Dosier ACORDE en catalán

ACORDEL’habitatge al servei de la persona

Quan vam iniciar el procés de reflexió sobre el projecte ACORDE, ens vam plantejar un objectiu tan ambiciós com imprescindible. Havíem d’estudiar la tipologia de l’habitatge a Espanya i alhora modificar l’enfocament que fins aleshores havia tingut la construcció al nostre país. Hem patit dècades de construcció d’habitatges sense tenir en compte l’evolució dels verita-bles protagonistes d’una llar, que no són altres que les persones que hi viuen. Hem construït d’esquena a ells. Per això, cal que fem la volta a l’equació i construïm habitatges a la mida de les necessitats de les persones.

És ben cert, com ens diu en el seu informe el professor Alban d’Entremont, que Espanya és possiblement el país del món en el qual s’han notat més les repercussions de l’anomenada transició demogràfica en els últims decennis, amb canvis que, al seu torn, han redundat en una transformació significativa de les seves estructures demogràfiques i socials. I, com a conse-qüència de tot plegat, no es pot ignorar que aquests canvis ens fan deduir que el model actual pertany al passat.

Les nostres vides estan determinades per esdeveniments canviants, de vegades esperats, d’altres inesperats, molts d’accidentals o la majoria, pretesos. L’habitatge sempre ha estat un condicionant excessiu en aquest programa vital variable que defineix la persona. Tenim dret a viure menys dependents del nostre habitatge i correspon al sector proposar solucions a un problema social de tanta transcendència. ACORDE ofereix una solució al problema, ja que construeix habitatges en els quals es pugui desinvertir quan sigui necessari i convertir en ingrés el que avui és una despesa, però, sobretot, construeix habitatges al servei de les persones.

En aquests temps de crisi, de gran preocupació per l’estat del benestar, la sostenibilitat ambiental i econòmica, la desocupació, la dificultat de l’emancipació dels joves; en fi, un gran nombre de preocupacions, el projecte ACORDE sorgeix com un exercici de racionalitat per al futur de la societat.

Amb aquesta aportació d’ACR a la innovació, trobem una especialització intel.ligent del que coneixem prou bé: l’habitatge.

3

L’HABITATGE AL SERVEI DE LA PERSONA UNA SOLUCIÓ D’ACR GRUPO

PROJECTE ACORDE ACR GRUPO

Javier Osés Navaz, president d’ACR Grupo

Presentació d’ACR Grupo 7

Estudi sobre població, llars i habitatges a Espanya 29

ACORDE: l’habitatge al servei de la persona 43

Índex

SEU CENTRAL

NAVARRA

Edificio Goialde Pol. Iruregaña, 7131195 AizoáinT. 948 260 [email protected]

Juan Bautista Genua IrigoyenDirector de Diversificació de Negoci [email protected]

Jorge Bustinza EspartaDirector del Departament de R+D+i [email protected]

TRAJECTÒRIA El 1973 es va fundar Construcciones ACR, SAU. Aquesta societat, origen del grup, va iniciar una activitat dilatada que s’ha prolon-gat durant gairebé quatre dècades.

Des dels seus inicis, ACR Grupo ha des-tacat com una empresa amb clara vocació industrial en el sector de la construcció, per tal com assegura terminis, garanteix qualitats i assumeix com a propis els compromisos amb els seus clients. Una filosofia que ha anat donant els seus fruits i que ha portat ACR a convertir-se en un dels grups constructors de referència a Navarra i dels més ben considerats en la seva àrea d’actuació.

Repassar les seves obres suposa recórrer projectes tan emblemàtics com el Parlament de Navarra, el Centre de Recerca Mèdica Aplicada de la Universitat de Navarra (CIMA), La Ciutat de la Música de Pamplona, l’actuació integral al barri de Beurko a Barakaldo (Biscaia) o l’ampliació dels cellers Vega Sicilia a Valladolid. Obres de gran rellevància que constaten l’experiència, la serietat i la solvència que caracteritzen ACR Grupo.

Per la seva banda, l’activitat promotora s’ha canalitzat a través de l’Àrea de Promoció, amb la qual cosa l’empresa gestiona de manera integral els seus propis projectes, tant residencials (HPO i habitatge lliure) com d’edificis terciaris (obra industrial i centres de negocis).

ACR Grupo38 anys construint habitatges

7


DESENVOLUPAMENT Avui dia, ACR Grupo continua creixent i avançant gràcies a una dinàmica expansió geogràfica i a una aposta ferma per la diversificació de les seves activitats.

ACR Grupo disposa de delegacions, tant de l’Àrea de Construcció com de l’Àrea de Promoció, al País Basc, a l’Aragó, a Castella i Lleó i a Catalunya.

També compta amb diferents societats implantades en sectors com el mediambiental, la gestió de residus, les reformes i el manteniment, la rehabilitació i eficiència energètica, la il.luminació LED o l’enllumenat públic intel.ligent. Totes elles sorgides a través de la Societat de Promoció d’Empreses PAMPS, creada amb aquesta finalitat.

D’altra banda, ACR Grupo forma part d’un consorci format per nou empreses, anomenat EUROINNOVA NAVARRA, coordinades pel Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER), entitat tecnològica de referència en el sector energètic i amb una àmplia experiència en projectes europeus significatius.

Tot plegat ha portat el grup a aconseguir una consolidació ferma en el mercat i a gaudir d’un lideratge notable en el sector, de manera que s’ha convertit en model d’empresa constructora i s’ha dotat d’una base excel.lent per abordar el futur amb solidesa i fermesa.

8

Àrea de Construcció

L’Àrea de Construcció d’ACR Grupo aborda totes les tipologies d’obra i destaca en edificació residencial i dotacional, rehabilitació, infraestructures industrials i urbanització.

ACR Grupo ja ha lliurat més de 16.000 habitatges, la majoria de protecció oficial, fet que l’avala amb una experiència pràcticament única a Navarra. Avui dia, ACR Grupo està construint més de 1.400 habitatges protegits en cinc comunitats autònomes.

Més de 38 anys de progrés constant en el sector demostren responsabilitat, compliment, solvència i una aposta ferma per un projecte competent a molt llarg termini.

Àrea de Promoció

L’Àrea de Promoció Immobiliària d’ACR Grupo permet dur a terme projectes desenvolupats íntegrament per l’empresa, tant pel que fa a la construcció com a la promoció.

Abordar una promoció integral possibilita que els principis en els quals es basa la filosofia del grup es puguin mantenir en totes les fases de cada projecte. Això inclou la relació estreta que s’estableix amb el client arran de la compra d’un habitatge, un local o una oficina.

Les metes d’ACR Grupo a l’hora d’iniciar una promoció són assegurar la màxima qualitat i treballar en favor d’una innovació constant.

9


DIVERSIFICACIÓ ACR Grupo compta amb diverses societats participades establertes amb èxit en diferents sectors de gran auge en el mercat.

Aquest fet permet aprofitar sinergies entre les diferents empreses que formen el grup, cosa que fa possible oferir un servei integral als seus clients.

Reformes, rehabilitació i eficiència energètica

SADAR Reformas y Mantenimiento és una empresa de reformes, rehabilitació, manteniment i altres tipus d’obres de diferent envergadura, que ofereix serveis integrals a un ampli ventall de clients. Entre l’obra de gran magnitud i la de mida petita hi ha un mercat important al qual s’adreça l’especialització d’aquesta empresa.

SADAR Reformas y Mantenimiento aborda tota mena d’execucions mitjanes gràcies a professionals experts, altament qualificats i en formació contínua, que donen un assessorament complet i personalitzat en totes les fases de cada projecte.

En els seus anys de trajectòria s’ha consolidat en el mercat navarrès i ha ampliat el seu àmbit d’actuació en obrir una delegació a la Comunitat Autònoma Basca.

Medi ambient i gestió integral de residus

GIR s’erigeix com una referència de confiança i professionalitat per a qualsevol empresa que requereixi una resposta integral a totes les seves necessitats ambientals.

Ofereix un seguit de productes i serveis basats en les creixents demandes i necessitats detectades en el mercat: consultoria mediambiental, gestió i transport de residus, desamiantat i subministraments industrials.

L’empresa compta amb un equip multidisciplinari d’àmplia experiència en el sector, format per biòlegs, químics, advocats, economistes i tècnics especialitzats.

Barbolight dissenya, produeix i comercialitza sistemes d’il.luminació portàtil d’altes prestacions basats en tecnologia LED.

Distribueix els seus productes en molts països arreu del món i ofereix els seus articles a través d’una extensa xarxa de distribuïdors i comerços autoritzats.

Els sistemes d’il.luminació Barbolight estan destinats als professionals (seguretat, defensa, rescat, submarinisme, muntanya i espeleologia) i a aquells particulars que busquen una llanterna d’alta gamma. Compleixen amb la normativa més rigorosa i disposen de les homologacions i certificacions més exigents. Les qualitats de disseny integral, resistència i fiabilitat són inherents a tots els seus dissenys.

Sistemes d’il.luminació avançada

Iluminación Inteligente Luix, SL: ACR Grupo és el soci majoritari d’aquesta EIBT (empresa innovadora de base tecnològi-ca), dedicada a la realització de projectes d’enllumenat públic intel.ligent, basats en la regulació de la llum en funció de la presèn-cia de persones o vehicles.

La seva tecnologia es basa en l’encesa lògica, que estalvia grans quantitats en energia i manteniment en augmentar el nivell d’il.luminació només quan es detecta la presència de vehicles o persones. La seva aplicació pràctica és múltiple, tant per a il.luminació de ciutats com de carreteres, túnels, àrees comercials i industrials.

Juntament amb ACR Grupo participa amb aquesta societat TECNALIA, el major centre privat de R+D d’Espanya i el cinquè d’Europa.

11


CERTIFICACIONS

Certificacions de qualitat AENOR - ISO 9001

L’Àrea de Construcció d’ACR Grupo ha estat pionera en el desenvolupament i la implantació de sistemes de gestió en el sector de la construcció a Navarra. D’aquesta manera, el 1997 va obtenir el reconeixement d’AENOR, amb el certificat d’Empresa Registrada segons la norma UNE-EN-ISO 9002. Un certificat que el 2003 es va adaptar a la nova versió de la norma ISO 9001 i que ha estat actualitzat fa poc el 2010.

Certificació OHSAS 18001 de Seguretat i Salut Laboral

Obtinguda el 2008 i renovada el 2010.

Certificació Mediambiental ISO 14001

A ACR Grupo es té la seguretat que no es pot avançar en el desenvolupament econòmic sostenible sense implementar un seguit de mesures que garanteixin l’equilibri dels ecosistemes.

Des d’aquesta sensibilitat per l’entorn, ACR Grupo ha desenvolupat un Sistema de Gestió Mediambiental per a la seva activitat, amb el qual va assolir, al desembre del 2004, la certificació mediambiental segons la norma ISO 14001 renovada el 2010.

12

PREMIS I MENCIONS

Premi COAVN d’Arquitectura 2010

Premi de Rehabilitació i Restauració a Fernando Tabuenca i Jesús Leache pel projecte del Palau del Condestable de Pamplona.

Construmat 2007

Menció especial per l’edifici d’oficines La Estrella, situat al Parc Empresarial Tajonar de la Vall d’Aranguren de Navarra. Aquesta menció va tenir lloc dins dels Premis a la Innovació Tecnològica en la Construcció, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria Tècnica d’ITeC.

Finalista del Premi APCE 2007 a la Millor Edificació d’Habitatge Protegit

Per la promoció de 99 habitatges, garatges i camarots situats a Lutxana Munoa – Barakaldo (Biscaia).

Premi APCE 2006 a la Millor Edificació d’Habitatge Protegit

Premi a la Millor Edificació Nacional d’Habitatge Protegit, concedit per l’APCE (Associació Espanyola de Promotors i Constructors d’Espanya). La promoció guanyadora, formada per 38 HPO i 80 HPT i situada a l’Ecociutat de Sarriguren (Navarra), va destacar entre els finalistes per la seva interessant proposta arquitectònica, la diversitat de tipologies disponibles i les importants millores bioclimàtiques i mediambientals que es van incloure en la seva construcció.

Premi 2006 a la Millor Solució en Façana Lleugera

Concedit al Saló Internacional de la Finestra i el Tancament Envidrat, Veteco, per l’original estructura exterior de lamel.les d’alumini a l’edifici d’oficines La Estrella, construït a Navarra.

Premi a la Millor Actuació Urbanística 2005

Per la remodelació integral del barri de Beurko a Barakaldo (Biscaia), duta a terme per l’Àrea de Construcció d’ACR Grupo. El guardó, concedit per l’Associació de Promotors de Madrid, va ser lliurat en el transcurs del Saló Immobiliari de la capital d’Espanya.

Aquest projecte, finalitzat l’any 2008, va consistir en la construcció de 1.240 habitatges, amb l’enderrocament previ dels ja existents, en una actuació complexa i especial sobre edificació amb aluminosi.

Premi Caupolicán

L’Àrea de Construcció d’ACR Grupo va par-ticipar en la convocatòria anual del Premi Caupolicán de l’Arquitectura Tècnica a la Seguretat i Salut Laboral en la Construcció, i va resultar ser un dels finalistes de la VIIa edició.

13


DOTACIONAL

• Parlament de Navarra • Oficines Tajonar Berriatua • Oficines Echavacoiz Norte • CAN Av. Madariaga 9 Bilbao • CAN Akilino Arriola 5, Sestao • Ajuntament de Burlada • Centre Tecnològic Los Arcos • Reforma Casa del Deporte Pamplona • Oficines i Hotel Boulevard a Vitòria • Oficines Ofimorea Cordovilla • Seu Caja Navarra Aranzadi • Oficines La Estrella Tajonar • Oficines Irabia al carrer Sadar • Centre Cívic CAN San Juan • Oficines Cegasa a Vitòria • Oficines ACR Goialde Aizoáin • Centre de Negocis Tudela Sprin • Ajuntament de Sarriguren • Col.legi major Goroabe • Pàrquing Av. Bayona • Tanatori Irache a Burlada • Edifici infantil Colegio Irabia • Clínica Padre Menni • CIMA, Centre de Recerca Mèdica

Aplicada • Edifici d’oficines Ronda • Reforma col.legi major Ayete • Residència Vaguada • Reforma Clínica Ubarmin • Reforma Hospital Virgen del Camino • Col.legi Miravalles • Hospital García Orcoyen • Palau Condestable • Església Jesús y María • Palau Uranga a Burlada • Casa Cultura Villava • Oficines Bidekoa a Zizur • Centre Sanitari La Muela • Plaça de Toros de La Muela • Reforma església Sagrada Familia de

Pamplona

INDUSTRIAL

• Ampliació Vega Sicilia Valbuena de Duero • Celler Señorío de Arínzano • Celler Chivite Cintruénigo (ampliació) • Nau Decovidrio a Agustinos • Nau Eurocam a Iruña de Oca • Nau Uvesa a Tudela • Nau Capamar a Galar • Nau Cegasa a Vitòria • Hipermercat Eroski a Berriozar • Factoria Rockwool a Caparroso • Factoria Heinz Ibérica a Rincón de Soto • Nau forn La Espiga

OBRES REALITZADES MÉS IMPORTANTS

En els seus més de 38 anys d’història, ACR Grupo ha acumulat una àmplia experiència en totes les tipologies de construcció; des d’habitatges fins a naus industrials, passant per oficines, edificis dotacionals de tota mena, execucions de rehabilitació i urba-nitzacions, i ha comptat amb una expe-riència molt important en obra residencial d’habitatges i en obra hospitalària.

... fins a 16.000 habitatges

14

RESIDENCIAL

Navarra

• 919 habitatges Sarriguren per a AVANCO, VINSA, LARCOVI, ACR, VALDELAR

• 160 HPO Ardoi VINSA, ANDIA • 785 habitatges Buztintxuri per a ANDIA,

AVANCO, LARCOVI, ACR, P.FUENTE, DOMUS, FARCINA

• 976 habitatges Zizur ACR, LACONS, MRA • 669 habitatges Mendillorri per a LARCOVI,

ACR, MRA, VINSA, PLAZAOLA • 625 habitatges Burlada per a

IRABIA,VINSA • 181 habitatges Ezcaba AVANCO • 145 habitatges Rochapea PAMPLOLAR,

ERRELEKU • 152 habitatges Sadar MIRAVALLES • 120 habitatges Beriáin ZAMARENA • 90 HPO Noain GPS • 27 adossats Cordovilla AVANCO • 20 habitatges Huarte LISARAPEA-ITURTA • 22 habitatges Artica ANDUEZA • 60 habitatges Abejeras DOMUS • 80 habitatges Berriozar VALLELAR • 76 habitatges Barañain • 20 habitatges Milagrosa URNIZA • 37 unifamiliars Egüés LESKARI • 7 habitatges Huarte LISRAPEA-ITURTA • 7 habitatges Plaza Castillo BELAKI

Castella i Lleó

• 116 habitatges Santos Pilarica • 47 habitatges Av. Cantabria • 105 habitatges Coop. Valle Amblés Ávila • 85 habitatges Laguna de Duero ARCAYA • 16 habitatges Burgos Coop. San Bruno • 52 habitatges Tudela Duero SANTOVENIA • 201 habitatges Valladolid CUBICAN-ACR • 212 habitatges Arroyo Coop. Reyes,

Mapfre

Catalunya

• 48 habitatges Tarragona HABITATGE ENTORN

• 28 HPO Lleida HABITATGE ENTORN • 32 habitatges Manresa • 48 habitatges Lleida ARIDEL • 30 habitatges Lleida ARIDEL • 42 habitatges Lleida ARIDEL • 56 habitatges Sant Fruitós HABITATGE

ENTORN • 35 adossats Roda de Berà FRANSARENA

País Basc

• 1240 habitatges a Beurko • 112 habitatges a Galindo • 109 habitatges Ansio ACR • 99 habitatges Lutxana ACR • 82 habitatges Mirivilla NEINOR • 59 habitatges Mirivilla NEINOR • 167 habitatges Irún ARTIA • 101 habitatges Lakua LARCOVI • 106 habitatges Lakua LARCOVI • 69 habitatges Salvatierra VISESA • 28 habitatges Orio • 9 unifamiliars Zumárraga ALBATE • 45 habitatges Tolosa CINESA • 24 habitatges c. Fueros Sant Sebastià

Aragó

• 26 habitatges Jaca SEVILLA GESTION • 30 unifamiliars Fuentes de Ebro LARIX • 38 habitatges Zaragoza ACR

OBRES EN EXECUCIÓ

Navarra• Pavelló C Hospital de Navarra • Hotel 4* a Tafalla • Col.legi Major Internacional a Zizur • Ciutat de la Música Pamplona • 130 HPT Entremutilvas ACR • 118 HPO Ripagaina URARTE • 66 habitatges Ripagaina MRA • 136 habitatges Ripagaina ANDIA • 81 HPT Ripagaina ANDUEZA • 35 HPO Arrosadía IRABIA • 55 HPO Rochapea VINSA • Remodelació Clínica Ubarmin • Institut Mendillorri - Pamplona

País Basc • Hospital Uribe Kosta - Biscaia • Celler Pagos de Leza - Àlaba • 54 habitatges a Armintza Neinor - Biscaia • 102 HPO Arkaiate a Vitòria • 84 habitatges ACR a Vitòria • 85 habitatges Etxebarri ACR - Biscaia • 93 habitatges Aretxabaleta ACR - Àlaba • 90 HPO Vitòria GPS

Castella i Lleó • 52 habitatges Sòria ACR • Centre Educació Especial Zamora • 60 habitatges ESPACIO • 20 habitatges Coop. Nogales Valladolid • Centre Educació Infantil Salamanca • Poliesportiu Lavaderos Burgos • Apartaments turístics Sasamon - Burgos

Madrid• 110 habitatges San Fernando de Henares

Aragó• 147 habitatges Coop. Cardelina • Reforma església San Clemente La Muela

Catalunya• 55 HPO Gavà HABITATGE SOCIAL USOC

Andalusia • 142 habitatges Vera (Almeria) CUBICAN

15


Remodelació integral del barri Beurko Berria a Barakaldo (Biscaia) La construcció de l’antic Beurko va acabar l’any 1958. El pro-jecte havia partit del Patronat Francisco Franco, amb l’objectiu d’allotjar-hi la immigració que acudia a la població per treballar a la foneria d’Altos Hornos.

El 1992 es va esfondrar el primer forjat d’un habitatge i es va descobrir que les edificacions havien estat fetes amb biguetes en la composició de les quals s’havia utilitzat ciment aluminós.

En un primer moment, es va analitzar la possibilitat de rehabili-tació sota paràmetres tecnicoeconòmics, però es va arribar a la conclusió que aquesta opció resultava inviable. Per això, es va proposar la substitució de les edificacions existents, l’increment d’edificabilitat que financés l’actuació i l’execució d’un nou barri sencer, amb habitatges i característiques urbanístiques i d’edificació de la més alta qualitat.

Així, a l’octubre del 1997, els veïns del barri, reunits en assemblea general, van elegir la proposta d’actuació feta per ACR. El Govern Basc va ratificar l’elecció dels veïns i es va iniciar el procés per a la construcció d’un barri completament nou, que substituís la totalitat dels edificis malalts.

Dels 1.240 habitatges construïts al barri de Beurko, el 60% es va destinar a habitatges de reposició i el 40%, a la venda lliure.

La memòria de qualitats de l’obra va ser la següent:

• Estructura de forjats de prellosa i bigues prefabricades • Façanes transventilades amb panells fenòlics • Calefacció i aigua calenta amb central tèrmica de barri • Control d’energia i minimització de consum: detectors de presència en la il.luminació de zones comunes; inodors de doble descàrrega; preinstal.lació domòtica; presa d’aigua calenta per a rentaplats • Enterrament de vies rodades per convertir del tot en zona de vianants l’actuació en el barri. • Galeria de serveis subterrània completament accessible i regis-trable per allotjar-hi els serveis i les infraestructures • Recollida pneumàtica d’escombraries

17


919 habitatges a Sarriguren (Navarra)

La promoció se situa a l’Ecociutat de Sarriguren, desenvolupament urbanístic de la conca de Pamplona planificat amb alts estàndards d’eficiència energètica i respecte pel medi ambient. Aquest desenvolupament va rebre el Premi Europeu d’Urbanisme 2008 en la categoria de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Dins dels 919 habitatges que ACR ha realitzat en aquesta Ecociutat, reflectim el més destacat per haver rebut el Premi a la Millor Edificació Nacional d’Habitatge Protegit, concedit per l’APCE.

Aquesta promoció de 118 habitatges protegits, formada per 38 HPO i 80 HPT, destaca per la seva interessant proposta arquitectònica, la diversitat de tipologies disponibles i les importants millores bioclimàtiques i mediambientals que es van incloure en la seva construcció.

Com a característiques especials de la promoció destaquen la inversió en aïllaments, mitjançant façana ventilada ceràmica, la utilització de miradors envidrats per aprofitar la insolació i calefacció per mitjà de diverses calderes de condensació d’alta eficiència de diferents potències, amb la qual cosa se n’aprofita el màxim rendiment.

19


99 habitatges a Lutxana – Munoa (Biscaia) Es van construir tres edificis amb un total de 99 habitatges promoguts per ACR. Es tracta d’habitatges de protecció municipal.

Aquesta promoció va ser finalista del Premi APCE 2007 a la Millor Edificació d’Habitatge Protegit.

El programa de la promoció recull tipologies de 2, 3 i 4 dormitoris. Com a singularitat del programa, aproximadament la meitat dels habitatges són dúplexs de 3 dormitoris amb una sala de doble altura; els àtics són dúplexs de 4 dormitoris. L’edifici es disposa en soterrani, planta baixa, sis plantes tipus i àtic.

L’estructura de l’edifici es realitza per mitjà de lloses massisses de formigó per resoldre els problemes derivats de la irregularitat de les plantes provocada pels dúplexs. La façana és prefabricat de formigó, combinada amb superfícies de façana en les quals el tancament es realitza per mitjà de vidre de seguretat, darrere del qual es col.loca aïllament a manera de façana ventilada, i a més es col.loca un altre aïllament a l’extradossat interior.

La composició de les façanes proporciona a l’edifici una imatge moderna i actual.

21


Oficines i Hotel Boulevard a Vitòria (Àlaba) Els edificis se situen a l’àrea del centre comercial Boulevard a Vitòria, amb els quals es tanca aquesta zona de negocis i de serveis.

A l’arquitectura de l’edifici s’ha donat prioritat al disseny respecte als volums i la composició de les façanes. L’hotel és pràcticament un cub, en el qual es construeixen set plantes d’habitacions, els serveis de recepció i el restaurant a la planta baixa. L’edifici d’oficines és un prisma rectangular de planta baixa, entresolat i 12 altures.

Cal assenyalar, pel que fa al procés constructiu, la singularitat de la façana. La totalitat de la superfície de la façana és d’U-Glas, i s’alternen zones opaques amb zones transparents en les quals s’allotgen les finestres necessàries per ventilar. Així mateix, a les zones opaques es col.loca amb un panell tipus sandvitx d’alumini i aïllament i aquest es regruixa per mitjà de cartó guix amb aïllament. L’U-Glas forma una cambra ventilada que dissipa la calor que es produeix darrere del vidre per la insolació. Tenint en compte aquest motiu, s’ha incrementat el gruix de l’aïllament per aconseguir el confort adient a l’interior de l’edifici.

Per aconseguir que la composició de la façana quedés afectada per la necessitat d’intercalar-hi finestres que podien trencar-ne l’atractiu visual, va ser necessari confeccionar diverses matrius per extorsionar perfils d’alumini adaptats a les necessitats dels detalls constructius.

Per disminuir la insolació de la façana, les lloses de formigó de totes les plantes tenen una volada de formigó prefabricat que fa de para-sol, i per davant d’aquestes es col.loca una malla de platines d’alumini a manera de lamel.les para-sol que formen rombes de grans dimensions i que contribueixen a donar una imatge especial a l’edifici.

Les testeres de l’edifici són totalment transparents, per la qual cosa es fa servir U-Glas trempat de colors de fabricació especial.

23


Restauració Palau Condestable - Pamplona L’edifici consta de dues parts molt diferenciades. Una torrassa del segle XIV de planta baixa més tres plantes. La resta de l’edifici, del segle XVII, de planta baixa més dues plantes, a més d’un petit soterrani.

L’actuació d’aquesta obra ha consistit en la rehabilitació d’un edifici que en aquell moment eren habitatges. Es recupera l’estat original de l’edifici per convertir-lo en centre cívic i sales d’exposicions permanents i temporals.

La restauració ha consistit en l’enderrocament de totes les divisions d’habitatges existents i a deixar sales diàfanes per a exposicions, i també s’han creat petites aules, a la zona de la torrassa, per a les activitats del centre cívic.

S’han reforçat tots els forjats, i s’ha fet un soterrani nou on se situen les zones de lavabos, magatzems i cambres d’instal.lacions.

El pati central s’enderroca tot sencer i es crea un nou pati, sustentat en pilars de pedra que ja hi eren, des d’on s’accedeix a totes les sales de l’edifici. Aquest pati es tanca amb una coberta de vidre suportat en unes bigues de fusta laminada de 16 m de llargada per 4,50 m d’altura.

Les cobertes són noves, amb estructura de fusta laminada i teula i s’aprofita l’espai sota coberta per a maquinària i instal.lacions.

Tota la instal.lació elèctrica discorre pels forjats o per les canaletes perimetrals del paviment. La calefacció és per sòl radiant i la climatització de la nova sala d’actes i la renovació d’aire de tot l’edifici circulen pels forjats.

Aquest projecte va obtenir el Premi del COAVN d’Arquitectura 2010 com a Millor Projecte de Rehabilitació i Restauració realitzat per l’equip d’arquitectes de Fernando Tabuenca i Jesús Leache.

25


CIMA Centre de Recerca Mèdica Aplicada - Pamplona La Fundació per a la Recerca Mèdica Aplicada, vinculada a la Clínica Universitària i a la Universitat de Navarra, contracta ACR per a la construcció de l’edifici que serà el seu referent en recerca biomèdica a escala nacional i mundial. Els requeriments tecnològics d’aquest edifici, tant en la part estructural com pel que fa a les seves instal.lacions, responen a un edifici tecnològicament pioner en els sistemes utilitzats per a la seva construcció.

L’edifici està distribuït en planta soterrani, planta baixa i cinc altures amb diferents usos. Sobre la coberta es construeix una planta tècnica en la qual s’allotgen tots els equips i les instal.lacions de climatització, calefacció i purificació de l’aire ambient. Es construeix un edifici d’instal.lacions annex per allotjar-hi altres instal.lacions que no es poden situar al principal.

Al soterrani es desenvolupa un programa de magatzem i, com a element principal, s’hi allotja un estabulari de dimensions importants, així com un laboratori que compta amb un índex d’aïllament de contaminació biològica P-2. A la planta baixa s’hi allotgen les dependències administratives i una aula magna. A les

cinc altures es desenvolupen tota mena de laboratoris organitzats per àrees de recerca.

L’obra civil de construcció tenia com a repte aconseguir que un edifici situat en una via de gran capacitat de trànsit no rebés cap mena de vibració que pogués afectar els instruments de laboratori, altament sensibles a les vibracions. Es van instal.lar dos microscopis electrònics; també calia evitar la transmissió de vibracions a través de l’estructura produïdes per totes les màquines i els equips necessaris per al funcionament dels laboratoris. Aquest repte, amb el qual estaven conscienciats tots els equips que van intervenir a l’obra, es va assolir amb èxit, per tal com s’han dut a terme durant tota l’obra i també al final d’aquesta tota mena d’assajos especials per mitjà de sonòmetres i acceleròmetres.

L’obra es construeix amb lloses massisses de formigó i totes les plantes tenen 4,50 m d’altura per allotjar-hi el gran volum d’instal.lacions. La façana de l’edifici es resol amb una façana ventilada d’acabat en un material de pedra artificial. Cal destacar de les instal.lacions la complexitat de la sala on s’allotgen 70 climatitzadors amb diversos graus de requeriment tècnic. L’edifici està dotat de quatre xarxes de sanejament per a abocaments de diferents productes que requereixen tractaments especials. També hi ha quatre xarxes d’aigua, aigua de xarxa, ACC, aigua descalcificada i aigua osmotitzada. Hi ha instal.lacions de gasos per a ús als laboratoris. A l’edifici d’instal.lacions es construeix una planta de criogènesi, així com sistemes de tractament d’aigua i de tractament d’abocaments.

27


ACR GrupoPoblació, llars i habitatges a Espanya

SEDE CENTRAL

NAVARRA

Edificio GoialdePol. Iruregaña, 7131195 AizoáinT. 948 260 [email protected]

Juan Bautista Genua IrigoyenDirector de Diversificación de [email protected]

Jorge Bustinza EspartaDirector del Departamento de [email protected]

En aquest apartat desenvoluparem les conclusions de l’anàlisi duta a terme per ACR sobre la situació dels habitatges, les llars i la seva estructura i on es constata el gran desequilibri que hi ha entre la composició i estructura dels habitatges, tant existents com de construcció actual, i la composició i la tendència de les llars a Espanya.

L’anàlisi es completa amb un estudi sociològic realitzat pel professor Alban d’Entremont, director del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Navarra, on s’exposen les tendències sociològiques de la formació de llars a Espanya.

ACR GrupoPoblació, llars i habitatges a Espanya

31


ESTUDI DEL PARC I OFERTA D’HABITATGES ACTUAL Des d’ACR Grupo detectem que hi ha un desajustament entre les necessitats d’habitatge de la societat i el parc d’habitatges existent.

Aquesta percepció ens va empènyer a encarregar un estudi sociològic de la situació del parc d’habitatges i del nombre de llars/famílies, així com la previsió de la seva evolució o tendència, estudi que s’inclou en aquesta documentació.

Les dades de partida de la nostra anàlisi són les següents:

- L’anàlisi de les dades oficials de l’INE respecte a l’existència d’habitatges, per tipus i per anys

- L’estudi de la tipologia i el nombre de famílies al nostre país

- La quantificació del grau d’ocupació dels habitatges existents per tipus de famílies

- La prospecció dels paràmetres i l’evolució previsible de les famílies actuals

Dues puntualitzacions rellevants:

1. Les dades reals i les projeccions estimades estan fetes a partir de l’últim cens de l’INE. Exposem aquestes dades perquè es tracta de xifres reals d’enquestes, en les quals el desglossament ocupacional està perfectament reflectit, així com les tendències estimades 2. Amb això, i amb dades reals del Ministeri d’Habitatge pel que fa a certificacions reals d’habitatge, podem extrapolar les dades fins a l’any 2008

El nombre total d’habitatges censats el 2001 pujava a 21.033.759, dels quals 14.184.026 eren d’ús principal, 3.360.631 d’ús secundari i 3.106.422 estaven buits, i la resta eren 382.680.

El 67% del parc d’habitatges es destina a ús principal. El 15% dels habitatges estan buits i el 16% són d’ús secundari.

14.184.026

3.143

3.360.631 3.106.422

292.3320

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

Principals convencionals

Allotjaments Secundaris Buits Altre tipus

Com que el cens de llars i habitatges es realitza els anys 1, hem agafat les dades del Ministeri d’Habitatge pel que fa a habitatges certificats, que compta amb dades actualitzades al 2008, per verificar l’evolució dels habitatges d’ús principal.

La ràtio d’habitatge principal respecte al parc total passa d’un 67% el 2001 a un 66,67% el 2008, per la qual cosa podem concloure que aquesta ràtio es manté.

Amb vista a avaluar l’evolució en la formació de famílies, prenem les dades d’estimacions elaborades per l’INE, i que ens indiquen dos fets rellevants:

- Una certa aproximació de la formació de llars a la certificació d’habitatges (dades del 2008)

- Una important reducció en la variació neta de formació de famílies, que passa de ràtios de l’ordre del 2% al principi de la dècada a unes estimacions de l’1,20% per a l’any 2013

2001 2008 Increment Habitatges totals 21.033.759 25.129.207 19,47%Habitatges d’ús principal 14.184.026 16.747.294 18,07%

Font: Ministeri d’Habitatge

Font: INE

Font: INE

Nombre total d’habitatges 2001

Evolució d’habitatges

Previsió de llars

33


2008 16.219.817 270.204 1,69%

Any Estoc Variació netas/any anterior

%

2001 14.187.169 272.874 1,97%

2005 15.362.724 312.744 2,08%

2010 16.713.916 238.877 1,45%

2013 17.357.218 206.156 1,20%

2.876.572

3.582.177

3.004.375

3.048.274

1.099.963

366.248

209.560

0 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones

Resta

Gràfic B. Nombre de llars segons el nombre de persones de la família

76.748

345.659

1.360.526

2.838.126

5.412.590

2.811.490

1.338.887

0 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000

Estudi

1 D

2D

3D

4D

5D

Resta

Gràfic A. Nombre d’habitatges segons el nombre d’habitacions

No

mb

re d

’hab

itac

ion

s/d

orm

ito

ris

Nombre d’habitatges

Nombre de llars

No

mb

re d

e p

erso

nes

a la

llar

34

Font: INE

Font: INE

Anàlisi sociològica i estadística

4 milions321

Resta

Estudi

6

5

4

3

2

1

5D

4D

3D

2D

1D

4 milions

Gràfic comparatiu d’A i BHabitatges

Famílies

Habitatges

Famílies


4 milions

Estudi

Resta

Gràfic comparatiu d’A i B

88%

Observeu a la taca que la composició de les famílies és la següent:

- fins a 2 persones suposen el 46% de les

famílies

- fins a 3 persones, el 67% de les famílies

- fins a 4 persones, el 88% de les famílies

De la comparació d'aquest gràfic amb l'anterior

es dedueix el gran desequilibri que hi ha entre

famílies i habitatges.

88%

Famílies



Habitatges

4 milions

Estudi

Resta

33%

Observeu a la taca que la distribució dels habitatges en funció del nombre de

dormitoris és la següent:

- Estudis i fins a 1 dormitori suposen el 3%

dels habitatges

- fins a 2 dormitoris, el 13% dels habitatges

- fins a 3 dormitoris, el 33% dels habitatges

Per intentar veure millor el desequilibri ens fixarem en les àrees formades per les diferents situacions: llars que no tenen habitatge adient i habitatges que estan habitats per famílies de pocs integrants.

Observeu a la taca blava que la composició de les famílies és la següent: - fins a 2 persones suposen el 46% de les famílies - fins a 3 persones sumen el 67% - i fins a 4 persones sumen el 88%

De la comparació d’aquests dos gràfics es reflecteix el gran desequilibri que hi ha entre famílies i habitatges.

Observeu a la taca grisa que la distribució dels habitatges en funció del nombre de dormitoris és la següent: - estudis i fins a 1 dormitori suposen el 3% dels habitatges - fins a 2 dormitoris, el 13% dels habitatges - i fins a 3 dormitoris, el 33% dels habitatges


35


Font: INE


Resta

Estudi

4 milions

Llars que viuen en habitatges més grans que les seves necessitats

Habitatges amb dormitoris desocupats

Famílies

Gràfic comparatiu d’A i B Habitatges

1. Hi ha un DESEQUILIBRI important. Es dóna un gran nombre d’habitatges amb habitacions sense ús, atès que els nuclis familiars són cada vegada més petits. A més, aquest tipus de llars tendeix a créixer.

2. Atesa l’estructura del parc d’habitatges i de la constitució de les famílies, l’única alternativa és que les llars/famílies, majoritàriament petites, ocupin habitatges grans i, per tant, hagin de mantenir habitacions desocupades amb el cost/càrrega addicional que això suposa.

3. A Espanya hi ha, pel cap baix, 18.000.000 d’habitacions buides. S’estima que el 70% d’aquestes se situa en zones urbanes.

- La mitjana d’habitacions desocupades per habitatge és de 2,26. - Es calcula que el cost de manteniment mitjà d’una habitació puja a 200 euros anuals. - L’excés de cost suportat per les llars puja a 2.520 milions d’euros anuals, cosa que significa una important càrrega econòmica per als seus propietaris.

36

No

mb

re d

’hab

itac

ion

s/d

orm

ito

ris

No

mb

re d

e p

erso

nes

a la

llar

Nombre de llars

Conclusions comparativa d’A i B

CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI ESTADÍSTICA

La tendència al creixement de famílies unifamiliars o de pocs membres és predominant, però encara és més palpable la realitat en la qual tots ens podem veure reflectits: el dinamisme del nucli familiar des de la seva constitució fins a la seva extinció.

Davant d’aquest dinamisme natural i l’evolució de necessitats d’espai de les llars, l’habitatge en la seva concepció és rígid, és a dir, NO S’ADAPTA als nous programes de les famílies/llars, a la seva EVOLUCIÓ. No sols perquè la tendència actual és que s’ha reduït el nombre de components, sinó perquè l’essència mateixa de la vida planteja diferents necessitats de programa en els, per exemple, 40 anys de vida d’un nucli familiar. A més a més, situacions de ruptura o d’acolliment de familiars suposen circumstàncies vitals d’alteracions del programa familiar a les quals l’habitatge tradicional no és capaç de donar resposta.

El gràfic ens indica clarament que, en general, les famílies tenen habitacions i superfícies excedentàries. En molts casos acceptades i assumides, però en molts altres casos innecessàries, poc útils i generadores de despeses evitables (per exemple, escalfant habitacions no utilitzades).

En la hipòtesi que la família fos conscient de la disfunció del seu habitatge, les alternatives que pot prendre són les següents:

• No fer res. Quedar-se en aquesta situació suportant unes despeses extres, en molts dels casos en situacions d’economia limitada.

• Comprar un pis més petit amb totes les seves implicacions molestes: canvi de barri, dificultats financeres i venda del pis existent, cosa que en la situació de mercat actual no serà una tasca senzilla.

Com a conclusió final, volem ressaltar que el disseny dels habitatges en general, i dels plurifamiliars en bloc en particular, no ha recollit en la seva concepció, a la matriu del seu disseny, la flexibilitat i l’adaptació com a elements fonamentals.

37


EVOLUCIÓ RECENT I REALITAT ACTUAL DE LA POBLACIÓ I DE LES LLARS A ESPANYA I PREVISIONS DE FUTUR A MITJÀ TERMINI

Espanya és possiblement el país del món en el qual s’han notat més les repercussions de l’anomenada transició demogràfica en els últims decennis, amb canvis accelerats, profunds i duradors en les seves pautes de fecunditat, mortalitat i creixement natural, que, al seu torn, han redundat en una transformació significativa de les seves estructures demogràfiques i socials.

Els fenòmens més representatius d’aquesta transició han estat la fallida virtual de la natalitat i l’afebliment de la base de la piràmide poblacional, amb una disminució progressiva de les cohorts de joventut i un augment pronunciat de l’envelliment demogràfic com a fruit de l’escassa natalitat, però també com a resultat de l’augment de l’esperança mitjana de vida.

Així mateix, invertint una tendència de fa molts segles, a l’inici del segle XXI s’ha produït el fenomen de la immigració massiva, que ha pal.liat, fins a un cert punt, les deficiències i penúries de la demografia espanyola, tot i que en els últims anys els efectes beneficiosos d’aquest fenomen s’han alentit i s’han invertit les tendències positives.

Aquesta dinàmica demogràfica atípica està íntimament associada amb una profunda transformació social en el sistema de valors

de la societat, cosa que ha comportat l’efecte d’alterar moltíssim el ritme i les pautes per a la formació de famílies, així com l’estructura i les característiques de les llars espanyoles.

De la família extensa de fa trenta anys, caracteritzada per un nombre relativament elevat de components, s’ha passat a la família nuclear de dimensions molt reduïdes, en bona mesura a causa de canvis en el comportament dels espanyols en relació amb la nupcialitat, pautes de cohabitació, la inserció de les dones en el món laboral, estils de vida alternatius i l’emancipació de la joventut.

No menys importants són els efectes de la forta crisi econòmica que afecta el país des de fa més de dos anys. D’aquesta manera, s’ha instal.lat a Espanya un nou “model de família” o un “nou model de llar”, que presenta disfuncions en múltiples àmbits; entre d’altres, la manca d’adequació entre la realitat d’aquestes llars i la realitat de l’oferta i de les característiques dels habitatges a Espanya.

No s’albiren canvis en aquestes tendències; ben al contrari, s’entreveu que a curt i mitjà termini totes les disfuncions indicades aniran en augment, cosa que comprometrà seriosament el futur demogràfic i social del país.

Estudi realitzat per Alban D’EntremontDirector del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Navarra

La piràmide de població del 2010 i la seva projecció ens indiquen una proporció cada vegada més gran de la població anciana. En conseqüència, un increment de les llars amb pocs integrants.

Espanya

100 80 60 40 20 0 20 40 60 80 100

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100+

2010

2020

Homes Dones

Font: INE

Piràmide de població. Real el 2010 i projectada el 2020

39


1980 2007

Hogares de 5 o más miembros29,1%

7,3%

8,5%17,6%

Hogares de 1 sólo miembro

Es manifesta una disminució progressiva de la població jove i un augment de la població anciana. S’accentua amb l’augment significatiu de l’esperança mitjana de vida, en la qual Espanya està al capdavant del món.


Evolució dels grups d'edat

Font: Eurostat

Es manifesta una disminució progressiva de la població jove i un augment de la poblacióanciana. S’accentua amb l’augment significatiu de l’esperança mitjana de vida, en la qualEspanya està al capdavant del món. (Font: Population Reference Bureau)

Edats 1995 2000 2010 2025

Menors de 15 anys 16,25 14,59 13,13 10,11

De 15 anys a 64 anys 68,46 68,54 68,73 67,56

Més grans de 64 anys 15,29 16,88 18,14 22,33

100,00 100,00 100,00 100,00

PAS DE FAMÍLIA EXTENSA A FAMÍLIA NUCLEAR

1980

1980

2007

2007

1980 2007

Hogares de 5 o más miembros29,1%

7,3%

8,5%17,6%

Hogares de 1 sólo miembro

Font: INE - IPF

Font: INE - IPF

Llars de 5 membres o més

Llars d’1 sol membre

Evolució de la població

Font: Population Reference Bureau

40

Modificació de la mida de la família. Ha evolucionat de la família extensa de fa prop de trenta anys, caracteritzada per un nombre relativament elevat d’integrants que vivien a la mateixa llar, a la família nuclear de dimensions més petites.

3,5

3,36

2,93

2,74

2,4

2,6

2,8

3

3,2

3,4

3,6

1981 1991 2002 2007

Font: INE - IPF Anàlisi sociològica i estadística

Evolució de la mida mitjana de les llars

1981 1991 2002 2007

Font: INE - IPF

Any Nombre mitjàde persones

1981 3,50

1991 3,36

2002 2,93

2007 2,74

1. En el moment actual, la major part dels habitatges a Espanya s’acomoda al model de família d’altres èpoques, en el qual hi havia una mitjana d’entre 2 i 4 fills.

2. La quantitat d’habitatges de dimensions reduïdes suposa una part petita de l’oferta total i són majoritaris els habitatges de 4 i 5 habitacions, per la qual cosa és fàcil deduir que els habitatges estan sobredimensionats.

3. La tendència marca una preponderància de llars amb pocs membres, fet que s’aguditzarà i es generalitzarà en els propers anys.

4. No s’albiren canvis en la tendència indicada. A curt i mitjà termini, totes les disfuncions assenyalades augmentaran.

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI SOCIOLÒGIC

Evolució de la mida de la família

No

mb

re d

e m

emb

res

Any

41


Expressem el nostre màxim agraïment al Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya i al Departament d’Innovació, Empresa i Ocupació del Govern de Navarra, que ens van oferir una resposta, una aprovació, una col.laboració i un suport molt ràpids. Això ha suposat un aval molt necessari per dur a terme tot el desenvolupament del projecte.

Col.laboradors:

ACR Grupo mostra en aquesta documentació el projecte ACORDE, una solució proposada per abordar la situació problemàtica de l’habitatge actual.

De primer, facilitarem una anàlisi, basada en el NOSTRE CONEIXEMENT del DESEQUILIBRI que hi ha entre l’estructura dels habitatges i la composició de les llars. Això es basa en una llarga i extensa trajectòria com a constructors en el sector de l’habitatge i està avalat per un estudi encarregat a la Universitat de Navarra sobre les tendències demogràfiques de les famílies.

En segon lloc, pretenem proposar una solució al problema detectat. L’habitatge actual es caracteritza per la seva rigidesa, la manca d’innovació i l’absència de noves propostes. Es pressuposa que res no es pot innovar en el concepte d’habitatge, que el comprador no acceptarà una visió nova i actual que se li ofereixi.

La família és dinàmica i les seves necessitats són canviants en el temps. L’habitatge concebut amb esquemes tradicionals no ha sabut adaptar-se a aquests canvis propis de la societat actual.

El nostre projecte ACORDE aposta per la innovació de l’habitatge com a concepte, per la flexibilitat com a element matriu en el mateix disseny de l’habitatge. Enfrontem rigidesa a adaptació. Busquem que l’habitatge estigui al servei de la persona i no pas al revés.

El projecte ACORDE s’ha desenvolupat al Departament de R+D+i d’ACR Grupo, que ha coordinat l’equip tècnic intern i col.laboradors externs de gran professionalitat i vàlua: GE Ingenieros, Aurea Consulting i J Cañas Abogados. De la col.laboració de tots ha nascut el projecte que avui us presentem i del qual hem dut a terme la inscripció de la patent corresponent.


45

LA TIPOLOGIA HABITUAL DE L’HABITATGE PLURIFAMILIAR DE 2 O 3 DORMITORIS

3 DORMITORIS 2 DORMITORIS

Les característiques essencials d’aquesta tipologia són les següents:

• Un nucli central de comunicació, amb unes zones comunes per a pocs veïns.

• De 2 o 4 habitatges (més habitual 2) per planta.

• Una única possibilitat d’accés per habitatge.

• Una estructura/distribució rígida, tant d’estances com d’instal.lacions, serveis, etc.

• Habitatges de 2 i 3 dormitoris en la seva majoria.

• Habitatges amb una doble orientació, considerada últimament com el paradigma de la sostenibilitat, sense tenir en compte la rigidesa fèrria que aquest esquema representa.

• Edificis amb una altura habitual d’entre 4 i 6 plantes.

Amb més 16.000 habitatges construïts en els 38 anys de trajectòria d’ACR Grupo, sabem què i com es construeix a Espanya.

No pretenem criticar ni revisar totes les tipologies d’habitatges, cosa que seria un propòsit inabastable, però sí que volem analitzar una tipologia d’habitatge plurifamiliar en bloc, habitual en els últims anys, que de manera constant s’ha executat amb variacions formals però amb la mateixa essència.

La nostra reflexió es duu a terme des de l’òptica de la flexibilitat. Si hem expressat la nostra preocupació de la desitjada adaptació dels habitatges a les necessitats de les famílies, és prou fàcil d’entendre que aquesta reflexió la fem sobre una tipologia convencional en els nostres dies.

46

La seriació d’aquesta tipologia configura molts plans parcials desenvolupats en els últims anys. Es repeteixen en sèrie els portals o les comunitats, cosa que dóna lloc a configuracions lineals tan habituals en la nostra geografia.

El gran problema que aquesta tipologia representa és la rigidesa. L’estructura és rígida, de manera que en evolucionar la composició de la família, els espais es van quedant buits. I mantenir aquests espais buits suposa un cost.

Davant d’aquest problema, es pot optar per diverses solucions:

• Assumir el cost de la infrautilització.

• Vendre l’habitatge i comprar-ne un de més petit.

• En general, no és possible dividir l’habitatge, perquè cap dels seus elements comuns no estan preparats per fer-ho: accessos, instal.lacions, serveis, la mateixa estructura podria ser un problema, la legalització és molt costosa en temps i de vegades un obstacle infranquejable.

Per tant, no podem demanar que aquest disseny, considerat bo durant moltes dècades, doni resposta a l’adaptació i la flexibilitat necessàries, a les necessitats canviants de la família.

Simplement no es va considerar que l’habitatge s’havia d’adaptar, sinó que es va idear i es va construir com un ens entre inamovible i inadaptable.

En un moment en què la sostenibilitat sorgeix com un concepte inajornable, no hi ha res menys sostenible que uns recursos extraordinaris destinats a l’execució i compra d’un bé, l’habitatge, que no s’adapta al que les persones en necessiten.

Alguns dels problemes que hi ha o que estan sorgint, amb aquest tipus de morfologia d’habitatge, són els elevats costos de manteniment per habitatge dels elements comuns a l’edifici o portal, ja que el nombre de veïns per compartir el cost d’aquests elements comuns és molt reduït.

El fet que aquests edificis siguin tan difícils de transformar, reformar i adaptar suposa que a poc a poc es vagin degradant i que, per això, barris i àrees de ciutats arribin ràpidament a una vellesa tan aviat.

És per això que en l’arrel, en la gènesi del nostre projecte, hi ha la necessitat de la flexibilitat, de l’adaptació, de la transformació i la reforma permanent com a millor mitjà perquè l’habitatge sempre estigui al servei de la família.

I aquesta transformació i aquesta adaptació han de suposar regeneració, frescor, novetat, moda i vida, que des del mateix habitatge es traslladin a la resta del barri i la ciutat.

En la gènesi del disseny de l’habitatge no s’ha considerat la transformació com un element nuclear.

Aquest desajustament físic amb les tendències actuals no té adaptació, en la majoria dels casos, ni corregeix les tendències actuals.

47

EVOLUCIÓ FAMILIAR I OCUPACIÓ EN UN HABITATGE TRADICIONAL

A la imatge es mostra com podria ser una evolució dinàmica d’una família. Aquesta, en anar creixent, va ocupant les estances.

En avançar els anys i en modificar-se la família de manera natural, hi van quedant espais buits, sense utilització. I aquests espais suposen un cost per al seu propietari o usuari.

Si en l’evolució la família necessita més espai, la seva única alternativa és la sobreocupació d’estances o l’assignació de diversos usos a llocs com la sala. Si la seva economia ho permet podrà canviar de casa, tot i que això comportaria el procés de compravenda i el trasllat a una àrea urbana diferent.

Molts propietaris voldrien dividir el seu habitatge o desprendre-se’n d’una part, cosa que poques vegades és possible, ja que els seus elements comuns no estan preparats per fer-ho.

No es van proveir punts d’accessos, ni es van dimensionar les instal.lacions, ni els serveis ni l’estructura portant. La concepció de l’habitatge tradicional no considera la transformació i l’adaptació com a elements essencials.

NECESSITAT D’UN CANVI EN EL DISSENY DELS HABITATGES

Comparem l’habitatge tradicional, amb la seva característica definitòria de rigidesa, amb la nostra proposta ACORDE.

La tipologia actual mostrada, que es reflecteix en molts dels edificis que projectem i construïm avui dia, queda fins i tot ratificada en normatives comunitàries com a paradigma de la sostenibilitat. Tanmateix, no és capaç de donar resposta a l’adaptació i flexibilitat necessàries i als canvis que les famílies demanen. Això es deu a la seva estructura rígida, incapaç d’evolucionar amb els diferents tipus de llars, cosa que genera espais no utilitzats i sobrecostos afegits.

Plasmem ACORDE, mostrant de manera comparativa la nostra proposta juntament amb la de l’habitatge tradicional, que ocupen una mateixa superfície en planta.

ACORDE neix amb el concepte essencial de la flexibilitat, entesa com a resposta a la necessitat d’adaptació de l’habitatge als requeriments de cada tipus de família.

48

HABITATGE ACORDE FLEXIBLE

HABITATGE ACTUAL RÍGID

49

ESPAIS ADAPTABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PROJECTE ACORDE A la proposta ACORDE es para una atenció especial a les zones comunes de comunicació, a les zones d’instal.lacions i a la mateixa idoneïtat d’una estructura diàfana, de manera que l’edifici i els habitatges ja estan preparats per poder ser modificats en funció de les necessitats de les famílies i resol d’inici els possibles canvis futurs de programa.

Anirem desgranant els quatre elements d’aquesta flexibilitat del projecte, que són els següents:

•laflexibilitatjurídica •laidoneïtatestructural •laflexibilitatenlesinstal.lacions •laflexibilitatdelesdistribucions

El projecte ACORDE serà un edifici d’alta eficiència energètica, que compleix els màxims estàndards recollits tant en la normativa espanyola (qualificació A), com en guies de disseny i certificacions internacionals de sostenibilitat (LEED, BREEAM).

Descripció del projecte Des del Departament de R+D d’ACR ens vam proposar donar una resposta arquitectònica a dues idees matriu que es van plantejar des del primer moment: flexibilitat i eficiència energètica.

La flexibilitat indueix a què l’habitatge ha de ser una realitat transformable i adaptable a les necessitats presents i futures de les famílies.

L’eficiència energètica és avui una necessitat ineludible en el disseny arquitectònic.

La flexibilitat ens porta a tipologies modulars, racionals, plenes de sentit comú i eficàcia.

L’eficiència ens condueix al compliment d’estàndards nacionals (qualificació A) i certificacions internacionals de sostenibilitat (LEED-BREEAM) que canalitzin el disseny en favor d’un aprofitament energètic òptim.

51

CONFIGURACIÓ DE LES PLANTES

HABITATGES

En aquesta primera aproximació al concepte modular del projecte ACORDE farem servir la metàfora dels “legos” per explicar el concepte modular.

La modularitat implícita configura unes plantes que es conformen a partir de mòduls. L’agregació d’un d’aquests mòduls o més d’un configura els habitatges HPO/HPT o lliures. Les dimensions dels mòduls variaran com a conseqüència de l’adaptació al solar concret i a la normativa concreta de cada comunitat autònoma.

En un desenvolupament i una investigació jurídica exhaustius duts a terme a ACR hem conclòs que aquests mòduls, en si mateixos, constitueixen un bé transferible, registrable i hipotecable i són la base per dotar de flexibilitat jurídica els habitatges. La idoneïtat estructural i la flexibilitat d’instal.lacions i divisions seran adaptacions tècniques de fàcil execució que facilitin la realitat física de les transformacions.

Metàfora dels “legos” com a mòduls jurídics

Configuració de nucli central de comunicació i instal.lacions

La formalització dels habitatges ACORDE és susceptible d’adaptar-se a diferents tipologies en planta, però és, sens dubte, la tipologia de distribuïdor i nucli central la que permetrà la màxima flexibilitat i optimitzarà l’aprofitament dels elements comuns (ascensors, escales, nuclis verticals…).

La primera implicació de la flexibilitat és la modularitat en el disseny. La concreció en un mòdul bàsic, que en si mateix tingui l’essència i la independència d’una unitat que es pugui constituir en qualsevol element de l’habitatge i fins i tot en un habitatge en si mateix.

Aquesta és l’essència del projecte ACORDE, la formalització d’una cèl.lula “viva” capaç d’existir per ella mateixa i que es pugui unir o separar de les cèl.lules adjacents amb tota facilitat.

Per això, aquest mòdul bàsic ha de disposar de:

• Independència jurídica • Idoneïtat estructural • Flexibilitat i previsió d’instal.lacions • Facilitat de transformació de les seves divisions

INSTAL.LACIONS ZONES COMUNES

52

L’habitatge d’1 dormitori es conforma amb la suma de 2 mòduls

L’habitatge de 3 dormitoris es conforma amb la suma de 4 mòduls



ACORDE es presenta com una tipologia d’habitatge plurifamiliar en bloc. Unitats formades per un o diversos dormitoris que es conformen com la suma d’un nombre de mòduls jurídicament independents. El nombre de mòduls necessaris per constituir un habitatge dependrà de la normativa concreta d’habitabilitat vigent en cada comunitat autònoma. Continuant amb el nostre exemple, podem representar els habitatges de diversos dormitoris segons el codi de color:

• Vermell: 1 dormitori • Blau: 2 dormitoris • Verd: 3 dormitoris • Groc: 4 dormitoris

53

FLEXIBILITAT EN FASE D’OBRA INICIAL

FLEXIBILITAT EN FASE DE VIDA

En la fase d’execució de l’obra, la tipologia de cada planta s’adapta a les necessitats dels compradors. En aquesta etapa es produeixen diferències respecte al projecte inicial, ja que cada planta té una configuració diferent sense la rigidesa d’un projecte tancat com els actuals i la promoció s’adapta a les necessitats socials del comprador.

Aquesta modificació requerirà una legalització de l’estat final de la construcció i una anàlisi exhaustiva i una ponderació de tots aquells paràmetres urbanístics i edificatoris que depenguin del nombre d’habitatges.

La modularitat sorgeix com a resposta a la flexibilitat i configura plantes i conforma habitatges, com l’agregació d’un mòdul o més d’un, en funció de la legislació concreta en matèria d’habitatge de cada comunitat. Els habitatges podran ser lliures o de protecció, indistintament segons el cas.

La flexibilitat modular del projecte ACORDE facilita no sols una adaptació en la fase del desenvolupament de la promoció, sinó fonamentalment una adaptació en la fase de vida de l’edifici. Aquesta versatilitat en la fase de vida de l’edifici i l’evolució de la vida de les famílies són els aspectes que ens resulten especialment interessants.

En síntesi, podríem indicar que cada mòdul consta d’espais habitables (humits i secs) i d’una zona d’instal.lacions que, ubicades, dissenyades i connectades adientment amb les adjacents, aconsegueixen dotar de flexibilitat totes les variants que se’ns puguin imaginar, de manera que la transferència de mòduls entre propietaris sigui senzilla.

Els serveis i les instal.lacions queden perfectament coberts sobre la base d’un sistema similar al Plug & Play; és a dir, una cosa preparada per funcionar de manera ràpida i senzilla. A la imatge veiem com en el transcurs de la vida útil de l’edifici el nombre de transformacions que pot patir és il.limitat. Les diferents plantes de l’edifici es conformen en funció de la demanda inicial que rebem del mercat. I completem un edifici que es conforma planta a planta amb diferents programes segons la demanda social.

54

Planta segona

Planta quarta

25 anys de vida de l’edifici

15 anys de vida de l’edifici Evolució en la fase de vida

55

PILARS DE LA FLEXIBILITZACIÓ TÈCNICA

Entenem que la flexibilitat jurídica és essencial en un projecte d’habitatges com el que pretén ser ACORDE.

Però no menys important resulta la flexibilitat tècnica, que ha de permetre la materialització de les diferents transformacions de manera senzilla, econòmica i raonable.

Així, són aspectes essencials d’aquesta flexibilitat tècnica:

• la idoneïtat estructural • la flexibilitat de les instal.lacions • la transformabilitat de les divisions

Tot plegat unit a:

• una alta eficiència energètica • la integració de processos industrialitzats

Estructura diàfana, realitzada en estructura tradicional, industrialitzada de formigó o estructura metàllica.

Evidentment hi ha un component de cost addicional per la previsió d’instal.lacions, que pretenem compensar sobre la base de

processos d’industrialització i realització de lots de muntatge, que, d’altra banda, n’abaratiran els costos.

Instal.lacions industrialitzades, previstes i que cobreixen les necessitats actuals i futures de tots els mòduls de l’edifici. On és

totalment senzill el canvi del consum d’un mòdul a un altre.

(Hem d’entendre que tots els mòduls del projecte poden ser en algun moment cuina, bany, sala d’estar o dormitori)

56

La industrialització és la via per aportar qualitat a les nostres obres, competitivitat a les nostres empreses, obrir

les portes al mercat exterior, evitar sinistralitat laboral i, en definitiva, aconseguir que el nostre sector de la construcció faci un pas endavant per continuar sent un dels sectors i motors principals de la nostra economia.

Aquest aspecte de la industrialització de processos en la construcció ens sembla molt interessant i necessari

en el moment actual de la construcció a Espanya. Entenem que la qualitat en la construcció ha d’arribar necessàriament per poder dur a terme el major nombre de processos al taller i l’obra ha de ser un lloc de muntatge; aquesta és una tendència habitual en l’edificació de tots els països desenvolupats.

Desenvolupament jurídic i legal: cada planta està formada de mòduls o unitats registrals, transferibles, registrables,

identificats per les seves coordinades UTM i la planta corresponent de l’edifici.

• La unió de 2 mòduls conforma un habitatge d’1D • La unió de 3 mòduls conforma un habitatge de 2D • La unió de 4 mòduls conforma un habitatge de 3D • La unió de 5 mòduls conforma un habitatge de 4D

Cada planta està dotada d’una zona de comunicacions àmplia en què a cada planta es dóna accés a un nombre considerable d’habitatges, cosa que redueix considerablement els costos de manteniment dels elements comuns.

Hi ha uns espais en què s’ubiquen els conductes de serveis, d’instal.lacions i de tot el necessari per dotar cada mòdul de tots els serveis.

Amb una estructura calculada, diàfana, de manera que les separacions entre habitatges siguin fàcils de dur a terme i les distribucions a l’interior de cada habitatge puguin ser fetes, pràcticament a gust de cada client, amb l’excepció de mantenir en una mateixa àrea les zones humides dels habitatges.

57

TRANSFORMACIÓ DELS HABITATGES

La modularitat i versatilitat de la solució ACORDE planteja múltiples casos de transformacions possibles.

Les reformes per adaptar els habitatges a la seva nova configuració són mínimes. Fins i tot, alguns dels canvis possibles poden ser executats sense que la família hagi d’abandonar casa seva, per tal com s’aïlla de manera senzilla la zona a reformar.

Les instal.lacions són flexibles i estan dissenyades perquè les modificacions resultin fàcils i ràpides, prenent com a base els últims avenços tecnològics que permeten que tant la connexió com la desconnexió s’efectuïn amb una facilitat extrema.

La modificació de les distribucions és igualment senzilla; òptima si es fan servir determinats tipus de tancaments, tot i que cap tipus de tancament no es pot desestimar en aquest tipus de projecte.

En resum, la reforma és possible, ràpida, neta i comporta un cost raonable.

EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT - BREEAM

Evidentment, la preocupació per l’eficiència energètica i la sostenibilitat global compten amb l’aportació de les òptimes estratègies de disseny, de materials eficients i d’anàlisis energètiques fetes a consciència.

La tria de l’envolupant, el seu aïllament, les proporcions de forats i les tipologies de finestres tenen una detallada anàlisi energètica, lumínica i acústica.

Així, són elements d’atenció especial:

• Estalvi i eficiència energètica de l’envolupant, amb una tria òptima d’aïllaments tèrmics i acústics.

• Estratègies de disseny sostenible orientades per obtenir la màxima qualificació energètica amb la nostra legislació (A) i l’anàlisi i adopció de protocols internacionals com el LEED, el BREEAM o el Pasivhouse. ACR forma part del grup de treball de Salut i Benestar de BREEAM Espanya.

• Anàlisi del cicle de vida del producte.

• Esforços encaminats per integració d’energies renovables realment eficients, com la cogeneració d’energia.

• Aspectes essencials com el reciclatge d’aigües, cobertes enjardinades i nombroses estratègies puntuals de disseny.

58

Anàlisis energètiques

Facilitat i previsió inicial de les reformes A tall d’exemple, podem mostrar en què consisteix la transformació en el concepte ACORDE d’un habitatge de 3 dormitoris: es pot transformar, fàcilment i a un cost i un termini reduïts, en dos habitatges d’1 dormitori.

59

EVOLUCIÓ DE LA FAMÍLIA A L’HABITATGE ACORDE

Vegem-ne un cas pràctic. Farem servir el model ACORDE per analitzar quina seria l’evolució en un habitatge de 3 dormitoris que s’adapta a les necessitats d’una família.

Pensem en un matrimoni amb 3 fills. A mesura que avança l’edat dels pares, els fills comencen a abandonar la llar i la família disposa d’un espai excedentari. Aquest espai pot tenir les opcions següents:

• Venda d’un sol mòdul a un veí que necessita ampliació: genera un ingrés o una entrada de capital que ajudarà la parella en les seves necessitats futures. La nova composició de l’habitatge és la ideal per a un matrimoni gran amb un fill o un cuidador i, a més, dotem l’habitatge amb múltiples opcions de modificar-ne la distribució interna.

En el cas que s’hi quedés una persona sola podria fer:

• Una separació de dos mòduls i lloguer d’un habitatge d’1 dormitori: això generaria uns ingressos que li poden ser d’ajut en la seva jubilació.

• Una venda dels dos mòduls excedentaris com un habitatge d’1 dormitori: això generaria una entrada de capital que produiria un estalvi.

60

Dinamisme familiar en un habitatge ACORDE

61


Amb vista a poder mostrar les potencials bondats econòmiques del concepte ACORDE, exposarem diverses situacions en les quals ACORDE aporta una millora significativa a l’economia familiar.

El gràfic ens mostra les possibilitats que ofereix ACORDE de llogar la part no utilitzada de l’habitatge, que permet obtenir uns ingressos addicionals a l’economia familiar, per tal com es passa d’un habitatge de 3 dormitoris a dos habitatges d’1 dormitori.

A l’habitatge tradicional mostrem la situació normal en què la despesa de manteniment i els consums d’un habitatge són fixos en el temps. Hi ha la despesa mentre fem servir l’habitatge, ja sia al 100% o al 50% de l’ús d’aquest.

L’habitatge ACORDE ofereix la possibilitat de vendre o llogar la part no utilitzada de l’habitatge, cosa que permet obtenir uns ingressos addicionals a l’economia familiar.

Tenint en compte la pensió mitjana de jubilació (909 euros/mes, segons les dades de l’INE), llogar un habitatge de 45 m2, partint d’un de 90 m2 dividit en dos, significaria per al propietari un increment dels seus ingressos de 350 euros mensuals, cosa que representa un 38,5% sobre la renda inicial.

62

1. Evolució de 3 dormitoris a 1 dormitori

Ingresos alquiler

63

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

Despeses habitatge Comunitat Amortització Interès bancari Lloguer

anys

ingressos lloguer

mile

rs d

’eu

ros/

any

Despeses

HAB. TRADICIONAL90 m2

HAB. ACORDE45 m2

Ingressos Despeses IngressosComunitat 120 70Gas 60 35Lluz 50 30Aigua 20 20Manteniment 20 15TOTALS 270 170

Lloguer ACORDE 315Amortizació reforma -65TOTAL 250

Resultat -270 80

Diferència 350

Pensió mitjana de jubilació: 909 euros/mes

Millora econòmica mensual: 38,5%


64

2. Evolució de 2 habitatges d’1 dormitori, passant per 3 dormitoris i acabant en 1 habitatge d’1 dormitori i un altre habitatge d’1 dormitori llogat

3. Evolució d’1 habitatge de 2 dormitoris, passant per 4 dormitoris i acabant en 1 habitatge de 2 dormitoris i un altre habitatge d’1 dormitori llogat

El gràfic ens mostra els fluxos de tresoreria que genera la compra d’un habitatge ACORDE, assumint que:

- Comprem 4 mòduls jurídics conformats com a 2 habitatges d’1 dormitori, i lloguem la part no utilitzada.

- Deixem de llogar-la i la transformem en un habitatge de 3 dormitoris.

- I al cap dels anys ho tornem a convertir en 2 habitatges d’1 dormitori.

Els fluxos i les despeses es modifiquen en funció del grau d’ocupació i de la possibilitat de lloguer de la part no ocupada.

El gràfic ens mostra els fluxos de tresoreria que genera la compra d’un habitatge ACORDE, assumint que:

- Comprem 3 mòduls jurídics conformats com 1 habitatge de 2 dormitoris.

- I al cap dels anys adquirim 2 mòduls jurídics, amb la qual cosa l’habitatge passa a ser de 4 dormitoris.

- Més endavant modifiquem la distribució i es configura 1 habitatge de 2 dormitoris més un altre habitatge d’1 dormitori per llogar.

Els fluxos i les despeses es modifiquen en funció del grau d’ocupació i de la possibilitat de lloguer de la part no ocupada.

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

65

mile

rs d

’eu

ros/

any

mile

rs d

’eu

ros/

any

anys

anys

ingressos lloguer

ingressos lloguer

ingressos lloguer

ingressos lloguer



L’HABITATGE AL SERVEI DE LA PERSONA

Amb tot aquest desenvolupament, què és el que pretenem aconseguir amb ACORDE? QUINS AVANTATGES ADDICIONALS OBTENIM AMB AQUEST SISTEMA DES DEL PUNT DE VISTA DE L’EDIFICI I DE L’ENTORN SOCIAL?: Per a ACR Grupo els avantatges essencials del projecte ACORDE són:

• Flexibilitat de composició inicial de l’edifici • Permanència de les família en el mateix entorn social • Renovació permanent de la composició social de l’edifici • Maximització de l’ocupació de l’edifici • Reducció de la desocupació dels habitatges • Reducció dels costos de manteniment • Ús eficient global d’energia i recursos

Aquest és el nostre habitatge ACORDE.

L’essència de la flexibilitat que hem presentat es basa en la seva estructura interna, mentre que la qualitat dels materials i l’aparença d’acabats són idèntiques a altres solucions actuals.

La flexibilitat radica en la seva concepció, en la previsió, en la seva modularitat essencial. La formalització estètica en els seus acabats, tant interiors com exteriors, són la pell, l’adorn i la forma, que, tot i que reflecteixen la modularitat i la racionalitat del disseny, s’adaptaran als condicionants urbans i a les particularitats de cada circumstància. La flexibilitat i la modularitat no són minva, sinó addició.

66

SEU CENTRAL

NAVARRA

Edificio GoialdePol. Iruregaña, 7131195 Aizoá[email protected]

Àrea de Construcció T. 948 260 [email protected]

Àrea de Promoció T. 948 350 [email protected]

DELEGACIÓ

PAÍS BASC

Àrea de Construcció Huertas de la Villa, 9 - 3º C48007 Bilbao - VizcayaT. 94 644 01 [email protected]

Àrea de Promoció Henao, 28 - 1º Izda48009 Bilbao - VizcayaT. 94 645 00 [email protected]

DELEGACIÓ

CASTELLA I LLEÓ

Àrea de Construcció Campo de Gómara, 1 - Bajo47008 ValladolidT. 983 379 [email protected]

Àrea de Promoció Santiago, 19-21 2ºC47001 ValladolidT. 983 370 [email protected]

DELEGACIÓ ARAGÓ

Coso, 98-100 - 4ª Pta. Oficina 4 - 50001 Zaragoza T. 976 239 [email protected]

DELEGACIÓ CATALUNYA

P. del Ferrocarril, 335. 2º, 1ª. 08860 Castelldefels - BarcelonaT. 93 11 277 [email protected]

acr.es

Dosier ACORDE en catalán

Documents

Transcript of Dosier ACORDE en catalán