Dipòsit Digital de Documents de la UAB - NAFTOL...Montatge dequips i canonades Soldadures...

5-1

Capítol 5. Seguretat I higine 5

PLANTA DE PRODUCCIÓ D’1-

NAFTOL

VOLUM V

GRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA

Georgina Bernabeu

Ruben Galdeano

Sergio López

Ivette Sallés

Alba Santmartí

5-2


5. HIGIENE I SEGURETAT 5

5.1. Introducció 5

5.1.1. Objectius 5

5.2. Característiques de la construcció 6

5.3. Unitats constructives 6

5.4. Oficis, maquinària i equips auxiliars implicats 7

5.5. Senyalització i etiquetes 7

5.5.1. Senyals generals 7

5.5.2. Senyals Gestuals 11

5.5.3. Senyals lluminoses, acústiques i verbals 13

5.5.4. Senyals diverses 14

5.5.5. Senyals de canonades 14

5.5.6 Etiquetes 15

5.5.7. Colors de seguretat 18

5.6. Zona Geo-Climàtica 18

5.6.1. Sismicitat 19

5.6.2. Inundacions 21

5.7. Propietats dels productes químics involucrats 22

5.7.1. Fitxes de Dades de Seguretat 23

5.8. Protecció contra incendis 58

5.8.1. El foc: origen i extinció 58

5.8.2. Mesures de protecció en cas d’incendi 60

5.8.3. Detecció 61

5.8.4. Aparells d’extinció 62

5.9. Disposicions mínimes de seguretat i de salut 64

5.9.1. Obligacions de l’empresari 64

5-3


5.9.2. Obligacions dels empleats/ades 65

5.9.3. Normes de seguretat interiors 65

5.10. Higiene 66

5.11. Equips de Protecció Personal (E.P.P) 66

5.11.1. Sabates de protecció 67

5.11.2. Guants de protecció 68

5.11.3. Vestimenta de protecció 68

5.11.4. Cascs de protecció 69

5.11.5. Protecció auditiva 69

5.11.6. Protecció visual 70

5.11.7. Protecció respiratòria 70

5.12. Enllumenat 71

Annex I 73

Pla d’emergència intern (PEI) 73

Equips d’emergència 73

Pla d’actuació en cas de catàstrofe 73

Annex II 75

Legislació i Normativa 75

Legislació per la prevenció d’incendis 76

Legislació per instal·lacions elèctriques 76

Legislació per maquinària 76

Legislació per Equips de Protecció Personal (E.P.P) 77

Normes 77

5.13. Hazop 79

5.13.1. Reactor R-201, R-202 i R-203 79

5.13.2. R-301 86

5-4


5.13.3. R-401 93

5.13.4. Bescanviadors 97

5.13.5. Columna de destil·lació 103

5-5


5. HIGIENE I SEGURETAT

5.1. Introducció

La principal mesura que s’ha de prendre, no en una empresa, sinó a la vida real i qüotidiana és la d’evitar

danys personals. Així doncs, en una planta química on hi ha perills en potència, s’ha de fer un estudi

exhaustiu en la seva seguretat.

Identificant diferents factors que afecten a la seguretat de la planta, com són principalment:

Zona geo-climàtica de la planta

Productes químics involucrats

Energies, instal·lacions, maquinària i equips de treball

Els encarregats de seguretat de la planta seran els que hauran d’identificar, avaluar i analitzar els riscos

en aquesta, a més de supervisar activitats per tal verificar les condicions segures de manera rutinaria i de

participar en les auditories internes i capacitar el personal en temes de seguretat i salut ocupacional.

A més, cal mencionar la importància d’una política de seguretat impulsada per i per a totes les jerarquies

de l’empresa: des de l’empleat fins al gerent. Condicions segures i higièniques en el lloc de treball

repercuteixen en la productivitat i també en un ambient més relaxat i harmoniós, sent beneficiós per a

l’empresa.

5.1. Objectius

Tenir en compte totes les inseguretats que afecten a la planta i als seus empleats.

Avaluar les condicions de seguretat i higiene requerides i existents en una indústria de

producció d’alfa-naftol.

Equipar la planta de tots els mitjans necessaris per a poder complir les condicions de

seguretat i higiene.

5-6


Fer un anàlisi de riscs segons mètodes usats en la indústria actualment, com ho és el mètode

HAZOP (Hazard and Operability Study)

5.2. Característiques de la construcció

Es tracta d’una construcció d’una planta química de producció de 1-Naftol, al Polígon Industrial ‘Escritors’

al terme municipal de Tarragona. La parcel.la té una superfície total de 53.235 m2.

En els apartats següents s’exposarà el seguit de operacions i unitats de construcción amb què es basarà

aquesta obra, a més dels oficis implicats i maquinària. Aquests queden anotats per tal de ser analitzats i

tinguts en compte per la seva seguretat.

5.3. Unitats constructives

Les principals unitats constructives que composaran la obra en qüestió són:

Organització de la obra

Obtenció de llicències i permisos

Organització prèvia dels treballs

Reconeixement de la zona pel contractista acompanyat de la dirección tècnica de la obra

Recepció de la maquinària, medis auxiliars i eines

Desenvolupament dels treballs

Cimentacions

Col·locació dels anclatges i dipòsits

Montatge d’equips i canonades

Soldadures

Verificació de soldadures per raigs X

Col·locació de vàlvules i accesoris de mesura i/o control

Obres complementàries

5-7


5.4. Oficis, maquinària i equips auxiliars implicats

Oficis:

Montatge

Paleta

Ús de maquinària

Maquinària:

Camió-grua

Camió de transport de materials

Compressor mòbil

Eines

Equips auxiliars:

Escales

Grup electrogen

Cables

Equips auxiliars de tall

5.5. Senyalització i etiquetes

5.5.1. Senyals generals

Els senyals en la nostra planta tindran com a objectiu el de tenir al corrent al personal sobre algun tipus

d’informació relacionada amb la seva seguretat.

Els pictogrames compresos en aquestes senyals seran:

Senzills, entenedors i prou grans, per tal d’evitar explicacions en els senyals.

Estaran instal·lats dins d’un rang de visió adient a l’altura mitja humana i en un lloc il·luminat.

5-8


Seran fetes d’un material resistent per si estan a l’exterior.

Tipus de senyals:

Obligació: forma rodona amb pictograma blanc sobre fons blau (el blau ha de cubrir com a mínim

el 50% del senyal)

Figura 5-1. Senyals d’obligació

5-9


Advertència: forma triangular amb pictograma negre sobre fons groc (el groc ha de cubrir com a

mínim el 50% de la senyal).

Figura 5-1. Senyals d’advertència

5-10


Prohibició: forma rodona amb pictograma negre sobre fons blanc. Bordes i banda vermells ( el

vermell ha de cubrir com a mínim un 35% de la superfície)

Figura 5-3. Senyals de prohibició

Extinció d’incendis: forma rectangular o quadrada amb pictograma blanc sobre fons vermell (el

vermell haurà de obrir com a mínim el 50% de la superfície de la senyal)

Figura 5-4. Senyals d’extinció d’incendis

5-11


Salvament o ajuda: forma rectangular o quadrada amb pictograma blanc sobre fons verd (el verd

haurà de cubrir com a mínim el 50% de la superfície de la senyal).

Figura 5-5. Senyals de salvament o ajuda

5.5.2. Senyals Gestuals

Aquestes han de ser precises, simples, àmplies i fàcils de realitzar, per tal d’evitar confusions ni

complicacions.

La persona que emet les senyals ( encarregat de les senyals) donarà les instruccions de maniobra

mitjançant senyals gestuals al destinatari o operador.

5-12


Gestos generals:

Figura 5-6. Gestos generals

Moviments verticals:

Figura 5-7. Moviments verticals

5-13


Moviments horitzontals

Figura 5-8. Moviments horitzontals

5.5.3. Senyals lluminoses, acústiques i verbals

Les lluminoses han de provocar un contrast de llum apropiat respecte l’entorn assegurant la visibilitat i

evitant l’enllluernament. A més, no hi poden haver vàries senyals lluminoses aprop i les senyals

intermitents, respecte les continues, indiquen un major grau d’urgència o perill.

Tant aquestes com les acústiques, al posar-se en marxa, indicaran la necessitat de dur a terme alguna

acció i no pararan fins que es doni.

5-14


Les acústiques i verbals hauran de tenir un nivell sonor més elevat que l’ambiental de forma que sigui

audible però no molest. El so d’una senyal d’evacuació, per exemple, haurà de ser continuu.

La verbal es donarà de forma directa o indirecta (amb l’ajut d’un amplificador) i els missatges seran tan

curts, simples i clars com sigui possible.

5.5.4. Senyals diverses

Caigudes, cops i xocs: estarà indicat amb una sèrie de franjes grogues i negres amb inclinació de

45º a l’esquerra, tal i com es mostra a la figura següent:

Figura 5-9. Senyal caigudes, cops i xocs

5.5.5. Senyals de canonades

Cada canonada instal·lada haurà de ser pintada d’un color segons el contingut que transporti aquesta.

Aquests colors es troben descrits a la taula següent:

5-15


Figura 5-10. Codi de colors segons fluids

5.5.6 Etiquetes

Al treballar amb substàncies químiques que tenen propietats diferents i són perilloses per la salut humana

i pel medi ambient, aquestes duran un seguit d’etiquetes per tal d’estar al corrent de les característiques

fisico-químiques d’aquestes substàncies.

5-16


A continuació s’exposen les etiquetes que s’hauran d’usar i la seva equivalència en pictogrames de perill:

Figura 5-11. Senyals etiquetes

5-17


A més a més, les etiquetes en equips, canonades i sobretot l’emmagatzematge podran complementar-se

amb el diamant de perill, explicat a continuació:

Figura 5-12. Diamant de perill

Figura 5-13. Codi de perills

5-18


5.5.7. Colors de seguretat

Els colors de seguretat podran formar part d’una senyalització de seguretat o constituirla per si mateixos.

A continuació es mostren aquests, els seus significats i indicacions sobre el seu ús.

Figura 5-14. Colos de seguretat

5.6. Zona Geo-Climàtica

Abans d’entrar en temàtica, lleis i decrets de seguretat dins la mateixa planta, és de vital importància

conèixer la zona on es construirà aquesta, ja que hi ha riscos externs a la planta que poden produir un

dany molt important i comprometre’n la seguretat.

Aquests riscos externs són entre d’altres:

Sismicitat

Inundacions

5-19


5.6.1. Sismicitat

El risc de terratrèmols o sismes és present a la comunitat autònoma de Catalunya i, més concretament, a

la zona de la província de Tarragona. És per això que s’ha buscat un mapa històric on quedi reflexada la

gravetat dels danys potencials que podrien succeir en la nostra zona :

Figura 5-15. Mapa de sismicitat

A més, s’ha buscat una norma, Norma de construcción sismorresistente: Parte general y edificación (NCSE-

02), que tingués com a objectiu una sèrie de criteris a l’hora de dur a terme noves construccions, incloent

la de plantes químiques com la aquí projectada.

5-20


Així doncs, segons els danys que podria ocasionar la destrucció de la nostra construcció independentment

del tipus d’obra que es tracti per la instal·lació i les substàncies perilloses utilitzades, es classificaria en el

grau d’importància especial o el de major importància per davant dels d’importància moderada i normal,

i s’hauria de fer tota la construcció segons aquesta classificació.

Figura 5-16. Mapa a nivell estatal

A continuació s’exposen les excepcions d’aplicació d’aquesta norma:

- Construccions d’importància moderada.

- Construccions d’importància normal o especial quan l’acceleració sísmica sigui inferior a 0,04·g.

- Construccions d’importància normal amb pòrtics ben esbiaixats entre si i l’acceleració sigui

inferior a 0,08·g.

5-21


Així doncs, es pot veure en el mapa anterior com Tarragona es troba dins de la zona d’acceleració de 0,04·

i està classificada com a construcció especial, per tant, s’haurà de construir seguint estrictament aquesta

normativa.

5.6.2. Inundacions

Figura 5-17. Mapa inundacions

Aquest també és un factor a considerar, tot i que no tant important com el de possibles sismes. La zona

de Tarragona, com es pot veure, es trobaria dins d’una zona de risc i, per tant, s’hauria de tenir en compte

a l’hora de la instal·lació de tots els equips a nivell de zero metres, per tal que no patissin desperfectes

per l’aigua.

A continuació es pot veure un mapa on reflexa el risc d’inundacions a Catalunya:

5-22


5.7. Propietats dels productes químics involucrats

Per tal de conèixer bé tot el rang de riscos que ja es troben dins de la planta, és primordial conèixer quines

propietats i característiques tenen els compostos químics amb què es treballarà. Amb el coneixement

d’aquestes podrem elaborar una sèrie de mesures de seguretat i de prevenció de riscos a l’hora de

manipular-los, emmagatzemar-los, etc.

La seva identificació s’ha dut a terme mitjançant els Material Safety Data Sheet (MSDS) o fitxes de dades

seguretat dels materials.

Les substàncies químiques que prenen part en el procés són:

Reactius: Nafalè, Àcid nítric, Hidrogen, Isopropanol i Àcid sulfúric.

Catalitzadors: Platí en carbó actiu (10%)

Subproductes: 1-/2-nitronaftalè, 1-/2-naftilamina, amoníac i sulfat d’amoni

Productes: 1-naftol

5-23


5.7.1. Fitxes de Dades de Seguretat Reactius

Naftalè

5-24


5-25


5-26


Ácid Nítric

5-27


5-28


5-29


Hidrogen

5-30


5-31


Isopropanol

5-32


5-33


Àcid Sulfúric

5-34


5-35


5-36


Catalitzadors

Platí en Carbó actiu

5-37


5-38


5-39


Subproductes

1/2 - Nitronaftalè

5-40


5-41


1/2 – Naftilamina

5-42


5-43


Amoníac

5-44


5-45


Sulfat d’amoni

5-46


5-47


5-48


5-49


Productes

1-Naftol

5-50


5-51


5-52


5-53


5-54


5-55


5-56


5-57


5-58


5.8. Protecció contra incendis

5.8.1. El foc: origen i extinció

El foc és simplement una reacció de combustió que emet, per tant, calor i fum en forma de CO2 i altres

gasos. Perquè aquesta reacció es pugui produir fan falta tres elements dependents l’un de laltre:

Combustible: substància que aporta l’energia i pateix l’oxidació en la reacció de combustió

Comburent: element oxidant (02)

Energia d’activació: Energia necessària per tal que la reacció es dugui a terme.

Figura 5-18. Triangle de foc

Origen

Els focs es classifiquen segons el tipus de combustible, és a dir, el seu origen:

Classe A: combustibles sòlids (fusta, cartó, tela, etc.).

o S’extingeix amb CO2, aigua i escumes aquoses.

Classe B: combustibles líquids (petroli i derivats, alcohols, dissolvents, etc.)

o S’extingeix amb aigua, CO2, pols seca i escumes aquoses.

Classe C: combustibles gasos / instal·lacions elèctriques

o S’extingeix amb el mateix que els focs del classe A i B.

Classe D: metalls combustibles i al·leacions de metalls

o S’extingeix amb tècniques especials i alguns cops amb pols seca.

Classe K: foc produït per equips de cuina industrial o domèstica (greixos i olis)

o S’extingeix amb aigua vaporitzada

5-59


Figura 5-19. Taula d’extintors vs espècies

Extinció

Cada incendi pot provenir de mil i una fonts d’origen, així que per poder extingir-lo amb efectivitat caldrà

saber quina és aquesta. A continuació s’exposen els diferents mètodes per extingir un foc:

Eliminació: Separar físicament la substància combustible de la flama

Sufocació: Eliminar o reduir la quantitat d’oxigen

Refredament: Reduir la temperatura del combustible (o de la flama)

Inhibició: Aplicar productes químics que modifiquin la química de la combustió

A més, aquests mètodes estan lligats a les propietats que ens ofereixen els diferents agents extintors que

s’usen habitualment:

5-60


Aigua:

o Refredament: alt calor específic i de vaporització

o Sufocació: desplaçament de l’oxigen en vaporitzar-se

Escumes aquoses

o Sufocació: impedeix contacte amb capa de bombolles entre combustible i aire

o Refredament: Absorbeix energia calorífica

o Eliminació: desplaça les flames separant-les del combustible

Gasos inerts

o Sufocació: envoltant el combustible i disminuint la concentració d’oxigen, com és el CO2

Agents químics secs

o Inhibició: aquesta pols, normalment de bicarbonat sòdic, inhibeix la reacció de combustió

o Sufocació: aquests formen una capa y desplacen l’oxigen del voltant de la flama.

5.8.2. Mesures de protecció en cas d’incendi

L’objectiu de protecció és la d’evitar danys humans en primer lloc de prioritat, seguit de la minimització

en pèrdues econòmiques i per últim conseguir que les activitats en l’indret tornin a la normalitat en el

menor temps possible.

Hi ha una sèrie de mesures que es poden aplicar de forma pasiva, és a dir, que no tenen un rol actiu en

cas d’incendi. Per aconseguir una fàcil i ràpida evaquació dels ocupants de l’edifici és millor quan l’amplada

dels passadissos, escales i portes d’emergència és prou accentuada, a més de les distàncies d’aquests.

D’altres, en canvi, seran les denominades actives ja que prenen una part de detecció, alarma o bé extinció

i corresponen a les fases d’accident.

5-61


5.8.3. Detecció

És usada per saber el lloc i hora en què es produeix l’incendi i comunicar-ho a les persones que accionaran

el pla d’emergència.

Detectors automàtics: aquests s’han d’escollir segons els m2 a cobrir.

o Detectors tèrmics :

o Detectors de gasos o iònic :

o Detectors de fum:

5-62


Detectors manuals: són polsadors que es troben en recintes de fàcil accés i consisteixen en un timbre o

una senyal elèctrica que acciona el pla d’alarma.

5.8.4. Aparells d’extinció

Extintors portàtils

L’ús d’aquest tipus d’extintors ve regulat per el codi de disseny de sistemes contra incendi NFPA, on es

poden veure els passos a seguir per una adequada selecció, distribució, inspecció, manteniment i prova

hidrostàtica.

La col·locació dels extintors seguirà les següents pautes:

Han d’estar en aquelles zones amb més possibilitats d’incendi, sortides i zones amb més fàcil

accessibilitat i visibilitat.

Es col·locaran a sobre de suports fixos, de manera que quedin a una altura del sòl de 1,20-

1,70 m.

Els extintors puguin rebre algun dany hauran d’estar protegits.

s’hauran d’instal·lar tots els extintors que siguin necessaris per tal que la distància entre ells no

superi els 25 metres.

5-63


Figura 5-20. Extintor portàtil

Boca d’incendi equipada (B.I.E)

Les BIE o boques d'incendi equipades, són boques d'incendi llestes per al seu ús pel personal de planta en

cas d'incendi. Estaran connectades a una xarxa de proveïment d'aigua, de la mateixa manera que els

hidrants. Seran de dos tipus, 25 o 45mm, que permeten cabals majors a 6m3/h. Hauran d'estar formades

per una mànega, vàlvula, manòmetre, suport i armari. S'instal·laran, com els extintors, a una altura no

superior al metre i mig, preferentment al costat de sortides o portes.

Aquestes boques estaran repartides per la planta de forma que entre cadascuna no hi hagi més de 50 m i

la distància des de qualsevol punt a la BIE no superi els 25 m.

Figura 5-21. Boca d’incendi

5-64


Hidrants

Tenen la mateixa funció que els BIE, ja que aporten cabal d’aigua provinent de la xarxa. No obstant,

aquests són més grans (80mm-100mm) i aporten un cabal major per tal de proveir els serveis

d’emergència: els bombers.

Aquests es trobaran a l’exterior i estaran protegits o bé enterrats en una arqueta. A més, estaran preparats

per resistir gelades i accions mecàniques. També, es conectaran a la xarxa en conduccions independents

per cada hidrant i disposaran d’una vàlvula de tancament del tipus comporta o bola.

Els cabals mínims pels hidrants instal·lats haurà de ser de 500 l/min i 1000 l/min pels de 80mm i 100mm

respectivament durant dues hores i amb una pressió mínima d’1bar.

Figura 5-22. Hidrant

5.9. Disposicions mínimes de seguretat i de salut

5.9.1. Obligacions de l’empresari

L’empresari haurà de prendre les mesures necessàries perquè el lloc de treball no origini riscs per la

seguretat i la salut dels treballadors i si no és possible, reduir aquests riscs al mínim,

En base al Real Decreto 486/1997, s’hauran de cumplir les condicions constructives, d’ordre, de neteja i

manteniment, il·luminació, locals de descans i d’higiene, materials de protecció i de primers auxilis, etc.

5-65


5.9.2. Obligacions dels empleats/ades

Les oligacions d’aquests també són estrictes, ja que han de cumplir amb la llei de prevenció de riscos

laborals del 1995. Aquí s’exposaran algunes de les obligacions:

Fer servir adequadament, segons la naturalesa i els riscs previsibles, les màquines, aparells,

eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol altre meitjà amb què

desenvolupin la seva activitat.

Informar de inmediat al seu superior jeràrquic directe, i als treballadors designats per a

realitzar activitats de protecció i prevenció sobre qualsevol situació, que al seu entendre,

pugui provocar un risc per la seguretat i la salut dels treballadors.

Cooperar amb l’empresari per tal d’establir condicions de treball segures.

5.9.3. Normes de seguretat interiors

A continuació s’exposen algunes normes preestablertes sobre una bona conducta i comportament a la

planta, que han de ser estudiades i portades a la pràctica pels treballadors:

El treballador ha d’estar segur i entendre la seva feina, a més de prestar-hi atenció i evitar accions

perilloses.

S’han de cumplir les instruccions de seguretat de la maquinària i aparells i s’han de conservar en

bon estat, comunicant el seu desgast.

La ingesta de substàncies estupefaents o bé la seva posessió està prohibit, a més de fer jocs i

bromes a l’espai de treball.

Està prohibit fumar a tota la planta.

Està prohibida l’entrada d’animals de qualsevol mena.

No es pot abandonar el lloc de treball sense abans comunicar-ho al encarregat.

Tots els aparells de seguretat no poden ser retirats sense l’aprovació d’un superior.

Totes les lesions, per petites que siguin, han de ser comunicades al responsable.

S’ha d’evitar el contacte directe amb qualsevol producte químic.

Està prohibit menjar i beure en les àres de treball.

5-66


Si la roba resulta esquitxada per algun producte químic, aquesta haurà de ser canviada.

5.10. Higiene

La higiene industrial és el conjunt de coneixements que afecten a una sèrie de mesures tècniques,

constructives, ambientals i psicològiques. Aquests aspectes poden causar malalties o deteriorar la salut

dels treballadors

Seguint lo estipulat al RD 486/1997 serà necessari garantir al treballador una higiene industrial que no

impliqui riscos en la seva salut. Per això serà necessari:

Aigua potable

Vestuaris, dutxes, lavabos i vaters

Locals de descans

A més d’aquestes 3 instal·lacions bàsiques, s’hauran de establir condicions:

La temperatura de treball serà no inferior als 17ºC i no superior als 25ºC en zones de treballs

sedentàris com oficines.

Les operacions de neteja no suposaran un risc en si mateixes pels treballadors.

Els llocs de treball i les seves instal·lacions hauran de tenir un manteniment periòdic.

L’espai de treball s’haurà de mantenir net i endreçat, així com les vies de sortida i de circulació.

La renovació mínima de l’aire haurà de ser de 30m3 d’aire net per hora i per treballador, a més de

mantenir velocitats de més de 0.75m/s.

5.11. Equips de Protecció Personal (E.P.P)

Els equips de protecció personal (E.P.P) tenen molta importància en la higiene i seguretat de l’operari, i

més tractant amb matèries primeres i productes corrosius i nocius, com poden ser els àcids nítric i sulfúric

i 1-Naftol respectivament.

Aquests equips s'encarreguen d'evitar el contacte directe amb superfícies, materials i l’ambient, fent-lo

vital en instal·lacions com la nostra.

5-67


No obstant, a vegades poden generar incomoditats que porten a un mal ús, com pot ser un alterament

d’aquests per augmentar la comoditat o un oblit d’aquests equips. Per això serà responsabilitat de

l'encarregat de seguretat recordar sempre als operaris l’ús correcte d’aquests.

L'ús d'equips de protecció personal s'ha d’intentar reduïr-ne l’ús, perquè limita la llibertat de moviments

en el treballador i pot derivar a riscs no desitjats, com podria ser un trencament d’aquests equips i el

posterior contacte amb les superfícies externes.

5.11.1. Sabates de protecció

La gran majoria de problemes als peus són de caigudes d’objectes pesants o d’eines i és per això que tots

els operaris que treballin al camp han de dur-les equipades. Hi ha vàries sabates segons la protecció que

s’hagi de donar:

Puntera metàl·lica

No productores d’espurna

No conductores

Impermeables

Figura 5-23. Sabates de protecció

5-68


5.11.2. Guants de protecció

Les mans és la part del cos que més utilitzem a l’hora de manipular coses, així que és la més susceptible a

rebre algun tipus de ferida o bé lesió. Així doncs, a continuació s’esmenten els diferents equips que s’usen

per tal de protegir-les:

Cuir o lona

Plàstic o plàstic aïllant

Tèxtils o tèxtils recoberts

Malla metàl·lica

Figura 5-24. Guants de protecció

5.11.3. Vestimenta de protecció

És important portar una roba que no sigui la habitual, ja que aquesta pot quedar malmesa amb molta

facilitat, és per això que s’usa diferents vestimentes segons la situació. Pot ser per treballar a altes

temperatures, per evitar gotes o regalims d’algun producte, que serien usades en la nostra planta,

ignifugada per evitar el foc, etc. A continuació se n’exposen algunes:

Ignifugada

Impermeable

Aluminitzada

Cuir o teles

5-69


Figura 5-25. Vestimenta de protecció

5.11.4. Cascs de protecció

El cap, ja s’ha dit des de ben petits, és la part que més s’ha de protegir per la vulnerabilitat que presenta

i la seva alta importància. Aquests poden ser de diferents materials i formes, com és el plàstic d’alta

resistència, polímers, metàl·lics,etc.

Figura 5-26. Cascs de protecció

5.11.5. Protecció auditiva

Els sons són una diferència de pressió, produïda per la ona sonora que és captada pel timpà. Seran, doncs,

perjudicials aquells sons que excedeixin una pressió de 85, mesurada en decibels (dB). S'han de realitzar

disminucions en la font d'emissió en aquests sorolls, però de vegades no és suficient i s'ha d'acudir a la

protecció de l'oïda, sigui en la seva part interna, o directament en els canals auditius.

Taps

Orelleres

5-70


Figura 5-27. Protecció auditiva

5.11.6. Protecció visual

Els ulls, com els anteriors organs, també s’han de protegir i per això s’usen les ulleres de protecció

bàsiques, que serveixen per evitar el contacte d’objectes sòlids i líquids i també les ulleres de vapors

químics, que mantenen els ulls segellats mitjantçant gomes.

Ulleres bàsiques

Ulleres de vapors químics

Figura 5-28. Protecció visual

5.11.7. Protecció respiratòria

En els processos industrials es generen gasos que poden ser perillosos per a la salut dels treballadors. Per

evitar que aquests inhalin aquests gasos tòxics, s’han d’aplicar mesures, abans de tot, per controlar els

contaminants, però existeixen casos on aquestes mesures no són suficients, pel que caldrà disposar

d'equips protectors a nivell respiratori.

Respiradors de cartutxos químics

Màscares de gas

5-71


Figura 5-29. Protecció respiratòria

5.12. Enllumenat

Sempre que es pugui, per tal de mantenir un ambient de treball correcte, s’haurà de proporcionar llum.

Aquesta pot ser artificial o bé natural. Sempre que es pugui, s’haurà de buscar la llum natural, tant per

temes energètics com per qualitat de llum, així que si aquesta no està garantida s’haurà de recórrer a la

llum artficial.

A continuació s’exposen els nivells mínims d’il·luminació en els llocs de treball, segons les exigències

visuals de les feines a realitzar i segons unes mínimes condicions de visibilitat.

5-72


Figura 5-30. Límits d’enllumenat

A part de l’enllumenat comú, també hi haurà un enllumenat d’emergència, que evita els riscos de deixar

de funcionar en cas de fallada del sistema d’enllumenat normal.

Font d’energia pròpia amb una duració de 1 hora, quan falli l’enllumenat normal o la tensió

disminueixi per sota del 70% del seu valor nominal.

Tindrà un nivell d’il·luminació de 5 lm/m2 i s’ubicarà a les vies d’evacuació, quadre elèctric i els

seus accessos.

Figura 5-31. Enllumenat d’emergència

5-73


Annex I

Pla d’emergència intern (PEI)

L’objectiu d’aquest pla d’emergència intern (PEI) és descriure les accions que s’han de prendre a l’hora

d’evacuar o bé evitar riscs en cas d’una emergència dins la planta.

Conats d’emergència: vessaments o abocaments accidentals que seran controlats de forma

senzilla, ràpida i segura pels operaris.

Emergència parcial: vessaments, abocaments accidentals o petits incendis de magnitud una mica

més important que han de ser controlats i ressolts per l’equip d’emergència de la zona on es

produeix.

Emergència general: vessaments, abocaments, explosions o incendis de magnitud important que

requereixen l’actuació de tots els medis i equips d’emergència de la planta així com l’ajut de

mitjans exteriors.

És responsabilitat de tots els operaris i personal de la planta tenir cura i informar de qualsevol vessament

o emergència a la planta

Equips d’emergència

Seran els encarregats de coordinar qualsevol pla d’evacuació o emergència dins la planta. Aquests seran

designats per el gerent i la seva feina serà la de coordinar en cas d’emergència, amb l’ajut del cos de

seguretat de la planta.

Pla d’actuació en cas de catàstrofe

L’objecte d’aquest annex es establir la seqüència d’accions a desenvolupar en cas de Terratrèmol,

inundacions i avis de bomba, per minimitzar els seus efectes.

Terratrèmol

o Durant la sacsejada, aixuplugar-se sota una taula.

5-74


o Produïda la sacsejada, l’encarregat dels serveis tancarà la clau de pas general de Gas

Natural. Els operaris pararan els equips i acudiran el més aviat possible, al PUNT DE

TROBADA (veure plànol).

o Al punt de trobada es rebrà una explicació dels supervisors sobre els danys més visuals i

es passarà llista per comprovar la totalitat del personal.

o El director de planta es posarà en contacte amb les autoritats civils.

Inundació

o Desonnectar equips i màquines (menys cabals de refrigeració i equips que no puguin ser

aturats immediatament) i a continuació l’electricitat.

o Retirar productes que reaccionin amb aigua

o Un cop dut a terme això, es procedirà amb els mateixos punts que en cas de terratrèmol

5-75


Annex II

Legislació i Normativa Legislació General

Ley 31/1995 de 8 de noviembre, Ley de Prevención de Riesgos Laborales (B.O.E.

nº26910/11/1995).

R.D. 374/2001 de 6 de abril, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores

contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo (B.O.E. nº 104

01/05/2001).

R.D. 1627/1997 de 24 de octubre,por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y

salud en las obras de construcción (B.O.E. nº 256 25/10/1997).

R. D. 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre,

reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción.

R.D. 843/2011, de 17 de junio, por el que se establecen los criterios básicos sobre la organización

de recursos para desarrollar la actividad sanitarias de los servicios de prevención.

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de marzo de 1971. R.D. 485/1997

de 14 de abril sobre Disposiciones Mínimas de Seguridad y Salud en los lugares de Trabajo.

R.D. 486/1997 de 14 de abril sobre Disposiciones Mínimas en Materia de Señalización, Seguridad

y Salud en el Trabajo.

Orden de 17 de mayo de 1974 sobre Normas Técnicas Reglamentarias sobre Homologación de

Medios de Protección Personal (B.O.E. nº 128 29/05/1974).

R.D. 39/1997 de 17 de enero, Reglamento de los Servicios de Prevención (B.O.E. nº27

31/01/1997).

R. D. 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero,

por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.

R.D. 2200/1995 Reglamento de la infraestructura para la calidad y la seguridad industrial.

R.D. 379/2001, de 6 de abril por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de

productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE-APQ-1, MIE-APQ-2, MIE-

APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5,MIE-APQ-6 y MIE-APQ-7. (B.O.E. nº 112 1/05/2001).

5-76


Legislació per la prevenció d’incendis

R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra

incendios en los establecimientos industriales.

R. D. 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de

Protección contra Incendios (B.O.E nº298 14/12/1993).

Norma Básica de la Edificación “NBE-CPI/96: Condiciones de Protección contra Incendios en los

Edificios”, aprobada por R.D. 2177/1996, de 4 de octubre.

Legislació per instal·lacions elèctriques

R.D. 2413/1973, de 20 de septiembre, que aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión

e Instrucciones Complementarias (REBT) (B.O.E. de 9 de octubre de 1973).

R.D. del 9 de octubre de 1985, según el cual se modifica el anterior Reglamento Electrotécnico de

Baja Tensión (REBT).

Legislació per maquinària

R.D. 2291/1985, de 8 de noviembre, según el que se aprueba el Reglamento de Aparatos de

Elevación y Mantenimiento de los mismos (B.O.E. de 11 de diciembre de 1985)

R.D. 1495/1986, de 26 de mayo, según el que se aprueba el Reglamento de Seguridad en las

Máquinas (B.O.E. de 21 de julio de 1986). Modificado en el B.O.E. de 4 de octubre de 1986.

Orden de 8 de abril de 1991. ITC-MIE-MSG1: Máquinas, Elementos de Máquinas Sistemas de

Protección Utilizados (B.O.E. de 11 de abril de 1991).

Directiva Comunitaria 89/392/CE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados

Miembros sobre máquinas. Transpuesta en el R.D. 1435/1992 de 20 de enero (B.O.E. de 8 de

febrero de 1995).

R.D. 2060/2008, de 12 de diciembre, según el que se aprueba el Reglamento de equipos a presión

y sus instrucciones técnicas complementarias.

5-77


Legislació per Equips de Protecció Personal (E.P.P)

R.D. 1407/1992, de 20 de noviembre, sobre la Comercialización y Libre Circulación

Intracomunitaria de los Equipos de Protección Individual (B.O.E. de 28 de diciembre de 1992),

modificado por la O.M. de 16 de mayo de 1994 y por el R.D. 159/1995 de 3 de febrero (B.O.E. de

8 de marzo de 1995).

R.D. 773/1997, de 30 de mayo, sobre Disposiciones Mínimas de Seguirdad y Salud relativas a la

Utilización por los Trabajadores de Equipos de Protección Individual.

R.D. 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y

salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo.

Normes

NCSE-02: Norma de Construcción Sismorresistente

C.T.E: Código Técnico de Edificación.

N.B.E: Normas Básicas de Edificación

- NBE-CPI/97: Condiciones de protección contra incendios.

- NBE-MV-102: Ejecución de las estructuras de acero laminado en edificación.

- NBE-MV-103: Acero laminado para estructuras de edificación.

- NBE AE-88. Acciones a la edificación.

- NBE CA-88. Condiciones acústicas en los edificios.

- NBE EA-95. Estructuras de acero en edificación.

- NBE CPI-96. Condiciones de protección contra incendios de los edificios

N.T.E.: Norma Tecnológica de Edificación

- NTE-IEE: Iluminación exterior.

- NTE-IEI: Iluminación interior.

- NTE-IEP: Puesta a tierra.

5-78


- NTE-IER: Instalaciones eléctricas. Red exterior.

- NTE-EA: Estructuras de acero.

- NTE-EH: Estructuras de hormigón.

- NTE-EME: Estructuras de madera. Encofrados.

- NTE-CSZ: Cimentaciones superficiales. Zapatas.

- NTE-CSS: Cimentaciones superficiales corridas.

5-79


5.13. Hazop

La seguretat és el factor més important a l’hora d’operar una planta química on hi intervé el

factor humà, ja que en aquesta hi ha una gran quantitat de riscs en potència.

Aquest treball es basa en el desenvolupament d’un anàlisi d’aquests riscs, ajudats per

diferents mètodes usats actualment per la indústria, com poden ser el HAZOP (Hazard and

Operability Study), FTA (Fault Tree Analysis) o el DOW index, per una planta de producció d’1-

Naftol.

Aquest 1-Naftol és una substància sòlida a condicions normals, produïda a partir del

conegut Naftalè i que serveix de matèria primera per la producció de diferents productes, com

són compostos farmacèutics (Nadolol), un seguit de tints (compostos Azo) i també per la

producció del famós insecticida: el Sevin o Carbaryl, que va ser el causant d’un dels majors

desastres en la història de la indústria química.

Per a la realització d’aquest HAZOP s’han estudiat els equips que s’han considerat més

importants de la planta, que en aquest cas són els reactors, un exemple per a la columna i un

exemple per al cas d’un bescanviador.

5.13.1. Reactor R-201, R-202 i R-203

NO

PERTURBACIO: no entra HNO3

Causes possibles:

1. Fallada bomba

2. Obstrucció vàlvula

3. Falta reactiu T-101

4. Fuita de reactiu per una canonada

5. Obstrucció canonada

5-80


Conseqüències:

1. Paralització del procés

2. Augmenta pressió canonada

3. Vessament àcid nítric i possibles accidents laborals

Accions

1. Revisar periòdicament la instrumentació i el sistema de canonades de la planta

2. Instal·lar alarma de nivell mínim al tanc d’emmagatzematge

3. Tenir instrumentació de recanvi

4. Tenir un generador elèctric addicional

MÉS CABAL

PERTURBACIO: entra més HNO3 del compte

Causes possibles:

1. Fallada vàlvula

2. Fallada bomba

Conseqüències:

1. Augment de la calor generada

2. Augment temperatura

3. Sobrepressió

4. Possibles reaccions no desitjades

5. Vessament reactor o ruptura d’algun equip per sobrepressió

5-81


Accions

1. Instal·lar cabalímetre amb el seu sistema de control corresponent

2. Implantació sistema de by-pass en cas de sobrepassar el cabal màxim

3. Disc de ruptura als equips

4. Sistema addicional de refrigeració

5. Descàrrega automàtica i controlada del contingut de reactor

6. Addició inhibidor de la reacció descontrolada

MÉS PRESSIÓ

PERTURBACIO: pressió més alta de l’establerta

Causes possibles:

1. Reacció fora de control (runaway reaction)

2. Temperatura més alta de l’establerta i evaporació dels reactius

3. Fallada control de pressió

4. Fallada sistema inertització amb nitrogen

Conseqüències:

1.Ruptura dels equips per sobrepressió

2.Vessament contingut reactor

Accions

1. Instal·lar alarmes de pressió.

2. Vàlvules d’alleujament i discs de ruptura

3. Control de temperatura i cabal d’inertització

5-82


MÉS TEMPERATURA

PERTURBACIO: temperatura més alta de l’establerta

Causes possibles:

1. Reacció fora de control

2. Cabal d’àcid nítric major

3. Fallada sistema refrigeració

4. Fallada control de temperatura

5. Fallada operari amb la càrrega del naftalè

Conseqüències:

1. Evaporació reactius i augment de pressió.

2. Possible explosió (BLEVE)

3. Augment velocitat de reacció

Accions

1. Control de temperatura

2. Instal·lació alarmes de temperatura

3. Sistema de refrigeració addicional

4. Instal·lació sistema alleujament de dil·latacions tèrmiques

MENYS CABAL

PERTURBACIO: entra menys HNO3 del compte

Causes possibles:

1. Fallada bomba

2. Falta reactiu tancs d’emmagatzematge

3. Fallada vàlvula

4. Fuita canonada

5. Obturació canonada

5-83


Conseqüències:

1. La reacció té lloc més lentament

2. La calor generada és menor

3. No s’assoleix la producció diària establerta

Accions

1. Instal·lar cabalímetre amb el seu sistema de control corresponent

2. Revisió instrumentació i canonades

3. Recanvi instrumentació

MENYS TEMPERATURA

PERTURBACIO: temperatura més baixa de l’establerta

Causes possibles:

1. Fallada sistema refrigeració

2. Fallada control temperatura

3. Menys cabal d’àcid nítric

4. Baixa puresa dels reactius (nítric diluït)

5. Fallada agitador i no s’homogeneïtza la mescla

Conseqüències:

1. Reacció més lenta

2. No s’assoleix la producció desitjada

5-84


Accions

1. Revisar sistema de refrigeració i control de temperatura periòdicament

2. Comprovar que els reactius tinguin la puresa òptima

3. Revisions periòdiques del sistema d’agitació

A MÉS A MÉS

PERTURBACIO: entrada d’un agent no desitjat al reactor

Causes possibles:

1. Embrutiment dels tancs d’emmagatzematge dels reactius i/o de les canonades

2. Error operari al fer les connexions.

3. Canonada o equip que pateix corrosió i es filtra un agent extern

Conseqüències:

1. Reacció fora de control

2. Reacció secundària no desitjada

3. Possible augment de temperatura i de pressió

4. Si ha entrat un agent extern sòlid pot obstruir el pas del fluid de procés.

Accions

1. Filtre abans de la canonada d’entrada per evitar l’entrada de sòlids

2. Automatitzar el sistema de càrrega per evitar errors humans

3. Controlar la composició dels corrents d’entrada

4. Controlar periòdicament la corrosió dels equips

5-85


PART DE

PERTURBACIO: Els reactius són menys purs del que marca el procés

Causes possibles:

1. Error del proveïdor

2. Filtració no desitjada d’un component extern

Conseqüències:

1. Disminució de la velocitat de reacció

2. Disminució puresa producte

3. Disminució quantitat del producte format

Accions

1. Canviar de proveïdor

2. Revisar composició dels reactius

3. Revisar connexions canonades

ENVERS

PERTURBACIO: Circula vapor d’aigua enlloc d’aigua de refrigeració per la mitja canya

Causes possibles:

1. Error vàlvula tres vies

2. Error humà

Conseqüències:

1. Augment temperatura

5-86


2. Runaway reaction/Reaccions secundàries

3. Evaporació reactius/Sobrepressió

Accions

1. Control exhaustiu a la vàlvula de tres vies


3. Control connexions àrea de serveis

5.13.2. R-301

NO

Pertorbació: no entren reactius (1NN, H2, 1NA, IPA+W)

Causes possibles:

1. Fallada d’alguna de les bombes

2. Obstrucció de les vàlvules de pas

3. Mancança de reactiu als tancs T-202 i TR-101

4. Possible fuita de reactius en els mescladors o canonades

5. Obstrucció de la canonada

Conseqüències:

1. Parada del procés

2. Augment de la pressió a les conduccions

3. Vessaments als mescladors i tancs

4. Augment de la temperatura

Accions:

1. Revisions periòdiques de la instrumentació i sistema de canonades de la planta

2. Instal·lació d’alarmes de nivell als tancs

3. Tenir instrumentació de recanvi

4. Tenir generadors elèctrics addicionals

5-87


MÉS CABAL

Pertorbació: entra més reactiu del compte

Causes possibles:

1. Fallada en bomba

2. Fallada en vàlvula

Conseqüències:

1. Augments de la temperatura

2. Augment de la pressió

3. Augment de la calor generada

4. Possibles “runaway reactiions”

5. Vessaments al reactor i possibles ruptures d’equips per sobrepressió

Accions:

1. Instal·lació de cabalímetres amb els llaços de control adients

2. Sistemes de by-pass en cas de sobrepassar el cabal màxim

3. Instal·lació de disc de ruptura als equips

4. Proveir el reactor d’un sistema de descàrrega automàtica i controlada

5. Sistema addicional de refrigeració

6. Addició de inhibidors de la reacció descontrolada

MÉS PRESSIÓ

Pertorbació: pressió més alta de l’establerta

Causes Possibles:

1. Reacció descontrolada (Runaway Reaction)

2. Temperatura per sobre de l’establerta i evaporació de reactius

3. Fallada del control de pressió

4. Operació incorrecta de la bomba multietapa que dóna pressió

5-88


Conseqüències:

1. Ruptura d’equips per sobrepressió

2. Vessaments i accidents laborals

3. Possibles explosions

Accions:

1. Instal·lació d’alarmes de pressió

2. Instal·lació de vàlvules d’alleujament i discs de ruptura

3. Controls exhaustius de temperatura i pressió

4. Revisions periòdiques de les bombes

MÉS TEMPERATURA

Pertorbació: Temperatura per sobre de l’establerta

Causes Possibles:

1. Reacció fora de control (Runaway Reaction)

2. Major cabal de reactius

3. Fallada en el sistema de refrigeració

4. Fallada en el bescanviador previ al reactor

5. Error en el control de temperatura

Conseqüències:

1. Evaporació de part dels reactius

2. Possible explosió (BLEVE)

3. Augment de la velocitat de reacció

Accions:

1. Controls exhaustius de temperatura

2. Instal·lació d’alarmes de temperatura

3. Sistema addicional de refrigeració per si falla el principal

5-89


MENYS CABAL

Pertorbació: Entren menys reactius del compte

Causes possibles:

1. Fallada de la bomba

2. Mancança de reactius als mescladors i/o tancs

3. Fallada de la vàlvula

4. Fuita en una canonada

5. Obstrucció en canonada

Conseqüències:

1. Possibles vessaments i accidents laborals


3. Menys generació de calor i mala operació de la camisa

4. No s’assoleix la producció desitjada

Accions:

1. Instal·lació de cabalímetres amb els seus sistemes de control adients

2. Revisions periòdiques de la instrumentació i les canonades

3. Recanvis de la instrumentació (vàlvules, bombes...)

MENYS TEMPERATURA

Pertorbació: Temperatura per sota de l’establerta

Causes possibles:

1. Fallada en el sistema de refrigeració

2. Fallada en el sistema de control de temperatura

3. Cabal de reactius inferior al establert

4. Fallada en els bescanviadors anteriors al reactor

5. Baixa puresa dels reactius

6. Fallada en l’agitador que no homogeneïtza bé la mescla

5-90


Conseqüències:

1. Disminució en la velocitat de reacció

2. Producció per sota de la desitjada

Accions:

1. Revisions periòdiques dels sistemes de refrigeració i de control

2. Comprovació de la puresa dels reactius i la seva composició

3. Revisions periòdiques del sistema d’agitació

MENYS PRESSIÓ

Pertorbació: Pressió per sota l’establerta

Causes possibles:

1. Fallada en la bomba multietapa que dóna pressió a la mescla

2. Fallada en la vàlvula d’expansió de l’hidrogen

3. Possibles fuites

4. Fallada en el control de pressió

Conseqüències:

1. Impossibilitat de dur a terme la reacció ja que un dels 2 reactius no pot entrar pel fet d’estar per

sota de la pressió d’operació

2. Perill de canvi d’estat d’algunes substàncies pel canvi en el seu punt d’ebullició

3. Possibles accidents laborals

Causes:

1. Controls exhaustius de pressió dels reactius

2. Revisions periòdiques de vàlvules i bombes (instrumentació)

3. Instal·lació d’alarmes de baixa pressió

5-91


A MÉS A MÉS

Pertorbació: entrada d’algun agent no desitjat al reactor

Causes possibles:

1. Embrutiment dels tancs d’emmagatzematge dels reactius i/o de les canonades

2. Error operari al fer les connexions

3. Canonada o equip que pateix corrosió i es filtra algun agent extern

Conseqüències:

1. Reacció fora de control (Runaway reactions)

2. Reaccions secundàries no desitjades

3. Possible sobrepressió

4. Si aquest agent extern és sòlid podria obstruir el pas del fluid de procés

Accions:

1. Filtre a la canonada abans de l’entrada al reactors per evitar sòlids

2. Controlar la composició dels corrents d’entrada

3. Controls periòdics de la corrosió dels equips

A PART DE

Pertorbació: els reactius són menys purs del que marca el procés

Causes possibles:

1. Error del proveïdor

2. Filtració no desitjada d’un component extern

Conseqüències:


2. Disminució de la puresa del producte

3. Disminució de la productivitat

5-92


Accions:

1. Canviar de proveïdor

2. Revisar la composició dels reactius

3. Revisar les connexions de les canonades

ENVERS

Pertorbació: Circula vapor d’aigua enlloc d’aigua de refrigeració per la mitja canya

Causes possibles:

1. Error a la vàlvula d’entrada

2. Fallada a nivell de serveis

3. Error humà

Conseqüències:

1. Augments de la temperatura

2. Runaway reactions i/o reaccions secundàries

3. Evaporació dels reactius/sobrepressió

Accions:

1. Control a l’entrada de la camisa


3. Control connexions a l’àrea de serveis

5-93


5.13.3. R-401

NO

· PERTORBACIÓ: no entra aminonaftalè o el corrent d’àcid sulfúric i aigua

Causes possibles:

1. La bomba falla 2. Obstrucció de la vàlvula 3. Falta reactiu al T-401 o al M-401 4. Obstrucció de canonada 5. Fuita de reactius per canonades.

Conseqüències:

1. Paralització del procés 2. Augment de la pressió a les canonades 3. Vessament d’aminonaftalè o mescla d’àcid sulfúric i aigua 4. Augment de la temperatura a les canonades

Accions

1. Revisió periòdica de canonades i d’instrumentació de la planta 2. Tenir instrumentació de recanvi 3. Tenir generador elèctric de recanvi 4. Instal·lar alarma de nivell mínim als tancs pulmó

MÉS

· PERTORBACIÓ: Augment sobtat de la pressió

Causes possibles:

1. Reacció fora de control (Runaway reaction) 2. Temperatura més alta de l’establerta i evaporació de reactius i catalitzador a causa de fallada

del sistema refrigeració. 3. Fallada de control de pressió

Conseqüències:

1. Ruptura dels equips per sobrepressió 2. Possible explosió (BLEVE) 3. Vessament del contingut del reactor i causa d’accidents laborals

5-94


Accions

1. Revisió periòdica de control de pressió i instal·lació d’alarmes 2. Revisió de periòdica control de refrigeració del reactor 3. Revisió periòdica dels discs de ruptura

· PERTORBACIÓ: Augment de la temperatura

Causes possibles:

1. Reacció fora de control a causa de variació en composició dels reactius 2. Fallada del sistema de refrigeració i del control de temperatura

Conseqüències:

1. Augment de la pressió a causa del evaporament dels reactius 2. Possible explosió (BLEVE) 3. Augment de la velocitat de reacció 4. Trencament dels equips.

Accions

1. Revisió periòdica del control de temperatura i del sistema de refrigeració 2. Instal·lació d’alarma de temperatura 3. Revisió de les canonades i instrumentació que porta el mesclador per portar a terme la mescla

adient de reactius

MENYS

· PERTORBACIÓ: Pressió per sota de la marcada

Causes possibles:

1. Fallada de la bomba 2. Fuita de canonada 3. Fallada en el control de pressió

Conseqüències:

1. Perill d’evaporació dels components a causa del canvi en el punt d’ebullició 2. Perill de danys laborals

5-95


Accions:

1. Revisió periòdica del control de pressió 2. Revisió de la instrumentació i canonades dels equips 3. Instal·lació d’alarmes de baixa pressió

· PERTORBACIÓ: Temperatura per sota de la marcada

Causes possibles:

1. Fallada en el control de temperatura i el sistema de refrigeració 2. Menys àcid sulfúric, aigua o aminonaftalè en la mescla reactiva 3. Fallada agitador 4. Mescla reactiva contaminada

Conseqüències:

1. Reacció més lenta 2. No assoliment de la producció 3. Danys als equips a causa de contaminant perillós.

Accions:

1. Revisió periòdica del sistema de refrigeració i del control de temperatura 2. Comprovació de puresa i composició de la mescla reactiva que entra al reactor 3. Revisió periòdica de l’agitador del reactor

A MÉS A MÉS

· PERTORBACIÓ: Entrada de contaminant al reactor

Causes possibles:

1. Embrutiment dels tancs d’emmagatzematge dels reactius i/o de les canonades 2. Canonada o equip que pateix corrosió i es filtra un agent extern

Conseqüències:

1. Reacció fora de control 2. Reacció secundària no desitjada 3. Possible augment de la temperatura i de pressió 4. Si ha entrat un agent extern sòlid pot obstruir el pas del fluid de procés.

5-96


Accions:

1. Filtre abans de la canonada d’entrada per evitar l’entrada de sòlids 2. Controlar la composició dels corrents d’entrada 3. Controlar periòdicament la corrosió dels equips

PART DE

· PERTORBACIO: Els reactius són menys purs del que marca el procés

Causes possibles:

1. Error del proveïdor 2. Filtració no desitjada d’un component extern

Conseqüències:

4. Disminució de la velocitat de reacció 5. Disminució puresa producte 6. Disminució quantitat del producte format

Accions:

4. Canviar de proveïdor 5. Revisar composició dels reactius 6. Revisar connexions canonades

ENVERS

· PERTORBACIO: Circula vapor d’aigua enlloc d’aigua de refrigeració per la mitja canya

Causes possibles:

3. Error de la vàlvula d’entrada 4. Error humà 5. Fallada a nivell de serveis

5-97


Conseqüències:

4. Augment temperatura 5. Runawayreaction/Reaccions secundàries 6. Evaporació reactius/Sobrepressió

Accions:

4. Control exhaustiu a la vàlvula d’entrada 5. Control de temperatura 6. Control connexions àrea de serveis

5.13.4. Bescanviadors

NO

PERTURBACIO: no entra fluid refrigerant

Causes possibles:

6. Fallada bomba 7. Obstrucció vàlvula 8. Fuita de producte per una canonada 9. Obstrucció canonada 10. Incrustacions al bescanviador

Conseqüències:

4. Refredament insuficient del fluid de procés 5. Possible augment de pressió en el bescanviador i ruptura

Accions

5. Revisar periòdicament instal·lació i neteja incrustacions del bescanviador 6. Tenir instrumentació de recanvi

5-98


PERTURBACIÓ: no entra fluid de procés

Causes possibles:

11. Fallada bomba 12. Obstrucció vàlvula 13. Fuita de producte per una canonada 14. Obstrucció canonada 15. Incrustacions al bescanviador

Conseqüències:

6. Paralització del procés 7. Possible augment de pressió en el bescanviador i ruptura

Accions

7. Revisar periòdicament instal·lació i neteja incrustacions del bescanviador 8. Tenir instrumentació de recanvi

MÉS

PERTURBACIÓ: entra més cabal de fluid de procés del compte

Causes possibles:

3. Fallada vàlvula 4. Fallada bomba

Conseqüències:

6. Augment de la pressió al bescanviador 7. Augment temperatura al bescanviador per insuficient refredament 8. Possible ruptura dels tubs o carcassa per sobrepressió

Accions

7. Instal·lar cabalímetre amb el seu sistema de control corresponent 8. Implantació sistema de by-pass en cas de sobrepassar el cabal màxim 9. Augment de cabal de refrigeració en reconèixer un augment del cabal de procés 10. Sistema addicional de refrigeració després del bescanviador

5-99


PERTURBACIÓ: pressió més alta de l’establerta

Causes possibles:

5. Composicions no constants d’entrada 6. Temperatura més alta de l’establerta i evaporació del fluid per falta de contacte entre fluids 7. Fallada control de pressió

Conseqüències:

1. Ruptura dels tubs o carcassa del bescanviador per sobrepressió

2. Sobrepressió al reboiler i condensador produint fugues de refrigerant i d’oli tèrmic a alta

temperatura.

Accions

4. Instal·lar alarmes de pressió i manòmetres 5. Vàlvules d’alleujament i discs de ruptura 6. Control de temperatura

PERTURBACIÓ: temperatura més alta de l’establerta

Causes possibles:

6. Massa cabal de fluid de procés 7. Poc cabal de fluid refrigerant 8. Fallada control de temperatura 9. Poc contacte entre fluids per possibles incrustacions

Conseqüències:

4. Evaporació productes i augment de pressió.

Accions

5. Control de temperatura 6. Instal·lació alarmes de temperatura 7. Sistema de refrigeració addicional 8. Instal·lació sistema alleujament de dil·latacions tèrmiques

5-100


MENYS

PERTURBACIÓ: entra menys cabal de fluid de procés del compte

Causes possibles:

6. Fallada bomba 7. Falta reactiu tancs d’emmagatzematge 8. Fallada vàlvula 9. Fuita canonada 10. Obturació canonada

Conseqüències:

4. Massa refredament del fluid de procés 5. Possibles problemes a futurs procesos 6. No s’assoleix la producció diària establerta

Accions

4. Instal·lar cabalímetre amb el seu sistema de control corresponent 5. Revisió instrumentació i canonades 6. Recanvi instrumentació

PERTURBACIÓ: menys temperatura en el fluid refrigerant

Causes possibles:

6. Fallada sistema de control en torre de refrigeració 7. Fallada control temperatura del cabal d’entrada

Conseqüències:

3. Massa refredament

Accions

4. Revisar sistema de control de temperatura periòdicament 5. Comprovar que els productes tinguin la composició òptima

5-101


PERTURBACIÓ: menys temperatura en el fluid de procés

Causes possibles:

8. Fallada sistema de control 9. Fallada control temperatura del cabal d’entrada

Conseqüències:

4. Massa refredament 5. Delta tèrmic menor i baixada de l’eficiència del bescanviador

Accions


A MÉS A MÉS

PERTURBACIO: entrada d’un agent no desitjat al bescanviador

Causes possibles:

4. Embrutiment dels tancs d’emmagatzematge dels productes i/o de les canonades 5. Error operari al fer les connexions. 6. Canonada o equip que pateix corrosió i es filtra un agent extern

Conseqüències:

5. Possible augment de temperatura i de pressió 6. Obstrucció del pas del fluid de procés/refrigerant.

Accions

5. Filtre abans de la canonada d’entrada per evitar l’entrada de sòlids 6. Manteniment periòdic de la corrosió dels equips i incrustacions

5-102


PART DE

PERTURBACIO: El fluid de procés és menys pur

Causes possibles:

3. Problemes a processos anteriors 4. Possible contaminació de l’aliment per fuita a canonada o vàlvula

Conseqüències:

7. Disminució o augment del bescanvi de calor 8. Possible sobrepressió

Accions

7. Avisar a processos anteriors 8. Revisar composició dels reactius 9. Revisar connexions canonades

INVERS

PERTURBACIO: El fluid de procés/refrigerant circula en contracorrent

Causes possibles:

1. Mal montatge de les canonades 2. Montatge de la bomba al revés

Conseqüències:

1. Mal bescanvi de calor 2. Problemes amb tubs i/o carcassa 3. Incorrecte sentit del fluid de procés i de refrigeració

Accions:

1. Instal·lació d’una vàlvula de retenció 2. Realitzar un muntatge correcte

5-103


5.13.5. Columna de destil·lació

NO

PERTURBACIÓ: no entra aliment a la columna

Causes possibles:

16. Fallada bomba (de buit si es treballa al buit) 17. Obstrucció vàlvula 18. Fuita de reactiu per una canonada 19. Obstrucció canonada

Conseqüències:

8. Paralització del procés 9. Augmenta pressió canonada 10. Possible sobreescalfament de la columna pel seguit funcionament del reboiler.

Accions

9. Revisar periòdicament la instrumentació i el sistema de canonades de la planta 10. Instal·lar cabalímetres a les canonades 11. Tenir instrumentació de recanvi

MÉS

PERTURBACIÓ: entra més cabal d’aliment del compte

Causes possibles:

5. Fallada vàlvula 6. Fallada bomba

Conseqüències:

9. Augment de la pressió a la columna 10. Augment temperatura a la columna 11. Possible inundació de plats i separació no desitjada 12. Possibles reaccions no desitjades

5-104


Accions

11. Instal·lar cabalímetre amb el seu sistema de control corresponent 12. Implantació sistema de by-pass en cas de sobrepassar el cabal màxim 13. Disc de ruptura als equips 14. Sistema addicional de refrigeració 15. Descàrrega automàtica i controlada del contingut de les columnes

PERTURBACIÓ: pressió més alta de l’establerta

Causes possibles:

8. Composicions no constants d’entrada 9. Temperatura més alta de l’establerta i evaporació dels reactius 10. Fallada control de pressió 11. Reboiler sobreescalfa masssa

Conseqüències:

1. Ruptura dels equips per sobrepressió

2. Sobrepressió al reboiler i condensador produint fugues de refrigerant i d’oli tèrmic a alta

temperatura.

Accions

7. Instal·lar alarmes de pressió i manòmetres 8. Vàlvules d’alleujament i discs de ruptura 9. Control de temperatura i cabal d’inertització

PERTURBACIO: temperatura més alta de l’establerta

Causes possibles:

10. Massa cabal d’oli tèrmic i més evaporació a cues. 11. Fallada condensador 12. Fallada control de temperatura

Conseqüències:

5. Evaporació productes i augment de pressió. 6. Possible explosió (BLEVE) 7. Aparició de reaccions químiques potencials

5-105


Accions

9. Control de temperatura 10. Instal·lació alarmes de temperatura 11. Sistema de refrigeració addicional 12. Instal·lació sistema alleujament de dil·latacions tèrmiques

MENYS

PERTURBACIÓ: entra menys cabal d’aliment del compte

Causes possibles:

11. Fallada bomba 12. Falta reactiu tancs d’emmagatzematge 13. Fallada vàlvula 14. Fuita canonada 15. Obturació canonada

Conseqüències:

7. La separació no és la desitjada i pot comportar problemes als següents processos 8. Reboiler i condensador sobredimensionats i poden fer-se malbé 9. No s’assoleix la producció diària establerta

Accions


MENYS

PERTURBACIO: menys temperatura de l’establerta

Causes possibles:

10. Fallada sistema de control en reboiler i condensador 11. Fallada control temperatura del cabal d’entrada 12. Composició dels reactius variable 13. Fallada en el contacte entre substàncies dins la columna per possible problema en plats

o rebliment.

5-106


Conseqüències:

6. Separació no desitjada 7. No s’assoleix la producció desitjada

Accions


PERTURBACIO: surt menys cabal a cues i caps del compte

Causes possibles:

16. Fallada bomba de reactius o de buit 17. Fuita canonada, columna, condensador o reboiler. 18. Obturació canonada o plats de la columna

Conseqüències:

10. La separació i el cabal no són els desitjats i pot comportar problemes als següents processos 11. Reboiler i condensador sobredimensionats i poden fer-se malbé 12. No s’assoleix la producció diària establerta 13. Problemes de toxicitat a la planta per les fuites ocasionades.

Accions


A MÉS A MÉS

PERTURBACIO: entrada d’un agent no desitjat a la

Causes possibles:

7. Embrutiment dels tancs d’emmagatzematge dels productes i/o de les canonades 8. Error operari al fer les connexions. 9. Canonada o equip que pateix corrosió i es filtra un agent extern

5-107


Conseqüències:

7. Reacció secundària no desitjada 8. Possible augment de temperatura i de pressió 9. Si ha entrat un agent extern sòlid pot obstruir el pas del fluid de procés.

Accions

7. Filtre abans de la canonada d’entrada per evitar l’entrada de sòlids 8. Controlar la composició dels corrents d’entrada 9. Manteniment periòdic de la corrosió dels equips

PART DE

PERTURBACIO: Els reactius són menys purs del que marca el procés

Causes possibles:

5. Problemes a processos anteriors a la separació (reacció no efectuada correctament) 6. Possible contaminació de l’aliment per fuita a canonada o vàlvula

Conseqüències:

9. Disminució de la separació 10. Possible inundació de la columna

Accions

10. Avisar a processos anteriors 11. Revisar composició dels reactius 12. Revisar connexions canonades

Dipòsit Digital de Documents de la UAB - NAFTOL...Montatge dequips i canonades Soldadures...

Documents

Transcript of Dipòsit Digital de Documents de la UAB - NAFTOL...Montatge dequips i canonades Soldadures...