DISSABTE · 13 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14967 - AVUI / Any XLI. Núm. 13837 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

2062

09L

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 11.30 hAvui, a partirde les 11.30 h

1751

68-1

1495

81w

DesprogramatsP6,7

CONCÍS · Les campanyes se centrenen la figura del líder més que en lamarca i en els missatges curts mésque en l’explicació del programa

PACTES · Amb la desaparició delbipartidisme i de les majoriesabsolutes, agafa força el debat sobreles possibles coalicions

Dues manifestants sostenen pancartes de suport al fundador de Wikileaks, en una manifestació a Sydney ■ EFE

EUROPA-MÓN P26,27

Corbyn demana que no se’n permeti l’extradició als EUA

Contra la detenció d’Assange

NACIONAL P11

Obliguen la UABa retirar llaçosgrocs i esteladesLa junta electoral provincial en donal’ordre i desautoritza la junta electoralde Sabadell, que sí que els havia permès

NACIONAL P24

Nissan fa elpreavís d’unERO queafecta 600treballadorsMobilitzacions per alSaló de l’Automòbil

Jordi CubillosCultura popular P32,33

“Hem perdutde vista la mortper un laïcismemal entès”

Avui, a les22.00 h

Cultura i Espectacles P30,31

Tot a punt per al finalde ‘Joc de trons’

Jordi SalvadorCap de llista d’ERC a Tarragona P14,15

“Cap dret, ni socialni nacional, no haestat mai regalat”

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019

l més significatiude la irrupció de

l’extrema dreta explí-cita en el panoramaelectoral espanyol noés l’espectacularitat

dels seus resultats –per ara bàsica-ment demoscòpics–, sinó l’accepta-ció plena del seu programa electoralper, almenys, la meitat dels votants del’Estat espanyol. No hi ha un sol retret,ni una sola crítica pública del PP con-tra Vox, més enllà de demanar el votútil a l’enorme percentatge de simpa-titzants històrics de la dreta clàssicaespanyola que estan disposats, ale-grement, a votar un partit que identifi-quen de manera plena amb el seuideari tradicional. Legionaris, toreros,costaleros de Setmana Santa i folklò-riques formen part de l’Espanya na-cional, de la de sempre. La que s’expli-cava als llibres de text de l’escola fran-quista, que és la que ha perviscut a lataverna de cada poble.

L’ideari ultra és tan vendible perquèja estava a disposició dels electorsdes de molt abans que apareguessin

Santiago Abascal i els seus. Pel que faa Catalunya, per exemple, les propos-tes dels tres partits del nacionalismeespanyol s’han fotocopiat amb unaversió actualitzada de l’afusellamentde Lluís Companys, via presó preven-tiva. I la destrucció de l’autogovern ca-talà és compartida, al mil·límetre, pelstres partits de l’anomenat trifachito,igual que l’esmena a la totalitat del’escola catalana i el tancament deTV3. Tanquen l’oferta ideològica lesreferències a l’Espanya imperial, ambla Mare de Déu de Covadonga inclosa,el catolicisme integrista i el masclis-me de barra de bar.

El cas és que, a diferència de Fran-ça o d’altres països europeus, a Es-panya l’extrema dreta és perfecta-ment tolerada pel sistema. Les sevesidees, sempre tan simples, són exac-tament les de l’escola franquista. Ésa dir, les de Blas de Lezo, els Últimosde Filipinas i l’Alcázar de Toledo. Sónindistingibles dins la marea ultrana-cionalista de l’Espanya dels balcons.I, al final, són els que ens obligaran aguanyar.

E

Keep calmSalvador Cot

Ens obligarana guanyar

L’ideari ultra és tan vendibleperquè ja estava a disposiciódels electors des de moltabans que apareguessinSantiago Abascal i els seus

hir els vaig deixar amb jo enfilatal punt més alt del castell deMur, al Pallars Jussà. Hi vaig

pujar amb la companyia d’alguns alcal-des de diversos pobles de la comarca.La necessitat de promocionar-la, tam-bé turísticament, els ha unit. El tap degent que ara ha posat de moda el con-gost de Mont-rebei, no podria trobarun moment per recórrer la conca deTremp? Els fascinats pel romànic de laVall de Boí, no podrien allargar el re-corregut cultural i visitar el de la col-legiata de Mur? Les pintures de Mursón a Boston, d’acord. I les de la Vallde Boí, a Barcelona. Reproducció perreproducció, cada una té el seu atrac-tiu. Des de dalt del castell, els alcaldesrumien estratègies. M’hi van fer pen-sar: al Maresme, d’on jo provenia, unaconcentració d’edils semblant no seriapas possible. Primer haurien de triarl’elevació des d’on contemplar la co-marca. El castell de Burriac? No tin-dria ni de bon tros adhesions unàni-mes. Premià faria valer Sant Mateu; elMasnou, un punt de la Conreria;d’Arenys en amunt, alguna arruga delMontnegre. Els de l’extrem nord, el

A

castell de Palafolls. Cadascú per onl’enfila, a la comarca més desguitarra-da del país. Ni “el Maresme” és una de-nominació vàlida per a tothom. Els delMasnou, Teià, Tiana i una mica Alella“són” de Barcelona. Arenys de Mar hareivindicat sovint la capitalitat de “laMarina de la Selva”, de creació pròpia.Prop d’Arenys hi ha Caldes d’Estrac,també dita Caldetes. La riera que par-teix el poble divideix el bisbat de Bar-celona del de Girona. De Caldes enamunt reverencien un bisbe i de Cal-detes en avall, un altre. Sembla que notingui cap importància perquè moltpoca gent va a missa, però com que la

divisió eclesiàstica és molt més antigaque la política, la devoció ha imprèscaràcter. El escolars del MaresmeNord sempre havien anat a seguir elbatxillerat a Girona, quan els col·legiselementals eren religiosos. Ara l’estu-dien als instituts de cada poble, però al’hora universitària insisteixen ambGirona. Els de Mataró i el seu sud, vana Barcelona. Burriac? On és Burriac?Palafolls té castell? Es veuen per lacarretera però no els identifiquem.

L’altre dia vaig assistir a la presen-tació d’una antologia de poetes del Ma-resme. Cada poble té un o més poetes.Vaig mirar l’índex: només vaig conèi-xer els de Mataró i la “seva” comarca.La comarca de Mataró està constitu-ïda per Argentona, Dosrius, Canya-mars, Òrrius, Cabrera, Cabrils, SantAndreu de Llavaneres, Vilassar deMar, Vilassar de Dalt i, una mica, Pre-mià de Mar. Deu de trenta. Forad’aquests límits tot ens és desconegut,també els poetes. Els alcaldes apilo-nats a la torre de Mur distingien cadapoble, les muntanyes i fins i tot lesplantes. Quin projecte comú es pot es-perar al Maresme?

“Quin projectecomú es pot esperara la comarca mésdesguitarrada?

Vuits i nous

Elevacions del MaresmeManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

mi em costa d’entendre, aques-ta estratègia de la provocacióque practiquen, un dia rere l’al-

tre, formacions com Ciutadans i el PP(de Vox, ja ni els en parlo). Ahir, la capde llista de Ciutadans al Congrés deDiputats per Barcelona i futura excapde l’oposició, Inés Arrimadas, se’n vaanar a TV3 i, sense pèls a la llengua, vadeixar anar que si ara hi hagués unnou 155 “inclouria TV3 perquè és unamàquina d’incitació a l’odi”. “A TV3cada dia es fa propaganda separatis-ta”, va deixar anar, i es va quedar bentranquil·la. És, simplement, l’estratè-gia de la provocació. Que és la mateixaque la líder de l’oposició va fer serviranant-se’n a Amer (el poble natal delpresident Puigdemont) a arrencar lla-ços grocs; la mateixa que va fer serviranant-se’n un quart d’hora a Waterloo(un ridícul que els va costar molts di-ners); i la mateixa que va fer servir amitja setmana quan es va plantar al fa-

A “És ben trista,l’estratègia de lafutura excap del’oposició alParlament i la de lamarquesa Cayetana

ristol del Parlament amb un feix dellaços grocs que va presumir d’haver-los arrencat. Aquesta és la seva pro-posta política? Si TV3 és “una màqui-na d’incitació a l’odi”, em preguntoquin qualificatiu mereix l’estratègiade Ciutadans. O la de la marquesaCayetana, la cap de llista del PP a Bar-celona que viu a Madrid. Cayetana se’nva a la Universitat Autònoma de Bar-celona i és rebuda amb una allau de

crits i xiulets que li retreuen la derivaque ha agafat el seu partit. I què faella? Qualificar-los de “mocosos totali-taris” i de “senyorets reaccionaris”. Nohi ha, em sembla, res gratuït en capd’aquests dos fets (i els que veurem).Perquè uns i altres han convertit l’es-tratègia de la confrontació en el seuprincipal leitmotiv de la campanyaelectoral. Han descobert, ai las, quefent determinades declaracions el ren-diment mediàtic que en treuen elssurt a compte. De què, sinó, jo estariaescrivint aquest article. Busquen, ambaquesta estratègia, ser protagonistes(que trist) allà on els interessa ser-ho,que no és pas precisament en aquestdiari sinó en determinats mitjans decomunicació. Ben lícit. Més que criti-car-ho (que també), voldria limitar-mea constatar-ho. I a constatar, és clar,que si aquesta és la seva principal pro-posta com a candidats per Barcelona,que vol dir per Catalunya, és ben trist.

L’estratègia de la provocacióXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Ahir va començar oficial-ment la campanya de les

eleccions del 28 d’abril al Congrés iSenat espanyols. Una campanyaque difícilment modificarà molt latendència apuntada pel CIS a unavictòria clara del PSOE, una frag-mentació del vot de la dreta, una ir-rupció amenaçadora de la ultradre-ta i la necessitat de pactar per go-vernar. El vot no decidit (el 40% se-gons el CIS), en canvi, sí que potacabar sent determinant per a lesopcions de Pedro Sánchez de tornara La Moncloa amb un govern esta-ble o per a les de la dreta d’imitar eltripartit que governa Andalusia.

S’hi juga molt Espanya, perquè,d’una banda, l’efecte Vox ha arros-segat el PP i Cs i ha dibuixat clara-ment un rumb involucionista entermes de drets socials, de desen-volupament democràtic, de recen-tralització de l’estat autonòmic finsi tot més enllà de la Constitució i,per descomptat, de repressió senseembuts del procés sobiranista aCatalunya. I, d’altra banda, perquèla crisi catalana és també en certamesura una crisi de l’estat de dret ide la democràcia espanyols i si hiha alguna llum al final d’aquest tú-nel estarà en un govern progressis-ta amb capacitat de maniobra, queprioritzi el diàleg i els valors demo-cràtics en comptes de la repressió.

Catalunya s’hi juga molt tam-bé. Amb candidats empresonats iimpedits pel Suprem per fer acteselectorals fora de la presó; amb lacausa general contra el sobiranis-me en marxa al Tribunal Suprem i aljutjat 13 de Barcelona; i amb l’ame-naça directa que suposa un hipotè-tic tripartit de dretes per a l’autogo-vern català i la nostra societat talcom els coneixem, el més impor-tant no serà l’ordre final dels par-tits, sinó la fortalesa del vot inde-pendentista, la majoria del vot sobi-ranista i la minoració de les forcesde la repressió.

La campanyadel 28-A

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’estrena dilluns de la vuitena i última temporadade Joc de trons subratlla el mèrit del novel·listanord-americà que ha creat aquesta història, origende cinc llibres dels quals s’han venut 90 milionsd’exemplars i d’una sèrie televisiva que és la méspremiada de tots els temps amb 47 premis Emmy.

CONSELLERA DE SALUT

Una història de rècord

El govern prioritzarà els criteris d’equitat en lesllistes d’espera, valorant aspectes com la depen-dència o la situació laboral. A banda també inclou-rà les reconstruccions mamària, de còlon i bufetaen casos de càncer en el grup d’operacions amb180 dies d’espera màxima garantida.

-+=

-+=

Tancar la veu lliureLenín Moreno

Millorar llistes d’esperaAlba Vergés

-+=

George R. R. Martin

El president equatorià va incomunicar Assange ar-ran del seu suport a l’1-O i l’ha entregat a la policiaperquè el culpa de la filtració de documents que pro-varien la seva corrupció. Assange publica informaciósensible que els estats volen amagar. La seva deten-ció va contra la transparència i la llibertat de premsa.

PRESIDENT DE L’EQUADOR

ESCRIPTOR I CREADOR DE ‘JOC DE TRONS’

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

I, per fi, laFabra i Coats

l 2012 s’inaugurava el centre d’art contemporani deBarcelona a l’antiga fàbrica Fabra i Coats amb més

dubtes que certeses. Al més pur estil de les polítiquesculturals d’aquest país, s’havia fet una inversió en elcontinent (un bon continent, les coses com siguin), peròels continguts quedaven indefinits. Es va considerar queno era prioritari nomenar cap director. El sector, crematper la desarticulació de Santa Mònica i pel fracàs delprojecte del Canòdrom, mai es va acabar de creure quela Fabra i Coats pogués ser el lloc per poder començar a

normalitzar la situació anòmala deles arts visuals en una ciutat quenomés s’emmiralla en les granscapitals europees en el que vol. Elbalanç d’aquests primers set anysde vida és desigual, però malgrat opotser gràcies a aquest buit depoder és d’agrair que s’hagin fet

exposicions lluminoses d’artistes d’una generaciómaltractadíssima, la de Joan Morey, Carles Congost iMireia Sallarès (aquesta, en curs). A les acaballes de lalegislatura, que en general ha estat poc sensible amb lesarts visuals, finalment la Fabra i Coats tindrà directora:Joana Hurtado (1979), escollida per concurs. Hurtadove de picar pedra, i dura, a Can Felipa. Està més quepreparada per al repte. És llàstima que, com deia fa pocJoan M. Minguet, s’hagi tardat tant a confiar en aquestageneració per treure les institucions artístiques del seuestat de letargia i encotillament. Esperem que l’efecteHurtado sigui l’inici d’una nova era regeneradora.

E

JoanaHurtadodirigirà elcentre d’artde Barcelona

http://epa.cat/c/lp3del

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

JxCat, ERC i la CUP denuncienLlarena per haver aturat lainvestidura de nou. El magistratobvia l’ONU i torna a negar aSànchez el dret a assistir al ple.

10anys

20anys

Ibarretxe insinua que deixa elprimer pla. Tanca el discurs al’Aberri Eguna amb un inèdit“Agur!” en lloc de l’habitual“Visca Euskadi lliure!”.

L’OTAN estudia convertirKosova en un protectorat.L’Aliança bombardeja un pontquan hi passava un tren i causa10 morts i 16 ferits

Querellat Es retira Atacs a KosovaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

a campanya elec-toral de les cam-

bres espanyoles fa undia que és oficial, peròfa setmanes que raja.Temps suficient per

veure els rocs que alguns partits tenena punt per lapidar un cop més Catalu-nya, els catalans, la societat catalana iel futur d’aquest país. Les seves pro-postes programàtiques són un gènereliterari en si mateix, barreja de ficció,terror i esperpent nacional. No és capprimícia. Reis, militars, polítics i plo-mes il·lustres de la literatura castellanafa segles que el cultiven. Si avui en fes-sin una pel·lícula, la podrien titular, encastellà, per descomptat: ¿Por qué lollaman constitucionalismo cuandoquieren decir catalanofobia?.

No calia ser un geni per saber que niel PP, ni obviament Ciudadanos, ni enca-ra menys Vox, tenen el més mínim inte-rès en què pensen els catalans. Per aixòno trobaran als seus programes cap vo-luntat d’acostar-se a la realitat políticacatalana, cap intent d’esbrinar què noha funcionat en 40 anys de democràciai autonomisme o en 300 de totalitaris-me colonial, cap intent d’imaginar fór-mules de coexistència amistosa i bene-ficiosa per totes dues parts, ni cap sen-sibilitat de primer de democràcia queprioritzi donar la veu al poble de Catalu-nya per decidir el seu futur de forma de-mocràtica. Només formes d’imposar ladissolució de Catalunya i de sotmetreels discrepants.

Segurament per això la nit del 28-Aestaran a la part baixa de la classificacióde partits a Catalunya, a canvi, això sí,de multiplicar la seva bossa de vots aEspanya i així acabar de lligar allò que nova quedar prou lligat el 20-N de 1975.Com? Doncs amb un 155 més devasta-dor que el que Fraga no va poder inclou-re a la Constitució del 1978. I si no cola,amb més querelles, judicis i presos.Amb els Mossos degradats o dissolts.Amb TV3 espanyolitzada o tancada.Amb l’escola i la societat fragmentadesen comunitats culturals diferents. Ambels professors obligats a dopar els seusalumnes amb píndoles de formació del’esperit nacional. Amb els catalanopar-lants encara més discriminats molt apesar de la Constitució. Amb el catalàarraconat i en procés de residualització.Amb els partits independentistes ofe-gats, il·legalitzats o perseguits. I, tal comdeia aquesta setmana Albert Rivera, “aqui no li agradi, que s’aguanti”.

L

Full de rutaToni Brosa

A qui no liagradi, ques’aguanti

“No es potpretendre educarper a la vida sensedeixar que la vidas’expressi

ducar per a la vida” ha estat unconcepte força repetit en l’ar-got pedagògic. Es contraposa a

una educació basada en l’utilitarisme i, so-vint, d’esquena a les necessitats vitals del’alumnat. Es deia: “A l’escola has d’anar aaprendre per fer-te un futur”; “has d’esfor-çar-te i sacrificar-te, treballant i estudiantde valent, per poder sortir-te’n a la vida”.Sí, durant molts anys aquest ha estat el pa-radigma dominant. Encara ara, es mani-festa que a l’escola s’hi va per aprendre totallò que et permetrà accedir al món adult,professional, per gaudir de la cultura i ex-ercir plenament com a ciutadà. També sesol repetir que si t’espaviles, si t’esforces, sitreus bones notes i ets dels que poden esco-llir estudis superiors, llavors, et podràsguanyar bé la vida, millor que els teus pa-res. I si segueixes treballant, estudiant i es-forçant-te els teus fills i nets encara podranviure millor que tu.

TANMATEIX, AQUEST PARADIGMA ja no potsostenir-se, almenys amb aquests argu-ments. Disposar d’una titulació superiorno és cap garantia de trobar una bona feina(encara que no tenir-ne t’ho faci més difí-

“E cil). Però, en tot cas, cal preguntar-se si“educar per a la vida” ha de servir per a te-nir una bona feina, o per a disposar degrans coneixements acadèmics, o peranar superant cursos i avaluacions esco-lars. En definitiva, quan ens referim a l’ac-tual sistema educatiu, quin significat po-dem donar a “educar per a la vida?

POTSER ENS HEM DE PLANTEJAR que si vo-lem que l’escola eduqui per a la vida primerha de deixar que la vida s’expressi en pleni-tud. En aquest sentit, la veritable transfor-mació pedagògica serà l’alliberadora dels

constrenyiments de les expressions vitalsde l’alumnat i del professorat. No es potpretendre educar per a la vida sense deixarque, precisament, la vida s’expressi, es ma-nifesti, ens interpel·li.

PER AIXÒ CALDRIA DISPOSAR d’un currícu-lum vital que dotés de sentit l’escolaritatdels nois i noies i no com ara, que tenim uncurrículum amarat de continguts d’escas-sa significació per a l’alumnat. És més, con-cebre els espais aula, centre o escola com aquelcom tancat, aïllat de l’entorn natural osocial, representa una negació de l’apostaper una pedagogia de la vida. Quantes ex-periències vitals es malbaraten diària-ment quan s’impedeix que els nostres es-colars abandonin les seves aules, classes,centres tancats? Per què no se’ls permetque surtin als carrers, a les places, als mer-cats, als boscos, als rius, a les muntanyesdel nostre país en dies assolellats i esplen-dorosos? Si eduquen per a la vida anem atrobar-la on millor es manifesta. Ens atre-virem a organitzar l’escola perquè la vidaes faci present en la quotidianitat i no siguinomés un projecte de futur incert i, permolts, sempre inabastable?

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Educar per a la vidaTribuna

Patuès

b TVE, sèrie La Caza. Monte-perdido, una ficció de misteriubicada a la Franja de Ponentdel Pirineu Aragonès. Un pro-tagonista explica a un altre quela confraria del poble va propo-sar de fer un concurs literarien... patuès! Quina vergonya!Haguessin pogut dir Lapao, al-menys hauríem rigut! No dei-xen mai de sorprendre’ns. Larealitat supera la ficció.JOAN SANTÓ COTSSant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Odi, insurrecció,massab Des que he sentit les decla-racions al Tribunal Suprem deltinent general Baena, i les delspolicies, sé que aquest judiciés una farsa.

Ja ho sabia. Però ara mésque mai m’adono que els in-surrectes amb rostres d’odisom nosaltres, el poble. La

massa de gent de les concen-tracions va actuar espontània-ment i amb convenciment, de-fensant el dret irrenunciable ala llibertat d’expressió.

Però no hi ha prou presonsper a tanta gent! I han agafatuns caps de turc, als qualshem de defensar fins que nopuguem més, perquè ells,com a bons governants, no-més van fer el que nosaltresdemanàvem.ANNA MARIA FARRÀSBarcelona

El súmmum delridículb La situació sociopolítica ac-tual de l’Estat espanyol ha ar-ribat al súmmum del ridícul.Ha convertit un punt d’atenciósobre una realitat innegable–els llaços grocs com a de-núncia de l’empresonamentde càrrecs polítics i presidentsd’entitats civils– en un símbold’uns partits polítics que po-den compartir neguit però que

presenten propostes diver-gents. Ara han posat la cirere-ta al pastís. Per què les emis-sores públiques de Catalunyano poden parlar de presos po-lítics o d’exiliats? Que no hosón el president Puigdemont iel seu govern? Quin paper hipinten els periodistes si de fo-ra vingueren que de casa elstragueren? Tot plegat semblaun joc de criatures que alsadults ens sembla esperpèn-tic.PILAR PORCEL OMARSabadell (Vallès Occidental)

Entre el sí i el no

b Hem entrat de ple en el re-molí de les campanyes electo-rals en les quals Catalunya ésel cap de turc, l’ase dels cops,som el centre d’atenció detots els partits espanyols queper guanyar quatre vots ensllancen amenaces de recen-tralització, d’aplicar el 155 pera tota la vida, de tancar TV3 iCatalunya Ràdio, de posar fi a

la immersió lingüística a lesescoles, que marxaran mésempreses cap a Espanya id’enviar-nos de nou piolins, fis-calies i tribunals per ser casti-gats i anorreats per sempre.

N’estem farts, d’amenaces,insults barroers i mentides re-petides mil vegades, als mí-tings i als mitjans informatiusde la caverna.

Diguem no! No a la repres-sió. No al judici farsa. No a lapor. No als empresonamentsde dones i homes innocents.No ens deixarem dividir. No alsexilis forçats. No al feixisme.No a l’homofòbia. No a les cla-vegueres de l’Estat. No a lamonarquia.

Diguem sí! Sí a la democrà-cia. Sí al pacifisme. Sí a la soli-daritat entre els pobles. Sí aldret a l’autodeterminació. Sí ala igualtat. Sí a la dignitat. Sí ala fraternitat. Sí a la indepen-dència i sí a la República cata-lana.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019

Inés Arrimadas, CANDIDATA DE CIUTADANS AL CONGRÉS

“Un nou 155 inclouria TV3 perquè és una màquinad’incitació a l’odi”

La frase del dia

“Si el 0,2% de lapoblació catalanaque és el Pallars éscapaç de refer-se,no ho podrem feraquest 80% decatalans que volemun referèndum, novolem el rei i volemllibertats polítiques?

finals de segle passat algunsacadèmics van parlar de comar-ques a tancar, referint-se a aque-

lles que eren excèntriques en relacióamb Barcelona, amb una agriculturaen vies de deteriorament i un acceleratenvelliment de la població no emigra-da. Aquests Finisterres tenien mala pe-ça al teler. I la reivindicació territorialhabitual que era la millora de les comu-nicacions servia de condició necessà-ria, però en absolut suficient. Sense unimpuls intern a noves iniciatives dedesenvolupament, les noves carreteresnomés serien vies d’emigració.

UNA D’AQUESTES COMARQUES que sem-blaven maleïdes era el Pallars Jussà.Als inicis del segle XX diverses malves-tats climatològiques van forçar unaemigració massiva de més d’un terç dela població cap a l’Argentina. En re-unions d’alcaldes s’havia arribat a pro-posar la compra massiva de terres a LaPampa o la desconnexió política de lamonarquia espanyola. Després vingue-ren les grans obres de construcció deles centrals elèctriques. Aquestes pro-porcionaren feina a la gent del país iatragueren milers d’aragonesos, mur-cians i andalusos. Però de forma efíme-ra: quan acabaren els treballs emigra-ren cap a Barcelona o França. I final-ment hi ha hagut fins fa pocs anys unaimmigració militar transitòria, a càr-rec dels milers de soldats inscrits a l’es-cola de suboficials de Talarn. Als anys60 començà el turisme de masses peròpassava de llarg cap a les estacions deneu o l’alta muntanya. El Pallars erauna comarca a tancar?

A PRINCIPIS DE L’ACTUAL segle es comen-ça, però, a produir una alineació plane-tària favorable. Les Bodegas Torres re-implanten la vinya, i els segueix el seuenòleg Raül Bovet amb el Castell d’En-cús, fins a uns deu cellers actuals. En elprimer pla estratègic de turisme de Ca-

A talunya 2005-2010 es van crear rutesculturals i gastronòmiques i s’ajudà lainversió en cases rurals. La Generalitatfeu una forta aposta pel centre d’obser-vació de l’univers al Montsec d’Ares iÀger, que ha dinamitzat tota la munta-nya. I diversos escriptors d’origen piri-nenc com Pep Coll i Maria Barbal, o defora, però enamorats del territori comJaume Cabré, Ramon Solsona, MartíGironell ajuden a crear un univers lite-rari pallarès. O divulgadors com VidalVidal que imagina noves rutes i nousproductes turístics de totes les Terresde Lleida: el Tren dels Llacs, el CinquèLlac, Pallars Nostàlgic...

HI CAL AFEGIR L’APORTACIÓ d’un col·lec-cionista i visionari com el mestre CiscoFarràs amb les botigues de Salàs, unautèntic viatge en el temps per la vidaquotidiana. I també una restauraciócada cop més abocada a l’autoestimapels productes de la terra, amb novesformatgeries o elaboradors d’embotitscom la girella, que quasi s’havia per-dut.

AQUEST SENTIMENT DE REPRESA es respi-rava en la trobada de diumenge passata la casa rural El Soldat, sota el castellde Mur. S’inaugurava l’any de comme-moració del centenari de l’arrenca-ment de les pintures romàniques de lacol·legiata per ser venudes al Museu deBoston. El mateix any 1919, el de la va-ga de la Canadenca que va començar aquatre passes, a Camarasa, el rector deMur es va vendre les pintures per qua-tre rals. Informat el president de laMancomunitat Puig i Cadafalch, la co-missió de patrimoni decidia traslladartotes les pintures del Pirineu per evitarl’espoli. Ara les tenim al MNAC.

EL DIRECTOR EXECUTIU de l’Agència Cata-lana de Turisme ens va informar del tu-risme 4D: desestacionalització, descon-centració, diversificació i despesa crei-xent. I en aquest sentit per promoure elromànic català amb l’excusa del 1919s’han previst accions a Nova York i Bos-ton on hi ha bona part del romànic cata-là, de Sant Miquel de Cuixà a Mur. El tu-risme cultural, el turisme geogràfic ambl’obtenció de la marca Geoparc de laUnesco; l’arribada de professions libe-rals que poden treballar des de casa perinternet i l’assentament d’uns serveispúblics bàsics amb els seus treballadors,poden assegurar un coixí de població jo-ve que rellanci una comarca que fa vintanys alguns volien tancar.

I UNA REFLEXIÓ FINAL. El país tiba, mal-grat el desconcert polític. Si el 0,2% de lapoblació catalana que és el Pallars, i quehavia estat sentenciada, és capaç de re-fer-se, no ho podrem fer i avançaraquest 80% de catalans que volem un re-ferèndum, no volem el rei i volem lliber-tats polítiques? Crec que només falta lavalentia d’explicar com organitzaraquests diversos 80% per tal de debilitarel nucli franquista de l’Estat, el principalobstacle perquè no declarin Catalunyapaís a tancar.

Josep Huguet. Enginyer industrial

Finis Terrae?Tribuna

SísifJordiSoler

o havia viscut enun present perfect

permanent fins queaquell 10 d’agost deset anys enrere la ma-re em va trucar per fe-

licitar-me pel meu aniversari. Fins aaquell dia jo només havia estudiat elsdesnivells entre el temps narratiu i eltemps cronològic des de la perspecti-va de la teoria literària. Però a partird’aquell dia els desnivells teòrics esvan convertir en un precipici matèric,amb el seu buit imantat. La sang va co-mençar a circular-me a l’inrevés des-prés d’advertir que la meva mare, quesempre ho tenia tot a punt i a l’hora,que no oblidava mai res ni s’equivoca-va en cap data, acabava de posar-meun any de més. Vaig intentar corregir-la, fent que s’adonés del seu error. Pe-rò després de penjar el telèfon, jo ja sa-bia que allò no podia ser un oblit cir-cumstancial. Era L’Oblit. A partir d’allàva venir un pelegrinatge, estèril i des-esperançador, a metges i neuròlegs. Iun davallar vertiginós.

Fa pocs mesos em van dir que, comque tenia un ascendent familiar de pri-mer grau sanguini que havia patit Alz-heimer, podia entrar en un protocolper fer-me les proves de detecció pre-coç d’aquesta malaltia, que es veu quepresenta traces molts anys abans quees manifestin els primers símptomes.De vegades a certes felicitats s’hi in-gressa amb el salconduit de la igno-rància. Sé que això és matèria delicadai que la meva decisió topa contra pro-grames sanitaris que deuen ser moltcabals. Però NO em faré les proves.Penso que, en cas de presentar rastresd’aquesta malaltia, consagraria unsanys de plenitud (prorrogada) aaquesta malaltia, una de les pestes ne-gres del segle XXI. I ni ella ni jo, perraons inversament proporcionals, ensho mereixem.

J

De set en setLluís Muntada

Precoçdetecció

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 20196 |

Rufián diu quevolen consultarsobrel’autodeterminació isobre la monarquia

Així ho creu ElsaArtadi, la candidatanúmero 2 de JxCat ales municipals perBarcelona

“Colau ésl’exemple delfracàs enhabitatge”

ERC planejaportar aMadrid dosreferèndumsNacional

Arrenca una nova campa-nya electoral, que conso-lida tendències anteriorsper captar el vot. Els fac-tors que fins ara explica-ven l’elecció del vot erenla marca, el líder, un fetsingular que irromp en lacampanya i el programa.Aquest últim element, pe-rò, comença a incorporarcerts canvis, i la presenta-ció de les mesures concre-tes i substancials que de-fensa cada partit s’ha anatdebilitant en favor del dis-curs i el relat generals. Endefinitiva, i amb el suportde les xarxes socials, s’in-tenta oferir un missatgemés curt i clar que, a més amés, pugui ser transmèsamb facilitat pel carisma iels valors que desprèn ellíder candidat. Es perso-nalitza el discurs en la fi-gura del líder, mentre quela marca perd força, a cau-sa, principalment, de ladesaparició del bipartidis-me i el sorgiment de nouspartits. Marques d’impor-tància històrica com ara elPSOE ja no són determi-nants per a la tria del vot.

Aquesta campanya noés aliena a aquestes ten-dències. Els partits, demoment, s’han estalviatactes per presentar el pro-

grama, que sol ocupar uncentenar de pàgines. Síque hi haurà propostesconcretes, que s’anirandesgranant en els acteselectorals i que estaranlligades al context políticactual, prou excepcional:candidats en presó pre-ventiva i a l’exili, desen-caix territorial, crisi i fins itot, per a alguns, un intentfrustrat de rebel·lió.

Manipulació del discursEn aquest escenari, aparei-xen de manera clara mis-satges com ara “llibertat”,“democràcia” i “drets”, rei-vindicats i compartits, amés a més, per tots els par-tits polítics que es presen-

ten a aquestes eleccions.Fins i tot el PP, per boca dela seva candidata, Cayeta-na Álvarez de Toledo, aprincipis de setmana es vafer seva la paraula “apode-rament” en el seu “rescatdemocràtic de Catalunya”,una paraula i un lema quefins llavors, admetia, “nohavia entès gaire”.

El perillós “tot s’hi val”El professor de processoselectorals de la Facultatde Ciències Polítiques dela UB, Jesús Palomar, as-senyala, en efecte, que elprograma ha passat a seruna qüestió secundària ique ara és molt més im-portant donar a conèixerla posició del partit a tra-vés de “grans trets ideolò-gics”. “Es fa política a tra-vés de grans titulars”, la-menta. Però el que méspreocupa aquest expert ésuna tendència que va apa-rèixer en l’última campa-nya i que sembla que s’in-tensifica en aquesta: el“tot s’hi val”, des de l’ús dementides fins a l’insult,passant per les manipula-cions i la mala educació.“Es basen en l’impacte,però el que fan és descons-truir la cultura políticaque tants anys ha costatrefer en aquest país”, ad-verteix. “Es banalitza eldiscurs polític i això s’aca-

barà pagant, perquè noajuda a democratitzar lasocietat”, conclou.

Pèrdua de la ideologiaLes primeres campanyeselectorals, a finals dels se-tanta i mitjan anys vuitan-ta, tenien un fort compo-nent ideològic, amb unúnic eix de discussió: ladreta i l’esquerra. Aquestaposició es comença a diluircap als anys noranta, moltabans a Europa, ambl’aparició dels anomenatscatch-all parties, forma-

cions que pretenen atra-par el vot de tots els sec-tors socials i totes les ideo-logies possibles amb mis-satges ambigus i un fort li-deratge. A partir dels no-ranta, i amb José MaríaAznar a primera fila dela política, les campanyeselectorals entren en el cosa cos i en el descrèdit del’adversari. Comencen lescampanyes de la crispaciói la bel·ligerància. És l’èpo-ca en què es va fer populari va tenir èxit per al seu ob-jectiu la frase “Váyase, se-

ñor González”. Les es-broncades i l’insult, però,no han desaparegut; sóncaracterístiques que per-duren avui dia, i més en unescenari de tanta pola-rització. Tanmateix, elsexperts alerten que les no-ves maneres d’afrontar lescampanyes i el clima elec-toral són força contradic-tòries amb relació al quereclama i requereix el con-text polític actual, la ne-cessitat de pactar per po-der governar, la qual cosapot comportar un col·lap-

FET La campanya electoral consolida tendències per atraparel vot que se centren en el líder i missatges curts en detrimentde propostes concretes MÉS Pren força la necessitat depacte per poder governar Espanya per primer cop en coalició

Menysprograma,més discurs

Emma AnsolaBARCELONA

“Es banalitza eldiscurs polític i aixòté riscos, perquè noajuda a democratitzarla societat”Jesús PalomarPROCESSOS ELECTORALS UB

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per primera vegadatenen importància elspactes postelectorals;per això cal saber quèvolen fer els partits”Jordi MatasCATEDRÀTIC CIÈNCIES POLÍTIQUES UB

Els executius de la Generali-tat sí que han tingut governsde coalició –també coalicionsde partits (CiU i Junts pelSí)–, però la gestió i el funcio-nament han estat complexosi difícils. El primer govern de

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

coalició va ser el 2004, ambun tripartit format per tresgrups, el PSC, ERC i ICV, queva repetir en la legislatura se-güent. El segon govern de co-alició es va produir el 2015: aldarrere hi havia un sol grup

que facilitava la connexió,JxSí, tot i que es tractava de lasuma històrica entre CDC iERC. L’actual govern també ésuna coalició, JxCat, el PDeCATi ERC, però no té al darrere unúnic partit que el reforci.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Generalitat pactista

La candidata del PSC, MeritxellBatet, parlant en l’acte de campanyaa Vilanova i la Geltrú, amb el lema‘Fes que passi’ al darrere ■ ACN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019

Els teus votants nosón com tu, Inés

L’APUNT tric, ni són fred d’hivern davant el cor glaçat delsque pateixen, ni són apòstols de l’odi. Els teus vo-tants comprenen el patiment dels qui tenen presl’home, la germana, la dona i el fill i filla. Per sort, elsteus votants no són com tu, perquè tu marxes a Es-panya i ells es queden i la convivència entre ger-mans ha de seguir, com ara, inalterable i inalterada.Jordi Panyella

Inés, encara no enyorada Inés, els teus votants no sóncom tu, per sort i gràcies a Déu. Els teus votants novesteixen ridículament finolis, ni parlen acadèmica-ment polit, ni insulten mil·limètricament, tampocmenteixen més que parlen, ni s’emmirallen en la vani-tat –mirallet, mirallet, digues qui és la més...?–, ni vi-uen instal·lats en la tensió permanent del cable elèc-

se de les institucions i delsistema o bé fortes dificul-tats per formar govern.

La necessitat de pacteLa desaparició del biparti-disme i la fi de grans majo-ries fan més necessari quemai una política en quèpredomini el pacte, ja quecap partit tindrà prou es-cons ni prou força per po-der governar en majoria.El nostre sistema electo-ral, a diferència, per exem-ple, del britànic, facilita lescoalicions, ja que el reparti-ment dels escons es fa demanera proporcional alsresultats obtinguts, i persobre d’un llindar determi-nat tots els partits podenobtenir representació al’hemicicle. Tanmateix, aEspanya mai s’ha donat ungovern de coalició, no hi hacultura de coalició. Des dela Transició, hi ha hagutuna alternança directa en-

tre el PSOE i el PP que araja ha quedat totalmenttrencada. Fins i tot s’hacapgirat, ja que, per les cir-cumstàncies abans descri-tes, la fi del bipartidisme i

la pèrdua de majories abso-lutes fan preveure la possi-bilitat que qui vulgui gover-nar ho hagi de fer en coali-ció, ja que cap partit tindràprou escons de diferènciaper imposar-se a un altre.

Així ho posa de manifestJordi Matas, catedràtic dedret i ciències polítiques dela UB, per a qui una nove-tat del cicle polític actual ésprecisament la possibilitat

ferma que s’acabi formantun govern de coalició. Enaquest joc, hi entra bé elPSOE, convertit aquestacampanya en el partit fron-tissa que pot fer decantarun govern cap a un costat(Podem) o cap a un altre(Cs). Tot dependrà de lesmajories que s’obtinguin i,sobretot, del que s’està dis-posat a fer al capdavantd’un executiu. És en aques-ta fase que pren rellevàn-cia el programa amb quèles formacions es presen-ten a les eleccions. La re-lació personal entre els lí-ders i altres experiènciesde pacte també influeixena l’hora de rubricar la coa-lició. També hi repercuteixl’escenari que es dibuixaen el futur, que en aquestcas es presenta positiu, jaque quatre eleccions segui-des permeten disposar dequatre anys més sense lapressió de noves urnes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els experts avisenque caldrà pactarper governar i, perfer-ho, cal conèixerles propostes

Els exconsellers Jordi Tu-rull i Josep Rull i l’exlíderde l’ANC Jordi Sànchez,caps de llista de Junts perCatalunya en les pròximeseleccions, han demanat altribunal del procés que elsconcedeixi permisos persortir de la presó i anar aactes de campanya o, simés no, que els permetioferir rodes de premsa igravar vídeos electorals alSuprem.

La petició que dirigeixel seu advocat, Jordi Pina,a l’alt tribunal en un escrites formula després queaquesta instància judicialels denegués la llibertatprovisional en considerarque els seus drets polítics ide defensa estan garantitsencara que estiguin a lapresó.

Després d’aquesta ne-gativa, el lletrat busca unanova fórmula i demanaque el tribunal concedeixipermisos als tres acusats,que estan en presó pre-ventiva, “per poder acudirals actes electorals. Pina

exposa que no s’oposa queacudeixin, degudamentcustodiats per les forcesde seguretat de l’Estat, alsactes de campanya de lesseves candidatures, inclo-sos aquells debats electo-rals als quals siguin convi-dats pels mitjans de comu-nicació”.

L’obsessió del Supremper la vigilància dels pro-cessats es fa evident elsdies del judici en el cas deJordi Turull, a qui en elsdescansos se li concedeixanar a fumar a un pati in-terior de la seu judicial onacudeix vigilat perma-nentment per dos policiesde paisà

La petició que fa l’advo-cat Pina persegueix el pro-pòsit que se’ls permeti “in-tervenir en condicions demàxima igualtat amb elsrestants candidats en lacampanya electoral”. Totstres són caps de cartell perJxCat en diferents cir-cumscripcions: Sànchez,per la de Barcelona; Tu-rull, per la de Lleida, i Rull,per la de Tarragona.

En cas de no atendre laprincipal petició, els tres

encausats sol·liciten al tri-bunal una alternativa, queconsisteix en el fet que elspermetin concedir entre-vistes als mitjans, gravaranuncis electorals o fins itot realitzar rodes depremsa durant la campa-nya en els recessos del ju-dici o abans de l’inici de lessessions “des de la mateixaseu del Tribunal Suprem”.Cada dia, el judici s’atura al’hora de dinar i una estonabreu durant les sessions dematí i tarda, que podrienser aprofitades per aaquest propòsit.

En el seu escrit, el lletratargumenta que el dret departicipació política és “in-dissociable” de la possibili-tat d’exposar públicament“les raons” que motiven lescandidatures dels seus re-presentats i la “petició delvot al conjunt dels ciuta-dans”.

A més, el lletrat Pina ar-gumenta la seva petició“conforme al principi deproporcionalitat”, atèsque permet conjugar elsfins de la presó preventivaamb el legítim exercici delsdrets polítics. ■

a Demanen fer servir les pauses del judici per contactaramb la premsa a S’apel·la al dret de participació política

Nou intent de Rull,Sànchez i Turull perpoder fer campanya

RedaccióMADRID

Turull i Rull, amb altres processats, durant una sessió del judici al Suprem ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

1808

42-1

2087

93L

ERC té previst proposar ala mesa de diàleg amb elguanyador de les eleccionsespanyoles l’impuls alCongrés d’una propostaper fer dos referèndums lapròxima legislatura. Enparaules del número dosde la llista, Gabriel Rufiánen el transcurs d’un es-morzar informatiu orga-nitzat pel Fòrum NovaEconomia, un “formaràpart de l’històric del nos-tre partit i de l’anhel del82% de la població de Ca-talunya”, que és el referèn-dum d’autodeterminació,i l’altre serà per decidir siels ciutadans prefereixenmonarquia o repúblicaD’aquest últim, Rufián vaassegurar que, si el Centred’Investigacions Sociolò-giques (CIS) o el Centred’Estudis d’Opinió (CEO)no pregunten per la mo-narquia “potser és per al-guna cosa”, tot afegint-hique donarà suport a Po-dem si aquest últim partitel planteja formalment.

El candidat republicàva reclamar tornar a l’es-cenari previ a l’aprovaciódel pressupost espanyol,tot insistint que estan pel“diàleg, diàleg i diàleg” encontraposició al “no a tot”

que proposen altres for-macions independentis-tes, ja que el bloqueig “ésnefast” i significaria “dei-xar una senyora de Lava-piés sense aigua munici-pal i això no forma part delnostre ADN i no ho fa-

rem”. Segons ERC, l’únicbloqueig que defensaran“és al 155, al feixisme”. Ai-xò sí, Rufián també va con-dicionar qualsevol suporta Sánchez al PSOE que estrobin: “Si el de la moció decensura contra Rajoy o el

que veta la compareixen-ça de Florentino Pérez a lacomissió d’investigació so-bre el finançament irregu-lar del PP.”

Altres propostes que vaplantejar per a la legislatu-ra són el compliment de lallei de dependència, eltraspàs total de rodalies,l’impuls del corredor me-diterrani, el traspàs de lesbeques universitàries i unfinançament “decent” pera l’educació de 0 a 3 anys, amés d’incrementar el sala-ri mínim als 1.000 euros,defensar els autònoms iles pimes i abordar la mo-rositat. ■

ERC portarà a Madrid elsreferèndums sobre Felip VIi l’autodeterminacióa Gabriel Rufián diu que vol l’escenari de diàleg previ al pressupost i asseguraque “el no a tot és nefast” a L’únic bloqueig que preveu és al 155 i el feixisme

J.A.BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El referèndumd’autodeterminacióforma part del’històric del nostrepartit i de l’anhel del82% de la poblacióde Catalunya”

Gabriel Rufián, ahir a l’esmorzar organitzat pel Fòrum Nova Economia ■ GUILLEM ROSET / ACN

“El no a tot, elbloqueig, és nefasti significa deixar unasenyora de Lavapiéssense aigua”Gabriel RufiánNÚMERO DOS DE LA CANDIDATURAD’ERC AL CONGRÉS

Junts per Catalunya(JxCat) va passar llistaahir a tots els greuges del’Estat espanyol de natu-ralesa política, econòmicai social per justificar quel’única solució per posar fia “la mentida i l’engany atots els ciutadans de Cata-lunya” protagonitzats pelsdiferents governs de Ma-drid és la “independència”i la creació d’un estat pro-pi, segons va explicar lanúmero dos de la llista,Laura Borràs.

Preguntada pel refe-rèndum sobre monarquiao república que proposaERC, Borràs va deixar clar

que “on hi hagi urnes vota-rem”, però va descartarque el de la monarquia si-gui una prioritat, ja quenomés ho és el de la inde-pendència. Va deixar clar,però, que, si no és possible“ja en tenim un, que és elde l’1-O”.

La número tres de lallista, Míriam Nogueras,també va explicar que rei-vindicaran un salari mí-nim interprofessional quetingui present el cost de lavida a Catalunya, superioral de la resta de l’Estat, po-sant d’exemple les pròpiesreivindicacions de laGuàrdia Civil i la PolicíaNacional. Per això reivin-diquen passar dels 900 als1.100 euros. ■

JxCat vol posarfi als greugesfent l’estat propi

J.A.BARCELONA

a Borràs diu que els governs espanyolshan estat un engany per als catalans

Laura Borràs i Míriam Nogueras, ahir al matí a la seuelectoral de Junts per Catalunya ■ BERNAT VILARÓ / ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

1610

24-1

2088

12Q

Es presenta a Cambrils el cartell del Festival Internacional de MúsicaEl Festival Internacional de Músicade Cambrils arriba a l’edició número45 amb un total de 12 actuacions deprimera línia internacional. Entre el 25de juliol i l’11 d’agost, una gran varie-tat de tendències musicals es donarancita, un any més, al parc del Pinaret.L’organització del Festival va revelardijous passat els detalls del cartell d’a-quest 2019, que inclou tot un seguit deconcerts pensats per a tots els públics,amb una bona combinació d’artistes

consagrats i noves tendències, com ara:Fangoria, Carlos Núñez, Els Pets, Die-go El Cigala, Álvaro Soler o Adexe &Nau, entre d’altres. D’altra banda, perprimer cop, el festival també incorpo-rarà un espectacle de dansa. La ‘bailao-ra’ Sara Baras serà l’encarregada d’o-brir-lo, el 25 de juliol. La venda d’en-trades s’iniciarà el proper dilluns, 15d’abril, i els preus oscil·laran entre els20 i els 50 euros. L’acte de presentació va anar a càrrec de Martín Pérez (director artístic del Festival),

Camí Mendoza (alcaldessa de Cambrils) i Lluís Abellà (regidor de Cultura).

Quinze anys després quel’expresident espanyol Jo-sé María Aznar participésen el seu últim míting delPP a Catalunya, el partitque ell va portar a La Mon-cloa tornava a recórrer a laseva ascendència, ahir, aBarcelona, en una mostrade sintonia entre els nousdirigents i qui s’ha investitdes de la Fundació FAESen la consciència més es-panyolista i conservadoradel PP. “Estimat presidentAznar, gràcies per seraquí”, llançava de bon iniciel líder del PP català, Ale-jandro Fernández, per in-citar la comunió de totl’auditori del World TradeCenter als crits de “presi-dent, president”.

Acompanyant la madri-lenya Cayetana Álvarez deToledo –la candidata ambel discurs més radical sen-tit fins ara també en el PPcatalà–. José María Aznarva preguntar ahir als cata-lans per on volen anar:“Per la mentida indepen-dentista o per una societatoberta, segura i pròspera.”Tot acusant els dirigentsindependentistes de “mal-versadors” i “vells i noussupremacistes” que volen“batasunitzar Catalunya”,l’expresident espanyol vaposar-se ell mateix i el PPcom a exemple de lleialtat

“a aquella integració de latransició que d’altres hantractat a cops de peu”. Re-ferint-se tota l’estona ambdesqualificacions i fins itot insults als dirigents in-dependentistes, els va ad-vertir: “No permetremque els colpistes d’ahir tor-nin a ser els colpistesd’avui.”

De fet, en la seva pròpiaversió de la història, Aznarva afirmar que el feixismea Catalunya se’l van inven-tar Estat Català i –atencióque això és inèdit– “les jo-

ventuts d’ERC”, que vandonar un cop contra la Re-pública el 1934”.

Però també va acusar elPSOE, com ja ha fet ante-riorment Casado, de tenirpactat el calendari de l’au-todeterminació de Catalu-nya: “No desistirem da-vant dels espavilats quehan posat en marxa elcompte enrere de l’auto-determinació de Catalu-nya”. Lògic tenint encompte que, segons ell, Es-panya té “una esquerraque no reconeix la nació,sinó suposades nacions”.Una esquerra que, va re-cordar, vol “indultar elscolpistes”. Aznar va quali-

ficar Pedro Sánchez de“candidat secessionista”.

El líder català, Alejan-dro Fernández, va denun-ciar que “Catalunya estàcontrolada per un movi-ment nacional populistaque posa en risc la demo-cràcia a tot Europa” i lacandidata per Barcelonava centrar tota la seva in-tervenció al voltant delxoc amb els universitarisantifeixistes de la UAB.Davant d’una Catalunyaformada per una “massafanatitzada i hipnotitza-da”, Álvarez de Toledo vaadvertir que no servirà larecepta de “conte de nens“de Vox de dissoldre l’auto-nomia i que el camí perderrotar els “xenòfobs na-cionalistes” catalans seràllarg. ■

a L’expresident espanyol feia quinze anys que no parlava en un míting del partit a Catalunyaa Aznar acusa el PSOE d’haver posat en marxa el “compte enrere de l’autodeterminació”

El PP català recorre a Aznarper afirmar-se davant Cs i Vox

Xavier MiróBARCELONA

Fernández, Álvarez de Toledo i Aznar, ahir en un saló de l’hotel del World Trade Center barceloní ■ JOSEP LOSADA

Ciutadans ha tornat a denun-ciar TV3 davant la Junta Elec-toral Central (JEC), ara perl’emissió el dia 9 del progra-ma Sense ficció dedicat a ex-plicar com afronten la vidales famílies dels presos polí-tics. Ciutadans considera queel documental El procés dinsdel procés, que mostrava elprocés psicològic i emocionalde les famílies dels líders ca-talans empresonats, va ser

“clarament partidista i elec-toralista” i s’identificava amb“la base del programa de de-terminades opcions políti-ques i candidatures”, en refe-rència a JxCat i ERC. Segonsla denúncia dels de Rivera iArrimadas, el reportatge esva emetre “en període electo-ral” i va difondre “exclusiva-ment i excloentment” l’opinióque les forces sobiranistestenen sobre l’afer. En el seu

escrit de denúncia, Ciuta-dans també recorda que hiapareixia Montse Bassa, can-didata gironina d’ERC i ger-mana de l’exconsellera presaDolors Bassa; Diana Riba, nú-mero dos de la candidaturaeuropea dels republicans iparella de l’exconseller presRaül Romeva; a més de Me-ritxell Lluís, candidata deJxCat al Senat i parella del’exconseller pres Josep Rull.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs torna a denunciar TV3 ara pel ‘Sense ficció’

“Pedro Sánchez és elcandidat secessionista.Han posat en marxa elcompte enrere del’autodeterminació”José María AznarEXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 11

1860

20-1

2084

29L

El candidat d’En ComúPodem el 28-A, JaumeAsens, proposa un nou“impost verd” sobre el pa-trimoni del 3% a les fortu-nes de més d’un milió d’eu-ros –“són els que, en moltscasos, tenen responsabili-tats en la destrucció del

planeta”– per finançar unNew Green Deal. Es tractad’una de les “propostes es-tel·lars” dels comuns, queAsens va presentar al cos-tat de la candidata delgrup Verds-ALE a presidirla Comissió Europea, SkaKeller. L’impost recapta-ria 10.000 milions d’eurosa l’any per lluitar contra elcanvi climàtic. ■

RedaccióBARCELONA

Asens vol gravar lesgrans fortunes amb un“impost verd” del 3%

Asens, amb Keller i l’eurodiputat Ernest Urtasun ■ ACN

La junta electoral provin-cial de Barcelona ha obli-gat la rectora de la Univer-sitat Autònoma de Barce-lona (UAB) a esborrar elsmurals i pintades amb“símbols partidistes”, comara “el llaç groc i la bande-ra estelada”. També fa re-ferència a aquelles pinta-des de “signe partidista”que es puguin identificaramb alguna de les candi-datures presentades per al28-A. L’ordre, adoptadaamb un vot particular encontra, respon al recurspresentat per l’associacióS’ha Acabat! Joves per laDefensa de la Constituciócontra l’acord de la junta

electoral de zona de Saba-dell, que acordava no obli-gar la UAB a esborrar lespintades. En la seva reso-lució, la junta admet que,

tot i que les pintades leshan fet “tercers sense au-torització de la UAB”, comal·legava el rectorat, és launiversitat qui ha de pre-

servar el principi de neu-tralitat i igualtat durant elperíode electoral.

L’ordre, segons l’ACN,indica que la junta electo-ral de zona de Sabadellhaurà de requerir a la rec-tora la neteja de les paretsi les façanes de titularitatpública de la UAB. Entreles pintades denunciadeshi ha una imatge d’OriolJunqueras, frases com ara“Llibertat presos polítics”,“Només la independènciaens farà lliures” o paraulescom ara “Independència”o “Socialisme”. L’ordre dela junta d’esborrar les pin-tades no inclou aquellesque no guarden relacióamb els lemes o símbolsutilitzats per les candida-tures electorals. ■

RedaccióBARCELONA

Obliguen la UAB a esborrarels llaços i les esteladesa L’ordre de la junta electoral provincial, que afecta també altres pintadesamb “símbols partidistes”, accepta un recurs de l’associació S’ha Acabat!

Homenatge a Junqueras, fa un any, a la UAB ■ A. PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

exconsellera dela PresidènciaElsa Artadi, quefarà tàndem

amb Quim Forn a Barce-lona, ens rep al despatxde Jordi Turull i Josep Rullal Parlament, sota unagran foto del seu últim diaen llibertat.

Molts veien en vostè unafutura candidata a la presi-dència de la Generalitat.Encara ho poden veure?Soc candidata amb Forna l’alcaldia de Barcelona,absolutament i definitiva.

Es mantindrà de diputada?De moment soc diputada.Tenim alcaldes i regidorsque ho són; no hi ha capincompatibilitat ni capinconvenient.

Es quedarà quatre anys al’Ajuntament?Absolutament. De fet, es-pero quedar-m’hi vuit anys.

Si hi ha eleccions al Parla-ment, Ada Colau s’estaràquatre anys a l’Ajuntament?Colau apuntava més cap ala política espanyola que nopas cap a la catalana, perallò de “Madrid, capital”.Suposo que les eleccions dePedro Sánchez l’han dei-xat una mica descol·loca-da, però crec que el seu ob-jectiu és més la política es-panyola que la catalana.

Si governa Ciutadans aMadrid, Manuel Vallsaguantarà quatre anys?Ara, quan Valls perdi,no veig en absolut quees quedi. De fet, a moltsd’ells, quan perdin, noels veig quedant-se.

Si governa Pedro Sán-chez, Jaume Collboniacabarà el mandat?

L’Emili BellaBARCELONA

[Riu] No en tinc ni idea,perquè ara mateix elPSOE és un lloc moltcomplicat: hi ha la gentque voldria tenir un ta-rannà més progressistai després hi ha una partmolt dura, que és el PSOEdel 155, que voldria pac-tar amb Ciutadans. Enshem de cuidar bé de re-cordar què és el PSOE: elPSOE és el 155 acompa-nyant-lo i aplaudint-losense cap reticència. Encap cas el PSOE pot serun vot útil per a Catalu-nya en res. Al contrari.

Què hi ha perdut, l’inde-pendentisme, en aquestsdarrers quatre anys enquè no ha governat laciutat de Barcelona?Hem de ser a totes lesinstitucions. En el casde l’1-O, hi va interferirmolt no tenir Xavier Triasd’alcalde. El referèndumes va complicar moltíssima Barcelona i, si no fosper Clara Ponsatí, que vaassumir responsabilitatsde l’alcaldessa de Barce-lona, segurament els bar-celonins hauríem tingutgreus problemes per vo-tar l’1-O, més enllà de larepressió policial.

El gran tema de Colauva ser l’habitatge. Quinbalanç en fa?És l’exemple del fracàs,d’algú que va a una cam-panya electoral amb de-magògia, prejudicis i senseconèixer. Posar al centrede l’opinió pública que l’ha-bitatge és un problema aresoldre és positiu, peròen campanya es va dir quehi havia desnonamentsperquè no hi havia volun-tat política. En el mandatde Colau, hi ha hagut mésde deu mil famílies desno-nades. Deu mil. Jo no serétan cínica per dir que no liimporten aquestes famí-

lies, ens importen a tots,però no és una qüestió no-més de voluntat política.Es va dir que hi havia80.000 pisos buits a Barce-lona i era mentida. Va dirque faria 8.000 pisos i n’hafet menys de 700, i el seugerent d’Habitatge explicapúblicament i amb natura-litat que el 80% d’aquestspisos s’han fet gràcies a re-cursos que va mobilitzarl’alcalde Trias. Quan vasnomés amb el discurs peròno entres en els detalls, nomires bé les dades i no hiapliques rigor i, sobretot,estàs més pendent d’asse-nyalar amb el dit els altresi de generar confrontació,els problemes no es reso-len. Colau tenia molts mésinstruments que Trias i hafet menys feina.

El gran tema d’Artadi

quin és?Canvi i futur. Barcelonanecessita urgentment uncanvi, perquè hi ha unadesconnexió. L’Ajunta-ment no manté una inter-locució amb ningú i noestà solucionant cap delsproblemes, que s’estanmultiplicant i cronificant.I n’estan tornant algunsque no teníem. La gestióés molt dolenta i no hi haun projecte de ciutat. Sino sabem cap a on had’anar Barcelona, noaconseguirem fer res.

Cap a on ha d’anar?Hem de renaturalitzar laciutat, que és un asfalt con-tinu, quan hauria de serun verd continu. Ha de seruna ciutat més saludable;la qualitat de l’aire és fona-mental. Però, més enllà defer carrils bici, no s’ha fet

res per la mobilitat de Bar-celona. La ciutat ha de serautosuficient: s’ha parlatmolt d’una distribuïdorad’energia, que, per cert, vaposar en marxa l’alcaldeTrias, però no s’ha parlatde generació, distribucióen xarxa, vehicle elèctric...I, sobretot, Barcelona had’actuar amb el lideratgede tot el país. Està vivintaïllada i competint amb laresta de ciutats, quan te-nim problemes que noméses resolen globalment. Co-lau ha anat més vegades aveure Manuela Carmenaque Marta Madrenas.

Què proposeu per alsmanters?La situació dels manterss’ha descontrolat aquestsquatre anys; això ho sapqualsevol barceloní. Fasis, set, vuit anys, passeja-

ves per Barcelona i aixòno passava. És el resultatd’una política de deixarfer, de posar-se de perfil ide transmetre que aquíval tot, i això condemnaels nois que fan de man-ters. En quatre anys, s’hamultiplicat per deu el pro-blema. No s’ha anat a l’ar-rel –qui està generant pro-ducte falsificat i violantdrets de propietat intel·lec-tual– i tampoc s’ha lideratdes de la ciutat: qui té com-petències en l’ocupacióde l’espai públic és la Guàr-dia Urbana, a la qual nos’ha donat suport política-ment. El partit de Colau haestat governant amb Pe-dro Sánchez durant deumesos i aquest tema sem-blava que no existia.

ERC ha de triar entre Co-lau i Forn?ERC ha de decidir quin ésel seu projecte, si vol can-viar Barcelona o no. Finsara hem sentit moltes in-vitacions a Colau. Enssembla urgent el canvi.Nosaltres no governaremamb els comuns. Ni enspassa pel cap governaramb Colau. Si aquest és elprojecte de l’Ernest [Mara-gall] per als pròxims qua-tre anys, és legítim perònosaltres és evident queno hi participarem. Tam-poc és el que demanen elsveïns. De fet, fa quatreanys ja van votar a favorde fer alcaldessa Colau.

Què pensa del fet queMarta Pascal no tanqui laporta a un nou partit?Nosaltres hem tirat enda-vant que Junts per Cata-lunya vagi més enllà delParlament, a les munici-pals –en particular, a Bar-celona–, a les espanyolesi a les europees, i això s’hafet amb un suport de mésdel 80% del PDeCAT encada validació de llistes iacords. Jo estic claramentamb JxCat com a unitat. Si hi ha gent que té altresprojectes, evidentmentque els faci. Cadascú hade saber què fa i quinesconseqüències té.

Però hi ha espai per a unpartit independentistagradualista amb llençolsperduts del PDeCAT?Allà on anem, la gent unà-nimement demana uni-tat. És el moment de su-mar i no de trencar. Ca-dascú ha de saber on estroba còmode i ha de sercoherent. I generós. ■

L’entrevista sencera, awww.elpuntavui.cat�

Candidata número 2 de JxCat en les municipals a Barcelona

Elsa Artadi

“Colau és l’exempledel fracàs en habitatge”FUTUR · “Espero quedar-me vuit anys a l’Ajuntament” TRAMPOLÍ · “L’objectiu d’Ada Colau és la políticaespanyola” PACTES · “ERC ha de decidir si el seu projecte és el canvi. Nosaltres no governarem amb els comuns”

Josep Losada

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

Laia BrugueraBARCELONA

ordi Salvador vol repetir al Con-grés tot i saber que els temps serancomplicats. El cap de llista d’ERC aTarragona és dels que pensen que

la repressió de l’Estat anirà a més, peròrecorda que s’ha hagut de lluitar molt pelsdrets que ara donem per suposats.

Entén la gent que se sent traïda per ERCo Junts per Catalunya perquè no es vaaconseguir implementar la República?Puc entendre que hi hagi gent cansada ienfadada, però crec que no poden dir queels que hem estat al davant hem estat amenys nivell que els que van posar el cosl’1 d’octubre, perquè hi ha gent que hemestat i estem disposats a grans sacrificis.Quan Pedro Sánchez diu que els inde-pendentistes han enganyat a la gent, ésridícul. Per què l’hem enganyat? Perquèhem anat a la presó o a l’exili? El que pas-sa és que vam fer una batalla i alguns espensaven que era la definitiva, però noho era.

Però quan va ser el moment decisiu, lesestructures d’estat no hi eren.Ho vam intentar. No hem d’oblidar quel’adversari també juga. Nosaltres volem

guanyar d’una manera tremendamentromàntica i bonica, pacífica i democràti-cament, i lluitem contra un Estat que noho vol fer tan bonic, que fa servir tota lamaquinària dels aparells més repressius.Amb el que vam fer aquí, a la Gran Breta-nya i al Canadà es va respondre de mane-ra democràtica. No vam fer res diferent.Si hi hagués hagut uns partits que cre-guessin en una resposta democràticareal, hauria estat possible.

El problema va ser, doncs, que es va pe-

J

FITA · “El 3-O va ser un ‘momentum’ revolucionari, hi vam estar molt a prop” VOTS · “Sánchezno és un mal menor perquè l’opció més viable és un pacte amb Cs” PROBLEMA · “L’Estat noestava preparat per a una revolució pacífica, estava molt més còmode amb el conflicte basc”

Jordi Salvador va néixer a Barcelona el 1964però es va traslladar a Torreforta, un delsgrans barris obrers de Tarragona, als 6 anys.Va estudiar magisteri i antropologia social icultural, la seva gran passió, i sempre ha tre-ballat en la defensa dels drets sociolaboralsi nacionals. Va ser secretari general de laUGT de Tarragona del 2008 al 2015, any queva ser fitxat, com a independent, per ERC. AlCongrés, es va fer famós quan el ministreJosep Borrell el va acusar d’haver-lo esco-pit, gest que sempre ha negat.

Històric defensor dedrets laborals i socials

Cap de llista d’ERC a Tarragona per al 28-A

Jordi Salvador

“Cap dret, ni socialni nacional, no haestat mai regalat”

ORIOL DURAN

❝Es poden negociar dates opreguntes, aquí hi hacamp, però l’opció quedefensem és referèndumsí o sí

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 2019

car d’ingenuïtat?Personalment, pensava i segueixo pen-sant que la resposta de l’Estat sempre se-rà repressiva. Però puc dir que això, aERC, no ens fa tremolar les cames. Jo sa-bia on anava, sé el que faig. No serà fàcil,però ens ha tocat viure aquesta història.El vot de la dona no va ser un regal, hi vahaver morts. Els drets socials, laborals onacionals, mai no han estat regalats.

La desobediència civil està prevista enel nou pla d’ERC?És una arma que ERC no descarta, peròabans hi ha moltes passes per fer. Si enaquestes eleccions tenyim de groc Cata-lunya, el missatge serà molt potent i esllançarà un toc d’alerta, tant en l’àmbitespanyol com en l’internacional.

I després què pot passar?Pot arribar un altre moment... Potserquan es faci pública la sentència del judi-ci o potser no... A les revoltes, mai sapsquin serà el momentum. L’1 d’octubreestava planificat, però no el 3, i va sermomentum revolucionari, allà hi vam es-tar molt a prop. Del que estic segur ésque hi ha més de 2 milions de personesque no s’han rendit. No conec cap perso-na que hagi deixat de ser independentis-ta, en canvi sí que molts s’han anat su-mant a la causa. Han vingut sobiranis-tes, gent del PSC... El moviment republi-cà català està creixent. Hem de ser posi-tius perquè estem guanyant la partida.Estem patint, no dic que no, però l’Estat

tampoc no està gens còmode.

En aquesta campanya, Pedro Sánchez haarribat a dir que les forces independen-tistes estan millor amb els governs dedreta al poder. Què en pensa?El problema és que estiguem igual ambels socialistes, que no hi hagi diferències.A vegades és molt pitjor qui amaga lescartes, va de progre i després fa les ma-teixes polítiques nacionals i socials queels que van de cara, com la dreta i l’extre-ma dreta.

Amb aquest Sánchez tan dur, hi ha mar-ge per negociar un referèndum?S’ha de forçar, perquè és el camí quehem escollit. Fer-ho democràticament ipacíficament és un camí costós, però ésla nostra manera de fer.

Preocupa el vot útil? Sánchez pot ser vistcom un mal menor enfront de Casado.

És una idea mal enfocada, perquè elPSOE amb Ciutadans, que és l’opció méspossible, és un mal major. Amb aquestsingredients, no pot sortir res de bo. Arri-madas de ministra d’Educació, és un malmenor?

Veu possible un govern PP-Cs-Vox?I tant! A Andalusia van tardar poc a po-sar-se d’acord. És un pla forjat a la FAESdel senyor Aznar per aconseguir, sotal’aparença de tres partits diferents, tre-ballar conjuntament per una Españagrande y libre i involucionista.

En el cas que demanés suport a ERC,quines serien les condicions imposadesa Sánchez?Sense prioritzar-ne uns per damunt delsaltres, drets socials i nacionals. Políti-ques socials de veritat: derogació de la re-forma laboral o com a mínim els aspectesmés nocius, un salari mínim que com-pleixi la carta social europea, de propdels 1.100 euros, o que es garanteixin deveritat les pensions. I solució al tema delconflicte català, i això és un referènduma Catalunya sí o sí. Es poden negociar da-tes, preguntes o moltes coses, aquí hi hacamp, però referèndum sí o sí.

Permetre que l’Estat espanyol hi afegei-xi una tercera resposta amb la seva pro-posta com ara planteja ERC, no és ce-dir?Penso que no s’ha cedit gens, al contrari.La paraula clau és la sobirania nacional.

Que això pot acabar amb independèn-cia? Sí. I que nosaltres defensaremaquesta opció? Sí. Però la gran victòriade país és que la gent pugui decidir.

Si arriba al poder la dreta, creu possiblela retirada de competències o fins i totde l’autogovern?Sí, sobretot amb un PSOE tan pusil·làni-me i covard. De la mateixa manera quefins fa poc era increïble pensar que hihauria presos polítics, és possible que hà-gim de tornar a combatre al carrer perl’amnistia, l’autogovern, la democràcia,la llibertat d’expressió... La tendència,malauradament, va cap aquí. Crec quepassa perquè l’Estat no estava preparatper a una societat que iniciés una revolu-ció pacífica, estava molt més còmodeamb el conflicte basc.

Quines propostes defensarà per a Tarra-gona?Porto el programa de fa tres anys i el queés trist és que no s’ha fet res. Calen inver-sions en infraestructures, un pla de rein-dustrialització del sud de Catalunya, unpla d’emergència nuclear o activar la co-missió d’investigació del Castor.

I atacar la crisi dels cítrics.És un altre escàndol. A les Terres del’Ebre, la taronja i la mandarina són ungran motor i si permets la competènciadeslleial de països tercers, com perexemple Sud-àfrica, estàs ensorrant unsector bàsic per al territori. ■

El problema és queestiguem igual amb elssocialistes; a vegades ésmolt pitjor qui amaga lescartes i va de ‘progre’

❝

3330

20-1

2069

44Q

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

1742

77-1

2074

05Q

El que pretenia ser unamofa de les joventuts delPP, Noves Generacions,contra l’ús de l’avió oficialque fa Pedro Sánchez perinaugurar la campanyaelectoral del 28 d’abril haacabat a la fiscalia i a laJunta Electoral Central.Al número 56 del carrerFerraz de Madrid, a no-més cent metres de la seudel PSOE, ahir va néixeruna falsa agència, FalconViajes, amb l’eslògan Via-ja Sánchez. Pagamos to-dos, per denunciar els pre-

tesos “abusos” del Falcon900B que utilitzen tots elspresidents espanyols. Amés d’anunciar un recursa la JEC, el PSOE tambéenviarà a la fiscalia l’ús desde comptes de Twitter demilitants del PP de memesd’una foto de Sánchezamb Begoña Gómez i lesseves dues filles menors–que apareixen amb elrostre pixelat– a Eivissa,per jutjar-lo “intolerable”.

Per ridiculitzar els pre-sumptes “abusos”, FalconViajes ofereix al seu webque qualsevol usuari puguisol·licitar el pressupost delque li costaria un trajecte

a bord dels oficials Falcon900B i l’helicòpter SuperPuma de l’exèrcit de l’aire.El paquet d’ofertes inclouescapades que havia fetSánchez i que van tenirressò, com ara al Festivalde Benicàssim o a la resi-dència oficial de Lanzaro-te per cap d’any. La gràciadel simulador és que sil’usuari cerca un trajecte,a la casella del preu hi apa-reix “un pastizal” per al’usuari i “zero euros” per aSánchez.

Rajoy, a l’EurocopaQue el Falcon hagi estat untema de controvèrsia en

l’última legislatura ha vin-gut afavorit per Sánchez,que és el primer presidentque ha divulgat fotografiesa bord de l’avió des delcompte oficial de Twitterde La Moncloa. I encara esva embolicar més quan, auna pregunta del popularvalencià Luis Salom a tra-vés del portal de transpa-rència, l’equip de Sánchezva taxar en 282,92 eurosel cost del viatge a Benicàs-sim, sense aclarir maiquins conceptes havia in-

clòs i exclòs per oferir unimport tan baix. En veu-re’s assenyalat per l’oposi-ció –singularment pel PP iCiutadans–, Sánchez vaconsultar el personal de LaMoncloa sobre els usos icostums de l’avió oficial.“Després de la polèmica hepreguntat... com es des-plaça el president del go-vern? I la resposta és queho decideix el departa-ment de seguretat de LaMoncloa, que recomanaque tots els transports i la

mobilitat es facin per mit-jans aeris”, va dir Sánchezal juliol.

En el passat recent, Ma-riano Rajoy va utilitzar elFalcon el 2012 per anar aGdansk a veure el debut dela selecció espanyola defutbol en l’Eurocopa el diaque detallava el rescat eu-ropeu, adduint que ho feiaperquè “la situació” estavaresolta, i José Luis Rodrí-guez Zapatero va ser acu-sat d’anar amb el Falcon amítings del PSOE. ■

David PortabellaMADRID

El PSOE porta el PPa la fiscalia i la JECper ‘Falcon Viajes’aNNGG crea a Ferraz una falsa agència contra l’avió oficialaEl PSOE denuncia l’ús d’una foto de les filles de Sánchez

La falsa agència Falcon Viajes del PP al carrer Ferraz de Madrid ■ NICO RODRÍGUEZ / EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Campanya de claus i ferrosLa campanya serà dura. Alguns opi-nadors ja n’alerten: “Uns polítics cris-pats i agressius només hi portaranproblemes”, avisa l’editorial del Dia-rio de Sevilla i tots els del grup Joly.“Continuarà la cursa de desqualifica-cions”, es lamenta Córdoba. Amb en-creuaments de “frases gruixudes”,els partits no compliran amb “la sevaobligació”, diu l’Heraldo de Aragón.El Periódico es preocupa per una pos-sible “ruptura de la convivència”. Al’Hoy llegim un desig: “Només cal es-perar que la campanya no intensifi-qui la confrontació.” I al Menorca, unaltre de Miguel Juan: “Que passin rà-pid aquestes dues setmanes!”

Vox contra un Sánchezsense consciènciaHermann Tertsch, més enllà delPP: “Vox és la gran promesa [...]per neutralitzar el greu perill per aEspanya que és el projecte [...] po-lític totalitari d’un Pedro Sánchezsense consciència.”

“Al pròfug [Puigdemont] li ha aga-fat tanta por que ha denunciatque l’empresari el vol segrestar.No li prova gens, a la gent, viurea Waterloo, fins i tot l’humor esperd. Mai podrà ser tabarnès.”

Un intent de segrestpres a la lleugera

La ploma, l’espasa i ladefensa de l’espanyolJavier Pery, almirall retirat, con-clou així una defensa de la llenguaespanyola: “Defensar Espanyaamb la ploma, després de fer-hoamb l’espasa, implica també de-fensar l’espanyol de tothom.”

L’aspirant a president de la Generalitatdel País Valencià per Ciutadans fa de lallengua catalana un important cavall debatalla. Creu que la moderada políticalingüística del govern actual portarà a“discriminar i multar” els que utilitzen elcastellà. El perill és clar: es vol portar elPaís Valencià pel mateix camí que Cata-lunya. És una estratègia ben coneguda:quan no hi ha idees ni propostes, s’agitael fantasma de la Catalunya imperialista.Ara, com ja es feia fa 40 anys.

Cantó agita el fantasma delperill català, un cop més

Puebla, a l’ABC, il·lustra l’escarni a Cayetana Álvarez de Toledo ala UAB, un afer destacat en alguns mitjans. Al mateix diari, l’edi-torialista escriu: “El separatisme –amb el socors del movimentpodemita– vol expulsar els constitucionalistes de Catalunya.”

L’infern són els altres

La guanyadora del premiNobel de la pau l’any 1997,Jody Williams, es va reunirahir amb el president de laGeneralitat, Quim Torra.Williams, que va assistir di-mecres a la sessió del judicipel referèndum de l’1-O, vavalorar com un gran errordel govern espanyol haverintentat “impedir el vot enel referèndum de l’1 d’octu-bre”. L’activista estatuni-denca va defensar que “siestan oprimint els dretsdels catalans també m’es-tan oprimint a mi”. Torra,per la seva banda, va agrair-li que “estigui al costat delsque defensen el dret de te-nir drets i els dret a l’auto-determinació de Catalunyacom una solució absoluta-ment autodemocràtica”.

La Nobel de la pau tambées va reunir amb el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, i posteriormentva assistir a la comissiód’estudi sobre els drets ci-vils i polítics, on van ser-hipresents membres delsgrups parlamentaris de

JxCat, ERC i la CUP.En una declaració con-

junta amb Torrent, l’acti-vista va preguntar: “Si nos-altres no defensem elsdrets humans dels políticspresos, qui ens defensaràquan vinguin a cercar-nos anosaltres?” Torrent, per laseva banda, va recordarque “la millor manera dedefensar els drets és exer-cint-los”.

Finalment, Williams vacriticar que els partitsconstitucionalistes no as-

sistissin a la comissió d’es-tudi sobre els drets civils ipolítics: “Tanta por tenen?Tant d’odi? O temen que elsaltres pensin que són feblesperquè són capaços d’escol-tar?” ■

a La premi Nobel de la pau es vareunir amb el president de laGeneralitat i el del Parlament

Jody Williamscritica l’actitudde l’Estat en elreferèndum

RedaccióBARCELONA

Jody Williams, Nobel de la pau, i Quim Torra, presidentde la Generalitat, ahir al Palau de la Generalitat ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Tanta por tenen?Tant d’odi? O temenque pensin que sónfebles perquè sóncapaços d’escoltar?”Jody WilliamsACTIVISTA I PREMI NOBEL DE LA PAU