Núm. 388 any VUI225 ptes. /1,35 euros Els 4 Cantons Dijous, 14 juny del 2001

Eroski compra el Carrefour de Sant Cugat, antic Pryca

PÀG. 42

CIUTAT

No del govern del PP a fer un fons per rescatar

els peatges catalans

PÀG. 12

ESPORTS

El CV Sant Cugat podrà ascendir a

la lliga FEV PÀG. 28

Can

Casíaeye r

s

ui

MM.»

dÚUMilMkM^

>*9— r

s

ui

r u

^̂ B

r

s

ui

1» «Mim IMW ••»«p-r-h iv uien « • • « I H · I n »!•*• <M ufAnm

•Min «1 Miacuit t*r Nfc- l •»•* '•»•

M i M M M M> S. i . . . l« • M > «AM* • H 1 » M ' < r « n 4 • M M M r*«lr*i M MM < • ••"*

Saní: G/así: tfr balles 29 i 30 juny~1 juliol

Medir i Cugat, pregoners de la Festa Major 2001 L'alcalde Lluís Recoder i la Comissió de la Festa Major n'han presentat aquesta setmana el progra­ma, que preveu un total de 150 actes.

Els populars personatges santcugatencs Medir i Cugat seran enguany els encarregats de donar el tret de sortida, des de la balconada de l'Ajuntament, a la Festa Major, la tarda del 28 de juny. Un programa continuista en què les activi­tats tradicionals com el ball del Paga-li Joan o el concurs de paelles seran les protagonistes. Entre els concerts previstos, hi ha el de Georges

Moustaki i el del grup Dusminguet. L'espai Barraques s'instal·larà un any més a la Pollancreda i la fira d'atraccions estrenarà ubica­ció, darrere del Centre Cultural, al costat de l'a­vinguda Gaudí. El cartell ha estat realitzat per l'artista Mercè Diogène, que potencia la imatge del Paga-li Joan a través del seu element més emblemàtic, el vano. EDITORIAL I PÀG. IS

CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: ICENUAII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 Ptge. La Plana, 10. Badalona. Tel.93 464 03 70

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

HORARI dl. adv. de 8 a 13 h

i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

2 CLUB DEL $UBS€HIf*TOfi el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Jumping QUAD Sant Cugat

simplemente amor

gratis 1 Excursió de 2 hores PER A 2 PERSONES

A LA MUNTANYA • EN GRUP I AMB GUIA • CAPS DE SETMANA I FESTIUS

PER FER AMB ELS AMICS 0 LA FAMÍLIA • NOMÉS CAL TENIR CARNET B-1 0 Al

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

CD CAMELA CADA SETMANA SORTEGEM 2 CD ENTRE ELS SUBSCRIPTORS

(ESCOLLITS A L'ATZAR PER GENTILESA DE TEXIDÓ ÒPTICA)

Des del diari contactarem amb el guanyador de la setmana

Vips per obtenir consumicions gratis VENIU A RECOLLIR-LOS AMB EL CARNET DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

(RESERVAT EL DRET D'ADMISSIÓ)

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

Bacco regala 2 menús A UN SUBSCRIPTOR ESCOLLIT A L'ATZAR

Des del diari contactarem amb el guanyador del mes.

Parc Central. Manel Farrés, 97. Tel. 93 674 30 69

1 Passeig a cavall PER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE

Reserves al tel. 93 674 11 40

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 EfïSï 1*37» h

Dijous 14 juny del 2001

Imatge exterior de les obres de restauració del palau abacial del Monestir de Sant Cugat del Vallès JORDI GARCIA

Reconstruint el palau LES OBRES DEL PALAU ABACIAL DEL RECINTE DEL MONESTIR VAN COMENÇAR L'ANY 1999 I L'ABRIL

PASSAT ES VAN HAVER DE PARALITZAR ABANS D'ENDEUTAR-SE MÉS. ARA S'ESTÀ FENT UNA CAMPANYA

PER RECOLLIR FONS I PODER SUFRAGAR EL DEUTE CONTRET. PERÒ, QUÈ S'HI HA FET EXACTAMENT?

Emili Bella / SANT CUGAT

L es obres del palau abacial han quedat a mitges. De moment ja s'han fet diverses

accions per recaptar diners i poder pagar un crè­dit. A mesura que anaven avançant, es va desco­brir la prioritat de consolidar l'edifici, cosa que ha encarit molt el projecte inicial. Tot i que enca­ra queden pendents moltes actuacions, s'ha pre­ferit paralitzar les obres i buscar finançament per pagar-les, i en un futur es continuarà amb la resta, si és que es troba la manera de pagar-ho. Les por­tes del palau abacial estan obertes a tothom qui el vulgui visitar. De fet, ja s'han fet diverses jorna­des perquè els santcugatencs coneguin què s'hi ha fet i què no. La recuperació del portal de lle­vant, el soterrament de línies elèctriques i el

reforç i la impermeabilització de la torre canto-nera de la llotgeta són algunes de les actuacions que es van dur a terme l'any 1999, quan van començar les obres al palau, residència del mossèn Blai Blanquer. Entre el juliol del 2000 i l'abril del 2001, moment en què van quedar para­litzades, a la planta baixa es va recuperar el nivell original del pati de ponent, es va reconstruir un mur, es va dividir l'espai anomenat "la cuina de l'abat" en quatre aules, un despatx de catequesi i un magatzem de Càritas i es va crear un despatx per a aquesta ONG, a més d'iniciar l'estesa de la calefacció i d'instal·lar la primera base i l'entra­da de l'ascensor. També es van fer tres sanitaris, un d'ells adaptat per a minusvàlids. Com a pre­caució, es van apuntalar provisionalment les parets i les arcades que estaven sobrecarregades.

Ja a la primera planta, les actuacions van anar encaminades a consolidar els sostres i a subjectar les parets fissurades amb un engraellat de bigues de ferro. Es va aprofitar per eliminar els sostres morts, que havien quedat inoperants, i es van corregir i consolidar quatre balconeres i dues finestres. Però el més vistós va ser la descoberta, amb la consegüent restauració, "d'elements arquitectònics que havien quedat perduts en la memòria", assegura el rector. Es refereix a un arc, datat del segles XV o XVI, que va aparèixer a l'enretirar armaris i parets superficials. També al primer pis, s'hi va fer una reorganització de l'es­pai que va proporcionar més llum a les diverses estances: una sala d'espera, una oficina, despat­xos, Parxiu històric, una sala de música, una de reunions, quatre aules i l'auditori. Dos lavabos

més i una altra porta de l'ascensor es van afegir a la llista. Al segon pis es va col·locar una corretja de subjecció del sector de llevant, que s'havia desprès del cos central, i que va originar una gran fissura. A això se li ha de sumar l'obertura de tres finestres tapiades i l'ordenació del fons per a una futura exposició. Finalment, a la tercera planta es va crear una altra corretja de subjecció del sector de llevant, es va apuntalar l'arcada de les golfes que aguanta la teulada, es va construir un forjat al vestíbul de la sala Santa Maria i es va fer una sala de calderes per a la calefacció amb ventilació i una xemeneia. A tot això s'hi ha d'afegir la reno­vació de tota la instal·lació elèctrica i la reserva d'un espai "per si algun dia les demarcacions episcopals es consoliden i el Vallès és un bisbat", assegura Blanquer.

4 SETMANA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Encara falten uns 47 milions per pagar les obres

Magda Méndez/ SANT CUGAT

Les obres de rehabilitació del palau abacial porten cua. Sobretot en l'aspecte econòmic. Amb xifres del dia 8 de juny, el deute per aquest motiu que encara manté la parrò­quia amb la empresa que ha portat a terme la rehabilitació és de 46.761.024 pessetes. Una xifra força elevada que, per tal de saldar-la, s'està intentant demanar un crè­dit.

El bisbat és l'encarregat de por­tar les gestions de tipus bancari per tal d'aconseguir un crèdit amb els interessos més adequats a les neces­sitats de la parròquia. Tot apunta que finalment es farà al BBVA.

El cost total de l'obra que s'ha realitzat (des del juliol de 1999) és de 105.272.584 pessetes. Per tal de saldar aquesta xifra, el bisbat va fer una aportació del seu fons de 34.055.890 pessetes. A més, la parròquia de Sant Cugat també va fer un pagament de 24.455.640 pes­setes. Així doncs, en total s'han pagat 58.511.560 pessetes.Per la seva banda, la parròquia ha realitzat dues recaptacions de fons especials. La del mes de maig va assolir una xifra superior a 900.000 pessetes, mentre que la del mes de juny ha estat de més de 600.000 pessetes.

D'altra banda, actualment s'han reproduït les esquerdes a la paret de l'entrada principal. "Amb 10 milions més es podrien fer les repa­racions necessàries durant l'estiu", assegurava mossèn Blai Blanquer.

Interior dels despatxos parroquials, a la primera planta, on s'han trobat les pedres interiors d'una antiga finestra gòtica (a l'esquerra)

Arc amb dues portes que serveix com a recepció de l'escala a la primera planta CEDIDA Interior d'una sala de catequesi on s'ha trobat un portal tapiat

Edicte Referència: Expedient núm. U077/01/1 - X/01/9458.

Projecte d'urbanització del parc de l'Arboretum.

Promoció: Pública.

Data aprovació inicial: 5 de juny del 2001. La comissió de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària del 5 de juny del 2001, va acordar aprovar inicialment el Projecte d'Urbanització del parc de l'Arboretum, d'aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pels arquitectes Jordi Bellmunt, Anna Zahonero i Montse Gabriel, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l'esmentat expedient a informació pública per termini de vint dies hàbils, d'acord amb allò que disposa l'article 64 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Durant l'esmentat termini de vint dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del pre­sent Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l'expedient podrà examinar-se a les dependències de l'Àrea de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·lega­cions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l'article 85 de la Llei 30/1992 de 26 de novem­bre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Superat l'anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el Projecte d'Urbanització estarà aprovat definitivament segons l'acord de la comissió de govern de data 5 de juny del 2001. En el supòsit de procedir l'aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l'Ajuntament en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l'edicte corresponent a l'aprovació definiti­va, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s'entendrà desestimat per silenci administratiu i a par­tir de l'endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 5 de juny del 2001

L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

: : , : . . • ' . • i '

*.? * •

• ï ï

' %

1 '• "&4

L •

L i • m 1 H H

• ifl naV-: * '~: $Bk

í i K iH ^•BP*""

1 1 fc • '•mà •

Jlfl -'••v

l | '•Í4 i iiÉffH

m %

Paret trencada d'un despatx parroquial, on es veu un portal apuntalat

SETMANA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

L'Ajuntament tan sols repararà la façana de llevant

Magda Méndez/ SANT CUGAT

L'Ajuntament de Sant Cugat no s'ha pronunciat respecte a la possibi­litat d'ajudar econòmicament a la parròquia de Sant Pere de la nostra ciutat. Mossèn Blai Blanquer va assegurar que tampoc ha rebut cap mena de suport econòmic de la Direcció General de Patrimoni.

"No hem rebut cap negativa a l'ajuda, però tampoc cap promesa", explica Blanquer en referència a l'acció de l'Ajuntament en la rehabi­litació de la casa abacial. El mossèn de la parròquia va presentar una instància a l'Ajuntament fa uns mesos, perquè "se'ns havia cobrat els permisos d'obres de manera improcedent" i, de passada, va demanar la col·laboració municipal en la rehabilitació d'aquesta part del Monestir.

Presentació del Pla director del Monestir

Segons el mossèn de la parrò­quia de Sant Pere, l'única resposta municipal que ha rebut al respecte ha estat que es faran càrrec de la rehabilitació de la façana de llevant de la casa abacial. Malgrat tot, aquestes obres estan subjectes al finançament d'un espònsor, ja que

"està presentat el pressupost i falta establir un calendari per a la seva execució".

D'altra banda, el director general de Patrimoni de la Generalitat, Marc Meyer, va visitar la rehabilitació i les va elogiar, però no va establir cap mena de compromís en ferm.

Exposició de donacions d'artistes i galeristes

J.M.CODINA / SANT CUGAT

Els artistes i galeristes de Sant Cugat volen contribuir a la recupe­ració de la casa abacial amb diverses donacions d'obres que es podran veure i comprar en una exposició. La mostra es farà a la sala gran de la casa abacial a partir del dia 24 i fins que s'acabi la Festa Major. De moment, ja hi ha 20 obres de diver­sos pintors, xifra que pot arribar a les 50 peces d'art. De moment es podran veure els treballs de Mercè Diogène, Magí Pujol i Fèlix Mestres, tots tres de Valldoreix, i de

Fiona Morrisson, Teresa Farrés, Sergi Barnils i un tapís d'Antoinette Bernard de Sant Cugat. Els estils de les obres seran molt amplis, com ho seran també les tècniques utilitza­des, ja que van des de la pintura figurativa o abstracta a l'escultura, el collage o la fotografia. Cada artis­ta i les galeries marquen el preu de les seves aportacions, per destinar-ho després a la casa abacial. Segons la coordinadora de l'exposició Antoinette Bernard, "per primera vegada els artistes prenen part d'una iniciativa tan bona, que d'entrada donarà com a resultat una exposició

molt interessant". Per part de les galeries, Josep Canals considera que "és una iniciativa estimulant per als artistes on l'objectiu principal és conservar un patrimoni de tots". Els artistes són a temps de donar obra fins al pròxim dimecres.

"Eis 4 Cantons"

el diari de Sant Cugat

Què n'opina?

DE PALAU ABACIAL A CASA PARROQUIAL La necessitat d'adequar la casa aba­cial a les actuals funcions parro­quials, ha obligat a emprendre una sèrie d'obres que han posat de manifest els greus problemes estructurals que pateix i han desco-

l í l '3ert múltiples testimonis de la seva :•!>« V^MK"':, ™ '*' evolució constructiva. Tots dos

aspectes estan íntimament relacio­nats, ja que la qualitat i resistència dels materials emprats en el parament de les façanes principals, carreus ben tallats, no es correspon amb el tapial que es va utilitzar en els murs interiors i posteriors. Aquesta desigualtat fa que hi hagi punts crítics que s'han de reforçar per evitar un eventual col·lapse. En les jornades de portes obertes tothom ha pogut veure els estilonaments d'urgència, a l'espera de poder solucionar aquestes deficiències. A grans trets, es pot dir que existia un edifici anterior a l'actual, del qual resta un tros de mur amb una finestra d'esqueixada simple. Els segles XII-XIII es va fer una fortificació entre dues torres que, amb el temps, fou recrescuda en alça­da i planta, i va adoptar l'actual forma de L. La troballa més important ha estat la descoberta del pati gòtic primitiu, semblant als dels palaus del carrer Montcada de Barcelona. El segle XVI, perduda la funció militar, el castell va prenent la forma de palau, especialment després de les reformes del segle XV1I1 que li donen la configuració actual. Finalment, després de l'exclaus-tració, és ocupat per la casa parroquial. Domènech Miquel, historiador.

[063

MULTIMEDIA 1 • *9s&' mssm I oms I 1 • — mr amm s % En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el

món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.

A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.

A P&E Comunicació treballem per la seva Imatge.

Tel. 93 590 86 00 www.pecomunicacio.com

el diari de Sant Cugat Full de subscripció

Dades del subscriptor

Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44

Dades de la subscripció Dades per al pagament

Nom Data d'alta

Cognoms

Ciutat

Nombre de subscripcions

Adreça d'errtrega

Carrer/núm./pis/porta

Codi postal Telèfon Fax

NIF o DNI

Banc/Caixa

Adreça oficina

•DDO DOnD ÜD GDDrUHI I ] Entitat Oficina DC Núm. de compte

Titular

I I Comptat I i Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de del 2001 Signatura

6 ijous 14 juny del 2001

Editorial

La festa grossa

Aquesta setmana s'ha presentat en roda de premsa el programa de la Festa Major de Sant Cugat 2001, un

total de 150 activitats previstes entre el 28 de juny i 1*1 de juliol. Una vegada més la implicació de les entitats i les associacions de la ciutat i el treball intens i desinteressat de tots i cadascun dels membres de la Comissió de la Festa Major amb el suport de l'Ajuntament han estat bàsics per confeccio­nar un programa amb activitats per a tots els gustos, públics i edats. Els actes més tradicionals s'emporten el pes mes gran d'un programa de Festa Major al qual manca alguna actuació estel·lar, tret d'un veterà Georges Moustaki per al públic més adult i del grup Dusminguet per als més joves. No s'ha programat, doncs, cap con­cert com l'esperat i molt aplaudit que va protagonitzar el cantautor de Xàtiva Raimon l'any passat als jardins del Monestir. Així, el ball del Paga-li Joan, la Botiga al Carrer, el concurs de paelles de la plaça de Barcelona i les trobades geganteres i caste-lleres, seran els eixos d'un programa de

Festa Major que no vol perdre l'esperit del Sant Cugat poble. I la cirera del pastís la posaran, de ben segur, els pregoners d'enguany, dos personatges exclusius de Sant Cugat, el Medir i el Cugat. Dos pregoners que no tenen res a veure amb els convidats dels darrers anys. A diferència de la resta, no són coneguts fora de Sant Cugat, però aquí són populars i apreciats per grans i menuts. Els hem vist en altres oca­sions fent el pregó de la Festa de Tardor als jardins del Monestir, repartint caramels a ia cavalcada reial des de ia carrossa del TOT Sant Cugat o presentant alguna cerimònia dels premis Santcugatenc de l'Any al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat. Tres dies i mig de música, crits, soroll..., que també de ben segur no seran del grat de tots, però, insistim, només són tres dies i mig i les seves corresponents nits i matinades. Per tant, no s'hi valen les queixes, el que cal és que tots en gaudim tant com sigui possible i entenguem que una festa major sense soroll no seria el mateix.

Valldoreix perd l'Arxiu Gavín

Aquesta setmana ens hem assabentat que un dels arxius particulars més importants del país amb seu a la nos­

tra ciutat, l'Arxiu Gavín, es trasllada i serà acollit a Tàrrega. El seu responsable, Josep M. Gavín així ho ha pactat per tat de garantir la seva continuïtat. L'arxiu és considerat un dels més importants d'Europa amb més d* un milió de documents, entre els quals hi ha catalogades totes les esglésies i ermites de Catalunya, que en total són més de vint-i-una mil, la col·lecció d'estampes més importants del món, goigs, postals i un llarg etcètera de documents i objectes que formen part de la història del país i als quals ara sembla que direm adéu. Tot plegat és una veritable llàsti­ma, ja que a un pas l'Arxiu Nacional de Catalunya acull nombrosa documentació tant oficial com particular, però Gavín justifica la decisió perquè diu que Tàrrega li garanteix la continuïtat. Pensem, però, que aquesta no és una raó de prou pes perquè Sant Cugat perdi un patrimoni com aquest; aquesta tasca ha estat sempre reconeguda per la ciutat i a banda de rebre la Creu de Sant Jordi o el Paul

Harris del club Rotary local, Gavín va ser nomenat Santcugatenc de l'Any per la seva tasca i han estat molts els santeugatencs que l'han ajudat d'una forma voluntària a fer créixer i mantenir la col·lecció. Aquestes situacions mereixen un tracte especial per part de les institucions i les diverses parts implicades, cal un esforç per evitar situa­cions com aquestes, i l'Arxiu Gavín no és un cas aïllat, a Sant Cugat tenim diversos exem­ples de col·leccionistes particulars amb lle­gats de gran vàlua, com ara el cas de la col·lecció que sobre Montserrat té l'artista Ramon Miliet amb milersde peces referents a la muntanya i a la Moreneta. El mateix cas és el de l'arxiu que un altre artista té a casa seva, en Frederic Cabanas, sobre el mite cinematogràfic Marilyn Monroe, un dels arxius més importants del món, o ei del col·leccionista de còmics i material dels Beatles Jordi Frontons, que són els que coneixem. Són petits tresors desconeguts per la majoria i que sovint són notícia, com el cas que ens ocupa, quan marxen de la ciutat. I quan, com el cas del Gavín, ja és massa tard.

Cartes dels lectors Els textos tramesos u aquesta secció no poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DXI o passaport de l'autor. ,\o es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials, lít BUM ot: SANT Cl t·.ti''es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan bo consideri oportú.

Agraïment Els fills i néts de Ramona Auladell

agraïm el suport dels nostres clients i amics durant la malaltia i recent traspàs de la nostra mare. 1 desitjaríem que la recor­déssiu sempre amb el seu somriure fàcil i el seu davantal.

M.R.A.

El famós grup GREP

M'agrada llegir el Càsting de Ràdio Sant Cugat que es publica, suposo que en versió reduïda, a El Diari de Sant Cugat. Aquesta setmana el protagonista ha estat l'amic Josep Canals, i en sentir-me indirec­tament implicada li voldria fer uns petits matisos, amb el seu permís.

El tema és la seva participació, fa una

pila d'anys, al, com ell l'anomena, "famós grup GREP". Diu que no es va posar en política (tots hi érem de forma lògicament voluntària), i en concret a ell el recordo especialment il·lusionat. També diu: "Hi va haver un grup que es va barallar amb Convergència"; i això tampoc no és del tot exacte. És cert que hi havia gent que sortí­em de CDC, però no exactament barallats, sinó disconformes amb com s'estava plan­tejant la campanya per a les eleccions municipals.

Com m'ha semblat un pèl frívola la seva explicació, li vull recordar que aquella candidatura no estava formada per quatre que per entretenir-se es presentaven a les eleccions, ni que tots eren exconvergents. Si no ho recordo malament, hi havia dos regidors del partit, el president de CDC a Sant Cugat, també el senyor Frederic Roca (núm. 2) i vostè mateix (núm. 5). Com es

pot veure, hi havia gent del partit però també n'hi havia que no n'eren.

Si aquesta candidatura no va tenir èxit, va ser per diversos motius, i al meu parer, el més important va ser que ens enfrontà­vem a CDC, amb tot el seu aparell econò­mic, logístic, mediàtic... i que en la nostra ingenuïtat (érem molt joves) pensàvem que eren més importants les persones i el pro­grama.

D'això ja fa, com deia al principi, una pila d'anys, i encara hi ha gent que recorda la campanya tan imaginativa i professional que aquest grup de gent va fer.

Per últim, recordar-li que el programa municipal del GREP va estar pels despat­xos dels partits polítics de la nostra ciutat.

M. Eulàlia Egea

Seguretat social

M'afegeixo a la queixa del senyor Farinyes pel mal tracte rebut pel servei de traumatologia de la Mútua a Rubí. El 27-2-99 vaig patir una lesió esportiva en el genoll esquerre i em van diagnosticar en el centre mèdic de les instal·lacions una "pos­

sible lesió del lligament creuat i lesió meniscal"; em van immobilitzar la cama i em van recomanar fer repòs un mes. Tot això que sembla tan clar es va complicar quan vaig visitar el traumatòleg que em van assignar a la Mútua de Rubí. Aquest metge no va tenir mai en compte l'anterior diagnòstic, em va treure l'embenat 13 dies després de la lesió i em va recomanar cami­nar, sense explorar-me com calia el genoll, sense llegir-se l'informe mèdic del centre i sense escoltar-me. Un més després es va decidir a sol·licitar una ressonància perquè no podia caminar de cap manera. Al cap de 3 mesos i després de superar tota una cursa d'obstacles, aconsegueixo que em facin la prova esmentada. Aquesta prova va confir­mar el diagnòstic anterior. Llavors jo ja patia una atròfia muscular important i vaig perdre 30° d'extensió de la cama. Vaig can­viar d'especialista i vaig trigar 3 mesos més a recuperar la mobilitat de la cama. Ara, després de fer-me una artroscòpia, i com a conseqüència de tot això, m'han diagnosti­cat un procés degeneratiu en el cartíleg tibial, que ara per ara no té solució. Això s'hauria pogut evitar si hagués tingut una bona assistència mèdica des d'un inici.

"Els 4 Cantons"

el diari de Sant Cugat Setmanari independent de Sant Cugat

\

C. Sant Antoni. 42-44 P R E M S A 08190 Sant Cugat del Vallès L O C A L Tel. 93 589 62 82

TCUMT Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com

DIRECTOR: Josep Mana Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau (president), Victor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili Refié, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Josep Daniel, Manel Pardo i Pepa Martín GERENT: Anna Cornellà REDACCIÓ: Redactora en cap/Ciutat: Ester Castanyer. Societat: Emili Bella i Magda Méndez. Esports/Contraportada: Alex López. Cultura: Josep M. Codina. Economia: Micol Sabaté

CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre García DIRECTORA COMERCIAL Clara Espasa SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DISTRIBUCIÓ: Mailing Vallès, SL, tel. 93 589 23 71. DIPÒSIT LEGAL Gl-405-93

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l'opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

Publicació adherida a: (=\ A C P C

C I l • I • n d e l a P r e m » C o m a r c a

'i,t.C ~C.MerceRoóSreda,8Lncal7

Distribució del " Tel./Fax 93 589 23 71 Diari de Sant Cugat Sant Cugat als suscriptors

OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Cartes dels lectors

És evident que si la nostra sanitat pública ja és deficitària, aquesta deficiència es veu incre­mentada per la poca qualitat pro­fessional d'alguns metges.

Núria Santos Garcia

Sanitat pública

Vull fer constar el mal tracte rebut pel servei de cardiologia de la Mútua a Rubí. El dia 5-12-00 vaig ingressar a urgències de la Mútua a Terrassa per una insufi­ciència cardíaca precipitada per un nou medicament que em va receptar el cardiòleg de Rubí. El servei d'urgències em va retirar el medicament i em va remetre al metge de capçalera i al cardiòleg. El meu metge de capçalera va ser l'únic que va demostrar interès i preocupació i em valliurar un volant urgent pel cardiòleg. Malgrat la urgència, em van donar visita per al 18-01-01, però com que la meva situació era molt delicada, vaig seguir el consell que em va donar el cardiòleg al seu moment i vaig anar a la seva consulta l'I 1-12-00. Aquest car­diòleg es va desentendre total­ment de mi, em va tractar amb total prepotència i desconsidera­ció, només el preocupava el fet que jo no tenia visita concertada, no em va escoltar, em va remetre per a qualsevol problema a urgèn­cies i a la preventiva, on ja hi havia estat, i textualment em va dir que no pensava visitar-me "ni estando de pie" perquè ja tenia 14 visites i no acceptava ni una més ni una menys. Mai va saber fer-se càrrec de la meva preocupació. Només proposava solucions absurdes i va tractar de delegar la seva responsabilitat a altres ser­veis, quan jo sóc el seu pacient i és ell el que s'ha de fer responsa­ble de mi. Imagineu si la meva situació era delicada que ja m'han fet una intervenció a cor obert.

S'han de millorar moltes coses a la sanitat pública i s'hauria de començar pel tracte tan inhumà i prepotent que alguns metges tenen cap als pacients.

Dionisio Santos Rodríguez

Resposta a la Sra. Martín de Prado

En primer lloc vull agrair-li la confiança que ens manifesta, mirarem de no defraudar-la.

Pel que fa a les qüestions que planteja, l'edifici que esmenta a la sortida del túnel de Vallvidrera i en la confluència amb la ronda Nord, és una obra la llicència de

la qual va ser atorgada a l'empre­sa constructora en data 17-5-99, per tant, abans que l'actual equip es fes càrrec del govern munici­pal, i es va fer d'acord amb la nor­mativa vigent. Per acord de la Comissió de Govern municipal de data 26 de març de 2001 es va decretar la suspensió de les obres del revestiment de façana, quan aquestes no s'ajustaven a la llicència atorgada.

Respecte a la rambla del Celler, li puc assegurar que aquesta zona guanyarà en quali­tat, i que en cap cas es "tancarà els veïns en quatre carrers" sinó que, contràriament, disposaran d'una plaça cívica d'ús ciutadà que donarà més vida a la zona i d'una sèrie de serveis, moderns i útils, que beneficiaran els veïns i tota la ciutat.

Per qualsevol dubte o aclari­ment, restem a la seva disposició.

Marta Subirà, regidora de Comunicació

Mostrar Catalunya

Es parla sovint sobre si les campanyes per mostrar Catalunya a tothom són inútils o no. Això és difícil de saber exactament; jo sé que aquí a Madrid, molta gent ha anat a veure l'exposició Catalunya, tierra de acogida i gairebé tots eren madrilenys, o gent no catalana. Aquí s'hi veu una de les paradoxes que ara hi ha amb la nostra terra: ens diuen de tot, però vénen a veure i admirar les nostres coses. I el mateix passa amb actors catalans que tre­ballen a Madrid, que els acullen amb els braços oberts. Jo no sé què pensar: d'aquestes campan­yes, bé, són necessàries, però no tenim la culpa que la gent d'altres indrets no sàpiguen pas veure'ns com som de debò, sinó com ells creuen que som. El millor és que donem el nostre suport a persones que sí saben veure'ns amb objec­tivitat, sense prejudicis, com a molts famosos i d'altres, els quals podran ser un exemple per als seus paisans.

Juliàn Juan Lacasa

Al Sr. Frede Cabanas

Estic llegint el seu llibre Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família, encertats en la majoria de casos i altres no tant, (sóc del poble de tota la vida com vostè i també sabem histò­ries), però aquest no és el cas que em porta a escriure aquesta carta

als mitjans de comunicació. A la pàgina 208 del seu llibre,

parla el meu oncle que feia de mosso a Cal Nou del carrer Santa Maria, es deia Josep Colomé i Badia era un dels cinc germans de Cal Climent, que vostè me l'ano­mena el Papet Infla, doncs ho trobo bé perquè abans a Sant Cugat tothom es coneixia amb sobrenoms, com jo, que era de Cal Xirivella, quan vaig quedar fred i molt enfadat va ésser quan continuant llegint vostè tracta el meu oncle de xafarder i donat a la beguda. ^,Qui no es bevia una ampolla de vi tot el dia al camp?

Sàpiga Sr. Cabanas que jo mai havia vist el meu oncle en estat ebri i venia moltes vegades a casa al carrer de la Sort. En quant a xafarder, qui no ho era aquell temps en un poble eminentment agrícola i que no hi havia altra distracció que la de vigilar els veïns, com vostè molt bé diu en altres parts del seu llibre.

Per mi, era un home amb bones qualitats, i com a solitari, penso que s'equivoca. Ell tenia el seus amics, la seva família canta­va a la Coral La Lira i anava d'ex­cursió amb el Cor, no sé on veu la seva soledat. També va treballar al Casino de la Rabassada. El meu oncle va morir solter i sense des-cesdència.

Sr. Cabanas, abans d'escriure aquesta part de la seva vida podria haver-ho consultat, ja que vostè ha ferit la sensibilitat dels nebots i ratllant l'insult.

Josep Castellví i Colomé

Visites guiades per Torre Blanca!

Últimament es poden escoltar moltes converses i llegir moltes cartes al director parlant del C.S.O Torre Blanca i del conflic­te de la Floresta.

Encara que algunes semblen escrites en broma -com la que compara Torre Blanca amb una dictadura- en general es va obrint un espai de debat interessant. No obstant, ens preocupa constatar que, més enllà de la diferència d'opinions, molts posicionaments es basen en una palpable manca de informació sobre que és Torre Blanca i quin projecte té entre mans. Com contestar cada crítica, cada difamació, cada distorsió? Crítiques, moltes legítimes, algu­nes senzillament insultants, que sovint parteixen de perjudicis tan estesos i tan simplistes que ja cansen. Potser podríem fer-ho en un altre ordre. ^Per què no ens informem primer del que passa a

Torre Blanca, de la rehabilitació que s'hi ha fet, de les postures que defensa, de les actituds de l'Ajuntament, i després opinem?

Per fer-ho, la millor manera és venir a la masia, que sempre ha estat oberta per qui truca al tim­bre o ve a les activitats (o les organitza).

Nosaltres hem sortit molts cops de la casa per comunicar-nos amb la gent, però el camí contrari no està tan transitat com voldrí­em. Poca gent d'entre la que ja no es considera jove, ve a conèixer el projecte per dins. Per això, a part de recordar-vos que sempre podeu venir, hem organitzat unes VISITES GUIADES A LA CASA. L'horari és cada diumenge de 17 h a 21 h. El lloc ja el sabeu. No mosseguem! No volem rentar-vos el cervell, només volem tro­bar-nos. Oi que és una manera original de passar la tarda del diu­menge?

Assemblea del C.S.O Torre Blanca

La Floresta

F.S. Pearson, quan va pensar amb la Floresta, no ho va fer com a un simple negoci especulatiu, més aviat penso que va voler por­tar una mica del model anglès de combinació de vivenda a la natu­ra.

Quan els estiuejants varen venir a la Floresta, a la dècada dels 50, tampoc buscaven un negoci, o bé una caseta on passar els estius amb la família, a prop de Barcelona, amb contacte amb la natura i amb el món de pagès d'aquelles èpoques. Les dècades que han precedit fins a arribar als nostres dies, la gent ha convertit la segona residència amb la pri­mera i, per tant, aquests barris s'han convertit a la vegada en barris dormitori.

A finals dels 90, la mentaliza-ció que s'havia de salvaguardar i protegir al màxim la natura, ha fet que molta gent tornés a ser cons­cient que urbanitzar no vol dir edificar sense control, no respec­tar l'entorn que tenim. Per tant, s'han alçat les veus de molts veïns, dient no a les propostes especulatives de molts promotors, constructors i polítics sense seny, els quals confonen progrés amb desolació. El progrés ha d'anar lligat a les vertaderes necessitats dels veïns, no a les propostes econòmiques. Aquestes, ens enca­minaran a una massificació d'ha­bitants i habitatges que ens faran perdre aquella il·lusió que teníem quan érem petits i veníem per

aquests entorns a casa d'algun parent, o fèiem una excursió a una de les moltes fonts que hi havia.

Xavier Sans Cordomi

Una mare que creu en els okupes

M'atreveixo a escriure per pri­mera vegada perquè davant de tan­tes crítiques llançades als okupes, ja és hora que algú (vaja, alguns ja ho han fet), expressi una visió bas­tant objectiva del que aquells nois han fet per la masia i sobretot pel poble.

Cal dir que entenc en tot moment aquelles persones, que sense o amb coneixement de causa, critiquen l'okupació argu­mentant que aquesta no és manera de fer les coses i que la colla de nois que habiten a la casa són nens rics sense cap tipus de necessitat.

Ara bé, davant aquest fet cal dir que els okupes mai han dit que fossin pobres, només reivindiquen un espai per experimentar altres maneres de viure (o és que estan prohibides?). I respecte a la masia, només cal mirar a l'exterior, com l'han pintada, decorada, arregla­da... Em fa bastanta gràcia aquella gent que diu que l'han destrossada. Personalment, els argumentaria que si no fos per la feina d'aquests xicots, segurament l'Ajuntament ja hauria tirat a terra un dels pocs patrimonis històrics locals que tenim, és a dir, la masia.

Jo també sóc mare de dos nens, i veïna de la casa. Fa cosa d'un parell de mesos, els okupes celebraven el seu segon aniversari a la casa. Van muntar una festa infantil al carrer, que se'ns va comunicar als veïns i vaig decidir portar-hi els meus fills. Doncs s'ho van passar d'allò més bé. I no tan sols això, l'ambient era total­ment agradable distès i de gent totalment normal.

Aquests nois es fan estimar de veritat, i qui no em cregui, que els passi a veure. L'altre dia vaig veure uns cartells simpàtics al carrer que convidaven a unes visi­tes guiades a la masia. Potser aquella gent que creu que els oku­pes són tancats i que no fan res són els primers que s'hi haurien d'apropar. Després, ja en parlarem.

I per cert, si els acaben desa­llotjant (que pel que es va dient, no falta gaire), que tinguin en compte que no només desallotgen okupes, sinó joves amb iniciativa, ganes de treballar, i, sobretot, amb idees.

Estel Barbé

«sse.vjt,

BELL & ASSOCIATS /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics ••">!Pi .«> Plaça Barcelona. 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

tyjit lTQC Serveis

à Pintures decoratives Lampisteria

.#KMMJ4 Fusteria de la llar Treballs de paleta

Camí de la Creu, 6 baixos St. Cugat Tel. / Fax 93 589 49 97

8 OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Martí Olaya (*)

L'Auditori i la recança

Amb el concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès del dia 8 vaig cloure la temporada

2000/2001. Hem recuperat l'òpera, hem tingut música, dansa, bon tea­tre... 1 en Serrat i en Llach, anys i anys atraient públic fidel i entusiasta. Però me'n vaig anar amb una recança. És una recança que em dura des d'un dia de darreries de l'any passat.

El teatre era ple, hi va haver inter­medi i, com sol passar, una part del públic es va quedar a la seva localitat i una altra part va sortir al vestíbul a estirar les cames, fumar un cigarret o fer petar la xerrada amb amics i cone­guts. A la fila de darrere de la nostra hi havia un matrimoni de mitjana edat. Ell, va sortir al vestíbul. Ja se sap que, sense escoltar, hi ha coses

que se senten. Fins i tot, a vegades, la simpatia d'un comentari et fa somriu­re a qui l'ha fet i per uns moments unes persones que no es coneixien s'identifiquen com amics.

Diria que aquesta identificació més o menys momentània, tan ínfima i intrascendent com vulgueu, té molt a veure amb la solidaritat que hom propugna que s'ha de sembrar entre els mortals.

El senyor de la fila de darrere de la meva va sortir, doncs, al vestíbul. En retornar, el comentari emès dins el metre quadrat de convivència format per quatre localitats del pati de buta­ques és colpidor: "El vestíbul era ple de gent, però no he vist ningú cone­gut".

Un no sap mai com es poden prendre, per part dels altres, els impulsos propis i vaig ofegar, potser també per timidesa, les ganes de girar-me, saludar el marit i l'esposa que seien darrere meu i la meva dona, donar-los la mà, presentar-nos i, així, potser un altre dia ens saludaríem espontàniament al vestíbul de l'Auditori o en creuar-nos pel carrer.

Fa unes setmanes, un col·lega en aquestes pàgines d'opinió parlava amb nostàlgia de cerimònies de comiat de difunts santcugatencs on l'església era plena només de gent arrelada de sempre al poble estimat.

Se'n dolia, amb raó. Com jo, que en tancar la temporada a l'Auditori de tothom, tinc la recança de no haver saludat uns amics.

(*) Martí Olaya és escriptor

El Sever i en Tito

swrr cuGr\T

X T * i x v ^

NOU ESLO6P1N

ESTUDI BOTIGA Avda. Cerdanyola, 11 Tet.: 93 589 60 63 Fax.: 93 674 15 64 e-roait: contrallum@contrallum.cofr)

wtm. contrallurruom

BOTIGA Stgo. Rusinyol, 42 Tet.: 93 615 12 48 Fax.: 93 67

Josep Canals (*)

2002, Sant Cugat i Barcelona

r

E s evident que el destí d'a­questa exvila avui està més lligat que mai a la veïna

ciutat de Barcelona, capital del Principat, no només perquè els nouvinguts barcelonins viuen aquí, sinó també perquè quan és festa a la capital del Principat, també sembla ser festa a la nostra ciutat. L'ambient dels carrers el dilluns de Pasqua passat era un exemple evident d'aquesta afir­mació.

La mediterrània Barcelona i la vallesana Sant Cugat, estan uni­des per la serralada Prelitoral de Collserola, que és el gran pulmó de les comarques barcelonines. Barcelona i Sant Cugat, no sem­pre han estat bones veïnes i la prova és que per manca d'entesa dels polítics, fins fa pocs mesos, no hem format part del patronat de la serra, i no ha estat fins aquest mes de juny que Sant Cugat s'ha obert a Collserola, amb un primer programa institu­cional ple d'ac­tivitats, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.

En el fulletó editat, el nostre alcalde reco­neix les man­cances que fins avui han fet menystenir política­ment el gran pulmó verd: "La història de Sant Cugat sempre ha estat lligada a Collserola, on s'ha desenvolupat la major part de la nostra activitat agrícola i forestal. Dels assentaments romans ençà, han estat moltes les empremtes que ha deixat l'home, modelant el

"La gran serralada Prelitoral ha de sevir per agermanar dues ciutats veïnes, Sant Cugat i Barcelona"

paisatge que ha arribat fins als nostres dies. Algunes d'aquestes accions formen part del nostre patrimoni cultural com les masies, les ermites, les fonts o els camins. Tot i que el bosc que tenim avui dia a Collserola és producte de la interacció de l'ho­me amb la natura que l'acull i l'envolta, molts santcugatencs encara no el coneixen".

Plenament integrats al patro­nat de Collserola, Sant Cugat pot descobrir el seu gran parc natural, tal com va fer Barcelona l'any 92, obrint-se al mar, i aquí estan els grans beneficis que tal descobri­ment està aportant a la ciutat comtal, no solament en el camp turístic. La gran serralada Prelitoral ha de sevir per agerma­nar dues ciutats veïnes, Sant Cugat i Barcelona, en el mític 2002, i per enllaçar-les en grans projectes comuns.

El 2002 és l'any que prece­deix les prope­res eleccions municipals i per a molts munici­pis, entre els quals hi ha el nostre, és l'any en què es mostren el fets del mandat municipal, així ho farà el nostre alcalde i el de Barcelona. La ciutat comtal ja ha engegat l'Any Gaudí i a la nostra ciutat, s'espera la presentació de l'Any del Mil·lenari. Però mentre que a la ciutat veïna ja s'ha pre­sentat el projecte a tots els mit­jans de comunicació per al 2002, el del nostre Mil·lenari encara estan tancats als despatxos de la casa de la vila.

A Barcelona ja hi ha un pres­supost de 2.500 milions de pes­setes, 600 dels quals els aporta l'Ajuntament i que s'han de gestionar per a l'Any Gaudí des d'un Consell Promotor inte­

grat per 108 institucions públi­ques i privades, el cap del qual és l'intel·lectual i crític d'art Daniel Giralt Miracle. En canvi, a la nos­tra ciutat, una de les que té la renda per càpita més alta de tot l'Estat, avui encara es desconeix tot el tema del Mil·lenari, i els milions que s'hi destinaran, tot i

que el tema sembla que és la nine­ta dels ulls del nostre alcalde.

Tot el potencial mediàtic del any 2002 barceloní, es podria aprofitar perfectament a la nostra ciutat. Potser ara és el moment de fer volar la imaginació els santcu­gatencs, com va passar l'any 1993 amb l'Any Miró, en què amb un ajuntament dormilega i no gens disposat a fer actes culturals, Sant Cugat va ser la ciutat que va des­tacar més pels actes mironians realitzats.

Si llavors es van dur a terme molts actes, acadèmics i lúdics, per evocar el pas de Miró per Sant Cugat, que podríem dir avui, d'a­profitar també per a la nostra ciu­tat tot el potencial turístic que representarà per Barcelona i les ciutats del seu voltant, l'augment

dels més de dos

"Caldrà veure si ja hem perdut l'oportunitat i l'Any del Mil·lenari no passa de ser un any

oficial"

milions de turistes previs­tos per al pro­per any, amb motiu de l'Any Gaudí. Seria bo aprofi­tar tot el poten­cial turístic de

Barcelona, que ara ja s'està pro­jectant a tot el món, apopant-lo a la nostra ciutat. No podem recu­perar el temps que s'ha perdut, però a partir d'ara hem de posar al màxim d'imaginació per fer que l'Any del Mil·lenari sigui l'any d'una nova ciutat que mira el mar des de Collserola, projec­tant a l'exterior tot el seu passat i el seu esplèndid futur.

Si les nostres autoritats tenen visió de futur, posen els recusos econòmics adients i engresquen la societat santcugatenca, a Sant Cugat es podria repetir l'èxit de 1993 dedicat a Miró, aprofitant la celebració de l'Any Gaudí i del Mil·lenari de la butlla del Papa Silvestre II. També podrien sorgir un bon grapat d'entitats i de par­ticulars que contribuissin a pro­jectar-nos com a ciutat educado­ra.

El potencial hi és, ara caldrà veure si ja hem perdut l'oportuni­tat i l'Any del Mil·lenari no passa de ser un any oficial o, si al con­trari podem gaudir d'un any de celebracions culturals viu i ple de riquesa, tal com estem segurs que serà l'Any Gaudí per a la capital de Catalunya.

(*) Josep Canals és galerista

"Els 4 Cantons"

el diari de Sant Cugat e l s4can tons@to t san t cuga t . com

CARPINTERÍA DE ALUMINI0 J . C R U Z , S . L .

Aluminier TECHNAL

S O M O S F A B R I C A N T E S Interpretamos obras a la perfección Passeig Torre Blanca, 16 baixos Tel. 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 St.Cugat del Vallès (Barcelona)

OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

K. Herbolzheimer(*)

Fem-ho bé: no a l'abocador!

Passen el anys, s'incremen­ta la consciència ambien­tal entre la població, es

creen institucions per a la gestió i defensa del territori, i tanmateix les

agressions sobre els espais naturals no disminueixen.

Per un nou marc de protecció de Collserola!

Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposa­des necessitats urbanístiques de la ciutat. Encara segueix vigent el con­cepte que hi ha darrere del Pla General Metropolità, que ja té 25 anys d'existència. Un Pla que dibui­xa carreteres, autopistes, urbanitza­cions i equipaments de tota mena per la geografia de la Serra. És a dir, avui pengen sobre Collserola les mateixes amenaces que es van dibui­xar al tardofranquisme. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament trinxada -com ho està la plana del Vallès- és que es tracta d'un espai muntanyós.

En aquests 25 anys de vida del Pla General Metropilità hi ha hagut múltiples propostes d'entitats veï­nals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la Serra. Cap d'elles ha estat presa en consi­

deració per l'administració. Cal recordar que la protecció de Torre Negra, exigida per la població, amb la qual estan compromesos tots els partits polítics, i que compta amb el recolzament del Parlament de Catalunya, és una iniciativa estanca­da pel poder dels especuladors, per la incapacitat de l'Ajuntament i pel desinterès de la

pals de Sant Cugat i del Papiol. Per una nova cultura de gestió

dels residus! La Llei catalana de residus del

1993 i els Programes de Gestió dels Residus de Catalunya i de l'àrea metropolitana que se'n deriven esta­bleixen uns criteris i uns objectius de reducció i de recuperació que en

aquests moments Generalitat i el Consorci de Collserola.

Aquest blo­queig a les pro­postes de protec­ció contrasta amb la celeritat amb què recent­ment el Consorci de Collserola i la Generalitat s'han posat d'acord per a modificar el Pla de Protecció de Collserola, però a la baixa: han donat el vistiplau a un abocador metropolità de residus a l'actual pedrera Berta, dins el parc de Collserola, entre els termes munici-

"Fins i tot el Departament

de Medi Ambient es nega a complir amb la Llei de residus"

no es compleixen a la major part de Catalunya. La Llei és una autèn­tica revolució en el concepte de la gestió dels resi­dus, que implica importantíssims

canvis en el comportament de la indústria, de l'administració i de la ciutadania. Es tracta de passar de la política d'amagar la brutícia sota la catifa a una cultura de la corespon-sabilització de totes les parts impli­cades.

Fins al moment, la ciutadania ha

respost positivament sempre que se li han facilitat la informació i els mitjans per fer-ho. Però la indústria segueix més interessada a promoure el consum i l'administració a ama­gar el cap sota l'ala.

És així com durant anys han estat abocant residus a l'espai natu­ral del Garraf o cremant-los en inci-neradores. I ara que els tribunals han declarat l'abocador del Garraf com a il·legal i la ciutadania rebutja les incineradores, estan desesperats per trobar nous forats on abocar els resi­dus.

En aquest moments, sobre els grans municipis de l'àrea metropoli­tana i fins i tot el mateix Departament de Medi Ambient es neguen a complir amb el que esta­bleix la Llei.

Per tot això clamem: Prou agres­sions a Collserola! Compliu la Llei de residus! No a l'abocador!

(*) Kristian Herbolzheimer és membre BCNeta=Collserola bruta!

PereVlvó(*)

Tema delicat, i Déu me'n reguard d'embolicar la troca! Es tracta només d'u­

nes ratlles de simple distensió o distracció. El meu paladar ja no està per segons què... Després d'anys de conviure amb la polse­guera de cada dia ara, més aviat, m'he enamorat de la pols del pas­sat, que ja no ennuega tant...

Anem a la cosa: He trobat un document -que segur que no resoldrà res- però que resulta ben

La Torre Negra

interessant per aquells que pensem que, a més de pràctics i racionals, ens convé ser també una mica romàntics. Es tracta de l'acta de compra de la Torre Negra o Quadra de Vilanova, duta a terme pel nostre Monestir, el 4 de març del 1728. Presideix el capítol fra Ramon Meca, vicari general, seu vacant, perquè l'abat Solanell -el dels onze anys d'exili- ja en feia un parell que havia mort i l'abat Llupià -el que va acabar bisbe de Lleó- esta­

va encara per arribar. El vicari general, quan els té ben reunits, els diu: "Molt il·lustres Srs. En aquest Monesstir han arribat avui los Srs. Fontana, notari, i Olzina, que venen per la dependència de la Quadra de Vilanova i per lo acte i prendre de vostès la paraula de 2220 lliures 16 sous, que vostès han de prendre a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi de Barcelona. Si a vostès els plau, entraran. Et omnes dixerunt placet (que vol dir: endavant!). Després de sentats en els llocs més ínfims, Fontana, notari, llegí la concòrdia i modo amb què s'havia tractat de fer la compra de la Quadra de Vilanova,, mas Vallfogona i Fusorar, mas Armada, Terça de Rubi i demés adjacents, junt amb tots los trastes: com són botes, cups i tots los mobles se tro­ben avui en esta casa. Llegida dita concòrdia, tots convingueren en què se fes la compra per lo preu de 8000 lliures. I lo Sr. notari prengué la paraula al molt il·lustre Capítol. Postea, lo Sr. Olzina, llegí un paper en què manifestava lo modo amb

què est Capítol prenia a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi, i lo molt il·lustre Capítol hi convingué, i dit notari prengué la paraula del molt il·lustre Capítol. Tot lo que ço és los dos actes se prengueren davant testimonis".

Queda clar el cost de la finca: 8.000 lliures. Que és molta lliura!

"Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns

mostra com un capdavanter en

ecologisme"

Una comparança: el metge en cobrava 200 per la conducta de tot un any. En l'embolic del censal, m'hi perdo. Queda evident la capa­citat de decisió del capítol - la comunitat-, actuant sense l'abat, de fet, és l'amo del Monestir, l'abat, més enllà de les seves dependèn­cies, sense permís del capítol, ni podia esporgar un arbre. Altres

aspectes que van apareixent: 4 sol­dats, en nom del fisc, vénen a embargar el balt. Ho resolen invo­cant l'excepció d'impostos: perquè ara és propietat eclesiàstica. Fins al 1736, no apareix la finca anome­nant-la també Torre Negra. Cal cla­var noves fites per evitar conflictes amb els veïns. Passat el temps i complertes les condicions, s'ha d'acomiadar el masover: "...per haver cuidat molt mal la dita qua­dra"...

I, finalment, una agradable sor­presa: Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns mostra com un capdavanter en ecologisme, i preci­sament a la Torre Negra: no per­met, ni que s'hi talli pedra ni que s'hi construeixi un forn de calç, si, abans, una comissió d'entesos no assegura que "aquests projectes no poden perjudicar la terra!". Una altra bona lliçó de la història per aquells que es pensen que, amb ells, tot acaba de començar...

(*) Pere Vivó és exrector del Monestir de Sant Cugat

Poca Conya PIQUIN EL QUE PIQUIN,

A AQUEST PAS S Í QUE SEREM I S O . O O O HABITANTS A S A N T C U G A T .

HO PIUS PEL PESENVOLUPAMENT PEL SECTOR

PE C' EIX VERTEBRAPOR P

I TAMBÉ PELS POS PLANS URBANÍSTICS QUE ACABEN P' APROVAR

ENTRE EL CLUB PE TENIS SET BALL I EL CASTELL PE CERPANYOLA,

T . O O O VIVENPES MÉS...

I QUINA ÉS LA PIFERt-NCIA P

fcmtri... PERÒ, é s A CERPANYOLA ?!

PONCS, QUE NO ÉS AL TERME MUNICIPAL PE SANT CUGAT !f

HO, PERÒ, HO SEMBLARÀ, .. I SOBRETOT ES NOTARÀ ! !

< ~ ^ < g & / ^ >

IMPRESSIÓ DIGITAL ACABATS

Plafonats (en foam-cartró ploma) Laminats IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Encapsulats ^ injecció de tinta (des d ' l unitat)

Fins a 135x200 cm

r rull I SOLUCIONS GRÀFIQUES

PROVES COLOR Cromatín / Iris

GRAVACIO DE CD'S

Tiratges curts FILMACIÓ DE FOTOLITS

ESCANNER DE TAMBOR S a n t A n t o n i , 15 - Tel. 9 3 5 9 0 1 0 8 6 - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

10 OPINI® el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

El darrer dia del mes de maig va morir Jaume Casajoana i Roca, fill de Sant Fruitós de

Bages. Segurament, alguns lectors es preguntaran qui era. I el seu tarannà i la seva trajectòria donaran resposta a aquesta pregunta, perquè Jaume Casajoana va passar per aquesta vida amb humilitat i dis­creció, malgrat que va ser un ele­ment clau per al desenvolupament polític del nostre país en els darrers quaranta anys. És per això que en nom de molts dels qui ens conside­rem deixebles del seu esperit vull fer glossa i reconeixement d'aquest home magnífic. Casajoana ha estat un professional de relleu en l'àmbit jurídic internacional, però no és en aquest àmbit on ha deixat més petja. Ha marxat d'aquest món de cop, discretament, fidel al seu estil de llargs silencis, propi d'una per­sona que dedicava la seva profundi­tat de pensament al servei del país i a la seva gent, i no pas al lluïment personal o l'ambició de poder.

Els qui vam tenir la sort de gau­dir des de la nostra joventut fins ara de la seva amistat i de poder enri­quir-nos del seu bagatge intel·lec­tual i la seva senzillesa, estem col-

Jaume Casajoana, un senyor de la política

pits pel seu traspàs, malgrat que som conscients que la mort ha aca­bat amb el patiment dels darrers temps. Aquest repòs merescut ha arribat massa aviat, i suposo que com molts amics tinc la sensació que m'ha quedat per dir-li algunes coses.

És per això que escric aquestes línies, sobretot per deixar constàn­cia a tots els qui no l'han conegut. Convé fer justícia als qui han servit al nostre país des de posicions no rellevants -vull dir, càrrecs públics-, però que sense el seu mestratge, orientació i fonamenta-ció Catalunya no seria on és. Tant de bo que la nostra joventut seguís el seu exemple i tingués la seva generositat.

Després de la seva mort, el sen­yor Alfons Quintà ha escrit dos articles al diari Avui molt assenyats i ben encertats sobre en Jaume. Però, particularment, el que titula­va Homenots sense hereus feia una afirmació inexacte quan deia que amb Casajoana desapareixia gaire­bé el record de qui durant la Transició va ser l'ala història de CDC, en el sentit de referent col·lectiu. Crec, modestament, des

de l'òptica d'un d'aquells que va formar part d'aquella línia que nosaltres mateixos, ironitzant, en diem, l'ala arnada, que aquesta afirmació és una veritat a mitges, tota vegada que en Jaume Casajoana -com molts dels funda­dors d'aquesta formació política-tenim dos components comuns que subsisteixen i dels quals no se'n sol parlar, la ideologia socialdemòcra-ta i la profunda formació cristiana que ha orientat la seva vida fins al darrer moment. Tot i tenint molt clara la distinció que cal fer en tot moment entre catolicisme-cristia-nisme i jerarquia de l'Església, aspectes que avui hi ha molt interès en barrejar.

Tota persona que hagi madurat mínimament en la fe, ha d'ésser capaç de destriar el gra de l'Evangeli de la palla de la nostra societat occidental. No va ser cap casualitat que la cerimònia religio­sa del seu comiat fos compartida precisament pel bisbe Joan Carrera i l'escolapi Ramon M. Nogués (catedràtic a la vegada d'Antropologia Biològica de la UAB), ben conegut en els ambients cristians més avançats del nostre país. Aquest darrer va donar una exacta visió del que el nostre comú amic va ser durant tota la vida com a exemple del que necessita el país i l'Església.

Aquest és el motiu bàsic d'a­questa remembrança, que em van animar a fer persones estimades en el dia del seu comiat, que ens sen­tim identificats amb el Jaume no tan sols en l'aspecte ideològic, que ja he citat, sinó també amb la seva forma de fer política, amb la seva elegància i la seva sensibilitat i res­pecte pels adversaris, però sobretot

amb el seu saber fer i saber renun­ciar tantes vegades en detriment de la seva economia familiar, a les ofertes rebudes per ocupar llocs que molt probablement haurien limitat la seva llibertat de pensa­ment i d'acció.

Entre moltes altres coses desta-cables de les seves activitats, vull fer esment a la gran tasca personal en la redacció que compartíem del primer programa polític i social de CDC l'any 1975, en la posterior constitució i estructuració que va dirigir personalment de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i en la posada en marxa d'Enciclopèdia Catalana.

"Cal confiar en les generacions futures en la necessitat de formar-los en les dimensions

més humanes"

Una mostra recent del seu testi­moniatge polític pot trobar-se l'es­tiu passat en un escrit seu publicat a l'Avui, on criticava amb rigor i sinceritat l'actitud d'alguns mili­tants destacats de CDC que preco­nitzaven la constitució de grups o tendències internes en un moment ben inoportú. En Jaume els deia clarament qeu Catalunya, com mai, necessitava un partit fort, ben lide­rat i que mantingués la seva ideolo­gia fundacional de centreesquerra si volia continuar dirigint el seu destí i caminar cap a la sobirania, cal allunyar-se de divisions i fac­cions generalment orientades per interessos personalistes i poc clars. Aquell article era simplement un

toc d'atenció oportú, carregat d'au­toritat moral, per a tots els oportu­nistes i volia reforçar el sentiment nacional i mantenir el necessari caràcter de partit aglutinador, de pal de paller. Vaig tenir una llarga conversa telefònica amb ell per comentar i adherir-me sincerament a aquella iniciativa que desitjo que hagi tingut els seus fruits.

En aquests moments de tristor i enyorança -com sempre que marxa un gran intel·lectual de la política o de qualsevol activitat noble-cal confiar en les generacions que ens succeiran, en la necessitat i la con­veniència de formar-los en les dimensions més humanes de la generositat, l'estimació al país, la justícia social, la dedicació als més febles, l'esperit de sacrifici i allò que tan sovint es considera una vir­tut molt nostra, com és l'esperit del treball, que no es cultiva únicament en benefici propi, sinó també en benefici de la comunitat.

Tots aquests aspectes no podem deixar-los, ara menys que mai, en mans dels mestres ni de les institu­cions, només dins la família i assu­mint la gran responsabilitat de pares i mares podrem aconseguir-los juntament amb l'objectiu col·lectiu d'una Catalunya lliure dins d'Europa i oberta al concert de les nacions com en Jaume Casajoana i Roca somniava en els moments de més lluita, de més dificultats i de més riscos perso­nals, riscos que va assumir amb plena consciència durant el fran­quisme per considerar-los impres­cindibles.

(*) Jaume Terribas és economista, membre de la Societat Catalana d'Economia

HHHMHHH__i IIMÏBHMBBHHI^^BB _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

ANT CUGAT SOLIDARI Casal dels Infants

del Raval Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013-Caixa de Catalunya

Oficina: 0100 Núm. compte:

57-0200662441

Intermón Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte:

81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte:

91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

09-0200046502

Col.labora-hi!

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182-

Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 -

Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

J01TAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 11

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès mm mm ^^^^B ^ M P mm. Wt ^mwm* ^mwrwt ^ M ^BWB mm ^tm ^mmrwm H ^ B r » ' • ( • '

• FESTIVITAT DE CORPUS DIUMENGE 17 DE JUNY

- A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del Monestir. (Visiteu la catifa de Corpus al carrer Major durant tot el diumenge 17 de juny)

• CODÓ «PEDRA I FERRO»

Escultures AL CLAUSTRE DEL MONESTIR Inauguració dimecres 20 de juny a les 20 hores

• REVETLLA DE SANT JOAN

DISSABTE 23 DE JUNY Amb l'ORQUESTRA GIRA-SOL AL PLA DEL VINYET - A LES 23 HORES

Exposició SALES MUNICIPALS

• «IMATGES D'AMÈRICA CENTRAL EL SALVADOR». Fotografies de Quim Sicília i Anna Dalmau. Fins al 16 de juny. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.

• «COLLSEROLA, UNA REALITAT COMPARTIDA». Exposició cedida pel Consorci del Parc de Collserola. Fins al 25 de juny. A la Biblioteca del Cr ntre Cultural. Org. Biblioteca del Mil·lenari, Patronat de Collserola.

• JOAN TORTOSA: «Collserola íntim» (pintures). Fins al 22 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.

• SANT MEDIR. Fins al 30 de juny. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.

• EXPOSICIÓ DEL LUBRE GEGANT. Fins al 16 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.

• I PREMI DE PINTURA FIRART. Fins al 28 de juliol. A la Biblioteca del Mil·lenari. Org. Ajuntament.

• 4a MOSTRA DE TURISME JOVE. Informació per preparar les vacan­ces d'estiu. Del 20 de juny al 27 de juliol. De dilluns a divendres de 17 a 20 h i dimarts i dissabte de 10 a 13 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Org. Ajuntament SU.

• EXPOSICIÓ DE PEP CODÓ (escultures). Del 20 de juny al 31 d'agost. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.

SALES PRIVADES

• CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT: Exposició de fotografies de fa més de 100 anys. Corrons (1892-1917). Fins al 25 de juny. EXPOSICIÓ DE PINTURES DELS ALUMNES DEL TALLER OBERT DE L'ESCOLA MUNICIPAL D'ART. Fins al 30 de juny. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat.

• POU D'ART: LOURDES RAL, CESC SONERA BIBIANA PEDEMONTE. Fins al 27 de juny. Org. Pou d'Art (c/Balmes, 35, tel. 93 590 60 86).

• ESPAI LLUÍS RIBAS: COL·LECTIVA DE PRIMAVERA Fins al 30 de juny. Org. Espai Lluís Ribas (c/Gorina, 13, tel. 93 589 57 76).

• ATENEU SANTCUGATENC EULÀLIA AULADELL (olis). Fins al 30 de juny. Org. Ateneu Santcugatenc (pi. Pep Ventura).

• CANALS GALERIA D'ART: JAUME CARBONELL Fins al 5 de juliol. Org. Canals Galeria d'Art (c/de la Creu, 16, tel.: 93 675 49 02).

• UNIÓ SANTCUGATENCA: «ESTADES TEATRALS A CHIAPAS». A càrrec de Sílvia Servan. Fins a l'1 d'agost Org. Sílvia Servan.

• ADOLF TALLER D'ART. Exposició permanent. Taller d'estampació gratuït i biblioteca d'art. Tel. 93 674 60 28. Org. Adolf, taller d'art.

• ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Sala Ferran Martí(c/Gorina, 8).

• GALERIA D'ART LA ROSASSA: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Galeria d'Art La Rosassa.

• GALERIA FAUSTO: FONS DE LA GALERIA Org. Galeria Fausto (c/ Gorina, 10).

• ARTISTES PER LA CASA ABACIAL Exposició subhasta per recaptar fons per a la restauració de la casa abacial. Fins al 15 de juliol. Al Monestir de Sant Cugat Feiners de 17 a 21 h. Festius de 12 a 14 h. Org. Espais d'Art de Sant Cugat i parròquia de Sant Pere.

• FESTA MAJOR DE SANT CUGAT 2001

Dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol

Activitats DIVENDRES 15

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT A les 20 h. TAULA RODONA: «El futur de Collserola a debat». A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc, Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.

A les 22 h. CONCERT DE ROCK A MIRA-SOL Amb grups locals. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.

A les 22 h. TEATRE AL TEATRE-AUDITORI «La muerte de un viajante», d'Arthur Miller. Amb: José Sacristàn, Maria Jesús Valdés, Alberto Maneiro, José Vicente Moirón, Francesc Galceran, Sílvia Espigado, Zorión Eguileor, José Caride, Romà Sànchez i Javier Gamazo. Direcció: Juan Carlos Pérez de la Fuente. Preu: 3.500 ptes. Org. Centre Cultural, Ajuntament.

DISSABTE 16 A les 9.30 h. VISITA GUIADA A BARCELONA Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani. Informació i inscripcions: Ateneu Santcugatenc tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 10 h. Conservem Collserola. Jornada de recollida de deixalles al bosc. - A les 12 h. Contacontes dels Vallacs del Vallès Natural. Es regalarà un conte a tots els nens i nenes que hi assisteixin. A la Bilblioteca del Centre Cultural. Org. Ajuntament

A les 12 h. L'HORA DEL CONTE A LA BIBLIOTECA «Els vallocs del Vallès Natural». A càrrec dels Germans Petardini (pallassos rondallaires). A la Biblioteca del Centre Cultural. Org. Biblioteca del Centre Cultural.

A les 19 h. CONCERT D'ESTIU A VALLDOREIX Antologia de cançons dels vint anys de la Coral l'Harmonia de Valldoreix. A l'església de Sant Cebrià. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix.

A les 20.30 h. SOPAR I BALL A LES PLANES Sopar de cloenda, lliurament de diplomes dels tallers i ball amb el grup Postre de Músic Al Centre Cívic de les Planes. Org. Ajuntament.

DIUMENGE 17

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 9 h. Visitem masies de Sant Cugat: Can Trabal, Can Vilallonga, Can Bell i Torre Negra. Visita guiada pel Club Muntanyenc. Uoc de sorti­da: pi. Barcelona. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung

Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.

A les 18 h. FESTIVAL INFANTIL A LA FLORESTA Festa per celebrar l'inici de vacances. Hi haurà berenar per a tothom. A l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Org. Ass. de Propietaris i Veïns de la Floresta. Col. Ajuntament.

FESTIVITAT DE CORPUS - A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del Monestir.

DIMARTS 19

A les 19 h. TROBADA DE CORALS DE SANT CUGAT A VALLDOREIX A l'església de l'Assumpció. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - A les 20 h. Sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible - Agenda Local 21. Al Claustre del Monestir. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.

DIMECRES 20 A les 20.30 h. XERRADA A LA CASA DE CULTURA «Preparació acolliment estiu solidari 2001». Org. SCAPS, ASPS-Avançar en la solidaritat amb el poble sahrauí.

ALTRES ACTIVITATS

• ACTMTATS D'ESTIU AL CLUB CANTAREU. Cursos d'estiu al juliol. Per a nenes de 5 a 12 anys. Horari: de 9.30 a 13.30 h. Anglès intensiu, sende-risme, ponis, tallers. Informació i inscripcions al tel. 93 544 2813. Org. Asociación Cultural Cantarell.

• ACTIVÍTATS D'ESTIU A L'AULA DE SO Casals musicals: música, dansa, teatre, del 2 al 13 de juliol, de 9 a 18 h. Estades musicals: del 16 al 22 de juliol. Jazz. Aula de música. Claqué. Per a més informació, tel. 93 589 76 40. Org. Ass. Musical Aula de So.

• CASALS D'ESTIU AL CEIP LA FLORESTA Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 9 a 16.30 h, amb dinar inclòs. Del 9 al 13 de juliol. Org. CEIP la Floresta.

• CASALS ESPORTIUS D'AVENTURA DE LA FLO­RESTA I LES PLANES Primera i segona quinzena de juliol. De 9 a 14 h. Per a nens i nenes de 9 a 12 anys. Al Centre Cívic de la Floresta i les Planes. Org. Ajuntament

• ACTlVrTATS D'ESTIU A L'ESCOLA ARTÍSTICO-MUSICALM.CALDUCH

- CLASSES DE PIANO-JAZZ. Classes diàries i alter­nes amb la professora xilena Carmen Paz. Del 2 al 27 de juliol. - XIII SEMINARI DE TÈCNICA I INTERPRETACIÓ Pianística - Música de Cambra. A càrrec d'Antoni Besses. Del 26 d'agost a N de setembre. Concert d'inauguració dia 26 a les 19.30 h. A càrrec d'a­lumnes de l'Escola. - TALLERS D'ESTIU. Aprenentatge i divertiment. Iniciació al llenguatge musical - Audició - Cant Coral - Dansa catalana. Del 2 al 13 de juliol i del 16 al 27 de juliol.lnformació i inscripcions a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch fins al 15 de juny. Org. Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch.

• CURSOS D'ESTIU A L'ATENEU SANTCUGATENC - CONCURS D'EXPRESSIÓ INFANTIL Dibuix, pintu­ra, collage, poesia, conte, narració amb el lema: «El meu barri, la meva ciutat». Uiurament de làmines i bases a l'Ateneu - Casal de barri. Fins al 30 de juny. - CURS INTENSIU DE CUINA RÀPIDA Del 2 al 6 de juliol, de 10 a 12 o de 19 a 21 h. Inscripcions al tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc.

• ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LA FLORESTA - CURS INTENSIU DE DANSA AFRICANA Amb Núria Mufïoz i percussió en viu. Del 9 a 13 de juliol. Infants de 18 a 19 h. Adults de 19 a 20.30 h. - LUDOTECA D'ESTIU. Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 16 a 20 h. Del 2 al 31 de juliol. Informació i inscripcions: Centre Cívic de la Floresta. Org. Ajuntament.

• CURSOS DE TAST DE VINS - Curs d'iniciació nivell I: A) Dies 5,12 i 19 de juny (dimarts). - Curs d'iniciació nivell II (vins negres): B) Dies 4,11 i 18 de juny (dilluns). - Cursos monogràfics: dies 6 i 20 de juny. Degustacions dirigides per: Josep Jové, enòleg. Tel. informació i reserves: 93 589 19 83 i 93 674 37 63. Org. Vins Noé

• TALLERS DE TEATRE DE LA UNIÓ SANTCUGA­TENCA Grups d'edats infantils, adults, musical i tècnica Alexander. Inscripció i informació: secretaria de la Unió, c/Anselm Clavé, 17. Tel. 93 675 20 57. Org. Unió Santcugatenca.

• CURSOS D'ESTIU AL TALLER D'ART MARINA CAYCEDO Tallers d'expressió plàstica. Del 2 al 6 de juliol i del 9 al 16 de juliol, de 10 a 13 h. Taller per a adults. Del 2 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Cursos de plàstica per a professors de primà­ria. Del 2 al 6, del 9 al 13 i del 16 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Informació i inscripcions: Taller d'Art Marina Caycedo, d Villa, 7, baixos. Tel. 670 68 00 86, dissabte de 10 a 13 h.

• ESCOLA DE TAI-TXÍICHI-KUNG: TAI-TXÍ A L'AI­RE LLIURE Durant tot el mes de juliol, de dilluns a dijous, per a tots els nivells. Inscripcions: fins al 21 de juny. Informació al tel. 93 675 26 52.

12 el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Mas diu que la freqüència de pas del TGV dependrà de la demanda

Ester Castanyer / BARCELONA

I ;i freqüència de pas del TGV per la futura estació de Sant Cugat s'haurà de determinar una vegada estigui en marxa aquesta estació i es conegui la demanda. Així ho va manifestar dilluns el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, durant una roda de premsa que va oferir amb el president del govern català, Jordi Pujol, a tots els mitjans vinculats a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.

Mas: "És impossible determinar la freqüència de pas dels trens per una estació que encara no

existeix i per una via que no està en Aíncionament"

Mas responia d'aquesta manera a la deman­da plantejada per alguns alcaldes vallesans, entre ells el de Sant Cugat, que basant-se en un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, han sol·licitat un increment de la freqüència de pas establerta en un primer moment pel Ministreri de Foment, passant d'un tren cada hora durant les hores puntes a un mínim de 60 trens diaris.

El conseller en cap de la Generalitat va asse­gurar, però, que "és impossible determinar la freqüència dels trens que passaran per una esta­ció que encara no existeix i per una via que enca­ra no està en funcionament". Artur Mas va afe-

Pujol i Mas van oferir l'anual roda de premsa al Palau de la Generalitat JOSEP MASSIP

gir que aquestes qüestions les haurà de decidir la companyia ferroviària en funció de la demanda que sorgeixi, i va recordar que "això ara no és determinant, quan estem a dos o tres anys vista de l'entrada en funcionament d'aquest servei".

Per la seva banda, el president del govern català, Jordi Pujol, va recordar que les negocia­cions sobre aquesta qüestió depenen dels matei­xos ajuntaments i del Ministeri de Foment, i va manifestar la seva satisfacció per la manera com

s'ha resolt el traçat del TGV a la zona catalana. Durant la mateixa roda de premsa, Pujol va

parlar també del Pla d'Ordenació Territorial, i va manifestar que abans de prendre una decisió cal acabar d'estudiar Pinforme. Tot i això, Pujol va reiterar que "des del govern català creiem que cal reforçar els consells comarcals" i va afegir que "no som partidaris de la fusió o supressió dels municipis de menys de 250 habitants si no és que aquesta sigui una decisió voluntària de les

mateixes poblacions". D'altra banda, i en relació amb la necessitat

o no de fer una nova regulació per a les colònies, esplais i casals d'estiu, el president del govern català va destacar que ja existeixen diverses nor­matives per controlar aquestes activitats i va afe­gir que, malgrat les primeres reaccions d'incre-mentar-les, "ens hem de plantejar que un dia ens podem trobar que, a base de fer més normatives, potser no eliminarem tots els accidents però a més farem impossibles moltes coses". Jordi Pujol va fer referència també a la mala rebuda que estan tenint normatives com la prohibició de portar criatures menors de 12 anys darrere d'una moto o el fet que totes les piscines de més de 200 metres quadrats hagin de tenir un vigilant permanent, i va comentar que "sovint el que passa és que la societat reclama que mai passi res, però al mateix temps reclama poder fer coses".

Pel que fa a l'entrada en funcionament dels Mossos d'Esquadra i les crítiques que han rebut pel seu excés de zel a l'hora de fer complir les normes, Pujol va voler recordar que l'estadística de morts en carretera a Catalunya durant l'any passat va ser de 600 persones i va manifestar que "si volem seguretat, hem de ser rigorosos".

Per la seva banda, el Conseller en Cap va rei­terar aquesta necessitat de "no ser permissius", i va subratllar que de moment la policia autonò­mica està funcionant bé ja que, segons va dir, "tenen una imatge positiva en la línia de la segu­retat i de servei proper i ara mateix ens la recla­ma tothom que encara no la té".

Recoder lamenta l'oposició del PP a crear un fons de rescat per als peatges

E.C. / SANT CUGAT

L'alcalde de Sant Cugat i parlamentari de CiU, Lluís Recoder, ha lamentat la votació negativa del PP, que dimarts va rebutjar al Congrés dels Diputats la proposta de crear un fons de rescat per als peatges catalans.

Aquesta iniciativa, impulsada per ERC i CiU i aprovada pel Parlament de Catalunya, plantejava la creació d'un fons estatal que es nodrís de l'IVA i l'impost de societats que grava els comptes d'explotació de les empreses concessionàries de les autopistes amb l'objec-tiu de poder rebaixar els peatges catalans fins arribar a una mitjana similar a la de la resta de l'Estat.

Aquesta proposta, que va ser defensada al Congrés per una delegació de diputats catalans integrada pel mateix Recoder, la socialista Carme Tura i el republicà Joan Ridao, va ser rebutjada per la majoria del PP, després que aquesta mateixa formació hi hagués votat a

favor al Parlament de Catalunya, un fet que per l'alcalde de Sant Cugat demostra una "impor­tant contradicció". Lluís Recoder ha lamentat també l'argumentació del portaveu popular, Adrés Ayala, ja que, segons ha assegurat, "esta­va fora de tot i gairebé va arribar a dir que els insolidaris érem els catalans". En aquest sentit, l'alcalde ha volgut recordar que Catalunya pateix un important fet diferencial amb la resta de l'Estatja que concentra el 72% de les vies de peatge de tot l'Estat, mentre que només té poc mes d'un 4% de les autovies gratuïtes.

Ara, i davant el rebuig manifestat a Madrid pel PP, Recoder ha assegurat que la Comissió de Peatges del Parlament seguirà treballant en la mateixa línia mentre que es continuarà nego­ciant amb el govern central. Tot i això, l'alcal­de de Sant Cugat ha comentat que "ja s'ha posat de manifest que quan aconseguim avenços en temes com aquest és quan el govern, sigui del PSOE o sigui del PP, no dis­posa de majoria absoluta i CiU pot dir-hi algu­na cosa".

L'Ajuntament adaptarà l'ordenança sobre antenes de telefonia mòbil

E.C. / SANT CUGAT

L'Ajuntament de Sant Cugat adaptarà l'ini­cial ordenança municipal sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil al nou decret dic­tat per la Generalitat. Així ho ha manifestat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que ha explicat que ara s'haurà d'ini­ciar un període de reflexió per estudiar aquest document i poder donar una solució definitiva a l'actual proposta municipal.

Aquesta ordenança, aprovada per unanimi­tat en el ple del maig de l'any passat, preveia la necessitat d'aturar temporalment la implanta­ció de noves antenes de telefonia mòbil i deter­minava que aquestes instal·lacions haguessin de mantenir una distància mínima de 10 metres respecte als nuclis habitats per tal de preveure els possibles problemes de salut que aquestes antenes poden ocasionar i per garan­tir l'harmonia del paisatge urbà. Carbó ha des­tacat que aquesta regulació inclou només els

criteris més urbanístics i que la seva redacció i aprovació definitiva quedava sotmesa a l'apro­vació d'aquesta nova normativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat on s'estableixen els marges de seguretat i separació de les antenes d'entre 10 i 25 metres respecte a les zones d'ús habitual per als ciutadans.

Amb l'entrada en vigor d'aquest decret, el 8 de juny passat, Carbó ha manifestat que "hem d'incorporar a l'ordenança els criteris mediambientals establerts i ser capaços d'ela­borar i aprovar una ordenança definitiva que reguli aquesta qüestió". El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible ha valorat positivament aquest decret, que, segons ha afirmat, "esta­bleix unes distàncies mínimes de separació una mica superiors a les recomanades per les normatives europees" i ha assegurat també que, en el cas de la nostra ciutat, "això ens per­metrà, un cop aprovem definitivament l'orde­nança, legalitzar o no algunes de les antenes de telefonia mòbil instal·lades a la nostra ciutat".

CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 13

Enquesta

Com valora el nou decret de la Generalitat sobre la instal·lació d9antenes de telefonia mòbil? Tots els partits polítics de Sant Cugat han coincidit a destacar la importància que s'hagi establert una regulació per al tema de les antenes de telefonia mòbil, una qüestió bastant nova i que fins ara no comptava amb una normativa catalana sobre aqeusta qüestió. Des de les formacions santcugatenques, aquesta preocupació ja s'havia manifestat anterior­ment, i un bon exemple és que fa més d'un any es va aprovar per ple una ordenança inicial per regular aquest tipus d'instal·lacions a la nostra ciutat i algunes formacions conside­ren que aquestes ordenances són fins i tot superiors a les que dicta el decret i que s'han hagu de fer davant la tardança del govern català en regular el tema.

ROBERT NAVARRO, CDC "Crec que està molt bé que s'hagi fet

aquesta regulació, establint una certa distàn­cia necessària amb les cases, i sempre que hi hagi un equilibri quant a les necessitats de les persones i es garanteixi que aquestes instal·lacions no afectin la població. També cal regular la integració amb el paisatge".

JORDI FERRES, UDC "La valoració és molt positiva ja que es

vol reglar un tema que fa temps que està sent un problema i hi ha molta gent que se'n quei­xa, tant des del punt de vista de la salut com des del de l'estètica. Era convenient asseure's i aprovar una regulació que crec que tècnica­ment serà una bona norma".

MARIA SANSA, PSC "Aquest era un tema que feia temps que

preocupava, sobretot als ajuntaments, i em sembla bé que s'hagi regulat ja que és una qüestió bastant nova i feia falta una regulació, que ara caldrà veure si és bona. També crec que està bé regular l'ús dels telèfons mòbils en els cotxes ".

FRANCESC LLATJOS, PP "Jo accepto plenament tot el que ha

decretat la Generalitat. Trobo molt impor­tant regular tot aquest tema d'instal·lació d'antenes de telefonia mòbil ja que cada cop ens podem trobar amb una problemàti­ca més gran, sobretot pel que fa a la conta­minació. Crec que és molt positiu ".

XAVIER BOIX, IC-V "Crec que el decret ha arribat tard, i ha pro­

vocat una alarma social innecessària si s'hagués fet al seu moment i ha posat pressió als ajunta­ments, que han hagut de fer ordenances per regu­lar el desplegament abusiu de les antenes. També penso que és insuficient, ja que moltes de les ordenances municipals milloren aquest decret".

SARA BERTRAN, ERC "Aquest és un tema que no està gens clar.

Hi ha uns estudis que diuen que aquestes antenes no són nocives, l'OMS no es pronun­ciarà fins al 2005 i altres estudis parlen de problemes importants de salut. Per això, davant el dubte, crec que calen les màximes precaucions, sobretot en casos com escoles".

FERNANDO CASTEUARNAU, EUIA "Ja s'havia de fer aquesta regulació, ja

que és un tema molt debatut. També ens pre­ocupa molt el corporativisme que s'està donant a Barcelona, barrejant temes de salut amb econòmics, i caldria parlar també del mateix mòbil i que les empreses diguin si les ones són dolentes o no per a la saluf'.

PSC i IC-V demanen la supressió de les barreres arquitectòniques

E.C. / SANT CUGAT

Els grups municipals del PSC i IC-V presentaran al ple del proper dilluns una moció demanant un pla de promoció de l'accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòni­ques a Sant Cugat.

Des d'aquestes formacions consi­deren que no s'està complint la llei que determina aquesta eliminació de les barreres arquitectòniques per a les per­sones amb disminució de mobilitat i que obliga a garantir l'accés i l'ús dels béns i serveis de la ciutat. Així ho va assegurar en roda de premsa la regido­ra socialista, Marta Sesé, que va desta­car que "la gent amb problemes de mobilitat del nostre municipi ens ha

donat a entendre les dificultats amb què es troben a l'hora de circular per Sant Cugat".

Per aquest motiu, la moció plante­ja l'elaboració, en un termini de 6 mesos, d'un pla que reculli actuacions com la construcció de més espais d'a­parcament pensats per a persones amb problemes de mobilitat reduïda, la construcció de rampes amb acabats adequats i antilliscants, la instal·lació de semàfors per a invidents o la millo­ra dels accessos en edificis públics i l'eliminació de les barreres arquitectò­niques en totes les places públiques de la ciutat. D'altra banda, PSC i IC-V sol·liciten també que s'inclogui en els propers pressupostos d'inversions les partides necessàries per executar les

obres que es determinin en aquest pla. Des del PSC, el portaveu Jordi

Menéndez va manifestar la seva voluntat que "aquesta acabi sent una moció institucional" i va destacar la importància que no cometin els matei­xos errors en les noves promocions d'habitatges.

Per la seva banda, el regidor eco-socialista Joan Balada va recordar que "la supressió de les barreres arqui­tectòniques no ha de servir només per solucionar els problemes de persones que tenen handicaps de mobilitat sinó que cal tenir una visió més àmplia i evitar tot allò que en algun moment pot convertir-se en un problema per a qualsevol ciutadà, com per exemple un cotxe mal aparcat".

La moció es va presentar al Centre Cultural, on hi ha problemes de mobilitat J.GARCIA

EMPRESA DE TRACTAMENTS

:<ADE _ ..,„,.. ,. M«-m

Desratització - Desinsectació - Desinfecció Productes per a jardins i plantes

VENDA de tota classe de pinsos i material per a animals de companyia

1 4 CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

El PSC convida l'alcalde de La Haba a Sant Cugat

E.C. / SANT CUGAT

Més de cent persones van assis­tir dissabte passat al dinar popular que va oferir el PSC de Sant Cugat amb motiu de la visita de l'alcalde de La Haba (Extremadura), Juan Pedró Rodríguez.

L'acte, inscrit dins el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, va fer-se al barri de Sant Francesc on un gran nombre de veïns són naturals de La Haba o de diverses zones del sud d'Espanya. Així ho va posar de manifest el portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que va voler desta­car que aquesta trobada "suposa un reconeixement que aquesta ciutat, com moltes de Catalunya, s'han construït sobre la base dels que som naturals d'aquí i de les persones que han vingut i ens han ajudat a cons­truir Catalunya".

Es dona la circumstància que els anys 60 la gran majoria d'aquesta població extremenya inclòs l'alcalde es van traslladar a Sant Cugat a tre­ballar i viure.

Per la seva banda, l'alcalde de La Haba, Juan Pedró Rodríguez, va voler agrair la invitació del PSC afe­gint que "això pot ser l'inici d'una

Menéndez i Rodríguez E. FABRE

bona relació entre els dos pobles, una relació que ara és en l'àmbit del partit però que esperem que acabi sent institucional". Rodríguez va parlar també de La Haba i del govern que ell encapçala des de fa dos anys, i va assegurar que les seves principals, preocupacions pas­sen per millorar la sanitat, l'educa­ció, la vivenda social i la creació d'un polígon empresarial que per­

meti donar una sortida a la gent de la zona. En tots aquests aspectes, Rodríguez va assegurar que s'esta­ven aconseguint millores i va afegir que "La Haba està intentant créixer i s'està recuperant amb la voluntat de donar una sortida als nostres joves".

Durant la trobada, que va comp­tar també amb una actuació de balls regionals a càrrec d'una Casa Extremenya de Gipúscoa, el porta­veu municipal del PSC, Jordi Menéndez, va voler destacar la importància de millorar també la ciutat de Sant Cugat i va fer especial referència a la zona de Sant Francesc, on va assenyalar la neces­sitat de construir un aparcament soterrat a la plaça d'en Coll o de via-nantitzar la carretera de Cerdanyola, entre d'altres coses. Precismanet per conèixer l'opinió dels veïns sobre aquestes propostes, el PSC ha iniciat una consulta popular entre la gent del barri del Monestir.

D'altra banda, i per finalitzar el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, la secció local del PSC, comp­tarà el proper 29 de juny amb la presència a la nostra ciutat del presi­dent del PSC de Catalunya, Pasqual Maragall.

La JNC inicia el projecte de redacció d'un nou Estatut

E.C. / SANT CUGAT

Redactar un nou Estatut polític de Catalunya és el principal objectiu de la nova campanya engegada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Així ho va explicar dimarts el Secretari General de la formació, Albert Batalla, durant una roda de premsa que va oferir a la nostra ciu­tat en companyia dels inetgrants del nou comitè executiu local

Aquesta iniciativa, que ja estan començant a elaborar diversos coor­dinadors territorials de la JNC, par­teix del fet que, en el moment de la redacció de l'Estatut i la Constitució actuals, als anys 1978 i 1979, la situació política era de molta inesta­bilitat i Catalunya va haver de renun­ciar a moltes coses en favor de la incipient democràcia i de l'estabilitat del conjunt de l'Estat. D'altra banda, i segons va exposar Batalla, en aque­lla època les perosones menors de 21 anys no van poder votar i que, per tant, tota la gent que avui té menys de 43 anys, que representa el 59% de la població actual de Catalunya "no va poder decidir res sobre l'Estatut ni sobre la Constitució".

Batalla va afegir que, a aquests dos fets cal afegir també la consoli­dació que ha experimentat el país durant més de dues dècades i l'opor­tunitat de donar-se a conèixer que representa la Unió Europea, i va assegurar que "tot això fa que tin­guem arguments importants per plantejar-nos aquesta renovació".

El secretari general de la JNC va destacar també que aquest projecte, que preveuen finalitzar cap a la tar­dor del 2002, vol tenir en compte no només els avenços d'àmbit nacional, sinó també diversos aspectes socials que actualment no estan regulats, i va afegir que la seva voluntat no és que sigui una proposta de partit, sinó que "volem que sigui un projecte generacional, obrir-lo al màxim per­què tota la gent jove hi pugui partici­par".

El projecte de redactar un nou Estatut de Catalunya va acompanyat d'una nova campanya gràfica de la JNC que sota el lema "Fes el pas. Sobirania= Progrés" vol posar de manifest que per avançar nacional­ment cal també un avenç social important i que això requereix un marc jurídic i polític català.

CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 15

CDC del Vallès realitza un programa de formació

E.C. / SANT CUGAT

L'Agrupació Comarcal del Vallès Occidental-Sabadell i la de Terrassa de CDC col·laboren des de fa un parell de mesos en l'ano­menat Programa de Formació 2001, una iniciatva destinada a donar formació als càrrecs electes o persones vinculades al món de la política local, per tal que puguin oferir un millor servei als ciuta­dans.

Així ho ha explicat la responsa­ble de l'àrea de Formació del Vallès Occidental-Sabadell, la santcugatenca Àngels Ponsa, que ha destacat també la qualitat del curs i ha fet una valoració molt positiva de l'acollida que han tin­gut les dues primeres sessions. En aquest sentit, Ponsa ha afirmat que "estem molt engrescats i molt satisfets de la participació".

Pel que fa al temari, aquesta iniciativa preveu parlar des del tractament de l'oposició o l'oratò­ria política (que han estat els prota­gonistes de les dues primeres ses­sions) fins a qüestions com el tre­ball en grup o el lideratge. D'altra banda, i segons ha explicat Àngels Ponsa, "cada una d'aquestes ses­sions estan impartides per profes­sionals que es dediquen al tema que es planteja".

El Programa de Formació 2001 va començar ara fa dos mesos i s'a­llargarà fins al novembre, amb una classe un dissabte de cada mes.

Les tendències de creixement urbà, a debat

E.C. / SANT CUGAT

Sota el títol Tendències actuals en el creixement urbà i l'ocupació del territori, el Fòrum d'Estudis Territorials va iniciar dimecres pas­sat un cicle de tertúlies-cafè que es repetiran de forma trimestral amb l'objectiu de debatre diferents temes relacionats amb el territori.

Aquesta primera jornada, que va celebrar-se al Cafè Auditori, va ser­vir per posar sobre la taula qüestions com les noves tendències del creixe­ment urbà i les relacions que s'esta-bleixen entre l'espai urbanitzat i l'es­pai natural. En aquest sentit, el geò­graf i diputat al Parlament de Catalunya, Oriol Nel·lo, va explicar que avui en dia hi ha tres grans tendències pel que fa a la transfor­mació metropolitana: l'expansió de l'àrea urbana, la dispersió de les activitats i les poblacions i l'especia­lització del territori. Nel·lo va afegir que això té avantatges i inconve­nients i que per equilibrar-los cal que "dins l'àmbit metropolità disposem de coneixement, d'un projecte, dels instruments per dur-lo a terme".

Per la seva banda, el geògraf Francesc Mufioz va parlar del nou concepte de "territorians", explicant que més enllà dels ciutadans, "avui ens trobem amb persones que viuen en un lloc però treballen en un altre". Per Mufioz, actualment hi ha noves maneres d'habitar el territori que cal conèixer, ja que suposen també noves lògiques de mobilitat i noves maneres d'expansió del territori

A l'acte hi van assistir una quinzena de persones JORDI GARCIA

marcades per l'especialització segons els mercats laborals i els mer­cats residencials.

Pel que fa a criteris de sostenibi-litat dins aquest nou creixement urbà, l'arquitecte Daniel Calatayud va assegurar que "un sistema és sos­tenible si consumeix recursos natu­rals renovables a un ritme inferior a la capacitat de reposició i si produeix residus de forma que puguin ser absorbits". Calatayud va destacar també que en els darrers 10 anys el fenomen de la mobilitat obligada s'ha duplicat a la regió metropolita­na.

Per últim, l'arquitecte de la

ERC aposta per comprometre's més en política mediambiental

E.C. / CERDANYOLA

La necessitat de promoure una nova política mediambiental basada en una gestió més racional dels recursos naturals van ser algunes de les conclusions extretes de la prime­ra Conferència Nacional de Política Ambiental que va celebrar aquesta formació dissabte passat al patronat

Flor de Maig de Cerdanyola. La jornada, a la qual van assistir

unes 150 persones entre militants d'ERC i representants de col·lectius ciutadans i ecologistes, tenia l'objec­tiu de situar la formació republicana com a referent de l'ecologisme polí­tic i actualitzar el discurs mediam­biental de la formació. En aqeust sentit, el portaveu loc-il d'ERC,

Eduard Pomar, va explicar que "cal posar de relleu els problemes que afecten actualment el medi ambient i fer-ho amb un discurs elaborat, que qualsevol militant del partit o qualse­vol ciutadà sàpiga que el medi ambient és un referent de la nostra política diària".

Amb aquesta finalitat, la Conferència va comptar amb la pre-

Diputació de Barcelona, Albert Beltran, va parlar de les dificultats de relació entre el creixement urbà i els espais naturals, assegurant que cada ciutat té les seves pròpies característiques i no hi ha uns crite­ris generals i que "les diferències entre municipis ens obliguen a anar buscant solucions puntuals i espais d'acord". En el cas de Collserola, Bertran va assegurar que per la faça­na de Barcelona la ciutat ha penetrat més endins del parc, mentre que per la banda del Vallès i el Baix Llobregat, s'ha aprofitat la zona agrícola per fer d'espai de transició entre la ciutat i el bosc.

sentació de 9 ponències relacionades amb temes com l'aigua, els residus, l'energia, l'educació ambiental o l'e­cologia urbana, entre d'altres. Fruit d'aquesta Conferència Nacional, ERC va elaborar un manifest per una nova cultura ambiental on es plante­javen propostes com la protecció dels espais naturals, una millor ges­tió dels residus, l'ús d'energies reno­vables, la promoció del transport públic o una nova cultura de l'aigua.

D'altra banda, des d'ERC van destacar la necessitat de canviar l'ac­tual política de medi ambient de la Generalitat, ja que, segons Eduard

FGC adquirirà 6 nous trens per al Metro del Vallès

E.C. / SANT CUGAT

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comprarà sis nous trens amb la voluntat d'incrementar la freqüència de pas en les línies del Metro del Vallès, que uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa.

Aquesta decisió, que ja ha rebut el vistiplau del Consell de Govern de la Generalitat, permetrà a l'empresa ferroviària millorar el seu actual ser­vei incrementant la freqüència de pas amb l'objectiu de respondre a l'aug­ment de la demanda, que en els darrers 5 anys ha estat del 37%. Així ho ha explicat el cap de Premsa de FGC, Xavier Vila, que ha manifestat que a part de l'increment de passat­gers que ja comporta el fet d'oferir un bon servei, "ara hem de tenir en compte i preveure el creixement de la demanda que pot suposar la nova integració tarifària".

D'altra banda, Vila ha comentat que l'empresa ha tingut també en compte factors com l'ampliació d'es­tacions a la ciutat de Terrassa, la voluntat d'ampliar les estacions urba­nes que només accepten trens de 3 vagons o la necessitat de disposar d'una reserva de rnàquines per cobrir situacions d'avaria o temes de mante­niment.

Els sis nous trens que adquirirà FGC estan pressupostats en 5.000 milions de pessetes, però de moment encara no s'ha adjudicat el projecte ni s'ha determinat quan podran entrar en funcionament.

Pomar, "nosaltres entenem que s'està qüestionant la protecció del medi ambient amb temes com la prolifera­ció dels camps de golf en espais pro­tegits o el PHN". Eduard Pomar va destacar també la importància d'a­postar per una política ambiental més agosarada i es va sumar a la demanda de dimissió de l'actual con­seller de Medi Ambient, Felip Puig, plantejada aquests dies per diversos col·lectius ecologistes, ja que, segons va afirmar, "sembla que està interpo­sant interessos econòmics i de partit per sobre dels interessos mediam-bientals".

K NOVA La casa dels teus somnis és a casa teva

Rbla. del Celler, 121 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 589 54 31 - Fax 93 589 54 91

16 CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

''No creiem que les polítiques de joventut de CiU i PP siguin emancipadores"

Carles Casanova El coordinador local de Joves d'Esquerra Verda considera que a Sant Cugat cal treballar per la campanya contra la glo­balització que proposa el Banc Mundial i per millorar les polí­tiques municipals de joventut. Aquestes són algunes de les prioritats d'aquesta formació, que s'ha reactivat després de prop de 2 anys d'inactivitat dels joves d'IC-V a Sant Cugat. Fotografia: JORDI GARCIA

E.C. / SANT CUGAT

Quins són els principals objectius que us heu marcat?

Bàsicament n'hi ha dos. Per una banda, volem continuar amb la campanya contra la globalització que pretén el BM i el FMI. Nosaltres no ens oposem a la globalització com a tal, però sí a aquest tipus. Davant de col·lectius que pregonen una tornada a les arrels, nosaltres proposem una globalització dels drets humans, un món més just i més igualitari, amb les diversitats que es tenen però amb igualtat de drets.

I el segon objectiu?

L'altre eix bàsic és participar tant al Consell Municipal de Joventut o les comissions per l'elaboració del Pla Local de Joventut que vol fer Àngels Ponsa, que nosaltres critiquem perquè

ha sortit molt tard i a més de forma conjuntural, ja que sembla que li han entrat les presses quan ha sabut que les entitats joves s'estaven reunint per fer alguna cosa junts. A més, si tenim en compte les polítiques de joventut que han portat CiU i el PP allà on manen, no ens creiem que les polítiques de joventut que volen fer siguin emanci­padores, i és el que volem nosaltres.

Com han de ser aquestes políti­ques de joventut?

Nosaltres no creiem que els joves tin­guin uns problemes diferents de la resta de la gent. Tots els joves volen un habitatge, emancipar-se, tenir una feina estable, guanyar-se la vida i rea­litzar-se com a persona. I per això cal una política d'habitatge, de formació, laboral, i també de lleure i oci, evident­ment, però no creiem que la principal preocupació sigui anar a esquiar. Per

això volem participar en aquest pla, ja que Àngels Ponsa ha dit que vol que tots els joves hi participin i hi donem la nostra opinió, però a més, volem pre­sentar una proposta que sigui tan bona que sigui difícilment rebutjable; i si es rebutja, que hagin d'explicar per quins motius, i si no es rebutja i s'accepta, que es garanteixi un seguiment de la seva aplicació.

Com seria aquest seguiment?

Per això comptem amb el fet que s'ins­titueixi el Consell Municipal de Joventut però al mateix temps volem crear el Consell de la Joventut de Sant Cugat, una plataforma independent de l'Ajuntament on s'aglutinin totes les entitats juvenils del municipi, sense cap tipus de discriminació.

éCreu que els joves de Sant Cugat tenen consciència política?

La realitat ens porta a ser crítics. Hi ha massa problemes al món perquè un no els vegi, una altra cosa és el posicio-nament que es prengui. Crec que la idea mítica del maig del 68 és falsa, era poca gent que es movia molt, i ara, en canvi, hi ha molta més gent jove que es mou però ho fan en altres àmbits com ONG o associacions. La qüestió és que aquestes entitats toquen problemàtiques per temes, mentre que un partit polític els toca tots. Nosaltres pensem que els proble­mes són complexos i que les solu­cions també ho han de ser. Jo convido la gent perquè participi en política, a qualsevol lloc, perquè encara que la gent passi de la política, la política no passa de la gent.

óS'ha plantejat la col·laboració amb altres grups de joves?

En totes les activitats i plataformes

unitàries que es facin en què estiguem d'acord, evidentment hi participarem. Però sovint amb aquestes coses el que passa és que no se't convida, i per això nosaltres qualsevol cosa que pensem que ha de ser unitària ho preguntem i ho consultem, pel que fa a participa­ció un a un, no tenim cap preferència, parlarem amb totes les entitats que vulguin i mirarem de posar coses en comú i aprendre els uns dels altres.

Quins són els reptes dels Joves d'Esquerra Verda?

Amb la creació del Pla Local de Joventut, tenim feina per a uns quants anys, però també treballem en activi­tats d'IC-V, com el dret al menjar sa, o a tots els locals d'IC-V es podran comprar productes de SETEM i comerç just, i volem convidar la gent que s'impliqui en un model de comerç més just amb el Tercer Món.

Collserola, protagonista del juny a Sant Cugat

E.C. / SANT CUGAT

Sant Cugat va celebrar el passat 5 de juny el Dia Mundial del Medi Ambient amb una jornada de tai-txí a l'esplanada del Pi d'en Xandri. Aquesta

PATRULLA DE LIMPIEZA SANT CUGAT, S,t.

• Neteja de locals comercials, empreses,

hospitals ,pàrquings i particulars

• Personal qualificat, seriós, responsable, discret i assegurat

• En la contractació de la primera

neteja, l'abrillantament de franc

(només comunitats).

Pg. Torre Blanca, 25-27 Local 6

Telefoní: 93 675 38 64 • «3 589 73 40

iniciativa, inclosa dins les activitats del programa Obrim la ciutat a Collserola, tenia l'objectiu de sensibilitzar sobre aquesta data i sobre la importància de preservar l'entorn natural.

Des de l'Ajuntament de Sant Cugat, el regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés, va destacar que "el que preteníem era donar un element inno­vador i concentrar-nos al voltant d'un símbol tan important a Collserola com el Pi d'en Xandri i combinar-ho amb el tai-txí, com a element de reflexió". Ferrés ha recordat també que el consis­tori ha volgut ampliar el sentit del Dia Mundial del Medi Ambient amb aquestes jornades sobre Collserola que s'allargaran fins a finals de mes amb propostes com una taula rodona sobre el futur de Collserola, que es farà demà a les vuit del vespre a la Casa de Cultura, o la jornada de recollida de deixalles que tindrà lloc dissabte a par­tir de les onze del matí.

D'altra banda, i dins el mateix marc d'activitats, el proper dimarts, dia

19, es farà la sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible-Agenda 21, en un acte que comptarà amb la presència de l'alcalde, Lluís Recoder, i del membre del pro­grama de les Nacions Unides pel Medi Ambient, Martí Boada. D'aquesta manera, el consistori donarà el tret de sortida al procés d'elaboració d'aques­ta Agenda 21, un procés que comptarà amb, entre altres iniciatives, la creació d'uns Fòrums Ambientals de debat oberts a tota la ciutadania.

Una altra iniciativa emmarcada en aquest procés de l'Agenda 21, l'IES Arnau Cadell inaugurarà el dia 21 de juny, Dia Mundial del Sòl, una nova estació elèctrica d'energia fotovoltaica. Aquesta experiència, executada per l'associació Serveis Energètics Autònoms i pionera a tot Catalunya, permet transformar l'energia solar en energia elèctrica i té la voluntat de sen­sibilitzar sobre l'ús d'energies renova­bles en detriment dels combustibles tra­dicionals.

El Dia del Medi Ambient va celebrar-se fent Tai-Txí al Pi d'en Xandri

IUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 17

Rebuig local a la política de medi ambient de la Generalitat

E.C. / BARCELONA

Diverses entitats santcugaten-ques, entre elles el Grup de Natura, van participar el passat diumenge a Barcelona a la manifestació convo­cada per l'Associació d'Entitats Ecologistes de Catalunya en contra la política mediambiental de la Generalitat.

L'objectiu d'aquesta protesta, que va sortir a les onze del matí de la plaça dels Països Catalans i va acabar al migdia davant el Departament de Medi Ambient, era denunciar les polítiques mediam-bientals que segueix actualment el govern català i demanar la dimissió de l'actual conseller d'aquest Departament, Felip Puig, després de conflictes, com el que ha gene­rat la proposta del Pla Hidrològic Nacional, l'aprovació de la cons­trucció d'un camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilar de Terrassa o la urbanització dels Pirineus, entre d'altres.

Des del Grup de Natura de Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer va fer una valoració positiva de la manifestació, ja que segons va assegurar "es va posar de manifest la diversitat d'entitats, de deman­des, i per tant d'inquietuds que hi ha a tot el país al voltant d'aquests temes, i crec que això hauria de fer reflexionar el Departament de Medi Ambient per modificar la seva política actual".

Entitats locals diuen 'no' a la pedrera Berta

E.C. / SANT CUGAT

Sota el lema Barcelona Neta=Collserola Bruta, diverses enti­tats de Sant Cugat com el Grup de Natura, la FAV, Maulets o el CEPA entre d'altres han iniciat una campa­nya en contra del projecte per fer un abocador controlat de residus a la pedrera Berta i han demanat un marc de protecció més gran per a la serra de Collserola. Una de les principals inciatives d'aquesta campanya és la caminada popular que es farà diu­menge fins a la mina Berta.

Aquesta inicitiva, que va presen­tar-se dimarts a l'Ateneu Santcugatenc, té la voluntat de cons-cienciar la societat sobre les amenaces que pesen actualment sobre Collserola, i demanar que s'aturi el projecte de l'abocador, que es garan­teixi el compliment de la llei catalana de residus i que s'estableixi un marc de protecció més ampli per a la serra de Collserola. Així ho va explicar el protaveu del Grup de Naura, Kristian Herbolzheimer, que va destacar que després de diverses propostes per millorar la protecció d'aquest espai natural, l'actuació de l'adminsitració catalana -que ja fet els primers trà­mits per modificar la llei especial de Collserola i permetre la construcció de l'abocador- fa pensar que "a l'ho­ra de proposar millores per a la pro­tecció són traves, però que per fer agressions tot són facilitats".

El portaveu del Grup de Natura va

La campanya va comptar dimarts amb una xerrada sobre Collserola JORDIGARCIA

voler reivindicar la manca d'un posi-cionament per part de la majoria de grups polítics i la manca d'un debat sobre aquest tema i va recordar que ja fa 25 anys que no es revisa el planeja­ment del parc de Collserola, que hi ha un "incompliment conscient" de mol­tes adminsitracions pel que fa a la llei de residus i que actualment no exis­teix ni el consens polític ni social que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha plantejat com a condició per tirar endavant aquest abocador.

Precisament per manifestar la manca de consens, les entitats que

participen en la campanya han enge­gat diverses inciatives, com la redac­ció d'un manifest per un nou marc de protecció de Collserola, l'impressió de 5.000 adhesius amb el lema de la campanya o la convocatòria d'una caminada popular fins a la pedrera Berta aquest mateix diumenge.

Aquesta marxa, que sortirà a les 10 del matí de l'estació de FGC de Valldoreix o a les 11 des del Casal Cultural de Mira-sol, té l'objectiu de "fer que la gent s'acosti a la pedrera i que conegui l'espai on es vol cons­truir aquest abocador".

Collserola, un espai

amenaçat La campanya Barcelona

Neta=Collserola Bruta és un dels primers resultats de la voluntat de coordinació de les diferents entitats santcugaten-ques i del territori de Collserola que treballen per millorar la protecció d'aquest espai.

En aquest sentit, els diver­sos col·lectius ecologistes i ciu­tadans han coindicit a destacar que, actualment, Collserola compta amb 4 grans amenaces: la construcció del túnel d'Horta, la manca de protecció a Torre Negra, el proejecte d'un abocador a la pedrera Berta i l'ampliació del Centre Direccional entre Cerdanyola i Sant Cugat, i en la necessitat de fer una campanya conjunta per evitar-les, "no té sentit que aquestes 4 campanyes funcio­nin de forma paral·lela i incon­nexa", afirmava dimarts el por­taveu del Grup de Natura, Kristian Herbolzheimer " quan el mal genèric és el mateix: la manca d'una protecció sufi­cient a Collserola".

Herbolzheimer va destacar també que, a banda de la cam­panya contra l'abocador, un dels problemes més urgents és l'ampliaicó del Centre Direccional, del qual ja s'ha fet

' l'aprovació inicial del projecte. Per aquest motiu, des dels diversos col·lectius han sol·lici­tat que s'aturi el projecte i s'es­tudiïn les propostes alternatives.

L'alcalde explica als veïns les obres del Pla del Centre

E.C. / SANT CUGAT

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha iniciat un seguit de converses amb els veïns i comer­ciants de l'entorn del Monestir per tal d'informar-los sobre les obres que es realitzaran en aques­ta zona i poder recollir els seus suggeriments.

L'objectiu d'àquestes reunions és explicar en què consistiran aquestes obres, explicar tots els projectes que hi ha previstos a la zona i que, segons l'alcalde, han de servir per millorar la qualitat de vida dels veïns d'aquella zona i de tots els santcugatencs, ja que es pretén potenciar i millorar una de les zones més visitades de la nostra ciutat.

L'alcalde ha explicat també que aquestes obres causaran durant algun temps molèsties als veïns però ha afegit que "amb aquestes reunions i amb l'obertu­

ra de l'Oficina del Pla del Centre el que volem és minimitzar les molèsties i recollir els suggeri­ments de millora que es produei­xin en el decurs de les obres".

En el mateix sentit, l'alcalde ha volgut demanar paciència als veïns afectats, ja que, segons ha assegurat, Sant Cugat ha de fer ara aquest salt endavant que supo­sarà una millora en la qualitat de vida de tothom".

Pel que fa a la resposta dels veïns, des de l'Ajuntament han assegurat que les reunions han rebut de moment una bona res­posta i han aprofitat per posar de manifest les seves principals pre­ocupacions. En aquest sentit, entre les principals demandes, destaca l'interès per conèixer el sistema d'accessos que s'aplicarà en les noves zones de vianants així com la durada prevista per a les obres o la qualitat dels mate­rials que es volen utilitzar.

Retiren les torres elèctriques de Collserola

E.C. / SANT CUGAT

La companyia elèctrica FECSA-ENHER va acabar de reti­rar la passada setmana les darreres torres elèctriques del vessant vallesà de la serra de Collserola. Aquesta actuació, que s'emmarca en un projecte global de millora de les línies elèctriques i revitalitza-ció del parc, suposarà un impor­tant benefici per a la serra d'en Julià, situada entre Valldoreix i el Papiol.

Durant els primers mesos d'a­quest any, FECSA-ENHER ja ha retirat perop de 10 quilòmetres de línies aèries, que han estat soterra­des per garantir la millor conser­vació de l'entorn natural i reduir els impactes ambientals d'aques­tes torres de distribució així com el risc d'incendis. D'aquesta manera, la companyia ha deixat prop de 300 hectàrees de bosc lliu­res de línies aèries en un sector

comprès entre la zona de Valldoreix, la Floresta i Vallpineda.

Precisament, una de les zones més beneficiades d'aquesta actua­ció ha estat la serra d'en Julià, tocant a Valldoreix, on l'existència d'aquestes línies posava en perill la vegetació i dificultava la super­vivència i la reproducció d'alguns animals com les aus rapinyaires.

El soterrament de les línies elèctriques a Collserola ja s'havia començat a realitzar l'any 1999, quan FECSA-ENHER va alliberar un total de 1,3 quilòmetres de línies d'alta tensió de la zona de Sant Pere Màrtir.

L'objectiu d'aquestes actua­cions és millorar la xarxa de dis­tribució de les línies aèries d'alta tensió, però sobretot, reduir de forma progressiva l'impacte visual i ambiental que comporta el pas d'aquestes línies per un entorn natural com la serra de Collserola.

D'altra banda, amb el soterrament de les línies i la desaparició de les torres d'alta tensió també es faci­liten les tasques d'extinció d'in­cendis eliminant el perill que suposen aquestes línies per als mitjans aeris.

ARC s « r v e> i s

S'OFEREIX: SECRETARIA INTERNACIONAL

• Atenció personalitzada de les trucades de la seva empresa.

•Agenda professional: concertació visites.

• Marqueting telefònic.

•Domiciliació comercial.

• Per només 16.000 ptes/mes durant 12 h. al dia.

P° Torreblanca, 21-23 l°3 a

Tel 93 589 77 70 Fax 93 589 88 34 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

18 Dijous 14 juny del 2001

Georges Moustaki i Dusminguet, plats forts de la Festa Major 2001 Unes 150 activitats, un pressupost de 30

milions de pessetes i la participació

d'una quarantena d'entitats ciutadanes

configuren la programació d'enguany de la

Festa Major, que tindrà com a pregoners

els coneguts Medir i Cugat, dos personat­

ges del "Sant Cugat poble", amb paraules

de l'alcalde. El cartell de la festa és obra

de l'artista local Mercè Diogène.

PEmili Bella / SANT CUGAT

er a la gent jove, Dusminguet. Per als una mica més grans, el

cantautor Georges Moustaki. Són les dues actuacions importants del programa de Festa Major d'enguany, que també tindrà com a protagonistes activitats tradicionals com el Paga-li Joan -el ball típic de Sant Cugat- o la botiga al carrer, que es combi­naran amb altres iniciatives que ja comen­cen a consolidar-se, com l'espai de les Barraques o el racó infantil de la rambla del Celler. Les 150 activitats programades cos­taran un pressupost similar al de l'any pas­sat -uns trenta milions de pessetes-, que es repartiran en diversos espais. Trenta pro­postes tradicionals, trenta al racó infantil -que amplia l'horari-, cinc al claustre del Monestir -com ara poesia, dansa de l'Esbart, un tast de vins i una fumada amb pipa-, a més dels concerts de Barraques són els actes programats. Però serà sens dubte l'actuació del cantautor francès d'ori­gen greco-egipci Georges Moustaki, la que més prestigi aportarà a la festa d'enguany, tal com va fer en l'edició anterior Raimon. Moustaki actuarà acompanyat del també cantautor, però català, Josep Tero, diven­dres 29 de juny a les deu de la nit a la plaça d'Octavià.

Joan Fàbregas i Pere Pahïssa, o Pere

Imatge de la roda de premsa de presentació del progama de Festa Major

Pahïssa i Joan Fàbregas seran els encarre­gats d'engegar la festa, amb el pregó, que es farà dijous 28 a les set, després de la tro­nada d'inici de festa, la repicada de campa­nes i la cercavila del pregó, que sortirà des de l'avinguda de Cerdanyola. Els dos actors i presentadors radiofònics encarna­ran el Medir i el Cugat, o el Cugat i el Medir, dos personat­ges "del Sant Cugat poble", amb paraules de l'alcalde Lluís Recoder, que "a la gent que no sigui de Sant Cugat no li diran res, però a la gent del

poble els dirà molt perquè són dos homes que representen aquell Sant Cugat més entranyable, estimat i que no podem per­dre". Altres anys van ser l'escriptor Baltasar Porcel, el tenista Àlex Corretja, el

rector de la

El programa de mà de la festa tindrà forma de vario, com els que fan servir les dones per ballar el Paga-li Joan, acte

central de la celebració

U n i v e r s i t a t Autònoma de Barcelona, Carles Solà, o la model i presentadora Elsa Anka. Després del pregó es donarà a conèixer el Caparrot de l'Any a la matei­

xa plaça de Barcelona. Montse Sant, Rogeli Pedró, Pere Vivó o l'Esbart Sant Cugat són

Dusminguet, estrella de Barraques

Actuacions musicals i molta parti­cipació associativa són els punts més destacats de l'espai de les Barraques de la Festa Major 2001. El grup Dusminget seran la gran estrella de l'escenari, que també acollirà altres propostes de grups amateurs o un escenari boig.

El parc de la Pollancreda tornarà a acollir l'espai de Barraques, que enguany estarà conformat per les 22 parades de les associacions que s'han decidit a participar de manera activa a la Festa Major. Però a banda de les Barraques, on es podrà adquirir begu­da i menjar, principalment, un dels grans al·licients seran les actuacions a l'escenari.

L'espai de Barraques s'inaugurarà dijous amb el pregó a dos quarts d'una de la matinada, i a dos quarts de tres amb l'actuació del grup fusió O Garbanzo Negro. Divendres, hi haurà capoeira i concert amb el grup local Shitting Milks. Després (22.00) estan previstes les diferents propostes de l'escenari boig, el concert de rumba fusió amb ritmes llatins, a càrrec del grup Gazpacho (23.00), la música de Los Rancios (1.15) i finalment, el de Dissidència Sònica (2.45). L'últim dia de Barraques serà dissabte, per quan està previst el concert d'Ojos de Brujo (23.30) i Dusminguet (1.30), que clau­suraran les activitats a l'espai./M.M.

alguns dels candidats a Caparrot de l'any. El Paga-li Joan es farà el dia 29 a la una,

com sempre, a la creu de terme dels jardins del Monestir. Aquest ball, d'origen cente­nari, compta amb una comissió específica per potenciar-lo i donar-lo a conèixer als nouvinguts. Tant és així que el programa de mà d'enguany tindrà forma de vano, com el que porten les dones durant la dansa. Pel que fa al cartell de la festa, es tracta d'una creació de l'artista valldoreixenca Mercè Diogène.

La fira d'atraccions, que arribarà una setmana abans de la festa, tornarà a canviar d'ubicació i s'instal·larà enguany darrere del Centre Cultural.

Es doblaran els efectius policials per garantir la seguretat

Magda Méndez / SANT CUGAT

La Policia Local doblarà els efectius destinats a garantir la seguretat durant la Festa Major de la ciutat. Així es va deci­dir en una reunió conjunta entre la Junta de Seguretat i la Comissió de Festes de Sant Cugat, que va estar presidida per l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder,

dimecres de la setmana passada. En la reunió es va tractar sobre "l'o­

portunitat del servei de seguretat per tal que sigui tan eficient com sigui possi­ble", explicava el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés. En aquest sentit, es garantirà la presència policial a la gran majoria dels actes programats. El nombre de policies destinats a cada lloc es farà

de manera proporcional entre el nombre de públic que es preveu que assisteixi a l'acte i l'hora en què se celebri. En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana va posar un parell d'exemples que mostraven els criteris de protecció en aquesta edició de la Festa Major: "Per exemple, en una cercavila a la tarda hi podran haver uns 3 o 4 policies, mentre

que en un concert de nit o un espai com les Barraques es multiplicarà per quatre el nombre d'efectius".

D'aquesta manera s'intentarà evitar que es produeixin incidents com els de l'any passat a l'espai de Barraques, quan un grup de violents van atacar uns nois que participaven a la festa.

Malgrat tot, el regidor de Seguretat Ciutadana confia que hi hagi una "cons­cienciació ciutadana" al respecte, tot i que "nosaltres posarem els recursos per tal de garantir que sigui una festa segu­ra".

Per Ferrés, d'aquesta manera es crea "un bon dispositiu necessari per tenir la millor de les festes majors".

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 19

Oranich: "La premsa local compleix una funció social de cohesió de país"

Magda Méndez / BARCELONA

L'advocada i periodista barceloni­na Magda Oranich va ser l'encar­regada de presentar el llibre que l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha editat recent­ment. Aquest és un recull de les ponències del V Congrés que aquesta associació va celebrar a la nostra ciu­tat organitzat pel DIARI DE SANT

CUGAT. Oranich va voler remarcar la importància del paper de la premsa local i comarcal a nivell de "cohesió de país".

Eh reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI és el títol del llibre que aplega totes les ponències que es van realitzar durant el congrés. Temes com les noves tecnologies, el seu ús i l'ètica periodística van ser alguns dels més destacats d'aquesta jornada.

"La premsa local i comarcal té moltes inquietuds, ganes de continuar treballant i ganes de servir el país", assegurava el president de l'ACPC,

L'acte va ser la presentació del llibre de les ponències del V Congrés de l'ACPC JOSEP MASSIP

Xavier Garbarrell. "Molta gent es pensa que la prem­

sa és tan sols la gran premsa i la resta és com si no existís", assegurava Oranich, referint-se a la supremacia dels diaris de gran tirada. La conegu­da advocada també va assegurar que ha pogut comprovar en els seus viat­

ges a diferents pobles de Catalunya que, per la gent de cada municipi, "el seu diari és la premsa local i comar­cal". A més, Oranich va assegurar que, per ella, la premsa local i comar­cal "és com un vici: arreu on vaig n'he de comprar".

En aquest sentit, i fent un repàs al

paper que ha tingut històricament la premsa, l'advocada va afirmar que la premsa de proximitat "té una funció social molt important com a cohesió del país".

Oranich també va lamentar que "a Catalunya estem descompensats", ja que les informacions que es poden

produir a Barcelona sempre primen en els mitjans grans, per davant de notí­cies a d'altres poblacions catalanes.

L'advocada i periodista va voler incidir també en el fet que la premsa local i comarcal catalana li ha donat a l'ús del català. "El que suposa pel país i la llengua que sigui en català és molt important". En aquest mateix sentit, Oranich considera que caldria més ajuda institucional i canalitzar la publicitat cap a aquest tipus de prem­sa.

L'advocada també va destacar el paper actual de la premsa local, davant

L'advocada considera que és necessària més

ajuda institucional a la premsa local

i comarcal

del procés de globalització, perquè, segons el seu parer, les notícies que hi apareixen "són la vida". En aquest mateix sentit, també va assegurar que "no em fa por obrir-nos al món sem­pre que es mantingui el que és de cadascun".

Oranich també va incidir en els reptes que es plantegen en la premsa local i comarcal, dels que en va desta­car l'ètica, i va assegurar que "en aquest sentit heu donat una lliçó, sou un exemple important".

Aquest era el primer acte que se celebrava a la nova seu de l'ACPC, al CV Hospital, número 110-112, de Barcelona.

La III Trobada de Lleidatans aplega cent persones

Redacció / BELLATERRA

Un centenar de lleidatans es van reunir divendres a la nit a l'Hotel Bellaterra per celebrar la tercera trobada de persones procedents de les comarques de Lleida al Vallès. La cita. que es convoca cada any per aquestes dates, no va comptar amb els nivells de participació d'altres edicions -hi havia una trentena de persones menys que l'any passat-. A la festa tampoc no hi va acudir cap personalitat coneguda, a diferència de l'any passat, que va anar-hi la presentadora de l'infor-matiu del migdia de Televisió Espanyola a Sant Cugat, Rosa Maria Molló. El primer any hi era present el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé. L'àpat va consistir en una sèrie de productes portats expressament per a l'ocasió de la terra ferma. Imatge de la tercera trobada de lleidatans celebrada divendres a l'Hotel Bellaterra de Cerdanyola del Vallès ENRIC FABRE

CENTRE DE LA IMATGE fíoça M Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant 0 £/ Santa Maria, U • Tel. 93 675 57 24 - Sant Cugat e-ma1t: zoomcentTe@mfonegocio.com

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

point El teu distribuïdor de cameres f material digital Kodak a Sant Cugat

2 0 SOCIfclAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Nova plataforma cívica per a la immigració

Emili Bella / SANT CUGAT

"La taula per a la immigració és molt superficial, hi ha una problemà­tica molt més important darrere." "No és gaire més del que hi havia fins ara." Aquests van ser alguns dels comentaris que es van poder sentir durant la constitució d'una platafor­ma per a la defensa dels immigrants de Sant Cugat, que es va fer dimarts a la Casa de Cultura. Les crítiques es referien a la taula d'immigració que impulsa l'Ajuntament i que coordina diverses entitats de la ciutat que tre­ballen per als immigrants. Les mateixes entitats eren les que esta­ven convocades a la reunió de dimarts, que va comptar amb la par­ticipació d'una dotzena de persones de diversos col·lectius, com Atena-Grup de Dones, Vallès sense Fronteres o Maulets, i per partits polítics, com el PSC, IC-V o EUiA. Tots ells eren a la reunió, que volia ser un primer contacte per començar a elaborar una proposta en matèria d'immigració per presentar al con­sistori santeugatenc. El document inicial dividia l'assistència a aquest col·lectiu en cinc àmbits d'actuació ben diferenciats: treball, habitatge, salut, papers i ensenyament. Algunes de les propostes que es van fer van ser la creació d'una casa-ofícina de la immigració "per resoldre diverses qüestions que es plantegen transver­salment en les diferents àrees" i l'e­laboració d'un cens municipal d'im­migrants, que es calcula que pot arri­bar a tenir unes 2.000 entrades, com

Alguns dels integrants de la nova plataforma ciutadana JORDI GARCIA

a base per conèixer les problemàti­ques reals de les persones que es tro­ben en aquesta situació. L'objectiu és que aquest cens el facin els mateixos immigrants.

Una altra qüestió que es va posar de manifest va ser la necessarietat de fer una campanya d'informació

adreçada a aquest col·lectiu ciutadà per explicar els avantatges que com­porta l'empadronament. Els mem­bres de la plataforma han remarcat la seva voluntat de fer que el nou orga­nisme sigui com més participatiu millor i han convidat tothom a afe-gir-s'hi.

L'advocat dels okupes carrega contra els mitjans

E.B. / SANT CUGAT

L'advocat que defensa els oku­pes per la demanda contra aquest col·lectiu establert a la masia de Torre Blanca, Jaume Sens, va ser divendres a la Casa de Cultura per explicar la seva experiència en la defensa jurídica de Yokupació. Sens va fer un repàs del que ha significat el moviment alternatiu fins avui, sobretot des del desallotjament del cinema Princesa de Barcelona, que va significar "un punt d'infle­xió". L'advocat va criticar que els mitjans de comu­nicació han con­tribuït i contri­bueixen a crear una imatge estereotipada del col·lec­tiu okupa, i va lamentar que només apareguin a la premsa quan hi ha un desallotjament. Sens va afirmar que hi ha altres formes de pressió contra els okupes que no apareixen mai a la premsa. També va afegir que els mitjans donen per vàlida la versió de l'adminitració sense tenir en compte la dels okupes.

D'altra banda, el president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat, Xavier Laborda, va donar el seu suport incondicional a la masia de Torre

Blanca tot desitjant que no s'arribi a fer servir mai la violència ni que l'estament judicial acabi carregant contra els okupes. "Seria un fracàs", ha dit Laborda. "Judicialitzar la cosa és la forma més bruta d'embrutar de manera innecessària, per no dir injusta", continua. Laborda conside­ra una "gran vergonya haver deixat durant més de 10 anys una casa tan­cada quan hi ha col·lectius pidolant un espai".

Per la seva banda, un dels inte­grants del

Xavier Laborda: "Judicialitzar la cosa

és la forma més bruta d'embrutar de manera

innecessària"

col·lectiu okupa va fer una expo­sició de la situa­ció actual dels okupes, després de repassar els esdeveniments més importants que han passat

en dos anys a la masia: des de l'o-kupació a l'intent de desallotjament, passant pels incendis o els arranja­ments fets pels mateixos habitants de l'immoble. La sensació dels joves és que les forces de l'ordre intentaran dur a terme el desallotja­ment en breu. L'acte va començar amb la presentació d'un vídeo sobre la història de l'okupació de les masoveres i el Missifú, tal com ells mateixos es denominen. El vídeo recollia a través de filmacions, testi­monis i fotografies el que han estat aquests dos anys d'okupació.

SAL0N DE ESTÈTICA Y PELUQUERIA

'ATRICIA Y CAROLINA CENTRO EQUIPADO CON LA APARATOLOGÍA DE

ELECTROTERAPIA MÀS AVANZADA

BODY FLASH Reparación de estrias Flacidez en: escote, cara interna de muslos y brazos Reafirmación de senos Hidratación, oxigenaeión y nutrición del cutis Tonificación y normalización muscular facial Antiarrugas y antienvej ecim iento Depilación elèctrica definitiva e indolora Celulitis Sobrepeso Obesidad Tonificación dérmka lonización Drenaje Rejuvenecimiento Corporal Pcsadez de piernas Manos frías Retención de líquidos Problemas circulatorios Antònia y flacidez muscular

NUEVO HORARIO Moldeador corporal Lunes 15,30 a 19 h. Martes a Viernes 9,30-13,30 y 15,30-19 h. Sabuda 9,30 a 14 h Cl Sto. Tomàs, 34 - SANT CUGAT - Telf. 93 674.06.55

Detinguts dos germans per robar a Sant Cugat

Redacció / SANT CUGAT

La Policia Nacional de la loca­litat d'Hospitalet del Llobregat va ser la protagonista de l'espectacu­lar detenció de dos germans acu­sats de cometre presumptament diversos robatoris. Els delictes es cometien a la

Llobregat, on finalment van ser detinguts.

El Grup de Robatoris de la comissaria de policia de l'Hospitalet estaven investigant els dos germans des de principis d'a­quest any. Seguien la pista a una parella d'individus que, segons

sembla, anaven ciutat de Barcelona i a d'altres locali­tats de l'àrea met ropol i tana , entre elles el nostre municipi.

Els detinguts són Luis A.A., de 30 anys, i Jesús A.A., de 28. La detenció es va efectuar la matinada de dilluns de la setmana passada, després d'una espectacular perse­cució policial. Aquesta es va desenvolupar entre els carrers de Barcelona i de l'Hospitalet del

Acostumaven a actuar vestits amb samarreta

del Reial Madrid i màscares de 'La

guerra de les galàxies'

armats amb pis­toles i assalta­ven benzineres, estancs i super­mercats de la ciutat comtal i les poblacions de la rodalia. Els dos ger­

mans actuaven vestits amb sama­rretes de l'equip de futbol del Reial Madrid i, en el moment dels atracaments, utilitzaven cotxes robats i màscares dels personatges de la pel·lícula La guerra de les galàxies.

Nou positiu en una prova d'alcoholèmia en un accident

Redacció / SANT CUGAT

El conductor d'un turisme, JBC, de 27 anys, va donar positiu en un control d'alcoholèmia el dia 8 després de tenir un accident que no va fer ferits a l'avinguda de Rius i Taulet en sortir de la calçada. D'altra banda, en la darrera setmana s'han produït tres incendis diferents a la ciutat. El darrer va afectar uns 70 metres quadrats de matolls en un solar de l'avinguda de l'alcalde Barnils amb la plaça de Xavier Cugat. Dues dotacions dels bombers de Sant Cugat i Rubí van participar en l'extinció de les flames. Els altres dos incendis es van localit­zar al carrer del Pla del Vinyet, on es va incendiar un vehicle possi­blement per un curteircuit en engegar-lo, i al carrer de Bonavista amb el passeig de la Floresta, que va afectar 10 metres quadrats de matolls.

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 21

Santa Isabel exposa els treballs del curs escolar

Redacció / SANT CUGAT

El centre concertat d'ensenya­ment Santa Isabel va celebrar dissabte la festa de final de curs de l'escola, que va comptar amb la visita de diver­ses exposicions elaborades a partir dels treballs de cada classe, una missa a la capella i l'actuació dels diferents cursos d'alumnes, des del cicle inicial fins a sisè. Els cargols, les granotes, els conills, els esquirols, els dofins i les girafes van mostrar els seus tre­balls a l'edifici d'educació infantil. Al de primària s'hi van instal·lar les exposicions de 1 r i 2n de cicle inicial, la d'informàtica, i les de cicle mitjà i superior. Enguany, l'escola estava ambientada amb motius sobre el segle XX: Gaudí, Miró, Picasso, els grans invents del segle passat, l'ecologia i el medi ambient o la conquesta de l'es­pai eren les temàtiques exposades. Imatge d'un dels balls que els menuts van interpretar davant els centenars de pares

Imatge d'un ball dels alumnes de P-4 sobre una cançó dels Beatles

L'Avenç presenta la geganta Octàvia

Redacció / SANT CUGAT

La festa de fi de curs de l'escola Avenç, que es va fer dissabte passat dia 26 maig, va servir per presentar la nova geganta de l'escola, feta pels mateixos alumnes del col·legi, que es diu Octàvia. Balls, esports, festa i animació van completar l'acte. Entre altres activitats, també es va organitzar una tómbola amb l'objec­tiu solidari de recaptar diners per enviar-los a Guatemala. Els diners aconseguits es destinaran a la cons­trucció d'una escola en aquell país centreamericà.

Queixes pel preu de les activitats d'estiu

Redacció/ SANT CUGAT

Les activitats d'estiu programa­des per l'Ajuntament de la ciutat han estat motiu de queixa per part d'alguns dels pares. Segons les opi­nions d'aquests, la programació va arribar amb retard i els preus esta­blerts no coincidien amb els reals.

La programació d'estiu munici­pal és motiu de polèmica per les queixes d'alguns pares que assegu­ren que la informació rebuda per correu va arribar amb retard. Aquest va ser el motiu pel qual a l'anar a fer les inscripcions es tro­bessin que per a bona part de les activitats ja no quedaven places. "El programa es va enviar, acompanyat per una carta de l'alcalde, a totes les famílies amb nens i nenes d'aques­ta edat, just en el moment en què es va presentar", explicava la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, mentre que afegia que "per tant, dubto que estiguessin ja plens".

L'altre motiu de queixa era que, segons els pares afectats, el preu que establia el fulletó que recull totes les activitats d'estiu munici­pals d'enguany no es corresponia amb els diners que es demanaven a l'hora de realitzar la inscripció. Àngels Ponsa va negar aquest fet assegurant que "en tot cas, els preus que figuraven en el programa són els preus de les activitats". Per aquest motiu, la regidora sostenia que les activitats que han estat motiu de queixa "no crec que siguin les municipals".

En total, s'han programat per aquest estiu 80 activitats adreçades als 13.000 santcugatencs que tenen edats compreses entre els 3 i els 16 anys. Enguany, per primera vegada des que es porten realitzant aques­tes activitats d'estiu, es va editar un fulletó que incloïa les activitats de tots els districtes.

Per a la teva

tranquil·litat.

Prevenció, seguretat

i la nostra experiència. SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS OOMÒnCS 1 SE PtOTECOÓ

! 5

i í a

Per a la teva

tranquil·litat.

Prevenció, seguretat

i la nostra experiència.

Per a la teva

tranquil·litat.

Prevenció, seguretat

i la nostra experiència.

Av. Lluís Companys, 50 • Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001

Dos nens troben una xeringa al Pla del Vinyet

Emili Bella / SANT CUGAT

El passat 15 de maig, dos nens de 4 i 6 anys van trobar una xeringa amb agulla mentre jugaven en un racó del parc del Pla del Vinyet. Les mares que ho van veure, de seguida van dur els infants al Centre d'Assisència Primària de Sant Cugat i ho van denunciar a la Policia Nacional. ( asos com aquests no són freqüents a la nostra ciutat, però sí que creen alar-

Pares, avis, cangurs i joves que passegen pel parc a la tarda no troben que sigui cap

fet excepcional

ma entre els pares i mares que acompanyen els seus fills a jugar des­prés de la guarderia. L'any passat també es van trobar xeringues al parc Central. Aquests fets aïllats el que evidencien, si més no, és que existeix la drogoaddicció a Sant Cugat, com en tantes altres ciutats de l'entorn. Les mares-casualment, totes ho eren-consultades aquesta setmana per aquesta publicació, mentre vigilaven els seus fills en el mateix escenari, han confirmat que no pensen que es tracti d'una problemàtica generalitza­da ni que el parc del Pla del Vinyet sigui un focus de drogoaddicció durant la nit, però sí que han recone­gut que van més amb compte a l'hora de tenir cura de què fan els nens men-

Cada tarda es reuneixen al parc del Pla del Vinyet nens acompanyats pels seus pares o avis

tre juguen. La preocupació principal d'aquestes persones a l'hora de parlar del parc en qüestió és que no hi ha prou arbres i a l'estiu hi fa molta calor. Tanmateix, algunes persones han explicat que els amos dels gossos haurien de recollir més sovint els excrements de les seves mascotes. Un grup d'una quinzena de joves que

estaven fumant cannabis a la gespa del parc han ratificat que el Pla del Vinyet no és un espai perillós. "Alguna xeringa hem vist a Sant Cugat, però fa tant de temps que no recordo ni on", deia un d'ells. Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el Departament de Sanitat de la Generalitat, duu a terme des del

mes de març un programa d'intercan­vi de xeringues per als usuaris de dro­gues per via parenteral. L'objectiu és que els drogoaddictes facin servir només un cop la xeringa, i es redueixi el risc d'infeccions. L'intercanvi es fa en algunes farmàcies de la ciutat, a més del CAP, on es fan càrrec de les agulles usades.

24 anys d'andalusos santcugatencs al CPA

E.B. / SANT CUGAT

El Centro Popular Andaluz (( l'A) va celebrar el cap de setmana passat el 24è aniversari de l'entitat. L'acte va consistir en un vi d'honor

T I N T O R E R I A

B U G A D E R I A

Net

NETEJA EN SEC I PLANXAT MÀXIMA

QUALITAT PECES TEXTILS,CORTINES

ANTÍLOP, PELL I ALTA PELLETERIA, MANTES I EDREDONS

SERVEI A DOMICILI]

Francesc Macià, 63 (Coll Fava) Tel.93 674 36 60

Rbla.del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60

per començar la jornada, que es va acompanyar pel ball dels tres grups flamencs de l'entitat: Axatiana, el CPA i Diana, que van presentar dan­ses noves que s'estrenaran durant la Festa Major. Entre les diverses per­sonalitats que van assistir a l'acte, hi havia el director d'acció cívica de la Conselleria de Benestar Social, Josep Maria Clèries, els tinents d'alcalde Joan Recasens (UDC) i Berta Rodríguez (PP) i el portaveu del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez. De cara al 25è aniversa­ri del CPA, el seu president, Gabriel Ruiz, ha avançat que serà "una set­mana de gran acció, molt forta, una festa on pugui participar tota la ciu­tadania, per celebrar un quart de segle d'integració en gran". Ruiz ha dit també que es recompensaran els mitjans de comunicació per la seva tasca.

Quant a la Festa Major, el CPA muntarà, com fa des de l'any 1977, la tradicional Caseta de l'entitat,

Un moment de la celebració dels 24 anys de vida de l'entitat ENRIC FABRE

una carpa que acollirà diverses acti­vitats des del dia 28, quan el mateix alcalde Lluís Recoder la inaugurarà. Està previst també que hi assisteixin representants de la Generalitat i de la Junta d'Andalusia. Les Hermandades de Rubí, l'Esbart

Sant Cugat, el cantant Paco Pintos i el ballet de flamenc clàssic Brissindell -que vol dir pluja- seran algunes de les activitats de la Caseta, que s'ubicarà de nou a Coll Fava, molt a prop de la seu de l'as­sociació d'andalusos santcugatencs.

Breus Més

donació de sang Aquest cap de setmana,

Sant Cugat tornarà acollir l'autobús de la sang, amb unes noves jornades de dona­ció. Seran diumenge i dilluns a la Casa de Cultura i al Club Muntanyenc, respectivament.

Una de les novetats d'a­questa donació és el canvi d'ubicació per realitzar-la. A partir d'aquest diumenge, es farà a la Casa de Cultura per tal de millorar l'atenció als donants i reduir el temps d'espera.

L'horari serà de 10 a 14 hores diumenge a la Casa de Cultura, i de 17.30 a 20.30 hores dilluns al Club Muntanyenc.

Xerrada sobre la diabetis L'Associació de Diabètics

de Catalunya (ADC) ha orga­nitzat per avui una nova xerra­da sobre algun dels aspectes d'aquesta malaltia. En aquesta ocasió, la conferència estarà centrada en el peu del diabè­tic.

Quins efectes té la diabetis en el peu dels malalts i com cuidar-ho seran els eixos d'a­questa xerrada, que anirà a càrrec del podòleg Jordi Viadé. Aquesta conferència se celebrarà a la sala d'actes de la Casa de Cultura, aquesta tarda a partir de les 19 hores. En aquesta ocasió s'ha canviat la data, ja que les xerrades es fan habitualment els dimecres.

Brams en concert de

Maulets L'Assemblea Local de

Maulets ha presentat el con­cert que serà l'encarregat de tancar la campanya contra la globalització que es va iniciar fa uns mesos a la nostra ciutat. El grup santeugatenc Skamarlans, els berguedans Brams i els gallecs Nen@s da Revolta conformen el cartell d'aquesta actuació.

El macroconcert es farà el proper dia 7 de juliol al Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat. Les entrades es podran adquirir a EL DIARI DE SANT

CUGAT, a Discos Compàs,

Jordi's, Ràdio Sant Cugat, a la Casa de Cultura i a l'Ateneu Santeugatenc.

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 23

Resistència civil i immigració contra el Banc Mundial Magda Méndez / SANT CUGAT

La campanya contra el Banc Mundial (BM) continua endavant. Els temes que es van tractar la setmana passada van ser sobre la resistència civil i la immigració. D'altra banda, alguns dels membres de la plataforma contra el BM també van participar a la manifestació contra la política mediambiental de la Generalitat que es va celebrar diumenge al matí a la plaça dels Països Catalans.

Dimecres, una de les aules de l'Espai Jove de la Casa de Cultura va acollir una nova xerrada. En aquesta ocasió tractava sobre Repressió i con­trol social i va anar a càrrec de tres membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa.

La conferència va donar algunes recomanacions "per afrontar la repressió diària que pateixen els dife­rents col·lectius o persones simple­ment per opinar diferent sobre l'estat actual de les coses". El Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa ha recollit una sèrie de consells pràctics per

saber com actuar en cas de manifesta­ció, que t'identifiquin o que et facin un registre domiciliari, per posar alguns exemples. "Són maneres de com actuar i tenir tu seguretat perquè els cossos repressors de l'Estat, apro­fiten la teva falta d'informació per passar-se", assegurava un dels joves que va participar en la xerrada.

Demà divendres s'ha programat

una xerrada sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina

Els joves egarencs també van aprofitar la xerrada per explicar la situació en què es troba actualment el seu company Zígor Larredonda, que el van detenir el mes de gener passat acusat de col·laborar amb la banda terrorista ETA. En aquest sentit, els membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa van explicar que "en poc més de 5 anys hi ha hagut més de 70

detencions i més de 100 persones implicades en processos judicials, en la majoria de casos amb peticions de penes penals".

Per ells, les detencions que es van produir a principis d'any era una prè­via del que podria haver estat la repressió policial de cara a la trobada del BM, que finalment s'ha anul·lat. "Es començava a preparar el terreny i a fer por a la gent que s'estava començant a moure", asseguraven, mentre afegien que "a nivell repres­siu, el Ministeri de l'Interior, al saber que el BM venia, es fregarien les mans perquè sabien que tenien l'o­portunitat de carregar contra tota veu dissident".

Diumenge van continuar les acti­vitats de la campanya amb una xerra­da sobre la immigració, a càrrec de Vallès sense Fronteres.

Demà s'ha programat una xerra­da sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina que anirà a càrrec de Kristian Herbolzheimer i Lola Crespo. Serà a l'Ateneu Santcugatenc a partir de dos quarts de nou del vespre.

L'escola bressol Gargot homenatja els ancians

Redacció / SANT CUGAT

L'escola bressol municipal Gargot va celebrar divendres la Festa dels Avis i les Àvies, que va reunir prop d'un centenar d'an­cians, entre ells, quatre besàvies. Era la sisena edició d'una festa que té per objectiu homenatjar els avis alhora que se'ls ensenyen les instal·lacions i el funcionament del col·legi dels seus néts. Un cop els nens són a dormir, és el torn dels avis per dinar. A la sobretaula es va fer un repartiment d'una quarantena d'objectes d'establi­ments de la ciutat recollits pel grup de mares del consell escolar. La coordinadora de l'escola, Àngels Insa, ha volgut agrair a totes les botigues de la ciutat que hi han participat, la seva col·labo­ració. Insa ha afegit que la cele­bració va ser "tot un èxit". A la tarda, els infants, d'entre 1 i 3 anys, van regalar un obsequi als seus avis perquè recordin la diada.

Els alumnes de l'escola visiten EL DIARI DE SANT CUGAT

Els alumnes del Thau, al diari Cinc alumnes de l'escola Thau

de Sant Cugat, acompanyats per la seva directora, Teresa Triadú, van visitar dilluns al matí les ins­tal·lacions d'EL DIARI DE SANT CuGAt. Els nens van poder veure

com es treballa dia a dia a la redacció d'aquesta publicació. Els infants van seguir les explica­cions del director d'EL DIARI DE SANT CUGAT, Josep Maria Vallès./E.B.

Imatge de l'acte celebrat el cap de setmana passat

Fira d'estiu al Waldorf L'Associació pedagògica Waldorf

de Sant Cugat va celebrar dissabte la segona edició de la fira d'estiu del jardí d'infància, que va reunir prop d'una setantena de pares i mares.

Llibres de pedagogia, joguines fetes de fusta, elements artesans, coques i pastissos eren alguns dels productes que s'hi podien trobar. Els diners ser­viran per finançar material./E.B.

Solucions per a una llar confortable

Un moment de la festa, a la qual van assistir quatre besàvies 1

ENRIC FABRE

Jk Jï ^ H P » * i-mestres W- 3 *

MalíortjuinM

• Persianes L U J • Mancares •wmy - ~~~"*** * Portes

EXPOSICIÓ I VENDA: OXerrk.2 Sant Cugat Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

OFICINES I EXPOSICIÓ: Av. Cerdanyola, 67-71 Sant Cugat Tel i fax 93 589 18 78

24 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Reportatge Text: Mariàngela Rovira / Fotografia: Arxiu

Seguretat Social: dèficits i millores

L'obertura del CAP Torre Blanca, fa uns mesos, ha descon­gestionat l'ambulatori i els usua­ris n'estan contents. Els dèficits exagerats s'han resolt en part, com les llistes d'espera en Ginecologia; ja hi ha Dermatologia i les mamografies es fan aquí. Però les deficiències són encara notables.

Demano una entrevista al coordinador doctor Carles Martí, que s'avé ben amablement a infor­mar-nos de dèficits i previsions. El matí del dimecres dia cinc, a última hora, la

cita és a n u l · l a d a . Ordres de la Mútua de Terrasa de no parlar amb la premsa.

Un petit sondeig ressalta força mancances. Acompanyem un usuari que truca a l'ambulatori dos o tres dies diferents: matí i tarda, consultes i urgències. Quatre, sis, deu, setze vegades. No hi pot parlar. No agafen el telèfon, sembla que no és per manca de línies sinó de personal.

A Sant Cugat no hi ha oculis-

"Som un país amb poca

tradició de civisme crític,

de reclamar el que cal

per millorar els serveis i evitar els abusos"

ta, ni otorrino, ni traumatòleg, ni ... Traumatologia és un cas fla­grant : Quan algun dels 62.000 ciutadans es lesiona i per fi -una peripècia, perquè molt probable­ment no hi haurà ambulància dis­ponible- arriba a Rubí, el doctor diu : "Jo sóc el traumatòleg de Sant Cugat". Aquí, els dos dies del cap de setmana i les nits no tenim servei de radiologia. Diversos lesionats santcugatencs m' han comentat que a l'ambulatori de Rubí fan passar els rubinencs al seu davant.

Aquest servei de trauma havia rebut, fa anys, moltes queixes. Què passa quan un metge no tre­balla bé? Si hi ha queixes se l'avisa perquè canviï d'actitud,

ja que la majoria de reclamacions són per deficiències en el tracte. Si el problema és de mals diagnòstics... Sembla que, en algun cas, la situació no ha variat en molt de temps.

A vegades una especialitat funciona bé, com ara Trauma i quiròfans a la Mútua de Terrassa,

amb equips de bons metges, però amb una falta d'informació al malalt. Si una bona relació metge-malalt rau també en el que s'ano­mena consentiment (com diu Paul Ricoeur) en som lluny, perquè sovint no expliquen ni la meitat de les coses. Falta temps, falta perso­nal, falten recursos.

L'atenció als domicilis santcu­gatencs ha sigut deficitària tradi­cionalment. Quants metges falten a urgències? Quantes hores d'es­pera són habituals? Quin pressu­post seria suficient per a una aten­ció correcta en totes les especiali­tats, en prevenció, en salut global per a tota la població?

Som un país amb poca tradició de civisme crític, de demanar i reclamar el que cal per millorar els serveis i evitar els abusos. Llistes d'espera de mesos i

mesos... Fa poc el president Pujol posava la primera pedra al CAP de Valldoreix i deia que està molt bé que hi hagi llistes d'espera !!!

La premsa ha publicat ara els milions i milions que cobren uns assessors de la Generalitat (200?) per fer no se sap què. Un senyor d'un Institut que també és un d'aquests assessors, a més dels milions per una banda i una altra, en cobra vuit, 8.000.000 en un any, només en dinars i taxis. Cap escàndol, som a la bassa d'oli.

Un congrés català de Biologia definia com persona sana qui és autònom, alegre i solidari. Potser serien pocs, però mirat a un àmbit més físic, la salut deu ser aquella situació de l'organisme sense malalties que fa totes les seves funcions. Una preocupació huma­na essencial. "Nós avem estats

tots yorns sans i alegras" deia un text de fa molts anys, i quan no ho estem necessitem recuperar-nos. Derivat del llatí sanus, el mot sa ja era usat per Llull, Desclot i Jaume I. Aleshores tenien molt pocs mit­jans per mantenir la salut, ara en tenim infinitament més.

Som en una societat rica, milions i milions per tot. La sani­tat, aquesta cosa tan bàsica que s'ocupa de la salut dels ciutadans que -amb el seu esforç i treball-paguen els impostos... anar fent, gràcies. Truquem al CAP i no contesten, però paciència. Fa anys que en tenim; aguantem, per comptes d'exigir els serveis que ens calen. La revolta de l'aigua a l'Ebre, la revolta dels joves per l'habitage, la revolta dels ecolo­gistes... La revolta dels veïns per una bona sanitat pública?

Información SEAT: telf: 902 402 602 Internet: http://toledo.seat.es

Gane por partida doble. iUn nuevo punto de vista? ,:0tra manera de ver las cosas?

Se mire como se mire, puestos a ganar es mejor hacerlo por

partida doble: al cpmprar un Toledo, y al conducir un TDi.

De entrada, porque este mes tiene un SEAT Toledo TDi con 4 airbags, ABS,

EBV, aire acondicionado y equipo de música, por solo 2.850.000 ptas.Pero,

ademàs, consume únicamente 4,2 litros cada 100 Km (extraurbano MVEG).

Y es que no hay como llevarse un Toledo TDi para ganar dos veces

SEAT Toledo TDi.

Autocomarca del Vallés, S.A. Lluís Companys i jover, 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) Tel: 93 674 68 50 • 93 674 71 00 Fax: 93 675 24 11

Precio recomendado por el fabricante 2.850.000 ptas./17.128,84 euros. SEAT Toledo StelLa 1.9 TDi 90 CV, IVA, transporte, ahorro promocional

y Plan Prever Gasolina incluidos. Oferta vàlida para vehículos en stock en Península y Baleares hasta f in de mes. Imagen correspondiente al acabado Signa.

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 25

'CASTING' de Ràdio Sant Cugat

"Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf

Ricard Martínez PROFESSOR DE GOLF El convidat del dia 4 d'aquest mes és professor del Club de Golf Sant Cugat, "el més antic d'Espanya perquè no s'ha bellugat gens. D'altres més antics s'han traslladat", asse­gura. De fet, hi era l'any 1914, abans de la construcció del tren. Martínez defensa aferrissadament el seu esport prefe­rit, herència del que comença a ser una tradició familiar.

Emili Bella

Bona nit. Em dic Ricard Martínez Merino i vaig néixer el 14 de setem­bre del 1946, sóc casat i amb tres fills. -Què fa concretament un director del comitè esportiu del Club de Golf Sant Cugat? -El director del comitè esportiu, al que es dedica molt és a muntar com­peticions. En tinc 45 l'any. És bastant complicat perquè jugar amb 200 jugadors a la vegada i muntar els horaris de sortida, preparar el camp, buscar els trofeus, els repartiments... és complicat. -Com va aconseguir entrar en un club privat i selecte de golf quan era tan jove? -Vaig aconseguir entrar-hi l'any 62, la famosa nevada de Sant Cugat. Jo feia de mecànic i em va sortir la pos­sibilitat d'entrar a treballar al golf per­què el meu pare hi va estar treballant durant 25 anys. Feia de cavi màster, que és el que cuida els pals de golf, el que els entrega i quan s'acaba de jugar els guarda.

,.M seu fill també s'hi vol dedicar, al món del golf?

-N'hi ha un que precisament està fent el que feia el seu avi, i està encantat. -A banda de ser professor, també ha competit -Vaig competir des del 64 fins que em vaig casar el 71. Quan vaig veure que no podia viure de les competi­cions em vaig dedicar a les classes. Vaig quedar tercer de Catalunya en un campionat. En un altre, el setè de dobles d'Espanya. I altres coses, però no gaire importants. -<;Si a vostè li agrada el golf, vol dir que és 'pijo'? -Des de quan el golf és pijo"? Ho diuen. Sempre he mantingut una cosa: He anat a esquiar algun dia i em surt més car anar a esquiar que anar a jugar al golf. A més, avui en dia teniu el camp de Sant Joan, que és públic, i em sembla que val 3.000 pessetes jugar-hi. -I al Club de Golf Sant Cugat, quant val fer-se'n soci? -Fer-se'n soci avui? Baratet: tres milions i mig. -Això és baratet? -Això és tirat, pel que ha pujat Sant Cugat. L'any 54, a Sant Cugat hi vivien 7.000 persones. Ara n'hi ha

Les preguntes de La Veu

-Havent-se dedicat tota la vida al golf, .-no és molt poc haver arri­bat com a màxim a una tercera posició en un campionat? -Penso que sí. El meu temperament no ha estat gaire bo per arribar a ser campió d'Espanya o guanyar títols a Europa. M'hauria agradat jugar millor, és clar. El temperament no m'ha afavorit gens, ni abans ni ara. Sóc massa nerviós. Trencava tants pals que al final em sortia tan car que els havia d'arreglar jo. -Per què?

-Per què què? -Per què? -No he entès la pregunta. -Per què? -{no respon] -Vostè ha assegurat en alguna ocasió perquè així pot veure gent important. (-,No creu que és molt trist que aquesta sigui la seva principal motivació? -No, és una forma de vida. Conec molta gent: polítics, banquers, advocats. La majoria juguen mala­ment.

JORDI GARCIA

60.000. Compra un pis a Sant Cugat. El meu fill, que vol casar-se l'any que ve, no l'ha pogut comprar a Sant Cugat. Se n'ha anat a Granollers. Imagina't que et compres un cotxe de tres milions. Si et fas soci ho disfrutes tota la vida; un cotxe, al cap de quatre anys s'ha acabat. -I les mensualitats? -16.000 pessetes al mes les paga qualsevol. ;.IIi hauria d'haver més camps de

golf? -Tot el voltant de Sant Cugat hauria de ser verd de camps públics, en comptes de fer tanta façana, tanta casa i tants blocs de pisos. Així tenim el poble. -Què en pensa, de les polèmiques entre els ecologistes i els clubs de golf de Sant Cugat? -Els ecologistes tenen una part de raó, però Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf. Ja ho he dit abans: 7.000 habitants l'any 54, 60.000 ara. -^Tot gràcies al Club de Golf Sant Cugat? -Jo penso que la majoria. D'on treuen el que es paga a l'Ajuntament? De

pisos de 40 i 50 milions. Jo tinc un piset molt petit. Dels 1.300 socis del Club de Golf, 850 viuen a Sant Cugat. Tothom ha anat venint aquí. -I els ecologistes? -Han de deixar que el Club es faci gran. No penso que sigui bo que tallin tanques i tot això. No porta enlloc. No sé quanta gent de Sant Cugat hi havia en les seves manifestacions. Jo, que fa 55 anys que visc a Sant Cugat, on vaig néixer. Vaig anar al ple muni­cipal que van voler rebentar, i de Sant Cugat en vaig veure pocs. -<,I no creu que és negatiu per al bosc? -Però si el que estem fent és cuidar-lo. Com està Collserola de brut? Tot el bestiar que hi ha a la muntanya de Collserola el tenim al golf. Els porcs senglars, les cotorres aquestes que vénen de Barcelona... Tallem tres arbres vells i en posem 200 de nous. A Sant Cugat hi ha uns pins d'aquells vells que ja no tiren cap enlloc. I estem gastant l'aigua que ens diu la Generalitat, molt poca.

'Càsting's'emet cada dilluns

dl 1 a 12 de la nit a RSC (91.5 FM)

Les Proves

Magda Méndez

- Una de les principals aficions de Martínez és la pesca, per tant, se li va proposar que pesqués dife­rents exemplars, a base de res­pondre preguntes sobre peixos. En va aconseguir 6 (truita de riu, anxova, salmó, sardina, tonyina i daurada), però va pescar 4 saba­tes. - Abans de dedicar-se de manera exclusiva al golf, Martínez havia treballat durant dos anys com a

mecànic. Ell assegura que conti­nua mantenint aquest interès per la mecànica. Per tant, se li va pro­posar de realitzar un campionat: l'Open Càsting de golf. Aquest constava de 10 forats, conformats per preguntes bàsiques sobre mecànica, com què volen dir les sigles ABS o quin avantatge suposa la sobrealimentació del motor. Sembla que els nervis també van actuar en aquest Open i va fer un total de 5 forats, la meitat del recorregut.

Qüestionari

"El golf mai no serà un esport elitísta"

Jordi Ramos

-Per començar, li diré una sèrie de noms i vostè m'haurà de dir un adjec­tiu per cadascun d'ells. Ricard Martínez: Un ena­morat de la seva ciutat. Lluís Recoder: Un alcalde que... ja veurem què passa. Txomin Hospital: Podria ser un dels 15 millors del món. John Lennon: Ha sigut un revolucionari del món. EL DIARI DE SANT CUGAT. Un

bon diari. -Per què es fa dir Richard? -No m'ho faig dir. Jo em dic Ricard, però tothom em coneix per Richard. M'ho van treure de petit i Richard m'he quedat. - i Va veure els Beatles en el seu concert a Barcelona? ^No. -^Existeix el 'bronzejat golf? -No, perquè és un bronzejat de paleta! -<;E1 golf és un esport eli­tísta? -Mai. -^Camp de golf públic o privat? -Públic i privat, perquè penso que en el públic hi pot jugar tothom. El que no pot ser és que hi hagi un camp privat tan car que la gent vulgui trepitjar sense pagar. -<",Els guanyadors de golf són joves? -En golf internacional, indubtablement. -Però al golf hi pot jugar tothom... -Sí! En el camp amateur hi pot jugar tothom i divertir-se sense fer un gran esforç! -^Paria de sexe amb els seus fills? -Sí. -Per què no hi ha gaires dones mecàniques? -Perquè no s'ha posat de moda. Tampoc no hi ha gai­res dones polítiques, però penso que cada dia n'hi haurà més. -Quin cotxe té? -Un Opel Calibra. -Es pot viure del golf? -Jo en visc.

1 has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS

fi f^ li W

RÀDIO SANT CUGAT Ç> I «• S F M

26 SOCIETAT Ff!·ffW!MBIiff.im Dijous 14 juny del 2001

La Setmana

en «• -< . * - ^npr

Adéu a les moreres

Dimarts 12 de juny Els veïns de Sant Cugat van veure dimarts amb

gran sorpresa com unes grans màquines comença­ven a arrencar les moreres que, des de fa anys, envolten la plaça Octavià. Aquestes obres, que no

han passat desapercebudes a ningú, s'inscriuen en el pla de vianantització d'aquesta plaça i la plaça Augusta i tenen l'objectiu d'avançar en aquest pro­jecte i retirar també els arbres que dificulten la visi­bilitat de l'escenari que, un any més, acollirà la plaça amb motiu de la Festa Major. Fotografia: JORN GARCIA

OI IUCl I

remsa ctíTID I d

comare Dilluns 11 de juny

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller en cap, Artur Mas, van rebre dilluns uns 40 representants de mitjans adscrits a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Temes com el Pla d'Ordenació Territorial, el TGV, el Pla Hidrològic Nacional o les activitats per a joves van portagonitzar aquesta convocatòria, que va estar marcada també per la diversitat de qüestions plantejades pels diver­sos mitjans d'arreu de Catalunya i en alguns moments també per la broma i la distensió entre els periodistes i el p r e s i d e n t . Fotografia: JOSEP MASSIP

SOCIETAT ww w. Dijous 14 juny del 2001 27

: • • - • • • : • • . . .

'

fa un salt :eneracioi

Divendres 8 de juny Normalment, a les festes que es fan a les escoles infan­

tils i de primària, i fins i tot les de secundària, es conviden els pares perquè vegin les actuacions que els han preparat els seus fills o els treballs que han fet durant el curs, que en algun cas es poden exposar. En aquestes trobades, de vegades també hi assisteixen els avis. A l'escola bressol Gargot, fa anys que duen a terme una iniciativa singular: una festa d'homenatge als avis i àvies dels alumnes. Enguany hi havia també quatre besàvies. Fotografia.- ENRIC FABRE

uinze anys fent esport Dissabte 9 de juny

La Unió Esportiva Sant Cugat va festejar dissabte el seu quinzè aniversari. Tres són els actes que van centrar els actes de celebració: el segon Memorial Bernat Vaqué d'handbol, una xerrada col·loqui i un sopar on van ser pre­sents uns 250 comensals. En aquest sopar hi van ser membres de les tres seccions de l'entitat que presideix Enric Tomàs, la de bàsquet, la d'handbol i la de tenis de t a u l a . Fotografia: ENRIC FABRE

'ARTj els mobles

carre ̂ m o b l es Francesc Moragas, 33

Tel.93 6 7 4 0 9 95 www. Carremobles. com

SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

ü

VOLEIBOL FEMENÍ

EL CV SANT CUGAT TROBA ESPONSORS I PODRÀ ASCENDIR A LA LLIGA FEV

Alex López / SANT CUGAT

El sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat sí podrà finalment assolir l'ascens de categoria. Després del treball conjunt entre la regidoria d'Esports de l'Ajuntament i el pre­sident del CV Sant Cugat, Carles Castro, el club santcugatenc militarà la temporada 2001-2002 a la Lliga FEV Dimecres, Castro va inscriure el primer equip femení de l'enti­tat en aquesta nova competició. Val a dir que la data límit per formalitzar la inscripció és demà divendres.

Després de proclamar-se subcampió d'Espanya de Primera Divisió Nacional, el CV Sant Cugat temia no poder ascendir per falta de pressupost. Però després d'aconse­guir l'ascens, Alfredo Bergua i Carles Castro van posar-se a treballar de valent perquè l'e­quip local pogués jugar a la lliga FEV

ACORD SIGNAT El president Carles Castro ja ha signat un

acord amb l'empresa Virtual i té un principi d'acord amb Televisió de Sant Cugat (TVSC), que retransmetria els partits del CV Sant Cugat en directe o en diferit. D'altra banda, des de la regidoria d'Esports s'està contactant amb diverses empreses des del pla de patrocini, que va presentar ja fa uns mesos Alfredo Bergua. Abans que s'acabi aquest

més, però, ja podria haver-hi un acord tancat. Castro, ja des d'un principi, ha estat sem­

pre partidari de la implicació de diverses empreses, i més tenint present que l'objectiu del CV Sant Cugat és retornar a aquest equip a la màxima categoria del voleibol femení estatal, la Superdivisió.

PERDEN LA LLIGA CATALANA El sènior A femení del CV Sant Cugat

no va poder arrodonir la temporada en per­dre la final de la Lliga Catalana davant l'e­quip juvenil del Winterthur Barcelona per 3 sets a 2.

Des de ja fa algunes setmanes, el cos tèc­nic i directiu de l'entitat treballa en la con­fecció del que ha de ser el primer equip de l'entitat. L'entrenador Jordi Alcaraz té la intenció de provar diverses jugadores que puguin completar l'actual plantilla. El club treballa també amb la recerca de nous tècnics per al club.

Per la seva banda, el club també presen­tarà altres novetats la propera temporada. El Club Voleibol Sant Cugat presentarà una escola d'iniciació, una iniciativa que es posarà en marxa a partir de setembre, tot i que ja fa mesos que s'hi treballa.

Per la Festa Major de Sant Cugat, el CV Sant Cugat repetirà l'experiència que ja va dur a terme a la passada festa major de Valldoreix i instal·larà un sorral.

Carles Castro, president del CV Sant Cugat, i Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat JORDI GARCIA

LA UE SANT CUGAT CELEBRA EL SEU QUINZÈ ANIVERSARI

Alex López / SANT CUGAT

La Unió Esportiva Sant Cugat va celebrar dissabte els seus quinze anys d'història. Tres són els actes que van celebrar aquesta comme­moració. El primer va ser la disputa del segon Memorial Bernat Vaqué, un partit d'handbol que va enfrontar, al pavelló municipal, l'equip cadet de la UE Sant Cugat contra el juvenil santcugatenc. Tot i que el resultat era el de menys, va ser el conjunt juvenil qui es va aca­bar imposant.

SEGON HOMENATGE A VAQUÉ Abans d'aquest enfrontament es va fer una

ofrena floral al davant de la placa que recorda Bernat Vaqué, situada tot just davant de l'entra­da al pavelló municipal per la rambla Sàbat.

A l'acabar el partit, es va fer una xerrada-col·loqui sobre la filosofia esportiva i la meto­dologia esportiva bàsica a la Unió Esportiva Sant Cugat. I, posteriorment, es van cloure els actes de commemoració amb un sopar a la sala escolar. El sopar va consistir en una gran paella

popular. El sopar va comptar amb l'assistència d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives. En aquest últim acte hi van assistir les tres seccions del club: la de Bàsquet, la d'Handbol i la de Tennis de Taula. En total hi van assistir unes 250 per­sones.

Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, va aprofitar per lliurar una placa de reconeixement a quatre jugadors de l'equip d'handbol de l'entitat. Aquests jugadors són Armand Mora, Joan Cinta, i els germans Gonzàlez, Jorge i Juanjo.

UN SOPAR MULTITUDINARI El president santcugatenc va qualificar la

jornada de "molt positiva". D'entrada, Tomàs va assegurar que "ajuntar-nos 250 persones per sopar és tot un èxit". Respecte al futur de l'en­titat, Enric Tomàs va afirmar que "les perspec­tives de futur són molt interessants. Som cons­cients que hi ha molta feina a fer, però som ambiciosos i tenim moltes ganes de treballar".

Per la seva banda, Alfredo Bergua va dir

Un sopar va cloure els actes de celebració del quinzè aniversari

després del sopar que "quan una entitat arriba als quinze anys vol dir que ja està consolidada i, a més, si aquesta entitat mou tres seccions vol dir que està ben gestionada". Finalment, Bergua també va avançar que "el futur de la UE Sant Cugat serà el que la UE Sant Cugat vulgui. Si continuen en la mateixa línia, creixaran encara més, segur".

Jaume Tubau també va voler insistir en el present i el futur de l'entitat local: "Té un pre­sent i un futur immillorable. Li auguro un futur molt bo i, d'aquesta manera, no tan sols serà bo per la UE Sant Cugat, sinó també per a la ciutat de Sant Cugat. Aquest club és un punt de referència per a la ciutat".

ESPORTS el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 29

TENNIS

CORRETJA TOPA AMB KUERTEN A LA FINAL DE ROLAND GARROS Per segona vegada, Àlex Corretja va jugar la final del Roland Garros. I també per segona vegada, la va perdre. Diumenge, davant el núme­

ro u mundial, el brasiler Gustavo Kuerten, Corretja va perdre per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0. Si el 98 va ser Carles Moya qui va privar el sant-

cugatenc de poder aixecar el seu primer Grand Slam, diumenge va ser el brasiler qui també va privar que aconseguís el primer torneig de

la temporada. Ara Corretja podria no participar a Wimbledon per diferència de criteris amb els seus organitzadors.

Àlex López / SANT CUGAT

Àlex Corretja tampoc no ha pogut aconseguir aquesta vegada aixecar el prestigiós títol, que rep el nom de la Copa dels Mosqueters. En la seva segona final al Roland Garros, el santcugatenc va tornar a quedar-se a les portes d'aixecar la competició més prestigiosa de terra batuda. Corretja va topar amb l'ac­tual número u del món, el brasiler Gustavo kuerten, per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0, en un partit que va durar tres hores i dotze minuts. De fet, Kuerten ja ha vençut el Roland Garros en tres ocasions: l'any 1997, l'any passat i aquest. El santcuga­tenc ja va ser finalista a París l'any 1998, quan va perdre la final amb el mallorquí Carles Moya.

AQUEST ANY, TAMPOC Abans de disputar la final, el

tenista santcugatenc va eliminar en semifinals el francès Sebastien Grosjean. De fet, en les dues últi­mes edicions, Corretja havia estat eliminat en quarts de final davant Meligeni i Ferrero.

Àlex Corretja ha disputat aques-

Àlex Corretja ja ha jugat dues finals del Roland Garros, però no n'ha guanyat cap JORDI GARCIA

ta nova edició de l'Obert de França en un dels millors moments de la temporada. A París ha demostrat que ha deixat enrere uns primers sis mesos de temporada on els resultats no han estat bons.

Després de prendre part en el segon Grand Slam de la temporada, Àlex Corretja s'ha col·locat setè en la carrera de campions amb 231 punts i novè en el sistema d'entra­des amb un total de 2.275 punts.

Després de participar al Roland Garros, Corretja encara no ha con­firmat si participarà al Torneig de Wimbledon. Cal recordar que l'any passat ja no hi va participar per diferències amb l'organització.

EXCEL·LENT SEGONA CURSA DE XAUS A ALEMANYA

H Wm

À.L. / SANT CUGAT

El pilot santcugatenc de motoci­clisme Rubèn Xaus continua fent una bona temporada en la seva primera participació al Campionat del Món de Superbikes. El cap de setmana passat al circuit alemany d'EuroSpeedway, Xaus va córrer la setena de les catorze proves que con­figuren el Mundial de l'especialitat.

En la primera de les dues curses, el santcugatenc va cloure en dinove­na posició, però en la segona mànega

va recuperar-se fins a situar-se en la sisena plaça.

Després d'aquesta prova, Rubèn Xaus és ara tretzè a la classificació general amb 61 punts.

El campió de la segona cursa va ser el company d'equip del pilot sant­cugatenc, l'australià Troy Bayliss, que també lidera el Campionat del Món amb un total de 205 punts.

La propera prova del Mundial no serà fins el 24 de juny a San Marino. Xaus podria tornar a fer un pas enda­vant en la seva fita de col·locar-se entre els deu primers. Xaus correrà el 24 de juny a San Marino FRANCESC ALDABO

Breus El Patí, campió a Cajar

El Patí Hoquei Club Sant Cugat va revalidar el passat cap de setmana a Cajar (Granada) el títol de campió del Torneig Internacional de Cajar, que enguany s'ha cele­brat la tercera edició. En la seva segona participació, els vermell-i-negres van tornar a vèncer en aquest campionat. Els resultats que va aconse­guir el sènior masculí són els següents: PHC Sant Cugat 4 -Cajar 3; PHC Sant Cugat 4 -Azeitonense (Portugal) 3; PHC Sant Cugat 0 - Follonica (Itàlia) 7; PHC Sant Cugat 2 -Portosantense (Portugal) 0; i PHC Sant Cugat 8 - Rivas (Madrid) 2. A més, el primer equip masculí de l'entitat santcugatenca també va ser escollit l'equip més esportiu del torneig.

Aquest cap de setmana, el PHC Sant Cugat organitza al pavelló municipal el XIII Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'onze equips. /À.L.

Jornada d'handbol escolar

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) organitza aquest dissabte al complex esportiu de Valldoreix les novenes Jornades d'Handbol Escolar. Aquest campionat, que s'ini­ciarà a les nou del matí i aca­barà a les nou de la nit, es dis­putarà en les categories de benjamí, aleví i infantil.

L'organització oferirà servei de bar i també piscina gratuïta a tots els partici­pants.

En categoria benjamí hi ha inscrits un total de vuit conjunts, en aleví, disset, i en infantil, dotze.

Els partits es disputaran simultàniament al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i també a la pista poliesportiva annexa.

Un cop finalitzi el cam­pionat, es farà el tradicional lliurament de premis als millors classificats de cada categoria. /À.L.

OU &9w%Mw(í12í el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny iny del 2(X)1

Molts d'aquests jugadors no continuaran la propera temporada

GIL SEGUIRÀ AL SANT CUGAT ESPORT FC

A.L. / SANT CUGAT

L'entrenador del primer equip del Sant Cugat Esport FC, Juanjo Gil, va comunicar a finals de la setmana pas­sada que continuarà dirigint l'equip local. D'aquesta manera, el tècnic ha donat com a bona l'oferta que ja fa algunes setmanes li va presentar el president del Sant Cugat, José Ramon Alacid.

En un principi, aquesta nit s'ha de celebrar una reunió entre presi­dent i entrenador per tal de començar a confeccionar la plantilla de cara a la propera temporada. Amb tot, quasi

amb tota seguretat dels 21 jugadors que actualment formen part del pri­mer equip, molts no seguiran vestint la samarreta vermell-i-negra la pro­pera campanya.

MOLTS JUGADORS NO SEGUIRAN Alacid i Gil tenen molt clar quins

són els jugadors que l'any vinent no han de seguir a l'entitat. Per contra, ja han començat a sondejar el mercat en la recerca de nous jugadors que com­pletin la plantilla d'un equip que la propera temporada estrenarà camp i categoria, la Primera Regional.

El Sant Cugat Esport FC organit­

za des de divendres i fins diumenge al Camp Municipal d'Esports el XDÍ Torneig Nacional Ciutat de Sant Cugat en les categories de prebenja-mí, benjamí i juvenil. La segona fase d'aquest torneig tindrà lloc d'aquí a dos caps de setmana, en categories aleví, infantil i cadet.

Els clubs participants en aquesta primera fase que comença demà són el FC Barcelona, el Cerdanyola, el Sant Cristóbal, el Mercantil, el Ferran Martorell, la PB Sant Cugat, la UE Rubí, el Fontetas, l'Sporting Rubí, la Damm, i el Sant Cugat Esport FC.

Vuit equips van lluitar per endur-se el torneig del Winterthur ENRICFA

EL BARCA VENÇ AL TORNEIG INFANTIL DEL WINTERTHUR

A.L. / VALLDOREIX

El Futbol Club Barcelona és el primer vencedor de les 12 hores de futbol sala infantil Winterthur Sant Cugat, que per primera vegada va organitzar el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat. Aquesta primera edició va tenir lloc durant tot el dissabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix.

El Barca va guanyar el FS Winterthur Sant Cugat, l'equip amfitrió, a la final per 7 gols a 1. En semifinals, l'equip blaugrana va guanyar l'Escola Pia de Sabadell,

mentre que el FS Winterthur Sant Cugat va derrotar el Centre d'Estudis Àgora. Els altres quatre equips participants van ser l'Olimpyc Floresta Futbol Sala, l'Esportiu Coplasti de Rubí, l'Escola Avenç i el Col·legi Europa.

L'acte de lliurament de trofeus va estar presidit per Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Joan Hernàndez, representant de la casa d'asseguran­ces Winterthur.

EI club santcugatenc ja ha con­firmat la intenció de repetir aquest torneig la propera temporada.

El pavelló es va omplir per retre homenatge a Cho Do Hyong ENRICFABRE

EMOTIU HOMENATGE A CHO DO HYONG

A.L. / SANT CUGAT

El mestre Cho Do Hyong, pro­pietari del gimnàs santcugatenc Tae-cho, va rebre diumenge a la tarda al pavelló municipal un emo­tiu homenatge a la seva trajectòria. Cho Do Hyong és cinturó negre en cinquè Dan de taekwondo i cinturó negre en cinquè Dun de kung-fu en

l'estil sip pal ki. En aquesta exhibició, hi van

col·laborar el gimnàs Seol de Terrassa i el Dong In de Barcelona, a banda de mestres d'altres indrets. Un cop finalitzat aquest acte, es va lliurar una placa de reconeixement al mestre santcugatenc Cho Do Hyong. L'alcalde, Lluís Recoder, hi va ser present.

El president del Comitè Olímpic Internacional va presentar el llibre a la Clínica Asepeyo

SAMARANCH PRESENTA UN LLIBRE A L'ASEPEYO

A.L. / CAN SANT JOAN

El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va presidir avui fa tot just una setmana a la Clínica Asepeyo de la nostra ciutat la presen­tació del llibre Manual de lesiones deportivas, escrit pels metges de la Unitat de Medicina de l'Esforç i edi­

tat pel diari Sport. A l'acte de presen­tació, Joan Antoni Samaranch va estar acompanyat pel president d'Asepeyo, Leopoldo Rodés, l'editor d'Sport, Josep Maria Casanovas, i els doctors Josep Borrell, cap dels Serveis Mèdics del Futbol Club Barcelona, i Miquel Ferran, director de la Clínica Asepeyo.

Manual de lesiones deportivas és

un llibre de 200 pàgines repartides en catorze capítols. Amb un llenguatge senzill i entenedor, el llibre explica les diverses lesions que pot tenir un esportista, així com també quin ha de ser el seu tractament.

A la presentació també hi va ser present com a oient el president del Futbol Club Barcelona, Joan Gaspart.

ESPORTS el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 31

La primera fase d'aquest torneig es va disputar a Mira-sol ENRIC FABRE

EL LLIÇA DE VALL I EL CAN FATJÓ VENCEN A MIRA-SOL

A.L / MIRA-SOL

El Lliçà de Vall, en categoria amateur, i l'Olímpic Can Fatjó de Terrassa, en juvenil, van adjudicar-se diumenge passat al camp municipal de Mira-sol la segona edició del Torneig Unión Deportiva Mira-sol Bacó.

En amateur, el Lliçà de Vall va guanyar la final d'aquesta categoria imposant-se a la final a l'Atlètic Polinyà, tot i que va fer-ho en la tanda de penals, després que aquest

enfrontament finalitzés amb empat a 1 gol en el marcador. En el xoc pel tercer i quart lloc, la UD Mira-sol Bacó va desfer-se de la Pena Extremena Montmeló per 3 a 1.

En la categoria de juvenils, el pri­mer classificat del triangular va ser l'Olímpic Can Fatjó, seguit per la UD Mira-sol Bacó i la Penya Blaugrana de Sant Cugat.

La segona i última fase d'aquest torneig d'estiu de futbol tindrà lloc aquest dissabte i diumenge a Mira-sol en les categories benjamí, infantil i cadet.

L'alcalde Lluís Recoder va rebre el Mira-sol CF JORDI GARCIA

EL MIRA-SOL CF, AMB EL CINQUANTÈ ANIVERSARI

A.L. / SANT CUGAT

Lluís Recoder, l'alcalde de la ciutat, va oferir dilluns a l'Ajuntament una recepció al Mira-sol CF amb motiu del cinquantè ani­versari d'aquesta entitat. Recoder va estar acompanyat d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports, i de Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives.

Recoder va assegurar que "cin­quanta anys no se celebren cada dia. Són les seves noces d'or".

Manolo Jarque, president del Mira-sol CF, va agrair a l'alcalde que

els oferís aquesta recepció i li va entregar un quadre on figura l'ana­grama de l'entitat de Mira-sol. Recoder també va lliurar a Jarque una placa de reconeixement per aquest cinquantè aniversari.

Lluís Recoder escriurà el pròleg d'un llibre que s'està elaborant amb motiu d'aquests cinquanta anys d'història.

Aquest dissabte, el Mira-sol CF celebrarà els actes commemoratius del seu cinquantè aniversari: un par­tit de futbol a Mira-sol, i un sopar al Club Esportiu Valldoreix.

Els quatre pilots santcugatencs que corren al Fórmula Catalunya ENRIC FABRE

CAMPOS S'IMPOSA AL FÓRMULA

A.L. / LLIÇA VALL - SANT CUGAT

Daniel Campos, en categoria cadeL va vèncer diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall la quarta de les vuit proves que confi­guren el X Campionat Fórmula

Catalunya de Kàrting. En aquesta mateixa categoria, David Cebriàn va ser segon i Marc Cebriàn, tercer. En categoria júnior, Oliver Campos va cloure segon. En la classificació gene­ral, Oliver Campos és el millor classi­ficat entre els santcugatencs partici­pants. Campos és líder destacat.

Un total de 153 gimnastes van participar diumenge al festival ENRIC FABRE

FESTIVAL DE FI DE CURS DE RÍTMICA

A.L. / SANT CUGAT

La secció de Gimnàstica Rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat va celebrar diumenge passat al matí, al pavelló municipal, el tradicional fes­tival de fi de curs amb les 153 joves

gimnastes que integren la secció. Més de 300 persones van seguir en directe aquesta exhibició. Les gim­nastes es van endur un obsequi per part del club santcugatenc.

La secció de Rítmica tornarà a fer una exhibició a la nostra ciutat per la Festa Major de Sant Cugat.

Breus

Campionat local

d'atletisme La secció d'Atletisme del

Club Muntanyenc Sant Cugat organitza aquest dissabte a la tarda a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat la quar­ta edició del Campionat de Sant Cugat d'Atletisme. La competició començarà a par­tir de les cinc de la tarda i està previst que finalitzi als volts de les vuit del vespre.

Les categories establertes per a aquest torneig són ben­jamí (1991 i 1992); aleví (1989 i 1990); infantil (1987 i 1988); cadet (1985 i 1986); i sènior (la resta d'edats).

Les inscripcions per a aquest IV Campionat de Sant Cugat d'Atletisme són gra­tuïtes i es poden formalitzar a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, abans de demà a les vuit del vespre.

El lliurament de premis als vencedors es farà un cop acabi la prova. Els tres pri­mers classificats de cada prova rebran una medalla. L'Ajuntament de Sant Cugat col·labora en aquest Campionat de Sant Cugat d'Atletisme al CAR. /À.L.

II Torneig de La Carpa Sant Cugat

La Carpa Sant Cugat organitza, des de demà i fins diumenge al camp de golf de Sant Joan, la segona edició del Torneig La Carpa Sant Cugat, prova que també és puntuable per al III Circuit Amics del Golf de Catalunya i per al III Trofeu Toscas Buxó. Aquest torneig es desenvoluparà en la modali­tat d'stableford amb scratch.

La Carpa Sant Cugat lliurarà trofeus i obsequis als primers classificats de cada categoria. El repartiment de premis i obsequis de les principals marques tindrà lloc a La Carpa Sant Cugat el divendres 22 de juny a partir de les onze de la nit. Els trofeus els lliuraran gol-fistes professionals.

Després de l'èxit partici­patiu de l'edició de l'any passat, La Carpa Sant Cugat s'ha decidit a consolidar aquest torneig de golf a Sant Cugat. De fet, es preveu que la participació sigui molt elevada, tal com ja va suc­ceir en la primera edició, que també es va celebrar al camp de golf de Sant Joan. /À.L.

32 PUBLICITAT cl diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Inici del curs: octubre 2001 a V Arxiu Nacional de Catalunya IMPORT DEL CURS: 3.500 ptes. Per a més informació: 93 589 62 82

el diari de Sant Cugat

subscripció Dades del subscriptor

Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44

Dades de la subscripció Dades per al pagament

P)

OP

Nom Data d'alta

Cognoms

Ciutat

Nombre de subscripcions

Banc/Caixa

Adreça oficina

Carrer/núm./pis/porta

Codi posta) Telèfon

•• nu Adreça d'entrega

Fax

NIF o DNI

Entitat Oficina DC Num. de compte

Titular

I i Comptat L J Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de del 2001 Signatura

IMPORT GRATUÏT DEL CURS SI ES FA SUBSCRIPTOR DEL DIARI

Els 4 Cantons

el diari de Sant Cugat

• A M J {+v> uipuiacio i Generalitat de/Catalunya h M Barcelona

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

l ï ï r IAINIC!

el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 33

U'LTIJ La música local pot esdevenir universal

Josep M. Codina / SANT CUGAT

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat van aconseguir despertar l'interès d'un nombrós públic per la conferència sobre La música catalana avui que es va pronunciar a la Casa de Cultura. A la xerrada hi van participar el director del pro­grama Nydia de TV3, Jordi Lara, i el director del programa

cop més globalitzat en tots els sentits. Lara va defensar el mestissatge musical "sempre que sorgeixi de les arrels culturals de cada poble", però es va mostrar en contra de "l'actitud d'al­guns músics que s'han entregat a l'america­nització de la música que no té res a veure amb les nostres arrels tradicionals sinó que és la imposició d'una música que no és nostra però que es canta en català". Pel que fa a això, va destacar el paper de l'Elèctrica Dharma,

que "és el grup que Hidrogen del Canal 33, Albert Reguant. Jordi Lara és un dels joves valors que des del periodisme musi­cal ha encapçalat un moviment de renova­ció del món de la cobla i la sardana, mentre que Albert Reguant és un veterà dina-mitzador de les noves músiques. Lara va cen­trar la xerrada en una anàlisi sobre quin trac­tament rep la música catalana, sobretot la d'a­rrel tradicional, en els mitjans de comunicació i per part dels diferents grups musicals. En aquest sentit, el periodista va alertar del perill de perdre la identitat musical en un món cada

"L'Elèctrica Dharma és el grup català de més èxit

al món perquè fa rock a partir d'unes arrels

musicals pròpies"

més èxit té a tot el món i això s'explica perquè fan rock a par­tir d'unes arrels musi­cals pròpies". El director de Nydia també va criticar l'ac­titud d'alguns cors i orquestres que "s'es­

timen més interpretar compositors russos de segona que basar el seu repertori en música catalana encara que sigui de compositors de tercera". Només a partir de la nostra música, va afegir, "és l'única forma que la música local pugui esdevenir universal". Junt amb la Dharma, Lara va alabar la funció de les cobles, "que són d'una riquesa musical patri-

Lara i Reguant, en un moment de la xerrada a la Casa de Cultura JORDI GARCIA

monial importantíssima tot i que artísticament es pensi que és una música caduca i que pot­ser s'hauria d'exportar més en clau de moder­nitat". Lara va insistir que "amb música que no és nostra mai deixarem llavor a l'exterior

perquè no és autèntica". Durant la xerrada van « actuar Antoni Ramon i Laia Sànchez al piano, i Joan Vilarroya al violí, en un acte que va aplegar nombrosos simpatitzants de la JERC i amants de la música del país.

Maulets organitza un concert per la identitat dels pobles

J.M.C. / SANT CUGAT

L'Assemblea Local de Maulets i la nova associació cultural juvenil Xerric orga­nitzen un concert pel pròxim 7 de juliol, al camp municipal, sota el lema "El futur per­tany als pobles". En el concert hi participa­ran el grup de Berga Brams, Nen@s Da

Revolta, de Galícia i Skamarlans de Sant Cugat. Aquesta convocatòria representa Tac­te central d'una campanya que també "és contra la globalització neoliberal perquè el futur pertanyi als pobles i a les col·lectivitats de persones i no als diners i a les multinacio­nals", segons ha dit el membre de Maulets Aniol Pros. Les entrades per al concert són

de 1.200 pessetes, si es compren anticipada­ment als 14 punts de venda, 5 dels quals a Sant Cugat, i 1.500 a la taquilla el dia del concert. Els organitzadors, que esperen unes 1.500 persones, han fet 1.000 cartells i 3.000 programes per a la difusió de l'acte. Els Brams són un reconegut grup de rock català provinents de la capital del Berguedà, mentre

que Nen@s da Revolta són un grup de Galícia que fan música rock reivindicativa. Els santcugatencs Skamarlans ja són cone­guts a la ciutat per la seva música d'estil ska.D'altra banda, aquest acte representa l'estrena en societat de l'associació Xerric, una nova entitat que participa en l'organitza­ció del concert i que segons un dels seus membres, Quim Pla, "neix amb vocació de proposar espais d'oci alternatius als joves", a banda de defensar la llengua i la cultura cata­lanes, organitzar recitals i altres activitats de diversió que "sortint dels circuits de cap de setmana i de l'oferta dels centres comer­cials". El concert, que vol tenir ressonància comarcal, començarà a les deu de la nit.

,8% ns a un^ m/O de descompte si avança 60 dies la reserva del seu viatge

Vingui a informar-se sobre aquesta promoció

Agència de Viatges del RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 Tel. 93 675 90 32

RACC WWW CLUB agència de viatge

34 el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

'La muerte de un viajante', última obra de la temporada

J.M.C. / SANT CUGAT

El Centre Cultural acull demà divendres l'obra d'Arthur Miller La muerte de un viajante, el que repre­senta l'últim muntatge d'aquesta temporada en la programació del Teatre-Auditori. L'obra, que és en castellà, està dirigida per Juan Carlos Pérez Fuente i el paper prin­cipal és a càrrec del popular actor José Sacristàn. El text és una mira­da lúcida i crítica de Miller a la societat americana a través de l'an­goixa, els conflictes i les contradic­cions de l'home contemporani, representat per un perdedor que protagonitza la història. La muerte de un viajante, qualificada per molts com la millor obra de Miller, acaba el segle com si es tractés d'una profecia que el seu autor va presagiar l'any 1949. Aleshores Miller ja va descriure certes fissures en el sistema capitalista americà, impensables a l'època. La posada ;n escena que arriba a Sant Cugat compta amb un sòlid repartiment, encapçalat per Sacristàn i acompa­nyat per Maria Jesús Valdés, en una història en què aconsegueixen la implicació dels espectadors.

L'OSV va interpretar diverses peces escrites al llarg de la història de diferents compositors que han volgut transformar en música aquest clàssic de Shakespeare I NRK l ABKI

L'adaptació musical de 'Hamlet' no convenç els santcugatencs L'Orquestra Simfònica del Vallès

va oferir divendres al Teatre-Auditori un variat repertori de peces musicals sobre la coneguda obra de William Shakespeare Hamlet.

Durant més de dues hores i sota la direcció de Salvador Brotons, les prop de 160 persones que van assistir a l'espectacle van poder gaudir de peces compostes al llarg de la història per

Txaikovski, Franz List o el músic sabadellenc Benet Casablanca, entre d'altres.

D'aquesta manera, el Teatre-Auditori tancava la temporada musi­

cal i arribava gairebé al final de la pro­gramació d'aquest trimestre, que aca­barà demà amb l'obra La muerte de un viajante, portagonitzada per José Sacristàn i Maria Jesús Valdés/. E.C.

INAUGURACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE - AGENDA LOCAL 21 . , , : - : - • • . : . . • • •

Dimarts 19 de juny, a les 20 hores al claustre del Monestir

Sessió inaugural del PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT SOSTE­NIBLE - AGENDA LOCAL 21 a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i conferència: «La nova cultura de la sostenibilitat», que oferirà Martí Boada, membre del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.

El Patronat Municipal d'Educació necessita per al proper curs i per a les seves escoles bressol, persones diposades a treballar que com­pleixin els següents requisits:

- Titulació FPII Jardí d'Infància o equivalent. - Que hagin finalitzat els estudis corresponents a partir de setem­bre de 1997. - Categoria professional d'Auxiliar Tècnic d'Educació.

S'ofereix contracte laboral en pràctiques

Presentar currículum al Registre de l'Ajuntament abans del 28 de juny del 2001

PER FER UNA FOGUERA A LES REVETLLES, CAL PERMÍS MUNICIPAL

Si voleu fer una foguera amb motiu de la celebració de les revetlles d'estiu, adreceu una instància a l'Ajuntament sol·licitant l'autorització corresponent abans del 22 de juny a les 12 hores. A la instància s'hi ha d'indicar el nom del responsable que es fa càrrec de la foguera des que s'encén fins que s'apaga.

Les fogueres hauran de complir una sèrie de normes de seguretat: • No haurà d'estar ubicada a menys de 15 metres de les façanes i dels cotxes estacionats. • Tampoc ha d'estar sota les línies elèctriques, telefòniques, etc. • Eviteu que la foguera tanqui el pas als vehicles d'urgència. • Elimineu tota l'herba, matolls, fullaraca, pinassa, branquillons i qualsevol altre material susceptible d'incendiar-se, en un cercle de seguretat de 10 metres de diàmetre com a mínim, al voltant de la foguera. • Poseu sota la foguera terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). A partir de les sol·licituds rebudes, l'Ajuntament realitzarà, al llarg del matí del dia 22, una inspecció conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya i la Policia Local, i autoritzarà només aquelles que reuneixin les condicions de seguretat i que estiguin situades en places públiques.

Recordeu que està prohibit llançar coets, globus o altres artefactes que con­tinguin foc a menys de 500 metres del bosc.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

li «fi I D à el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 35

Una de les obres festives de Carbonell JORDI GARCIA

La pintura festiva de Jaume Carbonell ocupa la sala Canals

J.M.C. / SANT CUGAT

La galeria Canals acull fins a la Festa Major una mostra de Jaume Carbonell coincidint amb la temàti­ca festiva dels seus quadres. Sota el títol Sèrie Festa, l'artista presenta una pintura fresca que mostra les tradicions més festives del nostre país. Els quadres mostren la músi­ca, el ball, les sardanes, els caste­

llers o simplement la placidesa d'una conversa en les nits d'estiu. Carbonell pren de la naturalesa l'essència de les figures, plenes d'un expressiu ritme i moviment. La seva pintura transmet sentiment i està plena de matisos i ressonàncies mediterrànies, com mediterranis són els costums que retrata a les seves teles. L'expressivitat dels colors i el traç clar i definit donen un cert aire naïf en algunes de les

seves peces. Alguns dels indrets dels seus quadres són llocs fàcil­ment identificables pels especta­dors. Aquest artista barceloní, que ha executat la seva obra amb una trajectòria continuïsta i coherent, ha exposat a Londres, Palma o a València, entre d'altres ciutats, en més de 30 exposicions individuals i d'altres de col·lectives. També dis­posa d'obra en museus i forma part de prestigioses enciclopèdies d'art.

Crítica de teatre I la resta... és silenci

Eduard Jener

Música: 'Hamlet. Ser o no ser'. Orquestra Simfònica del Vallès.

Director. Salvador Brotons. Narrador. Jordi Boixaderas. Música de: Franz Liszt, William Walton, Benet

Casablancas i Piotr Illitx Txaikovski. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 8 de juny.

L'Orquestra Simfònica del Vallès ha trobat en Salvador Brotons el director idoni per fer allò que els nord-americans ja sabien, i que consisteix a articular un repertori que equilibra la qualitat amb l'espectacle, és a dir, configurar unes ofertes (i ho dic així perquè no ens podem escapar de l'àmbit per on ens movem, o sigui, el mercat) que compla­guin els aficionats melòmans i els espectadors passavolants. El programa format per composi­cions basades en l'obra de Shakespeare tenia aspectes conservadors i moderns, i el resultat final va ser molt interessant per als (malauradament) pocs espectadors que hi havia al Teatre-Auditori.

Comencem amb Liszt i el seu poema simfònic núm. 10 Hamlet, on l'habitual pathos de l'hon­garès es desvetlla amb percussions i abundor de metall, llargues introduccions de les cordes i un

clima romàntic que Brotons ralentitza emfàtica­ment. A continuació, la música que Walton va compondre per a la pel·lícula del seu amic Laurence Olivier, l'any 1946, (abans ho havia fet a Henry V i després a Richard Hi) utilitzant amb molta intel·ligència melodies populars orquestra­des a la manera d'Elgar, i la creació pròpia de gran efectisme amb una visió mòrbida i fúnebre del personatge, però mantenint un valor intrínsec, per mi, massa exagerat en els crescendos. A la segona part, les Set escenes de Hamlet per a narrador i orquestra de Benet Casablancas, obra amb divuit intèrprets, va ser la magnífica sorpresa de la nit. Peça sintètica, on Jordi Boixaderas, correcte però fred, va introduir amb la lectura del text cada esce­na, on Casablancas aconsegueix una difícil con­junció de plans sonors, de canvis tímbrics i d'es­tructures harmòniques que demanaven participa­ció activa dels músics i atenció extrema del direc­tor que, en el resultat final, va demostrar que s'ha­via treballat a fons amb la partitura per poder obte­nir la tensió dramàtica que l'obra mereixia. Finalment, Txaikovski i l'obertura fantàstica Hamlet. op 67, clàssica recreació del món sonor de brillant orquestració, efectes melòdics indiscuti­bles i potència de cordes i metall que van sonar molt bé.

El pintor Mateo ensenya 'El color de la música' a la galeria d'art Rusinol

La música segons el color que li dóna Mateo JORDI GARCIA

J.M.C. / SANT CUGAT

La galeria del carrer Rusinol exposa fins al 3 de juliol l'obra de Joaquin Mateo sota el títol El color de la música. Mateo, que exposa per primer cop a Sant Cugat, arriba avalat per múltiples exposicions i diferents premis nacionals i interna­cionals. L'artista es caracteritza pel domini del dibuix, pel color de la pinzellada que arrodoneix utilitzant altres materials en oportuns colla-ges. El sentiment de les obres no

expressa només la sensibilitat musi­cal, sinó tot allò que envolta el món dels instruments i dels creadors dels millors sons. També cal destacar els ambients càlids i íntims en què la música no hi és representada però l'espectador continua percebent de forma suggestiva. Quadres com el Prelude o el Black jazz són una mostra de la transformació de les figures de Mateo en essència d'una nova forma d'expressió. L'artista aconsegueix càlides atmosferes per­què l'espectador s'hi vegi reflectit com en un mirall.

Sal

Santiago

MATEO 'EL COLOR DE LA MÚSICA'

- fins el 3 de Juliol -

Jazz Mixta sobre tela 60x73 cm.

SOCIS FONS D'ART 3 l í i l l S Í f ï o l Servei taxoció obres d'art

Horari ininterromput de dilluns a dk

Rusinol, 52-Sant Cugat T d . 9 3 6 7 5 4 7 5

menge

i

36 CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Museu i Monestir, futur i present nuats '''Com un aire que va fugir...'' Mercè Rodoreda

L'entorn del Monestir, ara millorat, canviarà més en uns dos anys quan el museu sigui

una realitat. El Pla Director ho farà possible amb mil milions llargs de pessetes. Ara és en procés d'estudis tècnics.

-La primera fase de les obres començarà potser el juny o juliol. Cal veure els costos de cada front, ata­quem per tot arreu. La sala gòtica és complicada, calen pilars cada cinc metres però aquí han de ser cada nou i ho estem estudiant.

Joan Albert Adell, director del pla, em comenta com ha d'aguantar el sostre d'aquest espai públic. S'hi han de poder fer castells o ballar sardanes; els salts de rotllanes concèntriques podrien fer esquerdes, cal una estruc­tura complexa que resisteixi.

-Les parets són de pedra, l'acústi­ca necessita refractants i un equip d'enginyers estudia on col·locar-los... L'excavació de la sala la farem en dues fases, ens permet valorar què es

vol excavar; els arqueòlegs miren ara si serà millor en franges o talls a la paret.

Parlem del campanar i la seva inclinació, d'uns 40 centímetres. Se'n va anar per problemes al fer l'esglé­sia, obres que duraren 180 anys, de 1150 a 1330. A migdia, la paret sud no té contraforts i és prima. Però no hi ha perill perquè la base és ampla.

De fa centenars d'anys la torre es va inclinant damunt el fetge de vaca, argila mòbil i fràgil. Va fremint, a frec del fat fulgent, un frenesí de feredat i feresa, pot fer basarda per si s'aterra­va però no n'hi ha perill.

-Encara no tenim la maqueta, és una fase avorrida. Tenim tots els pro­blemes i cap de resolt.

Entre el Monestir i la Casa de Cultura s'hi crearà alguna mena 'de separació com un banc. Més enllà desapareixerà la rampa amb el centre de restauració. Fa menys de dos anys el cap de premsa de Cultura de la Generalitat em deia, amb una segure-

El claustre amb arbres i neu

tat absoluta i to ben sec: "Doncs si als santcugatencs no us agrada el cen­tre... Res, ni es considera el seu tras­llat, és allà i allà es quedarà".

Fer un museu de nou, tot és per fer... Es pot fer bé. Esperem que no passi com al Museu d'Història de Catalunya on, com s'ha dit, a més de pagar un milió al dia de lloguer, la línia política a vegades manipula la història perquè digui el que agrada. Com es manipulen enquestes per ele­var l'ús d'Internet a Catalunya.

Fer museu, fer ciutat. Poc sovint es pot fer un xamfrà de bell nou. A Francesc Moragas amb Sant Bonaventura mires cara als Quatre

Cantons i veus desharmonia de color, materials i formes. Cantonada escai-rada aquí, cantonada rodona allà, res no lliga, criteris d'estètica ignorats. Dos edificis acarats sense lligams. Cap directriu per damunt de l'interès especulatiu?

Avui i ahir... Aviat podrem anar al museu del Monestir per començar a conèixer el passat que ens ha format. Un museu que pot ser una joia dins de la gran joia. El mot museu ve, com tants d'altres, del llatí i del grec. Diu Joan Coromines que el significat actual deriva de la biblioteca d'Alexandria i d'unes grutes decora­des amb conquilles que les vil·les gre­

gues dedicaven a les muses. La biblioteca d'Alexandria la

fundà Ptolomeu I i l'engrandi Ptolomeu II, dit el Filadelf perquè es casà amb la germana. Fou el gran centre intel·lectual de l'Orient clàssic, milers i milers de papirs i pergamins. Cèsar hi calà foc davant l'astorament de Cleòpatra, la reina sàvia de la ciu­tat de mig milió d'habitants, bastida pel gran Alexandre fa més de 2.300 anys. Als EUA, l'exsecretari d'Estat J. Baker el feia pare de Carlemany, nas­cut 1.000 anys després, per l'apel·latiu de magne que compartei­xen. La cultura ens dignifica, el poder és tota una altra cosa.

Les Planes recopila en un llibre les obres dels Jocs Florals

Un moment de la lectura de poemes al Centre Cívic

J.M.C. / LES PLANES

Les Planes ha editat un llibre amb la recopilació de les poesies i dibuixos presentats als Sisens Jocs Florals del districte. Diumenge va tenir lloc al Centre Cívic l'acte de presentació del llibre que conté poesia, feta sobretot per membres del Casal d'Avis, i dibuixos, apor­tats des del Casal Infantil. Avis i nens van compartir l'acte de pre­sentació del recull en què es van llegir alguns dels poemes que s'in-

ENRICFABRE clouen en aquesta edició. Els poe­

mes es caracteritzen per l'acurada sensibilitat dels versos, la majoria dels quals tenen l'amor com a tema central. En total són 32 pàgines en què poesia i dibuix comparteixen espai. Les Planes convoca cada any els seus Jocs Florals per fomentar la creació literària i l'expressió artísti­ca entre els ciutadans del barri, i aquest any han arribat a la sisena edició. Dels treballs presentats, se n'edita un llibre amb el recull de les obres de tots els participants, que després el Centre Cívic distribueix per tot el districte.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat ^ „ ___ AW A#% Sant Just PI. Can Cadena,2 Q) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Bonavista 63-65 Valldoreix 0) 93 480 36 00

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 37

Els paisatges de Marina Caycedo a Barcelona

J.M.C. / BARCELONA

La santcugatenca Marina Caycedo exposa fins a finals de mes a l'Atelier Gallerie del carrer Balmes de Barcelona. Es tracta de 18 peces del seu treball més recent entre les quals s'hi troba una obra guardonada amb el premi Donart de la Casa Elizalde. Caycedo pinta sobretot paisatges on diu que "transmeto les meves emocions i sentiments a través de la llum i el color".

L'artista mostra imatges de Tarragona i la Costa Brava des d'on ha realitzat l'obra a l'aire lliure i que ha pres de la mateixa realitat.

Els paisatges a l'oli que ara pinta la creadora d'origen colom­bià, són la culminació d'un pro­cés artístic que ha passat per la utilització de tècnica mixta en obres anteriors.

Marina Caycedo ha realitzat unes 35 exposicions per tot el món alguna de les quals s'han vist a Sant Cugat, a més de tenir una destacada i coneguda trajectòria pedagògica a la ciutat.

• — ~ — -

"Pl*i 4 Cíïiitfïiiç"

el diari de Sant Cugat

e -ma i l els4cantons@totsantcugat.com

Xavier Salvador mostra una emotiva placidesa illenca a la Galeria

J.M.C. / SANT CUGAT

Fins a finals de juliol l'artista barceloní Xavier Salvador mostra les seves darreres obres a la sala La Galeria. La trentena de quadres que es poden veure són fruit del treball del darrer any, quan va començar a preparar l'exposició que ara arriba a Sant Cugat. Salvador utilitza l'acrí­lic en la majoria dels seus treballs per aconseguir una treballada explo­sió de colors primaris que transpor­ta l'espectador a un món fresc i plà­cid d'ambient illenc. L'artista arriba a una simplicitat plàstica difícil d'expressar que té com a referents artístics Torres Garcia, Monpou o Nadal, entre d'altres. Les idees en estat pur esdevenen imatges reals de cales i paisatges de la terra amb el mar implícitament present. Salvador desdibuixa la realitat per treure'n l'essència i busca en la creació una necessària emoció que ha de sentir en cada una de les seves obres. Xavier Salvador va néixer a Barcelona però la seva vida són les illes, on en la dècada dels 80 hi ha fet un gran nombre d'exposicions a diferents localitats de Balears. També ha exposat a la capital catala­na i anualment presenta obra a Nova York on té un excepcional èxit. També ha exposat a Miami i ha par­ticipat en diferents col·lectives a Mònaco, Marsella o Hamburg, entre altres ciutats. Una de les obres que es poden veure a La Galeria JORDI GARCIA

Adolf inaugura estudi enmig d'una intensa activitat

J.M.C. / VALLDOREIX

L'artista de Valldoreix Adolf obrirà al públic el seu estudi a partir del dia 27 en què es farà la inaugu­ració oficial. En el Taller d'Art hi haurà una exposició permanent dels quadres de l'artista que per ara dis­posa d'una pàgina web on es poden ,o

apreciar les seves obres. A l'estudi també hi haurà una biblioteca d'art on poder fer-hi consultes i un taller d'estampació de gravats per als artisties que vulguin utilitzar la premsa del gravat. D'altra banda, Adolf ha obtingut un diploma d'ho-. nor en el dotzè concurs de pintura del Premi Calassanc de Terrassa i a partir del dia 18 es podrà veure la seva obra seleccionada en el con­curs de dibuix Ynglada-Guillot a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L'artista. també prepara diversos projectes i exposicions a Barcelona i Sant Cugat que de moment es poden seguir a l'adreça ADOLF-art.com.

Centre

Amb fusta tractada és més fàcil

Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial

Tel. 93 58913 47 - www.indubruc.com - SANT CUGAT DEL VALLÈS

*itfouvU d'&rfiatéetó i vendes <Um feàma- matí i tmda. T^M^eé úé&tt mméA matem.

*Virte ai S*mcÀ4, ei

WASH'N DRY B U G A D E R I E S Rentem i planxem per a tu

• SERVEI de RENTAT I PLANXAT ASSISTIT

• PLANXAT de CAMISES EXPRESS

• SERVEI de TINTORERIA

• AUTOSERVEI de RENTADORES I ASSECADORES "de MONEDES"

Servei de recollida i entrega gratuït Av. Cerdanyola, 17 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 55 88 •fe

PROMOCIÓ PRIMAVERA

PER EDREDONS I MANTES

38 puBucrrar el diari de Sant Cugat

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 39

Els Castellers fan una crida llar per provar el 4 de 8 l li

Magda Méndez/ SANTCUGAT

Els Castellers de Sant Cugat han fet una crida a tota la població per tal que s'uneixi a un assaig especial demà divendres. En aquest assaig es pretén començar a provar el 4 de 8 de cara a la possibilitat de

treure'l a plaça en l'actuació de la Festa Major.

La colla castellera local ha fet una crida popular per tal que els santcugatencs els puguin ajudar a realitzar un dels reptes plantejats en aquesta temporada. Així doncs, aquest divendres es pretén assajar el

que seria el primer castell de 8 pisos de la història dels castellers de la nostra ciutat. D'aquesta manera, es consolidarien com a colla de vuit, després d'aconseguir descarregar la torre de 7 durant la darrera diada.

L'assaig serà demà al pavelló municipal de 21 a 23 hores.

Imatge d'una actuació dels Castellers de Sant Cugat

Crítica de cinema Valors relatius

Isabel Sàez

Pel·lícula: 'Genteconclase'. Director. Eric Styles. Actors: Julie Andrews, Jeanne Tripplehom, Stephen Fry,

Colin Firth. Durada: 87 minuts.

Propietat dels comtes de Marshwood, Anglaterra, 1953. Esclata l'escàndol; l'hereu de la casa, Nigel (Edward Atterton), s'ha compromès amb una de les stars més famoses de Hollywood, Miranda Frayles (Jeanne Tripplehom), després que aquesta deixi plantat el seu company de treball i anterior promès Dan (William Baldwin) i durant una estada al sud de França. Felicity Marshwood, la mare, (Julie Andrews), ha de fer front a les reaccions dels seus amics i veïns, i a un servei que també s'ha esvalotat davant de la possibilitat de poder veure la famosa actriu en persona. Malgrat els maldecaps, Felicity és una persona amb classe, preparada per bregar amb qualsevol emergència sense perdre el somriure i les bones maneres. Però hi ha més, les complicacions no paran de créi­xer.

Aquest és l'argument de la comèdia d'embolics britànica Gente con clase, que representa el retorn a la gran pantalla de l'actriu Julie Andrews després de quinze anys, un retir en part forçós a causa de problemes de salut Un vehicle perfecte per­

què pugui lluir-se i que l'Andrews aprofita a la perfecció. Ella i tot el repartiment, ja que no es tracta d'una obra preparada al servei de l'actriu sinó d'una alta comèdia, intel·ligent, de to irònic, impecable en tots els aspectes, sortida de les mans d'un dels dramaturgs més destacats del segle XX, Noél Coward.

El títol original anglès, Valors relatius, està en con­cordança amb el nucli de la història, on l'ordre social establert es veu trastocat però on també no tothom és qui sembla ser.

A Gente con clase se li nota la mà segura d'un autor excel·lent. Una història explicada amb menys d'una hora i mitja, amb ritme i ajustada, i amb tots els personatges i situa­cions justos en el seu punt. Gens decebedora, la pel·lícula troba els seus moments més divertits en el comportament del servei, espectadors privilegiats dels tràfecs de la família i els seus visitants. No podia faltar un impagable majordom (Stephen Fry) que posa ordre entre les excitades cambreres i dóna suport a la seva mestressa amb l'habitual impertorbabi-litat anglesa per més que s'ho estigui passant d'allò més bé ell mateix.

Gente con clase també compta amb la presència de Sophie Thompson, germana d'Emma Thompson, mo't més coneguda per l'espectador. Sophie potser resulta molt poc atractiva però és una intèrpret de primer ordre que també ofe­reix una interpretació memorable.

Una pel·lícula, doncs, àgil, netament britànica en tots i el millor dels sentits, que no deceberà a l'amant de les comèdies amb classe.

LIQUIDACIÓ TOTAL PER CANVI D'ESTIL

é«è MOBLES I ARTESANIA, S.A.

Can Mates, 2-4 08190 Sant Cugat Tel.93 675 16 52

- < É

El transport no està inclòs en el preu

40 el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Idees per la ciutat, idees per al país

Pasqual Maragall

Presentarà l'acte JORDI MENENDEZ

Dimecres 20 de juny de 2001 a les 20,00 h., a la

Unió Santcugatenca

PSC-PSOE

Comunicat de la Fleca Estació a la població de Sant Cugat Els responsables de la Fleca Estació, després dels fets ocorreguts a casa nostra, volem manifestar el següent: En primer lloc, solidaritzar-nos amb els afectats per la intoxicació causada per un accident que a tots ens ha sorprès i trasbalsat. Lamentem tant per les persones afectades com pels seus familiars els trastorns que hagin hagut de patir i al mateix temps celebrem que s'hagin recuperat i avui estiguin restablerts en la seva salut. Hem estat també afectats per aquesta situació, que ha esdevingut, tant per a la nostra família com per als nostres treballadors, un fet del qual no ens hem refet i suposo que trigarem a fer-ho. La Fleca Estació és un negoci familiar que van inaugurar els nostres pares i que hem continuat nosaltres amb el mateix esperit, el de donar servei i la màxima qualitat en tots els nostres productes. Per això hem estat mereixedors d'una confiança que dia a dia hem anat guanyant.

El fet i la voluntat de donar resposta a la gran demanda de serveis que havia crescut en els darrers anys ens va engrescar a oferir diver­sos productes elaborats a la nostra fleca. En cap cas, tal com s'ha dit, érem una empresa de «catering» i per això no havíem demanat permisos que no necessitàvem. La resta d'autoritzacions les teníem totes, alguna de les quals pendents de renovació, però en cap cas depenia de nosaltres. Sovint aquests incidents són, a banda d'involuntaris, fortuïts, i en cap cas s'és conscient del que pot provocar, per això des del pri­mer moment hem estat els primers sorpresos, ja que al llarg dels cinquanta anys de vida del forn, mai no havia passat res.

Sabem que fets com aquests desperten un gran interès per part de la societat i són seguits pels mitjans de comunicació com a priori-taris, i ens hem trobat sense voler-ho en una espiral amb què és difí­cil de conviure. Creiem que els responsables sanitaris, que tot i tenir la llei i la raó del seu costat, s'han mostrat implacables i en cap moment han entès que també érem afectats i que en aquests dies difícils ens hem sentit el blanc expiatori de tots els problemes sanitaris del país, tractats sense cap tipus de comprensió cap a nosaltres ni cap als nostres treballadors. Ara som conscients que cal recuperar la confiança de tants i tants clients que ens l'han dipositada al llarg d'aquests anys i, assumint que aquesta plana serà difícil de passar, treballarem per resoldre les deficiències administratives i reobrir com més aviat millor un nego­ci del qual depenem un bon grapat de famílies santeugatenques. Volem agrair la comprensió i l'estima de tants i tants clients i per­sones vinculades al forn que coneixen la nostra trajectòria i mane­ra de fer i que ens han fet arribar en aquests moments difícils mos­tres de solidaritat i afecte que ens han confortat aquests dies. Treballarem per seguir-ne mantenint la fidelitat, la de tots vosaltres, tot esperant poder sortir d'aquest malson i tornar a retrobar-nos amb el forn obert de bat a bat, el forn del barri de l'estació que, a banda de ser el nostre lloc de treball, ha estat i és on hem compar­tit les nostres vivències personals i on hem fet molts amics.

GRÀCIES, SANT CUGAT, PER LA VOSTRA COMPRENSIÓ

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 41

Història del còmic Tintin,

de George Remi (Hergé)

'Tintin en el Congo'. El canvi d'argument en la versió de color de 1946

Jordi Frontons

Quan el novembre de 1928 el director del diari belga LeXXè Siècle, l'abat Norbert Wallez, va decidir crear un suplement dominical dedicat a la joventut, sense saber-ho estava posant la primera pedra del que posteriorment seria un dels personatges més importants de la història del còmic mundial, Tintin. Efectivament, l'abat va pro­posar a George Remi la creació d'una nova sèrie a fi, pre-tesament, d'educar els més joves dels perills del comu­nisme. Així doncs, va facilitar a Hergé el llibre Moscou sans voiles de Joseph Douillet en què va basar la prime­ra història de la sèrie, anomenada Tintin en el país dels soviets, que es va publicar en el primer número de Le Petit Vingtième, que així es va anomenar el dominical, el 10 de gener de 1929. Per crear Tintin, Hergué es va ins­pirar en un relat seu anterior, Totor C.P. des Hannetoons, recollint els trets del seu protagonista. També li va donar la professió de periodista, i li va donar un company d'a­ventures, Milú, un simpàtic fox terrier. El dibuix d'a­quest llibre era encara molt elemental i simple, del con­tingut ja n'hem indicat la intenció ideològica, la retolació molt mal dissenyada, etc, vol dir això que es pot consi­derar l'embrió del personatge més que el primer volum de la sèrie, ara bé, d'un gran valor històric, sobretot sabent que una vegada editat ja no es va tornar a publicar fins quaranta anys després i d'una manera gairebé facsí­mil, per especial desig de la seva editorial i del mateix creador, que va realitzar un escrit justificant "els pecats del passat". Les situacions que es van generant en el lli­bre són bàsicament gags en successió que segueixen les lleis del fulletó i del "continuarà". L'autor va realitzar tot el volum sense guió previ i en base completa de la impro­visació. En els dos àlbums següents, Tintin al Congo (1930) i Tintin aAmèrica (1931) les carències citades es van corregint, guanyant qualitat tant gràfica com de con­tinguts. Certament, va ser la col·laboració que Hergé va tenir en Jacobs per als decorats i color, com la d'Alice Devos per a la nova compaginació i format, cosa que va permetre sortir a Tintin de la mediocritat inicial. També és curiós ressenyar com en les successives edicions es van anar suavitzant els tints racistes, així com les dubto­ses referències ideològiques, mitjançant variacions en el guió i fins i tot en els decorats ambientals.

A Tintin aAmèrica el nostre heroi viatja a Chicago, on fa front a bandes de delinqüents, i aconsegueix captu­

rar Al Capone. Hergé en aquesta història denuncia el Ku-Klux-Klan, que es trobava en el moment de més auge, i va aconseguir sortir d'aquesta manera de la cotilla ide­ològica en què havia estat encasellat per l'opinió pública.

El 1932 es publica Els cigars del faraó, pel qual Hergé va disposar de dos col·laboradors, Bob de Moor i Jacques Martín, que més tard serien reputats creadors d'historietes. L'argument d'aquesta aventura consisteix en la lluita de Tintin contra les poderoses xarxes de trafi­cants de droga d'Orient. El 1934 es va editar la conti­nuació d'aquesta aventura, El lotus blau, que va gaudir de més qualitat documental, ja que Hergé va tenir l'as­sessorament d'un bon amic, Tchang Tchong-\en, que va tenir gran influència en Hergé i va aconseguir que aquest considerés per fi el fonamental de la documentació prè­via per a qualsevol història. A L'orella escapçada (1935) Tintin es desplaça a Amèrica del Sud on es fa referència a les dictadures militars. L'illa negra (1937) és possible­ment on Hergé es troba amb el que seria el seu estil defi­nitiu, l'anomenada línia clara. Després d'aquest àlbum s'aniran succeint els viatges i aventures de Tintin de cap a cap del món, i fins i tot a la Lluna, sent un precursor del primer viatge tripulat al nostre satèl·lit. Les obres de Tintin han passat a ser clàssiques del gènere d'aventures, ressenyem-les: El ceptre d'Ottokar (1938), El cranc de les pinces d'or(\ 940), L'estel misteriós (1941), El secret de l'unicorn (1942), El tresor de Rackham el Roig (1943), Les 7 boles de cristall (1944), El temple del sol (1946), Tintin al país de l'or negre (1948), Objectiu: la Lluna (1950), Hem caminat damunt la Lluna (1952), L'afer Tomassol (1954)9, Stoc de coc (1966), Tintin al Tibet (1958), Les joies de la Castafiore (\96\\Vol 714 a Sidney (1966), Tintin i eh 'Picams" (1975) i l'inacabat Tintin i l'art-alfa, concebuda entre 1978 i 1981, amb una trama argumental sobre el tema dels falsificadors d'art, publicat el 1986 tal com ho va deixar Hergé a la seva mort, és a dir, la transcripció dels diàlegs i els esborranys gràfics de forma inconclusa.

Altres personatges importants de la sèrie són el capità Haddock, el professor Tomassol, els policies Dupond i Dupont, la cantant d'òpera Bianca Castafiore i Nèstor, el fidel majordom del capità.

Afegim que Tintin s'ha convertit en una autèntica indústria, tant cinematogràfica com de tot tipus d'objec­tes comercials. I per acabar, cal indicar que les vendes dels seus llibres superen els 400 milions d'exemplars.

l'flMKÍi IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Rambla del Celler, 89 Tal. 93 589 36 32 M 93 674 0107

/

JP

història -\ del •

còmic

Imatge de la muntanya de Montserrat

El Centre d'Estudis Valldaurex fa una sortida a Montserrat

J.M.C./ VALLDOREIX

El Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, ha organitzat per aquest dissabte una visita comentada a Montserrat. L'entitat ofereix, de la mà d'especialistes, la possibilitat d'acostar-se al ric patri­moni que es troba en el museu de la muntanya sagrada. Així, l'egiptòleg Marc Orriols oferirà els seus comentaris sobre l'art antic oriental, mentre que la historiadora de l'art Àngels Espert s'encarregarà de fer entendre millor l'orfebreria religio­sa que es troba en el museu. Els his­

toriadors Juan José Cortés i Andrés Dengra interpretaran la pintura anti­ga dels segles XIII al XVIII i la pin­tura i escultura modernes dels segles XIX i XX, respectivament. Durant la sortida a Montserrat, que durarà tot el dia, hi haurà temps per al des­cans, per al dinar o per visitar el conjunt monumental del monestir benedictí o el conjunt escultòric del Via Crucis amb obres de Llimona o Gaudí. Aquesta visita s'emmarca en, la programació d'activitats que organitza Valldaurex com el cine-fòrum de la pel·lícula El nombre de la rosa de la setmana passada.

Una obra d'Agatha Christie a la UREF de la Floresta

assegura que "ha estat tot un repte perquè ja va tenir molt èxit quan es va representar i ara volem repetir-lo". L'escenografia també juga un paper important en l'obra, i contri­bueix a augmentar l'ambient miste­riós. El treball d'actors ve avalat per l'experiència dels seus intèr­prets, que contribueixen al bon resultat final del muntatge. L'agrupació teatral ja està parlant amb altres poblacions per dur-hi La ratonera, i es podria veure a Sant Vicenç de Castellet, entre altres poblacions. La ratonera és una de les novel·les més representatives de l'escriptora anglesa Agatha Christie, especialitzada en novel·les d'intriga, policíaques i de misteri i coneguda pels nombrosos títols de la seva obra que s'han dut al cine­ma.

L'obra es representarà a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta dissabte 16 a les 22 hores i diumenge 17 a les 18.30 hores.

J.M.C./ LA FLORESTA

L'Agrupació teatral la Floresta presenta aquest cap de setmana a la Unió Recreativa i d'Esports, l'obra La ratonera, basada en una novel·la de la famosa escriptora anglesa Agatha Christie. Vuit actors dirigits per Pedró José Martín s'encarre­guen de posar en escena aquesta peça sobre la venjança que prepa­ren uns personatges que de nens van patir les normes d'un reforma­tori a l'Anglaterra dels anys 50. Segons el director de l'obra, Pedró José Martín, "és un text amb molt de ganxo i misteri que està molt ben construït, amb una gran rique­sa de detalls. Això fa que el públic s'enganxi a l'obra i s'ho passi molt bé fins al final". De fet, l'any 1962 l'agrupació teatral de la Floresta ja va muntar aquesta novel·la de Christie que ara ha recuperat amb un renovat repartiment. Martín

el diari de Sant Cugat Jijous 14 juny del 2001

Eroski compra Carrefour Eroski i la filial d'El Corte Inglés,

Hipercor, s'han repartit nou dels dotze

hipermercats que Carrefour ha hagut de

vendre's per tal que el Servei de

Defensa de la Competència aprovés la

seva fusió amb Promodés. Aquesta

operació ha estat valorada en uns

55.000 milions de pessetes, segons

fonts del sector.

L Micol Sabaté / SANT CUGAT

a cooperativa de distribució basca Eroski ha adquirit l'antic Pryca de

Sant Cugat gràcies al procés de desinversions al qual s'ha vist obligat Carrefour (Pryca) després de la seva fusió amb Promodés (Continente) l'agost de 1999.

Així doncs, Eroski i Hipercor, aquest últim filial d'El Corte Inglés, es repartiran nou dels dotze hipermercats dels quals el grup de distri­bució francès s'ha vist obligat a desprendre's a Espanya per evitar una situació de domini, segons el Servei de Defensa de la Competència.

A més del Carrefour ubicat a la nostra loca­litat, Eroski ha adquirit també l'antic Continente situat a Terrassa, i desembarca per primera vegada al Vallès doblant d'aquesta manera la seva presència a Catalunya, on ja dis­posava d'un hipermercat a Cornellà (Baix Llobregat) i un a Tarragona, i de 40 supermer­cats.

Des de l'Ajuntament es veu l'operació com un simple canvi d'accionariat que no influirà a la resta del comerç del centre comercial -on s'ubica l'hipermercat- ni de Sant Cugat. "No crec que aporti avantatges ni desavantatges al comerç de Sant Cugat ni que tingui un impacte negatiu per ningú, tot seguirà igual", ha afirmat el regidor de Promoció Econòmica i Hisenda, Pasqual d'Ossó.

Tant Eroski com Hipercor compliran els diferents requisits que exigia el govern per tal d'autoritzar la venda dels hipermercats, entre els quals figura el manteniment de tots els llocs de treball de cada una de les grans superfícies. A Sant Cugat aquesta mesura afecta uns 250 treballadors, mentre que a Terrassa la plantilla està conformada per

Carrefour de Sant Cugat va facturar gairebé 15.000 milions de pessetes el 1999

segons fons del sector, ja que es calcula que la compra d'un hipermercat Carrefour suposa una inversió d'entre 4.000 i 6.000 milions de pesse­tes.

A més dels hipermercats citats, Eroski ha adquirit els hipermercats situats a Cartagena i Múrcia, mentre que El Corte Inglés ha comprat els Carrefour de Màlaga, Valladolid, Sevilla,

Burgos i Avilés. De

JORDI GARCIA

més de 200 persones. El Corte Inglés

gestionarà els nous centres el 30 de juny, mentre que Eroski no ho farà fins al 31 de juliol o fins i tot fins a l'agost.

Cal destacar que la facturació del Carrefour de Sant Cugat va ser de gairebé 15.000 milions de pessetes el 1999 i compta amb una superfície de 13.500 metres quadrats.

MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ La venda dels nou hipermercats per part de

Carrefour ha reportat a les arques del grup de distribució uns 55.000 milions de pessetes,

A més del Carrefour de Sant Cugat, Eroski ha adquirit

també l'antic Continente de Terrassa doblant així la seva

presència a Catalunya

moment, però, encara queden per adjudicar tres hipermercats. Són els situats a les poblacions de Sant Adrià de Besòs, Al­cobendas i Algecires. Carrefour negocia ara la venda de 15 boti­

gues Maxor a la província de Girona i de tres supermercats Champion, un d'ells a Lleida.

L'entrada d'Eroski canvia el mapa dels hipermercats a la comarca del Vallès, controlat fins ara per Carrefour, amb tres centres -dos a Terrassa, un al Baricentro de Barberà i el de Sant Cugat- i el francès Auchan, amb un Alcampo a Sant Quirze.

La cooperativa Grup Eroski La primavera de l'any 1969, deu coo­

peratives de Biscaia i Guipúscoa, amb 88 treballadors i diversos milers de consu­midors, van acordar la seva integració. La nova entitat va anomenar-se Comerco, en la qual consumidors i treba­lladors serien conjuntament l'essència d'aquest nou model.

El 1970 la societat va canviar de nom i va passar a anomernar-se Eroski i actualment aquells 88 treballadors s'han convertit en 5.400 i els pocs milers con­sumidors de l ' inici superen els 250.000 socis.

Aquest grup, que és membre de Mon-dragón Corporación Cooperativa, va finalitzar l'exercici passat amb una fac­turació de 700.215 milions de pessetes i unes inversions que van pujar a 68.696 milions de pessetes.

A més, durant el darrer quinquenni

(1995-1999) ha superat els 150.000 milions de pessetes d'inversió, destinats principalment a l'obertura de nous hiper­mercats i supermercats.

Així mateix, en els darrers cinc anys, el Grup Eroski ha incorporat més d' 11.000 nous treballadors.

El Grup Eroski actuarà en els quatre nous centres comercials adquirits de manera coherent apostant per la qualitat del lloc de treball segur, fent extensiva l'opció lliurement adoptada pels treballa­dors de participar en la propietat, en la gestió i en els resultats de l'empresa.

La xarxa comercial d'Eroski s'estén per tot Espanya a través dels 47 hiper­mercats Eroski i Maxi, els 796 supermer­cats Consum, els 569 autoserveis Charter, les 8 botigues d'esport Fòrum, a més de les 133 oficines d'agències de viatges.

ECONOMIA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 43

L'empresa

"Volem aconseguir la satisfacció del nostre client"

Niu Hàbit Ignasi Moner, enginyer de camins, canals i ports, porta més de tres anys a l'empresa privada i a començaments d'any va decidir, amb companys del sector, associar-se i aportar els seus coneixements I les seves experiències sota el parai­gües de Niu Hàbit, SA. Fotografia: JORDI GARCIA

Micol Sabaté / SANT CUGAT

En primer lloc, ^podria expli­car-nos com va sorgir la idea de crear una empresa de reha­bilitació?

La idea va sorgir fa més o menys un any d'un grup de gent del sec­tor de la construcció i la rehabili­tació que vam decidir associar-nos en vista del constant creixe­ment del sector tal com passa a altres països. Per aquesta raó vam decidir crear la nova empresa Niu Hàbit.

i,Han decidit instal·lar-se a Sant Cugat per alguna raó concreta?

Ens hem instal·lat a Sant Cugat principalment perquè creiem que

és el centre de gravetat d'una àrea econòmica, industrial i tecnològi­ca que és i serà una de les més importants del sud d'Europa.

Què és el que ofereix la seva empresa exactament?

Som una empresa constructora dedicada a l'edificació i especia­litzada en la rehabilitació d'edifi­cis.

Quina és la situació d'aquest sector?

El sector de la rehabilitació està creixent any rere any bàsicament per dos motius. En primer lloc, per una escassetat de sòl edifica­ble en el centre de les ciutats que obliga a rehabilitar els edificis per adaptar-los als estàndards de vida actuals. I, en segon lloc, per­

què els edificis envelleixen i cal efectuar reparacions per motius d'estètica o seguretat. També augmenta la demanda de manteniment perquè la gent cada cop és més conscient que els edi­ficis requereixen una atenció, igual que es fa, per exemple amb els cotxes, per evitar elevades despeses en rehabilitacions.

Què destacaria com a punt més important de la seva empresa?

Les nostres actuacions estan diri­gides a aconseguir la màxima satisfacció del client a partir de l'aplicació de tres principis bàsics de la construcció com són la qua­litat, el termini i el cost. Tots els treballadors de Niu Hàbit fan seus aquests principis i treballen d'a­cord amb ells aportant idees que

millorin el resultat final. Creiem que el nostre client es mereix seriositat i respecte pel que fa a aquests tres punts.

Quin és el perfil del client amb què treballeu?

Tenim clients de tot tipus. L'ad­ministració, empresaris, comuni­tats de propietaris i administra­dors de finques i, en menys quan­titat, clients individuals. En el sector de la rehabilitació funciona molt el boca-orella i si treballes bé, els clients et porten altres clients.

Quant a competència...

Nosaltres som uns grans defen­sors de la competència ja que aquesta ens obliga a innovar cons­tantment i millorar el nostre ser­

vei dia a dia. Nosaltres ens reno­vem a través de les fires, aplicant les últimes tecnologies, noves tèc­niques de rehabilitació, etc. La competència és bona, ens fa més forts i serveix per ubicar les empreses dins del mercat.

Quines són les seves perspec­tives de futur?

Creiem que les nostres perspecti­ves de creixement i innovació constant són molt importants. Estem segurs que el parc residen­cial que ens envolta apostarà per la rehabilitació tal com ha passat i està passant a la resta d'Europa. Ara, amb la instal·lació de Niu Hàbit a Sant Cugat volem obrir les portes de la nostra companyia a la gent del municipi perquè vin­gui a informar-se sense cap com­promís.

Correus compra l'edifici de la rambla Can Mora

Redacció / SANT CUGAT

El Comitè d'Inversions de Cor­reus a Madrid va aprovar, el 30 de maig passat, la compra de l'edifici de Correus a Sant Cugat situat a la rambla de Can Mora. El preu de venda de l'edifici, fins ara propietat municipal, és d'uns 80 milions de pessetes que l'Ajuntament destinarà a altres inversions per incrementar el patrimoni municipal.

Aquesta adquisició s'emmarca dins el pla de millora del servei pos­tal a Sant Cugat que va començar amb la divisió de la ciutat en diver­sos districtes postals, l'ampliació de la plantilla, la dotació de vehicles i la creació, ara fa un any, del local al carrer Ildefons Cerdà. Un dels pro­blemes d'aquest local és la seva si­tuació poc cèntrica i per aquesta raó es va mantenir l'edifici de la rambla de Can Mora com a oficina d'aten­ció al públic.

Valldoreix: 1.300 milions de pressupost per al 2001

M. S. / VALLDOREIX

Valldoreix va aprovar a finals de la setmana passada un pressu­post per al 2001 de gairebé 1.300 milions de pessetes, concreta­ment 1.247.904.487 milions, tot i el vot negatiu dels dos partits que conformen l'oposició, PSC i PP.

El president de l'Entitat Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, va exposar a grans trets les principals línies del pres­supost. La urbanització dels carrers de Valldoreix continua sent la prioritat de l'equip de govern. "En aquests moments el nombre de carrers urbanitzats ja supera els no urbanitzats, i s'ha de continuar treballant en aquesta línia", ha afirmat Xavier Cortés. Una altra línia important d'aquest pressu­post anirà destinat a pal·liar la manca d'enllumenat públic del municipi.

Per últim, entre altres serveis, cal destacar la construcció de la

nova piscina, a la qual s'hi destina una partida important, d'uns 230 milions de pessetes.

Els dos partits que conformen l'oposició van votar en contra de l'aprovació del pressupost. Panta-león de Miguel, representant del PP, va criticar la manca de temps amb què l'equip de govern els va presentar els documents i "això

La urbanització dels carrers de Valldoreix

continua sent la prioritat de l'equip de

govern de l'EMD

impedeix estudiar exhaustivament un pressupost de gairebé 1.300 milions". D'altra banda, va criticar la inversió al departament jurídic de l'EMD que passa de 2,3 milions a 5, xifra que atribueix a una mala gestió del departament. En aquest sentit també va criticar la creació

de la figura de l'interventor com a recolzament al secretari, que "suposa una despesa de 10 milions l'any". Per últim, De Miguel va assenyalar que Valldoreix paga cada cop més a Sant Cugat i "en canvi, fa dos anys que ens paguen el mateix. Això algú ho hauria de revisar", va afirmar.

Carme Pérez, representant del PSC, també va votar en contra del pressupost i va criticar, entre d'al­tres aspectes, l'augment de les contribucions especials, ja que creu que a Valldoreix es pot man­tenir el percentatge que hi havia fins ara.

Reducció d'un 80% de l'IAE al comerç afectat per obres

Sant Cugat Comerç (SCC) s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per tal d'obtenir la màxima informa­ció sobre l'ordenança fiscal que per­met la reducció de l'IAE de fins a un 80% per aquells comerços afectats per obres en un radi que encara ha de limitar el Departament d'Urbanisme. Tampoc se sap encara quin serà el sistema que aquest departament utilitzarà per aplicar aquestes reduccions. SCC està inten­tant gestionar el tema de forma col·lectiva tot i que, segons l'Ajuntament, aquest tràmit s'ha de fer de manera individual/ M.S.

ACJU IMMOBILIÀRIA, Si.

•Promocions •Compravenda

Avinguda Lluís Companys, 1 8-20

08190 Sant Cugat del Vallès

•Lloguers •Solars...

Tel.93 674 31 41

44 el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

MMOBILIÀRIA La millor selecció d'habitatges

ARENASAN 1 ALQUILER

•TORRE! Av. Mas banos y solàrium, coches. S Alquiler:

JNIFAMILIAR AISLADA. 'uster (Valldoreix). Sup. solar 1.000m2. Sup. construida 550m2. Con 1 aseo, salón con chimenea, comedor independiente, cocina, sala de cuarto de plancha, hab. servicio, cuarto de juegos, despensa, trastero

uelos de màrmol y parket, piscina privada y calefacción.

sta de 5 hab., 3 música, terraza y garaje para 4

700.000 ptas.

•TORRE! Av. Mas banos y solàrium, coches. S Alquiler:

sta de 5 hab., 3 música, terraza y garaje para 4

700.000 ptas.

C/ Endavallada, 21 baixos • Tel. 93 589 45 66 1

1 0 1 PISOS Sres. propietarios, nos URGEN todo tlpo de viviendas en alquiler (Incluso

habitaclones), por gran demanda de clientes con referenclas.

ALQUILER VENTA • Torreblanca. Obra nueva. Àtico Dúplex, 2h., sola- OBRA NUEVA. Bajos con jardín y Dúplex. . .

rium, calefac. A estrenar. 100.000 Desde 34 M • Estación. Dúplex 6 h. + 3baftos, trza, buhardi- • Pisos de 2" mano. . .Desde 20 M hasta 92 M

lla 60m2 160.000 • Casas Desde 18 M hasta 210 M • St Cugat. Casas varios preciós. jjTambién alto

standingü TODOS LOS PRECIÓS Y MUCHÍSIMOS MÀS, jjLLÀMANOS YAI!

C/ Valldoreix. 58. Tel. 93 589 73 74 • Av. IWistral, 53 (BCN). Tel. 93 424 03 18

ÒRGAN FINQUES GIRONELLA VENDES • Av. Cerdanyola. Pis. Sup. 120m2, 4 dor, lbany,

2 trses, traster, calefacció gas natural. 26,3 M • Av. Cerdanyola. Pis dúplex. Sup. 87m2, 3 dor,

lbany, 1 pk + traster. 32 M • Can Magí. Pis pràcticament nou. Sup. 95m2, 3

dor, 2banys, 1 pk + traster, z. comunitària amb piscina.

• Coll Fava. Torre adossada. Sup. 193m2, 3 dor,

2banys, trses, jardí privat, garatge, cuina-offi-ce, ben cuidada 47,9 M

• Bellaterra. Torre unifamiliar reformada fa 5 anys. Sup. 140m2, 3 dor, lbany, 1 lavabo, cuina-office, garatge, z. comunitària amb pis­cina 49 M

1 Valldoreix - Zona Montmany. Unifamiliar. Sup. 165m2, 3 dor, 2banys, 1 lavabo, cuina-office, piscina. Solar 537,30 m2 58 M

ALQUILER •A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal.,

cocina-office, bano comp., aseo con ducha y calef. Mucha luz y sol . . . .123.000 + gastos

• A estrenar, junto FGC. 3 dormitorios, come-dor-salón, cocina-office, bano completo, aseo con ducha y calefacción. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos

• Junto FGC. 4 dormitorios, comedor-salón, 2 banos comp., amplia terraza, z. com. con pis­cina. En perfecto estado . . .100.000 + gastos

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. con armarios

empotrados, amplio salón-comedor, cocina-office, 2 banos comp., vestidor, lavadero y trastero. Acabados de calidad: parquet, màr­mol y z. com. con piscina 28,35 M

• Av. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dormito­rios (2 dobles), comedor-salón, cocina, lavade­ro, bano completo reformado, terraza, calefac­ción, aire acondicionado y mucha luz. En buen estado 23 M

Plaça Octavià, 7 • Tel. 93 674 32 08 C/ Plana de l'Hospital, 10 • Tel. 93 674 72 54

FINCAS SANT CUGAT BUFET JURÍDIC LLOVERAS 1 Av. Vall d'Or. Casa estilo modernista para res­taurar. Solar 1.760m2. Única en la zona. 117 M

• Can Trabal. Torre indv. 386m2, 5 hab + despa-cho, sal-com. 66m2, solar 670m2 160 M

• C/Vallès. 2 locales de 160m2 i 210m2, total. diàfanos, salida humos. . . . 195.000 i 269.000

• Jto. Estación. Piso nuevo, 4 hab, 2b, trza, jardín y piscina comun., pk, calef, aire acond, parket, alarma, serv. domóticos 250.000.

• Jto. Estación. Varios pisos nuevos de 110m2, 130m2 y 150m2, 4 hab, trza, sol, jardín y pisci­

na comun., pk 48M, 50M y 55M. • El Colomer. Torre ados., 150m2, 2hab dobles +

estudio, bano,a seo, jardín 30m2 50,75 M • Av. Mas Fuster. Torre indiv. refor. 3 hab. dobles,

solar 380m2, garaje 1 coche 43 M • Muy Céntrico. Local comercial, 250 m2 +

patio, A.A., calefac. Ideal para banco. 390.000 • Junto a El Pinar. Torre individual, 4 hab., solar

685 m2, soleada, estupendas vistas . . . .37 M • Junto Monasterio. Piso seminuevo, 2 suittes,

acabados de calidad, calefac 100.000

DEPARTAMENT JURÍDIC • Plans urbanístics • Expedients de domini i interdictes • Llicències urbanístiques • Expropiació forçosa • Projectes de reparcel·lació • Trànsit: accidents-multes

DEPARTAMENT IMMOBILIARI

• Compra-venda de finques • Arrendaments urbans • Tràmits registrals i fiscals • Comunitats de propietaris

Doctor Murillo, 14 • Tel. 93 674 08 97

Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"

C/ Camí del Colomer, 10 • Tel. 93 544 21 56

GRUPASSA MULTICASA ' St. Cugat-Parc Central. Piso mejor que nuevo, solo

1 ano, 138m2 const, 4 hab, salón 30m2, trza, coc-off, z. com. pisc. pk, trast. Buena calidad. 58,8M

> St. Cugat-Parc Central. 3 hab., 2 banos, salón 26m2, terraza 33m2, acceso directo a z. com. con piscina, pi. pk y trastero. Solo 4 anos. . .49,5 M

• St. Cugat-Z. Ribatallada. 100m2 const., 4 hab., 2bns, sal-comedor 26m2, trza, bien orientado, z comun, pk + trastero. Situación excelente. .39M

• St. Cugat-Z. Kampio. Piso 153m2, salón comedor 36m2, cocina office, 4 hab grandes, pi. pk, trza

2 Im2+6m2, a actualizar, buenas vistas, muy lumi-noso 48,7M

• St. Cugat-Centro. Àtico Dúplex 1 hab, reformado, chimenea, terraza. Ideal parejas jóvenes. .23.9M

• St. Cugat. Casa adosada, a 2' FGC, 180m2, obra vista, salón-comedor 28m2, 3h+esrudio, jardín priv, gje 2 coches, piscina comun, aseo. Orientación y situación inmejorable 52,9M

• Turó del Golf. Torre unifamiliar 2 plantas, parcela 615m2, 5 hab. dobles, suitte, salón con chimenea, cocina offïce, jardín, piscina 105M

• Sant Cugat. Situación irrepetible, preciosas vistas al golf. Zona ajardinada, piso perfec­to, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, cocina pre­ciosa, acabados de superlujo, 2 pàrking y trastero 62,5 M

• Oportunidad. Magnifico piso, 150 m2, vistas sobre Sant Cugat, cerca FGC, 4 dormitorios grandes, salón 2 niveles, gran cocina nueva, bano, aseo, pàrking y trastero 40,5 M

< jAtención! Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jardín pri-vado (posibilidad de piscina), cocina-office,

precioso salón con salida a jardín, 3 dormito­rios, 2 banos, pàrking y trastero. Acabados de lujo. Finca nueva impecable 63 M

• Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, gran salón con salida a terraza, 3 dormitorios, 2 banos, preciosas vistas, z. comunitària con piscina y pàrking 45,5 M

• Vinyet-Golf. 124 m2, todo reformado con clase, exterior, sol, 4 dormitorios, 2 banos, gran cocina y zona comunitària con pisci­na 46 M

Av. Rius i Taulet, 33 • Tel. 93 589 71 71 Rambla del Celler. 2 • Tel. 93 589 00 66

INICIATIVES S .C . CASTELLVÍ UNIFAMILIARS • Valldoreix. Casa antiga (anys 30). 200 m2,

solar 900 m2, piscina 50 M • Montmany. 290 m2, solar 658 m2, 4 dormito­

ris + estudi, 2 banys, garatge 65 M • Mira-sol. Prop estació, 346m2, solar 978m2, 5

dor, 3 banys, garatge 120 M • Mas Janer. 220m2 (soalr 450m2), 5 dormito­

ris, 2 banys, piscina, garatge 75 M

PISOS • Av. Cerdanyola. 78m2, 4 domitoris., cuina per

acabar 22M • Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dor, 2 banys.

Per reformar 30,5 M • Pintor Murillo. 140 m2, 4 dormitoris, 2 banys

+ lavabo, piscina 52 M • Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dor., 3 banys, garatge

(2c) 75 M Despatxos en lloguer i venda

VENTA PISOS • Coll Fava. PI. baja 98 m2, lh. db, 2h ind, lb,

calefac radial, pk, trast, jardín privado. 42 M. • Torreblanca. Piso 80 m2, lh. db, 2h i, 2b. 43,1 M. • Torreblanca. Àtico 75m2, trza 12m2 lh. db, 3h

ind ; 25,2 M. • Torreblanca. Piso 70m2, lh. db, 2h i. 23,1 M. ALQUILERES • Pere San. Piso 110 m2, 1 habitación individual,

2 habitaciones dobles, bano, aseo, calefacción, jardín privado y pàrking 120.000

• C/ Enric Granados. Locales de 200 y 100 m2

2.500/m2

• C/ Estapé. Nueva promoción. Piso 90 m2, 2 hab. individuales, 1 hab. dobles, bano, aseo, comedor-salón 28 m2, jardín comunitario, pis­cina y 2 plazas de pàrking 180.000

• C/ Rius i Taulet. Locales oficinas. Desde 55 m2 66.000

• C/ E. Granados. Local de 130 m2 . . .220.000 VENTA PÀRKINGS • CAP. 1,6 M - Sta. Joaquina, 2,1 M.

C/ Vic, 28 - 2n l a • Tel. 93 675 10 10 C/ Rius i Taulet, 4 • Tel. 93 674 12 41 - 93 674 13 66

G.I.P.E. ACTIU IMMOBILIÀRIA VENDA • Av. Cerdanyola. 65m2, 1 hab 25 M. • Parc Central. 155m2, menjador 40m2, 4 hab (1

suite), 2 banys, lavabo, cuina-office, safareig, armaris encastats, trsa 12m2, traster, 2 pk, z. comun amb piscines, vestuari i gimnàs. 65M.

Torre Valldoreix /Mira-sol. Parcel·la 1.000m2, casa 300m2, 5 hab, estudi 30m2, 3 banys, garatge 2 cotxes 95M.

• Nova construcció Can Trabal

• 390m2, saló menjador, cuina-office, rebost, safareig, 5 hab amb bany i arm. ena, aire cond., garatge 2 cotxes, piscina, 80m2 jardí.

120 M.

LLOGUER (despeses comunitàries incloses) • Parc Central. Àtic 95m2, 3 hab, 2 banys,

cuina-office, safareig, armaris ena, terrassa 35m2, pi. pàrquing i traster, z. comunitària amb 2 piscines, vestuaris i gimnàs. .200.000.

• Casc antic. Tot reform. 70m2, menj-estar, cuina, 1 dorm., bany, calef, sol i vistes. 26M.

• C/ St. Bonaventura. 70m2, menjador, 3 dorm., bany, balcó. Ben orientat, cuina reform. 26M.

• Z. Rabassada. 60m2, 2 dorm, bany, pk, z.com piscina 33,5M.

• Rius i Taulet. 130m2, menj-est 42m2, cuina-off, 4 dor, 2banys, calef, aire condicionat, trsa, pk, traster. 49M.

• Ados. av. Enllaç. Reform. 170m2, jdí priv 52m2, 2/3 dor + est., 2 pk, z. com. piscina 65 M.

1 Ados. pg. Creu. 230m2, jdí priv 27m2. 3 dor + est., 2 pk. Impecable 65 M.

1 Lloguer. Baixos Jdí Coll Fava. Per estrenar. 90m2, 40m2 jdí priv, 3 dor (1 suite), pk. pisci­na 140.000.

1 Lloguer. Baixos z. Golf. 70m2 + terrassa 40m2, 2 dor (1 suite), 2 banys, pk doble i tras­ter. 140.000.

1 Lloguer. Adossada C/ la Plana. 150m2, 3 dor, estudi, bany, lavabo, jardí privat 50m2, cale­fac, garatge 175.000.

Sant Bonaventura, 5 « Tel. 93 589 03 43 • 699 08 86 17 Av. Lluís Companys, 18-20 • Tel. 93 674 31 4 1

IMMOBILIÀRIA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 45

HER F I N Q U E S I M D E S A 1 Can Alzamora. Dúplex Semi nuevo 95 m2 , 3

hab. (2dobles), com. 22m2, coc imp, bafio y aseo imp, trza y balcón, z. ajard, ase, pk incí. Tiene que verlo 30,450 M

1 Sosiego. 8 casas apareadas de obra nueva. 108m2, 3 o 4 hab, comedor 22m2, coc-ofF, 2 banos, as, 2trzas, balc, pk, porche, jard 315m2, fachada estu y mar. trav. Desde 32,5 M

' Casas obra nueva. Z. residencial «Els Nius». Casas 185m2, com 26m2, 3 hab. dob., coc-ofF, gje 50m2, bn, 2 as, arm. emp., solàrium,

buhar. A 5 min. golf St. Cugat. Solo. . .37M. • Sant Cugat-Mira-sol. Torre 120m2, terreno

300m2, com 27m2, 3h., coc. con vitrocer, chim, trast 14m2, gje 3 coches 36,5 M

• St. Cugat - Urb. Finestrals. Casa 202m2, 4 hab (2 dbls), com 30m2, 2 bns, as., buhard 18m2, solàrium 15m2, trza, garaje, jardín y pisc. comun. Llàmenos e infórmese.

• Atico semi nuevo Rubí. 90m2, 3h. (2 dbls), coc-off, bn imp., trza 87m2, ase, arm. emp., pk incluido. No deje de verlo 23,5 M

• Camino Cruz. Pis nuevo a estrenar, 120m2, 4 hab, 1 bafio + aseo, sal-com 28m2, coc-off, 2 trzas. Buenos acab., 2 vecinos. soleado. 40 M.

• Coll Fava PI. baia lOOm2,3h (1 suite), 2bns, sal-com 25nf, coc 12rn2,jdnpriv. óOrn2, lpk, trast. .41,2 M

• Coll Fava. Atico MEJOR QUE NUEVO, 18 meses antig., lOOm2. 3hab., 2 bns, sal-com. 25m2, coc-off 12m2, lavadero, parquet, terraza 42m2, pk, trast., jardín com. pisc 42 M

• Mira-sol. Torre ados. 234m2, 4 hab (1 suite), 2 banos, as., sal-com. 26m2, cocina, jardín priv., garaje 2 c , 2 anos antig 57,5 M.

• Bellaterra. Casa singular 315m2, viv. 1 pi., 4h (1 suite con vestid)+hab Servicio c/bfi, 3 banos, sal-com. 45m2, coc-off, trza, gje, bodega, jar­dín, pisc. Mag. vistas. Solar 1.700m2. 110M.

• Can Trabal. Torre unifamiliar seminueva, 312m2, 4hab. + estud, 2 bns, as. cortesia, sala estar, com., coc-off, trza, garaje 3 c , 2 trast. Solar 640 m2. Perfecto estado.

• Bellaterra. Torre unifam. 600m2, 4h (1 suite, vestidor), hab. ser. con ducha, 4bns, sal-com. 50m2, coc-off, desp., 3estud., vestuario/as, gje 2c, trast, bibliot. Solar 3.000m2, pisc. .170 M

C/ Cervantes, 53 . Rubí • Tel. 93 697 45 62 Plaça Octavià, 8 » Tel. 93 675 43 02 - 93 674 57 04

VENTAS • 0337 PI. del Coll. Totalmente reformado, come­

dor, cocina, 2h (antes 3), lb, todo exterior, par-ket, climalit, ascensor. 22,850 M.

• 0335 Rbla. Ribatallada. 90m2 útiles, comedor, coc., 3h (2 dobles), 2b, ext, calefac, muy solea­do y luminoso, z. infantil, 1 pk, trast. . . .39 M

• 0269 Coll Fava. 87m2, comedor, cocina, 3h, 2b, trza 22,5m2, 1 pk, trastero, pisc comun. 43,5 M

•0316 Z. residencial. 140m2, salón-comedor, cocina-off, 4h (3 dobles, 1 suite), 2b, calefac,

aire cond., 2pk, trast, parque infant, pisc comun. Antig. 8 anos 65 M.

• 0322 Monasterio. Reformado, comedor, cocina, 3h, lb, todo exterior, muy soleado, vistas al Monasterio 23 M.

• 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, calef., vistas y soleado . . .SOLO 19 M

• 0264. Adosada, 240 m2, garage 3 c, trast, salón-com., coc-off, 3 hab. (1 suite), 2 b., 1 a., estud, calef., aire acond., orient, sur, pisc com., perfec­to estado, ant. 7 anos 69,8 M

Av. Lluís companys, 8 • Tel. 93 587 89 90 - 93 589 26 43

LOOK & F I N D VENDES • Torre Blanca. Dúplex cantoner, 3 hab. + estu-• Rbla. Celler. Pis 3 habitacions, bany complet, di, 2 banys, saló-menjador, cuina-office, 2

saló, cuina reformada, ascensor, pàrquing terrasses i 2 pi. de pàrquing. P-3274 .46,2 M opcional i calefacció. P-3252 21 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office,

• Centre. Pis 3 hab., b. comp., saló-menj., cuina orientació sud i pàrquing. P-3217 . . .40,8 M + galeria, trsa. i b. vistes. P-3223 . . . .23,5 M • Estació. Pis 3 habitacions, bany, saló-menja-

• Av. Cerdanyola. Àtic 2 habitacions, bany com- dor, parquet i ascensor. P-3081 28,5 M plet, saló-menjador, 2 grans terrasses. • Centre. Pis 3 habitacions, 2 banys, cuina i Totalment reformat. P-3185 27,250 M ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M

• Sant Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló- • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 habitacions i àtics. menjador, gas i calefacció. P-3269 . .23,3 M Des de 34,4 M

C/ Dos de Maig, 25 • Tel. 93 589 84 00

S A C A F I N Q U E S

PISOS EN LLOGUER

• Àtic a la Rbla. del Celler. 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, parquet, terrassa. Tot nou. 135.000

• Pis moblat a la Rbla. del Celler. 3 habitacions + estudi, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, llar de foc, terrassa 150.000 • Pis moblat a prop estació. Per estudiants. 4 habitacions, 2 banys, calefacció 80.000 • Apartament moblat en z. Creu Roja. 1 habitació, bany, plaça de pàrquing i terrassa . . . .85.000

C/ Valldoreix, 60 • Tel. 93 674 67 15 - 93 589 33 68

I N M A R B A , S . A .

VENDES • Pis-Àtic Cl Vallès. 4 dormitoris, 1 bany. Bon estat, ascensor. 23 M • Pis Rambla Celler. 4 dor, 2 banys, ascensor, sol i vistes. Falten reformes 30 M • Pis a 1 min. estació, 2 dor, 1 bany, tot reformat, A.A. Impecable 31 M • Pis z. Parc Central. 3 dorm. dobles (1 suite), 2 banys, terrassa 60 m2, 2 pk 49,5 M • Pisos Coll Fava. 3-4 dor, 2b, pk, tr., z. com. piscina. Per estrenar. Des de 40 M • Adossada. Z. Estació. 4 dor., 2 banys, llav., trsa, ascensor privat, 2 pk 65 M • Adossada. Z. Estació. 3 dor. grans, 2 banys, llav., mansarda, pk, pisc. Impecable 82 M • Torre. Z. estació Mira-sol. Solar 380m2, casa 4 dor., impec, sol, z. tranquil·la. . . .67 M • Torre Valldoreix. Z. Mas Roig, 300 m2, solar 1.400m2, 6/7 dor, 3b. Bon estat 115 M • PISOS I PLACES DE PÀRQUING, diverses zones VENDA o LLOGUER

Av, Lluís Companys, 52 • Tel. 93 674 77 76 - 93 589 42 05

F I N C A S O C C I D E N T E R I V E R I M M O B . & S E R V I C E

VENTAS

•Coll Fava. Obra Nueva. Piso de 3 habitaciones (1 suite), 2 banos, cocina-office, salón-comedor, jardín 80 m2. Pàrking. Trastero. Zona comunitària con piscina 44 M

• Casa modernista. Centro pueblo. Totalmente reformada, 3 hab., bafio, aseo, amplio salón-come­dor, parket. Jardín 50m2, pàrking 46,5 M.

• Oportunidad parejas. 2 habitaciones, bafio y cocina nuevos, parket, todo exterior, balcón, tran-quilo y luminoso. Reformado 23 M

C/ Castillejos, 3 1 • Tel, 93 675 18 48

VENTAS • Piso Z. Torreblanca. 60 m2, 3 dormitorios,

bafio completo, cocina-office, salón-comedor y terraza 26,5 M

• Àtico dúplex/buhardilla. Z. Monasterio, superfície construida 95 m2, 3 dormitorios, bafio y estudio con solàrium 29,5 M

• Z. Torreblanca. Superfície construida 110 m2, 3 dormitorios, 1 suitte, 2 bafios, cocina-office con lavavajillas y salón-comedor 35 M

• Z. Golf. 2 dormitorios, bafio completo, cocina,

salón-comedor, zona comunitària con piscina i plaza de pàrquing. Muy soleado y con vistas a Çollserola 36 M

• Àtico dúplex. Superfície const. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z.comunitaria con piscina i plaza de pàrking 48,9 M

• Torre adosada. 240 m2 útiles, 3 dormitorios, 2 bafios completos, aseo, estudio 30 m2, terraza 20 m2, 3 plazas de pàrking, jardín 35 m2 y zona comunitària con piscina 69,8 M

Plaça Octavià, 4 • Tel. 93 589 54 54 - 93 674 84 03

C A S A S - C A S A S i G . , S . L . LLOGUERS

• C/ Sant Ramon. Pis 80m2, 3 habitacions 65.000 • Av. Lluís Companys. Pis 100 nr, totalment reformat (parquet, calefacció gas, portes, cuina, bany

complet, pintura, etc), 3 habitacions 92.000 • C/ Sallès. Local 115m2 95.000 • C/ Sallès. Local 92m2 65.000 • C/ Castillejos. Local de 60 m2 50.000 • C/ Enric Granados. Local (planta i pis), 150 m2 125.000 • C/ Montserrat. Casa 95 m2, 2 plantes, pati, 3 habitacions 85.000

Av. Lluís Companys, 22 » Tel. 93 674 14 9 1 - 93 674 14 97

S T I L O

PISOS EN VENTA • Coll Fava. Planta baja. 103 m2, 3 hab, estar-

comedor, coc, bafio, aseo, jardín 42m2, 2 pk, piscina y jardín comunitario 47 M

• Z. Cànovas del Castillo, jto. Rbla. Ribata­llada, 5 hab., 2 bafios 32 M

LOCAL • Apto solo almacén. 500 m2. Entrada de

vehículos. CÉNTRICO 175.000 ESTABLECIMIENTOS • Local 120m2, Cerca Coll Fava. 100.000 +

traspaso • Horno degustación / barra bar y todas las

instalaciones, terraza 100.000. SOLARES EN VENTA • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación, 25 m.

fachada 75 M SOLAR EQUIPAMIENTOS • Valldoreix. Jto. Hotel Rusinyol. Sup. 2.200

m2. Apto residència geriàtrica, clínica, cole-gio, etc.

C/ Villa, 1 - local 8 (entrada per Dr. Muril lo, 21) • Tel. 93 674 88 0 1

D O I N G IT LEÓN T O M À S VENDES • Ref. 515. Valldoreix. Solar 2.000 m2, edificats

300 m\ 6 habitaciones, salón, comedor, coci­na grande, 3 bafios, aseo, calefacción, piscina y barbacoa. Para entrar a vivir 160 M

•Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, buenas vistas, z. ajardinada con piscina, calef. y aire acond.39 M

• Ref. 477 Sant Cugat. Casco urbano. Complet. restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios y

patio interior. Buena zona 67 M • Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 257

m2 edif., solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa .72 M

• Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 bafios y acabados de calidad 42 M

Tasaciones gratultas. Necesltamos torres y terrenos para cubrir

demanda de nuestros clientes.

PISOS I CASES EN LLOGUER • Coll Fava. Pis nou per estrenar. 3hab, 2 banys

complets, cuina moblada, ampli saló-menja­dor, terrassa, piscina i jardí comunitari, plaça d'aparcament. Subministraments donats d'al­ta 150.000 ptes/mes.

• Av. Vullpalleres. Adossada moblada, amb jardí privat, 3 hab, 2 banys comp., cuina-equip., 2pk 280.000 ptes/mes.

(despeses de comunitat incloses).

PÀRQUINGS • C/ Balmes En venda

LOCALS EN LLOGUER • Local en lloguer al carrer St. Tomàs. • Al costat del Monestir. 200 m2. • Al costat de la plaça Pere San 65.000

Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19. Valldoreix • Tel. 93 590 03 79 Passatge del Celler, s / n • Tel. 93 589 49 44

M O N I K A R U S C H - Empresa germano espanola de Serviclos Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA ;,Qué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez» Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado <;Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal,

Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. ;,Idiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

C/ Beltran i Rózpide, 8. Barcelona • Tel. 93 204 55 20

AUGUSTA S E R V E I S VENDES • Z. Mercat Vell. Pis 90m2, 3 hab., bany. .23 M • Coll Fava. Pis 110m2, 2 hab, lpk + trast.37,9 M • Coll Fava. Planta baixa 110m2, 3 hab., 2 banys,

1 pk. + trast, jdí priv 80m2, z. com. pisc. 53,3 M • Turó Golf. Aïllada 400 m2 const., 5 hab., 3ba,

garatge 4 cotxes, parcel·la 615m2. Nova per estrenar. 105 M

• Bellaterra. Aïllada 736m2,5hab+estudi, 4banys, 2 lav, garatge 4 cotxes, parcel·la 1.4960m2.

190 M

LLOGUERS • Z. Chic Pis 60 m2, 2hab., bany, pk, traster, z.

comun. amb piscina 125.000 • Coll Fava. Pis 100 m2, 4 hab, 2banys, lpk, z.

com. piscina 130.000 • Coll Fava. PI. baixa 93m2, 3 hab, 2b, lpk, jdí

priv 40m2 + z. com piscina 140.000. • Pla Vinyet. Casa adosada 250m2, 3h + estudi,

2b, lav, garatge 2 cotxes+trast, jardí 90m2. Moblada 300.000.

ADMINISTREM COMUNITATS DE PROPIETARIS.

C/ F. Moragas, 3 1 . Tel. 93 675 43 6 1 • C/ F. Macià, 75. Tel. 93 675 9 1 51

4 w • t r W i m t K f l l r W F el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

PS t - =1

T I to

- - ^ 0 0 TO <_> o m

o o

LO CM

I v£5 vo 00 00 o o cr> oi tn in ro ro o> oi

E o D

3 E o <_> oi o.

5

C06D

MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.

A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.

A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

P&E

The Creative Answer

I D E N T I T A T C O R P O R A T I V A . C O M U N I C A C I 0 G R A F I C A . D I S S E N Y ED ITOR I A L . P U B L I C I T A T . E S T A N D S . M U L T I MED IA

cl diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 47

Guia pràctica — ' . J i . . . ) ' i . . lM TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 Tel. 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, Ir 2a Tel. 93 674 41 64

GEST1ÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx. wvv.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80

EULÀLIA PINYOL M.Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5,3r 3a Tel. 93 674 44 94

•ESEIEDB1 ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

«iH'IHflltil FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4rla Tel. 93 675 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 Tel. 93 589 41 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, lr Tel. 93 589 30 65

M" DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 - bx. Tel. 93 674 51 11

J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

AGENÇAT Sant Antoni, 18 Tel. 93 675 00 17

•.V-HT-H'MITI DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69

l l i I I X

ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84

« W I ' I H - - ! ! » - - » DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl. /Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

BAR STOP Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90

CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05

GAUDÍ CAFÈ Me. de Torreblanca (davant dels cinemes)

»--H»4-I.tt« CABANAS Santiago Rusinol, 54 Tel. 93 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90

CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

•*U'1H--Hiil*« TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

iti.'iii'fi'if.Him CARREFOUR Rubí-St. Cugat, km 4 Tel. 93 565 49 00

TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat-Cerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00

FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21

HVtt·i'lltiiHrtti CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

K M 2221

•HMWtiM L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01

ARPALI Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

Effllïï m BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10 -2n la belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

h'^lrf·IWlWlf'rl TOBELLA Santiago Rusinol, 49 Tel. 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71

•fíimm'il·l;,* ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

ESCOLA TRAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. Tel. 93 674 26 24 Tel. 93 417 07 59

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 Tel. 93 674 03 08

•13212221 EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75

mrnw ai FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol Tel. 93 675 47 51

CANALS GALE­RIA D'ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 Tel. 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix Tel. 93 674 60 28

H^ttrVW'W LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí del Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

UESC Cànovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90

m'ill'liH'iffliFJ MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat Tel. 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

•iHMH'Itil'r·l HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98

mm 11» i'i m HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01

WALL STREET INSTITUT Av. LI. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72

• I A M ' H U M I T I Vegeu pàgines 44-45

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60

«tttò.MMH«l A. ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38

FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90

l l iWtftiWI RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos Tel. 93 589 23 43

«imi'i*iii4-i CARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94

BOTÀNIA Jardins i terrasses, disenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32

JOGUINES NINS Villa, 9 Tel. 93 674 13 96

L'AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32

mi ,| i im MIREIA'S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

ANNA FUSET Santiago Rusinol, 45 Tel. 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

•IW.-1'lfeWfel MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00

LES PLANES Tel. 93 675 51 05

LLIBRERIES PAPERERIES

L'AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17

HHI n MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Au-rons-Campoa-mor,12-N. 3 Tel. 93 675 51 08

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ

MATERIALES RIOMAR S.L. C/1,61 (Can Barata) Tel. 93 588 02 49

LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

«m··M'Hif-i MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80

MOBLES I DECORACIÓ

CARRE MOBLES Fcesc. Moragas, 33 Tel. 3 674 09 95 Tel. 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66

La Guia de Sant Cugat 2001-2002

Molt aviat a casa vostra

Distribució a totes les llars i establiments del municipi

Hi sortirà tota l'activitat de la ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia

Guies Locals *8 ca ta lana St.

4 8 GUIA OOMElfCrIAI. el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

Guia pràctica LAGARRICA VERDA Av. RiusiTaulet, 120 Tel. 93 544 24 11

INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 Tel. 93 589 00 23

BENETTON Santa Maria, 21 Id 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 Tel. 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55

MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18

BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , lr la Tel. 93 589 01 51

STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

GENEVIEVE LETHU Villa, 6 Tel. 93 674 03 16

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 Tel. 93 675 12 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71

•MiWtfHilftl CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88

FORMA'S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 Tl. 93 675 61 70

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54

SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47

POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca. Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89

•SFfflitil'fliM MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

RESI D. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

•ii ini IÉJ i i y im/rf M y IIM MIM II I II «pugili

ií)ft:&IÍM»AllIai CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 Tel. 93 674 55 80

ROBA PER A LA LLAR

FALGUERA Villa, 1

Tel. 93 675 24 01

SÚPER HOGAR

Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

• ï-'.v.hiW REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62

Tel. 93 675 55 06

AUX-VYD

Av. LI. Companys, 50

Tel. 93 589 17 99

TALLERS MECÀNICS I

COMPONENTS

LEONELLI, S.A. COMPONENTS ELECTRÒNICS PERA MOTOCI­CLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88

TALLER MECÀ­NIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 Tel. 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01

ÜE2 AIR TELECOM Telefonia i comuni­cacions Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02

TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82

TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 Tel. 93 674 11 83

TINTORERIA SANT CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28

TINTORERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

ASS. RÀDIO TAXI

Tel. 93 589 44 22

Tel. 93 675 51 51

DISPENSARI

VETERINARI

DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Homeopatia per

animals

Tel. 93 674 69 45

Tel. urgències

Tel. 608 89 81 36

Tel. 93 674 69 45

VETERINOS

Hospital obert les

24 h

Rius i Taulet, 31

Tel. 93 589 71 41

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta Tel. 666 42 81 42

IBERPLAN VIATGES

Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78

USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50

•fct&ilttllitlífrji CANSALADERIA

JULIANA Francesc Moragas, 26

Tel. 93 674 08 11

Guia Medica CENTRES DE DIETÈTICA I

REHABILITACIÓ I NUTRICIÓ SUSANA NICOLETTI Eaootioti. Mètode Schroth. linips de relaxin u> Incontinència urinària. Tractaments l domicili. Sant Antoni, 74. Tel. 9.1 674 74 37

DR. FERN/i LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Mútues en general. Av. Torreblanca, 2-8, 2n,A-l. Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTRE MÈDIC

CENTRE MÈDIC SÀBAT t'erliticats de conduir i armes. Medicina interna. especialitats. Santiago Rusinol, 2. crit. ta. Tel .93 674 15 26

DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i divendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5, lr3a. Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83

CENTRE D'OBE­SITAT I MEDICI­NA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà -Dra. Rosario Sagar-na - Dra. Llum García. Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8 2a planta, desp. 12. Tel. 93 589 43 57

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència Sanitària Fiatc. Asisa. C/ Villa, 49. Tel. 93 674 48 72

CERVAL, GERIA-TRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. Tel. 93 674 08 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. II i 12. Tel. 93 589 39 67

TELEASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, ma­lalts crònics o conva­lescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid. segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA. Tel. 93 589 39 67

U I HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada, 20, lr 3a Tel. 93 674 72 16

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. Tel. 93 589 60 55

MEDICINA NATURAL

AYUR Naturopatia i teràpies alternatives. PI. Ajuntament. Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALERA

J.R ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8. Assistència Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc.

Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80

Dra. MONTSER­RAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36, 2n. Tel. 93 674 00 25

CENTRE DENTAL 1 QUIRÚRGIC SANT CUGAT Plaça Dr. Galtes, 5 -lr2a. Tel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, prò­tesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 2a pi. -desp. 11. Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odon­tologia general. Santa Maria, 9, lr 2a. Tel. 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6. Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Pineiro Lemoine PI. Unió, 3, 2n la. (LI. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl adv 9-13 h i 16-

20 h. Pg. St. Magí, 22, bx. Tel. 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS -BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25. Ir3a Tel. 93 675 64 77

Cl??*»!»» CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. Tel. 93 589 5106

í'h'WrJMMIfWti't DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur. Previasa. Assistència Sanitària. Medifiatc. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. Tel. 93 675 48 53

Ifypi^Y^lPl J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, lr3a. Tel. 93 674 72 16

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalicio Salud. Mapfre. Endavallada, 21, lr. Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79

•it i>HW4« JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

CT. PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n3a. Tel. 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psico­teràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n la. Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­

sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA,desp. 11 i 12. Tel. 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47

INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMU­NITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 15 - I r i a . Tel. 93 587 91 87

TOCOGINECOLOGIA f OBSTETRÍCIA

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n la. Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDI­NA I J. J.GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas,

125, lr2a. Tel. 93 589 13 07

tiim'itoiWal JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10. Tel. 93 589 18 88

DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, lr 3a. Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34

DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral. Especialista en espatlla. Cirurgia ambulatòría de galindons. Mútues. Hores convingudes. Centre Mèdic Sàbat. C/ Santiago Rusinol, 2. Tel. 93 674 15 26

te . t au l I .nins I >;iv ni

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73

Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50

P S I C O L O G I A

c Dra. M.D. Carreres Benassar

Cent re M è d i c S à b a t Santiago Rusinol, 2 - ent. l a

93 674 15 2 6 * 93 674 0 1 4 7

11 HiuiiHtoloKiii, Artroscopiu y Ctrugfa Ortopèdica

Dr. JOSÉ CARLOS VALDES Agrupació Mútua, Allianz, Asit Sanitària Asisa, Aresa, Caja Salud, Caser, Cygna H.N.A, Mútua Oral. Catalunya, San nas Sersanet, Vitalicio y otras.

Anunciar-se en aquesta secció

costa molt poc

S>3 589 62 82

I si ets subscriptor et sortirà gratis

NOVETAT: EXTENSIONS

Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51 C7 Martorell, 20 Sant Cuqat

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

AL NEN I ADOLESCENT

Ai fia Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JtSUS CARNICF.R: Pediatre, Gastroenteroleg

EVA W de LA PENA: logopeda infantil

SlLVIA LLUMA: Psicòloga infantoiuvenil

Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

HOMEOPATIA , DE LA INFÀNCIA I L' ADOLESCÈNCIA

Dra.Margarita Rabasa Hostench

Col: 15.097

Rbla.Ribatallada, 2 0 - 1 er. 3a

Tel. 93 674 72 16

GUIA COMERCIAL el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 49

Guia gastronòmica

BAR. REST. ARNAU PFcesc. Macià, 71-1c. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

CAN CASOLETA St Bonaventura, 39-bx. 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

GAUDÍ CAFÈ Me. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes

LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

CABALLU PETIT RiusiTaulet, 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA CANTONADA PI. Dr. Galtes, 5-lc. 8

_93 589 23 32 Creps, amanides, menús

MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.

EL PEROLET Pg. Fces. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i torrons artesans

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans

CAN BARATA Ctra. Rubl-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre

FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA JIJONENCA Villa, I/Murillo, Ic. 4 93 675 34 02 Gelats i torrons artesans i serv. de cafeteria

La Recepta de Ma. Àngels Quadras

PRÉSSECS FARCITS

INGREDIENTS -Carn - Espècies - Pa ratllat -Sal - Pinyons - Formatge -Ous - Préssecs - Avellanes torrades -Sucre - Clavells -Canyella - Suc de llimona

ELABORACIÓ Es trinxarà la carn i es posarà en un plat amb espècies, pa ratllat, sal, pinyons i formatge. Amb ous crus, a propor­ció de la carn, es formarà una masa o pasta, a saber, tres ous per cada terça (400 gr). Amb brou es courà la pasta abans de fer el farcit S'agafen els préssecs i es renten amb aigua fresca; amb la punta del ganivet es treuen els pinyols, sense espatllar-los, fallant primer el voltant de la flor per tapar després del forat. S'omple tota la cavitat o buit que ha quedat de l'extracció del pinyol amb la pasta esmentada. Es taparà l'obertura o forat amb el bocinet del mateix préssec, que s'ha tallat assegurant-lo amb alguna canyeta i després es posaran a coure amb brou. Un cop cuits, s'hi tirarà una salsa d'avellanes torrades, ous, sucre, clavells, canyella i una mica de suc de llimona i se servirà.

CONSELL La terça és una mida de pes que s'usava només per a carn i peix. Els préssecs han de ser de molt bona qualitat. El brou neutre.

per carn de la bona,

Migdia, 25 Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal Tc>rrebbnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

• Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

• Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

• Ramon Escayola, 57

Valldoreix Tel 93 675 00 52

m; . anei*lUi1» m • •

s (»WÜS

al Mercat Torreblanca (davant dels cinemes)

MENÚ DISSABTE 1.150 PTS

MENÚ DIARI

O Sant Jordi, n° 33-35 Tel. 93 587 93 96

SIA«O • I « rnoiOH* Ki ixo*

m-f\ • skèÀ _ I P «»X4M£ f UKÍ

Wn\\ ^-y 1 ^ '"^L·

nn< <f*T*Ai < *.!.„,*/ f4T*J, #f

; V ' \ J * / Ï T*. « «4 tO «»

.*. X V Oi>*0 iW«* **1-4< V«V V J * * J

Cafè Rudirorí s n a c k - b a r

Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural

Els ofereix el servei per a:

Cafè Rudirorí s n a c k - b a r

Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural

Aniversaris

Celebracions Recepcions Festes

Etc.

r JÉBi

r V t f V l f Si f i J'l iW%J

Granja-Bar

Augusta

Plaça Augusta,4

ENTREPANS ESPECIALS

PLATS COMBINATS

PLATS DEL DIA

Tel.93 589 88 90

l i Mimi

i i i t 1 1 1 1 1

Cuina catalana i casolana Menú diar i : 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra I

Elige el sabor de tu

Ç& JAMÓN £ - f VACUNO

e ^ J PESCADO Sant Cugat Centre comercial

BAR RESTAURANT

Pl.Pere San, 6 ï/it&**m*\·* (Mercat Vell) X <§E>T TeL 93 589 72 74

T í U * ESPECIALITATS EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

II Jtesórt Bar Restaurant

Tota una t rad ic ió

PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 1 O 47

Com si fos de toca fa vida

la xocolata... .*fv#fv el i entrepans... * K f f v oi cafè... * K * f f c los pastos... -»fvffv oi suís... rh^h-

Pi. Barcelona Tel. 93 675 52 46

"Els 4 Cantons"

• el diari de Sant Cugat • HHI p - m a i 1 e l s 4 c a n t o n s @ t o t s a n t c u g a t . c o m •'':::,..,, :

:i: }i íi %»J% U

C A J t l & d k l l l k J t

el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001

La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres A LES 8.00 H Primera plana. Informatiu amb Eva

Romero.

A LES 10.00 H Versió directa. Magazín amb Marc Serra.

A LES 12.30 H Ni de conya. Programa d'humor amb

Roger Jové i Marc Serra.

A LES 13.00 H , Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep

M. Miró.

A LES 13.30 H Actualitat esportiva. Esports amb Anna

Barreda.

A LES 13.40 H I Amb molt de gust. Programa de gastro­

nomia amb Pep Blanes.

A LES 14.00 H Estoc de pop. Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Vallvé.

A LES 20.00 H Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local.

A LES 20.30 H L'esportiu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.

A LES 21.00 H Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. 'Chill Out' (dimecres). Música chill-out

amb David Villena. Jazz Cava (dijous). Música de jazz amb Josep M. Alvira. Dance Legend (dimecres). Música dance amb Jean Misslin.

A LES 22.00 H Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé. Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva amb Carme Reverte.

Segle XXI (dimecres). Programa de debat

i entrevistes amb Oriol Junqueras i Alex

Asensio.

Didascàlia (dijous). Programa d'arts

escèniques amb Pep Tugues.

L'estrena (div). Programa de cinema amb

Jordina Reinón i Xavi Torres.

A LES 23.00 H Càsting (dilluns). Programa d'entrevistes

amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous).

Programa d'humor. Repetició.

L'hora bruixa (divendres). Programa d'e­

soterisme amb Carles Roca i Noemí

Artero.

A LES 23.30 H Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai

de poesia amb Jordi Lara i Joan Puntí.

Bones notícies (dijous).

DE LES 24.00 H A LES 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.

CADA HORA Butlletins informatius. Informació local i

comarcal.

Dissabte A LES 9.00 H Bon dia. Amb Joan Vallvé.

A LES 10.00 H Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

A LES 13.00 H Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

A LES 14.00 H Ràdio Play. Música amb

Sònia Carmona.

A LES 16.00 H Azimut. Amb Jesús Torné.

A LES 18.00 H L'estrena. Repetició.

A LES 19.00 H L'àlbum. Música amb David Villena.

A LES 22.00 H Música al teu costat. Fil musical.

Diumenge A LES 9.00 H Missa de diumenge.

A LES 10.00 H Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

A LES 13.00 H Esport en marxa. Informació esportiva

amb Carles Murillo i Ignasi Traperho.

A LES 14.00 H Tal com érem. Amb J. M. Alvira.

A LES 16.00 H Didascàlia. Repetició.

A LES 17.00 H Música pop. Amb José Miguel Garanto.

A LES 18.00 H Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.

A LES 21 H Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

DE 22.00 A 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.

Farmàcies de tom Santoral

DIJOUS 14 Beringues Lluís Companys, 46 93 674 04 83 - 93 589 37 08

DIVENDRES 15 Moral Santa Teresa, 40 93 675 33 44

DISSABTE 16 Fornós Manel Farrés, 95 (Parc Central) 93 674 05 12

DIUMENGE 17 Serret Pg. Baixador, 78 (Mira-sol) 93 674 23 72

DILLUNS 18 Isern Pg. La Floresta, 9 (La Floresta) 93 674 18 63

DIMARTS 19 Ruiz de Bustillo Ctra. Cerdanyola, 23 93 590 10 35.

DIMECRES 2 0 Domènech Pg. St. Magí, 50 93 674 33 53

De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrés (les Planes) Dissabte matí (9 a

13.30 h): Serrés (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIJOUS 14 Sts. Eliseu, profeta; Fèlix, monjo i Rufí, mrs.; Sta. Digna. vg. mr.

DIVENDRES 15 Sta. Maria Miquela del Ssm. Sgmt., fundadora. St. Bernat de Menton, prevere.

DISSABTE 16 Sts. Quirze, nen i Julita, la seva mare, mrs. St. Ferriol, prevere, mr.

DIUMENGE 17 Santíssim Corpus Christi. Sts. Manuel, Sabel i Ismael, mrs.; Raineri, confessor.

DILLUNS 18 Sts. Marc i Marcel·lià, germ., mrs. Stes. Marina, vg. mr.; Isabel, vg. monja.

DIMARTS 19 St. Gervasi, mr. Stes. Juliana de Falconieri, vg. fund.; Aurora, vg. mr.

DIMECRES 20 St. Silveri, papa,mr. Stes. Florentina, vg.; Elia, abadessa.

Les noces de la setmana

Lluis Beringues i Mercè Marti Manuel Calvo i Ms Rosa Gallego Juan Pedró Jiménez i Silvia Argillaga Xavier Sanchez i Montse Velazquez

Pilar Omses í Marc Rodríguez Josep M8 Cruces i Glòria Puigdueta Carlos Maya i Anrea Navarro Fotografia: MONTSE SANT

AGENDA el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001 51

Telèfons d'interès AJUNTAMENT Sant Cugat 93 565 70 00

Casa de Cultura 93 589 13 82 EMD Valldoreix 93 674 27 19 OMIC 93 589 31 88

PROMUSA 93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP 93 589 11 22

CAP - Urgències 93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 78 00 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 23 83 Creu Roja Sant Cugat 93 674 12 34 Creu Roja Valldoreix 93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15

General de Catalunya 93 589 12 12 Vall d'Hebron 93 427 20 00

Sant Joan de Déu 93 203 40 00 Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP W Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i W Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29

AAPP i VV Mira-sol 93 674 20 18 AAVV V Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors 93 268 45 67

BOMBERS Bellaterra 93 692 80 80 Generalitat 085

Rubí - Sant Cugat 93 699 80 80

ENTITATS ASDI 93 675 35 03

CPA 93 589 16 74

C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05

Germanor Cavis 93 589 57 98

Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

LLEURE Arxiu Gavín 93 674 25 70

Arxiu Municipal 93 674 69 93

Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88

Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18

Casal d'Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38

Casal Valldoreix 93 674 45 99

Centre Cívic la Floresta . . .93 589 08 47

Ctre. Cívic les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 902 12 41 34

Club Muntanyenc 93 674 53 96

Coral de la Unió 93 674 10 06

Esbart Sant Cugat 93 675 26 52

Llar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

Piscina Valldoreix 93 675 40 55

MITJANS DE COMUNICACIÓ El Diari de St. C. "Els 4 C." . .93 589 62 82

Ràdio Sant Cugat 93 675 59 59

TOT Sant Cugat 93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda 93 589 11 55

Jutjat 93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes 93 204 75 03

Sant Pere Octavià 93 674 11 63

Valldoreix 93 674 05 69

POLICIA Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protecció Civil 092

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 76 12

DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS Aigües la Floresta 93 674 20 89

Catalana de Gas 93 725 29 44

Correus 93 674 70 96

ENHER Rubí 93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . .900 73 73 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 93 589 55 52

Repsol-Butà 93 674 15 80

Recollida voluminosos 93 589 28 17

SOREA 93 589 00 21

TRANSPORTS Aeroport 93 478 50 00

Carreteres 93 204 22 47

FGC 93 205 15 15

Grua 93 674 33 71

RENFE 93 490 02 02

Port 93 318 87 50

Ràdio Taxi 93 589 44 22

Taxis (parada) 93 674 09 97

Valldoreix (parada) 93 674 11 11

Cinemes Sant Cugat Horaris CINESA SANT CUGAT

CINESA 1 La luna en directo 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30

CINESA 2 Blow 16.30 - 19.15 - 22.00

CINESA 3 El regreso de la mòmia 16.00 - 19.00 - 22.00

CINESA 4 El diario de Bridget J. . . 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40

YELMO SANT CUGAT SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

YELMO 1 El diario de Bridget J. . .16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50

YELMO 2 El regreso de la mòmia 17.10 - 19.45 - 22.30

YELMO 3 Juerga de solteros 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.55

YELMO 4 La hora de la arana 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45

YELMO 5 Son de mar 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40

YELMO 6 Gente con clase 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50

YELMO 7 Salvajemente tiernos 16.00

YELMO 7 Maybe baby 18.00 - 20.15 - 22.45

YELMO 8 Descubriendo a Forrester 16.45 - 19.30 - 22.35

YELMO 9 Amores perros 16.45 - 19.30 - 22.35

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

A G E N D A Juny

Dissabte 16 de juny Dimecres 20 de juny

• Visita comentada a Fi de Curs Tallers Jazz Montserrat, a càrrec de Inf. i Jazz Aeròbic Juv. M. Orriols. Hora: Ales 18.30 h. Hora: A les 8 h - Tot el dia. Lloc: Al pavelló de Valldoreix. Lloc: Estació FGC de valld. Org.: Professora C. de Cultura. Preu: 3.500.-/socis 3.000.- Col.: EMD de Valldoreix. Org.: Valldaurex. Col.: EMD de Valldoreix. Dijous 21 de juny

• XX Aniversari Coral Representació fi de curs l'Harmonia de Valldoreix. de Teatre Conte de Nadal Hora: A les 21 h. de Charles Dickens. Lloc: Parròquia de St. Cebrià. Hora: Ales 18 h. Org.: Coral l'Harmonia. Lloc: Al Casal de Cultura. Col.: EMD de Valldoreix. Org.: Professora C. de Cultura.

Col.: EMD de Valldoreix. Dimarts 19 de juny

Divendres 22 de juny Audició fi de curs dels alumnes de l'Escola de Audició fi de curs Escola Música Andante. de Música Andante. Hora: Ales 18.30h. Hora: Ales 18h. Lloc: Al Casal de Cultura. Lloc: Al Casal de Cultura. Org.: Escola de Música Org.: Profs. Escola de

Andante. Música Andante. Col.: EMD de Valldoreix. Col.: EMD de Valldoreix.

A C T I V I T A T S D ' E S T I U Org. EMD de Valldoreix

ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS D'ESTIU

'flBHI

• Casals d'esplai • Estades d'aventura Agost (del 30 de juliol Juliol II (del 16 al 27) al 10 d'agost) Setembre (de) 3 al 14) Inscripcions:

• Estades d'anglès Casal de Cultura de Juliol II (del 16 al 27) Valldoreix - dimarts,

dimecres i dijous de • Estades d'esplai 9.30 a 12.30 h i de Juliol I (del 2 al 13) • Colònies musicals 17.15 a 19.00 h. Juliol II (del 16 al 27) Juliol (de 11 al 8) Tel./Fax: 93 589 82 69

CINESR SANT CUGAT

ESTRENA

El cinema de casa teva ESTRENA 5a SETMANA 2a SETMANA

M UfvlM Y SALA1: 16.00-18.10-20.20-22.30

GOLFA: 00.35. PDT. CLAS. EDATS

SALA2: 16.30-19.15-22.00 GOLFA: 00.25. APTA.

SALA 3: 16.00 -19.00 - 22.00

GOLFA: 00.30. APTA.

SALA 4: 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40

GOLFA: 00.45. 13 ANYS.

CINESR — . , . , ! . , . . . . . _ fi |

^ /WM«OT/ /UNIVERSAL Pafkmg 2 h jjraíts

CsineïtJ esíudiaiii unfvsrsitsn

22 : : : • : : : , : • :•.:•. • •:•:•:• :•:•:••

Uacnet mès grans 85 anys

20 §3 íWííííír" •>:o-:'íí; Venda Segones Pagament tflft

anticipa d 3 numerada:; targeta crèdit

52 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 14 juny del 2001

SANTCUGATEIMCS "Canviem metres quadrats per serveis"

Alejandro Micheo És director comercial de Layetana, una empresa immobiliària que es dedica a construir edificis pecu­liars, i molt atractius. A Barcelona ja han construït tres edificis Las Arcadias, pensat per a la gent més gran, que els ofereix tots els ser­veis necessaris. Micheo és un ferm defensor d'aquesta filosofia de vida. Fotografia: JORDI GARCIA

Àlex López / SANT CUGAT

Són els pioners en aquest tipus de cons­truccions.

Fa més de vint anys que ens hi dediquem. Nosaltres teníem un soci francès que va iniciar a França fa uns quaranta anys aquest producte. Aquest senyor ens va explicar no solament el que s'havia de fer, sinó el que s'havia d'evitar. Ens va presentar i passar la seva experiència. El primer edifici de Las Arcadias es va edificar Tíiny 1987 a Barcelona.

Com són aquest tipus d'edificis?

Un edifici acostuma a tenir una part de viven-da, que són apartaments de dimensions estudia­des, pensades per al tipus de persones que hi .viuran. Normalment, està pensat per a aquella gent que ja ha casat els fills o també per a aquells que no en tenen i s'han quedat sols amb vivendes en què els sobra espai per totes ban­des, amb problemes i despeses.

Quin tiups de gent s'hi troba?

Normalment és gent gran. Fins ara, n'hi ha hagut d'un nivell econòmic alt, però això és normal. Cada cop que s'introdueix un nou con­cepte en un país, els interessats acostumen a ser de les capes més altes. Però ara, tenim una nova marca -Las Liras-, que, sense que hi hagi cap diferència quant a servei, el posem més a l'a­bast de tot tipus d'economies. En general, la gent que hi viu és gent gran que el que els sobra és espai i els falta serveis. De fet, el que nosal­tres fem és canviar metres quadrats per serveis.

És una manera diferent de viure.

Disposen d'una habitació, un saló, un bany, una cuina, un rebedor i després un immens espai comú on poden trobar una sala de jocs, biblio­teca, una sala per veure la televisió i escoltar música, gimnàs, oratori, bugaderia, restaurant, servei d'infermeria, servei de reparacions, ser­vei de vigilància i seguretat, servei de neteja, etc. La gent quan ve, està una mica entre la por i l'esperança. La gent gran només té gravada la imatge de la residència.

I no és així, és clar...

Després, quan ja són aquí, sobretot la gent més gran, i ho veuen, són els més entusiastes difu­sors d'aquesta manera de viure. No es creuen que puguin arribar a viure tan bé. Després asse­guren que això és el cel. Continuen vivint a casa seva, sense perdre la seva intimitat en absolut. Fins i tot, en el restaurant cadascú té la seva taula. Ho tenen tot resolt. A casa seva, haurien de tenir quinze persones de servei. I aquí tot això ho tenen 24 hores al dia i 365 dies l'any. Quasi tota la gent que hi viu són pràcticament de la mateixa generació.

Afirma que Las Arcadias és la solució del futur.

Jo sóc un entusiasta de Las Arcadias. Jo mateix ho desitjo per a mi mateix. Tinc quatre fills i jo no els vull posar a sobre la responsabilitat de cuidar-me quan jo sigui més gran. A més, la generació a la qual pertanyem, els homes no saben fer res. Si la dona es posa malalta és una catàstrofe.

A Las Arcadias tenen una condició indis­pensable, i és que totes han d'estar situa­des dins de la ciutat.

És imprescindible. La gent que tota la vida ha viscut a la ciutat tenen la necessitat de conti­nuar-hi vivint. Hi estan acostumats. A la ciutat estan tots els serveis que un necessita, l'hospi­tal, un gran magatzem, la perruqueria, el bingo...

Quins són els serveis bàsics que ofereixen als seus clients?

N'hi ha quatre de principals. El primer, vigilàn­cia les 24 hores al dia i 365 dies l'any. A l'edi­fici no hi entra ningú que no sigui de la casa o convidat. Després, servei d'infermeria, amb una infermera titulada, també a tota hora. Un restaurant estrictament a preu de cost. També hi ha un senyor que s'ocupa del manteniment i les reparacions.

Què pretenen amb això?

Layetana és una companyia immobiliària que fa edificis que tinguin valors afegits, que es dife­renciïn. Nosaltres fem projectes singulars que aportin nous valors.

Què li sembla Las Lunas de Sant Cugat?

És un molt bon producte. Està ben pensat i ben construït. Per mi, l'inconvenient és que no està en un dels millors llocs de Sant Cugat. Està una mica allunyat del centre i de l'estació de trens. Però està molt ben fet.

l'estirabot JORDI CASAS

Col·lectius

El mot col·lectiu pot ser aplicat a agrupacions humanes ben diverses. És en aquest sentit que puc dir que el darrer cap de setmana m'he capbussat en alguns dels col·lectius del col·lectiu santcugatenc. Hom sap -i si no, ho dic ara- que els darrers dissabte i diumen­ge diversos col·lectius de la nostra ciu­tat van reunir-se, de forma oberta, per compartir taula i parlaments. Els extre­menys, aquells que van voler-s'hi atan­sar, van tenir ocasió d'escoltar l'alcalde d'un poble que pràcticament té la mei­tat dels seus fillls al nostre municipi. No sé exactament com van anar les coses, perquè no vaig ser-hi. Però sí vaig compartir emocions i maneres de fer amb uns altres col·lectius. El pri­mer, arrelat com pocs a la nostra ciutat, fou el que es belluga entorn del Centro Popular Andaluz. La celebració del seu vint-i-quatrè aniversari va ser una bona excusa per copsar (i ho dic perquè no tinc costum d'anar-hi) com ha evolu­cionat el sentiment de pertinença i arrelament d'aquest col·lectiu. Un con­junt d'expressions, que no tinc incon­venient a afirmar que em són una mica alienes, em van permetre conèixer-los una mica millor. La immersió del diu­menge em va resultar més impactant. Sentir explicar a un okupa, en el CSO Torre Blanca, a un conjunt d'immi­grants llatinoamericans acabats d'arri­bar el perquè de la seva lluita, cal reconèixer que té mèrit (i és un dir). Explicar-los a ells el problema de l'ha­bitatge!! Va ser una trobada entranya­ble i, en part, surrealista (i espero que no se'm malinterpreti). Els qui van ser-hi vam compartir la desesperació d'una persona a la qual, a més de robar-li el país, li acabaven de robar dos mil dòlars; una amanida de macarrons i una obra de teatre esplèndida. Realment, van ser quatre hores inten­ses. Algú pot pensar, i amb raó, que n'ha de fer del que jo faig els caps de setmana. Ho comparteixo. Però quan quelcom em neguiteja, sento la neces­sitat de comunicar-ho. I em neguiteja la possibilitat que estiguem construint una societat de col·lectius. De col·lec­tius que, com gotes d'oli en una bassal d'aigua s'aproximen, es toquen i fins i tot s'interseccionen, però es barregen amb molta dificultat.

PI GESTIÓ I CONFIANÇA

Rendes - Patrimoni - Impost de societats - Comptes anuals - Comptabilitat - Gestoria

León Tomàs Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers

Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant Medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès