DIMARTS · 4 de febrer del 2020. Any XLV. Núm. 15260 - AVUI / Any XLII. Núm. 14130 - EL PUNT

1,20€

1805

96-1

2207

76Q

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Més de 50 anys impulsant e l c re ixement empresar ia l

1714

45-1

2137

59Q

“No tenim rei”REBUIG · Els diputats i senadorsd’ERC, JxCat, EH Bildu i BNGplanten el monarca en l’acte d’inicide la legislatura espanyola

RETRET · Els independentistes liretreuen el seu paper el 3-O i el reiexigeix en la seva intervenciódiàleg sempre dins la Constitució

“Una institucióanacrònica herevadel franquisme”

Text íntegre de la declaració republicana

P6,7

L’exconseller Lluís Puig, al centre, ahir en sortir de declarar ■ STEPHANIE LECOCQ/EFE

L’exconseller Lluís Puig va declarar ahir davant la justícia belga

Pendent de l’euroordre

NACIONAL P12

La Guàrdia Civilinventa una reunióTrapero-PuigdemontLa defensa del major atribueix laincriminació feta per Baena a una malatraducció d’una carta de l’expresident

El TSJC jutjarà la mesael dia de Sant Jordi

Nacional P9

Nacional P8

Noves diligènciescontra Quim Torra

“Soraya va escollir lavia de les togues”

Entrevista José Manuel García Margallo P11

NACIONAL P12

El governi Icetaxoquen perla figura delmediadorLa consellera Budótorna a reclamar-lo

NACIONAL P14,17

El Pirineu,l’àmbit més‘beneficiat’en elpressupostL’Alt Urgell rep 1.207euros per habitant

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

nió de Pagesoscelebra el tretzè

congrés aquest capde setmana, en unatrobada de tres dies aFalset. L’elecció del

coordinador nacional és indirecta, i elgironí Joan Caball es mantindrà previ-siblement en el càrrec. Caball és alcapdavant del sindicat des de l’any2000, quan va rellevar Pep Riera, peròun ampli sector d’afiliats li ha demanatque torni a liderar una direcció col·le-giada i en equilibri entre territoris, sec-tors productius i àrees.

Al Priorat, la principal organitzacióagrària catalana fixarà les línies estra-tègiques per fer front a noves realitats itambé a alguns vells reptes, que invo-lucren tota la societat. Com ara la reali-tat sagnant del despoblament rural al’interior i la muntanya que, si no es co-mença a combatre activament, en lesproperes dècades esdevindrà urgènciaen termes de pèrdua cultural, me-diambiental i social per a la gestiód’àmplies zones del país. Sense page-sia, moltes comarques no tenen futur. I

el sector agrari continua envellit.Aquesta societat diu que reivindica elsproductes de proximitat, però a l’horade comprar no vol estalviar en tecnolo-gia fabricada a la Xina i sí en oli o ta-ronges imprescindibles per mantenirel país. O el “territori”, aquesta paraulapretesament neutra que engloba ambgrisor conceptual la ruralitat i les ciu-tats mitjanes.

La Unió de Pagesos continua tenintun paper troncal en la continuïtat delmodel de pagesia que històricamentha preservat la terra a través de l’ex-plotació familiar agrària. És un modelsostenible i que tendeix a ser social-ment més just que l’agricultura indus-trial, especialment per a un país petit iamb gran diversitat de climes, sòls ipaisatges. Però la tendència arreu és ala desaparició i aquí s’ha accelerat perles crisis de preus, que obliguen a ges-tionar més terres per treure’n el ma-teix rendiment, i per la falta de relleugeneracional. Ens calen pageses i ra-maderes per fer front amb garanties alcanvi climàtic i el despoblament. I perviure en un país més equilibrat i ric.

U

Keep calmEva Pomares

Grans reptescompartits

El congrés d’Unió de Pagesosaborda realitats sagnants,com ara el despoblament.Sense pagesia, hi hacomarques sense futur

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta) i Esteve Colomer i Font.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall Clara(President Editor), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH) i Lluís Cama(Producció).

La vinyetaFer

e llegit amb interès i perplexi-tat relativa el text amb el qualla fiscalia argumenta la seva

oposició a la concessió d’un permís de72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart.La veritat és que no sé per on comen-çar perquè l’argumentació dona moltde joc per pensar-hi. Ho intentaré par-tint pràcticament de la conclusió, quesentencia que no hi ha una vertaderaassumpció delictiva per part de l’“in-tern” (també s’hi refereixen com a“delinqüent”) i que hi persisteixen,agafem-nos fort: “Distorsions cogniti-ves resistents al canvi”: això perquè“no manté una adequada percepció dela gravetat dels delictes comesos, nohavent-se produït cap canvi que evi-denciï que n’està penedit”. Més enca-ra: de l’informe psicològic, la fiscaliadedueix que, en no haver assumit queha comès els fets pels quals compleixcondemna, existeix el risc que aprofitiel permís per cometre nous delictesatès que l’“intern” no considera que hosiguin. Allò que no acaba de dir, peròhi és implícit, és que allò que es vol-dria és que, havent-hi assumpció de laculpa i penediment, el presoner aban-

H

donés la seva activitat política i social:és a la presó per això i, com reconeixla fiscalia, per intimidar la societat.

He escrit que ens agaféssim fortabans de referir-me a les “distorsionscognitives resistents al canvi” perquè,emparant-se en l’informe psicològic, lafiscalia, al capdavall, considera queCuixart té un trastorn pel qual proces-sa erròniament la informació. No ésuna mera suposició perquè les “distor-

sions cognitives” són definides com aerrors del pensament que duen a in-terpretar malament (irracionalment)la realitat. Afegim-hi que la psicologianormativa, que acostuma a posar-se alservei de l’ordre establert, consideraque la “distorsió cognitiva” té un pa-per determinant en la psicopatologiaen produir una pertorbació emocional.I és així que no és només que la Justí-cia, a partir del que li atribueix l’Estat,es presenti com a posseïdora de la ve-ritat absoluta en afirmar que els fetspels quals Cuixart ha sigut condemnatsón d’una violència provada per la sen-tència; de manera que, en conseqüèn-cia, nega la possibilitat que siguin in-terpretats d’una altra manera que re-conegui l’exercici d’una desobediènciacivil legitima. No és només que neguiel dret a dissentir de les seves resolu-cions si es consideren injustes o errò-nies. Resulta que, a més, s’atribueix laracionalitat per determinar que, perexemple, és una bogeria creure que el20 de setembre hi va haver una accióde protesta i resistència emparada perla declaració universal dels drets hu-mans.

“S’atribueix laracionalitat perdeterminar que, perexemple, és unabogeria creure queel 20 de setembre hiva haver una accióde protesta

Ombres d’hivern

La “distorsió cognitiva” de CuixartImma Merino

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

després diuen que no hi ha unitaten el món independentista? Novan sentir ahir el manifest dels di-

putats i senadors d’ERC, JxCat, laCUP, EH Bildu i el BNG? Potser estemtots plegats una mica (o molt) desen-cisats i desenganyats per les picabara-lles entre ERC i JxCat (o entre JxCat iERC), però d’aquí a fer cas un altrecop a la teoria del suflé (què més vol-drien alguns) n’hi va un bon tros. O ésque vostès coneixen algun indepen-dentista que ara, arran de les desavi-nences estratègiques entre els partits,es plantegi votar el PP, el PSOE, Ciu-tadans o Vox? Que hi hagi diferènciessobre el com, no vol dir que n’hi hagisobre el què. De diferències entreERC, JxCat, EH Bildu i el BNG n’hi hamoltes. I no pas menors. Però ahir, eldia que el rei inaugurava solemne-ment la legislatura espanyola, les qua-tre formacions es van posar d’acord enun manifest dur, contundent, sense

I “I després diuenque no hi ha unitaten el mónindependentista?No van sentir elmanifest d’ahir?

fissures, sobre el paper de Felip VI.Llegeixin-lo. “La monarquia espanyolai el seu màxim exponent, el rei d’Espa-nya, no ens representa. La societat ca-talana, basca i gallega rebutja majori-tàriament la figura d’una institucióanacrònica hereva del franquisme quese sustenta en l’objectiu d’imposar launitat d’Espanya i les seves lleis...”, co-mença dient. No és un manifest me-nor. El signen prop d’una cinquantena

de diputats i senadors espanyols. Si jofos el rei –que no ho seré, perquè esveu que aquest és un càrrec tan demo-cràtic que no es vota i no t’hi pots pre-sentar–, em faria reflexionar. Han vistel munt d’universitats (no només ca-talanes) que darrerament han posat avotació la monarquia? I n’han vist elsresultats? Han vist què diu el CEOquan es pregunta pel rei? I què deia elCIS quan s’atrevien a preguntar-ho aEspanya? El rei va despullat i pot ferveure que no ho veu, i poden no dir-li-ho. Però hi va. Que el plantin propd’una seixantena de diputats i sena-dors alguna cosa deu voler dir. I algu-na cosa hi deu tenir a veure aquell dis-curs del 3-O, quan en comptes de po-sar-se al costat de la gent es va posar alcostat de les tesis de Vox. Generant, ailas!, no només unitat en el món inde-pendentista sinó, també, convertint-lodefinitivament en republicà.

I Pablo Iglesias aplaudint-lo!

I Iglesias aplaudintXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La plantada al rei dels dipu-tats d’ERC, JxCat, EH Bildu i

el BNG en l’obertura de la catorzenalegislatura espanyola no és nomésun gest simbòlic. Té una forta càr-rega política. A ningú no se li escapaque el govern de coalició que ha co-mençat a caminar i, per tant, la le-gislatura que ahir s’encetava, depe-nen de les forces polítiques que ahirvan voler plantar el rei. Tots els par-tits independentistes amb repre-sentació al Congrés dels Diputatses van absentar de l’acte solemned’obertura de la legislatura, presidi-da per Felip VI amb tots els honorsper al monarca i la seva descendèn-cia. “La monarquia i el rei no ens re-presenten”, van assegurar en unacompareixença conjunta GabrielRufián (ERC), Laura Borràs (JxCat),Mireia Vehí (CUP), Oskar Matute(EH Bildu) i Néstor Rego (BNG).Tots van signar un manifest en quès’expressa amb nitidesa què enpensen, de la monarquia: “[...] ésuna institució anacrònica herevadel franquisme que se sustenta enl’objectiu de mantenir i imposar launitat d’Espanya i les seves lleis, ne-gant així els drets civils, polítics i na-cionals de Catalunya, Euskadi i Ga-lícia”. Més clar, l’aigua. Una opinióque compartim i que hem expres-sat més d’una vegada en aquestmateix espai.

La resposta del monarca a lareial plantada va estar a l’altura delque es pot esperar de la casa reial.Va respondre amb quatre tòpicsque tant podien servir per obrir lalegislatura com per inaugurar uncongrés mundial de juristes o unaconvenció de responsables de mu-seus. Cec, sord i mut davant delgest crític d’una cinquantena de di-putats i senadors i complagut pelsaplaudiments entusiastes d’uns, ipotser més resignats d’altres, FelipVI va inaugurar una legislatura quees presenta de tot menys plàcida.

Plantadareial alCongrés

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Amb els dos gols que va marcar al Llevant, s’haconvertit en el jugador més jove a marcar un do-blet en la lliga de futbol espanyola. Rècords a ban-da, encara no ha fet els 18 anys i mostra una ma-duresa impròpia de la seva edat. Té un gran futur,si el cuiden adequadament.

DISSENYADOR

Maduresa prematura

Un dels dissenyadors catalans més internacionalscelebra els 40 anys de la seva firma i ahir va pre-sentar la col·lecció Wet Paint al recinte modernis-ta de Sant Pau, on se celebra la nova edició de la080 Barcelona Fashion, la mostra catalana de lamoda i el disseny.

-+=

-+=

Contra TraperoDaniel Baena

40 anys de modaCusto Dalmau

-+=

Ansu Fati

No es pot pas dir que fos una sorpresa, la declara-ció del tinent coronel conegut com a Tácito a lesxarxes socials, en el judici contra la cúpula delsMossos, però arribar al punt d’inventar-se una re-unió secreta entre Puigdemont i el major Traperova superar totes les expectatives.

TINENT CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

FUTBOLISTA

De reüllEva Garcia Pagán

Negocis iajustaments

er més responsabilitat social corporativa, obrasocial i filantropia que faci, la banca no és vista, per

la ciutadania, com un negoci solidari. Al contrari.Desnonaments, clàusules abusives, comissions, sousestratosfèrics d’alts executius, prejubilacions d’oranticipades, tancament d’oficines, ajustaments depersonal i resultats milionaris juguen en contra d’unainsistent neteja d’imatge. Fa temps que ja se’ns queixenles àvies, tietes i veïnes: que si els fan treure els diners alcaixer sense saber-ne; que si els fan pagar en dies amb

horari fixat; que si els cobren perpagar rebuts que no són de l’entitat;que si els cobren comissió demanteniment... Sense entrar enl’ètica del negoci, la transició de labanca tradicional cap a les novestecnologies està deixant forageneracions d’analfabets digitalsque se’n senten exclosos i que

veuen que han perdut un servei que abans els feia sentiratesos.

Tot apunta que el 2020 serà un nou anyd’ajustaments al sector, tenint en compte que lesprevisions de desacceleració i menor creixementeconòmic són compartides pels diferents organismesreguladors; i la recepta, en aquests casos, és augmentarels marges a costa de més comissions, ajustaments deplantilles i de costos i, en alguns casos, concentracions ifusions. Més llenya, al cap i a la fi, a la imatge d’un negociqüestionat.

P

La transició ala tecnologiadeixa forageneracionsd’analfabetsdigitals

http://epa.cat/c/g7953j

Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera iXevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 20204 | Punt de Vista |

ls catalans ho vo-tem tot, sempre

que podem i tal i tal,però aquestes elec-cions tenen un puntd’innecessàries. Elsdos socis de govern

no paren de repetir del dret i del revésque cal que es posin d’acord, recosirl’independentisme, refer la unitat, quehan de treballar plegats, que hand’aparcar els retrets, etcètera. ERCsempre que pot remarca que no pac-tarà de cap de les maneres amb el PSC–ja ho han dit Marta Rovira, Pere Ara-gonès, Roger Torrent i Marta Vilalta– iJxCat tampoc no ho farà tenint encompte que critica la possibilitat queERC ho faci. Si els dos socis apel·len ala col·laboració mútua i a no treure’sels ulls en campanya per poder tornara pactar després dels comicis, per quècalen unes eleccions, si justament uncontext electoral el que fa és dificultarl’entesa entre ells? L’historial de topa-des entre els socis es remunta a tempsimmemorials i es continuaran fent lapunyeta després de passar per les ur-nes. Com reconeixen, estan “condem-

nats a entendre’s”. Si això no canviarà,no té gaire sentit tornar a anar a elec-cions: sigui president qui sigui presi-dent serà per gestionar el pressupostque aprovaran plegats, i si la taula dediàleg entre governs s’ha d’acabartrencant, es trencarà igualment inde-pendentment de si el president de laGeneralitat que s’hi asseu és dels unso dels altres. Qui més podria voler-lesés ERC, per intentar legítimament queel pròxim cap de govern sigui del seupartit, però en això no se la pot acusard’electoralista perquè qui decideixanar a eleccions no és ERC, sinó el pre-sident Torra. A més, als republicans noels interessa un context electoral enplena negociació del pressupost espa-nyol. Pel que fa a JxCat, no té candidatefectiu i està en ple procés d’endreça.Si vol retenir la presidència, només had’esperar la malaurada inhabilitaciódel Suprem i canviar de president, qued’acord amb els equilibris parlamenta-ris sorgits del 21-D, recau en algun di-putat del seu grup. Per no parlar del fetque es posa en risc la majoria indepen-dentista, una possibilitat que no es potdescartar mai. Els catalans ho votemtot i votem sempre, però de vegadesno corre pressa.

E

Full de rutaEmili Bella

Eleccionsinnecessàries

Els catalans ho votem tot ivotem sempre, però devegades no corre pressa

1any

L’abat del monestir deMontserrat, Josep Maria Soler,es compromet a aclarir elsabusos a menors i atendre lesvíctimes.

10anys

20anys

Les vegueries obligaran amoure 6.000 funcionaris. Elssindicats dels empleats públicsdiuen que estan en guàrdia peltraspàs.

El govern de coalició entrel’extrema dreta i elsconservadors a Àustria ésbeneït pel president del país,Klestil.

Abusos a menors Canvi de destí Ultradreta a ÀustriaTal diacomavui fa...

El DebatConstituent d’enLluís Llachb Cert, no és nomes d’enLlach, sinó de tots els partici-pants i de les enteses que hoimpulsen, però és d’agrair queun bon referent com LluísLlach, tant com a cantautor icom a líder i diputat, ho en-capçali. M’agradaria fer-hi al-gunes observacions per treba-llar-hi de forma seriosa i sensefer volar coloms, en les con-clusions que s’elevin al fòrumcívic i social, un cop finalitzatel procés participatiu.

En primer lloc, cal estudiar iassumir en la mesura del pos-sible aquells drets i avençosde les societats europees mésdemocràtiques: el sistemaeducatiu, l’assistència socialdomiciliària de la dependènciaa les persones necessitades ila protecció dels sensesostrede Finlàndia, el model sanitaride Suècia, la política d’habitat-ge públic d’Àustria o el volun-

tariat d’acollida d’Alemanya...Mesures, per cert, impulsadesper governs amb la socialde-mocràcia europeista, modera-da, democràtica i no centralis-ta.

També seria essencial in-corporar mesures contun-dents en matèria de drets, lli-bertats i justícia. Ens cal unajustícia independent que no si-gui un contrapoder polític del’extrema dreta, amb un poderjudicial amb mandat reprova-tori que eviti el compadreo dejutges i fiscals (fruit de l’inex-plicable fet que les seves opo-sicions al càrrec siguin amb elmateix temari).

En matèria policial cal ga-rantir una policia comunitàriaal servei de les institucions idel poble, i no una corporacióarmada amb elements conco-mitants amb l’extrema dreta.Lleials a la República i a totsnivells tant la policia local comels Mossos d’Esquadra...

També podem fer un segui-ment de les polítiques de justí-

cia i seguretat més avançadesd’Europa com a Anglaterra,Escòcia, Bèlgica, Suïssa, etc.

Finalment, també cal incor-porar un model ecològic simi-lar al dels Països Baixos i nòr-dics que ens doti d’instru-ments contundents contra elcanvi i la crisi climàtics.RAIMON GUSI AMIGÓVilafranca del Penedès (Alt Pene-dès)

Agraïment

b Ens permetem escriureaquestes paraules per agrair-te a tu, Joan C., que, pocs me-sos abans de jubilar-te, vasacceptar un nou repte i vasassumir iniciar i acompanyaren Guillem, un noi amb disca-pacitat, en el difícil món labo-ral. En un moment on moltesempreses paguen per acon-seguir descomptes fiscals i nocontractar persones amb dis-capacitat, una petita empresa,CMR de l’Hospitalet, acceptaque el Guillem, un jove amb

discapacitat, que ben aviathaurà de buscar-se la vidadins el difícil món laboral, pu-gui iniciar-se en aquest mónfent unes pràctiques. Necessi-tarà un supervisor, algú ambmolta paciència que, sensepresses ni neguits, vagi a poca poc i dia rere dia ajudant-lo afer camí, recordant-li com ferles seves tasques i estant pen-dent d’ell a tots nivells... Joan,hem sabut que actualment,gràcies a la teva insistència idedicació, el Guillem gairebéja fa les tasques sense ajut, jasap què i com ho ha de fer...sense tu no hauria estat pos-sible. Vam poder llegir ambemoció un whatsapp d’en Gui-llem en què es tornava a aco-miadar de tu i et deia: “Grà-cies per ensenyar-me a fer co-ses que mai havia imaginatque pogués fer.” Gràcies per lateva dedicació. Tant de bo hihagi molts Joans per aquestmón.MAR MARQUÈSMontgat (Maresme)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

ls lectors de poesia catalana es-tem, francament, d’enhorabona.De fet, hi hauria d’estar tothom,

en aquest país petit fet d’uns quantspaïsos, terra agermanada per la matei-xa llengua. I és que Edicions de la ElaGeminada acaba de treure, en una edi-ció molt competent del filòleg EusebiAyensa, la Poesia catalana completade Josep Sebastià Pons. El volum fa1.058 pàgines, en un paper que no ésgaire més gruixut que el paper bíblia.

PONS ÉS UN DELS NOMS PREEMINENTS dela poesia catalana del segle XX. ComCarner, Riba o Foix, posem per cas.Com Vinyoli o Andrés Estellés. ComSampere, Comadira, Parcerisas o Te-resa d’Arenys. “I per cas penseu ques’alçarien aquestes imatges sens l’es-calf i el miracle de la llengua catala-na?”, es pregunta retòricament el poe-ta en unes paraules preliminars del lli-bre El bon pedrís (1919). Pons vivia en-voltat de la llengua francesa, en la qualva començar a compondre els seus pri-mers exercicis lírics; però de seguida esfeu el propòsit d’escriure en el català

E del Rosselló. I en aquesta llengua va do-nar-nos versos com els de L’aire i la fu-lla, que, al cap de noranta anys, enscontinuen emocionant: “I descansanta l’ombra d’algun tell, / el passat tornaamb sa mirada, / com el matí preservael blanc segell / de la lluna oblidada.” Enuna altra ocasió, va deixar escritesaquestes paraules lluminoses que do-nen compte de la seva decisió transcen-dental: “El que més m’encoratjava alconreu del català era que m’abocava albell principi de la sensació. Havia can-viat el veire de cristall per una escude-lla de fusta.”

AYENSA HA REALITZAT UNA FEINA MAGNÍFI-CA de fixació de la poesia d’aquest clàs-sic contemporani. Amb la seva ediciócorregeix nombrosos errors de les duesedicions anteriors de l’obra lírica del’autor (d’altra banda, ben meritòries:la de Tomàs Garcés, de 1976, i la deCristià Camps, de 1988). També ens hi

dona a conèixer una norantena de poe-mes rigorosament inèdits. Si llegim enordre cronològic la seva poesia, ensadonarem que Pons és autor de llibresmolt destacats, no sols d’aquella obramestra que du per títol Cantilena(1937). Poemes d’exquisida pinturanatural –ell, que també feia anar elspinzells–, d’altres d’enyorança de laterra (i fins alguns subtils poemes deguerra que potser han passat més inad-vertits). I, per damunt de tot, poesiesd’amor d’una sòbria emoció. Per exem-ple, les de Cambra d’hivern (1966),que encara recorden la seva dona, Ele-na, bé que ja han posat sordina al dolor:“L’amor aquieta sa remor, / el vidreverd de l’aigua ja s’entela. / Elena,amor, amiga, abella i flor, / la barca del’oblit alça la vela.”

APROFITO PER FER UN PREC A L’EDITORIAL:

em sembla del tot necessari aplegar, enun sol volum, els tres llibres de poesiade la germana de Josep Sebastià, Simo-na Gay. L’edició de Columna és introba-ble, i el vers de Simona –née Pons– homereix amb escreix.

Jordi Llavina. Escriptor

L’escudella de fustaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

José Manuel García-Margallo, EXMINISTRE D’AFERS ESTRANGERS ESPANYOL

“El partit contra el procés es jugava a fora, i si no hi hareconeixement internacional no hi ha possibilitats”

La frase del dia

quest diari avan-çava ahir un in-

forme de l’Idescat se-gons el qual d’aquí adeu anys Catalunyaarribarà als 8 milions

d’habitants. Encara que tenir mésmembres és una qüestió que general-ment alegra qualsevol comunitat, enaquest cas l’assoliment d’aquesta xifraés una fita negativa per a Catalunya.

En primer lloc, perquè es produiràper l’arribada de nova immigració, unfet que es podria considerar positiu siel desenvolupament econòmic de lanostra societat fos sobtat i no es po-gués assumir amb el creixement de-mogràfic autòcton. Però no és el cas:la reconversió dels sistemes de pro-ducció no progressa; seguim sense re-soldre les llacunes de desocupació–sobretot la juvenil i la sènior–; les ur-gències de la immigració la convertei-xen en presa fàcil i mà d’obra baratagràcies a una legislació laboral que fa-cilita la precarització, i, en conseqüèn-cia, es genera una alta demanda deprestacions i serveis socials, ara ja for-ça a prop del col·lapse.

En segon lloc, perquè la llengua i lacultura del país acollidor s’adoptenquan són predominants i necessàries.I, com que a Catalunya estan perma-nentment en discussió per la pressiópolítica i social de l’unionisme espa-nyolista, qualsevol pretext pragmàticde les persones procedents d’altrescultures permetrà bandejar-les i em-pènyer-les cap a la minorització.

I, en tercer lloc, perquè l’incrementde població es produirà en les àreesmés habitades i no corregirà ni el des-poblament dels petits municipis ni fa-cilitarà que el país es projecti cap al fu-tur a través d’un repartiment equilibratde la demografia i de l’activitat econò-mica per tot el territori.

A

De set en setEnric Serra

Vuit milionsindigestos

“El majorTrapero ha hagutde viure, des delseu nomenament,amb les sevescontradiccionsmorals iideològiques

quella maleïda foto, la “del Cada-qués” amb la Pilar Rahola, per-seguirà el major Trapero fins al

final de la seva carrera. Ves a saber quèdeu pensar ara, ell que recorda no ha-ver generat consens entre les files inde-pendentistes quan el van nomenar.Ara que s’ha de defensar, injustament,de les acusacions de rebel·lió i d’haverestat còmplice d’un dels altres protago-nistes d’aquella instantània: el presi-dent exiliat, Carles Puigdemont, a quifins i tot hauria posat les manilles ellmateix. Ara que es troba davant d’untribunal polititzat fins dalt, amb unamagistrada presidenta que va ser apar-tada de la Gürtel per complicitat amb elPartit Popular i un tinent fiscal que,com qui res, va portar nou CDR a presósense tenir ni la mínima certesa que lesacusacions estiguessin ben fonamen-tades.

DIUEN QUE AL MAJOR NO EL JUTGEN ni pel20 de setembre ni per l’1 d’octubre. Al-guns estimen que ho fan per la magnífi-ca gestió dels atemptats del 17 d’agostdel 2017, que van evidenciar que el paíspodia ser perfectament independentd’Espanya, si més no en relació ambcom fer front a l’amenaça del terroris-me d’arrel islamista. Certament, si ensatenem a les seves declaracions, entrela del Suprem com a testimoni i ara al’Audiència Nacional com a acusat, hiha una coherència absoluta. Linealitat.I, fins i tot, malgrat que tothom té eldret a mentir per defensar-se quan estàacusat davant d’un tribunal, també go-saria dir que hi ha una versemblançaabsoluta amb allò que conta: que elsMossos mai van ser còmplices d’un plaper a trencar la legalitat constitucio-nal, que es van posar al costat de la llei ique la suposada “passivitat” que se’lsatribueix és a causa del volum dels efec-tius que van poder desplegar. A Trape-ro, alguns analistes li han assignat elqualificatiu d’apòstata, entenent que

A és algú que abdica públicament de lesseves idees o de la seva creença religio-sa per seguir un altre credo. Però, crecque no ens trobem tant davant d’unapòstata sinó davant de la voluntat deconstruir un imaginari que portaria undeterminat independentisme desen-cantat a crucificar públicament els he-retges. Una interpretació que no com-parteixo. L’independentisme, sincera-ment, crec que és més madur. Certa-ment, ha caigut en el parany de buscarvencedors i vençuts, de crucificar tra-ïdors a la plaça. Però possiblement hoha pagat amb desencantament i resig-nació. Les bases de l’independentisme,moltes de les quals han caigut del cavallde la unilateralitat, crec que agrairansempre al major dues coses: la brillantactuació dels Mossos el 17 d’agost i elseu compromís amb la “proporcionali-tat” de les actuacions durant l’1 d’octu-bre, que com bé s’han encarregat deteoritzar alguns, es podria considerarun dels principals exemples de “demo-cràcia fugissera” –en paraules de Shel-don Wholin– de l’Europa occidental.

BONA PART DE L’INDEPENDENTISME va

caure del cavall quan Trapero va dirque hi havia un pla per a detenir el go-vern, però sobretot quan Ponsatí vaevidenciar que “s’havia anat de farol”.El farol, i no tant Trapero, va situar elrelat en un nou estadi. Entre d’altrescoses, perquè malgrat els clavells del’agost del 2017 i la criticada –per la ju-dicatura– “passivitat” de l’1 d’octubre,els Mossos mai han deixat de tenir el le-gítim monopoli de la força. A vegadesacceptarem les seves actuacions, elsdonarem suport i ens emmirallarem enla seva determinació; d’altres vegadesels tornarem a trobar davant nostre: enuna manifestació, en un desnonament,en una protesta o, com la premsa pocamiga li agrada assenyalar, col·labo-rant amb la resta de cossos policialsmentre als carrers del centre de Barce-lona cremaven contenidors i es reben-taven les voreres de llambordes.

L’ADVOCAT LLUÍS GIBERT piulava: “Us ca-uen els mites perquè idolatreu éssershumans.” Expressió no exempta de pe-danteria, però que no deixa de ser certaen un món massa avesat a crear super-homes i superdones, a pensar-nos queno existeixen les contradiccions, a bus-car referents permanentment, a fer del’anècdota una categoria, a fer servirmassa a la lleugera l’expressió “excels”,és a dir sublim. El major Trapero ha ha-gut de viure, des del seu nomenament,amb les seves contradiccions moralsi ideològiques, n’estic segur. Igual-ment, com va haver de protegir el cosde Mossos d’Esquadra davant l’hipotè-tic col·lapse que suposava saber –com apersona ben informada– que no es pas-saria “de la llei a la llei”. Els Mossos sónuna de les principals institucions del’autogovern, igual com ho hauran deser si mai arriba la República. Però,mentrestant, protegir el cos esdevémolt més important que fer mèritsperquè t’incloguin al panteó dels il·lus-tres patris.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Protegir els MossosTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 20206 |

Custo celebra els40 anys de la firmai comparteixpassarel·la ambChulaap i Naulover

El TSJC investiga denou Torra per unllaç i cita l’antigamesa del Parlamenta judici el 23-A

Més pressiójudicialcontrael procés

Començael saló 080de modaa BarcelonaNacional

Els partits sobiranistes irepublicans catalans, bas-cos i gallecs van absentar-se ahir del Congrés dels Di-putats durant el discursd’obertura de la legislaturaespanyola pronunciat pelrei Felip VI. Ho van fer enprotesta pel que conside-ren la “tutela” imposadaen nom de la unitat d’Es-panya de la monarquia es-panyola sobre els governs iparlaments escollits de-mocràticament.

Aquesta trentena de di-putats sobiranistes i repu-blicans van decidir no par-ticipar en l’acte solemned’inici de la legislatura es-panyola perquè és el rei Fe-lip VI qui en fa el discursd’obertura. Els seus repre-sentants van abandonar lacambra baixa abans quecomencés la sessió i pocaestona després d’havercomparegut davant delsperiodistes per llegir unmanifest en què explica-ven la seva decisió.

Institució anacrònicaLlegit en castellà, català,basc i gallec pels portaveusparlamentaris d’ERC, Ga-briel Rufián; JxCat, LauraBorràs; EH Bildu, OskarMatute; la CUP, Mireia Ve-hí, i el BNG, Néstor Rego, eltext afirma que la majoriade la ciutadania de Catalu-nya, el País Basc i Galíciarebutja la monarquia espa-nyola com a “institucióanacrònica hereva delfranquisme” i sustentada“en l’objectiu de mantenir iimposar la unitat d’Espa-

nya”. Sota el títol de “No te-nim rei. Democràcia, lli-bertat i repúbliques”, elmanifest considera que, ennom d’aquesta unitat, esneguen els “drets civils, po-lítics i nacionals” de Cata-lunya, el País Basc i Galícia.

Ni interlocutor ni políticLes formacions signants noreconeixen Felip VI com a“interlocutor vàlid” ni coma responsable de “cap fun-ció política” i l’acusen d’im-posar “projectes i valors an-tidemocràtics”, com consi-deren que va demostraramb el seu “discurs autori-tari” del 3 d’octubre del2017, en què el monarca vajustificar implícitament lescàrregues policials que ha-vien causat mil ferits entreels ciutadans dos diesabans, a més de justificar laintervenció política de l’au-togovern i la repressió judi-cial contra els líders inde-pendentistes catalans quees desencadenaria poste-riorment.

En darrer terme, lescinc forces signants afir-men que el rei i la monar-quia “han de deixar d’e-xercir la seva tutela sobrela ciutadana i sobre els go-verns i parlaments queemanen de la voluntat po-pular” i consideren que lademocràcia només serà re-al “des de la ruptura ambl’herència, les bases i els va-lors que representen el rei ila seva figura”.

El discurs bel·ligerantdel monarca contra l’inde-pendentisme l’octubre del2017 –que només va de-fensar la posició dels po-ders de l’Estat obviant tota

crida al diàleg polític– con-trastava amb un parla-ment que ahir feia una cri-da a la reconciliació i a en-tendre’s per mitjà de pac-tes.

De víctimes i culpablesLa tardor de fa tres anys,Felip VI va legitimar la poli-cia, els tribunals i el governespanyols en les seves ac-tuacions per “assegurar

l’ordre constitucional” i vaacusar el govern català de“trencar” l’estat de dret i“soscavar l’harmonia i laconvivència”.

A més d’assenyalar cul-pables també assenyalavacom a víctimes els catalansconstitucionalistes. Men-tre que als catalans inde-pendentistes només elsoferia “el respecte a la llei”com a espai de “concòrdia i

trobada” amb la resta del’Estat però cap diàleg nipacte, als catalans unionis-tes els prometia que “no es-tan sols ni ho estaran” i elsgarantia absolutamentque es defensaria “la sevallibertat i els seus drets”.Aquell dia, per acabar eldiscurs, el rei comprome-tia la corona no nomésamb la unitat, sinó amb “lapermanència d’Espanya”.

Aleshores aquelles pa-raules van ser censuradestambé per Pablo Iglesias, lí-der d’Unides Podem, unaformació que també haviamostrat una bandera re-publicana durant el dis-curs reial d’inici de la legis-latura del 2016. Ahir, jacom a membres del governde coalició, els ministresd’Unides Podem vanaplaudir el discurs del rei

Plantada al rei de

Xavier MiróBARCELONA

ABSÈNCIA · Els sobiranistes marxen delCongrés contra la “tutela” d’un monarca“hereu del franquisme” DISCURS · Siel 3-O només va garantir “drets” alsconstitucionalistes, ahir reivindicaval’“Espanya de tothom i per a tothom”

“Les societatscatalana, bascai gallega rebutgenuna institució herevadel franquisme”Manifest ‘No tenim rei’

“Espanya no pot serd’uns contra d’altres. Hade ser de tothom i per atothom. Així ho mereixla societat espanyola”Felip VIREY D’ESPANYA

“Cal abordar elsobjectius pendents[de la Constitució]i enriquir-la amb nousconsensos”Meritxell BatetPRESIDENTA DEL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Esperem que sesuperin les divisions,que es respecti launitat nacional i queno es creuï cap línia”Pablo CasadoLÍDER DEL PP

La família reial, ahir alCongrés ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020 | Nacional | 7

Investigacióconstant

L’APUNT reunions per inculpar la cúpula dels Mossos. Qualsevolcàrrec amb una ideologia independentista, o simple-ment no unionista, és susceptible de ser investigat iacusat. El Tribunal de Comptes pretén reclamar a l’an-tic govern tota la despesa d’anys enrere del Diplocat...Fins on arribarà la investigació constant? InvestigaranPedro Sánchez per l’entrevista amb Torra?Carles Sabaté

Vist que el govern que aplaudeix a mitges el rei es pro-posa desjudicialitzar la política, l’estament judicial ac-celera i no afluixa. Tot i estar ja inhabilitat, investigaTorra per una altra pancarta, cita a judici la mesa delParlament de l’1-O el dia de Sant Jordi i segueix recla-mant els exconsellers Ponsatí i Puig. No se n’amaguenja i el tinent coronel Baena de la Guàrdia Civil s’inventa

es forces polítiques indepen-dentistes, sobiranistes i republi-canes que signen aquesta de-

claració, volem manifestar que:– La monarquia espanyola i el seu

màxim exponent, el rei d’Espanya,no ens representen. Les societatscatalana, basca i gallega rebutgenmajoritàriament la figura d’una insti-tució anacrònica hereva del fran-quisme, que se sustenta en l’objectiude mantenir i imposar la unitat d’Es-panya i les seves lleis negant,d’aquesta manera, els drets civils,polítics i nacionals que afecten lanostra ciutadania i els nostres po-bles.

– En el camí democràtic cap a lallibertat a la qual aspirem, el rei noés un interlocutor vàlid per a nosal-

L tres. Ni té la legitimitat dels nostrespobles, ni li reconeixem cap funciópolítica. Encara menys quan el seupaper envers les nostres nacions no

ha estat cap altre que el d’intentarimposar projectes i valors antidemo-cràtics, com va quedar demostrat enel discurs autoritari pronunciat el 3d’octubre.

– La monarquia espanyola és un

estament que no respon als valorsrepublicans de llibertat, igualtat i de-mocràcia que tant els ciutadans iciutadanes dels nostres pobles comles majories socials de l’Estat anhe-len. Una democràcia real només se-rà possible des de la ruptura ambl’herència, les bases i els valors querepresenten el rei i la seva figura. Peraixò, considerem que el rei i la mo-narquia espanyola han de deixard’exercir la seva tutela sobre la ciuta-dana i sobre els governs i parla-ments que emanen de la voluntatpopular. Només així es podrà donarcabuda a solucions basades en elrespecte a la voluntat popular, la lli-bertat i la democràcia.

Madrid, 3 de febrer del 2020

No tenim rei. Democràcia,llibertat, repúbliques

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL MANIFEST

Néstor Rego (BNG), Laura Borràs (JxCat), Oskar Matute (Bildu), Gabriel Rufián (ERC) i Mireia Vehi (CUP) ■ EFE

JxCat, ERC, Sobiranistes, EH Bildu, CUP i BNG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els partits republicansi els independentistes vanexposar les seves raons perno rebre el rei Felip VI alCongrés dels Diputats

tot i que no ho van fer els di-putats.

A tothom i per a tothomUn discurs als antípodesdel de fa tres anys en to icontingut. Ahir Felip VI vareivindicar que “Espanyaha de ser de tothom i per atothom” i que “no pot serdels uns contra els altres”,a més de fer una crida a laconcòrdia, la “reconcilia-

ció” i l’entesa tot emulantl’esperit de la Transició. Elrei demanava ahir que esrecuperés aquest esperitde diàleg polític entre lesforces per superar “divi-sions, enfrontaments i im-posicions” com, segons ell,es va assolir fa quarantaanys amb la recuperaciódemocràtica.

El rei defensava ahirque el pacte constitucionalva néixer del diàleg i del’acord. Tenint en comptela major diversitat degrups a la cambra i la ma-jor dificultat d’assolir ma-jories estables, Felip VI vainstar els partits a buscar“l’acord” com a “essència”del règim parlamentarijunt amb el control del go-vern a càrrec de l’oposició.La presidenta del Congrés,la socialista catalana Me-ritxell Batet, va defensar lamonarquia per haver sa-but mantenir “sense ex-cepció”, segons ella, la sevaposició institucional i va le-gitimar el rei com a capd’estat, també segons ella,“per voluntat democràticade la ciutadania”.

La crida de BatetA més, Batet va considerarque la monarquia s’enfor-teix i no es debilita amb lacrítica i la discrepància“expressades respectuo-sament i raonadament”.Però Batet també va de-fensar una interpretacióactual de la Constitució“mirant cap al futur” perabordar “els seus objectiuspendents i enriquir-la ambnous consensos propis delnostre temps”.

Amb vista a la legislatu-ra, la presidenta del Con-grés va demanar “genero-sitat” a totes les forces polí-tiques perquè consideranecessari “més que mairestablir consensos polí-tics, socials i territorials”tot advertint que això no-més serà possible “des delreconeixement de l’altre ide la seva consideració”. ■

el 3-O

“El rei ha parlat dediàleg, convivència iacords. Això no hauràagradat a la dretai a l’extrema dreta”Pablo EcheniquePORTAVEU D’UNIDES PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 20208 | Nacional |

a clau de la legislaturaespanyola que va ar-rencar ahir està en

l’entrevista que mantindrandijous els presidents Sán-chez i Torra. De l’entrevistanomés en pot sortir el visti-plau per començar nego-ciacions entre els dos go-verns o bé un altre cop deporta del govern espanyol ala Generalitat. Tot indicaque el president del governde l’Estat, Pedro Sánchez,no es comprometrà en gai-re res mes que obrir nego-ciacions. Pel que fa al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, tampoc es po-drà comprometre en nomdel govern perquè haurà deconsultar-ho amb els enca-ra socis d’ERC. Amb tot, in-sistirà en l’autodetermina-ció, l’amnistia i el final de larepressió. Els tres temestenen el no assegurat deSánchez.

S’ha vist de tot en les en-trevistes entre presidents.És la primera vegada que unpresident espanyol acceptaentrevistar-se amb un presi-dent català al Palau de laGeneralitat. Tot una novetatprotocol·lària en què caldràestar molt atents als gestos.Al llarg dels anys, en les en-trevistes bilaterals, qui mésva gesticular va ser JordiPujol. Llargues escenes desofà amb Adolfo Suárez, Fe-lipe González i José MaríaAznar. Pujol va anar semprea Madrid per advertir de lespossibles conseqüències deno atendre les demandescatalanes, tot i que semprehi va acabar pactant. Pas-qual Maragall s’hi va trobaramb Rodríguez Zapatero,que no havia complert lapromesa d’aprovar l’Estatutque sortís del Parlament.José Montilla va advertir Za-patero de la desafecció quepodrien provocar els incom-pliments. Artur Mas va ha-ver de canviar de guió acausa de la crisi econòmicadel moment i, sense èxit, vahaver de parlar-li de les re-tallades. Rajoy no va volerveure res de tot allò que li vaexplicar Puigdemont. No-més va saber veure el jutjat.Ara l’entrevista és obligada iforma part d’una negociacióentre els dos governs.

L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

L’entrevistaobligada...

Lluís Falgàs

Mentre el Tribunal Su-prem té sobre la taula si ra-tifica o no l’any i sis mesosd’inhabilitació per exercircàrrec públic que el desem-bre passat el TSJC va im-posar al president de la Ge-neralitat, Quim Torra, perla no retirada d’una pan-carta a favor dels presospolítics i exiliats del balcódel Palau de la Generalitatcom li ordenava la JuntaElectoral Central (JEC) elmarç del 2019 perquè eraperíode electoral, ahir l’alttribunal català va acceptarinvestigar el president perun nou delicte de desobe-diència i també per la no re-tirada d’aquesta pancarta,que va ser tornada a posarel maig del 2019.

En aquest cas, va ser lasecció cinquena de la salacontenciosa administrati-va del TSJC la que va or-denar al president Torra laretirada de la pancarta afavor dels presos i exiliats,

el setembre passat, forad’època electoral, en accep-tar la mesura cautelar de-manada per l’entitat Im-pulso Ciudadano, lideradaper l’exdiputat de Cs JoséDomingo. La defensa delpresident Torra va denun-ciar ahir que es tractad’“una nova causa generalcontra l’independentismemotivada per raons políti-ques”. D’altra banda, avuies preveu que el penalistaGonzalo Boye presenti alSuprem el recurs contra lacondemna a Torra.

El segon procés penalneix el 23 de setembre del2019, quan la sala conten-ciosa del TSJC demana al

president Torra que retiridel balcó del Palau el cartellen què posava “Llibertatpresos polítics i exiliats.Free political prisonersand exiles”, així com tot ti-pus de símbols, com ara elsllaços grocs, i li donava 48hores per fer-ho. El governva presentar recursos a lamesura, fins que, “com quees negava a fer-ho”, el 27 desetembre es va ordenar alcap dels Mossos d’Esqua-dra que anessin a retirar-la,ordre que es va executar almigdia. Poc després, els ex-diputats Lluís Llach (JxSí) iAntonio Baños (CUP) i lesactivistes Teresa Casals iSílvia Bel van sortir al balcó

i van penjar una pancartaen què es podia llegir “Lli-bertat d’opinió i expressió.Article19 de la DeclaracióUniversal dels Drets Hu-mans”, sense cap símbol,com exigien els jutges.

En la resolució final, lasala contenciosa confirma-va la retirada de la pancartai argumentava que el presi-dent Torra té tota la lliber-tat d’expressar-se, però quea la façana d’un edifici de laGeneralitat “ha de preval-dre la neutralitat institu-cional”, ja que “les institu-cions, a diferència dels ciu-tadans, no gaudeixen deldret fonamental de lliber-tat d’expressió”. Una argu-mentació que ja exposaval’instructor de la sala penaldel TSJC en la primera cau-sa contra el president Tor-ra per desobediència.

I en vista del comporta-ment del president, la salacontenciosa, el 2 de desem-bre del 2019 (deu diesabans de la primera con-demna d’inhabilitació), de-manava a la sala penal si

veia oportú investigar-loper un delicte de desobe-diència, acceptat ahir perla sala penal del TSJC.

El mateix instructorEl tribunal que ha accep-tat investigar el presidentestà format pel presidentdel TSJC, Jesús María Bar-rientos (que presideix totsels judicis penals al TSJC),i els magistrats MercedesArmas i Carlos Ramos,que és el ponent que inves-tigarà si hi ha indicis perdur-lo a judici.

La defensa del presi-dent va denunciar ahirque Ramos és el mateixjutge que ja va fer la ins-trucció en la primera cau-sa contra Torra. I hi afe-geix que el president“sempre ha estat coherenti honest en la defensa de lallibertat d’expressió”, i peraixò “no va retirar la pan-carta fins a l’arribada delsMossos amb una ordre ju-dicial”, i qualifica de “ven-jança de la justícia espa-nyola” la nova causa. ■

a Decidirà si l’envia a judici per no haver retirat la pancarta a favor dels presos polítics com li ordenava lasala contenciosa de l’alt tribunal el setembre passat a La defensa ho qualifica de “nou atac judicial”

El TSJC investiga Torra peruna segona desobediència

Mayte PiulachsBARCELONA

1,6anys d’inhabilitació imposael TSJC al president Torra perno haver retirat la pancartael març del 2019.

23.09.19El TSJC ordena retirar lapancarta a favor dels presosdel balcó de la Generalitatsense ser període electoral.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

La pancarta a favor dels presos polítics i exiliats que el govern va tornar a posar el maig del 2019 i que el TSJC va fer treure al setembre ■ JOSEP LOSADA

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

1820

59-1

2241

97L

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha fixat per alsdies 23, 24 i 28 d’abril lanova data per a l’inici deljudici per desobediènciaals membres sobiranistesde la mesa del Parlamenten l’etapa de la presidentaCarme Forcadell: LluísMaria Corominas, LluísGuinó, Ramona Barrufet iAnna Simó, tots de JxSí.També ha citat l’exdiputa-da de la CUP Mireia Boya.La vista s’havia ajornatdues vegades el novembre

passat, primer perquè a al-guns lletrats de la defensaels coincidia amb altres ju-dicis i, posteriorment, per-què un altre dels encau-sats, Joan Josep Nuet, vaobtenir la condició d’afo-rat perquè va ser elegit

com a diputat d’ERC alCongrés.

Els exmembres de lamesa estan acusats dedesobediència per perme-tre la tramitació de la lleide referèndum i de la lleide transitorietat nacional,aprovades pel Parlamentels dies 6 i 7 de setembrede 2017 i després suspe-ses pel Constitucional,mentre que Boya ho estàper haver presentat la pro-posició de llei de transito-rietat. La fiscalia els dema-na fins a un any i vuit me-sos d’inhabilitació i unamulta de 100 euros diarisdurant 10 mesos. ■

a La vista per desobediència contra quatre membres deJxSí i Mireia Boya (CUP) es va ajornar el mes de novembre

El TSJC fixa a l’abrilel judici a l’anteriormesa del Parlament

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Els membres de la mesa del Parlament, amb Carme Forcadell, el 5 de maig del 2017 ■ ACN23.04.20Començarà el judici contraels exmembres de la mesa iMireia Boya, que es prolonga-rà els dies 24 i 28 d’abril. La fiscalia ha presentat un es-

crit en què defensa que és elTribunal Suprem(TS) qui hade jutjar el llavors secretari dela mesa del Parlament, JoanJosep Nuet, perquè ara és di-putat al Congrés per ERC. ElTSJC va demanar dividir el ju-dici contra la mesa perquè vaconsiderar que no tenia com-

petències per jutjar-lo mal-grat que el mateix Nuet, quealeshores era membre de Ca-talunya Si que Es Pot, va de-manar de mantenir la sevacausa en aquest tribunal. Elministeri fiscal explica que vaser el TS qui va obrir el judicioral contra Nuet i que preci-sament es va quedar la part

dels consellers perquè algunsd’ells van ser elegits diputatso senadors. En el seu escrittambé consideren que tam-poc cal sol·licitar el suplicato-ri de Congrés, perquè no estracta d’una autorització perprocessar Nuet, sinó del judi-ci d’un procés que ja està ins-truït.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fiscalia vol que sigui el Suprem qui jutgi Nuet

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 202010 | Nacional |

La justícia belga haurà dedecidir el 18 de febrer si re-butja la tercera euroordredel Suprem contra els eu-rodiputats Carles Puigde-mont i Toni Comín, i si deretruc afecta l’exconsellerLluís Puig. L’equip jurídicdels exiliats va demanaren la vista celebrada ahir aBrussel·les que s’anul·lil’euroordre, ja que es vaemetre quan ja eren euro-diputats i gaudien d’im-munitat.

El jutge que porta el casja va deixar en suspensióaquesta petició europead’extradició arran de lasentència del Tribunal deJustícia de la UE del de-sembre que els va obrir lesportes del Parlament Eu-ropeu. La fiscalia belga va

defensar ahir que s’ha demantenir aquesta suspen-sió mentre es decideix so-bre el suplicatori a la cam-bra europea. Per contra,els advocats de Puigde-mont i Comín reclamenque es declari nul·la per-què es va emetre al novem-bre quan ja eren eurodipu-tats, encara que no ha-guessin estat reconegutsen aquell moment, però síposteriorment des del 2 dejuliol. “Considerem ques’ha d’anul·lar el procedi-

ment i retornar el cas al’Estat espanyol”, va asse-gurar Gonzalo Boye ensortir de la vista. L’anul·la-ció significaria que el Su-prem hauria de fer la sevaquarta euroordre en pocmés de dos anys per inten-tar extradir l’expresident iels exconsellers pel cas del’1-O. Pel que fa a LluísPuig, la seva euroordre nohavia quedat suspesa, pe-rò amb la petició d’ahir ladefensa confia que caiguitambé la seva euroordrecom a efecte col·lateral.

El magistrat del Su-prem Pablo Llarena vaemetre aquesta peticiójunt amb la de Comín. Ai-xí, esperen que l’exconse-ller de Cultura també se’npugui veure “beneficiat” sis’anul·la per a tots. En cascontrari, ja té programadauna vista el 24 de febrerper tractar el seu cas. ■

a La defensa de Puigdemont i Comín reclama que s’anul·lila petició d’extradició per la seva immunitat

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Bèlgica decidiràel 18 de febrer sirebutja l’euroordre

Brussel·les

Natàlia SeguraReventós — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El ministeri públicdemana que perdi laimmunitatb La fiscalia ha demanat aljutge Pablo Llarena quemantingui l’euroordre de de-tenció contra Clara Ponsatí itambé les mesures caute-lars com ara la “declaracióde rebel·lia” i que sol·liciti al’eurocambra la suspensióde la seva immunitat. El mi-nisteri públic defensa quePonsatí pretenia evitar el

“Considerem ques’ha d’anul·lar elprocediment i retornarel cas a l’Estatespanyol”Gonzalo BoyeADVOCAT

Puigdemont, Comín i Puig, el 16 de desembre després de comparèixer davant del jutge ■ N.R.

procés penal contra ella pre-sentant-se a les europees.La fiscalia, però, asseguraque no cal demanar al Parla-ment Europeu un suplicatoriper seguir actuant contral’exconsellera perquè ja vaser processada abans de serescollida eurodiputada.

Visita del Conselld’Europa als presosb El ponent de l’informe delConsell d’Europa sobre polí-

tics empresonats a Europaveurà els presos polítics du-rant la visita que fa aquestsdies a Catalunya i a Madrid,que va començar ahir i ques’allargarà fins dijous. Se-gons fonts coneixedores dela visita, el letó socialista Bo-riss Cilevics, encarregat del’informe que inclourà la si-tuació dels presos a Espa-nya i Turquia, també es reu-nirà amb els governs català iespanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El fiscal vol que es mantingui l’euroordre contra Ponsatí

La Crida Nacional per laRepública s’afegeix a lesdemandes d’una llei d’am-nistia per als presos polí-tics catalans i, a més, s’ofe-reix per liderar una cam-panya “unitària i transver-sal” conjuntament amb al-tres organitzacions quecomparteixin aquest ma-teix objectiu. Així ho van

explicar ahir dos delsmembres de l’organitza-ció, l’exrector de la UPCJosep Ferrer i Quim Ju-bert, assegurant que LaCrida no pretén ser la pro-tagonista de la campanya,sinó un punt de trobadaentre la societat, les enti-tats i els partits per tal quequan la petició d’una am-nistia arribi al Congrésdels Diputats “ho faci en-voltada d’un clam social”que faci “inevitable” la se-va aprovació. La intencióés impulsar una taula depersonalitats i un conselljurídic assessor, a mésd’organitzar diferents

taules a diversos nivells, jasiguin territorials, secto-rials, externes o interna-cionals que promoguin lesadhesions d’un ampli ven-tall d’entitats i de perso-nes individualment, i quevehiculin una petició alCongrés dels Diputats.

Ferrer va explicar, tot ique no va donar més de-talls, que imaginen unacampanya similar a la quees va fer el 2017 a favor delreferèndum, que combiniadhesions particulars icol·lectives amb mobilit-zacions al carrer, desta-

cant que fa mesos que se’nparla, però que ningú hapensat fins ara com vehi-cular-ho.

La Crida també dema-na el retorn dels exiliats i“la plena garantia en l’ex-ercici i defensa dels dretscivils i polítics” de la ciuta-

dania, a més de censurarla judicialització i la re-pressió del conflicte política Catalunya.

Ambient preelectoralEls dos integrants de la LaCrida confien que l’am-bient preelectoral que esviu a Catalunya no entor-pirà la unitat al voltant del’amnistia, que al seu en-tendre és la millor eina per“desjudicialitzar” el con-flicte català i “tornar alParlament el que mai hau-ria d’haver arribat als tri-bunals”. Amb tot, l’orga-nització impulsada perCarles Puigdemont i JordiSànchez, que aposta per“retornar a la negociaciópolítica les diferències so-bre el model de l’Estat”,manté la defensa del dret al’autodeterminació “senseamenaces ni ostatges, re-coneixent a la ciutadaniala legitimat per decidir elseu futur”, asseguren enun comunicat. ■

a S’ofereix a lideraruna campanya quereclami la llei i treureels presos polítics

RedaccióBARCELONA

La Crida vol unfront comú perexigir l’amnistia

Josep Ferrer i Quim Jubert, durant la roda de premsa a la seu de la formació ■ LA CRIDA

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

José Manuel García-Margallo Ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol

PRESSIONS A ISRAEL · “Un no serà independent pel sol fet de dir-ho, sinó perquè la resta et reconegui com a tal. Per tant,el partit contra el procés es jugava a fora” ALERTA CONTRA EL PROCÉS · “En la Diada del 2012 és on dono el primer senyald’alarma. I la resposta que obtinc és que estic alabant el moviment secessionista, quan el que feia era constatar el problema”

er descriure la trajectò-ria i vivències de JoséManuel García-Margallofarien falta més de 400

planes d’un llibre, justament lesque té les Memorias heterodo-xas que acaba de publicar.

Què ha callat, o no ha volgut opogut explicar, en aquestes me-mòries?No he desvelat, com és natural,cap de les deliberacions del Con-sell de Ministres, i he callat lesdiscrepàncies que hagi pogut te-nir amb altres membres del go-vern, excepte en aquelles tresqüestions que continuen ober-tes: la reforma de les institu-cions polítiques, començant perla Constitució, la carpeta catala-na i Gibraltar.

Vostè avala aquesta unió, de laqual ja es parla, entre el PP i Csde cara a les properes eleccionscatalanes?Sens dubte. I sense cap vacil·la-ció.

Només a Catalunya, o a tot l’Es-tat?A tot l’Estat. Però cal anar pas apas. Ja hem fet governs de coali-ció a determinades comunitatsautònomes o ajuntaments, hemconstruït Navarra Suma, i aratocarà fer-ho a les comunitatshistòriques. Cal assumir que al’espai del centredreta no hi ca-ben dos partits, i que aquesta al-ternativa de centre, si realmentestà ancorada en el centre, potser la casa comuna de molts so-cialdemòcrates que no es con-formen amb la deriva que estàagafant Pedro Sánchez.

En el llibre parla de la crisi deCatalunya. Un dels errors delgovern de Rajoy va ser quedar-se massa a l’expectativa?L’error inicial és quan Maragallplanteja una reforma de l’Esta-tut que ningú havia demanat.

P

“Soraya va escollir la via deles togues. I no és la solució”

Francesc EspigaBARCELONA

En la Diada del 2012 és on jo do-no el primer senyal d’alarma. Ila resposta que obtinc és que es-tic alabant el moviment seces-sionista, quan el que feia eraconstatar que si aleshores ja hihavia un milió de catalans queno volien ser espanyols teníemun problema. I alguna cosa caliafer. I és aleshores quan iniciouna acció exterior, i una d’inter-na, per explicar quins eren elsmeus plantejaments. A partirdel 2014 ja es cometen errors ales dues bandes. Mas s’entossu-deix amb la consulta del 9-N,suspesa pel Constitucional, i apartir d’aleshores necessària-ment comença l’aplicació de lanorma. En un estat hi ha elprincipi de la lleialtat constitu-

cional, i quan algú infringeix elprocediment constitucional faun autèntic cop d’estat. Perquèun cop d’estat és intentar alte-rar la Constitució a través deprocediments no establerts enella. I a partir d’aquell momentsegueix la deriva, en què el seces-sionisme creu que un pot plante-jar referèndums inconstitucio-nals gratis, i arribem a l’1-O.

Una de les accions que vostè vafer va ser pressionar estats,com Israel, perquè no recone-guessin una eventual república.Això va estar a punt de passar?A mi no em van fer ministre perdinamitar Espanya. I vaig fer ai-xò perquè la Generalitat va ini-ciar una acció exterior consis-

tent en la prèdica de la bona no-va pel món. I necessàriamentho haurien d’haver fet. Per què?Perquè un no serà independentpel sol fet de dir-ho, sinó perquèla resta et reconegui com a tal.El partit contra el procés es ju-gava a fora, i si no hi ha reconei-xement internacional no hi hapossibilitat, cap, d’entrar en laUnió Europea, i si això no passaet trobes que la riquesa i el ben-estar de tots els catalans cau. Iquè és el que deien Junqueras,Mas, Tardà, etc.? Que això noera veritat, que els haurien re-conegut el primer dia i que en48 hores passarien a ser mem-bres de la UE i Catalunya passa-ria a ser Dinamarca. I això noera veritat. Aquí ningú explica

per què res d’això no va passar.Perquè van explicar que un re-ferèndum il·legal seria acceptatamb focs artificials per tota lacomunitat internacional. I aixòni ha passat ni passarà. Pertant, abandonem aquest camí. Iper això vaig fer la tasca quevaig fer. I si no en vaig fer mésés perquè no tenia més diners.

El govern de Rajoy va repetir,per activa i per passiva, quel’1-O no es faria. I es va fer. Allàva fallar l’Estat?És evident que va ser així.

I això va ser responsabilitat deSoraya Sáenz de Santamaría?El monopoli de la qüestió cata-lana el duia Soraya abans d’arri-bar al govern. Ella sosté que araestem millor que estàvem, i jocrec que no. I tampoc compar-teixo la seva opinió que aquestalluita fratricida a l’independen-tisme farà baixar el suflé.Aquesta no és la solució. Ella vaescollir la via que això es paravaamb les togues. I no és així. Elproblema és que hi ha dos mi-lions de catalans que no volenser espanyols. I el que cal és bus-car una fórmula per convèncer-los que estaran molt millor sentespanyols.

Durant el procés vostè va tenirun debat televisiu molt comen-tat amb Oriol Junqueras que liva costar crítiques internes.Quina opinió en té, de la situa-ció personal del líder d’ERC?Personalment, lamento el que liestà passant. I el vaig advertir di-verses vegades que una de les re-gles bàsiques des que es va subs-tituir l’arbitrarietat i el despotis-me per l’estat de dret és que la lleis’aplica a tothom. I que, per tant,si es feia segons què, passaria ai-xò. Perquè cap estat de dret potdir que la norma no es compleix iaquí no passa res. ■

L’entrevista sencera awww.elpuntavui.cat�

L’exministre José Manuel García-Margallo, ahir, abans de la presentació del seu llibre de memòries ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 202012 | Nacional |

El tinent coronel de laGuàrdia Civil Daniel Bae-na, instructor de les múlti-ples causes judicials con-tra l’independentisme ca-talà, amb el vistiplau delsfiscals, volia donar ahir uncop d’efecte en el judici al’Audiencia Nacional con-tra l’excúpula dels Mossosd’Esquadra, i va sortir-neescaldat amb la brillant in-tervenció de les defenses.En concret, l’instructorportava a la seva bossa elque considerava dos docu-ments incriminatoris claucontra Trapero i que, al fi-nal, el tribunal no va ac-cepta incorporar-los a lacausa per extemporanis iindefensió, tal com van ex-posar les defenses.

El primer document ésun escrit del major Trape-ro, el novembre del 2015(no aportat a cap procésjudicial), en què informa-va la unitat de policia judi-cial que ell, com a màximresponsable del cos, cen-tralitzaria la informacióque la fiscalia de l’Audien-cia Nacional els requeriasobre el procés català. Elsegon document és unacarta de l’expresident Car-les Puigdemont (inclosaen la causa del Suprem),que va fer enviar al majorcom a agraïment en la se-va gestió de l’1-O, l’octubredel 2018, després que de-clarés com a imputat. El ti-nent coronel insistia al fis-cal que de la carta es des-prenia que “Trapero iPuigdemont havien man-tingut una reunió a portatancada”, que mostrava laseva connivència. Peròquan l’advocada de Trape-ro, Olga Tubau, va fer-litornar a traduir la carta esva veure l’error de traduc-ció, ja que la carta deia:“Començo per dir-te el quevaig dir en una reunió aporta tancada”, i no pas “elque vaig dir-te en una re-unió a porta tancada”,com insistia Baena.

I és que a la novena ses-

sió del judici contra l’excú-pula policial catalana, enl’interrogatori del tinentcoronel Baena va passar elmateix que amb el del co-ronel de la Guàrdia Civil icoordinador del dispositiupolicial de l’1-O, Diego Pé-rez de los Cobos: l’interro-gatori dels fiscals era unatotal fermesa d’acusa-cions, mentre que en eltorn de les defenses, totaincriminació quedava en“valoracions” i hipòtesis.Un d’aquest exemples ésquan l’advocada de Trape-ro li preguntava si va com-provar el contingut de lessuposades 21 trucades,que conclou que van man-tenir el major i el llavors lí-

der de l’ANC, Jordi Sàn-chez, el 20-S, que desco-neixia perquè la majoriaeren trucades perdudes.Baena va admetre que deles investigacions que feiaper encàrrec del jutge deBarcelona de l’1-O, si calian’informava a la causa del’Audiencia Nacional, con-tra el govern, i fins i totabans a la fiscalia que a lajutgessa instructora.

Baena no va citar capprova contundent. El pe-nalista Cristóbal Martellva demanar-li si haviacomprovat que la peticióque va fer Francesc Su-trias, investigat per l’1-O,per tenir contra vigilànciaal director dels Mossos, Pe-

re Soler, va ser aprovat perla comissió responsable, iel tinent coronel va dir que“no”, que només “indica-ven relacions entre perso-nes” i indicis. “Així contraPere Soler només té la pe-tició de Sutrias i una piula-da?”, li va requerir Martell.El penalista Fermín Mora-les també va demanar aBaena si feia deduccionsper un únic correu electrò-nic que Cèsar Puig, com adirector general d’Inte-rior, informava al secreta-ri general de vicepresidèn-cia, Josep Maria Jové,d’uns escorcolls a Unipost,dels quals “ja havia infor-mat la delegació del go-vern”, a més de preguntar-li: “Sap que el règim jurídicde la Generalitat fixa queels departaments s’han decomunicar a través delsseus secretaris generals?”

D’altra banda, la defen-sa de Trapero var renun-ciar ahir a cinc testimonis:l’exvicepresident OriolJunqueras, l’exlíder del’ANC Jordi Sànchez, l’ex-president Artur Mas, elsexconsellers d’InteriorQuim Forn i Jordi Jané,que sí que haurà d’anar a lavista perquè també és tes-timoni de la defensa dePuig. Avui continua el judi-ci amb la declaració del se-cretari dels atestats. ■

a La defensa del major destapa que la incriminació és una mala traducció d’unacarta de l’expresident a Les acusacions a l’excúpula dels Mossos, sense provar

Mayte PiulachsBARCELONA

El tinent coronel Baenas’inventa una reunió secretade Trapero i Puigdemont

L’Audiència de Barcelona haratificat l’arxivament del’acusació per agrupació cri-minal que els tres fiscals de lacausa contra uns trenta càr-recs del govern i empresarisper haver organitzat l’1-O vo-len mantenir. La titular deljutjat d’instrucció 13 de Bar-celona va dictar el processa-ment per malversació defons, revelació de secrets idesobediència i va descartarl’agrupació criminal. Els fis-cals van presentar recurs tot

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, en sortir del judici, ahir ■ ACN

afirmant que si no se’ls podiainterrogar per aquest delicte,en el judici al·legarien inde-fensió. La magistrada ho vatornar a refusar i van presen-tar recurs a l’Audiència deBarcelona. A la fiscalia se li vapassar el termini per susten-tar el recurs, i es va arxivarl’acusació, que ara valida lasecció segona. Ahir, en la pri-mera vista contra els proces-saments a l’Audiència, la fis-cal va sostenir que encara po-dria acusar-los en el judici.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’agrupació criminal, descartada La figura del mediador tor-na a tensar, com ja va pas-sar fa un any, els dies pre-vis a la convocatòria de lataula de diàleg entre go-verns que va pactar ERCper abordar el conflicte po-lític entre Catalunya i l’Es-tat espanyol. A tres dies dela trobada entre PedroSánchez i Quim Torra aBarcelona, la portaveu delgovern català, MeritxellBudó, va exigir la presèn-cia d’un mediador a la futu-ra taula, encara sense da-ta, davant la falta de “con-fiança” entre els interlocu-tors. En una entrevista aRàdio 4, la també conselle-ra de la Presidència va ex-emplificar aquesta falta deconfiança i “el dubte d’unavoluntat real de diàleg” enl’episodi de dijous passatquan l’executiu espanyol,tot i que després va rectifi-car, va anunciar que ajor-nava la constitució de lataula de diàleg fins desprésde les eleccions catalanesque Torra va dir que con-vocaria un cop s’aprovés elpressupost de la Generali-tat. Per aquest motiu va re-iterar que el mediador ser-viria perquè “el diàleg es fa-ci amb garanties”.

Poques hores després,la petició de Budó va tenirla resposta del líder del

PSC, Miquel Iceta, que lava qualificar d’una mostrade “desconfiança inaccep-table”. El socialista va as-segurar que aquesta no erauna bona manera d’iniciarun diàleg polític i, peraquest motiu, va pregun-tar en veu alta: “Si no hi haconfiança per què es re-uneixen?”. En aquest sen-tit hi va afegir: “Millor queno es trobin” amb el presi-dent perquè “seria unapèrdua de temps” i va iro-nitzar amb el fet que no de-manin cap mediador enuna sessió del Parlament.Finalment va instar Torraa plantejar reivindicacionsque vagin més enllà de“l’amnistia i l’autodeter-minació” en la seva troba-da amb Sánchez. ■

a La portaveu del govern, MeritxellBudó, el torna a reivindicar i Iceta hoqualifica de “desconfiança inacceptable”

J.A.BARCELONA

L’exigència d’unmediador tensal’espera de lataula de diàleg

“Ja ens han ensenyataltres vegades queno podem confiarplenament en ells”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN ICONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Manifestardesconfiança cap al’altra part no és unabona manera d’iniciarun diàleg polític”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

Sánchez i Torra, el desembre del 2018, en la reunió que vanmantenir al Palau de Pedralbes i que es repetirà dijous ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 202014 | Nacional |

Les comarques del Piri-neu, sobretot, i algunes deles de l’interior, en menormesura, són les principalsbeneficiades en les inver-sions que preveu el projec-te de pressupostos que elgovern de Junts per Cata-lunya i ERC ha entrat alParlament, si aquestes,les del capítol 6, s’analit-zen amb una mesura queles fa comparables, la d’eu-ros d’inversió per habi-tant. Així, mentre que pelseu pes demogràfic el Bar-celonès és, com sempre, lacomarca on la Generalitatinvertirà més si s’aprovenaquests pressupostos,més de 375 milions d’eu-ros, l’Alt Urgell és la co-marca on cadascun delsseus veïns rebrà més di-ners, 1.027,1, en aquestamesura d’euros per habi-tant. L’Alt Urgell, però, noés l’única comarca piri-nenca que rebrà una in-versió en euros per habi-tant superior a la mitjanacatalana, 206,03, ja queaixò també passa a l’Aran,amb 826,1 euros per habi-tant, o al Pallars Sobirà,amb 410,7. Juntamentamb les comarques piri-nenques, algunes de les del’interior, afectades tam-bé, com les primeres, perun greu problema de des-poblament, també surtenbeneficiades dels pressu-postos. És el cas del Solso-nès, amb una inversió de521,6 euros per habitant;el Pla de l’Estany, amb416; la Ribera d’Ebre, amb336,6, o la Terra Alta, amb213,2.

A l’altra banda de la ba-lança hi ha el Baix Pene-dès, una comarca que no-més rebrà aquest 2020, sis’aproven els pressupos-tos, 18,9 euros per habi-tant en inversió real. Elcas és encara més cruentsi es té en compte queaquesta és, justament, lacomarca catalana ambl’índex d’atur més alt deCatalunya, el 15,66, se-gons les darreres dades,del desembre de l’any pas-sat, del mateix Observato-ri del Treball i Model Pro-ductiu de la Generalitat.

En aquesta banda baixade la inversió, per sota dela mitjana catalana, hi hales comarques del BaixEbre i el Montsià –dues deles comarques de les Ter-res de l’Ebre estan clara-ment per sota i les altresdues, les interiors, clara-ment per sobre–, el BaixCamp, el Garraf i l’Alt i elBaix Empordà.

Pel que fa a les comar-ques més afavorides enaquest rànquing, les piri-

nenques, destaquen inver-sions com ara el túnel deTres Ponts, un pas subter-rani a la carretera C-14, a lacomarca de l’Alt Urgell,molt a prop del municipid’Organyà, i que discorreparal·lel al riu Segre, ambmés de deu milions d’eu-ros; 5,3 milions per a millo-res a la C-14 entre Organyài Montan de Tost, a la ma-teixa comarca; 5,2 milionsd’euros per a millores a lacarretera C-28, entre Sa-lardú i Baqueira, o dos mésper al condicionament dela via entre Baqueira i la valde Ruda, on s’ha construïtun telecadira que connec-ta directament els aparta-ments amb l’estació d’es-quí. A més, a les comar-ques pirinenques també esduran a terme importantsinversions en projectes dedesenvolupament de no-ves tecnologies, inver-sions, però, que no estanatribuïdes a cap comarcaen aquest capítol 6 perquèafecten tot l’àmbit.

Pel que fa als àmbits, elmetropolità, amb més de500 milions d’inversió,s’emporta un 64,5% del to-tal, seguit de les comar-ques gironines, amb el10,5% i 79,5 milions, i lesdel Camp de Tarragona iPonent, amb el 5,4% i 46 i40 milions d’inversió real.Rere seu hi ha l’àmbit deles comarques centrals,amb el 5,1% de la inversió i38,6 milions; el Penedès,amb un 3,8% i 28,6 mi-lions; les Terres de l’Ebre,amb 3,3% i 26,4 milions, il’Alt Pirineu, amb 15,8 mi-lions i el 2,1% dels 776,7milions d’inversió real ter-ritorialitzable. ■

Joan RuedaBARCELONA

El Pirineu,l’àmbit més‘beneficiat’ enels comptesa Els veïns de l’Alt Urgell reben 1.027,1 euros per habitant,mentre que els del Baix Penedès només 18,9 a La resta de comarques pirinenques, també per sobre la mitjana

Distribució per comarques de la inversió

Alt Camp 238,885,590,3

1027,1317,4155,2826,1203,2

32,6136,9

72,1128,118,9

148,3264,1173,1

140,543,4

154,6132,3143,359,4

199,142,6

224,377,9

405,2410,7

71,3416

292,3336,6294,5126,5157,8

108521,6103,5213,2215,2121,2

Alt Empordà Alt PenedèsAlt UrgellAlta RibagorçaAnoia

BagesBaix Camp Baix EbreBaix Empordà Baix LlobregatBaix PenedèsBarcelonèsBerguedàCerdanyaConca de Barberà GarrafGarriguesGarrotxa Gironès Maresme

MontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla d’UrgellPla de l’Estany Priorat Ribera d’EbreRipollès SegarraSegriàSelva SolsonèsTarragonès Terra AltaUrgell

Aran

Vallès OccidentalVallès Oriental

Moianès

Total comarcalitzatNo comarcalitzatTOTAL INVERSIÓ REAL

10.576.213,2812.083.256,26

9.785.365,9920.723.959,55

1.206.720,1718.737.119,83

36.571.351,806.231.060,56

10.621.559,099.681.537,49

105.840.469,401.989.209,25

375.384.720,4410.417.336,583.148.309,702.816.051,53

6.549.324,702.910.999,427.621.656,54

27.393.311,1026.910.005,91

2.872.903,498.695.586,39

12.534.358,865.299.430,862.847.179,302.617.017,71

13.434.845,802.702.671,887.358.984,817.389.091,282.915.369,52

33.101.443,0918.531.353,607.025.063,04

26.766.961,882.449.743,117.896.831,02

8.337.961,46

115.997.171,2241.481.802,50

2.708.235,12

1.040.163.544,53646.932.682,55

1.687.096.227,08

1,10%

COMARCA EUROS PER HABITANT

TOTAL(en euros)

% SOBRE EL TOTAL

1,20%1,00%2,10%0,10%1,90%

3,60%0,60%1,10%1,00%

10,60%0,20%

33,90%1,00%0,30%0,30%0,70%0,30%0,80%2,70%2,70%

0,30%0,90%1,30%0,50%0,30%0,30%1,30%0,30%0,70%0,70%0,30%3,30%1,90%0,70%2,70%0,20%0,80%

0,80%

11,20%4,20%

0,30%

100,00%101,3

Alt Camp 238,810.576.213,28 1,10%

90,3Alt Penedès 9.785.365,99 1,00%

317,4Alta Ribagorça 1.206.720,17 0,10%

826,1Aran 8.337.961,46 0,80%

32,6Baix Camp 6.231.060,56 0,60%

72,1Baix Empordà 9.681.537,49 1,00%

18,9Baix Penedès 1.989.209,25 0,20%

264,1Berguedà 10.417.336,58 1,00%

140,5Conca de Barberà 2.816.051,53 0,30%

154,6Garrigues 2.910.999,42 0,30%

143,3Gironès 27.393.311,10 2,70%

199,1Moianès 2.708.235,12 0,30%

224,3Noguera 8.695.586,39 0,90%

405,2Pallars Jussà 5.299.430,86 0,50%

71,3Pla d’Urgell 2.617.017,71 0,30%

292,3Priorat 2.702.671,88 0,30%

294,5Ripollès 7.389.091,28 0,70%

157,8Segrià 33.101.443,09 3,30%

521,6Solsonès 7.025.063,04 0,70%

213,2Terra Alta 2.449.743,11 0,20%

121,2Vallès Occidental 115.997.171,22 11,20%

Total comarcalitzat 1.040.163.544,53 100,00%

TOTAL INVERSIÓ REAL 1.687.096.227,08

La llei de contractes de ser-veis a les persones, conegudacom a llei Aragonès, no hapassat el filtre de la comissiód’Economia i Hisenda. Des-prés de la compareixença delvicepresident i consellerd’Economia, Pere Aragonès,per presentar el pressupostdel 2020 per al seu departa-ment, Ciutadans, el PSC, elscomuns, la CUP i el PP vanunir els seus vots en contradel dictamen de la llei, que noarribarà al ple de la cambra.Junts per Catalunya i ERC esvan quedar sols en la defensade la polèmica llei, que l’opo-sició veia com una formad’obrir la porta a la privatitza-ció futura de serveis públics ique tenia el rebuig dels prin-

cipals sindicats i entitats so-cials. Els socis de govern vanintentar que no es votés, peròfinalment els grups de l’opo-sició van forçar l’ampliació del’ordre del dia per incloure-la.“Celebrem-ho! La lluita ésl’únic camí! No hi haurà lleiAragonès!”, va piular la CUP,que n’havia fet un cavall debatalla. La diputada MariaSirvent va qualificar-ho comun “dia de celebració”.

En qualsevol cas, entre leslínies estratègiques que Ara-gonès va presentar per al seudepartament el 2020, hi hauna aposta per una fiscalitatmés justa, una contractació“innovadora i de qualitat” i lamillora de l’eficàcia en la ges-tió dels recursos. Així, la con-

selleria disposarà d’un pres-supost de 212 milions d’eu-ros, que s’eleva fins a 1.240 sis’hi inclou la despesa de lesseves entitats adscrites, en-tre les quals destaca Infraes-tructures.cat amb 459 mi-lions, que es destinaran so-bretot a inversions en carre-teres, educació i equipa-ments. L’Agència Tributàriade Catalunya tindrà un pres-supost de 82,6 milions. D’al-tra banda, el conseller de Ter-ritori i Sostenibilitat, DamiàCalvet, va explicar també encomissió al Parlament que elgovern espera que les prime-res estacions del tram centralde l’L9 del metro puguin es-tar operatives a partir del2023 o 2024. ■ EMILI BELLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’oposició tomba la llei Aragonès a la comissió d’Economia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

1.027,1euros per habitant d’inver-sió real rebrà cada veí de lacomarca de l’Alt Urgell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

206,3euros per habitant és lamitjana d’inversió territoria-litzable.

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020

Sindicats i patronals hanvalorat, en general, de ma-nera positiva la presenta-ció del pressupost i hancoincidit a l’hora de desta-car el reforçament de lespolítiques socials i delsserveis públics i tambél’increment en la inversiópública.

En el cas dels sindicats,però, el focus es posa en lareclamació d’una majordotació d’inversió en me-sures socials i, per altrabanda, en la dinamitzacióeconòmica. Pel que fa a lespatronals, han criticat as-pectes com ara el de la re-captació tributària que, se-gons consideren, “és con-fiscatòria i perjudica lacompetitivitat”, en parau-les dels portaveus de Fo-ment del Treball.

Cal tenir en compte,també, que l’escenari d’es-tabilitat pressupostària fi-xat en el marc europeu i es-tatal limita els comptes i,segons CCOO, “no permetencetar amb prou deter-

minació les polítiques pú-bliques que en un períodede creixement econòmicreclamen la societat i el tei-xit productiu”. Entre lespartides concretes inclo-ses al pressupost hi ha lade polítiques d’ocupació,dotada amb 459 milionsd’euros) o la de recerca idesenvolupament (615milions).

Sobre política fiscal,CCOO reconeixia “unmarc fiscal més progressiui just”, tot i que lamentavaque “els ingressos conti-nuen tenint, en compara-ció amb altres països euro-peus i comunitats autòno-mes, un recorregut signifi-catiu” i reclamava “una po-lítica fiscal que perseguei-xi la competència a la bai-xa entre comunitats autò-nomes pel que fa a l’Estat, ique penalitzi, amb els re-cursos necessaris, el frau,l’evasió i l’elusió fiscals”.Però per Foment del Tre-ball “l’increment fiscal apersones, empreses i autò-noms, en relació amb al-tres comunitats, és confis-catori i perjudica la compe-

titivitat”.Sigui com sigui, CCOO

assegurava que el pressu-post, tot i ser insuficient va“en la bona direcció”. Aixího assenyala, per exemple,en àmbits com ara els de lasanitat i l’educació, on lesinversions “no permetransuperar el dèficit de pro-fessionals existent, ni les

condicions de treball quees van retallar durant lacrisi; però, tot i que tímida-ment, suposa un avenç”.També el sindicat voldriamés diners dels pressupos-tats per al Pacte Nacionalper a la Indústria (de lamateixa manera que tam-bé ho creuen les patro-nals); alhora, el sindicat

valora positivament l’in-crement d’inversió en re-cerca, desenvolupament iinnovació en universitats.

A la mesa de la funciópública, el sindicat UGT vareclamar que es derogues-sin totes les retalladesaprovades pel govern du-rant la presidència d’ArturMas (2012). El sindicatavisava que “el govern had’aixecar d’una vegada lesmesures que impedeixenla negociació dels dretssostrets als treballadorspúblics de Catalunya i quevan ser acordades amb elgovern del PP” i demanava“que demostri el respecte ila consideració que té en-vers els seus empleats”.

Per Pimec, les partidesde dinamització econòmi-ca, coneixement i innova-ció –que preveu un aug-ment de despesa de 23,8milions d’euros– conti-nuen tenint una dotació“molt insuficient per po-tenciar i fer créixer l’eco-nomia catalana”. De fet,Pimec estima que aques-tes partides haurien de su-perar els 200 milions d’eu-ros. D’altra banda, Pimectambé ha celebrat altrespunts de l’acord, com arael desplegament de l’Agèn-cia de Formació Professio-nal de Catalunya, l’incre-ment de recursos en l’àm-bit agrari i del món rural, oel compromís del governper arribar al 50% delscontractes amb clàusulesambientals com a instru-ment per fer front al canviclimàtic. ■

E. GarciaBARCELONA

Més despesa social i una majordinamització econòmicaa Els sindicats valoren que els comptes activaran les polítiques públiques però reclamen mésdespesa per reduir les desigualtats a Les patronals creuen que la reactivació és encara insuficient

EMPRESES I SINDICATS

23,8milions d’euros és la dotacióprevista en dinamització eco-nòmica, que els agents socialsconsideren insuficient.

Un treballador d’una empresa automobilística, en una imatge d’arxiu ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La Unió de FederacionsEsportives de Catalunya(UFEC) ha engegat unacampanya per reclamaruna dotació pressupostà-ria digna i reclama que el

govern destini un 1% delpressupost a l’esport cata-là. Per les entitats que in-tegren la Unió, el finança-ment és “insuficient” per-què l’esport és “salut, ben-estar social, cohesió so-cial, projecció internacio-nal, economia i un dret ac-cessible per a tothom”.

“Catalunya està a la cuad’Europa en polítiques pú-bliques esportives. La ma-joria de països europeus hiinverteixen una mitjana

de 200 euros per habitant,mentre que a casa nostraaquesta és de només de8,14 euros”, es lamenta-ven. Les entitats esporti-ves del país denuncien que“des de fa deu anys el pres-supost de la Generalitat enmatèria d’esport acumularetallades de més del 70%,cosa que ha portat el sec-tor a una situació insoste-nible”.

El president de laUFEC, Gerard Esteva, vaensenyar dies enrere unatargeta groga a les portesde la seu d’Economia, ones llegia: “Salvem l’esport.Volem l’1%.” “Mostremuna cartolina groga al go-vern de la Generalitat coma primera advertència,perquè no continuïmenyspreant sistemàtica-ment l’esport”, va dir. ■

RedaccióBARCELONA

ESPORTS

a Protesta històricade la UFEC perdemanar una majordotació per a l’esport

L’esport voldria“només” l’1%del pressupost

La conselleria, dijous, xi-frava el pressupost de cul-tura en un 1,1% delscomptes totals, però la pla-taforma Actua Cultura2%, constituïda a finals del’any passat amb la volun-tat d’aconseguir aquestpercentatge per a partides

culturals, s’hi reunirà avuiamb un primer objectiu:fer entendre a la conselle-ra Mariàngela Vilallongaque la base de càlcul em-prada aquest any és dife-rent de la d’anys anteriorsi que, en realitat, el pressu-post per a cultura no ésl’1,1% anunciat sinó un0,623% (una xifra, fins itot, més baixa que el0,65% que hi havia finsara). “Aquest és el sistemade càlcul que es fa servir entots els països i que, aquí,s’havia fet fins ara”, expli-cava ahir, en declaracions

a aquest diari, Joan Sala,representant del sectoreditorial a Actua Cultura2%, que està pendent,també, de saber si, ambl’anunci de noves elec-cions del President Torra,es formalitzarà la taula denegociació entre la plata-forma i les conselleries deCultura i Economia.

Actua Cultura, queagrupa el 95% de les em-preses culturals catala-nes, assegura que “s’ha to-cat fons” i preveu fer la pri-mera acció de protesta elpròxim mes de març. ■

El món cultural insisteixque “s’ha tocat fons”

CULTURA

Guillem VidalBARCELONA

a La plataformaActua lamenta que lapartida per a culturasigui “d’un 0,623%”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 202016 | Nacional |

El conseller de Treball,Afers Social i Famílies,Chakir el Homrani, com-pareix avui al Parlamentper presentar el pressu-post del departament peral 2020. Serà el momenten què les entitats conei-xeran més detalls del noupressupost, després del’acord signat entre el go-vern i els comuns per des-encallar els comptes de laGeneralitat. Una notíciaque en un primer momentera ben rebuda per les en-titats que fa anys que re-clamen polítiques socialspendents i que necessitenun finançament que havingut acompanyat del’anunci d’eleccions antici-pades. “Fa molts anys quetenim una inestabilitatpolítica que paralitza elpaís, i això es tradueix enunes polítiques socials quequeden contínuament en-callades, deixant despro-tegides i sense oportuni-tats les persones més vul-nerables i posant en perill

les entitats socials”, es la-menta la presidenta de laTaula del Tercer Sector,Francina Alsina, que re-clama un compromís clarals partits polítics.

La preocupació ara ma-teix és que amb la consti-tució d’un nou govern esposi en risc diverses inicia-tives i normatives socials

que s’estan tramitant,com són la renda garanti-da de ciutadania, que hade permetre que aquestajut arribi a més personesen risc d’exclusió social.La Taula del Tercer Sectorexigeix que abans de dis-soldre el govern faci elsdeures i es desplegui la to-talitat de la prestació, dos

anys després de la seva po-sada en marxa.

La Taula alerta ques’aturen mesures com arael pla estratègic de serveissocials, que pretén adap-tar-se a les necessitats deles persones, des de l’aten-ció comunitària o el regla-ment que desplega la lleid’accessibilitat, per avan-

çar cap a una societat mésinclusiva. Altres compro-misos que es paralitzensón l’estratègia catalanaper a l’acollida i la inclusiód’infants i joves que hanmigrat sols i el lideratgepolític que havia d’exercirel govern per fer front a lapobresa energètica a tra-vés de la proposta de con-

veni amb les empresessubministradores i les ad-ministracions locals.Sobre els nous pressupos-tos –que destinen una par-tida de 2.697 milions a laconselleria de Treball,Afers Socials i Famílies,un 13,3% del total–, esconsideren una “milloraclara” després de tenir un“govern congelat en matèria social” durant anysa causa dels comptesprorrogats.

La Taula destaca l’aug-ment de finançament pera la renda garantida i per ales polítiques de depen-dència, així com l’actualit-zació de tarifes en l’àmbitde la discapacitat i la de-pendència després de pa-tir molts anys de duresretallades. Ara bé, tambécritiquen que no s’aug-mentin les partides per ales entitats que atenen in-fants, tot i ser el col·lectiumés castigat per la pobre-sa, i que encara faltin re-cursos per a la gent gran.Segons denuncien, aques-ta és una partida dotadaamb 15 milions d’euros,el que representa una in-versió de menys d’1 euroal dia per a les personesque estan en una residèn-cia assistida. Les entitatsconsideren una “bona no-tícia” l’increment de re-cursos en polítiques d’ha-bitatge fins als 380 mi-lions d’euros (+15% encomparació amb el 2017),però diuen que s’està llunyde pal·liar l’emergènciaresidencial. ■

BENESTAR

Clam social per “no posaren risc” la renda garantida

Elena FerranBARCELONA

a La situació d’inestabilitat és “insostenible” i més enllà del pressupost les entitats exigeixen que laprestació arribi a més persones en risc d’exclusió a Es valora que s’hagi augmentat el finançament

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

la xifra

“Les urgències socialshan de ser la prioritat.Les persones han depassar per sobre delsinteressos polítics”Francina AlsinaPRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCERSECTOR

2.697Són els milions d’eurosprevistos a la conselleria deTreball, Afers Socials i Fa-mílies, un 13,3% del total.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

la frase

La tramitació dels ajuts de la renda que es fan a les oficines de treball ■ A. PUIG

El món educatiu, que haclamat els últims tres anysper un pressupost que re-vertís les retallades, no esmostra satisfet amb elscomptes presentats per-què creu que no represen-ten cap millora laboral niaporten el finançament

necessari per al bon fun-cionament dels centres.

El Departament d’Edu-cació ha presentat el pres-supost del 2020, que in-crementa en 850 milionsd’euros el del 2017 i arribaa 5.671 milions, com “elmés alt de la història”. Pe-rò tant el sindicat Ustec-STEs com CCOO alertenque cal tenir en comptel’increment de l’alumnat.“Fan trampa quan hocomparen amb el 2017perquè augmentarà l’a-lumnat i, per tant, és unadespesa que s’ha de fer”,

assenyala el portaveud’Ustec, Ramon Font. “Noarregla res de les condi-cions laborals, només l’in-crement del 2% que marcael BOE”, assegura Font, ialerta de l’externalitzacióde personal en aspectes ons’ha previst finançament,com ara les escoles bressoli l’escola inclusiva. ManelPulido, secretari generalde la federació d’educacióde CCOO, valora que elpressupost “ha milloratpartides com ara la de l’es-cola inclusiva però quedamolt curt amb les necessi-

tats dels centres educa-tius”. Precisa que “no hi hamillores” en les condicionsdels docents públics”, no-més la recuperació del

60% de la paga extra del2013 i l’augment genèricdel 2% dels funcionaris.Tampoc s’avança en l’e-quiparació de les condi-

cions laborals del personalde l’escola concertadaamb la pública. “No estemcontents, volem milloresper a tothom”, assegura.

Les universitats públi-ques, per la seva banda, ve-uen insuficient els 870 mi-lions –129 més que el2017– perquè no acaba-ran reportant cap millora.Així ho valora María JoséFigueras, rectora de la Ro-vira i Virgili i presidenta del’Associació Catalanad’Universitats Públiques.El motiu, assenyala, ésque l’increment està desti-nat a pagar els incrementssalarials endarrerits i acompensar la rebaixa del30% de les taxes i no pas amillorar el sistema. “Es-tem en una situació moltcrítica”, adverteix. ■

EDUCACIÓ

a Alerten que elscomptes no suposenavenços laborals nimillores als centres

Sindicats i universitatsho veuen insuficient

Rosa M. BravoBARCELONA

Reivindicacions en l’última vaga d’ensenyament ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020 | Nacional | 17

Els nens a partir de 14anys podran participar enel procés ciutadà de deci-dir la destinació que es do-na a 75 milions d’euros eninversions a la ciutat deBarcelona. L’Ajuntament,liderat per Ada Colau, hadecidit impulsar el projec-te de pressupost participa-tiu, que suposa que la ciu-tadania pugui proposar idecidir a què es destina el5% de la inversió munici-pal durant els pròximscinc anys.

La clau del procés éspresentar projectes con-crets d’actuació, ajustant-se a uns paràmetres, i par-ticipar en diverses fases deselecció de les propostesfins a una votació final. To-ta la participació es fa através del web Deci-dim.Barcelona, sí bé l’A-juntament posarà 160punts d’informació als 73barris de la ciutat amb lavoluntat de fer arribar lainiciativa a com més ciuta-dans millor i que la bretxatecnològica no sigui excu-sa per a la no participació.

Els projectes que es po-den presentar són totsaquells que no portin asso-ciada una despesa cor-

rent; és a dir, que no supo-sin un increment de lamassa salarial de l’Ajunta-ment. Per exemple, sí ques’acceptarà una millora decarrils bici, però no la pro-posta de noves estacionsde Bicing, que suposariacontractar més personalper atendre-les o pagarmés hores als treballa-dors. En el mateix sentit,sí que es considerar opor-tuna la reforma o millorad’una escola, però no unprojecte de nova escolabressol. Els projectess’hauran d’acompanyard’un pressupost aproxi-mat d’obra i hauran demoure’s entre els 50.000 iels dos milions d’euros.

El programa ha previstcriteris d’equilibri territo-rial i població per decidirque, del total de 75 mi-lions, a Sant Martí i Sants-Montjuïc és on més dinerss’invertiran, amb 9 mi-lions, mentre que onmenys se’n gastaran seràa Sarrià-Sant Gervasi,amb només 5 milions.

El regidor Marc Serra,en la presentació de la ini-ciativa, va explicar que escrearan comissions ciuta-danes per poder seguir lesdiverses fases d’execuciódels projectes, fins a la se-va culminació. ■

Barcelona donavot a nens de 14anys per decidirun pla inversor

Jordi PanyellaBARCELONA

a Els menors podran intervenir en elpressupost participatiu a 75 milionsdel pla d’inversions, en mans dels veïns

Colau amb el regidor Serra i l’equip que ha participat en lapreparació de la campanya participativa ■ J. PANYELLA

El pressupost en matèriade salut, presentats diven-dres a la comissió de Salutper la consellera Alba Ver-gés, representen la segonainversió més alta de la his-tòria, amb 9.789 milionsd’euros, 913 més que en elpressupost del 2017.D’aquesta manera, segonsva destacar la consellera,s’aconsegueix revertir deltot les retallades d’anysanteriors i l’evolució delpressupost per càpita es-cala fins als 1.293 euros, lasegona xifra més alta delsúltims 15 anys.

Per serveis assisten-cials, l’atenció primària ésla segona que més creix,amb un total de 1.568 mi-lions d’euros, el que signi-fica un increment de propde 200 euros respecte al’any 2017. De fet, l’aten-ció primària és la granaposta del pressupost i re-presenta el 22% del pres-supost de provisió de ser-veis sanitaris.

La consellera va expli-car que la gran apostad’aquest pressupost és mi-llorar la situació dels pro-fessionals de la salut, ambmés contractacions i mi-llors contribucions. Enaquest sentit, l’atencióprimària, pilar fonamen-tal del sistema i especial-

ment maltractada i defici-tària en els últims anys, es-tà previst que guanyi1.400 llocs de treball es-tructurals respecte a l’any2017 i també més capaci-tat de resolució.

Els comptes també pre-veuen un increment de428 milions d’euros en la

partida destinada a l’aten-ció hospitalària d’aguts ide 50 milions d’euros peral transport sanitari i lesemergències mèdiques.

El pressupost preveudestinar 457,5 milions al’atenció a la salut mentalen clau comunitària, untema que la conselleraconsidera fonamental pergarantir la inclusió social,l’equitat i la igualtatd’oportunitats. L’incre-ment d’aquesta partidarespecte a l’any 2017 és de27,5 milions.

També destaca l’incre-ment en recerca, que creixun 18% respecte a l’últimexercici, passant de 44 a52 milions d’euros. ■

Salut prioritza la primàriai reverteix les retalladesa Els comptes representen la segona inversió més alta de la història, amb9.789 milions, 913 més que el 2017 a Preveuen més contractes i millors sous

SALUT

V. PérezBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Alba Vergés, durant la presentació dels comptes ■ EPA

1.293euros és el que es preveuque es destini del pressupostper càpita, la segona xiframés alta dels últims cinc anys.

El conseller Miquel Buchva reconèixer ahir davantla comissió d’Interior queel pressupost pel 2020 “noés la solució” definitiva a lasituació en què es trobenels serveis de seguretat id’emergències a Catalu-nya, que va qualificar de“molt adversa”, però va de-fensar que és “una einamés” per “capgirar-la”.

El pressupost del depar-tament d’Interior és de1.431 milions d’euros,14,8% més respecte del del2017, i ha de permetred’incorporar i de formarels 1.500 nous mossosd’esquadra i 400 nousbombers. També preveu larenovació de prop de lameitat dels vehicles deBombers.

La major part del pres-supost, el 84%, es destina ala remuneració del perso-nal, i la resta es destinarà ainversions per millorar lesinfraestructures i renovarles flotes dels cossos de se-guretat i d’emergència deldepartament. ■

1.500 nous mossos i400 bombers, peròencara no n’hi ha prou

RedaccióBARCELONA

INTERIOR

a Buch admet que elpressupost “no és lasolució” per revertiruna situació adversa

La conselleria de Territorianhelava més que ningútenir un pressupost nouperquè d’aquest fet depe-nia desencallar el crèdit de740 milions d’euros conce-dit pel Banc Europeu d’In-versions per tirar enda-vant les obres del tram cen-tral de l’L9. El conseller Da-mià Calvet va explicar ques’espera tenir operatius els

primers trams del tronccentral entre el 2023 i el2024, i que les obres po-drien arrencar el 2022.

Per al que encara no hiha diners concrets és per alprojecte del tramvia deBarcelona que ha de con-nectar els dos ja existents através del tronc central del’avinguda Diagonal. Elpressupost de l’Ajunta-ment de Barcelona no pre-veu cap partida concretaper a aquest projecte i tam-poc el de la Generalitat.Aquest any hi podria haverel procés de licitació peròno hi haurà inversió fins al’any vinent, segons la Ge-neralitat. ■

El tram central de lalínia 9, sí; l’enllaç delstramvies, encara no

Jordi PanyellaBARCELONA

INFRAESTRUCTURES

a Ni el pressupost dela Generalitat ni el deBarcelona tenen encompte el tramvia