Direcció:

Josep Antoni Acebillo, Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona Ramon Garcia-Bragado, Gerent d’Urbanisme

La redacció del document ha estat a càrrec del següent equip del Sector d’Urbanisme:

Ricard Fayos, arquitecte, Director Tècnic d’Urbanisme Rafael González-Tormo, economista, Director de Coordinació i Recursos Enric Lambies, lletrat, Director de Procediments Urbanístics Aurea Gallén, arquitecta, Cap del Departament de Planejament de Desenvolupament Joaquim Clusa, economista, Barcelona Regional Aurora López, arquitecta Pau Batlle, arquitecte Sònia Cobos, lletrada També han participat en l’elaboració del document:

Joan Solà, estudiant d’arquitectura Rosa Torras, estudiant d’arquitectura Lidia Falgueras, administrativa Mariola Rosado, administrativa Montserrat Triguero, administrativa Han col.laborat amb diferents aportacions:

Joan Trullén, economista, Comissionat de l’Alcaldia per a l’Avaluació i Diagnòstic Econòmic i Territorial del Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement Guillem Sánchez, economista, Director Adjunt a la Gerència Municipal Ma. Antònia Monés, economista, Directora del Gabinet Tècnic de Programació Miquel Barceló, Director de l’Institut Català de la Tecnologia Joaquim Español, arquitecte, Director de Plans i Projectes Antoni Sorolla, arquitecte, Director d’Actuació Urbanística Montse Mendoza, arquitecta, Cap del Departament d’Edificació Joan Moya, enginyer industrial, Cap del Departament de Llicències d’Activitats José Luís Pérez, advocat S’han considerat els treballs realitzats per:

Taller de Poble Nou, febrer-juny 98 –UPC Col.legi d’Enginyers Industrials, sobre les activitats productives del Poblenou Institut Català de Tecnologia, “Estudi Ciutat Digital”

ÍNDEX

MEMÒRIA

Cap 1. Introducció

Cap 2. La nova zona 22@

Cap 3. La renovació urbanística del districte industrial de Poblenou

Cap 4. La regulació dels fronts residencials a les zones 22@

Cap 5. Regulació de les noves activitats

Cap 6. Operacions de transformació

Cap 7. Dotació infrastructural (Pla d’infrastructures)

Cap 8. Els equipaments

Cap 9. Gestió

Cap 10. Quadre comparatiu de la qualificació del sòl de PGM i de la Modificació.

NORMES URBANÍSTIQUES

Cap 1. Disposicions generals

Cap 2. Regulació de la zona d’activitats -22@-

Cap 3. Regulació dels sistemes

Cap 4. Desenvolupament de la MPGM

Cap 5. Execució del planejament

Disposició Addicionals

Disposicions Transitòries

Annex 1: Relació d’activitats @.

Annex 2: Edificis industrials reutilitzables per habitatge

ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER

1. Justificació, contingut i objectius de l’estudi econòmic i financer de la Modificació del PGM.

2. Dimensionament de sòl i sostre resultant de l’ordenació urbanística i pla d’etapes.

3. Demanda de sostre d’activitat a Barcelona i al Poblenou.

4. Dictamen de viabilitat econòmica de les càrregues d’urbanització.

5. Una aproximació a la viabilitat immobiliària de les operacions de transformació (plans especials).

PROGRAMA D’ACTUACIÓ

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Annex: Procesos urbans d’implantació de les TIC. Estudi Ciutat Digital. Institut Català de Tecnologia

MEMÒRIA

DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

Capítol 1

INTRODUCCIÓ La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) té per àmbit els sòls industrials del Poblenou i preveu com a objectiu fonamental la seva transformació en el nou Districte d’Activitats 22@BCN, dedicat a les indústries de la nova economia, on han de tenir un lloc rellevant les activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest objectiu es preveu realitzar-lo afavorint la diversitat d’usos, respectant i incrementant l’ús d’habitatge, i reurbanitzant aquests sòls. La formació de la MPGM. Fase de Criteris, objectius i solucions generals de planejament La Modificació de Pla general metropolità ha tingut un complex procés d’elaboració i d’àmplia participació pública. Per decret de 9 de juny de 1998, es va resoldre d'exposar al públic pel termini de trenta dies el document de Criteris, objectius i solucions generals de planejament de la renovació de les àrees industrials del Poble Nou (BOP núm. 152, de 26 de juny de 1998, diari La Vanguardia, de 19 de juny de 1998, i tauler d'edictes, del 3 de juliol al 25 d’agost de 1998), de conformitat amb els articles 56 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (en endavant, DL 1/1990), 125 del Reglament de Planejament Urbanístic, i l'article 3 del Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el reglament per al desplegament i aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació a l'ordenament urbanístic de Catalunya. Posteriorment, per decret de 7 de juliol de 1998 fou prorrogat el termini d’exposició pública (BOP núm. 173, de 21 de juliol de 1998, La Vanguardia, de 15 de juliol de 1998, i tauler d’edictes, del 28 de juliol al 30 de setembre de 1998). En el termini d'exposició al públic es van presentar un total de 26 suggeriments. En data 3 de març de 1999 es va emetre informe per part dels Serveis de Planejament, en sentit favorable a l’aprovació del document de Criteris. L’alcalde, per decret de 25 de març de 1999, va aprovar el document de Criteris. El procés de planejament que culmina en el present document de MPGM, ha comportat, atesa la complexitat del tema, la realització de nombroses consultes i sessions de treball amb institucions i professionals de la indústria, l’economia, les anomenades TIC, i la cultura, per tal de perfilar degudament la vocació d’aquest sector del Poblenou i la regulació de l’aspecte nuclear de la modificació: la subzona d’activitats clau 22@ . També ha suposat, en paral· lel al treball dels Serveis de Planejament, la suma de les aportacions d’urbanistes i arquitectes en la prefiguració dels aspectes més tècnics de la proposta. Part dels treballs s’hi incorporen com a annexes documentals. Tramitació El tràmit d'aquesta modificació del PGM ha d'ajustar-se al que preveu l'art. 75.1 del DL 1/1990, en el sentit que la modificació del Pla General Metropolità s'ha de subjectar a les mateixes disposicions enunciades per a la seva formació.

La seva tramitació segueix el procediment previst als articles 57 a 59 del DL 1/1990, de 12 de juliol, i als articles 11, 12 i 66 de la Carta de Barcelona. Les fites bàsiques d'aquest són l'aprovació inicial, l'exposició al públic pel termini d'un mes, l'aprovació provisional i l'aprovació definitiva. No es modifiquen les zones verdes o espais lliures concretats pel planejament vigent. En conseqüència, no es preveu que hagi de seguir la tramitació especial prevista a l’article 66.5 de la Carta de Barcelona. La MPGM s’ha aprovat inicialment pel Consell Plenari de l’Ajuntament el 22 de desembre de 1999. Ha estat en exposició al públic durant dos mesos. En el termini d’exposició al públic s’han presentat 260 al· legacions. El present document correspon a la proposta que es presenta a l’aprovació provisional. Determinacions fonamentals La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a la renovació dels sòls industrials del Poblenou, per tal de fer possible l’objectiu fonamental de transformació, conté les següents determinacions: A) La creació de la subzona d’activitats, clau 22@, dins la zona industrial 22a, i

l’atorgament d’aquesta qualificació als sòls qualificats amb anterioritat com a zona industrial, clau 22a. Dins aquesta es permet el manteniment dels habitatges existents i s’assegura l’existència de nova edificació destinada a habitatge de protecció.

B) La definició de les activitats que, dins la subzona 22@, es contemplen com a

característiques del sector i que plantegen especials requeriments urbanístics: les activitats @.

C) La definició d’un tipus específic d’equipament, els equipaments relacionats amb les

activitats @, i la concreció dels sòls que s’assignen a aquesta qualificació. D) La reurbanització dels sòls industrials del Poblenou per tal de dotar-los d’infrastructures

adequades per a les empreses i activitats. E) La previsió d’instruments de planejament de desenvolupament com a eines operatives

de les actuacions de transformació –plans especials de reforma interior- definint per a aquests les condicions fonamentals d’aprofitament i el règim de càrregues urbanístiques per tal de possibilitar la participació de la comunitat en les plusvàlues que genera el planejament i, d’altra banda, la distribució equitativa de beneficis i càrregues.

Justificació de la figura de planejament L'assoliment dels objectius proposats implica l'obligació de modificar el Pla general metropolità. Específicament és necessari modificar el PGM per: A) La definició dels nous estàndards per a la reurbanització del sector.

B) La regulació dels usos i la intensitat d’edificació que comporta la subzona clau 22@.

C) La regulació dels equipaments 7@.

D) Les determinacions per al desenvolupament de Plans Especials. La Modificació del PGM és congruent amb l'abast que les Normes Urbanístiques del PGM atorguen a les modificacions successives d'aquest en l'article 4.2, i no altera la coherència global de les determinacions del PGM quant a model territorial, ni incideix en els supòsits determinants de revisió dels articles 3.1 i 4.1 de les N.U, d’acord amb el que preveu l’article 73 del DL 1/90. Desenvolupament La complexitat de la transformació obliga a definir un sistema flexible de planejament derivat per permetre tant les operacions que preveu impulsar directament l’Ajuntament com les altres actuacions de transformació d’àmbits encara no definits, que participen dels mateixos objectius i continguts, i poden ser desenvolupades per la iniciativa privada. A aquest planejament, orientat directament a la transformació del sector –una gran operació de reforma interior, pautada en el temps, que suma operacions integrades i aï llades, de desenvolupament successiu- s’hi afegeix la necessitat de permetre continuar desenvolupant, fora dels àmbits de transformació delimitats, els usos de tipus industrial admesos actualment, amb les condicions necessàries per assegurar que no incideixen negativament sobre el nou entorn proposat. De la mateixa forma, es preveu reconèixer els habitatges existents, conseqüència de processos històrics d’urbanització, i definir les condicions de millora i reforma dels fronts edificatoris on se situen, així com preveure nous desenvolupaments d’habitatge: a) en edificis industrials existents reutilitzats, de determinades característiques; b) habitatges de protecció pública, en les actuacions de transformació. Aquestes previsions obeeixen a una consideració urbanística que dóna coherència als diferents instruments reguladors: l’afavoriment de la diversitat dels usos i tipologies arquitectòniques. La MPGM preveu diferents instruments de planejament derivat per desenvolupar-la. Contempla plans especials: a) de reforma interior; b) integrals (art. 66 de la Carta de Barcelona); c) de desenvolupament dels sistemes d’equipaments i espais lliures; d) d’infrastructures i del subsòl. En concret, les Normes urbanístiques preveuen els següents plans: a) Plans especials de reforma interior dels àmbits de transformació delimitats en la MPGM

(operacions integrades de reforma interior de l’article 23.2.1 del DL 1/90).

b) Plans especials de reforma interior d’àmbits no delimitats expressament, per a desenvolupar actuacions de transformació, en les condicions de les delimitades directament (operacions integrades de reforma interior previstes; es defineixen les condicions per a la seva delimitació).

c) Plans especials dels fronts edificatoris definits en el plànol 3 (plans especials de reforma interior d’àmbit també definit).

d) Plans especials de reforma interior i integrals per executar actuacions aï llades de transformació dels edificis industrials (són actuacions sobre els edificis que per la seva

consolidació poden excloure’s de les actuacions de transformació). La intervenció en edificis existents consolidats, quan es preveuen els nous usos que contempla la MPGM, obliga a assumir també les càrregues corresponents, entre aquestes les de cessió. Es configuren com a actuacions aï llades de reforma interior perquè han d’aportar dotacions de sistemes per complir els estàndards corresponents i, a més, integrals, perquè han de tenir un alt nivell de formalització arquitectònica (67.3 de la Carta de Barcelona).

e) Plans especials integrals dels edificis industrials destinats a habitatge. També comporten la cessió de sòls destinats a complir amb els estàndards corresponents.

f) Plans especials per al desenvolupament de nous establiments hotelers i activitats @, en parcel· les concretes de dimensions definides (parcel· la mínima de 2.000 m2), no integrats en actuacions de transformació. S’admet la seva formulació en condicions específiques i avançant objectius de les actuacions de transformació de l’illa, sense gaudir dels majors aprofitaments que comporta l’actuació de transformació global.

g) Els equipaments es desenvoluparan per pla especial segons els articles 215 i 217 de les NU. Els Plans especials d’equipaments no plantegen més novetats que les relatives al nou tipus 7@ i usos que s’hi preveuen.

h) La concreció de les infrastructures i els serveis urbans de l’àmbit requereix l’elaboració d’un Pla Especial d’Infrastructures que regularà, així mateix, les determinacions necessàries sobre el subsòl. El Pla Especial d’Infrastructures és un pla tipificat a l’art. 29 del DL 1/90, i l’article 76 del Reglament de Planejament. La Carta de Barcelona en el seu article 65 concreta les determinacions que el Pla general ha de contenir en relació a les diferents infrastructures.

i) Podrà formular-se el corresponent Pla especial per definir i sistematitzar adequadament els elements que integren els sistemes locals d'espais lliures i zones verdes. En concret, el Pla d’Infrastructures incorporarà aquestes determinacions.

Les operacions de transformació: reurbanització i nous aprofitaments 1. La MPGM es planteja com una gran operació de reforma interior que abasta els sòls

industrials del Poblenou.

Aquesta operació, per les seves característiques, cal desenvolupar-la de forma progressiva i adaptant-la a les preexistències, per tal de no produir incidències traumàtiques en els usos actuals. Per això, es concreten uns àmbits d’actuacions de transformació predeterminats, on l’Ajuntament de Barcelona assumeix la iniciativa de planejament. El seu desenvolupament es farà per PERI. Aquests concretaran les unitats d’actuació necessàries per a la seva gestió i els sistemes d’actuació més idonis. D’altra banda, es concreten les regles generals per a la definició de nous àmbits de planejament de reforma interior, nous àmbits de transformació. Aquests prenen com a base de la definició del seu àmbit la illa-Eixample.

2. Es concreta també, el règim jurídic dels sòls on no s’han definit encara àmbits de

transformació, per tal de permetre que puguin continuar operant -pel que fa a la nova edificació, a la intervenció sobre l’edificació existent i els usos i activitats a implantar- amb una regulació sensiblement equivalent a l’actualment vigent, llevat les adaptacions necessàries per assegurar una inserció adequada en el modern Districte d’activitats que la MPGM configura.

3. La MPGM determina la necessitat de reurbanització del sector que abasta la nova construcció del conjunt d’elements d’urbanització, atès l’estat d’obsolescència i insuficiència dels existents.

Correspon, en tot cas, a la MPGM, definir les condicions d’urbanització dels sòls, de conformitat amb l’article 65.2 e), g) i h) de la Carta de Barcelona, als efectes del que preveu l’article 119 del DL1/90. La incidència econòmica d’aquesta reurbanització està degudament justificada en l’Estudi econòmic i financer del Pla.

4. La regulació de les actuacions de transformació incrementa notablement l’aprofitament

de l’àmbit tant pel que fa als usos, més rendibles que els industrials clàssics actuals, com per l’edificabilitat: del coeficient d’edificabilitat de 2 m2st/m2s de la zona 22 a, es passa al coeficient de 3,2 m2st/m2s en els àmbits de transformació. La actuació en aquests àmbits és la regla general en matèria de l’aprofitament atès que és assumible amb caràcter general. Dins d’aquest coeficient general de 3,2 m2st/m2s es preveu que sigui de titularitat pública municipal l’edificabilitat resultant del coeficient de 0,5 m2st/m2s amb destí a habitatge sotmés a algun règim de protecció pública.

Per tal de permetre el desenvolupament de nova edificació d’usos industrials –ajustats a les condicions de compatibilitat permeses- i actuacions en parcel· les grans, per a usos motors de la transformació (hotels, activitats @), es possibilita el desenvolupament d’intervencions d’acord amb el coeficient de 2,2m2st/m2s. En el futur podran sumar-se a les actuacions de transformació, si això és factible, per tal d’executar l’aprofitament no realitzat i les càrregues urbanístiques correlatives. El coeficient d’edificabilitat de 0,2 m2st/m2s, suplementa en tot cas les actuacions de nova planta que es poden desenvolupar per llicència directa i les que es permeten per pla especial. Aquest coeficient permet, en tot cas, assumir la nova urbanització i és més adequat a les tipologies arquitectòniques que comporten els nous usos i activitats.

Les cessions es lliguen a les actuacions de transformació, on es pot desenvolupar tot el potencial d’aprofitament que permet la MPGM. Les actuacions que es realitzin d’acord amb el coeficient 2,2 m2st/m2s podran incorporar l’aprofitament romanent, en el seu cas, a actuacions de transformació, amb les càrregues que aquestes comporten.

5. En definitiva, es dóna un supòsit de reurbanització, modificació dels usos i l’edificabilitat

que determina un important increment de l’aprofitament. En aquest sentit, el plantejament de les cessions d’aprofitament, cal fer-ho amb les cauteles corresponents indicant la referència, en tot moment, a la legislació catalana que pugui desenvolupar aquest aspecte del règim jurídic del sòl urbà, d’acord amb el que preveu la Llei 6/1998, de 13 d’abril.

Les cessions de sistemes de zones verdes i equipaments resulten amb rotunditat del plantejament de l’actuació de reforma interior, a fi i efecte d’ assumir els estàndards necessaris. Aquestes cessions cal precisar, en tot cas, que estan compensades per l’aprofitament corresponent, que queda concretat en la MPGM.

Relació amb el planejament vigent 1. La MPGM incorpora en el seu àmbit sòls qualificats majoritàriament com a zona industrial

clau 22 a pel PGM. La MPGM no introdueix, en els sistemes generals de comunicacions (carrers), espais lliures i equipaments, cap modificació que alteri l’estructura general i orgànica del territori (art. 23 del DL 1/90 i 25 del Reglament de Planejament Urbanístic). Únicament, proposa la conversió del carrer de Llacuna en un eix estructurador de l’àmbit, remetent la concreció de la proposta al planejament de desenvolupament (PERI). La incorporació de sòls de l’àmbit del planejament Diagonal-Poblenou es regula a les disposicions addicionals.

2. La regulació de la subzona 22@ no modifica tampoc els usos globals del sector, en tant

que es manté la vocació industrial d’aquest adaptada però, als requeriments de modernització i a les noves tecnologies, tenint en consideració que no es tracta en cap cas d’una zona d’indústria convencional, atesa la seva centralitat urbana. La regulació de la subzona avança en l’actualització de la normativa industrial del PGM -76 que ja va preveure la MPGM de 1988, amb la nova redacció de l’article 351.2 pel que fa a l’admissió de l’ús d’oficines en determinades condicions.

3. Un dels objectius fonamentals de la regulació de la subzona 22@ és donar un

tractament idoni als habitatges existents, anteriors en la majoria dels casos a les pròpies indústries instal· lades, producte en definitiva de processos d’urbanització històrics. Aquest reconeixement i les condicions de viabilitat del seu manteniment i renovació donen satisfacció a les reivindicacions dels veï ns del sector i clarifiquen la situació dels aproximadament 4.614 habitatges. Amb aquesta regulació específica es deixa de banda el règim de disconformitat (art. 93 DL 1/90) en què es trobaven per integrar-los dins la regulació de la zona com a ús admès.

La regulació reconeix, amb un exhaustiu examen, els fronts edificatoris i els atorga unes condicions especials d’ordenació. L’increment de volum construï t i les obres de nova planta en aquests fronts es connecten a l’elaboració d’un pla especial que configuri detalladament les condicions d’edificació i d’usos.

4. Els nous habitatges que es preveuen dins la zona clau 22@, al marge dels fronts

edificats, se sotmeten a especials condicions: han de ser promoguts segons algun règim de protecció pública .Es determina que l’aprofitament derivat de l’aplicació del coeficient net addicional serà de titularitat municipal. Es preveu que els sòls per a situar-lo puguin obtenir-se mitjançant conveni. Es considera imprescindible per tal de mantenir el nivell de diversitat i barreja d’usos. Un 25% del sostre d’habitatge estarà destinat a habitatge de lloguer.

En altres casos, s’admet, també amb pla especial, la rehabilitació amb destí a habitatge dels edificis industrials existents. S’acull aquí la necessitat d’homologar el districte a experiències exitoses de rehabilitació en les ciutats europees i nord-americanes i, alhora, la idea que l’activitat econòmica, en molts casos, està deslligada de l’ocupació de grans espais i és perfectament compatible amb l’habitatge.

S’adopta en els casos d’habitatge de nova creació un estàndard alt pel que fa als espais lliures i equipaments que caldrà cedir i urbanitzar per poder desenvolupar-lo: 31 m2 de sòl per cada 100 m2 d’habitatge, per analogia amb les dotacions aplicables a la zona clau 14b. Aquest estàndard supera àmpliament la dotació de 18m2 per habitatge de zona verda, adoptada en la majoria dels casos d’increment d’habitatges, i refrendada per la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora.

En aquest sentit, pot afirmar-se, que la MPGM dóna compliment, amb escreix, a la necessitat d’incrementar els espais lliures que requereix l’increment de densitat de població, segons determina l’article 75 del DL 1/90. Aquesta previsió es garanteix assenyalant la MPGM que els Plans especials que la desenvolupin hauran de preveure les dotacions d’espais lliures i equipaments necessaris, d’acord amb l’estàndard indicat.

5. En el règim general lligat a actuacions aï llades, que prenen com a unitat la parcel· la, o

bé, les possibles unitats d’actuació que es puguin delimitar per regularitzar la configuració parcel· lària, la MPGM suposa un increment moderat d’edificabilitat, 0,2 m2st/m2sòl, suficient per a activitats més convencionals o aquelles que no tinguin associats costos importants de transformació o de trasllat, i adequat per a una tipologia industrial més clàssica. Aquest increment compensa les càrregues d’urbanització que resulten.

Quan s’hagi d’abordar una actuació de reforma interior de més ampli abast indubtablement caldrà un desenvolupament per pla especial. Aquest concretarà l’àmbit de la transformació i delimitarà els àmbits de gestió necessaris. En aquests casos es preveu la cessió de sòl per tal de completar les dotacions d’equipaments del sector. Aquests àmbits comportaran una major càrrega d’urbanització en atenció a les despeses de transformació (trasllats, indemnitzacions, extinció d’arrendaments etc., conceptes inclosos dins els costos d’urbanització, segons l’article 172 del DL 1/90). També és significant que les activitats que s’hi ubicaran no s’ajustaran a la tipologia industrial tradicional que demanda més volum edificatori que edificabilitat en m2 de sostre construï t. Això comporta, també, ajustar la regulació per tal de permetre que les noves activitats que se situï n en l’àmbit tinguin una edificabilitat ajustada a les seves necessitats funcionals. Dins aquestes activitats, les que requereixen una major edificabilitat i, alhora, són les característiques d’un modern Districte d’Activitats, són les que es defineixen com activitats @. Nogensmenys, és evident que aquesta edificabilitat amb destí específic per a determinats usos pot fomentar la implantació d’aquest tipus d’activitats. Una densitat adequada d’aquestes és un punt cabdal per tal d’assegurar l’èxit del propi Districte d’Activitats.

Les edificabilitats aplicables en els àmbits de transformació són inferiors a les admeses en el PGM 1976 per a sòls no inclosos en àmbits de planejament parcial, tenint en compte que els sòls industrials sense pla parcial es regien essencialment pel tipus d’ordenació segons alineació de vial, l’alçada reguladora – en funció de l’amplada del carrer i la fondària edificable- resultant de l’aplicació d’un percentatge d’ocupació per l’edificació en corona. Cal recordar que la limitació de coeficient a 2 m2st/m2s es produeix amb la modificació de les NU posterior.

6. Els coeficients complementaris destinats a usos específics estan previstos a les NU

(amb caràcter general, en l’article 70 de les NU). En la present MPGM els usos urbanístics es concreten en un sector d’activitats que, per a una millor tipificació, es relacionen expressament en annex a la normativa. Aquest sector d’activitats que és el característic del Districte, i alhora, el seu impulsor i dinamitzador, difícilment és adscribible exclusivament a un dels usos urbanístics tradicionals, ja que té característiques d’uns i altres. Per això, cal donar una solució urbanística adient a aquest ús industrial-terciari relacionat amb les noves tecnologies i el coneixement, abastament caracteritzat en la memòria d’aquesta MPGM i la relació d’activitats annexa.

7. El caràcter evolutiu dels Plans, expressat de forma que ha esdevingut clàssica en l’Exposició de Motius de la Llei de reforma de la Llei del Sòl, de 1975, es manifesta precisament en tota la seva virtualitat quan el Pla s’adapta a les realitats econòmiques i dóna una solució adient a les noves necessitats, facilitant les condicions urbanístiques per tal que uns sòls industrials s’adeqüin a les noves formes de producció que plantegen uns requeriments funcionals específics.

8. Les actuacions de transformació es realitzen mitjançant els Plans Especials de Reforma

Interior corresponents. En aquests es concretaran els mecanismes de participació de la comunitat en les plusvàlues produï des pel planejament (article 47.2 de la Constitució, 3 de la Llei 6/98), així com les determinacions que garanteixin la justa distribució de beneficis i càrregues (article 5 de la Llei 6/98). Les cessions s’ajustaran al que preveu la Llei 6/1998 i la legislació catalana vigent en el moment que aquestes es concretin.

9. La fórmula del conveni urbanístic en matèria de gestió, que es preveu en la MPGM,

evidentment no com a única possibilitat d’actuació, és àmpliament utilitzada i ha tingut reconeixement normatiu en la legislació de moltes comunitats autònomes. En tot cas, l’article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú, preveu amb caràcter general la figura del conveni.

10. Els equipaments 7@ incorporen un conjunt de noves possibilitats als tipus

d’equipaments que contempla l’article 212 de les NU En tot cas, el pla especial que s’elabori ha de concretar-ne el destí específic i el programa funcional. L’admissió de l’ús d’habitatge per a joves que es preveia en l’aprovació inicial és objecte d’un instrument de planejament específic en tramitació que té per àmbit tot el terme municipal. Per això no es preveu en aquesta MPGM.

11. S’inclouen Disposicions addicionals que fan extensives les determinacions bàsiques de

la MPGM als àmbits de les unitats d’actuació 4 i 11 del PERI Diagonal-Poblenou. El seu règim es clarifica amb unes fitxes normatives annexes a les Normes. El primer àmbit (UA 4) s’incorpora a una operació de transformació delimitada; el segon (UA 11) es configura com un àmbit de planejament que pot ser desenvolupat per la iniciativa privada.

12. En relació al règim transitori cal assenyalar que s’adopta en els àmbits d’operacions de

transformació delimitades el règim previst al PGM 1976 per als sòls pendents d’actuacions de remodelació (DT Cinquena).

Capítol 2

LA NOVA ZONA 22@ Introducció: la nova zona 22 @ i la ciutat del coneixement Barcelona s'ha proposat un nou repte: integrar-se plenament en la nova revolució tecnólogica. La única ciutat de la Mediterrània que, en expressió de l'historiador Jordi Nadal, ha participat activament tant en la revolució comercial com en la revolució industrial, afronta ara el repte de la nova economia, de l'economia basada en el coneixement. El Poblenou, crisol en el que es va condensar el principal nucli de la industrialització espanyola durant el segle XIX es proposa avui com a la principal plataforma econòmica i tecnològica de Barcelona, Catalunya i Espanya en la perspectiva del Segle XXI. La Barcelona real, la Barcelona definida per un mercat de treball que abasta pràcticament dos milions de llocs de treball i en la que hi viuen uns 4,4 milions d'habitants ja no és la fàbrica d'Espanya, l'economia que protegida per aranzels dirigia la seva producció al mercat interior. Barcelona és avui la primera metròpoli espanyola per la seva competitivitat: exporta el 22,5% del conjunt de béns industrials i no industrials d'Espanya, en front del 10,5% de Madrid o el 7% de València. L'equilibri exterior de l'economia espanyola pivota fonamentalment sobre l'economia de Barcelona. Barcelona, capital tecnològica d'Espanya, ha d'esdevenir una de les principals capitals tecnològiques d'Europa. La Barcelona real, la xarxa de ciutats metropolitanes encapçalada per Barcelona, està canviant ràpidament la seva especialització productiva: pràcticament dues terceres parts de les seves exportacions són avui de béns d'intensitat tecnològica alta o mitjana-alta. El futur de la seva capacitat competitiva dependrà críticament de la capacitat d'integrar les noves tecnologies i d'intensificar les activitats terciàries-industrials denses en coneixements. El municipi de Barcelona actua com a servidor central d'una regió metropolitana polinucleada i com a capital de Catalunya, un país fonamentalment urbà. Si vol preservar el seu protagonisme econòmic i ocupacional cal que intensifiqui la seva especialització en activitats denses en coneixement, que seran en un futur immediat les activitats denses en ocupació. L'estratègia econòmico-urbanística tradicional de Barcelona ha partit de la base de que l'activitat econòmica predominant era la manufactura, i que la zonificació d'usos en el municipi central de la metròpoli calia que preservés les activitats manufactureres. El trànsit d'un model industrial manufacturer a un model adaptat a la nova revolució tecnològica exigeix estendre a aquestes activitats la zonificació 22 a per tal que s'impulsi una nova base productiva i ocupacional. La política urbanística de la ciutat s'ha plantejat en els darrers anys la millora de les condicions de vida a tots els districtes de la ciutat. Primer monumentalitzant la perifèria urbana, en una complexa operació de reconstrucció de Barcelona. En l'urbanisme dels Jocs Olímpics sobresurt també la idea d'estendre la millora de la qualitat de vida a tots els àmbits de la ciutat, facilitant la connectivitat entre els districtes i els barris. Sembla possible ara promoure a algunes de les velles zones industrials com les del Poblenou les noves activitats productives i algunes funcions superiors com són la formació, la recerca i el desenvolupament, fent també possible la implantació de nous serveis avançats i de noves residències.

Transformació dels processos productius. Actuar urbanísticament sobre un territori central destinat de manera predominant a activitats productives, amb la intenció de potenciar-lo, obliga a reflexionar amb caràcter previ sobre la naturalesa i les característiques de la pròpia activitat productiva i, més concretament, sobre les noves activitats productives al voltant de les quals en aquests moments s’estan generant als paï sos avançats, els majors nivells de desenvolupament i de generació de riquesa. Es tracta del conjunt del sector de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) així com d’aquelles activitats relacionades amb qualsevol altre sector que estiguin relacionades amb la investigació, el disseny, l’edició, la cultura, l’activitat multimèdia, la gestió de bases de dades i del coneixement, en definitiva, aquelles que utilitzen la informació com a matèria prima i el producte resultant és el coneixement. En el seu recent estudi sobre la Ciutat Digital, impulsat pel Pacte Industrial de Barcelona i realitzat per l’Institut Català de Tecnologia, s’analitza en detall aquesta qüestió i a ell ens referim en aquest apartat. El fet que empreses industrials tradicionals tinguin un valor inferior al d’empreses emergents del sector més dinàmic de l’economia (TIC), ens demostra com la cultura de l’àtom, basada en la matèria, ha traslladat, durant els últims vint anys, el seu valor a la cultura del bit, basada en la informació, seguint la terminologia popularitzada per Negroponte. Aquest trasllat implica canvis substancials que afectaran a totes les estructures que avui coneixem, incidint en les empreses, el treball, la formació i en el conjunt de l’economia, la societat. La societat sustentada en el capitalisme industrial, en la transformació de la matèria, viu una revolució que té el seu epicentre en el saber i porta a una nova societat del coneixement. Una societat organitzada en funció del saber que disposin les persones i que aquestes aportin a les organitzacions. La introducció de la informàtica en els processos productius i el desenvolupament de la tecnologia digital han suposat, per una banda, una reducció dels preus dels productes gràcies als nous sistemes de gestió, l’estalvi de mà d’obra, la racionalització de consums energètics i la reorganització del treball. D’altra banda, l’augment de les capacitats d’emmagatzemar, processar i difondre informació a un cost, també, cada vegada menor. Avui, als principals paï sos de l’OCDE, el 45% dels llocs de treball estan relacionats amb el tractament d’informació i si la proporció segueix la mateixa tendència que ha tingut durant aquest segle, augmentarà de forma importantíssima. S’estima que cap el 2010 només el 10% dels treballadors es dedicaran a fabricar o traslladar objectes materials i, per tant, és lògic concloure que el creixement econòmic dependrà en gran mesura de la productivitat dels treballadors no manuals i dels sistemes que organitzin la producció i circulació de la informació de manera més eficient. El coneixement adquireix un valor estratègic tant per a les persones com per a les organitzacions i per al conjunt de la societat. La matèria grisa es converteix en l’actiu més important i això té conseqüències globals. En primer lloc, que per desenvolupar-se en societat, les persones necessitaran un major grau de formació, però al mateix temps, que el coneixement d’aquestes persones, les seves habilitats i les capacitats per desenvolupar-se entren a formar part dels actius principals de tota organització. La nova situació exigeix de les persones més responsabilitats i major contacte. L’especialització deixa de ser la base del sistema de treball i aquest s’organitza al voltant d’un conjunt de tasques multifuncionals en les quals es manifesta de manera simultània, la gestió dels processos globals, la capacitat d’innovació i els coneixements específics, intrínsecament lligats al domini tecnològic. El model emergent d’organització tendeix a la flexibilitat, a la descentralització i a la potenciació de l’autonomia dels individus.

D’altra banda, les interdependències econòmiques de la internacionalització i els efectes creixents dels mercats sobre les decisions de les empreses que ha aportat la globalització tenen com a resultat un augment de la competència que es transforma ara en mundial. La supervivència rau en la competitivitat, en aconseguir produir de manera més avantatjosa allò que el mercat demanda. L’avantatge competitiu queda assegurat quan es treballa a partir d’uns recursos difícils de trobar al mercat per inexistents o per dificultat d’adquisició, difícils d’imitar (si no es troben es pot intentar substituir-los per uns altres) i difícilment, també, apropiables. El recursos intangibles (la tecnologia, els sistemes organitzatius, els valors, el prestigi o la cultura) són molt més difícils de copiar o transferir que els tangibles i apareixen ara com un component bàsic de la competitivitat. Tots ells estan relacionats amb alguna forma de saber i coneixement. Avui en dia, les principals fonts del comerç internacional són la tecnologia i la capacitat de gestió. És evident que aquesta nova realitat no pot quedar al marge d’una reflexió urbanística relativa a l’ordenació d’una zona d’activitats productives com és el Poblenou. Per això, es proposen mesures específiques destinades a propiciar la implantació d’activitats vinculades a aquests nous sectors emergents, activitats @. Els processos urbans d’implantació de les TIC Des de la dècada dels vuitanta, diverses ciutats del món han posat en marxa projectes de revitalització econòmica, estretament vinculats a la transformació urbanística i a les indústries del coneixement. Els pioners foren el que avui anomenem parcs tecnològics i que es caracteritzaven per ser àrees de nova creació, ben connectades amb zones urbanes que ja tenien un paper de centralitat en l’economia mundial. Bones comunicacions, infrastructures potents i les sinèrgies derivades del contacte i l’intercanvi entre els integrants –empreses i treballadors- dedicats a un mateix camp estaven en la base conceptual d’aquests parcs. A partir del l’exemple inicial de Silicon Valley, el model es reproduí amb èxit per tot el món, amb especial incidència al continent asiàtic (Japó, Taiwan, Índia, Malàisia, Corea), on han crescut els parcs de majors dimensions. Aquests espais, en molts casos creats ràpidament del no res, nasqueren vinculats a la recerca, desenvolupament i producció del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació i han anat evolucionant en la dècada dels noranta, incorporant el sector dels “new media”, procedent de les TIC però ja diferenciat per la seva vinculació a internet i a la indústria multimèdia (els “new media” es caracteritzen per la seva dedicació a explotar les possibilitats de negoci que ofereix la interactivitat a través de la World Wide Web). El procés d’adaptació no només ha suposat noves inversions en tecnologia i infrastructures. També comporta una ampliació dels objectius dels parcs i la introducció d’una nova filosofia de conjunt que aposta per afavorir més directament la innovació (amb la creació de zones especialitzades en recerca, formació i espai d’incubadores d’empreses) i incorpora la qualitat mediambiental i la qualitat de vida com a factors decisius de la producció. Dels espais indiferenciats i centrats en la producció s’ha passat a parcs amb una nítida divisió entre aquest àmbit i els d’oci i residència. Paral· lelament, i en bona part responent a les necessitats de centralitat que reclamen els “new media”, a la dècada dels noranta s’ha produï t una nova tendència que ha quallat especialment a Europa: la reconversió d’antics espais urbans, que havien perdut bona part de les seves funcions productives, en barris especialitzats en indústries de noves tecnologies de la informació i la comunicació. La transformació d’antics barris en noves zones dedicades a les TIC s’ha donat tant en els centres mundials de primer ordre

(Londres, Nova York) com en una àmplia constel· lació de ciutats mitjanes d’abast regional. L’evolució que han seguit no és igual, però en ambdós casos l’existència d’infraestructures, la flexibilitat dels espais d’ubicació i un elevat nivell de qualitat de vida destaquen com a factors determinants de l’èxit. En definitiva, es tracta de dotar aquests espais d’una fàcil adaptabilitat. Una de les característiques més destacades dels nous centres urbans és, precisament, disposar d’espais flexibles; d’una oferta variada de locals tant pel que es refereix a les seves mides com a les funcions que s’hi poden desenvolupar i els sistemes de propietat. D’altra banda, la necessitat infrastructural no fa només referència a les telecomunicacions, base de la producció del sector dels “new media”. Inclou, igualment, els sistemes de serveis generals dels edificis –aigua, energia- i el transport públic, que és l’única alternativa sostenible al col· lapse que el tràfic provoca a les ciutats. L’evolució de la pauta d’urbanització protagonitzada per les TIC des de la dècada dels vuitanta fins a les portes del segle XXI és una metonímia del procés que condueix a la nova societat del coneixement i a la ciutat digital. Partint d’un patró urbanístic clàssic, propi de l’era de la producció industrial, sorgeixen els parcs tecnològics, nous polígons per ubicar-hi indústries de producció neta que incorporen gradualment noves funcions. Són funcions vinculades estretament a la qualitat de vida que han sorgit com a resultat d’una demanda que és possible gràcies a la complementarietat que possibilita el sistema de producció. El pas següent és el d’una complerta incardinació de les noves activitats en el teixit urbà, produint-se una juxtaposició de funcions en el mateix espai; juxtaposició que plasma les necessitats d’integració de tots els àmbits i de totes les parcel· les humanes de la societat del coneixement. Per un millor coneixement d’aquestes realitats s’adjunta com annex a aquesta MPGM l’anàlisi realitzat per l’Institut Català de Tecnologia en diferents ciutats dels Estats Units (Boston, Los Angeles, Nova York, Chicago, Portland), Índia (Bagalore, Hyderabad, Chennai), Taiwan, Malaisia, Corea, Japó (Gifu), Israel (Tel Aviv), Alemanya (Baden-Wüertemberg), Finlandia (Oulu), Italia (Torí), Regne Unit (Hoxton, Cambridge, Glasgow-Edimburgh) i Suècia (Estocolm i Ronneby).

Capítol 3

LA RENOVACIÓ URBANÍSTICA DEL DISTRICTE INDUSTRIAL DE POBLENOU Objecte La present modificació de PGM té com objectiu la creació de les condicions urbanístiques necessàries per portar a terme una important renovació en el districte de Poblenou i en concret en les zones actualment qualificades com industrials. L’objectiu de renovar les activitats productives obliga a reconèixer les característiques dels nous processos productius i les condicions urbanes específiques que aquestes requereixen. El Poblenou reuneix un conjunt notable d’elements que el fan apte per donar suport a aquesta transformació com són ara: la seva trajectòria en la història industrial de la ciutat, el teixit productiu existent, la bona accessibilitat, la centralitat metropolitana, l’estructura urbana d’eixample, etc. La idea de crear una nova dinàmica industrial liderada per les activitats emergents dintre de l’actual panoràmica productiva que es descriu al capítol 2, fa evident que moltes de les línies d’acció per portar a terme el projecte seran de caire no estrictament urbanístic, com són ara les operacions pilot, l’assessorament, les accions de foment, etc. que es plantejaran bàsicament en termes econòmics i de gestió. En aquest context la modificació de PGM planteja el primer pas del que haurà de ser la transformació física del sector i obre el camí a que altes instruments com són ara el Pla de Infraestructures o els Plans Especials d’estructura i d’operacions estratègiques concretin les formes físiques i tècniques que hauran de servir de suport a la renovació. L’estructura urbana El projecte de renovació urbana se situa en sòls ocupats per activitats sobre un teixit d’eixample el qual planteja unes dificultats òbvies de transformació, però en canvi permeten preveure actuacions d’àmbit local, basades sobre l’estructura viària existent. El fet de que aquesta estigui constituï da per la malla de l’eixample Cerdà, presenta innombrables avantatges, encara que aquesta no estigui totalment executada i a més presenti importants deficiències en la urbanització. La quadrícula Cerdà ha demostrat al llarg de la història la seva capacitat ordenadora, tant des del punt de vista funcional com el morfològic. Ha permès, per exemple, els successius canvis d’ús i de tipologia edificatòria que s’han donat a l’eixample central des de la seva concepció a mitjans del segle passat fins al moment actual. També està verificada la seva capacitat en relació a la organització del trànsit en situacions de forta densitat. L’actual malla està enriquint-se amb les operacions urbanístiques recents: prolongació de Diagonal, front Marítim, Diagonal-Mar, i altres operacions de dimensió més petita que estan aportant al conjunt nous eixos urbans (Diagonal 2,5 Km, Passeig Garcia Faria 1,5 Km); parcs de gran dimensió (Parc Diagonal - Pere IV 5 ha, Parc Diagonal-Mar 6 ha); així com un conjunt de dotacions i espais lliures d’escala local (21 nous elements de més de 1/2 ha)

que configuren una estructura potent i molt bé vertebrada, que podria suportar perfectament els canvis d’ús projectats. Cal pensar que l’increment d’habitatge serà mínim i en tot cas es proveirà de forma autònoma i proporcionada de les dotacions i espais lliures necessaris. D’altra banda, les noves activitats productives portaran una càrrega urbana de petita dimensió, inferior a l’actual especialment pel que fa a l’impacte sobre el medi urbà. Tot i així es pensa introduir encara nous elements que afegits a l’estructura actual permetin assolir un nivell de qualitat elevat. En coherència amb els criteris aprovats, la modificació de PGM es proposa actuar sobre eixos urbans i sobre àrees estratègiques, per als quals defineix l’àmbit de les operacions i els paràmetres que hauran de desenvolupar-se mitjançant plans especials. Són objectius generals dels sectors predeterminats del Pla Especial: 1. Desenvolupar àrees especialment sensibles de Poblenou que, a través del planejament

i la gestió pública, actuï n de motors en la transformació del barri, de condensadors urbans i de llocs emergents identificables que ajudin a llegir aquesta part de la ciutat.

2. Atorgar coherència i una mínima unitat als teixits i espais de cada sector, aplicant els instruments urbanístics, corregits o experiments, que es considerin adequats –prefiguració de la forma, ordenances de gàlibs, control flexible de l'arquitectura, direcció dels processos, etc. La cohesió morfològica ha de donar identitat i sentit del lloc a cada sector.

3. Assegurar la necessària confluència d'usos diversos per garantir una complexitat funcional mínima. Caldrà, en aquest sentit, localitzar estratègicament els equipaments i zones lliures i estudiar la compatibilitat d'usos.

4. Donar suficient continuï tat als teixits residencials, construï ts a través de diverses tipologies –fronts de carrer, blocs, lofts, tipus experiments per tal de formar eixos o centres on hi hagi una clara apropiació social de l'espai –apropiació difícil en àrees no residencials on l'espai és usat temporalment– i garantia de la presència del petit terciari que acompanya la concentració residencial.

5. Explorar la riquesa espacial i tipològica que en gran mesura ja existeix actualment, tret distintiu del barri.

6. Desenvolupar a cada sector les seves vocacions específiques en funció del lloc i la posició urbana:

Els àmbits que es delimiten són els següents: 1.- Eix Llacuna

Amb l’objectiu de creació d’un eix que reforci la relació mar-muntanya del sector es proposa la transformació del carrer Llacuna. No es tracta d’una ampliació de la secció del vial, mitjançant la reculada de les alineacions, sinó de reordenar les seves vores de forma que incorpori espais lliures, dotacions i activitats. El nou eix configurarà junt amb la Rambla del Poblenou i Sant Joan de Malta un sistema triple, situat practicant al centre del districte d’activitat.

2.- Camp Audiovisual

La capacitat de l’antiga fàbrica Can Arañó i l’espai lliure i equipament associat, com a conjunt articulador de l’entorn, permet organitzar en les illes del voltant la ubicació d’activitats relacionades amb la cultura i nou audiovisual. L’operació haurà de reordenar el conjunt mantenint els usos d’habitatge públic i d’espais lliures en coherència amb l’àmbit veí del carrer Llacuna.

3.- Parc Diagonal

Es planteja una operació estratègica que permeti agregar un centre d’activitat important amb façana al futur parc Diagonal / Pere IV.

4.- Pujades-Llull (Llevant)

La franja d’illes compresa entre els carrers Pujades i Llull, amb façana a Diagonal presenten en aquest punt una importància singular per la contigüitat a l’àrea de nova centralitat Diagonal-Mar i per definir la façana de l’avinguda al llarg del quasi tres illes.

5.- Pujades-Llull (Ponent)

Al voltant d’aquest dos carrers tres bandes horitzontals d’illes hauran de resoldre la continuï tat entre el nucli tradicional de Poblenou i el centre de la ciutat, mitjançant la combinació d’usos d’activitat i d’habitatge.

6.- Pere IV-Perú

Com element estratègic a l’extrem nord de Pere IV, aquesta àrea ha de contribuir a la creació de centralitat i d’esponjament.

El sistema urbà composat amb aquests elements constituirà una estructura potent que determinarà un alt nivell de legibilitat i qualitat urbana. Fora d’aquest esquema, podran produir-se actuacions de transformació sense ubicació predeterminada, atès que la vertebració bàsica del conjunt estarà ja garantida, i l’esquema en quadrícula permet actuar de forma puntual amb independència d’altres possibles operacions. També la malla ortogonal permet la organització de la mobilitat amb diversos models possibles, que inclús podran adaptar-se a les diverses fases del procés i als requeriments que determinen els components urbans que vagin apareixent. Tot i així serà objectiu del Pla d’Infrastructures la definició de pautes per a l’organització de la mobilitat i especialment del transport col· lectiu, element bàsic per al bon funcionament del sector i de la seva relació amb la ciutat central. La modificació de PGM incorpora l’esquema de jerarquia viària proposat als criteris com a model de referència en l’organització del tràmit. El teixit urbà complex El teixit que es proposa està definit per l’agregació d’usos compatibles i cerca el seu equilibri en la barreja i diversitat, tant des del punt de vista de la forma urbana com de l’activitat. En aquest sentit la continuï tat i cohesió urbana i social vindrà donada més per la complementarietat que per la uniformitat.

Es proposa la dinamització d’usos productius de nova generació però també el manteniment dels existents compatibles i dels teixits residencials existents, així com s’admeten petites proporcions de nous habitatges, on destaquen l’habitatge no convencional, o la dedicada a la residència dels treballadors de les empreses. Així mateix, altres usos que podrien considerar-se dotacions i serveis com comercials, esportiu, hotels, residencial, etc. completaran el teixit. La configuració d’un teixit de característiques centrals que pugui acollir aquest conjunt d’usos ha de dotar-se d’una certa densitat que garanteixi un bon funcionament amb forta interacció entre les activitats que composen el teixit productiu i residencial i a la vegada asseguri la seva sostenibilitat. La transformació que es proposa no vindria donada de forma convencional per sectors que canviï n la forma urbana de la totalitat del teixit, sinó per una diversitat d’escales d’actuació que van des de l’edificació sobre la parcel· la existents, fins a les transformacions d’eixos o d’àrees estratègiques que afectin vàries illes passant també per operacions de reordenació d’una única illa. La superposició d’actuacions d’aquestes diferents escales, hauran d’aportar de forma gradual els continguts d’activitats previstos. Les referències més directes d’escenaris urbans on hagin tingut lloc processos d’ubicació d’aquestes activitats corresponen a models urbans centrals i compactes, en oposició als parcs empresarials, més extensius i perifèrics. Chelsea a New York, Bangalore a l’Índia i Horton a Londres són alguns dels exemples d’aquest model. Les tipologies edificatòries s’allunyen de la tradicional nau industrial d’una única planta i gran ocupació horitzontal, i cerquen models en alçada que permeten una millor disposició dels espais productius, fan possible interioritzar els problemes de mobilitat i de càrrega així com altres servituds i a la vegada aconsegueixen una imatge més urbana. Aquests tipus edificats requereixen òbviament una intensitat edificatòria superior a la dels polígons industrials. L’existència de la malla Cerdà com a estructura suport ha permès basar en l’illa els instruments de transformació. En conseqüència l’estudi de sostre edificable adequat s’ha fet sobre l’illa i en concret sobre l’índex d’edificabilitat neta aplicable al sòl parcel· lat. La verificació de models d’ordenació que responguin a les tipologies a desenvolupar treballen amb edificabilitats netes que oscil· len entre 2,5, 3 i 3,5 m2 sostre/m2 sòl. Tot i així sembla que aquests índex només és convenient establir-los en les operacions de transformació amb el mínim de sòl d’una illa, ja que amb aquesta dimensió serà possible no només una bona disposició de l’edificabilitat, sinó també l’alliberament de sòl per a usos logístics privats i usos d’espais lliures públics. Les ordenacions existents a l’eixample central suporten índex net d’edificabilitat força alts: Illa Banc Atlàntic 6,1 m2 sostre / m2 sòl Illa Palau Robert 3,8 m2 sostre / m2 sòl Illa Pedrera 4,5 m2 sostre / m2 sòl Illa Pati de les Aigües 4,7 m2 sostre / m2 sòl

Les ordenacions del PE Diagonal-Poblenou són lleugerament més baixes, però en tot cas mantenen l’índex superior a 3: Illa quadrada estàndard 4,5 m2 sostre / m2 sòl Illa trapezoï dal a Diagonal 3,3 m2 sostre / m2 sòl Illa trapezoï dal a Glòries 5,6 m2 sostre / m2 sòl Conjunt d’illes Diagonal/Pere IV 3,8 m2 sostre / m2 sòl La comparació amb els models proposats per la present modificació mostra com l’índex net es manté àmpliament per sota de les referències esmentades. Les preexistències urbanes al sector (traces parcel· làries i orogràfiques, antics camins, assentaments històrics, arquitectura industrial, etc.) són elements que es proposa d’incorporar a l’ordenació. La idea d’un teixit que marqui distàncies amb l’eixample central, amb forma urbana pròpia i la irregularitat posi de manifest la barreja compatible d’usos, ha de prevaler en la redacció dels Plans Especials al moment de definir l’ordenació. La verificació dels paràmetres adoptats per al desenvolupament de l’ordenació física es basa en els treballs de consulta a equips professionals vinculats a la Universitat Politècnica de Catalunya. En primer lloc en els treballs desenvolupats al taller de Projectes Poblenou realitzat entre febrer i juny de 1998 a la UPC (1), i més tard en la consulta entre 20 equips d’arquitectes (2) realitzada al gener-febrer 2000 sobre àmbits específics. El resultat dels treballs s’observen algunes prescripcions comuns com és ara la recerca de l’edificabilitat adient per la configuració d’un escenari urbà, sostenible i coherent amb les noves activitats. També la valoració de l’arquitectura les preexistències i les traces existents. Les propostes en la seva majoria defugen els models consolidats a l’eixample central, basats en la regularitat volumètrica i l’aliniació al carrer, per investigar models que bastats en una densitat significativa, respongui a una ordenació més flexible i oberta. (1) Taller Reprojectar l’Eixample: El Poblenou; Direcció del Taller: M. Corominas, Joaquim Español, Antoni

Font, Joaquim Sabaté i Enric Serra. Professors del taller: Joaquim Español i Enric Serra. (2) Consulta Poblenou: Jose Ignacio Abalos/Juan Herreros, Manuel Bailo, Eduard Bru, Joan Chico/Joan Carles

Theilacker, Oriol Clos/Josep Llluís Sisternes/Adolf Martínez, Miquel Corominas/Joaquim Sabaté, José M. Ezquiaga, Francesc Hereu, Josep Llinàs, Xavier Llobet, Carles Llop, MBM Arquitectes, Josep Parcerisas /Maria Rubert, Ricard Pie, Francisco Pol, Carles Puig, Manuel Ribas Piera, José Seguí, Enric Serra, Manuel de Solà-Morales

Capítol 4

LA REGULACIÓ DELS FRONTS RESIDENCIALS A LES ZONES 22a DE POBLENOU

La presència de l’habitatge en les àrees de renovació industrial. Malgrat la zonificació “industrial” del Sector de Poblenou, la normativa vigent, fins el 1953, no impedia explícitament la construcció d’habitatges. Dels estudis realitzats i exposats al públic en el document de criteris es constata que dins d’aquestes àrees existeixen uns 4.614 habitatges. Prop del 90% dels edificis d’habitatge de les actuals àrees industrials de Poblenou -22a- varen ser construï ts abans de 1953, per tant, dins la legalitat urbanística del moment. A partir del Pla Comarcal del 53, les zones industrials i residencials van ser clarament definides i diferenciades. Des de llavors ençà unes set-centes parcel· les amb edificacions residencials s’han quedat en situació de “disconformes amb el planejament”, malgrat la seva legal construcció. Una de les prioritats dels treballs per a la renovació de les àrees industrials de Poblenou és el reconeixement d’aquests habitatges en la mesura que s’integrin en els nous criteris de transformació. La presència de l’habitatge, en grau i mesura determinat, en una zona d’activitats econòmiques, produeix un efecte urbà positiu: d’una banda, la presència de l’habitatge com a aglutinant urbà genera vida i activitat urbana, i de l’altra, la concentració i diversificació de les activitats i la residència farien aquest barri més sostenible. Si els habitatges existents acompleixen les condicions urbanístiques, de seguretat i higièniques adequades a les noves condicions que la renovació proposa, és adequat plantejar el reconeixement del seu ús en el si d’aquestes noves àrees que posseeixen un potencial inicial de 2,5 milions de m2 de sostre sobre 170 Ha. de superfície equivalents a 110 illes de l’eixample Cerdà El procés de renovació de les àrees industrials de Poblenou passa, en primer terme, pel reconeixement dels habitatges existents dins la zona 22a. El document de criteris fa especial menció a aquest apartat donada la forta presència residencial dins l’àrea i de la regulació de la nova zona 22 @ i reconeix l’ús d’habitatge a tots els edificis d’habitatge existents. També s’estableixen les condicions en les quals els edificis d’habitatge podran plantejar augment de volum. Aquests casos estaran determinats per l’existència de front consolidat. El grau de consolidació dels edificis d’habitatge La formació de front consolidat és basa en l’avaluació del grau de consolidació de cada edifici en funció dels següents criteris: • Per parcel· les que donen en front de carrers de 20 metres d’ample: 1.1 Segons alçada de l’edifici................................. ≥ 4 plantes (PB+3 PP) 1.2 Segons nombre d’habitatges............................ ≥ 4 habitatges.

Es consideren un mínim de quatre plantes perquè és tracta d’un edifici que ha arribat al 50% + una planta del nombre de plantes respecte a l’alçada reguladora màxima de planta baixa + 5 plantes pis, paràmetre genèric establert per a aquest tipus d’ordenació a la normativa urbanística del PGM vigent. El nombre mínim de 4 habitatges ve determinat pel tipus de parcel· la mínima considerant un habitatge per planta. • Per parcel· les que donen en front de carrers ≤ 8 metres d’ample: 1.1 Segons alçada de l’edifici................................. ≥ 2 plantes (PB+1 PP) 1.2 Segons nombre d’habitatges............................ ≥ 2 habitatges. En el cas dels passatges es redueix l’alçada a dues plantes, ja que l’alçada màxima considerada segons paràmetres del PGM vigent és de planta baixa més dues plantes pis per a carrers de 8 metres. Respecte al nombre mínim d’habitatges s’ha considerat un per planta o dos en planta pis. • Els edificis d’habitatge, per ser reconeguts de forma aï llada com a edificis residencials

amb les mateixes característiques dels fronts residencials, hauran de complir amb el següent:

1.1 Segons alçada de l’edifici................................. ≥ 6 plantes (PB+5 PP) 1.2 Segons nombre d’habitatges......... ................. ≥ 10 habitatges Es consideren un mínim de sis plantes per tractar-se d’un edifici que ha arribat al 100% o més del nombre de plantes respecte a l’alçada reguladora màxima de la clau de referència de planta baixa + 5 plantes pis. El nombre mínim de 10 habitatges ve determinat pel tipus de parcel· la mínima considerant un edifici de 6 plantes amb la planta baixa amb una activitat i les plantes pis amb habitatge -dos per planta-.

Fronts consolidats

Una vegada establerta la classificació dels habitatges segons el seu grau de consolidació -nombre de plantes edificades i nombre d’habitatges- es procedeix a determinar els paràmetres que hauran de complir els fronts consolidats. Els fronts consolidats són grups de dues o més parcel· les amb predomini d’edificis d’habitatge consolidats dins dels sectors d’activitats industrials. Es determinaran pels paràmetres següents:

A.- Estar format per dues o més parcel· les consolidades. B.- Estar delimitat per parcel· les consolidades. C.- Com a mínim més del 40% de la longitud de façana del front haurà d’ésser d’edificis

d’habitatge consolidats.

Les dades del conjunt de parcel· les que constitueixen els fronts consolidats, a més de les parcel· les aï llades d’edificis d’habitatge consolidats, estan descrites en els següent quadre on es mostra les dades generals d’aquests habitatges comparats amb les dades generals de les àrees objecte d’estudi.

Fronts consolidats i edificis aïllats consolidats

Dimensió de les parcel·les ambedifici d'habitatges dins elsfronts residencials al 22a de

Poblenou iden

cial

s

par

cel.l

esel

s fr

on

ts

resp

ecte

el g

ener

al

par

cel.l

esco

nso

lidat

sp

arce

l·les

no

resp

ecte

el g

ener

al

Dades bàsiques-preexistències

Nombre de parcel·les totals 1.605 294 18% 274 17%Nombre de parcel·les residencials 696 42% 39%Nombre de parcel·les intersticials 20

Superfície de parcel:les totals 1.204.622 73.185 6% 69.255 6%Superfície de parcel·les residencials 174.382 44% 40%Superfície de parcel·les intersticials 7.090

Sostre total 448.595 299.268 68% 286.460 64%Sostre habitatge 293.914 199.500 72% 191.425 65%Sostre intersticials 20.556

Proporció habitatge (%) 68% 67% 67%Superfície mitjana per habitatge 64 63 57Densitat d'habitatges per Ha neta 38 438 483

Nombre habitatges 4.614 3.344 72% 3.342 72%Habitatges ocupats 3.360 2.669 79% 2.667 79%Proporció habitatges ocupats(%) 73% 79,81% 79,80%

Població resident 7.936 6.237 79% 6.201 78%Població per habit. ocupats 2,36 2,34 2,33Població per habit. totals 1,72 1,87 1,86

Edificabilitat residencial 0,26 2,78 2,76activitats 1,46 1,24 1,37total 1,72 4,02 4,14

Habitatges per parcel·la 6,63 11,37 12,20 El nombre de parcel· les amb edificis d’habitatge dels fronts consolidats (274) representen el 17% del total de parcel· les de les àrees d’estudi i un 39% del total de les parcel· les residencials. Representen quasi les 2/3 parts (64 %) del sostre d’habitatge de l’àrea d’estudi. Les 3/4 parts dels habitatges (72%) es proposen dins els fronts consolidats. En aquests habitatges hi resideixen el 78 % dels habitants del 22@, cosa que dóna una densitat superior a la mitjana (1,86 habitants*habitatge en front de 1,72 del conjunt). Cal remarcar

però la baixa densitat residencial sobre la mitjana de BCN (2,5 aprox.) conseqüència de l’existència d’una població gran i de nombrosos habitatges desocupats -prop d’una quarta part (27%) segons dades cadastrals del 95- i set punts per sota (20%) de les estadístiques generals de les àrees a causa de la major concentració d’aquests en les àrees més obsoletes i poc consolidades. Les dimensions mitjanes de l’habitatge experimenten una reducció imperceptible respecte de les generals (de 64 a 63 m2) . Aquestes estan per sota la mitjana de BCN (72 m2). El fet que prop del 72 % dels habitatges els hi correspongui només el 39% del parcel· lari indica la concentració d’habitatges respecte al general, passant d’una densitat edificada de 1,72 a més de 4,14 m2 sostre / m2 sòl, més del doble (2,15 m2 sostre / m2 sòl ) del permès en la zona 22a on es troben situades. Com s’ha dit anteriorment, els habitatges existents actualment en les àrees industrials varen ser construï ts legalment en etapes anteriors a l’aprovació del PGM. El seu reconeixement no suposa doncs una aportació de nova població al sector. Condicions per a l’ampliació de volum en els fronts consolidats

Per la situació urbana i la morfologia d’Eixample, els paràmetres urbanístics d’ús predominant d’habitatge mes adient a aplicar als fronts consolidats dins les zones de la Normativa Urbanística del PGM vigent, serien els següents paràmetres: 1.- Aplicació dels paràmetres urbanístics d’alineació de vial amb les alçades reguladores de PB+5PP per a les parcel· les en front dels vials de 20 metres d’ample i de PB+2PP per a les parcel· les en front del carrer de 8 metres d’ample (passatges). 2.- Definició de les fondàries edificables en funció de les edificacions preexistents consolidades amb ús d’habitatge, adaptant-les al compliment de paràmetres d’assoleiament i higièniques o que no sobrepassin els límits de proporcions funcionals. 3.- La superació dels paràmetres d’alçada reguladora màxima i fondària edificable de moltes parcel· les consolidades s’hauran de qualificar com a volumetria disconforme mantenint la seva situació mentre no s’enderroqui o es pretengui canviar d’ús industrial a residencial. 4.- L’obtenció de l’espai públic local: Tot i complir amb l’estàndard és necessària la creació d’espais públics prop de les àrees d’habitatge. 5.- La vinculació a l’habitatge de protecció quan es vulgui construir o ampliar un edifici amb ús residencial dins dels fronts consolidats.

Capítol 5

REGULACIÓ DE LES NOVES ACTIVITATS L’evolució del model industrial, exposat anteriorment, no es reflecteix en la regulació urbanística actual. La normativa del PGM per a les zones industrials, uniforme per a tot l’àmbit metropolità, segueix basant-se només en activitats que utilitzen processos productius tradicionals. Les característiques d’aquestes activitats, tot sovint molestes, perilloses o contaminants, impedeixen la seva convivència amb d’altres usos urbans. Aquesta incompatibilitat queda clarament de manifest en el règim d’usos que el PGM estableix per a les zones industrials -clau 22a-, del qual s’exclouen tots aquells que no estan estretament vinculats a la indústria tradicional, convertint així les zones amb aquesta qualificació en sectors especialitzats aptes per situar-se en sectors perifèrics de la ciutat però incompatibles amb entorns urbans centrals. El nou model urbà plantejat per al Poblenou com a districte d’activitats econòmiques requereix l’adequació del marc normatiu actual, tot evolucionant d’una regulació basada en els kilowats i els decibelis, cap a una regulació més basada en els bits. La Modificació de PGM preveu la creació d’una nova qualificació, que s’anomena zona d’activitats, i que es defineix com a subzona de la industrial 22a, en tant que suposa una actualització de la regulació industrial en coherència amb les noves formes de producció. La nova zona té per objectiu possibilitar la renovació dels usos al Poblenou, centrada en el desenvolupament de les noves activitats, en particular d’aquelles basades en les noves tecnologies, i també establir les mesures per engegar un procés de millora de la qualitat urbana del sector. La nova zona d’activitats s’identifica amb la clau 22@ en clara referència a la vinculació de les noves activitats amb el món digital. Un del aspectes que distingeix la zona 22@ de la industrial és el seu règim d’usos, i en especial la naturalesa de les noves activitats que es volen impulsar. No s’amaga aquí la dificultat que existeix en definir, d’una manera precisa, el que s’entén per aquest concepte, en tractar-se d’activitats de nova generació que responen a un nou model econòmic basat en la societat del coneixement. Els conceptes i definicions que utilitzen les actuals estadístiques, registres o classificacions d’activitats, ja no són adequats perquè es basen en la producció tradicional de béns manufacturers, mentre que les noves activitats estan fonamentalment relacionades amb la producció d’informació i coneixement i amb la prestació de serveis avançats. L’activitat @ En la regulació de la zona 22@, s’introdueix el nou concepte d’activitat @, que s’identifica com a activitat característica de la zona, i que es defineix per la seva relació amb el nou sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions, amb la investigació, el disseny, la cultura i el coneixement. El contingut d’aquest concepte es precisa, amb la descripció de les característiques fonamentals que distingeixen aquestes activitats. Finalment, s’hi inclou, en un annex a la normativa, la relació d’activitats que responen al concepte d’activitat @.

Per a l’elaboració d’aquest llistat s’ha partit de la informació continguda en l’estudi sobre la Ciutat Digital realitzat per l’Institut Català de Tecnologia. En particular s’ha tingut en compte la classificació d’activitats del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, elaborada pels propis redactors, les classificacions utilitzades per altres fonts estadístiques com la de la CNAE “Clasificación Nacional de Actividades Económicas”, la de la publicació “Industry Canada”, la de NAICS “North American Industry Classification System”, la del “U.S. Department of Commerce” o la del banc d’inversions Donaldson Lufkin Jenrette, del Silicon Alley (Manhattan, Nova York), i també les activitats que figuren en el “Tableau de bord de l’OCDE, de la Science, de la Technologie et de l’Industrie, 1999”. La dificultat, com ja s’ha dit, en definir amb precisió aquestes activitats, i també en elaborar una relació complerta d’activitats, ha portat a proposar la creació d’una Comissió Tècnica integrada per experts en la matèria, amb competències per actualitzar la relació d’activitats @, i també per interpretar i valorar l’adequació de les propostes urbanístiques a aquest nou concepte. El règim d’usos El règim d’usos de la zona 22 @ es defineix en coherència amb el nou model urbà que es propugna per al Poblenou. Els usos admesos han de permetre el desenvolupament de les noves activitats productives, activitats @, i també la configuració d’un teixit complex que permeti dotar al sector de les característiques pròpies d’una àrea central. Aquest teixit ha d’integrar els habitatges existents, tal com s’exposa en el capítol 4 d’aquesta memòria. Les normes de la present MPGM defineixen els usos permesos en la nova zona i les condicions en les quals podran desenvolupar-se. Com es veurà, alguns dels usos són admesos directament i altres només ho són en el desenvolupament d’operacions de transformació mitjançant Plans Especials. Moltes de les noves activitats productives, no tenen cabuda en el règim d’usos actual de les zones industrials perquè, tal com s’ha descrit anteriorment, es mouen en un límit difús entre el sector secundari i el terciari. Si ens atenem a la classificació d’usos que estableix el PGM, el ventall d’activitats a què ens referim, s’integren tant en l’ús industrial com en el d’oficines. Aquests dos usos han d’estar per tant contemplats en la nova zona. L’ús industrial. La convivència dels diversos usos propugnada, exigeix la definició d’un marc de compatibilitat del qual han de quedar forçosament excloses les activitats industrials molestes, contaminants o perilloses. La classificació de les activitats industrials segons les NU del PGM es basa en categories que es diferencien segons el seu grau de compatibilitat amb l’habitatge. Es manté, doncs, l’ús industrial, si bé limitat a les categories primera i segona, que són les que compleixen aquest requisit. Les indústries de categoria tercera només s’admeten quan es situen en edificis especialment condicionats per evitar molèsties, com els definits a l’article 288.2 de les NU, o en edificis separats dels habitatges o dels altres usos. Un especial tractament mereixen les activitats de transports i també les d’emmagatzematge de mercaderies. Aquestes activitats històricament instal· lades en el Poblenou, malgrat s’han anat desplaçant a polígons especialitzats de la perifèria de la ciutat, tenen encara una forta presència en el sector. Les molèsties que genera la circulació de vehicles de gran

dimensió, la degradació de l’espai que provoca el transport de gran tonatge i la utilització extensiva de sòl degut a la tipologia de les instal· lacions, és incompatible amb el nou model urbà proposat, en la modalitat que ha estat predominant fins ara que s’identifica bàsicament amb les agències de transports. No obstant això, centrals de distribució de menor escala són necessàries per al bon funcionament d’un sector d’activitat econòmica i productiva com el que es planteja. L’admissió d’aquesta activitat es proposa, per tant, de manera restringida. La limitació s’estableix tenint en compte dos aspectes, la superfície de les instal· lacions i les característiques dels vehicles utilitzats, definides pel nombre d’eixos, el pes i la longitud dels mateixos. Els magatzems, que presenten una problemàtica similar, només es permeten quan estan integrats en altres activitats, excloent en canvi les instal· lacions d’emmagatzematge com a ús exclusiu. La disposició transitòria primera de les normes regula el règim de les activitats industrials que quedin en situació de disconformitat per efecte d’aquest nou règim d’usos. Les oficines. Com s’ha dit anteriorment, l’admissió de l’ús d’oficines és necessària per possibilitar la implantació de les noves activitats. No obstant això, la seva admissió directa i generalitzada podria donar lloc a una terciarització no volguda del sector i conduiria a un model dispers que tampoc s’ajusta als requeriments de la demanda d’aquest producte. Aquest ús s’admet només en operacions de transformació desenvolupades mitjançant Plans Especials. La regulació que s’estableix per aquest planejament derivat permetrà conduir la implantació de les oficines cap a emplaçaments idonis i assolir els nivells de concentració desitjats. L’habitatge. La nova situació de compatibilitat dels usos en aquest sector permet, com s’ha dit, la incorporació de l’habitatge en diverses circumstàncies i de forma limitada. a) Els habitatges dels edificis existents s’admeten de forma directa i sense cap tràmit de planejament. b) L’ampliació dels edificis anteriors s’admet en el cas que es presentin agrupats en fronts consolidats. c) Les operacions de transformació incorporaran de forma obligatòria un sostre corresponent al 0,5 m2st/m2sòl aplicat sobre la parcel.la, destinat a habitatge en règim de protecció. d) La reutilització per a vivenda dels edificis industrials existents també s’admet en edificis que no superin el coeficient de 2,2 m2st/m2sòl i que estiguin inclosos en la relació d’edificis d’interés i als criteris que estableix la normativa. La creació de nova vivenda en els casos b) c) i d) estarà sempre condicionada a l’aportació d’espais lliures i equipaments en proporció de 31 m2 de sòl per cada 100m2 de sostre d’habitatge. L’interès de l’habitatge a les àrees d’activitat, en les petites proporcions que aquesta modificació de PGM planteja ha estat exposada àmpliament en els capítols 1, 3 i 4 d’aquesta memòria i contribuirà a la cohesió del teixit urbà.

El règim d’usos de la nova zona 22 @ incorpora també la resta d’usos admesos de forma general en altres zones de la ciutat: el comercial, residencial, sanitari, religiós i cultural, recreatiu i esportiu. S’hi introdueixen limitacions, precisions o condicions específiques en els següents: Comercial. S’admet de forma general però s’exceptuen els grans establiments comercials, tal com estan definits en la Llei d’equipaments comercials, de 24 de març de 1997. Residencial. A més de les activitats compreses dins d’aquest ús, segons les NU, s’hi inclouen també els edificis vinculats directament a les empreses instal· lades en la zona, que es destinin a l’allotjament temporal del personal, en règim de lloguer, quan aquests s’incloguin en operacions de transformació desenvolupades mitjançant Pla especial. L’ús hoteler es condiciona també a la tramitació d’un Pla especial, el quan haurà de preveure la corresponent aportació d’espais lliures públics. Recreatiu. S’admet aquest ús, si bé amb les limitacions que determini el Pla especial dels Establiments de Concurrència Pública del Districte de Sant Martí. S’estableix la necessitat d’elaborar aquest Pla en el termini d’un any, com a instrument més adequat per concretar les condicions d’implantació i limitacions d’aquestes activitats, i es condiciona l’admissió de nous locals d’ambientació musical, inclosos els definits com a F en l’Ordenança d’Establiments de Concurrència Pública, en un àmbit especialment delimitat, a la vigència d’aquell. S’estableixen determinacions per al Pla especial que limiten la implantació dels establiments de concurrència pública (discoteques, locals d’ambientació musical i similars), seguint els criteris establerts en els plans especials que han desenvolupat aquests usos en els districtes de la ciutat. La normativa de la MPGM incorpora les corresponents disposicions per regular les situacions transitòries de les activitats que no resultin admeses, d’acord amb el nou règim d’usos de la zona 22 @.

Capítol 6

OPERACIONS DE TRANSFORMACIÓ Operacions de transformació predeterminades La normativa de la MPGM regula el desenvolupament de les operacions de transformació mitjançant Plans Especials de Reforma Interior. Algunes d’aquestes operacions estan específicament delimitades en el plànol nº 2 i responen a objectius molt concrets enunciats ja en el document de Criteris i exposats també en el capítol tercer d’aquesta memòria. Es tracta d’operacions que preveuen la transformació física del territori per a la creació de nous elements d’estructura urbana o per possibilitar la implantació d’activitats que puguin jugar un paper estratègic en la creació de noves dinàmiques en el sector. Es delimiten sis àmbits de transformació: Llacuna, Campus Audiovisual, Parc Central, Pujades-Llull (Llevant), Pujades-Llull (Ponent), Pere IV-Perú. En tractar-se d’operacions que tenen un paper important en la definició de l’estructura del sector, es determina que els Plans Especials de desenvolupament d’aquests àmbits seran promoguts per iniciativa pública. La MPGM defineix els paràmetres i condicions a les quals s’han de subjectar els Plans Especials per definir l’ordenació de cadascun dels àmbits i també els habilita per concretar l’abast dels sòls a transformar, atès que, com a figura de planejament d’escala intermèdia, permeten una millor aproximació a la realitat. L’edificabilitat i els usos. El sostre edificable es defineix a partir d’un índex net d’edificabilitat. Aquest es fixa en 2,20 m2st/m2 i s’haurà d’aplicar sobre la superfície parcel· lada. El destí de l’edificabilitat resultant d’aquesta intensitat edificatòria es concretarà en el mateix Pla Especial, el qual regularà detalladament, subjectant-se al règim d’usos de la zona 22@, les activitats a desenvolupar dins els àmbits de transformació, atenent als objectius plantejats per a cadascun d’ells. Tal com s’ha exposat en el capítol anterior, els Plans Especials podran incorporar usos no admesos de forma general en la zona 22@, com el d’oficines, l’hoteler o el residencial destinat a l’allotjament del personal de les empreses que s’hi instal· lin en l’àmbit. L’ús d’habitatge s’admet de forma restringida, però obligatòria establint el límit de sostre derivat del coeficient 0,50 m2st/m2s, com a màxim destinable a habitatges, els quals en tot cas hauran de ser promoguts en règim de protecció pública. Tal com s’ha exposat al capítol anterior, l’habitatge té un paper important en la configuració d’un teixit cohesionat, no obstant això, la seva admissió de manera indiscriminada podria desvirtuar el model urbà propugnat al Poblenou. Amb l’objectiu de potenciar la implantació en el sector de les noves activitats, es defineix un índex net complementari de 0,50 m2st/m2s que podrà addicionar-se al coeficient net per a destinar-se exclusivament a activitats @. L’atorgament d’aquesta edificabilitat complementaria queda condicionada a la identificació com activitats @ de les iniciatives

empresarials previstes en l’operació de transformació. A aquests efectes, el Pla Especial haurà de concretar-les detalladament i garantir-ne la continuï tat. En relació a la identificació de les activitats com @, el tràmit del Pla Especial haurà de comptar amb l’informe de la Comissió Assessora esmentada al capítol 5. Els estàndars de cessió per a sistemes La incorporació de l’ús d’habitatge en les operacions de transformació requereix la previsió de les corresponents reserves per a espais lliures i equipaments. S’estableix una quantia mínima de sòls de cessió obligatòria i gratuï ta amb aquest destí, de 31 m2 per cada 100 m2 de sostre d’habitatge. Aquesta quantia és el resultat de considerar una reserva de 18 m2 d’espais lliures i 13 m2 d’equipament, per habitatge, per analogia amb els estàndars previstos pel PGM per a les zones de remodelació 14b. Amb independència d’aquestes cessions, s’estableix com a càrrega específica per a tota operació de transformació, la cessió d’una superfície de sòl equivalent al 10% de l’actuació per a ser destinada a nous equipaments. La normativa preveu especialment que aquestes cessions puguin fer-se efectives en el propi àmbit o en àmbits discontinus de transformació. El Pla Especial qualificarà els sòls amb aquest destí i establirà els mecanismes de gestió corresponents. Operacions de transformació no delimitades per la MPGM Amb independència de les operacions descrites anteriorment que tenen, com s’ha dit, caràcter estructurant, es considera important per tal de potenciar la renovació del sector i de programar, si és necessari, noves actuacions estratègiques, impulsar el desenvolupament d’operacions de transformació no delimitades expressament per la MPGM. La normativa obre la possibilitat que aquestes es realitzin mitjançant Pla Especial, d’iniciativa pública o privada, en les mateixes condicions que les operacions delimitades. Per tal de garantir la coherència de l’ordenació i l’entitat de la transformació, s’estableix com a unitat mínima de planejament l’illa Cerdà i es condiciona la possibilitat d’instar la transformació a que els propietaris interessats comptin amb el 60 % del sòl. S’estableixen també condicions sobre l’àmbit de transformació efectiva per tal de garantir-la i a la vegada disposar de la suficient flexibilitat. Als efectes d’asssegurar que el repartiment de càrregues i beneficis, així com de facilitar el caràcter discontinu de les cessions, l’Administració podrà ajustar l’àmbit de les operacions de transformació d’iniciativa privada incorporant peces situades en illes diferents.

RESUM DEL RÈGIM DE DESENVOLUPAMENT ZONA 22@ Actuacions de transformació. A) Predeterminades (operacions de reforma interior delimitades per la MPGM) a) Llacuna b) Parc Central c) Campus Audiovisual d) Llull-Pujades (Llevant) e) Llull-Pujades (Ponent) f) Perú-Pere IV B) Opcionals La MPGM preveu que fora de les operacions predeterminades es desenvolupin actuacions de reforma interior.

El criteri bàsic per delimitar-les es que l’àmbit de planejament abasti una illa Eixample o illa definida per un passatge.

L’àmbit de planejament cal ajustar-lo en funció de l’existència de fronts consolidats i edificis industrials que poden ser exclosos.

A partir d’aquest àmbit “corregit” s’estableix que l’actuació de transformació es refereixi al 60% d’aquest.

Es permet que els propietaris amb un percentatge significatiu 60% (80% en cas de les illes de passatge) d’aquest àmbit de transformació puguin formular el pla.

En cap cas s’exclou la iniciativa pública. Regles comunes: - Coeficients d’edificabilitat: 2,2 usos generals 22@ (sense habitatge) 0,5 activitats @ 0,5 habitatge en règim de protecció, de titularitat municipal

- L’edificabilitat de 0,5 m2st/m2s amb destí a activitats @ pot preveure’s en l’ordenació. El PERI ha d’establir les regles per fer-la efectiva (quan es disposi d’una activitat @).

- Cessió de sòl d’estàndars: 31 m2 per cada 100 m2 d’habitatge, un 10% de l‘àmbit amb destí a equipament i les altres cessions que corresponguin que preferentment es destinaran a habitatges en règim de protecció. Actuacions aï llades per a activitats @ i establiments hotelers - Pla especial - 2,2 m2st/m2s - Parcel.les de 2000 m. - Es conceben com actuacions per a usos motors de la transformació urbanística,

anticipats a les actuacions de transformació de l’illa.

Edificis de nova construcció destinats als usos admesos segons el PGM-76: Edificis “industrials” de nova construcció.

- Per llicència directa amb càrrega d’urbanització - Usos industrials segons el règim previst a l’article 6 - Règim d’edificació de l’article 8 - 2,2 m2st/m2s Edificis de nova construcció amb destí als usos article 6.2 (diferents de l’industrial)

- Pla especial de la parcel.la - 2,2 m2st/m2s - Càrrega d’urbanització Fronts edificatoris - Identificats en els plànols P.3 i P.4 - A desenvolupar per Pla Especial - Els nous habitatges se sotmeten a règim de protecció i generen estàndars de cessió de

31 m2 per cada 100 m2 d’habitatge Règim de l’edificació existent (fora dels àmbits de transformació delimitats que han de ser objecte de PERI d’iniciativa pública). Als àmbits sotmesos a PERI se’ls aplica el règim transitori previst. Els PERIS hauran de concretar per als edificis existents el règim corresponent. 1) Actuacions en edificis existents (règim general)

a) Obres: - d’acord amb l’art. 8 - les permeses segons l’art. 93 DL 1/90 a tot els edificis disconformes - increments de volum d’acord amb el règim general d’edificació de l’article 8 - els usos industrials existents que resultin no admesos: “en fora d’ordenació” - si estan afectats per sistemes “règim de fora d’ordenació”

b) Ampliació de les activitats

- els usos industrials existents que resultin no admesos amb la nova regulació no poden ampliar-se

c) Noves activitats

- per a usos industrials: ajustar-se a les condicions de l’art. 6 - per als altres usos 311.1 N.U.

2) Actuacions en edificis industrials existents consolidats per a la implantació de

nous usos únicament admesos en actuacions de transformació. - Edificis susceptibles de ser exclosos dels àmbits de transformació (3m2st/m2s / usos

consolidats) - La seva reutilització requereix PERI amb un règim de càrregues urbanístiques de cessió

i urbanització equivalent al de les actuacions de transformació. L’actuació de reforma interior de transformació abasta l’edifici i els sòls necessaris de cessió (d’àmbit discontinu o, fins i tot, substituï ble la càrrega de cessió per l’equivalent econòmic). Es pren com a base el sostre construï t.

3) Actuacions en edificis industrials existents per a la seva reutilització per a l’ús

d’habitatge (“lofts”) - Pla Especial integral i realització de cessions de sistemes, 31 m2 per cada 100 m2 de

sostre d’habitatge i càrrega d’urbanització. - No superarà el coeficient 2,2 m2st/m2s 4) Edificis d’habitatge existents a) En fronts consolidats: les possibilitats de nous usos i ampliacions d’obres de nova

planta requereixen pla especial. b) Aï llats: manteniment; en el seu cas els PERIS de les actuacions de transformació

concreten el seu règim.

DESENVOLUPAMENT ZONA D’ACTIVITATS 22@ APROFITAMENTS I CÀRREGUES

Actuació

Index edificabilitat

Planejament

Âmbit mínim

Usos

admesos

Cessió de sòl urbanitzat

Altres

cessions *

Obligacions urbanització

Habitatges

règim Vial Espai lliure i

equipament (18m2+13m2)

7@ protecció

Llicència 22@ restringida

PE hoteler

Edifici nova planta

2,2 PE

Parcel.la Activitat @

-

-

-

-

Si

-

Reutilització edif. ind. exist. Vol. disconforme

(2,2)

l’existent transitòria

PE

Parcel.la

Activit. @ /

hoteler

- - - conveni *

(aprof. Materialitzat)

Si (prop. a sostre)

-

llicència Parcel.la 22@ restringida

Reutilització edif. ind. exist. Vol. conforme

2,2

PE Edifici d’interés

Habitatge

-

31 m2

-

-

Si

-

Operació transformació

2,2 +0,5 (habitatge)

PE

illa 22@ (0,5)

habitatge obl.

si 31 m2 10% conveni *

Si 100%

Operació transformació amb activitat @

2,2 +0,5(act. @) +0,5 (habitatge)

PE

illa 22@ (0,5)

habitatge obl.

si 31 m2 10% conveni *

Si 100%

Habitatge existent

Existent - habitatge - - - - - -

Habitatge existent en front consolidat

Existent + ∆volum B+5

Fond. edifi.

PE

Front consolidat

habitatge - 31 m2 - - Si 100% sobre increment

* Cessions de conformitat amb la Llei 6/98 i la Llei catalana vigent en el moment de concretar-les.

Capítol 7

DOTACIÓ INFRASTRUCTURAL (Pla d’Infrastructures) L’evolució dels processos de renovació urbana de la ciutat de Barcelona durant els últims deu anys han generat una situació fins a cert punt sorprenent pel que fa al Poblenou. Efectivament, tot i que el procés inversor generat amb motiu dels JJ.OO. va resoldre algunes qüestions bàsiques del sector (obertura al mar, ronda Litoral, galeries de serveis, xarxa de col· lectors, ...), cal reconèixer que el teixit urbà intern del sector es troba en aquests moments en una situació de clara penúria infrastructural, òbviament incompatible amb el destí i funció que se li vol assignar des del planejament. Aquesta circumstància obliga a incorporar com a un dels objectius bàsics del planejament la dotació infrastructural del conjunt del sector, així com els mecanismes i procediments necessaris per portar-lo a terme. D’altra banda, la necessitat de definir un marc infrastructural avançat en un moment com l’actual en el qual s’està introduint fortes dosis de competència en la prestació d’alguns dels serveis públics més importants (telecomunicacions, energia,...), fa que la ciutat es trobi amb la primera ocasió de definir un estàndard infrastructural adaptat a aquestes noves circumstàncies. L’objectiu del planejament en aquesta matèria ha de ser, en definitiva, identificar un nivell de disponibilitat de serveis urbans de caràcter diferencial respecte d’altres sectors industrials, de tal manera que es configuri com un element propi i diferencial. Per aconseguir desenvolupar el projecte resulta indispensable articular un ampli pla especial d’infraestructures que actuarà tant en els espais públics com en els espais privats comunitaris, determinant aspectes de sòl i del subsòl. El contingut del pla inclouria aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua, la utilització i producció d’energia, els processos de fred i calor, els residus, la xarxa telemàtica, la mobilitat i el mobiliari urbà. D’aquesta manera, no es desaprofitaria la possibilitat d’introduir els paràmetres de la sostenibilitat al mateix temps que es creen les infraestructures necessàries per al desenvolupament de les TIC. Tractament de l’aigua Per aprofitar al màxim l’aigua, de tal manera que sigui possible reduir l’aportació d’aigua des d’altres àrees, es preveu la creació d’una doble xarxa d’aigua. La primera xarxa estaria destinada a l’aigua potable; la segona a l’aigua de pluja (amb la qual cosa s’evitarien inundacions i s’aprofitaria un líquid que ara es perd), la reutilitzada i la procedent d’aqüífers sense tractar. En aquest camp, doncs, cal una concurrència de la gestió pública i la gestió privada, a través de les comunitats de propietaris. Pel que fa al domini privat, sembla que el més idoni per coordinar el nou sistema és vincular-lo a unes unitats que es corresponguin amb les illes. Energia La definició del sistema energètic haurà de fonamentar-se en la garantia de subministrament, l’estalvi energètic i en el màxim aprofitament d’energies renovables. Caldrà tenir en compte també la introducció de competència en el sector i per tant la possibilitat d’establir sistemes de contractació específics.

Caldrà estudiar la possibilitat de comptar amb uns serveis energètics descentralitzats, com els que ja s’ha aplicat amb èxit a Dinamarca. Cada unitat genera electricitat amb generadors de gas (biogas, en un futur), amb la qual cosa disminueixen els costos de distribució i transmissió. Els excedents o els dèficits es canalitzen a través de la xarxa. Xarxa de fred i calor Al centre de París, al barri de la Défense de la mateixa ciutat o als Docklands de Londres s’ha provat amb èxit el funcionament de xarxes que aprofiten la combinació de necessitats de fred i de calor de diferents espais per a produir-lo, reduint la producció de CO2 en un 25%. Disposar una xarxa d’aquest tipus pot permetre reduir fins un 40% la potència instal· lada als edificis. Instal· lar un circuit tancat d’aquest estil que mantingués una temperatura constant al barri del Poblenou comptaria amb l’avantatge que el seu manteniment es veuria ajudat pel gradient de temperatures proporcionat pel mar i per la central tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Residus La recollida de residus ha de ser selectiva i, al mateix temps, evitar la proliferació de barreres visuals en forma de contenidors. Seguint amb el criteri de l’illa com la unitat d’actuació ideal, el pla haurà de proposar que la recollida sigui subterrània, a través d’una xarxa situada a les galeries de serveis que s’han de crear al subsòl públic. Per tal de no interrompre la neteja de barreres visuals i guanyar espais, els contenidors d’envasos per a la reutilització es crearan dipòsits específics. El cicle de gestió dels residus es completa amb l’obertura d’una deixalleria que permetrà la recuperació i transferència de materials usats. Xarxa telemàtica El disseny de la nova xarxa telemàtica tindrà en compte l’existència de múltiples operadors amb possibilitats d’oferir serveis al sector a partir de diversos suports tecnològics. Mobiliari urbà El mobiliari urbà adquirirà noves funcionalitats i pot esdevenir un suport per a determinades activitats econòmiques. Així, per exemple, els fanals podran ser suport d’antenes de telefonia, es requeriran punts d’accés a les xarxes de comunicacions per al servei de dades (internet), bústies de correu en un entorn liberalitzat en el què diferents operadors podran fer-se càrrec del servei, etc. Mobilitat Els vianants són els protagonistes del carrer. El primer objectiu és reduir al màxim la circulació de vehicles de pas, creant una xarxa de vies principals per on podrien circular exclusivament. La resta de carrers tindran com a usuaris als caminants, als vehicles dels residents, al transport públic i als transports alternatius. La reducció de la circulació rodada en superfície també necessita de la creació d’àrees de magatzem, càrrega i descàrrega al subsòl que estaran connectades amb el destí final dels productes, per una banda, i per l’altre amb les vies de circulació de vehicles de pas. D’altra banda, caldrà també contemplar el creixement de transports alternatius per l’interior del sector, com les bicicletes o el transport elèctric, i instal· lar els elements que en faciliten l’ús (espais per aparcament de bicicletes, centres de càrrega de bateries).

Capítol 8

ELS EQUIPAMENTS La modificació de PGM proposa la reconversió d’algunes qualificacions d’equipaments en equipaments @, en els que podran desenvolupar-se les activitats vinculades a la formació, la investigació i l’empresa, i com a ús no principal el d’habitatge de lloguer per a joves. Aquests equipaments constitueixen la dotació específica per a la zona 22@ i han d’acollir l’acció investigadora i de difusió del coneixement que es desenvolupa en les col· laboracions Universitats-empresa. El camp de la investigació i de la formació està cada cop més vinculat a les empreses i a la vegada a la Universitat, de forma que moltes d’aquestes activitats es desenvolupen en un espai físic comú. És aquí on les reserves que es proposen poden representar un paper important. Els emplaçaments han estat seleccionats per la seva ubicació en posicions especials de l’estructura, que permet contemplar-los com a equipament d’escala de ciutat. Aquesta previsió, no ha d’impedir desenvolupar les dotacions de caràcter local vinculada a la residència que ja estaven reservades al planejament aprovat (Diagonal- Poblenou, Diagonal-Mar, Front Marítim). Aquestes tres plans tenen un potencial important d’habitatges que oscil· len al voltant dels 12.000. Les reserves de sòl per a dotacions d’aquests futurs residents estaven contemplades als plans respectius amb un cert escreix, atès que precisament es preveien equipaments d’escala superior, amb usos per a definir. En el conjunt del sector els equipaments locals previstos cobreixen les necessitats de la futura població resident i permeten la reserva de 7 equipaments@, que es qualifiquen directament des de la present modificació. La Carta Municipal de Barcelona, aprovada per Llei 22/1998, de 30 de desembre, amplia considerablement el concepte legal d’equipament. Introdueix, per altra part, la possibilitat de reserva de sòl per a ús d’habitatge sotmès a algun dels règims vigents de protecció pública. En el seu article 65.2.d) diu que, a més de les determinacions de caràcter general, els plans en sòl urbà han de contenir:

“Els emplaçaments reservats per a centres docents, públics i privats, assistencials i sanitaris, temples, grans instal· lacions hoteleres, gasolineres, equipaments de medi ambient i altres serveis o activitats públiques o privades per a les quals calgui reservar sòl per raons de desenvolupament economicosocial, cultural, d’oci, o altres d’interès general. Així mateix, es poden reservar sòl i edificacions per a ús exclusiu d’habitatges sotmesos a algun dels règims vigents de protecció pública o a les noves modalitats de promoció que es puguin definir a Barcelona.”

En relació als equipaments comunitaris, la filosofia de la Llei del Sòl de 1976 de concebre els plans oberts a les noves necessitats, es reflecteix en el seu propi articulat i en el de les normatives que la desenvolupen, tant a nivell estatal com autonòmic. En efecte, en els articles 12.2.d) del TRLS de 1976, 25.1.d) del Reglament de Planejament Urbanístic,

23.2.1.d) de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (TRUC), els usos previstos per equipaments comunitaris, a més dels regulats expressament, poden ser “qualsevols altres que es considerin necessaris per al millor desenvolupament dels interessos comunitaris” (RPU) o “altre serveis d’interès públic i social” (TRUC). Es tindrà especialment en consideració en el desenvolupament del sistema d’equipaments comunitaris els elements que contribueixin a la conservació de la memòria històrica del procés d’industrialització del Poblenou.

Capítol 9

GESTIÓ El conjunt d’operacions previstes en la present MPGM es poden articular en dos grans esquemes de gestió. El primer és el referit a la dotació d’infraestructures mitjançant l’aprovació del Pla Especial, el seu desenvolupament en projectes d’obra i els mecanismes de finançament. El segon és el relatiu a les operacions de transformació siguin delimitades en aquesta MPGM o no. Pel que fa a la gestió de la dotació infrastructural, la MPGM preveu expressament que els seus costos, llevat de la part a satisfer per les empreses subministradores de serveis, seran a càrrec dels propietaris del sòl sempre que aquest no estigui ocupat per l’habitatge, ja que es considera que les infraestructures previstes es justifiquen fonamentalment pel caràcter essencialment econòmic de les activitats que es desenvolupen. El Pla d’Infraestructures haurà d’establir les bases dels convenis que regulin la participació econòmica de les empreses subministradores de serveis en els costos derivats de la implantació de les infraestructures. Els costos totals de les infraestructures s’han estimat en 19.780 MPTA, sobre la base d’un cost unitari de 30.000 ptes/ m2. Pel que fa als sistemes d’actuació i als procediments de gestió de les operacions de transformació, la MPGM es remet al planejament derivat (PERIs) per tal d’ajustar-se amb més precisió a les condicions concretes de cada unitat d’actuació. Serà d’aplicació en tot cas el que preveu l’art. 169 del DL 1/90. La MPGM obliga expressament que els Plans Especials acreditin el compliment dels principis de participació de la comunitat en les plusvàlues generades pel planejament i d’equilibri entre beneficis i càrregues. Per assegurar el compliment d’aquests principis de manera compatible amb la necessària seguretat jurídica la MPGM preveu la possibilitat d’establir, en el seu cas, cessions d’aprofitament, d’acord amb la Llei 6/98 i la legislació catalana que la desenvolupi. La MPGM preveu també la participació d’una Comissió Assessora integrada per persones de reconeguda solvència tècnica i professional, en el procés d’adaptació del catàleg d’activitats @ a la realitat econòmica de cada moment. Aquest procés s’haurà de fer sempre mitjançant un Pla Especial que normalment serà el mateix que reguli l’operació de transformació. Sembla fora de dubte que el potencial transformador que s’obre amb aquesta MPGM farà necessari adoptar per part de les autoritats municipals, mesures de caràcter organitzatiu que assegurin els principis d’eficàcia i eficiència en la gestió pública d’aquest procés. Tanmateix, serà l’Ajuntament qui, en ús de les seves facultats d’organització, decidirà les formes de gestió que consideren més convenients entre les que li ofereix la normativa vigent.

Capítol 10

QUADRE COMPARATIU DE LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL DE PGM I DE LA MODIFICACIÓ

SISTEMES PGM MPGM superfície m² superfície m²

7ª 30.123 15.097

7b 63.867 17.129

7@ 61.789

6 1.286 1.286

6ª 1.969 1.969

6b 28.254 28.254

3 3.978 3.978

5 659.343 659.343

Total 788.820 788.843

ZONES 12 1.476 1.476

13hs 3.873 3.873

13d 698 698

18 811 811

18*hs 1.170 1.170

17\6 12.457 12.457

17\7 14.519 13.745

22a 1.126.961

22d 18.214

22o 8.794

22t 4.906

22@ 1.159.626

Total 1.193.879 1.193.856

Total àmbit 1.982.699 1.982.699

NORMES URBANÍSTIQUES DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

CAPíTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS Art.1. Àmbit L’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) abasta els sòls del Poblenou que es delimiten en el plànol núm. 1, diferenciats en tres sectors discontinus situats a una i altra banda de l'avinguda Diagonal. Als efectes de promoció i divulgació de la proposta s’anomena l’àmbit de planejament “Districte d’Activitats 22@BCN-” Art.2. Objecte L’objecte de la MPGM és la renovació dels sòls industrials del Poblenou per a la creació d’un modern districte d’activitats econòmiques amb infrastructures i urbanització adequades als requeriments de les empreses i amb presència important de les activitats emergents del nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la investigació, la cultura i el coneixement. També és objecte d'aquest pla afavorir la diversitat d'usos en el seu àmbit amb el reconeixement dels habitatges existents i la previsió de nous usos complementaris d'habitatge i residencials, en compatibilitat amb les activitats. Art.3. Documents de la MPGM. Interpretació 1. La MPGM està integrada pels següents documents: -Memòria -Normes -Annex 1: activitats @ -Annex 2 : edificis industrials reutilitzables per habitatge -Estudi econòmic -Programa d’actuació -Plànols: P 1 Planejament vigent e:1:5000 P 2 Qualificació urbanística proposada e:1:5000 P 3 Edificis d’habitatges existents e:1:5000 P 4.1 Edificis d’habitatges existents e:1:2000 P 4.2 Edificis d’habitatges existents e:1:2000 P 4.3 Edificis d’habitatges existents e:1:2000 2. Tenen caràcter normatiu les Normes Urbanístiques, amb l’annex 1 i i els plànols P2, P3 i P4. 3. Les determinacions de la MPGM s'interpreten de conformitat amb les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità que són d'aplicació supletòria en tot allò no regulat expressament. 4. Existirà en l'Ajuntament de Barcelona una Comissió Tècnica que informarà el planejament derivat de la MPGM i podrà proposar als òrgans de govern l'adopció de disposicions interpretatives o aclaratòries de les determinacions d'aquesta, en relació al seu

desenvolupament. Correspondrà a la Comissió, en tot cas, orientar la formalització arquitectònica de les propostes d'ordenació dels plans i dels projectes públics i privats, dins l'àmbit de la MPGM. 5. Podran també, formular-se consultes a la Comissió en relació als criteris a seguir en la formulació de plans i projectes. Art.4. Qualificació del sòl 1. La MPGM defineix la zona d’activitats clau 22@ i els sòls als quals s’assigna aquesta qualificació.

Crea el tipus d’equipament comunitari clau 7@ relacionat amb les activitats @ i defineix els sòls amb aquest destí.

Manté la resta de qualificacions vigents. 2. Els plans especials desenvoluparan i, en el que sigui necessari, modificaran les qualificacions que aquesta incorpora, a fi i efecte de definir les dotacions necessàries de zones verdes, espais lliures, equipaments comunitaris, vials, i altres serveis, per tal de concretar els objectius de reforma interior. CAPÍTOL 2. REGULACIÓ DE LA ZONA D’ACTIVITATS (22@) Art. 5. Definició Correspon aquesta zona als sòls industrials actuals que han de ser objecte de transformació urbanística en matèria d’infrastructures, urbanització i renovació dels usos i les edificacions, amb l’objectiu de possibilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques coherents amb les noves formes de producció, compatibles amb l’habitatge, i, en particular, d’aquelles basades en les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc d’un procés de millora de la qualitat urbana. La zona d'activitats 22@ es defineix formalment com a una subzona de la zona industrial 22a i es regula pel que disposen les Normes Urbanístiques (NU) del PGM per a la zona 22a, llevat d’allò que expressament s’estableix en els articles següents. Art.6. Règim d’usos 1. Els usos permesos en la zona d’activitats 22@ són els següents: Industrial. S’admeten:

a) Les activitats industrials de primera categoria. b) Les activitats de segona categoria, amb les limitacions que en cada cas s’estableixin

en els plans especials a que es refereix l’art. 15. En tot cas són admissibles les activitats d’aquesta categoria, que tinguin la consideració d’activitats @, definides a l’article següent.

c) Les activitats de categoria superior a la segona, que tinguin la consideració d’activitats @, i estiguin en edificis industrials en situació quarta o cinquena.

d) Els centres de transport de mercaderies en la modalitat de recollida i lliurament de paqueteria, en planta baixa, amb una superfície màxima d’emmagatzematge de 400 m2 i un total de 500 m2 i que utilitzin vehicles de càrrega màxima fins a 1000 kg. Aquests centres hauran de disposar al seu interior de l’espai necessari per a la càrrega i descàrrega dels vehicles.

e) Les activitats logístiques vinculades a activitats @, amb una superfície no superior a 1000 m2 i zona de càrrega i descàrrega al seu interior. No podran emprar vehicles de més de 3 tones de càrrega màxima.

Es prohibeix l’activitat de dipòsit i emmagatzematge de mercaderies, com a ús exclusiu. Per a l’ús industrial en les categories i situacions admeses, seran d’aplicació les disposicions sobre usos industrials contingudes a la Secció 2ª del Capítol 3er. de les NU del PGM. Oficines. S’admet en les actuacions de transformació regulades als articles 10, 16 i 17. Residencial. S'admet, d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article Comprèn les activitats relacionades en l’article 277 de les NU del PGM. S’inclouen en aquest ús els edificis vinculats directament a les empreses instal· lades en la zona, que es destinin a l’allotjament temporal del personal, en règim de lloguer, quan aquests s’incloguin en actuacions de transformació desenvolupades mitjançant Pla Especial, en les condicions previstes als articles 16 i 17. Habitatge. S’admet en els següents casos: a) En tots els edificis existents actualment destinats a habitatge. Aquests s’assenyalen en

els plànols P3 i P4. L’ampliació o renovació d’aquests edificis serà possible en les condicions que

s’estableixen a l’article 9. b) En les actuacions de reutilització d’edificis industrials existents, en les condicions

regulades a l’article 10. c) En les actuacions de transformació, en les condicions que es defineixen als articles 16

i 17 i amb el límit del coeficient net complementari addicional que preveu l’article 16. Comercial. S’admet el comerç minorista, d’acord amb l’apartat 2. No s'autoritzen els grans establiments comercials definits en la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials. S’inclouen en aquest ús els locals destinats a la prestació de serveis al públic, en general, o a les empreses. Els comerços alimentaris s’ajustaran a les previsions del Pla Especial de l’Equipament Comercial Alimentari (PECAB). Sanitari. S’admet, d'acord amb l'apartat 2. Religiós. S’admet, d'acord amb l'apartat 2. Cultural. S’admet, d'acord amb l'apartat 2.

Recreatiu. S’admet, amb les limitacions que determini el Pla Especial dels Establiments de Concurrència Pública del Districte de Sant Martí, d'acord amb l'apartat 2. Esportiu. S’admet, d'acord amb l'apartat 2. Serveis urbanístics i mediambientals. S'admet. Comprèn les activitats relacionades amb el desenvolupament de les infrastructures i xarxes de serveis públics. 2. Els usos comercial, sanitari, religiós, cultural, recreatiu, esportiu i residencial en edificis de nova construcció s'admeten en les actuacions de transformació previstes en els articles 10, 16 i 17. En els edificis existents no incorporats a actuacions de transformació s'admeten de conformitat amb el que preveu l'article 311.1 de les NU del PGM. En els edificis existents dels fronts edificatoris s’admeten aquests usos sempre que no suposin substitució dels usos d’habitatge existents. En planta baixa s’admet l’ús comercial sense limitació. Els plans especials dels fronts edificatoris que preveu l’article 9 establiran el règim d’usos. La construcció d'establiments hotelers i de residències d’interès públic o social i usos sanitari o esportiu, de tipus dotacional, podrà desenvolupar-se per pla especial, en les condicions d’edificació que es preveuen a l'article 17. 3. Les activitats que s'implantin han d'acreditar, en la forma que s’exigeix a la legislació mediambiental i a les ordenances municipals, que no produiran efectes negatius en el medi ambient i que adoptaran la millor tecnologia disponible per tal de fer front als riscos que podessin generar. En especial, incorporaran una memòria sobre els aspectes de sostenibilitat i estalvi energètic de l’edificació i l’activitat. S’adoptaran les mesures necessàries de sanejament de sòls contaminats, abans d’implantar-hi noves activitats. Art.7. Activitats @ 1. Són característiques de la zona clau 22@ les activitats que es defineixen com activitats @. Correspon aquesta denominació a les activitats emergents relacionades amb el nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i aquelles que, amb independència del sector econòmic concret al qual pertanyin, estiguin relacionades amb la investigació, el disseny, l’edició, la cultura, l’activitat multimèdia, la gestió de bases de dades i del coneixement. S’inclouen en el concepte d’activitats @ les relacionades a l’annex 1 d’aquesta Normativa que es poden desenvolupar dins els usos de la zona, i les que els plans especials incorporin per reunir les característiques que defineixen aquestes Normes. 2. Les activitats @ tenen les següents característiques:

a) Utilitzen processos de producció caracteritzats per la utilització intensiva de mitjans de nova tecnologia.

b) Disposen d’una alta densitat ocupacional (nombre de treballadors o usuaris/superfície).

c) Generen un alt valor afegit.

d) Estan directament relacionades amb la generació, processament i transmissió d’informació i de coneixement.

e) No són contaminants ni molestes i poden desenvolupar-se en medis urbans centrals.

3. Els Plans Especials de transformació que preveuen els articles 10, 16 i 17 poden actualitzar la relació d’activitats definides com @, amb la finalitat d’adaptar-la en el temps, i de manera dinàmica, incorporant-hi aquelles activitats que reuneixin característiques anàlogues a les definides, als efectes que estableix aquesta MPGM.

4. L’Ajuntament crearà una Comissió Assessora, integrada per persones de reconeguda solvència tècnica i professional en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, la societat de la informació i l’economia del coneixement, designades per l’Alcalde de Barcelona. Les funcions i objectius de la Comissió Assessora seran:

a) Informar els Plans especials que desenvolupin activitats @, en relació als aspectes que aquestes plantegen.

b) Proposar l’actualització de la relació d’activitats @, amb aquelles que es vagin incorporant a l’espai econòmic.

c) Interpretar, en els casos de dubte o imprecisió, si una activitat respon al concepte definit als apartats 1 i 2.

El Decret de constitució de l’esmentada Comissió en determinarà la composició, on es tindrà especialment en consideració la participació de membres d’altres institucions o administracions, i el règim de funcionament.

Art. 8. Règim general de l’edificació 1. L’edificació a la zona 22@, destinada als usos industrials permesos a l’article 6, podrà desenvolupar-se directament per llicència directa i s’ajustarà al coeficient d’edificabilitat per parcel· la de 2,2 m2st/m2s i a les condicions d’edificació següents: a) Edificació alineada a vial. Mitjançant l’aprovació del corresponent estudi de detall podrà

adoptar-se la tipologia aï llada quan les preexistències ho aconsellin.

b) Alçada reguladora màxima de 24 m., equivalent a planta baixa i cinc pisos.

c) Forma d’aplicació de l'alçada reguladora: segons el tipus d'ordenació d'alineació de vial.

d) Els altells i els cossos sortints tancats computen en tot cas dins el sostre edificable.

e) El subsòl pot ser ocupat en la seva totalitat.

f) Parcel· la mínima de 500 m2.

g) Ocupació màxima de parcel· la: 70%.

h) Els edificis industrials que allotgin més d’una activitat hauran de tenir un espai de càrrega i descàrrega comú i un únic accés a l’aparcament.

2. En les actuacions que s'hagin de desenvolupar mitjançant Pla Especial, aquests establiran les condicions d’edificació amb subjecció als índex d'edificabilitat que estableix aquesta MPGM. Els usos que permet l'article 6 en edificis de nova construcció que no es desenvolupin en actuacions de transformació se subjectaran a l'índex expressat de 2,2m2st/m2s. 3. Les condicions d'edificació en les actuacions de transformació es concretaran en els Plans especials de reforma interior previstos als articles 10, 16 i 17 4. Podrà elaborar-se una ordenança d'edificació per concretar les condicions d’edificació aplicables. 5. Perquè una superfície de sòl gaudeixi de la condició de solar, als efectes de la seva transformació, d’acord amb l’article 119 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, haurà de comptar amb els serveis urbanístics a què fa referència l’article 19 d’aquestes Normes. 6. Els fronts edificables es regeixen pel que determina l’article següent. Art. 9. Règim de les edificacions actuals destinades a habitatge 1. Els edificis existents destinats a habitatge mantenen les seves condicions edificatòries actuals i poden portar a terme tot tipus d’obra que no comporti augment de volum. 2. Els edificis que formin part dels fronts edificatoris assenyalats en el plànol 3, podran augmentar el volum o renovar l’edificació mitjançant un Pla Especial que regularà les condicions d'edificació d’acord amb les següents regles:

a) L’àmbit del Pla Especial inclourà la totalitat del front.

b) L’alçada de les edificacions no superarà la de 20,75 m. corresponent a PB+5P.

c) La fondària edificable del front es fixarà com a promig de les edificacions consolidades (edificis ≥ PB+3 i nombre d’habitatges ≥4) que formin part del front.

d) Els habitatges resultants de l’ampliació o renovació es vincularan a algun règim de protecció pública.

e) Els usos diferents a l'habitatge s'admeten en un màxim del 20% de l'edificabilitat del front. L’aplicació d’aquest percentatge no podrà suposar la disminució del sostre actualment destinat a l’ús d’habitatge.

f) Preveurà la cessió obligatòria i gratuï ta de sòl urbanitzat amb destí a espais lliures i equipaments públics en una superfície equivalent al resultat d’aplicar l’estàndard de 31m2 de sòl per cadascun dels habitatges nous definits en el Pla Especial, que incrementin el nombre dels existents en el moment de l’aprovació de la MPGM. La cessió prevista podrà fer-se fora de l’àmbit de planejament.

g) L’edificabilitat dels fronts edificatoris no podrà traslladar-se fora d'aquests àmbits.

Art.10. Reutilització dels edificis industrials existents A. 1. Els edificis industrials existents situats en sòl qualificat com clau 22@, fora d'àmbits de transformació, que resultin disconformes amb la MPGM, poden ser objecte de les actuacions previstes a l'article 93 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol i instal· lar-s’hi nous usos d'acord amb el que preveu l'art. 6. 2. Els edificis industrials consolidats, per raó del sostre o dels usos, poden ser exclosos de les actuacions de transformació global, prèvia justificació en el pla. Es considera com a edifici consolidat per l'edificació el que ultrapassa el coeficient d'edificabilitat de 2,7m2st/m2s de la parcel· la. Els usos consolidats, a efectes de la possible exclusió d'un àmbit de transformació, són els que comprenen activitats que per les seves característiques, pels costos de trasllat o per la incidència socioeconòmica, la seva substitució a càrrec de l'àmbit de planejament, fa inviable o dificulta extraordinàriament l'actuació de transformació. 3. La reutilització d'aquests edificis per a la implantació dels nous usos admesos en actuacions de transformació i, en especial, les activitats @, que comporti una intervenció global de rehabilitació, reforma, o reestructuració, requereix la formulació del corresponent pla especial. L’execució d’obres de rehabilitació de grau alt que tinguin un cost igual o superior al 50% del valor d’una construcció de nova planta de característiques similars i amb la mateixa superfície que l’edificació existent es consideren incloses en el supòsit anterior. El Pla especial concretarà les càrregues urbanístiques, ateses les característiques de l'actuació i els usos, prenent per referència l'aprofitament materialitzat. Amb aquesta finalitat podran atorgar-se els convenis urbanístics corresponents. 4. Els Plans especials tindran un nivell de concreció de pla especial integral pel que fa a la intervenció sobre els edificis industrials i s'ajustaran a les següents condicions:

a) S’incorporarà a la documentació del Pla Especial l’avantprojecte arquitectònic que justifiqui l’aptitud de l’edifici per acollir el nou ús.

b) Haurà de concretar, si és necessari, els ajustos en la volumetria de l'edifici per a la inserció adequada en l'entorn.

B. 1. Amb l’objectiu d’incentivar la preservació del patrimoni arquitectònic industrial i de possibilitar una oferta d’habitatge tipològicament no convencional, podran autoritzar-se actuacions de rehabilitació i/o reforma d’edificis industrials existents que prevegin la seva reutilització per a l’ús d’habitatge, d'acord amb les següents condicions:

a) Només s’admetrà en edificis que no superin l’edificabilitat de 2,2 m2st/m2s sobre la parcel· la.

b) Caldrà formular el corresponent Pla Especial integral amb el nivell de concreció que preveu l’apartat 4 anterior.

c) El Pla Especial establirà una reserva per a espais lliures i equipaments en la proporció de 31 m2 per cada 100 m2 de sostre d’habitatge. Els sòls amb aquest destí seran de cessió obligatòria i gratuï ta. Les cessions podran fer-se efectives en el propi àmbit o en àmbits discontinus de transformació.

d) Es permet l’addició de volums corresponents als elements necessaris per al desenvolupament del nou ús, com els nuclis d’escala, ascensors, elements tècnics d’instal· lacions comunitàries i serveis generals.

2. Aquestes actuacions, quan s’ubiquen en l’àmbit d’actuacions de transformació, no computen dins del sostre d’habitatge que preveuen els articles 16 i 17. En aquest cas els Plans Especials han d’incorporar les determinacions necessàries, amb el mateix nivell de concreció de l’apartat A.4 3. Els edificis que figuren a l’annex 2 es consideren, per les seves característiques externes, reutilitzables per a l'ús d'habitatge, i amb interès arquitectònic, sens perjudici de la justificació de la intervenció en el Pla Especial integral. Aquesta relació no té caràcter limitatiu, si bé caldrà justificar les noves incorporacions que es proposin sobre la base de la seva adequació a les característiques que s’exposen a continuació, i hauran de ser informades per la Comissió Tècnica definida en l’art.3.4 - Edificis industrials que pel seu interès arquitectònic, històric o artístic són representatius

de les diferents etapes del desenvolupament industrial del Poblenou.

- Que per la seva tipologia són aptes per acollir l’ús d’habitatge sense desvirtuar les característiques que fonamenten el seu interès.

- Que per les seves característiques i nivell de qualitat estructural i constructiva poden ser objecte d’una operació de rehabilitació.

- Que en l’entorn on estan situats no existeixen indústries o activitats incompatibles amb l’ús d’habitatge.

CAPÍTOL 3. REGULACIÓ DELS SISTEMES Art. 11. Regulació dels sistemes 1. Els sòls destinats a sistemes es regulen d’acord amb el que determinen les Normes Urbanístiques del PGM i amb el que s’estableix en el present capítol. 2. Els sòls que la MPGM qualifica com a 22@ i el planejament de desenvolupament, en compliment dels estàndards de cessió, qualifiqui de nou com a equipament i zones verdes, de cessió, mantenen l'aprofitament que els assigna aquesta MPGM. Aquest s'haurà de relocalitzar en els sòls edificables corresponents. Art. 12. Equipaments 7@. Definició Correspon aquesta qualificació als sòls que poden ser destinats, a més dels tipus d'equipaments previstos a l’art. 212 de les NU, a equipaments relacionats amb la formació i la divulgació de les activitats @, de conformitat amb el pla especial que els desenvolupi.

Els equipaments 7@ que es preveuen directament per aquesta MPGM es defineixen al plànol P.2. Art. 13. Destí dels equipaments 7@ El programa funcional dels equipaments qualificats com 7@ podrà incorporar els següents usos:

a) Activitats permanents de formació, desenvolupades al mateix equipament, i acreditades per un centre de formació autoritzat.

b) Activitats de divulgació de les noves tecnologies.

c) Activitats productives privades relacionades amb la formació en el camp de les tecnologies de la comunicació i el coneixement (TIC), fins a un màxim de la tercera part del sostre total de l’equipament.

Art. 14. Desenvolupament dels equipaments 7@ 1. Els equipaments 7@ es desenvoluparan mitjançant Plans Especials, els quals concretaran el seu destí i les condicions d’ordenació i la intensitat edificatòria. Els Plans Especials hauran d’incorporar, així mateix, la documentació que acrediti la vinculació a l’acció formativa i la participació de les activitats privades desenvolupades en el funcionament de l’equipament. 2. L’Ajuntament establirà les fórmules de col· laboració amb Universitats o altres centres de formació autoritzats i empreses per al desenvolupament d’aquests equipaments. 3. Es manté la titularitat pública dels equipaments existents o previstos, de conformitat amb el planejament vigent. CAPÍTOL 4. DESENVOLUPAMENT DE LA MPGM Art. 15. Plans especials de desenvolupament. 1. La MPGM es desenvoluparà en els plans especials següents: a) Plans Especials de reforma interior dels àmbits delimitats en la MPGM (art.16). b) Plans Especials de reforma interior d’àmbits no delimitats expressament, per a

desenvolupar actuacions de transformació (art. 17).

c) Plans Especials dels fronts edificatoris definits en el plànol 3 (art 9).

d) Plans Especials de reforma interior i integrals per executar actuacions aï llades de transformació dels edificis industrials (art.10).

e) Plans Especials per al desenvolupament dels nous usos hotelers no integrats en actuacions de transformació (art. 6.2).

2. Els equipaments es desenvoluparan per pla especial segons els articles 215 i 217 de les NU. 3. La concreció de les infrastructures i serveis urbans de l’àmbit requereix l’elaboració d’un Pla Especial d’Infrastructures que regularà, així mateix, les determinacions necessàries sobre el subsòl (art. 19) i definirà i sistematitzarà adequadament els elements que integren els sistemes locals d'espais lliures i zones verdes. Art. 16. Plans Especials de Reforma Interior per al desenvolupament de les actuacions de transformació en els àmbits delimitats en la MPGM (operacions predeterminades) 1. Aquesta MPGM determina àmbits específics de planejament derivat amb l’objectiu de crear nous elements d’estructura urbana i de possibilitar el desenvolupament d’operacions estratègiques de transformació urbanística que permetin crear noves dinàmiques en el sector, amb els objectius definits a la Memòria. 2. La delimitació d’aquests àmbits figura en el plànol núm. 2 de la present Modificació. Són els següents:

a) Llacuna. b) Parc Central. c) Campus Audiovisual. d) Llull-Pujades (Llevant). e) Llull-Pujades (Ponent). f) Perú-Pere IV.

3. El desenvolupament d’aquests àmbits de planejament es realitzarà mitjançant Plans Especials de Reforma Interior d’iniciativa pública, els quals concretaran l’abast de l’operació de transformació. Els propietaris podran substituir l'Ajuntament en la promoció dels Plans un cop transcorreguts dos anys de l'aprovació de la MPGM sense que aquests hagin estat aprovats inicialment. 4. Els Plans Especials definiran l’ordenació amb subjecció als paràmetres i condicions següents: a) Edificabilitat: L’edificabilitat ve determinada pels índex d’edificabilitat nets següents, aplicats sobre la superfície de l'illa qualificada com a zona d'activitats 22@ en la MPGM.

Coeficient net: 2,2 m2t/m2s.

Coeficient net complementari: 0,5 m2t/m2s. Podrà addicionar-se al coeficient net per a destinar-se exclusivament a activitats @. L’aprofitament de l’índex d’edificabilitat complementari estarà condicionat a la identificació, concreció i garantia de continuï tat, en el propi document del Pla Especial, de les iniciatives empresarials relacionades amb l’activitat @.

Coeficient net complementari addicional: 0,5 m2t/m2s de titularitat municipal destinat a l'ús d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública. Es defineix aquest índex complementari per tal d'assegurar la diversitat d'usos del sector. El 25% de l’edificabilitat resultant d’aquest coeficient es destinarà a habitatge de lloguer.

Té caràcter obligatori quan es desenvolupi l'actuació de transformació. La cessió dels sòls corresponents a aquesta edificabilitat podrà ser objecte de conveni amb l’Ajuntament.

b) Usos: El Pla Especial concretarà i regularà amb detall els usos admesos i les activitats a desenvolupar dins els àmbits de transformació, entre els previstos amb caràcter general en l’article 6. Així mateix, caldrà preveure expressament el cessament d’aquells usos no admesos en el mateix article 6, incompatibles amb l'entorn urbà proposat. c) Cessions per a sistemes: El Pla Especial incorporarà com a càrrega específica la cessió d’una superfície de sòl equivalent al 10% de l’actuació, amb destí a equipament. El Pla Especial haurà de preveure cessions per a sistemes locals d’espais lliures i equipaments, urbanitzats amb una quantia mínima de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre d’habitatge. Els sòls amb aquest destí seran de cessió obligatòria i gratuï ta. Les cessions previstes en aquest apartat hauran de garantir-se en el propi àmbit o en àmbits discontinus de transformació en sòls que el Pla Especial corresponent qualificarà amb aquest destí. Quan l’àmbit de transformació inclogui vials pendents d’obertura, els sòls amb aquest destí seran també de cessió obligatòria i gratuï ta. d) Condicions d’urbanització i serveis El Pla Especial concretarà les condicions d’urbanització i els serveis individuals i comunitaris a situar en l’espai privat, de conformitat amb el Pla d’Infrastructures que preveu l’article 19. e) Convenis urbanístics Formen part del Pla Especial, en el seu cas, els convenis urbanístics en els que es concretin les condicions establertes en aquest article. f) Terminis d'edificació El Pla Especial determinarà els terminis d'edificació. 5. La concreció de l’edificabilitat prevista en aquesta MPGM per als àmbits de transformació i els altres àmbits que s'han de desenvolupar per pla especial queda condicionada a què el Pla Especial acrediti, si s’escau amb el corresponent conveni urbanístic, el compliment dels principis de participació de la comunitat en les plusvàlues generades pel planejament i l’equilibri entre beneficis i càrregues, amb els deures legals de cessió i urbanització, de conformitat amb el que preveu la Llei 6/1998, de 13 d’abril i la legislació catalana vigent en el moment de concretar-los.

L’Ajuntament destinarà al Patrimoni Municipal d’Urbanisme, previst a l’article 74 de la Carta de Barcelona, les cessions resultants o els equivalents econòmics que en el seu cas siguin aportats en els casos que així ho contemplin els instruments urbanístics de desenvolupament.

Art.17. Plans Especials de Reforma Interior per al desenvolupament de les actuacions de transformació no delimitades 1. S’admet i es preveu impulsar el desenvolupament d'actuacions globals de transformació, no definides per la present Modificació, mitjançant els corresponents Plans Especials de reforma interior, en les mateixes condicions establertes a l’article anterior, amb els objectius assenyalats a la Memòria. L’àmbit dels Plans Especials haurà d’estar degudament justificat i inclourà com a mínim una illa-Eixample o part d'aquesta definida per un passatge. 2. L’àmbit mínim de l’actuació de transformació, als efectes de l’aplicació del règim previst en aquest article, és del 60% de l’àmbit de planejament. S'exclouen a efectes de còmput d'aquest percentatge els àmbits de fronts edificatoris i, en el seu cas, les edificacions industrials consolidades així com els àmbits ja transformats. En cas d'abastar més d'una illa o altres casos excepcionals degudament justificats, caldrà acreditar que els àmbits no incorporats, per les seves dimensions i característiques, poden desenvolupar actuacions de transformació. Els plans de promoció privada podran ser presentats pels propietaris que comptin amb una superfície mínima del 60% del sòl de l'àmbit de transformació. En el cas de les illes definides per passatges hauran de comptar amb el 80% del sòl. 3. S'admet que l'àmbit de l'actuació no se subjecti als mínims indicats quan es donin conjuntament les següents condicions: a) L'actuació abasti una parcel· la mínima de 2.000 m2.

b) Es garanteixi l'edificació immediata i el seu acabament en el termini de dos anys de l'atorgament de la llicència.

c) Es destini a una activitat @ o a un establiment hoteler, i es presenti simultàniament amb el pla el projecte d’edificació i de la instal· lació de l'activitat.

d) S'ajusti a l'edificabilitat de 2,2m2 st/m2s.

e) Es garanteixi el costejament de la urbanització.

f) Justifiqui que no impedeix la realització de l'actuació de transformació de l'illa i s'estableixin els compromisos i garanties per assegurar els deures de cessió en aquesta.

4. Els Plans especials definiran els mecanismes de gestió que permetin l’execució de les propostes de planejament. Justificadament, podran ser excloses de l'actuació de transformació global les edificacions que reuneixin les característiques definides en l'article 10, sempre i quan aquestes edificacions no incloguin usos no admesos segons l’article 6. Quan una edificació sigui exclosa de l’operació de transformació, no computarà als efectes de l'actuació de transformació ni el sòl ocupat, ni l’edificabilitat materialitzada.

Art. 18. Habitatges en àmbits de transformació Les operacions que incloguin en el seu àmbit edificis existents d’habitatge que el Pla Especial proposi transformar, hauran de preveure la relocalització dels residents. L’edificabilitat que es podrà destinar a aquests efectes quan els habitatges existents configurin un front edificatori dels assenyalats al plànol núm. 3 serà el derivat de les condicions d’edificació establertes a l’article 9. Art. 19. Pla Especial d’Infrastructures 1. D’acord amb l’article 65.2 de la Carta de Barcelona, s’estableix com a estàndard

d’urbanització del sector, que formarà part de les càrregues urbanístiques del conjunt d'aquest, els següents serveis:

- pavimentació - enjardinament - xarxa de distribució d'energia elèctrica - xarxa de clavegueram i de col· lectors - xarxa de gas - xarxes i elements fixes per a la recollida de brossa - xarxa de fibra òptica - xarxa d'aigua potable - xarxa d'aigua no potable amb aprofitament d'aigües del freàtic, per a rec, incendis i

climatització - xarxes de telefonia i telecomunicacions - galeries locals de serveis o xarxa de canalitzacions de titularitat pública - serveis de deixalleria - mobiliari urbà - enllumenat públic - senyalització 2. L’Ajuntament de Barcelona elaborarà un Pla Especial d’Infrastructures que defineixi i concreti l'estàndard dels serveis urbanístics esmentats i les característiques de les altres infrastructures i serveis necessaris, tant pel que fa a les previstes en el domini públic, com en les previstes al sòl privat. Aquest Pla Especial haurà de tenir en compte els següents criteris: - Control del nivell de contaminació acústica. - Utilització preferent d’energies renovables. - Afavoriment del transport públic. - Estalvi energètic. 3. El Pla d'Infrastructures definirà els elements fonamentals de les infrastructures i serveis següents: a) Infrastructures de mobilitat interna del sector i de connexió amb la resta de la ciutat. A preveure en l’espai públic:

- Sistema viari (calçades, voreres, enjardinament) amb les seccions i demés característiques que es determinin.

- Infrastructura fixa del sistema de transport públic de superfície que es prevegi pel sector.

- Sistema de gestió del tràfic integrat i intel· ligent (sistemes de gestió i suports, pantalles informatives, elements de localització geogràfica).

- Instal· lacions d’enllumenat. - Aparcaments pels diferents tipus de vehicles (cotxes, bicicletes, etc.) gestionats de

manera integrada i amb sistemes d’informació. - Elements de suport per altres sistemes de transports alternatius (bicicletes,

transports elèctrics dintre del sector, etc.). A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Aparcament de vehicles i del conjunt d’elements de transport privat del sector.

- Sistema de gestió de la descàrrega de mercaderies en el conjunt del sector (molls per illa, molls subterranis, descàrrega centralitzada i distribució al detall, etc.).

b) Infrastructures vinculades al sistema energètic, en el disseny de les quals caldrà tenir en compte criteris de garantia de subministrament, flexibilitat, i sostenibilitat:

A preveure en l’espai públic:

- Galeries de serveis o, en el seu cas, xarxa de canalitzacions per la xarxa de subministrament elèctric del sector amb possibilitat d’establir sistemes de redundància o de SAIS per illes i d’explotació flexible en moments d’introducció de la competència en el sector.

- Xarxa de fred i calor. Sistema de canalitzacions d’aigua freda i calenta per tal de centralitzar els sistemes d’aire condicionat evitant les instal· lacions individuals.

- Xarxa de subministrament de gas.

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació

- Estacions transformadores i equipament de la xarxa de qualsevol tipus.

- Elements generadors d’energies renovables (solar i fotovoltaica) i dels equipaments necessaris per injectar a la xarxa l’energia generada.

c) Infrastructures de comunicacions. Dissenyades tenint en compte l’existència de

múltiples operadors amb possibilitats d’oferir serveis en el sector. A preveure en l’espai públic:

- Galeries de serveis o, en els seu cas xarxa de col· lectors, per tal que els operadors que ho desitgin puguin estendre la seva pròpia xarxa.

- Xarxa de “fibra obscura” de titularitat pública amb accés a cada illa a disposició dels diferents operadors per tal que puguin oferir lliurement serveis de connexió en el sector.

- Adaptació de certs elements del mobiliari urbà per la localització de punts de connexió a la xarxa de telecomunicacions (cabines) i de suports de les comunicacions mòbils (antenes) d’altes freqüències.

- Centre de capçalera del sector amb espai destinat a la instal· lació d’equips per part d’operadors que vulguin residenciar els equips i infrastructures (nodes) destinades a la prestació de serveis al sector.

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Espais per a la localització d’equips de telecomunicacions amb capacitat per la prestació de serveis al conjunt de la illa.

- Estructura única i centralitzada per cada illa de suport de les comunicacions mòbils i via ràdio.

- Cablejat interior dels edificis i disponibilitat de canalitzacions de pas per les zones comunitàries.

d) Infrastructures relatives al sistema hidràulic. A preveure en l’espai públic:

- Xarxa de subministrament d’aigua potable connectada a la xarxa general de la ciutat.

- Xarxa de subministrament d’aigua no potable destinada a usos diferents del consum de boca, amb sistemes de captació derivats del freàtic del sector, de la reutilització de les aigües grises i de l’aigua de pluja emmagatzemada en els espais privats d’us comunitari.

- Xarxa de col· lectors de recollida d’aigües residuals i transport al sistema de tractament i depuració.

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Punts de captació, mesura i emmagatzematge d’aigua.

e) Infrastructures vinculades al sistema de recollida selectiva i recuperació de residus. A preveure en l’espai públic:

- Canalitzacions per a la recollida neumàtica d’escombreries.

- Central(s) de recollida i tractament d’escombreries.

- Deixalleria(es).

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Punts d’accés a la xarxa de recollida pneumàtica d’escombreries des dels espais comunitaris dels edificis.

- Molls de recollida específics en cas d’establiments productors de residus.

f) Usos previstos en el subsòl del sector, tant pel que fa al domini públic com al domini privat. 4. Les determinacions del Pla Especial d’Infrastructures que afectin a espais de titularitat privada es concretaran en la constitució de les corresponents servituds en el moment de concedir les llicències d’edificació i s’inscriuran en el registre de la propietat en el moment de procedir-se a la inscripció de les declaracions d’obra nova i dels títols constitutius de les comunitats de propietaris.

CAPÍTOL 5. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT Art. 20. Deures en matèria de costos d’urbanització 1. Els costos derivats de la dotació d’infrastructures del sector, d’acord amb les previsions del planejament, seran a càrrec dels propietaris del sòl, sempre que aquest no estigui ocupat per habitatge, sens perjudici de la contribució corresponent quan es desenvolupi el planejament especial dels fronts consolidats. Les inversions realitzades per l’Administració, per a la implantació dels serveis i infrastructures en el sector tindran el caràcter de despeses avançades en execució del planejament i es repercutiran entre els propietaris del sector. 2. Les actuacions aï llades edificatòries hauran de satisfer també, la càrrega d’urbanització que els sigui imputable d’acord amb l’estàndard d’urbanització expressat. 3. El Pla Especial d’Infrastructures podrà delimitar les unitats d’actuació necessàries per garantir la distribució equitativa de les càrregues d’urbanització, i establirà els criteris per a la seva concreció. Podrà preveure el pagament dels costos d’urbanització mitjançant cessió de sòl o d’aprofitament. 4. El Pla Especial d’Infrastructures preveurà els corresponents convenis amb les empreses i entitats subministradores i responsables dels serveis als efectes de definir les càrregues directament imputables als propietaris dels sector, per tal d’evitar que aquestes hagin de ser anticipades.

Art. 21. Deures dels propietaris en actuacions aï llades 1. En les actuacions aï llades els propietaris tindran les següents obligacions:

a) Cessió del sòl destinat a vial que afecti la parcel· la

b) Costejament de la urbanització

2. Tenen aquesta consideració les actuacions sobre parcel· les concretes que aquestes

Normes permeten desenvolupar per pla especial amb el coeficient d’edificabilitat màxim de 2,2m2st/m2s. Quan s’incorporin a les actuacions de transformació per executar l’edificabilitat romanent els serà d’aplicació el règim previst a l’article següent.

Art. 22. Deures dels propietaris en actuacions de transformació 1. En les actuacions de transformació a desenvolupar per Pla Especial (arts. 10, 16 i 17) els propietaris tindran les següents obligacions:

a) Cessió del sòl destinat a vial inclòs en l’actuació.

b) Cessió d’una superfície de sòl equivalent al 10% de l’àmbit amb destí equipament comunitari.

c) Cessió del sòl resultant d’aplicar un estàndard de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre d’habitatge.

d) Costejament de la urbanització.

e) Relocalització dels habitatges a transformar i assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos no admesos i dels usos i activitats que han de cessar en l’àmbit de transformació.

f) Les altres cessions resultants del que preveu l’article 16 apartats 4 i 5.

2. Els plans especials delimitaran les unitats d'actuació necessàries per a la justa distribució de beneficis i càrregues. Aquestes podran ser discontinues. Art. 23. Pagament de la urbanització En l’execució del planejament els propietaris d’edificis industrials no sotmesos a actuacions de transformació podran substituir el pagament de la urbanització per al finançament dels serveis previstos en l’article 19 d’aquestes Normes, per la transferència d’aprofitament corresponent a l’aplicació del coeficient de 0,2m2st/m2s sobre la parcel· la, al Patrimoni Municipal d’Urbanisme. DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA 1. Els sòls inclosos en les unitats d’actuació 4 i 11 del Pla Especial de Reforma Interior Diagonal-Poblenou, incorporats a aquesta MPGM, tindran les condicions d’aprofitament que es defineixen per a la subzona 22@, i les actuacions de transformació, considerant la totalitat de l’illa, amb independència de la qualificació atorgada en el PERI. 2. Els Plans Especials de desenvolupament podran ajustar les qualificacions definides en la MPGM i el PERI Diagonal Poblenou, mantenint les superfícies globals de sistemes i les obligacions de cessió, sens perjudici de les obligacions derivades de la present MPGM en matèria d’urbanització i cessió addicional d’espais lliures per raó de l’increment dels habitatges. 3. L’àmbit corresponent a la unitat d’actuació 11 del Peri Diagonal-Poblenou, que té constituï da la seva Junta de Compensació, es defineix com a àmbit de transformació que podrà ser promogut per iniciativa dels propietaris de l’àmbit. Hauran de presentar el pla especial corresponent en el termini màxim de sis mesos de la vigència de la MPGM. Transcorregut aquest termini la iniciativa pública en el planejament podrà substituir la privada. 4. Les fitxes normatives annexes concreten les condicions d’aprofitament d’aquests àmbits. DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA La relocalització dels habitatges existents, motivada per la seva inclusió en actuacions de transformació o de renovació dels fronts edificatoris, que comporta la nova construcció d’habitatges, podrà fer-se en règim d’habitatge lliure, en atenció a les condicions de renda dels ocupants que tinguin dret a la relocalització.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES PRIMERA. En les indústries legalment instal· lades amb anterioritat a l’aprovació de la present Modificació que no resultin admeses segons el nou règim d’usos, podran fer-s’hi obres de reparació, millora de les condicions higièniques i ambientals i les que tendeixin a suprimir o reduir els efectes molestos, nocius, insalubres o perillosos. No s’autoritzarà l’augment de la superfície utilitzada ni de la potencia instal· lada. Hauran de ser incorporades a les actuacions de transformació. SEGONA. En tant es mantingui la situació de transitorietat, l’autorització de qualsevol dels usos diferents de l’industrial requerirà que es justifiqui prèviament que no es produeixen situacions d’incompatibilitat en relació a les indústries legalment establertes en el seu entorn TERCERA. El règim dels establiments de concurrència pública es definirà en el Pla Especial que s’haurà d’elaborar en el termini d’un any en l’àmbit del Districte de Sant Martí i que concretarà les condicions d’implantació i limitacions d’aquestes activitats, en especial en relació a l’habitatge. En tant no sigui aquest vigent no s’admet la implantació dins l’àmbit definit en el plànol annex de cap nou local d’ambientació musical, ni els definits com a F en l’Ordenança d’Establiments de Concurrència Pública. El Pla Especial haurà de definir un àmbit de restricció de la implantació de noves discoteques, locals d’ambientació musical i similars en la zona on es concentren actualment la majoria d’aquestes activitats. A més, concretarà un règim de distàncies entre aquests establiments prenent com a referència la distància de 400 m, per tal de garantir una distribució equilibrada de la seva implantació. QUARTA. Fins que no s'aprovin i publiquin els plans especials de reforma interior de les zones de transformació delimitades es respectaran els usos i edificacions existents, s'admeten les obres de consolidació, conservació, reparació i modernització de les condicions higièniques i ambientals i les que tendeixin a suprimir o reduir els efectes molestos, nocius, insalubres o perillosos, de les instal· lacions industrials. Quan les edificacions o instal· lacions estiguin situades en sòl qualificat de sistema s'admeten les obres anteriorment esmentades excepte les de consolidació. En els àmbits d'actuacions de transformació delimitats no s'autoritza la implantació de noves activitats, ni noves construccions, fins que no s'aprovi el pla especial de reforma interior. Aquest règim serà d'aplicació en els nous àmbits de transformació que es delimitin sempre que els plans especials no prevegin, justificadament, una normativa transitòria diferent.

FITXES NORMATIVES DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA UNITAT D’ACTUACIÓ UA-4 Superfície total UA: 51.921 m²

Qualificació del sòl: 22@ 18.216 m² 7b 5.745 m² 7@ 7.669 m² 6b 5.760 m² 5 14.531 m²

Superfície de sòl als efectes d’aplicació dels coeficients nets (art. 16.4): 37.390 m²

Sostre edificable, per aplicació dels coeficients nets (art. 16.4): Coef. net 2,20 m²st/m²s: 82.258 m²st. Usos article 6.

Coef. net complementari 0,50 m²st/m²s: 18.695 m²st. Exclusivament activitats @

Coef. net complementari addicional 0,50 m²st/m²s:18.695 m²st. Obligatori, destinat exclusivament a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública, de titularitat pública municipal.

Sostre màxim edificable: 119.648 m²st.

Deures dels propietaris:

1. Sòls de cessió obligatòria i gratuï ta:

-Vials: 14.531 m².

-Zones verdes: 5.760 m².

-Equipaments: 13.414 m².

-Estàndard d’espais lliures i equipaments

vinculat a l’habitatge: 31 m²/hab.

2. Cessió resultant de l’article 16 apartats 4 i 5

3. Costejament de la urbanització:

-Vials i zona verda PERI Diagonal-Poblenou: 204 milions pts.

-Complement Pla d’Infrastuctures: 204 milions pts.

-Estàndard zona verda corresponent a la previsió d’habitatges: 18 m²s/hab x15.000 pts/ m²s.

4. Relocalització dels habitatges a transformar i assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos i activitats que han de cessar en l’àmbit de la transformació.

Desenvolupament: En el marc del Pla Especial de l’actuació de transformació “Campus Audiovisual”.

UNITAT D’ACTUACIÓ UA-11 Superfície total UA: 46.485 m²

Qualificació del sòl: 22@ 13.698 m² 13d 698 m² 7b 4.471 m² 6b 5.999 m² 5 21.619 m²

Superfície de sòl als efectes d’aplicació dels coeficients nets (art. 16.4): 24.168 m²

Sostre edificable, per aplicació dels coeficients nets (art. 16.4): Coef. net 2,20 m²st/m²s: 53.169 m²st. Usos article 6.

Coef. net complementari 0,50 m²st/m²s: 12.084 m²st. Exclusivament activitats @

Coef. net complementari addicional 0,50 m²st/m²s:12.084 m²st. Obligatori, destinat exclusivament a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública, de titularitat pública municipal.

Sostre sòl 13d: 4.188 m²st.

Sostre màxim edificable: 81.526 m²st.

Deures dels propietaris:

1. Sòls de cessió obligatòria i gratuï ta:

-Vials: 21.619 m².

-Zones verdes: 5.999 m².

-Equipaments: 6.888 m².

-Estàndard d’espais lliures i equipaments vinculat a l’habitatge: 31 m²/hab.

2. Cessió resultant de l’article 16 apartats 4 i 5.

3. Costejament de la urbanització:

-Vials i zona verda PERI Diagonal-Poblenou: 290 milions pts.

-Complement Pla d’Infrastuctures: 132 milions pts.

-Estàndard zona verda corresponent a la previsió d’habitatges: 18 m²s/hab. x 15.000 pts/ m²s.

4. Relocalització dels habitatges a transformar i assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos i activitats que han de cessar en l’àmbit de la transformació.

Desenvolupament: Pla Especial.

ANNEX 1: ACTIVITATS @

DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

ANNEX 1. RELACIÓ D’ACTIVITATS @ TIC • Fabricació d’ordinadors i altres equips informàtics: - Fabricació de màquines per al tractament automàtic de dades, inclosos els

microordinadors. - Fabricació d’unitats perifèriques - impressores, terminals, lectors magnètics i òptics, etc. - Instal· lació d’ordinadors i equip informàtic.

• Fabricació de consumibles informàtics.

• Fabricació de sistemes de telecomunicacions (centrals telefòniques, sistemes de control de la xarxa, sistemes de comunicació mòbil, sistemes de comunicació via satèl· lit...)

• Fabricació d’equips de telecomunicacions (terminals i aparells)

• Fabricació de cables de telecomunicacions (coure, fibra òptica)

• Fabricació de materials electrònics; fabricació d’equips i aparell de ràdio, televisió i comunicacions.

- Fabricació de vàlvules, tubs i altres components electrònics

- Fabricació de transmissors de radiodifusió i televisió, i aparells per a la radiotelefonia i radiotelegrafia amb fils.

- Fabricació d’aparells de recepció, enregistrament i reproducció de so i imatge.

• Reproducció de suports enregistrats:

- Reproducció de suports de so enregistrats -discs, discs compactes, etc.

- Reproducció de suports de vídeo enregistrats -discs, discs compactes, films, DVD, etc.

- Reproducció de suports d’informàtica enregistrats -programes i dades informàtiques-.

• Desenvolupament, producció, subministrament i documentació de programes informàtics.

- Producció de software estàndard -sistemes operatius, programes d’aplicació-

- Producció de software avançat: relacionat amb la gestió del coneixement, la explotació i emmagatzematge de dades i les xarxes neurals.

- Producció software específic per la xarxa -Intranet / Internet / Extranet-, desenvolupament d’aplicacions de comerç electrònic, seguretat i certificació, serveis financers.

- Producció de software espefícic i per a aplicacions concretes.

• Producció de software de gestió, control i intel· ligència de xarxes de telecomunicacions.

• Radiodifusió i telecomunicacions.

- Activitats de ràdio: Producció i/o difusió de programes

- Producció, distribució i/o emissió de programes de televisió

- Empreses de telecomunicacions per cable i radiofòniques. La transmissió de so, imatges, dades o altre informació per mitjà de cable i ones, per repetidor o via satèl· lit:

- La comunicació per mitjà de telèfons, telègrafs i tèlex.

- La transmissió de programes de ràdio i televisió.

- Els serveis de telefonia de valor afegit: audiotex, etc..

- Manteniment de les xarxes.

• Desenvolupament de la transmisió per cable.

• Sector Internet:

- Connexió a la xarxa

- Allotjament de webs

- Desenvolupament de webs

- Promoció i màrketing de webs

- Publicitat a la xarxa

- Comerç electrònic

- Altres serveis relacionats amb la xarxa

• Sector multimèdia:

- Televisió interactiva.

- Off-line: Cd-Rom, DVD, trucatge de fotografia o pel· lícules, realitat virtual,

• Sector editorial publicacions en paper (Edició de diaris, revistes).

• Sector audiovisual

SERVEIS

• Processament de dades:

- Procés i tractament de dades subministrades pel client:

- Procés complet de dades

- Serveis d’entrada de dades, enregistrament, lectura òptica, etc.

- Gestió i utilització d’instal· lacions de procés de dades.

• Activitats relacionades amb el correu electrònic.

• Activitats relacionades amb bases de dades:

- Creació de bases de dades.

- Emmagatzematge de dades: elaboració d’un model de registre informàtic.

- Serveis de consulta de les bases de dades.

• Prestació de serveis de valor afegit (correu electrònic, bescanvi electrònic de dades, EDI transferència electrònica de fons -EFT- videoconferència).

• Subministrament digital de bens i serveis digitalitzats.

• Manteniment i reparació d’equips informàtics: prestació de serveis tècnics -hot-lines (línia directa), suport, manteniment, outsourcing, serveis post-venda.

• Altres serveis de telecomunicacions: totes aquelles activitats relacionades amb la telefonia mòbil, les comunicacions per satèl· lit i les seves aplicacions a d’altres sectors com el transport i la distribució.

• Serveis per la creació de noves empreses

- Avaluació de projectes. Estudis de vialitat

- Cursos sobre gestió d’empreses

- Assistència tècnics (adquisió de tecnologia, informació tècnica)

- Assistència financera (ajudes per als nous empresaris. “seed capital” o “pre-venture capital”)

- Incubadores o “Bussiness Innovation Centres”

- Parcs científics o tecnològics.

• Aquelles altres activitats terciàries basades en el coneixement i que millorin la competitivitat, segons Tableau de bord de l’OCDE, de la Science, de la Technologies et de l’Industrie 1999: “Mesurer les économies fondées sur le savoir” París 1999, pag. 18, i en especial:

- Àrea tecnològica:

- Centres de demostració de noves tecnologies (TIC, CAD-CAM, robótica)

- Bancs de dades d’informació tecnològica

- Laboratori d’assaigs

- Centres de normes tècniques

- Centres de disseny

- Assessorament tecnològic (auditoria tecnològica)

- Transferència de tecnologia, recerca d’empreses estrangeres per establir aliances.

- Àrea comercial

- Exportació

- Publicitat

- Marketing

- Recerca de distribuï dors a l’estranger

- Àrea financera

- Auditoria, comptabilitat, leassing, factoring

- Capital de risc

- Assessorament fiscal

- Àrea administrativa

- Serveis jurídics

- Telecomunicacions

- Serveis informàtics

- Serveis de traducció

- Àrea de personal:

- Cursos de formació tècnica en general. CENTRES DE SABER

• Centres de formació superior (formació professional, acadèmies,...)

• Universitats i centres de formació continuada.

• Centres d’investigació (R+D, públics o privats)

• Equipaments culturals (museus, biblioteques...)

• Associacions profesionals

• Centres d’informació, documentació i assessorament

• Editorials i empreses de creació audiovisual

• Empreses usuàries intensives de coneixement

• Activitats artístiques o de gestió cultural

** Es tindran especialment en consideració les relacions d’activitats vinculades amb les tecnologies de la informació i les comunicacions elaborades pel Ministeri d’Indústria

ANNEX 2: EDIFICIS INDUSTRIALS REUTILITZABLES PER HABITATGE

DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLENOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

EDIFICIS INDUSTRIALS REUTILITZABLES PER HABITATGE

Tipologia Any construcció Adreça

Recinte industrial “Can Gili Vell. Antiga fàbrica de farines”

1850-1900 Passatge de Mas de Roda 22-30

Recinte industrial “Fàbrica de farines. La Asunción”

1898-1900 Passatge de Masoliver 8-18 Lutxana 31-43

Recinte industrial 1880-1900 Pallars 207-223

Recinte industrial 1880-1900 Taulat 5-11

Recinte industrial “Visa. Fàbrica tèxtil”.

1930, 1942-48 Bolívia 340 -Illa sencera-.

Edifici i naus 1936 Ramon Turró 111-129

Naus adossades 1900 Lutxana 33

Edifici de tallers amb pati 1900 Pamplona 96-104, Almogàvers 125-129

Naus industrials adossades 1900-1950 Doctor Trueta 127-133

Tallers industrials 1898-1920 Tànger 85-87

Naus adossades 1909-1936 Zamora 72-76

Tallers industrials “Fàbrica de teixits. La Favorita S.A.”

1940-45 Lutxana 47-53, Llull 143

Edifici industrial en alçada. 1940 Pere IV 440-446

Edifici industrial en alçada. 1940-46 Marroc 170U-180U

Edifici industrial en alçada. 1945-50 Castella 56-60

Edifici industrial en alçada. “Metales y plateria Ribera”

1930-50 Pallars 72-78

Edifici industrial en alçada “Netol S.A.”

1955

Ciutat de Granada 130-134

Edificis industrials en alçada format complex industrial. “Fàbrica Frigo S.A.”

1957-60 Perú 84-120

ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

ÍNDEX

1. JUSTIFICACIÓ, CONTINGUT I OBJECTIUS DE L’ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL.

2. DIMENSIONAMENT DE SÒL I SOSTRE RESULTANT DE L’ORDENACIÓ

URBANÍSTICA I PLA D’ETAPES. 3. DEMANDA DE SOSTRE D’ACTIVITAT A BARCELONA I AL POBLENOU. 4. DICTAMEN DE VIABILITAT ECONÒMICA DE LES CÀRREGUES D’URBANITZACIÓ. 5. UNA APROXIMACIÓ A LA VIABILITAT IMMOBILIÀRIA DE LES OPERACIONS DE

TRANSFORMACIÓ (PLANS ESPECIALS).

1. JUSTIFICACIÓ, CONTINGUT I OBJECTIUS DE L’ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ El present Estudi Econòmic i Financer té com a finalitat principal assegurar la realització de les previsions de l’ordenació urbanística, justificant que la distribució de càrregues i beneficis és viable i ajustada a les determinacions establertes per la normativa urbanística i la situació del mercat immobiliari. Es tracta especialment de posar de relleu que l’aprofitament de les “zones”, al valor actual i previsible de mercat immobiliari, i la inversió pública i la procedent d’altres fonts, poden finançar adequadament els “sistemes” (infraestructures, indemnitzacions, urbanització i dotacions de caràcter col· lectiu) necessaris pel desenvolupament urbà. L’objecte de la MPGM és la renovació dels sòls industrials del Poblenou per tal de fer possible la transformació urbanística que permeti la creació d’un modern districte d’activitats productives amb infraestructures i urbanització adequades als requeriments de les empreses i amb presència important de les activitats econòmiques emergents del nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la investigació, la cultura i el coneixement. Els beneficis econòmics d’aquestes operacions són el primer argument de viabilitat de les actuacions urbanístiques proposades. El contingut de l’Estudi Econòmic i Financer d’una modificació del Pla General respon a les determinacions del Reglament de Planejament, en relació al contingut i funcions de l’Estudi Econòmic i Financer, i especialment, al mandat de la Llei de Refosa de la legislació urbanística de 1990, la qual estableix al seu article 123, apartat 4t, que els estudis econòmics i financers dels Plans justificaran “les previsions adoptades en relació a la forma d’obtenció dels sistemes, i en els supòsits d’expropiació les previsions d’inversió municipal o dels organismes competents corresponents al llarg del termini de previsió del planejament”. De forma general, doncs, l’estudi econòmic i financer assegura la realització efectiva de tot allò que es proposa en la transformació urbanística. Des del punt de vista de la gestió, també precisa les obres d’execució de sistemes a realitzar incloses a l’àmbit de planejament, els costos, els agents o operadors i la programació de la seva execució i de qui dependrà el seu manteniment. No obstant això, el present document s’haurà de revisar amb la definició concreta del Pla Especial d’Infraestructures que detallarà les actuacions, inversions en cada tipus d’infraestructura i el seu finançament. Des del punt de vista econòmic les operacions de desenvolupament urbà es poden justificar amb dos tipus d’aproximacions:

1. La capacitat del producte immobiliari i del sector públic, per finançar les càrregues d’urbanització i construcció derivades del planejament urbanístic, durant un cert període de temps i en funció de la situació del mercat immobiliari.

2. L’efecte sobre el producte, la renda disponible i l’ocupació, en diferents terminis

temporals i àmbits territorials.

La primera aproximació és la de contingut més urbanístic, perquè ha de justificar que l’operació immobiliària es desenvoluparà amb la quantitat i qualitat de la urbanització i la construcció que el planejament urbanístic preveu. L’altra aproximació situa l’operació urbanística en un altre context, que no és l’objecte d’estudi en el present document. Els preus immobiliaris són la referència més important de la viabilitat econòmica de les càrregues urbanístiques del desenvolupament urbanístic. L’anàlisi dels preus immobiliaris, actuals i passats, s’ha realitzat pel municipi de Barcelona i especialment per l’àrea del Poblenou. El present estudi econòmic segueix bàsicament la metodologia de viabilitat econòmica i urbanística que s’argumenta per les operacions de l’INCASOL , seguint el llibre “La pràctica de la gestió urbanística”1. Les condicions perquè un planejament general esdevingui eficaç són les següents (op. cit. pàg. 25):

− “…dimensionament adequat − …programació coherent en el temps − …definir els camps d’intervenció de la iniciativa pública i privada − …nivell de concreció adequat − …no ha de ser un planejament excessivament rígid − …s’ha d’adaptar als recursos humans i econòmics de l’Administració que l’ha de

gestionar” El concepte de “diferencial urbanístic” “…una de les característiques dels sectors és que generen benefici. Aquesta obtenció de benefici ve totalment condicionada i definida pel planejament general2, ja que és aquest qui fixa els drets i obligacions, o dit d’altra manera, les càrregues i els beneficis del propietaris del sòl…Si no existeix el benefici el planejament del sector està condemnat al fracàs ja que la iniciativa privada no intervindrà per raons òbvies i la iniciativa pública només ho farà en comptades ocasions i quan hi hagi un marcat interès comunitari” (op. cit., pàg. 46). “…com determinem que un sector és o no és rendible?. Un sector serà rendible quan la diferència entre el valor de les parcel· les resultants, ja urbanitzades, susceptibles d’edificar o de ser venudes i la totalitat de les despeses per a dur a terme la seva urbanització, sigui positiva, i que aquesta diferència , alhora arribi a constituir un percentatge de la totalitat de la inversió igual o superior al benefici industrial corrent del sector immobiliari. A aquesta diferència l’anomenarem diferencial urbanístic del sector” (op. .cit., pàg. 46). “És clar que el diferencial urbanístic del sector depèn d’una sèrie de factors que fluctuen amb el temps i que van evolucionant d’acord amb els mecanismes o regles normals de funcionament del mercat immobiliari. Pot ser per exemple, que els preus del sòl d’una determinada tipologia edificatòria variï n d’un any per l’altre així com els costos de la urbanització, el cost del diner, el benefici industrial, etc. Per tant el diferencial urbanístic també anirà variant al llarg del temps”. (op. cit. pàg. 46).

1 Coll, J.I., Guarner, V., i Hosta, Ll. (1992), “La pràctica de la gestió urbanística”, D.G.d’Urbanisme, Generalitat de Catalunya.

També en una obra més recent, Hosta, L., i Gràcia, A., (1999), “Manual per a l’execució del planejament en la compensació i la cooperació”, SCUVIC S.L., Barcelona. 2 S’ha d’entendre que es refereix al planejament general i a les modificacions del mateix que es plantegin.

“S’ha de ser conscients que un sector, del qual hom preveu la seva execució en un futur, pot no tenir el mateix diferencial urbanístic al moment de dissenyar-lo, que quan s’executi. Per tant és necessari el seguiment de l’evolució del diferencial urbanístic per si en un moment determinat cal introduir alguna modificació o revisió en el planejament general. Tanmateix si el diferencial urbanístic és correcte, el sector es desenvoluparà sense necessitat d’introduir modificacions al planejament general. En cas contrari, el sector estarà condemnat a no desenvolupar-se” (op. .cit. pàg. 47). El present document es refereix especialment als continguts següents:

1. Dimensionament de la nova oferta de sostre d’activitat resultant de l’ordenació urbanística.

2. Demanda de sostre d’activitat a Barcelona i al Poblenou.

3. Viabilitat de les noves càrregues urbanístiques a finançar amb l’escreix d’edificabilitat.

4. Aproximació a la viabilitat immobiliària de les operacions de transformació (Plans

Especials).

2. DIMENSIONAMENT DE SÒL I SOSTRE RESULTANT DE L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA I PLA D’ETAPES L'operació urbanística de la renovació de les zones industrials del Poblenou actua sobre un àmbit de 198,26 ha i transforma 115,96 ha de sòl industrial. El potencial total de transformació és de 3.200.663 m² de nou sostre, dels que 2.659.859 m² corresponen a nou sostre per activitats productives i 540.804 m² a sostre de nous habitatges. Amb aquesta transformació també es possibilita la creació de nou sòl per a equipaments (165.854 m² ) i zones verdes (97.345 m²). El resultat net global de la transformació, amb hipòtesis raonables de manteniment i rehabilitació de sostres preexistents en parcel· les consolidades i amb la substitució de sostre actual per nou sostre transformat és de 2.982.811 m² de sostre total (2.275.808 m² d’activitats productives i 707.003 m² de sostre d’habitatges ). Aquest resultat, pel que fa als equipaments i a les zones verdes és de 273.613 m² de sòl total d’equipaments i 141.310 m² de zones verdes. Per tal d’avaluar el potencial de transformació en les diferents etapes de desenvolupament s’ha estudiat la situació de les diferents illes, pel que fa als costos de transformació i nivells de consolidació (veure apartat 5 d’aquest estudi). També s’ha tingut present la demanda potencial de sostre d’activitat a Barcelona i al Poblenou (veure apartat 3 d’aquest estudi). Així mateix, s’ha tingut present la dinàmica de maduració del producte immobiliari de les característiques previstes en la present modificació de Pla General. El resultat (veure quadre 2) és una previsió de desenvolupament coherent amb el potencial d’absorció pel mercat de nou sostre d’activitats i amb la situació real de les àrees de transformació. El sostre potencial es desenvolupa totalment al llarg de 20 anys (2000-2019). El desenvolupament més intens (35%) es produeix en el quinquenni 2005-2009 i el menys intens (14%) al final del període. A l’horitzó 2010 es preveu que s’hagi desenvolupat un 58% del sostre potencial total d’activitats productives, que representa una oferta d’1.559.150 m² de sostre. Abans d’aquesta modificació, les estimacions disponibles sobre el potencial urbanístic de Barcelona es situaven en uns 7,4 milions de m² de nou sostre (veure quadre 3), i el Poblenou representava un 32% del total. Amb les edificabilitats vigents abans de la present modificació de Pla General (2 m² de sostre per m² de sòl), el potencial urbanístic del Poblenou s’havia avaluat amb 2.401.447 m² de sostre, distribuï ts de la següent manera:

− Renovació 2000-2010 (solars amb més possibilitats de transformació): 1.397.769 m² sostre

− Transformació després del 2010 (resta de solars): 1.003.678 m².

La nova ordenació urbanística, amb una edificabilitat màxima de 3,2 m² de sostre per m² de sòl, augmenta en 799.216 m² de sostre el potencial urbanístic de Barcelona i del Poblenou. Amb aquesta modificació, el potencial urbanístic de Barcelona augmenta un 11% i es situa en 8,2 milions de m² de sostre. Es tracta doncs d’una modificació que, facilitant la localització dels usos de les activitats TIC, a més de les universitàries i de les oficines, no excedeix de forma important les expectatives actuals, i pot finançar, com es demostra més endavant, la renovació total de la urbanització del districte d’activitats 22@BCN amb els requeriments tecnològics que demanden les noves activitats a localitzar.

La nova ordenació urbanística també possibilitarà l'augment dels llocs de treball localitzats en el Poblenou, que en aquest moments es situa a l'entorn de les 31.000 persones, segons el Padró de 1996. Amb una hipòtesi màxima de densitat de 25 m² de sostre per lloc de treball, el nou districte productiu localitzarà més de 91.000 llocs de treball. La nova ordenació urbanística possibilita doncs, al final del període, un augment de 60.000 llocs de treball aproximadament. En resum, la modificació de planejament representa:

− Una oferta de sostre per a nova activitat econòmica de 2.659.859 m². − Desenvolupament del 58% a l’horitzó 2010. − Una oferta de nou habitatge de protecció de 540.804 m². − Un augment de 60.000 llocs de treball aproximadament. − Un augment de les zones verdes de 97.345 m². − Un augment del sòl per a equipaments de 165.854 m²

QUADRE 1 Resum del potencial urbanístic, per usos, de la MPGM per a la renovació de les zones industrials del Poblenou

S Ò LEXISTENT POTENCIAL EXISTENT POTENCIAL

TOTAL ÀMBIT 1.982.699VIALS 659.343ZONES VERDES -6 , 17 /6- 43.966 43.966EQUIPAMENTS -7 ,17/7- 107.759 45.970 61.789ALTRES S ISTEMES 3.978Z O N A 2 2 @ 1.159.626ALTRES ZONES -12,13,18- 8.027

O P E R A C I O N S P R E D E T E R M I N A D E S 559.323 407.061 474.908 1.150.836 30.966 213.118 1.363.954 38.361 27.705 40.7061- CAMPUS AUDIOVISUAL 43.508 24.334 53.509 117.472 3.777 21.754 139.226 3.916 2.828 2.4332-LLACUNA 98.439 76.424 83.548 206.345 4.983 38.212 244.557 6.878 4.968 7.6423 -PARC CENTRAL 85.459 67.900 75.166 183.330 1.744 33.950 217.280 6.111 4.414 6.7904-LLULL PUJADES 48.304 44.924 32.678 121.295 2.680 22.462 143.757 4.043 2.920 4.4925-PERÚ-PERE IV 74.368 63.778 82.451 172.201 1.458 31.889 204.090 5.740 4.146 6.3786-LLULL PUJADES PONENT 209.245 129.701 147.556 350.193 16.324 64.851 415.044 11.673 8.431 12.970

O P E R A C I O N S O P C I O N A L S 690.395 548.427 577.060 1.509.023 42.088 279.448 1.788.471 50.301 36.328 54.843I LLES GENERALS 1 º FASE <=38.000 389.169 309.768 836.374 154.884 991.258 27.879 20.135 30.977ILLES GENERALS 2 FASE >38 .000 262.542 210.445 568.202 105.222 673.424 18.940 13.679 21.045UA-11 24.168 13.698 65.254 12.084 77.338 2.175 1.571 1.370RESTA PARCEL .LES 22@ 14.516 14.516 39.193 7.258 46.451 1.306 944 1.452

PARCEL.LES CONSOLIDADES 204.136 667.917 239.253 48.238 48.238 8.683 6.271FRONTS D 'HABITAGES CONSOLIDATS 73.185 99.768 199.500 48.238 48.238 8.683 6.271ACTIV ITATS CONSOLIDADES 10.353EDIFICABILITAT >=2,5 M²S/M²S i <=3M²S/M²SActivitats 24.656 67.103 2.310Habitatge 4.924 4.796 8.832EDIFICABILITAT >3M²S/M²SActivitats 81.483 485.448 3.843Habitatge 9.535 10.802 24.768

PREEXISTÈNCIES QUE ES MANTENEN 204.136 667.917 239.253 43.966 45.970 61.789TOTAL PARCEL.LES TRANSFORMACIÓ 1.249.718 955.488 1.051.968 2.659.859 73.054 540.804 3.200.663 97.345 70.305 95.549

T O T A L N E T 1.249.718 1.159.624 2.982.811 141.310 116.275 157.3382.275.808 707.003

O P E R A C I O N S D E T R A N S F O R M A C I Ó 3.152.4251.249.718 955.488 1.051.968 2.659.859 73.054 492.566 88.662 64.034 95.549

Z O N E S V E R D E S

EQUIPAMENTS L O C A L S

EQUIPAMENT @

S Ò L T R A N S F O R M A C I Ó

SOSTRE ACTIV ITATS SOSTRE HABITATGE S O S T R E POTENCIAL

QUADRE 2

Pla d’Etapes Desenvolupament del nou sostre potencial d’activitats productives

SOSTRE POTENCIAL TOTAL 2000-2004 2005-2009 2010-2014 2015-2019

Operacions predeterminades 1.150.836 345.251 460.334 345.251 Operacions opcionals 1.509.023 Càrregues =<38.000pts/m2 st potencial 901.628 180.326 360.651 180.325 180.326 Càrregues >38.000ptes/m2 st potencial 607.395 91.109 121.479 212.588 182.219

TOTALS 2.659.859 616.686 942.464 738.164 362.545 100% 23% 35% 28% 14%

QUADRE 3

Potencial urbanístic de Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona-Barcelona Regional S.A. (1999) “ Barcelona Nous Projectes”, pàg. 34-35.

3. DEMANDA DE SOSTRE D’ACTIVITAT A BARCELONA I AL POBLENOU. La dinàmica 1993-1998 a Barcelona. L’activitat econòmica de Barcelona ocupava 22.284.898 m² de sostre total a començaments de l’any 1999, als efectes de l’Impost d’Activitat Econòmica. El caràcter terciari del centre metropolità és palesa en el pes comparativament reduï t de la indústria (4.166.545 m² equivalent al 19%). L’activitat terciària es distribueix entre el comerç (6.063.183 m²), els despatxos professionals (641.949 m²) i la resta de serveis (11.413.221 m²). La dinàmica recent confirma la centralitat terciària, amb un creixement molt important dels serveis i una reducció de l’activitat industrial. Aquesta dinàmica reflecteix també el procés de terciarització general, que produeix un transvasament des del sector industrial cap al sector terciari. El sector dels serveis va créixer un 20% en el quinquenni considerat (1.939.268 m²) mentre que el sector industrial va reduir-se en un 17% (834.276 m²). El sector del comerç i el dels professionals van mantenir, aproximadament, les seves dimensions. La dinàmica del sector serveis en el període considerat (1993-1998) va ser d’un creixement mig de 387.854 m² de sostre anual, dins d’una dinàmica total de creixement net de 245.938 m² de sostre anual, per l’efecte del decreixement de l’activitat industrial.

DINÀMICA IAE 1993-1998

SECTORS

1993

1998

1993-1998

%

m²/ANY

INDÚSTRIA

5.000.821

4.166.545

-834.276

17%

-166.855

COMERÇ

5.913.596

6.063.183

149.587

3%

29.917

SERVEIS

9.473.953

11.413.221

1.939.268

20%

387.854

PROFESSIONALS

666.840

641.949

-24.891

-4%

-4.978

TOTAL

21.055.210

22.284.898

1.229.688

6%

245.938

Font: Ajuntament de Barcelona - Gabinet Tècnic de Programació (2000) “Evolució de les activitats econòmiques a Barcelona, d’acord amb les xifres de l’IAE 1993-1998 - Document núm. 16”

SERVEIS

1993

1998

1998-1993

%

m²/ANY

Transports i comunicació

2.391.092

2.899.802

508.710

21%

101.742

Hosteleria i restauració

1.739.234

2.069.604

330.370

19%

66.074

Serv. Culturals, oci i fires

771.820

1.210.853

439.033

57%

87.807

Serv. a empreses i particulars

1.466.985

1.808.040

341.055

23%

68.211

Ensenyament i

investigació

1.228.850

1.341.578

112.728

9%

22.546

Sanitat i assistència social

448.077

577.825

129.748

29%

25.950

Serveis personals i altres

226.934

276.678

49.744

22%

9.949

Serv. Promoció immobiliari

52.804

90.633

37.829

72%

7.566

Assegurança

260.743

281.080

20.337

8%

4.067

Lloguer bens immobles

81.992

88.362

6.370

8%

1.274

Serveis financers

805.422

768.766

-36.656

-5%

-7.331

TOTAL

9.473.953

11.413.221

1.939.268

20%

387.854

Font: Ajuntament de Barcelona - Gabinet Tècnic de Programació (2000) “Evolució de les activitats econòmiques a Barcelona, d’acord amb les xifres de l’IAE 1993-1998 - Document núm. 16”

La dinàmica del mercat laboral confirma les tendències derivades de l’evolució del sostre ocupat per l’activitat econòmica. En el període 1994-1999 el creixement de l’ocupació assalariada el municipi de Barcelona va ser del 17%. En el mateix període, el creixement en el conjunt de la Regió Metropolitana va ser del 24%. El creixement total és especialment el resultat del procés de terciarització, que va tenir increments del 23% al municipi de Barcelona i del 28% al conjunt de la Regió Metropolitana. El creixement de l’ocupació assalariada a Barcelona entre 1994 i 1999 s’ha estimat 111.000 llocs de treball localitzats, a un ritme mitjà de 22.000 llocs de treball anuals aproximadament.

DINÀMICA D’OCUPACIÓ ASSALARIADA PER SECTORS

(valors absoluts per Barcelona i Regió Metropolitana de Barcelona)

Font: INSS i elaboració pròpia

L’estimació de dinàmica de llocs de treball al municipi de Barcelona és coherent amb els resultats obtinguts de la dinàmica de sostre d’activitat. En efecte, el procés de terciarització de Barcelona assoleix en 1999 la proporció del 78% dels llocs de treball localitzats, front al 66%, en 1991. Per altra banda, la velocitat de transvasament entre els anys 1991 i 1999, des del sector industrial al sector serveis, va ser superior en el municipi de Barcelona que en la resta del territori metropolità (12 punts front 9 punt percentuals). És tracta d’un període en el qual hi ha hagut al municipi de Barcelona trasllats d’empreses de la importància de la SEAT (Martorell) o Gegh Alston (Santa Perpètua), les quals han pogut tenir grandàries de planta i reorganització de processos productius que no eren possibles totalment a les seves localitzacions originals. El resultat és un sistema metropolità amb més salut econòmica que facilita la localització central de les activitats més direccionals.

Un escenari de possible localització d’activitats productives al Poblenou. Les activitats que es localitzaran preferentment al Poblenou seran aquelles que més valoren les economies de localització central, amb modernes infraestructures: les relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació; en general, les activitats de tecnologia avançada, i les oficines, que tenen funcions direccionals en el sistema metropolità, regional i espanyol. La referència temporal mínima per avaluar la demanda a curt termini de localització al Poblenou és el període més recent després del cicle econòmic negatiu del període 1992-1994. El període amb informació disponible (1993-1998) és adequat als efectes de previsions, atès que el creixement anual del PIB en aquests anys ha estat d’un 2,5% anual

de mitjana; taxa que és molt raonable esperar que s’assoleixi també en el proper decenni i, si més no, permet fer previsions sobre diversos escenaris de creixement econòmic. Amb la base actual de desagregació sectorial de l’IAE, dins d’un mateix sector d’activitat hi coexisteixen empreses amb activitats centrals i direccionals i d’altres amb activitats locals: les empreses del comerç a l’engròs i al detall, el sector de transports i comunicacions, els serveis financers.... de Barcelona acompleixen les dues funcions alhora. Per aquesta raó, davant la dificultat objectiva de fer previsions més desagregades, la participació del Poblenou en el conjunt de la dinàmica d’absorció de sostre productiu s’estableix en un interval únic de proporcions. La zonificació industrial i portuària del PGM vigent a Barcelona és de 1.235 ha A més del Poblenou , hi destaca la superfície de la Zona Franca (432 ha), exclosa la zona de Mercabarna, la zona portuària (286 ha) i els polígons del Bon Pastor (121 ha) i del Besòs – Sagrera (74 ha). Poblenou hi té un pes en el conjunt del 19,7%. Atès que les altres zones industrials no tenen les possibilitat de renovació que s’han endegat al Poblenou, la participació en el conjunt de la demanda podria ser entre 3 i 4 vegades la participació proporcional. Una part de les oficines es continuarà localitzant al centre tradicional però també l’oferta de noves oficines presenta tendències d’esgotament, i activitats de transports no hi seran permeses al Poblenou. La demanda derivada de les activitats industrials serà una demanda nova, perquè només el sector del Paper i Arts Gràfiques ha tingut demanda positiva a Barcelona en el darrer quinquenni. Per aquestes raons, es situa la participació del Poblenou en la dinàmica del municipi entre un mínim del 40% i un màxim del 60%. Aplicant aquestes proporcions a la tendència de 387.854 m² de sostre anual en activitat terciària de tota mena, la demanda potencial del Poblenou es situa entre 155.034 m² i 232.550 m² de nou sostre/any, amb una hipòtesi mitjana de 194.000 m² de sostre nou anual. Aquesta projecció podria revisar-se al alça, si considerem el fet de que durant el últims anys podria haver-se produï t una demanda latent no satisfeta a Barcelona, per restriccions d’oferta; és a dir, per l’efecte de manca d’oportunitats atractives de localització. La demanda d’oficines al Poblenou. Les oficines constitueixen l’ús productiu amb més demanda al municipi de Barcelona i pel qual l’oferta està molt limitada. L’excés d’oferta en relació a la demanda que es va produir l’any 1992 s’ha absorbit, i el mercat presenta avui casos d’empreses que no poden localitzar-se a Barcelona per falta d’oferta adequada. Es presenten a continuació algunes de les conclusions més importants, en relació a l’estimació de la demanda futura de sostre terciari en el Poblenou, segons l’estudi elaborat per l’empresa de consultors immobiliaris Aguirre Newman sobre el mercat d’oficines de Barcelona (Aguirre Newman, Novembre 1999, “Estudi de la demanda d’Oficines al Poblenou en el període 1999-2004 i requeriments urbanístics de la seva localització” – “Poblenou : El futuro terciario de Barcelona”): Del “Resum Executiu” del document:

- “Poblenou té el potencial de convertir-se en el motor de Barcelona i la referència del que pot aportar la ciutat a l’activitat empresarial.

- Barcelona té actualment un stock de 4 milions de m² d’oficines, el que representa el 56% de l’stock de Madrid i el 16% del de Londres.

- L’Ajuntament ha de garantir la transformació del Poblenou independentment del cicle econòmic i immobiliari. La visió ha de ser a 15-20 anys. L’exemple més clar va ser els Docklands de Londres.....és el millor exemple de com una ciutat garanteix la seva posició a Europa regenerant una zona degradada.....

- Estimem que el Poblenou té un potencial d’absorció terciària en 10 anys de 1,4 milions de m².

- Si Barcelona no crea el pol terciari del Poblenou, l’hauria de crear en un altre localització. Si no és així continuarà perdent usuaris que canvien de localització per tenir millors condicions.

- El desenvolupament terciari del Poblenou s’ha de fer de forma esglaonada i procurant concentrar nuclis terciaris.

- Per la transformació del Poblenou...(hi ha tres escenaris d’absorció segons el tipus d’intervenció):

à Transformar Poblenou amb usos que incloguin terciari i deixar que el

mercat reguli la promoció d’oficines, tipus d’edifici, tipus d’usuari i absorció.

à Transformar Poblenou amb un component terciari important per mitjà d’una gestió activa de l’Ajuntament.

à Desenvolupar l’opció anterior combinada amb accions de marketing directes per atreure demanda i fomentar l’interès pel Poblenou”

Les tres opcions generaren les següents demandes i preus de lloguer :

- Opció 1: 35.000 m²/any 1.500-1.700 pts/m²/mes - Opció 2: 95.000 m²/any 1.900-2.200 pts/m²/mes - Opció 3: 135.000 m²/any 2.200-2.400 pts/m²/mes

Font: Aguirre Newman, Novembre 1999, “Estudi de la demanda d’Oficines al Poblenou en el període 1999-2004 i requeriments

urbanístics de la seva localització” – “Poblenou : El futuro terciario de Barcelona”

En relació a la demanda d’oficines de Barcelona l’estudi Aguirre Newman presenta les següents conclusions (op.cit. pàg.25):

- “ L’absorció bruta de Barcelona en els 10 últims anys ha sigut de 1.400.000 m². Això equival a una mitjana anual de 140.000 m².

- L’absorció bruta en els darrers 3 anys ha sigut de 500.000 m². Això equival a una mitjana anual de 166.000 m².

- En els dos últims anys per cada 10 m² llogats 4 m² van ser “nets” - Durant l’exercici 1998 l’absorció bruta va assolir un total de 212.754 m², la qual

cosa representa un augment a l’entorn del 32% respecte del 1997, igualant l’absorció obtinguda en els anys preolímpics.”

- “Actualment el 35-45% de l’stock d’oficines es considera obsolet, no acomplint els requisits dels usuaris” (pàg. 4).

L’estimació d’absorció total d’oficines de “nivell internacional” a Barcelona i àrea metropolitana s’estima, a l’estudi de referència, en 197.000 m² anuals. La participació del Poblenou en la hipòtesi més expansiva es situaria, segons aquest estudi, en el 69% de l’absorció total metropolitana, és a dir, 135.930 m² anuals. Conclusió. L’operació del Poblenou es presenta com a una possibilitat única de recentralitzar un procés metropolità excessivament descentralitzat. En relació a la demanda de localització d’activitats productives al Poblenou, es pot concloure, que només la demanda d’oficines de “nivell internacional” assegura una demanda en 10 anys de 1.300.000 m² de sostre, equivalent al 49% del nou sostre potencial d’activitats productives, que resulta de la modificació de Pla General proposada. El sostre d’oficines podria tenir una participació del 60-70% en la demanda total d’aquest nou sostre productiu en el Poblenou.

4. DICTAMEN DE VIABILITAT ECONÒMICA DE LES CÀRREGUES D’URBANITZACIÓ Les càrregues d’urbanització es calculen en el present document de forma agregada, així com el finançament a càrrec de les companyies concessionàries de serveis públics i de les activitats existents o de nova localització. L’aprovació del Pla Especial d’Infraestructures comportarà l’avaluació detallada de les obres de reurbanització i el pla de finançament adequat. L’equilibri entre els beneficis atribuï ts pel planejament i les càrregues que demana la normativa urbanística implica posar de relleu, només, que el valor de mercat de l’edificabilitat és suficient per a fer front a les càrregues d’urbanització internalitzades en les operacions de desenvolupament urbanístic. La inversió necessària del Pla d’Infraestructures que es considera més plausible, d’acord amb els supòsits d’urbanització que conté l’avenç del Pla d’Infraestructures, segons es detalla a la normativa de la present modificació, fa pensar en un cost unitari al voltant de les 30.000 pts/ m² de vial (659.343 m² ) i una inversió total de 19.780 Mpts, aproximadament. En relació al finançament, es preveu que el cost total del Pla d’Infraestructures tindrà una participació de les companyies concessionàries de serveis públics del 30% del total . El 70% es preveu que serà a càrrec de la propietat del sòl en transformació (1.269.409 m²). Amb aquests supòsits, la carrega econòmica de reurbanització, a càrrec dels propietaris de sòl requalificat, es limita a 10.907 ptes./m² de sòl. Amb una edificabilitat de 2,7 m² de sostre per m² de sòl, aquesta càrrega representa un cost de 4.040 ptes per m² de sostre potencial.

En relació al contingut dels costos de reurbanització associats a la modificació de planejament, és important posar de relleu que exclou les indemnitzacions per reallotjaments de les activitats o habitatges existents, que formaran part de l’estudi econòmic i financer de cada Pla Especial de Reforma Interior, ja que l’augment de l’edificabilitat de 2 a 2,2 m² de sostre per m² de sòl només comporta l’obligació econòmica de finançar una part del Pla d’Infraestructures. Tampoc s’han d’incloure, en cap cas, les cessions de sòl, que són neutres, perquè no minven edificabilitat. Els preus immobiliaris de referència són els següents:

− Preus de venda de 150-170.000 pts per m² de sostre d’una operació en “22a” al carrer Taulat. Aquesta operació no esgota totalment l’edificabilitat. El cost de construcció es pot situar en un màxim de 50-60.000 pts per m² i no inclou cap repercussió per aparcament. Amb l’aplicació del mètode residual de calcular la repercussió de solar, o la mateixa fórmula cadastral, la repercussió de solar urbanitzat es situa a l’entorn de les 65-70.000 pts/ m² st.

− Preus de venda de 210- 230.000 pts/ m² per un producte immobiliari nou per

activitat, possible en aquest indret. Aquests edificis amb tipologia de tres o més plantes, aparcaments subterranis, planta baixa possible per magatzem i distribució i plantes pis amb aire condicionat preparat per activitat d’oficines. El cost d’edificació es situaria en unes 85-90.000 pts/ m² st. després de distribuir els aparcament subterranis en l’edificabilitat sobre rasant. La repercussió de solar resultant, aplicant els mateixos criteris, seria de 70-80.000 pts/ m² st.

− La informació sobre valor recents de transacció es situen en un mínim de 70.000

pts/ m² st. i uns màxims a l’entorn de les 100.000 pts/ m² en relació a l’edificabilitat actual de 2 m² de sostre per m² de sòl, si bé el valor de les transaccions està més esbiaixat cap a la cota de les 70.000 que cap a la cota de les 100.000 pessetes. Aquests valors ja indiquen que el mercat immobiliari està, de fet, donant al Poblenou com a districte d’activitats unes importants expectatives de valor, amb independència de l’edificabilitat màxima.

Les activitats de tecnologia avançada, les activitats @ i les oficines comportaran necessàriament un augment de les expectatives de valor. Els valors immobiliaris, que poden tenir una actualització real mitjana d’un 2% anual en qualsevol indret de la ciutat, seran més grans al Poblenou per raó de les noves activitats. Als efectes de la previsió de finançament del Pla d’Infraestructures, els increments de valor produï ts pels efectes anteriors poden compensar l’increment de cost que es pugui derivar d’un pla de finançament que prioritzi la realització de les inversió abans que el seu pagament resultant del procés de transformació. Amb aquest plantejament, dins dels marges dels valors actuals i futurs de repercussió de sòl, l’increment d’edificabilitat de 0,2 m² de sostre per m² de sòl genera unes plusvàlues compreses entre 14.000 i 20.000 pessetes per m² de sòl, que pot finançar una participació en càrregues del Pla d’Infraestructures de 10.907 pessetes per m² de sòl (13.846 milions de pessetes). A l’extrem, les plusvàlues generades per l’increment d’edificabilitat de 0,2 m² de sostre per m² de sòl, permetrien finançar a la propietat del sòl una participació en el Pla d’Infraestructures compresa entre 17.666 i 25.237 milions de pessetes. Serà el Pla d’Infraestructures el que avaluarà detalladament les inversions previstes, els mecanismes de participació en les càrregues i les previsions de finançament dels diferents agents.

PLA D'INFRAESTRUCTURES

1. Previsió de superfícies i costos:

FINANÇAMENT

m² vial cost unitari pts/m² TOTAL Propietat sòl MPGM Companyies Servei

Altres

Àmbit MPGM 659.343 30.000 19.780.290.000 13.846.203.000 5.934.087.000

Fora d'àmbit 53.679 30.000 1.610.370.000 1.610.370.000

TOTAL

713.022

21.390.660.000

13.846.203.000

5.934.087.000

1.610.370.000

2. Sòl computable:

Zones 22@ 1.159.626

Corrector UA4 DPN 3 19.174

Corrector UA11 DPN 3 10.470

Corrector edificis disconformes4 80.139

TOTAL m² 1.269.409

3. Previsió de repercussions: a) Sòl : 13.846.203.000 = 10.907 Pts. m² sòl 1.269.409

b) Sostre :

Edificabilitat 2,2 = 4.958 Pts. m² st Edificabilitat 2,7 4.040 Pts. m2 st

4. Previsió de beneficis i càrregues per m² de sòl com a conseqüència de l'increment d'edificabilitat del 0,2 m² st / m² s i del finançament del Pla d'Infraestructures La repercussió actual dels preus, per a usos industrials en el Poblenou, en relació a l'edificabilitat actual de 2 m²st/m²s, és d'un mínim de 70.000 Pts /m² st i uns màxims a l'entorn de les 100.000 Pts / m² st

Un increment d'edificabilitat del 0,2 m² st/m² s genera unes plusvàlues compreses dins les 14.000 Pts i les 20.000 Pts per m² de sòl

La càrrega prevista derivada del finançament del Pla d'Infraestructures és de 10.907 Pts. m² sòl.

En conseqüència el Pla d'Infraestructures es pot finançar amb una part de les plusvàlues generades per l'increment d'edificabilitat del 0,2 m² st/m² s.

3 Qualificacions diferents a 22 que generen edificabilitat

4 Edificis disconformes: ed>3 m² st/m² s

- Càrrega edifici disconforme: (sòl + corrector de sòl) · c

Corrector de sòl = sostre - sòl

3

c = càrrega en pts m² sòl

[ sòl + (sostre - sòl) ] · c

3

- Corrector d’edificis disconformes en el Pla de finançament del Pla d’Infraestructures

Sostre edificat en disconformes d’us productiu dominant 505.596 m² st

Sòl edificis disconformes 88.393 m² s

505.596 - 88.393 = 80.139 m² s

3

5. UNA APROXIMACIÓ A LA VIABILITAT IMMOBILIÀRIA DE LES OPERACIONS DE TRANSFORMACIÓ (PLANS ESPECIALS). S’ha realitzat una primera aproximació a la viabilitat immobiliària de les operacions de transformació. El document de MPGM regula el desenvolupament de les operacions de transformació, a desenvolupar mitjançant Plans Especials de Reforma Interior. Una operació serà rendible quan la diferència entre el valor de les parcel· les resultants, ja urbanitzades, susceptibles d’edificar o de ser venudes i la totalitat de les despeses per dur a terme la seva urbanització sigui positiva i, aquesta diferència, arribi a constituir un percentatge de la totalitat de la inversió igual o superior al benefici industrial corrent del sector immobiliari. El document delimita uns àmbits específics de planejament derivat, d’iniciativa pública, amb l’objectiu de crear nous elements d’estructura urbana i de possibilitar el desenvolupament d’operacions estratègiques de transformació urbanística que permetin crear noves dinàmiques en el sector. Son el següents:

- Eix Llacuna - Parc Central - Campus Audiovisual - Llull-Pujades (Llevant) - Llull-Pujades (Ponent) - Perú-Pere IV

Així mateix, el document possibilita el desenvolupament d’actuacions de transformació, no delimitades expressament, a desenvolupar mitjançant Plans Especials. En aquest cas, l’àmbit dels Plans Especials no està predeterminat. Amb caràcter general, l’àmbit mínim de l’actuació haurà de ser del 60% de l’àmbit de planejament (una illa-Eixample), sense que computi, en aquest percentatge, els fronts edificatoris i les edificacions industrials consolidades. La normativa preveu també determinades excepcions per a les illes definides per passatges (80% del sòl) i per a les parcel· les mínimes de 2.000 m² (àmbit admès amb les condicions definides en les normes urbanístiques). Els paràmetres més significatius dels Plans Especials, des del punt de vista del càlcul de la viabilitat de les operacions de transformació, són el següents: Edificabilitat:

- Coeficient net: 2.20 m² de sostre per m² de sòl. - Coeficient net complementari addicional per activitats @: 0,50 m² de sostre per

m² de sòl. - Coeficient net complementari addicional de 0,50 m² de sostre per m² de sòl de

titularitat municipal destinat a l’ús d’habitatge, sotmès a algun règim de protecció pública (obligatori en el desenvolupament de les actuacions de transformació).

Usos:

- Els previstos amb caràcter general en l’article 6 de les normes urbanístiques. Caldrà preveure expressament el cessament d’aquells usos no admesos en el mateix article 6.

Cessions per sistemes:

- Cessió del 10% del sòl de l’actuació amb destí a equipament 7@ . - Cessió per a sistemes locals d’espais lliures i equipaments urbanitzats amb una

quantia mínima de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 d’habitatge. - Cessió obligatòria i gratuï ta dels sòls corresponents a vials pendents d’obertura.

Els criteris i paràmetres utilitzats en la valoració de les càrregues urbanístiques han estat els que habitualment s’utilitzen en els estudis econòmics dels plans urbanístics, contrastats amb el Servei de Gestió Urbanística (IMU). Valoració de les construccions:

El criteri que generalment s’aplica és l’assimilació del valor d’una construcció al seu cost de construcció, a preus actuals, depreciat segons la seva antiguitat, estat de conservació, obsolescència funcional, etc.. Com a referència ha semblat raonable la utilització dels valors cadastrals, ja que avaluen separadament sòl, construccions i serveis, i tots ells d’acord amb uns criteris prefixats força detalladament. Per tal d’apropar aquest valors als valors reals de mercat s’han actualitzat d’acord a la següent fórmula: Vc88*1.51*1.35 = aproximació valor mercat

Valoració de les indemnitzacions per desnonaments:

No és objecte d’aquesta aproximació l’estudi de la situació “real” de cadascuna de les activitats que es desenvolupen a l’àmbit, que inclouria l’anàlisi de les possibilitats de trasllat, les despeses del mateix, diferència de rendes, pèrdues de beneficis, etc.. En conseqüència, s’ha optat per l’aplicació d’uns mòduls, d’altra banda contrastats amb operacions en curs, segons la superfície i el tipus d’activitat que consta en les dades cadastrals. Aquests mòduls oscil· len entre 85.000 pts/m² sostre per a ús industrial ocupant illa sencera i 20.000 pts / m² sostre per a ús garatge.

Valoració dels enderrocs:

El cost considerat és de 3.000 Pts/m² sostre. Valoració dels costos d’urbanització de les zones verdes i vials no oberts:

La MPGM preveu la cessió de 18 m² de zona verda per cada 100 m2 d’habitatge de nova creació. S’ha aplicat un mòdul de 15.000 Pts/m² d’urbanització de la zona verda. Quan la transformació implica l’obertura de nous vials, la urbanització s’han valorat en 16.000 Pts/m². Aquest cost és addicional al Pla d’Infraestructures general.

Despeses i beneficis de gestió de sòl:

L’estudi de diferents operacions immobiliàries ens ha permès deduir un percentatge del 15% de despeses i beneficis de la gestió de sòl. Aquest percentatge s’ha aplicat sobre les càrregues d’indemnitzacions d’activitats, valor de les edificacions a enderrocar i despeses d’enderrocs.

Pla d’infraestructures

La superfície viària de l’àrea de transformació és de 659.343 m². Les dotacions previstes al Pla d’Infraestructures aconsellen prendre com a mòdul de cost unitari de transformació 30.000 Pts/m² de vial, superior als costos estàndard ordinaris d’urbanització. El Pla d’Infraestructures, amb aquest paràmetres, s’ha avaluat en 19.780 milions de pessetes. Es preveu que les companyies de serveis públics assumiran un 30% de la inversió i la propietat del sòl el 70%. Amb aquest paràmetres, la inversió que ha de finançar-se pels propietaris de sòl en transformació s’ha avaluat en 13.846 milions de pessetes. El cost que representarà per m² de sòl transformat, s’estima en 10.907 pessetes, que representa una càrrega de 4.040 pessetes per m² de sostre, amb una edificabilitat de 2,7 m² de sostre per m² de sòl.

El producte immobiliari resultant de la transformació, té una importància determinant a l’hora d’avaluar les possibilitats reals de desenvolupament de sector. Les operacions han de ser viables, tant des de el punt de vista econòmic com des de el punt de vista del mercat immobiliari, amb unes necessitats de productes molt concretes. Pels estudis realitzats (veure apartat 3 d’aquest estudi econòmic i financer) el Poblenou té capacitat per absorbir 194.000 m²/any de nou sostre d’activitat productiva, amb una participació del 60-70% en sostre d’oficines. La hipòtesi de repartiment del sostre productiu resultant, d’acord amb els estudis de demanda disponibles s’ha realitzat de la següent manera:

Sostre productiu –oficines- : 60% del sostre productiu total. Sostre productiu –industrial/terciari: 40% del sostre productiu total.

El càlcul del valor de repercussió del producte immobiliari s’ha realitzat aplicant la fórmula cadastral. Aquesta calcula el valor de repercussió del sòl a partir del valor de venda del producte immobiliari, treient el cost de construcció i les despeses i beneficis de la promoció.

Vr = (Pv/Co) – Cc.

El coeficient utilitzat (Co=1,4) inclou les despeses de gestió de l’operació, inclosos beneficis i costos financers, despeses de gestió i el benefici del promotor. L’evolució del preu del diner en els últims anys permetria rebaixar aquest coeficient fins a valors situats al voltant de 1,33. Amb aquest exercici, el valor de repercussió del sòl per m² de sostre edificable seria més alt i, els resultats, més favorables. No obstant això, s’ha optat per estudiar la viabilitat amb la hipòtesi més conservadora. Els valors de venda dels productes immobiliaris han estat obtinguts a partir dels estudis disponibles del mercat immobiliari d’oficines i industrial-terciari. El cost de construcció, a partir de les dades del butlletí econòmic de la construcció. Aquest valors han estat contrastats amb diferents operadors del mercat immobiliari. El valor de repercussió del sòl obtingut ha estat el següent:

CÀLCUL DEL VALOR DE REPERCUSSIÓ DEL SÒL DE L’APROFITAMENT PRIVAT

Producte immobiliari Preu venda (pts/m2st)

Cost construcció (pts/m2st)

Repercussió de sòl (pts/m2)

Edif. 2,7 m2st/m2s

Oficines (hipòtesi del 60%) 351.000 140.000 110.714

Industrial-terciari (hipòtesi del 40%) 230.000 90.000 74.286

Valor de repercussió del sòl (pts m²/st) 96.143 Valor de repercussió del sòl (pts m²/s) 259.586 Resultats i conclusions: Amb les hipòtesis definides s’han estudiat les diferents operacions de transformació, predeterminades i opcionals. Els resultats més destacats son els següents: Les operacions de transformació predeterminades representen el 43% del potencial de transformació total, presenten càrregues de transformació compreses entre les 31.000 i 40.000 pessetes per m² de sostre potencial i valors residuals del sòl compresos entre 152.000 i 176.000 pessetes per m² de sòl. El 34% de sostre potencial, resultat de la transformació, presenta costos de transformació ≤ 38.000 pessetes per m² de sostre potencial i valors residuals del sòl compresos entre 157.000 i 188.000 pessetes per m² de sòl. Les operacions de transformació amb costos més elevats se situen al voltant de les 43.000/56.000 pessetes per m² de sostre potencial i valors residuals del sòl compresos entre 108.000 i 144.000 pessetes per m² de sòl. Aquestes operacions representen aproximadament el 23% del sòl en transformació. Cal tenir present que els valors de repercussió de sòl actuals, amb una edificabilitat de 2 m² de sostre per m² de sòl estan en la franja compresa entre les 140.000 i 200.000 pessetes per m² de sòl (amb un major pes cap a la cota inferior), i que aquest valors es situaven, en 1997, abans de les expectatives de requalificació, al voltant de les 100.000 pessetes per m² de sòl. En conclusió, l’estudi demostra que són viables, des del punt de vista de la promoció immobiliària privada, les operacions de transformació plantejades: predeterminades i opcionals. Només aquelles operacions que suportin costos de transformació més elevats a desenvolupar sobre sòls més consolidats (23% aproximadament) tindran retards objectius de desenvolupament, i s’executaran al ritme que evolucionin les condicions de demanda de sostre d’activitats productives i els preus dels diferents productes immobiliaris. El desenvolupament de la resta d’actuacions està garantit des del punt de vista de la viabilitat immobiliària, i evolucionaran al ritme de la demanda de sostre productiu (veure apartat 3 d’aquest estudi). Es presenten en els quadres següents, a tall d’exemple, tres escenaris tipus de transformació i tres exemples reals d’illes concretes.

ESCENARIS TIPUS

DE TRANSFORMACIÓ

ILLA COSTOS TRANSF. COSTOS TRANSF.

BUIDA <= 38.000 pts m² st > 38.000 pts m² st

SUPERFÍCIE ILLA 12.000 12.000 12.000

% TRANSFORMACIÓ 100% 83% 75%

SOSTRE TOTAL POTENCIAL D’APROFITAMENT PRIVAT

32.400 26.892 24.300

HIPÒTESI D’USOS D’APROFITAMENT PRIVAT

Oficines 19.440 16.135 14.580

Indústria/Terciari 12.960 10.757 9.720

PREEXISTÈNCIES QUE ES TRANSFORMEN

M² edificació 12.000 14.333

M² actius 7.117 12.650

COSTOS TRANSFORMACIÓ (en milions de pts) 148 882 1.338

Enderrocs 36 43

Indemnitzacions edificació 204 244

Indemnitzacions activitats 427 759

Gestió de sòl 95 181

Pla Infraestructures 132 106 99

Urbanització de cessions de vials i zones verdes 16 14 12

CÀRREGUES PER M² ST D’APROFITAMENT PRIVAT 4.568 32.798 55.061

VALOR RESIDUAL DEL SÒL (Pts m2 sòl) 247.252 171.031 110.921

EXEMPLES REALS DE TRES

ILLES DE TRANSFORMACIÓ

1 2 3

SUPERFÍCIE ILLA 11.381 12.442 12.450

% TRANSFORMACIÓ 100% 97% 66%

SOSTRE TOTAL POTENCIAL D’APROFITAMENT PRIVAT

30.729 32.585 22.186

HIPÒTESI D’USOS D’APROFITAMENT PRIVAT

Oficines 18.437 19.551 13.312

Indústria/Terciari 12.292 13.034 8.874

PREEXISTÈNCIES QUE ES TRANSFORMEN

M² edificació 15.713 13.600

M² actius 15.434 12.743

COSTOS TRANSFORMACIÓ (en milions de pts) 169 1.070 1.276

Enderrocs 47 41

Indemnitzacions edificació 169 360

Indemnitzacions activitats 586 621

Gestió de sòl 120 153

Pla Infraestructures 125 132 90

Urbanització de cessions de vials i zones verdes 44 16 11

CÀRREGUES PER M² ST D’APROFITAMENT PRIVAT 5.500 32.837 57.514

VALOR RESIDUAL DEL SÒL (Pts m2 sòl) 244.736 170.926 104.298

PROGRAMA D’ACTUACIÓ DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

PROGRAMA D’ACTUACIÓ A) La reurbanització del sector d’acord amb les determinacions del Pla Especial d’Infrastructures: Es preveu la seva realització en quatre anys, a partir de l’aprovació del Pla d’Infrastructures, si bé el ritme d’execució es coordinarà i ajustarà en el temps amb les operacions de transformació que es desenvolupin. B) Les actuacions de transformació delimitades en la MPGM: S’elaborarà el planejament de desenvolupament per l’Ajuntament en el termini màxim de sis mesos de l’aprovació definitiva de la MPGM. Els Plans Especials definiran els àmbits de gestió i programaran les actuacions concretes, amb un horitzò temporal sensiblement ajustat al termini de quatre anys. C) Actuacions de transformació no delimitades: L’Ajuntament podrà prendre, en tot cas, la iniciativa de noves actuacions de transformació, mitjançant l’elaboració dels corresponents plans especials de reforma interior que preveu l’article 17 de les Normes, amb aplicació, si s’escau, dels sistemes d’actuació públics, sens perjudici de les actuacions que promogui el sector privat ajustades als requeriments definits. D) El Pla Especial d’Infrastrutures: S’elaborarà en el termini màxim de tres mesos de l’aprovació definitiva de la MPGM i definirà els àmbits de gestió necessaris per executar les seves determinacions. E) Els Plans especials dels fronts consolidats: S’elaboraran d’ofici o a instància dels propietaris de cada front. F) Cessions en àmbits discontinus: L’Ajuntament adoptarà les mesures necessàries per coordinar l’execució dels plans i les actuacions que comportin cessions de sòl en àmbits d’actuació discontinus, en aplicació del que preveu l’article 73 de la Carta de Barcelona. L’admissió de les cessions en els àmbits proposats pels promotors està en tot cas sotmesa a criteris de racionalitat urbanística, previsió en el planejament, garantia d’execució i nivell de servei adequat

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

ANNEX. PROCESSOS URBANS D’IMPLANTACIÓ DE LES TIC DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ZONES INDUSTRIALS DEL POBLE NOU

-DISTRICTE D’ACTIVITATS 22@BCN-

Estudi CIUTAT DIGITAL

EL NOU SECTOR PRODUCTIU:

ESPAIS I ACTIVITATS

Institut Català de Tecnologia

4.1 Introducció Als capítols precedents hem parlat de les oportunitats que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) presenten, de la seva força i capacitat transformadora i de la necessitat d’un nou marc o condicions d’entorn reflectides en la proposta de model Ciutat Digital. A continuació presentem un seguit d’experiències portades a terme en els últims anys arreu del món. A excepció de l’exemple italià totes tenen com a element comú el de basar-se en les TIC. Dins d’aquesta mateixa base trobem, però, una extraordinària diversitat quant a la manera de fer, entendre i aprofitar-les. També és cert que les circumstàncies que envolten cadascun dels casos estudiats el fa gairebé únic i ireproduï ble, però és possible treure unes conclusions generals sobre el tractament conjunt de les ciutats i les TIC. Aquestes conclusions quedaran reflectides als punts 4.3 i 4.4. L’exemple italià va ser triat, a més de per la seva proximitat física i cultural, per tractar-se de la renovació d’un antic barri industrial a Torí i la seva reconversió en un centre de tecnologies del medi ambient, com es veurà al cas corresponent. Per a la redacció d’aquest capítol es va partir d’una primera llista d’experiències, resultat d’una cerca a diverses fonts. Una selecció d’aquesta primera llista va concloure amb els 21 casos estudiats. Els criteris de selecció han estat els d’una distribució el més representativa possible de les diferents regions mundials (donant especial importància a Europa), la importància del fenomen i l’existència d’una certa planificació o control sobre el mateix. En la major part de ciutats s’ha buscat un corresponsal o interlocutor local que conegui allò que està passant realment. Vuit de les ciutats han estat visitades.

4.2 Estudi de casos Es presenta l’estudi de casos en forma de fitxes. Cada fitxa correspon a una de les experiències analitzades. La informació està estructurada en tres blocs descriptius i una descripció general. Els elements d’especial interès queden recollits en Annexes convenientment citats a la fitxa. La relació completa dels casos estudiats és la següent: • Estats Units

- Cyberdistrict, Boston - Digital Coast, Los Angeles - Silicon Alley, New York - Silicon City, Chicago - WebPort, Portland (Maine)

• Àsia

- Bangalore, Índia - Hyderabad, Índia - Chennai, Índia - Hsinchu, Taiwan - Multimedia Super Corridor, Malàisia - Media Valley, Inchon, Corea - Softopia, Gifu, Japó

• Orient Mitjà

- Atidim Park / Matam Park, Tel-Aviv / Haifa, Israel • Europa

- Baden-Wüerttemberg, Alemanya - Oulu, Finlàndia - Environment Park, Torí, Itàlia - Hoxton (Londres), Regne Unit - Silicon Fen, Cambridge, Regne Unit - Silicon Glen, Glasgow-Edimburgh, Regne Unit - Electrum i Kista Science Park, Estocolm, Suècia - Soft Center, Ronneby, Suècia

Nom: Cyberdistrict

Localització: Boston, Masachussetts, ESTATS UNITS

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada amb la col· laboració de la propietat

DESCRIPCIÓ L’àrea de Fort Point Channel, tocant el canal del mateix nom, es troba al barri portuari de Boston, va ser una important zona d’indústria de la llana i de cases d’importació/exportació, donant com a resultat un barri amb grans edificis que van albergar grans magatzems o plantes de fabricació.

L’abandonament progressiu d’aquests edificis, sovint de 100 anys o més, facilita l’arribada d’un nou tipus de gent i activitat. Per la seva baixa renda (19 $/peu2, que representa, en front dels 25 a 34 $/peu2 que es paga a altres zones de la ciutat com Cambridge o la carretera 128, també especialistes en alta tecnologia) a la zona delimitada pels carrers Congress St, Summer St i Northern Av es comença a aplegar una comunitat de creadors de planes web i CD Roms i altres empreses de màrketing interactiu, atrets pels preus però també per raons més relacionades amb l’ambient del barri o la seva història. Per la seva aparença històrica i el tipus d’espais que es poden trobar (en paraules d’un empresari de Fort Point Channel, “in our business we don’t have much history so this give us a little cultural heritage”); també influeixen la proximitat del barri financer i de la South Station. El fet que la major part (un 75%) d’edificis involucrats siguin d’un mateix propietari (Boston Wharf Co.) facilita el procés.

Una vegada s’ha instal· lat el primer nucli d’emprenedors del New Media, la zona va canviant la seva fesomia. A partir d’aquest nucli apareixen més raons per que el creixement del sector acceleri: l’energia de la zona, on hi ha tanta gent treballant en el mateix que “et sents part d’un grup de gent ocupada en alguna cosa comuna”; trobarse situat al mig d’una ample i densa comunitat d’artistes i creadors té molt sentit. Res que et doni la xarxa no pot competir amb trobar-te els competidors al carrer o al bar; la barreja d’alta tecnologia amb l’antic món dels molls i magatzems confereix un aire singular.

Alhora es va creant un fort sentiment de comunitat, que propicia l’aparició del Cyber District., una associació cooperativa de empreses, organitzacions i individuals treballant per fomentar un standard d’excelència a la indústria interactiva.

El nombre d’empreses a tot el barri a finals del 1998 es calcula en unes 350, on hi treballen 3500 persones (segons fonts de l’associació Cyber District). L’activitat majoritària segueix sent el multimedia, tot i que la pròpia activitat genera l’aparició de noves activitats complementàries.

No ha existit una planificació específica per la zona. Tot ha vingut espontàniament, des de els preus per sota de la mitjana a la rehabilitació de més edificis s’ha produï t seguint un procés natural. No tenim coneixement de participació estatal ni local. La pròpia activitat genera una dinàmica de promoció: l’ajuntament ja pensa en portar el metro fins al barri, i els propietaris rehabiliten més edificis confiant en una segura revalorització del sòl.

El mateix ha passat amb les infrastructures de telecomunicacions. Tractant-se d’un dels barris més antics de la ciutat, no existia cap infrastructura prèvia. Probablement la proximitat del districte financer ha facilitat la seva arribada a Cyber District, encara que aquest és un dels problemes actuals del barri.

L’associació Cyber District, va ser creada el 1996 per aplegar totes les empreses instal· lades a la zona i fomentar la comunicació entre elles i la preparació d’activitats conjuntes. L’associació tenia l’agost del 1997 20 empreses i el seu objectiu a mig plaç és convertir tot el districte de Sea Port en un districte amb estil urbanístic propi, cosmopolita, de 24h x 7dies, on la bicicleta guanyi al cotxe i amb flexibilitat d’espais per viure i treballar. Es per tant un nucli promotor i entusiàstic, sense participació directe de l’administració, que lidera un procés general molt més ample.

Ens trobem davant un projecte impulsat des de les pròpies empreses, amb una participació de l’administració pràcticament nul· la. El procés de rehabilitació i revalorització dels edificis del barri s’ha fet de manera totalment natural i progressiva.

La zona de Boston és un dels centres més importants en R+D d’empreses d’alta tecnologia. Des del mític Massachusetts Institute of Technology (MIT) a la carretera 128, la investigació ha estat una de les activitats fortes de l’estat, i referència a nivell mundial. No obstant això, el procés de creixement de Cyber District ha estat autònom. De ben segur que l’entorn tecnològic ha influï t d’una manera o altre en la nova activitat, però el funcionament del sector s’ha mogut sempre en coordenades diferents. Això vol dir que els dos sectors tot i no fer-se nosa (o que fins i tot generin les seves pròpies sinèrgies) no han de tenir una relació de coexistència forçosa., encara que un projecte que contés amb els dos elements resultaria molt reforçat..

Nom: Digital Coast

Localització: Los Angeles, Califòrnia, ESTATS UNITS

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa de l’alcalde de Los Angeles

DESCRIPCIÓ L’alcalde de Los Angeles, Richard J. Riordan va prendre l’any 1997 la iniciativa en el terreny del New Media. Amb una sèrie d’iniciatives pretén fer de la ciutat un centre de referència a tots el Estats Units, aprofitant la fama i el prestigi que ja té la ciutat.

Les mesures preses per recolzar la indústria són:

- retallades d’impostos a companyies de multimèdia; l’equip de promoció econòmica de l’ajuntament comença a treballar l’aspecte comercial intentant atreure companyies amb crèdits avantatjosos, trobant-les ubicació i facilitant l’obtenció de permisos i llicències

- programa amb la Universitat de Califòrnia del Sud per crear un programa d’incubadora per empreses d’alta tecnologia

- contractar els millors serveis per a la instal· lació de la xarxa més sofisticada d’infrastructures de fibra òptica i microones

Amb la creació de la ‘Digital Coast Roundtable’ (abans ‘Los Angeles New Media Roundtable’) (agost 1997) es formalitza la promoció i gestió del desenvolupament de la nova indústria. L’associació està presidida per l’alcalde i entre els membres hi ha dos de l’ajuntament i 30 representants de la indústria de tecnologia. Les seves missions són: - localitzar i definir la indústria new media a Los Angeles - participar en partenariats públics o privats per actualitzar les infrastructures i conectivitat - promoure Los Angeles com epicentre del new media - ajudar al desenvolupament d’una bona infrastructura de formació per poder alimentar la indústria. - recolzar una zona amb facilitat d’impostos i altres facilitats per la nova indústria - facilitar l’existència de capital per donar suport al creixement - donar suport a l’organització d’una convenció anual sobre la new media

L’associació es troba sota els auspicis de l’organització sense ànim de lucre ‘Digital Coast Inc.’. Qualsevol empresa instal· lada a Los Angeles pot (i s’anima a que ho faci) posar al costat del seu nom comercial “located in Los Angeles Digital Coast”.

Entre les iniciatives que actualment gestiona hi ha un estudi sobre el New Media encarregat a Price Waterhouse Coopers, que identifiqui l’impacte social i polític de la indústria a la regió, identificant oportunitats i obstacles al creixement; un programa per estudiar les necessitats de formació (Digital Coast Educational Partnership); l’organització d’un congrés d’empreses de capital risc, amb la intenció de repetir-la anualment.

La diversitat d’indústria de Califòrnia també es trasllada a les TIC, de manera que la intenció és que es desenvolupin companyies des de ‘Internet based’ new media, software, eines i utilitats, bases de dades, aplicacions per l’educació, entreteniment i comerç electrònic.

A digital Coast es troben algunes de les companyies més importants a Internet, com Geocities (comunitats) o DoubleClick (publicitat a la xarxa).

Es tracta d’un model de promoció, no es troba concentrat en una àrea sinó que inclou tota la ciutat de Los Angeles. A més, tractant-se d’una urbanització difusa tan accentuada, el model no s’hi fica ni entra en temes ni de planificació ni ambientals.

La zona està molt influenciada amb la proximitat de Hollywood (la indústria cinematogràfica i de televisió tenen molts interessos a la xarxa) i Silicon Valley, que proporcionen continguts i tecnologia respectivament.

Nom: Silicon Alley

Localització: Nova York (Mnahattan), Nova York, ESTATS UNITS

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada amb el suport municipal i estatal

DESCRIPCIÓ La zona anomenada Silicon Alley es troba a l’illa de Manhattan, compren els barris de Soho, Flatiron District, Chelsea i East i West Village fins a la 42nd Street; al sud limita amb Wall Street. Algunes de les persones entrevistades consideren la zona tot allò que queda per sota de la 24th Street.

La gènesi del barri com a centre digital ja fa veure que es tracta d’una zona molt especial, on han actuat factors diversos creant una sinèrgia difícil de reproduir. El barri de Soho ha estat sempre una zona d’artistes, amb abundants estudis i lofts. Els elevats preus fan que els artistes es vagin desplaçant cap a barris limítrofes, amb preus més assequibles, ampliant així el barri. La crisi de la ciutat als 80’ fa que els barris es degradin. Un alt percentatge de l’espai queda lliure. El 1994 es van començar a concentrar a l’àrea empreses de creació de CD roms i disseny de webs. L’expansió comença al 1995; un article aparegut a la revista “New York” titulat “The Cyber sixty” tractant el grup de 60 persones que es dediquen al nou sector, parla per primer cop de Silicon Alley, per anomenar la zona on es desenvolupa aquesta nova indústria de continguts digitals. A partir d’aquí diaris com el New York Times o el Wall Street Journal popularitzen el terme.

Amb la generalització d’Internet es va desenvolupant el que després es va definir com New Media Industry (‘indústria basada no només en cables i codis sinó també en la interactivitat oferida per l’explotació comercial de la World Wide Web’). Però són les grans empreses ‘traditional media’, editorials, diaris, agències de publicitat, cases de discs i pel· lícules (tradicionalment instal· lades a Madison Av) les que creen els primers departaments new media. S’afegeixen després artistes i creadors, que estableixen noves empreses amb gent formada als departaments de les grans. L’últim pas és l’arribada dels emprenedors: les grans oportunitats de negoci juntament amb una relativament baixa necessitat de capital inicial i un enorme mercat per explotar fa que molts joves s’arrisquin i valorin més un negoci a Silicon Alley que un màster MBA.

El 1997 viu l’últim episodi en el desenvolupament de Silicon Alley. La zona passa de ser una zona d’abast local a jugar un important paper al món Internet. S’instal· len les grans empreses d’Internet, conscients que han de ser on passen les coses: AOL, Sun, la divisió web de Walt Disney... L’Alley acapara atenció nacional i internacional com a lloc d’inversió de capital risc. A més el suport institucional (tant les autoritats estatals com les de la ciutat s’adonen del gran potencial del nou sector i el recolzen amb mesures legislatives tendents a afavorirlo) i la creació de noves i més potents infrastructures fan que s’arribi a un punt on la massa crítica de negoci s’ha superat. Es comencen a desenvolupar un seguit d’activitats que recolzen tot el procés: publicacions, associacions i organització de fires i congressos tanquen el cicle i donen més força a la nova economia.

Hi ha elements que afavoreixen l’extraordinari desenvolupament i dinamisme: - Silicon Alley és només la punta d’iceberg d’un àrea molt més amplia que inclou l’àrea metropolitana

de NY, New Jersey i el sud de Connecticut (the tri-state area). Silicon Alley concentra només el 26% de la indústria de tota l’àrea (unes 1.500 empreses). És a dir, no es tracta d’una zona aï llada.

- La presència de les grans indústries editorials, audiovisuals, de publicitat dona una base molt sòlida i és una font constant de recursos i de personal.

- La proximitat del sector financer afecta de diverses maneres: d’una banda injectant diners al sector i apropant als inversors (en boca d’un entrevistat: “The money comes here and is finding its way to good ideas”); de l’altre facilitant unes bones infrastructures de base ja existents.

- El dinamisme propi de la ciutat, paradigma del model emprenedor americà. On fer negoci és a més de fàcil i barat, pràcticament una obligació moral

- El binomi creativitat-rapidesa, propi dels barris i de la gent que hi viu i de vital importància en la nova economia.

La intervenció en la zona per part de l’administració no ha arribat fins que s’ha assolit un cert grau de desenvolupament, i llavors ha estat una intervenció orientada més al manteniment de l’expansió i

l’aprofitament d’aquesta per a recuperar zones degradades. Els programes es centren en rebaixes fiscals i accés a sòl barat. La zona objecte dels ajuts queda perfectament delimitada. També hi ha assistència al negoci i facilitat per accedir a recursos d’informació i humans. No hi ha, però, una voluntat reguladora ni del sector ni de l’espai ocupat per aquest.

Les infrastructures són sempre inversions privades. No hi ha un únic operador, hi ha multitud especialitzats només en un tipus de servei (cable, veu local, federal o internacional, internet). Destaca la experiència dels edificis Plug’n go preparats per albergar accessos ràpids a Internet i xarxa local. Wall Street ha afavorit molt la existència d’una xarxa de telecomunicacions potent. Caldria saber si hi ha hagut una normativa destinada a preparar els carrers per rebre les instal· lacions de les companyies.

Silicon Alley és un procés típicament urbà. L’activitat que desenvolupa s’ubica per definició més a prop dels centres de decisió que dels de producció. El fet que es tracta d’una indústria neta, sense altre necessitat que ample de banda facilita aquesta ubicació.

Nom: Silicon City

Localització: Chicago, Illinois, ESTATS UNITS

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa sectorial (privada)

DESCRIPCIÓ Ens trobem davant d’un model diferent del de Boston i del de Nova York. Aquí el desenvolupament de companyies relacionades amb les tecnologies de la informació ha vingut com evolució d’una indústria electrònica i informàtica amb fort arrelament a la zona. Això no treu que des del sector públic i privat no s’hagi impulsat, d’una o altra manera més aquest sector.

L’estat de Illinois i concretament l’àrea del Gran Chicago ha estat tradicionalment un lloc molt important per les grans companyies d’informàtica. Aquesta importància s’ha ampliat recentment a les tecnologies de la informació.

L’Ajuntament i el ‘Chicago Research and Planning Group’ (CRPG) ideen diferents propostes públiques i privades per dirigir i promoure la implantació de noves companyies basades en les tecnologies de la informació. La falta de coordinació entre sector públic i sector privat és una de les febleses del model de Chicago.

El CRPG és una associació sense ànim de lucre que reuneix CIOs ( Chief Information Officer, encarregats dels sistemes d’informació de les empreses) de l’àrea Chicago per fer front a les necessitats comunes de formació, estàndards de software i hardware, integració a la comunitat, definició d’objectius, restriccions pressupostàries, dependència creixent als serveis informàtics de l’empresa i altres.

L’Ajuntament treu a concurs la construcció del primer ‘IT building’ per gener del 98. La seva idea, segons s’explica a la introducció, és seguir l’exemple del que s’ha fet a altres ciutats (i cita textualment “Silicon Alley, Cyber District, and Technology Gultch”) i construir edificis amb serveis de comunicació ràpids combinat amb incentius municipals per atreure companyies emergents o ja consolidades. La proposta del CRPG és la de crear un edifici (primer anomenat Hi-Tech District, i després Silicon City) on ajuntar oferta i demanda del mercat de les TIC.

L’alcalde de Chicago, mitjançant el seu departament de planificació i desenvolupament treuen una petició de propostes titulat ‘REQUEST FOR PROPOSALS For the Redevelopment or the Development of the City of Chicago’s first Information Technology Building’. L’objectiu és el d’aconseguir una comunitat ‘24-hour live-work’ a l’estil del Silicon Alley de Nova York. Els factors de localització estan relacionats amb la proximitat de companyies iguals, similars o complementàries, disponibilitat de personal, proximitat a centres de formació i zones residencials, seguretat, facilitat d’accés les 24 hores, entorn agradable i amb possibilitats. Altres factors que es consideraran són el caràcter i tamany de l’espai, flexibilitat en relació al leasing o lloguer, possibilitats d’expansió i infrastructures de telecomunicacions potents. La intenció és la de fer d’aquest edifici el centre de les noves indústries de tecnologies de la informació. La ciutat de Chicago donaria facilitats a les indústries que comencessin la seva activitat. Per exemple el Tax Increment Financing (TIF), si el projecte s’engega dins un districte TIF; baixada puntual d’impostos, crèdits a baix interès, estalvi en impostos sobre la energia i altres.

Simultàniament, el CRPG llança la proposta d’un Districte Tecnològic, amb la intenció d’oferir: 1) enllaços entre els diferents agents del mercat de les TI (específicament entre oferta i

demanda, però també laboratoris, universitats o serveis professionals) 2) fer accessibles recursos a la base ja existent 3) assegurar el creixement a llarg termini

Els elements per aconseguir això són:

1) ‘Concierge Service’ mitjançant el qual el CRPG pretén oferir recursos tecnològics a companyies i professionals, aprofitant els avantatges de l’economia d’escala. Aquests recursos són: recursos d’informació, serveis de suport i tecnologia. S’inclou aquí una Comunitat Virtual que reuneixi els diferents membres.

2) Un fons de capital risc

3) La construcció d’un edifici amb 1.000.000 de peus quadrats (més de 90.000 m2) que faci les funcions d’eix de la nova xarxa i imatge de la nova indústria tecnològica. CRPG actuarà com a ‘anchor tenant’.

El pla s’estructura en fases. A la primera s’intenta enllaçar la comunitat professional, a la segona assegurar el creixement a llarg termini a la tercera diferenciar Chicago. Al mateix pla es defineixen els indicadors per mesurar l’èxit o fracàs del projecte.

La idea de ‘Silicon City’ arranca a finals del 1996, 10 CIOs parlen de la necessitat d’un portal exclusivament per CIOs. Casi al mateix temps el ‘Chicago Department of Planning Development’ sol· licita al CRPG el desenvolupament del districte tecnològic. Aquesta coincidència i la posada en pràctica del pla fa evolucionar la idea.

‘Silicon City’ és primer el nom de la comunitat virtual (dins el Concierge Service), però el seu abast es va ampliant, de manera que aviat es coneix com a Silicon City tant la comunitat virtual com la física. La seva missió és la de servir com a comunitat de negocis virtual, conducte pel comerç i base per a les grans i petites empreses relacionades o basades en les tecnologies de la informació i instal· lades a Chicago. Per això es planteja com a objectius concrets els de servir com a connexió entre emprenedors i capital, comerç entre negocis i comunitat virtual ampliada que inclogui diverses comunitats per classificació vertical, funció o situació geogràfica.

Les infrastructures de telecomunicacions estan molt desenvolupades per la competència entre les diferents companyies, molt diversificades també des de l’oferta. No hi ha un pla especial per equipar l’àrea amb xarxes especialment potents, però la pròpia dinàmica del mercat ha portat cap a aquesta situació.

En termes d’ocupació, Chicago és la quarta ciutat en ocupació al sector de les TI (188.720), amb un creixement net l’any passat de 20.000 persones.

Nom: Web Port

Localització: Portland, Maine, ESTATS UNITS

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada

DESCRIPCIÓ Portland és una petita localitat de la costa dels Estats Units amb un important llegat d’indústries tradicionals (tèxtils, manufactures, agricultura i pesca...) que han anat tancant a mida que la producció s’ha anat traslladant a altres zones o altres paï sos. La proximitat de Boston i tota la seva àrea d’influència atraient els llocs de treball en feines relacionades amb les TIC, contribueixen a l’aparició de WebPort.

‘WebPort Foundation’ és una fundació mixta amb l’objectiu de preparar les infrastructures i ajudar als emprenedors a crear les seves pròpies empreses relacionades amb Internet. Existeixen també empreses dedicades a la producció de hardware de tecnologies de la informació i microelectrònica en general.

Entre els arguments que la Fundació esgrimeix per fomentar aquest tipus d’activitat productiva hi ha aquestes:

- per que el llegat d’indústries de Maine s’enfronta a tancaments i restriccions mediambientals creixents

- per que els petits negocis al sector de les tecnologies de la informació estan més preparats als daltabaixos econòmics que els grans

- per que els llocs de treball d’alta tecnologia estan més ben pagats i segueixen un gran creixement a tot el món

- per que Maine no és només un centre de vacances per l’élite, sinó que és un estat dinàmic durant tot l’any

Existeixen diferents organitzacions de suport, econòmic, de negoci i tècnics, que col· laboren amb WebPort:

- Econòmic: el Portland Economic Development Center fa estudis de mercat, ajuda a la localització d’espais, formació, consell sobre aspectes jurídics; la Cambra de Comerç de Maine; Maine Chamber and Business Alliance; Maine International Trade Center

- Accés a capital: empreses privades de capital-risc; empreses públiques com la Finance Authority of Maine’s (FAME) Enterprise Growth Fund

- Suport tecnològic: el Maine Software Developer’s Association, la Maine Telecommunications User’s Group, Center for Technology Transfer’s i altres

Totes aquestes organitzacions, bé s’han creat per cobrir necessitats sorgides a partir del projecte Web Port, o bé ja existien i s’han posat a col· laborar amb la fundació per interès comú.

Existeixen diversos programes estatals d’ajuts, entre ells destaquen un per a la creació d’empreses d’alta tecnologia (High Technology Tax Credit, que s’aplica a la compra o leasing d’equipament de components de telecomunicacions o informàtica, sempre que l’empresa es dediqui a algun sector d’alta tecnologia) i un altre dedicat a la R+D (R&D Super Credit que financia fins el 50% de les inversions en R+D de les empreses).

Portland és una petita comunitat que basava la seva activitat en la indústria tradicional i el turisme. WebPort ha significat la renovació dels sectors més obsolets de la indústria i ha proporcionat una alternativa per tot l’any al turisme d’estiu. Una de les bases que fan servir per a la promoció és la de la qualitat de vida, confirmades per la tradició del turisme. No s’ha tractat d’un gran programa ni està localitzat en un indret concret, es tracta més que res d’un compromís de les diferents institucions que poden d’una manera o una altre col· laborar a la promoció del nou sector d’activitat.

Nom: Bangalore

Localització: Bangalore, Karnataka, Índia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa mixta

DESCRIPCIÓ L’estat de Karnataka és un dels més avançats de l’Índia. Conta amb un florent sector tradicional (és responsable del 70% de la producció de seda i cafè, i és reconegut pel seu sàndal). A més ha estat centre de comerç i lloc preferit per retirar-se reis Hindús i caps colonials anglesos. També es caracteritza per la seva dedicació a la formació, contant amb més de 100 centres de R+D, entre els que destaquen l’Indian Institute of Science.

L’estat ha encapçalat també el desenvolupament de les tecnologies de la informació. El 1976 es fundà el Karnataka State Electronics Development Corporation Ltd (KEONICS) pel desenvolupament del sector electrònic. Hi ha prop de 700.000 m2 entre l’Information Technology Park i el Software Technology Park, ambdós a Bangalore, a que s’afegiran 133 Ha amb el nou projecte Electronic Citiy. Les prioritats en tecnologies de la informació es tradueixen (a nivell de política de l’estat) amb els següents punts: - donar prioritat al desenvolupament de les TI posant en xarxa tots els establiments

governamentals - informatitzar les funcions governamentals - donar assistència i concessions a les indústries de TI, com compra d’accions pel part del govern

a petites i mitjanes empreses - reducció dels interessos als crèdits dedicats a IT - facilitar l’accés a ‘seed capital’ i capital risc - considerar els establiments de software com a consumidors d’energia més que com a ‘usos

comercials’ el que els atorga prioritats i tarifes especials - excepcions en impostos sobre els productes finals i en la compra de hardware fabricat al país

L’èmfasi tradicional en enginyeria ha fet sorgir més de 71 escoles tecnològiques, 30 de les quals es troben a Bangalore. El primer ‘Institute of Information Technology’ va entrar en funcionament el passat mes de gener (1999), amb una aportació de 2 milions de dòlars per part del govern de Karnataka i 10 milions aportats per les empreses de TI. L’Institut representa el primer centre de recerca i desenvolupament per la indústria de TI. Hi ha moviments per propiciar el partenariat amb gegants del software com Microsoft o Oracle, per una formació adaptada al seu software.

Després de la independència el govern central va triar Bangalore per instal· lar indústries d’alta tecnologia (electrònica, aviació, biotecnologia, màquina – eina i altres). Bangalore és, per tant, seu d’importants empreses públiques i privades (Hindustan Aeronautics Ltd., Bharat Electronics, Ltd., Indian Telephone Industries entre altres).

Tot i que moltes companyies de hardware tenen seu a Bangalore, la columna vertebral de la indústria és el software. La ciutat i les seves rodalies (prop de 5 milions d’habitants) tenen 230 de les 1.000 primeres empreses de software del país; també multinacionals incloent Novell, Verifone, Oracle o Philips i l’èxit més gran de la història del software indi: Infosys.

Quan el 1985 Texas Instruments decideix fundar a Bangalore un centre d’investigació i desenvolupament de productes, el govern indi va donar un pas radical permetent l’exportació de software a través de comunicacions per satèl· lit. Quan es va adonar del potencial de la indústria del software el Departament d’Electrònica ajuda al seu desenvolupament amb el ‘Software Technology Park Scheme’ (veure Annex n.2). L’STP de Bangalore va ser fundat el 1991, posant les bases per una indústria de software. Avui és seu de més empreses d’alta tecnologia que cap altre en tot el país. Té 17 companyies involucrades en disseny de circuits integrats, 343 en software de comunicacions, 51 en sistemes operatius i 119 en software general. L’STP és responsable del 57% del total de l’exportació de software (dels STP), amb una inversió acumulada de prop de 600 milions de dòlars, 30.000 professionals hi treballen. Al període 97-98 45 noves companyies van iniciar operacions.

Un segon STP és en procés de construcció, amb el finançament del govern i la col· laboració d’una companyia privada per donar serveis de telecomunicacions (una xarxa de 64 KB i connexions a internet.

A part del STP existeixen altres plataformes de promoció empresarial i exportació. Per exemple l’International Technology Park, amb 13 Has desenvolupat pel govern de l’estat (20%), juntament amb TATA (40%) i un consorci empresarial de Singapur(40%). Altres exemples són l’Electronic City cobreix una superfície de 150 Has, o l’Export Promotion Industrial Park.

Preveient la necessitat d’un primer punt d’informació únic es va establir la Karnataka Udyog Mitra (KUM), promogut pel govern en associació amb altres agències de desenvolupament de l’estat. KUM es va crear per ajudar emprenedors, multinacionals o noves empreses amb serveis d’informació i altres serveis com identificació d’oportunitats d’inversió i guia per constituir l’empresa.

La part negativa del creixement produï t per l’explosió de les tecnologies de la informació és que des del 1981 al 1998 la població s’ha doblat, passant de 2.4 milions a 5, mentre que el nombre de vehicles ha passat de 200.000 a 1.6 milions. Les infrastructures estan col· lapsades i la contaminació és molt accentuada tot i que fa anys el govern va prohibir la instal· lació d’indústria pesada.

Nom: Hi-Tec City

Localització: Hyderabad, Andhra Pradesh, Índia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ L’estat d’Andhra Pradesh ha estat sempre una destinació privilegiada per la indústria pública, però també per institucions i entitats de recerca. Altres fonts de riquesa de l’estat són els recursos naturals i l’agricultura.

Les TI han entrat amb força a Hyderabad, capital de l’estat, passant de facturar 0.95 milions de dòlars l’any 1992 a 65 milions en el període 1997-98. Les companyies s’han especialitzat en software de gestió de xarxes i d’aplicacions client servidor, solucions multimèdia, aplicacions a internet, CAD-CAM i software de telecomunicacions.

L’any 1992 es va inaugurar l’STP d’Hyderabad, proporcionant a l’estat un creixement espectacular en l’exportació de software (143 milions de dòlars el 1998). Companyies com Microsoft, Oracle o Motorola tenen seus al parc. Les facilitats per operar al parc tenen a veure amb la facilitat per exportar, rebaixes fiscals, possibilitats de capital 100% estranger o rebaixes en la compra d’equips informàtics nacionals. Les infrastructures del parc inclouen facilitats d’allotjament, connexions d’alta velocitat, video conferència i facilitats de formació per les empreses instal· lades.

El 1992 va sorgir també la idea de la Hyderabad Information Technology and Engineering Consultancy (Hi-Tec City). Es tracta d’una ciutat ideada com un parc tecnològic, amb totes les infrastructures necessàries tant per a la qualitat de vida com pel desenvolupament empresarial i tecnològic. El seu objectiu és donar suport a la producció i enginyeria de software i hardware i serveis financers.

El projecte està promogut per L&T Infocity Ltd., una joint venture amb el 89% de L&T i un 11% de Andhra Pradesh Industrial Infrastructure Corporation (APIIC), de caire públic, que ha actuat facilitant el sòl (63 Has) a Madhapur, als barris de l’oest d’Hyderabad.

Algunes de les facilitats amb que conta Hi-Tec City són: - subministrament elèctric fiable - connexions d’alta velocitat - espai de producció fet o ‘a mida’ - estació d’emissió via satèl· lit - facilitats d’internet i intranet - video conferència

El propi estat ha reservat espai per instal· lar centres públics. La primera fase, batejada com les ‘Cyber Towers’ consisteix en la construcció de 120 mòduls amb característiques amigables, preus assequibles i facilitats als emprenedors que vulguin establir-se. La segona fase es desenvoluparà els propers tres anys i diverses empreses ja han començat a treballar als seus centres de desenvolupament de software, entre elles diverses companyies europees (BaaN) i americanes. Grans multinacionals com Microsoft, Metamor o Oracle ja han fet reserves de sòl. Es calcula que la primera fase donarà feina a uns 2.000 professionals els propers dos anys.

Hi-Tec City és un complex amb tots els sistemes de suport tècnics, logístics i socials per al desenvolupament d’empreses de tecnologies de la informació. Enquadrada a les rodalies verdes d’Hyderabad i contarà amb hotels, centres d’oci, transport públic i totes les facilitats d’una ciutat moderna.

Nom: Chennai - STP

Localització: Chennai, Trival Nadu, Índia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ L’estat de Tamil Nadu, situat també al sud del país està realitzant grans esforços per que el seu estat entri també en la revolució tecnològica índia. Tot i que actualment Chennai i les seves rodalies són responsables només del 8-9% del total de les exportacions de software del país, el potencial de creixement és molt gran i prova d’això és la gran quantitat d’iniciatives que s’estan engegant.

El novembre del 1997 el govern redactà un document sobre la política en TI, marcant els següents incentius:

- subsidis a les empreses de software creades amb capital local

- creació de quatre nous parcs d’IT en associació amb el sector privat

- establir fons capital-risc per la indústria d’IT

- tractament similar als parcs tecnològics públics i privats

La política ha esta formulada amb la intenció d’aconseguir un rati de creixement mitjà composat del 30% per començaments del proper mil· leni. Per això Chennai és ja forta en software, hardware, perifèrics i formació. Parlant de formació, la ciutat de Chennai té 19 universitats, 92 escoles tècniques i 133 politècniques, produint 12.000 enginyers en temes informàtics cada any.

Destaquem quatre iniciatives:

• El Golden Cyber Triangle, fet en col· laboració entre l’empresa pública Electronic Corporation of Tamil Nadu (Elcot) i el sector privat. Allà grans companyies ja han reservat espais (Alcatel, Infosys Technologies, Future Software i Wipro). També una joint venture entre la pròpia Elcot i Tamil Nadu Development Corporation (TIDCO) ha fet reserves de terreny.

• El Cyber City Project, consistent en una reserva de sòl a preus competitius també a Chennai, amb infrastructures d’energia i telecomunicacions i facilitats d’accés. Els acords de lesasing amb els inversors seran per 99 anys.

• Infosys Technologies Ltd. Està invertint en un campus privat prop de Chennai. El campus està dissenyat per acollir a 1.000 persones i estarà acabat a finals del 1999.

• TidelPark, desenvolupat per la joint venture entre TIDCO i ELCOT, estarà disponible pels usuaris al gener del 2000. L’edifici principal, que ja s’ha començat a construir, són tres torres amb 8.000 m2 cada una.

El govern està posant també especial èmfasi en internet, afavorint la seva penetració no només a Chennai sinó a totes les ciutats de l’estat. Un altre dels esforços importants és el de informatitzar els establiments governamentals.

En resum, l’estat i el municipi de Chennai estan traient profit del seu potencial, especialment en força de treball (la formació és un dels forts de l’estat) i infrastructures per engegar tota una sèrie d’iniciatives públiques i privades per poder absorbir l’embranzida de l’exportació de software. No hi ha interconnexió entre els diferents projectes, el que pot donar al conjunt un caràcter caòtic o desbordar les expectatives i saturar les infrastructures com ha passat ja a Bangalore.

Nom: Hsinchu Science-Based Industrial Park (HSBIP)

Localització: Hsinchu, Taiwan

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ Taiwan és el tercer país productor de tecnologies de la informació, darrera els Estats Units i el Japó, amb una producció esperada pel 1999 de 42.000 milions de dòlars. El ministre d’estat atribueix aquest èxit als següents factors: creixement equilibrat dels diferents desenvolupaments (elevat, medi i baix), la disponibilitat de professionals tècnics i d’R+D, la influència d’emprenedors marxats fora del país i l’existència de Hsinchu Science-Based Industrial Park.

L’HSBIP va ser inaugurat el desembre del 1980. Durant els últims 19 anys el govern ha anat invertint fins 600 milions de dòlars en infrastructures, i ha passat per quatre plans d’ampliació fins arribar a les 600 Has que ocupa avui. Està situat a quinze minuts en cotxe del centre de la ciutat de Hsinchu i es divideix en àrees industrials, residencials, d’oci i d’investigació. La protecció mediambiental ha estat un dels punts que s’han mirat amb més cura, i moltes de les factories ja tenen aprovada la ISO 14.000.

El nombre d’empreses instal· lades va arribar a 245 (43 estrangeres i 202 nacionals) el 1997, classificades en sis categories: circuits integrats, ordinadors i perifèrics, telecomunicacions, optoelectrònica, maquinària i materials de precisió i biotecnologia. La indústria dels semiconductors és la més característica del parc, sent el quart productor mundial. La inversió agregada arriba ja a 13.000 milions de dòlars. 25 de les empreses han fet oferta pública d’accions darrerament, el que dóna una idea de l’èxit del projecte. El parc dóna ocupació a 68.410 persones, de les quals un 31.8% són universitàries

L’administració del parc la porta la Executive Yuan’s National Science Council (de caràcter públic), i fa tasques de planificació, inversions, recursos humans, xarxes d’informació, protecció ambiental, serveis socials i mèdics, emergències i seguretat.

El parc també s’ha vist beneficiat pel pla governamental ‘National Information Infrastructure’ (NII), que ha permès instal· lar una xarxa amb tecnologia ATM i un gran ample de banda. Existeixen aplicacions concretes com video conferència o aplicacions d’educació a distància.

Amb la lliberalització de les telecomunicacions, prevista pel 2001, el creixement d’internet (que es calcula que arribarà als 3.000.000 d’usuaris l’any 2000) i quan es cobreixi la discontinuï tat en la formació (és a dir quan comencin a sortir els nous llicenciats, ja formats al propi parc) el parc pot tornar a viure un canvi, orientant-se més a la recerca i desenvolupament i a productes més intangibles (software o serveis), podent deixar de dependre tant de la producció estàndard i a gran escala.

El Hsinchu Science-Based Industrial Park és un parc destinat a la gran producció industrial de components electrònics, informàtics i de telecomunicacions. El plantejament ha estat el de fer una ciutat a partir de les necessitats d’aquesta indústria. Si bé la qualitat de vida i el medi ambient han estat premisses a l’hora de construir-lo, la finalitat ha estat la producció, aprofitant les avantatges competitives del país. S’apropa més al model Silicon Valley, quant a dimensions i entorn, però no en el tipus d’activitat que s’hi desenvolupa.

Nom: Malaysia Multimedia Super Corridor

Localització: Kuala Lumpur, Malàisia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ El Malàisia Multimedia Super Corridor ocuparà una superfície de 750 Km2, des del centre de Kuala Lumpur (agafant com origen l’edifici més alt de l’Àsia, les torres bessones) fins l’aeroport internacional, el major del continent. El projecte inclou una nova capital administrativa, Putrajaya, que albergarà un govern ‘sense papers’; una ciutat inteligent de nom Cyberjaya; dos ‘telesuburbis’, un parc tecnològic, una universitat multimedia i un ‘parc de la protecció de la propietat intel· lectual’.

El projecte surt directament del govern de Malàisia, que pensa invertir en la zona més de 40.000 milions de dòlars. Un dels primers problemes que ha d’abordar és el de convèncer empreses estrangeres que s’instal· lin, moltes d’elles veuen el lloc més idoni per a seu de centres de distribució i suport que per centres de desenvolupament de nous productes.

Per vèncer aquest obstacle el primer ministre ha encapçalat una iniciativa anomenada ‘International Advisory Panel’ que inclou els presidents de companyies com Microsoft, IBM, Apple, Sun Microsystems, Oracle o Motorola. Per suposat, no tots els presidents poden acudir a les reunions, ni tampoc han compromès la seva presència al MSC. D’altres si ho han fet, com Sun, que ha establert un ‘competency centre’ pel seu llenguatge de programació a internet, Java. La companyia de telèfon local Telkom Malaysia treballa en una xarxa de fibra òptica per proporcionar al corredor telecomunicacions avançades.

Altre dels problemes que es trobarà el desenvolupament del projecte serà la manca de personal qualificat, per això una de les mesures – extraordinàries tractant-se de Malàisia- serà el lliure accés als treballadors estrangers. Una altra de les avantatges serà la rebaixa en cert tipus d’impostos durant deu anys.

L’MSC té marcades certes tecnologies per que actuï n com a senyeres de l’activitat que es genera. Aquestes són telemedecina, educació a distància, govern electrònic, targes intel· ligents i control remot de fabricació.

El projecte s’estructura en tres fases:

- l’objectiu de la primera és desenvolupar les infrastructures, atreure un grup de companyies capdavanteres a nivell mundial, llençar 7 aplicacions estrella o bandera, posar en funcionament un marc de cyber-lleis i establir Putrajaya i Cyberjaya com a ciutats intel· ligents de primera classe.

- la segona fase consistirà a involucrar altres ciutats arreu Malàisia i arreu del món i enllaçar-les amb l’MSC, formant una teranyina de corredors tecnològics.

- en la tercera fase s’espera que Malàisia es transformi en una societat basada en el coneixement. El cluster de ciutats format serà la plataforma per a una Cybercort Internacional de Justícia

Per a finançar l’MSC es conta amb la inversió privada. L’únic paper del govern ha estat atreure inversions i atorgar el crèdit inicial a manera de ‘start-up’ capital.

A gener de 1998, 180 companyies havien sol· licitat participar en l’MSC, d’aquestes un 35% eren locals, 26% eren joint-ventures entre locals i estrangeres i la resta eren d’Europa, Estats Units, Japó i el sud-est asiàtic. De les 103 companyies aprovades, 78 han començat ja operacions i es traslladaren a Cyberjaya a finals del 1998 quan es completà la fase primera.

S’han establert una sèrie d’indicadors per mesurar l’èxit de la iniciativa. Els indicadors corporatius inclouen el nombre de empreses capdavanteres que fan de MSC la seva plataforma a Àsia, la vàlua de la R+D i el valor afegit de les companyies establertes a MSC, la qualitat de les associacions i joint-ventures de les empreses formades per expandir-se globalment.

És difícil poder emetre una opinió sense tan sols haver visitat la zona o comprovar l’èxit un any després que es llencés el projecte. Es poden però preveure inconvenients com la qualitat de vida o el

nivell de llibertat que el país pot oferir. Com escrivia un articulista, MSC funcionarà només si té un mur al seu voltant... I això sembla difícil en la era d’Internet. Per això el projecte pot tenir l’aspecte d’un somni asiàtic d’un primer ministre donat a la megalomania dirigint un país autoritàriament.

Nom: Media Valley

Localització: Inchon, Corea

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada amb ajuts públics

DESCRIPCIÓ La última de les iniciatives asiàtiques que hem estudiat, promocionada pel propi president coreà Kim Dae-Jung, que no dubta a anar a la Stanford University de Silicon Valley a fer propaganda per atreure inversions en aquest projecte. Inchon està situat a l’oest de Seúl i la iniciativa pretén convertir-la en la Silicon Valley del nord-est asiàtic.

La història del projecte comença el desembre del 1993, amb la creació del ‘Comitè Nacional per l’increment de la Competitivitat’, una organització creada conjuntament per cinc de les associacions econòmiques més potents de Corea (Federació Coreana d’Indústries, Cambra de Comerç i Indústria de Corea, Federació d’empleats de Corea, Federació de petites indústries de Corea i Associació de Comerç). Al Desembre del 1995 aquest comitè publica “A Comprehensive Plan For An Information Society” on ja s’anuncia el Media Valley com una de les accions claus del pla. El maig del 96 es forma el Comitè de Direcció del Media Valley, format per 18 membres representatius del sector de les TIC (inclosos els presidents d’IBM i Microsoft Corea). També durant el 1996 és seleccionada la ciutat d’Inchon i s’estableix la ‘Media Valley Inc.’.

La forma d’articulació entre Media Valley i la ciutat d’Inchon es presenta sota un document anomenat “The Mutual Bill of Guarantee” on el municipi es compromet a donar facilitats a la compra de sòl i la participació en una part de les inversions a canvi del desenvolupament que representarà per ella el projecte. D’altra banda el govern coreà es compromet a donar suport financer a la construcció de les infrastructures.

La iniciativa està liderada per corporacions privades recolzat pels governs central i local especialment en les feines de promoció.

L’àrea ocupa una extensió inicial de 350 Ha, que amb successives ampliacions arribarà a 4.290 Ha destinades a companyies nacionals i estrangeres centrades en software. Segons la propaganda del parc “Media Valley serà el lloc de naixement d’innombrables històries d’èxit al sector de les tecnologies de la informació, gràcies a l’aposta d’un ambient de negocis innovador, serveis d’alta qualitat i serveis de suport”.

Els objectius són atreure 2.100 companyies per l’any 2005, empleant més de 58.000 professionals i generant un volum de vendes de 10.000 milions de dòlars, 1,5 dels quals en exportacions.

El calendari que es contempla passa per acabar la construcció a finals del 1999, amb les infrastructures completes al 2000. La primera fase d’inversions, del 2001 al 2005, consistiran en el desenvolupament d’empreses de capital risc i de suport, i l’arribada de companyies nacionals i internacionals. La segona fase, del 2006 al 2010, representarà la promoció i consolidació de Media Valley com el centre d’informació i logístic del nord-est asiàtic.

De moment 350 companyies ja han demanat lloc per a operacions a la zona, de les quals 20 estrangeres (incloent Intel, que ha compromès la construcció d’un centre d’R+D i una inversió addicional de 700.000 dòlars, el màxim permès per firmes estrangeres; SAP, Motorola, Cisco Systems, Hewlett-Packard o Sun). Per no impedir el creixement d’aquestes companyies s’han eliminat els sostres d’inversió al KOSDAQ, l’equivalent coreà al NASDAQ americà.

També es preveu la instal· lació de universitats i centres tècnics, per poder fer front a l’elevada demanda de personal que es produirà.

És interessant el model privat, però amb el compromís públic de portar les tasques de promoció a nivell institucional i aportar fons per a les infrastructures. Es tracta d’un projecte de dimensions asiàtiques, el que demostra la gran aposta que als paï sos d’aquest continent es fa cap aquest sector.

Nom: Softopia – VR Techno Japan

Localització: Gifu, Japó

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ La prefectura de Gifu està situada en la àrea central de principal illa de l’arxipèlag japonès. Té una població de 2.100.000 habitants.

La idea de construir Softopia sorgeix d’una anàlisi que es fa la prefectura de Gifu de la situació del sector industrial. La major part de les empreses industrials treballen subcontractades pels grans conglomerats japonesos, hi ha manca de funcions creatives dins la cadena de valor, com planejament, direcció o R+D. A més, la pregressiva desaparició d’indústries tradicionals (fusta, tèxtil, ceràmica) que han sofert les conseqüències de la globalització, amb preus més competitius a altres paï sos de la regió, i que eren grans contractadores de personal. Amb això s’afegeix la capacitat d’atracció que exerceix la regió de Tokio, i la dificultat d’invertir aquesta tendència.

Amb aquestes perspectives, la prefectura es proposa crear un ambient local agradable i propiciador d’activitats que aportin més valor afegit. Però això no es pot fer –segons les explicacions de les autoritats locals- seguint les velles polítiques de construir infrastructures o parcs industrials. S’han de promoure polítiques de formació de recursos humans i l’intercanvi de funcions d’informació claus. El concepte que s’amaga darrera aquesta estratègia és el ‘Jo-Jo’, terme japonès que defineix la societat que aplica coneixement al coneixement, per contraposició als ‘No-Jo’ (societat agrària) i ‘Ko-Jo’ (societat industrial).

L’estratègia ha d’anar per aconseguir un ambient que combini els quatre elements clau: comunicació, col· laboració, competició i creació. De la mateixa manera es fa una aposta clara per les que seran les tecnologies del segle XXI, i dins d’aquestes, Gifu aposta, per la necessitat d’especialitzar-se, per la tecnologia de realitat virtual i el software de la imatge. El document que reuneix els principis del nou desenvolupament és el Industrial Computerization Strategy.

Dins aquest document, Softopia ocupa un lloc estratègic. Softopia Japan és un centre d’investigació que consisteix en un edifici central i un annex. La funció prioritària serà donar espai a R+D, formació i assistència a nous negocis. L’edifici central té una superfície útil de 35.900 m2 i es va completar la seva edificació al febrer del 98. Trenta companyies han llogat 32 dels espais destinats a R+D, i 20 negocis s’han instal· lat a les habitacions incubadores. A més 51.200 m2 han estat ocupats per diferents companyies als voltants de l’edifici principal. Un total de 1.100 enginyers de software treballen en el desenvolupament de noves tecnologies i productes.

Softopia Japan és també recolzat pel ministeri de l’Interior japonès. Rep assistència financera procedent de partides estatals i també d’impostos locals. Gifu ha invertit 35.000 milions de yens (més de 4 bilions de pessetes) en la planificació, construcció i posada en funcionament. El govern estatal no ofereix cap altra control, regulació o assistència. Softopia s’autofinança la major part del seu pressupost anual.

Softopia està dins una zona anomenada ‘Gifu Advanced Information Hub Area’ que inclou un institut de recerca sobre partícules elementals, un observatori d’observació astronòmica, centres d’investigació mèdica, mediambiental, bioquímica, de materials, l’VR Techno Japan i altres.

El VR Techno Japan centra la seva activitat en la realitat virtual, aplicada a camps tant diversos com la fabricació, el disseny, la construcció, l’educació, les arts o l’oci. El funcionament de l’VR és similar al de Softopia i està allotjat en un edifici d’11.500 m2 que es va acabar de construir a finals de l’any passat.

Una de les facilitats que les empreses disposen als dos centres són els laboratoris oberts, propietat de la prefectura de Gifu que els lloga a baixos preus. Les principals beneficiàries són les petites empreses que no poden abordar grans despeses en equips i instal· lacions.

El pla de la prefectura es completa amb una sèrie de projectes per informatitzar la regió: - Autopista de la informació de Gifu - Sistema de tranport intel· ligent (ITS)

- Sistema d’informació geogràfica (GIS) - Targetes intel· ligents (IC Card) - Comerç electrònic - Arxius electrònics

Fent una primera avaluació del programa engegat, les conclusions dels gestors són positives, tot i que destaquen també alguns aspectes negatius. D’una banda la crisi que ha afectat Japó el 1998 i d’altre d’una manca d’un centre important d’R+D. I si la primera forma part del moment econòmic mundial i de factors difícilment controlables, la segona respon a una carència local. Per evitar-la s’han previst la inauguració l’Abril del 1999 de l’Industrial Information Technology Research Institute, i planificar les accions que permetin formar investigadors que puguin treballar en projectes d’investigació. Entre aquestes accions hi ha acords amb diverses Universitats estrangeres, organismes de recerca o companyies privades.

Nom: Atidim Park

Localització: Tel-Aviv, Israel

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ Situat en un àrea al nord de Tel-Aviv, ocupant prop de 10 Ha, l’Atidim Park és una iniciativa municipal per atreure inversions d’alta tecnologia. Va ser creat el 1972, i fins l’any 1997 tenia 7.500 m2 construï ts en onze edificis, ocupats per 85 companyies que donaven feina a 3.500 persones.

Aquest mateix any (1997) es decideix una ampliació de 6.500 m2. Pràcticament es dobla l’edificabilitat per les expectatives generades per les noves tecnologies de la informació. El nou edifici serà l’Atidim Tower, una torre de 19 pisos amb totes les infrastructures necessàries per aconseguir les millors condicions de treball. La intenció és ocupar l’edifici amb empreses tecnològiques, però la novetat respecte a les inversions anteriors també es permetran altres serveis professionals per a les empreses.

Els propietaris dels edificis són el municipi i la Universitat de Tel-Aviv. A la darrera ampliació han invertit més de 100 milions de dòlars.

L’Atidim Park és una barreja de parc tecnològic i espai d’oficines. A la promoció de la nova torre es parla tant de les infrastructures com de les condicions de treball i de qualitat de vida i una jornada de 24 hores, 365 dies l’any.

Existeixen moltes altres iniciatives de parcs de recerca i desenvolupament a Israel. Entre elles la més important és Matam Park, a les afores de Haifa. Matam Park allotja a 45 empreses d’alta tecnologia (també Microsoft) i dona feina a 4.500 professionals. Té circuits de fred/calor i infrastructures comunes per tot el parc, com Atidim, és propietat municipal, que el gestiona a partir del MTM-Scientific Industries Center Haifa Ltd., que s’encarrega de buscar les inversions i portar la promoció.

La investigació ha crescut a Israel animada sovint per la indústria militar (en certa manera igual que Silicon Valley). A més als 90 va rebre una immigració massiva de jueus de les repúbliques ex soviètiques, entre ells científics de molt pes i un gran coneixement teòric.

La perllongada formació militar ha influï t molt en la formació d’alguna de les companyies. Els creadors de Compugen, fabricadors d’un software que permet simular l’emparellament de bases per formar ADN i investigar en noves drogues, van fer el seu servei militar programant per l’exèrcit israelí.

Tot i el major volum de Matam Park, la recerca es centra més als voltants de Tel-Aviv per la seva flexibilitat d’horaris. Aquí, l’aparició de capital risc s’ha començat també a desenvolupar al voltant d’empreses relacionades amb internet. Mirabilis va desenvolupar un programa avançar per gestionar el correu electrònic i va ser adquirida per l’empresa americana America Online per 287 milions de dòlars, i la mitjana dels programadors que hi treballen és de 24 anys.

El desenvolupament del sector d’internet s’ha vist recompensat amb la celebració l’any 97 a Jerusalem de l’exposició Internet World 97. Israel ocupa la cinquena posició en penetració d’Internet.

Nom: Baden – Wuerttemberg medi@

Localització: Baden - Wuerttemberg, Alemanya

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ Baden-Wuerttemberg, és un estat situat al sud-oest d’Alemanya amb capital Stuttgart. Hi viu el 13% de la població alemanya i està considerat com una de les regions més industrialitzades d’Europa i un dels seus quatre motors. Allà tenen la seu central les grans corporacions alemanyes com Mercedes, Bosch, Porsche, Carl Zeiss.

Tot i que les indústries d’enginyeria mecànica i elèctrica i la construcció de vehicles juguen encara un paper molt important, gràcies a una molt bona infrastructura i una política industrial favorable han propiciat l’aparició de indústria de nova tecnologia, com realitat virtual o biotecnologia. Segons Eurostat, Baden-Wuerttemberg encapçala el percentatge en ocupació en alta tecnologia a Europa, amb un 17.3%.

Tant en el nombre de servidors, com en la xarxa de telecomunicacions o el nombre de llars a que arriba el cable, el sud-est d’Alemanya és una zona molt desenvolupada. La xarxa pública entre edificis oficials és de 2Mb/seg, i la universitària (de les més desenvolupades al país) va des de 2 a 155Mb/seg.. Més de la meitat de companyies tenen accés a Internet (30% a la resta d’Alemanya). El 43% de la població utilitza ordinador i el 10% estan connectats a Internet.

Baden-Wuerttemberg ha estat tradicionalment un important centre de la indústria ‘media’ (publicació, creació audiovisual...) el que ha propiciat l’aparició de la indústria ‘new media’ (incloent indústries de publicació electrònica, software...) i la instal· lació de les seus centrals (a Alemanya) de empreses de tecnologies de la informació com IBM, HP o Alcatel.

En aquest context, el Juliol del 1996, l’estat pren la iniciativa i engega el programa Baden-Wuerttemberg medi@, com una manera d’introduir la seva societat a la era de la informació. El programa uneix projectes i socis públics i privats. Es concentra en sis àrees d’interès i té assignats 500 milions de marcs (més de 42.000 milions pta) per 89 projectes amb una durada que varia d’un a quatre anys. Les sis àrees són: continguts i enfortiment d’aplicacions, desenvolupament de la xarxa d’infrastructura, media en l’entorn empresarial, media moderna en l’àrea de promoció d’educació, interfaces de sistemes locals i regionals i desenvolupament de tecnologies d’innovació.

Entre els projectes desenvolupats hi ha creació de bases de dades on-line (directoris d’empreses, bases de dades oficials...), centres d’assessorament, promoció de films culturals, buidat de biblioteques a la xarxa o promoció de creació audiovisual cultural. Un dels projectes, la creació d’un directori d’empreses multimedia reuneix un total de 18.000 firmes, de les quals més de 800 es troben al land de Baden-Wuerttemberg.

El seguiment del programa el fa una associació pública, MFG Medien- und Filmgesellschaft Baden-Württemberg, que elabora un informe anual on es fa balanç dels 89 projectes.

Un dels projectes sota aquest programa és el del ‘Film & Medien Zentrum’ a la ciutat de Ludwisburg, molt a prop d’Stuttgart. Consisteix en la rehabilitació d’unes antigues casernes situades al centre de la ciutat per allotjar noves companyies en el camp del multimedia i creació audiovisual. El projecte és promogut per l’autoritat local i el govern del ‘land’. La proximitat d’una acadèmia de cine a la mateixa ciutat fa que es projecti una estreta relació entres aquesta i el Film & medien Zentrum, aquesta relació, però, no es dóna en la pràctica.

Els edificis són de propietat pública. Ocupen una extensió total de 40.000 m2, dels quals 12.000 ja estan rehabilitats i en funcionament. Tot i que la propietat és pública, la promoció és privada. El promotor actua sobre els terrenys cedits.

Les empreses s’instal· len pels serveis que s’inclouen a l’edifici i pels preus de l’espai. Entre les aproximadament 40 empreses instal· lades hi ha editors multimedia, agències de publicitat, creadors de planes web i films entre altres.

El fet que Baden-Wuerttemberg sigui una de les més importants regions industrials d’Europa ha afavorit el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació, i del nou sector multimedia. Però hi ha altres factors igualment importants com el paper de la Universitat ha afavorit també aquest desenvolupament amb una bona infrastructura de telecomunicacions. D’altra banda el sector públic ha fet una forta inversió en projectes multimedia amb una gran aportació de capital (42.000 milions pta), i la participació de molts ministeris sota el mateix programa.

Nom: Technopolis i Medipolis

Localització: Oulu, Finlàndia

Tipus d’Iniciativa: Col· laboració entre sector públic i sector privat

DESCRIPCIÓ Els mercats nòrdics són dels més avançats en tecnologies de la informació i la comunicació. Índex com la penetració d’internet, el nombre de telèfons mòbils o la xarxa de fibra òptica presenten els valors més alts a nivell mundial. La presència d’importants empreses transnacionals, especialment en telecomunicacions amb NOKIA i Ericsson fa dels mercats del nord d’Europa uns mercats molt dinàmics.

Oulu és una petita ciutat finesa, situada a l’anomenat Bothnian Arch (límit superior de l’entrada en terra del mar Bàltic al golf de Bothnia). El Bothnian Arch és també una associació que ajunta les regions de Suècia i Finlàndia que donen a l’arc. Amb una cultura i estructures socials molt semblants l’associació pretén reforçar la competitivitat de les empreses de la zona i garantir un creixement sostenible.

Oulu Technopolis va ser el primer parc científic dels paï sos nòrdics. Situat al costat de la Universitat de Oulu i dels laboratoris del Centre de Recerca Tècnica de Finlàndia. Actualment ja té 60.000 m2 i té espai suficient per seguir la seva ampliació. Les més de 100 companyies instal· lades ocupen a prop de 2.400 persones.

La major part de companyies treballen en els camps de telecomunicacions, electrònica o tecnologia del software, optoelectrònica i automatització industrial. Les companyies estan enfocades bàsicament a R+D, tot i que té lloc també una petita part de fabricació especialitzada.

El parc proporciona un alt estàndard de serveis de suport a les empreses des de les operacions inicials. Oulu Technopolis té un sistema de funcionament dissenyat per a minimitzar el llindar necessari per muntar una empresa. Per exemple, l’espai més petit que es lloga és de 15 m2, i el més gran 15.000m2. Si un negoci comença només li cal llogar una oficina a l’edifici central de Technopolis. A part de l’escriptori i un telèfon, la resta pot ser proporcionat per les nombroses companyies que hi ha al parc.

El parc és gestionat pel Technopolis Oulu Group, empresa privada propietària del terreny i els edificis. La bona marxa del parc i les bones expectatives fan que l’any 97 es comencés una ampliació d’espai edificat que representarà quan estigui acabada un 67% d’increment.

Technopolis Oulu és també responsable del programa Oulu Region Centre of Expertise, amb l’objectiu de promoure l’activitat econòmica mitjançant un seguit d’iniciatives innovadores. El programa, pel període 1999-2006, està centrat en telecomunicacions, electrònica, software, tecnologia mèdica i biotecnologia. El programa es desenvolupa conjuntament amb programes nacionals per promoure el treball en xarxa i centres d’especialització tecnològica a nivell nacional. La primera part del programa abraça el període 1999-2002. S’estima que el 2006 hi haurà a la zona 22.000 llocs de treball d’alta tecnologia, 12.000 dels quals seran de telecomunicacions, 3.500 en tecnologies mèdiques i biotecnologia, 3.500 en software i 3.000 en la resta d’especialitats.

Amb la mateixa estructura que Technopolis Oulu, i amb algunes activitats conjuntes, sorgeix Medipolis amb la idea de especialització. Medipolis és una comunitat de recerca, desenvolupament i producció relacionats amb les ciències de la salut. Va ser fundat l’any 1990 sota la forma de fundació privada. Els socis actuals són la Universitat de Oulu, l’hospital i diferents centres d’investigació locals, nacionals i estrangers. L’hospital amb un centre d’investigació dona feina a 5.000 professionals i altres 50 companyies ocupen 500 llocs més. La seva especialitat és la biotecnologia i els processos de producció farmacèutics i l’aplicació de les telecomunicacions i l’electrònica en productes relacionats amb la salut.

Medipolis cerca socis per comercialització d’innovació pels mercats globals i R+D. L’organització dona facilitats per la creació de companyies relacionades amb les especialitats del parc. S’ofereixen facilitats d’accés a laboratoris i altres equipaments a part d’ajuts econòmics a l’R+D.

Nom: Environment Park

Localització: Torí, Itàlia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa mixta

DESCRIPCIÓ La idea de crear un parc científic va venir el 1993, quan un nombre de companyies centrades en la investigació i la alta tecnologia van expressar el seu desig comú d’establir-se prop de les universitats de la ciutat. Les autoritats municipals van aprovar la construcció del parc que s’inaugurà el 1997. Els principals promotors van ser la Regió de Piamonte, l’Agència Regional de Desenvolupament, el Municipi de Torí, la Universitat de Torí i la Politècnica de Torí.

La col· laboració entre les diferents institucions va ser possible gràcies a l’aprovació d’uns principis bàsics que passaven per la cooperació interdisciplinar, recolzament financer de totes les parts responsables del desenvolupament local i regional i un interès declarat de la Politècnica i la Universitat de Torí a participar en el parc.

La zona de ‘Spina 3’, antiga zona industrial degradada va ser la zona triada, d’aquesta manera l’Ajuntament tenia un interès concret i podia assignar-hi recursos. D’aquesta manera s’aconsegueix renovar l’àrea i aconseguir un vehicle per a la integració de mesures mediambientals en producció, processos, disseny i impacte.

El parc es va planificar per que tingués totes les infrastructures necessàries per crear el clima de treball i investigació apropiats: - formació - serveis d’assessorament i consultoria d’empreses - sistemes de finançament - cooperació i intercanvi d’experiències - incubadores - formar part d’una xarxa internacional

Formen part de la societat Environment Park a més dels promotors citats (a excepció de les universitats), diverses associacions patronals. Els costos de construcció van ser assumits en un 70% per la Unió Europea mitjançant els fons estructurals.

El parc ofereix tot tipus de facilitats i serveis per a la implantació de nous negocis. Els preus del sòl són competitius, i hi ha un gran ventall de possibilitats de propietat (venda, lloguer, leasing...). Els serveis que inclou el parc van des d’edició i copisteria fins organització de conferències o serveis de màrketing o financers. L’accés a instal· lacions de la Universitat és promogut o molt facilitat, donat que les dues universitats eren promotors i són les principals valedores del parc. A més les dues tenen situats al parc divresos centres d’investigació amb el que l’Environment Park es converteix en una prolongació del campus universitari. L’ambient que es crea per la interacció de tots els agents presents dona la oportunitat de creuaments d’idees, projectes comuns...El parc, a través de la Agència de Desenvolupament Regional, dona suport econòmic als petits negocis, i a això s’afegeix la cada cop més gran presència d’’àngels’, inversors privats que proporcionen a més de capital, consell per engegar els negocis.

El parc disposa de fins 6.500m2 d’oficines, des d’espais estàndard de 100m fins espais adaptats a necessitats individuals. La superfície total per laboratori és de 15.000m2, en mòduls estàndard de 400m2 o solucions personalitzades. Les universitats tenen un laboratori de 2.000m2.

L’estructura arquitectònica del parc és oberta, constituint una gran zona verda al centre de Torí. Tots els edificis s’han construï t seguint tècniques respectuoses amb el medi ambient i aprofitant els avantatges dels materials naturals. Tot el parc és cablejat amb fibra òptica. Existeix una LAN connectada a tots els edificis utilitzable també per video conferència. Un accés de 2Mb/s a Internet garanteix transmissió de dades a alta velocitat.

El Centre de Serveis alberga sales de conferències i videoconferències, sales de reunions i aules, biblioteca, servei de reprografia, cafeteria i restaurant. El Parc es troba comunicat per carretera amb l’aeroport i el centre de la ciutat. La nova estació de Torí assegurarà les connexions internacionals de tren d’alta velocitat.

Nom: Hoxton

Localització: Londres, Regne Unit

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada

DESCRIPCIÓ Al centre de Londres, com a la major part de les capitals europees s’ha desenvolupat espontàniament una comunitat de creadors relacionats amb el multimedia. En el cas anglès s’hanreunit al voltant de la Hoxton Square, prop dels barris de Paddington, Old Street i Soho.

És un exemple més de la relació del nous sector amb la centralitat. La ciutat de Londres reuneix un conjunt de característiques (algunes de elles comunes a Nova York) que provoquen l’emergència del sector:

- El seu caràcter de capital financera, que juntament amb Tokio i Nova York formen els tres centres de les finances mundials. Això dóna dinamisme al mercat, per que és a prop d’allà on es prenen les decisions de les empreses. La proximitat física juga el paper que la xarxa no pot jugar, els contactes formals i informals amb les persones que decideixen. En aquest sentit Nova York encara juga amb avantatge doncs ja ha aconseguit traslladar tot el mercat d’alta tecnologia al NASDAQ, que funciona com a cor del sistema donant-li molt més dinamisme. Però la proximitat d’aquest mercat també li dona un tret molt característic: la presència de molt capital disponible. Els guanys generats pels mercats financers, amb la seva futilitat associada sempre està disponible, en forma de capital risc, per a l’emprenedor amb idees.

- La tradició cultural de la capital anglesa, juntament amb un esperit emprenedor, entès d’una manera ben diferent a l’americana. Aquesta tradició que es tradueix en ganes o necessitat d’estar a la última i d’innovar i crear és també un factor important.

- L’altre aspecte és el de la tradició de producció audiovisual al Regne Unit i concretament a Londres. La necessitat de passar als nous mitjans és més urgent per a les empreses de l’audiovisual clàssic. A més hi ha una tradició en la formació necessària per formar al professional que ara l’únic que ha hagut de fer ha estat adaptar la formació a les noves tecnologies, incorporant-la als programes docents.

En el centre d’aquesta zona es troba Carreras House, un edifici de principis de segle restaurat totalment, afegint les infrastructures necessàries per poder fer d’ell el símbol del ‘new media’ a Londres. És a més el primer centre de tecnologies de la informació amb un enllaç directe amb l’edifici emblemàtic de Silicon Alley: el 55 Broad Street. La connexió és d’un gran ample de banda el que facilita les connexions entre els dos edificis.

La filosofia que segueix és la mateixa del ‘Plug ‘n’ go’ americà: tot preparat per que arribis i et connectis amb suficient ample de banda com per treballar i navegar sense problemes.

D’aquesta manera es comença a configurar una xarxa d’edificis arreu del món amb les mateixes característiques i desenvolupant el mateix tipus d’activitats.

Nom: Silicon Fen

Localització: Cambridge, Regne Unit

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa mixta. Gran importància de la Universitat

DESCRIPCIÓ Així com a altres paï sos (a Europa els nòrdics, com veurem després) el creixement del sector de les TIC està íntimament lligat al elevat grau de desenvolupament del mercat i la economia informacional, a Cambridge els motors del que ara es coneix com Silicon Fen han estat la concentració de coneixement (a partir de a Universitat de Cambridge) i l’existència de successives planificacions locals. A l’annex tercer hi ha una descripció detallada de l’anomenat ‘Cambridge Phenomenon’.

L’origen de l’últim desenvolupament és un subcomitè del senat que es reuneix el 1967 i fa una sèrie de recomanacions. La primera onada de gran creixement econòmic a partir d’empreses de nova creació vinculades a les noves tecnologies arriba al seu màxim a mitjans del 80 (al 1985 es publica l’informe ‘Cambridge Phenomenon’). A finals de la dècada comença, però a haver signes evidents de recessió.

La segona onada tecnològica comença fa dos anys i està molt més lligada a les tecnologies de la informació i la comunicació. Amb l’avantatja que ara moltes de les infrastructures ja estan fetes. Per exemple els Science Parks: el Trinity College, de la Universitat de Cambridge, va inaugurar el ‘Cambridge Science Park’ el 1970 als terrenys d’un antic aeroport militar. Després de 29 anys de vida el parc té 75 companyies dels sectors més avançats de biotecnologia i TIC, donant feina a 4.350 persones. Just a l’altre cantó de la carretera hi ha el St. John’s Innovation Centre, del St. John College, també de la Universitat de Cambridge. Aquest és més enfocat a la creació de noves empreses i disposa d’espai i facilitats de viver d’empreses.

En total es reuneixen als voltants de Cambridge unes 2.000 firmes d’alta tecnologia distribuï des pels voltants de Cambridge o als diferents Science Parks.

La Universitat segueix una política d’integració amb les empreses que dóna molts fruits. Actualment les empreses poden contractar o encarregar una investigació o fer lloguer dels laboratoris: el personal de l’empresa comparteix les instal· lacions amb personal de la Universitat, afavorint a més el creuament d’idees. La col· laboració amb les empreses també es fa a través d’oficines universitàries com la ‘Cambridge University Technical Services Ltd’ (CUTS) i la ‘Industrial Liaison Office’ (veure annex).

Silicon Fen és una de les experiències més exitoses de conglomerar indústria tecnològica al voltant de la Universitat. Sense universitat no hagués hagut Silicon Fen. La universitat de Cambridge és el centre intel· lectual i científic del país, però no va ser fins que no es va decidir que les relacions de l’empresa amb la universitat havien de ser diferents que no va començar a desenvolupar-se la zona. I així ara podem atribuir gran part de l’èxit en aquesta relació, que sense oblidar el paper educador i independent de la universitat accepta generosos finançaments privats a canvi d’investigacions per encàrrec o lloguer de laboratoris. Hi ha diverses departaments dins la universitat que s’encarreguen d’aquesta relació.

L’aplicació de successius plans de desenvolupament també ens ha de mostrar les limitacions dels mateixos. El primer informe redactat (1950, veure annex), amb uns objectius envejables i molt ben intencionats no van fer sinó ajornar el naixement de Silicon Fen. El segon, reacció a aquest primer, esmenava les errades i proposava un altre model, aquest sí, molt més compatible amb l’activitat que després s’ha originat.

La primera etapa de creixement va acabar, però, no gaire satisfactòriament. Les empreses no tenien l’experiència per fer dels productes creats èxits de vendes a nivell mundial. El cas d’Acorn és el paradigma. Després de dominar el mercat anglès va començar un decliu del que ja no es recuperaria, tenint un sistema operatiu més potent que el DOS de Microsoft. Això els ha fet replantejar-se el model de negoci per aquesta segona oportunitat: encara que es centrin en R+D no han d’oblidar ni la producció ni el màrketing i distribució del producte.

En aquest sentit, l’absència de grans multinacionals segueix sent una de les mancances de la zona.

Tot i que grans multinacionals s’han establert, caldria que alguna de les nascudes allà arribessin a multinacional (a billion $ company). Els primer intent amb Ionica no ha acabat del tot bé, els problemes sembla que venien tant de la vessant tècnica com de la de gestió.

La presència de persones fortament lligades i compromeses amb el projecte és també important per assegurar l’èxit. L’exemple de Herman Hauser, emprenedor primer, dinamitzador després és significatiu. No passa res a Cambridge sense que ho sàpiga H.Hauser. Les seves últimes iniciatives són la Cambridge Network i una escola privada per emprenedors, clares apostes de futur pel Silicon Fen.

El pes que pot arribar a tenir la zona dins l’economia anglesa no ha significat un tracte especial per part del govern central. Molts analistes assenyalen aquesta com altre de les raons d’un èxit encara relatiu. Això pot canviar ara amb el darrer ‘white paper’ presentat pel dimissionari ministre d’Indústria i Comerç Peter Mandelson sobre competitivitat (Our Competitive Future. Building the Knowledge Driven Economy).

Per últim destacar la importància de les condicions d’entorn i la qualitat de vida de la zona, vista com un inconvenient pels propis habitants i treballadors. Especialment en aquests darrers anys amb el gran creixement. Aquest juntament amb l’accés a capital i a bons gestors d’empreses són els reptes més importants que té Silicon Fen ara.

Nom: Silicon Glen

Localització: Glasgow-Edimburgh, Escòcia, Regne Unit

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa privada amb recolzament públic

DESCRIPCIÓ Escòcia és un dels centres més importants de producció de hardware, microelectrònica i software a Europa. El corredor de 100 milles entre Glasgow i Edimburgh és la base d’operacions de cinc de les més grans productores d’ordinadors i set de les líders mundials en semiconductors.

Hi ha prop de 600 instal· lacions a Silicon Glen albergant recerca, disseny i fabricació electrònica i de telecomunicacions d’empreses d’arreu del món. D’aquest enclau surten el 7% dels ordinadors amb marca del món, més del 37% dels europeus, 50% de l’ATM i 60% de les estacions de treball.

D’aquesta manera Escòcia fa girar gran part de la seva economia al voltant del passadís format entre les dues ciutats. Un eix de distribució que uneix el corredor amb el mercat europeu, proporcionant transport d’alta velocitat a baix preu. La disponibilitat de professionals convenientment formats, que surten de les 13 universitat escoceses i escoles tècniques, que graduen a 4.500 estudiants anuals en títols relacionats amb electrònica i 8.600 en carreres tècniques i científiques . Dotze universitats ofereixen cursos sobre semiconductors.

Per intentar aprofitar i mantenir aquesta empenta tecnològica es va crear l’agència governamental ‘Locate in Scotland’ (LIS), que fa promoció del corredor.

El plantejament del corredor és totalment diferent al de molts altres vists abans, situats a entorns urbans. Silicon Glen és més producció industrial, encara que ho sigui d’alta tecnologia, i rep un tractament especial perquè és responsable d’un 24% del PIB escocès. La necessitat de prioritzar el preu del sòl més que l’entorn, donada la gran necessitat d’espai de les plantes de producció conforma un paisatge típicament industrial.

Dins d’aquesta producció de hardware, Escòcia ha buscat encara més especialització: els semiconductors. En aquest sentit neix una nova iniciativa que encara està en fase de construcció, el Alba Centre Campus.

El Alba Centre Campus és un àrea de 40 Ha situada a Livingston, a mig camí entre Glasgow i Edimburgh, al cor del Silicon Glen. L’objectiu de l’Alba Centre és fer del Silicon Glen la capital mundial dels semiconductors. El centre albergarà un ‘Design Complex’ basat en el System Level Integration (SLI) i un institut basat només en aquesta tecnologia. Aquest centre d’investigació és fruit d’una col· laboració entre 4 universitats escoceses.

El campus ha estat dissenyat amb les més altes especificacions mediambientals i arquitectòniques. I estarà unit amb una sofisticada xarxa de gran ample de banda, una potent intranet i sistema de videoconferència.

Nom: ELECTRUM, Kista Science Park

Localització: Estocolm, Suècia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa mixta

DESCRIPCIÓ El panorama de les tecnologies de la informació i de la comunicació a Suècia està molt marcat pel gran dinamisme del seu mercat intern. A l’annex quart es fa un resum de la situació d’aquest mercat.

Dins de la xarxa de 24 ‘Science Parks’, el de Kista és el de més èxit. Kista és un suburbi situat al nord-oest d’Estocolm. El 1979 s’instal· lan a un terreny propietat de l’exèrcit suec centres d’investigació d’ERICSSON i IBM. El 1988 s’inaugura oficialment el parc i el seu creixement és constant. Actualment el parc ocupa 200 Ha, amb possibilitats d’ampliació pràcticament il· limitades, i allotja un total de 350 companyies que donen feina a 23.000 persones.

Al cor del parc es troba Electrum, un complex que acull programes extensius d’educació en TIC, impartits pel Royal Institute of Technology i la Universitat d’Estocolm. En total una trentena de professors, 500 investigadors i 3000 estudiants. Altres institucions de recerca i desenvolupament tenen la seva seu a Electrum, com Swedish Institute of Computer Science (SICS), Swedish Institute for System Development (SISU), Industrial Microelectronic Center (IMC) i la Technical Information Standardization Authority (ITS). El Royal Institute of Technology forma a un terç dels enginyers suecs, i de resultes de la seva reputació estudiants de la Universitat d’Stanford cursen lliçons de telecomunicacions mitjançant un enllaç d’alta velocitat entre els dos centres.

El principal sector d’investigació és el de les TIC, encara que hi ha cases de biotecnologia. No és d’estranyar, ja que la regió d’Estocolm concentra un 75% de la facturació sueca. ERICSSON continua sent l’ànima del parc i té instal· lades a la zona multitud de centres d’investigació i fins i tot un de producció (l’únic del parc), encara que no es tracta d’una producció estàndard.

Al parc funciona una oficina dedicada a finançar possibles empreses. Els diners venen de bancs, el sector privat o l’administració. Els ajuts poden arribar al 50% de la inversió i van de 500.000 a 3.000.000 de corones sueques. El retorn del préstec és condicionat per l’èxit o fracàs de l’empresa. Els diners no es poden dedicar a empreses ja existents, encara que es tracti de nous productes.

Un dels aspectes a millorar a Kista és el de l’habitatge. Actualment la major part de la gent que treballa a Kista, no hi viu, i a l’inversa, molta gent viu a Kista però no hi treballa. El transport des del centre de Estocolm es pot fer en metro en 40 minuts.

Kista Science Park respon més al model de parc tecnològic dels 80, però la gran força especialment del sector de les telecomunicacions fa que al centre es construeixi ELECTRUM com la concentració de coneixement capaç de seguir investigant i desenvolupant nous productes. El nou sector (el ‘New Media’) es desenvolupa al centre d’Estocolm (veure annex) seguint ja les pautes actuals, que hem vist a altres ciutats.

Nom: SoftCenter

Localització: Ronneby, Suècia

Tipus d’Iniciativa: Iniciativa pública

DESCRIPCIÓ Ronneby està situat al sud-est de Suècia, amb una població de 30.000 habitants. El naixement de Softcenter és a partir d’una iniciativa al 1986 de l’alcalde de Ronneby a l’època i el director general de Tarkett, empresa sueca especialista en parquets i altres superfícies pel terra. Basant-se en la idea de les quatre K (cultura, coneixement, competència i comunicació, les quatre escrites amb k en suec) ideen el Softcenter com a resposta a la gran crisi de la indústria tradicional. S’inicia la construcció del primer d’una sèrie d’edificis que avui ja arriba a vuit.

Els edificis són construï ts i propietat del municipi, que s’encarrega de llogar-los a les companyies. Els espais disponibles van de 30 m2 a més de 1000, i els serveis oferts inclouen una connexió ràpida a Internet. Ja hi ha més de 80 empreses, des de les grans (ERICSSON, GlobalOne, SEMA) fins petites consultories o empreses de publicitat o d’Internet. Les companyies hi són tant per les infrastructures de que disposen al centre com per la presència d’altres companyies, el que provoca un ambient que les empreses valoren positivament. SIEMENS, amb sucursals arreu del món pensava instal· larse a Ronneby per aquest fet.

El 1989, vist l’èxit que adquiria el centre es va crear la Universitat de Karlskrona/Ronneby (Kalskrona és a uns 35 km al sud de Ronneby). La universitat ja té 3000 alumnes, 8 departaments, escoles tècniques i departaments de recerca. Els departaments a Ronneby (amb la meitat del total d’alumnes) són dins el complex del Softcenter. Al campus de Kalskrona l’especialitat són les Telecomunicacions i a Ronneby ho és el software. El programa d’estudis no es redueix però a disciplines tècniques sinó que integra les TIC en d’altres disciplines com direcció i gestió d’empreses, humanitats o relacions laborals. La Softstart fa les vegades d’incubadora, donant assistència i facilitats els tres primers anys a qui decideixi crear la seva pròpia empresa. La Industrial Liaison Office, proporciona serveis de assistència a pimes i als departaments de la universitat col· locant ‘lecturers’ i personal de recerca de la indústria, arregla contactes entre estudiants i projectes conjunts universitat-empresa i organitza seminaris i cursos en temes centrats el comerç i indústria.

La col· laboració amb el Softcenter ha permès al govern local implementar les TIC a tots els nivells. L’autoritat municipal al 1993 decideix donar suport a les TIC a Ronneby i inicia un projecte a 10 anys vista anomenat Agenda 2003. Els efectes del programa ja són visibles: biblioteques i escoles estan informatitzades, una xarxa de 20 km de fibra òptica – la Resource Net Ronneby – amb tecnologia ATM connecta el SoftCenter, l’Ajuntament, la biblioteca i les escoles. L’objectiu final de l’Agenda és aconseguir pel 2003 que tots els ciutadans facin servir la xarxa, començant per biblioteques i escoles, després la cultura, altres sectors públics, el comerç i la indústria i els ciutadans.

La recent creació de SoftCenter International busca una extensió de la idea per tot el món. De moment han obert sis centres a Suècia i un setè a Duluth, Minnesota és a punt d’obrir. Amb el partenariat busca el desenvolupament d’una xarxa a on una sèrie de serveis són centralitzats: serveis d’informació sobre les TIC, creació d’un consell d’administració amb tots els centres, creació d’una homepage comuna, elaborar plans anuals i altres activitats com màrketing i desenvolupament de projectes.

4.3 Requeriments d’entorn i d’estructura urbana de les noves activitats

A partir dels 21 casos estudiats podem treure una sèrie de condicions que s’han de complir (fet evident als exemples per presència o per absència) pel desenvolupament dels nous sectors. Amb cap pretensió de sistematització, parlem més aviat de mínims.

D’altra banda convé aclarir que hi ha dos sectors amb necessitats sovint ben diferents. Primer el sector de les TIC, en les seves vessants de recerca i desenvolupament i producció (dins aquest grup encara és possible distingir entre hardware i software, amb necessitats també diferents). I després el nou sector del ‘new media’, més relacionat amb el món d’internet i la indústria multimedia.

El primer sector es segueix desenvolupant majoritàriament a grans parcs industrials, molts d’ells dissenyats als 80, que s’han anat adaptant a les noves tecnologies. El cas de Cambridge és una excepció ja que basa la seva existència en la concentració de coneixement, més que d’espai o d’avantatges competitives en el preu de la ma d’obra. Les diferents companyies s’instal· len al Science Park o algun altre lloc de Cambridge, donant prioritat al preu de l’espai o la seva disponibilitat. El Hsinchu Science-Based Industrial Park és l’exemple més clar d’aquest model que parteix de Silicon Valley i que evoluciona intentant incorporar les seves mancances (diferenciació d’espais d’oci, habitatge i producció), infrastructures avançades i protecció mediambiental. El símil és el d’una gran factoria on aspectes com la qualitat mediambiental o la mateixa qualitat de vida s’observin com a condicions necessàries.

La realització dels parcs asiàtics és concebuda com una obra gegantina destinada a servir la tecnologia del segle XXI. Això, però comporta també riscos. Les dimensions gegantines dels projectes coreà o de Malàisia, a part de condicionar la seva rendibilitat redueix el seu marge de maniobra. Les tendències que es comencen a apuntar del nou model dóna una importància fonamental a la flexibilitat mentre que les mides d’aquests projectes els fan aparèixer com monstres. Si bé no és menys cert que Àsia s’ha convertit en el gran centre mundial productor de tecnologies de la informació i que això els ha aportat gran part de l’espectacular creixement que van viure abans de la crisi dels anys 1997-98.

Altres de les tendències pel que fa a l’adaptació d’aquests parcs és la de situar una zona especialitzada en formació, recerca i espai d’incubadores d’empreses. Kista Science Park ha situat al mig ELECTRUM, i Cambridge posa l’espai de viver al nou parc de St John’s College, amb tot de serveis de suport per als nous negocis. Amb això s’està reconeixent que el coneixement i l’aplicació que d’ell se’n fa en cada moment és el veritable factor diferencial que s’ha de potenciar.

Hi ha una sèrie de condicions que compleixen les TIC però que són comunes als dos sectors. La qualitat de vida és cada vegada més un factor a tenir en compte. Els treballadors de les noves tecnologies exigeixen un cert estàndard de vida, el que fa que s’incorporin més als nous complexes.

La situació relativa és dels més importants. En el cas de grans parcs dedicats en una gran proporció a la producció, la seva situació relativa es mesura a escala global. A Àsia el factor localització està relacionat amb el preu de la ma d’obra. A Índia el factor de localització també es relaciona amb la formació d’aquesta ma d’obra, especialment preparada per la producció de software. Els Software Technology Parks només han de garantir un subministrament de llum i aigua i una bona infrastructura per que, sigui per satèl· lit o per cable, el producte surti de les fronteres índies. Els professionals indis s’instal· len i fan la resta.

Les infrastructures són un factor decisiu. Les de telecomunicacions per que són la base de la producció del nou sector, però altres com les comunicacions, o en els casos més

moderns instal· lacions d’aigua freda/calenta, refrigeració/calefacció i transport. La manca d’infrastructures de transport col· lapsa a diari ciutats com Cambridge o Bangalore.

El ‘new media’ té unes característiques molt ben definides quant a necessitats d’entorn. En primer lloc es desenvolupen espontàniament a un entorn urbà. Tant pel tipus de gent que hi treballa com per la necessària proximitat als centres de decisió. Si bé el cas del Silicon Alley a Nova Yorkk és paradigmàtic, trobem altres exemples entre els casos estudiats (Ludwisburg, a Alemanya, Londres o altres). De fet podríem establir dues corrents segons el lloc on es desenvolupen. En primer lloc aquells que s’han desenvolupat a importants centres de l’economia global. Nova York, Londres i segur que totes les capitals importants han desenvolupat aquest sector només per la seva condició de centralitat. En segon lloc aquelles iniciatives portades a terme a ciutats petites. En aquests casos l’activitat s’ha estimulat i ells han generat una dinàmica pròpia. L’evolució seguida en els dos casos és diferent.

La necessitat d’infrastructures es fa més evident en el ‘new media’. Una bona xarxa de telecomunicacions i bons accessos, especialment amb transport públic són imprescindibles.

Tot per afavorir una elevada qualitat de vida. En els casos de centres urbans la qualitat de vida és encara més important. Els professionals solen ser molt més exigents en aspectes referents a la qualitat de vida. A Nova York aquest era considerat un dels factors crítics, juntament amb el preu i la disponibilitat d’espais.

Per últim la necessitat de flexibilitat d’espais (amb diverses possibilitats de mides, de funcions i de propietat) és una de les característiques més pròpies dels nous centres productius urbans.

La possibilitar d’emmotllar la nova economia dins un entorn urbà ja consolidat es contempla com la possibilitat més rica, per la informació acumulada en la seva història urbanística i de producció. Aquesta pot ser la mancança més important de les megaciutats asiàtiques creades artificialment del no res. En això contraposem el creixement orgànic del sector amb la ciutat, aprofitant la seva urbanització adaptant-la a la nova activitat.