Diumenge 30 d’octubre de 2011 PÀGINES 2 i 3 Dominical · Entrevista Víctor Trochi «La cuina...

Entrevista Víctor Trochi «La cuina catalana entusiasma a l’Argentina». PÀGI NES 6 i 7 Reportatge La Transició de l’economiaUn llibre revela secrets de l’època entre el final del franquisme i els Governs del PP PÀG. 8 i 9 Reportatge Sobre l’educació PÀG. 10

Dom

inic

al

Diumenge 30d’octubre de 2011

Diari de Girona

ReportatgeLes Fires de fa un segle

Una mirada als programesd’actes de les festes

de Sant Narcís. PÀGINES 4, 5 i 6

ReportatgeDe Ripollal Govern d’AragóMaría Dolores Serrat ésconsellera d’Educació,Universitat, Culturai Esport. PÀGINES 2 i 3

Elegància i comoditat La cinquena generació del Hyundai Elantra ja és als concessionaris. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

Nací en Ripoll, un precioso pueblo de laprovincia de Girona, el 3 de diciembrede 1955. Pronto vine a Zaragoza a estu-

diar Medicina, aquí me quedé, aquí conocí ami marido y aquí han nacido mis tres hijos.Maña, pues». Amb aquestes paraules començala «Biografía brevísima» que María Dolores Se-rrat Moré té a la seva pàgina a Internet, un blogen el qual, des del juliol de 2006, fa públiquesles seves activitats i les seves reflexions. I sónmoltes, perquè el currículum d’aquesta donaevidencia que no li agrada estar-se quieta. Agrans trets, és doctora en Medicina per la Uni-versitat de Saragossa, especialista en Psiquia-tria i en Medicina Legal i Forense, i metge fo-rense per oposició. A més, està llicenciada enDret per la mateixa Universitat de Saragossa.Va exercir de metge forense a Jaca (1985-1986)i és o ha estat professora titular de Medicina Le-gal a la Universitat de Saragossa des del 1986,vicedegana d’Ordenació Acadèmica de la Fa-cultat de Medicina de Saragossa (1994-1997) idegana de la mateixa facultat (1997-2003). Vapresidir la Conferència Nacional de Degans deMedicina (2002-2003) i la Comissió Central deDeontologia i Visat Mèdic de l’Organització Mè-dica Col·legial (2002-2007), i va ser la vicepre-sidenta de la Comissió Deontològica del Col· -legi Oficial de Metges de Saragossa (1997-2007). Això, resumint, pel que fa a l’activitatpro fessional. En la política, és membre del PPdes del 2003, i actualment és vicesecretària d’Es-tudis i Programes dels populars aragonesos. Re-gidora de l’Ajuntament de Saragossa des del2003, va exercir de portaveu del Grup Munici-pal Popular des de l’any 2009. En les últimeseleccions autonòmiques forma va part de la can-didatura a les Corts d’Aragó que encapçalavaLuisa Fernanda Rudi, que va guanyar els co-micis. I s’ha incorporat al nou govern aragonèscom a Consellera d’Educació, Universitat, Cul-tura i Esport. «Si alguna cosa defineix el meucaràcter és que m’agraden els reptes», comen-ta per explicar aquest complet bagatge.

La mare de María Dolores Serrat era mestres -sa de casa, i el seu pare, director de compresde l’empresa Soler i Palau. «La meva família,tant paterna com materna, tenen arrels a Ripolli a Campdevànol, i de fet un cosí de la mevamare va ser alcalde de Campdevànol en l’eta-pa predemocràtica», comenta. «Va ser una in-fan tesa feliç, en una família integrada, curta pe -rò unida, que va anar progressant, treballant...».María Dolores Serrat és filla única, «perquè vanmorir de naixement dos germans, i lògicamentels meus pares es van bolcar perquè jo poguésfer el que m’agradés fer». Va estudiar a les Car-melites de Ripoll –excepte el COU, que el vafer a l’Institut Verdaguer de Barcelona– i entred’altres records d’aquella època destaca «les fes-tes de Ripoll... Les festes en honor de Sant Eu-

dald, la festa de la llana i el casament a pagès,festes emblemàtiques...». La família vivia just alcostat del monestir: «I el que són les coses, quanun té segons què tan a prop, s’hi acos tuma tantque a vegades no sap apreciar-ho... I ara emsorprèn, quan vaig a Ripoll, veure com la por-talada ha d’estar protegida per aquest tanca-ment de vidre, com s’ha de pagar per entrar-hi...». Quan era petita, rememora, «també m’a-gradava molt entrar al museu etnogràfic de Ri-poll, un dels més importants de Catalunya, ique mostrava molt bé els costums de la zona».

María Dolores Serrat Moré desgrana totsaquests records a la cafeteria del Palau de l’Al-jafería de Saragossa, la seu de les Corts d’Ara-gó, una estona abans que comenci un ple dela cambra. Parla un català correctíssim i es mos-tra encantada de poder conversar sobre el seupassat a Ripoll amb el Diari de Girona.

LA MEDICINA I L’ESQUÍLa seva passió per la medicina va ser decisivaperquè María Dolores Serrat marxés de Ripolli acabés fent vida a l’Aragó. Però abans de lamedicina, ha de parlar de l’esquí, una altra deles seves grans passions, perquè tot està rela-cionat: «El meu pare era pioner de les estacionsd’esquí de Núria, de la Molina... I jo des de moltpetita he esquiat... No recordo quan vaig co-mençar a caminar, però sí recordo que des demolt petita ja esquiava, i que em portaven lli-gada i jo amb els esquís per la neu quan pràc-ticament no m’aguantava dreta...». I no ho de-via fer malament perquè «als meus pares elsvan preguntar si volien que jo entrés a formarpart de l’incipient equip nacional d’esquí, en elqual de dones només hi havia la Conchita Puig.Quan els meus pares m’ho van plantejar jo vaigdir que si això significava haver de deixar elcol·legi, que no, perquè el que jo volia era sermetge, una cosa que m’atreia des de petita». Ise’n va sortir, tot i que no exactament de la ma-nera que havia previst: «Quan vaig començar aestudiar medicina, en aquells somnis de joven -tut, em veia com a metge traumatòleg d’una es-tació d’esquí. En la primera part vaig complirl’objectiu, en la segona, les circumstàncies dela vida em van portar per uns altres camins...».

Acabat el COU, María Dolores Serrat va in-tentar, com havia decidit, estudiar medicina,però li va costar: «Formo part de les pro mocionsde medicina en les quals érem mil alumnes aprimer. A Catalunya només hi havia llavors laUniversitat Central, avui Universitat de Barce-lona, i eren les primeres passes de la Universi-tat Autònoma, a Bellaterra. Ni em vaig plante-jar anar a Bellaterra, i a la Central no hi va ha-ver possibilitat de trobar plaça». Com que teniaclar que només volia estudiar medicina, va op-tar per una via alternativa. Amb l’esquí pel mig,per suposat: «Quan jo tenia 15 o 16 anys i es va

2 DominicalDiumenge 30d’octubre de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: A L’ESQUERRA, MARÍA DOLO-RES SERRAT MORÉ AL PALAU DE L’ALJAFERÍADE SARAGOSSA (FOTO: ALFONS PETIT); A LADRETA, EL PROGRAMA DE LES FIRES DE SANTNARCÍS DE GIRONA DE 1906.

30 d’octubre de 2011

4, 5 i 6 ReportatgeLes Fires de fa un segleQuan acaben de començarles festes d’aquest any, unarepassada als programesd’actes de dècades enrere.

7 EntrevistaVictor TrochiCuiner argentí del restaurantLes Magnòlies d’Arbúcies,acaba de guanyar el concursLes millors postres del món.

8 i 9 ReportatgeLa Transicióde l’economiaUn llibre revela alguns secretspropis d’aquesta època, desdels anys finals del franquismefins a l’etapa del PP al Govern.

10 ReportatgeSobre l’educacióEls problemes que es derivende la manca de vincle afectiu;pautes i consells (i II).

11 ArquitecturaLa Cabanya de CanLluci de Maià de Montcal

SUMARI

Governd’Aragó

De Ripoll al

María Dolores Serrat Moré, consellera d’Educació, Universitat,Cultura i Esport a l’Executiu regional (PP) que presideix LuisaFernanda Rudi, va néixer a la capital ripollesa i hi va viure fins

que als divuit anys se’n va anar a estudiar medicina a Osca

TEXT: ALFONS PETIT

Reportatge


Fotos:1María Dolores SerratMoré al seu despatx.2De nena, amb elsseus pares, da vantdel monestir de San -ta Maria de Ripoll.3Muntant un pony.

inaugurar l’estació d’esquí de Masella, em vanproposar d’entrar-hi com a monitoria d’esquí,amb caràcter eventual, i ho vaig fer. I quan el1973 em vaig quedar fora de la Universitat deBarcelona, vaig anar a Baqueira-Beret a fer elcurs de preparació per a l’escola d’esquí, pen-sant que si aquell any no podia estudiar medi-cina em dedicaria a l’esquí, perquè no volia es-tudiar res més». Però una trucada del seu pareli va canviar, literalment, la vida: «Jo ja era a Ba-queira i em va dir que si volia començar la ca-rrera tenia l’opció de fer-ho a Osca, on s’obriauna escola universitària que impartiria medici-na. I no m’ho vaig pensar...». En aquest punt,elogia els seus pares perquè «ja s’havien con-vençut que el que jo volia en la vida era sermetge, i em van ajudar, i van fer l’esforç i el sa-crifici de deixar-me marxar». Tenint en comp-te, puntualitza, que «llavors anar a Osca era anarmolt lluny; es trigava unes sis hores des de Ri-poll, quan avui són només dues i mitja».

D’aquesta manera, María Dolores Serrat vaformar part de la primera promoció del que eraCol·legi Universitari d’Osca, avui campus i fa-cultat d’Osca. Quan va arribar a tercer, se li vaplantejar la possibilitat de tornar a Catalunya,perquè a Osca encara no s’imapartia aquell cursi el podia fer a Barcelona o a Saragossa: «Aquíja hi havia fet part de la meva vida, hi teniaamics... i vaig optar per Saragossa».

I fins avui. És per això que, quan mira enre-re, apunta que «vaig venir a l’Aragó amb 18anys, un moment en el qual un està conformantel seu futur, i aquí vaig trobar una terra d’aco-llida que m’ho va donar tot. En aquella èpocavaig trobar un xicot, que avui és el meu marit,i aquí he format la meva família. Aquí he cres-cut i m’he desenvolupat personal i professio-nalment. Per tant, sóc catalana de naixement,les arrels sempre són importants, però tambéen aquests moments aragonesa de cor».

CONTACTE AMB RIPOLLMalgrat haver fet vida a l’Aragó, María DoloresSerrat ha mantingut el contacte amb Ripoll. Is’hi va casar, de fet. «Un cop em vaig casar, elsmeus pares van venir a viure a Saragossa. Elmeu pare estava molt malalt i la meva mare vadecidir que si jo era aquí, i que si havia de te-nir fills aquí, era millor que ells també fossinaquí. El meu pare va morir un any després quees traslladessin, quan el meu fill gran tenia es-cassament vuit mesos». Des de llavors, «amb Ri-poll hi hem mantingut el contacte, perquè hitenim família, alguns oncles, però també és certque des que van morir les àvies les visitess’han espaiat, però mai no he deixat de tenircontacte ni amb la família ni amb el lloc. I defet fa ben poc el meu fill va portar la seva àviaa Ripoll a veure la seva germana. Jo no hi vaigpoder anar per les circumstàncies...».

María Dolores Serrat va acabar finalment es-sent metge, com volia des de petita, però node cap estació d’esquí: «Vaig fer l’especialitat depsiquiatria i després em vaig passar a l’àrea demedicina legal, en la qual he exercit de pro-fessora adjunta interina a la Universitat, de met-ge forense per oposició a Jaca entre 1985 i 1986,i el 1986 vaig obtenir la plaça de professora ti-tular a la universitat de Saragossa». En aquellmo ment, «la llei d’incompatibilitats em va obli-gar a decidir entre les dues places, i vaig optarper la universitat perquè la medicina legal co-mençava a desenvolupar-se llavors en l’esfera

que ocupa en l’àmbit privat, en l’àmbit pericial.I així sempre he compatibilitzat la tasca acadè-mica amb la participació en l’elaboració d’in-formes pericials, tant a instància dels estamentsjudicials com a instància de part. Això m’ha ser-vit també per mantenir el contacte amb la rea-litat i poder-la transmetre als meus alumnes, enuna especialitat que ha evolucionat moltíssim».

UNA ETAPA MOLT INTENSAUna etapa especialment intensa de la seva vidaes va produir entre 1992 i 1997, quan compa-ginava ser professora de la Facultat de Medici-na, treballar en la gestió de la Facultat i a lestardes ser estudiant de Dret. I amb tres fills, dosen edat escolar i un petit de tres anys que co-men çava a anar a l’escola: «Vaig fer un pacteamb el meu marit, que em va dir: “Jo m’enca-rrego de la mainada, però tu fas la carrera encinc anys”. I així va ser». María Dolores Serratva estudiar dret perquè «m’agraden els reptes,i en dedicar-me a la docència en l’àmbit de lamedicina legal em demanava el per què i el pera què de les nostres actuacions. Hi ha una mà-xima que diu que s’ha de saber el per què perdirigir el com; no n’hi ha prou amb saber quès’ha de fer, sinó que si un sap per què fa unadeterminada cosa, i per a què serveix allò quefa, té moltes més possibilitats de fer-ho bé. Iaixò sempre ho he transmès als meus alumnes».

En aquell període també es començaria a im-plicar en la gestió universitària, que en els anyssegüents centraria bona part de la seva activi-tat, fins que el 2003 se li van obrir les portes dela política: «No va ser una decisió premeditada,sinó fruit d’una sèrie de circumstàncies, comtantes coses que m’han passat a la vida. Jo aca-bava el meu segon mandat com a degana de laFacultat de Medicina i vaig rebre una trucadadel llavors alcalde de Saragossa, Pepe Atarés,que em proposava integrar-me a la llista del PPa l’Ajuntament. I una vegada més els reptes emvan portar a acceptar l’oportunitat. Em vaig in-tegrar en l’equip del PP, i fins avui». En aquestsvuit anys, diu, «he anat creixent en política dela mateixa manera que vaig créixer professio-nalment, d’una manera molt natural, assumintresponsabilitats de forma progressiva». Desprésde ser regidora i portaveu del PP a l’Ajuntamentde Saragossa, a l’hora de confeccionar les llis-tes per a les eleccions municipals i autonòmi-ques de 2011 «es determina que el cap de llis-ta a l’Ajuntament sigui qui havia estat el porta-veu a les Corts d’Aragó, i a mi se’m planteja for-mar part de la candidatura a les Corts d’Aragó,continuant en l’equip de Luisa Fernanda Rudi».

El PP va guanyar les eleccions i Luisa Fer-nanda Rudi és la nova presidenta de la comu-nitat. I ha nomenat María Dolores Serrat Con-sellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport:«Un altre repte», admet.

1

2

3

Retalladesi catalàa la FranjaTot i que l’entrevistaestà concertada perparlar del seu passat ide la seva trajectòriapersonal i professo-nal, María Dolores Se-rrat no defuig els te-mes d’actualitat. Així,assegura que «a l’A-ragó en educació nohi ha hagut retallades;hi ha més professorsque el curs passat. Elque sí que estem fentés racionalitzar la des-pesa, sobretot en pro-grames educatius quehan de ser avaluats,perquè si són exitososs’haurien d’in corporaral currículum en la pro-gramació ordinària, sisón interessants espoden incorporar enl’oferta complementà-ria, i si no són exitososni inte ressants, s’hau-rien d’e li minar. Durantels últims anys s’hanincrementat per acu-mulació nombrososprogrames de suporteducatiu, però mai nohan estat avaluats».

Pel que fa al futur delcatalà a les escoles dela Franja, diu que«hem apostat pel mo-del de la llibertat perfacilitar que qui vulguipugui estudiar el cata-là, pugui estudiar l’a-ragonès, però no peruna normalització queporti a la imposició delcatalà. A l’Aragó orien-tal hi ha moltes zonesque parlen català, en-cara que és un catalàque té més a veureamb el fragatí o ambmodalitats lingüísti-ques pròpies. I la nor-ma lització podria cau-sar també la pèrduad’algunes d’aquestesmodalitats lingüísti-ques històriques, queestem entestats a pre-servar».

En la recent presentació dels actes de lesFires i Festes de Sant Narcís de Girona d’a-quest any, que hem estrenat aquest cap

de setmana, els responsables del nou equip degovern de l’Ajuntament van avançar que entreels seus objectius per a aquest mandat –senyerade la plaça de Catalunya al marge– hi ha revi-sar el model de les Fires, revisió que podriacomportar una reducció del nombre de diesamb programació festiva. Aquest 2011, les Fi-res de Girona van començar divendres passat,dia 28 d’octubre, i s’acabaran diumenge queve, dia 6 de novembre. En total, deu dies. L’anyque ve, no se sap, encara.

Aquesta possible reducció de la durada deles Fires –que té partidaris i detractors, com nopodia ser d’altra manera–, suposaria en qual-sevol cas eliminar un costum que es remun taa dècades enrere, i que només modernamentha estat adaptat mínimament: de sempre, lesFires de Girona s’havien celebrat entre el 28d’octubre i el 5 de novembre, fossin els dies dela setmana que fossin, com ho demostren lesdesenes de programes festius que conserva alseu arxiu l’expert en col.leccionisme i col.la-borador del Dominical de Diari de Girona Xa-vier Romero. Un exemple: l’any 1906, fa mésd’un segle, les Fires van començar el 28 d’oc-tubre (diumenge) i es van acabar el 5 de no-vembre (dilluns), com també va passar el 1956;el 1919 començaven igualment el 28 de no-vembre (dissabte) i s’acabaven el 5 de novem-bre (diumenge); el 1920, el 1948, el 1954 i el1976 arrencaven un dijous (28) i arribaven finsal divendres següent (5); i el 1975 anaven dedimarts (28) a dimecres de la setmana següent(5)... Són només alguns exemples. I encara avuihi ha moltíssims gironins que recorden haverassistit en dies entre setmana a presenciar elCastell de Focs Artificials que també des d’an-tic posa el punt i final a les Fires...

No va ser fins a temps més recents que es vaajustar el calendari festiu perquè abastés doscaps de setmana, de manera que les Fires co-mencessin sempre un divendres i s’acabessinel diumenge de la setmana següent, incloentevidentment entre aquests dos dies les dues da-tes bàsiques de la celebració: el 29 d’octubre,Diada de Sant Narcís, patró de la ciutat, i l’1 denovembre, Diada de Tots Sants.

La possible reducció del nombre de dies ambprogramació festiva comportarà amb tota se-guretat una reducció del nombre d’activitats

programades. Entenent en aquest cas progra-mades com a incloses en el programa de Fires,perquè hi apareixen activitats que no tenen resa veure amb la celebració de les Fires, sinó queformen part de la vida quotidiana de la ciutat.Competicions esportives, representacions tea-trals, conferències... que se celebrarien igual-ment encara que no coincidissin amb els diesde Fires, són inclosos sistemàticament al pro-grama d’activitats que arriba a anunciar aquestany una activitat tan festiva com la conferència«Com ajudar els nens en dol».

Però la revisió dels antics programes de Fi-res demostra que aquesta tampoc no és una in-venció moderna, sinó que a Girona de sempres’han aprofitat tota mena d’activitats ja previs-tes d’abans per engruixir el programa de les Fi-res i Festes de Sant Narcís. Així, per exemple,entre els actes anunciats per al dia 31 d’octu-

bre del 1948 en el programa de les Fires d’a-quell any hi havia, a dos quarts de quatre, i al’estadi de Vista Alegre, l’«interesantísimo par-tido de futbol, correspondiente a la II Divisiónde Liga entre los primeros equipos: Gerona FCy Badalona CF». El dia 31 d’octubre del 1948era diumenge, el dia del futbol abans que noapareguessin les televisions de pagament iaquestes coses. Més o menys el mateix passa-va el 1954, quan al programa de Fires s’hi in-corporaven el partit de futbol, també a l’estadide Vista Alegre, entre el Banyoles i el Girona«correspondiente al Campeonato Regional de1ª categoría B» –les coses anaven pitjor que unsanys abans–, i partits d’hoquei i handbol a setdel Campionat de Catalunya. I la cosa conti-nuava el 1975 (insistim que són només exem-ples; la resta d’anys passa el mateix), quan en-tre els actes festius hi havia partits de compe-

tició oficial d’handbol i waterpolo i el partit defutbol de Segona Regional entre el Salt i el Bis-balenc (Salt encara formava part de Girona).

En la mateixa línia, però al marge de les ac-tivitats esportives, el 30 d’octubre de 1916 esva col.locar la primera pedra de l’edifici de Correus i Telègrafs, que seria beneïda pel bis-be. L’acte figurava al programa de Fires.

SENSE PREGÓPerò també hi ha coses que han canviat, en lacelebració de les Fires de Sant Narcís a Giro-na. I molt. D’entrada, el pregó que obre ara elsdies festius és una invenció moderna, perquèdurant moltes dècades les Fires començavenamb activitats com repicaments de campanes,chupinazos o pasacalles de bandes militars. Enless celebracions de principis de segle tambéeren habituals els enlairaments de globus ae-

Un seglede FiresUna repassada als antics programes de les Fires i Festes de Sant

Narcís de Girona permet constatar l’evolució que hanexperimentat tant en el contingut com en la presentació

TEXT: ALFONS PETIT/XAVIER ROMERO


2

1

Reportatge


rostàtics i altres festivals aeris, molt de modaen aquella època. L’any 1906, per exemple, des-prés del repicament de campanes, els chupi-nazos i el pasacalle, el 28 d’octubre es va en-lairar un globus a l’Areny. I el 4 de novembre,durant el concurs de sardanistes a la plaça debraus, es va enlairar un altre globus. I també el4 de novembre, però de 1916, es va programaruna «Festa de l’Aviació» al camp de la Barca, acàrrec de l’«intrépit aviador senyor Hedilla».

S’ha de fer notar en aquest punt que tambéha anat canviant la llengua en la qual estavenredactats els programes de les Fires. El de 1906era en castellà, i en canvi els de 1916 i 1920, encatalà. Després torna el castellà, que es man-tindrà fins el 1976, ja mort el dictador Franco.

El programa més antic que conserva XavierRomero és de l’any 1906. Es troba en perfecteestat i permet constatar que tots els dies de lesFires hi havia espectacles teatrals o musicals (ifins i tot representacions d’òpera), a més d’au-dicions de sardanes i balls diversos. Les activi-tats s’organitzaven al Teatro Principal, el Cen-tro de Unión Republicana, la Societat Orfeó Gi-roní, el Centro Moral Gerundense, la SocietatLas Odaliscas, el Casino Gerundense, el Cen-tre Federalista... El dia de Sant Narcís, a les tresde la tarda, hi havia toros. I l’endemà, s’haviapreparat una cercavila per rebre la Banda Mu-nicipal Santa Cecília de Montpeller, que actua-ria aquell mateix dia de Tots Sants i els dos diessegüents (i que el dia 5 seria acomiadada de laciutat a les 9 del matí, activitat també inclosa al

programa de Fires). El dia 1 de novembre esvan repartir «bonos a los pobres en las CasasConsistoriales» i també els «premios a los auto-res laureados en los Juegos Florales».

Les Fires de 1906 no es van acabar el 5 denovembre amb el «ramillete de fuegos artifi-ciales aéreos» a l’Areny, sinó que tot seguit en-cara es van programar un concert, una funciód’òpera, una representació teatral i un ball. Elprograma d’actes acabava anunciant que du-rant les fires estarien oberts els cinematògrafsSport, Saló Gerió, Paralelo i Cinematoelectro-ausiograph. I també informava que els trestrens de via estreta que funcionaven aleshores,els d’Olot, Sant Feliu de Guíxols, i el tramviade Palamós-Flaçà-Girona, posarien a disposi-ció dels usuaris uns serveis especials d’anada itornada a la capital.

«NOVÍSSIMES FESTES ATLÈTIQUES»L’any 1916 no hi havia repicament de campa-nes ni chupinazos per obrir les fires, però esmantenia el pasacalle a càrrec de la banda mi-litar i tot seguit un concert de l’Orquestra Sim-fònica de Madrid al teatre Principal. Els actesprogramats eren similars, amb curses de braus,sardanes, representacions teatrals, concurs imercat de bestiar, balls... S’hi afegien nous es-cenaris per a les activitats, com ara El Recreo oel Círculo Católico de los Obreros, i també ac-tivitats esportives com ara unes «novíssimes fes-tes atlètiques i carreres a peu» que es van fer el30 d’octubre, una cursa de motocicletes, o par-tits de futbol. Per al 2 de novembre s’anuncia-va, a les deu de la nit, un «extraordinari ball enl’espaiós embelat de la Plaça del Marqués deCamps, executat per una nodrida orquestra, si-guent el local adornat i il.luminat esplèndida-

ment, adjudicant-se entre altres regalos, unmagnífic joc de Novia complet, regal de la CasaM. Bonet de las Heras». De nou el castell defocs artificials tancaca les festes, sense queaquest cop hi hagués cap acte posterior.

L’any 1920 hi havia menys actes programats,però es mantenia la tònica de les dues edicionsexaminades anteriorment. El 28 d’octubre lesFires eren inaugurades per la passada de laBanda militar i en els dies següents es repetienballs, sardanes, representacions teatrals, toros,l’ofici de Sant Narcís... El Dia de Tots Sants d’a-

quell any coincidien a la mateixa hora –enca-ra que en escenaris diferents, és clar– una «co-rrida cómica de novillos» i la festa dels Jocs Flo-rals, i les fires les tancaven el 5 de novembreels Focs, encara que després hi havia progra-mats dos balls, un al Centre de la Unió Repu-blicana i iun altre al Centre de Dependents.

Avançada la postguerra, el programa de lesFires i Festes de Sant Narcís es va anar farcintprogressivament d’actes, i així el del 1948 entenia moltíssims per a cada dia dels nou quedurava la celebració. Ja hi

Fotos:1Portada del progra-ma de les Fires iFestes de SantNarcís de 1906.2La portada del pro-grama d’aquest any2011 reprodueix–com és habitual– elcartell de les festes,obra de Joan Mateu.3El programa de1916.4Portada del progra-ma de 1920, encatalà.5El 1948 el castellàera la llengua utilitza-da per presentar elsactes festius.6Una pàgina ambanuncis del progra-ma de 1948, amb elssegells i timbres queacreditaven quehavia superat la cen-sura de les autoritatsfranquistes.

3

5 6

4

(Continua a la pàgina 6)

apareixien activitats que aca-barien esdevenint emblemàtiques, com lescompeticions hípiques, de tir al plat i de bot-xes, i algunes exposicions. No hi faltaven sar-danes, balls i representacions teatrals diverses,I un dels dies de les fires, el 4 de novembre,estava dedicat a la infància.

L’increment d’activitats es mantindria en elsanys posteriors, fins arribar a nivells similars alsactuals. Hi ha actes que han perdurat –teatres,oficis solemnes, balls, competicions esportives,focs artificials– i d’altres que han desaparegut–curses de braus, Jocs Forals, festivals aeris...–.També n’hi ha hagut que es mantenen, peròamb diferències: l’any 1976, el programa de lesFires de Sant Narcís de Girona incloïa 22 audi-cions de sardanes repartides per diferents barrisde la ciutat i una exhibició castellera a càrrecdels Castellers de Vilafranca del Penedès;aquest 2011 hi haurà nou audicions de sarda-nes (concursos i concert al marge) i a la diadacastellera de l’1 de novembre hi participarantres colles (Marrecs de Salt inclosos).

DELS CARTELLS ALS PROGRAMESAbans de l’aparició dels programes de fires(com a llibrets que detallen les activitats festi-ves) i per uns cartells que es conserven a l’Ar-xiu Municipal de Girona, sabem que ja l’any1863 es van imprimir per ser penjats en llocsestratègics uns exemplars també anomenatsfulls volants, que anunciaven tot el seguit d’ac-tes cívics i religiosos a celebrar durant les da-tes festives. La informació s’oferia separada en-tre els diversos apartats, i evidentment per unasola cara, en tractar-se de cartells per engan-xar-se a parets i aparadors. L’Arxiu informa del’existència als seus fons dels cartells corres-ponents als anys 1863, 1866 i 1876 (aquest, cu-riosament, amb la programació única per alsdies 5 i 6 de novembre), i tots ells amb un grantitular de «Ferias de la Inmortal Gerona».

Passats els anys apareixerien ja els progra-mes. El primer que es conserva és el del 1906,que amb mides similars a les d’una postal ac-tual (15,3 x 10,5 centimetres) va imprimir Ti-pografia E. Simó de Girona, a tres tintes –bla-

va, verda i vermella-, amb un total de vint pà-gines incloses portada i contraportada. Enaquest programa ja s’inicia el costum que pera aquests tipus de publicacions ha prevalgutfins els nostres dies, que unia a la programa-ció d’actes una selecció d’anuncis comercialsque ajudaven a sufragar les despeses de l’edi-ció. En anys posteriors, a la simbiosi d’infor-mació i publicitat s’hi afegiria l’apartat de col.la-boracions literàries i en forma d’il.lustracions.

Per al programa corresponent a les fires de1916, els seus responsables conviden els mésdestacats escriptors gironins perquè aportin elseu gra de sorra per confeccionar un progra-ma d’impremta impactant i més complet. L’es-tabliment La Editorial Gerundense es va fer cà-rrec d’imprimir un llibret igualment de butxa-ca, com el de 1906, amb mides de 14,6 x 8,8centímetres, i 50 pàgines en total. A l’obligato-ri programa d’actes i el necessari suport publi-citari, se sumarien aquest cop un seguit decol.laboracions literàries que apareixien per es-tricte ordre alfabètic, amb versos i proses d’au-tors alguns dels quals ja traspassats aleshores:Ferran Agulló, Prudenci Bertrana, Joaquim Bo-tet i Sisó, Ramon Bordas, Xavier Carbó, LaureàDalmau, J. Dalmau Carles, Narcís de Fontani-lles, Josep Franquet, Joan Maria Feixas, EduardGirbal, Emili Grahit, F. Girbal, Josep Morató,mossèn Miquel Juanola, Josep Grahit, RafelMasó, Francesc Monsalvatje, Xavier Monsal-vatje, Pere de Palol, Miquel de Palol, Mercè Pa-drós, Miquel Planas, Joaquim Pla, mossèn Llu-ís G. Pla, Albert de Quintana, Joan M. Quer, Jo-aquim Riera, Pere Roca, Carles Rahola, AgustíRoca, Joaquim Ruyra i Josep Tharrats.

El programa de festes de Girona ha estat amés, com a la resta de poblacions, un termò-metre i aparador de les diferents situacions po-lítiques que experimentaria la societat. Mentreque durant els anys trenta, en plena república,l’edició era en català, a partir de la guerra civil(ja des del programa de l’any 1939), el nou rè-gim obliga al castellà. És a partir de mitjans dela dècada de 1940 quan comencen a confec-cionar-se uns programes de fires realment im-portants quant a la seva presentació i pel con-

tingut. Hi havia anys en els quals coincidien di-versos programes alhora, si es té en compteque iniciatives privades també en feien el seu,com ara els de l’agència publicitària Norte, quegràcies a la sensibilitat i agudesa de personescom el delineant i publicista Joan Turon, treu-rien a la llum uns exemplars farcits de retallsartístics i literaris, en els quals primaven gaire-bé sempre els apartats històrics i de personat-ges rellevants gironins.

GRAVATS, LÀMINES I CENSURAAlguns d’aquests programes obsequiaven elciutadà amb gravats de diversa mena, làminesartístiques de qualitat, muntatges publicitarisque no envejarien els actuals productes delram, instantànies d’actualitat, i sobretot, aque-lles col.laboracions desinteressades que els his-toriadors i literats de la ciutat cedien molt gus-tosament per a aquells autèntics llibres, d’unesmides regulars de 22 per 16 centímetres.

Resulten molt curiosos, d’altra banda, elsexemplars que obligatòriament havien de pas-sar per la Censura o Visado, a càrrec de la De-legación Provincial de Gerona del Ministeriode Información y Turismo, supervisió que por-tava aparellada uns timbres de 15 cèntims en-ganxats sobre cadascun dels anuncis impresos,i inutilitzats pel cuny de la delegació, a mésd’un seguit de timbres de la Mutualidad deFuncionarios del Ministerio, que gairebé co-brien tota la pàgina del sumari o de l’editorialen el seu cas, però únicament en l’exemplarque s’havia de presentar com a mostra.

Fins el 1976, els programes encara es publi-caven escrits en castellà, llevat de comptadesexcepcions referents a petits poemes o a notí-cies sobre sardanes, per exemple, i ja amb l’a-rribada de la democràcia i a partir de l’any se-güent es recupera el català.

La selecció de programes de Fires feta per aaquest reportatge permet comprovar, d’altrabanda, la varietat de presentacions quant a for-mat, portades, qualitat de continguts, nombrede pàgines, colorit i tractament publicitari, moltrelacionada igualment amb l’època correspo-nent a cadascuna d’aquestes publicacions.


Fotos:7El programa de1976, amb Franco jamort, també va seren castellà. 8El programa de1954; la portadatenia un buit al cen-tre i «emmarcava»una vista de SantFèlix que hi havia ala pàgina següent.9Una portada forçatípica per al progra-ma del 1956.

8

9

7

(Ve de la pàgina 5)

Victor Trochi, nascut l’any 1976 a BuenosAires (Argentina), és el xef del restaurantLes Magnòlies, d’Arbúcies, un establi-

ment de cuina tradicional gironina, amb pro-ducte de qualitat i sorpreses internacionals. Faun any i mig que viu a casa nostra. Arribat deMarbella, on treballava al restaurant Skina, aca-ba de guanyar el concurs Les millors postresdel món, organitzat per l’escola i restaurant Es-pai Sucre de Barcelona i patrocinat per Nes-presso, que ha reunit cuiners de postres d’arreudel món. Llegint la seva definició sobre les se-ves postres ideals se’ns fa la boca aigua...

Què representa per a vostè guanyar aquestpremi, tenint al jurat grans cuiners de pos-tres de fama mundial com Paco Torre-blanca o Oriol Balaguer? Estic supercontent.No només pel fet d’haver guanyat, sinó pels co-mentaris que vaig rebre de grans mestres de lapastisseria espanyola cap als meus plats. Quevan ser molt positius. Els va agradar molt queno fossin unes postres dolces.

És el xef del restaurant Les Magnòlies d’Ar-búcies; és un xef que també fa postres o esva preparar especialment per al certamen?Les postres les dissenyo jo, i hi presto la ma-teixa atenció i dedicació que als entrants o alssegons plats.

Com rep el públic les postres de restaurant:ens atrevim amb combinacions diferents,més enllà de la xocolata i els pastissos? Faanys que faig pastissos, i a la carta sempre tincuna combinació de quatre ramificacions: unade xocolata, una làctica, una més refrescant, ti-pus còctel, i una altra que sempre està feta ambfruita de temporada.

Ve de Marbella, un territori amb grans in-fluències internacionals; què li va sor-prendre més de la cuina gironina? Em vaigadaptar a la cuina tradicional catalana. Treba-llo molt sobre aquestes bases i les respecto elmàxim que puc. Allò que em va sorprendre mésde Girona és la qualitat i la frescor dels pro-ductes que aconsegueixo. És normal que al res-taurant arribin a oferir-me bolets agafats al ma-teix matí, xais sacrificats per encàrrec, format-ges increïbles de pastor, varietats de fruites ques’han recuperat fa poc, com les pomes manya-ga, o embotits que encarreguem fer especial-ment per als menús.

A banda dels locals més reconeguts, tenimun bon nivell culinari als nostres establi-ments de restauració? Totalment, la culturaculinària dels restaurants del territori és moltsuperior a la d’altres províncies d’Espanya enqualitat. Surto a menjar molt sovint, i és fre-qüent que m’emporti alguna sorpresa.

Té la cuina de postres el reconeixementque es mereix a les cartes dels restaurants,o llevat excepcions notables continua laimatge de ser un territori de nens o llami-ners? Estem lluitant, cada pastisser des del seuraconet, per donar-li el reconeixement que en-cara no té. La mala imatge que donen les pos-tres prefabricades taca notablement la tasca delsartesans.

Per què combina plàtan amb pèsols, enunes de les postres guanyadores? Són pro-ductes aparentment poc complementaris,si més no, poc usuals... La combinació no ésnova. Ja als anys 70, Pierre Gagnaire la feia ser-vir al seu menú. I recordo un plat de Martín Be-rasategui de fa deu anys, memorable, ambaquells exclusius i poc accessibles pèsols llà-grima. A mi, aquests pèsols dolcets em recor-den l’aroma dels plàtans. Però sí, reconec queés poc habitual i un xic arriscat. Sobretot com-binant-ho amb cafè.

Expliquin’s les postres de gintònic: es trac-ta de fer una proposta que sedueixi elsadults, o que segueixi la moda dels còctels,

que està tenint tant d’èxit? Opino sincera-ment que és una proposta apta per a tots elspúblics. No cal afegir que a les barres o als barsde copes el 70% dels homes demanen begudesmés amargants, com el gintònic, mentre que lesdonen prefereixen alguna cosa més dolça i notan forta. Per això vaig definir aquestes postrescom una «tendència masclista». Agradarà mésen proporció al públic masculí.

Quin producte de la nostra cuina li semblamés interessant per cuinar? M’encanten elsestofats catalans. És freqüent que es faci serviren la seva elaboració botifarra negra o monge-tes del ganxet.

Com a argentí instal·lat entre nosaltres, elgran boom de la cuina catalana, amb El Bu-lli o El Celler de Can Roca com a epicen-tres, es coneix a Sud-amèrica? Totalment. Lacuina catalana entusiasma a l’Argentina. És més,

Ferran Adrià va al no-vembre a l’Argentinaen la seva gira Juntospara transformar i nohi ha més localitats a lavenda per a les sevesxerrades, dirigides aprofessionals, aficio-nats i gurmets.

I a la inversa, creuque aquí anem mésallà de l’asado ar-gentí, que tant d’èxitté? Tenim prou in-formació de la cuinad’ambdós costats del’Atlàntic, o encarano? Encara no s’ha tretprofit del potencialsud-americà, pel que faa la cultura gastronò-mica. Just ara es co-mencen a «mestissar idomesticar» productesllatins que s’utilitzen fasegles i aquí són unanovetat: quinoa negra,cereals com l’amarant,el blat de moro blanc,la carn de llama, nyan-dú, les farines de man-dioca, etc...

Ara que viatgem més,ens agrada més tastarcoses diferents? To-talment. Són molt pocsels que no s’atreveixena l’aventura. En gene-

ral, els alemanys són els més fidels a les sevesxucruts o salsitxes quan surten de casa. Peròno hem de marxar tan lluny. A la carta de LesMagnòlies intento tenir sempre algun produc-te exòtic que hem aconseguit en un viatge oper Internet. M’agrada que els clients tinguinl’oportunitat de tastar avalons, alga goma wa-kame, katsuobushi, ous de peix volador, fin-ger lime, salty fingers o fins i tot, tomates delJapó que nosaltres mateixos plantem.

Com serien les seves postres perfectes?M’agraden les postres amb poc sucre. Amb al-guna acidesa, que pot ser allimonada. Que tin-guin textura perlada, cremosa i estiguin com-postes, més aviat, per elements eteris. Intenta-ria donar-los un toc de terrositat per omplir elpaladar de notes subtils i després escombrar-les amb alguna cosa molt freda: com un gra-nissat o un sorbet d’oli d’oliva amb pells de lli-mona o mandarina.

Entrevista


VICTOR Trochi Cuiner, guanyador del concurs Les millors postres del món 2011

Unes postres tan sorprenents com plàtan amb pèsols, amb infusió de croissant i crema gelada, iunes altres de gintònic amb aromes de cítrics i herbacis, li han servit a aquest cuiner del restau-rant Les Magnòlies d’Arbúcies per guanyar el guardó a Les millors postres del món.

“La cuinacatalana

entusiasma al’Argentina”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: CARLES COLOMER

“Allò que em

va sorprendremés de Gironaés la qualitat ila frescor delsproductes queaconsegueixo.És normal queal restaurant

arribin aoferir-me

bolets agafatsel mateix matí,

xaissacrificats

per encàrrec,formatgesincreïblesde pastor,varietatsde fruitesque s’hanrecuperat

fa poc, comles pomes

manyaga, oembotits queencarreguem

ferespecialment

per alsmenús.“

El veterà periodista especialitzat en infor-mació econòmica Mariano Guindal aca-ba de publicar El declive de los dioses, un

llibre en el qual revela alguns secrets de la Tran-sició econòmica espanyola des dels anys ter-minals del franquisme a l’etapa del PP al Go-vern. A continuació segueix un extracte d’al-gunes de les històries explicades al volum.

– La bran burgesia: «Les grans famílies quevan configurar la dreta econòmica durant elFranquisme segueixen sent les mateixes en lademocràcia, si bé van saber adaptar-se als noustemps i els seus fills es van adaptar a un mónliberal i globalitzat. Els rics de 1973 segueixensent amb algunes excepcions els rics de 2011amb una fortuna similar, però en comptes detenir-la en pessetes ara la tenen en euros.Aquest és el cas de les famílies Botín, March,Entrecanales, Del Pino, Koplowitz, etc..».

– Por de Comissions Obreres: «Tant el po-der econòmic com les grans potències occi-dentals en general i Alemanya i els EUA en par-ticular avalaven que Espanya es convertís enuna democràcia, però no si això suposava do-nar el poder polític i econòmic al PCE i aCCOO, que eren l’oposició millor organitzadai sòlida al règim franquista. Per això es va de-cidir donar suport amb tots els mitjans econò-mics, polítics i diplomàtics a la UGT i al PSOEper neutralitzar el PCE de Santiago Carrillo i lesCCOO de Marcelino Camacho».

– Pacte Social: «Adolfo Suárez (president delGovern entre 1976 i 1981) ofereix un Governde coalició a Santiago Carrillo (secretari gene-ral del PCE) per signar un pacte social ambCCOO:

– Però tu ets boig, Adolfo. – Res de boig, sóc un Govern sobirà i faig el

millor per al meu país. Vosaltres teniu CCOO iés l’únic sindicat que ens permet un pacte so-cial per sortir de la crisi.

Fernando Abril, vicepresident econòmic, iCarlos Ferrer Salat, president de la patronalCEOE, neutralitzen el projecte de Suárez i fanun Estatut dels Treballadors a la mesura de laUGT. Per a Adolfo Suárez el seu autèntic ad-versari polític era Felipe González i el PSOE,que era l’única força que podia arrabassar-li elpoder. Per aquesta raó va idear una pinça ambel PCE de Santiago Carrillo i CCOO per neu-tralitzar-los. Malgrat això, aquest pla el rebut-javen de ple els poders fàctics i especialmentels econòmics, per entendre que era tant comcaure en mans dels comunistes».

– El cop d’Estat: Els banquers no es van im-mutar amb el 23-F. «L’intent de cop d’Estat nohavia provocat cap tipus d’inquietud finance-ra. El líder natural dels banquers, José MaríaAguirre –president de Banesto–, m’ho va co-mentar un temps després:

– Aquella nit me’n vaig anar aviat a dormir.– Va dormir bé? –li vaig preguntar.– Perfectament. Sabia que passés el que pas-

sés jo seguiria sent el president de Banesto.– I si arriba a triomfar Tejero?– No tingui el mínim dubte que m’hauria reu-

nit amb ell. Els banquers gestionem diners queno són nostres; per tant, d’alguna forma, estemprestant un servei públic que està regulat perles autoritats administratives que hi hagi encada moment.

– Pero tothom està obligat a complir la Cons-titució –vaig replicar.

– Nosaltres fem banca, no política».

– L’entrada a la UE: «Suárez havia aconse-guit eliminar el veto francès per a l’entrada a laUE amenaçant de convertir Espanya en líderdels països no alineats».

– La victòria del PSOE: «Miguel Boyer (fu-tur ministre d’Economia) propugnava un plad’ajust la nit que va guanyar el PSOE. “És l’o-portunitat històrica que estàvem esperant permodernitzar el país. La situació econòmica éstremendament difícil. Cal evitar caure en elserrors que ha comès François Mitterrand (pre-sident de França). Seria un suïcidi fer una po-lítica expansiva. Cal ajustar. Felipe González ésl’únic líder polític amb credibilitat suficient perdemanar sang, suor i llàgrimes”, va explicar Bo-yer. En aquell moment de la nit ell ja sabia queseria el superministre d’Economia i que s’in-com plirien totes les promeses del programaelectoral, inclosos els 800.000 llocs de treball».

– Rumasa: «El PSOE ja pensava en la nacio-nalització de Rumasa quatre mesos abans d’a-rribar al poder. Boyer li va dir a José María Cue-vas (successor de Ferrer Salat a la CEOE): «Estàa punt d’esclatar el holding de Rumasa, aquestserà el primer enrenou al qual m’hauré d’en-

frontar i no sé com. – Penses nacionalitzar?– No ho sabem encara,

seria millor que Ruiz-Ma-teos s’avingués a raons,però fins ara s’ha negat aprestar la col·laboració quese li està demanant des delBanc d’Espanya. Vosaltresquè en penseu?

– Home!, nacionalitzar-lo és una barbaritat. Si ac-tues amb rigor i amb dure-sa serà ell qui vingui a lliu-rar-te les claus”».

– Solchaga i De laRosa: «A Carlos Solchaga,ministre d’Economia, liagradaven els petrodòlarsde KIO, però no es refiavadel seu home a Espanya:

– No m’agrada Javier dela Rosa, perquè tinc la sen-sació que es passa el diatraginant amb els diners isempre se li queda algunacosa entre els dits.

– Pero tu no parles ha-bitualment amb ell?

– Mai! No he parlat ambell mai. Això sí, ve per aquíper explicar-nos els seusprojectes, però sempre elrep el meu cap de gabinet,Luis Sempere».

– Ruiz-Mateos: «El pre-sident de Rumasa estavaconvençut que estava blin-dat després de finançarpartits i oferir diners a lesprincipals autoritats. Haviacontractat l’intermediariAntonio Navalón i algunsestrets col·laboradors d’A-dolfo Suárez. Cada vegadaque l’empresari de Jerez lipreguntava a Navalón quèfeia amb aquells dinersque s’emportava en caixes

de cartró, responia sempre el mateix: “És perdonar-lo als senyors amb corbata”. Anys des-prés, Ruiz-Mateos està convençut que la sevadesgràcia la deu a Navalón». «Ruiz-Mateos vadormir bé per primera vegada el dia que el vanexpropiar, segons em va comentar el seu ad-vocat, Crispín de Vicente».

– Boyer i el PSOE: «El Govern va aprovar eldecret Boyer, en el qual es liberalitzaven elshoraris comercials, s’avalava els propietaris da-vant dels llogaters en els lloguers i s’obria la lli-bertat d’amortització. Les mesures van ser ava-lades pel grup socialista pel lideratge de Feli-pe González, però no per convenciment. Boyerestava descoratjat. A més, la seva vida perso-nal s’havia complicat extraordinàriament.S’havia enamorat d’Isabel Preysler (exdona delcantant Julio Iglesias i llavors casada amb Car-los Falcó, marquès de Griñón) i la seva vidaprivada s’havia convertit en tema de xafardeigde polítics, periodistes, empresaris i banquers.Nicolás Redondo (secretari general d’UGT) vaarribar a declarar el perill que tenia per al so-cialisme l’“abraçada de l’aristocràcia”. Per a Al-fon so Guerra, vicepresident del Govern, la si-


de l’economiaLa Transició

El veterà periodista Mariano Guindal revela al llibre «El declive de los dioses» alguns secretspropis d’aquesta època, des dels anys finals del franquisme fins a l’etapa del PP al Govern

TEXT: DdG

1Iberia vacontractarBin Laden«Com a contrapartidaals seus valuosos ser-veis, Manuel Prado yColón de Carvajal vaser designat senadorpel Rei a les primeresCorts constituents, i el1976 va ser nomenatpresident d’Iberia, càrrec en el qual va ro-mandre fins el 1978».Mariano Guindal re-corda que «durant elseu mandat, va deci-dir obrir una línia entreMadrid i Riad. Un anydesprés, el seu suc-cessor, Enrique deGuzmán, va obrir unaoficina a la capital sau-dita. Segons em va ex-plicar Juan AntonioPeláez Bohigas, quellavors estava enaques ta oficina co-mercial d’Iberia a l’A-ràbia Saudita:

– Es va buscar unmembre d’una famíliasaudita destacada,com és costum alpaís... Es va elegir unjove molt religiós i es-tricte amb les lleis del’Alcorà, d’una famíliamolt rica, com a direc-tor general de vendes,que va passar a serempleat d’Iberia i elnom del qual era Os-sama bin Laden.

– El líder d’Al-Qae-da? –li vaig preguntarsorprès.

– El mateix.– I què feia?-Gairebé no aparei-

xia per l’oficina. No esficava en res. El meupredecessor em vacomentar que una deles poques vegadesque va intervenir vaser per exigir a Iberiaque pagués el Zankat,que suposava el 2,5%dels beneficis. Es trac-ta d’una mena d’im-post religiós que hande pagar totes les em-preses saudites. En-cara sort que se’l vapoder convèncer queIberia no l’havia de pa-gar perquè les com-panyies saudites queoperaven a Espanyatampoc pagaven capimpost religiós per su-fragar una religió queno era la seva. Al finales va acabar conven-cent i va deixar les co-ses com estaven».

Reportatge


tua ció era indignant. La dimissió de Boyer eraqüestió de dies o de setmanes; havia llançat latovallola i el primer a saber-ho va ser precisa-ment el seu aliat per aconseguir l’objectiu Eu-ropa: el president de la CEOE, José María Cue-vas...

– José María, no sé quant temps més podréaguantar. L’economia està molt malament i lescoses que cal fer són serioses i molt dures. Jonecessito més suport polític del Govern –es valamentar.

– Comptes amb tot el suport del president –liva respondre Cuevas.

– Ja, però no és prou. A més, encara que alnou Govern que formi Felipe hi hagi un equipeconòmic més homogeni que l’actual, sóc es-cèptic. No crec que es pugui superar la dema-gògia interna que existeix al PSOE.

– Miguel, aquest és el teu problema, al cap ia la fi estem parlant del teu partit i no del meu.

– Els conflictes sorgeixen per tot arreu. Totsm’heu posat en el punt de mira. M’he conver-tit en el pim-pam-pum d’aquest país, i estic moltcansat.

– Et refereixes a nosaltres? – Em refereixo a vosaltres, als sindicats, a l’o-

posició, al Govern i al meu propi partit. No es-tic disposat a que em seguiu colpejant sensecap motiu. Això és insuportable».

– Thatcher i l’ingrés a la UE: «El 12 de junyde 1985 Espanya va signar el Tractat d’Adhesióa la CEE. Aquell va ser un dia històric, però trist.Vint-i-quatre hores abans, ETA va intentar sa-botejar l’esdeveniment assassinant quatre per-sones en tres atemptats diferents. L’acord va serpossible gràcies al consell de Margaret That-cher a Felipe.

– Felipo, com van les negociacions? (That-cher l’anomenava «Felipo» sense que ningú s’a-trevís a treure-la del seu error).

– Malament, Margaret, molt malament, estàembussada en el capítol agrari, en la llet i entot allò referent a la siderúrgia (González sem-blava un director general explicant-li amb ex-cessiu detall el que anava malament).

– No estic entenent el que em diu, -es quei-xava la Thatcher.

– Miri vostè, la situació espanyola és com lad’aquell pelegrí paralític que caminava en ca-dira de rodes i se’n va anar a veure la Mare deDéu de Lourdes perquè obrés en ell un mira-cle i li permetés caminar. Quan era a la partmés alta de la pujada que condueix a la basíli-ca, va tenir la mala sort de caure pel pendent,i mentre anava rodolant cap a la gruta de la Ver-ge, el pobre home deia «Verge meva, Vergemeva, que em quedi com estic!». Doncs això ésel que em passa a mi amb Europa.

Thatcher va esclatar en riallades i li va con-testar:

– Felipo, ara ja entenc el que em vol dir. Facivostè el mateix que jo: Entri i després seguei-xi negociant el que no li han imposat. Tinguien compte que aquí hi ha dues negociacions,la que es fa des de fora i la que es fa des dedins.

A Felipe González se li va encendre la llum,va demanar a Manuel Marín (negociador del’adhesió espanyola) que acceptés el que li ofe-rien i que tanqués el tracte, encara que fos per-dent. El mateix equip espanyol no ho entenia,i les crítiques que es van fer dins d’Espanya ala nova estratègia van ser punyents: o no sabianegociar o el Govern estava format per babaus.La patronal li va retreure que, per posar-se lamedalla d’haver estat qui ficava Espanya a Eu-ropa, sacrifiqués els sectors més productius. Al-tres van dir que ho feia per guanyar les elec-cions perjudicant els empresaris i els treballa-dors. Però les ordres del president eren con-tundents: “Cal entrar-hi a qualsevol preu!, des-prés ja veurem”».

– El poder econòmic i l’operació Roca: «Eltriomf electoral del PSOE havia estat tan rotundque els poders fàctics van entendre que haviend’organitzar-se per desallotjar-los. Com ens deiaRafael Termes –president de la patronal ban-cària–, “una cosa és conviure amb un Governsocialista i una altra és resignar-se que ens im-posin el seu model de societat i els seus va-lors”. Lleis com la del divorci, la de despena-lització de l’avortament o la d’ensenyament ha-vien suposat autèntics revulsius per al sectormés conservador de la societat. Per tant, allòmés urgent per a uns i altres era desallotjar elssocialistes del Govern o, almenys, neutralitzar-los fent-los perdre la majoria absoluta.

L’Operació Roca va ser analitzada pel “club

dels set” grans bancs, grup de poder que va de-cidir, amb discrepàncies però sense reserves,avalar-la amb 4.000 milions de pessetes; i, prin-cipalment, amb persones, infraestructures i ser-veis d’estudis. S’hi van implicar les grans for-tunes espanyoles com Carlos March, AlbertoCortina, Alberto Alcocer, Mario Conde, JuanAbelló, Florentino Pérez i els bancs Hispano,Bilbao i Popular.

Quan José María Cuevas va conèixer l’estra-tègia, es va entrevistar amb Carlos March:

– Carlos, jo crec que això no ho podeu fer–li va dir Cuevas– sense intentar que vagin co-ordinats uns i altres: els reformistes i els alian-cistes de Fraga.

– Estic totalment d’acord, José María. Hemde fer un esforç perquè sigui així. Ocupa’t tude contactar amb tots, a veure què és el que espot fer.

– Allò més important és evitar que es pro-dueixi de nou la divisió del vot de centre-dre-ta –explicava Cuevas–, com va passar el 1982,i que va ser una de les principals raons per lesquals els socialistes van obtenir 206 diputats.Cal intentar que Roca accepti que uns dies

abans de les eleccions els reformistes es retirinde les circumscripcions en les quals no obtin-dran representació parlamentària.

– Em sembla sensat el que em dius. Intenta-ho.

En aquell moment, la CEOE va encarregar ungegantí sondeig d’opinió, conegut com l’“en-questa dels cent milions”. Aquella operació an-tisocialista, com la va qualificar Alfonso Gue-rra, va acabar sent un fracàs monumental. Novan obtenir ni un sol escó».

– L’OTAN i el finançament del PSOE: «Fe-lipe González es va veure obligat a fer un pac-te amb el “diable” (amb el diable dels diners,s’entén) per convèncer els bancs i les grans em-preses perquè financessin la campanya cons-cienciadora, perquè sortir de l’OTAN era, sensdubte, una barbaritat per al procés històric queEspanya estava realitzant. Els poders fàctics hovan entendre i es van mostrar disposats a col·la-borar. Va haver-hi finançament sense límit, peròaquells crèdits s’havien de pagar encara quefos només “formalment”. Així es van dissenyardiferents fórmules per finançar sota corda elpartit socialista i es va iniciar un procés de fi-nançament il·legal que va quedar de manifesten l’anomenat cas Filesa, que va acabar ambels “cent anys d’honradesa” socialista».

– L’OPA sobre Banesto: «Després de l’OPAfallida del Banc de Bilbao contra Banesto es vaobrir un procés de fusions entre els set gransbancs espanyols enmig d’un obert enfronta-ment. Mario Conde havia arribat a un acordamb Alfonso Escámez per crear el primer bancespanyol, Banc Central-Banesto. La finalitat erablindar-se davant l’intent del Govern de posarMiguel Boyer com a president del Central, re-colzant-se en el control accionarial realitzat perJavier De la Rosa amb els diners dels àrabs deKIO. Per trencar aquesta fusió, De la Rosa vapublicar les fotos de Cortina reunint-se amb laseva amant. L’escàndol va provocar el divorcide les dues germanes Koplowitz d’Alberto Al-cocer i Alberto Cortina i va capgirar la situació».

– La vaga general: «El 14-D (de 1988) va serun cop dur per a González, que aquell dia vaestar a punt d’abandonar. Carmen Romero,dona del president, va trucar als amics més ín-tims del partit per demanar-los: “Per Déu!, dei-xeu que se’n vagi!”. Després d’una llarga con-versa –segons em va explicar anys després du-rant un viatge oficial a Colòmbia el seu cap degabinet, José Enrique Serrano, que acabariasent el braç dret de Zapatero a La Moncloa–Narcís Serra, ministre de Defensa, el va con-vèncer perquè seguís endavant».

– Conde versus Aznar: «El cas Ibercorp vaser ell’ escàndol econòmic, polític i mediàticmés gran de l’últim quart de segle de la histò-ria d’Espanya. Els seus efectes col·laterals vanser devastadors. Carlos Solchaga, que pública-ment va posar la mà al foc per Mariano Rubio,governador del Banc d’Espanya, es va cremar.Dos anys després, va abandonar la política aconseqüència d’això. Va accelerar la caigudadels socialistes i l’arribada al poder del PP li-derat per José María Aznar. Mario Conde va in-tentar substituir Aznar com a líder de la dretapolítica. A partir d’aquell moment s’inicia unenfrontament que acabaria amb l’ingrés a lapresó del banquer per un delicte d’estafa».

– Rato i els seus amics: «Rato va col·locar alcapdavant de les empreses públiques privatit-zades persones de la seva màxima confiançapolítica per poder seguir-hi influint el dia quedeixessin de pertànyer a l’Estat. Al capdavantde Telefónica va ser col·locat un íntim amicd’Aznar, com era Juan Villalonga, el mateix vapassar a Caja Madrid posant un altre amic seud’infància: Miguel Blesa. Rato va col·locar aRepsol Alfonso Cortina; a Endesa Rodolfo Mar-tín Villa; a Argentaria Francisco González; a Ta-bacalera César Alierta; a Aldeasa el seu amicOlano; a Trasmediterránea Josep Maria Trias deBes en pagament per haver traït CiU; a Iberiaes va consensuar el nom de Xabier de Irala,que era amic i company a ABB de José ManuelFernández Norniella, i així successivament».

– Gescartera: «Aznar va aconseguir arrasara les eleccions de l’any 2000 en obtenir 183 di-putats. Rato i Mayor Oreja van ser els únics mi-nistres que es van mantenir al seu lloc. No obs-tant això, el president va començar a descon-fiar de Rato arran de l’escàndol Gescartera, unatrama financera-político-religiosa en la qual l’o-posició va intentar implicar la família Rato, quehavia obtingut un crèdit molt polèmic del’HSBC».

Fotos:1Adolfo Suárez pas-sejant per Figueres afinals de la dècadade 1980. Foto:David Quintana.2Miguel Boyer vaassistir com a minis-tres a diverses reu-nions econòmiquescelebrades a les co -marques gironines.Foto: Pere Duran.3Carlos Solchaga a laReunió Costa Bravade 1987, organitza-da a Lloret de Marpel Cercle d’Econo -mia. Foto: DaniDuch.4José María Ruiz-Mateos a Sant Feliude Guíxols, el 1992.Foto: Pep Iglesias.5José María Aznar i eldesaparegut presi-dent del PP a Giro -na, Josep Maria Prat,comentant la vistades del Pont dePedra de la ciutat,l’octubre del 1991.Foto: Jordi Picazo.

3 2

3

4

5

En aquesta segona part dedicada a l’edu-cació dels pares, traspassarem el trastornreactiu vincular del primer article (publi-

cat el passat dia 2 d’octubre), per endinsar-nosen el món de les pautes i consells. Orientacionsque poden servir de guia general per introduir-nos en el món infanto-juvenil com a co-tera-peutes i servir als nostres fills amb finalitat d’a-propar-nos a una educació cum laude.

– Sobre l’aprenentatge: Que el progrés es-colar dels fills sigui un motiu de preocupació iinterès, mai d’obsessió. El fill en edat escolar,a banda d’estudiant, també és moltes altres co-ses i cal entendre’l com una globalitat. Si no-més l’entenem com un individu i les seves no-tes, estem estereotipant la seva imatge i la sevavàlua personal. Llavors apareix la sobrecàrre-ga emocional del progenitor respecte el fill i elseu progrés escolar, així com la pressió que esgenerarà el mateix fill en passar-ho malament.Com a pauta, subratllar sempre el que fa bé.Això beneficiarà la seva autoestima i evitarà ques’enfonsi si es destaca de forma exclusiva allònegatiu. Emfatitzant allò positiu, sentint-se mi-llor, hi ha més possibilitats que prengui moti-vació i iniciativa per millorar allò que li costa.

Tot objectiu que es vulgui assolir amb el fills’ha de fer d’acord a fites realistes i pròpies alque és la seva edat i no d’acord amb la nostracapacitat adulta. Sovint, tendim a exigir-los co-ses que en realitat estan fora del seu abast. Calgraduar fites segons edat i personalitat, doncsno tothom té el mateix estil ni la mateixa re-sistència davant l’esforç i el sacrifici. Per exem-ple, neuropsicològicament, està demostrat queentre els 8 i 12 anys, més de 30 minuts d’aten-ció continuada són excessius. Superada aques-ta barrera, l’interès i la concentració decauen.

És important desenvolupar una cultura acti-tudinal en la qual primin l’esforç i la perseve-rança; i això tant en les matèries curriculars aca-dèmiques com en altres àrees de la vida. Calque se sàpiga espavilar per fer els deures sol,però també per anar a dormir sol o ser autò-nom en àrees de la seva vida personal.

No tots els nens tenen els mateixos ritmesd’aprenentatge ni tampoc els mateixos meca-nismes d’aprenentatge. Cal usar una «pedago-gia adaptada» a les seves característiques i noun estil uniforme perquè els altres ho fan d’a-quella forma. Adapta el seu ritme de treball alque és capaç de fer, exigeix-li per les seves ca-pacitats i busca quina és la millor manera quetreballi (alguns nens treballen millor de formavisual i d’altres de forma memorística).

Els pares són pares i mai s’ha de pervertir larelació passant a fer de mestres o similar. Ésevident que en ocasions no queda més remeique ajudar el fill a fer deures o estudiar, peròquan la tasca d’ajudar-lo s’està convertint enuna guerra, millor delegar i buscar un profes-sor particular de repàs. Així es guanya tran-quil.litat i menys baralles. És important que elprofessor de repàs no li faci els deures, sinóque li reforci els continguts acadèmics que noha assimilat bé. Si malgrat tot els pares s’enca-rreguen d’aquesta àrea, convé que fomentinl’auotnomia del nen. Molts nens podrien ferperfectament sols els deures, però el vici d’es-tar al seu costat reforça que després siguin ellsque no vulguis que els pares se n’apartin fer lafeina, doncs els transmeten seguretat.

– Sobre l’autoritat: Ser conseqüent i cohe-rent amb el que es diu i promet és bàsic. Si se’lcastiga cal complir, sinó pensarà que no com-plim la paraula i tendirà a portar-se pitjor quanes veu castigat esperant que podrà sortir-se ambla seva. Cal mantenir la posició i ser ferms amballò sancionat encara que costi. Els límits sónnecessaris per a la seva maduresa, però nos’han d’imposar càstigs impossibles de complirque no tenen cap eficàcia (està demostrat quel’impacte del càstig és el mateix càstig, no lamagnitud ni la durada... Cal que sigui raonablei coherent amb el que ha passat, no despro-porcionat). Enlloc de no veure la TV en tot un

mes, millor «avui no veuràs la TV i demà sí, sem-pre que te la guanyis». A més, és bo usar un es-til sense crítica quan es castigui; el mateix càs-tig és la sanció, no la nostra actitud (que ha deser neutral, com de jutge que dicta sentència).

En altres ocasions negociar pot resultar unabona estratègia. Cal anar amb compte que elnen o adolescent no confongui un pacte ne-gociat amb un xantatge i que llavors tendeixi adir que els seus pares li fan xantatge o el queper a ells és el mateix, fer alguna cosa a canvid’aconseguir-ne una altra. En cap cas això ésun xantatge, simplement es correspon a una si-tuació habitual de la vida mateixa, com pot sertreballar a canvi d’un sou. Quan pactem que elnen tindrà alguna cosa a canvi d’una conduc-ta prèviament establerta, això és una negocia-ció, mai una extorsió. Així s’aconsegueix quela recompensa assolida el reforci i s’acostumi ala responsabilitat i el treball.

Perquè alguna cosa sigui interessant ha detenir un punt de prohibició, de tal forma queen períodes concrets, com caps de setmana ofestius, es puguin relaxar les regles i disposind’allò habitualment restringit. Actuarà com apremi i ho agrairan d’allò més.

En situacions complicades, amb relacions re-lativament deteriorades, cal fixar objectius con-crets en un terreny en el qual s’ha de ser infle-xible, mentre que es pot ser més condescen-

dent i relaxat en d’altres; no es potcomençar la «guerra» per tots elsfronts. «Atacar-ho» tot a la vegadapot resultar atractiu, però és pocpràctic i desanima.

– Sobre el seu espai: Evitarque la TV i les consoles entrin aformar part de la seva habitació,fins i tot, si és possible, l’ordina-dor. Buscar espais comuns i com-partits, per fomentar que són es-tris d’ús col.lectiu i formen part delmobiliari de la llar. Així, a més, s’e-vitaran situacions d’aïllament i depassivitat i es podrà controlar deforma més eficient el seu ús. En elmoment actual, davant de la pro-liferació de les xarxes socials i elsusos i situacions que se’n podenderivar, ens sembla una pauta fo-namental, aquesta actuació.

Si han d’entrar a Internet abansdels 12 anys, és bàsic que ho facinacompanyats i ajudats per un adultque els puguin explicar el funcio-nament i les regles bàsiques delseu ús. No estan preparats per fil-trar la quantitat d’estímuls que su-posa la xarxa.

Malgrat que la casa sigui de totsi els usos siguin compartits, cal res-pectar certs espais d’intimitat, enespecial la seva habitació. És peraixò que no es pot tafanejar ni to-car coses de la seva habitació; en-cara menys fer neteja per llençarallò que considerem trastos. Sesentirà violentat en la seva intimi-tat i per tant envaït.

L’avorriment del nen pot esde-venir un valuós recurs si se sapgestionar bé i no es té ansietat perentretenir-lo quan demana que se’lrescati de la letargia. Cal evitar es-timular i rendibilitzar el seu temps,doncs la soledat desenvolupa eldesig, la imaginació i les estratè-gies de creativitat.

– Sobre les aficions: La ten-dència a buscar «súper-nens» ca-rregats d’activitats ha de ser re-considerada, doncs també elsagrada descansar i aprendre a dis-posar del seu temps lliure. Sempreés més important que passin méstemps amb els seus pares que fent

activitats de lleure, doncs saturar-los d’activi-tats pot ser altament agobiant per ells.

Fomentar la lectura i procurar donar-li im-portància comentant-la sempre en acabar.

Seguint el proverbi de «predicar amb l’e-xemple», els nens es fixen més en el que veuenque fan les figures de referència i en canvi se-gueixen menys allò que es diu que es fa. Calsortir del rol de fer sempre de «profe» i conver-tir qualsevol sortida en un pretext per fomen-tar un aprenentatge no guiat ni planificat.

No tot passa per aprendre dels llibres ni perInternet; si al nen se li demostra que en qual-sevol activitat pot passar que millori contingutsreservats, suposadament, a una àrea curricular,se li despertarà una curiositat innata.

– Sobre la independència: És importantque apreguin com més aviat millor a gestionarel seu temps, a ser planificadors de la seva fei-na i del seu lleure. Com més efectiu sigui el mè-tode emprat, més autonomia tindran.

Ensenyar-los a anar assumint petites quotesde progrés i autonomia, per tal que es facin lliu-res poc a poc. Tant en tasques domèstiquescom d’hàbits higiènics personals i escolars.

Esperar que els nens vinguin amb els seusdubtes i necessitats, mai avançar-se al que pu-guin necessitar. També en aquells temes espi-nosos que sempre planen com a tabús dins d’u-na família (però des del més absolut respecte).

Reportatge


Sobre l’educacióTEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)

(*) Psicòlegs clínicsdel Centre de Psicolo-gia i Neuropsiquia-tria Heia de Girona,GEM Olot i Hospitalde Figueres(www.heiapsicolo-gia.com)

Els problemes que es deriven de la manca de vincle afectiu; pautes i consells (i II)

ADRIÀ

Partim de tipologies de l’arquitectura po-pular i generem arquitectura contempo-rània». D’aquesta manera resumeixen els

arquitectes Pere Llimargas i Mireia Torras la sevaintervenció a l’anomenada Cabanya de Can Llu-ci, un projecte que va ser una de les obres fi-nalistes en els premis d’arquitectura de les co-marques gironines corresponents a 2010. Lacura per integrar la construcció en l’entorn, perrespectar com a punt de partida les antiguesedificacions existents, i en l’elecció dels mate-rials que s’usarien en els treballs van ser els ele-ments que més va condicionar l’actuació.

En la memòria del projecte inclosa en el ca-tàleg dels premis, Torras i Llimargas comencendonant detalls de les particularitats i les condi-cions del terreny on s’executaria la intervenció,a la localitat garrotxina de Maià de Montca: «L’o-bra està situada en un entorn natural de bosc,bàsicament de pi, dins d’una clariana al vessantsud del massís que s’eleva a ponent del nuclide Maià de Montcal. El terreny, en pendent, estàorganitzat en feixes. Partim d’un espai moltabandonat, tant les construccions com les fei-xes i la vegetació». És aquest abandonament del’espai el que provoca precisament la inter-venció arquitectònica encaminada a millorar-ne les condicions.

Seguidament, els arquitectes comenten que«el mas de Can Lluci, la cabanya i els entornspròxims que els relacionen entre ells i amb l’es-pai natural adjacent són objecte de reflexió idisseny». A més, apunten que «en aquesta fased’obra només s’executen la cabanya i part delsespais exteriors immediats», de manera que ésprobable que en el futur es continuïn fent no-ves intervencions a la zona.

Després d’haver reflexionat sobre les rela-cions entre els diferents elements que con-flueixen a la zona, i a partir d’aquesta reflexióhaver decidit les línies mestres del seu projec-te, Llimargas i Torras assenyalen que «les tracesde les antigues construccions són la partida».Així, afegeixen, «l’estudi de les traces regula-dores a partir de la geometria dóna un centrea partir del qual es genera l’espai exterior querelaciona les peces construïdes. Alhora, aquestestudi ens proporciona uns radis de circumfe-rències que seran els generadors d’una novaera, l’espai de relació entre les dues construc-cions», referint-se a la cabanya i el mas.

També tenint en compte la relació entreaquests dos immobles, els arquitectes comen-cen a donar detalls de la seva intervenció en lacabanya: «El volum de la cabanya ha de ser me-nor que el del mas. La cabanya s’encara a lle-vant amb la façana més important i oberta. El

mòdul de 21 centímetres, extret del’estudi geomètric del lloc, és el re-gulador de tots els elements de tan-cament d’aquesta façana, que sónelements industrialitzats de fusta ter-motractada i d’acer galvanitzat. El rit-me generat amb aquest mòdul i elsmaterials busquen un resultat har-mònic».

Tot seguit, Mireia Torras i Pere Lli-margas comenten els materials ele-gits per al projecte, en els quals tam-bé s’han tingut molt en compte tantles característiques de l’entorn comles necessitats dels usuaris: «Els ma-terials utilitzats per a la modificaciói la rehabilitació dels encontorns sónterres i pedra del lloc, aquesta últi-ma també utilitzada per a la façana».Igualment, destaquen en aquestpunt que «el criteri per a l’elecció delsmaterials ha estat que fossin locals,no tractats químicament, naturals ieconòmics. Els recursos naturals dellloc donen confort als seus usuaris:energia solar per a l’electricitat, llen-ya del bosc per al confort tèrmic i ai-gües pluvials per al rec i els usos nosanitaris. Les aigües grises i negreses tracten de forma diferenciada peraconseguir unes aigües sortints alta-ment depurades».

Arquitecturagironina

11 DominicalDiumenge 30d’octubre de 2011Un refugi al bosc

Un projecte d’arquitectura contemporània que parteix de tipologies de l’arquitectura popular

Cabanya de Can Lluci (Maià de Montcal)

Mésinformació

– Demarcacióde Gironadel Col· legid’Arquitec tesde Catalu nya,plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: ALFONS PETIT

Fitxatècnica

ProjecteCabanya de CanLluci.MunicipiMaià de MOnt-cal.Autor Pere Llimargas iMireia Torras, ar-quitectes.Construcció Esteve TubertQuintana.Col·laboradorsGMK Associats,estructura.Fotògrafs Roc Llimargas,Pere Llimargas iMireia Torras.

Establimentsantics


Joan Ponsa i Ferrer, de Santa Maria de Pa-lautordera (Barcelona), es va traslladar deben jove a Breda amb la seva dona, Car-

me Maimí i l’any 1840 hi van muntar una peti-ta drogueria, on feien ciris i espelmes, elabo-raven neules i també venien diversos produc-tes d’alimentació. Com que no hi havia correntelèctric a les cases, el negoci de les espelmesels funcionava bé, però també la venda de neu-les anava endavant perquè aleshores es men-javen gairebé tot l’any, remullades amb vi dolçdurant les postres de les festes assenyalades.

El seu fill, Pere Ponsa i Maimí, va heretar elnegoci l’any 1880. Va continuar amb l’elabora-ció de neules, millorant-ne la fórmula, i va man-tenir la botiga de queviures, però va ser el fillde Pere Ponsa, Joan Ponsa i Estefanell, qui,l’any 1910, a més de preparar pintures a l’oli ala drogueria, va començar a fer de pastisser.Com que no donava a l’abast, als estius lloga-va un oficial confiter que venia de Barcelona.

Joan Ponsa es va casar amb Dolors Sala i Do-mènech i dels tres fills del matrimoni, duesnoies i un noi, només aquest, Pere Ponsa i Sala,va voler seguir a la casa. Va anar a Barcelonaentre 1921 i 1926 per aprendre l’ofici de pas-tisser, temps durant el qual va jugar amb el pri-mer equip del Barça.

ELS «AMETLLATS» I ELS FAMOSOSL’any 1935, Pere Ponsa es va casar amb RamonaMassanell i Taberner, de Breda. Durant la Guer -ra Civil va haver d’anar al front, on va ser em-presonat i conduït a Lleó. Mentrestant, la sevadona, per guanyar alguns diners, es va posar atreballar de modista mentre que els pares d’ell,Josep i Dolors, es van far càrrec de la botiga.

A la postguerra, Pere Ponsa va tornar a Bre-da, va reformar una mica l’establiment i va con-tinuar endavant amb el negoci. Un dia, el go-vernador civil del moment –Luis Mazo Men-do–, al qual li agradaven molt els dolços, vademanar-ne uns quants, però li van dir que noel podien servir perquè no tenien sucre ni fa-rina a conseqüència del racionament. Al capde pocs dies, els Ponsa tenien permís per ob-tenir tot el necessari per elaborar pastissos.

Josep Maria Ponsa i Massanell va entrar coma aprenent a la casa als 15 anys i, quan en va

complir 18, va anar a perfeccionar l’ofici a lapastisseria La Lionesa de la Portaferrissa de Bar-celona. Després de fer el servei militar, es vaposar al capdavant del negoci amb la sevamare, que va morir al cap de poc temps. L’any1980 van deixar la drogueria i la pintura, que-dant-se exclusivament amb la pastisseria.

Josep Maria Ponsa s’havia casat l’any 1962amb Carme Vives i Montsant, i des de llavorstots dos es van dedicar planament a la casa, po-tenciant els productes que ja feia temps que elsdonaven més fama, els Ametllats de Breda i la

Coca Bredenca, al marge d’altres elaboracionsque sempre han preparat de manera artesanal.

Durant tots aquests anys, molts famosos hanpassat per la botiga, com el torero Mario Ca-bré, l’extennista Alex Corretxa o l’equip de ro-datge i els actors de la série de TV3 Ventdelplà.

El matrimoni té dos fills, Pere, que no vol de-dicar-se a la pastisseria, i Carme, que sovint elsva a ajudar. El matrimoni Ponsa-Vives confiaque alguns dels seus tres néts voldrà continuarperquè no es perdi un negoci que ja ha com-plert més de 170 anys.

Pastisseria PonsaBredaAl llarg dels seus més de 170 anys d’història, l’establiment –que

durant molt temps també va ser drogueria– s’ha fet famós perproductes com els Ametllats de Breda o la Coca Bredenca

Història

Al comença-ment, la botigaera de queviu-res i drogueria,S’hi feien ciris,espelmes, i neu-les. Durant laGuerra Civil novan tancar, i a lapostguerra vancontinuar treba-llant, malgrat elracionament,amb l’ajuda delgovernador civilLuis Mazo Men-do. L’any 1980es deixa la dro-gueria i noméss’elaboren pas-tisos. Durantmolts anys al-guns famososhan anat a com-prar a l’establi-ment.

Origen1840.FundadorJoan Ponsa i Ferrer.Propietari ac-tualJosep MariaPonsa i Massa-nell.TreballadorsRègim familiar itres.ActivitatElaboració ivenda de pas-tissos.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

En un viatge a Egipte vaig coincidir ambun grup de simpàtics madrilenys. Estavenforça enutjats a conseqüència del fet que

ningú no els entenia i, per tant, no es podiencomunicar, malgrat que els havien venut lamoto que l’espanyol era una llengua interna-cional. En canvi, es desesperaven de veure comjo aconseguia favors dels cambrers entenent-m’hi en anglès, fins i tot en català del Barça, iamb alguns mots en àrab. Una dia, a l’hotel ensvaren servir una truita de patates i els madri-lenys varen cridar exultants «Viva España», i va-ren pensar que, finalment, els egipcis els ha-vien tingut en consideració. Els vaig haver debaixar una mica la seva exaltació patriòtica –«nonacionalista», of course!– fent-los observar queaquell era un plat que també es feia a Egipte ial Magrib. I especialment a Algèria, on es pro-dueixen excel.lents patates i es fan servir molten la seva cuina. Recentment ho he pogut com-provar in situ i hi he pogut menjar una flonja ideliciosa batata maqly by el hayda, que és comse’n diu en àrab d’Algèria de la truita de pata-tes. Igualment en vaig degustar una versió «des-estructurada», corrent a les cases, que són unsous remenats amb patates fregides.

Els espanyols, doncs, tenen un problemaamb els seus dos plats «nacionals», si més noels més emblemàtics. La paella, com indica el

nom, és d’origen catalanovalencià –si de cas,n’haurien de dir sartén–, i l’origen de la truitade patates és controvertit, i potser no és estric-tament espanyol. A Euskalherrria afirmen quela primera cita és del 1835, i data de les guerrescarlines; segons sembla, Zumalakarregi ali-mentava els seus soldats amb aquest plat barati fàcil de fer. I encara addueixen un altre do-cument del 1817 adreçat a les Corts en el quales parla de la situació miserable dels campe-rols navarresos, una situació que les seves do-nes saben solucionar fent truites amb moltespatates i pocs ous, «dos o tres ous per a cinc osis persones», diu el document, que té el curióstítol de Memorial de la ratera. Avui són famo-ses les truites de Donosti.

FESTES I CONCURSOSPer acabar-ho d’adobar, els gallecs també enreclamen la paternitat. De fet, les truites de pa-tates de Galícia són molt famoses, sobretot te-nint en compte l’excel.lent qualitat de la pri-mera matèria, les patates gallegues. A Betan-zos se celebra cada any, a mitjan octubre, laFesta da tortilla de Betanzos i la setmana de latruita, amb degustacions –racions de truitaacompanyades de pebrots fregits i pa–. El guan-yador del concurs va al Campeonato de Torti-llas que Lo mejor de la Gastronomía organitza

cada any a Alacant, després de fer-ho al PaísBasc. De fet, a Espanya solen ser corrents elsconcursos de truites de patates- per exemple,jo en vaig assistir a un que es feia a la Festa delRaval Roig, a Alacant-.

I si l’origen de la truita de patates fos ma-llorquí? De fet, la primera truita documentadaés amb ceba, i és present en un manual con-ventual de Mallorca escrit en català del s. XVIII.En aquest mateix llibre s’hi fan servir molt lespatates –que en d’altres llocs es varen popula-ritzar més tard–, una producció que va tenir ungran èxit a Mallorca. Crec, doncs, que és un in-vent fet coetàniament a Mallorca o, com a moltno atribuïble a ningú en concret. També a Ca-talunya hi ha una versió pròpia de la truita depatates, que s’ha fet a les cases particulars i ales cases de menjars. Es fa amb poca patata, ta-llada a rodelles regulars, i es fa molt prima (ino com un pastís gruixut, com la «tortilla espa-ñola») i i té ou abundant i ben visible. Si es faamb patates novelles és una pura delícia, men-jada en calent.

Altrament, la tradició espanyola de menjartruita de patates freda en els picnics no ha exis-tit a Catalunya, on si bé aquest plat es coneix,no té el valor patrimonial que té per als es-panyols, que per això li han posat «tortilla es-pañola».

Truita de patates Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Les truites d’ous o truitades –nom que re-trobem a la Catalunya Nord, i que evitala confusió amb les truites de riu– són

excel.lents amb les abundants i fresques carreretes del Pallars Sobirà i altres comar-ques del Pirineu i el pre-Pirineu. És un boletde tardor.

ElaboracióBateu els ous amb un pols de sal. Poseu unapaella al foc amb una mica d’oli i hi fregiu lescarreretes (fresques, o sigui, sense assecar),prèviament netejades, havent-ne tallat unapart del peu o rebutjant-lo tot, si és massa sec.Deixeu que l’aigua que deixen anar es vagi

evaporant (hi ha qui, en aquesta primera ope-ració, no hi posa oli).– Les saleu i, un cop cuites, hi tireu els ous,elaborant una truita rodona segons el siste-ma habitual i rossejant-la dels dos costats.

NotesAquesta és la truita tradicional. La podeu ela-borar també a la francesa o, bé uns ous re-

menats. També és freqüent fer aquest darrerplat amb moixerrons o moixernons.– És costum afegir a aquesta truita una micade cansalada tallada ben menuda, així comall o all i julivert, tot trinxat. En tots els casos,és exquisida. Podeu barrejar-hi patates.– No s’ ha de confondre el camasec –dit tam-bé carrereta, carrerola, carmanyola, carrero-la, corrioleta, rengleret, moixernó de prat, moi-xernó fals o moixernó de tardor (Marasmiusoreades)– amb el moixernó, moixerró, moi-xeró o bolet de Sant Jordi (Tricholoma Geori-gii), com es fa correntment, ja que tenen unaspecte, sabor i textura ben diferents. Aquestdarrer sol ser de primavera.

Truita de carreretesLa recepta

Considerada amb la paella un dels «plats nacionals» d’Espanya, el seu origen és dubtós (podriaser a Galícia, el País Basc o Mallorca) i és una preparació habitual a Egipte i els països del Magrib

Ingredients

� 50 grams decamasecs fres-cos.

� Un o dos ousper persona. � Oli.� Sal.

Sóc un incondicional i fervent promotor iconsumidor dels vins de l’Emporda, la

meva terra, i dels vins catalans en general, elmeu país, però com que en matèria de vinsem considero intenacional, avui vull destacarel vi de Marqués de Riscal, casa fundada l’any1858 a Elciego (Àlaba) de la DOC Rioja, unafirma pionera en elaborar vins de la zona en-vellits en bétes. És un classic vi riojano, d’a-

quells «d’abans», elaborat amb les varietatsTempranillo, Mazuelo i la gloriosa i escassaGraciano, autòctona de la zona i considerada«la gracia de la Rioja». Aroma balsàmica ambnotes de fruita madura. En boca és fresc peròuna mica evolucionat, a l’estil dels riojas desempre. Color teula, amb el bouquet clàssicde la seva permanència durant vint-i-sis me-sos en bótes de roura americà. Tot un senyor

vi, amb tanins suaus irodons, que mereix fi-gurar a les cartas devins de tot arreu.

Fa un maridatge per-fecte amb pernil ibèrici formatges semicurats,però també resulta ex-cel·lent per exempleamb la pota i tripa decan Xabanet de Ban-yoles.Un vi per gaudir-ne i no oblidar-lo mai.Preu aproximat: 12 eu-ros. Per a més infor-mació: www.marques-deriscal.com i www.gi-rovi.cat.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme

Parlant de col.leccionisme,d’art pictòric, d’artesanies ide productes de la terra, el

pensament ens porta segura-ment, i sense dubtar-ho gaire, ala Fira de Tots Sants, que aquestproper dimarts, dia 1 de novem-bre, ocuparà el barri vell de Gi-rona. Aquesta Trobada d’Arte-sans, Brocanters i Antiquaris arri-ba a la 26a edició, i ja fa anys ques’ha convertit en tot un referent.Organtizada per l’Associació deVeïns i Comerciants de Sant Fèlixi l’Associació de Comerciants delcarrer Ballesteries, a partir de les9 del matí i fins a les 8 del ves-pre, un llarg rosari de parades detota mena romandran instal.ladesdes de baix de la via a la Barca i,continuant pels carrers Balleste-ries, Ciutadans i plaça del Vi, finsarribar a la mateixa plaça de Ca-talunya, Rambla de la Llibertat in-closa. Paral.lelament, tenen llocallà mateix la 46ª Fira del Dibuix,la Pintura i la Fotografia, la Firadel Mineral i l’Artesania, i la Firade la Fotografia

La inscripció en aquesta troba-da s’ha de formalitzar amb forçatemps si totes aquelles personesinteressades, principalment co-merciants i artesans, no volenquedar-se despenjats de la con-vocatòria. Tothom confia en la tradició recone-guda de la cita i en l’èxit de visitants, mentreque aquests, per la seva banda, no noméscol.leccionistes sinó també curiosos puntuals,tenen assegurada una gran i variada oferta dematerial, dels objectes més inversemblants.

A Girona, durant els dies de les Fires i festesde Sant Narcís s’organitzen igualment altres ac-tes i fires de col.leccionisme, com són la 9a Tro-bada de Plaques de cava (ahir al Pavelló de Fon-tajau); la Fira del llibre vell i nou, oberta fins alproper diumenge a la plaça de la Independèn-cia; o la Fira dominical del col.leccionisme engeneral, que des de fa més de quaranta anys esdesenvolupa tots els diumenges a la plaça deCatalunya i les voltes del carrer Sant Francesc,organitzada per la Societat Filatèlica Gironina.

Tot i les aglomeracions que es puguin pro-duir en determinades hores i indrets del barrivell, és recomabable anar-hi, amb paciència, sical, però amb la seguretat de poder gaudir d’un

espectacle que no es produeix cada dia.

FIRA DE LA JOGUINA A QUARTEls col.leccionistes tenen una altra cita, dimarts,aquest cop a Quart, localitat que s’està conver-tint en un referent en el col.leccionisme popu-lar, i que l’1 de novembre fa la seva 3ª Fira dela Joguina. Al local social, durant tot el dia hihaurà ocasió de comprar, vendre i intercanviarjoguets antics i de col.lecció, així com d’altrestemàtiques al.lusives: Trens, nines, cotxes,avions, soldats, cromos, jocs, llibres, revistes,còmics, Exin, Scalextric, Payà, Rico, Dinky Toys,Dalia, Pilens, Eko, Tente, Joal, etc.

La trobada, promoguda per l’Ajuntament i l’as-sociació local de col.leccionistes, té el suportdel Museu del Joguet de Catalunya a Figueres idel Museu d’Història de la Joguina de Sant Fe-liu de Guíxols. Aplega comerciants i col.leccio-nistes procedents de diversos punts de Cata-lunya, resta de l’Estat i França.

Tots Santsa GironaLa Fira del dia 1 s’ha convertit en tot un referent a la demarcació

XavierRomero

De tant en tant necessitava allunyar-se delbrogit de la fàbrica i buscar el mar. Era

un impuls que se l’enduia. Aleshores, desde dalt d’un pujol o arran de platja, s’atura-va i, amb ell, tot el que l’envoltava. Respi-rava la brisa salabrosa, contemplava l’horit-zó, es deixava escalfar pel sol. Aclucava elsulls i somniava. Gaudia d’una meravella quel’omplia d’una joia tan intensa que l’impul-sava, d’una manera irrefrenable, a escriureversos.

Joan Vergés Barrís va néixer a Sant Feliude Guíxols el 1873, en una important nis-saga de surers. El seu avi, Josep Barris Bui-xó, havia aixecat una pròspera empresa amitjans del segle XIX dedicada a la fabrica-ció de taps per a ampolles de xampany fran-cès. Abans que el mateix Joan Vergés es fescàrrec del negoci familiar, la companyia esva traslladar a Palafrugell. Val a dir, però,que la seva trajectòria va destacar tant o méspel seu interès per les lletres i la política queper l’empresa.

Quan només tenia 26 anys, el 1899, va serelegit alcalde de Palafrugell, càrrec que vaocupar fins el 1902. Malgrat no ostentar capaltra responsabilitat política, sempre va es-tar vinculat al catalanisme. El 1907, perexemple, va pronunciar la conferènciaOrientacions polítiques del Centre Nacio-nalista Republicà de Palafrugell, que pos-teriorment es va publicar. A més, segons ex-pliquen les cròniques del periòdic Baix Em-pordà, amb Joan Linares va ser un dels prin-cipals agitadors del moviment catalanista ala seva comarca. Cal afegir que estava casatamb la germana del republicà Albert deQuintana, un dels polítics més importantsde l’època i ara injustament oblidat.

Joan Vergés sempre va ser un apassionatde la poesia i a l’hora d’escriure sovint tro-bava la inspiració contemplant els paisatgesla Costa Brava. Bona part de la seva pro-ducció literària va aparèixer a la revista bar-celonina Joventut. La seva reputació com ahome de lletres era co-neguda arreu de la ge-ografia gironina. Bonaprova d’això és que el1914 va formar part deljurat dels Jocs Floralsde Girona, que se ce-lebraven cada any perTots Sants. Però no hiva poder assistir per-què va morir el mes desetembre, quan tenia41 anys. La cerimòniade lliurament de pre-mis del concurs gironíes va convertir en unhomenatge pòstum ala figura de Joan Ver-gés Barris.

JoanVergésBarris

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Marqués de RiscalReserva 2005

MA

RC

MA

RTÍ

Tendències


JOVE, URBANAI DE COLORS

La temporada càlida del2012 es portaran combi-

nacions «impossibles»

UN TOC «KITSCH»Ornaments per personalitzar

Aquesta és una proposta que es vaveure la setmana passada a la desfilada quees va fer a Seül per mostrar les idees dels crea-dors del país. En aquest cas, es van personalitzaraquestes sandàlies afegint-hi multitud de petits ornamentscoloristes, damunt de la pell negra i les tatxes platejades origi-nals, que li donen un toc kitsch. Una idea per a qualsevol per-sona amb iniciativa

� QUATRE EN UNACombinacions creatives

La jaqueta Switch d’Oxbow permet ferfins a quatre combinacions diferents, gràcies a la cre-

mallera que separa completament la peça pel mig. En una deles bandes hi ha un estampat que representa un cartell publici-

tari dels anys 50 i en l’altra el color és llis.

�

BLAU I ROSA PASTELLa pell es tenyeix discretamenten bosses amb tres nanses

Els colors pastel es van començar a veure la tem-porada passada. I encara no s’han oblidat. Vestei-xen peces de roba i també complements, comaquestes bosses dels italians 1a Classe Al-viero Martini. Els ornaments daurats con-tinuen ben vigents, i s’imposen, coma novetat, les tres nanses

�

LA MÉS CALENTAL’home també folra les botines

Tard o d’hora arribarà la fred i convindrà dur elspeus ben protegits. Cushe s’ha apuntat a la ten-

dència de les botines folrades, aquesta ve-gada amb feltre, que mantenen elspeus ben calents. Aquest model és

d’home, de pell girada i amb unasola de goma ben gruixuda.

�

El britànic Paul Smithva desfilar a la Setmanade la Moda de Japó ambpropostes que combi-nen colors a priori«impossibles». Ladona jove i urbana esvestirà l’any que veamb vestits jaquetesinformals, de seda iteixits brillants, amb

pantalons de camal es-tret i sabata plana.

�

Entre rumors d’un possible retorn a la in-terpretació, el llegendari Clint Eastwoodcontinua demostrant una bona forma en-

vejable rodant gairebé una pel·lícula per any.Després d’estrenar un dels seus treballs méssingulars, Más allà de la vida, en el qual por-tava al límit les lectures morals que ja havienmarcat títols com Million dollar baby, acabad’enllestir la que fa pinta de ser una de les can-didates indiscutibles a la propera cerimòniadels Oscar. Es tracta de J. Edgar, biografia fíl-mica de l’home que va estar al capdavant del’FBI al llarg de gairebé cinc dècades i es vamantenir immune a alguns dels capítols mésespinosos de leshistòria nord-americana del se-gle XX. J. EdgarHoover no nomésva pràcticamentinventar tota unamanera d’enten-dre la seguretatdel seu país, sinó que va ser un ésser cla-robscur, incòmode, que s’ha guanyat tota unallegenda negra com a executor d’algunes deles polítiques menys populars dels presidentsque el van tenir a les seves ordres. Eastwoodes proposa fer una radiografia de la seva imat-ge pública a partir d’un retrat íntim que, pelque sembla, no defugirà els aspectes més con-trovertits.

Escrita per Dustin Lance Black, guionista de

Mi nombre es Harvey Milk, J. Edgar vol traçaruna paràbola sobre els bastidors d’alguns epi-sodis molt documentats (i precisament peraixò, molt manipulats) de la Història dels Es-tats Units. Per descomptat que Eastwood nojugarà a l’especulació narrativa d’un OliverStone, per exemple, sinó que indaga en l’ho -me que va intentar adaptar la Història a la sevamida. En aquest sentit, la clau de tot plegat ésl’actor que encarna Hoover, i aquest no és al-tre que Leonardo DiCaprio, a qui finalmentpodrien donar-li els premis que li han negatfins ara per les seves extraordinàries interpre-tacions a Infiltrados, Origen o Shutter Island.

Al seu costat, destaca un esplèndid planterde secundaris que inclou Naomi Watts, ArmieHammer (un dels noms més prometedors deHollywood des que va intervenir a La red so-cial), Judi Dench, Dermot Mulroney, Josh Lu-cas, Stephen Root, Ed Westwick, AmandaSchull, Zach Grenier i Lea Thompson, recu-perada per a la gran pantalla després d’un bongrapat d’anys exercint de secundària de luxeen productes televisius.

L’homerere el miteLeonardo DiCaprio interpreta J. Edgar Hoover, que va dirigircinc dècades l’FBI, en la nova pel·lícula de Clint Eastwood

TEXT: PEP PRIETO

Cinema


ARRIBA LA TARDOR A GIRONA – LA MOSCA JA ÉS AQUÍ DE NOUNNOVETAT: A`MPLIA GAMMA DE COLORS DE MOSQUES - TRIA I ENGANXA�T - FES-LA VOLAR ARA TU TAMBE´ - NO BADIS, JA EN QUEDEN POQUESNOUS SET COLORS PER A AQUEST 2011: TARONJA LILA VERD GRANA BLAU FOSC BLAU CEL GRIS DE LUXE I ELS JA HABITUALS BLANC I NEGREPUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa

Retrat íntim i imatge públicaVa inventar tota una manera d’entendre la

seguretat del seu país i va ser un personatgeincòmode, generador d’una llegenda negra

El origen del planeta...

Director: Rupert Wyatt.Intèrprets: James Franco,Freida Pinto, Andy Serkis.Distribuïdora: Fox.Durada: 105 minuts.Una preqüela realmentaconseguida: per un costat,dilucida un respecte abso-lutament escrupolós per l’o-riginal, al qual homenatjaamb gràcia en nombroses

ocasions; per l’altre, equilibra amb una sorprenenthabilitat les necessitats pirotècniques de la histò-ria amb una inquietant reflexió sobre el que hi hade tirànic en la condició humana. Una autènticasorpresa, en definitiva, que s’ha erigit en un delsèxits més inqüestionables de l’any i que es benefi-cia d’uns extraordinaris efectes visuals. La bandasonora de Patrick Doyle també està a l’alçada deles circumstàncies. P. P.

Los pitufos

Director: Raja Gosnell.Intèrprets: Neil Patrick Ha-rris, Hank Azaria.Distribuïdora: Sony.Durada: 86 minuts.Més de 500 milions de dò-lars (sí, sí, 500 milions dedòlars) recaptats a tot elmón certifiquen que tindrembarrufets per estona. S’ho

mereixen? A mitges: és cert que no es tracta d’unproducte insultant i que treu un bon partit delsefectes digitals, però també ho és que la històriadonava per a molt més i que els guionistes s’hanconformat a elaborar gags molt previsibles sobreles paradoxes de la vida cosmopolita. El millor dela pel·lícula és un impagable Hank Azaria com aGargamel. P. P.

Los pingüinos del Señor...

Director: Mark S. Waters.Intèrprets: Jim Carrey, Car-la Gugino, Angela Lansbury.Distribuïdora: Fox.Durada: 94 minuts.Un gris home de negocisrep un regal que li canvia lavida: una família de pin-güins. Malgrat les seves re-ticències inicials i la incom-

prensió del seu entorn, acaba aprenent a conviureamb els animals fins a extrems realment singulars.Amb aquest argument, Mark S. Waters dirigeixuna faula simpàtica però intranscendent que deugran part de la seva solvència al carisma de JimCarrey. El problema és que, en l’intent d’agradar agrans i a petits, la pel·lícula perd el to corrosiu delrelat en què es basa. P. P.

La horda

Director: Benjamin Rocher.Intèrprets: Claude Perron,Jean-Pierre Martins.Distribuïdora: A contraco-rriente.Durada: 90 minuts.Durant un assalt policial aun edifici abandonat, crimi-nals i policies queden en-cerclats per un exèrcit de

zombis caníbals i es veuen obligats a treballarplegats per sobreviure. Amb aquesta premissatan Carpenter, Rocher i el seu codirector YannickDahan firmen un impagable western apocalípticque, si bé embogeix més del compte en el seutram final, s’erigeix en una esplèndida mostra desèrie B amb consciència de causa. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Hacia lo sal-vaje Amaral 2 � Confesionesde un artista demierda IvánFerreiro3 � Una mujercomo yo PastoraSoler 4 = 21 Adele 5 � PabloAlborán PabloAlborán

REGNE UNIT

1 � NoelGallagher’s HighFlying BirdsNoel Gallagher’sHigh Flying Birds 2 � Letters MattCardle 3 � The ultimatecollection Steps4 � 21 Adele5 � + EdSheeran

ESTATSUNITS

1 � Evanescen -ce Evanescence 2 = 21 Adele 3 � Americancapitalist FiveFinger DeathPunch 4 � Clear as dayScotty McCreery5 � WildflowerLauren Alaina

L’any 2009, quan els Beatles publiquen laseva monumental caixa en la qual recu-llen tota la seva discografia remasteritza-

da i posada al dia, amb els imprescindiblescomplements en forma de videos, notes i fo-tografies, obrien un camí que, inevitablement,seguirien molts altres grups de l’època daura-da del rock. Els Rolling Stones, primer, i araels Pink Floyd, ens proposen una exhaustivai complerta mirada a la seva història.

Quan l’any 1973 el grup publica The darkside of the moon, ja són conscients que estanfent un pas en la seva carrera. Sense Syd Ba-rrett, ànima del grup fins aquell moment, PinkFloyd es reorientava cap a camins més «pro-gressius» i «conceptuals», en una evolució queels allunyava de la psicodèlia dels primers anysi de discos imprescindibles com The piper atthe gates of dawn (1967). The dark side... tin-dria un impacte immediat i espectacular: 741setmanes (14 anys) de presència continuada ales llistes dels discos més venuts i més de 40milions de còpies despatxades.

També tindria efectes col·laterals per al grup,amb l’inici del procés que portaria al trenca-ment traumàtic per les disputes caïnites entreRoger Waters i David Gilmour, ferides que en-cara avui dia no han cicatritzat («sempre hepensat que jo era el millor músic [del grup]»,declarava el guitarrista al número d’octubre dela revista MOJO).

A The dark side... el van succeir altres obresmestres com Wish you were here (1975) i The

wall (1979) abans de la dissolució dels PinkFloyd, grup que, malgrat tot, ha defensat afe-rrissadament la seva integritat musical lluitant,per exemple, contra la venda de les seves can-çons de manera individualitzada, tot entenenti donant valor al seus discos com a obra glo-bal i unitària.

Ara els Pink Floyd tornen amb una monu-mental reedició de la seva obra completa entots els formats i suports possibles (DVD, Blu-Ray, LP, CD, SACD, digital i fins i tot aplica-cions per a l’iPhone). D’una banda, es reedi-ten de manera individualitzada els 14 àlbumsdel grup, amb el so remasteritzat i el redissenyde les caràtules. Igualment es poden trobar demanera conjunta tots els discos en una luxosacaixa batejada com a Discovery, que inclou unmés que interessant llibret de 60 pàgines que,amb el títol de Graphic tales navega per la ico-nografia i els treballs gràfics de les portadesdels discos, a banda de reunir altre material in-èdit i interessant per als completistes.

També s’ha anunciat que The dark side ofthe moon serà editat en una caixa de 6 discos(amb una versió reduïda de 2 cd’s) que inclouel concert de Wembley del 1974; Wish youwere here, en una de 7 discos (i en versió de3 cd’s) i The wall, en una de 5 discos (i una de2 cd’s). Per a qui vulgui aproximar-se al grupde manera inicial A foot in the door-The bestof Pink Floyd, podria ser una bona eina.

Waters i Gilmour potser encara no es par-len, però el mite (i el negoci) continua ben viu.

monumentalReedició

Pink Floyd torna a treure al mercat els seus catorze discos,remasteritzats i en tots els formats i suports disponibles

Novetats

Sidonie: «El fluido García»

Amb El fluido García, la banda Sidonie intentademostrar que, sense ajuda d’agents químicsexterns, la psicodèlia que els va ajuntar segueixrecorrent les seves venes, apostant per un discque uneix surrealisme poètic i un so directe i as-pre, convençuts que «la marranada pot ser be-lla». «Des de la portada, l’acostament a la psi-codèlia és total, menys per la ingesta de dro-gues», diu Marc Ros, cantant del grup barcelo-ní, que forma amb Jesús Senra i Axel Pi.

Javier Ojeda: «Reversos»El cantant Javier Ojeda, la veu del grup DanzaInvisible, presenta el seu segon disc en solitari,Reversos, un treball en el qual revela el seu cos-tat «ocult, que no fosc» i ofereix la seva versió«més extrema i extravagant». El disc inclou ver-sions de temes de Danza Invisible com Sin alien-to, El ángel caído o Las reglas del juego, quecomparteixen espai amb cançons bolivianes,mexicanes o argentines, de Bob Dylan i novescomposicions de l’intèrpret malagueny.

Anoushka Shankar: «Traveller»

L’índia Anoushka Shankar, filla del gran mestredel sitar Ravi Shankar, presenta Traveller, un àl-bum en el qual, amb músics espanyols com Ja-vier Limón, transita a través del flamenc i la mú-sica índia, dos gèneres en els quals ha trobatnombroses semblances. «L’estil vocal té sovintsemblances en el sentiment de la veu i en la ma-nera com afecta a qui escolta», assenyala la jove«sitarista» bengalí nascuda a Londres, on es vainiciar en la música als vuit anys.

Cecilia: «Cecilia inédita...» La cantant Cecilia, que va morir en un accidentde trànsit fa 35 anys, ha tornat a ser notícia perla presentació del doble CD Cecilia inédita enconcierto, que conté totes les seves grans can-çons –com ara Un ramito de violetas– en novesversions i temes que mai va arribar a gravar endisc –per exemple versions de Simon & Garfun-kel i Bob Dylan–, però que va cantar en els seusconcerts, gran part d’ells radiofònics. També s’hiinclou Un millón de sueños en anglès.

TEXT: RAMON MORENO

P R E S T I G E

NUCLI NATURAL EvO2 & 100% SWISS NATURENucli natural compost per lavanda, herbes suïsses iEvO2Nucli transpirable que regula la humitat i manté unatemperatura estable independentment dels canvis cli-màtics i estacionals.

La planta de lavanda ofereix propietats calmants iantiestrès.

Les herbes suïsses estimulen la circulació sanguíniai tenen propietats antiinflamatòries i antireumàtiques.

c/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Diari de Girona

30 d’octubre de 2011

La presentacióRevolució ecològicaEl Peugeot 3008 Hybrid4 és pioner a conjugar un motor dièsel amb la tecnologia híbrida

Dues rodesPer a tothomLa nova Suzuki V-Storm 650 ABS destaca per la seva polivalència i facilitat d’ús

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

HYUNDAIA L A N T R A

La cinquena generació del Hyundai Elantra acaba d’aterrar als concessionaris amb un preu molt competitiu

i amb una clara orientació cap al confort i l’estil

La imatge moderna i dinàmica del vehicle es reflecteix a l’interior, on les formes arrodonides i la il·luminació de color blau acompanyen elconductor. El quadre d’instruments, molt ergonòmic i intuïtiu, compta amb detalls platejats que li donen un aspecte més luxós i refinat. Elvolant, de quatre radis, compta amb sis botons integrats per regular les principals funcions de la ràdio i del quadre d’informació.

L’Elantra ofereix un ambient futurista als seus cinc passatgers

Diari de Girona

Motor


1El Hyundai Elantranomés es vendràamb un motor debenzina d’1.6 litresque rendeix 132cavalls de potència

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes d’octubre són:

La cinquena generació del Hyundai Elantra,que va poder veure’s per primer cop al con-tinent en el passat Saló de l’automòbil de Bar-

celona, acaba d’aterrar als concessionaris de lamarca coreana amb una clara orientació a l’estili la comoditat a un preu molt competitiu ( des de16.255 euros). Així doncs es tracta d’un turismede tres volums, que estrena una nova plataforma,que compta amb un únic motor de benzina, peròque brilla pel seu disseny i per la seva suavitat iel confort de marxa que ofereix.

El vehicle té una batalla de 2,7 metres (50 mmmés llarga que en la versió anterior), una longi-tud total de 4,530 metres i una alçada abaixadaen 35 mm per arribar als 1,445 metres sense per-judicar l’espai per al cap dels passatgers. Ambaixò i amb la nova tapadel maleter, s’ha aconse-guit una forma molt més aerodinàmica amb uncoeficient de penetració de només 0,28, que mi-llora l’estalvi de combustile i la rumorositat. Es-tèticament, l’Elantra utilitza el llenguatge de la for-ma de la marca coreana anomenada EsculturaFluïda, que busca la sofisticació i el dinanisme.

La berlina compta amb trets molt marcats, comels passos de les rodes o les línies de tensió delcapó i dels laterals; malgrat això, les seves prin-cipals senyes d’identitat són la graella hexagonal,els fars inclinats cap al darrere i els pilots poste-riors.

L’Elantra no ofereix cap motor dièsel, si bé quel’alternativa de benzina és de primera divisió. Estracta d’un bloc d’1, 6 litres MPI D-CVVT que espot combinar amb una caixa manual de sis velo-citats o bé amb una d’automàtica. El motor des-taca per la seva lleugeresa -és d’alumini- i la sevasuavitat de funcionament, malgrat que la regula-ció variable de les vàlvules li permet oferir unapotència de 132 CV a 6.300 rpm. El parell màximés de 16,1 kg/m a 4.850 rpm.

El bloc de l’Elantra inclou un ajust mecànic deljoc de taquets (MLA) que millora la eficiència i larigidesa general mentre que el sistema de col·lec-tors d'admissió i escapament millora el rendimentdel motor amb el seu nou disseny estructural, quen’augmenta la durada. Amb tota aquesta dotaciótecnològica aquest Hyundai signa un consum de

6,4 litres de mitjana i unes emissions nocives de148 grams per quilòmetre. Tecnològicament, elvehicle també destaca per la seva transmissió au-tomàtica de sis velocitats amb control manual Shif-tronic, que ha estat desenvolupada totalment perHyundai. La transmissió consta de tres engranat-ges planetaris, dos embragatges i tres frens. Aixòli permet ser més petita, compacta i lleugera quequalsevol altra transmissió automàtica de sis ve-locitats, sense perdre pretacions.

En l’apartat de l’equipament, l’Elantra comptaamb un ventall d’opcions força reduït. Entre elsfuncions disponibles hi ha l’enllumenat d'acom-panyament de seguretat; un sistema ionitzadorque purifica l'aire, desodoritza i elimina els gasosperjudicials mitjançant la generació de núvols deions; un sistema automàtic de desentelat; seientsdel darrere amb calefacció; i sensors d'assistèn-cia a l'aparcament. A més, s'han reforçat les fun-cions de seguretat i el vehicle ara té el VSM (ges-tió de l'estabilitat del vehicle), que es comple-menta amb el clàssic ESP, i un sistema de sis coi-xins de seguretat. DdG

c o m o d i t a tElegància i

Motor


Diari de Girona

.

Seat Ibiza 1.4 MPI. Clima. DA. CC Any 02 2.800 €Suzuki Swift 1.3 AA. DA. CC Any 01 2.300 €Citröen C3. 1.4 HDI. AA. DA. CC Any 07 6.800 €Seat Leon TDI 110. Clima. DA. CC. ABS Any 01 4.300 €Skoda Felicia 1.9 Dièsel. AA. DA. CC Any 00 1.800 €Hoda HRV 1.6 16 v. AA. DA. CC. ABS Any 03 6.000 €Jeep Grand Cherokee 4.0. AA. DA. CC. Any 96 2.900 €Lada Niva 1.7 Any 95 1.600 €Nissan Pick-up. AA. DA. CC Any 98 5.500 €Suzuki Samurai 1.9 TD. DA Any 00 4.200 €

Citröen Saxo 1.1i Any 99 1.500 €Mitsubishi Montero 2.8 TDi. 7 places Any 95 6.000 €Renault Kanggo 1.5 DCi. 5 places Any 06 6.300 €Peugeot 407 SW. 136 cv. HKi Any 07 11.500 €Citröen C15 D Any 95 1.800 €Peugeot Patner 1.6 HDi Any 07 7.500 €Volkswagen Golf GTI Sèrie 3 Any 95 1.900 €Peugeot 206 XR 1.4. AA. DA. CC Any 00 2.100 €Seat Ibiza 1.4 TDi. AA. DA. TC. ABS Any 07 6.600 €Suzuki Gran Vitara 1.9 DDIS. Clima. DA. ABS Any 06 12.900 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès - Santa Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: [email protected]

www.autostoni.comCOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

Amb l'adopció de la tecnologiaHybrid4, el Peugeot 3008 esconverteix en el primer cot-

xe de sèrie «Full Hybrid» amb mo-tor dièsel que surt a la venda.Aquest cotxe és el resultat d'un pro-jecte que ha sabut donar resposta ales exigències mediambientals dela marca garantint al mateix temps,una conducció plena de sensa-cions. El 3008 Hybrid4 es fabricaràa França (a Sochaux i a Mulhouse,on es munta l'eix del darrere híbrid)i es comercialitzarà la tardor d’a-quest any. La denominació Hybrid4designa la hibridació d'un motortèrmic (un 2.0 l HDi FAP de 163 CV)amb un motor elèctric d'una po-

tència màxima de 37 CV. L'elecciód'un motor dièsel es deu al seu baixconsum i a les seves reduïdes emis-sions de CO2 així com el domini dela marca de la tecnologia Stop &Start de nova generació, que asse-gura múltiples posades en marxaen silenci i sense vibracions.

En el crossover 3008, l'associaciódel dièsel i l'electricitat, permet ofe-rir 4 rodes motrius, 200 CV de po-tència, el format ZEV (Zero Emis-sion Vehicle), i 3,8 litres de consumi unes emissions de 99 gr/km deCO2.

El benefici per al client és im-mediat amb un alt nivell de presta-cions i uns consums molt baixos,

amb una reducció d’un 35%, unaxifra que és tota una revolució.

En contra del que habitualmentes creu, el conductor disposa enaquest cas d'una llibertat de con-ducció ampliada gràcies a l'aporta-ció de la tecnologia híbrida. Es trac-ta de sensacions de conducció in-èdites que s'expressen de múltiplesmaneres: amb prestacions d'alt ni-vell associades a un comportamenta la carretera de primer ordre; ambla llibertat i la simplicitat d'ús queofereix la possibilitat d'elegir entrequatre formats de conducció: ZEV,4WD (4 rodes motrius), Sport i Ac-tive; que li permet rodar amb no-més energia elèctrica i sense sorolls.

El 3008 Hybrid4 s'ha concebutper seduir a una clientela amant dela tecnologia, exigent i que buscaun cotxe diferenciador i original.Les seves virtuts es troben en la sevacapacitat per barrejar els gèneres.Per la seva arquitectura exterior,amb una carrosseria amb gens deSUV, monovolum i berlina. Pelsseus elements de disseny especí-fics, que conjuguen potència, pro-tecció, força i elegància. Pel seu sor-prenent i tecnològic habitacle, onconviu l’ambient d’un cupé ambuna modularitat pràctica i eficaç. Iper les seves prestacions dinàmi-ques i les tecnologies d’última ge-neració. DdG

3008Hybrid 4

Peugeot

Peugeot 3008 Hybrid 4 La marca francesa llança el primer «crossover» híbrid dièsel del món, que arribarà aquesta tardor

Pioner entre els seus

Per a qui està acostumat a cir-cular amb una quatre cilindresnaked, provar una Suzuki V-

Storm 650 ABS és com un regal en-verinat. Mentre la tens gaudeixesmoltíssim d'una moto divertida, fà-cil de conduir, còmoda i al qualpràcticament no li trobes defectes.La llàstima, és que, com totes lesproves, un dia cal tornar-la al con-cessionari, i és llavors és quan la tro-bes a faltar.

La nova V-Storm és una TrailSport Turisme, és a dir, una motopolivalent, amb un motor bicilíndricque empeny fort, una gran manio-brabilitat i una posició de conduc-ció que et permet sortir a l'autopis-ta sense pors, ja que la seva cúpulaet protegeix del vent. La V-Stormtambé es troba cómode a la ciutat,encara que la seva posició elevadano la faci la millor aliada dels se-màfors. Tot i així, per al que té unaestatura de me´s d’1,70 metres nosuposa cap problema moure-la.

On de debó es gaudeix de la V-

Storm és a les carreteres secundà-ries. Si pot ser, plena de revolts.I ésque aquesta Trail de Suzuki és totauna devoradora de quilòmetres enaquestes condicions.

Tot nouAmb la finalitat de millorar encaramés les seves prestacions i confortde marxa, Suzuki va desenvoluparuna moto completament nova. LaV-Strom 650 ABS 2012 es va realit-zar sota el concepte «The Comfor-table Adventure Tourer», o el que ésel mateix, la unió de les ja demos-trades prestacions en ruta, la versa-tilitat urbana i un millorat el confortde marxa.

Suzuki ha volgut conservar totesaquestes característiques que con-formaven l'esperit V-Strom però araamb una imatge molt més dinàmi-ca i atractiva, amb línies més fluidesi lleugeres.

La nova Suzuki V-Strom 650 ABSés una motocicleta versàtil, apta pera tota mena d'ús, que ofereix una

barreja única de disseny, funciona-litat i diversió, el que combinat ambuna imatge atractiva –s'ofereix entres acabats– suggereix una expe-riència de conducció inigualable.

El confort de marxa esta assegu-rat, amb unes magnífiques suspen-sions que poden absorvir tota menad’irregularitats i capaços de superartotes les adversitats.

La nova cúpula regulable ambuna estudiada aerodinàmica fa en-cara més confortables els desplaça-ments amb aquesta Suzuki. La se-guretat ve marcada per un refinatsistema de frens dotat de sistema an-tibloqueix ABS, un sistema impres-cindible en un model que et per-metrà realitzar aquell viatge somiato l'aventura que suposa el dia a diaa qualsevol ciutat del món. La sevaposició de conducció elevada per-met tenir una magnífica visió deltrànsit al nostre voltant,que amés d’augmentar la segure-tat permet gaudir encaramillor del paisatge.

Una motocicleta atractiva, ambun impactant disseny de líniessuaus, que podrà satisfer les ex-pectatives més exigents dels usua-ris. La nova Suzuki V-Strom és cò-moda, fàcil d'utilitzar i converteixl'ús diari en tota una aventura úni-ca. A més, Suzuki ha desenvolupatuna nova línia d'accessoris exclu-sius per a l'aquest model de la fir-ma nipona. La nova V-Strom ja estàdisponible als concessionaris Suzu-ki a un preu de 8.399 euros. DdG

Motor


Diari de Girona

114.800

AUTO GIRONACtra. Nacional II, 16-17

Tel. 972 23 39 4017458 FORNELLS DE LA SELVA

Divertida, fàcil i còmoda

V-STORM650ABS

SUZUKI

Suzuki V-Storm 650 ABSLa trail de Suzuki s’ha

actualitzat però norenuncia a la seva

polivalència

22 PublicitatDiumenge 30d’octubre de 2011

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2008

Furgo Citröen JumperPeugeot BoxerDiverses unitatsAny 2008

Citroën BerlingoPeugeot Partner dièselDiverses unitatsAny 2007/08

Toyota Aygo1.0 gasolinaAny 2006

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2007

Kia Carens2.0 CRDIAny 2005

Renault Mégane Scenic1.5 DCiAny 2007

Renault KangooFurgó 1.5 dciAny 2008

Audi A3 Sportback 2.0TDi AmbitionAny 2006

Opel Agila Cosmo 1.3 CDTI - 5 portesAny 2006

Toyota Corolla1.6 gasolina - 3 portesAny 2004

Crysler 3003.0Full equipAny 2009

Volkswagen Passatdièsel/benzinaDiverses unitatsa partir del 2005

Toyota Corolla 2.0 TD 3P

Jeep Grand Cheroquee2.7 TDAny 2004

Volkswagen Touran dièselDiverses unitatsa partir del 2004

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

Publicitat 23 Diumenge 30

d’octubre de 2011

Diumenge 30 d’octubre de 2011 PÀGINES 2 i 3 Dominical · Entrevista Víctor Trochi «La cuina...

Documents

Transcript of Diumenge 30 d’octubre de 2011 PÀGINES 2 i 3 Dominical · Entrevista Víctor Trochi «La cuina...