D.L.: ME 526 /2007 C INFORMACIÓ TÈCNICA C EL CULTIU …...C C E A EL CULTIU DEL TRÈVOL...
Transcript of D.L.: ME 526 /2007 C INFORMACIÓ TÈCNICA C EL CULTIU …...C C E A EL CULTIU DEL TRÈVOL...
CC
EA
EL CULTIU DEL TRÈVOL D’ALEXANDRIA OBERSIM (Trifolium alexandrinum L.)
INFORMACIÓ TÈCNICACentre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)
Núm.70JUNY 11
CARACTERÍSTIQUES BOTÀNIQUES.- El trèvol o bersim (Trifolium alexandrinum L.) és una
espècie anual pertanyent a la classe de les dicotiledònies i a la família de les lleguminoses.
EL SISTEMA AERI.- És una planta
amb tiges erectes i ramificades des de la
base, buides i cilíndriques, que arriba en els
bons talls a entre 50 i 60 centímetres
d’alçària. Les fulles trifoliades (com és típic
en trèvols i alfalsos) són membranoses i
amb un llarg pecíol, que sol ser més curt en
les fulles superiors. Els folíols són més
allargats que els de l'alfals.
INTRODUCCIÓ.- El bersim (Trifolium alexandrinum L.) és un trèvol conegut pels pagesos de Menorca
des de fa molts d’anys, però des de l'any 1972, quan s'introdueix el raigràs italià, el seu cultiu passa a ser
merament testimonial.
Encara que a Menorca el bersim sempre s'ha sembrat com a cultiu únic, el més interessant és la seva
mescla amb raigràs italià amb la finalitat d'obtenir pastures anuals per segar i pasturar.
Després de dos anys de cultiu de la mescla de raigràs i bersim en diferents parcel·les del CCEA s'han
observat una sèrie d'avantatges sobre el cultiu únic del raigràs italià, com ara:
• No necessita adobament de cobertora nitrogenat, ja que el bersim fixa el nitrogen a la terra i elraigràs l’aprofita. Per tant té importància des d'un punt de vista:
• Econòmic (no fa falta aportar adobament de cobertora nitrogenat)• I ambiental (no hi ha contaminació per nitrats)
• No hi ha dominància d'una planta sobre l'altra (cosa que no ocorre amb altres lleguminoses:enclova, trèvol subterrani, etc.), ja que amb dues plantes tenen un desenvolupament vegetatiu moltsemblant, tant a l'hivern com a la primavera.
• El bersim té una bona producció farratgera (en anys normals de pluja).
• Al bestiar li agrada molt (alt consum de matèria seca) i té un alt valor nutritiu.
D.L.: ME 526 /2007
����
EL SISTEMA RADICULAR.- Les plantes tenen una arrel ramificada, totes amb un bon
desenvolupament, encara que no solen superar els 20 cm de profunditat.
Com totes les plantes pertanyents a la família de les lleguminoses (enclova, alfals, trèvol, fesol, fesolí, etc.),
a les arrels tenen uns nòduls constituïts per bacteris del gènere Rhizobium capaços de transformar el nitrogen
atmosfèric, que les plantes no poden utilitzar, en nitrat (NO3-), que les plantes sí que aprofiten, per la qual cosa
són plantes millorants de la terra i amb necessitats mínimes o nul·les en adobaments nitrogenats.
BERSIM SEMBRAT AMB RAIGRÀS 2n TALL
FLORS, FRUITS I LLAVORS.- Les flors són de color blanc crema, molt atractives per a les abelles, i
estan agrupades en botons (inflorescències) en els extrems de les tiges i les seves ramificacions. Aquests
botons estan formats per nombroses flors sèssils (desproveïdes de peduncle). El calze és lleugerament
zigomorf i campanulat i la corol· la té els pètals soldats per la base al tub de l’androceu. El fruit és sèssil, inclòs
en el calze, indehiscent, amb pericarpi membranós i amb una llavor de color marró vermellosa de 2 a 2,2 mm
(440.000 llavors/kg).
CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES.- El
bersim és una espècie anual que es pot sembrar a partir
de setembre, bé tot sol o associat amb una altra
gramínia. A Menorca no presenta aturada vegetativa a
l'hivern i es desenvolupa molt bé en aquesta època de
l'any, igual que a la primavera.
És una planta que té un desenvolupament vegetatiu
semblant al raigràs italià, cosa que permet mesclar-los
per fer pastures anuals per segar i pasturar. Aquesta
mescla pot arribar a donar entre 3 i 4 talls en secà en
anys de pluges normals.
El seu principal valor està en el fet que com que és
una lleguminosa no ha de menester adobament de
cobertora nitrogenat, tant si es conrea en pastures
monofites com associada amb raigràs italià, ja que tant
en un cas com en l’altre produeix un farratge d'alt valor
nutritiu i que agrada molt al bestiar.
����
RECOMANACIONS DE CULTIU PER A MENORCA.- Amb les conclusions a què s'han arribat en
el CCEA a través de diverses parcel·les de cultiu, es poden fer les recomanacions següents:
Preparació del terreny:
Adobament:
Sembra:
La parcel· la de sembra ha d'estar neta de males herbes (Oxalis, etc.) per evitar l’ofegament del cultiu
després de la nascència.
La llaurada ha de ser lleugera, amb dues passades encreuades d’erx n’hi haurà prou.
De l'anàlisi elemental del bersim es dedueix que necessita nitrogen, potassa i calç, principalment. Les
lleguminoses prenen el nitrogen de l'aire, una vegada tenen desenvolupats els típics nòduls radicals.
Però a aquesta planta, el creixement ràpid de la qual tant interessa, no ha de faltar-li aquest element en
condicions d’assimilabilitat al principi de la seva vida, encara que no sigui en gran abundància.
Per tant, l'adobament de fons es farà segons anàlisis de terres, encara que amb 300 kg de 9-18-27
n’hi haurà prou. Aquest adobament es taparà amb una passada d’erx amb un tauló i d'aquesta manera
es deixarà la parcel·la preparada per a la sembra.
Com que és una lleguminosa no necessita cap tipus d'adobament de cobertora nitrogenat.
Quan se sembra el bersim tot sol la dosi de sembra estarà
compresa entre els 40 i 45 kg/ha (4,0 i 4,5 grams per metre
quadrat).
Si se sembra mesclat amb raigràs la mescla estarà
compresa entre 20-30 kg/ha de bersim + 20-30 kg/ha de
raigràs italià. No convé mesclar la llavor per a la sembra.
La llavor s’ha de tapar de forma superficial i si pot ser convé fer una passada de corró per evitar atacs
de llimacs.
Rebrot raigràs + bersim
Nascència
Les llavors s’han de sembrar per separat.
Els caragols es refugien, durant el dia, a les voreres dels camins,
davall herbes i també a les cavitats de les parets; a la nit van als cultius i
tornen als seus refugis abans de la sortida del sol.
Els llimacs surten dels seus refugis a la nit i avancen molt lentament
cap a l'interior de la parcel·la; de dia queden al mateix lloc i es refugien
davall els terrossos i les pedres.
Els llimacs es mengen, normalment, les fulles inferiors de les plantes,
per la qual cosa si aquestes estan en estat de cotilèdons (falses fulles)
acaben per matar-les.
����
• És una lleguminosa i per tant una planta millorant de la terra, ja que l'enriqueix amb nitrogen.
• Encara que el pasturatge no l’afavoreix, quan està mesclada amb raigràs es pot pasturar sempre que el
terreny no estigui molt humit.
• No requereix cap tipus d'adobament nitrogenat ni en pastures monofites ni quan està mesclada amb
raigràs o una altra gramínia.
• No provoca meteorisme.
• ...I el bestiar la consumeix molt bé i té un alt valor nutritiu.
CONCLUSIONS:
J. Bustamante, A. Allés, M. EspadasCentre de Capacitació i Experiències Agràries
Ctra. de Fornells, km 2. 07700 MAÓTel.: 971 35 63 17 Fax: 971 35 09 28
Adreça electrònica: [email protected]/ca/ccea.htm
CONTROL DELS CARAGOLS I LLIMACS.- Són animals de costums nocturns que viuen en llocs
humits. Surten a menjar a les nits (des de dues hores després de la posta del sol fins a dues hores abans de la
sortida), i poden produir veritables destrosses.
De dia només se'n veuen quan és humit i temperat o després d'una ploguda, sobretot a primera hora del
matí.
Convé passar el corró per evitar que els llimacses refugiïn davall terrossos i pedres aïllades
LLUITA CONTRA ELS LLIMACS.- Només com a recurs final. Si a la parcel·la de cultiu s'ha passat el
corró n’hi ha prou de repartir a grapats un esquer granulat a base de metaldehid al 5% al costat de les sèquies
i parets que voregen tota la parcel·la. Convé que el producte s'apliqui en el moment de la nascència del bersim
per evitar una invasió total de la parcel·la.