2

el Mediterrani a l’Aneto és una història que naix

de casualment. La intenció era completar la travessia dels Pirineus: des del Mediterrani al Cantàbric. Però, un seguit de circumstàncies adverses i la duresa del recorregut van fer impossible completar-ho. De totes maneres ha sigut una travessia espectacular, dura i amb molta exigència física i psíquica. L’època de l’any i l’absència de llocs on poder abastir-me’n han estat determinants en la conclusió d’aquesta travessia.

Els Encantats

El dia 14 de juny del 2009 vaig començar aquesta història muntanyenca a la vora del Mediterrani a la població de Portbou. Vaig arribar a aquesta població catalana, amb fort caràcter fronterer a les 7 de la vesprada. Tot just em vaig dirigir a la platja per començar la ruta.

Dia 1 (Portbou-Font de Taravaus) Des de la platja em dirigeix per la carretera, i després per un sender, cap al coll de Belitres. La humitat en l’ambient es fa ben present en la suor que provoca en mi.

El Mediterrani

Després de pujar aquest coll el pròxim objectiu és el coll del Frare per a, posteriorment, dirigir-me al puig Queroig de 636m i que està coronat per les runes d’un castell. Després de pujar al Queroig poc temps després veig a la vora d’una pista una construcció que sembla un petit refugi de pedra. S’està fent de nit i pense que serà un bon lloc on passar la nit. Es tracta d’una font amb poc cabdal i que pense que més avançat l’estiu no tindrà aigua.

Font de Taravaus

D

3

Dia 2 (Font de Taravaus-Coll de l’Oullat) Abans de les 6 del matí ja estic en marxa. Recupere el camí del dia anterior. Prompte comence a pujar un seguit de cims de poca alçada però que m’obliguen a un esforç continu: Puig de Taravaus (697m), d’en Jordà (757m), de la Perdiu (755m.), de la Calma (712m), Sallfort (981m), dels Pradets (1175m), de la Carabassera (1000m) i el Puig Neulós (1256m). En total he fet 8 hores de marxa amb un desnivell positiu de 1400m.

Paisatge marcat per la tramuntana

El paisatge prompte es torna verd. Els prats i els boscos humits i els arbres torçuts pel vent fan de l’entorn un lloc per a gaudir.

Bosc de pins al Coll de l’Oullat

Dia 3 (Coll de l’Oullat-Amelie-les-Bains) Comença un dia fort tan per la distància com pel desnivell. Abans de les 7 del matí ja estic caminant seguint els senyals del GR 10 camí del Portús, població fronterera francesa molt prop de la Jonquera.

Coll de Panissars

Al principi el camí va retallant les corbes de la carretera però els últims cinc kilòmetres no es pot evitar i tinc que caminar per una carretera estreta. Em fixe amb els punt kilomètrics i me n’adone que el ritme és de 9 min/km... Quin ritme! Continue amb aquesta marxeta i molt prompte estic en la població de Las Illas. Els boscos són impressionants i ombrívols. Des de Las Illas i sense parar em dirigeix al Castell de la Cabrera i al Santuari de Salines. La meua sorpresa creix quan a la 1 del migdia ja hi soc al santuari i les possibilitats d’arribar a Amelie són reals. Després d’aquest atac d’eufòria carregue aigua en la magnífica font de Salines i continue el camí. A l’arribada al Coll dels Pous de Neu em trobe amb forces i encara em dura l’entusiasme i em plantege pujar al Roc de

4

Frausa (1450m) encara que el temps amenaça tempesta. Puje per un empinat corriol entre una fageda espectacular fins arribar al cim oriental.

Bosc de Salines

La baixada és dura i llarga, el temps cada vegada més negre, ja s’escolten els trons de la tempesta que s’arrima pel Canigó. Conec aquesta baixada i sec que és molt incòmoda, no m’agradaria baixar-la mullada. Al cap de quasi quatre hores de descens ja tinc les primeres cases d’Amelie-les-Bains a la vista. En Aquest moment comença a descarregar la tempesta i en menys de cinc minuts estic tot xopat. He invertit un total de 10 hores i mitja en fer els més de 1500m de desnivell positiu i els 2250m de descens.

Santuari de Salines

Dia 4 (Amelie-les-Bains-Refugi de Cortalets) Abans que isca el sol ja estic caminant. Hui és una etapa dura i llarga. Primer he de pujar a la Torre de l’Avetera per un llarg entramat de pistes i senders solitaris.

Torre de l’Avetera

El desnivell de hui és molt fort i he de superar els més de 2300m positius que n’hi ha des de la població d’Amelie-les-Bains fins al refugi de Cortalets. A més hem d’afegir que el tram del Coll de la Cirera fins al ras del Prat de Cabrera està obstruït per un munt d’arbres tombats. El transit pel sender és molt difícil i he de superar els arbres uns arrossegant-me pel terra altres per damunt i en alguns casos he de buscar un nou pas pel mig dels matolls. El dia és esgotador i arribe al refugi prop de les 6 i mitja de la vesprada.

5

Dia 5 (Refugi de Cortalets-Ulldeter)

La flama del Canigó preparada

Hui és el dia del Canigó, el primer gran cim dels Pirineus des del Mediterrani. Els seus 2784m d’alçada i el descens per la xemeneia li donen un caràcter de gran muntanya. Però, no obstant això es tracta d’una muntanya fàcil i molt accessible, només cal caminar poc més d’hora i quart per a trepitjar el cim.

El Canigó després de baixar la xemeneia

El dia és esplèndid i la visió des del cim espectacular. Al capdamunt només estic el temps precís per acomiadar-me dels meus amics noruecs i llançar-me a baixar la famosa xemeneia. Un pas massa mitificat i que en condicions estival no té més dificultat que la d’esquivar les pedres que puguen caure de la gent que passa per damunt. La baixada fins a la cabana d’Aragó està marcada pel color groc de l’argelaga i el verd dels prats. El paratge és encisador.

Cabana d’Aragó

Però el camí de hui només ha fet que començar, encara queda molt de trajecte per arribar a Ulldeter. Pràcticament corrent baixe fins al refugi antic de Marialles i sense parar comence l’ascens al Pla de Guillem. La pujada és molt dura i, a més, els núvols amenacen tempesta. Quan arribe al Pla de Guillem la boira no em deixa vore el camí. He d’orientar-me amb la brúixola dins d’un pla a 2000m d’altura. És l’únic moment que tinc dubtes de la ruta i he de traure el mapa. Finalment, trie caminar per a on marca la brúixola sense molta confiança fins que trobe el camí correcte.

6

Una vegada trobat el camí comence el llarg trajecte que per damunt de la carena muntanyenca em condueix cap a les pistes de Valter 2000. Abans d’això corone el cim Roc Colom de 2505m d’alçada.

Roc Colom 2505m.

Finalment arribe al refugi d’Ulldeter un poc més tard de les 6 de la vesprada i després de més de 10 hores de caminada i prop de 1800m de desnivell positiu.

Xemeneia del Canigó

Dia 6 (Ulldeter-Sallagossa)

Després d’una estada molt agradable en el refugi d’Ulldeter he d’afrontar una nova etapa amb molta duresa. Es tracta de pujar fins arribar a la carena que enllaça els cims del Circ de Núria. Les prediccions meteorològiques no són massa bones i pronostiquen tempestes fortes a partir del migdia.

Senyals al refugi d’Ulldeter

En aquest dia la pujada i baixada dels cims és una constant. El Pic de la Fossa del Gegant (2801m), Noucreus (2799m), Noufonts (2861m), Eina (2786m), Puig del Coll d’Eina (2775m), Puig de Núria (2684m), Finestrelles (2829m), Puig del Coll de Finestrelles (2741m), Puigmal de Segre (2848m) i el Puigmal Petit de Segre (2812m) són petites elevacions però que afegeixen un plus d’exigència a la ruta. En total des que puje el cim de la Fossa del Gegant fins al Puigmal Petit de Segre he hagut de superar més de 700m de desnivell positiu. El meu objectiu, el Puigmal, es resisteix amagat baix d’una

7

tempesta i he d’abandonar-lo per la Vall de Err. Després d’un llarg descens arribe a la població d’Err i poc més tard a Sallagossa. En total han sigut 1300m de desnivell positiu i onze hores de caminada.

Noucreus

El Puigmal amagat baix de la tempesta

Err

Isard

Dia 7 (Sallagossa-Bésines) El camí cap a la Bullosa és senzill. Transita per una pista sense molts desnivells i les més de quatre hores que marquen els indicadors es converteixen en poc més de tres hores. La moral augmenta i sembla que vaig a menjar-me el món. Pràcticament sense adonar-me’n estic al cim del Carlit (2921m). Ara queda una impressionant baixada cap a l’estany de Lanòs.

Baixada del Carlit

La vista des del cim del Carlit és espectacular, una de les millores dels Pirineus. El descens torna a ser molt llarg i pesat. He de vorejar el llac en un seguit de puja-i-baixa constant. Al final arribe a una cabana prop de les 5 i mitja de la vesprada. Estic temptat de fer nit ací però només tinc un entrepà tot corretjós per sopar. Així que opte per continuar camí fins al refugi guardat de Bésines.

8

Altra vegada em trobe pujant. El temps s’està posant nuvolós i l’alegria del caminar del matí ja no hi és.

Cim del Carlit

Al capdamunt del Coll de Coma d’Anyell el paisatge canvia amb força. El descens és per un estret barranc amb molta neu i llacs encaixonats per les altes parets rocoses.

Capçalera de la Vall de Bésines

Després de baixar prop de dues hores em trobe amb un senyal que indica el refugi de Bésines tot just per a on venia jo... M’he passat el refugi! Com que no estic dispost a tornar camí arrere continue per la vall fins que trobe una cabana a la vora de la presa del llac on fer nit.

Dia 8 (Bésines-Refugi de Juclar) Malgrat les poques comoditats de la cabana he passat una nit reconfortant. De bon de matí he començat a caminar. No he menjat res i em costa baixar, el dia d’ahir em va deixar una mica tocat, van ser més d’onze hores de caminada i quasi 2000m de desnivell positiu.

Baixada cap a l’Hospitalet-près-l’Andorre

La baixada al xicotet poble de L’Hospitalet-près-l’Andorre és un petit sender per dins d’un bosc de pins. A l’arribada al poble faig un esmorzar i compre dos entrepans per a la jornada.

Estany de Juclar

Prompte estic pujant de nou per un paisatge ple de llacs i cims rocosos. Hui ja no camine com ahir, crec que el no menjar i

9

l’etapa tan dura del darrer dia m’han deixat tocat. Al passar per baix del Pic d’Escobes no tinc forces per pujar-lo (és una muntanya que li tinc ganes) i trie per baixar cap a la Vall d’Inclés ja en terres andorranes.

El magnífic refugi de Juclar

En el descens trobe gent i pregunte pel camping d’Inclés. Em diuen que no està obert i que no hi ha cap tenda, ni bar on comprar menjar. Opte per passar la nit al magnific refugi de Juclar. Es tracta d’un refugi lliure però amb més comoditats que molts dels guardats, però, sense menjar. He de racionar els entrepans i reservar-ne per a l’endemà.

El Pic Escobes, una muntanya que li tinc ganes.

Dia 9 (Refugi de Juclar-Canillo) Un altre dia en dejú i ja en van tres. Es nota en el caminar i les forces no són les que eren fa tan sols uns dies.

Inclés

Efectivament a Inclés no trobe cap tenda ni bar on poder avituallar-me.

Coms de Jan

Continue en una dura pujada cap a la Collada del Clot Sord. Però el camí es perd i les indicacions que tinc no són molt exactes. He de pujar tot dret cap amunt, això fa que el desgast físic siga molt gran. A més he de

10

baixar també sense camí fins a la cabana dels Coms de Jam. Hi arribe tard i molt cansat i opte per baixar-me’n cap a la població de Canillo. No vull arriscar-me a no trobar menjar i passar-me un altre dia en aquestes condicions.

Dia 10 (Canillo-Refugi de la Vall Ferrera) Aprofite la vesprada en Canillo per aprovisionar-me de menjar i material de muntanya que necessite i descansar, sobretot descansar. A les 7 del matí i ja quasi recuperat dels dies anteriors emprenc el camí al Coll d’Ordino.

Coll d’Ordino

Quan arribe a Ordino veig cafeteries i bars i dic “hui no passe sense menjar”. Em faig un entrepà i torne a caminar ara camí del Coma Pedrosa, màxima altura d’Andorra.

Cim del Coma Pedrosa (2942m)

Pujada al Coma Pedrosa

El camí al cim passa en primer lloc per un agradable bosc, després per uns prats i finalment per un caos de pedres i neu. Ara queda la baixada, l’experiència dels darrers dies em diu que he de tenir-li més por a les baixades que a les pujades. Efectivament, la baixada és per dues tarteres de pedra molt solta i finalment per pendents de neu tova.

Refugi lliure de Baiau

Després d’arribar al refugi lliure de Baiau continue baixant fins al Pla de Boet, prop d’aquest racó es troba el refugi de Vall

11

Ferrera al peu de la Pica d’Estats.

Vista des del coma Pedrosa

Dia 11 (Refugi de la Vall Ferrera-Tavascan) El dia de hui les coses ja no comencen a anar bé. Tenia la intenció d’ascendir la Pica d’Estats però crec que amb la fatiga que porte acumulada és millor continuar un parell de jornades pel GR 11, més senzill i menys exigent. Potser en dues jornades puga arribar a Espot... Però les coses no són així, el GR 11, almenys des de la Vall Ferrera fins a Espot, està completament abandonat.

Estat deplorable de les marques del GR 11

Sembla increïble que després de l’esforç de la gent de la vall per

mantenir vius els pobles amb albergs, hostals i altres serveis turístics ningú no es preocupe de mantenir els senders (atenció a les administracions competents i/o Federació Catalana de Muntanyisme). Després d‘un dia lleig i sense grans atractius, només boscos plens d’arbres tombats, llargues pistes i una interminable i evitable volta fins arribar a Tavascan aplegue a les 6 de la vesprada.

Borda prop d’Àreu

Camí d’Àreu

12

Dia 12 (Tavascan-Estaon)

El dia amaneix amb tempesta, des de les 5 del matí no ha deixat de descarregar amb força i fins les 10 no puc començar a caminar. És només un clar en la tempesta el que aprofite per anar-me’n cap a Estaon. Prompte ix el sol encara que jo ja estic completament xopat. El camí cap Estaon és ràpid encara que he d’ascendir fins al Coll de Jou.

Aineto baix la pluja

La vall d’Estaon rellueix amb l’aigua de la pluja i el sol que comença a aparèixer per darrere dels núvols. Les bordes reflecteixen un passat a hores d’ara oblidat on aquestes valls tenien vida.

Bordes

Arribe a Estaon tot just en el moment que la tempesta torna a tancar-se per sobre de la vall. Al poc temps ja torna a descarregar amb força durant tota la vesprada. M’ho prenc com a un dia de descans en el fantàstic refugi d’Estaon (molt recomanable), magníficament atés i amb una bona cuina... tot un luxe! Dia 13 (Estaon-Espot) El ritme és molt bo i avance ràpidament. Però, de sobte el camí desapareix sota un mar de matolls de més d’un metre d’alçada i pel mig d’un dens bosc, els senyals de GR són inexistents o inútils per estar esborrades per l’abandonament d’any rere any (alerta a qui li corresponga).

Mont Lo Caubo

Sec que el sender passa a la vora del cim del Mont Lo Caubo de 2270m i que aquest està coronat per unes antenes de telefonia. Puje bosc a través, són més de dues hores sortejant els matolls i les branques dels arbres fins que arribe a la pista que puja al Lo Caubo. Des d’ací passe més d’un hora rastrejant per tots els racons a la recerca d’un senyal de GR. A la fi en trobe una mig esborrada.

13

L’alegria és gran però no dura molt, als pocs metres es torna a perdre el sender i les marques. Opte per continuar per l’aresta fins que trobe una baixada acceptable cap a Dorve. Un incendi ho ha devastat tot i és molt difícil seguir el camí. Son dues hores més, ara de baixada, camp a través i per mig de grans matolls.

Carrer de Dorve

Per fi arribe a Dorve, un poble quasi abandonat amb les cases enderrocades. Carregue un poc d’aigua i continue cap a la Guingueta.

Casa de Dorve

Camí de la Guingueta comença a caure pedra i a ploure... El dia és molt DIVERTIT! A l’arribada al poble estic molt fatigat i estic temptat a fer nit en el poble. Però, no puc perdre més dies en aquest tram.

Estany de la Guingueta

Després de descansar continue camí cap a Espot. Després d’un hora comença a descarregar una forta tempesta... sort que estic a refugi en el portal d’una casa! Mitja hora després mamprenc el camí per una pista asfaltada. El camí es fa interminable fins que arribe a Espot quasi a les 7 de la vesprada. Dia 14 (Espot-Refugi de la Restanca)

Estany

A les 7 del matí i sense desdejunar mamprenc el camí. Espot no és una població orientada als muntanyencs, els bars i cafeteries obren a les 9 del matí (a la muntanya no es pot eixir a eixes hores si no vas, clar està, en els taxis del poble...). Fins que arribe al refugi de Colomers (a les 12) no puc menjar res i, malgrat que el meu ritme ha sigut fort, no puc exigir-li molt més al meu cos.

14

Salt de la Ratera

Continue camí de la Restanca i després de passar per paratges espectaculars hi arribe a les 6 de la vesprada.

Port de la Ratera

El Refugi de la Restanca. Es tracta d’un refugi guardat que es troba dins del circuit de Carros de Foc, la inclusió en aquest circuit fa que sempre estiga molt massificat amb els inconvenients que això comporta. Jo recomane tractar d’evitar tots els refugis del circuit. En general, no hi trobarem un lloc agradable on descansar d’una dura jornada de muntanya, sinó un bulliciós espai on és difícil dormir i que no et desapareguen algunes coses. En la meua estada en el refugi de la Restanca em va desaparèixer el telèfon mòbil i una petita ràdio, dos objectes amb els quals podia mantenir un contacte amb el món. El telèfon s’esdevé com a indispensable eina en cas d’accident quan caminem en

solitari. Probablement algú dirà que fa uns anys quan no hi havia cap telèfon mòbil també es feia muntanya assumint certs riscos. Bé, jo no estic disposat a assumir-los i, per tant, crec que aquest instrument és imprescindible per a la meua travessia. Dia 15 (Refugi de la Restanca-Viella) Em desperte de bon matí amb la intenció d’eixir el més prompte possible. Abans de les 7 ja estic preparat per a esmorzar. Però al fer la motxilla me n’adone que m’han desaparegut el telèfon i una petita ràdio. Busque per tots els racons, faig i desfaig la motxilla una desena de voltes, mire en la llitera on he dormit i no apareixen. Informe als guardes del refugi i ells tampoc en saben res. El sistema que segueixen al refugi és el següent: les motxilles es queden tota la nit en una habitació a la planta baixa del refugi (oberta a qualsevol persona). Després diposites les coses que vols apujar-te en una cistelleta, de la qual es suposa que no has de separar-te en cap moment. En un moment que em vaig separar de la molesta cistelleta els lladres van aprofitar per a furtar-me les meues coses. A les 10 del matí encara no he recuperat el telèfon, trie per baixar a Viella per comprar-ne un altre i així continuar amb la travessia. El tram que començava ara és un dels més compromesos de la ruta, amb glaceres, arestes, i passos de grimpada.

15

El camí de baixada és penós. Més si saps que és un pas arrere en la ruta. Al migdia d’un diumenge arribe a Viella. Hauré d’esperar a l’endemà per a comprar el telèfon. Per la nit parle amb el refugi i em diuen que han recuperat les dues coses. Uns nens d’uns 12 o 13 anys els havien furtat. Els guardes del refugi amb molt de tacte van fer que les tornaren. Dia 16 (Viella-Refugi de la Restanca-Refugi de Conangles) De bon matí, i després de fer unes compres, mamprenc el camí de nou al refugi de la Restanca. Que dur és fer un camí de tornada. Han sigut dos dies de perdre el temps, ni he avançat ni he descansat. Moralment m’ha afectat molt. Arribe al refugi cap al mig dia. Després de recuperar els meus objectes i d’agrair als guardes la seua tasca (Crec que els guardes del refugi fan una feina formidable, però l’organització i les infraestructures són les que ha fallat) torne al camí.

Estany

A la mitja hora d’eixir del refugi el temps comença a empitjorar i al poc descarrega una tempesta que no pararà fins que arribe al

refugi de Conangles tres hores més tard.

El cel blau a l’eixida de la Restanca

Aquest refugi està molt bé i és molt recomanable. És millor que l’antic Hospital de Sant Nicolau i està a només 15 minuts de la boca sud del Túnel de Viella.

Refugi de Conangles

Dia 17 (Refugi de Conangles) Els darrers dies m’han deixat molt tocat. Les circumstàncies adverses, la climatologia i l’esgotament acumulat em fan plantejar-me la retirada. El dia de hui es presenta plujós i la predicció és de fortes tempestes. He decidit descansar tot el dia per a veure que faig. Dedique part del matí, quan no plou, a passejar per la magnífica fageda que envolta el refugi mentre que se sequen la roba i les botes.

16

Magnífica fageda de Conangles

Dia 18 (Refugi de Conangles-Refugi de la Renclusa) Ho he decidit, ja ho tinc clar. Aniré al refugi de la Renclusa i pujaré a l’Aneto. Al seu cim donaré per conclosa aquesta aventura pels Pirineus. A les 6:30 del matí ja estic caminant. El primer pas de hui és ascendir a la tuca de Molieres 3010m. Per arribar-hi he de pujar tota la vall plena de cascades, llacs i empinades costeres de neu.

La Tuca de Molieres reflectida en un toll

Fins el refugi lliure de Molieres el camí és empinat però senzill. A partir d’ací comença la neu que no està amb les condicions adequades per a caminar. La neu és tova i per sota ja s’han obert forats entre les roques. A vegades, al trepitjar la neu

s’enfonsa i fique les cames fins a la cintura. A poc a poc vaig progressant fins que trobe un xic que acaba de tenir un accident en la neu. M’adverteix que si no tinc piolet que no puje, que la neu està malament. Trac el piolet i em fique els grampons per a continuar la marxa. Fins arribar al pas del Coll de Molieres.

Vall de Molieres

En poc temps corone la tuca de Molieres i sense pensar-ho comence la baixada.

Cim de la Tuca de Molieres

Primer baixe sense grampons, però en algun tram he de tornar a posar-me’ls i això em fa perdre molt de temps. A la fi he baixat fins al fons de la vall i em trobe ja amb algunes masses de turistes que visiten aquests paratges.

17

Ibons de l’Escaleta

Ara resta pujar al refugi de la Renclusa. Tot just quan m’estic llevant les botes per entrar al refugi comença una forta tempesta de pedra. Dia 19 (Aneto) Hui és l’últim dia. Ja ho he decidit. A les 6 i mitja ja estic en marxa cap al cim dels Pirineus. L’absència de neu en els primers trams de pujada fan que aquesta siga tediosa tant al pujar com al baixar.

De bon matí ja estic caminant

Abans del que pensava ja he passat el Portillón Superior i l’Aneto ja està enfront. Prompte arribaré al seu cim.

Camí del cim de l’Aneto

Després de posar-me i llevar-me els grampons unes quantes vegades ja estic davant del famós Paso de Mahoma. En pocs minuts estic al cim.

Cim de l’Aneto

És la tercera vegada que he pujat aquest cim i mai m’ha defraudat. Potser que al fer-ho sempre en dates de poca afluència mai l’he trobat massificat.

Crec que aquest és un bon final per a la travessia.

18

DADES TÈCNIQUES: ASCENSIONS:

• Queroig .............................................................................. 636m • Puig de Taravaus ................................................................ 697m • Puig de la Perdiu ................................................................ 755m • Puig d’en Jordà .................................................................. 757m • Puig de la Calma ................................................................ 712m • Puig de Sallfort ................................................................... 981m • Puig dels Quatre Termes ................................................... 1156m • Puig dels Pradets .............................................................. 1175m • Puig Neulós ...................................................................... 1256m • Roc de Frausa Oriental ..................................................... 1450m • Roc de Frausa Occidental ................................................. 1417m • Canigó .............................................................................. 2784m • Roc Colom ........................................................................ 2506m • El Pic de la Fossa del Gegant ............................................ 2801m • Noucreus .......................................................................... 2799m • Noufonts .......................................................................... 2861m • Eina ................................................................................. 2786m • Puig del Coll d’Eina .......................................................... 2775m • Puig de Núria ................................................................... 2684m • Finestrelles ....................................................................... 2829m • Puig del Coll de Finestrelles .............................................. 2741m • Puigmal de Segre .............................................................. 2848m • Puigmal Petit de Segre ...................................................... 2812m • Carlit ............................................................................... 2921m • Coma Pedrosa .................................................................. 2942m • Mont lo Caubo .................................................................. 2290m • Tuc de Molieres ................................................................ 3010m • Aneto ............................................................................... 3404m

Aneto

19

DESNIVELL Etapa Trajecte Desnivell

positiu Desnivell negatiu

Temps (hores)

1 Portbou – Font de Taravaus 700 120 2:30

2 Font de Taravaus – Coll de l’Oullat 1400 940 8

3 Coll de l’Oullat – Amelie-les-Bains 1540 2250 10:30

4 Amelie-les-Bains – R. de Cortalets 2300 357 12

5 R. de Cortalets - Ulldeter 1784 1718 10

6 Ulldeter- Sallagossa 1370 1876 11

7 Sallagossa - Bèsines 2050 1400 11

8 Bèsines – R. Juclar 1160 834 7

9 R. Juclar - Canillo 725 1145 8

10 Canillo – R. Vallferrera 2316 1906 11:50

11 R. Vallferrera - Tavascan 1160 1340 9:30

12 Tavascan - Estaon 920 815 3:45

13 Estaon - Espot 1500 1475 10

14 Espot – R. de la Restanca 1930 1235 9:45

15 R. de la Restanca - Viella 0 866 4

16 Viella - Conangles 1266 920 8:30

17 Conangles 0 0 0

18 Conangles – R. de la Renclusa 1600 1080 8:30

19 Aneto 1280 1430 6:30

23733 21928 152 h 20m

Baixada de la Tuca de Molieres

20

DISTÀNCIA Etapa Trajecte Distància

parcial* Distància total*

Temps (hores)

1 Portbou – Font de Taravaus 13 13 2:30

2 Font de Taravaus – Coll de l’Oullat 32 45 8

3 Coll de l’Oullat – Amelie-les-Bains 42,8 87,8 10:30

4 Amelie-les-Bains – R. de Cortalets 40,8 128,6 12

5 R. de Cortalets - Ulldeter 35,7 164,3 10

6 Ulldeter- Sallagossa 27 191,3 11

7 Sallagossa - Bèsines 36,5 227,8 11

8 Bèsines – R. Juclar 27 254,8 7

9 R. Juclar - Canillo 22 276,8 8

10 Canillo – R. Vallferrera 30,4 306,4 11:50

11 R. Vallferrera - Tavascan 25 331,4 9:30

12 Tavascan - Estaon 11,2 342,6 3:45

13 Estaon - Espot 18,5 361,1 10

14 Espot – R. de la Restanca 27,9 389 9:45

15 R. de la Restanca - Viella 15 404 4

16 Viella - Conangles 24,7 428,7 8:30

17 Conangles 0 428,7 0

18 Conangles – R. de la Renclusa 21,2 449,9 8:30

19 Aneto 12 461,9 6:30

461,9 km 152 h 20m

* Tant la distància parcial i total són estimacions i, probablement, poden haver diferències amb la distància real. ALTRES ESTADÍSTIQUES JORNADES TOTALS D’ACTIVITAT...............................................................18d JORNADES DE DESCANS..................................................................................1d JORNADES TOTALS..........................................................................................19d HORES D’ACTIVITAT/DIA*...............................................................................8h DESNIVELL POSITIU/DIA*.......................................................................1249,1m DESNIVELL POSITIU/HORA.......................................................................155,9m DISTÀNCIA/DIA*...................................................................................... 24,263km DISTÀNCIA/HORA...................................................................................... 3,030km *Les mitges estan calculades sobre 19 jornades.

21

Vista des del Carlit

Text i fotos: Nacho Martínez