M U S I C B A N D BACCHANALIA

,BACCHANAL I A DOSS I ER INFORMAT IU N º .1 BACCHANAL I ACULTURA L@OUTLOOK .COM

1 .

DOSSIER Nº.1BACCHANALIAINFORMACIÓ

M U S I C B A N D BACCHANALIA

M U S I C B A N D BACCHANALIA

M U S I C B A N D BACCHANALIA

8

7

6

5OBERTURA

I ACTE

II ACTE

III ACTE

TANCAMENT

I n t r o d u c c i ó

Q u è b u s q u e m

4

O b j e t i u s

Q u è o f e r i m

L ’ E q u i p

4

INDUCTRO

CI Ó

5

Bacchanalia (Bacanal o festa en llatí) neix de la

voluntat de tres estudiants i tres músics de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona. Des dels seus

orígens, el projecte es configura com una experiència

interdisciplinària que ajunta música i literatura clàs-

sica i que pretén fer arribar a les oïdes de la post-

modernitat els clàssics llatins i grecs d'una forma

innovadora, buscant aconseguir el mateix pathos

que en el seu moment va aconseguir l'anònim cantor

amb la seva parca lira. Amb notes i instruments con-

temporanis, volem fer reviure, renovar i remodelar

aquells textos que mai han conegut vesprejar,

demostrant que la seva pervivència i la seva popula-

ritat ese deuen al pragmatisme, la humilitat i

l'heterogeneïtat dels temes que tracten.

Dos mil anys i una mica més d'història no han aconseguit modificar l'essència de

l'home, no obstant això en els nostres temps, els clàssics s'han estigmatitzat sota un

aparent estereotip d'elitisme i erudició que pretenem desmantellar demostrant la

seva vigència i quotidianitat encara en els nostres dies.demostrant la seva vigència i

quotidianitat encara en els nostres dies.

D O S M I L A N Y S I U N A M I C A M É S D ’ H I S T Ò R I A . . .D O S M I L A N Y S I U N A M I C A M É S D ’ H I S T Ò R I A . . .D O S M I L A N Y S I U N A M I C A M É S D ’ H I S T Ò R I A . . .

6

ACITE

Q U È M JL A S H K ZE F R W I S

B U S Q U ER L B F U M

S A F O Y S

És sabut que el primer acostament a les llengües i a les tradicions clàssiques té lloc en els instituts, on llatí i grec estan inclosos en el pla d'estudi. És també conegut, que els clàssics es viuen, per part de molts alumnes, com un sofriment que deriva, segons el nostre parer, d’una metodologia d'acostament que no sempre deixa clar quin era el paradigma social d'aquell temps.

Partint de les paraules de Alceu, Safo, Horaci i Catul, entre d’ altres, volem posar de manifest la sorprenent actualitat de la qual gaudeixen tots ells, utilitzant un idioma universal com és la música, captivant així l'oïda de l'espectador per suscitar en ell el mateix que va poder haver fet Safo amb la seva lira, la seva veu i les seves parau-les o Horaci durant una bacanal del cercle de Mecenes, buscant el futur del clàssic i

l'entreteniment raonat del públic.

7

8

Aconseguir un entreteniment raonat treballant continguts interessants i atractius que despertin l'interès del públic.

Demostrar que entre els clàssics que han arribat fins als nostres dies no hi ha, úni-cament, obres d'erudició i especulació filosòfica, sinó també textos relatius a la quo-tidianitat i als desitjos intrínsecs de l'ésser humà.

Ensenyar que la música té la seva raó de ser com a companya activa de la literatura, utilitzant ritmes i sonoritats pluriculturals de manera que pugui incidir en qualsevol tipus de sensibilitat.

9

INDUCTRO

CIÓN

A C T E I I IA C T E I I IA C T E I I IA C T E I I I

Q U È O F E R I M ?

10

11

Com el seu propi nom indica,Bacchanalia ofereix una

festa per celebrar el passat, fer-ho present i projectar el

futur, reconèixer d'on venim i cap a on anem. Un espectacle

amè, adaptat al seu temps, que trenca els esquemes esta-

blerts sobre els clàssics, deixant veure la seva part més humana.

Degut al seu caràcter multidisciplinari, Bacchanalia

pot entendre's també com una eina de treball escolar dirigida

a alumnes d'instituts i universitats. Els textos es poden

treballar des de diferents perspectives i adaptar-se a dife-

rents propostes pedagògiques. De moment, aquests con-

tinguts han estat elaborats en català i en castellà però tenim

en projecte treballar també amb altres idiomes neollatins

(italià , francès) i en anglès.

EQUIPL’

TANCAMENT

12

Estudià guitarra al Conservatori Superior de Música del Liceu amb el guitarrista i compositor Jaume Torrent, realitzant, més tard, master-classes amb Carles Trepat, Ricardo Gallén, William Waters, etc.

Com a concertista ha participat en diversos cicles de guitarra i càmera d'àmbit nacional i internacional, compartint escenari amb artistes de la talla de Maria Luisa Ibáñez, Laura Boschetti, Carles Puig i María Teresa Vert, entre d’altres, i estrenat obres per a guitarra i música de cambra de la compositora Gloria Villanueva.

Ha participat en enregistraments per a discogràfiques com La Produktiva Records i Ars Harmonica. Com a compositor, ha estat editat per les editorials La Mà de Guido i Boileau; estrenant les seves obres artistes com Fix Nicolet, Manel Ribera, Maria

Fabregat i el Cor Catasons.

JoseGaleote

13

ManelRibera

Estudià violí des de molt primerenca edat, concloent els seus estudis amb Corrado Bolsi al Coservatori Superior de Música del Liceu fent, més tard, de concertino en diverses orquestres o primer violí en diferents agrupacions de càmera, introduint-se també, des de la seva joventut, al món del violí jazz i folk-rock. Estudià també a l’ESMUC, amb Agustín Charles, Eduard Resina, Manuel Rodeiro, Manuel Hidalgo, Helmut Lach-enmann, Walter Zimmermann, John Rahn, Mi-chael Levinas, José Luis Torà, Lucca Cori i Joao Pedro Oliveira; assistint a les mastarclasses de Jonathan Harvey, Chaya Czernowin, Toshio Ho-sakawa, Brian Ferneyhouh i Joan Guinjoan, entre d’altres. Ha rebut nombrosos premis de composi-ció d'àmbit nacional i internacional i ha estat con-vidat com a docent i/o ponent a l’ ESMUC i a dife-rents universitats i conservatoris de tot el món. Les seves obres han estat estrenades i/o interpre-tades en diversos països de la UE i el continent americà per artistes de la talla de Lluis Claret, Fix Nicolet o Oleguer Bertran, per nombrar alguns; ha rebut encàrrecs de’ensembles, solistes i orquestres simfòniques de prestigi internacional com la SWR Symphony Orchestra Stuttgart, entre molts d’altres. Té editat un cd monogràfic, El món d'Ulisses, amb el segell La mà de guido/Ars Har-monica.

14

natus error sit voluptatem accusan -

rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo

beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni

sequi nesciunt.

SAMPLE TEXT

LidiaUve

Com a cantautora ha recorregut l'estat espanyol amb la seva guitarra, actuant a les sales més emblemàtiques d'aquest estil, ha participat en certàmens de cançó d'autor d'àmbit estatal, arribant en molts casos als primers llocs, com el Certamen de Cantautors d'Elx, el Certamen de Cantautors de Viladecans o el Concurs de Can-tautors d'Horta-Guinardó (Barcelona); També ha actuat en festivals com el Festival Barnasants, la Trobada de Cantautors Torre del Rellotge d'Aguilar de la Frontera (Còrdova). Ha compar-tit escenari amb músics de la talla de Manel Ribera, José Galeote, Marc Thió o Fix Nicolet; i amb altres cantautors i cantautores com Rafa Pons, Dani Flac, Carlos Chaouen, Lucas Mascia-no, Cesc Freixes, Chivo Chivato, Cuni Massa i Juantón l'Equilibrista, entre moltsd’ altres. Ha treballat com a professora de guitarra en diversos centres privats d'ensenyament musical de Barce-lona. Actualment combina la seva faceta artística amb l'acadèmica, cursant Humanitats en la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona.

15

Anna Stella (Vicenza, 1988) es gradua en Conservació del Patrimoni Cultural a la Uni-versitat Ca’ Foscari de Venècia (2010) i successivament acaba cum laude la carrera d'Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013). Compta amb experièn-cies en importants institucions culturals vènetes i barcelonines, com la Biennale, la Fundació F. Pinault, la Fundació Querini-Stampalia i el Museu Picasso. Investiga el paper de les institucions culturals i la seva aparent banalització en el si del paradigma de la postmodernitat.

Anna Stella

16

BenítezEva

Va estudiar la Llicenciatura d'Humanitats en 2005, a la Universitat Autònoma de Barcelo-na. Posteriorment, ha compaginat el seu treball en el departament de màrqueting de diver-ses entitats financeres importants, com La Caixa (Servihabitat) o sota les ordres de Fran-cesc Navarro Margenat i Francesc Giralt Canadell (Grup Generali Espanya), amb els seus estudis en Disseny Gràfic. Ha col·laborat amb agències de publicitat com ara Grey &Trace i Icono Azul, així com amb l'agència de premsa Ana Nebot, en diferents campanyes publici-tàries i estratègies comercials per a signatures com Canada House. Actualment es troba estudiant el Grau d'Humanitats, a la Universitat Autònoma de Barcelona, per adaptar els seus estudis al Pla Bolonia.

17

M U S I C B A N D BACCHANALIA

D ISEÑADO POR EVA BEN Í T E Z THE L AB OF DES IGN