DISTRIBUCIONS DE MESURES

EN UNA DIATOMEA FOSSIL

Comuuicacio presctitada el dia 18 dc inaig de 1972 pcr

MARTA ESTRADA

Dcpartamcnt d'Ecologia de Ia Pacultat de Cicncicsde la Unicersitat de Bar(clona

A ^_

C ,__,._ ,,

F .^

(1( 1c, di^llwllcc, A D,dw,;1,I)c(Ic (1,11jul picImla(io al mi(lomopi i^pli(. Fmalc': V I ,III: B. 1 '4111:

C. i m: 1). 1 on: F- i anl^ 1'. io um

I"ll aquest estudi prclintinar s'exposeti Cls resultats (Puna scric dentesurautents rcalittats en exemplars fossils dunes mostres de terra dediatontees proccdents do Murcia. Es tracta d'unes diatontees trigonals, detipus ccntt-k, que constitueixen la major part de la massa del sediment.A la figura I es inostren alguties fotografics al iicroscopi electronic pre-scs per 1)olors Blasco, i una al microscopi optic. L'cspccic cs desconegudh;CIS dos tipus d'aspecte de les estrics al microscopi electronic marquee unadifcrcnciaciO ntorfologica clara, pcro cs discutible si aixo cs suficientper it cottsidcrar aquestes formes cons a espccies diferents.b

La intportancia de la ntida de les diatomees com a indicador ecologicha cstat iudicada per divcrsos autors (MARGAI,E , io6ll).1 Circunistimcies

clinuttigtics, colt per cxentplc les variacions estacionals (IC tclltperatura,podut influir en la ntida dell organisutes; les diatomees, com altres cssersvius de divcrsos grtips, tendcixcn a csscr hies grans dual estan sotntesesa temperatures talcs baixes. Malgrat clue hole no posseia dades sobre lestemperatures ell due havictt viscut les diatomees, les valves de les dualsforntaren les capes d'atluests sediments, podia tenir interes de cercarpossibles variacious do ntitla, due pogucssin csscr cxpressiti de difcrcntscondicioes de vida. D'altra banda, ja 1'obscrvacib directa perntitia dedistiugir flanges de caracterfstiqucs difcrcnts en Cl perfil de les ntostresdo se(liment.

A partir tl'uu fragttient de diatontita Toren dotes a tcrutc 1111a s6ic depreparations, do lcs goals hall estat estudiadcs clue (que anonicuaremtuostres A, B, C, 1) i E), separades ntutuantent per till gruix d't met desediment, en 1'ordre indicat. Per a calla preparacio force utesurades duesdintcusiolts (IC cadascuua tl'un ceutenat' (IC cclluIcs; si considerent aquestescons till triangle isosceles, les dimensions triadcs representariett la basei 1'altura, i aixi Ics auonicnarcut ell aquest trcball (lig. 2), be que aquestsnests no siguin gaire adcquats per a refcrir-se a una valva de diatotnca.

Dislribucions de ntida de Valium i la base

La forma de divisio do les diatontees plantcja tin problenta cncara nodcfinitivantent resolt, ell rclaciu autb la distl ihucio de tnides dcls indi-

* :baba d'isscr pubticat till ticball sabre aqucsta utatcixa dialonica per SLRNAi lh.Lot (1971).

13 7

.ll. I;STR.ID.i

^^idus d'una Les ^^al^^es de la ccl^lula filla es dins lesde la ccl•lula pcr aiso, alguns actors que lade la poblacio ^^a progressit^amenC fins que es produci^en lcs

que orig^ineu novamenC cellules vegetativcs de mida grossa.Si les divisions se succeien de manes regular, aquest proccs hauria deproduir una distribucio do de opus binomial, amb p =1 ^z (vcgcu,

ro

Q

F^c. a. - Fsqucmade Ies dimensions

mesuridcs

Bash

per Gt:rn,e:k que, despres d'un ccrt de

divisions, les cel•lules de les classescentrals de fregiicncia. De let, sovint es troben distributions que no tenon

cap rclaciv la suposada pcr aquesta tcoria.

Els do fregiicncia pcls intervals do de 1'altura i de

la base valvars de lcs ^ son prescutats a la figura 3. Les taulcs

'Fnu^.,^ I

DISIRIBUC[^ DF: 1111llES LA BASF

CfasscIntenal en div. Inlcr^al cn µm A R

Most resC 1)

A MAMMOIC (\ombrc d'indi^idns)

z ---•0 ii,;iz 4•S17

3 :5-39 4,!18-fi,(i,i

4 4-4.9 li,li4-8,z^ 4 t 2 ^ 3

5 ri-^i.9 8,;io g,9ri .o .6 sl __ i5

6 ti-(i,g g,gG-io,6^ .6 ^^ 2i iq 8

7 7-7^9 iq6_-^:5^=7 ^¢ ig ::^ is '98 8-8,9 ^r^ 5 ^9 ^;i 20

9 9-9,9 t.t,p.t-^fi,5i1 7 5 5 '^ ^5io ^o-^o ,g ili,Go-i8,.5 8 ^^> 7 7 7

4 8 :i 5 3^z ^,-iz,g ^q,g_s^,ri7 ^ - 8 r^

^3 ^3-^a^9 -'^^^CiB-'ii^' - ► - - :i- ^ - -- ^

Iotals 99 M I 102 1 o:j 100

► ^; 8

UIST1(IBUCIUV'S DI \lI.SUL(I.S LX UJ.1 1)1.1T0,1IL.1

I i II donee cls nonibres d'iudividus per a cadascuna de les classes defrcgiicncia . L'atnplitud de calla interval correspon a la longitud d'unadivisio dc niicroinctrc (= i,66 N, ui) en les conditions clue foren fetes

A

6 201

10

B

201

10

C

20

10

D

20

10

Ih-'2

4 8 12

4 8 12n

r-

12

20

1

m

2 4 6 8 10 12 Div. 2 4 6 8 10 12 14 D,v.

.32 Y1%23,av..n J,Jts%39341414 v +^

u= (J

101

20

10

20

10

20

101

12

Eh2

l-r7

4 8 12

20

10

d i i i iIlLft_ L1fL

Altura Bast

l n;. ;;, - Ilistogruucs do frcyiicncia (cxpres-sada cli Hombre ti indicidus) pcr a Ics mos-tics A, It, C, D i E. I,'abrcciacio Div. indica

la nicsura cn divisions dc micronmtrc.

les nicsures. Han estat indicats tanibc els limits dels intervals en pm.Les distributions trobades, molt irregulars, en gran part a causa dcl bait

uoinbre relativanient de ccl-lules niesurades, seniblcn assenyalar, especial-nient a les mostres B, D i E, l'cxistencia d'un politnorfisine. A la mostra B

Ln

ILI1 1 I I Il4 6 12

139

,11. IiST/t.-11).1

Taut. II

DISTRIBUCI6 llE AtIDES I)I': I.'^U,^rPR:A

ClasscIHlcnal cn die.

Intcrcal Ism A 13I^fusu^csC t)

do micrbmctrc (\tnnltrc d'imlicitlus)

2 2-2,9 ^J.^^2-.j -97 2 2

3 3-3-9 4,!)8 6,6,,j 15 22 17 10 12

4 4-4 .9 6,61 8,29 22 26 15 20 9

5 5-5-9 8,3" 9,95 20 16 27 1 is6 6-6.!) ^)6 I o, 61 16 10 13 1 177 7-7,!) 9 4 1^^ 1 138 8-8,^) 10 10 5 1.1 149 9-919 1 A,9 1 I(i,59 4 5 2 5

1 1 1 (y) I 6,6o- 1 8,25 2 5 .1 6 1I I I 1'^) 18, --6- 1!),!) 1 2 1 7 61 12-12,!) -57

- -

I 13- 13 19 --i,^,8 2:^,2^j 2

rnals 9t) 101 102 1 ():! 100

(al^ures) es troba un neuter principal a les classes :; ^ (cle I,c^^ a 8,zt^ ^^,ut) i

ntaxints secunclaris a les classes 8 (tsl,z^ i4, ^13 i^,tu) i to (t (i,fio tH,2^ ^^,ut). I':n

la dis^ribttcitS de mesures de la base de la n^a^ei^a nutstra podem apre-

ciar cites a les classes rt-fi (correspouent al grup d'altures ,; ¢) i to-t ^,

corresponent als grups d'allures 8 ( cl io) i io (1't t). Eu la dislribucih

d'altw•es de la nu>slra ll obsera^eut cites a les classes 1-r,, 7-8 i ^o-t t, als

goals corresponen respccti^°atncnC cls ntiuints do bases a ^-7, g i t t-tz.

La tnostra 1^: presenta cites sentblants a les classes 3, ^-, i i t, comes

pouenls als cites de les classes r^, 7-8 i tz de la distribucio de ntesures

de la base.

L'ezisLcncia do polituor[isme cu poblacions do dialontees ha eclat indi-cada per al^uns au^ors, ann Be^rttcl^: (tg^r,) ^ i Al:^rzc:^t.e.r ('957 t^5^)•^..t

"1'aut.t III

t'ALORS D1I^I^JANS I DES^'1;ACION.ti "I'iPIOUF.S PI^:R :A L.:A B .1S1';, 1.':^I.^rliR:AI L;^ Ri?1.:AC1<i 13,1S1^;/:U.'I"U k:1

(I^;Is Humerus enu^e parculesis cs rcfcrei^cu a l'error .dandard

I3asc Altura Base^Alturabloslra I1litjana (µnt) Dcsv. tip. nliljana (µm) llcs^. tip. 111itjana I)cs°. tip.

A lo'!) (()'^O 3,1 2 (0, ^J) 31 1 1,:^.j (0,02) 0,2.1

B 1-',1 (04) 3,6 !)':^ (()"1) 4,9 1,^J7 (0,02) 1

C' 11,7 ((),:0 21 19 9 - 4 0A) 3,2 ].^p (o,o-')

I ) 1^1':l ((),.1) :1,8 Io'8 (o,.J) 4,0F' ((" 0 J'o lo,!) (f),.J) 3, 7 1.-'S (o,ol) (1,15

t.lo

DISTRIBUCIONS DIi il1ESUXFS' I?,^' UV".9 I)IATUfl1I^:A i

A lllelosira s2clcnta, els rnaxims corresponen a una relacici de volurns delopus i : z : 4: 8..., quo sembla indicar una serie poliploide (1^1.^KC^1.i.r,^ I^fiq^.s

Les mitjancs i desviacions tipit^ucs de base i altura (en ^.m) i do larelaci^ base^altura de Ics u^ostres A, B, C, D i F, s<in c^posades a la[,Iola III. 1?ls nunieros entre parentesis es refercixeu a 1'crror sl^^iidard dela mitjana.

Les cellules de les mostres D i T. tenon una mida mitjana claramentsuperior a la de les altres. Aqucsta diferencia pot cstar rclacionada, d'unabandy amb un augment general do mida, i d'una alts amb un,i partici-paciG diferent dell dieersos morfs en la poblacici total. Aixi> ultim seu^blatcnir un paper molt important si hom conlpara, per eacmplc, ]cs alluresde Ics nu>stres 13 i F.. Com a metode objectiu per a a^^uesta comparaciGlia estat utilitzat el test de I:obuogorov. A la taula IV preseutenl un

Tnol.n IV

^I'FSI' 1)F. I:OI \IOGOR(>^' APLICAT A LI:S DISTRIBUCIO\S D'AL7'L'R:ADr: I.r:S MOSI'Rr:S I3 I E

Trcgiienc^a Prcgiicncia T.Y.:1. mostra l;(aassc Intcn'al (^{m) (vombrc d'iludicidus) proporl^ional T.P.n. nuisu^a r:

al^unnllada acunnllalLl ( P.P.A.)R r: Is r:

3j2AQ7 2

s 440063 22 14.I (iAiO-29 48rl (4 41li 7.1 58

7s, 7188 8^-)

q 11 -9 4 6-:59 !)oIU I G. 6o- 18 97 !111 18.26- ]!),!)1 !)! 1 97

19 -9-` - -' I - 5 7 99 loo1 `S " 1 lot 100

1̂ /^

1111 )( 100

1 U 1 -^ 100

es^^uema dell calculs. La probabilitat de trobar, per attar, una diferenciaigual o superior a o,z^r, entre les dues funcions de distribuciu ((ig•. q),si pro^^eneu de la mateixa poblaciG, cs igual o nlenor clue un ^ ^^^; defet, cs clarament manifesta la diferencia entre les distributions de les

0,0_110 0,020

0. 2 18 0, 1.1 o o, (q

".47) 0. 2:; 0 o

o,6^^,j oAlo (),0-7^1, o,58o (),15:10-772 ",71" 0,062

o'871 o.S.-'o 0,021

o,!I I I o' ^)oo 0,0I I

o,!)(;o o'! I I o o,o5oo,!)So o,97o 0, 0 10o,!)So l'ooo o'o--oI , 000 1 , ooo o'ooo

^,aa; n,z^r, X ^,or^ - I,i^ > I,ti; (:^iccl^ do si^nificarili 1 °^,)

>q>

8 Al. ESTR.ID.9

dues mostres , i el mateix podrient dir per a les mesures de la base. A la

mostra E podem observar una clara disminuci6 de la fregiicncia relativa

dels grups de mida mcs petita. Una guesti6 interessant , que demanaria

potser un estudi al microscopi electronic, f6ra la de comprovar si les

dues variants rnorfologiqucs de tipus d'cstria corresponen a grups de nie-

sura diferents.

1.0

.8

.6

.4

D

.21 fiE

2 4 6 8 10 12 Div.

3.32 9.96 16.66

F1c. 4. - Funcions de (lis-

it ibui6 de Ics mesures d'al-tura de Ice mostres 1) i E

Relacions enIre base i allnra

La simple observacio de les mostres estudiades feia ja veure que la

forma d'aquestes diatomees estava rclacionada anub la mida, de nuanera

que les cel-lules mcs grans cren tantbc Ics nuenys equiluteres. La disntinucici

de la relaci6 base/altura (taula III) per a ics mostres de nudes Hues grans

es tambe una indicacici d'aquest fet.

Les dimensions dcls organisnues obeeixen sovint relacions del tipus

y-ax", on a i b s6n constants; h es I'anomcnada constant d'al•lonietria,

i si es diferent de la unitat bons din que les dimensions x, y" presenten

una relaci6 d'allonuetria. Horn pot ajustar facilinent una equaci6 d'aquest

142

DISTRIBUCIONS DE AIESURES EN UNA DIRTOnlE.9 9

tipus buscant 1'equacio de regressio lineal entre els logaritmes de x i y:

log(y) = log(a) + h log(x)

La deternlinacio de les constants b i a cs molt interessant en diversostipus d'estudis sobre ntorfologia i creixentent.

Mostra E

Q]

C

}

3.

2.5

2.

1.5 ^

1.

M n,.trr

0.5 1. 1^5 2. 25 3.

01 05X-In(Altura)

0203 0704

Fin. r,. - Siutaci() dels punts corresponents als parells (le ntesures i egnarions deiegressif') lineal entre In (Base ) i In (:Altura), per a la mo,ua H. Base i altura expres-

sades en I,ut . El diAmetre dels (rules indica el nombre de putts coincidents.

143

DISTRIRUCIOA'S DE MFSURF..S IV U.A'A 1)1.1T0,1IF.1

6.

MARGALFF , R. - Size of centric diatoms as an ecological indicator. (( Mitt. Internat.Vercin I,imnol.u, 17, 202-210 (cg60).

SIRNA , J., i Pi:LA1z, J. R. - Iishedio Ie Lena diatomea f6sil utilizando la microscopiaelectron Ha for transmisi6n 1• de barrido . (( Bol. Real. Soc. Esp. Hist. Nat.,s. Biol.)), 69 , 22.E-232 ('971).

\V000 LANSFr , R. A. - Cell - Diameter Frequency Distributions of the PlanktonicDiatom ((Rhi:osolenia alata)). ((Pnbl . Institute of Marine Science, Texan,, vol. q,

117-131 (1963).

145

10