1. L’edat mitjana i el feudalismeEl període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre

important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453.

1.1. Les etapes de l’edat mitjana

Vídeos relacionats :El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7IAlta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGwCatalunya a la baixa edat mitjana:http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen

1.2. Quins personatges protagonitzen aquest període de la història?

El sistema econòmic i polític predominant a l’època medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la població piramidal, amb l’estament nobiliari i l’eclesiàstic manant sobre la resta de la població, els serfs.

3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica

-Senyor: protecció militar per si hi han guerres, defensa judicial, menjar per si jan males collites

-Vassall: suport militar per a guerres, formar part del consell del senyor y suport econòmic

1.3. L’Alta Edat Mitjana

En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecció als seus serfs a canvi d’impostos i mà d’obra per a les seves terres.

Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents:

a.- Qui i com es vivia al Monestir?

Vivia la comunitat religiosa. Al monestir es seguit de normes. Els homes i les dones que espiraven a la vida monàstica feien tres vots o promeses: obediència, de pobresa i castedat. Les activitats monàstiques eren: copiar manuscrits en llatí, conrear l’or o tenir cura en els malalts. L’ordre més important durant l’Edat Mitjana va ser el dels benedictins fundat per Benet de Núrsia.

b.- Qui i com es vivia al Castell?

Hi vivien els nobles, els soldats i servents. Els castells eren austers. En una mateixa habitació hi solien dormir diverses persones. Per combatre el fred es cobrien els terres amb catifes, es penjaven els tapissos a les parets i s’encenien les llars de foc. Hi havia diverses activitats, com per exemple: tornejos, caça, festes i cerimònies d’homenatge.

c.- Qui i com es vivia al Feu?

Al feu hi vivien els senyors feudals. Eren les terres que el rei havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor feudal tenia autoritat plena al seu feu i gaudia d’immunitat davant del rei.

Els senyors feudals vivien de les rendes que els pagesos estaven obligats a lliurar-los:

-Part de la collita.

-El lliurament de la primícia.

-Feina obligatòria a les terres del senyor.

-Drets de monopoli.

-Cobraments per jurisdicció.

d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats?

Artesans, pagesos, llenyataires i pastors.

1.4. La Baixa Edat Mitjana

Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenços en les tècniques agrícoles, van afavorir l’augment de la producció agrària i el creixement de la població. L’excedent agrícola es venia als mercats locals i comarcals, i és l’augment dels intercanvis comercials, el que donarà lloc a la recuperació de la vida urbana i amb ella l’aparició d’un nou grup social, els burgesos.

1.5. Observem els protagonistes 1.5.1. El Monestir: Els clergues

Per sota del papa, l’Església estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de l’església catòlica, anomenades diòcesis. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses.El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monàstiques. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins).Els monestirs, i alguna parròquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pàgina següent i resoleu les activitats:

5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la il·lustració del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins són? Castell i monestir medieval. I d’altres molt diferents com: la biblioteca, la sala capitular, l’hostatgeria, la infermeria, el claustre, el refetor o refectori. Quina funció tenen? Biblioteca: lloc on copiaven els manuscrits en llatí. Sala capitular: Lloc de reunió dels monjos de l’abat. Hostatgeria: Departament per l’hostatge de forasters i un establiment religiós. Infermeria: Local annex destinat als malalts o ferits. Claustre: Comunicava les dependències i facilitava la comunicació. Refectori: Sala per àpats comunitaris en un col·legi. És una comunitat religiosa.http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dun-monestir.htmlVídeo: Vida en un monasterio :

http://www.youtube.com/watch?v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded#

6.- Quina funció varen tenir els monestirs a l'Edat Mitjana ?És la residència de la comunitat religiosa.

7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'església catòlica? La llengua culta era el llatí.

1.5.2. El Feu: els camperols

A l’edat mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols, però molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació.1.- La majoria eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Això volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condició passava de pares a fills.2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, que era un percentatge de la collita.

Activitats

8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? Construïen la seva casa, fabricaven els mobles, llauraven les seves petites terres, llauraven les terres del senyor, pagaven el delme a l’Església i patien freqüents enfermetats.

9.- Quin era l’edifici més important del poble? L’Església. Per què? Perquè era el centre principal religiós.

10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? Les cases dels pagesos eren senzilles, amb una o dues habitacions, i de vegades, un magatzem o un estable. El terra no tenia paviment, i una llar de foc servia per escalfar-se, per il·luminar i per cuinar.

11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l’obtenció de la farina. L’energia generada per l’eix en girar, es transmetia a través d’un sistema d’engranatges, a la maquinària ubicada a la base de l’estructura. S’utilitzava fonamentalment per moldre el gra. Podien fer servir l’energia eòlica o hidràulica.

1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis

La millora de l’agricultura va estimular la reactivació de les ciutats i la creació de noves. Els agricultors produïen més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans.L’habitant de la ciutat s’anomenava burgès, però hi havia diferències:a.- Els més rics eren els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat.b.- La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics.c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure.

La majoria de la població era cristiana però hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls.

Vídeo : La ciutat medieval http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8Activitat

12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l’ofici que desenvolupaven.

Gremi NUMERO Ofici que realitzaven1 Abaixadors 12 Curaven les malalties a les bèsties.

2 Apotecaris 9Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.

3 Bastaixos de capçana 13

Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).

4 Calafats 5Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.

5 Cervellers 6Fabricants de dagues, espases de fulla curta.

6 Daguers 17 Fabricaven i venien vels.

7 Estorers 7 Fabricaven o venien estores

8 Fustaniers 15 Feien i adobaven selles i altres guarniments.

9 Garbelladors 14 Feien i venien rosaris.

10 Hortolans 18 Feien i venien xocolata.

11 Llogaters de mula 8

Fusters de ribera que construïen embarcacions.

12 Manescals 1Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.

13 Pedrenyalers 11 Llogaven bèsties de càrrega.

14 Rosariers 2 Preparaven i venien medicaments.

15 Sellers 16Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.

16 Tapiners 4 Teixidors de fundes de matalàs de cotó.

17 Velers 3 Traginaven càrregues damunt del cap.

18 Xocolaters 10 Conreaven la terra.

1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers

Activitats

13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per això pots consultar els enllaços següents:

http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asphttp://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzkhttp://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI

14. Investigueu:

a.- Quines eren les armes d’un cavaller? Llança, maça, espasa, escut.b.- Quines eren les seves vestidures? Elm, lloriga, esperó, estrep, malla de ferro i l’armadura.

Localitza la resposta a la web :

http://www.laginesta.com/treballs06/6ep-armes.html

Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el vídeo : Battle of Hattin 1187http://www.youtube.com/watch?v=Wh-JGjIZYpI&feature=player_embedded

Video sobre les justes amb el fragment de la pel·lícula: Corazón de caballero

http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow

2. Los romances

Los romances son poemas épico-líricos formados por un número indefinido de versos octosílabos que riman en asonante los pares. Son narrativos, es decir, cuentan una historia y se cantaban acompañados por un instrumento, e incluso se bailaban. Su originalidad y la importancia que este género adquirió en la península Ibérica a lo largo de los siglos XIV y XV, hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesía popular. Son el resultado del largo proceso de fragmentación, modificación y reelaboración a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia.

Actividades

1. Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendéis todas las palabras.

2. Explicad con vuestras propias palabras los términos subrayados observando el contexto en que aparecen. Menospreciaban: Que le trataban y le hacían sentir mal e inferior. Manso: Tonto. Enojado: enfadado. Saña: Tratar con violencia a alguien o algo porque se ha enfadado mucho. Acataron: Cuando no le hacían caso.

3. Explicad el contenido y definid el tema. Trata de un rey monje al cual no respetaban y menospreciaban y le pone fin mediante la violencia.

4. ¿Qué campo semántico predomina? El reinado, la forma de governar

5. Analizadlo métricamente.

6. Buscad algún recurso literario y explicadlo. Sinalefa: unir dos palabras, acabada con vocal y empezada con vocal, h o y.

7. Transformad el romance en una narración. Don, el rey monje como le llamaban los caballeros de su reino. Mucha gente le menospreciaba porque era manso y humilde, y no sabidor de armas. Muchos se burlaban de él y ya sintiéndose destronado envió a un mensajero al abad de Santo Ponce, que fue el que le crió, para que le de consejo. El abad era muy sabio y tomó al mensajero y lo metio en la huerta. El mensajero enojado se lo contó al rey. El rey pensó en aquello. Hizo un llamamiento, bajo pena de su saña. Para cualquier hombre de estima venga a su sala. Tocó una muy rica campana para que se oiga en todo el reino y se suene en toda España. Veniendo hombres ricos que se reían y burlaban de él y de aquel mensaje. Los llamó uno por uno y losllevo a un secreto aposento. Cortó allí 15 cabezas. Que eran las más estimadas estimadas y mostrándoselas a sus hijos que a sus padres aguardaban diciendo que haría lo mismo con los que no le acataran. Y así fue temido el Monje con el son de la campana.

8. Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustración del romance. WWW9. Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que más os guste siguiendo las pautas métricas que lo caracterizan.

LA CASA ENCANTADA:

En la casa encantada No tendrás escapatoria,

Mucho miedo pasarás. Aquí dentro te quedarás.

Si te encuentras con las brujas, Si no hallas la salida

un buen susto te darás. Aquí pronto morirás.

Telarañas y más monstruos,

en este sitio hallarás.

Si te quedas mucho rato,

Pesadillas vivirás.

WWW

10. Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habéis creado) teniendo en cuenta las pausas, entonación y vocalización. Grabadlos en sendos documentos de audio.

WWW

11. Incorporad a la web:

a. El texto del romance original con su ilustración y su recitado.

b. El texto del romance creado por vosotros con su recitado.

WWW

La campana de Huesca

Don/ Ra/mi/ro /de A/ra/gón,/(8)

el/ Rey/ Mon/je/ que/ lla/ma/ban/;(8)

ca/ba/lle/ros/ de/ su/ rei/no/ (8)

mu/chos/ le/ me/nos/pre/cia/ban/(8)

por/que era/ man/so y/ hu/mil/de/(8)

y/ no/ sa/bi/dor/ en/ ar/mas./ (8)

Mu/chos/ se/ bur/la/ban/ de él/ (8)

y/ su/ man/dar/ no/ guar/da/ban./(8)

Sin/tién/do/se/ des/hon/ra/do/,(8)

un/ men/sa/je/ro en/via/ba/ (8)

al/ a/bad/ de/ San/to/ Pon/ce,/ (8)

que/ fue el/ que/ le/ cri/a/ra/, (8)

pa/ra/que/ le/ dé/ con/se/jo,/(8)

Que/ nin/gu/no/ le/ a/ca/ta/ba./(8)

El/ a/bad/, que/ sa/bio era/, (8)

el/ men/sa/je/ro/ to/ma/ra/; (8)

le/ me/tió/ en/ una/ huer/ta/ (8)

y/, sin/ de/cir/le/ pa/la/bra/, (8)

a/fi/la/do un/ cu/chi/lli/to,/ (8)

las/ ra/mas/ al/tas/ cor/ta/ba,/(8)

a/qué/llas/ que eran/ ma/yo/res/,(8)

que a otras/ so/bre/pa/sa/ban/. (8)

El/ men/sa/je/ro, e/no/ja/do,/ (8)

al/ rey/ a/sí/ lo/ con/ta/ra/ (8)

có/mo el/ a/bad/ de/ San/ Pon/ce/(8)

su/ car/ta/ no/ con/tes/ta/ba/. (8)

El/ rey/ bien/ pen/só en/ a/que/llo /(8)

que/ tal/ res/pues/ta/ le/ da/ba./ (8)

Hi/zo/ lue/go un/ lla/ma/mien/to,/ (8)

ba/jo/ pe/na/ de/ su/ sa/ña,/ (8)

que/cual/quier/hom/bre/dees/ti/ma(8)

ven/ga en/ se/gui/da a/ su/ sa/la,/ (8)

por/que/ de/ter/mi/na/ ha/cer/ (8)

u/na/ muy/ ri/ca/ cam/pa/na/ (8)

que/ se oi/ga en/ to/do el/ rei/no/(8)

y/ que/ sue/ne en/ to/da Es/pa/ña/.(8)

Ve/ni/dos/ los/ ri/cos/ homb/res,/ (8)

se/ re/í/an/ y/ bur/la/ban/ (8)

de él/ y/ de a/quel/ men/sa/je/(8)

Pa/ra el/ cual/ los/ lla/ma/ba./ (8)

Es/tan/do a/llí/ to/dos/ jun/tos/, (8)

uno a otro/ los/ to/ma/ra/ (8)

y en/ un/ se/cre/to a/po/sen/(8)to/

sa/bia/men/te/ los/ en/tra/ra/: (8)

cor/tó a/llí/ quin/ce/ ca/be/zas,/ (8)

que e/ran/ las/ más/ es/ti/ma/das/, (8)

y/ mos/tró/las/ a/ sus/ hi/jos,/ (8)

que a/sus/pa/dres/ a/guar/da/ban/,(8)

di/cien/do/ ha/rí/a/ lo/ mis/mo/ (8)

con/ cuan/tos/ no/ le a/ca/ta/ran/. (8)

Y a/sí/ fue/ te/mi/do el/ Mon/je/ (8)

con/ el/ son/de/ la/ cam/pa/na/.(8)

a/fi/la/do un/ cu/chi/lli/to,/ (8)

las/ ra/mas/ al/tas/ cor/ta/ba,/(8)

a/qué/llas/ que eran/ ma/yo/res/,(8)

que a otras/ so/bre/pa/sa/ban/. (8)

El/ men/sa/je/ro, e/no/ja/do,/ (8)

al/ rey/ a/sí/ lo/ con/ta/ra/ (8)

có/mo el/ a/bad/ de/ San/ Pon/ce/(8)

su/ car/ta/ no/ con/tes/ta/ba/. (8)

El/ rey/ bien/ pen/só en/ a/que/llo /(8)

que/ tal/ res/pues/ta/ le/ da/ba./ (8)

Hi/zo/ lue/go un/ lla/ma/mien/to,/ (8)

ba/jo/ pe/na/ de/ su/ sa/ña,/ (8)

que/cual/quier/hom/bre/dees/ti/ma(8)

ven/ga en/ se/gui/da a/ su/ sa/la,/ (8)

por/que/ de/ter/mi/na/ ha/cer/ (8)

u/na/ muy/ ri/ca/ cam/pa/na/ (8)

que/ se oi/ga en/ to/do el/ rei/no/(8)

y/ que/ sue/ne en/ to/da Es/pa/ña/.(8)

Ve/ni/dos/ los/ ri/cos/ homb/res,/ (8)

3. Transformem llegendes en còmics (Clergat)

Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva.

També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

Fundació del monestir de Poblet

Al lloc on avui s’alça el monestir de Poblet hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita i malendreçada ermita; s’anomenava Poblet. El rei moro de Siurana el va fer presoner tres vegades i totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa va caure en gràcia al musulmà, que, altrament, va veure en el fet un origen miraculós; va decidir deixar en llibertat l’ermità i li va donar certa franquícia perquè es dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li va concedir el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i va encarregar a les seves tropes que el respectessin.

La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar a coneixement del rei de Lleida, que no va

creure en la virtut miraculosa de l’ermità i va manar a les seves tropes que l’agafessin i el tanquessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n’escaparia. Però, tal com ho havia fet del castell de Siurana, Poblet es va escapar de la presó mora de Lleida, també tres vegades. Després d’això el reietó alarb de Lleida va creure el mateix que havia cregut el de Siurana i, com aquell, li va concedir llibertat i franquícia.

L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es va posar secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual va organitzar una forta campanya contra els moros, que va acabar per una assenyalada victòria dels cristians. El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, va voler convertir la seva pobra ermita en un ric monestir . Va fer venir tretze monjos de l’orde del Císter , que van ser els que van construir la primera comunitat sota la direcció abacial de l’ermità Poblet, que va donar també nom al monestir, el qual sempre va ser protegit i ajudat pels comtes, seguint l’exemple donat per Berenguer el Gran.

Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat)

1Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de la vida religiosa. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives al vostre

entendre i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes.

Monestir: casa on viuen en comunitat freres o monges.

Ermita: capella en despoblat.

Ermità: persona que cuida de l’ermita.

Miraculosa: Fet atribuït a causes sobrenaturals.

Musulmà: Dit del qui professa la religió islàmica, mahometà.

2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda.

Situació inicial Al lloc[...] el respectessin.

Fet desencadenant

La concessió[...]se n’escaparia.

Complicació Poblet[...]franquícia.

Resolució del conflicte

L’existència[...]cristians.

Situació final El comte[...]el Gran.

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda.

a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. Ermità:

Rei moro Siurana:

b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació.

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre el lloc i l’esdeveniment que tracta la llegenda: la fundació del monestir de Poblet. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre aquest lloc, en què se n’expliqui la rellevància en relació a la vida religiosa catalana des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules)

5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:WWW

- S’ha de presentar en un full de mida A-3.

- Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

- Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

- Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària.

Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.

La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història.

El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat.

Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura.

Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees:

http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm

b. Feu el guió de la història completant aquest quadre:

Nºvinyet

a

Descripció detallada de la imatge

Tipus de plaAngulació

Textos:Cartutxos i bafarades

1 Es veu un prat amb una ermita i a l’ermità.

Pla general Al monestir de Poblet en el segle XVll hi vivia un ermità.

2 Es veu al rei moro donant l’ordre d’empresonar a l’ermità

Pla conjunt El rei moro de Siurana el va fer empresonar 3 cops.

3 Es veuen muntanyes i un camí net per on va l’ermità

Pla general I les 3 vegades el monjo es va escapar

4 Es veuen a l’ermità i al moro i de fons soldats i camps

Pla mitjà La cosa va caure en gràcia al musulmà. Li va donar franquícia i li va cedir el terreny on tenia la seva ermita.

5 Es veu a un servent del rei explicant-li la història de l’ermità

Pla conjunt La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar al coneixement del rei de Lleida. Mon senyor un ermità fa miracles, s’escapa de les presons per art de màgia.

6 Es veu una presó molt protegida amb una finestra on hi ha l’ermità.

Pla general El rei va manar que tanquessin a l’ermità en una pressó profunda i amagada per veure si es podria escapar.

7 Es veu la presó amb tots Pla general Però tal i com

els soldats al·lucinats va fer el castell, es va escapar 3 vegades més miraculosament.

8 El rei parla amb l’ermità, hi ha muntanyes de fons.

Pla conjunt Després d’això el reietó àrab de Lleida vol creure el mateix que havia cregut el de Siurana, i com aquell, li van concedir la llibertat i franquícia.

9 El territori moro i al centre hi ha el Poblet.

Pla general L’existència d’una ermita en ple terreny i domini moro afavoria als cristians per intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans.

10 El comte Berenguer aliat amb Poblet.

Pla general Poblet es va posar secretament amb el comte Berenguer. Van organitzar una forta campanya contra els morors.

11 Hi ha dos cavalls un en front de l’altre amb dos cavallers al damunt.

Primer pla Va acabar per una senyalada victòria dels cristians.

12 Es veu a Poblet en un monestir.

Pla general El comte Berenguer agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada va

convertir la seva pobre ermita en un ric monestir.

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.

4. La roba i el vestitTal com passa avui dia, a l’Edat Mitjana els vestits eren no només un

signe de pertinença a un estament, sinó que també mostraven quin era el paper que l’individu tenia en la societat.Generalment, en el dia a dia, els vestits no eren de colors vius, ja que la roba d’aquests colors era molt cara. La roba diària era d’uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Si es disposava de recursos, però, el negre i el lila eren una opció. Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes (es podien afegir mànigues llargues), unes calces de teixit més espès que cobrien el ventre i que, de vegades, arribaven fins als genolls, i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt, els homes duien una jaqueta, mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que, de vegades, podia ser blau. El conjunt es rematava amb un barret. Quan feia molt fred, s’usava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fíbula.La roba interior, tal com l’entenem avui dia, no existia. Les classes més humils no usaven roba interior. No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peça més interna una camisa llarga. Se sap que cap al segle XIV, a Itàlia, va aparèixer una mena de calçotets que es lligaven amb cordills.La roba no tenia butxaques. Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturó, d’aquí la importància d’aquesta peça de roba a l’edat mitjana (molts només l’usaven quan era festa). Generalment consistia en una peça de cuir clavetejada d’on penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes. Vet aquí, doncs, que el cinturó era quelcom més que una eina per a que no caiguessin les calces!

A partir del segle XIV els artesans van començar a fabricar teles més elaborades gràcies a la difusió de nous teixits com la seda, el vellut i la gasa. La roba va anar adquirint més color, si bé aquesta només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. En aquells moments les robes més preuades eren les que venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. El color era un signe de prestigi social. Acolorir una tela era un procés molt costós, per això aquesta mena de roba es pagava molt cara. Dos dels colors més demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell. Els vestits de gala lluïen molts colors que es combinaven entre ells: verd i blau, vermell i verd o blanc i negre. Igual que passa avui dia, hi havia complements per a aquesta indumentària: collarets, guants o arracades de pedres precioses.Malauradament la roba també era el signe d’exclusió d’alguns col·lectius: el leprosos eren obligats a dur una caputxa, els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga.

Les sabates de l’edat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells, com si fossin uns botins. Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat, d’aquí que l’ofici de sabater fos molt actiu i pròsper no

només per vendre calçat, sinó també per a reparar-lo. Cap a 1350 va arribar a Europa el botó. Al principi era una peça ornamental pròpia de les classes més riques però, a poc a poc, gràcies que eren un element molt pràctic, es van començar a fabricar de llautó o coure. Gràcies als botons, es podien obrir i tancar els vestits i les mànigues.Rentar la roba era una de les tasques més feixugues de l’edat mitjana ja que s’havia de fer a mà. Per fer-ho, moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot, d’aquí l’expressió “fer safareig”. Les classes més adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa. Existia el sabó, però per a la roba molt bruta s’emprava la cendra, aigua calenta (i escalfar l’aigua no era pas fàcil) i lleixiu.Font: http://neussocials.wordpress.com/2011/11/05/alimentacio-a-ledat-mitjana

Activitats

Respon a les preguntes següents:1. Com vestien les classes més modestes? I les més adinerades? Les

classes més modestes vestien amb una camisa llarga amb les mànigues curtes o llargues, unes calces de teixit més espès que cobrien el centre i que, de vegades arribaven fins als genolls i mitges fins als peus que es subjectaven amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt els homes es vestien amb teles més elaborades i la roba va anar adquirint més color. Les robes venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. Acolorir una tela volia dir que tenien diners per això quan la gent anava amb la roba acolorida era que tenien diners. Es vestien amb vestits de colors vermell, verd, blau... Amb collaret, guants o arracades.

2. Com eren les sabates a l’Edat Mitjana? Les sabates eren una sola de cuir o fusta on damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que es podia lligar amb cordons.

3. D’on venien les teles i els vestits més preuats? Per què? Les teles i els vestits venien de Flandes perquè eren de més qualitat i tenien colors.

4. Com es rentava la roba? La roba es rentava a mà, en un lloc que tenia rentador i que les dones es trobaven i parlaven de tot.

5. Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat. Creus que pot succeir el mateix avui dia? Raona la resposta. Si perquè avui dia es el mateix si tens més diners es nota per la forma en la que vesteixes i si no també.

The Life of Catalan medieval clergyMAIN TASKA) After reading the text “La roba i el vestit”, choose a picture that best represents the daily life and the clothes of Catalan medieval clergy. WWW

B) Tag the picture using THINGLINK with more information about Catalan medieval clergy.TAGS should include a minimum of:

- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)

- In medieval times the poorest people wearing a long shirt i breeches thick tissue that sometimes reaching to the knees. If they were men they placed over a jacket if women became a dress up. The richest people wore more elaborate fabrics.

- Two more images that give extra info (men and women, etc)

- A video connected to the topic …

- https://www.youtube.com/watch?v=R3DdELGNhLw

- Different links to other websites connected to the topic

C) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created.

1. INTRODUCTION TO TAGGING WITH

The main use of Thinglink (WWW.THINGLINK.COM) is choosing a picture and enriching it with links to other resources that give more information about it. This is done through TAGS. You can include text, pictures, videos, music, websites, etc in the TAGS. By doing so, the picture becomes interactive and full of resources and links.

2. HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE

1. Go to www.thinglink.com https://www.thinglink.com/scene/535868574435115009

2. Click on the icon Join Now! at the top right

3. Insert Name, e-mail address, password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free!

4. Click Go To Your Stream

SAMPLE THINGLINK IMAGE: http://www.thinglink.com/scene/524918287948054530

5. Click icon Me to go to your profile

6. Click Add New Image.

You can upload an image from your hard disk (previously found on Google) or also search it on Thinglink data base.

7. Once you have the image uploaded and on screen, you can add as many TAGS as you need, write a TITLE and then SAVE.

5. La música del clergat

CONTINGUTS I OBJECTIUSAquest treball proposa conèixer la música medieval a través dels gèneres i d’algunes melodies, segons l’estament que estigueu treballant. L’enfocament és sobretot procedimental. Observarem sobre la partitura les melodies i n’interpretarem alguna amb la flauta. Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes. El professor us facilitarà la resta del material necessari.

MATERIALEl dossier està format per un contingut informatiu, les partitures i les activitats. Necessiteu una flauta per interpretar la cançó, connexió a internet per buscar informació i per fer el mural a la web.

Música religiosa

Cant gregorià

Les melodies del gregorià tenen pocs salts i en general no excedeixen l’àmbit d’octava. Això els dóna el caràcter de recolliment que busca aquesta música i també fa que siguin fàcils de cantar per a tothom.

A la melodia “Ave maris stella” tenim un àmbit d’octava de re a re'.

Observa la melodia següent (“Hodie Christus natus est”).

1-Analitza l’àmbit d’aquesta melodia de cant gregorià Do-Re’2-En quin idioma es cantava aquesta música? En llatí.3-Busqueu informació sobre la manera de relacionar el text i la música (estil sil·làbic, neumàtic, melismàtic i salmòdic) i expliqueu-ho breument. En quin o quins dels estils classificaríeu la melodia anterior?Sil·làbic: una síl·laba per cada nota.Neumàtic: dos o tres notes per síl·laba.Melismàtic: més de tres notes per síl·laba.Aquesta melodia és de l’estil sil·làbic.4-Busqueu informació sobre el sistema musical utilitzat durant l’edat mitjana (sistema modal) i expliqueu-lo breument. En quin mode està escrita la melodia anterior?Sistema modal: Sistema d’organització musical basada en les escales modals.

5-Intenteu compondre un fragment musical (música i text) que segueixi les característiques del cant gregorià. Interpreteu-lo el dia de l’exposició. També el podeu enregistrar, penjar-lo a la web i fer-lo sentir al tribunal. WWW

6. Càlculs i més càlculs: Les unitats de mesuraUnitats monetàries1.- La moneda que utilitzem actualment és l’euro.

a. Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari.1 centimo, 2 centimos, 5 centimos,10 centimos, 20 centimos, 50 centimos, 1 euro, 2 euros, billetes de 5€, billetes de 10€, billetes de 20€, billetes de 50€, billetes de 100€, billetes de 200€, billetes de 500€b. Les monedes d’un euro són totes iguals? Afegiu un comentari al respecte.

No perquè l’euro no es una moneda espanyola si no una moneda europea, en cada país de la unió europea te el seu idioma y les seves imatges.

c. Per què creieu que no hi ha bitllets de 30€ i sí que n’hi ha de 20€?Perquè no fan falta ja que 10€+20€=30€

2.- No sempre hem utilitzat l’euro. No fa gaires anys gairebé tots els països d’Europa tenien la seva pròpia moneda; nosaltres utilitzàvem la pesseta. Si ens allunyem més en el temps, concretament, poc abans de començar a construir el monestir de Poblet, estava instaurat un sistema monetari a tot l’imperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien (lliura, sou, diner i òbol). L’equivalència establerta era:

1 lliura equivalia a 20 sous

1 sou a 12 diners

1 diner a 2 òbols.

Aviat, diversos comtats i alguns bisbats van començar a emetre moneda, de primer a nom del sobirà carolingi i després, fruit d'un procés de progressiva autonomia, a nom dels comtes i els bisbats.

a. Imagineu que sou un comerciant de l’època i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dóna dues lliures. Quin canvi li hauríeu de tornar?0 lliura, 19 sous i 6 dinersb. Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien més de 3 lliures?Un remat valia= 4 lliures, 1 sou, i 3 diners

c. Les monedes no eren tan freqüents com ara i no corrien gaire. Per això, hi havia altres formes de pagament. Sabríeu dir quines eren?Negociar...

d. Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diàries en plena temporada de collita. Amb aquests diners havia de mantenir tota la família (menjar, vestit, calçat, lloguer de l’habitació...). Això suposava una despesa aproximada diària de 4 diners i 1 òbol. Quant podria estalviar en un mes?3 sous i 9 diners estalviaven cada mes

Unitats de longitud

Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Però no sempre ha estat així. Abans s’utilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regió. Era tan gran el problema que a l’entrada dels pobles o a la plaça major s’exposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret.

Columna dreta de la portada sud de San Miguel de Biota (Saragossa)

Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)

Col·legiata de Roncesvalles (Navarra)

En l’Edat Mitjana, algunes de les unitats més utilitzades eren:

- La polsada (amplada del dit gros d’una persona adulta) equivalent a 2,54cm.

- El peu que equivalia a 12 polsades.

- La vara que equivalia a 3 peus.

- La corda que eren 45 vares.

3.- No utilitzaven els nombres decimals perquè encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sinó que mesurava 4 vares i 1 peu. Per què 4,33 vares són 4 vares i 1 peu?

Unitats de temps

4.- L’horari actual dels monjos és aquest:

a. Interpreta l’esquema anterior i digues quantes hores dediquen a: ● Dormir a la nit: 7h i 30m● Orar i dir missa: 3h● Treballar: 5h i 50mb. Quin percentatge d’hores diàries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)?2h i 20m= 9,71%

5.- Llegeix atentament aquest text:

Un fet curiós és que dos dels més grans literats de la història universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare morí en aquesta mateixa data (23-4-1616), però en dies diferents. Com és possible?

Doncs, resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents, Miguel a Espanya i William a Anglaterra. Fins l’any 1582 els dos països feien servir el mateix calendari que Juli Cèsar va instaurà l’any 46 a.C: el calendari Julià. Va ser en 1582, quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitució del calendari Julià per un de nou: el calendari Gregorià. El calendari Gregorià va ser adoptar immediatament pels països catòlics, entre ells Espanya. No va ser així en altres països com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari julià fins el 1752. Per això, Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents perquè en els seus països feien servir calendaris diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregorià. Shakespeare morí el 23 de abril de 1616 del calendari julià (és a dir, deu dies després, el 3 de maig de 1616 del calendari gregorià).

Però quina diferència hi ha entre els dos calendaris? Per què el van voler canviar? Doncs bé, cap a l’any 325, es va fer coincidir la celebració de la Pasqua amb el pas de l’hivern a la primavera, el 21 de març. Amb el pas dels segles la data de l’esdeveniment es va anar avançant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferència era de 10 dies. L’equinocci es va datar l’11 de març (quan hauria d’haver arribat el 21 de març). Aquesta diferència provenia del còmput inexacte del nombre de dies d’un any. Segons el calendari julià, un any té 365,25 dies (tres anys de 365 i un de 366). Però realment un any té 365,242189 dies. Aquesta petita diferència (0,007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies. Què van fer? Van establir que els anys múltiples de 100 no serien de traspàs i tindrien 365, llevat dels múltiples de 400 que sí serien de traspàs i tindrien 366 dies . La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari. És a dir, que del 11 de març al 20 de març del 1582 no van existir.

a. Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.

William Shakespeare

César Augusto Papa Gregorio Miguel Cervantes Saavedra

b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data és avui en aquests calendaris?

El calendari maia y el musulmà

“Els nombres que diem de trencats”

6.- Un camperol ha de pagar el delme a l’església. Si la terra li havia produït 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia d’entregar. Dona el resultat del % i en kg entregats.

Una  Quartera equival a 69,518 kg

7.- Un arbre de 5 m d’alçada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alçada tindrà la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m?

50m d’altura

Santa Maria del Mar (Barcelona) Font: eltrasterodepalacio.wordpress.com

8.- A la façana oest de Santa Maria del Mar s’enlairen dues torres octogonals que fan la funció de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferència. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procés que has seguit per fer-lo.

9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir d’un desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) d’aquesta. Quants primes octogonals hauràs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho hauràs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.

Tindre que fer 3 prismes octogonals. Le creat a una escala de 1:100

7. L’alimentació medieval

L’objectiu de la vostra recerca és oferir una visió de l’alimentació medieval.

1. Llegiu el text que apareix en l’enllaç següent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i il·lustrat en la pàgina web. Tingueu en compte que han d’aparèixer els elements següents:WWW

a) Productes més utilitzats a la cuinaFruita, peix, carn i salses

b) Tipus de font d’energia utilitzat a la cuinaLlenya, carbó, fogons i forns.

c) Els estris de cuinaEspumaderes, punxons, forquilles de ferro, culleres, llosses, cullerots de fusta, conques, coladors, sedassos, escorrederes, ratlladors i molinets.

d) Llocs on es menjava

Menjadors cel·les/habitacions.

La cuina catalana medievals. XII dC - s. XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada, incloïa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els àpats hi era present la dona, la qual cosa no succeïa en altres cultures.

Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood i dels àpats i recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem –començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner.

Naturalment, hi havia altres estils d’alimentació, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos… Les receptes poden ser d’allò més simples (com ara uns espinacs bullits) o d’allò més exquisides (peces farcides).

És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos i als formatges, espècies i fruits i vins més llunyans i exòtics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta l’ús de les espècies –inclòs el sucre– com a manera d’amagar la poca frescor de certs productes: és una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el més depurat de la cuina xinesa o àrab i la d’autor i de fusió.

Cronològicament, la cuina medieval va de l’alta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en què aquesta cuina és considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners italians es vanten, igualment, de cuina ‘alla catalana’ –menjar blanc, rostits, salsa

ginestada, carbasses…

Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…

Naturalment, no es coneixen els productes d’Amèrica (pebrots, tomàquets, mongetes, patates), però no per això deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen d’avui, com per exemple la ruca (anomenada rúcola pels cuiners), al costat d’aliments aportats pels àrabs: albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, espècies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els espàrrecs i espigalls, les faves, els pèsols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes d’amanida i aromàtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, créixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, així com una gran profusió d’espècies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, garangal (galanga), celiandre...

La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dàtils…

La carn per als més rics era l’aviram (polla, pollastre, capó, ànec, oca, colomí, paó). La de referència era el moltó o xai fet, a més del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escàs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia l’art de fer embotits, pernils i formatges. La caça era representada pel cérvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tudó, la perdiu, el conill de bosc i la llebre.

Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana és, segurament, la que n’utilitza un repertori més ampli, fins i tot més que l’actual, ja que inclou des de la sardina, el seitó i el bis, passant pel

moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, déntol, llobarro, llissa; sèpia, pop, calamars; llagosta, crancs… També l’anguila, el salmó i la llampresa i fins i tot la balena i el dofí (ambdós mamífers).

Es cuinava amb oli d’oliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet d’ametlles, agràs (sucs agres de taronja o raïm verd), vi i brou. S’empraven profusament les picades, els agredolços i els sabors ‘fortets’ o especiats.

La base de l’alimentació popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part d’aquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, lluç). El vi era fonamental, al costat d’altres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona…).

L’actual expansió de la cuina catalana és, de fet, una segona edat d’or que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en què a Europa –i particularment a la refinada Itàlia de les corts de Nàpols i Roma– era considerada la cuina de referència. I això fins al punt que a la capital de la Campània el més famós i reconegut cuiner de l’Europa medieval –el Ferran Adrià del moment, Mestre Robert– escriu el famós ‘Libre de Coch’ o ‘llibre del cuiner’, on ja un gran creador comença a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna.

En català, de fet, s’escriuen els primers receptaris i llibres gastronòmics d’altres matèries: el ‘Llibre de Sent Soví’, el ‘Libre de totes maneres de confits’, el ‘Regiment de sanitat’ d’Arnau de Vilanova (el primer dietista), l’obra d’Eiximenis ja esmentada i fins i tot les ‘Ordinacions per al regiment de palau’, de Pere Terç.

La font d’energia de la cuina medieval –i això fins al segle XIX– és la llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra –on es cuinaven alguns plats– com per als fogons i forns –que només tenien algunes masies o cases importants–. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, àmplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accés directe a les entrades i sortides i a la provisió de llenya i primeres matèries.

La cocció dels aliments es feia segons una sèrie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a l’ast o a la graella. El foc a terra també permet la cocció lateral, molt lenta, amb un tupí de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el ‘bresquet’, una mena de fogó a l’altura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocció del pa i les fogasses o coques, sinó per a la confecció de diversos plats: d’arròs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam)… Els recipients de cocció de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, s’emparenten naturalment amb les tècniques emprades, la majoria similars a les actuals.

Les tècniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir l’olla o el tupí, de terrissa o metàl·lica, d’aram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles d’aram o ferro de llarg mànec.

Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien –i tenen– noms especials o locals: gresala, greixonera, etc.

Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps d’estamenya; esbromadores o escorredores, així com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. També fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a l’altura de la persona, i tenia una gran importància.

Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al ‘Tirant lo Blanc’) eren d’un gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat, amb música, rituals, danses, plats presentats d’una forma espectacular… L’àpat seguia un ordre jeràrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o ‘cuines’), segons plats (‘pitances’, rostits, plats a la graella, panades) i ‘fi de taula’ (postres, cremes –com el famós menjar blanc–, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un ‘tallador’ (plat pla). Tot això acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers… El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els àpats hi és present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures.

Font: www.gencat.cat

2. Els habitants de l’edat mitjana, podien menjar el pa amb tomàquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho?

No. Perquè no coneixien les tècniques ni l’elaboració dels aliments necessaris per cuinar-les ni menjar-les.

8. La crisi de la pesta negra

Durant el segle XIV, fins a l’any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333 (el conegut com “lo mal any primer”) quan la falta d’aliments causada per les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat.

Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part.

La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia aleshores un índex de mortalitat d’un 80%, mentre que la segona el tenia d’un 100%. Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catàstrofes naturals, resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya.

El nom prové del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort.

La forma de transmissió en una persona sana podia ser molt variada: a través d’una persona infectada, d’una rata o, també, d’una puça que fos portadora de l’agent causant.

ACTIVITATS

1. Afegeix a l’esquema següent les fletxes situades a la dreta, segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia.

Contacte: Persona empestada

Picadura: Persona sana

Mossegada: Rata

Picadura: Puça

2. Des del segle XIX sabem que l’agent causant de la pesta és un bacteri que té forma de bacil.

Busca en una enciclopèdia quina és la forma de bacil, senyala-la en els esquemes següents i escriu també els noms de les altres formes més típiques de bacteris.

3. Per calcular l’impacte de la crisi heu de fer una gràfica de barres. Abans del segle XVIII la població es calculava mitjançant focs (4,5 persones) o cases. Completeu la columna de població amb les dades que manquen.

any Focs Població

1365 104.069 468.510,5

1378 83171 374.269,5

1497 59544 267.948

1512 61389 276.250,5

1553 75384 339.228

1719 90.284,44 406.280

4. Feu una gràfica de barres i col·loqueu en l’eix horitzontal els anys i en el vertical el total de població. Poseu primer el valor més alt per equilibrar la gràfica.

1365 1378 1497 1512 1553 17190

50,000

100,000

150,000

200,000

250,000

300,000

350,000

400,000

450,000

500,000

FocsPoblació

9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat

1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:

1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana

Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines.

Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai.

Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.

2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana

El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori. La possessió de forn a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa.

El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades.

La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres.

Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros".

Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticació de l'horta àrab, que comença a estendre’s per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps.

Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris

3.- Els molins fariners a l’època medieval

A L’època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competència que fes desitjable la introducció d’innovacions, va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l’àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS2.-Feu un breu comentari a la frase feta del títol d’aquest apartat.

3.-Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d’aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana. Feu una breu descripció del procés que rebien els aliments i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui en dia?

Assolació: Deshidratació parcials dels aliments

Congelar: Refredar fins que el producte es posa en estat solid

Haumar: Tecnica de conservació mitjançant fum

Airejar: Sotmetre a l'acció de l'aire

Dessecació: assecar el producte

El peix s’havia de conservar durant molt de temps és feia el procés d’assalació, si es tenia que consumir abans d’una setmana s’haumava.

4 .-Observeu l’esquema del molí fariner, és un tipus de molí anomenat “hidràulic de rodet horitzontal”. Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal començar per la resclosa on hi ha l’aigua emmagatzemada.

Funcionament del molí hidràulic: Funciona amb l’energia hidràulica que està produïda per l’aigua. Quan plou a les muntanyes l’aigua, flueix cap als rius i d’ells cap al mar. El moviment o caiguda d’aigua porta energia cinètica i potencial que es pot aprofitar com a font d’energia i l’energia cinètica de l’aigua en moviment és converteix en un moviment de relació d’unes pales de fusta que s’uneixen mitjançant un eix a una pedra de molí per tal de moldre cereals i convertir-los en farina.

Podeu trobar informació, entre d’altres pàgines, a les del Museu de la farinera de Castelló d’Empúries o bé dels Molins de la vall d’Ora.