DOCUMENT PREVI AMBIENTAL DOCUMENT II: …...Document previ ambiental Clau IA-VL-07140 Millora...

ocxPolígono

DOCUMENT PREVI AMBIENTAL MILLORA GENERAL. VARIANT. CARRETERA C-26 DEL PK 0+000 AL 3+740. TRAM ALFARRÀS - ALGERRI.

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOCUMENT I: MEMÒRIA

DOCUMENT II: PLÀNOLS

Document previ ambiental Clau IA-VL-07140 Millora general. Variant. Carretera C-26 del pK 0+000 al 3+740. Tram: Alfarràs - Algerri. Índex

Índex

Memòria

1. Presentació de la memòria resum 1

2. Definició, característiques i ubicació del projecte 1

3. Alternatives, corredors i impactes potencials 2

3.1. Alternatives i corredors 2

3.2. Impactes potencials 2

4. Diagnòstic territorial i del medi afectat 3

4.1. Espais catalogats 3

4.2. Vegetació actual 7

4.3. Fauna 9

4.4. Connectivitat ecològica 11

4.5. Patrimoni cultural 11

4.6. Sensibilitat ambiental 14

Plànols

Plànol 1: Corredors

Plànol 2: Sensibilitat prèvia

Plànol 3: Inventari patrimoni cultural

I


DOCUMENT I: MEMÒRIA

Document previ ambiental Clau IA-VL-07140 Millora general. Variant. Carretera C-26 del pK 0+000 al 3+740. Tram: Alfarràs - Algerri. Memòria

1. Presentació de la memòria resum

Es redacta la present document previ ambiental del projecte de la “Millora general. Variant. Carretera C-26 del pK 0+000 al 3+740. Tram: Alfarràs - Algerri.” Clau IA–VL-07140 com a pas inicial a la realització de l’estudi d’impacte ambiental.

El Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, a l’article 5, apartat a) preveu que el promotor de qualsevol projecte inici el procediment administratiu amb la sol·licitud de sotmetre el projecte a avaluació d’impacte ambiental, acompanyant-la del document previ ambiental.

El mateix Real Decreto reflecteix en el seu article 6, apartat 1) el contingut del document previ ambiental, que inclou els següents aspectes:

• Definició, característiques i ubicació del projecte

• Principals alternatives i impactes potencials de cada una d’elles

• Diagnòstic territorial i del medi afectat pel projecte

2. Definició, característiques i ubicació del projecte

La infraestructura es projecta com una variant de la travessia urbana d’Alfarràs, a les comarques del Segrià i la Noguera. La variant es projecta per evitar el trànsit de la C-26 a l’interior del cas urbà d’Alfarràs, iniciant-se al pK 0+000 i finalitzant al pK 3+700, en un àmbit caracteritzat per la presència del riu Noguera Ribagorçana i parcel·les agrícoles adjacents en l’entorn més proper, i amb presència de turons que conformen el relleu ondulat en deixar el canal definit pel riu.

La variant formarà part de la xarxa bàsica primària, es projecta amb un carril de circulació per sentit, amb una longitud aproximada de 3,7 km i una velocitat de projecte de 80 km/h,

Pel que fa a la necessitat de sotmetre el projecte a avaluació d’impacte ambiental, el Real Decreto Legislativo 1/2008, al seu article 3, apartat 1) diu “Los proyectos, públicos y privados, consistentes en la realización de obras, instalaciones o cualquier otra actividad comprendida en el anexo I deberán someterse a una evaluación de impacto ambiental en la forma prevista en esta ley”.

1

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1302-1986.html#anexo1#anexo1


A l’annex I del Real Decreto, en el grup 6 de “Proyectos de infraestructuras” es considera “la construcción de autopistas y autovías, vías rápidas y carreteras convencionales de nuevo trazado”. Atenent que la variant en estudi comporta l’execució d’un nou traçat, s’inclou dins aquest grup de l’annex I.

3. Alternatives, corredors i impactes potencials

3.1. Alternatives i corredors

Donats el punt de partida del projecte (actual C-26, tram Alfarràs – Algerri) i el punt final (futur enllaç A-14 de Lleida a Frontera Francesa), l’únic corredor que tant del punt de vista tècnic com, i sobretot, des del punt de vista ambiental, té sentit estudiar és el que discorreria pel sud del nucli urbà d’Alfarràs.

Tal com es pot veure al plànol de corredors i al de sensibilitat prèvia del territori, qualsevol solució que discorregués per un eventual corredor nord seria de major longitud i afectaria espais de major valor ambiental (inclosos alguns espais en Xarxa Natura 2000) que qualsevol alternativa que es plantegés pel corredor sud.

Es per aquest motiu que per a la realització de la C-26 a Alfarràs, tan sòls es plantejaran solucions alternatives ubicades al corredor sud. Aquest corredor discorre, fins passar la llera del Noguera Ribagorçana, per un àmbit un àmbit amb una orografia planera, amb cultius de regadiu. Superat el riu, travessaria el canal de Pinyana i l’actual N-230, enfilant-se després al Pla del Sas, l’altiplà que fa de límit entre la comarca del Segrià i la Llitera, on trobaria el futur enllaç projectat a la carretera A-14, de Lleida a la Frontera Francesa, al sud-oest del nucli urbà d’Alfarràs.

3.2. Impactes potencials

Els principals impactes potencials fan referència als següents aspectes:

• Les ocupacions i els moviments de terres en una àrea en la que la presencia de cursos d’aigua és rellevant. En aquest sentit destaca la presencia del riu Noguera Ribagorçana, el canal d’Aragó i Catalunya, el canal de Pinyana i algunes sèquies de reg, que es poden veure afectats en la qualitat de les aigües que porten fruit de la mobilització de sòlids.

• En relació al riu, l’afecció de la qualitat de les aigües també es pot donar per l’execució de les piles de les estructures requerides per al seu creuament.

2


• En aquest mateix sentit, la ocupació de la llera del Noguera Ribagorçana pot comportar l’afecció directa sobre aquest corredor faunístic rellevant, d’abast territorial.

• A les proximitats de la zona d’obra hi ha espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 i PEIN.

4. Diagnòstic territorial i del medi afectat

4.1. Espais catalogats

Per poder realitzar una valoració ambiental inicial del projecte, s’ha revisat la informació disponible sobre espais naturals de protecció especial, espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000, el llistat d’espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, el Catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001), les fitxes del Patrimoni Geològic, el Pla de Conservació de la Llúdriga, el Pla de Recuperació del Trencalòs, la cartografia i catàleg dels Hábitats d’Interès Comunitari i els ortofotomapes -a escala 1:5.000- de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

A la zona on es preveu la construcció de la variant d’Alfarràs a la C-26, hi ha un espai del PEIN (Pla d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya). Es tracta del PEIN de la Serra Llarga-Secans de la Noguera.

No hi ha però cap Zona Humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001). Així mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap espai natural de protecció especial com reserva de fauna, paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc.

A l’àmbit d’estudi, hi ha un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) ––fruit de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- i una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta de l’espai de plana agrícola dels Secans de la Noguera (codi ES5130021).

3


Mapa 1: Espais de la Xarxa Natura 2000 presents a l’àmbit d’estudi (requadre vermell). En blau clar, la xarxa hidrogràfica. Font. DMAH.

En aquest sector del Segrià i la Noguera, hi ha diversos hàbitats d’interès comunitari –HIC-. Aquests HICs són els següents:

4


• matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Aquests matollars presenten un recobriment variable (del 20% al 80%) i són un HIC no prioritari. Codi 1430.

• la vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) –codi 1520- són HIC prioritari amb un recobriment del 100%.

• alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0). És un HIC no prioritari.

• prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) –codi 6220-. És un HIC prioritari, amb un recobriment baix (30%), i

• alzinars i carrascars (codi 9340). Es tracta d’un HIC no prioritari, amb un recobriment del 30%.

Mapa 2: Hàbitats d’interès comunitari presents a l’àmbit d’estudi (representat pel requadre vermell). En color rosa, les superfícies urbanitzades (Alfarràs al centre i Ivars de la Noguera al NE). En blau, la xarxa de carreteres principals. Font. DMAH.

5


Llegenda 1: Llegenda dels hàbitats d’interès comunitari. Font: DMAH.

Aquest tram del riu Noguera Ribagorçana, no pertany al Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Una part de la zona d’estudi pertany al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya).

En aquest sector del terme municipal de Alfarràs, Algerri i Ivars de Noguera, hi ha una Àrea Important per a les Aus (IBAs). Es la dels Secans de Lleida, de 62.500 ha.

A la zona d’estudi no hi ha cap aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la Generalitat de Catalunya.

En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat com a tal (geozones i geòtops).

6


Foto 1: Vista general del sector N de la zona d’estudi amb el camps de conreu de fruiters situats a la riba dreta del riu.

4.2. Vegetació actual

Actualment, a la zona d’estudi, les comunitats vegetals presents són

• conreus herbacis extensius de secà

• conreus herbacis extensius de regadiu

• fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàcies

• plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits

• brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata), trincola (Gypsophila hispanica), etc. dels sòls guixencs

• pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós

7


• alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors

• canyissars

• llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa

• llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, i

• conreus abandonats

El següent mapa mostra els hàbitats presents actualment presents a l’àmbit d’estudi.

Mapa 3: Hàbitats presents a la zona d’estudi. En color blau, la xarxa de carreters principals. Font. DMAH.

8


Llegenda 2: Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.

Cal destacar que a la zona d’estudi, poden estar presents fins a 11 espècies de flora protegides.

4.3. Fauna

Amb la informació actualment disponible cal destacar la possible presència a la zona d’espècies que per la seva raresa, grau de sensibilitat o reduïda distribució poguessin veure’s afectades per les obres de construcció de la variant.

Entre els mamífers caldria destacar la llúdriga (Lutra lutra). Aquest mustèlid pertany a l’Annex II de la Directiva Hàbitats i està protegida per la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya.

Altres espècies possiblement presents i protegides per la Llei 12/2006 -de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies-, són el gat fer (Felis silvestris) i la mostela (Mustela nivalis).

Entre les aus, destaquen les incloses a l’Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE). Aquestes espècies han de ser objecte de projectes de conservació del seu hàbitat. La cigonya blanca (Ciconia ciconia), el milà reial (Milvus milvus), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el xoriguer petit (Falco naumanni), el sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burhinus oedicnemus), l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el gaig blau (Coracias garrulus), la calàndria (Melanocorypha calandra), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), la cogullada fosca (Galerida theklae), el cotoliu (Lullula arborea), el trobat (Anthus campestris), la tallareta cuallarga (Sylvia undata) i l’hortolà (Emberiza hortulana) són nidificants probables.

9


El milà negre (Milvus migrans), el blauet (Alcedo atthis), el còlit negre (Oenanthe leucura), són possibles nidificants a la zona d’estudi.

L’agró roig (Ardea purpurea), l’aufrany (Nephron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), l’arpella vulgar (Circus aeruginosus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) són ocells estivals no reproductors.

Foto 2: Sisó mascle en un guaret.

Entre els rèptils, cal destacar la probable absència de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Aquestes espècies pertanyen a l’Annex II de la Directiva Hàbitats (aquest annex recull les espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació).

Entre la fauna amfíbica, realment escassa a la zona, el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau corredor (Bufo calamita) són d’Interès Especial (RD 439/90) i pertanyen a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.

La fauna íctica de la zona d’estudi és força important. Entre les espècies autòctones de presència probable destaca la madrilla (Chondrostoma miegii), la bagra (Squalius cephalus)

10


i el llop (Barbatula barbatula). La madrilla està a l’Annex II de la Directiva Hàbitats. La bagra i el llop són espècies vulnerables.

La madrilleta (Chondrostoma arcasii), una espècie l’àrea de distribució potencial de la qual inclou la zona d’estudi, està també a la Annex II de la Directiva Hàbitats.

L’àrea de distribució potencial de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) inclou l’àmbit d’estudi. Aquesta espècie de l’annex II de la Directiva Hàbitats es considera “en perill d’extinció” segons el Libro Rojo de los Vertebrados de España (1992).

4.4. Connectivitat ecològica

A la franja de ponent, la forta transformació del medi de la ma de l’home ha fet desaparèixer de molts indrets la vegetació natural. Només els espais fluvials ofereixen lloc de refugi i cria a la fauna local (per exemple a la llúdriga). La importància d’aquests espais, fa també que el propi riu sigui la via de dispersió de nombroses espècies i la connexió entre diversos hàbitats que s’hi alternen.

Així doncs, el riu Noguera Ribagorçana és un important corredor biològic de caràcter territorial, que cal conservar. Així mateix, cal mantenir una franja de protecció addicional per evitar les pertorbacions derivades de la presència humana.

4.5. Patrimoni cultural

En relació al patrimoni cultural, els elements identificats són els següents.

4.5.1. Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN) catalogats a l’entorn immediat del projecte

No existeix cap element amb aquesta catalogació/protecció

4.5.2. Jaciments Arqueològics (J.A.) catalogats a l’entorn immediat del Projecte

T.M. ALFARRÀS

J.A. 1 Tossal del Pontet

S’accedeix al jaciment des del nucli urbà d’Alfarràs, pujant pel Camí del Calvari, que du fins el Pla de Gilis. El camí és asfaltat fins dalt. Quan s’arriba al pla, en una cruïlla, el tossal queda a mà esquerra, cap el sud, a uns 600 m.

11


Es tracta d'un esperó paral·lel al Tossal del Casets, del qual és separat per una petita però alta vall, al sud del precedent, en forma de llengua, amb la base més ampla i el cim totalment conreat.

Es tracta d'un petit hàbitat relacionable amb el vell castell o les restes d'aquest mateix, si bé sorprèn no trobar cimentacions o restes més considerables. Es trobà ceràmica a torn i diversos fragments del tipus gris medieval datable entre els segles XI- XIII.

Ni durant la realització de la Carta Arqueològica al 1989, ni durant la revisió feta al 1998 no es pogueren localitzar materials ceràmics ni restes estructurals.

J.A. 2 Tossal del Casets

S’accedeix al jaciment des del nucli urbà d’Alfarràs, pujant pel Camí del Calvari, que du fins el Pla de Sas. El camí és asfaltat fins dalt. Quan s’arriba al pla hi ha una cruïlla de camins. El tossal sobre el qual es localitza el jaciment queda a mà esquerra, cap el sud, a uns 200 m. És perfectament identificable mentre es puja pel Camí del Calvari, ja que és una destacada estribació que domina el poble.

Es tracta d'un poblat situat en un esperó de fàcil defensa, que avança per l'oest cap Alfarràs, al qual domina. Forma una península de terra unida per un petit coll al Pla de Gilis. La superfície superior és àmplia i plana, però de vessants molt pronunciats; està conreada quasi totalment malgrat ésser d'un sòl de còdols, els quals formen una paret de més de dos metres pel sud. Destaquen unes pedres de roca sorrenca escampades pel cim i que podrien relacionar-se amb els murs de les cases. Igualment hi ha cap a l'extrem final, a l'est, un petit terraplè transversal

fet de còdols i que separa la punta de la resta. En el vessant nord i a mig aiguavés, per damunt del camí d'accés hi ha una roca que té una cassoleta amb un petit canalet.

Es tracta d'un jaciment del bronze, probablement del bronze final, sense haver trobat elements dels Camps d'Urnes i arribant fins a època ibèrica, però sense sobrepassar la invasió romana.

Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1998, es va poder observar la presència de material ceràmic a mà (fragments informes, i un amb un cordó digitat) i a torn (comú), així com l’alineació de còdols, que travessa transversalment el tossal a la seva banda més oriental.

J.A. 3 Tossal del Clamorís

S’accedeix al jaciment des del nucli urbà d’Alfarràs, pujant pel Camí del Calvari, que du fins el Pla de Sas. El camí és asfaltat fins dalt. Quan s’arriba al pla, en una cruïlla, el tossal

12


queda a mà dreta, cap el nord. És perfectament identificable mentre es puja pel Camí del Calvari, ja que és un destacat esperó, que queda a la dreta del camí, format per plegaments de capes de conglomerat fortament erosionades en el seu vessant sud. Els materials apareixen pel cimadal i, sobretot, pel costat nord.

Sembla tractar-se d'un petit hàbitat relacionat amb el veí Tossal de Casets, del qual podria ser inclòs una possible expansió o zona avançada. Degut a l'estretor del cim s'ha de suposar que estaria situat més en el coll i que els materials trobats en els altres vessants són fruit de l'erosió.

S'han trobat materials bastant rodats. És un jaciment de l'edat del bronze, que pels materials, poc representatius, és difícil de precisar, encara que per paral·lelisme amb altres jaciments semblants, pot ser d'un bronze final.

S’observen restes de material ceràmic a mà i fragments de molins barquiformes pel vessant sud-est.

T.M. ALGERRI

J.A. 4 Pont del Barranc de les Savines

Es tracta d'un pont d'un únic ull construït amb carreus de pedra sorrenca i lligat amb morter. Es pot observar que aprofiten l'aflorament de la roca per recolzar un extrem de l'arc del pont. A banda i banda del pont també es conserven restes d'uns murs de contenció que es recolzarien sobre el nivell natural i evitaria que el pont s'ensorrés en cas que el terreny cedís. L'estat de conservació de l'estructura és regular. La cara sud del pont està més erosionada que la cara nord. Resulta complicat datar l'estructura, però es possible que fos utilitzada abans de la construcció de la carretera actual. L'abundant vegetació impedeix la localització de ceràmica en superfície.

4.5.3. Patrimoni Arquitectònic (P.A.) catalogat a l’entorn immediat del Projecte

PROVINCIA D’OSCA

P.A. 1 Canal de Pinyana

13


4.5.4. Vies/camins ramaders protegits (E.V.) existents a l’entorn immediat del Projecte

TT.MM. ALMENAR, ALFARRÀS I PROVINCIA D’OSCA

E.V. 1 Cabanera Reial o Carrerada de Castillonroi

Actualment es presenta com una pista de terra sense asfaltar, sense estructures constructives evidents associats a ella.

Aquesta via es troba classificada segons MAB/672/2002, de 15 de març, sobre l’ aprovació de la classificació de camins ramaders del T.M. d’ Almenar (DOGC núm. 3608 - 04/04/2002).

4.6. Sensibilitat ambiental

Amb la informació disponible i amb caràcter provisional, es pot dividir el territori on es preveu la construcció de la variant d’Alfarràs en funció de la seva sensibilitat ambiental. Aquesta pot ser molt alta, alta, mitjana o baixa.

A la zona d’estudi, presenten una sensibilitat ambiental baixa:

• les zones obertes amb camps abandonats, bardissars, matollars i prats secs mediterranis,

• els conreus herbacis intensius i vegetació arvense associada,

• les activitats extractives i

• les plantacions fustaneres,

Per altra banda, tenen una sensibilitat ambiental mitjana:

• les zones forestals formades per pinedes secundàries de pi blanc

• els conreus de secà (bàsicament herbacis), i

• els hàbitats d’interès comunitari no prioritaris

Els elements que presenten una sensibilitat ambiental alta són:

• la vegetació arbòria de ribera (alberedes, salzedes i pollancredes) i la vegetació lacustre i dulciaqüícola (canyissars bàsicament),

14


• els hàbitats d’interès comunitari prioritaris,

• el corredor biològic del riu Noguera Ribagorçana i

• elements identificats constitutius del patrimoni cultural

Finament, l’espai de la Xarxa Natura 2000 dels Secans de la Noguera i PEIN de la Serra Llarga-Secans de la Noguera, són espais amb una sensibilitat ambiental molt alta.

Alfarràs, maig de 2008

L’enginyer redactor,

Pier Berglund VIladevall Entorn, S.A.

15


DOCUMENT II: PLANOLS

Plànol 1: Corredors

Plànol 2: Sensibilitat prèvia

Plànol 3: Inventari patrimoni cultural

Direcció General de Carreteresi Obres Públiques Departament de Política TerritorialGeneralitat de Catalunya

entorne

Corredordescartat

Corredor aestudiar

Inici projecteActual C-26

Alfarràs - Algerri

Fi projecteFutur enllaç A-14

Lleida - Frontera francesa


entorne



Corredor aestudiar


Alfarràs - Algerri

J.A. 3Tossal delClamorís

J.A. 2Tossal delCassets

J.A. 1Tossal del

Pontet

J.A. 4Pont del Barranc

de les Savines

E.V. 1Cabanera

Reial

P.A. 1Canal dePinyana


entorne



Corredor aestudiar


Alfarràs - Algerri

1. Presentació de la memòria resum2. Definició, característiques i ubicació del projecte3. Alternatives, corredors i impactes potencials3.1. Alternatives i corredors3.2. Impactes potencials

4. Diagnòstic territorial i del medi afectat4.1. Espais catalogats4.2. Vegetació actual4.3. Fauna4.4. Connectivitat ecològica4.5. Patrimoni cultural4.5.1. Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN) catalogats a l’entorn immediat del projecte4.5.2. Jaciments Arqueològics (J.A.) catalogats a l’entorn immediat del Projecte 4.5.3. Patrimoni Arquitectònic (P.A.) catalogat a l’entorn immediat del Projecte 4.5.4. Vies/camins ramaders protegits (E.V.) existents a l’entorn immediat del Projecte

4.6. Sensibilitat ambiental

CLAU ASSIGNADA A4: IA-VL-07140TITOL ABREUJAT A4: VARIANT D'ALFARRÀS. C-26 DEL PK 0+000 AL 3+740. ALFARRÀS - ALGERRIDATA A4: MAIG 2008TIPUS D'ESTUDI A4: DOCUMENT PREVIAMBIENTALXARXA A4: BÀSICA PRIMÀRIACLASSE D'OBRA A4: MILLORA GENERAL SUBCLASSE D'OBRA A4: VARIANTCARRETERA A4: C-26PUNTS QUILOMÈTRICS A4: 0+000 AL 3+740LOCALITATS A4: ALFARRÀS, ALGERRIDOCUMENTS A4: MEMÒRIA, PLANOLSCONSULTOR A4: ENTORN S.A.AUTOR A4: PIER BERGLUND I VILADEVALLEXEMPLAR A4: TOM A4: Tipologia a4_1: Document previTipologia a4_2: ambientalDepartament 1 c: Direcció General de Carreteres

DOCUMENT PREVI AMBIENTAL DOCUMENT II: …...Document previ ambiental Clau IA-VL-07140 Millora...

Documents

Transcript of DOCUMENT PREVI AMBIENTAL DOCUMENT II: …...Document previ ambiental Clau IA-VL-07140 Millora...