i repara equips d'aire condicionat i calefacció. Quant al sector audiovisual i publicitari, Sant Cugat continua creant teixit empresarial amb l'aparició d 'Okonkoio SL {Estirí de Gibraltar, 19), dedicada al doblatge i producció audiovisuals, i de l'empresa" de publicitat Om Pu-blicklad Vallès SL {Camí de Can Galxet$5). / T. M. (SANT Ct *;AT)
P&E SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó
Itenttart? Çorporatfv» » Bfeseny 6riftc i EtttoHal « rufttlcfat Wsíéay de ttgiMs Dtefe * r*»]«ctt i Msntotjf» dtttaads * Ptaducd* rertadïcttt» '
Sast 3otài, 37 0819O Sant Cugat, del Vallès M. 93 598 86 00 f ax. 93 590 SS 25 E«a»§fc cmm^p^ommktúd.
EIS4CANT0NS
Immobiliària 40 Dijous, 2X d'abril del 2000
A L Q U I L E R
PISOS
Pisos a estrenar (Entrega final de mayo) C/ Castillejos, esquina c/ Sant Martí (1. Centro). Varias superfícies: desde 75 a 86 m2. De 2 y 3 hab., 2 bafios, amplio salón-comedor, cocina-officce, armarios empotrados, parquet, calefacción a gas natural, pàrquing, tastero, planta baja y àtico con amplias terrazas de 48 y 75 m2 desde 85.000
Z. Monasterío Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000
2 1 bx - Tel . 9 3
A L Q U I L E R
• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000
V E N T A
• FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 hab., 2 bafios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M
Y MUCHÍSIMOS MAS, nLLÀMANOS YAÜ
reix . 5 8 • Te l . 9 3 5 8 » 7 3 7 4 - 9 3 5 8 9 8 1 6 *
P I S O S EN V E N T A
• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M
T O R R E S EN V E N T A
• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M
• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M
A L Q U I L E R • A estrenar, jun to FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y
calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.
Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.
Perfecto estado 100 .000 + gastos
V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,
vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav,, bano comp.
reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b,, aseo. M. sol 37, 75 M
• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardin. Solar 400 m2 45 M
• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21.5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje
cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b, completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,
trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000
V E N T A S • Obra nueva en z. tranquila. Àtico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 bahos, acabados
de calidad, calefacción, cerramientos aluminio, doble acríst., pàrking, jardin com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 bafios, salón 25 m2, suelos
màrmol, todo exterior, perfectos acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardin 65 m2, 3 hab. dobles, 2 bafios, trza.-velador, cerramientos
aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos bafios y aseo, salón-comedor con
chimenea. cocina-offïce 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal, tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 bafios, aseo, coc-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., baiio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.
Buenos acabados 99 M
Av. Rius i Tau le t . 3 3 • Tal . 9 3 5 8 9 7 1 7 1
Jt
A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc
comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - Bano.
- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Baiio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1
Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ íoan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 100.000
IÜ&s*ï,;;*'•TiéÈüiiSf» SSS: 0 3 .0:7:"/ F. fíte^;.Mm»:&W&&MZmGm
' 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M
> Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M ' Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona
comunitària. Todo,reformado e impecable 44,2 M > 361 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-offïce, suelos de parquet, terraza
15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-offïce, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona
comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M
' 373 • Estación. Piso 100. m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M
R b l a . d e l Ce l l e r , 2 • T e t . 93 5 8 9 OO 6 6
l£l P I S O S • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 16 M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina 31,5 M • Ctra. Roquetes.,Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M
C/ Santtaao Rusiftol. 3a • T*t. 93 675 10 XO
T E L L V I V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin 46 M • Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M
V E N T A DE P I S O S • Rubí Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M
A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin 300.000
wmmmMmmmmMmmïmmmmtz 41 - 93.674,1a m
V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres
plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: sal.-com. 50 m2, coc-off., hab. y bano. Jardin y terraza de 70 a 200 m2. Planta l a : 4 hab. dobles y 2 banos .desde 62 M
• Dúplex en Parc Central. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc.-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 bahos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M
• Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc-ofí., bodega, despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bahos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M
A L Q U I L E R • Local comercial. 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xernc 250.000 • Piso Parc Centrat. 3 habitaciones 195.000 • Piso Coll Fava. 3 habitaciones 120.000
B I L I A V E N D E S
• Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm., bany i terrassa , 21,5 M
• P. Central. Àtic 100m2, 100 m2 terrassa, menjador, 3 domi., 2 banys, 2 pL pk, trast, i piscina . . .52 M
• Rbla. del Celler. 140 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, terrassa, 3 pL pk i traster 52 M
• Dúplex. Can Picanyol. 250 m2, 4 dorm. dobles (2 suites), 3 banys, 2 pi. pk, traster i terrasses . . .78 M
• Dúplex. Z. Golf. 230 m2, 5 dorm. (1 suite), 4 banys, aseo, 2 pi. pk, traster i piscina , 92 M
• Local a prop d'Hisenda. 115 m2. Planta més altetl, 2 banys 28 M
>lïir>I;~.U&r£)W-.t.·9'-4*]
H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor,
calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados
l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,
puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,
calefacción. Impecable -• 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubï-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.
Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 iji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos
comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M
Cervantes, 52. Rubí • Tel. 93 697 45 62
I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 rn2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.
pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.
c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,
terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio
con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M
• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1' calidad. 125 M
« « c a O c t a v í à . 8 - T e L 9 3 6 7 5 4 3 02 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4
P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M
T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M
A v . L l u ï s C o m o a n v s . 8 • T e t . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3
F I N D •MÍÜ
V E N D E S
• Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b„ saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 43 M
• Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M
• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M
• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943 60 M
D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 O O
y L L O G U E R S
• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i
traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000
V E N D E S
• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc .
Valldoreix. 6 0 * Tel. 9 3 6 7 4 67 IS - 93 5 8 9 3 3 6 8
. 45 M .37M
I N M A V E N D E S
• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER
F I N N T E
NUEVA PROMOCIÓN
• 3unto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de 1* calidad
DESDE 20.720.000 ptas.
C / C a s t I U e l o s . 3 1 • T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8
I M M O B . i &
• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M
• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M
• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M
• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M
• Piso frente Kampió. Sup: const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,
reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,
lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M
P l a c a O c t a v i à . 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3
L L O G U E R S
• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000
• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000
• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 60.000
• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 54.000
• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000
• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 45.000
• LocaL C/ Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat 100.000
A v . L l u í s C o m o a n v s . 2 2 • T e L 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7
T I L _ . Jt V E N T A • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo,
salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio,
cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran
terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R
V I U à , 1 - l o c a l 8 (entrada per Or. M u r i l l o . 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I
ÏM» T O R R E S EN V E N T A
• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M
• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M
• Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M
• Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M
Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
R b l a . M s . C i n t o V e r d a g u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9
L L O G U E R S
PISOS
• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000
• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000
LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal
per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.
V E N D E S OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07
m2 terrassa 15 M
P a s s a t g e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4
M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.
comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,
possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab-, 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000
Or. Murillo, 6. Sant Cugat * TeL 9 3 6 7 5 6 2 75
- impresa germano espaüolo de Servkios Inmobiliarios •
TENEMOS LA VIVIENDA A 5IJ MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.
Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:
• Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just,
SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catatan y castellano.
HEHOS AL03AD0 A MÀS DE 100 FAMÍUAS EXTRAHJÍHAS A SANT CUGAT
Bel t ran v Kdzoicte, 8 . Barcelona • Te l . 93 2 0 4 55 20
Estètica E1S4 CANTONS Divendres 28 d'abril de! 2000
Estètica i Bellesa l'article: La fita d'aprimar-se (II)
PETITES ESTRATÈGIES
1 No us compareu amb ningú i centreu-vos a valorar i aprofitar les vostres possibilitats.
2 Penseu positivament, perquè això porta a l'equilibri personal i ajuda a no caure en angoixes,
3 Poseu en practica la tècnica de la visualització i imagineu la imatge de com us agradaria estar, perquè està comprovat que fent-ho es pot perdre pes; el millor moment per fer-ho és quan us assaieu per menjar.
4 El programa d'aprimament serà més efectiu si el seguiu amb una altra persona perquè així us animareu quan la voluntat defalleixi.
5 Si sou vosaltres els qui decidiu la dieta a seguir, seria convenient portar una agenda dels aliments que preneu per planificar les compres i fer les combinacions convenients. Us facilitarà molt la feina si ho reflectiu gràficament en forma de piràmide, disposant a la cúspide els menjars que heu de prendre en menys quantitat i a la base els que podeu ingerir en major quantitat. Per exemple cada dia heu d'incloure 2-4 racions de fruites, 3-5 racions de llet, iogurt o formatge; 2-3 racions de carn, aus, peix, mongetes, ous o nous o 6-11 racions de pa, cereals, arròs o pasta, al temps que us allunyareu de les fècules refinades, els greixos i el sucre.
<5 ÉS important entaular-se per fer-se més conscient de la importància de l'acció de menjar, així com evitar aquelles situacions que puguin desviar l'atenció o estimular a menjar més, com escoltar música ràpida, mirar la televisió, llegir o parlar.
7 Preneu alguna cosa a mig matí, per no arribar famo-lencs al dinar i fer-vos un gran tip; proveu amb un iogurt, fruita, formatge fresc, etc.
8 L'aigua és el millor supressor natural de l'apetit i es recomana beure almenys 8 gots grans al dia, si pot ser freda, perquè fa mes efecte També estimula el metabolisme dels greixos i si s'afegeix suc de llimona o de fruites, els sucs gàstrics s'estimulen i el cervell rep senyals de sacietat.
9 Ingerir poma, taronja, maduixa o plàtan 1/2 h abans de menjar augmenta la sacietat i eleva el nivell de glucosa a la sang, fet que fa reduir l'apetit.
10 Sí no us ressistiu a menjar entre àpats, opteu per aliments cruixents, com les pomes o les pastanagues, perquè es mengen més a poc a poc i tenen més poder sacant.
11 Inicieu els menjars amb un primer ptat poc calònc, com una amanida o una sopa, perquè omplirà i es menjarà menys de segon plat.
12 Sabíeu que la mescla dolç-salat estimula l'apetit?
13 Podeu substituir aquells menjars que tan desitgeu per altres de gust semblant, per exemple una fruita dolça per comptes d'un donut, una hamburguesa vegetal per un frankfurt, etc.
14 Si seguiu una dieta poc variada, introduïu cada setmana un plat nou, que estigui en la línia de l'establert, perquè no sigui tan monòtona.
15 Canvieu de rutina, si principalment ingeriu calories picant, substituïu l'hàbit esmorzar-dinar-sopar, per una sèrie de 5 o 6 minimenjars diaris; d'aquesta manera s'elimina l'impuls de picar entre dinars.
16 Si mastegueu lentament menjareu menys, perquè des de la primera queixalada que es fica a la boca fins que el cervell detecta que s'està alimentant, passen 20 mi-
&¥ í
s*
I:
nuts. També l'estómac se sent tip abans iniciant l'àpat amb begudes Calentes o menjars especiats.
17 Fugiu de la trampa tíght perquè alguns productes etiquetats com a baixos en greix o sucre tenen les mateixes calories que els seus equivalents convencionals. Per exemple el que no té greix té sucre, ingredient que augmenta la secreció d'insulina, que estimula l'apetit t en un no res acabeu el paquet de galetes sencer.
18 Obtideu-vos també dels refrescos ensucrats perquè porten calories buides amb energia però que no nodreixen. Substituiu-los per sucs de fruita o aigua de seitz.
\Q Una manera d'oblidar-se d'un apetit a deshores és sortir de compres i caminar durant 45 minuts, amb el que a més a mes cremareu unes 300 calories
SD Feu natació perquè és l'esport que més ràpidament crema calories i a més, referma les zones problemàtiques.
2 1 Sí us agrada la música per ballar, fantàstic, perquè cada hora es poden perdre entre 1701280 cabries. Escolteu-la també per fer exercici, perquè el seu ritme treurà la monotopia de les repeticions.
22 De seguida que acabeu de dinar raspaleu-vos tes dents perquè mentre la boca estigui neta no sesentira l!*n-puls de seguir menjant, com pot passar retenint akfurt gust en el paladar.
2 3 No us desespereu, perquè encara que perdre pes us re- -, sulti un objectiu força difícil d'aconseguir o l'excès de ;' greix es resisteix i segueix acumulant-se en cfeterrra- | nades zones, sempre podeu recórrer a la tecnologia, me- ;: diana alternativa o cosmetologia, que posen at nostre '• abast un munt de solucions que per si soles o combi- ., nades entre si, acabaran amb el problema. Els sistemes |. per reduir que trobareu són, entre d'altres: facupun- ;!
tura, el massatge xinès.l'homeopatia, l'oligoteràpia, l'auriculoteràpia, els remeis florals, la hipnosis (per un sofròleg i en cas d'angoixa), el modelaiser, la lipoaspi-ració, la mesoteràpia, les faixes reductores, la cosmètica reductora, el massatge de drenatge limfàtic, el massatge onulaton, la ultrasonoteràpia, la fangoterà-pia i l'electroestimulacio, tècniques a les que dedicarem un capítol més endavant
p e r r u q u e r s
PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM
Al servei de Sant Cugat des de 1955
93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r
08190 Sant Cugat del Vallès
ToT CADEII
I Tot pel teu cabell Tot pel teu cos
Tot per maquillatge Tot en perfumeria
TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS
C/ Valldoreix, 61 • Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS
\ l Tractaments corporals
• Micropigmentació • tatuatges
C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
centre d'estètica
Cl Francesc Moragas. 2S • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès
Massatge biosmòtic
Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peellng corporal amb
productes naturals
Centre SPA
jj^ Saíut • T 9{aturaíx
I I ambíes I I mans
Tractament de fangoteràpla i algoteràpia per ciàtica i lumbàlgia
contractares i tendinitis acne
psoriasis artrosis
artritis
cel'lulitís i aprimament Sant Cugal del Vallès
Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656890 149
i
Í 5 > - cSt'iuet-Goaíro/
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
D Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43
v ^ » ^ l mil
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82
el consell: Mesures dràstiques controlades
PastSes per aprimar-se
Només es poden prendre amb contra! mèdic, i recordeu que els diurètics i \a-xants no ajuden a perdre el greix í que el seu ús també està delimitat. • Píndoles per treure l'apetit, que actuen coit» 9 GOmpJeroent d'una dieta sana, i exercicis físics i es prescriuen només en casos especials. • Píndoles estimulants per suprimir l'apetit: només es poden prendre durant un breu període de temps, ja que causen addicció i no són aconsellables per a persones que pateixen problemes cardíacs, diabètics, de tensió alta, de glaucoma, de ronyó o de la tiroides.
Intervenció mèdica Els procediments radrals només són necessaris quan es dóna una obesitat que planteja un problema greu per a la salut o en casos extrems, quan el pes de te persona és el doble de l'ideal o l'excés és superior als 45 kg. La intervenció pot consistir a reduir el tamany de l'estómac, la subjececió de les mandíbules per restringir la ingestió d'aliments o en un bypass intestinal per evitar l'absorció d'aliments.
& S /CANTONS Dhendns, 28 d'abrildel2000 Sahit 43
Medicina i Salut GUIA MEDICA
Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NICOLETT1 Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Flatc, Asisa. C/V«à,49. « 9 3 6 7 4 48 72
Cirurgia Geriatria DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-ftariasa-SanrteG. Av. Torre Blanca, 2-B, 2n. A1. « 9 3 589 47 00
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. * 93 674 15 26
Dieletica-Nutricio DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina generat, dietètica. Dilluns, dimecres í divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Oaltés, 5.1r 3a. «936746329 «935896483
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Arma R. Cerdà * Dra. Rosaris Sagama • Dra. Uum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-8.2a planta. desp. 8-3. « 9 3 589 43 57 « 93 589 43 58
D E L G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Qee«6 de residències i altres recursos. Infermeria. Formació; C Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 * 0 6 0 4
MPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la lar. trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-6,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7
TELE ASS4S. IKPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora rJei dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8.3r K « 93 589 39 67
Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua. Sanftas, M. Flatc. Prevtasa,, Mútua HGC. Urg. 24 h. domiciS.
« 9 3 5893926 «609331080
Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vaftss a domicÜi-mútiKS. Major, 36,2n. «936740025
Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb fes principals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6
Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VLA Winterthur - Previ asa - Assistència sanitària Medrftac. Francesc Moragas. 48, em. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 5 3
Pediatria
Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Rbla. Rlbatallada. 20,1 r 3a « 93 674 72 16
Ecomedicina Laboratoris AYUR PI Ajuntament Naturopatla y masaje terapèutica « 93 675 63 39
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17. baixos.
* 9 3 589 60 55
Odontologia CLÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, Imptarnologia, pròtesis, odontopediatría, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0 8 0 3
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a « 93 589 70 40
CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx & «5890396 « 6752212
CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3,2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0
DRA. M. JAUME SAURA Oíníca denta). D ladv9 - I3h i 16-20 fi. Pg. Sant Magí, 22, baixos « 93 674 23 35
CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23 -25. 1r3a « 93 675 64 77
J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Rlbatallada. 20, tr 3a « 93 674 7 2 1 6
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatna - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r pis. « 9 3 589 35 48 « 649 93 59 37
DRA. ANNA PUJIBET i ALDES Pediatria. Vitalicio Sahjd Maplre. Endavaüada, 21, 1r, « 93 589 29 95 « 9 3 674 2 0 7 9
Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties def peu, ortesis, pfantiííes ortopèdiques, papitomes, cirurgia dei peu. Hores convingudes. « 6 3 5 8 9 63 13 » 6 2 9 16 9 5 36
Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes. 5. 2n 3a. « 93 589 40 51
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 93 418 4 6 4 8
INSTITUT PSICOMÈDIC S A N T CUGAT Psicologia cfotca, psiqiiatna, depressions, aJcohoHsme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av, Toro Banca, 2-8,3rA, desp. 11 í 12 « 9 3 5 8 8 3 7 8 7
M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Saoat Santiago Rusiftol, 2. ent. 1a. « 9 3 874 15 2 6 « 93 874 01 47
Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI2AN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 93 674 74 09 Particular
DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas. 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 07
Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Polícliníc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88
DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica trauinalològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 874 43 46 « 93 589 05 34
« « « 4 * 4 * * * 4 :
ft*«*flïWR8íÇK»W5^^
CLÍNICA DENTAL V i 1 1 s . B i. 1 d f
Major, 23-25, ler 3a
Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7
Sant Cugat
el consell de la setmana: Diferència entre tic i distonia
No tots els moviments estranys o repetitius que pugui fer una persona reben et nom de tic, però sí que tots es presenten sobtadament i acaben sent, en un moment o altre, blanc d'alguna que altra burleta. Manifestació • Els tics són actes discontinus, repetits i ràpids que accionen un grup de músculs simultàniament. És un acte involuntari sense causa ni finalitat que amb la repetició acaba convertint-se en un hàbit, esdevint exagerat en la forma, intensitat i freqüència. Cessa amb el son i quan l'individu està absort en algun tema. Un cas més complicat es coneix com la síndrome de Gilles de la Touret-te, on els tics s'acompanyen de sons guturals o nasals i paraules estranyes, com li passava a l'emperador Claudi. • En el cas de la distonia els moviments es manifesten amb contraccions, espasmes o moviments involuntaris dels músculs en una, moltes, o totes les parts del cos. Els afectats poden tenir fins i tot dificultats per caminar, parlar o mantenir les parpelles obertes, i en els casos més severs poden tenir caràcter invalidant. Origen • Els tics poden tenir un origen físic o psicològic. El primer cas es dóna quan el cos endega un mecanisme per descarregar l'energia sobrant a través d'una substància cerebral que treballa en la transmissió de les neurones. Els d'origen psíquic apareixen davant una tensió interior, i la solució passa per l'ajuda d'un psicoterapeuta. Es dóna en nens que viuen moments difícils, en persones agressives (que reprimeixen els impulsos), en subjectes obsessius (que pateixen ansietat) i en menor mesura, en malalts greus o crònics.
• La distonia és una malaltia neurològica que es dóna per una disfunció en una zona del cervell que provoca una contracció errònia d'un grup de músculs, la causa de la qual encara es desconeix. Qui els pateix • Els tics afecten més als homes que a les dones i solen presentar-se sobretot a la infància, abans dels 11 anys. Solen solucionar-se durant la pubertat i només entre el 3 i el 5% dels casos es fan crònics. • Les distonies afecten més a les dones que als homes i es presenten en l'edat adulta, entre els 35 i 50 anys. Tractament • Els tics bàsics a^e apareixen en ets infants solen solu-cíonar-se amb l'ajut d'un logopeda i convé que se solucionin durant l'adolescència pel risc que es facin habituals en el pacient. A més dels especialistes i la voluntat de t'afectat, l'entorn també hi juga un paper important, ja que la prohibició dels pares cap et petit o les rialles dels amics faran que augmenti l'ansietat i l'angoixa. Quan hagi d'intervenir-hi un psicòleg especialitzat, ho farà generalment amb una teràpia psicomotora on combinarà exercicis de relaxació, inhibició i control mental amb sessions de psicoteràpia, per aprendre a controlar els músculs i trobar el veritable origen dels tics. De vegades es complementa amb ansiolítics, tranquil-litzants o neurolèptics, però mai no es prescriuran sols. • En el cas de les distonies no s'ha aconseguit un tractament que les curi, però s'estan aplicant amb èxit petites dosis d'un conegut verí (toxina botulinia) que, tot i que el cervell continua enviant missatges erronis, paralitza els músculs afectats perquè no responguin.
Airta Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201
Hi col·laboren:
Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg
EVA M* de UV PESA, lopopeda infantil
SÍLVIA LLUM»- Psicòloga infantojuvenil
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
I
CENTRO DE ECOMEDICINA
PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR
NATUROPATÍA
MASAJE TERAPÉUTICO
REFLEXOLOGÍA
KINESIOLOGÍA
IRIDOLOGÍA
I
LAyw I imiento Tel. 93 675 63 39 I
ES 1 CENTRO 1 DSALUD 1 OCULAR
D R . J. A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U
O F T A L M O L O G I A
C/ D O C T O R M U R I L L O . 2 1
S A N T C U G A T D E L V A L L È S
Sï vol ANUNCIAR- SE <en aquest a secció, TRUQUI'NS al telèfon
4aH*»4L ítf***^fc ' w - - ^ - ^ t s i J t í ' . MÍJCV j t " *« fflft&e- t n K w
Gastronomia ELS4CAIVTONS Divaidns. .'Sd'/ilirildelMV
La cuina de casa BAR. REST. ARNAU
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
BAR BOKATA
Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BACCO
Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
BAR MELMELADA
Valldoreix, 56 93 589 11 85
Cafeteria i menjars casolans
BAR PICCOLO
Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
CABASSA CASTANO
Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO
Lleó XIII 93 692 24 24
Carn a la brasa i calçots
EL CASINET
Cami de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
EL JORDI'S
Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans
EL MESÓN
Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat
LA JIJONENCA
Major, 29 93 675 25 86
Gelats artesans i cafeteria
LA JIJONENCA
Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans
LA JIJONENCA
Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria
EL PEROLET
Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant
EL PUNT
Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars
FRANKFURT LA PALTA
Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurt;
LA MASIA
Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana
LA PASTA BOIXA
Av. Lluís Companys, 24 93 675 1503 Pizzeria, creperia
MAS ROIG
Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa
GRANJA AUGUSTA
Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria
CAN BARATA
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52
Cargol llauna i arròs negre
CAN CASOLETA
Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
ITALIANS
Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
PA I PA
Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes
TORRADA GRILL
Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa
CABALLU PETIT
Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
LA CANTONADA
Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
LA GRANJA
St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
ff^K
l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Lluç a la vinagreta i patates al vapor de l'any 1900
Elaboració: Com é Muç amb els porros, les pastanagues, te ceba, et julivert. I* sal i et vinaçjíe. f»oseu é peix n t r i amb éf cap (sense ulls), però tsltat en dol traces -perquè hi càpiga bé-a Sa cassola t no es L'aigua només cobrirà ei-feiÇítesvsK;' de buir.iïK& lentament Mitja hom després," com 3 motí, «s cot-ío<. dos trossos en una font junts com si et p#0O&IÉ^ cer, es cobreix amb la vinagreta i es guamek'at voltant amb patates cuites ai vapor,
Patates cuines aj. vapor: S'esculten patates noves, bones, no mott grans* * ovalades. H | ^en i, en una cassot&fsj posa una capa «te rrarrtaga ï sat f N í tN guin sucoses, i després l'aigua freda. íztmi
Salsa vinagreta: Es pica la ceba mott menuda, el julivert i l'ou cuit tot moft fi. S'hi afegeix oli, vinagre i sal i s'agita'per-que es barregi tot.
ingredients: * *.
* -1 lluç gran X .,..+«*
- oli de qualitat W0 - porros
- pastanagues *̂ Ni - ceba
M E N Ú
- patates
- ou cuit D E L
- julivert DIA
-sal • • •
- vinagre
BA« «EST&URANT
K 1 ^
I I . lVrr San, 6
•s. iMrn-alVrU)
i f i . i n r,m :•> - \
ESPECIALITAT EN BRASA
Carns i ve rdu res brasa Coques xauata
C a r " » l * st la l l auna
IA M A S I A
S I 1 I ( I i S I
Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.
Tel. 93 589 34 45
EL CASINET RESTAURANT
Menú diari i entrepans
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01
ROSTIDORA LLENYA
OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR
mimmOím-àDmmtíHtiéiimtpe^iks Sant Martí, 9 c«semé*iCAPICKEVROÍ'A>
Tel. 93 589 82 75
per carn de la bona
Carrer de h Torre, 14
Tel. 93 674 12 85 w
Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65
*
Mercat Pere San
Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47
•*A«0 iA5v * i j • • ^ E * ritDVrft' Ht HOtt
P|lb .̂̂ r^ ./íU ̂ ^P fM'n i un fr^Üsf&JÏ r&fc* *,. ~^&jm ^
«*< <f*r*n, . « J . W * í J « - * í . * '
* » < W. « <H 10 **
\ir> 0l">0 W ~ * '^4- 1* V40>J
RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra
Com si fos de tota la vida
la xocolata.. . 4>fvffv • Is entrepans.. . • f f v f f v el cafè... f f v f f v les pastes... f^vff*. el suis... * f v * K
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
PI. Barcelona 93 675 52 46
Tasta la nova carta Sopars d'empresa
ïUt eesm Bar Restaurant lotc j u i K'I h c i d i c i ó
Pi . O c t a v i à , 6 Tel . 9 3 67A l O 47
t(AV) iVurbaie
antf,i ciri 15 de maye o ••• ••:. pertíerài
'"<inl(l | Mt-Fronc'°
M( Í amula McDonattfs SHSahara
EIS i CANTONS
Guia Comercial gu ia p r à c t i c a
ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 P 93 B7S 34 54
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a O 93 674 41 64
EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D O 33 fi74 44 69
LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a P 93 B74 44 94
ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos P 93 675 29 02
Bar Musical Sant Marti. 10 P 9 3 S 8 9 4 7 9 0
CABALLU PETIT Cerveseria 0 93 589 14 56
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol. 54 P 93 674 06 49
CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09
SUN BIKE Can Matas. 2 P 93S8917 57
M. Pere San. Pda. 125 a a i . T O i . i s n i i
ARQUITECTURA ™ CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 18 35
JOROI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a o 93 589 65 61 o 608 49 45 19
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a O 93 675 18 03
JORDI CUFl BORRELL Av, Vall d'Or, 2 P SO 674 26 01
JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 1 4 7
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25. 1r p 93 589 30 65
M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 0 93 58930 65
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B O 9 3 6 7 5 3 0 f 2
ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D O 93 674 44 69
BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 O 93 674 T7B4
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n ° 9 3 5 8 9 2 0 0 0
T.M.G. TALLERS Borrell. 6 o i Fat 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53
TUBAU La Torre, 14 O 93 674 12 85
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 O 93 675 30 65
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 O 93 SOS» 14 18
TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix O 93 674 57 47
SAGARRA Endavallada, 22 0 93674 0 1 6 0
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 O 93 674 65 00
CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 O 93 565 49 00
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av, Viladelprat, 79 0 93 674 5048
CERÀMIQUES VICAT2 Cami Can Calders. 8 A O 93 675 2001
RODÓ Rius i Taulet, 6 Q 9 3 689 82 80
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 0 9 3 5 8 0 15 00
FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 674 05 03 O 93 589 31 21
BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA
I ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 4 9 3 7
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 O 93 5891198
BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 93 589 12 99
CUE SANT CUGAT
CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 0 93 674 19 03
EL PUNT Copes i sopars P 670 59 40 01
COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 .96 02
COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 74 42
COPY-GRAFIC Can Matas, 8 O 93 675 36 53
OFINOVA Lluís Companys, 18 P 9 3 675 23 73
CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos befe-conxx&nexo. es P 93 675 32 67
ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 26 24 P 934170759
CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n P 93 674 14 53
CONGELATS L'ILLA CONGELATS
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 O 93 674 03 08
SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 P 93 674 98 62
UESC Cànovas del Castillo. 9 P 93 675 23 90
HAMBURGUESERIES MC OONALDS C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54
JOGUINES NINS Villa. 9 P 93 674 13 96
FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTIC/ EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75
FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 0 9367518 20
FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 71
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53
HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 0 93 674 75 98
HÍPIQUES
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 O 93 674 15 46
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 1140
CRISTALLERIES H FOTOGRAFIA.VÍDEO CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98
ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 0 93674 7164
MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49
O 9 3 5 9 0 6 9 8 0
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 9 3 5890271
ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 o 9367591 44
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 O 93 674 12 39
ESCOLA THAU Vial Interpolar 0 93 589 8108
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41
P 93 589 28 33
ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 0 9 3 675 19 04
CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 0 93 589 75 12
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 O 93 675 31 00
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 O 93 589 38 52
FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 O 93 674 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 0 9 3 675 56 74
FUSTERIA EBENISTERIA P 93699 6748 P 93 674 70 68
GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 4 7 5 1
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 93 675 49 02
POU D'ART Balmes ,35 P 93590 6086
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 936746028
MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 9940
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 P 93 589 50 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71
111 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 5 8 9 2264
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 936752201
WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72
IMMOBILIÀRIES
Vegeu pàgines 40-41
INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 o 93 675 15 56
VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 o g 3 590 80 60
INSTAL·LACIONS À ZAMORA, S L MaCinto Verdaguer, 18 0 9 3 589 26 38
MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 0 93 674 6058
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93589 4 7 4 2
ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74
LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 0 9 3 590 61 89
LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 P 93 5 8 9 2 0 1 8
LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 7800
LES PLANES P 93 675 51 05
LLIBRERIES PAPERERIES
LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 589 8 6 1 7
MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 9 3 675 51 08
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà. 4 P 9 3 5 9 0 2 6 80
MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas. 33 O 93 674 09 95 P 93 674 15 50
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Major. 6 P 93 589 22 32
EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93589 0014
MAJIK Sant Jordi, 29 P 9358902 66
MOBLES JARD! INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 95 589 00 23
MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02
BLUE MOON Major, 16. Horari-, 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h P 93 675 02 67
CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 9 3 5 8 9 8669
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 P 93589 7232
TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 86 55
ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31
MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29
MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 89 01 49
CELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M f „ T ^mfrr
LA JIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86
GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n O 93 674 14 53
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81
ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63
KAJLA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 590 0541
SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos "B 935892343
IARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 o 93 67436 94
JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 15 32
FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 OS 03
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90
MENJARS PREPARATS
ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 5P0 82 75
MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 P 93 675 4757
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18
OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 935897202
OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r la 0 9 3 5 8 9 0 1 5 1
STANZA Valldoreix, 10 O 9 3 674 65 98
PROMUSA Av. Torre Banca, 2-8 P 9 3 589 1732
ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 93 58944 95
PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 12 99
LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71
PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas, 29 P 93 589 6088
DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 5 8 9 5 6 5 7
ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63
FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 4 0 0 6
JUANI Xerric, 28 P 93 674 66 99
JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70
PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 O 93 58953 54
TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04
PESCA SALADA I
LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 O 93 674 5 7 5 2
PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 O 93674 6 8 4 7
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 569 25 29
MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 P 93 6740138
GENEVIEVELETHU Villa, 6 P 93 674 03 16
POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 O 93 675 13 8
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 0 9 3 589 23 71
RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 O 936744223
ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80
ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*à,1 P 93675 2 4 0 1
SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 93 589 89 99
SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 67532 74
TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 5506
SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 P 93 5 8 9 1 7 9 9
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS
LEONEUJ, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. GraeHs. 35 P 93 590 66 66
TALLER ELECTROSOL Sol. 19 P 93 674 36 88
TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62
TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50
TALLERESMENA Pg. Torre Blanca. 13 P 9367453 01
TELEFONIA AK TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 O 9 3 5 8 9 8 7 0 2
TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 P 93674 11 82
TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93674 11 83
TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Ribatallada, 34 P 93 675 22 28
TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lluís Companys, 2 P 93 674 41 67
iRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 P 93 675 51 51
VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 908 89 81 36 P 93 674 69 45
VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 9 3 5 8 9 7Í 40
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta P 666428142
IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 78
USSIATOURS Plana Hospital, m P 9 3 5 8 9 6 1 5 0
XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 93 67406 11
46 Cultura ELS /CANTONS Devenilus. 'iStt'.ihril'//,/_
De dilluns a divendres • De 7.IH) h .i S.00 h El dispertadoi. amb Salva Yallvé • De 8.00 h a Ui.(K) li Prunera Plana, amb ( ícn i I ai/ano • l ) c 10.00 ha 13.00 h (iambirota. cl niatia/ín. amb ('lara Borrell • De 13.00 a 13.30 h San! ('n^aí Aci/i: í/n/oniiatiii. amb Josep M. Mim • De 13.30 li a 13.30 h / intieii.aa(repetició). amb (ieni I ,o/ano • De l.v.SO ha 14.0(1 h \iiib miill ili 'ji.a. l.tsjuudi ^dïtnaiomid. amb l'ep Manes • De 14.00 h a 17.00 li \ol/I tartla. amb l-'.sre\e Llup • De 17.00 ha 10.00 h l'andana, el iua;c.azin amb Iolanda (iasas • De 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Sals a \a l l \e • De 20.00 h a 20..i5 h l'.isjioitin. amb ( iemma Montero • De 20.33 h a 21.00 h /'.'/ in i lloí • d I ma^aiin • De 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica Cdillunsi. Roik World (dimarts). /V///>7/íYw/idimecrcs). C.hill Out (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que '///nia del dia. amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h . Música //I te/t costat • De 7 a 24 h. (lada hora informació local als Bulletins Informatius. Dissabte • D e 8.00 ha 10.00 h l'.s tap de setmana, amb Joan Xallvé • De 10.00 h a 13.00 h
Poc fet. El magazúr d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez
• D e 13.00 ha 14.00 h . \vant-matx. I'.informatiu d'esports • De 14.00 ha 15.00 h (•àstin;j. (repetició) • De 15.00 ha 17.00 li Albitni. amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'estrena, h, Iprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i 'Ibni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Carmona • De 10.00 ha 21.00 h Pau d'assaig, amb ('aiics Roca • D e 21.00 ha 22.00 1i I:litre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Musica al teu costat
Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h la missa del monestir • De 0.00 h a 9.50 h . Mites i llegí ndes de Sant Citrat • De 9.30 h a H).(X) h Esport en marxa la edició •De lO.OOha 13.30 h Xostra dansal La sarst/c/a/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i 1'. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h \\nc d'assaig. amb ( larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en ma/xa Ja edició • A partir de les 11 \ Mí'sica al teu costat
UOSSC allarga les celebracions de Sant Jordi
L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat ha aconseguit allargar una mira més les celebracions de la diada de Sant Jordi a la nostra ciutat. Avui, la formació oferirà el tradicional concert per commemorar la diada del patró de Catalunya al Teatre Auditori. Ho farà posant especial atenció en un repertori molt variat amb robjectiu d'arribar al màxim nombre de públic possible. Per això TOSSC ha preparat un concert titulat Mús ica de principis i finals de l s e g le X X . Un llarg període que els permetrà interpretar des de peces de caire operístic fins a d'altres força més properes al jazz, amb autors com Txaikovski o Salvador Brotons. Un bon final de les celebracions de Sant Jordi.
Divendres 28 Isern Pg. La Floresta, 9 La Floresta 33 674 18 63
f. Dissabte 28 Domènech Pg. SL Magí, 50
ÍÍÍÍ Dwmang»» Uowts Sant» Maria, 27
s Drttuns 1 Cuttett Ptge. Diputació, 6
*é Dimarts 2 R.ftviere Dr.MunHo.1
*-; Dimecres 3 Salaven Santiago RusinoL 38
Dijous 4 Texktó RWa. del Celler, 97
936753353
93 67415 31
93 674 0364
93 674 04 30
93 674 0645
93 674 77 49
Dissabte 29 Sta üaterina de Siena, vg. dra , St Robert, abat i Pere, Domicià, mr.
Diumenge 30 - Sts Pius v, papa; Amador, prev., mr. i Sta. Sofia, vg. mr.
" Dilluns 1 _ _ - ^
( Pesta del treball, sts. Josep Obrer, Jeremies, prot. i segimon, mr.
Dimarts 2 Mare de Déu d'Araceti, Sts. Atanasi, b., dr; r-èlix, diaca i Zoe, mare, mr.
'.) Dimecres 3 ___^_^_ ,' Sts Felip i Jaume el Menor, ap.; Alexandre I, papa, mr. i Maura, casada, mr.
X Dijous 4 Sts Silva, bis., mr.; Veneri, b., Pauli i Floria, mrs.
- Divendres 5 ' Sts. Teodor, b , Stes Irene i Crescenciana, mrs
S A L E S N U N 1 C I P A L S (Gasa de Gultura)
• Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril a l'Esc. Municipal d'Art.
• Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins al 30»d'abril a la biblioteca del Centre Cultural.
• Graffiti... grafits. 6.000 anys de llenguatge marginal. Fins al 7 de maig.
• 10a PRIMAVERA FOTOGRÀFICA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: L'ordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig a la Casa de Cultura i al Claustre, respectivament.
• Minisaló de l'Ensenyament. Fins al 5 de maig.
• Els sense terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 de maig a la biblioteca del Centre Cultural.
S A L E S P R I V A D E S • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril a La Galeria.
• Mejàn, pintura. Fins al 30 d'abril a Canals Galeria d'Art.
• Gasaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig a la Sala Rusinol.
• Adolf Freqüències fotogràfiques i fotop'tntures. Fins al 30 de maig al Centre d'Art Enfoc.
• Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig a l'Espai Lluís Ribas.
• Ferran Martí. Fins al 30 de juny a l'Estudi Ferran Martí.
MUSICA CONCERT DE SANT JORDI Orquestra Simfònica del Vallès. Música de principis i final s.XX 28 d'abril, a les 22 h.
ELS /CANTONS Divendres. >X (Cubril tM 2000 Cultura 47
AJUNTAMENT
Sant Cugat 93589 22 88
Casa te Cultura 93 58913 82
EMDVaiidoreix 93674 27 Í9
OMIC 93 58931 88
PROMUSÀ 935891732
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
CAP
CAP - Urgències
Centre Soc. San. LF
Ctre. Alzhetmer St. C.
93 5891122
9358944 55
93 5897800
9367423 83
Creu Roja Sant Cugat
Creu Roja Valldoreix
Dispensari la Floresta
General de Catalunya
Vall d'Hebron
Sant Joan de Déu
Telèfon de l'Esperança
93 674 12 34
93674 24 59
93674 7615
9358912 12
93427 2000
93 20340 00
93 414 48 48
ASSOCIACIONS
AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49
AAPPiW Valldoreix 93674 2Ï 97"
AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05
AA Prop i V la Roresta 93 674 20 89
AAW Aiguallorga Flor. 93 674 51 29
CINESA SANT CUGAT
Sant Cugat 1
AAPPiWMira-sol 93674 2018
AAW V Carme MÍra-soi 93 674~ÏC103
M W St.JoanMira^soi 9367471 03
Consumidors 932684567
Ctre. Cívic les Planes \ 93 675 51 05
Cines Cinesa (reserves! 93 589 0941
Ones Yelmo (reserves) 90212 4134
CU* Muntanyenc
Coral de la Unió
93674 5398
93674Ï0Ò6
BOMBERS
Betlaterra 93 692 80 80
Generalitat 085
Rubí- San! Cugat 9369980 80
ENTITATS
ASDI 93675 3503
CPA 93 58916 74
C.Castellano-Manchego 93 589 76 05
Germanor Cavis 9358957 98
Grup Sup. Immigrants 93674 9314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
LLEURE
Arxiu Gavin 93 674 25.70
Arxiu Municipal 93 5890712
Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88
Casal Cultural Mira-so 93689 2018
Casal d'Avis SC 9358916 38
Esbart Sant Cugat 93675 26 52
Llar d'Avis Parròquia 9358905 98
Piscina Valldoreix 9Ï675 40 55
MITJANS^COMUNICACIÓ
Els 4 Cantons 93 589 62 82
Casal Valldoreix
Ctre Oivic la Floresta
93674 45 99
93589 0847
Ràdio Sant Cugat 93675 5959
Tot Sant Cugat 93674 8661
ORGANISMES OFICIALS
Hisenda 93 5891155
Jutjat 93B74 6696
PARRÒQUIA
Les Planes 93 204 7503
St. PereOctavià 936741163
Valldoreix 936740569
POLICIA
Cuerpo Nacíoní 935747858
Municipal i Protecció Civil 092
Erin Brockovich
Yelmo 3
Municipal (Valldoreix) 908795125
Comissaria St. Cugat 93 6747612
DNI (Cita prèvia) 9358930 80
Urgències 091
SERVEIS
Aigües la Floresta 93 674 2089
Catalana de Gas 93 7252944
Correus 93674 7096
ENHER Rubí 93 6991892
FECSA (atenció client) 90073 73 73
FECSA (avaries) 900 74 74 74
Funerària 935895552
Repsol-Butà 93 674 15 80
SOREA 9358900 21
TRANSPORTS
Aeroport 93478 5000
Carreteres 93204 2247
FGC 932051515
Grua 936743371
RENFE 93490O2Q2
Port
Ràdio Taxi
Taxis (parada)
Valldoreix iparadat 93 674 1111
15.15-20.00-22.40
Scream 316.45 -19.25 - 22.05 / Pokémon 16.00 • 18.05 - 20.10 • 22.30 (dv-v. i fs) Historia de lo nuestro
Yetmo 4 Sant Cugat 2
El hotel del millón de dólares 17.00-19.35-22.10 Presa del panteó
Sant Cugat 3
AmencanBe^^ Yelmo 6
SantGugaM
Erin Brockovich
Yelmo 5
Pokémon / Doble traición
16.15-19.00-21.50 Yelmo 7
16.00-18.30-20.40-2Z50 <
16.00-18.15-20.30-22.SG
16.00-18.15/ 20.30-22.45
las normas de la Casa de la Sidra 17.15 -19.45 • 22.40
Scream 3 17.15-19.45-22.40-
YELMO SANT CUGAT Yelmo 8
Yelmo 1 Diamonds 16.15-18.30-20.40-22.50
Al límtte 15.50 -18.05 - 20.30 - 22.50 Velmo9
Yelmo 2 Héroes fuera de òrbita 16.00-18.15-20.30-22.45
EMD Valldoreix
m CASAL DE W CULTURA DE ffjt VALLDOREIX
Informació I Inscripcions De dimarts a divendres
De 9 a 11.30 i de 16.30 a 19 h
P l a ç a de l C a s a l , s / n .
Te l . i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9
J O I E R I A
a la c e r a p e r d u d a
Dimecres de 16 a 18 h
J A Z Z i n f a n t i l
( d e 5 -7 a n y s )
Dimecres de 17 30 a 18.45 h •
D I B U I X I P I N T U R A
Dilluns de 19 a 21 h
• IOGA
Dimecres de 20.30 a 22 h
« G Y M - A E R Ò B I C
Dimarts i dijous
de 9.30 a 10.30 h
• T A I - T X Í
Divendres de 9.30 a 10.30 h
P U N T T a l l e r d e p l à s t i c a
Dimarts de 17.30 a 18.45 h
• P A T C H W O R K
Dimarts de 10.30 a 12 h
• E S T A M P A C I Ó
s / r o b a - b a t i k i s e d a
Dimecres de 10.15 a 11.45 h
• V I T R A L L S D E C O R A T I U S
Dimecres de 12 a 13 .30h
• O R F E B R E R I A
Nivell 1. Dj. de 1 8 a 2 0 h
Nivell 2 Dm de 16 a 20 h
D i s s a b t e 2 9 d ' a b r i l
I C I C L E DE S O , C I N E M A I ART C O N T E M P O R A N I
• C I N E M A : d e 18 a 2 3 h
• M Ú S I C A : d e 2 3 a 1.30 h
A l C a s a l d e C u l t u r a d e V a l l d o r e i x O r g . D P W ( J o v e s d e V a l l d o r e i x ). C o l . E M D d e V a l l d o r e i x .
D i m e c r e s 3 d e m a i g
II C U R S D 'H ISTÒRIA DE CATALUNYA. In ic i
Paleolític a Catalunya, a càrrec de Meritxel l Puig.
A les 19.30 h al conven t de Miss ioneres dels Sagrats Cors de
Jesús i Mar ia.
Int.: 93 674 41 4 2 . Preu: 2 .000 i 1.500 ptes. (socis). Org. Val ldaurex (Centre d 'Es tud is de Valldoreix). Co l . EMD de
Valldoreix, Arxiu Gavín, Inst. d 'Es tud is Medievals i el convent de
Miss ioneres de ls Sagra ts Cors de Jesús i Maria.
Diumenge 7 de maig T E A T R E : El fantasma de Canterville, d 'Oscar Wi lde . Joan
Barbè del Grup Caste l lbe l l i Vilar.
A les 19 h a l C a s a l d e C u l t u r a d e Va l l do re i x .
O r g . G r u p d e Tea t re E s p i r a l . Co l . l 'EMD de Val ldoreix.
CINESR SANT CUGAT
El cinema de casa teva
ESTRENA 4S SETMANA 43 SETMANA 13s SETMANA
pxàn Brockovich
SALA 2: 17.00-19.35-22.10 GOLFA: 00.40 13 ANYS
SALA1: 16.45-19.25-22.05 GOLFA: 00.30 18 ANYS
SALA4 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA
SALA 3: 16.30-19.15-22.00 GOLFA 00.30: El arte de morir
ONEsn Q S S 3 S I 3 S 2 S 1 2 S S 2 B C^VTjwway/UNWEFtSAL Parkmc
i h írato OiíTt·cíM dia
de l'upacMor C«ttH*4Mludianc
untvffiiari Ctratt més
(r»rt5 65 t<K$ Accessos
minu$v>li& tornat Vcnft
«mkifad» Strónw P»s»m«nt amb
nunwnrfu urgit* er*d«
ELS4CANTONS Divendres. 2H d'alml del 2000
48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Ricard Vicente. Periodista esportiu de la Cadena COPE
"El repte és continuar millorant les properes mil hores de ràdio"
Al.KX Loi'KZ
- Sant Cugat -
Ricard Vicente és l'editor i presentador del carrusel esportiu de la Cadena COPE dels diumenges al matí. El 1f> d'abril, a dos quarts d'una del migdia, el periodista santeugatenc va complir amb el seu programa lïeinpo de jiii'ao C.titítlunyti 1.000 hores de ràdio en directe. \ icente. que va fer-se càrrec del programa des del primer dia -el primer diumenge de setembre del l'W.V- ja ta set anys que treballa per al futbol català. El santeugatenc espera ara amb entusiasme celebrar aviat el programa número .i(X).
— l.OOO l i o r o ilf ràdio en directe en són moltes, no creu? - El balanç és altament positiu. El programa va començar com una idea; hi havia un públic per aquest tipus de futbol que tenia una franja horària molt determinada els diumenges al matí. No era una idea original perquè ja abans altres emissores ho havien intentat, però el programa no havia acabat de consolidar-se o potser no era el moment comercial oportú. Va ser després dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i la C O P E va apostar per aquesta idea. El cost inicial era bastant fort; parlo d'una època en què encara el telèfon mòbil no era una pràctica habitual. El mòbil d'aleshores pesava sis quilos, era ca-ríssim. costava més de mig milió de pessetes, i, a més, la cobertura era molt dolenta. D'altra banda, pel que fa al tema tècnic, no era ni de bon tros el d'ara, que ha canviat moltíssim i sembla mentida. en només set anys. E'inici del programa va coincidir també amb l'arribada de José Maria García a l'emissora i, és clar, l'esport és un dels puntals de la nostra programació. Des de l'inici fins avui en dia, hem tingut una progressió total en molts aspectes. El nostre programa ha definit una línia molt concreta d'informació, ha apostat per unes categories que
Ricard Vicente cditu i presenta lïempo deJuego Catalunya FOTO: XA..
han demostrat que tenen públic. has d'anar a la improvisació per-No hem arribat al sostre, però el repte és continuar millorant les properes 1.000 hores. - Són quasi 3 0 0 programes. Es un reconeixement a... - A una idea. Des que vaig començar a treballar en el món de la ràdio, l'esport ha
e s t a t la meva única vocació. Sempre m'agrada dir que en el meu cas de pe-
què els actors són les persones que tu no controles i no els pots donar un guió. Aquests són els futbolistes. No saps què faran ni com ho faran ni de quina manera ho faran. Nosaltres donem molta importància a la dignitat d'a
quest futbol, que "El futOOl Català jo sempre he de
mereix el mateix fensat, i a donar-hi un t r a c t a m e n t igual que si estiguessis parlant del tractament que
riodista esportiu t m m e[ Barça 0 B a r ç a , \d* *.'EsT sóc més espor- 5 panyol. M és igual
l'Espanyol" tiu que periodista i Lina cosa porta a l'altra. És del que sé i del que entenc. L'esport és un hàbit que he practicat des de sempre. - 1 el secret és el treball. - Se'ns dubte. El programa és com una obra de teatre. De les tres hores i mitja que dura el programa cada diumenge al matí, dues i mitja no saps què passarà,
pany< entrevistar Rival-do que un jugador
"•r" del Sant Cugat Esport.
- Darrerament, els mitjans han apostat fort també pel futbol català. - Sí, tot i que encara penso que és poc. Però és cert que cada cop els mitjans hi han apostat més. El que més ha canviat és el tractament, més que l'espai.
- Com a santeugatenc que ets, què és el que vas sentir fa tres diumenges quan el Sant Cugat Esport va perdre la categoria? - Molta tristor, perquè jo en vaig viure a Ràdio Sant Cugat l'ascens a la Tercera Divisió i fins i tot vaig narrar en directe l'ascens des del camp de l'Europa. Sóc d'aquí i segueixo el Sant Cugat. La Primera Catalana és la categoria que pertany per natura al club, per la ciutat, pel pressupost. Però el descens d'aquesta temporada a la Regional Preferent no ha d'afectar el futur del Sant Cugat.
- Quina anàlisi faries dels mitjans de comunicació locals de Sant Cugat? - Crec que cada vegada van a més, sobretot E L S 4 C A N TONS,
que és el mitjà que més segueixo. Ha millorat moltíssim. El producte final que ens arriba als lectors és molt bo. Sobretot, ens serveix per estar molt al dia. Els mitjans locals són qui ens informen millor que ningú de què és el que passa a la nostra ciutat. D'altra banda, el TOT Sant Cugat me'l miro des de ja fa molts anys, és una guia molt pràctica i útil. Escolto programes musicals a Ràdio Sant Cugat i també la informació esportiva alguna vegada.
- Vostè coneix José Maria García. Què ens en pot dir? - És un pencaire. Si el dia tingués 28 hores, ell en treballaria 30. És un treballador al 100% amb una idea obsessiva, que és perseguir al màxim allunyar-se de si mateix per trobar l'objectivitat i la veritat informativa. - I Louis van Gaal? - Van Gaal és una persona que té dues cares. En l'àmbit personal és molt familiar, és una persona que ve d'una altra cultura i és una persona amiga dels seus amics, sincera, i això a vegades li crea problemes. El que passa és que també té la cara de la feina. El vestidor de Can Barça és difícil de portar; si deixa que se n'aprofitin, aquell vestidor pot ser una bomba i els resultats al final es noten.
Carrers IORDI CASAS
El tema del canvi dels noms dels carrers no és nou; a Sant Cugat en tenim un trist i recent exemple. I n cop més, un grup santeugatenc conegut tant pel seu activisme com pel seu surrealisme, torna a treure el tema mitjançant un full que porta per títol Alliberem els catrers (sic). L'enunciat és absolutament inversemblant, es tractaria de fer dels noms dels carrers "una bona manera d'educar, aprendre i recuperar la història col·lectiva del nostre poble i del nostre país". A part que no entenc la diferència entre poble i país, se'm planteja un greu dubte: com es pretén recuperar la història a base de canviar noms de carrers arrelats en l'imaginari col·lectiu santeugatenc? Perquè aquest és el cas de noms com Cà-novas del Castillo, Cristòfor Colom i la plaça del Rei, independentment que puguin agradar molt o poc. Personalment només accepto el canvi de nom quan aquest és el resultat d'un acte de venjança política i, francament, no és el cas de cap dels tres noms que ens proposen canviar. Per una altra part, els pitafis històrics del full són flagrants. Vegem-los: Cànovas del Castillo veu reduïda la seva condició d'arquitecte de la restauració borbònica a "cap del govern l'any 1875" (en realitat fou cap de govern durant els períodes 1875-81, 1885-89 i 1895-97). Els Països Catalans es converteixen en "territori propi dels catalans i les catalanes des de finals del segle XII", quan tothom sap que la nostra particular reconquesta no va acabar fins a mitjan segle XIII. Colom es transforma en "colonitzador d'Amèrica del Sud" i genocida dels "indígenes i la seva cultura", quan és un fet que l'home amb prou feines va tocar terra continental i va tenir poc temps per cometre un genocidi (només va romandre a les Antilles uns vuit anys). Pel que fa al tercer personatge, com sigui que encara és contemporani nostre, ometo tot comentari. Només espero que l'Ajuntament es faci .sord davant aquesta reivindicació, en cas contrari es pot repetir el que avui succeeix: el reiterat ús del nom d'un comte vallesà, en detriment del nom del nostre president màrtir.
A U g i ' l l l C 11 ÜA
•E ATK
LA GALERIA DE ARQUITECTU
\I»K
LiAMMCUJN 1NTKKIOUISMO JAK1>1NKKIA l'AKLJUl S t 'AV,! '
K . i u i l i l . i i l . l i ' · · U , U N l i l l I S u t i t C l i e n t l ïe 1 V i i l l c N . I ' c -1 . M $ t . s i I I l i