DIMECRES · 2 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15138 - AVUI / Any XLI. Núm. 14008 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

2043

26Q

1838

43-1

2075

25Q

CENTRE COMERCIAL CARREFOURTEL. 93 750 19 27 · 08349 CABRERA DE MAR

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE DE 10 H A 21 H · DONEM HORESCARBONELLESTILISTES@HOTMAIL.COM

AL CARRER · Milers deciutadans tornen a sortir alcarrer per recordar l’1-O i exigirla llibertat dels presos polítics

Units cap ala sentència

La manifestació d’ahir a Barcelona, que va recórrer el centre de la ciutat, va aplegar unes 20.000 persones ■ JUANMA RAMOS

DOS ANYS · Govern i entitatss’inspiren en l’1-O per avançar“sense excuses” i respondre ambdesobediència i no-violència

CONVOCATS · El Consell dela República reunirà l’Assembleade Càrrecs Electes per decidirl’estratègia després de la sentència

Sánchezamenaçade nou ambl’article 155

REPORTATGE

Decidiractivament

P6-15

Trump també hauriapressionat AustràliaVa demanar al primer ministre quecol·laborés en el cas de la trama russa

Europa-Món P19

Desenes de milers de personesdesafien la prohibició i surten al carrer

Europa-Món P18,19

Un manifestant crema una bandera xinesa ■ EFE

Trets per reprimir laprotesta a Hong Kong

Àlex Susanna, codirectorde la Fundació Vila Casas

Cultura-Espectacles P23

El poeta compartirà les funcions ambl’actual directora, que es jubila el 2020

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 20192 |

an passat dosanys de les càr-

regues policials des-proporcionades i, pertant, il·legals, i indis-criminades, i l’Estat

espanyol no ha condemnat la violènciade l’1 d’octubre. Ni ha demanat perdó.I quan dic l’Estat, vull dir que qui ha dedemanar perdó en primer lloc és el reid’Espanya, com a “Jefe del Estado”. Icondemnar la violència. El “Jefe delEstado” ha de condemnar la violència.I també l’executiu, el govern espanyol,ara en mans del PSOE en funcions, hade condemnar la violència. I demanarperdó. Pedro Sánchez ha de condem-nar la violència d’estat. Com ho van serels GAL i ho va ser l’1 d’octubre. I de-manar perdó. Però vaja, ¿què pot diralgú que sobre els GAL demanava elprincipi de presumpció d’innocència icriticava que s’utilitzés l’alarma socialcom a argument per a la presó preven-tiva i ara veu demostrat que el presi-dent de la Generalitat és el senyor Xdels CDR i que els CDR són ETA? Eljove Sánchez no va fer aleshores cap

condemna preventiva de la violència,però és que tampoc l’ha fet quan elsfets de l’1-O són evidents. I MarianoRajoy, el president d’aleshores, ha decondemnar la violència i demanarperdó. Però, en fi, ¿quina violència hade condemnar algú que formava partdel govern que va indultar José Barrio-nuevo i Rafael Vera? A qui, per cert, jacondemnats per terrorisme d’estat vaacompanyar a la porta de la presó Jo-sep Borrell, flamant responsable –sité el vistiplau el dia 7– de la Política Ex-terior de la UE. Ah, i el delegat del go-vern espanyol a Catalunya aleshores,Enric Millo, ha de condemnar la violèn-cia. I demanar perdó. I tots els coman-daments policials que han estat as-cendits, condecorats i recol·locats hande demanar perdó. I Ciutadans? Nooblidem que és actualment el primerpartit de Catalunya com a guanyadorde les últimes eleccions. El Ciutadansque ha tornat a armar un sidral al Par-lament i ha presentat una moció decensura perquè Quim Torra és ETA,no ha de condemnar la violència del’1-O?

H

Keep calmTian Riba

Condemninla violència

Ni el “‹Jefe del Estado›”,ni PSOE, ni PP, ni Cs hancondemnat la violènciade l’1-O

quest estiu, l’Assumpta delquiosc de la plaça de Santa An-na, que cada dia em serveix el

diari que després vaig a llegir al barfent un cafè i un puret, ha pres una de-cisió dràstica: ha tancat la parada du-rant gairebé un mes. Quan la va tornara obrir em va dir amb un aire mig desatisfacció, mig d’excusa: “No haviafet mai tantes vacances seguides.” Du-rant aquells 30 dies em vaig haverd’espavilar. Vaig localitzar un petitquiosc davant mateix de l’estació. Jas’ho han pensat bé, els propietaris? Altren, els diaris se serveixen gratis ca-da matí. Abans hi havia hagut unquiosc dintre mateix de l’estació. Vahaver de tancar, naturalment. Feia pa-gar per estar informat. Llavors jo aga-fava el tren cada dia per anar a treba-llar a Barcelona. La clausura delquiosc va fer que em proveís en un es-tanc que hi havia a mig camí. L’estances manté però també ha deixat de ven-dre diaris: “No ens sortia a compte.”

Tot i el mes de vacances, l’Assump-ta és una de les dones que més treba-llen de la ciutat, en el ram comercial.Obre el quiosc de bon matí i el manté

A

actiu fins a altes hores del vespre, sen-se pausa per dinar. Només els diumen-ges descansa a la tarda. Obre fins i totel divendres sant, per Sant Esteve iper cap d’any, els tres dies que no hiha diaris. Ven altres coses: revistes, al-guns llibres, joguines, samarretes re-ivindicatives, rifa, xiclets... Des de faun temps, ampolles d’aigua. Algunsmatins que els repartidors se li hanavançat troba gent que ha trencat lacinta que lliga els paquets dels diaris ise n’endú exemplars. Els crida l’aten-ció. “Ah, però que no són gratis? Comque al tren i als autobusos els donensense pagar...” No ven ni els diaris que

els bars posen a disposició dels clients:“Els van a buscar al tren o a l’autobús.”

Diumenge no vaig trobar al quioscde l’Assumpta una cosa que buscava ivaig anar a ca l’Ortega, tres carrersmés amunt, de pujada. L’Ortega va co-mençar venent llibres i diaris en un lo-cal petit i ara els despatxa en un localgrandiós on hi ha de tot. Els diaris,abans en primer terme, ocupen un es-pai marginal. L’Ortega serveix revis-tes, llibres, ninots de peluix, articles depapereria, de dibuix i de pintura, jocs,refrescos... No tanca cap dia de l’any,ni els sense premsa ni per vacances.Cada matinada, plogui o nevi, agafa labicicleta i reparteix diaris a subs-criptors de la ciutat. Em confirma quela venda d’aquest producte va molt debaixa. “En canvi, pugen les revistes, noles de frivolitats sinó les científiques.”“També vens càpsules de Nespresso,Ortega?” “Què vols? S’ha de fer bullirel negoci.” Vaig a llegir el diari al cafè.Només jo componc la figura de lectorentre l’estesa de taules. Sembla quehaurien de tancar, i com menys diarisvenen més feina tenen, els quiosquersque subsisteixen.

“Com menysdiaris venenmés feina tenen,els que subsisteixen

Vuits i nous

QuiosquersManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 2019

o pensen parar ni un dia, d’en-colomar-nos el 155 per tots cos-tats? No hi haurà ni un dia que

Pedro Sánchez, Pablo Casado, AlbertRivera o qualsevol altre no parli del155? És aquesta, la campanya electo-ral que han programat? Aquesta és lagran proposta electoral que els partitsespanyols, que ara estan en plena pre-campanya (en aquesta precampanyaelectoral permanent en què ens tro-bem), tenen per a tots els espanyols?Què els estan oferint, als habitants deMúrcia, de Toledo, de Còrdova o de Sa-ragossa? Quines propostes tenen per amillorar la qualitat de vida dels espa-nyols, per a les universitats, per a lesempreses, per fer que Espanya siguiun país amb més exportacions, per re-baixar el deute públic, per al sectorcultural? El 155? Aquesta és la sevaproposta? No ha passat ni un dia, niun, en què els líders polítics espanyolsno hagin parlat d’aplicar el 155, d’in-

N “Això és el queens espera aquests39 dies que encarafalten per al 10-N?El 155 dia rere dia?I ara terrorisme?

tentar posar fi a l’independentisme od’etiquetar-lo de violent? Aquest és elseu programa electoral? De veritat?Repassin les declaracions dels darrersdies. Els repto a capbussar-se en leshemeroteques dels diaris, de les ràdiosi de les televisions a veure si trobencap titular on no hi surti el maleït nú-

mero 155? Sí, és clar que en trobaran.Els que parlen de terrorisme, d’accionsviolentes, de cedeerres, d’il·legalitzacióde partits o d’extradicions. Ho deiaahir el president Puigdemont en l’en-trevista que li feia Mònica Terribas desde Waterloo: “No sé què dir, si s’had’aplicar el 155 per indicis de violèn-cia”, deia. I hi afegia: “Al País Basc hiha hagut més de mil morts i mai l’hanaplicat allà.” Vagin a Google i escriguin“artículo 155”. Saben quantes refe-rències hi surten? Més de seixanta-sismil! Que si el poden aplicar o no, que siel Senat el pot aprovar tot i estar enfuncions, que si ja hauria d’estar enmarxa, que si... Un article que fa dosanys no coneixia cap de nosaltres (ique alguns dels pares de la Constituciója han dit que s’ha aplicat sense res-pectar l’esperit pel qual va ser redac-tat) i ara resulta que és el leitmotiv dela campanya electoral. Esgotador. I fal-ten encara 39 dies per al 10-N!

Cordons, amb el 155!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Joventut, talent, energia i una bona formació sónles credencials del jove actor català (19), conegutpel seu paper a la sèrie de TV3 Com si fos ahir.Amb petits papers a Superlópez i Nieve negra. arafa un salt qualitatiu com a protagonista en la pel-lícula Diecisiete, que s’estrena divendres a Netflix.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS

De TV3 a Netflix

Els polítics creuen que en campanya electoral és lí-cit deixar anar la llengua, abocar-les pel broc gros iapujar el to, però no tot s’hi val. El president en fun-cions, per convicció o conveniència, amenaça aracada dia amb el 155 i mà de ferro. Quina credibilitatté com a abanderat del diàleg i la moderació?

-+=

-+=

Aniversari enverinatXi Jinping

La porra a la màPedro Sánchez

-+=

Biel Montoro

La Xina celebra el 70è aniversari sota el comanda-ment del totpoderós Partit Comunista, amb un líderque ha maniobrat per perpetuar-se en el poder, ambprotestes democràtiques a Hong Kong, més desi-gualtat que mai, repressió de minories territorials iviolació de drets humans. Poc o res a celebrar.

PRESIDENT DE LA XINA

ACTOR

La sentència del Suprem perals dotze líders independen-

tistes és a punt de caure; hi ha pro-cessos judicials en curs contramembres de la mesa del Parlament,contra desenes de càrrecs de l’ad-ministració, contra el presidentQuim Torra, i ara també contra setciutadans relacionats amb els CDR.La persecució judicial del movimentindependentista progressa adequa-dament, sense miraments ni escrú-pol democràtic. I no obstant, persis-teix l’impuls i la temptació d’anarmés enllà i esborrar del mapa tot elque convingui esborrar per eliminarla dissidència política que defensa lasobirania de Catalunya, ‘ergo’ ame-naça la unitat d’Espanya.

El 155 i les eleccions imposadesdel 21-D no van resoldre la qüestió,perquè els catalans van votar per ungovern pro independència i encaramés majoritàriament per un Parla-ment pro referèndum i contra la re-pressió judicial i policial en curs. Enaquesta situació, l’Estat té un pro-blema amb la democràcia, que deri-va en inestabilitat i conflicte a escalainterna i en descrèdit a escala inter-nacional. Una situació poc sosteni-ble en el temps que convida a bus-car una solució concloent.

L’Estat sempre es reserva vies peraconseguir el que les urnes no li do-nen. El ventall va des d’un 155 mésllarg i devastador; el 116, que regulal’estat de setge o el d’excepció; o la‘ley de seguridad nacional’, que per-met nomenar una autoritat especialque pot incidir el temps que calguien tots els àmbits de l’administraciói fins i tot de la societat civil. El relatde violència i ara també de terroris-me és la coartada perfecta perquèMadrid pugui imposar la voluntat, elscriteris, els interessos i fins i tot elscapricis a tots els catalans, sense de-manar-los el parer o, pitjor encara,contra el seu parer. Aquesta és la de-mocràcia plena que regeix a l’Estatespanyol?

Situacióinsostenible

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

El pesd’Espanya

a guerra de lemes electorals ahir en l’inici deprecampanya dibuixa un camí poc esperançador. El

lema “Ara govern. Ara Espanya” que va presentar elPSOE va ser ràpidament replicat per Vox amb lapresentació del contingut de la seva campanya. “Ara,no; Espanya sempre”, apuntava el seu líder amb unaimatge del candidat de l’extrema dreta d’esquena i ambel braç esquerre alçat. La campanya la dirigirà el mateixSantiago Abascal. Ahir mateix, el PP també es vaencarregar de presentar el seu lema de campanya des

d’una enorme pancarta que penjade la façana de la seu a Madrid. Lafrase apunta a divisió “Ells onosaltres?” L’ús d’aquests lemes enun moments en què el conflicteterritorial s’intensificarà a raó de lasentència del Suprem no semblaque ajudi gaire a trobar una solució itira per terra els intents d’alguns

partits polítics de bandejar i en alguns casos d’haverobviat el conflicte amb Catalunya com si aquí no haguéspassat res. I no es pot, no poden. Pels seus lemes elsconeixereu, i encara no ha començat la campanyaelectoral que ja observem com la unitat d’Espanya espresenta com la solució als problemes fins i tot peraquells que fins fa poc apostaven per una Espanyafederal i plurinacional. Cauen els adjectius, es perd elmatís i s’abandona la concreció quan més falta fa. Temoque no interessa ni el nom ni el país, el que preocupa ésel partit i treure votants com sigui a l’enemic.

L

El quepreocupa noés el país, éstreurevotants al’adversari

http://epa.cat/c/sff5kk

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president de la Generalitat,Quim Torra, encoratja elscomitès, i la dreta desferma lapressió contra Sánchez perquèapliqui un altre 155.

10anys

20anys

El Fons Monetari Internacional(FMI) exclou Espanya de larecuperació. L’organisme donaper tancada la crisi en les granseconomies.

Jordi Pujol i Pasqual Maragalldefugen la confrontació directaen el primer i, probablement,últim debat televisat d’aquestacampanya.

Un any després La predicció Debat electoralTal diacomavui fa...

l’antiga Roma,cada dia del ca-

lendari estava marcatamb una lletra que in-dicava el caràcteramb què era conside-

rat. Una F, per exemple, indicava queera un dia fastus: un dia hàbil, durant elqual estava permès fer una acció legalo es podien fer celebracions. Per con-tra, hi havia també el dia nefastus,quan les activitats polítiques i l’admi-nistració de justícia estaven prohibi-des, i comportava la suspensió d’algu-nes activitats. No es podia administrarjustícia. El significat de nefastus, queha derivat en la paraula nefast, té avuidia una consideració negativa; un dianefast és un dia dolent, que porta algu-na desgràcia. I un polític nefast ja sa-ben com és; la setmana passada, en eldebat de política general del Parla-ment en vam veure algun exemple. ILorena Roldán (Ciutadans) mostrantuna fotografia de l’atemptat a la caser-na de Vic n’és un dels grossos, d’exem-ples. Sembla que hi havia 109 diesmarcats com a nefasti, al llarg de l’any,

i durant l’època imperial van arribar aser la meitat dels dies de l’any. Dos milanys després, n’hem tinguts molts, dedies nefasti. N’anem ben farts. I ja noés que, com estava marcat al calendariromà, no s’hi pugui administrar justí-cia, sinó que no es vol, administrar jus-tícia. La justícia va camí d’escolar-seper les clavegueres. Pendents de lasentència del Tribunal Suprem, de lesreaccions que hi hem de dur a termetot seguit, que el president Quim Torrano acabi inhabilitat per la justícia espa-nyola, dels CDR empresonats i acusatsde tot i més... El calendari de l’octubre,de la tardor i segurament més enllà,n’anirà ple, de dies nefastus. L’advocatd’Oriol Junqueras i Raül Romeva, An-dreu van der Eyden, deia ahir en unapiulada al Twitter, “Una cosa és innega-ble. Fins que morim tindrem senyalatel dia 1 d’octubre al calendari.” Un diabarreja de fastus i nefastus, que ens hade portar cap al dia de la gran celebra-ció final, la que voldrà dir que hem sa-but fer les coses bé. Ja cal que ens ar-remanguem.

A

Full de rutaCarina Filella

Dies ‘nefastus’

El significat de ‘nefastus’, queha derivat en la paraula‘nefast’, té avui un caràcternegatiu: un dia nefast és undia dolent. I un polític nefastja saben com és.

ls laboratoris –i potser els resul-tats ja són als mercats i boti-gues– s’està provant què en surt

de la unió d’un gen de blat de moro ambun d’escorpí. I dels d’una escarxofa iuna rata de claveguera. Són experi-ments transgènics, alguns populars(tomates, arròs, salmó...) però que se’ndesconeix si perjudiquen la salut. N’hiha per a Breaking bad.

EL TRANSGENISME ha assolit que les lla-vors siguin suïcides; les han programatperquè només germinin una vegada, si-gui inútil guardar sement com es feiaabans i –la mare dels ous– cal comprar-ne de nova cada vegada. I per a sit-com.Alguns pagesos, caricatures de la bado-queria col·lectiva: un, després d’usartota classe d’adobs químics amb lespastanagues, les que eren “maques” ide la mateixa mida les posava a les cai-xes per al comerç estàndard, i les “llet-ges” –tortes, petites, berrugoses– lesportava al mercat... ecològic. I per al Te-norio. Hi ha cadàvers que no es des-componen a causa d’un “miracle”: ai-tals difunts, de vius van ingerir tants

A de conservants, estabilitzants... quehan adquirit la gràcia de la (quasi)in-corruptibilitat; els enterramorts se’ntroben de tan tendres que no els podenpassar a l’ossera. Més per a bromatò-legs. La carn esdevé negra al cap de pocde morta la bèstia: es pot comprovar altercer món, on encara no intoxiquen elbestiar; la que veiem permanentmentrosada als taulells refrigerats és pelsadditius que, primer l’animal i desprésnosaltres, ingerim.

LA FISCALIA ITALIANA va denunciar quetones de formatges caducats, podrits, iamb rates i escarabats que s’hi passeja-ven, havien estat enviats a Espanyaperquè fossin “reciclats”; després vanser tornats a Itàlia en forma de pastabase que va transformar-se en format-ges de marca. Cap diari espanyol i no-més un d’italià en va parlar. La medeci-na ja dona per bo que, a banda dels càn-cers genètics (heretats), els altres sónproduïts per la química que hi ha en elmenjar i en l’ambient; i que les intole-ràncies, les al·lèrgies –i la mala salut se-xual– no venen del pa, o de la verdura, o

de... sinó dels pesticides, fungicides iplaguicides que hi ha mesclats o ambquè ho han arruixat. Deglutim greixosinnobles barrejats amb mil porqueriesindustrials però ens fa cosa menjar lapart grassa del pernil d’aglà. D’aglà?Volent imitar els rics, no ens adonemdel gat per llebre: molt d’aquest pernilve, sí, de porcs ibèrics però criats ambtotes les porqueries de les granges; nopot haver-hi de tot per a tothom.

ELS PRINCIPALS FABRICANTS d’armes delmón avui dominen el mercat alimenta-ri: de guerres no n’hi ha pas sempre, pe-rò se sol menjar tres cops cada dia. I elscrítics gastronòmics? Algun, no nomésavisa el restaurant que visitarà; no no-més accepta que no li presentin la fac-tura de l’àpat i que l’obsequiïn en B, si-nó que ha donat puntuacions o estre-lles a restaurants que encara s’haviend’inaugurar! Aquests breus apunts so-bre el que mengem són del llibre deRossend Domènech Els nous bàrbars(Gregal); el volum, a més, ens proposados altres plats: els tripijocs d’interneti la gran estafa de la informació.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

Aliments bàrbarsTribuna

Desconfiançatotalb Després del comportamentde la policia l’1 d’Octubre, ladesconnexió amb l’Estat espa-nyol, si més no per a una granpart del poble català, ha estattotal. Però ara, després de lesdetencions arbitràries del 23de setembre, la desconfiançaen tot el que fa l’Estat és total,absoluta. I, és clar, en perdre lacredibilitat, han perdut l’autori-tat moral, la que encara podientenir o els podíem atorgar. Elpoble català no té altres armesque el cant –permetin-me ano-menar-ho així–, perquè la forçade les armes la tenen vostès,pagada amb els nostres im-postos i contra la nostra volun-tat. Però no es pot governarcontra el poble, contra la volun-tat d’un poble que es vol lliure,com el català, i això vostès hohaurien de saber.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Grinyolab Malgrat haver-ho desitjatpregonament des de l’inici delmoviment independentista,malgrat haver-ho provat de milmaneres, no se n’han sortit:aquí no hi ha violència. I llavorshan decidit tirar pel dret: neces-siten violència però no n’hi ha, ia més no hi ha manera que se’ngeneri?, doncs se la inventen, i amés ho salpebren amb “terro-risme”, que sempre fa més pat-xoca. I van i detenen una collade gent de la manera més bar-roera possible tant en l’execu-ció com saltant-se, a més, pelque sembla i diuen, gairebétants preceptes legals i garan-ties com hi hagi per respectaren aquestes accions. Ah!, queaquesta colla no eren pas terro-ristes?, que no tenien armes niexplosius?, que no estaven or-ganitzats?, que no han matatmai ni una mosca i el més fortque han fet esclatar són piulesper la festa major?, que no hihavia cap grup organitzat, i

menys encara jerarquitzat?; totaixò són minúcies que, una ve-gada detinguts, entre uns i al-tres les afinen. I si oficialitzenque tenen terrorisme (molt)violent, poden malmenar tot elque giri al seu voltant: partits,organitzacions, fins i tot mitjansde comunicació, tot el que elscalgui. Quedaria d’allò més bési no fos perquè grinyola, i molt.AGUSTÍ VILELLA GUASCHCambrils (Baix Camp)

Moriral nostre paísb A l’agost va morir la mevaesposa a Vilafranca. Volíemque tot fos auster, bonic i digne.A la funerària vam demanar el“servei bàsic”, un preu total de2.080,11 euros. Però no s’hi in-cloïa la sala de vetlla, que valia679,84 euros ni la incineració il’urna més senzilla: 868 eurosmés. El resultat va ser de3.600,80 euros. Vull remarcarla immensa pressió emocionalen el moment de decidir. És

molt dur decidir que “no vols”que l’“arreglin i maquillin”. Ésmolt dur dir que vols el fèretremés barat. M’imagino que quino ho té molt clar, hi cau. Pre-guntes: Tothom té dret a un en-terrament digne? Qui no potpagar 679,84 euros no té dret afer una vetlla al tanatori? El“servei de condicionament ienferetrament” pot valdre368,81 euros? Incinerar un fa-miliar és un luxe? L’Estat ha declavar el 21% d’IVA? No hauriade ser el servei funerari un ser-vei públic, digne i de qualitat,com ho són, sortosament, lasanitat i l’educació? Ambaquest escrit he volgut explicarun cas absolutament real i re-cent. La meva esperança ésque animi altres persones a de-nunciar-ho i les forces políti-ques d’aquest nostre país aplantejar molt seriosament eltema i a posar-hi remei, a curt ia llarg termini.JOAN SÀBAT GILIVilafranca del Penedès(Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 2019

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La sentència condemnarà 2.300.000 persones”La frase del dia

“L’arribada de lademocràcia aIndonèsia poquescoses va canviar pera Papua Occidental,que s’ha revoltatcontra l’opressió ireclama el dret al’autodeterminació

apua merdeka!” és el crit quedes de fa setmanes ressona ala meitat occidental de l’illa

de Nova Guinea. En indonesi significa“Papua lliure” i encarna la voluntat his-tòrica dels habitants de la regió de Pa-pua Occidental, avui sota el control deJakarta, per esdevenir un estat inde-pendent.El greu conflicte que avui enfronta elspapús amb el govern indonesi té les se-ves arrels en l’època colonial, quan totala regió insular del sud-est asiàtic es tro-bava sota domini holandès. Les ÍndiesOrientals Neerlandeses estaven forma-des per milers d’illes habitades per po-bles asiàtics parlants de centenars dellengües malaies i seguidors de l’islam, aexcepció de Papua Occidental, situada al’extrem oriental, on hi habitaven anticspobles melanesis –d’aspecte africà–sense cap relació, ni històrica ni culturalni religiosa, amb la resta de la colònia.

DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA Mundial,el líder nacionalista Sukarno va lliuraruna guerra contra la metròpoli holande-sa per fundar la República d’Indonèsia,independent des del 1949. Però PapuaOccidental va restar sota administracióholandesa a l’espera de constituir-se enuna nova república independent. Els pa-pús tenien autèntic terror a ser anne-xionats pels indonesis. Jakarta no hi vaestar d’acord i va reclamar Papua Occi-dental. El 1961 Holanda havia construïtles estructures d’un nou estat papú occi-dental i l’1 de desembre es va hissarl’“estel del matí”, la bandera de la futurarepública. Però la pressió indonèsia vapicar a la porta de Washington. Unaadministració Kennedy, temorosa queun Sukarno frustrat s’apropés a Pequíni Moscou, va forçar Holanda a cedir elcontrol del territori a Nacions Unidesel 1962.

LA TRAÏCIÓ ALS PAPÚS s’havia consumat.Nacions Unides cedia Papua Occidental

“P un any més tard a Indonèsia amb el com-promís que es “respectés el dret a l’auto-determinació”. Tot un poble va anarpassant d’unes mans a unes altres, comsi fos un ramat de bens. Indonèsia, perevitar que en el futur l’ocupació fos de-clarada il·legal, va reunir el 1969 un mi-ler de caps tribals papús i els va obligar avotar a mà alçada si volien pertànyer aIndonèsia o no. Tots van contestar quesí. Nacions Unides va donar per bona lavotació i Papua Occidental va ser reco-neguda com a part integrant d’Indonè-sia. Favor per favor, la gran companyiaminera nord-americana Freeport vapassar a explotar els riquíssims recur-sos naturals del territori papú, i així vanéixer Grasberg, la mina més gran delmón a cel obert d’or i coure que encaraexploten els nord-americans amb enor-mes beneficis.

A PARTIR DEL 1969 el govern indonesi deldictador Suharto va aplicar una políticabrutal d’assimilació dels papús quemolts han qualificat de genocidi. A dife-rència dels indonesis, majoritàriamentmusulmans, els papús són cristians oanimistes i parlen llengües inintel·ligi-

bles per als indonesis, que són menys-tingudes pels colons indonesis que s’haninstal·lat l’illa. Als que no s’han volgutassimilar, la gran majoria, se’ls ha em-presonat, torturat o fet desaparèixer;s’han cremat poblats sencers i s’ha for-çat a l’exili milers de papús, com BennyWenda, actualment la veu dels papús almón. Amb la caiguda de Suharto el 1998i l’arribada de la democràcia a Indonè-sia, poques coses van canviar a PapuaOccidental. Tots els presidents demo-cràtics indonesis han rebutjat un refe-rèndum d’autodeterminació i la repres-sió no ha cessat.

L’AGOST PASSAT, després d’un oblit demig segle, Papua Occidental s’ha aixe-cat amb determinació contra l’opressió iha tornat a l’actualitat internacional. Laguspira de la revolta ha estat l’insult ra-cista proferit per un mestre indonesi alsseus estudiants papús. “Mones”, els vadir. Racisme en la seva expressió mésbarroera. “No som mones”, criden elspapús, i exigeixen exercir el dret a l’au-todeterminació i que s’anul·li la resolu-ció de Nacions Unides de 1969. Recla-men un referèndum com el que es va fera Timor Est ara fa vint anys o com el quees va fer a Nova Caledònia tan sols fa unany o el que es farà el novembre a Bou-gainville.

LA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA hi és, però demoment la democràtica Indonèsia novol cedir. Tanmateix, després dècadesde foscor, quan tot semblava perdut,s’ha obert una escletxa d’esperança i jasabem que aquestes finestres d’oportu-nitat no es poden deixar escapar perquèla història no perdona. Ara l’estat mela-nesi de Vanuatu, juntament amb altrespaïsos africans i caribenys, prepara unaofensiva perquè les Nacions Unides rec-tifiquin i reconeguin el dret a l’autode-terminació de Papua Occidental. Tansols fa un mes, això hauria estat inima-ginable.

Josep Lluís Alay. Professor d’història de la Universitat de Barcelona

No som monesTribuna

SísifJordiSoler

e estat massaanys de la tribu

de la política, tant demilitants com de fun-cionaris i electes, pergosar plantejar mesu-

res contra els que practiquen l’art deldolce far niente i de la demagògia ver-bal. Un fet que no els impedeix, sovint,ser beneficiaris d’una nòmina de dinerpúblic, que paga la ciutadania –tant laque vota com la que no ho fa–, entemps de vaques grasses i en tempsde desigualtats socials angunioses. Ésl’hora de dir: “Prou, s’ha acabat!”

Parèntesi: el gran percentatge delsque es dediquen a la política, elegitsper la ciutadania, cobra molt poc ores de res pel servei a la comunitat.¿Quants càrrecs municipals –regido-res i regidors–, que treballen defranc, hi ha en comparació amb dipu-tades i diputats, amb un sou no gensmagre? Si Kant, el filòsof, va escriureles seves crítiques, a la raó pura i a laraó pràctica, ¿no ens podem inventaruna ben kafkiana Crítica a la raó mu-nicipal, amb un primer capítol que di-gui: “En l’acció política, tot allò queno té partida pressupostària no exis-teix.” Si és així, ¿no hauria d’actuar lajustícia contra els aspirants a càrrecspolítics que prometen actuacions po-lítiques sense indicar amb quins di-ners –ep!, públics— les podran dur aterme?

El municipalisme, que és arreu, lle-vat d’algun país salvatge, l’escola del’acció política, t’ensenya que si pro-mets cinc escoles noves i només, es-curant les xifres al màxim, en pots fertres, generes onades greus de protes-tes irreversibles. ¿No seria bo que alsaspirants a polítics que facin prome-ses sense garanties de partida pres-supostària se’ls castigués a una penalleu de 45 anys sense poder-se tornara presentar a unes eleccions?

H

De set en setIgnasi Riera

Ara és l’hora

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 20196 |

Actes arreu deCatalunya recordenles votacions idenuncien lescàrregues policials

Sánchez noesperarà al Senat itambé avisa la mesadel Parlament perles resolucions

L’amenaça del155, cada copmés a prop

Dos anys delreferèndumde l’1-ONacional

Quan falten pocs dies pera la sentència del TribunalSuprem contra el governque va impulsar el referèn-dum de l’1-O, l’independen-tisme es va abocar ahir enmassa a commemorar elsegon aniversari d’una jor-nada d’empoderament po-pular de record molt fresc,que va voler fer servir com aelement inspirador per se-guir el camí i com a esperóper afrontar els temps quevindran i assolir la fita de laindependència. Ho van ferles entitats socials i els CDRper mitjà de desenes d’ac-tes i mobilitzacions convo-cats arreu de Catalunya, iho van fer també les princi-pals institucions.

En un breu però solem-ne acte al Pati dels Taron-gers del Palau de la Gene-ralitat, el govern va fer pú-blic al matí el CompromísPrimer d’Octubre, que totjust acabava d’aprovar enel consell executiu, per ra-tificar l’1-O com a “jornadafundacional” del republi-canisme d’avui al país, iconjurar-se per “avançarsense excuses” perquè larepública, que veu “inevi-table”, sigui una realitat,a més de “persistir” fins aaconseguir el retorn a casade presos i exiliats polítics.L’executiu es comprometa fer-ho “de l’única mane-ra que sabem i volem: de-mocràticament i pacífica-

ment”, subratlla el text,que van llegir el presidentQuim Torra i el vicepresi-dent Pere Aragonès acom-panyats de tots els conse-llers i uns 200 alts càrrecs–secretaris i directors ge-nerals de tots els departa-ments, en una posada enescena calcada a la delcompromís que van signarl’abril del 2017 els ara re-presaliats per tirar enda-

vant el referèndum–, ambuna senyera com a únicelement simbòlic visible.

“Les societats madures,responsables i comprome-ses s’expressen de manerademocràtica i pacífica, iho fan també a través delvot”, comença la declara-ció. “I això és el que va ferla ciutadania de Catalunyael Primer d’Octubre del2017”, sosté, una data que

serà sempre “de compro-mís, d’afirmació, de soli-daritat, de proposta i d’es-clat democràtic a favor deldret a l’autodetermina-ció”. El text, que destacaque l’1-O la societat es va“empoderar” i va “plantarcara a la barbàrie”, afirmaque és amb “l’esperit”d’aquells dies, també elsprecedents i els posteriors,amb especial èmfasi en el3-O, que caldrà “afrontarels desafiaments del fu-tur”, sobretot en aquest ca-mí “cap a la república cata-lana, que serà inevitable”.“Sempre amb un compro-mís innegable i inqüestio-nable amb la pau, el diàleg,la voluntat popular, el vot ila democràcia”, remarca eltext, com ha estat històri-cament, si bé ho ha de re-cordar ara més que maivista la campanya en mar-xa per mirar de crimina-litzar l’independentisme.“La llavor de la convivèn-cia és la paraula, el respec-te dels drets socials, civils ipolítics i la capacitat de de-cidir col·lectivament”, re-corda igualment la decla-ració, en al·lusió al discursunionista que afirma quea Catalunya hi ha tot justun problema de convivèn-cia. Acabat l’acte, Torraes va desplaçar a Lledo-ners per visitar els presospolítics, i alguns conse-llers van fer el mateix ambles preses a Mas d’Enric iPuig de les Basses.

També davant la façana

del Parlament es va fer almigdia una concentraciócommemorativa convoca-da pels funcionaris públicsreunits en l’Assemblea de

Defensa de les InstitucionsCatalanes (ADIC). Hi ha-via els membres sobiranis-tes de la mesa, amb el pre-sident del Parlament, Ro-

FAR Coincidint amb el segon aniversari, l’executiu fa públic un compromís en quèreclama “l’esperit” d’aquells dies per seguir caminant “pacíficament” cap a unarepública “inevitable” JUDICI Torrent també l’invoca per respondre a la sentència

L’1-O inspira elgovern a avançar“sense excuses”

Òscar PalauBARCELONA

“El govern escompromet a feraquest camí de l’únicamanera que sabem ivolem: pacíficament idemocràticament”

Tots els presos polítics jutjatsper l’1-O van reivindicar ahirl’efemèride. “Aquell dia vamcanviar-ho tot, vam fer histò-ria. Exercint-lo, vam reivindi-car als ulls del món el dret al’autodeterminació, i no hi re-nunciarem mai. L’Estat ha detenir clar que el procés és ir-reversible, i la independènciade Catalunya, inevitable. L’1-Oi també el 3-O, milions de ca-talans vam fer un pas que jano té marxa enrere”, assenya-lava Oriol Junqueras en unacarta llegida pel seu pare enun acte d’ERC a Fonollosa.“Vindran nous octubres i calestar preparats. Serem més imés forts encara”, auguraval’exvicepresident, que veuuna “necessitat” guanyar.

La resta es van expressara Twitter. “Sentiu-vos orgullo-sos d’haver-hi participat,d’haver-ho fet possible. Mal-grat els moments difícils,amb determinació, pacifismei democràcia, el futur sempre

“El govern escompromet a avançarsense excuses cap ala república catalana,perquè sigui unarealitat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del Compromís

serà a les nostres mans!”,proclamava Carme Forcadell.Jordi Turull afermava el com-promís per assolir la indepen-dència “pacíficament i demo-cràticament”, i tenia un reco-neixement “a tantes i tantespersones que en un admira-ble exercici pacífic de dignitatdemocràtica van fer possibleel referèndum”. “Som un po-ble que segueix determinat,esperançat i compromès enla lluita per les llibertats”, as-senyalava Quim Forn. “1-O: laseva vergonya. La nostra dig-nitat”, piulava Josep Rull. PerRaül Romeva, “fa dos anysvam demostrar què som”: ur-nes, democràcia, escoles,pau, llibertat... “Som solidari-tat. Som poble. Som determi-nació. Autodeterminació”...“Som l’1-O. I ho continuaremsent”, cloïa. “Un dia que recor-darem tota la vida. Autoorga-nització, mobilització cívica ifermesa. Hi vam ser, hi som ihi serem!”, deia Dolors Bassa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els presos polítics el reivindiquen

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Llei electoral,segons li convé

L’APUNT cessor, Rajoy, va assolir la presidència amb el 33%dels vots en les generals en què Sánchez va obtenir un22% dels vots, i va arribar a La Moncloa per una mocióde censura. Ara aspira a governar l’Estat i acostar-se al40% dels vots, percentatge amb què vorejaria la ma-joria absoluta d’escons, també “fruit de la llei electo-ral” que potser llavors no criticarà.Carles Sabaté

Pedro Sánchez no para de provocar. Ahir tornava abrandar el 155 i airejava que no calia esperar a la cons-titució del Senat per aplicar-lo. No satisfet, lamentavaque Torra sigui president i que l’independentisme gua-nyi les eleccions només amb el 48% dels vots, “fruitde la llei electoral”, es queixava, com sempre lamententambé Ciutadans. Caldria recordar-li que el seu ante-

Amb l’aire de tenir-ho totpactat però sense voler en-senyar encara les cartes,entitats i partits sobira-nistes van presentar ahirels principis compartitsper a les mobilitzacionsprevistes per quan es co-negui la sentència del Tri-bunal Suprem contra elslíders polítics i socials em-presonats. “Fem una cridaal conjunt de la ciutadaniaa respondre de maneramassiva des de la lluita noviolenta i la desobediènciacivil”, van reclamar tresportaveus, la historiadoraAnna Sallés, el cupaire Da-vid Fernàndez, i el tambéperiodista Martí Anglada,els mateixos tres que vanpresentar les protestesper l’inici del judici, el fe-brer passat al Palau Ro-bert. “Apel·lem a tota laciutadania que veu en la

condemna dels presos po-lítics una greu injustícia iun atac als nostres drets asortir al carrer i a partici-par d’un nou marc de mo-bilitzacions”, van reblar.Segons els impulsors, cal-drà “tornar a exercir totsaquells drets que ens sónvulnerats”. El comú deno-minador és la reivindica-ció de llibertat, l’aturadade la repressió i l’autode-terminació, res que no pu-guin assumir els comuns,a qui esperen sumar aviat.

Desenes d’entitats, in-closes l’ANC i Òmnium, i

representants de Juntsper Catalunya, ERC i laCUP van fer-se una foto-grafia conjunta per mos-trar unitat als jardins de laSedeta coincidint amb elsegon aniversari de l’1d’octubre. Hi havia expec-tació per conèixer els de-talls de les mobilitzacions,però tant Elisenda Paluziecom Marcel Mauri es vanresistir a anticipar-los, en-cara que dilluns es va sa-ber, per boca d’un mem-bre del secretariat nacio-nal de l’ANC a Betevé, quees prepara una gran mani-

festació a Barcelona i dife-rents marxes de tres diesper col·lapsar la xarxa vià-ria del país, a part de laconvocatòria d’una vagageneral el dia 11 per partde la Intersindical-CSC i laIntersindical Alternativade Catalunya.

Paluzie va puntualitzarque les marxes són una deles propostes que hi ha so-bre la taula i que no sónuna iniciativa només del’ANC, sinó del conjunt delsobiranisme: “Ha trans-cendit perquè s’estan fentreunions preparatòriesper valorar la logística ne-cessària. El que ha trans-cendit no és exactamentcom serà.”

“La sentència busca re-venja i per això tothom hade sortir al carrer a defen-sar els drets i les llibertats,no només un dia, sinó unaèpoca que serà llarga”, vaalertar el vicepresidentd’Òmnium. ■

El sobiranisme fa una cridaa respondre al Suprem ambdesobediència i no violènciaa Les entitats i els partits independentistes esperen sumar els comuns en lesmobilitzacions per la llibertat, l’aturada de la repressió i l’autodeterminació

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Fem una crida a laciutadania perquè esmobilitzi; que sàpigaque estarem units enles manifestacions”

Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

Representants d’entitats i partits sobiranistes, ahir, als jardins de la Sedeta ■ JOSEP LOSADA

“Farem el que faci faltadavant d’una sentènciainjusta que busca que laciutadania es quedi acasa i l’escarni”

Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

ger Torrent, al capdavant;diputats de JxCat, ERC i laCUP, i molts treballadorsde la cambra. Simbòli-cament, els concentrats,alguns amb grans llaçosgrocs, van introduir pape-retes en una de les urnes del’1-O, entre aplaudiments icrits de “Llibertat!”. “L’1-Ono pot ser només memò-ria, un record, una cica-triu. Ha de representar elfutur d’aquest país i l’espe-rança de les noves genera-cions. Ha de representarla llavor de la victòria”, as-

senyalava a la tarda Tor-rent, en un acte amb Ara-gonès i altres càrrecsd’ERC a Fonollosa, un delspobles que van viure lesràtzies policials de l’Estat.“Davant la sentència, hau-rem de recórrer de nou al’esperit de l’1-O. I no no-més els independentistes”,proclamava, tot enllaçant-ho amb les mobilitzacionsque venen, que segons ells’hauran de fer “de manerapersistent i permanent denou, per defensar els dretsfonamentals”. ■

Tot el govern, amb els alts càrrecs, i els diputatsindependentistes del Parlament van commemorarahir el segon aniversari de l’1-O ■ JOSEP LOSADA / ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

El govern en funcions dePedro Sánchez intensi-fica la pressió sobre elgovern del president dela Generalitat, Quim Tor-ra, i ahir advertia que elseu executiu, malgrat es-tar en període preelecto-ral i tenir limitades les se-ves competències, podriaaplicar l’article 155 de laConstitució i suspendrede nou la Generalitat.“Si en les pròximes set-manes o mesos l’executiuha d’actuar a Catalunya,ho farà amb fermesa, uni-

tat d’acció i proporcionali-tat”, remarcava. Abans deprendre aquesta decisió,hi va afegir, parlarà ambtots els partits polítics.Tanmateix, alguns ex-perts en dret constitucio-nal ja van expressar ahirels seus dubtes amb rela-ció a aquesta mesura. Demoment, però, només estracta d’un avís i el 155 esqueda al calaix.

No obstant això, el go-vern del PSOE té els ullsposats en l’activitat de laGeneralitat i el Parlamenti ahir el president en fun-cions també avançava lasuspensió automàtica de

les propostes de resolucióaprovades en el debat depolítica general, sobretotla que reivindica la “legiti-mitat de la desobediènciacivil i institucional” per de-fensar “drets civils, polí-tics i socials”. Aquestavegada ho farà registrantun incident d’execució desentència, ja que conside-ra que el text aprovat alParlament no només vul-nera la Constitució, sinóque contradiu l’anteriorsentència del TribunalConstitucional, que insta-va la cambra catalana aaturar qualsevol tràmitrelacionat amb el procés

d’independència. Aquestadecisió estreny el cercle iposa contra les cordes elsmembres de la mesa del

Parlament, ja que, si esproduís aquest nou trà-mit, suposaria un nou ad-vertiment de responsabi-

litats penals. L’incidentd’execució de sentènciase sol·licitarà tan bon puntla resolució es publiquien el Butlletí oficial delParlament de Catalunya(BOPC), a finals d’aquestasetmana o a principis de laque ve. Fins ara el governdel PSOE havia optat perla via de la impugnació persuspendre les resolucionsparlamentàries que consi-derava no ajustades a laConstitució, com la repro-vació del rei Felip VI.

L’advertència de Sán-chez va rebre la respostade l’expresident de la Ge-neralitat Carles Puigde-mont, que li va reclamar“una mica de mesura”amb el 155. “Que s’hagid’aplicar un 155 per unsindicis de violència, no hosé...; al País Basc hi va ha-ver gairebé mil morts i nohi han aplicat mai el 155”,va etzibar Puigdemont enuna entrevista a El matíde Catalunya Ràdio. Puig-demont considera queSánchez “està en cam-panya i sap que anar encontra de les aspiracionsde Catalunya dona vots”.Amb tot, l’ha advertit queun 155 és una “condemnacol·lectiva, no només alsindependentistes”.

El cas, però, és quementre que Pedro Sán-chez anunciava les novesmesures contra el governde la Generalitat i el Parla-ment, el líder de Ciuta-dans, Albert Rivera, el des-afiava des de la cambra ca-talana a donar suport a lamoció de censura contra elpresident Torra que el seugrup va registrar dillunspassat malgrat saber queno té prou suports per ti-rar-la endavant, el motiuque, paradoxalment, va es-grimir Arrimadas per nopresentar-la abans. El líderdel PP, Pablo Casado, tam-poc perdia l’oportunitatd’entrar en precampanyai acusava Sánchez de notenir “credibilitat”. “Queabans trenqui els pactesmunicipals que té ambJxCat i ERC”, li retreia. ■

Sánchez enarbora el 155 i lavia judicial per frenar Torra

Emma AnsolaBARCELONA

a El president espanyol dobla la pressió i demanarà la suspensió ràpida dels acords parlamentarissobre desobediència a Ho farà apel·lant a la sentència prèvia del Constitucional contra el procés

La moció de censura que Csva registrar dilluns a la tardaes votarà dilluns que ve a lesdeu del matí. Així ho ha deci-dit finalment el president delParlament, Roger Torrent,després d’escoltar ahir la jun-ta de portaveus, en què lamajoria s’havien decantatper aquesta data, no sensecerts dubtes per part d’algun

El secretari general del PSOE i president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ahir, en la presentació de la campanya electoral dels socialistes ■ EFE

Ciutadans haregistrat unamoció de cen-sura contrael presidentQuim Torra

que saben que no té possibili-tats de prosperar. Els comuns iel PSC ja han avançat que no hidonaran suport i, de fet, la faltade suports va ser el motiu prin-

grup i membres de la mesaque volien evitar que la cele-bració de la moció poguéscoincidir amb la lectura de lasentència del Suprem contrael procés independentista.Al llarg del matí, s’havia plan-tejat fins i tot la possibilitatde fer-ho en dissabte. La lleiobliga a votar-la al cap de cincdies de ser registrada.

cipal que va esgrimir Inés Arri-madas per fer marxa enrere enel primer intent de moció queella mateixa va anunciar fa dosanys i fins i tot per evitar pre-sentar-se a una possible investi-dura com a líder del partit mésvotat. Ara, en un context pre-electoral, les coses han canviat.

Per això Rivera, en una cam-panya ja calculada de movi-

ments, llançava la primera pe-dra contra el socialisme i insta-va Sánchez i el PSC a donar su-port a la moció de censura per“recuperar la convivència i po-sar fi al procés”. El PSC, atent alcop, assegurava que, si bé “Tor-ra és el problema, Ciutadans noés la solució; ho és el PSC”, ialertava de l’objectiu electoralis-ta de la formació taronja. Dins

la tempesta preelectoral, però,el PSOE contraatacava i redo-blava el missatge enarborantl’aplicació, un altre cop, del 155,malgrat ser un president enfuncions. Els comuns acusavenCs de voler convertir el Parla-ment en un plató de televisió ialertaven, pel que fa a la moció,que no es pot posar “un pirò-man a cuidar el bosc”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PSOE i Cs posen Catalunya en el centre de la precampanya

Lorena Roldán i Albert Rivera,ahir, entrant al Parlament ■ EFE

Lesclaus

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dilluns, moció de censura

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

El jutge de l’Audiencia Na-cional que investiga elsquatre acompanyants del’expresident Carles Puig-demont per un delicted’encobriment ha accep-tat la petició de la fiscaliade preguntar a les ambai-xades d’Alemanya, Suè-cia, Finlàndia i Dinamarcasi tenen aquest delicte.

Per aquests quatre pa-ïsos van passar en el viatgeamb l’expresident, el marçde 2018, on aquest va pro-nunciar conferències. Lapetició a les ambaixades ésformal però alhora vital, jaque la llei només permetperseguir un delicte si alpaís on es va cometre hoés. El delicte d’encobri-ment a l’Estat espanyol éscastigat amb fins a tresanys de presó per a qui aju-da el suposat autor d’undelicte a eludir la investi-gació. Per la fiscalia, elsquatre acompanyants sa-bien que l’expresident jaestava en cerca. D’altra

banda, el jutge accepta deprorrogar sis mesos més lainvestigació, fins al 28 demarç de 2020.

Un dels investigats és Jo-sep Maria, Jami, Matama-la, acompanyant durantmolt temps de Puigdemonta Bèlgica, i que a finals desetembre va tornar a Wa-terloo, en perdre la immu-

nitat de senador. L’empre-sari va tornar a Girona des-prés de divuit mesos sensetrepitjar Catalunya. En leseleccions del 10-N, tornaràa ser candidat de JxCat perGirona. Els altres investi-gats són l’historiador JosepAlay i dos agents dels Mos-sos, que eren de vacancesquan van acompanyar el

president. Quan anaven deHèlsinki a Brussel·les encotxe, va ser detingut a Ale-manya, arran de l’euroodredel jutge Llarena. Al final,un tribunal alemany no-més va acceptar entregarPuigdemont pel delicte demalversació de fons i no perrebel·lió, i el magistrat, la varetirar. ■

M. PiulachsBARCELONA

a Sol·licita si tenen eldelicte d’encobrimenta Alemanya, Suècia,Finlàndia i Dinamarca

El jutge consultaambaixades pelsacompanyants

L’advocat flamenc de l’expre-sident Carles Puigdemont,Paul Bekaert, alertava ahirque “si és evident que Espa-nya fabrica un cas” contra ellper terrorisme “no tindrà cappossibilitat” d’extradir-lo ambuna nova euroordre. Interro-gat en una entrevista a l’ACNper les informacions perio-dístiques que vinculen el líderde JxCat amb el cas delsCDR, Bekaert assegura que,si les autoritats espanyolesdemanessin una euroordreautomàtica per aquest delic-te, seria “un jutge belga quidecidiria si els fets són terro-risme o no”. En tot cas, avan-ça que Bèlgica haurà de “dei-xar en suspens l’extradició” al’espera que la justícia euro-pea decideixi si té immunitateuroparlamentària.

Jami Matamala, en tornar per recollir l’acta de senador, a l’aeroport de Girona ■ J. SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cap èxit a unacausa fabricadade terrorisme”

El Consell per la República,òrgan que aglutina JxCat,ERC, Demòcrates, PobleLliure, Som Alternativa il’ANC, convocarà les forcessobiranistes, no única-ment independentistes, auna assemblea de càrrecselectes amb l’encàrrec“d’aprovar l’estratègia” po-lítica després de la sentèn-cia de l’1-O. Des de Brus-sel·les, Carles Puigde-mont, president de la pla-taforma, va fer una crida atots els escollits a les urnesa Catalunya per unir-se a la“nova fase” del procés in-dependentista.

“Tothom hi és convi-dat”, va assegurar el presi-dent a l’exili, amb la portaoberta a l’espai dels co-muns. Regidors, alcaldes,

diputats al Parlament deCatalunya i al Congrés o se-nadors seran potencialsmembres d’aquesta as-semblea, que s’haurà d’ar-ticular en les pròximes set-manes. Incloent els pri-mers, la iniciativa preténdonar més protagonismeal món municipal com amotor cap a la Repúblicacatalana.

La idea és que sigui una“via alternativa” al carrerósense sortida del “marc au-tonomista” a l’hora de

prendre decisions en l’es-cenari posterior a la sen-tència, segons fonts delCpR. Tanmateix, Puigde-mont va reiterar ahir queles eleccions espanyolesseran “una ocasió fabulosaper canalitzar la indigna-ció” sobre la sentència i vareclamar que es constati ales urnes la majoria a favorde la independència.

A les portes de la decisiódel Suprem sobre els pre-sos, però també d’una es-perada nova ordre d’extra-

dició contra el govern al’exili, aquest va confirmarahir que l’afrontarà desd’on resideix, a Bèlgica iEscòcia. Puigdemont veu“evident” que l’Estat espa-nyol, vinculant-lo al casdels CDR, intenta penjar-li“la llufa” del terrorisme per“marcar aquesta casellaper a una tercera euroor-dre”, però la seva defensanega que puguin tenir èxit.“És un deliri pensar (...)que en el conjunt de l’inde-pendentisme algú hagi tin-

gut la temptació de provaruna cosa que sabem que ésun fracàs”, va dir, tot refer-mant el seu compromísamb la no-violència.

Coincidint amb el segonaniversari de l’1-O, el go-vern a l’exili va aprofitarper sumar-se a la petitaconcentració davant del’eurocambra, per reivin-dicar el dret de Puigde-mont, Oriol Junqueras iToni Comín a ocupar elsseus escons. L’eurodipu-tat de Ciutadans Jordi Ca-

ñas va criticar la seva pre-sència a les portes de “lademocràcia europea peratacar l’espanyola” i vaalertar que és “un proble-ma europeu” que es mani-festi davant l’eurocambrai no sigui “a la presó”. Ca-ñas també va anunciarque presentaran als euro-diputats un informe sobreel manifest dels CDR. “Eu-ropa ha de saber que elpresident de la Generali-tat aplaudeix presumptesterroristes”, va dir. ■

El CpR festejaels comuns perunir estratègiesa El Consell per la República farà una convocatòria decàrrecs electes per definir la reacció a la sentència de l’1-O

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les eleccionsespanyoles seran unaocasió fabulosa percanalitzar laindignació”Carles PuigdemontPRESIDENT A L’EXILI

Brussel·les“Europa ha de saberque el president de laGeneralitat aplaudeixpresumptesterroristes”Jordi CañasEURODIPUTAT DE CIUTADANS

Natàlia SeguraRaventós

Representants del Consell per la República, en una compareixença ahir a Brussel·les ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

na urna de plàstic de l’1d’octubre del 2017, il·lumi-nada amb un manyoc debombetes a l’interior,

transportada per un ciutadà da-munt el cap, tancava ahir quanpassaven vint minuts de les vuit dela tarda la manifestació indepen-dentista organitzada a Barcelonaamb motiu del segon aniversari delreferèndum. Era l’última de quasi20.000 persones que van desfilarpel centre de la capital del país enuna manifestació que no passarà ala història pel volum de persones,però sí per ser una nova mostra dela constància del moviment sobira-nista a l’hora de mantenir viva alcarrer la seva reivindicació. Lamarxa es va estendre al llarg de pocmés de sis-cents metres de longi-tud, i en el moment en què l’urnail·luminada arribava a Aragó la cap-çalera es plantava davant de la De-legació del Govern espanyol, al car-

Urer Mallorca amb Roger de Llúria,abans de dirigir-se cap a la destina-ció final, l’institut Jaume Balmes, aPau Clarís amb Consell de Cent, undels col·legis que va ser assaltat perla Policía Nacional ara fa dos anys.

La marxa tenia com a etapa in-termèdia la seu de la delegació de laComissió Europea a Barcelona, da-vant de la Pedrera. Ahir s’hi va atu-rar la capçalera i s’hi va llegir el ma-nifest titulat Acabem el que vamcomençar. El text reclama que esposi en marxa una “independènciareal”, que els polítics es deixin de“declaracions simbòliques”, alhoraque exigeix “la fi del tacticisme i elpartidisme”.

La marxa havia estat convocadaper a les set de la tarda, amb puntde sortida a la plaça Catalunya i iti-nerari principal pel passeig de Grà-cia. Poc abans de començar, en elpunt de sortida es congregaven en-cara no 3.000 persones i una visiózenital, des del punt més alt delsgrans magatzems que hi ha a la pla-ça, va fer exclamar a dues joves ma-

nifestants que van pujar fins al llocper tenir la perspectiva: “Ningú, ésdesesperant.” El desencís de lesdues joves, pel que sembla un lentprocés de desmobilització de les ba-ses independentistes, es va veurematisat a mesura que avançava latarda amb l’arribada a la concen-tració de fins a 18.000 persones,segons el balanç que va difondrel’Ajuntament, 2.000 menys que elrecompte fet per aquest diari a peude carrer.

La d’ahir a Barcelona no va seruna manifestació central, sinó unacte més dels molts que es van cele-brar al país. Entre les mobilitza-cions va destacar la marxa de tor-xes que es va fer al vespre des de di-versos municipis del Bages en di-recció a la presó de Lledoners, onles diverses columnes van confluiren un acte en què van prendre laparaula la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, i també el germà delpres Jordi Sànchez, un familiar del’exiliada Anna Gabriel, la dona deJordi Turull i un dirigent d’Òmni-

um del Bages i el Moianès. Altresmarxes amb torxes estaven convo-cades, entre molts altres llocs, alsmunicipis d’Arenys de Mar, Bell-puig, Camprodon, Cardedeu, Crei-xell, Igualada, Girona, Llanars, Llei-da, Masquefa, Mataró, Olot, Palau-solità i Plegamans, Premià de Mar,Reus, Ripollet, Salt, al barri barce-loní de Sant Andreu, Sant Cugatdel Vallès, Santa Coloma de Gra-menet, Tarragona, Terrassa o Vila-franca del Penedès, però també aPicadilly Circus (Londres), mentreque al matí se n’havien fet al barribarceloní de Sants o a Brussel·les.

Protesta a la UB delRavalb Desenes d’estudiants del cam-pus del Raval de la Universitat deBarcelona (UB) es van concentraral matí al porxo de la facultat percommemorar el segon aniversaride l’1-O. Els estudiants van llegirun manifest en què reivindicaven“lluitar incansablement” per ferque el resultat del referèndum no

MOBILITZACIONS · Quasi 20.000 persones es mobilitzen a Barcelona, i la ciutat encapçala un seguit de manifestacionsarreu del país per reivindicar l’esperit del referèndum EUROPA · La delegació de la CE a la capital catalana va ser el destí de laprotesta de la principal marxa TORXES · Girona i altres ciutats van viure concentracions massives de caire reivindicatiu

El carrer sempre hi ésDesplegamenta la prefecturaDurant tota la tardad’ahir, un voluminósdispositiu de la PolicíaNacional, reforçatamb agents dels Mos-sos d’Esquadra, es vadesplegar davant laprefectura superior dela Policía Nacional enprevisió que hi po-guessin arribar mani-festants. Acabada lamanifestació princi-pal, un grup d’unstrenta joves s’hi van di-rigir per fer una pro-testa, asseguts a terra,que es va allargar du-rant vint minuts. Envan marxar a dosquarts de deu del ves-pre, escortats per unhelicòpter que seguiaels seus movimentsdes de l’aire.

J. Panyella / X. MiróBARCELONA

La manifestació de Barcelona va sortir de la plaça Catalunya i va recórrer el centre de l’Eixample fins acabar a l’institut Jaume Balmes ■ JUANMA RAMOS

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 2019

reconegut internacionalment esfaci efectiu. Segons recollia l’ACN,la resistència no es pot fer “doble-gant-se davant dels partits del 155”ni pactant renúncies. Els estu-diants auguren “temps de lluita”fins a aconseguir l’amnistia delspresos i fer efectiva la Repúblicacatalana.

Tarragona, Lleidai Gironab Unes tres-centes persones con-vocades per diversos col·lectius esvan dirigir a quarts de set del matídes de la plaça Catalunya de Gironafins al quarter de la Guàrdia Civil,on un cordó policial dels Mossosd’Esquadra protegia la caserna –elsMossos també impedien des de lamatinada l’accés a l’estació delTAV, on s’han fet diversos talls deprotesta els últims dos anys.

Amb una pancarta d’“1-O ni oblit

ni perdó”, alguns manifestants vanllançar ous contra els agents delcordó policial i un menor identifi-cat va ser denunciat per haver llan-çat pintura groga. Posteriorment,es van dirigir a la Subdelegació delGovern espanyol, també protegidaper la policia catalana. Envoltatspels agents, i ja només un cente-nar, van tallar l’avinguda Jaume I.A les deu del matí, una seixantenavan decidir en assemblea que man-tindrien el tall davant la Subdelega-ció fins a la marxa de torxes delvespre.

Per altra banda, uns tres-centstreballadors de la Generalitat con-vocats per l’Assemblea en Defensade les Institucions Catalanes(ADIC) es van concentrar davantde la Delegació del Govern per com-memorar l’efemèride desplegantuna pancarta amb el lema “#Tsu-namidemocratic Tornem als car-

rers” i llegint un text d’agraïmentals més de cent ciutadans de la Ca-talunya del Nord que van fer possi-ble el referèndum emmagatzemantles urnes i fent que creuessin lafrontera l’agost abans de la votació.

A Tarragona, també al matí, uncentenar de persones convocadespel col·lectiu Silenci, Rebel·leu-voses van concentrar en silenci durantmitja hora com fan habitualmentdavant dels jutjats per demanar apolicies i professionals de la justíciaque es rebel·lin contra l’existènciade presos polítics i exiliats. Ambpancartes per la llibertat dels pre-sos van fer el mateix posteriormentdavant de les comissaries de la Poli-cía Nacional, la Guàrdia Civil i elsMossos. Segons informa l’ACN, elseu portaveu, Lluís Pastrana, vacriticar aquells jutges que infringei-xen “sistemàticament els principisbàsics del dret penal” i va demanar

la dimissió del conseller d’Interior,Miquel Buch, si no és capaç d’evitarque els Mossos utilitzin la violènciaper fer front a accions no violentes,segons ell. Al vespre, unes 200 per-sones van tallar l’A-7 en ambdóssentits de la marxa durant 35 mi-nuts.

A Lleida, un grup de 300 alum-nes es van manifestar sortint delcampus de la universitat. La comi-tiva l’encapçalava una pancartaamb el lema “Contra les porres i lapresó, solidaritat i organització.”

La Paeria recull eltestimoni de l’1-Ob La Comissió 1-O de la Paeria llei-datana va fer una crida a mitjansde comunicació, institucions, cos-sos policials i ciutadans a recopilarmaterial audiovisual, jurídic i facul-tatiu pel que fa a les càrregues poli-cials sobre la celebració del refe-rèndum per recollir-ne la memòria,editar el material i, si escau, pren-dre alguna decisió al respecte.

La Ràpitab A Sant Carles de la Ràpita, on elsvotants de l’1-O van ser víctimes fados anys de dures càrregues poli-cials al pavelló municipal de bonmatí, ahir un centenar de veïnscommemoraven els fets amb un

acte “humil i senzill” davant delmonòlit que recorda els ferits.“L’harmonia es va trencar quanpassava un quart d’hora de les nou.El resultat va ser quasi un cente-nar de ferits per contusions, le-sions que es van curar més de pres-sa que la ferida que ha quedat enl’ànima dels rapitencs i rapiten-ques encara dos anys després”, ex-plicava en l’acte d’ahir l’alcalde, Jo-sep Caparrós, junt amb el seu ti-nent d’alcalde, Albert Salvadó, elsúnics imputats encara per l’1-O delCamp i l’Ebre.

Fonollosab A la tarda, ERC va fer un acte aFonollosa, el petit municipi del Ba-ges on la Guàrdia Civil va entrar alcol·legi electoral i es va endur lesurnes fa dos anys. El vicepresidentdel govern i coordinador nacionald’ERC, Pere Aragonès, va fer unacrida a sumar una majoria socialcom la del 3-O per forçar un refe-rèndum reconegut i l’amnistia delspresos polítics, una majoria quetambé és la que haurà de respon-dre a una sentència condemnatò-ria: “El 3-O és la majoria necessàriaque farà possible un referèndumd’autodeterminació reconegut in-ternacionalment. Aquest és el ca-mí.” El president del Parlament,Roger Torrent, va assegurar que lacambra catalana no farà d’òrgancensor com pretén, de nou, segonsell, el govern espanyol. ■

La marxa de torxesdel Bages, la protestadel col·lectiu Silenci,Rebel·leu-vos alsjutjats de Tarragona,l’ofrena floral almonòlit de l’1-O aSant Carles de laRàpita i lesmanifestacions, dematinada a Girona, ial matí a Lleida.■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Paeria de Lleida fa unacrida a aportar materialaudiovisual de l’1-O perconservar-ne la memòria

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

a veritat és que poderdonar la paraula al po-ble és molt satisfacto-ri.” Així ho sent la Pilar,

una de les voluntàries que es mos-trava orgullosa d’estar ahir a la me-sa que es va instal·lar dins del pave-lló esportiu de Sant Julià de Ramis,on a les deu del matí comentava queja havien passat 23 persones per laurna. La iniciativa ha estat impulsa-da per l’Ajuntament, que ha instau-rat que cada 1-O tots els veïns i ve-ïnes estaran citats a votar per deci-dir alguna qüestió important del po-ble. En la consulta d’aquest any se’lsha preguntat si volien variar la datad’un dels dos festius locals: és a dir,canviar el 25 de juliol per l’1 d’octu-bre, un dia carregat de simbolisme. Iés que, just al mateix recinte muni-cipal on ahir la jornada es va viureamb absoluta tranquil·litat, la Guàr-dia Civil hi va protagonitzar fa dosanys enrere una desproporcionadacàrrega policial que va impedir vo-tar els veïns, entre els quals el presi-dent Carles Puigdemont.

La Pilar, juntament amb unacompanya i un company més, s’ha-vien apuntat al primer torn per es-tar a la mesa, que era de les nou delmatí a la una del migdia. Tots tresrememoraven aquell històric 1 d’oc-tubre del 2017 i posaven en relleuque estan plenament a favor deldret a decidir: “Hi vam ser, hi somavui, hi serem sempre i quan calgui!Som-hi!”, coincidien. “El poble ha detenir la paraula. Hem de continuar ipersistir fins que aconseguim votarlliurement”, hi afegia la LourdesSánchez. Ella també reconeixia queel record de la lamentable interven-ció policial a Sant Julià li va “costarmolt d’esborrar”: “Em van agafarfort i em van quedar marques alsbraços. I arran de l’estrebada emvan fer un esquinç pectoral, que vatardar un mes a curar-se”.

A prop de la mesa on estaven esva escoltar: “Aquí seguim!”. Erenparaules de la Laia Oliveras i Garri-ga, que va dipositar ahir la paperetasobretot per dos motius: reivindicarel dret a vot i donar suport a la pro-posta del consistori. “Ara fa dosanys jo també hi era. Els veïns ensvam emportar una bona pallissa.Vaig venir a les nou del matí amb laintenció de votar i tornar a casaamb el meu fill, però a causa de l’ac-tuació policial es va viure una situa-ció bastant conflictiva. En el meucas, vaig rebre i força”, explicava, re-

“L

velant tot seguit que li semblava béque un dels festius locals sigui l’1d’octubre. També prefereix aquestaopció la Balbina Carbó i Bosch. Amb85 anys d’edat, ahir va votar i tambéel 2017, en el referèndum sobre laindependència de Catalunya.“Aquell dia, estava arreglada de bonmatí i a punt de sortir de casa peranar al pavelló. La meva filla em vatrucar i em va dir que no vingués acausa de les càrregues policials. Sortque no hi vaig anar! I, ja més tard,ens vam adreçar a votar a Palol deRevardit”, relatava.

Una altra veïna, la Montserrat, vaser ahir la primera a votar. “Sempre

m’he implicat al poble. L’1-O del2017 ens vam aixecar molt aviat ivaig ajudar a preparar la xocolata-da. I aquesta vegada em feia il·lusióser la primera. És una jornadad’emocions i una mica de tristesaper tot plegat”. Per la seva banda,l’alcalde, Marc Puigtió, destacavaque se sent molt orgullós del refe-rèndum del 2017, en què es va viure“l’apoderament de la gent”: “Desd’aleshores, teníem molt clar queels veïns havien de tornar a trepitjarel pavelló per fer-hi un gest tan sen-zill com votar. Estan cridats a parti-cipar-hi ciutadans de totes les sensi-bilitats. Dos anys després de l’1-O, a

Sant Julià i a Medinyà hem tornat aposar les urnes. Hem de reprendreel camí, sense por, ferms amb lesnostres conviccions democràtiques,cíviques i pacífiques.”

Enmig d’aplaudiments, un delsmoments emotius va ser quan vanentrar al pavelló veïns i veïnes deSarrià de Ter, que van arribar cami-nant des del seu poble i amb unapancarta on es llegia: “1-O, ni oblitni perdó.” Puigtió els va agrair quesempre estiguin al costat de SantJulià: “El 2017 vau venir corrents aajudar-nos quan vau veure que l’he-licòpter ens estava sobrevolant i ensestaven atacant.” Així mateix, lesdiputades d’ERC Montse Bassa i La-ia Cañigueral eren ahir a Sant Julià,ja que consideren que la iniciativade la consulta popular està molt benpensada. La germana de Dolors Bas-sa va afirmar que es tracta d’una“resposta activa” i que “és bo quel’1-O no sigui només un record”: “Éspositiu que hi hagi un canvi de to.En el primer aniversari de l’1 d’octu-

bre hi havia un sentiment de dol. Encanvi, ara es nota un altre cop unapart més activa, d’intentar lluitarper trobar una sortida.”

Ahir també es va poder votar al lo-cal social de Medinyà, on es responiaa dues qüestions. Una de les pregun-tes era la mateixa que a Sant Julià,mentre que l’altra era formulada perla parròquia. Es va requerir l’opinióals veïns per saber si eren partidarisque el campanar de Medinyà conti-nuï tocant com sempre les 24 horeso bé si preferien que se silenciés en-tre les dotze de la nit i les vuit delmatí. Els resultats es van conèixer alvespre. A la votació sobre la data delfestiu local hi van participar 462persones. Entre el conjunt d’aquestsvots n’hi va haver 4 de nuls (0,86%) i5 en blanc (1,08%); mentre que vaser majoritària l’opció que l’1-O passia ser festiu local, en comptes del 25de juliol. Un total de 354 partici-pants en la consulta van votar favo-rablement aquesta proposta(76,62%) i 99 vots (21,42%) erenpartidaris de no canviar el festiu. Abanda, hi va haver 166 vots en laconsulta del campanar: 1 en blanc, 2de nuls, 11 demanant que la campa-na no toqui de nit i 152 a favor que elcampanar funcioni com fins ara. ■

Decidir activamentGisela PladeveyaSANT JULIÀ DE RAMIS I MEDINYÀ

Jornada. La vo-tació va ser ahir deles nou del matí ales vuit del vespre.Hi van poder parti-cipar tots els ma-jors de 16 anys.L’equip de governlocal (ERC) s’hacompromès a apli-car i a fer efectiu elresultat. Aquest esdurà al ple el 2020,quan s’aprovarà elcalendari laboralde l’any vinent.

INICIATIVA · L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis organitzarà cada 1 d’octubre una consulta adreçada als veïns sobre qüestionsd’interès al poble PREGUNTES · Se’ls ha demanat si l’1-O ha de ser un dia no laborable al municipi i si el campanar de Medinyàs’ha de silenciar de nit RESULTAT · Un 76% dels participants volen que l’1-O sigui festiu local i el campanar continuarà igual

El pavelló de Sant Julià va ser el marc ahir de la votació, i també el local social de Medinyà ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hem de reprendre elcamí, sense por i ferms enles nostres conviccionsdemocràtiques i pacífiques”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 2 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 15

Amb motiu del segon ani-versari de l’1-O, la Comis-sió de Defensa dels Dretsde la Persona i del LliureExercici de l’Advocacia delCol·legi d’Advocats de Bar-celona va convidar ahircol·legues d’arreu del paísperquè expliquin la sevaingent tasca, la majoria vo-luntària, per dirimir res-ponsabilitats penals de lescàrregues policials que vancausar un miler de ferits.

Cap d’ells no ha pogutaclarir, per ara, qui va do-nar les ordres de carregarcontra ciutadans que exer-cien drets fonamentals, pe-rò en totes les causes ober-tes, amb un centenard’agents de la policia espa-nyola i de la Guàrdia Civilinvestigats, hi ha, segonsvan explicar ahir, les matei-xes traves: l’opacitat del Mi-nisteri de l’Interior a l’horad’identificar els agents quesurten als vídeos pegant alsveïns però que no van iden-tificats amb número al da-

vant, i la passivitat de jut-ges i fiscals.

En l’acte, al pati de co-lumnes de l’Icab, AlbertCarreras, del grup d’advo-cats de Girona, va assegu-rar que “res va ser casuali-tat” el dia del referèndum,quan agents de la policiaespanyola es van presen-tar a l’escola de Sant Julià

de Ramis, on havia de vo-tar el president Puigde-mont, i van carregar, mal-grat que hi havia totes lescàmeres del mon. Hi vaafegir que la declaraciócom a investigats de 26agents es va suspendre,fins aquest divendres, per-què poguessin anar a de-clarar al Tribunal Suprem

com a testimonis i no coma imputats per lesions. Iara lluiten perquè s’aportia la causa el contingut d’u-na de les càmeres delsagents, on se sent un d’ellsque pregunta per un mòbil:“Actuar a toda costa?”,contravenint l’ordre4/2017 del secretari d’es-tat de no actuar si hi havia

molta concentració.El penalista ebrenc Pep

Canício també va recordarels brutals cops rebuts pelsveïns de la Ràpita, i quemantenen la causa contracinc agents de la GuàrdiaCivil per una cinquantenade ferits. La seva esperan-ça és que l’Audiència deTarragona els doni ara la

raó perquè finalment de-clari un capità que va ferun informe que justifica elscops per la suposada vio-lència dels veïns.

En la causa de Barcelo-na, amb 50 agents de la po-licia espanyola investigats,la penalista Marta Clapésva destacar la “valentia” dela secció tercera de l’Au-diència de Barcelona perhaver descartat la investi-gació de ciutadans per des-obediència com demanaval’advocat de l’Estat amb elsuport de la fiscalia, en al-guns casos; a més de fer re-obrir causes tancades per-què no només s’han d’acla-rir les lesions, sinó qui vadonar les ordres de colpe-jar, mentre els màximsresponsables d’Interior jas’han espolsat les respon-sabilitats. Clapés també vadestacar la “bona feina” deljutjat d’instrucció 7 de Bar-celona, que, estant deguàrdia aquell 1-O, ja va or-denar diligències en rebrela denúncia de la Generali-tat. “No ens rendirem pas”,va dir l’advocat David Ca-sellas, de les causes deManresa, amb cinc agentsde la Guàrdia Civil impu-tats, i on la jutgessa no havolgut prorrogar la ins-trucció. “Aquestes causessón la veritable reivindica-ció de democràcia i dedrets”, va sostenir XavierMuñoz, de la Comissió deDefensa. L’acte es va clou-re cantant Bella ciao, ambprofessionals de La PuçaEspectacles. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Els advocats es conjuren peraclarir l’acció policial de l’1-Oa Lletrats de Girona, la Ràpita, Manresa i Barcelona constaten els mateixos problemes en els casosjudicials oberts: “Manca d’informació” del Ministeri de l’Interior i “passivitat” de fiscals i jutges

Membres de la Comissió de Defensa, i advocats de Girona, Manresa i la Ràpita, convidats a l’acte d’ahir ■ JOSEP LOSADA

En la declaració que vanfer l’estiu passat al jutjatd’instrucció número 7 deBarcelona, els responsa-bles policials de l’1-O nonomés no van aportar capinformació concloent so-bre com es va desenvolu-par aquella operació, sinóque van incórrer en in-exactituds i contradic-cions, fins al punt d’acabaracusant-se entre ells. Endiversos extractes de la se-

ves compareixences, perseparat, difoses ahir perTV3, tant el que aleshoresera secretari d’estat de Se-guretat, José Antonio Nie-to, com el coronel de laGuàrdia Civil encarregat

del dispositiu, Diego Pérezde los Cobos, descarre-guen en l’altre la responsa-bilitat d’alguns aspectesclau de la intervenció poli-cial, com ara qui va triarels col·legis on s’havia d’ac-

tuar. “Aquesta preguntal’hauria de fer al senyorPérez de los Cobos”, va et-zibar Nieto al respecte,mentre que el comanda-ment de la Guàrdia Civilho negava de manera ta-xativa. Aquest últim, mal-grat que era qui coordina-va els efectius desplegatsaquell dia, també asseguraque desconeix si es va or-denar carregar contra elsmanifestants concentratsdavant dels punts de vota-ció. Pel que fa a Nieto, enun altre moment del seutestimoni s’embolica ambel tipus de lesions que vanpatir els concentrats i elsagents, un lapsus que nopassa desapercebut al jut-ge instructor, que li esme-na la plana. En aquestatessitura, el secretari d’es-tat tampoc s’està de criti-car que una instància judi-cial estigui investigantaquells fets en una causaon ja hi ha una cinquante-na de policies imputats. ■

Els caps del dispositiu del’1-O es culpen entre ellsa Els testimonisjudicials de Pérez delos Cobos i Nieto estanplens de contradiccions

RedaccióBARCELONA

L’antic secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i elcoronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ■ O.D. / ACN

El Consell Executiu de laGeneralitat va acordarahir el nomenament dePere Ferrer com a nou di-rector general dels Mossosd’Esquadra en substituciód’Andreu Martínez, queva presentar la seva dimis-sió el 25 de setembre pas-sat. Coincidint ambaquest relleu, el ja exres-ponsable polític del cos vaenviar una carta al con-

junt dels agents en què fauna defensa encesa delsMossos, tot i que hi hagi“veus dissonants que vo-len contribuir a la crispa-ció”. Segons Martínez, aldarrere d’aquestes veus hiha “alguns interessos”, pe-rò això no evita, hi afegeix,que la ciutadania recone-gui el cos com “una de lesinstitucions cabdals i mésestimades del país”. En lamissiva també revela quela decisió de dimitir ha es-tat “molt meditada i difícild’adoptar”. “Entenent queés el millor per al cos i llunyde fer-ho per interès per-sonal, deixo el càrrec ambel convenciment que és elmés correcte”, conclou. ■

a El govern certificael relleu al capdavantde la direcció políticadel cos policial

Martínez s’acomiadafent una defensaencesa dels Mossos

RedaccióBARCELONA