DOCUMENT DE RESUM JUSTIFICATIU DE LA ......municipal i els plans parcials de delimitació. Atès que...

ANNEX 1 bis

. DOCUMENT DE RESUM JUSTIFICATIU DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS EN LA PROPOSTA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE MOLLET DEL VALLÈS EN L’ÀMBIT EL CALDERÍ. DOCUMENT RESUM JUSTIFICATIU DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS EN LA PROPOSTA Barcelona, juliol de 2020 TDA ARQUITECTURA Y URBANISMO PAREJA I ASSOCIATS ADVOCATS JUNTA DE COMPENSACIÓ DEL SECTOR EL CALDERÍ MOLLET DEL VALLÈS

3

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE MOLLET DEL VALLÈS A L’ÀMBIT EL CALDERÍ. DOCUMENT RESUM

1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 4 1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA ..................................................................................................................................... 4 1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA ......................................................................................................................................................... 4 1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA ......................................................................................................................... 5

2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA ........... 6

2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL ............................................................... 6

2.2 TRAMITACIÓ ................................................................................................................................................. 6 2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ...................................................................................... 6 2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL .................................................................................................................................................... 6 2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ...................................................... 7 2.3.3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES ............................................................................................................................................... 8 2.3.4 VALORACIÓ DE LA INFORMACIÓ EMPRADA ................................................................................................................... 9 2.3.5 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ........................................................................... 9

3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ................................................... 10

3.1 FASE D’AVANÇ............................................................................................................................................. 10 3.1.1 DOCUMENT D’ABAST .................................................................................................................................................... 10 3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC .............................................. 14 3.1.3 INFORMES DE L’AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS ............................................................................................... 14 3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL ........................................................................................................................ 15 3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL .............................................................................................................................. 15 3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ...................................................................................................... 16 3.2.3 AL·LEGACIONS D’EMPRESES, PARTICULARS I ENTITATS ............................................................................................... 19

4 CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ................................................. 23

4.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS ..................................... 23

4.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN .............................................................. 24

4.3 PLA DE SEGUIMENT .................................................................................................................................... 25

4

1 INTRODUCCIÓ En el marc de la redacció de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Mollet del Vallès a l’àmbit del Calderí i per finalitzar la tramitació d’avaluació ambiental estratègica ordinària a què s’ha sotmès, es redacta el present Document resum del procediment d’avaluació ambiental. Segons el marc normatiu vigent, mentre no es duu a terme l’adaptació de la normativa catalana a la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental, és d’aplicació la Llei 6/2009 del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, sempre i quan no es contradigui amb les prescripcions de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. El procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària s'integra en la tramitació pròpia de cada pla i, fins al moment de redacció d’aquest document, consta de: • Document Inicial Estratègic (DIE) presentat juntament amb la versió d’avanç del pla. • Estudi Ambiental Estratègic (EAE), document integrat en la documentació per aprovar inicialment el pla, on es formalitza l'avaluació ambiental estratègica. Amb tot l’anterior, segons l’article 24.d de la Llei 21/2013, abans de l’aprovació final pla, el promotor ha de presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet per tal que l’òrgan ambiental n’efectuï l’anàlisi tècnica i emeti la Declaració Ambiental Estratègica corresponent. Els documents que integren l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet són: • La proposta final del Pla • L’EAE esmenat, si s’escau • El resultat de la informació pública i de les consultes així com la seva consideració • Un document resum en què el promotor descrigui la integració ambiental en la proposta final de pla dels aspectes ambientals, de l’EAE i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s’han pres en consideració. Amb el present, es dona compliment al quart punt, és a dir, el Document resum del procediment d’avaluació ambiental de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Mollet del Vallès a l’àmbit del Calderí, elaborat per tal que es formuli la Declaració Ambiental Estratègica (DAE), la qual, d’acord amb la legislació vigent, és considerada com un informe preceptiu i determinant i que conclourà el procediment iniciat.

1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA A continuació es presenten les dades bàsiques del pla:

DADES GENERALS DE PLANEJAMENT

NOM DEL PLANEJAMENT Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Mollet del

Vallès a l’àmbit del Calderí

TIPUS DE PLANEJAMENT Derivat

NOM DEL MUNICIPI Mollet del Vallès PROVÍNCIA Barcelona

DATA D’APROVACIÓ DEFINITIVA Pendent PROMOTOR Junta de Compensació

del Sector El Calderí

SUPERFÍCIE 297.013,20 m2

EQUIP REDACTOR

- Equip redactor de la documentació urbanística: TDA, Arquitectura i Urbanisme, S.L.P. i Pareja i Associats, advocats, S.L.P.

- Equip redactor de la documentació ambiental: Lavola 1981, SAU

- Hidràulica: ABM Consultors

- Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada: DOYMO

1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA La proposta de Modificació Puntual (MP d’ara en endavant) del PGOU de Mollet del Vallès en l’àmbit de El Calderí té com a objectius bàsics els següents:

Establir la condició de sòl urbanitzable delimitat de tots els terrenys que el POUM del 2005 incloïa en el sector el Calderí, és a dir, els que el PGOU classificava com a urbanitzable no programat, així com les peces de sòl urbà i no urbanitzable que el POUM de 2005 va incorporar en el sector El Calderí.

Proposar la classificació com a sòl urbà no consolidat d’una peça de sòl ocupada des de fa casi 30 anys per una activitat de concessionari de cotxes donant front a l’Avinguda Burgos (i que el PGOU de 1982 classificava com a urbanitzable no programat), per a la qual el propietari dels terrenys va obtenir en el seu dia llicència provisional per a edificar i implantar l’ús. Aquesta proposta parteix del fet que es tracta d’uns sòls amb una situació física immediata al sòl urbà, que compten amb tots els serveis propis d’aquesta classe de sòl. Per a aquests terrenys, es proposa una ordenació urbanística adaptada a totes les condicions de la llicència atorgada quant a superfície de sòl, edificabilitat i ús, i cessions de sòl per a sistema viari, i s’inclouen en un polígon d’actuació urbanística com a sòl urbà no consolidat.

Pel que fa a l’àmbit de sòl urbà no consolidat (sòls ocupats per un concessionari amb front a l’avinguda Burgos), la proposta de MPPGOU qualifica com a sistema viari els terrenys que el propietari havia de cedir gratuïtament i urbanitzats a l’Ajuntament d’acord amb la llicència concedida.

Establir l’ordenació detallada del sector de sòl urbanitzable amb el nivell i documentació propis d’un pla parcial urbanístic i altres determinacions pròpies d’aquest instrument, per tal que no sigui necessària la seva tramitació, atès que es preveu el desenvolupament del sector de forma immediata. Els criteris seguits per a la determinació de l’ordenació detallada, i per a la delimitació de sistemes i zones són els mateixos que s’havien recollit en la MPPOUM de 2011 i en la modificació puntual del Pla parcial del sector El Calderí que es trobava pendent d’aprovació definitiva en la data en la que es va dictar la sentència per la que es va anul·lar el POUM.

Mantenir els paràmetres d’ordenació previstos per al sector en el PGOU de 1982 quant a edificabilitat, usos, i densitat d’ús residencial, tot incorporant les reserves de sostre per habitatge de protecció pública establertes en la legislació vigent.

Efectuar les cessions de sòl per a sistemes urbanístics públics en el sector de sòl urbanitzable delimitat donant compliment als estàndards establerts en els apartats 3 i 4 de l’article 65.3 del TRLU.

Per al sector de sòl urbanitzable s’estableix l’obligació de cessió del sòl necessari per a edificar el 10% de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit, d’acord amb la disposició Transitòria 3a de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, tot establint una obligació de cessió del 15% per al major aprofitament urbanístic que es deriva de la present Modificació puntual com a conseqüència de la incorporació en el sector de sòls que no es trobaven classificats com a urbanitzables en el PGOU de 1982.

5


1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA La proposta de Modificació puntual del PGOU planteja una delimitació de zones i sistemes que segueix els següents criteris: 1. Redefinir l’estructura bàsica de la vialitat prevista en el PGOU adaptant-la a la realitat existent, potenciant els eixos viaris vertebradors que donen continuïtat a l’Avinguda de la Llibertat i el carrer Àngel Guimerà com a lligam entre el casc urbà consolidat i la nova ordenació. 2. Alinear el sòl destinat a ús residencial al llarg del recorregut dels eixos vertebradors creant una trama urbana edificada més coherent i integrada amb l’entorn urbà existent. 3. Crear un nou assentament d’activitats que dinamitzi el nou barri com a lligam i final de recorregut dels eixos vertebradors on s’assenten els desenvolupaments residencials. 4. Ressituar les reserves de sòl destinades a equipaments públics respecte la nova trama viària amb una posició heterogènia a l’abast de totes les zones edificables. 5. Crear una trama d’espais lliures de caràcter urbà interrelacionats i barrejats amb les noves zones edificables com a espais d’interrelació, comunicació i relació cívica amb la resta de l’ordenació proposada i el seu entorn. 6. Crear un gran espai lliure que allunyi la nova ordenació edificable de les infraestructures viàries, ferroviàries i activitats industrials existents desenvolupades a la banda sud i oest de l’àmbit. 7. Crear un gran espai d’equipament de caràcter esportiu en relació amb el gran espai lliure exposat al punt anterior. D’acord amb aquests criteris, es proposa la reordenació de la trama prevista en el PGOU, adaptant-la a les necessitats i característiques de la situació i realitat actual. A l’apartat 6 de l’Estudi Ambiental Estratègic es descriu detalladament la proposta d’ordenació.

6

2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL La present Modificació de PGOU és objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària, d’acord amb l’apartat 6.a) tercer de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, en tant han de ser objecte d’avaluació estratègica ordinària els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans parcials de delimitació. Atès que la pràctica totalitat dels sòls inclosos en l’àmbit de la Modificació de PGOU es troben qualificats com a sòl urbanitzable no delimitat, i que aquesta conté l’ordenació detallada del sector a nivell de pla parcial, resulta preceptiu seguir aquest tràmit ambiental.

2.2 TRAMITACIÓ A la taula que segueix es fa un repàs de les fases seguides durant l’avaluació ambiental i dels documents elaborats per a cada fase del procés, tot fent constar algunes dades de referència com la data o la localització dels documents per la seva consulta.

Taula 1. Procés de tramitació de la MP i de l’avaluació ambiental

FASE DE TRAMITACIÓ DEL PLA

DOCUMENTS GENERATS DATA D’EMISSIÓ/PUBLICACIÓ

LOCALITZACIÓ I CONSULTA

Aprovació de l’avanç

Esborrany del pla + Document inicial estratègic 10 de gener de 2018 -

Consultes a les administracions públiques afectades i públic interessat

Document d’abast 3 d’abril de 2018 BDAA1 (Departament de Territori i Sostenibilitat)

Aprovació inicial Proposta de Pla + Estudi ambiental estratègic 8 d’abril de 2019

Informació pública i consultes a les administracions públiques afectades

Informe relatiu a l’aprovació inicial 21 d’octubre de 2019

1 BADAIA: Banc de Dades d’Avaluació Ambiental

Aprovació provisional

Proposta de POUM + Estudi ambiental estratègic + Document resum del procediment d’avaluació ambiental

Maig de 2020

Anàlisi tècnica de l’expedient i informe proposta per a Declaració ambiental estratègica

Formulació de la Declaració ambiental estratègica per part de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural

Document refós

Aprovació definitiva

Nota: En gris es marquen els documents a emetre per l’òrgan ambiental i en negre els que ha de presentar el promotor.

2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL L’EAE de la MP s’estructura de la següent manera: 1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 1.1 OBJECTE I ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 1.2 OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 1.3 MARC NORMATIU I PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL 2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES 2.1 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA 2.2 PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS 2.3 ALTRES PLANS SECTORIALS RELACIONATS 2.3.1 PLANS D’EMERGÈNCIA 2.3.2 PLA PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 2.3.3 PLANIFICACIÓ SOBRE CANVI CLIMÀTIC 2.3.4 AGENDA 21 DE MOLLET DEL VALLÈS 2.3.5 PLA ESTRATÈGIC DE CIUTAT - MOLLET 2025 3 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DE L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 3.1 CARACTERITZACIÓ AMBIENTAL DEL TERRITORI AFECTAT

7


3.1.1 MATRIU DE CARACTERITZACIÓ AMBIENTAL DE L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÒ PUNTUAL 3.1.2 ANÀLISI DELS ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL 4 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 4.1 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS AMBIENTALS PREDETERMINATS 4.2 OBJECTIUS GENERALS PER A UN DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE 4.3 OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 5 DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 5.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES 5.1.1 ALTERNATIVA 0 5.1.2 ALTERNATIVA 1 5.1.3 ALTERNATIVA 2 5.1.4 ALTERNATIVA 3 5.2 VALORACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES 5.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA 6 DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ 6.1.1 CRITERIS D’ORDENACIÓ 6.1.2 ORDENACIÓ DETALLADA 6.1.3 QUADRES DE SUPERFÍCIES 7 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT 7.1 CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS DEL PLA 7.2 AFECTACIÓ SOBRE ELS PLANS CONCURRENTS 7.3 INCIDÈNCIA SOBRE EL CONSUM DE RECURSOS, LA GENERACIÓ DE RESIDUS I LES EMISSIONS DE GEH 7.3.1 ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE 7.3.2 SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS 7.3.3 POTÈNCIA ELÈCTRICA 7.3.4 GENERACIÓ DE RESIDUS 7.3.5 EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DE LA MOBILITAT GENERADA 7.3.6 EMISSIONS DE GEH 7.4 SÍNTESI DELS EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 8 MESURES AMBIENTALS PREVISTES 8.1 MESURES D’ADEQUACIÓ AMBIENTAL DE LA PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 8.2 MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PROPOSADES 9 VALORACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 9.1 ANÀLISI DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS 9.2 AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I CONCLUSIONS 9.3 INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL DOCUMENT D’ABAST 10 PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 11 RESUM DE CARÀCTER NO TÈCNIC Per tant, l’estructura de l’EAE s’adapta a allò que s’estableix a la normativa, incorporant el contingut establert a l’annex IV de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Pel que fa al punt de vista formal, l’EAE segueix un ordre lògic i dependent. La definició d’objectius ambientals s’ha fet a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase de diagnosi. Aquests objectius ambientals han estat la base de l’avaluació ambiental, i conseqüentment tant l’avaluació d’alternatives com la justificació de l’ordenació adoptada s’ha realitzat conforme els objectius ambientals plantejats. Així, els apartats de diagnosi, objectius i avaluació ambiental del pla i de les alternatives es troben estretament lligats entre sí, de manera que

l’avaluació ambiental s’ha centrat en els aspectes ambientals més rellevants del territori, seguint l’esquema següent:

2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

2.3.2.1 IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS L’anàlisi ambiental de l’àmbit de la MP identifica els principals elements rellevants des del punt de vista ambiental en aquest àmbit, que són els següents:

Inundabilitat: l’àmbit d’estudi es troba en zona inundable per a un període de retorn de 500 anys. Per tal de compatibilitzar la implantació dels usos previstos amb les condicions de grau d’inundació, es disposa d’un Estudi hidràulic d’inundabilitat del sector El Calderí (actualitzat a març de 2019) que defineix les mesures correctores necessàries i que s’hauran d’incorporar en el desenvolupament de la proposta.

Riscos tecnològics: l’àmbit es troba proper a dos establiments inclosos al Registre d'emissions i transferència de contaminants. Tot i això, d’acord amb l’informe favorable de la Subdirecció General de Seguretat Industrial, de 24 de gener de 2018, l’àmbit de la MP abasta una part reduïda de la franja de seguretat de l’establiment KAO CORPORATION, SA on la proposta de modificació preveu bàsicament zones verdes.

Connectivitat ecològica: la proximitat del riu Besòs i d’espais oberts associats a la riera de Caldes contribueix a dotar l’àmbit d’un cert interès connector per a la fauna a nivell local, on l’espai obert existent esdevé positiu com a hàbitat de campeig i nidificació, tot i les nombroses barreres existents.

Pressió sobre les masses d’aigua subterrània: tot i que en el municipi no existeixen aqüífers protegits ni es troba en zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, la massa d’aigua subterrània dels Al·luvials del Vallès està sotmesa a una pressió alta tant sobre el seu estat químic com sobre el seu estat qualitatiu.

Impacte paisatgístic: l’àmbit d’estudi presenta un interès paisatgístic pels valors estètics associats a l’espai obert i d’ús social associats principalment a la zona d’hortes. Per altra banda, la seva situació fa vulnerable l’àmbit a diversos impactes com puguin ser els abocaments incontrolats o la degradació paisatgística de la zona d’hortes per la manca de regulació de la mateixa. En aquest sentit, les actuacions de la proposta representen una oportunitat per ordenar l’àmbit, introduint elements de qualitat paisatgística per tal de millorar aquesta zona d’entrada a la ciutat.

Cal destacar que l’àmbit d’estudi no es troba inclòs en cap espai natural protegit de la xarxa Natura 2000 o del Pla d’espais d’interès natural, cap espai inclòs al sistema d’espais oberts del PTMB ni s’hi identifica cap hàbitat d’interès comunitari, essent els valors paisatgístics i connectors com a espai obert els més remarcables del mateix.

Mesures correctores i preventives

Avaluació ambiental del Pla

Objectius i criteris ambientals

Aspectes ambientalment rellevants

Àmbit i abast del Pla

Avanç de Pla i alternatives

Redacció de la proposta de Pla

8

2.3.2.2 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS D’acord amb la diagnosi ambiental dels elements ambientalment significatius i amb els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i segons les determinacions del Document d’Abast, l’ EAE estableix els objectius i criteris ambientals a considerar en la MP ordenats jeràrquicament, que són els següents: A. Considerar la biodiversitat de l’àmbit i l’entorn en l’ordenació, amb l’objectiu de preservar i conservar els valors ecològics on s’emmarca.

A.1. Preservar els elements d’interès ambiental reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial.

A.2 Protecció de la fauna existent i potencial a través de la conservació dels espais oberts vinculats, garantint la connectivitat i la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

A.3. Manteniment de conreus agrícoles i horts vinculats a equipaments ambientals.

B. Establir com element bàsic i vertebrador un sistema d'espais lliures que respongui a criteris de biodiversitat urbana, físicament continu i connectat a les xarxes territorials, així com mantenir l’espai obert existent.

B.1. Preveure la connectivitat dels espais lliures exteriors amb els espais lliures interiors.

B.2 Qualificar com a espais lliures els indrets de major valor, envoltats de connectors ecològics.

B.3. Promoure la preservació de les zones agrícoles preexistents.

C Preservar i millorar els valors paisatgístics existents d'interès, el patrimoni cultural i els valors identitaris, i establir l’ordenació a partir d'estratègies d'integració paisatgística.

C.1. Realitzar una descripció general del paisatge i definir valors específics i identitaris del paisatge en funció dels instruments reguladors.

C.2. Seguir els criteris i actuacions del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona en el tractament dels equipaments i el vial perimetral per tal de no comprometre els valors de la plana del Vallès.

C.3. Preveure aspectes com la continuïtat, els espais de vianants i bicicletes, i el tractament de la vegetació.

C.4. Exigència de la integració visual en el paisatge de les instal·lacions de serveis tècnics en superfície amb el seu soterrament, sempre que sigui possible, i especialment en el cas de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica i similars, i dur a terme tractaments específics d'integració paisatgística dels espais de vora amb els sòls no urbanitzables.

C.5. Ordenar els volums de les edificacions en relació amb les característiques del terreny i del paisatge, tot establint criteris per a la seva disposició i orientació pel que fa a la seva percepció visual.

D. Garantir una ordenació urbanística eficient, quant a funcionalitat, consums de recursos i adaptada a les característiques ambientals del sector i del seu entorn.

D.1. Adoptar estructures urbanes denses, compactes i complexes, adaptant l’ordenació a la realitat física existent.

D.2. Atendre al risc químic en relació amb la delimitació de l'àmbit i a l’ordenació. En cas d’existència de sòls contaminats, supeditar qualsevol actuació als criteris de l'Agència de Residus de Catalunya.

E. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic minimitzant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades de la proposta, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic i adoptar un model d'ordenació urbanística energèticament eficient.

E.1. Avaluar les emissions de GEH i implantar un programa energètic.

E.2. Definir l’ordenació en base a orientacions i assolellament de les edificacions.

E.3. Establir mesures per tal de minimitzar l’emissió de gasos amb efecte hivernacle associats al consum energètic, i d’autosuficiència energètica.

F. Prevenir el risc d'inundació, evitant l'afectació a béns i persones.

F.1. Definir l’ordenació en coherència a la delimitació de zones inundables.

F.2. Evitar els canvis de les condicions hidrogeològiques de la conca, ja sigui mitjançant la limitació d’usos o l’establiment de mesures de contorn.

G. Garantir la disponibilitat de l’aigua i fomentar-ne l’estalvi i la reutilització en l’espai urbà i en l'edificació, preservant i millorant la seva qualitat.

G.1. Garantir la disponibilitat de recursos hídrics i la suficiència de les infraestructures per a l’abastament.

G.2. Adoptar una ordenació i zonificació congruent amb la capacitat dels recursos hídrics, d’acord amb la quantificació de la demanda generada per als distints usos.

G.3. Ajustar les fonts de subministrament i la qualitat de les aigües al seu destí i ús, i en conseqüència preveure xarxes diferenciades per a les diferents qualitats i usos.

G.4. Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques i edificatòries que comporten un menor consum d'aigua.

H. Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació i limitar la generació de necessitats d'enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l'impacte negatiu sobre els organismes vius.

H.1. Determinar les prescripcions acústiques i definir estratègies d’ordenació.

H.2. Establir condicionants en l'edificació si la ordenació no permet nivells de qualitat en les edificacions en alçada.

H.3. Adaptar l’ordenació als nivells màxims de contaminació lumínica derivats del mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya.

H.4. Implementació en les instal·lacions d’enllumenat exterior de criteris tècnics fonamentats en la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i pel Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

I. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

I.1. Gestió de terres i enderrocs i dels residus durant la construcció.

I.2. Afavorir l'ús de materials procedents del reciclatge o reciclables, o en tot cas amb un baix poder contaminant en la seva producció.

2.3.3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES En fase d’avanç de pla es van plantejar 4 escenaris per tal de portar a terme els objectius establerts (delimitació d’un sector de sòl urbanitzable, ja previst en el planejament que s’executa com a sòl urbanitzable no delimitat, modificació de la ubicació dels sòls destinats a sistemes i zones prevista en la documentació gràfica del PGOU, i establiment de la seva ordenació detallada):

Alternativa 0: Mantenir el caràcter de sòl urbanitzable no delimitat del sector previst en el PGOU de 1982 segons el planejament urbanístic vigent.

Alternativa 1: Establir el caràcter de sòl urbanitzable delimitat del sector, mantenint les determinacions del PGOU de 1982 quant a delimitació de zones i sistemes.

Alternativa 2: Establir el caràcter de sòl urbanitzable delimitat del sector, tot establint una ordenació detallada anàloga a la del Pla parcial del sector El Calderí de 2009.

9


Alternativa 3: Establir el caràcter de sòl urbanitzable delimitat del sector, tot establint una ordenació detallada que recuperi els criteris i objectius plantejats i ja assolits en el pla parcial que s’estava tramitant en aquest àmbit prèvia l’anul·lació del POUM.

L’EAE avalua ambientalment les diferents alternatives considerades, valorant la seva coherència amb els objectius ambientals plantejats.

2.3.4 VALORACIÓ DE LA INFORMACIÓ EMPRADA Per l’elaboració de la diagnosi i l’avaluació ambiental del Pla s’ha utilitzat informació de base actualitzada, procedent de fonts fiables com són: • Institut d’Estadística de Catalunya • Bases cartogràfiques del Departament de Territori i Sostenibilitat • Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya • Mapa de cobertes del sòl del CREAF • Agència Catalana de l’Aigua • Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya • Departament d’Interior-Protecció Civil • Institut Català de l’Energia • Agència de Residus de Catalunya Tanmateix, el promotor ha contractat la realització dels següents estudis de detall en motiu d’aquest pla, fet que ha permès ampliar la informació disponible per l’avaluació ambiental del pla: • “Estudi hidràulic d’inundabilitat del sector El Calderí (ABM, 2015, actualitzat el 2019) • “Actualització de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada per al desenvolupament del sector del Calderí” (DOYMO, 2019) • “Estudi de Trànsit de la mobilitat del sector el Calderí (SinOb Mobilitat, 2018). Així mateix, la informació disponible s’ha complementat amb el treball col·laboratiu amb l’equip redactor de la documentació del Pla així com amb diferents visites de treball de camp in situ que han permès el detallat d’algun dels aspectes analitzats.

2.3.5 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC A mode de conclusió i valoració global de la Modificació del PGOU, s’exposen tot seguit els punts forts i febles del mateix i del procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica: Punts forts: • Informació de base completa • Estudi d’inundabilitat específic actualitzat en base a la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic. • Ambientalització de la normativa. • Incorporació de la totalitat de les determinacions efectuades pels organismes competents. • Bona coordinació amb l’equip redactor del Pla. Punts febles: • Perllongament del procés de tramitació, complicant la compilació i tractament unitari de la informació..

10

3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES Les consultes al públic i a les administracions afectades s’han realitzat a les fases següents: Avanç del pla: • Consultes de l’òrgan ambiental a les administracions afectades i al públic interessat en referència a l’abast de l’avaluació. Aprovació inicial • Informació pública de l’avanç del pla durant 45 dies. • Consulta a les administracions públiques afectades i al públic interessat. L’objectiu d’aquest apartat és avaluar el grau de consideració d’aquelles aportacions efectuades per les administracions afectades que tinguin implicacions en l’avaluació ambiental. Així, s’esmenten a mode de resum les aportacions de caire ambiental recollides en els informes dels òrgans del Departament de Territori i Sostenibilitat i d’altres administracions afectades, emesos en les fases d’avanç de pla, aprovació inicial i, si s’escau, en la proposta de Document resum, i s’avalua la seva incorporació en el Pla.

3.1 FASE D’AVANÇ

3.1.1 DOCUMENT D’ABAST En data 10 de gener de 2018 es va sol·licitar a l’òrgan ambiental (l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona) l’emissió del document d’abast de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Mollet del Vallès a l’àmbit del Calderí, presentant la documentació corresponent l’esborrany del pla juntament amb el seu document inicial estratègic. En base a aquesta informació l’òrgan ambiental va emetre, amb data de 4 d’abril de 2018, el document d’abast, que determina l’abast de l’Estudi Ambiental Estratègic i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat. A continuació es resumeixen les principals determinacions del document d’abast pel que fa a l’avaluació ambiental i als continguts de l’EAE així com la manera en que han estat incorporades:

REQUERIMENT DOCUMENT D’ABAST RESOLUCIÓ DEL REQUERIMENT

4. Valoració del document inicial estratègic i de la proposta de l’avanç del Pla

4.1.1. Valoració global del document inicial estratègic

Examinada la documentació ambiental aportada, cal dir que aquesta incorpora els continguts del DIE. Tot i així, caldrà ampliar i ajustar les seves determinacions d’acord amb les consideracions efectuades en el present document d’abast (en cursiva).


4.1.2. Relació amb altres plans i programes

Pel que fa als valors de connectivitat dels sòls, tal i com mostra l’annex II de l’informe de sostenibilitat ambiental del PTMB, els entorns de la riera de Caldes i el riu Besòs són espais d’elevat interès per la flora, la vegetació i la fauna.

Incorporat a la diagnosi ambiental de l’EAE (apartats 2.1 i 3.1.2.2).

D’altra banda, caldrà incorporar la Modificació puntual una justificació de l’observança del desenvolupament sostenible, havent de completar el document ambiental amb la concreció dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible i amb la incorporació de les obligacions normatives concretes aplicables directament a la proposta en matèria de patrimoni natural i biodiversitat, aigües, atmosfera, residus, prevenció de riscos naturals, prevenció i control ambiental d’activitats i mobilitat sostenible.

L’EAE incorpora un apartat amb les obligacions ambientals predeterminades (4.1) i un altre amb els objectius per a un desenvolupament urbanístic sostenible (4.2) que són d’aplicació al pla.

El DIE fa esment a la Directiva 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis (...). En aquest sentit, cal també tenir en compte el Reial Decret 56/2016, de 12 de febrer, pel qual es transposa la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012. En quant a les determinacions d’aplicació en matèria de canvi climàtic, caldrà fer esment al Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, així com als diferents instruments i mesures legals per al desenvolupament sostenible de Catalunya en termes de canvi climàtic.

Incorporat a l’apartat 4.1 de l’EAE. Pel que fa als diferents instruments de planificació en matèria de canvi climàtic, es citen en aquest apartat 4.1 i les seves determinacions en relació al pla es desenvolupen a l’apartat 2.3.3.

4.1.3. Identificació dels elements ambientalment rellevants en l’àmbit del Pla

- MEDI FÍSIC, CONTEXT TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL

A la banda oest del sector, es troba l’antiga masia de Can Jaume de Mogoda. En relació amb aquest aspecte, l’informe dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, de 9 de març de 2018, esmenta que tot i que aquest edifici no està inclòs al Catàleg de béns a protegir, la masia pot tenir valors històrics-etnològics d’interès en el marc de la història de Mollet del Vallès. D’aquesta manera, conclou que la normativa ha d’incloure que en el supòsit que s’hagués d’intervenir en l’edifici i annexos de Can Jaume de Mogoda, o de procedir-ne a l’enderroc, un tècnic en patrimoni

Aquesta determinació s’incorpora entre les mesures de protecció ambiental proposades per al desenvolupament del pla (apartat 8.2 de l’EAE), les quals queden recollides a la normativa de la MP.

11



cultural realitzi prèviament un estudi documental de tipus arquitectònic i etnològic.

Riscos geològics: En aquest sentit, l’informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de 6 de març de 2018, rebut en resposta a les consultes efectuades, no considera necessari un estudi d’identificació dels riscos geològics.

Informe positiu, incorporat a l’EAE (3.1.1).

Risc químic: Tot i així, cal afegir que, d’acord amb l’informe favorable de la Subdirecció General de Seguretat Industrial, de 24 de gener de 2018, rebut en resposta a les consultes efectuades, la zona de la consulta abasta una part reduïda de la franja de seguretat de l’establiment KAO CORPORATION, SA on es preveuen bàsicament zones verdes segons el plànol O2 de Proposta de qualificació del sòl.

Informe positiu, incorporat a l’EAE (3.1.1 i 3.1.2.4).

- MEDI HÍDRIC I CICLE DE L’AIGUA

Cal tenir en compte que en els trams modelitzats hidràulicament i zonificats a la Planificació d’Espais Fluvials de Catalunya (PEF) per l’Agència Catalana de l’Aigua, gairebé la totalitat de l’àmbit s’inclou en zona inundable per 50, 100 i 500 anys de període de retorn.

Ja es feia referència a aquest risc al DIE, però a l’EAE s’ha ampliat aquest apartat (3.1.2.3) incorporant la referència específica al PEF i el mapa de risc d’inundabilitat, a més del de zonificació establert al PEF que ja s’incloïa al DIE.

En relació amb l’anterior, l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 14 de març de 2018, emès en resposta a les consultes efectuades, conclou, entre altres consideracions, que l’actual Modificació puntual pot assumir les mesures plantejades front els riscos d’inundabilitat tenint en compte l’informe favorable emès en data 25 d’agost de 2015 per aquest organisme sobre l’Estudi hidràulic d’inundabilitat anteriorment esmentat. També puntualitza que l’ordenació ha de ser compatible amb els usos permesos en la zona de flux preferent i en la zona inundable segons legislació vigent, flexibilitzant així les mesures necessàries per afrontar el risc.

Informe positiu, incorporat a l’EAE (3.1.2.3 i 8.2).

- MEDI NATURAL, BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Si bé el sector queda exclòs de l’àrea prioritària de les espècies d’aus amenaçades de Catalunya, d’acord amb la cartografia de delimitació de les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d'aus amenaçades de Catalunya (delimitació coincident amb la

Incorporat a l’EAE (3.1.2.2).


delimitació de les zones de protecció per a l’avifauna amb la finalitat de reduir els riscos d’electrocució segons la Resolució MAH/3627/2010, de 25 d’octubre), es tracta d’una àrea àmplia de medi obert i agrícola ric de campeig per determinats rapinyaires protegits pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Així doncs, es poden trobar espècies d’ocells protegits a l’àmbit d’estudi, com el xoriguer (Falco tinnunculus) o l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), aquest darrer espècie d'interès comunitari que ha de ser objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats segons l’annex I de la Directiva 2009/147/CE 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

- PAISATGE

Entre els criteris i accions de la fitxa per la unitat de la Plana del Vallès, hi ha la necessitat de procurar uns assentaments ordenats, així com impulsar actuacions dirigides a revaloritzar i fer accessibles les lleres fluvials urbanes o periurbanes per posar-les a l’abast de la gent mitjançant estratègies d’ús públic específiques. També tenir una especial cura dels elements estructurants del paisatge rural de més valor patrimonial, com els nuclis rurals, i finalment vetllar per una protecció urbanística i territorial dels terrenys agraris i dels mosaics agroforestals, i preservar i potenciar els corredors paisatgístics d’interès agroforestal.

Els criteris i accions esmentats s’han tingut en compte en la proposta de mesures de protecció ambiental.

- ATMOSFERA I ACTIVITATS

Caldrà tenir en compte l’establert en el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats.


D’altra banda, caldrà analitzar l’accessibilitat al sector, la potencialitat de la xarxa de mobilitat actual tant per les connexions com pels enllaços, les xarxes de transport col·lectiu amb parades de bus urbà i interurbà properes a l’àmbit, així com els carrils bici a la zona i voreres pels desplaçaments a peu, la mobilitat obligada i la d’ús recreatiu i turístic, l’aparcament amb

L’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada del Pla Parcial del sector el Calderí, realitzat en el marc de la tramitació de la Modificació puntual del Pla parcial del sector El Calderí que es trobava pendent d’aprovació definitiva en la data en la que es va dictar la sentència per la que es va anul·lar el POUM (DOYMO, any 2013), analitza totes aquestes

12


places per persones amb mobilitat reduïda i punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i places per a bicicletes.

qüestions, les conclusions principals del qual es reflecteixen a l’apartat 3.1.2.6 del present EAE.

4.1.4. Objectius, criteris i indicadors ambientals per a l’elaboració del Pla

En el present apartat es determinen els objectius i criteris ambientals ordenats jeràrquicament, que es considera oportú introduir.

Incorporat a l’EAE (4.3).

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, s’hauran d’incloure els indicadors ambientals següents.

Incorporat a l’EAE (4.3 i 10).

4.2. Valoració i viabilitat ambiental de l’alternativa adoptada per l’avanç del Pla

Cal constatar que el DIE no incorpora un apartat en el qual s’avaluï el grau de compliment de l’alternativa seleccionada en funció dels objectius i criteris ambientals, i de manera comparativa amb la resta d’alternatives plantejades

L’EAE avalua ambientalment cadascuna de les alternatives en funció dels objectius i criteris ambientals establerts (5.2).

Caldrà garantir que l’alternativa seleccionada no suposi una afectació significativa sobre la connectivitat de l’àmbit i els valors del paisatge. Així mateix, i tenint en compte que el mateix DIE reconeix que la pèrdua de l’espai obert existent pot influir negativament en la fauna a nivell local per la reducció dels seus hàbitats de campeig i de nidificació, caldrà evitar que les edificacions vinculades als equipaments de nova creació municipals (Eb) situats al sud de la ronda viària generin un efecte barrera en els entorns del sistema d’espais lliures, incorporant entre els objectius ambientals i en la normativa, que les instal·lacions siguin les mínimes imprescindibles per al seu ús i amb una ordenació, disseny i tractament semblant a les característiques d’espai obert de les zones verdes circumdants.


El DIE planteja que (...) els projectes contindran una avaluació dels volums i característiques dels residus i terres generats i contemplaran el decapatge i preservació de la terra vegetal per reutilitzar-la en la restauració. En relació amb l’anterior, des d’aquesta Oficina Territorial es recomana integrar una estimació d’aquests moviments en l’estudi ambiental estratègic.

L’estimació dels moviments de terres no s’ha pogut incorporar a l’EAE per a aprovació inicial donat el nivell actual de desenvolupament de la proposta.


L’estudi ambiental estratègic haurà d’avaluar i comparar el grau de compliment de les diferents alternatives plantejades en funció de la totalitat dels objectius i criteris ambientals establerts en el present document d’abast

L’EAE avalua ambientalment cadascuna de les alternatives en funció dels objectius i criteris ambientals establerts (5.2).

5. Determinacions per al desenvolupament de l’alternativa seleccionada

Caldrà incorporar les consideracions efectuades en els apartats 4.1.2 i 4.1.3, així com incorporar els objectius i criteris ambientals definits d’acord amb l’apartat 4.1.4, tot garantint la seva integració en la proposta d’ordenació. Així mateix, s’hauran d’incorporar i calcular els indicadors ambientals proposats. Caldrà ajustar i completar la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa proposada, efectuant una avaluació comparativa del grau de compliment de les alternatives en funció de la caracterització de tots els objectius i criteris ambientals

Relacionat amb les consideracions anteriors, incorporat a l’EAE.

El càlcul dels indicadors proposats en el document d’abast en la situació actual no ha estat possible, donat que es tracta d’indicadors associats directament al procés de transformació urbanística que encara no s’ha iniciat.

- Caldrà garantir que l’alternativa seleccionada no suposa una afectació significativa sobre la connectivitat de l’àmbit i els valors del paisatge.

En aquest sentit, caldrà evitar que les edificacions vinculades als equipaments de nova creació municipals (Eb) situats al sud de la ronda viària generin un efecte barrera en els entorns del sistema d’espais lliures, incorporant entre els objectius ambientals i en la normativa, que les instal·lacions siguin les mínimes imprescindibles per al seu ús i amb una ordenació, disseny i tractament adequat a les característiques d’espai obert de les zones verdes circumdants. Així mateix, caldrà promoure i mantenir l’activitat agrària en aquesta peça destinada a equipaments fins que aquests no es desenvolupin.

Aquestes determinacions s’incorporen entre les mesures d’adequació ambiental de la proposta (apartat 8.1) o bé entre les mesures de protecció ambiental proposades per al desenvolupament del pla i que caldrà que s’incorporin a la normativa del mateix (apartat 8.2 de l’EAE).

- Altrament, s’haurà d’aprofundir en els impactes derivats sobre el paisatge amb la necessitat d’adoptar mesures concretes que vagin més enllà de les proposades en la documentació aportada, per tal d’adaptar l’equipament de nova creació municipal i el nou vial de circulació de gran capacitat perimetral amb el medi, tot adoptant els criteris i les accions disposats al Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona per la unitat de la Plana del Vallès, referits anteriorment.


13



- Respecte la mobilitat generada, es considera convenient que la millora de la vialitat d’accés i circulació a l’àmbit, i específicament el nou vial de circulació de gran capacitat perimetral, sigui la mínima i imprescindible pel que fa a les ocupacions i amplades, integrades paisatgísticament amb els entorns del sistema d’espais oberts. Alhora, caldrà analitzar amb més deteniment els efectes que l’increment de mobilitat pot tenir sobre el medi i les mesures concretes de minimització de la mobilitat generada. En concret, caldrà que la proposta faciliti la xarxa de mobilitat actual, reforçant les xarxes de transport col·lectiu amb parades de bus urbà i interurbà properes a l’àmbit, així com la implantació d’un carril bici a la zona i amples voreres pels desplaçaments a peu, així com analitzar amb més deteniment l’impacte sobre el medi que tindrà el nou vial de circulació de gran capacitat perimetral, tenint en compte que el mateix DIE reconeix que la proposta suposarà un increment notable de la mobilitat.

L’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada del Pla Parcial del sector el Calderí, realitzat en el marc de la tramitació de la Modificació puntual del Pla parcial del sector El Calderí que es trobava pendent d’aprovació definitiva en la data en la que es va dictar la sentència per la que es va anul·lar el POUM (DOYMO, any 2013), analitza totes aquestes qüestions, les conclusions principals del qual es reflecteixen a l’apartat 3.1.2.6 de l’EAE.

- Caldrà avaluar les emissions de gasos amb efecte hivernacle previstes i, en tot cas, aprofundir en les mesures per tal de minimitzar l’emissió de GEH associats al consum energètic i d’autosuficiència energètica. En aquest sentit, caldrà introduir les mesures necessàries per assegurar la màxima eficiència energètica dels nous edificis amb la finalitat de no comprometre el compliment dels objectius ambientals marcats per la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de maig, relativa a l’eficiència energètica dels edificis, en la qual s’estableix l’obligatorietat de què els edificis tinguin un consum quasi nul en l’any 2020, sent aquesta restricció aplicable a l’any 2018 en el cas d’edificis de titularitat pública.

A fi de què les noves àrees residencials siguin el màxim d'autosuficients energèticament, caldrà que les noves edificacions s’ajustin a la definició d’edifici de consum d’energia gairebé nul establerta en la disposició addicional quarta del Reial Decret 56/2016, de 12 de febrer, pel qual es transposa la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012.

L’EAE incorpora una avaluació de les emissions de GEH (7.3.6), així com incorpora noves mesures per tal de minimitzar l’emissió de GEH associats al consum energètic i d’autosuficiència energètica (8.2).

Caldrà donar compliment a les determinacions establertes en l’informe de l’Agència Catalana de

Aquesta determinació s’incorpora entre les mesures de protecció ambiental proposades per al


l’Aigua, de 14 de març de 2018, en el qual es conclou que l’actual Modificació pot assumir les mesures plantejades front els riscos d’inundabilitat tenint en compte l’informe favorable emès en data 25 d’agost de 2015 sobre l’Estudi hidràulic d’inundabilitat, tot i que recorda que l’ordenació ha de ser compatible amb els usos permesos en la zona de flux preferent i en la zona inundable segons la legislació vigent. Altrament, requereix estudiar la impermeabilització i l’escolament superficial, considerar mesures per reduir el volum d’aigües pluvials que es poden incorporar a nivell constructiu (paviments filtrants, teulades verdes...), i recomana que una part de les aigües pluvials, un cop diluïdes, es retinguin en una bassa de pluvials o zona humida en la zona verda situada al sud del sector.

desenvolupament del pla (apartat 8.2 de l’EAE), les quals queden recollides a la normativa de la MP.

Caldrà incorporar la consideració establerta en l’informe dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, de 9 de març de 2018, relativa a incloure en la normativa del document que en el supòsit que s’hagués d’intervenir en l’edifici i annexos de Can Jaume de Mogoda, o de procedir-ne a l’enderroc, un tècnic en patrimoni cultural realitzi prèviament un estudi documental de tipus arquitectònic i etnològic de la masia.


Caldrà donar compliment a l’informe urbanístic i territorial emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 15 de març de 2018, en el qual es determina, entre d’altres, que caldrà adaptar la proposta d’ordenació al context socioeconòmic en el qual es desenvolupa la Modificació puntual, atenent a les variacions que s’hagin pogut produir des del moment en el qual es van redactar els documents que es van tramitar l’any 2019, així com havent d’incorporar la documentació pròpia d’un pla parcial de delimitació.

L’adequació de la proposta al context socioeconòmic actual ve justificada tant en l’Avaluació econòmica i financera de la present Modificació, que acredita la viabilitat econòmica de la proposta, així com en la Memòria social, que justifica l’adequació del sostre residencial i tipologies d’habitatge previstes a les necessitats de la població i al mercat d’habitatge.

La documentació presentada conté les determinacions pròpies d’un pla parcial de delimitació. La MP conté les determinacions establertes en l’article 65 del TRLU i la documentació exigida en l’article 66 del TRLU, amb la justificació específica a que es refereix l’apartat 2 d’aquest darrer precepte, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos hídrics i energètics com pel que fa als indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà, d’acord amb l’article 58, apartats 1.d, 1.e i 8 del TRLU.

14

3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC A banda de les determinacions que es deriven del document d’abast emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat, s’han tingut en compte les determinacions derivades dels següents informes emesos a la fase de consultes, destacant les següents conclusions:

REQUERIMENT RESOLUCIÓ DEL REQUERIMENT

Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona (19 de gener de 2018)

Manifestà no efectuar cap aportació -

Subdirecció General de Seguretat Industrial (24 de gener de 2018)

Informe favorable: la zona de la consulta abasta una part reduïda de la franja de seguretat de l’establiment KAO CORPORATION, SA on es preveuen bàsicament zones verdes segons el plànol O2 de Proposta de qualificació del sòl.

Sense més implicacions que reflectir la resposta a l’EAE

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (6 de març de 2018)

No considera necessari un estudi d’identificació dels riscos geològics.

No emet consideracions en relació a l’abast i el grau d’especificació de l’EAE.

Sense més implicacions que reflectir la resposta a l’EAE

Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura (9 de març de 2018)

L’ordenació proposada no preveu la conservació de l’antiga masia de Can Jaume de Mogoda. Tot i que aquest edifici no està inclòs al Catàleg de béns a protegir, la masia pot tenir valors històrics-etnològics d’interès en el marc de la història de Mollet del Vallès. D’aquesta manera, conclou que la normativa ha d’incloure que en el supòsit que s’hagués d’intervenir en l’edifici i annexos de Can Jaume de Mogoda, o de procedir-ne a l’enderroc, un tècnic en patrimoni cultural realitzi prèviament un estudi documental de tipus arquitectònic i etnològic.

Incorporat a l’EAE i a la normativa del Pla

Agència Catalana de l’Aigua (14 de març de 2018)

Conclou, entre altres consideracions, que l’actual Modificació puntual pot assumir les mesures plantejades front els riscos d’inundabilitat tenint en compte l’informe favorable emès en data 25 d’agost de 2015 per aquest organisme sobre l’Estudi hidràulic d’inundabilitat anteriorment esmentat. També puntualitza que l’ordenació ha de ser compatible amb els usos permesos en la zona de flux preferent i en la zona inundable segons legislació vigent, flexibilitzant així les mesures necessàries per

L’EAE incorpora el requeriment per a què les figures de planejament que desenvolupin l’àmbit tinguin en compte aquests aspectes.


afrontar el risc. En qualsevol cas, aquestes mesures es podran concretar en el conseqüent Pla Parcial.

El Pla Parcial i el projecte d’urbanització hauran d’estudiar la impermeabilització i l’escolament superficial, considerar mesures per reduir el volum d’aigües pluvials que es poden incorporar a nivell constructiu (paviments filtrants, teulades verdes...), i recomana que una part de les aigües pluvials, un cop diluïdes, es retinguin en una bassa de pluvials o zona humida en la zona verda situada al sud del sector.

L’EAE incorpora el requeriment per a què les figures de planejament que desenvolupin l’àmbit tinguin en compte aquests aspectes.

Per tal de donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, el planejament s’haurà d’adaptar a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la Directiva Marc i, en particular, al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat el 5 de maig de 2017.

Reflectit a l’EAE

Les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament d’aigua o de sanejament o bé l’ampliació de les ja existents, corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística.

Reflectit a l’EAE

Informe urbanístic i territorial adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (15 de març de 2018)

Sense implicacions ambientals. Requeriments urbanístics a completar per part dels redactors a la fase d’aprovació inicial.

Incorporat a la proposta del pla per a aprovació inicial

3.1.3 INFORMES DE L’AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Un cop incorporades aquestes determinacions a la proposta, el promotor va presentar la documentació a l’Ajuntament de Mollet del Vallès per a l’aprovació inicial, en data 18 de desembre de 2018. Aquesta documentació va ser informada pels diferents serveis tècnics de l’Ajuntament i va ser modificada per tal d’incorporar-ne les prescripcions corresponents. A continuació es resumeix el contingut dels diferents informes emesos per l’Ajuntament i la manera com han estat incorporats a la proposta que es va acabar aprovant inicialment el 8 d’abril de 2019 pel Ple municipal.


Tècnic Mobilitat (22 de febrer de 2019)

Diverses determinacions pel document d’EAMG

Sense afectació en el document ambiental, a banda de modificar els apartats que fan referència a mobilitat

15



Tècnic de sanejament i xarxa d’aigua potable (19 de febrer de 2019)

Determinacions diverses Ajustos incorporats a la proposta.

Tècnics d’obres (5 de març de 2019)

Determinacions diverses Sense afectació, a banda d’ajustos en normativa.

Parcs i jardins (5 de març de 2019)

Criteris per xarxes de serveis (SUDS) Element a incorporar en projecte d’urbanització. Integrat a nivell de mesures en l’EAE.

Disponibilitat de recursos hídrics Es poden incloure mesures.

Sistema d’espais verds Es poden incloure mesures.

Planejament (18 de desembre de 2018)

Es constata que les unitats de parcel·lació (u.p.) amb una densitat més alta corresponen a les qualificades de Subzona d’ordenació volumètrica específica - Habitatge protegit Mollet-Sud (clau 3d.2). De fet, si bé el sostre corresponent a habitatges amb protecció oficial representa el 30% del total, el nombre d’habitatges amb aquest destí representa el 36% (480 de 1329), sense que la memòria social justifiqui una demanda d’habitatge amb protecció de menors dimensions que les de renda lliure, si bé si que se’n justifica el nombre. Cal una justificació en aquest sentit, o bé fer un repartiment proporcional del nombre d’habitatges amb relació al sostre

Actualitzades les dades a la memòria social.

EAE: Incorporar mesures a normativa Incorporades les mesures de l’EAE a la normativa del Pla.

Fer un resum no tècnic de l’EAE Incorporat a l’EAE.

Determinacions sobre l’estudi hidràulic Estudi hidràulic actualitzat.

Correspon a la memòria social avaluar l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica. Cal que la memòria social aportada en compliment de la Disposició Transitòria Sisena del TRLU, doni compliment a les determinacions de l’article 69.5 del RLU.

Ja es fa una anàlisi de la població exclosa en matèria d’habitatge. Un nivell més concret no és propi d’una memòria social d’un PP. El tema del gènere ja s’inclou.

3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL

3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL Amb data 21 d’octubre de 2019 l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona va emetre el seu corresponent informe en relació al document aprovat inicialment de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Mollet del Vallès a l’àmbit del Calderí. A continuació es detallen les principals determinacions d’aquest informe, tot indicant la manera en que s’han resolt:

REQUERIMENT INFORME D’APROVACIÓ INICIAL INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS

5. Anàlisi ambiental -

L’estudi ambiental estratègic s’ajusta a l’estructura definida en l’article 70 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, així com al contingut establert en l’annex IV de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Es comprova que l’EAE recull els requeriments efectuats en el document d’abast.

-

Anàlisi ambiental de la proposta d’ordenació i dels valors naturals -

Es considera que la proposta garanteix el manteniment de la biodiversitat, la connectivitat i el paisatge de manera vinculada el Parc.

-

Atenent que en el document d’abast es requerí minimitzar els impactes derivats sobre el paisatge així com adoptar mesures concretes, tal i com s’ha esmentat anteriorment, cal constatar que aquestes han estat aportades de manera adient i es valoren favorablement.

-

Tramitació ambiental de la Modificació puntual

Caldrà incorporar en la documentació que ha de ser objecte d’aprovació provisional un document resum en el qual es valori la integració dels aspectes ambientals en la proposta, de l’estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d’abast, i del resultat de les consultes efectuades i com aquestes s’han pres en consideració, d’acord amb l’article 24 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

Per aquest motiu es redacta el present Document resum.

6. Conclusió

16

REQUERIMENT INFORME D’APROVACIÓ INICIAL INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS

a) Caldrà recaptar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, i incorporar les seves prescripcions, si s’escau, d’acord amb l’article 8.5 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

Així mateix, caldrà consultar a la resta de les administracions públiques afectades i al públic interessat identificat en el document d’abast emès per aquesta Oficina Territorial en data 3 d’abril de 2019.

S’ha recaptat l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, emès en data 18 de febrer de 2020, i s’han incorporat les seves prescripcions a la proposta (veure apartat 3.2.2).

b) Caldrà justificar la necessitat de l’ocupació màxima del 50% prevista per a les instal·lacions que es preveuen implantar en l’equipament destinat a usos de serveis ambientals (Eb4) ubicat al sud-oest de l’àmbit i, en cas que sigui viable tècnicament, plantejar superfícies d’ocupació màxima inferiors, semblants a les de l’equipament esportiu (Eb5), per tal de preservar els valors de biodiversitat i connectivitat.

La proposta per a aprovació provisional ha modificat l’ocupació màxima prevista per a l’equipament de serveis ambientals (Eb4), reduint-la a un 40% a l’article 7 de la normativa. Així mateix, preveu que el projecte que es redacti per concretar l’equipament que finalment s’implanti en aquests sòls haurà de justificar l’ocupació prevista en les necessitats de la instal·lació.

c) Per tal de millorar la integració de l’equipament de nova creació de caràcter esportiu (Eb5) amb l’entorn, caldrà incorporar el condicionant de mantenir el màxim d’arbrat ja existent en els horts urbans.

La proposta per a aprovació provisional incorpora el requeriment de mantenir el màxim d’arbrat ja existent en els horts urbans en la regulació de l’equipament o dotació destinat a usos recreatius i esportius (Eb5) (article 7 de la normativa).

3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES Tot seguit es recullen les aportacions amb incidència ambiental realitzades per les diferents administracions i organismes dels que s’ha rebut informe:

REQUERIMENT INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (20 de maig de 2019)

Afectació al Patrimoni geològic i paleontològic.

L’àmbit de la Modificació del POUM objecte d’aquest informe no afecta a cap jaciment paleontològic o punt d’interès geològic.

Sense implicacions.

Riscos geològics Sense implicacions.


No considera necessària l’elaboració d’un estudi de riscos geològics complementari.

Agència de Residus de Catalunya (1 d’octubre de 2019)

5. CONSIDERACIONS

a) Gestió de residus

- Caldrà que l’empresa promotora de la present modificació puntual disposi de la llicència ambiental o autorització ambiental d’acord amb la normativa vigent (Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats) on s’establiran les condicions ambientals específiques per exercir l’activitat.

- Caldrà que l’empresa promotora de la present modificació puntual compleixi amb les obligacions com a productors o posseïdors de residus:

Gestionar els residus que produeixin o posseeixin de conformitat amb les determinacions del Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

Estar inscrits al Registre de productors de residus si és que l'activitat de l'empresa ho requereix.

Utilitzar per al transport dels residus generats empreses inscrites al Registre de transportistes i amb autorització específica per al residu, en els casos que sigui necessari.

Portar al dia un registre propi de residus generats.

Incorporat a la normativa del pla per a aprovació provisional (article 25) i a l’EAE.

b) Altres consideracions

- Qualsevol actuació que es desenvolupi en un emplaçament relacionat amb activitats potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real Decreto 9/2005, de 14 de gener pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

- Gestionar els residus d'enderrocs, de la construcció i d'excavació que es puguin generar en el desenvolupament de les actuacions d'acord amb la normativa vigent en matèria de residus de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/2009 de 21 de juliol de 2009,


17



pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

- En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb contingut d'amiant, caldrà donar compliment al Real Decreto 396/2006, de 31 de març, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. Aquests residus es gestionaran en instal·lacions autoritzades per l'Agència de Residus de Catalunya.

- En cas que els terrenys objecte del present projecte esdevinguin deficitaris o excedents en terres, caldrà donar compliment a l’Ordre APM/1007/2017, de 10 d’octubre, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització en operacions de rebliment i obres diferents d’aquelles en què es van generar.

6. CONCLUSIONS

S’informa favorablement sobre l’aprovació inicial de la MP, sempre i quan es tinguin en compte les consideracions del present informe.

Direcció General de Comerç (5 de novembre de 2019)

Informe favorable. Sense implicacions.

Departament de Cultura (4 de febrer de 2020)

Consideracions:

La normativa inclou el que s’havia condicionat anteriorment (a l’informe emès a la fase d’avanç) respecte l’antiga masia de Can Jaume de Mogoda.

Conclusions:

Informe favorable.

Sense implicacions.

Agència Catalana de l’Aigua (18 de febrer de 2020)

Conclusions:

- En relació a l’abastament s’informa favorablement Sense implicacions.


- En relació al sanejament s’informa favorablement. Els planejaments o projectes que se’n derivin hauran de tenir en compte les següents consideracions:

o En el disseny de la xarxa de drenatge de pluvials s’haurà d’avaluar degudament la construcció d’un sistema de retenció per a les aigües pluvials que pugui contenir les primeres aigües de pluges més contaminades amb una capacitat de 40 m3/ha impermeabilitzada.

o S’haurà d’estudiar específicament la infiltració de les noves superfícies a urbanitzar amb la intenció de reduir al màxim la impermeabilització i l’increment d’escorrentiu superficial. S’haurà de concretar numèricament el valor de la infiltració i proposar les mesures correctores com poden ser la ubicació de zones de retenció i infiltració de pluvials, a més d’altres mesures que es poden incorporar a nivell constructiu (paviments filtrants o porosos, cunetes filtrants, pous d’infiltració, teulades verdes, aprofitament de pluvials, etc.).

o Per a l’aprovació del projecte d’urbanització el promotor haurà d’abonar la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta. El valor d’aquesta taxa s’ha estimat en 1.246.374 € sense IVA.

o Els sobreeixidors s’hauran de dissenyar per tal de garantir una dilució mínima 1:5.

o Per a poder connectar al sistema de sanejament en alta s’haurà de sol·licitar la corresponent autorització de connexió al Consorci Besòs Tordera.


o El sistema de desguàs de les aigües pluvials que es defineixi haurà d’integrar el desguàs de les aigües pluvials del polígon industrial existent de Can Prat.

Pel que fa al sistema de desguàs de les aigües pluvials, el sistema que planteja la MP proposa la connexió a una bassa de laminació i el desguàs per un emissari (funcionant per gravetat) que conduirà les pluvials fins el riu Besòs, sense integrar, per tant, el desguàs de les aigües pluvials del polígon industrial existent de Can Prat. El requeriment al respecte contingut a l’informe de l’ACA es basava en un informe anterior del Consorci Besòs Tordera que no estava actualitzat respecte al sector del Calderí.

En aquest sentit, cal tenir en compte que Can Prat Sud és un polígon industrial construït als anys 70 del passat segle amb una xarxa unitària que no funciona correctament, fet pel qual les Normes de

18


planejament urbanístic de Mollet del Vallès, aprovades l’any 2017, preveuen la transformació d’aquest àmbit. Serà en el moment que els propietaris desenvolupin aquest sector Can Prat Sud quan caldrà dissenyar i executar la nova xarxa separativa de sanejament i de pluvials en aquest àmbit. Per tant, no està justificada la proposta contemplada en l’Informe de l’ACA en el sentit que la Modificació puntual ha de preveure una solució determinada de xarxa de pluvials que discorri per Can Prat Sud, perquè això implicaria que el sector El Calderí no es podria desenvolupar sense executar simultàniament les obres necessàries a Can Prat Sud.

En data 8 de maig de 2020 s’ha mantingut una reunió entre l’equip redactor de la MP i els tècnics municipals i el Consorci Besòs Tordera en la qual es va clarificar aquest punt i es va validar la proposta que planteja la present MP, fet pel qual es manté la proposta de xarxa de pluvials i de sanejament de la MP.

- En relació a la inundabilitat s’informa favorablement. Els planejaments o projectes derivats hauran de complir les següents consideracions:

o El projecte d’urbanització inclourà les mesures de protecció passives establertes a l’estudi d’inundabilitat, o si és necessari, de l’ actualització de l’estudi.


o Els usos i edificis que es proposin en zona inundable compliran l’establert a l’article 14 bis 1 del RDPH.


- En relació a les afeccions mediambientals s’informa favorablement d’acord a les competències de l’ACA. Els planejaments o projectes derivats hauran de complir amb la següent condició:

o Les primeres aigües de pluja no podran ser conduïdes a la bassa de laminació.


Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat. DTES (27 de març de 2020)

Cal assenyalar en relació amb l’estudi de trànsit, que si bé mostra grafs de les simulacions que inclouen les carreteres B-500, C-17, C-59 i N-152a, aquests no estan actualitzats (...). Caldrà completar l’estudi de trànsit en el marc del Projecte d’urbanització tenint en compte

Incorporat entre les mesures de protecció ambiental a l’apartat 8.2 de l’EAE així com a les determinacions per al planejament derivat especificades en aquest document resum.


també la capacitat de les pròpies carreteres i el trànsit que hi circularà. En aquest estudi, que haurà d’incloure la simulació de les carreteres, vies i nusos de l’àmbit territorial d’influència del sector, s’haurà d’analitzar acuradament el trànsit i el nivell de servei assolit i acreditar en les hores punta el seu correcte funcionament. De no poder-se acreditar el correcte funcionament d’aquesta vialitat, l’estudi haurà de definir i justificar, si resulta factible, les actuacions viàries que es requereixi a l’efecte de resoldre els problemes detectats, les quals aniran a càrrec dels promotors del sector. En tot cas, caldrà limitar el grau de desenvolupament del sector a aquell que sigui compatible amb el correcte funcionament de les carreteres i els nusos afectats.

El Pla especial urbanístic que permeti i defineixi el desenvolupament de l’àmbit comercial del sector haurà d’incorporar un Estudi d’avaluació de la mobilitat generada que tingui en compte la mobilitat del sector del Calderí completament desenvolupat així com la que generarà el Pla director urbanístic Eix riera de Caldes sud, i que estableixi les mesures infraestructurals i de gestió de la mobilitat necessàries, si s’escau conjuntament amb aquest Pla director, que garanteixin el correcte funcionament de la xarxa viària.


Cal mantenir les línies d’edificació fixades en els plànols d’ordenació i incloure-hi la línia d’edificació a 25 metres de l’aresta exterior de les calçades de les carreteres B-500 i N-152. Aquesta servitud viària deixarà de tenir efecte una vegada aquests trams s’hagin integrat a la vialitat municipal.

Els trams als que es refereix l’Informe ja han estat integrats a la vialitat municipal, en haver estat traspassats a l’Ajuntament de Mollet mitjançant Resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 29 de juny de 2018. En conseqüència, no s’inclou en els plànols de la Modificació la línia de 25 m. de l’aresta exterior de les calçades de les carreteres B-500 i N-152, però sí que es mantenen les línies d’edificació assenyalades en els plànols d’ordenació.

En el Projecte d’urbanització del sector del Calderí s’haurà de dissenyar les rotondes a les carreteres B-500 i N-152a i els seus ramals de connexió d’acord amb la normativa de carreteres. El disseny previst a la Modificació puntual es considera indicatiu, en particular pel que fa al carril directe entre el vial de circumval·lació i la C-17 direcció Barcelona, que caldrà segregar de la calçada anul·lar.


19



Caldrà tenir en compte en el Projecte d’urbanització que la implantació de semàfors que puguin tenir efectes a la xarxa de carreteres, restarà subjecte a les condicions que estableixi el Servei Territorial de Carreteres de Barcelona, i que en la implantació de les infraestructures de serveis s’haurà de donar compliment a allò que determina l’article 104 del Reglament General de Carreteres així com la resta de normativa sectorial aplicable.

Incorporat entre les mesures de protecció ambiental a l’apartat 8.2 de l’EAE.

El Pla especial urbanístic que defineixi el desenvolupament comercial haurà d’obtenir l’informe favorable vinculant de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat i el Projecte d’urbanització del sector haurà d’obtenir l’informe favorable vinculant del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona.


Subdirecció General de Programes de Protecció Civil. Departament d’Interior (20 de juny de 2020)

1. Pel que fa al risc d’inundacions:

Les normes urbanístiques que regeixin el Sector de El Calderí hauran de tenir en compte els condicionats que es detallen a continuació pel que fa als usos permesos i tipus d’elements vulnerables que es vulguin implantar a les zones on es manté el risc d’inundabilitat un cop implantades les mesures correctores previstes.

(...)

A la zona sud del sector on es mantindrà el risc d’inundabilitat, es preveu la implantació d’equipaments esportius que són usos permesos pel reglament de la llei d’urbanisme compatibles amb les condicions d’inundabilitat.

La normativa urbanística de la MP ja recull que els usos i edificis que es proposin en zona inundable compliran l’establert a l’article 14 bis 1 del RDPH, fet pel qual no cal modificar-la per introduir els condicionants que estableix l’informe.

2. En relació al risc químic per transport de mercaderies perilloses:

D’acord amb les darreres dades disponibles a la DGPC, el sector de El Calderí no queda afectat per aquest risc. No s’estableix cap condicionant en relació a aquest risc.

Atès que, com s’ha indicat al punt 3 de l’apartat de l’anàlisi de risc del present informe, el risc químic en el transport de mercaderies perilloses és una variable canviant en el temps, es recomana que els elements vulnerables estiguin ubicats el més lluny possible de la xarxa viària i ferroviària.

Atès que, a diferència dels informes anteriors de la DGPC, en aquest informe es conclou la inexistència d’aquest risc, en l’article 9 de les Normes urbanístiques s’han suprimit les previsions relatives a aquest risc, i s’ha eliminat dels plànols d’ordenació la línia que marcava el límit de la zona d’indefensió front a aquest risc.

Les mesures de protecció ambiental de l’EAE incorporen la recomanació d’ubicar els elements vulnerables el més lluny possible de la xarxa viària i ferroviària.

3. Pel que fa al risc químic en instal·lacions industrials: Sense implicacions.


D’acord amb les darreres dades disponibles a la DGPC, el sector de El Calderí no queda afectat per aquest risc. No s’estableix cap condicionant en relació a aquest risc.

En cas que s’implantin activitats o elements especialment vulnerables en zona d’alerta, es recomana que el pla d’emergència municipal per risc químic en establiments industrials, prevegi sistemes d’avisos a aquestes activitats o elements vulnerables que acullin grups crítics de població.

En l’actualització del Pla d’emergències municipal, de competència municipal, caldrà vetllar per la incorporació de sistemes d’avisos per als equipaments sanitaris i educatius inclosos a la zona d’alerta de KAO Corporation dins l’àmbit.

4. Es recorda que el municipi de Mollet del Vallès té l’obligació o recomanació, segons escaigui, d’elaborar els plans d’actuació municipal.

Sense implicacions per a la MP. Competència municipal.

3.2.3 AL·LEGACIONS D’EMPRESES, PARTICULARS I ENTITATS En fase d’aprovació inicial, s’han rebut diverses al·legacions d’empreses, particulars i entitats, si bé únicament una d’elles conté implicacions de caire ambiental. A continuació es mostren les al·legacions rebudes i es detalla àmpliament les al·legacions de caràcter ambiental, especificant com se li dona resposta en el present document i a la proposta de la MP.


Gestió i Serveis La Muntanyeta S.L. (11 de juny de 2019)

1. En quant a la cessió d’aprofitament urbanístic exigida a l’àmbit del núm. PAU-6

Sense implicacions de caire ambiental.

2. En quant a la delimitació de l’àmbit del PAU-6 i a l’aprofitament assignat al mateix


Candidatura d’Unitat Popular de Mollet del Vallès (16 de juny de 2019)

1. Nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la MPGOU per manca de motivació, per quant en la Memòria del document no es justificaria ni l’oportunitat ni la prioritat de procedir a la modificació urbanística de l’àmbit, el que derivaria en


20


l’arbitrarietat en l’exercici de potestats discrecionals.

2. Nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la MPGOU per haver procedit a través de la tècnica de la modificació de planejament, i no a través de la tècnica de revisió.


3. Nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la MPGOU per l’existència formal de treballs d’inici i redacció del nou POUM.


4. Nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la MPGOU per insuficiència de l’Informe de sostenibilitat econòmica.


5. Nul·litat de l’acord d’aprovació inicial de la MPGOU per manca de la preceptiva Agenda i Pla d’Etapes.


6. Nul·litat de l’acte relatiu a l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana a l’àmbit de El Calderí per incompliment del deure de facilitar la participació ciutadana.


7. Nul·litat de l’acte relatiu a l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana a l’àmbit de El Calderí per falta de l’adequada Memòria Social.


Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) (4 de juny de 2020)

1. En relació al projecte urbanístic:

El Pla General d’Ordenació Urbana de 1982 ja preveia la classificació urbanística de la major part d’aquesta pastilla de sòl com a urbanitzable no programat, i, tot i així, l’àmbit s’ha mantingut amb una molt bona qualitat ambiental, donat que més de la meitat de la seva superfície es troba, a hores d’ara, explotada agrícolament.

L’anul·lació del POUM de Mollet del Vallès de 2005 hauria de ser una oportunitat per a pensar, per part de l’Ajuntament, en la formulació d’un nou

Com bé recull l’al·legant, el sector El Calderí ja constituïa un àmbit de sòl urbanitzable en el PGOU de 1982. Cal tenir en compte que aquest sector ja havia estat delimitat pel POUM de Mollet aprovat l’any 2005, i també s’havia aprovat el Pla parcial, i començat el procés de gestió urbanística, amb la creació de la Junta de compensació i l’inici dels treballs de redacció dels projectes de reparcel·lació i d’urbanització. Es tracta, per tant, d’un àmbit de sòl urbanitzable que, en el moment d’anul·lar-se el POUM, es trobava en un estat d’execució avançat.

En aquest context, i atès que l’anul·lació del POUM es va deure a qüestions que en res afecten aquest sector,


planejament per al sector més respectuós ambientalment i que, especialment, protegeixi els conreus herbacis en explotació que formen part del connector Riera de Caldes-Gallecs Riu Besós.

S’ha de tenir en compte que, com molt bé es recull en l’EAE, aquest espai obert és una àrea de campeig d’espècies de rapinyaires protegides pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, així com de la presència de l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) espècie d’interès comunitari que ha de ser objecte de protecció en quant als seu hàbitats segons l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE.

resulta del tot justificat que l’Ajuntament de Mollet hagi assumit la iniciativa plantejada per la Junta de compensació de tramitar l’instrument de planejament necessari per a poder desenvolupar el sector, que és la Modificació del PGOU amb la incorporació de l’ordenació urbanística detallada de l’àmbit.

2. Sobre l’estudi ambiental estratègic:

L’EAE remarca aquestes la rellevància ambiental de les zones agrícoles com a espais oberts i amb un cert grau de naturalitat en un entorn molt urbanitzat, actuant com a zona de pas i alimentació de fauna. És sorprenent, des del punt de vista d’aquesta entitat, quan manifesta que el futur parc urbà perimetral, amb la important freqüentació de persones que comportarà, podrà fer la funció de connector entre Gallecs i el riu Besós. En el mateix punt es parla de l’àrea de campeig de rapinyaires i de la presència de l’enganyapastors, però no es concreta cap mesura de protecció. Si es vol mantenir un connector de veritat el que ha de fer aquest nou planejament és blindar les zones agrícoles esmentades i concentrar tot el sostre en la resta de la pastilla, el resultat serà una ciutat més compacta, més respectuosa amb la biodiversitat i que no malmetrà més sòl agrícola, ja escàs en el context del Vallès.

El punt 7.1 de l’EAE de caracterització dels impactes significatius del pla, analitza l’impacte derivat de la degradació de l’hàbitat d’espècies protegides, definint-lo com un impacte negatiu, indirecte, a curt termini i permanent, ja que la pèrdua de l’espai obert pot influir negativament en la fauna a nivell local per la reducció dels seus hàbitats de campeig i de nidificació. No obstant, la creació del parc periurbà perimetral amb criteris paisatgístics i amb un elevat grau de naturalitat pot mitigar aquesta pèrdua, fet pel qual la rellevància de l’impacte es considera baixa.

A l’apartat 8.1 de l’EAE es detallen les mesures d’adequació ambiental de la proposta, que en relació al sistema d’espais lliures i la connectivitat preveuen:

Dotar de continuïtat el parc urbà perimetral situat al sud-est de l’àmbit, arran de la modificació de la ubicació de l’equipament esportiu. Aquesta modificació permet que pugui haver un recorregut perimetral de l’àmbit a través d’espais lliures.

El parc efectuarà funcions d’integració paisatgística i reducció de l’impacte acústic sobre l’àmbit per part de les infraestructures adjacents, mitjançant la plantació d’arbrat d’una certa dimensió. Amb el mateix objectiu es proposa la possibilitat de mantenir i recuperar la mota per on circulava el tren del Calderí com a possible recorregut elevat amb visuals sobre el parc i com a element addicional de protecció.

Mantenint el seu caràcter de parc urbà, es proposa la possibilitat que es pugui desenvolupar una funció alternativa compatible que permeti

21



combinar una certa activitat agrària, mantenint els conreus agrícoles existents, amb la cívica, de manera que s’involucri al ciutadà i es redueixin les despeses de manteniment de la urbanització. En qualsevol cas, el projecte d’urbanització acabarà de definir el tractament més convenient per aquesta franja.

El Projecte d’urbanització definirà acuradament les característiques del parc, respectant els principis de jardineria sostenible i de baix manteniment en el disseny dels espais verds i plantacions.

En la fase d’aprovació provisional la proposta millora la integració de la zona d’equipaments arran de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona emès en data 21 d’octubre de 2019, reduint la superfície màxima d’ocupació prevista per a l’equipament de serveis ambientals i establint la obligatorietat a la normativa del pla de mantenir el màxim d’arbrat existent en els horts urbans a l’entorn de l’equipament de nova creació de caràcter esportiu.

De forma complementària, a l’apartat 8.2 de l’EAE es detallen les protecció ambiental proposades per tal de millorar la integració ambiental de la proposta, que generalment estan incorporades a la normativa de la MP, entre les quals es destaquen les següents:

El disseny i tractament del sistema d’espais lliures perimetral i de les zones lliures d’edificació a la zona d’equipaments situada al sud de la nova ronda viària es realitzaran prioritzant el manteniment de les característiques de naturalitat associades a l’espai obert agrari existent per tal d’afavorir la presència d’hàbitats per a les espècies de flora i fauna autòctones presents a l’entorn agrari actual. En aquest sentit es proposa el següent:

o Es mantindran espais oberts amb una baixa densitat de vegetació arbòria i es mantindran zones de baixa freqüentació.

o Es mantindran espais vinculats a conreus agrícoles i horts.

o S’incorporarà una bassa de pluvials o zona humida a la zona verda situada al


sud del sector, que, amb la finalitat de recollir l’aigua de pluja per tal d’emprar-la en el reg de les zones verdes, possibiliti a la vegada la creació d’un hàbitat d’interès per a la fauna.

A la zona d’equipaments situada al sud de la nova ronda viària prevista es concentraran les noves edificacions i instal·lacions a la zona en contacte amb la ronda viària, per tal de maximitzar l’amplada de la franja d’espais lliures perimetral.

De forma temporal i fins que no es desenvolupin els equipaments esportius previstos al sud de la nova ronda viària, es promourà el manteniment de l’activitat agrària en aquesta zona.

Els projectes que desenvolupin la MP hauran de vetllar per a la correcta integració d’aquestes mesures de protecció ambiental, així com de la resta de mesures de protecció ambiental incorporades a la normativa del Pla i a l’EAE, fet que caldrà comprovar en el corresponent seguiment ambiental del pla.

Per tot l’anterior, es considera que amb el desenvolupament del gran parc de contorn amb criteris de tractament anàlegs als del conjunt de l’anella verda de Mollet i amb les millores introduïdes en fase d’aprovació provisional arran de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona emès en data 21 d’octubre de 2019, la proposta integra la biodiversitat de l’àmbit i l’entorn en l’ordenació de forma satisfactòria.

En relació al paisatge: Es refereix a que aquesta peça forma part de la “Unitat de la plana del Vallès del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona”, i entre els objectius el punt 17.1 diu “Uns assentaments ordenats que no comprometin els valors i elements que defineixen el paisatge de la Plana del Vallès (obert, rural, agroforestal, de morfologia ondulada) i amb uns accessos als nuclis de qualitat”. Entre les propostes, a continuació, es diu “Evitar la dispersió i l’ocupació de sòl amb noves àrees residencials de baixa densitat”.

Per DEPANA ni l’objectiu ni la proposta respecte del paisatge, que recull el planejament de l’Alternativa 3, la escollida, són viables. De fet és tot el contrari, es malmet el paisatge de Plana del Vallès i continua el model urbanístic expansiu i no compacte, en contradicció amb les

Com ja s’ha exposat anteriorment, la proposta únicament estableix l’ordenació urbanística detallada d’un àmbit de sòl urbanitzable ja previst des de fa dècades. Amb això, la proposta incorpora criteris d’integració paisatgística tant pel que fa a la disposició de les noves edificacions com pel que fa a l’ordenació del sistema d’espais lliures i sistemes d’equipaments, que permeten per una banda una millor integració i relació dins del propi nou assentament i amb el casc urbà existent, i per altra banda, el manteniment de les condicions de connectivitat ecològica i paisatgística de la franja perimetral. Cal afegir a més que la proposta es basa en un model allunyat del concepte de baixa densitat i amb un percentatge de sòl qualificat com a zona reduït i amb espais lliures privats que s’integren amb els espais públics.

En aquest sentit, la proposta incorpora mesures d’integració paisatgística en el disseny del parc

22


determinacions de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (article 3, desenvolupament sostenible).

perimetral, la zona d’equipaments i la nova ronda viària seguint els criteris i accions establerts al Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona per a la unitat de la Plana del Vallès. En la fase d’aprovació provisional i arran de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona emès en data 21 d’octubre de 2019, la proposta millora la integració paisatgística de la zona d’equipaments, reduint la superfície màxima d’ocupació prevista per a l’equipament de serveis ambientals i establint la obligatorietat a la normativa del pla de mantenir el màxim d’arbrat existent en els horts urbans a l’entorn de l’equipament de nova creació de caràcter esportiu.

3. Sobre els requeriments del document d’abast emès per l’OTAA

En el document d’abast, de data 3 d’abril de 2018, l’OTAA fixa entre d’altres prescripcions a tenir en compte en aquesta modificació de planejament els següents extrems:

A.2- Protecció de la fauna existent i potencial a través de la conservació dels espais oberts vinculats, garantint la connectivitat i la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

A.3- Manteniment de conreus agrícoles i horts vinculats a equipaments ambientals.

B.2- Qualificar com a espais lliures els indrets de major valor, envoltats de connectors ecològics.

B.3- Promoure la preservació de les zones agrícoles preexistents.

C.- Preservar i millorar els valors paisatgístics existents d’interès, el patrimoni cultural i els valors identitaris i establir l’ordenació a partir d’estratègies d’integració paisatgística.

Com ja hem manifestat, i reiterem, cap de les determinacions del document d’abast es compleix en l’alternativa 3, ni es protegeix la fauna que desapareixerà, ni es mantenen els conreus agrícoles, ja que el seu espai serà ocupats per edificacions diverses i infraestructures, el paisatge no es preservarà.

L’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona emès en data 21 d’octubre de 2019 valora favorablement els criteris ambientals de desenvolupament del gran parc de contorn, considerant que la proposta garanteix el manteniment de la biodiversitat, la connectivitat i el paisatge de manera vinculada el Parc. Tanmateix, estableix la necessitat de reduir la necessitat d’ocupació de l’equipament de serveis ambientals per tal de preservar els valors de biodiversitat i connectivitat, requeriment que s’ha atès en fase d’aprovació provisional reduint la superfície màxima d’ocupació del mateix.

Aquest mateix informe valora favorablement les mesures d’integració paisatgística incorporades a la proposta de la MP atenent a les determinacions del document d’abast. Tot i així, estableix la necessitat de millorar la integració paisatgística de l’equipament esportiu de nova creació, requeriment que s’ha atès en fase d’aprovació provisional establint la obligatorietat a la normativa del pla de mantenir el màxim d’arbrat existent en els horts urbans a l’entorn del mateix.

Pel que fa al manteniment de l’activitat agrària, com es recull a l’EAE al sistema d’espais lliures es proposa la possibilitat que es pugui desenvolupar una funció alternativa compatible que permeti combinar una certa activitat agrària, mantenint els conreus agrícoles existents. Com s’especifica, el projecte d’urbanització acabarà de definir el tractament més convenient per aquesta franja. En aquest sentit, caldrà vetllar per a què en el projecte d’urbanització es tingui en compte el manteniment de l’activitat agrària vinculat als espais lliures, fet pel qual s’ha incorporat com a determinació


Respecte al manteniment de l’activitat agrària, l’EAE diu, respecte de l’ordenació detallada dels sistemes d’espais lliures , “Es proposa la possibilitat que es pugui desenvolupar certa activitat agrícola...” De fet, la normativa d’aquesta MPPGOU, la que realment determinarà el futur ús del sòl en aquesta pastilla, encara és pitjor ja que en el seu article 6 es remet als genèrics criteris de la unitat de paisatge de plana del Vallès del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. O sigui no concreta res sobre la preservació dels conreus de l’àmbit del calderí. Això sí, i com a consolació, diu en el seu article 7 i respecte dels equipaments a desenvolupar al sector, que fins que no estiguin construïts es mantindrà l’activitat agrària.

específica per al planejament derivat a l’apartat 4.2 d’aquest document resum.

23


4 CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL Els objectius d’aquest capítol, en el qual es valora l’eficàcia i resultats del procés d’avaluació ambiental, són els d’avaluar si la integració dels aspectes ambientals en la proposta de la MP que es sotmetrà a aprovació provisional ha comportat millores ambientals significatives, remarcar els aspectes més destacables ambientalment del procés d’avaluació ambiental, detallar les directrius aplicables a l'avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament posteriors del pla i el pla de seguiment ambiental.

4.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS

La proposta de pla que es porta a aprovació provisional s’ha modificat poc respecte la proposta aprovada inicialment, realitzant-se únicament algunes modificacions a la normativa derivades dels informes de les administracions. Tanmateix, aquestes modificacions permeten millorar la integració dels aspectes ambientals a la proposta, tal i com es detalla a continuació. A la següent taula es realitza la valoració del grau de compliment dels objectius ambientals al pla aprovat inicialment, tenint en compte les justificacions incloses a l’EAE, i al pla que es porta a aprovació provisional, detallant les modificacions que s’hi ha realitzat i que comporten modificacions en el grau d’integració dels aspectes ambientals.

El pla compleix satisfactòriament amb l’objectiu ambiental

El pla compleix majoritàriament amb l’objectiu ambiental. El grau de compliment de l’objectiu ambiental milloraria amb la incorporació de les mesures suggerides.

El pla compleix parcialment amb l’objectiu ambiental. El grau de compliment de l’objectiu ambiental milloraria amb la incorporació de les mesures suggerides.

No compleix amb l’objectiu ambiental.

OBJECTIU AMBIENTAL

GRAU D’INTEGRACIÓ FASE D’APROVACIÓ INICIAL

MODIFICACIONS EN FASE D’APROVACIÓ PROVISIONAL

GRAU D’INTEGRACIÓ FASE D’APROVACIÓ PROVISIONAL

Objectiu A. Considerar la biodiversitat de l’àmbit i l’entorn en l’ordenació, amb l’objectiu de preservar i conservar els valors ecològics on s’emmarca.

Majoritàriament Es millora la integració de la zona d’equipaments situada al sud del sector, reduint la superfície màxima d’ocupació prevista per a l’equipament de serveis ambientals i establint la obligatorietat a la normativa del pla de mantenir el màxim d’arbrat existent en els horts urbans a l’entorn de l’equipament de nova creació de caràcter esportiu. Mitjançant aquestes actuacions es milloren les condicions

Satisfactòriament

OBJECTIU AMBIENTAL




de biodiversitat i connectivitat al sistema d’espais lliures perimetral.

Objectiu B. Establir com element bàsic i vertebrador un sistema d'espais lliures que respongui a criteris de biodiversitat urbana, físicament continu i connectat a les xarxes territorials, així com mantenir l’espai obert existent.

Satisfactòriament De la mateixa manera que en el cas anterior, la major integració del sistema d’equipaments millora les condicions de biodiversitat i connectivitat al sistema d’espais lliures perimetral.

Satisfactòriament

Objectiu C. Preservar i millorar els valors paisatgístics existents d'interès, el patrimoni cultural i els valors identitaris, i establir l’ordenació a partir d'estratègies d'integració paisatgística.

Satisfactòriament Així mateix, la proposta millora la integració paisatgística de la zona d’equipaments.

Satisfactòriament

Objectiu D. Garantir una ordenació urbanística eficient, quant a funcionalitat, consums de recursos i adaptada a les característiques ambientals del sector i del seu entorn.

Satisfactòriament Satisfactòriament

Objectiu E. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic minimitzant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades de la proposta, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic i adoptar un model d'ordenació urbanística energèticament eficient.


Objectiu F. Prevenir el risc d'inundació, evitant l'afectació a béns i persones.

Satisfactòriament S’estableix normativament l’obligatorietat d’incorporar les mesures de protecció passives establertes a l’estudi d’inundabilitat al projecte d’urbanització i garantir que els usos i edificis que es proposin en zona inundable compliran l’establert a la legislació sectorial, seguint les determinacions establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Satisfactòriament

24

OBJECTIU AMBIENTAL




Objectiu G. Garantir la disponibilitat de l’aigua i fomentar-ne l’estalvi i la reutilització en l’espai urbà i en l'edificació, preservant i millorant la seva qualitat.

Satisfactòriament Es completa la normativa urbanística en relació al sistema de sanejament del sector, reforçant les mesures previstes per a la reutilització de les aigües pluvials, establint sistemes de retenció per a les primeres aigües de pluges potencialment més contaminades reduint al màxim la impermeabilització i l’increment d’escorrentiu superficial, seguint les determinacions establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Satisfactòriament

Objectiu H. Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació i limitar la generació de necessitats d'enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l'impacte negatiu sobre els organismes vius.


Objectiu I. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

Satisfactòriament Es reforcen les mesures relatives a la gestió dels residus en l’execució de les obres d’urbanització seguint les determinacions establertes per l’Agència de Residus de Catalunya.

Satisfactòriament

Així doncs, la proposta que es presenta per a l’aprovació provisional permet assolir la totalitat dels objectius ambientals plantejats, representant una millora respecte la proposta que es va aprovar inicialment. Derivat de l’avaluació ambiental de la Modificació Puntual i a mode de resum, es duu a terme a continuació una valoració global de la Modificació Puntual a partir de la identificació de les principals àrees d’atenció i dels punts forts que es considera que incorpora: Principals àrees d’atenció:

Caldrà vetllar especialment per a garantir la connectivitat territorial de l’àmbit en el desenvolupament del parc urbà perimetral, incorporant les mesures d’integració ambiental proposades en aquest document.

Caldrà aplicar les mesures de protecció ambiental previstes a l’estudi hidràulic per a fer front als riscos d’inundació.

Principals punts forts:

Es considera que l’ordenació ha tingut en compte els principals elements rellevants des del punt de vista ambiental en aquest àmbit (inundabilitat, riscos tecnològics, connectivitat, pressió sobre les masses d’aigua subterrània i impacte

paisatgístic) i incorpora els criteris i mesures per a reduir l’impacte sobre aquests elements rellevants i sobre la resta de vectors ambientals identificats.

El creixement residencial es preveu en continuïtat amb la trama urbana existent, completant i tancant el nucli urbà pel sud amb criteris d’integració paisatgística a la façana urbana i d’adequada transició amb el sòl no urbanitzat.

La creació del parc periurbà perimetral permetrà el manteniment dels principals eixos de connectivitat social i paisatgística.

Així doncs, a partir de l’avaluació ambiental del Pla es considera que el desenvolupament de les previsions de la MP, si bé implica una inevitable transformació d’aquest àmbit, la incorporació de mesures ambientals específiques possibilita minimitzar-ne els seus efectes i fer-lo compatible amb el manteniment dels valors ambientals. En global, es pot concloure que la proposta que es presenta a aprovació provisional ha tingut en compte de forma efectiva els principals requeriments ambientals.

4.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN Cadascun a la seva escala de treball, caldrà que els instruments derivats d’aquest pla (pla especial de desenvolupament de la zona comercial, projecte d’urbanització i projectes constructius) avaluïn la seva adequació ambiental als objectius que per aquest Pla s’han determinat, seguint les determinacions següents.

• Hauran de tenir en compte i justificar adequadament la seva adequació als objectius ambientals d’aquesta MP.

• S’hauran de tenir en compte les mesures de protecció ambiental previstes a la normativa de la MP. • S’hauran de tenir en compte les mesures de protecció ambiental previstes a l’EAE de la MP. • El projecte d’urbanització inclourà les mesures de protecció passives establertes a l’estudi

d’inundabilitat, o si és necessari, de l’ actualització de l’estudi. • El projecte d’urbanització es remetrà per informe a l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb el

sanejament. • El projecte d’urbanització, en el disseny i tractament del sistema d’espais lliures perimetral i de les

zones lliures d’edificació a la zona d’equipaments situada al sud de la nova ronda viària incorporarà totes les mesures establertes a l’EAE i a la normativa de la MP per tal garantir el manteniment de la biodiversitat, la connectivitat i el paisatge de manera vinculada el Parc, minimitzant la superfície d’ocupació per als equipaments de serveis ambientals, mantenint el màxim d’arbrat existent en els horts urbans a l’entorn de l’equipament de nova creació de caràcter esportiu i vetllant per al manteniment de l’activitat agrària vinculat als espais lliures.

• Caldrà completar l’estudi de trànsit en el marc del Projecte d’urbanització d’acord amb l’establert a l’informe de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat de 27 de març de 2020.

• El Pla especial urbanístic que permeti i defineixi el desenvolupament de l’àmbit comercial del sector haurà d’incorporar un Estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

• El Pla especial urbanístic que defineixi el desenvolupament comercial haurà d’obtenir l’informe favorable vinculant de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat i el Projecte d’urbanització del sector haurà d’obtenir l’informe favorable vinculant del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona.

• De manera general, en totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari dur a terme una Avaluació d’Impacte Ambiental, ordinària o simplificada, d’acord amb la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental.

25


4.3 PLA DE SEGUIMENT Tal i com es recull a l’apartat 10 de l’Estudi Ambiental Estratègic, la legislació per a l’avaluació ambiental de plans i programes, estableix l’obligació de determinar mesures de supervisió i control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació. Així, per tal de poder realitzar un seguiment més efectiu de l’aplicació i la incidència real de les mesures proposades per a la present Modificació Puntual, així com de la seva incidència en els objectius ambientals, es proposa un Programa de vigilància ambiental vinculat directament als objectius ambientals i als aspectes ambientalment rellevants detectats en l’EAE, juntament amb l’emissió de diferents informes de verificació i seguiment. Concretament, i tenint en compte que la incidència de la Modificació Puntual s’associa al desenvolupament del corresponent Pla Parcial, es proposa la realització d’informes de seguiment en el moment en què es porti a terme l’execució i desenvolupament d’aquest Pla Parcial. Aquests informes de seguiment es realitzaran amb una periodicitat mensual i avaluaran en detall la manera en què s’estan desenvolupant les mesures previstes pel Pla i el present document ambiental. Aquests informes s’hauran de vincular a la vigilància ambiental de l’obra durant el procés d’execució de la urbanització de sector per garantir el compliment de les mesures ambientals establertes en l’EAE ja des d’un inici. Es considera tan rellevant assegurar que es segueixen les indicacions ambientals com a sistema de protecció durant la fase d’execució del projecte d’urbanització, com en les posteriors fases i el seguiment consecutiu un cop finalitzada l’actuació i desenvolupada la proposta del pla Posteriorment, amb la proposta del pla executada, es proposa reduir la freqüència d’aquests informes de manera que es realitzin anualment fins que, a proposta de l’Ajuntament i amb el vist i plau de l’òrgan ambiental, es consideri que se’n pot modificar la freqüència o que es pot donar per finalitzat el programa de vigilància ambiental pel fet d’estar garantit el compliment dels objectius ambientals previstos. És a dir, aquests informes de seguiment hauran d’incorporar una descripció del grau d’aplicació de les mesures previstes i, si és possible, de la seva incidència en l’àmbit d’estudi. Alhora, es considera que aquests informes també hauran d’incloure una avaluació del grau de compliment dels objectius ambientals de l’EAE o qualsevol altra determinació continguda en el Document resum del procediment d’Avaluació Ambiental. Amb els resultats obtinguts, caldrà analitzar la conveniència de reajustar les mesures previstes o bé contemplar-ne de noves per tal d’assegurar la minimització i correcció dels impactes ambientals. A banda, s’acompanyarà aquesta avaluació amb el càlcul i estudi de l’evolució dels següents indicadors ambientals de seguiment:

Nous consums de sòl /superfície total de l’àmbit (%).

Superfície d’espais intersticials de valor d’espai obert i zones verdes.

Percentatge de sòl artificialitzat o que ha perdut els seus valors intrínsecs.

Grau de protecció del sòl no urbanitzable o % de superfície afectada.

Finalment, caldrà recollir totes les dificultats o incidències detectades en el procés de desplegament del Pla, així com aquelles experiències d’èxit que calgui destacar.

Aquests informes els haurà de realitzar l’òrgan promotor i hauran de trametre una còpia a l’òrgan ambiental (en aquest cas l’Oficina d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona) als efectes del seguiment previst en la normativa d’avaluació ambiental.

Direcció dels treballs: Nacho Guilera Vella Col·legiat núm. 1756 pel Col·legi de Geògrafs de Catalunya

Tècnica redactora: Alba Daranas Llopart, Ambientòloga (Col. 00421)

Barcelona, juliol de 2020

77293743N ANTONIO MANSILLA (R: A58635269)

77293743N ANTONIO MANSILLA (R: A58635269) 2020.07.01 18:21:35 +02'00'

DOCUMENT DE RESUM JUSTIFICATIU DE LA ......municipal i els plans parcials de delimitació. Atès que...

Documents

Transcript of DOCUMENT DE RESUM JUSTIFICATIU DE LA ......municipal i els plans parcials de delimitació. Atès que...