Núm. 571

Horari de Misses Anticipada: Hivern: a les 7 a Santa Maria. Estiu: a les 8. Diumenge: Hivern: matí, a les 9, a les 10, a la Capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Estiu: matí, a les 9, a les 10, a la capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Vespertina de tarda, a les 8 a Santa Maria. Missa ferial: Estiu i hivern: a les 7 del vespre. Confessions: a Santa Maria. Estiu: els dissabtes de 7 a 2/4 de 8 de la tarda i els dies feiners sempre que es demani. Hivern: els dissabtes de 6 a 2/4 de 7 de la tarda i els dies feiners sempre que es demani. Nota. Regeix l’horari d’estiu, els mesos de juliol i agost. Despatx parroquial: dilluns, dimarts i divendres de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre, la primera mitja hora a la sagristia. Rectoria: c/ Muntaner 6. 08397 Pineda de Mar. Apartat de correus 137. Càritas parroquial (horari d’atenció): dijous de 5 a 7 de la tarda; rober: divendres de 5 a 7 de la tarda, a la casa del carrer de Sant Antoni, 15.

Telèfons i Web

Habitatge del mossèn 93 762 37 90 Si respon el contestador automàtic, deixeu-hi el vostre missatge i el mossèn es posarà en contacte amb vosaltres així que podrà. En cas d’urgència: mòbil 660 834 519 http://santamariapineda.wordpress.com

Diumenge 1 de juliol de 2012 Diumenge XIII de durant l’any / Any B

AGENDA

HORARI DE MISSES DE VIGÍLIES I FESTIUS

Durant els mesos de juliol i agost, la missa de la vigília, el dissabte al vespre, començarà a les vuit. I el diumenge hi haurà una missa vespertina, que també començarà a les vuit. Les altres misses dels diumenges continuen com fins ara: a les 9 i a les 11 a l’església de Santa Maria i a les 10, en castellà, a la capella de Les Creus. De dilluns a divendres, la missa continua celebrant-se a les 7 de la tarda.

HORARI D’OBERTURA DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL

t

A fi de facilitar la visita a l’església parroquial de Santa Maria, l’horari d’obertura, durant els mesos d’estiu, de dilluns a divendres serà el següent: de 2/4 de 6 de la tarda fins a les 8 del vespre. El dissabte també s’obrirà a 2/4 de 6 de la tarda.

DISSABTE VINENT, MISSA A LA PLAÇA DE SANT PERE

Els veïns del Raval de Mar organitzen, el proper dissabte 7 de juliol, la tradicional revetlla a la plaça de Sant Pere Pescador. A les vuit del vespre se celebrarà la missa en aquesta plaça. Per aquest motiu, dissabte que ve no hi haurà missa a les 8 del vespre a l’església parroquial de Santa Maria.

COMUNIÓ ALS MALALTS

t

El divendres dia 13 de juliol es portarà la Comunió als malalts i impossibilitats que així ho han sol·licitat. Excepcionalment, es farà en aquesta ocasió el segon divendres de mes, i no pas el primer.

INSCRIPCIONS PER A LES COLÒNIES A SANT PERE DE RIU

PP

t

Falta encara més d’un mes perquè comencin les colònies que el Centre d’esplai de la nostra parròquia organitza a Sant Pere de Riu. Són per als nens i les nenes nascuts entre els anys 1998 i 2005. La quota és de 165 euros. Les inscripcions cal fer-les, com més aviat millor, a la parròquia o després de les misses.

TELÈFON PER A INFORMACIÓ I CONSULTES

t

Durant la propera setmana, per a qualsevol gestió relacionada amb la vida parroquial (informació, consultes...) cal telefonar al número 93 767 82 04 o bé al 629 03 00 10 i demanar per mossèn Salvador.

H A N S O L · L I C I T A T

INTENCIONS DE LA SETMANA Dl. Pels difunts. Dm. Pels difunts. Dc. Salomó Pijoan (aniversari). Dj. Pels difunts. Dv. Pels difunts. Ds. Josep Estol i Maresma. Dg. 9 h. Pels difunts. 10 h. Pel poble. 11 h. Pels difunts. 20 h. Pels difunts. BATEIGS Diumenge passat, dia 24, van ser batejades:

Laura Torrelles i Morato, nascuda a Pineda de Mar el dia 24 de juny de 2011. És filla d’Albert Torrelles i Segura i de Rosa Maria Morato i Royo. Li són padrins: Alfredo Torrelles i Martí i Rosa Royo i Cros.

Jana Villaret i Buch, nascuda a Pineda de Mar el dia 23 de setembre de 2011. És filla d’Ismael Villaret i Izquierdo i d’Immaculada Buch i Martorell. Li és padrina: Isabel Villaret i Izquierdo.

PREPAREN EL SEU CASAMENT

Alberto Pereira Gaviño, natural de Calella i veí de

Pineda de Mar, amb Miriam Peralvarez Serrano, natural de Calella i veïna de Pineda de Mar.

SANTORAL SANTORAL Dimecres, 4 de juliol. Santa Isabel de Portugal, princesa de Catalunya-Aragó. Les lectures triades per a la festa

d’aquesta reina parlen de pau. Efectivament, santa Isabel de Portugal va ser per damunt de tot una persona que va treballar a favor de la pau. Va començar a exercir aquest carisma molt aviat, fins i tot abans de tenir-ne consciència, ja que el seu naixement va donar peu a una reconciliació a l’interior de la seva família. Va néixer l’any 1271 a Saragossa. Néta de Jaume I, fou donada en matrimoni a Dionís, rei de Portugal, quan tenia dotze anys. Havia heretat les virtuts de la seva bes-tia, Isabel d’Hongria, que també seria canonitzada, la festa de la qual se celebra el 17 de novembre. Un cop convertida en reina duia una vida, a la cort reial, que contrastava amb la del seu espòs, del qual hagué de sofrir moltes vexacions. Practicava totes les virtuts cristianes. Va fundar asils per als necessitats, i va exercir l’heroisme fins al punt d’ocupar-se amb sol·licitud dels fills il·legítims de Dionís. Aquest, per una estranya inconseqüència, va acusar Isabel d’haver-lo enganyat amb un patge que li feia de secretari. Una intervenció providencial li va fer reconèixer el seu error. Però és sobretot la seva acció a favor de la pau la que ha estat destacada pels seus biògrafs. Les relacions entre el seu marit i el seu fill Alfons eren tempestuoses. Els seus partidaris arribaren a utilitzar les armes. En el transcurs d’una batalla, la reina es va interposar entre els combatents. Més tard, va calmar les dissensions entre el rei Dionís i el seu germà. També va intervenir per reconciliar-lo amb Ferran de Castella. Isabel no es limitava a actuar. També pregava. S’unia a la gran pregària de Jesús per la unitat. Quan el rei va morir, Isabel es va fer clarissa i va fer el pelegrinatge a Compostel·la. I, quan va haver abandonat el tron, va retirar-se al convent de les clarisses de Coïmbra, que ella havia fundat. La seva darrera acció pública també va ser a favor de la pau. Havia esclatat la guerra entre el seu fill i el seu nét. En el transcurs d’un viatge que va emprendre per intentar reconciliar-los es va posar malalta. Va morir el 4 de juliol de 1336. El seu cos va ser enterrat a l’església de les clarisses de Coïmbra. De seguida va passar a ser coneguda com “la santa reina”.

INFORMACIONS

L’ESTIU POT SER DIFERENT “A colònies i casals l’estiu és diferent”, diu un lema de ja fa molts anys. Molts joves o adults guarden un bon record de l’experiència que van viure quan, essent infants o adolescents, varen participar en alguna activitat educativa en el lleure: un casal, unes colònies, un campament, una ruta... I, a més del record, segurament que també conserven en el seu cor unes actituds i uns valors que varen aprendre, o consolidar, a través d’unes activitats que semblaven fetes només per entretenir. L’estiu ofereix un camp ampli de possibilitats. Cal saber-lo aprofitar. Per als infants, una bona manera de viure l’estiu és apuntant-se a un casal o a unes colònies. En un context diferent de l’escolar, ajudats

per uns monitors i monitores i amb unes activitats sobretot de caràcter lúdic, els infants poden anar madurant. És bo que aprenguin unes pautes de comportament, en la relació quotidiana amb els altres. Les activitats realitzades en grup poden desvetllar en ells una actitud de cooperació i contribuir a forjar una autèntica amistat. Seria un error menystenir aquest tipus d’educació en el temps lliure. Cal saber-la valorar i mirar de fer per manera que els infants la puguin experimentar. En una època de crisi com la que estem passant hi haurà pares i mares temptats de prescindir d’aquestes activitats a causa del seu cost econòmic. Cal fer tot el possible perquè cap infant no es quedi sense casal o colònies per falta de recursos. Les diferents administracions i institucions amb voluntat de servei públic haurien de vetllar perquè tots els infants hi puguin accedir. I, alhora, les entitats que organitzen aquest tipus d’activitats també haurien –i em consta que moltes ja ho fan– d’ajustar els preus i de fomentar el voluntariat, no sols per una raó econòmica, sinó perquè en el voluntariat s’hi concentren uns valors importants per a la societat i que són ben evangèlics, com ara la gratuïtat, l’atenció a la persona o el treball en equip. També avui, a casals, colònies i altres activitats educatives en el lleure, l’estiu pot ser diferent.

Josep Casellas i Matas, rector

A Z I M U T

Comentari de la dominica ALLIBERADES PER LA FE EN JESÚS

A l’Evangeli: Marc 5, 21-43. NOIA, AIXECA’T L’activitat terapèutica de Jesús és una de les característiques més notables de l’evangeli de Marc. Entre els molts guarits també hi ha dones: la sogra de Pere, que era al llit amb febre, la filla de Jaire, l’hemorràgica i la filla de la sirofenícia. La curació de la filla de Jaire i de la dona que patia pèrdues de sang (Mc 5, 21-43) que Marc narra de forma entrellaçada segons la tècnica de la “intercalació” o “interposició” constitueixen la nostra pàgina evangèlica. La relació entre les dues escenes és molt pregona: ambdues presenten dues dones en perill, dotze anys té l’adolescent morta i dotze anys porta la dona amb la seva malaltia; ambdues apareixen com a filles i ambdues reneixen a la vida gràcies a la trobada amb Jesús. Mc 5, 21-24 introdueix la narració. La filla d’un cap de la sinagoga de Cafarnaüm emmalalteix greument i el pare, desesperat, demana ajuda a Jesús. A Mc 5, 35-43 es reprèn la narració que havia estat interrompuda per la guarició de la dona hemorràgica. Camí de casa, li diuen al pare que la nena ha mort. Jesús ho sent i li demana que tingui fe. Envoltat de crits i plors, entra a casa acompanyat només de Pere, Jaume i Joan, a més del pare i de la mare de la nena. Jesús l’agafa de la mà i li diu només dues paraules: Talita qumi. A l’instant s’adormí la nena i es va aixecar la dona capaç de caminar. Senyala el narrador que tenia dotze anys, és a dir, era una noia casadora. Una nena que, suposadament, ho tenia tot a la vida, i en realitat no tenia res. Dotze anys d’infància l’han

conduïda només a la mort. Arriba Jesús i la torna a la vida, sense demanar-li ni imposar-li res. Li ofereix un camí de vida, d’autonomia, de llibertat. El mateix farà amb l’hemorràgica. Dues dones alliberades per la fe en Jesús.

Núria Calduch

Diumenge 15 de maig de 2011 Andrea Colombo Fernández Pàtric Colombo Fernández

Paula Real Blanco Alejandra Liguero Gómez

Adrià Julià Parada Judit Porta Poch

Lucía Rejano Rodríguez Núria Burjons Buixalleu

Lluís Burjons Pujol Adrià Crego Pérez

Laia Peràlvarez Muñoz Alba Perellón Barcojo

Marta Sala Ruhí Sandra Rubio López

Sofia Prat López Diumenge 22 de maig de 2011

Marina Fuentes García Albert Andreu Asencio

Maria Emilia Cimino Alzugaray Maria Canto Mirón

Janina Losada Miralles Genís Armengol Trives

Eric Vera Romero Josué Vera Romero

Diumenge 29 de maig de 2011

Marc Cuerda Pastor Neus Marlet Soldado

Albert Jiménez Sierra Carla Castellanos Arroyos Cláudia Sánchez Torrado

Carla Quintana Oliva Leonardo Vognani Polo

Luís Vognani Polo Sofía Vognani Polo Antonio Morales Segovia Xavier Peña Salat Oscar Rosillo César Judit López Sánchez Flor de Lis Gualda Castro Daniel Martín Taal Néstor Yegros Cáceres BEATIFICACIÓ DEL PAPA JOAN PAU II

Aquest diumenge 1 de maig de 2011 el Papa Benet

XVI a la plaça de sant Pere beatificarà el Papa Joan Pau II que va morir 2 d’abril de 2005

PREGÀRIA I MEDITACIÓ PER A CADA DIA

DlDl.·.· El pecat té un remei que és la guarició El pecat té un remei que és la guarició

que ens ve per la misericòrdia divina. que ens ve per la misericòrdia divina. Dt.·Dt.· El El

dimoni s’ha entossudit en apartar la gent de la dimoni s’ha entossudit en apartar la gent de la

confessió. confessió. Dc.·Dc.· Després d’haver combregat cal Després d’haver combregat cal

fer una estona d’accció de gràcies. Ës el fer una estona d’accció de gràcies. Ës el

moment de negociar amb el Senymoment de negociar amb el Senyor, com déia or, com déia

Santa Teresa. Santa Teresa. Dj.·Dj.· Ens cal formar en nosaltres Ens cal formar en nosaltres

el pensament de Crist. el pensament de Crist. Dv.·Dv.· Déu quan ens va Déu quan ens va

crear ens va donar indicacions (no menjaràs crear ens va donar indicacions (no menjaràs

de l’arbre del mig del jardí), no tenir en de l’arbre del mig del jardí), no tenir en

compte la voluntat de Déu és allunyarcompte la voluntat de Déu és allunyar --se d’Ell se d’Ell

Ds.·Ds.· Cal doblegar Cal doblegar--se voluntàriament a la se voluntàriament a la

voluntat de Déu. Hem d’experimentar el goig i voluntat de Déu. Hem d’experimentar el goig i

la llibertat de sotmetre’ns a Ell.la llibertat de sotmetre’ns a Ell. A L’Evangeli: Mateu 7,21-27 .- LA SERIOSITAT MORAL

DE L’EVANGELI La lliçó que ens dóna la primera part de a la teva consideració la vida i la felicitat, la mort i la desgràcia. Si obeeixes els manaments de Jahvè, el teu Déu, que avui et dono : d'estimar Jahvè, el teu Déu, de seguir els seus camins i d'observar els seus manaments, els seus decrets i les seves decisions, viuràs i et multiplicaràs... Però si el teu cor es desvia i no obeeixes..., us anuncio avui que aneu a una ruïna segura» (Deuteronomi 30, 15-18; llegiu tot el capítol 30).

EL DEJUNI QUARESMAL

El dejuni és un acte voluntari que trenca el ritme rutinari de l'alimentació del cos. Desvetlla l'esperit, fent-li superar la inèrcia de la rutina. L'organisme reposa d'una activitat i en comença una altra. Tot autoalimentant-se de les seves reserves, es purifica, i tots els teixits es regeneren. L'home, més que no pas afeblir-se s'envigoreix. La intel·ligència i la intuïció s'afinen, la son s'afebleix i l'home es fa més i més apte per a l'activitat interior de la pregària.

En el nostre temps s'ha perdut molt el sentit del dejuni, des del seu valor de la salut, fins al seu sentit religiós. I, de fet, l'home modern dels països occidentals, en general està sobrealimentat. La necessitat de menjar s'ha convertit en un plaer, i, so-vint, l'home menja sense alimentar-se degudament. S'afarta, si pot, per compensar un buit espiritual, i com més menja més gana té.

En diverses ocasions la paraula de Déu ens exhorta al dejuni i a la sobrietat, però és impossible realitzar els beneficis individuals i socials del dejuni sense, una

A l'Evangeli: Mateu 5, 38-48. – NO ENS HEM DE

ELS LLANTIONS DE L’OFRENA Recordem: A l’hora de fer una ofrena d’un llantió hauríem de tenir en compte que el diner que es paga pel llantió i el llantió van junts. És a dir, el llantió inclou una ajuda al sosteniment del temple perquè és a través de l’Església que es fa l’ofrena.

PUNTS DE REFLEXIÓ. 1. La confiança en la divina providència no ens prohibeix de ser previsors en la nostra vida material. En això, però, com en tantes altres coses, hi ha una graduació, al grau més elevat de la qual hi ha la po bresa professada per amor a Crist. Aquesta pobresa no serà perfecta mentre aquell que la professi no experimenti la necessitat de confiar en la providència. 2. A qui es despreocupi de les coses del món pel Regne de Déu certament no li mancarà res (cf. Lluc 22, 35). En 1 Pere 5, 7 llegim: «Descarregueu en Déu tota preocupació vostra, perquè ell té cura de vos-altres». 3. El meu futur està en mans de Déu. El demà no m'ha de preocupar. Allò que m'ha d'interessar és com jo serveixo el meu Senyor avui, en aquest moment. (Del llibre d’Alexandre Olivar, Diumenges i solemnitats, Abadia de Montserrat).

SER CRISTIÀ. VIURE MÉS QUE PENSAR «[..] Vaig obrir, ja no sé per a quina consulta o per quina esma, un assaigs sobre Pascal Una de les frases-clau dels Pensaments vingué tot d'una cap a mi: “Jesucrist és el veritable Déu dels homes ". Per primera vegada es deia, i mai no s'ha dit més simplement, que cap a l'amor d'aquest Déu s'hi va des de la compartida condició humana i des de cada situació existencial. Vivint més que no pas pensant.»

Carles Riba [Del pròleg a Esbós de tres oratoris (Barcelona, 1957)

Roser de tot l’any, dia 18 de febrer

Si jo pogués estalviar-vos penes, de bon grat ho faria, Jesús meu;

“veniu a mi”, diria a les cadenes, “tu ets mon amic”, diria-li, al menyspreu.

Als claus diria: “peus i mans, clavau-me”; a l’assot: “deixa tot mon cos escrit”; diria a les espines: “coroneu-me”,

mes, a la llança, “amaga’t en mon pit!”. Mn. Jacint Verdaguer

Jesús, que no havia vingut a abolir la Llei ni els profetes (Mt. 5, 17), de l'últim dels quals, o sigui, de Joan Baptista, ell es presentà com si en fos un seguidor, es féu batejar per Joan, malgrat les protestes d'aquest. Humiliat en la submersió baptismal, es manifestà més clarament com un que, tot i ser innocent i immaculat, portava sobre seu els pecats de tot el món. El Baptista deia d'ell que era l'anyell que Lleva el pecat del món (Jo. 1, 29 i 36). A partir del moment històric del Jordà, Jesús en la seva predicació recordarà la imatge del baptisme; dirà, per exemple, que li queda per rebre un altre baptisme: el de la seva sang. «Podeu beure el calze que jo he de beure i ser batejats amb el baptisme amb què jo he de ser batejat?» (Me. 10, 38), preguntà en una ocasió a dos dels seus deixebles, que volien seure al seu mateix costat en el Regne de la glòria. Durant el baptisme de la seva sang, quan morí clavat a la creu, sortí del seu costat sang i aigua (Jo. 19, 34) : eren els orígens dels sagraments de la Nova Aliança, en la qual els creients entrem en comunió amb Jesucrist i som batejats en el baptisme que ens associa a la seva mort i a la glòria de la seva resurrecció (Rom. 6, 3-11) i esdevenim amb Jesucrist fills estimats del Pare i davalla damunt nostre l'Esperit Sant, amb la força del qual clamem : «Abbà, Pare!» (Rom. 8, 15; Gàl. 4, 6), perquè l'Esperit rebut és Esperit d'adopció de fills, l'Esperit del Pare i del Fill, pel qual també nosaltres esdevenim epifania de Déu, manifestació de Déu i complaença seva. A l'Evangeli: Mateu 3, 13-17. - AQUEST I EL MEU FILL. Joan Baptista reconeix que Jesús no tenia pecat i que no havia de ser batejat per ell; Jesús, però, es fa batejar per ell, perquè d'aquesta manera, diu, complirà tot el que és bo de fer, tot el que és just que ell faci («tota justícia», diu el text grec de Mateu). Això significa una obediència a la voluntat del Pare i no és cap declaració d'una necessitat que ell, Jesús, tingui de ser batejat. El Pare vol assimilar-lo totalment als homes, menys en el pecat, encara que sí «en una carn semblant a la de pecat» (Rom. 8, 3); amb aquesta carn morirà a la creu havent-se carregat damunt seu els pecats dels homes. Es per aquesta obediència que també es va sotmetre a la Llei. L'obediència de Jesús és recompensada per la gran expe-riència del Jordà : va ser ell, remarca l'evangelista, qui veié que l'Esperit davallava damunt seu. El mateix Esperit Sant rebran els qui seran batejats en Crist, baptisme sacramental que s'efectuarà amb el signe de l'aigua i amb l'eficàcia de l'Esperit (vegeu Me. 1, 8 ; Le. 3, 16; Jo. 1. 33). (Del llibre d’Alexandre Olivar, Diumenges i solemnitats, Abadia de Montserrat).

PUNTS DE REFLEXIÓ 1. No et desesperis. Si Déu s'ha fet home, ¿què no farà, en la seva misericòrdia, per tu? Perquè s'ha fet home per tu. 2. La tendresa del Nadal ens commou. N'hi ha que, malgrat la seva desídia o fins i tot la seva infidelitat, els vénen les llàgrimes als ulls en aquesta festa. Però, sovint, res més que això. Ah, la superficialitat humana 1 3. Per tal que Nadal no sigui una celebració epidèrmica, cal l'aprofundiment en el misteri. Això no s'obté si no és mitjançant un estudi esforçat i una contemplació assídua, la qual no arriba a ser possible si no va acompanyada de la pregària i, com a condició prèvia, d'una purificació del cor.

.

MANS UNIDES – CAMPANYA CONTRA LA FAM - Aquest ELS LLANTIONS DE L’OFRENA

Recordem: A l’hora de fer una ofrena d’un llantió hauríem de tenir en compte que el diner que es paga

pel llantió i el llantió van junts. És a dir, el llantió inclou una ajuda al sosteniment del temple perquè és

a través de l’Església que es fa l’ofrena.

INFORMACIONS

LA ATZEBARA Y LA FLOR Parlen “l’atzebara i la flor” en diàleg directe, d’alta moral i un doble significat: El valor de la innocència i no menystenir ningú, perquè tots ens necessitem.

La flor diu á la atzebara: -Tu, qui ets?

no m'agradan ni ta cara ni tos fets.

Del jardí jo so la reyna, tu'l tirá; si no tens aquí altra feyna, feste enllá.

La atzebara se retira d'aprop seu,

y á la flor, trèmula d'ira, diu: -Adeu.

La atzebara estava entre ella Y’’l camí, respectable centinella del jardí.

Vils ramades hi entraren ¡pobre flor!

y ab sos peus ¡ay! profanaren son front d'or.

Al anarsen ja sa vida, fa un sospir: -Ja que moro, penedida vull morir.

No seguiu, flors, mon exemple, qu'es ben dur;

l'atzebara, de mon temple fou lo mur.

L’ ignoscencia, flors i nines,

es l'edem; sía ‘l clos verder ò espines, no'l trenquem. (Del llibre de Joan Carreras i Pera, “La Caritat” de Mn. Jacint Verdaguer Edit Claret 2010)

- El dissabte

INFORMACIONS

INICI DEL CURS DE “VIDA CREIXENT”

Recordem: El grup de “Vida Creixent” iniciarà el seu curs el dilluns 13 de

setembre de 2010 al santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El preu de l’autocar i del dinar de és 40 euros. El límit per apuntar-s’hi és el dimecres 25 d’agost.

PONELL DE VERSOS MARIANS de Mn. Jacint Verdaguer

“Oh Maria, mare mia / salvadora del mortal / empareu-me i guieu-me / a la Pàtria celestial. Amb els àngels i arcàngels / a Maria cantaré / més hermosa que la rosa / més florida que el roser”.

“Si vols bé morir / diràs cada dia / Jesús i Maria / pietat de mi”.

“Maria al Cel guia / pel camí de flors / anem-.hi. volem-hi / cantant sos amors. L’Estrella, més bella / l’Estrella de maig / ja em crida, vestida / de sol amb un raig”

“Siau nostre escut / siau nostra guia / que mai s’ha perdut / un fill de Maria. Veniu, pecadors / la Verge vos crida / que té per los cors / la font de la vida”.

“Maria, aurora / del cel més bell / a qui us implora / dau-li consell”.

TROBALLA D'UN MANUSCRIT INÈDIT Dels folis 10 al 15 trobem La mort del Rossinyol (Folis sobre els manuscrits de Verdaguer dels dos volums de Caritat). Un esborrany als folis 10v i 11r. I la poesia, als folis 12 al 15. Al 11v hi veig un text que no pertany ni a La mort del rossinyol ni tan sols a Caritat. Miro el títol: Les tres perles. I la data: «Mon, 5 agost 1884». Estic fascinat. La vaig cercar durant vint-i-cinc anys. Des de 1984 quan vam celebrar el Centenari de l'estada de Mossèn Cinto al santuari. Apareix aquí. Transpaperada. Formant part de La mort del Rossinyol (datada al Mont el tres d'agost). Casacuberta sabia que existia, perquè l'havia esmentat. Pensava publicar-la al Tercer Volum de Poesies inèdites, que no arribà a editar-se. Casacuberta havia mort amb el seu secret! És una poesia bellíssima. A manera de rondalla popular. Joan Carreras i Pera en el llibre de mn. Jacint Verdaguer, “Caritat”. . Les tres perles Dins lo calzer d una flor que el veure la terra m cansa tres perletas s han trobadas S ho está escoltant - d hont vens tu perla gentil? la Verge del Carme se digueren l una à l altra. desde 1 seu turó - Jo vinc del fons de la mar de vora la platja d hont les onas m'han llançada y com tres perles - Jo vinhc dels ulls d una reyna,/ gentils sobre 1 pit se les posa va. l altra digué, so una llágrima - y l altra, jo vinch del cel so una gota de rosada -¿Y ahont voldriau tornar? diu la primera - a la platja desde allí s veu terra y mar y tot lo que s'hi eniniralla -. La segona diu: jo al pit De ma Reyna soberana. - La tercera diu - Jo al cel

INSTAL·LACIÓ DE LLUMS EN EL PRESBITERI Fa temps que hi havia previst substituir els llantions que es posen en determinades festes en uns ganxos que hi ha al volt del presbiteri per uns llums elèctrics. Després de consultar-ho a persones enteses en l’art, s’ha fet un projecte que el darrer consell parroquial va decidir tirar endavant. De moment s’han encarregat vuit llums petits que aniran al costat de la Mare de Déu, i dos de grans, que aniran als vèrtexs dels plafons esgrafiats. D’aquests, n’hi ha previstos sis. Les col·lectes extraordinàries aniran destinades a aquest projecte. Si hi ha algun feligrès interessat a sufragar-ne algun, els preus són: llum petit, 170,22 euros i llum gran, 1.553,58 euros. Aquest preu inclou el 16 % d’IVA. Aquests preus són del 22 de novembre del 2009.

Per a contrastar

La nostra pau* Enfront l'ofensiva violent de què és objecte la Santa

Església Catòlica, fóra molt fàcil, deixar-se endur per la desolació i el desesper. Davant l'ultratge persistent, la burla continuada, la minva que dels seus drets fan els homes, l'escarni de què és víctima i la ironia revoltant, satànicament persecutòria amb què és tractada, no tindria res d'estrany que els homes moguts per un cor ple a vessar de greuges responguéssim violentament al gran insult que es fa a la nostra amada Religió.

Però els cristians posseïm una dolça joia que actua de sedant i calma totes les nostres impetuositats i les transforma i converteix en amor als nostres propis enemics per amor al Crist, el nostre model qui ens ensenya a amar i a perdonar, bo i lluitant amb l'arma única invencible, la de la caritat; dolça joia que ens omplena de consol i d'esperança i de seguretat en el nostre triomf.

Aquesta joia és l'Evangeli. Llegim-lo i experimentarem, no en dubto, la pau que sols "l'Evangeli llum del món" pot donar.

"Si el món us odia, sapigueu que abans m'ha odiat a mi. Si fóssiu del món, el món us voldria com a cosa seva; mes com no sou del món, i jo us he tret d'enmig del món, per això el món us odia. Recordeu-vos de la paraula que us tinc dita: No és el servent major que el seu amo. Si a mi m'han perseguit, també us perseguiran a vosaltres..."(1).

"Mes aquestes coses us he dites, a fi que quan vingui l'hora us recordeu que ja us les havia anunciades."(2). "De veritat, de veritat us dic que vosaltres plorareu i gemegareu i el món s'alegrarà; vosaltres us contristareu, mes vostra tristesa es convertirà en goig.. :'(3).

"Us he dites aquestes coses a fi que tingueu la pau en Mi. Al món tindreu tribulacions; mes tingueu confiança, Jo he vençut el món:'(4). 1. Jo15,18-20; 2. Jo 16,4; 3. Jo 16,20; 4. Jo 14,33

*(Del llibre del Beat Pere Tarrés. Glosses. Edit. Claret, Els daus 96 Barcelona 1988)

CARITAS DEMANA De moment no hem rebut cap aportació d’aliments del BANC D’ALIMENTS i, per tant, continuem amb la campanya AJUDA’NS A AJUDAR. A Càritas parroquial ens falten els aliments següents: oli, llet, pasta i sucre. Deixem els coves habituals a l’entrada del cancell de l’església per si podeu fer-hi alguna aportació. Gràcies.

. DECLARACIÓ DE LA RENDA Trobareu en el cancell de l’església de santa Maria el full “X Tantos” d’informació sobre l’autofinançament de l’Església Catòlica. Aquest material forma part del de la Campanya de la Renda a favor de l’Església Catòlica. El lema és el següent: “Jo també marco la X a favor de l’Església, i tu?”. A l’hora d’omplir el formulari de la Declaració de la Renda es poden marcar dues X al mateix temps, l’una a la casella de l’Església Catòlica i l’altra, a la de les finalitats socials, que inclou Càritas, Mans Unides... Llegiu-vos el diari i un cop ho hàgiu fet, passeu-lo a qui no el tingui, o bé, deixeu-lo a un lloc visible perquè algú altre el pugui prendre.

-

- ORACIONS DEL MIGDIA - ÀNGELUS –L’Àngel del Senyor anuncia a Maria. / Concebé per obra de l'Esperit Sant. / Avemaria. –Heus aquí l'esclava del Senyor. / Faci's en mi segons la vostra paraula. / Avemaria. –El Verb s'encarnà. / Habità entre nosaltres. / Avemaria. –Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu. / Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. PREGUEM: Infoneu, Senyor, la vostra gracia en els nostres cors, i feu que els qui, per l'anunci de l'àngel, hem conegut l'encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts, per la seva passió i la seva creu, a la gloria de la resurrecció. Per Crist Senyor nostre. / Amén. Frases - Sense Crist la naturalesa humana sucumbeix. - De l’amistat amb Déu en neix l’alegria. - Podem ofendre Nostre Senyor sense adonar-nos-en. No pas perquè siguem maliciosos sinó per la nostra concupiscència. Portem la fe en vasos de terrissa. Si ens confesséssim sovint aquests pecats no els faríem. Si no fem la voluntat de Déu no podem ésser feliços. - Déu espera molt de nosaltres perquè ens estima molt. - Déu ens crida a la santedat per una unió íntima amb Ell. - Déu ha creat en si mateix un espai per l’home. Viure per Ell, amb Ell i en Ell perquè Ell visqui amb nosaltres. - Déu tot i ésser omnipotent no vol manifestar-nos-ho per tal de no obligar-nos a estimar-lo. Ens deixa que decidim lliurament. No té pensat per a nosaltres una altra cosa que no sigui un amor de relació amb Ell. Dissuadeix i ens dóna els mitjans perquè el puguem estimar. - Jesús estimà amb amor de predilecció a l’apòstol Joan perquè aquest es donà sense reserves, el que més dels dotze. - L’Esperit Sant és el santificador de les nostres ànimes. Les persones més santes són les que donen més espai a Déu. “Convé que Ell creixi i que jo minvi”. Haig de col·laborar amb la meva docilitat. “Feu de mi un instrument de la vostra pau...”. - Ensenyeu-nos, Senyor, a comptar els nostres dies, per adquirir la saviesa del cor. - Feu-nos, Senyor el do d’una conversió sincera. - L’home és la criatura que Déu estima per ella mateixa. - Els vostres manaments no són feixucs omplen el cor de goig. - L’examen

- “Tal com jo us he estimat”. S’obre un panorama sobrenatural. La gràcia que Déu posa en el nostre cor fa que puguem estimar els altres sobrenaturalment. - La Santa Missa és un misteri que només es percep per la fe. Damunt l’altar hi ha el Cos i la Sang de Crist per separat, per tant presència la mort del Crist i a la vegada la unió del Cos i de la Sang de Crist és presència de Resurrecció. El Calvari sense el Sopar Pasqual i El Sopar Pasqual sense el Calvari no tindria sentit. - L’amor com tractem les coses de Nostre Senyor fa que la possessió de Déu de la nostra ànima sigui més i més gran. Viure la quaresma en l’oració, el dejuni

i l’almoina

ORACIONS DEL MATÍ Oferiment d’obres

Pel senyal + de la Santa Creu, dels nostres + enemics, deslliureu-nos Senyor + Déu nostre. En el nom del Pare i del Fill + i de l’Esperit Sant. Amén (continuarà)

Verge i Mare de Déu, jo m’ofereixo per fill vostre i a honra i gloria de la vostra puresa us ofereixo els meus ulls, les meves orelles, la meva llengua, les meves mans; en una paraula tot el meu cos i la meva anima, i us demano que m’obtingueu la gracia de no fer mai més ni un sol pecat. Amén. Mare, aquí teniu el vostre fill (3 vegades). En Vós, Mare meva dolcíssima, he posada la meva confiança i mai més no quedaré confós. Amén. NORMES SOBRE EL DEJUNI i L'ABSTINÈNCIA DURANT LA QUARESMA Dimecres.

DIUMENGE 1R D’ADVENT (29 DE NOVEMBRE) “Estigueu alerta pregant en tota ocasió, demanant que us pugueu mantenir drets davant del Fill de l’home.” Ambientació: flors (símbol de la pregària). PREGA EN

TOTA OCASIÓ DIUMENGE 2N D’ADVENT (6 DE DESEMBRE) “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.” Ambientació: pedretes (propòsit d’aplanar els camins del Senyor). APLANA ELS TEUS CAMINS AL SENYOR. DIUMENGE 3R D’ADVENT (13 DE DESEMBRE) “Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.” Ambientació: llantions. ALEGRA’T EN L’ESPERIT SANT. DIUMENGE 4T D’ADVENT (20 DE DESEMBRE) “Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà d’entusiasme dins les seves entranyes.” Ambientació: fruits secs. DÓNA FRUIT DE VIDA CRISTIANA. NADAL DE NOSTRE SENYOR (25 DE DESEMBRE) “El poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum.” LA SAGRADA FAMÍLIA (27 DE DESEMBRE) “Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.” SANTA MARIA MARE DE DÉU (1 DE GENER) “Glorifiquem Déu i lloem-lo.” DIUMENGE II DE NADAL (3 DE GENER) “Déu ens concedeix poder ser fills seus.” L’EPIFANIA DEL SENYOR (6 DE GENER) “Per Jesucrist hem rebut gràcia sobre gràcia... i venim a presentar-li el nostre homenatge.”

SANTORAL PREGÀ

RIA PER A CADA DIA

ELS LLANTIONS DE L’OFRENA Recordem: A l’hora de fer una ofrena d’un llantió

hauríem de tenir en compte que el diner que es paga pel llantió i el llantió van junts. És a dir, el llantió

inclou una ajuda al sosteniment del temple perquè és a través de l’Església que es fa l’ofrena.

,

l seu

PREGÀRIA PER A CADA DIA

DIA