Disseny d’un pla estratègic Disseny d’un pla estratègic per a l’IES Alexandre GAlíper a l’IES Alexandre GAlí

Autora: Núria Gáldón

1. Presentació

1.1 Motivació per fer el projecte• Interés per millorar la qualitat de l’educació

que reben els alumnes.• Incidir sobre dos punts febles del centre on

treballo:– La convivència.– Els resultats acadèmics

1.2 Principals línies d’actuació

• Estimular la coneixença de la cultura dels companys no nascuts a Catalunya des de la perspectiva de la interculturalitat.

• Afavorir la transició escola-treball.

• Assoliment de les competències bàsiques.

• Adquisició d’hàbits de treball i estudi.

Les principals línies d’actuació estaran dirigides a:

1.3 Pretensions

• Aconseguir que l’escola esdevingui un centre acollidor.

• Potenciar la vocació professional de cada alumne.

• Afavorir una incorporació al mercat laboral no traumàtica.

• Reduir el nombre de repeticions.

• Reduir el nombre d’alumnes que no obté el graduat en ESO.

Què és pretèn amb les línies d’actuació del projecte?

1.4 objectius

Generals:

• Millorar la convivència.

• Reduir índex fracàs escolar.

• Millorar rendiment general de l’alumnat.

• Disminuir taxa abandonament escolar prematur.

Específics:

De tipus social

• Potenciar el coneixement mutu entre els alumnes de diferents cultures.

•De tipus curricular

• Incorporar formació i assessorament laboral i vocacional dins del currículum de segon cicle.

• Aconseguir que tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques.

• Aconseguir que els alumnes assoleixin hàbits de treball i estudi autònom.

2.Pla estratègic per a l’IES Alexandre Galí

Referències històriques• Curs 93/94: Primer any d’activitat acadèmica.• Curs 94/95: L’edifici de l’IES ja està construït.• Curs 95/96: 1er IES en fer classes d’ESO al Garraf.• Curs 96/97: 1a promoció que va a la universitat.• Curs 97/98: Apareix GALIES i el grup de teatre GALIO.

2.1 El context d’aplicació

2.1.1 L’institut

• Curs 98/99: Premi internacional EUROSCOLA. Intercanvi amb Frederica. Finalistes Segon Premi de Convivència escolar.

• Curs 99/2000: Jugadors juvenils holandesos de korfbal es preparen al centre.

• Curs 2000/2001: Participació a On The Line. 1a promoció completa acaba els estudis.

• Curs 2001/2002: Vaga contra la LOCE. 4art d’ESO viatja a Anglaterra. Alumnes del centre jugadors de korfbal seleccionats per participar en torneigs internacionals.

• Curs 2002/2003: Protestes contra la guerra d’Iraq. L’equip de korfbal del centre guanya la copa catalana.

• Curs 2003/2004: Desè aniversari.

• Curs 2004/2005: Inici Projecte Aprenents. L’IES s’obre de portes en fora.

• Curs 2005/2006: Participació al Pla d’Entorn. Inici cicle d’Atenció Sociosanitària, Pla d’Esport Escolar i projecte de Biblioteca-Mediateca.

ActivitatsAMPAAMPA

Dirigides a pares i

mares:

• Balls de saló .

• Manualitats.

• Informàtica.

• Català.

Dirigides als alumnes:

• Teatre.

• Cant coral.

• Percussió.

IESIES

Dirigides a pares i mares

• “Parlem-ne”

Dirigides als professors

• Dansa del ventre.

• Bàdminton.

• Cursos de formació. Pla de Formació de Zona.

Dirigides als alumnes

• Creació associació juvenil d’exalumnes.

• Activitats esportives diferents fora de l’horari lectiu (korfbal, escacs, patinatge, futbol sala, tennis taula).

Plans educatius

• Pla d’Entorn

• Pla Esport a l’Escola

• Programa Salut i Escola

• Pla de Mediació Escolar.

Projectes d’innovació educativa

• La coeducació a través de l’esport: El Korfbal.

• Biblioteca PUNTEdu.

Què podem millorar amb un pla estratègic?

• La convivència.

• L’èxit escolar.

• El rendiment general de l’alumnat.

• La taxa d’abandonament escolar

2.1.2 L’alumnat

Nombre d’alumnes segons la procedència sobre el total d’alumnes matriculats

0

1 0 0

2 0 0

3 0 0

4 0 0

5 0 0

6 0 0

A l u m n e s n a s c u t sa C a t a l u n y a

A l u m n e s n a s c u t sf o r a d e C a t a l u n y a

Distribució dels alumnes no nascuts a Catalunya en funció del seu origen

0

2

4

6

8

1 0

1 2

1 4

1 6

1 8

À r a b s

S u d a m e r i c a n s

C o m u n i t a tE u r o p e a

CURS REP. CURS REP. CURS REP. CURS REP.

1er A(TD)

15 2n A 8 3er A 2 4art A 6

1er B 6 2n B 7 3er B 20 4art B 5

1er C 5 2n C 7 3er C 13 4art C (Aprenents)

10

1er D 4 2n D 10 3er D 1    

1er E(TD)

3            

Total repetidors

33   32   36   21

Total alumnes

124 Total alumnes

111 Total alumnes

127 Total alumnes

69

Relació alumnes repetidors respecte al total d’alumnes per nivell

CURS % NO APROFITA

CURS % NO APROFITA

CURS % NO APROFITA

CURS % NO APROFITA

1er A(TD)

60 2n A 90 3r A 100 4rt A 50

1er B 85 2n B 100 3r B 70 4rt B 50

1er C 100 2n C 100 3r C 92 4rt C(Ap)

20

1er D 75 2n D 90 3r D 100    

1er E(TD)

100            

Percentatge d’alumnes repetidors que no han aprofitat sobre el total d’alumnes repetidors del curs

CURS % CURS % CURS % CURS %

1erA(TD)

55 2n A 70 3er A 0 4rt A 0

1er B 33 2n B 100 3er B 45 4rt B 0

1er C 40 2n C 100 3er C 45 4rt C(Ap)

0

1er D 25 2n D 60 3er D 5    

1erE(TD)

100              

Percentatge d’alumnes repetidors amb expedient disciplinari dobre el total d’alumnes repetidors

2.1.3 El poble

 

0 5 0 0 0 1 0 0 00

1 5 0 00

2 0 0 00

2 5 0 00

3 0 0 00

C a t a lu n y a

M a t e i x a c o m a r c a

A l t r a c o m a r c a

R e s t a E s t a t

E s t r a n g e r

T o t a l© In s t i t u t d 'E s t a d ís t i c ad e C a t a l u n y a—

2 0 0 0

2 0 0 1

2 0 0 2

2 0 0 3

2 0 0 4

2 0 0 5

2 0 0 6

—

0

5 0 0

1 0 0 0

1 5 0 0

2 0 0 0

2 5 0 0

3 0 0 0

3 5 0 0

—

20

05

20

03

20

01 —

n a i x e m e n t p e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s C a n tà b r i a

n a i x e m e n t p e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s C a n à r i e s

n a i x e m e n t p e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s B a l e a r s

n a i x e m e n t p e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s A s tú r i e s

n a i x e m e n t p e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s A r a g ó

P o b l a c i ó s e g o n s e l l l o c d e n a i x e m e n t . P e r c o m u n i ta ts a u tò n o m e s R i b e s — N a s c u ts a —A n d a l u s i a

  

0

1 0 0

2 0 0

3 0 0

4 0 0

5 0 0

6 0 0

7 0 0

2 0 0 6 2 0 0 5 2 0 0 4 2 0 0 3 2 0 0 2 2 0 0 1 2 0 0 0

M ú r c i a

N a v a r r a

P a i sB a s c

R i o ja

C e u ta /M eli l la

 

0

1 0 0

2 0 0

3 0 0

4 0 0

5 0 0

6 0 0

7 0 0

8 0 0

2 0 0 6 2 0 0 5 2 0 0 4 2 0 0 3 2 0 0 2 2 0 0 1 2 0 0 0

C a s te lla - M

C a s te lla - L l

P .V a le n c i à

E x t r e m a d u r a

G a líc i a

M a d r i d

 

0 2 0 4 0 6 0 8 0 1 0 0 1 2 0

0 a 4

1 0 a 1 4

2 0 a 2 4

3 0 a 3 4

4 0 a 4 4

5 0 a 5 4

6 0 a 6 4

E d a tD o n e s

E d a tH o m e s

UE

 

0

5

1 0

1 5

2 0

2 5

3 0

0 a4

5 a9

1 0a

1 4

1 5a

1 9

2 0a

2 4

2 5a

2 9

3 0a

3 4

3 5a

3 9

4 0a

4 4

4 5a

4 9

5 0a

5 4

5 5a

5 9

6 0a

6 4

6 5a

6 9

E d a tsH o m e s

E d a tsD o n e s

Resta d’Europa

 

0 2 0 4 0 6 0 8 0

0 a 4

1 0 a 1 4

2 0 a 2 4

3 0 a 3 4

4 0 a 4 4

5 0 a 5 4

6 0 a 6 4

E d a tsD o n e s

E d a tsH o m e s

Àfrica

 

0 5 1 0 1 5 2 0

0 a 4

5 a 9

1 0 a 1 4

1 5 a 1 9

2 0 a 2 4

2 5 a 2 9

3 0 a 3 4

3 5 a 3 9

4 0 a 4 4

4 5 a 4 9

5 0 a 5 4

5 5 a 5 9

6 0 a 6 4

6 5 a 6 9

E d a t sD o n e s

E d a t sH o m e s

Amèrica del Nord i Central

 

0 2 0 4 0 6 0 8 0 1 0 0 1 2 0

0 a 4

1 0 a 1 4

2 0 a 2 4

3 0 a 3 4

4 0 a 4 4

5 0 a 5 4

6 0 a 6 4

E d a tsD o n e s

E d a tsH o m e s

Amèrica del Sud

Nivell d’instrucció en percentatges

0

1 0

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

S e n s e t i tu la c i ó P r i m e r g r a u S e g o n g r a u U n i v e r s i ta r i s

2 0 0 1

1 9 9 6

 

2 0 0 1L ' e n t e n

E l p a r la

E l l le g e ix

L ' e s c r iu

N o l ' e n t e n

1 9 9 6L ' e n t é n

E l p a r la

E l l le g e ix

L ' e s c r iu

N o l ' e n t é n

Coneixement del Català en percentatges

0

2 0 0

4 0 0

6 0 0

8 0 0

1 0 0 0

1 2 0 0

H o m e s D o n e s T o ta l

2 0 0 6

2 0 0 5

Atur registrat per sexes (percentatges)

2.2 Organització i gestió

ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC

L’EQUIP DIRECTIU

APROVACIÓ CLAUSTRE DE PROFESSORS/CONSELL ESCOLAR

PRESENTACIÓ AL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

EL CENTRE

AUTORITZACIÓ DEL PLADEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

SIGNATURA ACORD TRIENNAL

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ/CENTRE EDUCATIU

2.3 Contingut del pla estratègic

2.3.1 Elements del pla estratègic

• Objectius a assolir en el període 2008/2011.

• Estratègies globals i actuacions específiques temporalitzades.

• Procediment intern del seguiment i avaluació del pla estratègic.

•Rendició de comptes a la comunitat educativa.

2.3.2 Objectius estratègics

2.3.2.1 Criteris per definir objectius estratègics

• Avaluació diagnòstica.

• Objectius generals dels sistema educatiu per al període 2004/2007.

• Pla d’Entorn.

• Projecte educatiu de centre.

2.3.2.2 Objectius estratègics per al període 2008/2011

• Millorar el rendiment general de l’alumnat d’ESO (responsable: coordinador/a pedagògic/ca).

• Reduir l’índex de fracàs escolar (responsable: coordinador/a pedagògic/a).

• Millorar la convivència del centre (responsable: cap d’estudis i directora).

• Disminuir la taxa d’abandonament escolar (responsable: la directora del centre).

2.3.3 Estratègies generals

Estratègies relacionades amb l’objectiu 1

• Potenciar l’autoestima dels alumnes.

• Incentivar el valor del temps dedicat a l’estudi pel que fa a la seva repercussió en els resultats acadèmics.

Estratègies relacionades amb l’objectiu 2

• Increment de l’assoliment de les competències bàsiques.

• Intervenció en la gestió del temps de lleure de l’alumnat amb més necessitats dedicat a l’estudi.

• Implicar alumnes d’estudis postobligatoris i a exalumnes que cursin estudis superiors, i a l’AMPA, en les activitats que l’IES organitzi per arribar a la materialització d’aquest objectiu.

Estratègies generals relacionades amb l’objectiu 3

• Potenciar el coneixement mutu entre alumnes de diferents cultures.

• Fomentar relacions de respecte entre alumnes d’aquí i els vinguts de terres no catalanes.

• Reforçar la tasca tutorial.

• Potenciar l’Aula Oberta.

• Supor pel tractament d’alumnes amb greus problemes conductuals i transtorns psicològics.

• Dotar d’eines els professors per a la resolució de conflictes a l’aula.

Estratègies generals relacionades amb l’objectiu 4

• Incentivar l’interés dels alumnes per continuar la seva formació més enllà de l’ESO.

• Orientar els alumnes en el funcionament del mercat de treball.

• Prevenció de situacions d’absentisme perllongat que es puguin produir entre els alumnes que hagin assumit que no obtindran el graduat.

2.3.4 Actuacions específiques

• Revisar i actualitzar adaptacions curriculars (responsable: psicopedagoga).

• Atenció especialitzada i continuada dels alumnes amb adaptacions curriculars (responsable: psicopedagoga).

• Elaboració i implementació d’un crèdit variable de tècniques d’estudi (responsable: Departament d’Orientació).

• Prioritzar en les programacions els punts febles detectats en les CB14(responsable: professors de cada àrea).

• Suport acadèmic extraescolar gestionat per l’AMPA i la Direcció de l’IES destinat als alumnes amb dificultats d’aprenentatge (responsables: tutors, AMPA, Direcció, alumnes i/o exalumnes, i els beneficiaris – famílies i alumnes- ).

• Projecte de jornades interculturals i implementació de les jornades (responsable: tutoria tècnica de Promoció Cultural).

• Incloure en el PAT els continguts propis de l’educació intercultural (responsable: Coordinadora Pedagògica).

• Formar els professors en l’educació intercultural, la resolució de conflictes, els trastorns conductuals i la dinàmica de grups (responsable: Coordinadora Pedagògica).

• Creació de la figura del cotutor (responsable: Directora).

• Ampliació del servei de l’Aula Oberta (responsable: Directora).

• Atenció continuada i especialitzada dels alumnes amb greus problemes conductuals i transtors psicològics (responsable: psicòloga).

• Estudi individualitzat i propostes de futur per a aquell alumnat de segon cicle amb baixes expectatives d’obtenir el graduat en ESO (responsable: psicopedagoga).

• Creació d’un crèdit variable de formació i orientació laboral destinat als alumnes de segon cicle d’ESO, que inclourà continguts relacionats amb els mecanismes propis del funcionament mercat laboral (responsable:Departament d’Orientació).

2.3.5 Recursos

Recursos humans

Formació Materials o econòmics

Altres

• Dotació d’una psicopedagoga.

• Alumnes i/o exalumnes del centre disposats a fer el suport acadèmic.

• Suport de l’ICE en la formació específica del professorat durant el període de vigència del pla estratègic.

• Un dictamen de les CB14 entenedor i per àrees, que destaqui aspectes concrets que s’hagin de reforçar.

• Material apropiat per disenyar el crèdit variable de formació i orientació laboral.

• Més hores de gestió per a l’equip directiu, amb la corresponent reducció de temps lectiu.

•L’AMPA.

• Associació AMISI.

• Incrementar les hores de la psicòloga destinades a l’atenció individual dels alumnes.

Curs 2008/2009

Recursos humans

Formació Materials o econòmics

Altres

•Persones necessàries per a les jornades interculturals (a definir en el projecte).

• Tècnic d’integració social.

• Dotació de més professors per atendre la diversitat (català, castelà i matemàtiques).

• Dotació d’un aula d’informàtica.

• Espais i materials per a les jornades interculturals (a definir en el projecte).

• Un segon espai per a l’Aula Oberta.

Curs 2009/2010

2.3.6 Avaluació del pla estratègic

• Final de curs: avaluació a la Memòria Anual de Centre del desenvolupament del pla i dels resultats obtinguts.

• Curs 2010/2011: segona avaluació global diagnòstica.

Mecanisme Destinatari Freqüència

 

1. Informació d’inici de curs on s’indiqui quines estratègies es desenvoluparan en relació als objectius plantejats en el pla estratègic.2. Informació de quin és el grau d’acompliment de les estratègies i activitats formulades a inici de curs, a través de la mesura dels indicadors dels diversos objectius.3. Definició d’estratègies, activitats i recursos addicionals per al curs següent si escau.     

 

 

Claustre de professors, Consell Escolar i AMPA.   Claustre de professors, Consell Escolar i AMPA.   Departament d’Educació, Claustre de professors, Consell Escolar i AMPA.

 

Un cop a l’inici de curs.    Un cop al tercer trimestre.     Un cop al tercer trimestre.

2.3.7 Rendició de comptes a la comunitat educativa

2.3.8 Seguiment, control i ajustament dels processos de gestió del pla.

SEGUIMENT CONTROL AJUSTAMENT

• Seguiment continu de les activitats que fan operatius els objectius per part dels seus responsable.

• Seguiment de les actuacions específiques i del grau de compliment dels objectius anuals del pla estratègic per part de l’equip directiu.

• Reunió trimestral responsables de cada objectiu amb els responsables de cada actuació específica.

• Reunió final de curs dels responsables de cada objectiu amb l’equip directiu: Avaluació de cada actuació específica i anàlisis del grau de compliment dels objectius segons indicadors previstos.

• Modificacions immediates.

• Valoració de cada actuació i interés per la modificació i inclusió per al proper curs.

• Incorporacio al nou pla anual dels objectius no assolits en l’any anterior.

2.4 Calendari indicatiu del procés

Fase prèvia (setembre-desembre 2007):

• Diagnosi: a càrrec de l’equip directiu.

• Elaboració d’un avantprojecte: l’elabora l’equip directiu i l’aprova el Consell Escolar i el claustre de professors.

Fase de disseny i formalització documental d’un acord triennal (desembre-maig 2008):

• L’equip directiu concretarà el seu pla de millora a partir de l’avantprojecte acceptat inicialment.

• El centre docent i els serveis territorial definiran una proposta inicial de recursos i mesures singulars per l’aplicació del pla.

• Aprovació del pla de millora pel claustre de professors i el Consell Escolar.

• Signatura d’un acord triennal amb el Departament d’educació.

Fase d’aplicació i seguiment del pla (cursos 2008/2009, 2009/2010, 2010/2011):

• Durant el període d’aplicació del pla, els centres rebran assesorament específic del Departament d’Educació.

• En finalitzar cada curs, el centre avaluarà en la memòria Anual de Centre el desenvolupament i els resultats assolits en l’aplicació del pla de millora en relació amb els indicadors de millora.

Fase d’avaluació final (curs 2010/2011):

• El centre amb el suport de la Inspecció d’Educació realitzarà una segona avaluació global diagnòstica, els resultats de la qual serviran per valorar l’aplicació del pla i el disseny d’un de nou si escau.

• La memòria que el centre presentarà al Departament d’Educació durant el curs 2010/2011 contindrà la informació de l’avaluació global diagnòstica i l’anàlisis dels indicadors d’avaluació i progrés del pla de millora que figurin en l’acord triennal.

3.Consideracions final• La millora de la qualitat de l’educació té implicacions socials.

• La qualitat i l’equitat al centre del debat de les polítiques educatives.

• La qualitat i l’equitat conceptes indisociables i condicions mútuament necessàries per aconseguir una societat més justa i cohesionada.

• Problemes a combatre dins de l’àmbit educatiu per aconseguir una societat més cohesionada: el fracàs i l’abandonament escolar, i la falta d’equitat entre els centres públics i els concertats.

• El fracàs i l’abandonament escolar afecta molt especialment als fills dels obrers sense titulació.

• A Catalunya, el curs 2004-2005 el 18,8 dels alumnes de 4art d’ESO que estudiaven als IES va repetir curs versus el 7,1 de la privada. Informe anuari “L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007”, fundació Jaume Bofill.

• Major inversió en l’educació pública i accions encaminades a reduir el fracàs escolar per a incrementar les possibilitats de continuitat en el sistema educatiu dels grups socials més desfavorits.

• L’IES Alexandre Galí: exemple de centre que pateix un elevat índex de fracàs escolar situat en un barri obrer.

• Les debilitats del centre justifiquen els quatre objectius estratègics que es pretenen aconseguir.

• Relació de cohesió entre els quatre objectius estratègics.

•Com s’ha d’arribar a l’assoliment dels quatre objectius estratègics? Des de la inclusió.

• Articulació d’actuacions específiques per donar resposta a totes les necessitats educatives de l’alumnat de l’IES Alexandre Galí.

• Necessitat d’una acció transversal que abasteixi centre, entorn i Administració per assegurar l’efectivitat de les actuacions dissenyades.

PERQUÈ UN ALTRE MÓN SIGUI

POSSIBLE, ALTRA EDUCACIÓ HA DE

SER POSSIBLE