Dossier comercial alumne 2010 11

T1 - RECERCA I SELECCIO DELS PROVEIDORS

Una de les tasques més importants de la gestió de compravenda és la de

buscar el millor proveïdor abans de realitzar la compra. Aquesta tasca

correspon al departament de compres.

Per tal de localitzar aquest proveïdor idoni cal sol·licitar informació sobre:

productes, preus, descomptes, qualitats, etc. i posteriorment avaluar-los.

EL MERCAT

El mercat, en general, està constituït per venedors (oferents) que oferten els

seus productes i serveis i els compradors (demandants) que tenen la

necessitat d'adquirir-los.

Si entre oferents i demandants s'arriba a un acord, es produirà l’operació de compravenda del producte o

servei.

Atenent al nombre d'empreses venedores i compradores que participen en aquest mercat efectuem la

següent classificació:

Monopoli: Només existeix un oferent. Al no haver-hi competència pot controlar els preus i establir els que

més li interessin per tal d'assolir el màxim benefici.

Oligopoli: Un petit nombre d'oferents controla la major part de l'oferta.

Competència perfecta: Hi ha un gran nombre de compradors i venedors. El preu s'estableix pel joc de

l'oferta i la demanda (lliure mercat).

ELS PROVEÏDORS

Els proveïdors són empreses que subministren productes a altres que els necessiten per tal de

desenvolupar la seva activitat.

Efectuar un estudi de mercat de proveïdors facilita conèixer el nombre d'ells que ens poden subministrar

un determinat bé o servei i les condicions a que està disposat a oferir-lo: preus, condicions de pagament..

L'ELECCIÓ DEL PROVEÏDOR

El departament de compres és l'encarregat de l'adquisició dels productes i de la contractació dels serveis

necessaris per al bon funcionament de l'empresa. Quan aquest departament detecta una necessitat

material, ha de seleccionar el proveïdor que ens l'ha de subministrar.

Abans de començar la recerca de proveïdors s'ha de tenir molt clar quins són els productes que s'han

d'adquirir, de quina qualitat i en quina quantitat perquè la selecció es pugui fer comparant productes

iguals o de característiques similars.

Si l'empresa necessita un producte nou, haurà de buscar al mercat els proveïdors que li puguin

subministrar. El primer pas serà localitzar-los a través de fires i exposicions, guies telefòniques, Cambres

de comerç, revistes i publicacions especialitzades, etc.

Si el que l'empresa precisa és un producte que compra freqüentment, ja coneix els proveïdors, la qualitat

de venda dels productes i les seves condicions de venda.

En qualsevol cas, la forma de seleccionar el producte passarà per analitzar la millor oferta.

Una vegada escollit el proveïdor li confeccionarem una fitxa en la qual hi figurin les dades personals i les

condicions de venda. El conjunt de totes les fitxes conforma el registre de proveïdors i portar-lo ens

facilitarà la ràpida localització de les seves dades alhora de sol·licitar noves ofertes o emetre comandes.

SOL·LICITUD I ANÀLISIS D'OFERTES

Cal confeccionar una llista amb els proveïdors candidats a contractar i seguidament dirigir-los una

sol·licitud d'oferta. Es convenient que el número d'empreses no sigui superior a deu. La sol·licitud es pot

realitzar mitjançant carta comercial o a través d'un imprès preparat a l'efecte, que ha de contenir

necessàriament les següents dades:

- Nom i adreça de l'empresa compradora i del departament responsable de la gestió.

- Telèfon i fax.

- Nom i adreça del proveïdor.

- Data.

- Descripció del material.

- Quantitat de producte.

- Data de lliurament.

- Lloc de lliurament de la mercaderia.

- Condicions de pagament: forma i termini.

Una vegada rebudes les ofertes, elaborem un quadre comparatiu que reculli les condicions ofertes per tots

els proveïdors per tal de comparar-les entre sí i escollir la més adequada a les nostres necessitats.

Un dels criteris més importants a l'hora d'efectuar la selecció és el preu, però no s'han d'oblidar altres

factors com la qualitat, el servei, el termini de lliurament, etc., ja que moltes vegades a les empreses els

pot interessar una oferta que, encara que no sigui la més econòmica, els ofereixi un termini de lliurament

més ràpid o una major qualitat en el servei postvenda.

Alguns criteris d'avaluació poden ser:

Quan a qualitat: qualitat del producte, característiques tècniques, garanties, servei postvenda.

Quan a condicions econòmiques: preu unitari, descompte comercial, ràppels (descompte per volum

de compra), forma i termini de pagament, preus d'envasos i embalatges, condicions de transport,

pagament d'assegurances.

Altres criteris poden ser: període de validesa de l'oferta, causes de rescissió de contracte,

circumstàncies que poden donar lloc a revisions de preus, termini de lliurament, embalatges

especials, devolució d'excedents.

El procés d'elecció finalitza amb l'emissió de la comanda, d'acord amb l'oferta seleccionada.

EL COST DE LES COMPRES

Es molt important saber quin és el cost real de les compres ja que ens farà falta per:

- Saber quins diners tenim invertits al nostre magatzem

- Comparar ofertes d’altres proveïdors.

- Establir el preu de venda.

Quan un proveïdor ens dona un preu hem de saber que inclou. Per exemple no es el mateix que un

producte valgui 60 € i que l’haguem d’anar a buscar i pagar les despeses fins a portar-lo a la nostra

empresa o que valgui 60 € i que el proveïdor es faci càrrec de tot.

Els elements més importants que intervenen en el cost final són:

- Preu unitari del producte.

- Descomptes.

- Transport.

- Assegurances.

- Envasos i embalatges no inclosos en el preu.

- I totes aquelles despeses que són necessàries per transportar la mercaderia i que no estan

incloses en el preu i que per tant haurem de pagar nosaltres.

Anomenarem Preu d’adquisició al preu final de la mercaderia que inclou el preu i totes les despeses que

haurem de pagar fins arribar a la nostra empresa.

EXERCICIS

Exercici 1.- Determina el preu d’adquisició de la següent mercaderia: 10 taules. Quant costa cada taula si

el preu unitari és 46 €, el descompte és del 15%, el transport al nostre càrrec es de 21 € i l’assegurança al

nostre càrrec és de 6 € (transport i assegurança és el import total).

46 € * 10 taules = 460 € - 15% = 391 € + 21 € + 6 € = 418 € total 418 € / 10 taules = 41,8 € taula

Exercici 2.- Determinar el cost d'adquisició. L'empresa LA COMERCIAL, SA es dedica a la venda d'articles de

decoració i adquireix una partida de gèneres importats d'Indonèsia composta per 4.000 llums.

El preu facturat per la compra és de 800.000 €, amb un descompte per pagament immediat de 24.000 € i

una bonificació comercial en factura de 8.000 €. Addicionalment, s'ha incorregut en les següents despeses:

- Assegurança de transport de les mercaderies: 1% sobre el preu de compra.

- Transport marítim, 90.000 € i despeses duaneres 18.000 €

- Despeses d'emmagatzematge en la duana: 2.500 €

- El transportin terrestre ha suposat un cost de 1.200 Euros.

- El cost de finançament de l'operació ha suposat un cost de 5.710 Euros.

- Despeses d'emmagatzematge de la mercaderia fins a la seva venda posterior: 60.000 €.

800.000 – 24.000 – 8.000 = 768.000 €

768.000 + 1% = 775.680 € + 90.000 + 18.000 + 2.500 + 1.200 = 887.380 € / 4.000 llums = 221,84 €

El cost de finançament i les despeses d’emmagatzematge no incrementen el valor d’adquisició del

producte.

Exercici 3.- Rebem les següents ofertes en relació amb la nostra sol·licitud d'informació per l'article

"Taules d'escriptori mod. Esc/76", 10 unitats. S’han de valorar les ofertes tenint en compte els següents

criteris i per aquest ordre: a) Rapidesa en la tramesa b) Preu c) Qualitat.

Proveïdor: MOBELTABLE, SA

Cost compra: 2.905,89 euros.

Termini Lliurament: 30 dies.

Forma Pagament: Ll/ a 60 dies.

Qualitat Mostres: Acceptable.

Proveïdor: SERVIDECOR, SL





Proveïdor: MOBLEOFIS, SA




Qualitat Mostres: Bona.

Exercici 4.- Rebem les següents ofertes en relació amb la nostra sol·licitud d'informació per l'article

"Cadires de despatx, mod. SEN/01", 20 unitats.

Proveïdor: MOBEL, SA

Cost compra: 1.322,23 €.




Proveïdor: INDUSCAT, SA





Proveïdor: TOT CADIRA, SL



Forma Pagament:Ll/ a 30 i 60 dies.


Valora les ofertes segons els següents criteris i en aquest ordre:

Qualitat de les mostres / Preu / Termini de lliurament: ràpid. / Termini de pagament: 30 dies.

Exercici 5.- L’empresa Comercial del Cantàbric, SL, amb NIF B33221100 domiciliada al carrer Major, 20, de

Mollet amb el codi postal 08332, va realitzar el dia 3 de gener del 2010 una comanda de mercaderies a

l’empresa Majoristes Centrals, SA amb NIF A28332244, situada al carrer d’Àustria, 90 - CP 08045 de

Barcelona. La mercaderia sol·licitada va ser la següent:

- 900 unitats del producte A a 5,50 €/unitat.

- 1.000 unitats del producte F a 5,00 €/unitat.

- 1.500 unitats del producte S a 4,42 €/unitat.

Les condicions que Comercial del Cantàbric, SL vol demanar son: Pagament comptat - Transport a càrrec

del venedor mitjançant “Transports Catalunya” – Termini entrega de set dies – Entrega al magatzem de

Comercial del Cantàbric, SL - Descompte comercial 10%.

És demana:

a) Fes la carta corresponent demanant la comanda (totes les cartes les farem al WORD). b) Redacta una carta per confirmar la comanda, acceptant les condicions. c) Majoristes Centrals, SA no accepta totes les condicions anteriors; redacta una carta explicant el

motiu i dient quines si que accepta. d) Redacta una carta lamentant la manca d’existències i proposant un nou termini de lliurament. e) Majoristes Centrals, SA no esta disposada a acceptar la comanda perquè Comercial del Cantàbric,

SL no ha abonat el import de les dues últimes comandes que els han servit. f) Escriu una carta en què suposadament Comercial del Cantàbric, SL demana una mercaderia que ha

oblidat incloure en la seva carta de comanda anterior. La nova mercaderia a incloure són 1000 unitats del producte M a 8,00 € la unitat.

g) Al cap d’una setmana d’enviar la carta, encara no tenim resposta de Majoristes Centrals, SA, per tant redacta una carta per anular la comanda feta anteriorment.

Exemple de com redactar una carta:

Domicili

Codi Postal i Població Telèfon

Fax Mail

Nom empresa proveïdora

Domicili empresa proveïdor

CP i Població empresa proveïdora

Entrada.

Cos de la carta. Aquí haurem d’escriure la informació que els volem donar, o la comanda

que els volem fer, les condicions, les reclamacions, etc.

Salutació final

Dades de qui envia la carta

Departament al que pertany

Data d’avui

IMATGE CORPORATIVA EMPRESA

Lletra: LUCIDA SANS UNICODE.

Dimensió Lletra: 10

Interlineat: Depèn de la grandària de la carta farem 1 o 1,5

Justificació: Complerta

REDACTAR LA CARTA

Logotip empresa sempre present

Adreça just sota el logotip

Adreça empresa receptora de la carta justificat a l’esquerra

Evitar llenguatge sexista, Ex: senyors/res

Posar la informació exacte que es requereix

Acomiadament

Firmar la carta i dir al departament al que pertanyem

Data al final de la carta

Abans d’enviar la carta, repassar l’ortografia

Desprès d’una coma, punt, punt i seguit, etc ... deixar un

espai en blanc.

Si la carta no ocupa tota una pàgina perquè hi ha poc text, deixar més interlineat.

QÜESTIONS DE REPÀS

1.- En una empresa qui és el responsable de l'aprovisionament de mercaderies?

Al departament de compres

2.- Què és el mercat?

3.- Enumera els diferents tipus de mercats. Explica'ls. Posa un exemple de cadascun.

Monopoli: Només existeix un oferent. Al no haver-hi competència pot controlar els preus i establir els que

més li interessin per tal d'assolir el màxim benefici.

Oligopoli: Un petit nombre d'oferents controla la major part de l'oferta.

Competència perfecta: Hi ha un gran nombre de compradors i venedors. El preu s'estableix pel joc de

l'oferta i la demanda (lliure mercat).

4.- Qui constitueix el mercat? Explica la resposta.

El mercat està constituït per venedors (oferents) que oferten els seus productes i serveis i els compradors

(demandants) que tenen la necessitat d'adquirir-los.

5.- Per que és important l'elecció del proveïdor?

Per poder assolir la millor oferta.

6.- Que significa efectuar un anàlisi d'ofertes?

Una vegada rebudes les ofertes, fem un quadre comparatiu que reculli les condicions ofertes per tots els

proveïdors per tal de comparar-les entre sí i escollir la més adequada a les nostres necessitats.

7.- Indica diferents fonts d'informació on puguis localitzar proveïdors per la compra d'un determinat

producte.

Fires i exposicions, guies telefòniques, Cambres de comerç, revistes, publicacions especialitzades, Internet,

el boca a boca, inclús la competència, etc.

8.- Indica diferents criteris que s'ha de tenir en compte a l'hora de seleccionar una oferta d'un proveïdor.

Qualitat, condicions econòmiques, transport, forma i termini de pagament, validesa d’ofertes, servei post

venda, pagament assegurances, incoterm, ...

TT22 -- DDOOCCUUMMEENNTTSS AADDMMIINNIISSTTRRAATTIIUUSS

Davant la necessitat d'adquirir un determinat bé, s'han sol·licitat ofertes a diferents proveïdors i, una

vegada realitzat el corresponent estudi, s'ha seleccionat al proveïdor o proveïdors que més s'ajusten a les

nostres condicions. Per tant, ha arribat el moment de formular la comanda.

Mitjançant la formalització de la comanda i l'acceptació de la mateixa per part del venedor, ambdues parts

adquireixen una sèrie de responsabilitats, com, per exemple, comprometre's a lliurar una determinada

mercaderia a un cert preu, amb una sèrie de condicions que es plasmaran en el document que utilitzem.

DEFINICIÓ

La comanda és la petició de compra que un client fa a un proveïdor per tal que aquest li

subministri els bens o serveis sol·licitats. Normalment, és una sol·licitud de compra

efectuada al departament de compres per part del de magatzem o producció.

FFOORRMMUULLAACCIIÓÓ DDEE CCOOMMAANNDDEESS

El departament de compres o aprovisionament és el responsable de tramitar, controlar i gestionar les

comandes fins que aquestes es rebin a magatzem.

En una comanda han de quedar clarament reflectides totes les condicions de compravenda que es

considerin més importants, de forma que no pugui haver-hi diferents interpretacions, evitant els trastorns

que ocasionaria sol·licitar novament la mercaderia. S’han d’especificar: descomptes, forma de pagament,

lloc i data de lliurament, quantitat, preus, qualitat, ports, assegurances, embalatges, envasos, etc.

CCLLAASSSSEESS DDEE CCOOMMAANNDDEESS

Comanda condicional

En aquest cas, la realització de la comanda resta condicionada al compliment d’una sèrie de circumstàncies

o condicions per tal que el compromís entre venedor i comprador es consideri ferm. Per exemple: Quan el

representat de l’empresa proveïdora no té la seguretat de disposar de suficients existències a magatzem

per atendre la comanda; llavors el client condiciona la comanda a la comprovació d’existències.

També s’utilitza quan el comprador vol assegurar-se el subministra de mercaderies o matèries primeres

davant la possibilitat d’un increment de vendes o producció.

Comanda en ferm

Si es coneixen totes les condicions que afecten la comanda i, per tant, hi ha acord entre proveïdor i client,

es diu que es formula en ferm.

FFOORRMMEESS DDEE CCOOMMAANNDDEESS

Per imprès del comprador

Quan l’empresa realitza comandes amb freqüència, disposa d’impresos propis per formular les comandes.

En la confecció d’un imprès de comanda han de figurar-hi:

- Les dades de l’emissor de la comanda i el seu NIF.

- Les del proveïdor i el seu NIF.

- El número de la comanda, que serà correlatiu.

- El lloc i la data d’expedició.

- El termini de lliurament.

- Forma i lloc de tramesa de la mercaderia.

- Forma de pagament.

- Altres condicions: descomptes, assegurança, envasos, embalatges...

- Detall del producte sol·licitat: codi, quantitat, descripció, preu, ...

- Signatura del cap de compres.

Proposta de comanda

Una altra manera en que les empreses venen els seus productes és a través de representants. En aquests

casos disposen d’uns impresos per recollir les sol·licituds dels clients. Aquests impresos s’anomenen

propostes de comanda perquè no es consideren en ferm fins que són acceptades pel proveïdor. Se

n’expedeix tres còpies: una pel client, una altra pel representant o agent i una tercera que s’envia a

l’empresa venedora.

Aquest procediment és molt freqüent en empreses venedores que el seu nucli de clients és format per

petits empresaris minoristes.

El format de l’imprès i les dades que conté són idèntiques a l’anterior, però a més a més ha d’incloure el

nom del viatjant o representant que intervé en l’operació.

Telèfon/Fax

Aquest és el mitjà més utilitzat quan la comanda és urgent, no obstant hem de tenir en compte que, en el

cas del telèfon, s’ha de deixar constància per escrit de l’acordat.

Actualment, la majoria de les empreses disposen d’un fax, la qual cosa suposa una comunicació escrita a

l’instant per línia telefònica.

Correu electrònic

Actualment, totes les empreses disposen de connexió a Internet i una de les eines més utilitzades és el

correu. Permet la tramesa d'informació amb la claredat d'una carta, la rapidesa d'una trucada telefònica i

un cost molt baix, ja que enviar un missatge a qualsevol part del món costa el mateix que una trucada

telefònica local de pocs minuts.

El missatge tramès romandrà a la bústia de correu del destinatari fins que aquest es connecti a la xarxa i el

reculli. Si per alguna errada de l'emissor el missatge s'enviés a una adreça inexistent, el missatge es

retornaria amb un avís d'error. Per aquest motiu és un mitjà molt fiable i amb gran futur.

SSEEGGUUIIMMEENNTT DDEE LLEESS CCOOMMAANNDDEESS

És important efectuar un seguiment de les comandes per tal de controlar si ja s’han rebut, si estan en curs

o si és previst algun retard en la recepció. En aquest últim cas contactarà amb el proveïdor sol·licitant

informació sobre les causes que han motivat el retard i que podrien derivar amb una manca d’stocks.

En la confecció d’aquest imprès poden figurar-hi:

- El mes al qual correspon el registre.

- La data de la comanda.

- El número de comanda.

- Codi del proveïdor o NIF.

- Nom de proveïdor.

- Telèfon.

- Data d’entrega prevista.

- Data de recepció.

També l’empresa venedora ha de controlar les comandes sol·licitades. Ha de comprovar si han estat

enviades, si estan en curs de ser-ho o si s’ha produït un retard en la tramesa. En aquest últim cas ha de

contactar amb el client afectat per tal d’informar-lo de la incidència.

És vital que les comandes se serveixin en la data pactada si no volem que per causa de la demora la cartera

de clients de l’empresa se’n ressenti.

En la confecció d’aquest imprès hi poden figurar:

- El mes al qual correspon el registre.

- La data de la comanda.

- El número de comanda.

- Codi del client o NIF.

- Nom del client.

- Telèfon.

- Data d’entrega.

- Incidències.

Vegeu un exemple de comanda a la pàgina següent:

cc// PPeerree IIIIII,, 55 -- 0088224400 MMAANNRREESSAA CCoommaannddaa nnºº 338899//0099

TTeell.. 9933 887722..0000..0000 DDaattaa 1155//1100//1100

PPrroovveeïïddoorr:: SSppoorrttss CCeennttrraall,, SSAASS

AAddrreeççaa:: AAvviinngguuddaa ddee lleess BBaasseess ddee MMaannrreessaa,, 110011

PPoobbllaacciióó:: 0088224422 MMaannrreessaa

LLlloocc ddee LLlliiuurraammeenntt:: VVEERRTTIICCAALL EESSPPOORRTTSS,, SSLL.. ((MMAANNRREESSAA))

TTeerrmmiinnii ddee lllliiuurraammeenntt::

1155 ddiieess ddaattaa ccoommaannddaa

OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS::

CCoommaannddaa aavvaannççaaddaa ppeerr tteellèèffoonn 0077//0066//0066

TTrraammeettrree ppeerr::

CCaarrggoo PPrraatt,, SSAASS

FFoorrmmaa ddee ppaaggaammeenntt::

XXeecc aa 3300 ddiieess

QQuuaanntt DDeessccrriippcciióó RReeffeerrèènncciiaa PPrreeuu//uunnii TToottaall EEUURR

11 TTeennddaa AANNTTAARRTTIIDDEE ''9900 aarrtt.. 9999001133 3300,,0000 €€ 3300,,0000 €€

22 TTeennddeess IIGGLLOOOO aarrtt.. 9999001122 221100,,0000 €€ 442200,,0000 €€

22 TTeennddeess EENNDDUURROO ''9900 aarrtt.. 9911002200 110055,,0000 €€ 221100,,0000 €€

11 MMoottxxiillllaa KKIINNGG aarrtt.. 7755995577 6600,,0000 €€ 6600,,0000 €€

22 MMoottxxiilllleess AASSCCEENNSS aarrtt.. 7755005522 7722,,0000 €€ 114444,,0000 €€

22 SSaaccss NNOORRDDKKAAPPPP aarrtt..8866003388 8844,,0000 €€ 116688,,0000 €€

SSiiggnnaattuurraa ii sseeggeellll

EEXXEERRCCIICCIISS

Exercici 1.- L’empresa Construccions Ribera, S.L., domiciliada al c/ Comarques Catalanes, 4 de Sant Antolí,

cp 25213, tel. 973 540013, e@mail: [email protected] NIF B-25456456, efectua al representant de

l’empresa Comercial del Gres, S.A., Sr. Carles Gómez, ubicada a Tàrrega, cp 25300, a la Plaça de les

Nacions sense Estat, 7, tel. 973 320023, e@mail: [email protected], NIF A- 25987698, la proposta de

comanda núm. 567/10, amb data d’avui:

- 500 paquets de 100 unitats de rajoles mod AZ, de 240*240, codi 6A, a 0,62 €/u.

- 200 paquets de 100 unitats de rajoles mod BR, de 125*125, codi 7P, a 0,94 €/u.

- 150 paquets de 100 unitats de rajoles mod XX, de 175*150, codi 7X, a 1,09 €/u.

- La comanda s’efectua atenent a les següents condicions:

- Termini de lliurament: 15 dies a partir de la data de la comanda.

- Transport a través de la companyia Segur, S.A.

- Lliurament de la mercaderia: al magatzem, situat al c/ zona esportiva, s/n de Sant Antolí.

- Pagament: al contat, amb un 3% de descompte.

- Ports i assegurances al seu càrrec.

- Signa la comanda el Sr. Lluís Fillol, cap del Departament de Compres.

TREBALL A REALITZAR: Complimenta el corresponent imprès.

CCoommaarrqquueess CCaattaallaanneess,, 44 –– SSaanntt AAnnttoollíí ((2255221133)) CCoommaannddaa nnºº 556677//1100

TTeell.. 997733 5544..0000..1133 DDaattaa 1155//1100//1100

PPrroovveeïïddoorr::

AAddrreeççaa::

PPoobbllaacciióó::

LLlloocc ddee LLlliiuurraammeenntt::

TTeerrmmiinnii ddee lllliiuurraammeenntt::

OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS::

TTrraammeettrree ppeerr::

FFoorrmmaa ddee ppaaggaammeenntt::

QQuuaanntt DDeessccrriippcciióó RReeffeerrèènncciiaa PPrreeuu//uunnii TToottaall EEUURR

SSiiggnnaattuurraa ii sseeggeellll

EExxeerrcciiccii 22..-- LLaa FFrruuiitteettaa FFrreessccaa ééss uunnaa ppeettiittaa bboottiiggaa ddee ffrruuiittaa.. L'empresa Àcid i Dolç, S.A. es dedica a la

comercialització de fruita. Fes la comanda núm. 1 amb data 02/11/07 de 10 caixes de 5 kg de clementines

i 3 caixes de 2,5 Kg de llimones fines segons la fitxa i el llistat de preus de que trobaràs més avall.

PPrroovveeïïddoorr // CCrreeddiittoorr::

ÀÀcciidd ii DDoollçç,, SSAA..

SSaanntt RRoocc,, 11224466660000

AALLZZIIRRAA -- TTeell..:: 224411..5522..0000

OObbsseerrvvaacciioonnss::

PPaaggaammeenntt aammbb xxeecc aa 3300 ddiieess..

DDeessccoommppttee 22%% ssii ssuuppeerreemm eellss 2255 kkgg.. ppeerr ccoommaannddaa

TTeerrmmiinnii mmààxxiimm ddee lllliiuurraammeenntt 1155 ddiieess ddaattaa ccoommaannddaa

LLAA FFRRUUIITTEETTAA FFRREESSCCAA

CC//ddee llaa MMaadduuiixxaa,, 0033 0088224422 MMaannrreessaa

CCoommaannddaa nnúúmm..

DDaattaa::

PPrroovveeïïddoorr::

RReeffeerrèènncciiaa DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu DDttee.. TToottaall

OObbsseerrvvaacciioonnss::

MMAANNDDAARRIINNEESS

CCLLAAUUSSEELLLLIINNEESS CCaaiixxaa 1100 KKgg

CCaaiixxaa 55 KKgg

CCooddii 770011000011

CCooddii 770011000022

77,,3366 €€

33,,7788 €€

SSAATTSSUUMMAA CCaaiixxaa 1100 KKgg

CCaaiixxaa 55 KKgg

CCooddii 770011000033

CCooddii 770011000044

77,,6633 €€

33,,8844 €€

CCLLEEMMEENNLLAATTEE CCaaiixxaa 55 KKgg..

CCaaiixxaa 1100 KKgg..

CCooddii 770011001188

CCooddii 770011001199

44,,6666 €€

99,,0000 €€

CCLLEEMMEENNTTIINNAA CCaaiixxaa 1100 KKgg..


CCooddii 770011000055

CCooddii 770011000066

77,,2244 €€

33,,6677 €€

CCLLEEMMEENNVVIILLLLAA CCaaiixxaa 55 KKgg..


CCooddii 770011001100

CCooddii 770011001111

33,,9944 €€

77,,7755 €€

LLLLIIMMOONNEESS

LLLLIIMMOONNEESS FFIINNEESS CCaaiixxaa 22,,55 KKgg..


CCooddii 770011002200

CCooddii 770011002211

11,,8866 €€

33,,7700 €€

LLLLIIMMOONNEESS VVEERRNNAA CCaaiixxaa 22,,55 KKgg..


CCooddii 770011003355

CCooddii 770011003366

11,,8855 €€

33,,6677 €€

Exercici 3.- El Sr. Manel Silva Rovira, representant de l’empresa Majorista del Punt, S.L., domiciliada a l’Av.

Rambles, 124, cp 08700 d’Igualada (L’Anoia), tel. 93803567, e@mail: [email protected], NIF B-

08456980, visita a la minorista Sra. Carme Oliva Puigverd, propietària de la merceria Cosetes, de Tàrrega,

cp 25300, c/ Carme, 18, tel. 973316789, NIF 78068999-V, per tal d’ensenyar-li diferents mostraris i

catàlegs de l’empresa a qui representa.

La Sra. Carme Oliva, una vegada examinats, sol·licita els articles següents:

- 12 parells de mitjons de cotó ref. 02/45, colors assortits, talles 36/38 i 38/40, 6 unitats per talla, a

1,85 €/u.

- 10 parells de mitjons de fil ref. 34/8, color negre, talla única, a 3,05 €/u.

- 8 samarretes de senyor, de cotó ref. 7/77, color blanc, talles 48, 50, 52, 54, dues per talla, a 9,29

€/u.

- 4 pijames nena, de cotó ref. 567/PNA, estampats rosa, talles 7, 8, 9 i 10, un per talla, a 21,09 €/u.

Condicions:

La mercaderia es remetrà, en un termini de 15 dies, directament a l’establiment, mitjançant el servei de

transport de l’empresa venedora, essent els ports a càrrec del venedor.

El pagament s’efectuarà al comptat, amb un descompte del 5% en concepte de pagament immediat.

TREBALL A REALITZAR: Confecciona la proposta de comanda que realitza el representant de l’empresa amb

data 20/10 i núm. 6348/01.

Exercici 5.- El departament de compres de l’empresa DISTRIBUCIONS JOPEN, S.A., ubicada a l’Av. Príncep

de Viana, 45, cp 25008 de Lleida i NIF A-34500987, amb data 23/10/10 sol·licita oferta de:

Article: Taules de cuina mod. CON/02. Quantitat: 100 unitats. Les dades de les empreses i les seves

ofertes són:

MOBELCOC, SA

C/ La Esperanza, 127

18001 GRANADA

Preu unitari: 143,04 €

Termini de lliurament: 15 dies

Forma de pagament: al comptat.

COCIN, SA

C/ Lusitania, 28

16003 CUENCA



Forma de pagament: 30 dies.

FOGON, SA

C/ Ancha, 25

50003 ZARAGOZA



Forma de pagament: 60 dies.

Els criteris a tenir en compte alhora d’escollir el proveïdor són:

- L’empresa està interessada en ajornar el pagament el màxim temps possible.

- El preu unitari més econòmic.

- La major rapidesa en el lliurament de la mercaderia.

Amb data 28/10/10, el departament de compres de l’empresa Distribucions Jopen, SA, efectua comanda

amb caràcter d’urgència al proveïdor escollit. Les condicions són les que es detallen en l’oferta rebuda, i a

més a més:

- Domiciliació del pagament: Caixa de Catalunya, Rambla de Ferran, 76 de Lleida, c/c núm. 2013

0021 25 0000076070.

- Ports a càrrec del venedor.

- Transport a càrrec de TRANSPORT, S.L.

TREBALL A REALITZAR: Redactar la comanda mitjançant la tramesa d’un fax, degut al seu caràcter urgent.

QQÜÜEESSTTIIOONNSS DDEE RREEPPÀÀSS

1.- Defineix el terme comanda.

2.- Qui és el responsable de tramitar, controlar i gestionar les comandes fins que aquestes arriben al

magatzem?

3.- Enumera les classes de comanda i explica-les, posa'n un exemple.

4.- Enumera les diferents formes de comanda.

5.- Quines dades han de figurar necessàriament en la realització d'una comanda?

7.- Què s'entén per "efectuar el seguiment d'una comanda"?

8.- Per què creus que és important efectuar un control de comandes tan emeses com rebudes?

T3 - EXPEDICIÓ I LLIURAMENT DE MERCADERIES

Quan el proveïdor rep la comanda del client, es procedeix al seu lliurament, be per mitjans propis, be

utilitzant els serveis d’una empresa dedicada al transport de mercaderies, i en funció del que s’hagi pactat

prèviament.

Les empreses necessiten que les seves comandes siguin ateses ràpidament, per tal de no quedar

desproveïdes. Per tant, caldrà analitzar quin és el mitjà de transport més adequat, tenint en compte una

sèrie de variables (cost, rapidesa...).

Una vegada rebuda la mercaderia, el client n’ha de realitzar una correcta verificació i observar si s’ha

produït algun tipus d’errada en la tramesa, abans de donar-li entrada al magatzem.

EL TRANSPORT

Necessitat del transport

La necessitat d’aprovisionar-se de mercaderies que té l’empresa, fa que realitzi les comandes als

proveïdors, i una vegada confirmades i acceptades, aquest procedeix a enviar la mercaderia utilitzant el

mitjà de transport pactat al lloc d’entrega indicat. Això suposa transportar els productes des de la fàbrica o

magatzem del venedor al magatzem del client.

La tramesa de mercaderies es pot realitzar:

a) Amb mitjans propis (vehicles de l’empresa proveïdora).

b) Utilitzant empreses de transport alienes a l’empresa venedora (agències de transport per

carretera, ferrocarril, etc.).

Persones que intervenen en el transport

En una operació de transport intervenen principalment tres persones:

a) Remitent. És la persona que contracta, lliura la mercaderia objecte de transport i paga el preu si

s’ha contractat a ports pagats.

b) Transportista. És la persona que fa el transport i conserva la mercaderia transportada per lliurar-la

en la destinació en el termini convingut. En cas de sobrepassar el termini fixat per al lliurament de

la mercaderia, el destinatari pot reclamar danys i perjudicis al transportista.

c) Destinatari. És la persona que ha de rebre la mercaderia i que ha de pagar el preu del transport en

el termini de vint-i-quatre hores, comptades a partir del lliurament, si les mercaderies s’envien a

ports deguts.

El contracte de transport

El servei de transport genera un contracte pel qual una persona anomenada transportista es compromet a

traslladar persones o coses entre dos llocs determinats, a canvi d’un preu just.

Perquè un contracte de transport sigui mercantil cal que el transportista sigui comerciant, o que es dediqui

habitualment a fer transports per al públic i que els objectes transportats siguin mercaderies.

El contracte de transport es formalitza per escrit en un document que segons el mitjà de transport utilitzat

s’anomena:

a) Si és per carretera Carta de ports per carretera Document: CMR

b) Si és per ferrocarril Carta de ports per ferrocarril Document: CIM

c) Quan és marítim Coneixement d’embarcament. Document: BL

d) Aeri Coneixement aeri. Document: AWB

Modalitats de pagament del transport

El pagament del servei de transport ha d’estar indicat en el document de transport, i pot ser:

a) Ports pagats. El pagament el fa el remitent en el moment de la tramesa de la mercaderia.

b) Ports deguts. El destinatari paga el servei en el termini màxim de vint-i-quatre hores comptades

des del lliurament de la mercaderia.

L’IVA en el transport

Els tipus impositius que s’apliquen són:

DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA LA MERCADERIA: L’ALBARÀ

L’albarà o nota de lliurament és un document que confecciona el venedor en el qual es detallen les

mercaderies que es remeten al client.

L’albarà no és un document obligatori en les operacions de compravenda, tot i que és molt útil ja que té

una doble finalitat:

a) Justificar la sortida de mercaderia del magatzem.

b) Acreditar l’entrega de mercaderia al client.

Cada empresa dissenya l’albarà o nota d’entrega d’acord amb les seves necessitats, però usualment hi

figuren:

a) Si és sense valorar (mod.1):

Identificació de venedor i comprador.

Número d’ordre.

Número, referència o identificació de la comanda.

Lloc i data d’emissió.

Lloc de lliurament de la mercaderia.

Mitjà de transport utilitzat i pagament.

Descripció de la mercaderia.

Unitats de mercaderia que s’envien.

Tipus de transport IVA aplicable

De mercaderies 18%

De viatgers amb equipatge 8%

Internacional Exempt

b) Si és valorat (mod. 2):

Hi figuren, a més a més de les dades anteriors, els preus unitaris i el total de l’operació.

La utilització d’un tipus o altre està en funció del moment en que es confecciona la factura: si la

factura no s’emet de forma immediata a la tramesa de la mercaderia, l’albarà sol ser valorat;

contràriament, si la factura s’expedeix immediatament l’albarà s’emet sense valorar.

De la nota de lliurament o albarà se’n fan tres còpies:

a) Pel venedor: És el justificant de la sortida de mercaderies del magatzem i perquè el departament de

vendes confeccioni la factura.

b) Pel venedor. Una vegada signada i segellada pel comprador, si les dades que figuren a l’albarà

concorden amb la mercaderia rebuda.

c) Pel comprador. El qual se la queda com a justificant de la mercaderia rebuda i per a contrastar les

dades quan rebi la factura.

EXERCICIS

Exercici 1.- Confecciona l’albarà núm. 101, corresponent a la comanda 25/02 que l’empresa Comercial

Texana, domiciliada al carrer Riu Salvatge, 123 de Balaguer, cp 25600 tramet a Majorista del Texà, S.L.

domiciliada al c/ Súria, 34 de Barcelona, cp 08914, sol·licitant:

24 pantalons texans mod. 234/TX, color blau, talles 38-40-42-44, 6 per talla. Preu unitari 33,05 €

15 caçadores texanes mod. 45/TX, color negre, talles 40-42-44, 5 per talla. Preu unitari 41,12 €

Elabora l’albarà sense valorar i l’albarà valorat, amb data d’avui.

Exercici 2.- L’empresa Comercial del Mediterrani, SL, amb NIF B-33221100 i domicili al carrer Llofriu, 20

de Barcelona, cp 08013 tramet comanda núm. 824 de mercaderies a l’empresa Majoristes de llana, SA, NIF

A-28332244, domiciliada al carrer Montseny, 90 cp 08325 de Sabadell, sol·licitant:

90 cabdells de llana de color blanc, ref. 0056/BL a 2,05 € la unitat.

40 cabdells de llana de color negre, ref. 0057/NG a 2,08 € la unitat.

75 cabdells de llana bicolor (negre-blanc), ref. 0088/BN a 1,98 € la unitat.

El pes total dels tres paquets és de 9 kg. i es remet a ports pagats. La mercaderia es remet al magatzem

del comprador c/ Llofriu, 22 de Barcelona, mitjançant l’empresa de transports Sabatrans, S.L.

Tenint en compte les dades exposades, confecciona els albarans valorat i sense valorar.

QÜESTIONS DE REPÀS

1.- Indica quins són els passos que s'han de seguir abans de realitzar la tramesa de mercaderies.

2.- Indica els principals mitjans de transport i com s'anomenen els contractes que fan servir.

3.- Quins són els subjectes que intervenen en un contracte de transport?

4.- Quines diferències hi ha entre una tramesa a ports pagats i una tramesa a ports deguts?

5.- Quantes còpies s'emeten d'un albarà? I quines són les seves destinacions?

6.- Una vegada verificada la mercaderia per part del client, quins passos s'efectuaran?

7.- Si la mercaderia presenta problemes per exemple desperfectes com s'ha d'actuar?

8.- Com actuarem si la mercaderia rebuda del transportista no coincideix amb la sol·licitada?

9.- Indica quins són els tipus impositius aplicables al transport.

10.- Quina diferència hi ha en un albarà valorat i un albarà sense valorar? En quin cas utilitzaries cadascun?

T4 - L'IVA

Quan efectuem una operació de compra o rebem la prestació d’un servei, paguem, a més a més de l’import

de l’operació, un impost que s’anomena Impost sobre el Valor Afegit (IVA), sempre i quan l’operació estigui

subjecta a aquest tribut.

CARACTERÍSTIQUES

L’IVA és un impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. Hi estan subjectes les següents

operacions:

a) Els lliuraments de béns i prestacions de serveis fets per empresaris i professionals.

b) Les adquisicions intracomunitàries de bens.

c) Les importacions de bens.

L’Impost sobre el Valor Afegit és un impost indirecte perquè el contribuent no paga directament l’impost a

Hisenda, sinó que l’abonen als empresaris i professionals que fan les factures, i són aquests els que

l’ingressen a Hisenda.

L’IVA és un impost neutre per als empresaris i professionals que hi estan subjectes, ja que l’IVA que

suporten (paguen) el recuperen en la facturació practicada als seus clients. Per tant, els empresaris i

professionals són simples recaptadors, limitant-se a efectuar l’ingrés a Hisenda una vegada deduïdes les

quotes que han suportat.

L’IVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL

L’IVA és un impost que existeix en tots els països de la Unió Europea (UE). Les operacions que es fan entre

els països membres de la Unió es denominen operacions intracomunitàries i poden ser:

- Trameses intracomunitàries: la mercaderia surt d’Espanya cap a un estat membre de la UE.

- Adquisicions intracomunitàries: la mercaderia arriba a Espanya procedent d’algun estat membre de

la UE.

- Els termes importació i exportació es reserven per a operacions relacionades amb estats que no

pertanyen a la UE.

- Importacions: entrades definitives o temporals de productes de tercers països que no pertanyen a la

UE.

- Exportacions: trameses de productes a tercers països no membres de la UE.

OPERACIONS NO SUBJECTES A IVA I OPERACIONS EXEMPTES D’IVA

Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost.

Les operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls

aplica.

En la pràctica significa que hi ha empresaris i professionals que no poden carregar l’IVA en els seves

factures, però si que el suporten en les seves compres.

Classes d’exempcions

a) Plena: Afecta al comerç exterior; l’empresari o professional pot deduir l’IVA suportat en les

compres.

b) Limitada: Afecta a les operacions interiors; l’empresari o professional no pot deduir l’IVA suportat

en les compres.

EL SUBJECTE PASSIU

Els subjectes passius de l’IVA són els empresaris i professionals que fan operacions que estan subjectes a

l’impost.

El subjecte passiu ha de repercutir enterament l’IVA al comprador o contribuent, que és qui el suporta.

També correspon al subjecte passiu complir amb les obligacions materials i formals pròpies de l’impost:

expedir les factures, fer les liquidacions periòdiques i portar els llibres de registre obligatoris.

LA BASE IMPOSABLE

La base imposable és l’import total de la contraprestació o prestació de serveis (l’import realment pagat o

a pagar pel comprador) de les operacions subjectes a l’IVA.

Sobre la base imposable s’aplica el tipus impositiu, obtenint-ne la quota de l’IVA.

Exemple: Calcular la quota d’IVA repercutit en una venda valorada en 6.010,12 € si el tipus impositiu és

del 18%.

Solució: La quota d’IVA repercutit serà de 6.010,12 x 0,18 = 1.081,82 €

Conceptes que s’inclouen en la base imposable

Alguns dels conceptes que s’han de sumar a l’import dels béns o prestacions de serveis són:

a) Comissions, ports, transports i assegurances.

b) Els envasos i embalatges facturats, encara que siguin susceptibles de devolució.

c) Els interessos per retards o ajornaments en el pagament.

Conceptes que no s’inclouen en la base imposable

Els conceptes més freqüents i que no s’han d’incloure en la base imposable són:

a) Els descomptes previs o simultanis a l’operació.

b) Les despeses addicionals justificades: són quantitats pagades en nom i a càrrec del client que

compra.

Modificacions de la base imposable

Els casos més freqüents que poden donar lloc a modificacions de la base imposable posteriorment al

moment en què es va fer l’operació són:

a) Devolució dels envasos i embalatges: s’ha de fer una rectificació de la factura prèviament emesa.

b) Descomptes i bonificacions atorgats amb posterioritat al moment en què es va fer l’operació: cal fer

una factura de rectificació (expedida en una sèrie diferent) que faci referència a les factures inicials.

Si el descompte o bonificació és per volum d’operacions, cal fer referència al període a què corresponen les

factures.

TIPUS IMPOSITIU

És el percentatge que, aplicat sobre la base imposable dóna com a resultat la quota de l’IVA.

El tipus general 18% s’aplica a (sempre que no estiguin incloses en els altres dos grups):

- Trameses de béns i prestacions de serveis.

- Adquisicions intracomunitàries de béns.

- Importacions.

El tipus reduït 8% s’aplica, entre d’altres, a:

- Productes utilitzats en nutrició, excepte begudes alcohòliques.

- Animals, vegetals i altres productes utilitzats per obtenir els aliments esmentats en l’apartat

anterior.

- Béns usats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes (llavors, herbicides, etc.).

- Aigües per al consum humà, animal o per al regatge.

- Medicaments per al consum animal.

- Aparells utilitzats per suplir deficiències d’homes i animals.

- Habitacles, inclosos els garatges.

- Flors, plantes vives o ornamentals i llavors.

- Transport de viatgers i equipatges.

- Serveis d’hostaleria i restauració.

- Serveis de neteja de vies públiques i recollida de deixalles.

- Entrades de teatres, cinemes, concerts, parcs zoològics i espectacles esportius de caràcter

aficionat.

El tipus superreduït 4% s’aplica, entre d’altres, a:

- Pa, farines panificables i cereals per elaborar-los.

- Llet, formatges i ous.

- Fruites, verdures, hortalisses, llegums i tubèrculs.

- Llibres, periòdics i revistes.

- Medicaments per al consum humà.

DEDUCCIONS

Els empresaris i professionals subjectes passius de l’IVA poden deduir de les quotes meritades als seus

clients les quotes suportades en les adquisicions.

Esquemàticament, el procés de liquidació de l’IVA es resumeix:

Cal remarcar que només es podran deduir aquelles quotes suportades en operacions que estiguin

directament relacionades amb l’activitat empresarial o professional. Així doncs, NO seran deduïbles, entre

altres, les procedents de:

- Bens destinats a necessitats particulars d’empresaris o professionals.

- Bens que no estiguin comptabilitzats.

- Automòbils de turisme, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives d’us privat.

- Compra d’aliments, despeses de restaurant, hotels i espectacles.

- Adquisició de joies, objectes d’art, de col·lecció i antiguitats.

La deducció de les quotes suportades pot fer-se en les declaracions periòdiques de l’any o bé sol·licitant

la devolució del saldo al seu favor en l’última declaració-liquidació de l’any.

OBLIGACIONS FORMALS DEL SUBJECTE PASSIU

Esdevé obligat a:

a) Presentar les declaracions d’inici, modificació i cessament d’activitats.

b) Presentar les declaracions periòdiques (trimestrals o mensuals) i anualment, el resum i la relació de

clients i proveïdors.

c) Fer i lliurar les factures per cada una de les operacions subjectes a l’impost i conservar-ne una

còpia.

d) Portar la comptabilitat i els llibres de registre de factures emeses i factures rebudes, entre altres.

EXERCICIS

Exercici 1.- Calcular la base imposable amb les dades de la següent factura:

Preu de la mercaderia: 1.803,04 €

Descompte: 10%

Ports: 60,10 €

Exercici 2.- Calcular la base imposable amb les dades que es presenten:

Preu de la mercaderia: 1.803,04 €

Descompte: 10%

Ports: 60,10 €

Embalatges: 9,02 €

Assegurança: 18,03 €

Exercici 3.- Ara, en el mateix cas anterior, calcula la base imposable suposant que el comprador ha indicat

expressament que el transport i l’assegurança van a càrrec del venedor.

Exercici 4.- Determinar la base imposable i la quota d’IVA d’una operació de les característiques següents:

Import de la mercaderia: 1.502,53 €

Descompte: 15%

Ports: 270,46 €


IVA: tipus reduït 8%

Exercici 5.- Determinar la base imposable i la quota d’IVA sabent que l’import total d’una operació és de

6.731,34 euros i que hi ha inclòs l’IVA del tipus general.

Exercici 6.- Calcular la quota que ha d’ingressar a Hisenda un subjecte passiu que es dedica a fabricar

mercaderies, si sabem que el volum d’operacions que ha efectuat és el següent:

Import de les compres: 6.010,12 euros

Import de les vendes: 7.212,15 euros

IVA: 18%

Exercici 7.- Determinar el tipus impositiu i la quota d’una operació de venda de llavors, saben que la base

imposable és de 10.217,21 €.

Exercici 8.- Calcular la quota d’una operació que va costar 21.035,42 €, utilitzant els tres tipus impositius.

Exercici 9.- Determinar la base imposable i la quota d’una operació de 13.222,7 €, que porta inclòs l’IVA

de tipus general.

Exercici 10.- Calcular la base imposable i la quota d’una operació amb les característiques següents:

Import de la mercaderia comprada 3.606,07

Embalatges 36,06

Descompte 15%

Ports 300,51

Assegurances 72,12

IVA tipus reduït 8%

Exercici 11.- Calcular la base i la quota d’una operació comercial l’import de la qual és de 10.217,21 €

(IVA inclòs), aplicant els tres tipus d’IVA diferents.

Exercici 12.- Calcular la liquidació a Hisenda d’un subjecte passiu que es majorista, i el volum d’operacions

que ha efectuat durant el període és el següent:

Import de les compres: 10.910,18 euros

IVA suportat: 1.745,63 euros

Import de les vendes: 9.210,05 euros

IVA repercutit: 1.473,61 euros

Determinar si el resultat és a ingressar o a retornar.

13.- L’empresa Distribucions de fruita, S.A., compra els següents productes: Mandarines 300,51 € i Patates

108,18 €. Li apliquen un descompte del 5%. Transport 18,12 €

Determina la base imposable, el tipus d’IVA a aplicar i la quota.

QÜESTIONS

1.- Defineix l'IVA

2.- Què són les operacions intracomunitàries?

3.- En que es diferencien les operacions intracomunitàries de les importacions i exportacions?

4.- En que es diferencien les operacions subjectes a l'IVA de les operacions exemptes d'IVA?

5.- En que es diferencien una exempció plena d'una exempció limitada?

6.- Qui és el subjecte passiu?

7.- Què és la base imposable de l'IVA?

8.- En que es diferencia el subjecte passiu del contribuent?

9.- Enumera els conceptes que s'han d'incloure pel càlcul de la base imposable.

10.- Enumera els conceptes que disminueixen la base imposable alhora d'efectuar-ne el càlcul.

11.- Enumera cinc productes en que s'apliqui el tipus impositiu del 18%, cinc en que s'apliqui el tipus

reduït del 8% i cinc en que s'apliqui el tipus superreduït del 4%

12.- Enumera les obligacions formals que han de complir els subjectes passius de l'IVA.

T5 - RÈGIMS ESPECIALS DE L'IVA. EL RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

La llei de l’IVA estableix una sèrie de règims especials per a diferents activitats empresarials, amb la

finalitat de simplificar la gestió d’aquest impost, degut a les característiques tan peculiars que presenten

determinats sectors.

Els règims especials són:

a) Simplificat.

b) Comerç al detall.

c) Agricultura, ramaderia i pesca.

d) Béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.

e) Agències de viatges.

El règim de les agències de viatges i el del comerç al detall són obligatoris, la resta són opcionals.

RÈGIM ESPECIAL DE COMERÇ AL DETALL

La llei de l’IVA defineix el comerç al detall com aquell que acompleix els següents requisits:

Que vengui habitualment bens sense haver-los sotmès a un procés de transformació.

Que més del 80% de les vendes que realitzi siguin a consumidors finals (clients que no siguin

empresaris ni professionals).

El règim aplicable als detallistes és el Recàrrec d’equivalència.

ESTUDI DEL RECÀRREC D’EQUIVALÈNCIA

Com s’ha dit, és un règim obligatori aplicable a comerciants detallistes que, sent persones físiques venen

al detall els productes no exceptuats pel Reglament de l’IVA.

El recàrrec d’equivalència es desenvolupa per mitjà dels proveïdors, als quals el comerciant detallista ha de

notificar la circumstància d’estar inclòs en aquest règim especial.

El proveïdor, quan envia les mercaderies repercuteix en les factures, a més de l’IVA, un recàrrec especial

que haurà d’ingressar a Hisenda junt amb l’IVA. El detallista suporta, per tant, la suma d’ambdós tipus.

Quan posteriorment vengui els seus productes només repercutirà l’IVA corresponent, en cap cas el podrà

incrementar amb el percentatge del recàrrec.

El detallista està exempt de les obligacions de liquidació de l’impost, facturació i registre d’aquestes

vendes. El recàrrec d’equivalència s’aplica sobre la mateixa base que l’IVA.

Els percentatges del recàrrec d’equivalència que es corresponent amb el tipus d’IVA són:

Tipus d'IVA Recàrrec d'equivalència

18% 4%

8% 1%

4% 0,5%

Esquema del funcionament del recàrrec d’equivalència:

EXERCICIS

Exercici 1.- L’empresa XICA, SA, ven a un minorista subjecte al règim de recàrrec d’equivalència un

producte per import de 6.300 €. Calcular l’import total de la factura que haurà d’abonar el minorista si el

tipus d’IVA aplicat és del 4%.

Exercici 2.- Calcular la base imposable, l’IVA, el recàrrec d’equivalència i l’import total d’una venda de les

característiques següents:


Descompte: 10%

Ports: 40,10 €

IVA: 18%

Exercici 3.- Calcular la base imposable, l’IVA, el recàrrec d’equivalència i l’import total d’una venda, amb

les dades que es presenten:

Preu de la mercaderia: 893,84 €

Descompte: 2%

Ports: 29,16 €


IVA: 8%

Exercici 4.- Calcula la quota de l’IVA i el RE produïts per un majorista que ha fet totes les vendes a

detallistes sotmesos al règim d’equivalència. Les vendes van ser les següents:

18.003,46 € sotmesos a l’IVA del tipus general.

23.030,84 € sotmesos a l’IVA del tipus reduït.

15.025,05 € sotmesos a l’IVA del tipus superreduït.

Exercici 5.- Calcula l’import d’una operació sotmesa al règim d’equivalència amb les característiques

següents:


Descompte: 5%

Ports: 146,46 €


IVA: tipus general.

Exercici 6.- Determinar el total i la quota d’una operació en règim d’equivalència, per un import de

48.008,98 €, utilitzant els tres tipus impositius diferents.

Exercici 7.- Un majorista ven a un detallista subjecte al règim d’equivalència peces de vestir per 32.450,09

€ (impost inclòs). Determina l’import de la mercaderia, la quota d’IVA i el recàrrec d’equivalència.

EExxeerrcciiccii 88..-- Resol a les següents pàgines les següents factures tenint en compte el següent requadre:

La Maite Barniol Vall i l'Elena Badia Serra estan subjectes al Recàrrec d’equivalència

Taules d’IVA

- IVA miralls: General 18%

- IVA pollastres: Reduït 8%

- IVA tomàquets, taronges i ous: Súper reduït 4%

a) L'empresa Espill, SA. amb domicili al carrer Josep Sala, 26 de Manresa (08242) i amb el CIF A-08060193,

ha lliurat 15 miralls model Clàssic a l'empresa Salelles, SL, també de Manresa i amb domicili al Carrer

Major, 26. El seu CIF és B-58405060. El preu de cada mirall és de 9,00 €. Ambdues empreses varen

acordar els següents descomptes:

- més de 5 miralls 2% dte.




b) La mateixa empresa Espill, SA, va fer la mateixa venda a Maite Barniol Vall amb domicili al carrer Sant

Salvador, 10 de Manresa. El NIF de la clienta és 39335854-F i com abans hem comentat, aquesta està

subjecte al recàrrec d'equivalència. Tenint en compte els descomptes esmentats anteriorment, varen

acordar també un descompte del 2% per pagament immediat.

c) L'empresa Cresta, SA, domiciliada al carrer Dante, nº28 de Manresa amb CP 08242, fa una venda a

l'empresa Supermercats Caldera, SA, domiciliada al carrer dels Trabucaires, nº15 de Sant Juan de

Vilatorrada (CP 08250), de 20 dotzenes d'ous a 0,60 € la dotzena i 120 pollastres a 1,20 €/unitat. En

aquest cas no s’aplica cap tipus de descompte ni comercial ni de pagament immediat.

d) L’Elena Badia Serra (Balmes 15 – Manresa 39393939Z) fa una compra a Distribuïdora Cols, SL (Moixeró

34, Manresa – CIF B08454545) de 10 kg de tomàquets a 0,3 €/kg (descompte del 10%), 20 kg de taronges

a 0,45 €/kg, 50 pollastres a 0,6 €/kg (descompte del 15%) i 20 dotzenes d’ous a 0,45 €/kg.

FACTURA 1

Dades empresa Venedora Dades empresa compradora

FFaaccttuurraa nnúúmm DDaattaa ffaaccttuurraa

Comanda:

AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunnii.. ddttee.. TToottaall

DDttee.. PP..II.. BBaassee iimmppoossaabbllee II..VV..AA.. RR..EE.. TTOOTTAALL

1188%% 44%%

88%% 11%%

44%% 00,,55%%

FACTURA 2


Comanda:



1188%% 44%%

88%% 11%%

44%% 00,,55%%

FACTURA 3


Comanda:



1188%% 44%%

88%% 11%%

44%% 00,,55%%

FACTURA 4


Comanda:



1188%% 44%%

88%% 11%%

44%% 00,,55%%

T6 - GESTIÓ DE L'IVA

Tal i com ja s’ha esmentat, els empresaris i professionals (subjectes passius) només són intermediaris en el

procés de recaptació de l’IVA. Ells esdevenen obligats a liquidar aquest IVA a l’Agència Tributària

mitjançant la complimentació dels impresos del model oficial corresponent.

EL DRET DE DEDUCCIÓ

El dret de deducció neix, generalment, en el moment en el qual es produeixen les quotes deduïbles.

En les declaracions-liquidacions que corresponen a cada període de liquidació, els subjectes passius poden

deduir-se el total de les quotes deduïbles del període, del total de l’IVA devengat (generat).

No es podrà deduir l’IVA si han transcorregut més de 5 anys des que es va realitzar l’operació gravada.

LIQUIDACIÓ DE L’IVA

El subjecte passiu empresari o professional és el responsable de declarar i liquidar l’IVA, a no ser que

siguin operacions exemptes. Estan obligats a realitzar de forma periòdica la declaració-liquidació utilitzant

els models oficials corresponents.

Amb caràcter general, el període de liquidació és el trimestre natural.

El model que es complimenta és el 303 i es formalitza tot i que durant el període no s’hagin realitzat

operacions.

Terminis de presentació

Primer trimestre De l'1 al 20 d'abril

Segon trimestre De l'1 al 20 de juliol

Tercer trimestre De l'1 al 20 d'octubre

Quart trimestre De l'1 al 30 de gener següent

Quan l’empresa és de gran envergadura i facturi més de 1.000 milions, o és exportadora, haurà de

presentar declaracions-liquidacions de forma mensual. En aquest cas el model que caldrà presentar és el

320 i el 330, respectivament.

Termini de presentació

Mensual De l'1 al 20 del mes següent

Resultat de la liquidació

El resultat de la declaració-liquidació pot ser positiu, es a dir, a ingressar a Hisenda o a compensar en la

propera liquidació.

Quan l’import de les deduccions superi l’import de les quotes produïdes o devengades dins el mateix

període, l’excés es podrà compensar en les declaracions posteriors, fins un termini de 5 anys comptats a

partir de la presentació de la declaració-liquidació en la qual es va originar la diferència.

El subjecte passiu, també pot optar per sol·licitar la devolució de la diferència existent a 31 de desembre

de cada any dins la declaració-liquidació corresponent a l’últim període de liquidació.

Lloc de presentació

Les declaracions-liquidacions poden presentar-se directament a les delegacions o administracions de

l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), corresponents al domicili fiscal del subjecte passiu, o a

entitats col·laboradores (Bancs i Caixes d’Estalvi).

No obstant, quan el resultat sigui a compensar o sense activitat s’han de presentar a l’administració de

l’AEAT corresponent al domicili fiscal i, si no n’hi ha, per correu.

Al final de l’any, quan se sol·licita la devolució, s’ha de presentar a les entitats col·laboradores.

Declaració - Resum Anual

La declaració-resum anual és una declaració que conté totes les dades relatives a les declaracions de l’IVA

corresponents a l’any que es liquida.

Estan obligats a presentar-la tots els subjectes passius que durant l’any hagin fet declaracions tant

mensuals com trimestrals.

En un sobre a l’efecte s’inclouran:

- La declaració resum (390)

- L’exemplar, de totes les declaracions-liquidacions corresponents a l’exercici, que figura amb

l’identificatiu: “exemplar per al sobre anual”.

El sobre es presenta al mateix moment que l’última declaració-liquidació de l’IVA de l’exercici.

EXERCICIS

Exercici 1.- L’empresa XIC, SL, presenta durant el tercer trimestre de l’any 2010, les següents dades:

Vendes al 18% ........................ 601,01 €

Vendes al 8% .......................... 1.502,53 €

Vendes al 4% .......................... 1.051,77 €

Les compres realitzades durant el període han estat de:

Productes al 18% .................... 601,01 €

Productes al 4% ...................... 721,21 €

Es demana determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.

Exercici 2.- L’empresa MIX, SA presenta durant el primer trimestre de l’any 2010, les següents dades:

Vendes al 18% ........................ 2.283,85 €

Vendes al 8% .......................... 841,42 €


Productes al 18% .................... 3185,36 €

Productes al 4% ...................... 601,01 €

Determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.

Exercici 3.- Durant el segon trimestre de l’any 2010, l’empresa MIX, SA presenta les dades següents:

Vendes al 18% ........................ 3125,26 €


Productes al 18% .................... 661,11 €

Productes al 4% ...................... 540,91 €

Determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.

QÜESTIONS

1.- El recàrrec d'equivalència s'aplica sobre:

a) El total de l'operació

b) La base imposable

c) L'import total dels productes

d) Quota d’IVA

2.- Dins del règim especial del comerç minorista indica quins percentatges de recàrrec d'equivalència

correspon a cada tipus d'IVA?

3.- El comerciant minorista liquida l'IVA a Hisenda?

4.- Per què el comerciant minorista mai podrà incrementar en les vendes que faci als seus clients el

percentatge del recàrrec?

5.- Fes l'esquema en el qual quedi plasmat que paga els diferents impostos i qui és el responsable de

liquidar-los a Hisenda entre Majorista, Minorista i Consumidor.

6.- Com es calcula el deute tributari en l'IVA?

7.- Quina diferència hi ha entre IVA a Retornar i IVA a Compensar?

8.- És necessari disposar de la factura per tal de poder-se deduir l'IVA Suportat? Per què?

9.- Quines característiques ha de tenir aquesta factura?

10.- En quins terminis i models es liquida l'IVA? I el resum anual?

T7 - LA FACTURA

Podem definir la factura com el document més complert i el més important dins dels de compravenda ja

que és el que legalment acredita el lliurament de bens o la prestació del servei.

Quan comprem en un supermercat, agafem el transport públic o anem al cinema, es a dir, quan realitzem

l’adquisició d’un bé o un servei, ens lliuren la factura o un document substitutiu (tiquet o val), que en el

cas d’efectuar una reclamació, el presentarem com a comprovant.

L’obligació d’expedir i lliurar factures està regulada pel RD 2.402/1985, de 18 de desembre, en el qual

s’estableix que: Els empresaris i professionals estan obligats a expedir i lliurar factures per cada una de les

operacions que duguin a terme i a conservar-ne una còpia o matriu.

CONCEPTE DE FACTURA

És un document que acredita legalment una operació de compravenda o de prestació de serveis.

Requisits que han d’acomplir

Han de contenir necessàriament les següents dades:

a) Número. La numeració ha d’ésser correlativa.

b) Nom i cognoms o denominació social, NIF i adreça, tant de l’expedidor com del destinatari.

c) Descripció de l’operació i contraprestació total. Ha de contenir totes les dades necessàries per a la

determinació de:

a. La base imposable

b. El tipus tributari

c. La quota repercutida

Si la factura inclou lliuraments de béns o serveis subjectes a tipus impositius diferents, caldrà

diferenciar la part de l’operació subjecta a cada tipus. Quan l’IVA es repercuteixi dins del preu

s’indicarà amb l’expressió “IVA inclòs”.

d) Lloc i data d’emissió.

Exemple: Anem a veure-ho amb un exemple. Imaginem-nos que tenim els següents albarans per facturar:

Albarà 309 305 306 308 307 310

Data 30/01/07 25/01/07 25/01/07 28/01/07 27/01/07 01/02/07

1. Si facturem segons la data de l'albarà i com que les dates sempre han de ser correlatives, el primer que

farem serà ordenar els albarans per data. D'aquesta manera, primer de tot facturarem els albarans 305 i

306, (en l'ordre que vulguem) seguidament el 307, el 308 i per últim podrem facturar el 309 i el 310 .

2. Si facturem segons el dia d'avui, no caldrà que ordenem els albarans per data, ja que tots portaran la

data d'avui.

Duplicats i còpies de les factures

Només es pot expedir un original de cada factura, no obstant, quan en una mateixa operació coincideixin

diversos destinataris o es produeixi la pèrdua de l’original es podran expedir duplicats.

En cada un dels duplicats ha de constar l’expressió duplicat i la raó de la seva expedició. Per exemple:

“Duplicat per extravio de l’original”

En totes les còpies de les factures s’hi ha de fer constar el caràcter de còpia.

Termini de conservació

Tan les factures com els documents substitutius s’han de conservar durant cinc anys, comptats a partir del

dia que finalitza el termini reglamentari per presentar la corresponent liquidació de l’IVA.

Facturació de despeses addicionals

Quan les despeses es facturen junt amb la mercaderia passen a formar part de la base imposable i, per

tant, estan sotmeses al mateix tipus impositiu que l’operació principal. Entre els més habituals hi trobem

els ports i els envasos i embalatges.

Ports.- Són la despesa originada pel trasllat dels productes fins a la destinació designada pel comprador.

Quan els ports són per compte del comprador, poden realitzar-se amb vehicle propi de l’empresa

venedora o bé per agència de transports. Si s’inclouen a la factura, formaran part de la base imposable i

tributaran al mateix tipus impositiu de la venda.

No obstant, en determinades ocasions els ports no estan gravats amb el tipus impositiu de l’operació

principal que els ocasiona, sinó amb el que li correspon per la seva naturalesa, en aquest cas el 16%.

Llavors s’han de facturar per separat.

Envasos i embalatges.- Aquí hem de distingir dos tipus d’envasos:

a) Envasos amb dret a devolució (reutilitzables).

b) Envasos no reutilitzables.

L’import dels envasos i embalatges, tant si són com no reutilitzables, incrementen la base imposable de la

mercaderia i tributaran al mateix tipus impositiu de la mercaderia que contenen.

Cal tenir en compte que si es tracta d’envasos reutilitzables, quan es retornin, el venedor haurà de

confeccionar la corresponent nota d’abonament que rectifiqui la factura inicial (mod. 2).

Càlcul de l’import facturat

Per tal de realitzar el càlcul de l’import correctament s’han de seguir els passos següents:

a) Calcular la base imposable

b) Calcular la quota, tenint en compte si hi ha recàrrec d’equivalència

c) Calcular l’import total de la factura

LA NOTA D’ABONAMENT

La nota d’abonament és el document que emet el venedor per tal de modificar una factura lliurada

anteriorment al comprador, per tant, ni la anul·la ni la substitueix.

El proveïdor emet una nota d’abonament quan:

a) El client ha detectat un error de càlcul en la factura.

b) No s’han tingut en compte els descomptes acordats.

c) S’han carregat articles que no corresponien.

d) El client retorna mercaderies com a conseqüència d’anomalies detectades.

e) Es produeix, per part del client, el retorn de envasos o embalatges.

f) S’acordi una rebaixa o bonificació posterior a l’emissió de la factura inicial.

La nota d’abonament és un document que té, a efectes d’IVA, el mateix valor que la factura, per tant ha de

reunir el mateixos requisits.

Al igual que en la factura, de la nota d’abonament se’n expedeix original pel client i còpia pel proveïdor.

ELS LLIBRES DE REGISTRE DE FACTURES

Els llibres s’han de portar amb claredat i exactitud, per ordre de dates, sense espais en blanc,

interpolacions, raspadures i ratllades.

Les anotacions es poden fer en fulls separats que després s’hauran de numerar i enquadernar

correlativament per formar llibres.

Llibre de registre de factures emeses

En aquest llibre (Mod.3) s’anoten les factures i documents equivalents o substitutius expedits de totes les

operacions fetes pel subjecte passiu de l’impost.

Les factures emeses s’anoten d’una en una, per ordre correlatiu de dates i numeració, i s’hi indica el

número, data, destinatari, base imposable, tipus impositiu i quota repercutida.

Llibre de registre de factures rebudes

En aquest (Mod.4) s’anotaran totes les factures i documents equivalents o substitutius corresponents a

bens i serveis adquirits, numerats correlativament per ordre de recepció.

Les anotacions es fan de forma individualitzada, indicant-hi el número de recepció, data, nom de

l’expedidor, base imposable, tipus impositiu i quota suportada.

ELS DESCOMPTES

Els descomptes són rebaixes sobre el preu a pagar que pot fer el proveïdor per diversos motius. Els més

comuns són:

Comercials: Es realitzen en funció del producte o del client. Podem trobar molts exemples:

- Anem a una fira i volem fer la promoció d'un producte. Oferim un descompte del 10% per totes les

comandes que ens facin durant la fira.

- Tenim un client que per les bones relacions comercials que tenim, li fem un descompte del 5% per tot el

que ens compri.

- Tenim un model que és de la temporada anterior i li rebaixem el preu, etc.

Pagament immediat: El venedor ofereix un incentiu al seu client perquè li pagui en un termini curt.

Normalment sol ser un mes.

Ràppel o descomptes per volum: El venedor ofereix incentius per les compres que suposen una major

quantitat d'articles. Normalment s'estableix un termini i s'aplica un ràppel si el comprador supera un volum

determinar de productes o de diners. Per exemple:

Per articles Per volum de comanda

De 100 a 200 5% dte. De 600 a 900 € 5% dte.

De 201 a 500 10% dte. De 900,01 a 4200 € 10% dte.

De 501 a 999 15% dte. De 4200,01 a 6000 € 15% dte.

És molt important tenir en compte que tant els descomptes per pagament immediat com els ràppels,

s'apliquen un cop s'ha descomptat el comercial.

Exemple: Farem una venda de 10 ordinadors. El preu de cada ordinador és de 900,00 €. Els ordinadors

estan d'oferta i sobre el preu apliquem un 10% de descompte. A més a més, oferim un descompte de

pagament immediat del 3%, sempre i quan el client ens pagui al comptat. El nostre client està subjecte a

Recàrrec d'equivalència.

QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU UNITARI DESCOMPTE TOTAL

10 Ordinadors 900,00 10% 8.100,00 €

Descompte del 3% per pagament immediat sobre 8.100,00 €

Base imposable

18% IVA sobre 7.857,00 €

4% R.E. sobre 7.857,00 €

TOTAL FACTURA (a pagar)

243,00

7.857,00

1.414,44

314,28

9.585,72 €

EXERCICIS

Exercici 1.- Confecciona, amb data d’avui, la factura núm. 101/02, corresponent a l’albarà de l’exercici

núm. 1 del tema 3, en la qual se servien:

24 pantalons texans mod. 234/TX, color blau/pedra, talles 38-40-42-44, 6 per talla. Preu unitari 33,05 €

15 caçadores texanes mod. 45/TX, color negre/pedra, talles 40-42-44, 5 per talla. Preu unitari 41,12 €

Has de tenir en compte que:

S’aplica un descompte comercial del 5%.

Es carrega en concepte de ports de la mercaderia 13,67 €

S’ha d’afegir l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.

La forma de pagament és al comptat i en efectiu.

Exercici 2.- L’empresa Majoristes de llana, SA, confecciona la factura núm. 1067, corresponent a l’albarà

de l’exercici núm. 2 del tema 3, on se servien:

90 cabdells de llana de color blanc, ref. 0056/BL a 2,05 € la unitat.

40 cabdells de llana de color negre, ref. 0057/NG a 2,08 € la unitat.

75 cabdells de llana bicolor (negre-blanc), ref. 0088/BN a 1,98 € la unitat.

S’ha de tenir en compte que:

S’aplica un rappel del 8%.

S’ha d’afegir l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.

La forma de pagament és amb transferència bancària amb càrrec al compte de la Caixa d’Estalvis de

Terrassa.

Exercici 3.- Fundiciones de Norte, S.L., redacta la factura núm. M/234, corresponent a la tramesa que

consta en l’albarà de l’exercici núm. 3 del tema 3, on hi figura la tramesa de:

25 recanvis ref. MOTOR/567, a 20,23 € la peça.

123 m. de cable ref. CAB/134, a 9,76 € el metre.

Es factura en concepte d’envasos no reutilitzables 51,76 €

S’ha aplicar l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.

La venda de mercaderia és a crèdit, restant pendent de cobrament.

Exercici 4.- Fundiciones del Norte, S.L., emet la nota d’abonament núm. 234/02 de la factura anterior i fa

la factura rectificativa, corresponent a un ràppel del 5% que concedeix al client Tallers Llopis, S.L., pel fet

d’haver assolit el mínim de 10.000 € anual en compres, establert per a la concessió d’un descompte

d’aquestes característiques.

SUPÒSIT DE REFORÇ

Supòsit 1.- L’empresa Majorista d’Electrodomèstics, S.L. de Badalona, c/ Occitània, 780, cp 08911, tel. 93

234 66 89, NIF: B-98 235 554, ven a l’empresa minorista Electrodomèstics Vilaplana de Lleida, c/ Segrià,

23, cp 25006, tel. 973 674 667, NIF: 89 456 269-P, els següents productes:

2 rentadores marca Linux, mod. 345/R, a 346,18 €.

5 escalfadors elèctrics de 50 l, marca Junker, ref. 90/SE, a 360,61 €.

1 forn elèctric marca Balay, mod. 2EE-IX a 480,81 €.

Confecciona:

L’albarà valorat núm. 215/02, amb data 13 de març, corresponent a la comanda 78/MÇ.

El transport es realitzarà utilitzant mitjans propis fins a l’establiment del comprador. Ports deguts.

La factura núm. 25/MÇ02, amb data 20 de març, tenint en compte que:

- Sobre els escalfadors s’aplica un descompte del 15%.

- L’import del transport és de 54,52 €.

- Cal calcular l’IVA i el Recàrrec corresponent.

L’import es satisfarà al comptat, mitjançant xec bancari conformat contra la Caixa de Catalunya, oficina de

Lleida. La nota d’abonament núm. 21/02, de data 21 de març, en la qual s’aplica un descompte del 5% per

pagament immediat.

Exercici 5..-- Emplena les següents factures de GLUPS, SAS del mes de Juliol de 2010 i fes el seu Ràppel

(Factura 9). Tots els productes que ven Cosefed, tenen un IVA del 18%.

DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss

0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS

AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544

0088440000 -- GGrraannoolllleerrss

FFaaccttuurraa nnºº 11 AA--0088557711440099

DDaattaa:: 0055//0077//22001100

AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall

221100 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 11 116622,,4422 €€ 1100%%

TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 1100 1111,,6611 €€ 55%%

GGeell 66 uunniittaattss 11 2244,,0044 €€

RReeccaannvvii PPaappeerr HHiiggiièènniicc 1188

RRoottllllooss 33 4499,,1166 €€ 55%%

SSaabbóó LLííqquuiidd 11 2200,,4488 €€

DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA //

RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL

1188%% // 44%%

IImmppoorrtt 88%% // 11%%

44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 0088//0077//22001100







44%% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%





FFaaccttuurraa nnºº 33 AAbboonnaammeenntt AA--0088557711440099

DDaattaa:: 0099//0077//22001100





1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%





FFaaccttuurraa nnºº 44 AAbboonnaammeenntt AA--0088557711440099

DDaattaa:: 1144//0077//22001100


221155 GGeell 66 uunniittaattss 11 2244,,0044 €€



44%% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 1155//0077//22001100






RRoottllllooss 22 4499,,1166 €€ 55%%



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 2200//0077//22001100




RRoottllllooss 33 4499,,4488 €€ 55%%



44%% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 2255//0077//22001100


223399 BBuuttaaccaa FFoorrmmuullaa 11 11 225544,,5500 €€ 33%%

RReelllloottggee eellss ttrreess rreeggnneess 33 2288,,7700 €€

MMiirraallll AArrtteessaannaall 1100 4400,,0000 €€ 88%%



44 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 2299//0077//22001100


226600 RReeccaannvvii PPaappeerr hhiiggiièènniicc 1188

RRoottllllooss 11 4499,,1166 €€ 55%%

SSaabbóó llííqquuiidd 11 2200,,4488 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%






DDaattaa:: 3300//0077//22001100




1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

Aquí tenim la fitxa de GLUPS, SAS per veure les condicions del Ràppel.

FFIITTXXAA DDEE GGLLUUPPSS,, SSAASS

GGuuaayyaaqquuiill,, 5544


AA--0088557711440099

DDeessccoommpptteess CCoommeerrcciiaallss

BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 1100%%

TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 55%%


RRoottllllooss 55%%

BBuuttaaccaa FFoorrmmuullaa 11 33%%

MMiirraallll AArrtteessaannaall 88%%

DDeessccoommppttee PPaaggaammeenntt

IImmmmeeddiiaatt

44%% NNoommééss qquuaann eennss ppaaggaa aall ccoommppttaatt

RRaappppeell PPaaccttaatt

MMeennssuuaall 00 aa 550000 22%%

550011 aa 11000000 33%%

11000011 aa 11990000 44%%

11990011 aa 22440000 55%%

MMééss ddee 22440011 77%%

PPoorrttss -- PPAAGGAATTSS

EExxeerrcciiccii 66..-- AAccaabbaa dd''EEmmpplleennaarr lleess sseeggüüeennttss ffaaccttuurreess tteenniinntt aammbb ccoommppttee eellss ddiiffeerreennttss ttiippuuss dd''iivvaa::

CCaavvaa 1188 %%

MMeellmmeellaaddaa // OOlliivveess // FFrruuiittss SSeeccss // CCaaffèè 88 %%

FFrruuiittaa FFrreessccaa 44 %%

AA ppaarrtt,, eell JJaauummee SSoolleerr MMoonnttggrraass,, eell JJoorrddii RRooiigg CCaammpprrooddoonn ii llaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa eessttaann ssuubbjjeecctteess aall

rreeccààrrrreecc dd’’eeqquuiivvaallèènncciiaa..


0088224422 -- MMaannrreessaa MMAARRIINNAA,, SSLLSS

AA--0088440000550000 MMoonnttee JJeessuuss,, 114477

1155000011 -- AA CCoorruuññaa

FFaaccttuurraa nnºº 5511 BB--1155222277009944

DDaattaa:: 0033//0011//22000099


11005566 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€

MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 55 33,,1122 €€

CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€

PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa

AA--0088440000550000 DDooss ddee MMaaiigg,, 1122

0088224400 -- MMaannrreessaa

FFaaccttuurraa nnºº 5522 3388774466778844--FF

DDaattaa:: 1199//0011//22000099


11005577 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€



PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa UUTTEEBBOONNIINN,, SSAASS

AA--0088440000550000 LLaass FFuueenntteess,, 1144

5500118800 -- UUtteebboo


DDaattaa:: 1166//0022//22000099


11005588 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€ 1100%%


CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 44%%

PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€

AAvveellllaannaa GGaarraappiinnyyaaddaa 11 44,,7777 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa JJoorrddii RRooiigg CCaammpprrooddoonn

AA--0088440000550000 RReevvoolltt,, 66

0088227722 -- SSaanntt FFrruuiittóóss ddee BBaaggeess

FFaaccttuurraa nnºº 5544 3388446655778899--GG

DDaattaa:: 2211//0033//22000099





PPoommeess 225500 ggrr.. 44 22,,0099 €€

OOlliivveess AArrbbeeqquuiinneess 550000 ggrr.. 11 88,,8800 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa EEUURROOMMOODDAA,, SSAASS

AA--0088440000550000 BBaalleessttrraa,, 1199

0088775500 -- MMoolliinnss ddee RReeii


DDaattaa:: 3300//0044//22000099



MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 44 33,,1122 €€ 55%%


PPoommeess 225500 ggrr.. 22 22,,0099 €€ 55%%

CCaavvaa FFrreeiixxeenneett CCoorrddoonn NNeeggrroo 99 77,,1133 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa

AA--0088440000550000 DDooss ddee MMaaiigg,, 1122


FFaaccttuurraa nnºº 5566 3388774466778844--FF

DDaattaa:: 2222//0055//22000099



MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 88 33,,1122 €€ 55%%


PPoommeess 225500 ggrr.. 44 22,,0099 €€

CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 66 1144,,2288 €€ 33%%

MMooeett CChhaannddoonn BBrruutt 99 2266,,6622 €€ 33%%



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa PPRROOTTEECC LLAABBOORRAALL,,

SSAASS

AA--0088440000550000 EEdduuaarrdd MMaarriissttaannyy,, 1144

0088881100 -- SSaanntt PPeerree ddee RRiibbeess


DDaattaa:: 2255//0055//22000099





PPoommeess 225500 ggrr.. 33 22,,0099 €€

CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 44 1144,,2288 €€

MMooeett CChhaannddoonn BBrruutt 77 2266,,6622 €€



44 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa JJaauummee SSoolleerr MMoonnttggrraass

AA--0088440000550000 ÀÀnnggeell GGuuiimmeerràà,, 8811


FFaaccttuurraa nnºº 5588 7777445588664477--EE

DDaattaa:: 1188//0066//22000099





PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€

VVii NNeeggrree TToorrrree JJuulliiàà 66 uunniittaattss 11 6644,,9922 €€ 1100%%

CCaaffèè CCllààssssiicc EEttiiqquueettaa NNeeggrree 66

uunniitt.. 11 8855,,4444 €€

CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 22 1144,,2288 €€

CCaavvaa FFrreeiixxeenneett CCoorrddoonn NNeeggrroo 22 77,,1133 €€ 55%%



44 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

EExxeerrcciiccii 77..-- CCoonnffeecccciioonnaarr eell RRaappppeell dd’’AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS ddeell mmeess ddee ffeebbrreerr tteenniinntt eell ccoommppttee llaa ffiittxxaa ddeell

ccoonnssuumm ddeell cclliieenntt qquuee mmoossttrreemm aa ccoonnttiinnuuaacciióó ii lleess ttaauulleess ddeell rrààppppeell..

AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS

RRaappppeell

PPaaccttaatt

00 aa 550000 22%%

550011 aa 11000000 33%%

11000011 aa 11990000 44%%

11990011 aa 22440000 55%%

MMééss ddee 22440011 77%%

FFaaccttuurreess BB..IImmppoossaabbllee IIVVAA TToottaall

nnºº1133 8899,,0000 €€ 1144,,2244 €€ 110033,,2244 €€

nnºº1199 221155,,0000 €€ 3344,,4400 €€ 224499,,4400 €€

nnºº2255 111122,,0000 €€ 1177,,9922 €€ 112299,,9922 €€

nnºº1199 -- 115599,,0000 €€ -- 2255,,4444 €€ -- 118844,,4444 €€

nnºº3344 330011,,0000 €€ 4488,,1166 €€ 334499,,1166 €€

nnºº4455 335511,,0000 €€ 5566,,1166 €€ 440077,,1166 €€

nnºº6633 7788,,0000 €€ 1122,,4488 €€ 9900,,4488 €€

nnºº6666 113355,,0000 €€ 2211,,6600 €€ 115566,,6600 €€

nnºº7744 -- 4499,,0000 €€ -- 77,,8844 €€ -- 5566,,8844 €€

nnºº7755 115500,,0000 €€ 2244,,0000 €€ 117744,,0000 €€


0088224422 -- MMaannrreessaa AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS

AA--0088440000550000 AArrrraassoo,, 4455

0088550022 –– MMoolliinnss ddee RReeii


DDaattaa:: 2288//0022//22000099




1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

EExxeerrcciiccii 88..-- AAccaabbaa dd''eemmpplleennaarr lleess sseeggüüeennttss ffaaccttuurreess tteenniinntt aammbb ccoommppttee eellss ddiiffeerreennttss ttiippuuss dd''iivvaa ((ééss

nneecceessssaarrii ccoonnssuullttaarr ll’’aannnneexx IIII ddee ttiippuuss dd’’IIVVAA aa EEssppaannyyaa))..

OObbsseerrvveeuu qquuee hhii hhaa aallgguunneess ffaaccttuurreess qquuee tteenneenn ddeessccoommppttee ppeerr ppaaggaammeennttss iimmmmeeddiiaattss.. PPeerr úúllttiimm ccoommeennttaarr

qquuee eell QQuuiimmii RRaaffaarrtt JJuuvvéé eessttàà ssuubbjjeeccttee aall rreeccààrrrreecc dd’’eeqquuiivvaallèènncciiaa..


0088224422 -- MMaannrreessaa IINNTTEERRCCAALLAA,, SSLLSS

AA--0088440000550000 LLyylliiuumm,, 116600

0088000044 -- BBaarrcceelloonnaa


DDaattaa:: 0055//0066//22000099


AA//22000066 FFoorrmmaattggee VVeenntteerroo SSeemmii 22 88,,4499 €€

FFoorrmmaattggee MMoozzzzaarreellllaa FFrreessccaa 44 11,,2200 €€

FFoorrmmaattggee MMaassccaarrppoonnee TTaarrrriinnaa 44 33,,2255 €€

CCaavvaa AAnnnnaa ddee CCooddoorrnniiuu 66 99,,0011 €€

VVii PPeettiillllaann AAgguullllaa BBllaanncc 22 55,,5588 €€

CCeerrvveessaa MMoorriittzz 44 44,,3355 €€



33 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa CCOONNFFEETTII PPAANNFFIILLOO SSEERRAAFFIINNII,, SSRRLL

AA--0088440000550000 VViiaa AAlleessssaannddrroo VVoollttaa,, 99

6677003399 -- SSuullmmoonnaa ((IIttaalliiaa))

FFaaccttuurraa nnºº 110077 IITT 0044771111223355229900

DDaattaa:: 0099//0066//22000099


1155 CCoonnffeettttii CCiiooccccoollaattoo ee MMaannddoorrllaa 2288 11,,2200 €€

CCoonnffeettttii CCaappuucccciinnoo 4422 11,,2255 €€ 11%%

GGrraappppoolloo NNooiisseetttteess 111177 33,,0000 €€

LLiiqquuoorriiccee CCoonnffeettttii 8800 00,,9900 €€ 11%%

CCoonnffeettttii NNooiisseetttteess 5555 11,,3300 €€

((BBOOMMBBOONNSS))



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa TTEERRMMIINNSSTTAALL,, SSAASS

AA--0088440000550000 SSaanntt PPiiuuss XX,, 88

0088990011 -- HHoossppiittaalleett


DDaattaa:: 1122//0077//22000099


660044 CCaallddeerraa AAllbbaa 2200BBEE 22 880055,,0000 €€

RRaaddiiaaddoorr DDeeccoorraall PPLL6600 88 111144,,0000 €€ 22%%

EEssttuuffaa DDeeccoorraattiivvaa EESSTT 6600//LL 77 220077,,0000 €€ 22%%



55%% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

Ports deguts inclosos en factura: 52,06 €


0088224422 -- MMaannrreessaa KKAANNAAKK IINNNNOOCCEENNTT

AA--0088440000550000 11,, RRuuee PPeettiinn GGaauuddeett

4422440000 -- SSaaiinntt CChhaammoonndd ((FFrraannccee))

FFaaccttuurraa nnºº 110099 FFRR 3311777733112244440011

DDaattaa:: 0077//0088//22000099


AA//2222440055 PPeerrffoorraatteeuurr 44 ttrroouuss ((FFoorraaddaaddoorr)) 66 44,,4455 €€

RRuubbaann iinnvviissiibbllee SSccootthh ((cceelloo)) 1100 22,,3300 €€

SSttyyllooss pplluummee WWaatteerrmmaann ((pplluummaa)) 66 7755,,0000 €€ 22%%

((MMAATTEERRIIAALL DD''OOFFIICCIINNAA))



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa VVIIAAJJEESS GGRRAANN CCAAPPIITTAANN,, SSLLSS

AA--0088440000550000 AArrccooss ddee llaa FFrroonntteerraa,, ss//nn

1144001100 -- CCoorrddoobbaa


DDaattaa:: 2255//0088//22000099


AA--6688 VViiaajjee aa MMaarrrraakkeecchh 88 ddiiaass mm//pp 22 ppaaxx 553311,,0000 €€

-- DDiiaa 11 BBaarrcceelloonnaa -- MMaarrrraakkeecchh

-- DDiiaa 22 MMaarrrraakkeecchh -- TTiizziinn TTiicchhkkaa

-- DDiiaa 33 -- 55 RReeggiioonn VVoollccaann SSiirroouuaa

-- DDiiaa 66 VVoollccaann SSiirroouuaa //

MMaarrrraakkeecchh

-- DDiiaa 77 MMaarrrraakkeesshh

-- DDiiaa 88 MMaarrrraakkeesshh -- BBaarrcceelloonnaa



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa SSEEFFEEDDFFRRUUIITTSS,, SSAASS

AA--0088440000550000 RRaammoonn AArrggiillèèss,, ss//nn

2255000055 -- LLlleeiiddaa


DDaattaa:: 1133//0099//22000099


117711 PPaassttaannaaggaa 22 11,,0066 €€

PPaattaattaa BBllaannccaa 2255 99,,0000 €€

TToommààqquueettss 1100 55,,6600 €€ 22%%

CCiirreerraa CCaassttaannyyeerraa 44 1133,,4444 €€

MMeellmmeellaaddaa PPrréésssseecc 440000 1122 99,,3366 €€

MMaacceeddòònniiaa 550000 AAllmmíívvaarr 1122 55,,2244 €€ 33%%

LLiiccoorr SSíínnddrriiaa 1122 1111,,5511 €€

SSuucc ddee TTaarroonnjjaa 1122 99,,1122 €€ 11%%

BBoossssaa AAmmaanniiddaa PPrreeppaarraaddaa 1100 22,,5500 €€



1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

Ports pagats: 27,50 €


0088224422 -- MMaannrreessaa MMUUNNDDIILLUUZZ,, SSLLSS

AA--0088440000550000 BBeenniittaa ddee ÁÁvviillaa,, 33

2288004433 -- MMaaddrriidd


DDaattaa:: 0022//1100//22000099


AALL--4433 BBoommbbiillllaa AAzzuullaaddaa 4400WW 2255 11,,7700 €€

BBoommbbiillllaa VVeellaa LLiissaa 1155WW 2255 11,,5500 €€

BBoommbbiillllaa LLoonngglliiffee 2200WW 2255 1166,,3355 €€

PPrrooyyeeccttoorreess ddee rreeaallccee 110000 WW 55 223322,,8844 €€ 55%%

CCaarrtteelleess LLuummiinnoossooss 88WW 55 3300,,8800 €€

LLuummiinnaarriiaa ddee ppiiee 2211WW 55 119933,,0000 €€ 1100%%



33 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%


0088224422 -- MMaannrreessaa QQuuiimmii RRaaffaarrtt JJuuvvéé

AA--0088440000550000 AAvv.. BBaasseess ddee MMaannrreessaa,,

2211


FFaaccttuurraa nnºº 111133 7744885533220000--QQ

DDaattaa:: 2222//1111//22000099


116655 -- AA MMaaggnnoolliiaa 44000011--11 55 9955,,0000 €€ 88%%

PPiinnuuss PPeennttaapphhyyllllaa 55000011--33 33 7799,,9999 €€

HHoorrtteennssiiaa AArrttiiffiicciiaall 11000044--22 22 3377,,1155 €€

PPeennssaammeenntt 22000011--55 1155 22,,5500 €€

FFeerrttiilliittzzaanntt 88000000--11 22 77,,7755 €€

AAbboonnoo SSòòlliidd ((11//22 KKgg)) 66000000--11 33 77,,7755 €€

TTeerrrraa UUnniivveerrssaall ((4400 lliitt..)) 66000011--44 44 55,,9955 €€ 22%%

IInnsseeccttiicciiddaa 88000000--44 77 77,,7755 €€

BBoonnssaaii MMaalluuss 55000011--44 11 112255,,0000 €€



66 %% 1188%% // 44%%


44%% // 00,,55%%

Ports deguts inclosos en factura: 33 €

T8 - EL MAGATZEM

Des que es fabriquen, produeixen o compren fins que s’utilitzen, consumeixen o venen, transcorre un cert

període de temps en que els materials o productes es troben magatzemats a l’empresa. Els objectes

magatzemats poden ser de classes molt diferents i es coneixen amb el nom genèric d’existències. A les

empreses els és de vital importància conèixer el valor de les existències per tal d’obtenir el cost dels

productes que vendran. La dificultat es planteja en la varietat de valors que tindran les existències

magatzemades en funció de la remesa i del període de temps en el qual foren entrades.

Davant la varietat de preus o costos i la gran quantitat d’existències, s’utilitzen diferents mètodes per

efectuar-ne la valoració: Preu mig ponderat (PMP), FIFO i LIFO.

ESQUEMA CONCEPTUAL

CONCEPTE DE MAGATZEM

El magatzem és un espai físic destinat a guardar-hi mercaderies, en el qual s’hi desenvolupa una

complerta gestió dels productes que conté.

Per poder complir adequadament la seva funció un magatzem ha de reunir una sèrie de condicions:

Ha de poder rebre ràpidament els articles.

Els materials dipositats al magatzem han d’estar correctament identificats, codificats i disposats, de

manera que puguin ser localitzats de forma ràpida.

Ha de disposar d’instal·lacions adequades al tipus d’articles emmagatzemats. Ha de facilitar l’entrada i

sortida dels articles.

EL CONTROL DEL MAGATZEM AMB FITXES

Ja hem comentat que una de les funcions del magatzem era controlar les existències, de manera, que

sapiguem en cada moment el número d’articles que tenim en stock.

El control es pot fer mitjançant els inventaris, és a dir, amb el recompte físics dels articles del magatzem.

Paral·lelament, podem fer un control documental amb fitxes. Les fitxes han de ser individualitzades per a

cada referència.

S’utilitza una fitxa per cada producte del magatzem i s’hi anoten tots els moviments amb indicació de la

data en que s’han produït, afegint-hi informació addicional referent a les operacions i a les empreses que

les han originat (mod. 1).

És important que en les fitxes es reflecteixin les quantitats d’existències que com a màxim o mínim hi ha

d’haver a magatzem, per tal d’avisar als departaments corresponents: al de compres o aprovisionament en

cas que la quantitat d’existències sigui inferior al mínim establert, amb l’objectiu de procurar noves

compres; al departament de producció o de vendes en el supòsit que la quantitat sigui superior al màxim

establert, perquè prenguin les mesures oportunes.

No hem de caure en l’error de que totes les sortides de material són només vendes, o que totes les

entrades de material són només compres. Hi ha altres motius per les quals es pot anotar a la fitxa una

entrada o una sortida de material. Tenim com exemple:

Sortides: - Devolucions de material que fem als nostres proveïdors.

- Vendes de material.

- Enviar material fora de la nostra empresa perquè una altre empresa hi realitzi treballs:

tintar, posar-hi accessoris. Aquests materials retornaran a la nostra empresa modificats.

- Enviar articles a d’altres magatzems que té l’empresa.

- Enviar productes a una fira.

- Productes amb tares o que són obsolets, etc.

Entrades: - Devolucions de material que ens fa els nostres clients

- Compres de material.

- Retorn d’articles modificats per un altre empresa.

- Recepció de materials provinents d’un altre magatzem de l’empresa.

- Retorn de productes per altres motius: fires, etc.

Quan un article retorna modificat o passa d’una secció de l’empresa a una altra, no pot entrar a la mateixa

fitxa de la qual van registrar la sortida, ja que no es tracta del mateix article.

Per exemple, si som una empresa tèxtil, tindrem una fitxa pel teixit de cotó i una altre pel teixit de cotó ja

estampat. Si no ho féssim així, en rebre una comanda de teixit estampat no sabríem si la podríem atendre

o no. A més, estampar el teixit requereix un temps a tenir en compte a l’hora d’establir dades de

lliurament del material.

Exemple: Amb aquest exemple controlarem les existències del producte A del nostre magatzem. Per ara,

només controlarem les unitat del producte (la quantitat).

Comencem l’any 2010 amb les existències que ens van quedar de l’any passat

Data Concepte Entrades Sortides Stock

2/1/10 Existències inicials 10

El dia 3/1/10 comprem 25 unitats a AFG


2/1/10

3/1/10

Existències inicials

Compra a AFG

25

10

35

El dia 7/1/10 fem una venda de 12 unitats a Cial. Camps


2/1/10

3/1/10

7/1/10


Compra a AFG

Venda a Cial. Camps

25

12

10

35

23

El dia 8/1/10 fem una devolució de 11 unitats de la compra que vam fer el dia 3/1/07 a AFG


2/1/10

3/1/10

7/1/10

8/1/10


Compra a AFG

Venda a Cial. Camps

Devolució a AFG

25

12

11

10

35

23

12

Les existències (o stock) del producte A que tenim el dia 8/1/10 és de 12 unitats.

El CALCUL DE LES EXISTENCIES: FIFO, i PMP

FIFO: RReeccuullll lleess iinniicciiaallss ddee ll''eexxpprreessssiióó ««FFiirrsstt IInn,, FFiirrsstt OOuutt»» ((pprriimmeerraa eennttrraaddaa,, pprriimmeerraa ssoorrttiiddaa)) ii vvaalloorraa lleess

ssoorrttiiddeess dd''aaccoorrdd aammbb eell pprreeuu ddee llaa ppaarrttiiddaa ccoommpprraaddaa aabbaannss ii,, qquuaann aaqquueessttaa nnoo ééss ssuuffiicciieenntt,, eess ccoommeennççaa aa

ccoommppuuttaarr eell pprreeuu ddee lleess uunniittaattss qquuee ccoorrrreessppoonngguuiinn ddee llaa sseeggüüeenntt eennttrraaddaa,, ii aaiixxíí ssuucccceessssiivvaammeenntt..

AAiixxíí,, lleess eexxiissttèènncciieess ffiinnaallss qquueeddeenn vvaalloorraaddeess aallss pprreeuuss mmééss rreecceennttss..

PMP: VVaalloorraa lleess ssoorrttiiddeess dd''aaccoorrdd aammbb llaa mmiittjjaannaa ddeellss pprreeuuss dd''aaddqquuiissiicciióó ddee lleess eexxiissttèènncciieess eenn aaqquueesstt

mmoommeenntt,, ppoonnddeerraattss ppeerr lleess qquuaannttiittaattss aaddqquuiirriiddeess..

Exemple: Vegem un exemple de com realitzar el càlcul del valor de les sortides d’existències amb els dos

mètodes que hem comentat:

L’empresa Arso06, SA, empresa dedicada al comerç de peces de confecció, ha tingut els següents

moviments d’existències durant l’últim exercici:

a. Mètode del preu mig ponderat

ENTRADES SORTIDES INVENTARI

Data Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor

4-1 800 120 96.000 800 120 96.000

5-3 600 140 84.000 800 120 96.000

600 140 84.000

1.400 128,6 180.000

9-6 400 128,6 51.430 1.000 128,6 128.570

8-8 520 128,6 66.860 480 128,6 61.710

2-10 320 170 54.400 480 128,6 61.710

320 170 54.400

800 145,1 116.110

3-12 400 145,1 58.055 400 145,1 58.055 €

Concepte Data Quantitat Preu

Existències inicials 04-01-08 800 u. 120 €

Compres 05-03-08 600 u. 140 €

Vendes 09-06-08 400 u. -

Vendes 08-08-08 520 u. -

Compres 02-10-08 320 u. 170 €

Vendes 03-12-08 400 u. -

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=first

b. Mètode FIFO

EXERCICIS

Exercici 1.- Confecciona la fitxa de magatzem corresponent a:

Producte: OLI LA SEGARRA

Capacitat: 1 litre.

Grau d’acidesa: 0,4.

Stock mínim: 50 unitats.

Operacions del mes d’abril:

- El dia 3 compra a Cooperativa El Molí 170 ampolles a 1,70 €

- El 5 ven a Alimentació Sans, 80 ampolles.

- El dia 7 compra 230 unitats a 1,68 €

- El dia 12 ven a Alimentsana, 150 ampolles.

- El dia 13 ven a Comercial Segués, SL, 125 unitats.

- El dia 16 compra 210 unitats a 1,65 €

- El dia 18 ven a Caprobo Cervera 110 ampolles.

- El dia 22 ven a Alimentació Sans, 100 unitats.

- El mateix dia ven a Queviures Rosell 30 ampolles.

- El dia 23 rep la comanda de 250 ampolles a 1,67 €

ENTRADES SORTIDES INVENTARI

Data Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor

4-1 800 120 96.000 800 120 96.000

5-3 600 140 84.000 800 120 96.000

600 140 84.000

1.400 180.000

9-6 400 120 48.000 400 120 48.000

600 140 84.000

1.000 132.000

8-8 400 120 48.000 480 140 67.200

120 140 16.800

520 64.800

2-10 320 170 54.400 480 140 67.200

320 170 54.400

800 121.600

3-12 400 140 56.000 80 140 11.200

320 170 54.400

400 65.600 €

TREBALL A REALITZAR:

1.- Confecciona la corresponent fitxa de magatzem del producte esmentat.

2.- Digues si s’ha produït alguna situació de risc i comenta quins problemes podia haver ocasionat de no

haver efectuat l’empresa una ràpida reposició del producte.

Exercici 2.- Realitza el control d’stock dels productes:

- Camises model “Safari” Talla 42

- Camises model “Safari” Talla 41

Comencem l’any amb les existències que ens van quedar l’any 2010:

- Camises T.41 2.500 unitats

- Camises T.42 3.750 unitats

o El dia 10/05 fem una compra a Tèxtil Bach de 500 unitats de la talla 42 i 700 de la talla 41. El

mateix dia realitzem una venda de 300 unitats de la talla 42 a Canals camisers, SL.

o El 12/05 rebem una comanda de Camiseria Soler de 150 camises de la talla 41 i la servim el mateix

dia.

o El dia 14/05 Canals camisers, SL ens retorna 100 unitats de la talla 42 de la compra que va fer el

dia 10/05.

o El 16/05 ens arriba la comanda que vam fer a Tèxtil Bach de les 1.000 camises talla 42 i les 750

camises de la talla 41.

o El 20/05 fem una venda a El Corte Inglés de 1.500 camises de la talla 42

o El 30/05 fem inventari i trobem una caixa de 300 camises de la talla 41 on hi ha caigut pintura. Les

camises no són aptes per la venda.

o Fem una comanda a Tèxtil Bach de camises de la talla 42. Ens arriba el dia 04/06. L’albarà diu que

arriben 1.250 camises, però en el recompte que hem fet, només n’hi ha 1.150.

o El 7/06 El Corte Inglés ens retorna 500 camises perquè ens vam equivocar (vam enviar la talla 43)

o El 9/06 enviem 10 camises de la talla 41 a Camises & Camises, SA, com a mostres.

El dia 15/06/08 decidim fer un altre inventari. Quantes unitats de cada talla, hi hauria d’haver?

Article:

Data Concepte Entrades Sortides Existències

Article:

Data Concepte Entrades Sortides Existències

Exercici 3.- Càlcul del valor de les sortides d’existències:

Suposant que es porten els inventaris permanents, quina es la valoració a: 1) PMP, 2) FIFO?

Exercici 4.- Càlcul del valor de les sortides d’existències: La societat PINTASA dedicada a l’elaboració de

pintures acríliques, ens proporciona el següent llistat d’entrades i sortides durant el mes de gener:

Data Concepte Preu

04 de gener Rebem 100 Kg 5,50 €/Kg


19 de gener Surten 150 Kg


30 de gener Surten 100 Kg

Calcular el valor de les existències al final del mes de gener pels mètodes FIFO i PMP.

Data Concepte Preu

01/01/07 Saldo 400 unitats 1,50 €

12/01/07 Compra 200 unitats 1,75 €

28/01/07 Compra 200 unitats 1,85 €

10/01/07 Venda 300 unitats 3,20 €

30/01/07 Venda 200 unitats 3,22 €

T9 - EL TRANSPORT

El transport, en el sentit general, és el trasllat de persones o coses. El transport sempre implica la

realització d’un contracte entre dues parts. Per exemple quan comprem un bitllet de tren estem

formalitzant un contracte. RENFE es compromet a traslladar-nos a canvi del preu que pagarem.

En el contracte de transport de mercaderies, una persona (el carregador) encarrega el trasllat a un altre

(transportista) a canvi d’un preu que han pactat.

Podem classificar els tipus de transport de mercaderies segons:

La seva naturalesa: - Públics: es contracten - Privats: són de l’empresa

El seu àmbit geogràfic: - Nacionals – Internacionals

El mitjà de transport: - Marítim – Aeri - Per carretera - Per ferrocarril - Postal

Les persones que intervenen en el transport:

El transportista: És la persona que s’encarrega de transportar les mercaderies.

El carregador/remitent: Persona o empresa que lliura les mercaderies per que es transportin (el

venedor).

El consignatari o destinatari: És la persona o empresa a qui el transportista lliurarà les mercaderies. És el

receptor de les mercaderies (el comprador))..

Les modalitats de pagament del transport :

Ports pagats: El carregador és fa càrrec de pagar el transport. Per tant, el transportista passarà la

factura al venedor.

Ports deguts: El transport serà pagat pel destinatari. Per tant, el transportista passarà la factura al

comprador.

EL PES I EL VOLUM

En el pes s’ha de tenir en compte:

El pes net: és el pes de la mercaderia.

La tara: és el pes de l’embalatge.

El pes brut: és el pes de la mercaderia un cop embalada, és a dir, la suma del pes net i de la tara.

Quan un transportista ens cobra per quilos, sempre tindrà en compte el pes brut, ja que s’emportarà la

mercaderia un cop embalada.

Exemple: Hem de lliurar 5 armaris i cadascun pesa 25 kg. Cada armari va embalat en una caixa que pesa 1

quilo.

Pes net: 125 kg. Tara: 5 kg. Pes brut: 130 kg.

El volum és cubicar una cosa, saber l’espai que ocupa, quin volum té. Per calcular-ho multiplicarem les

mides de la fondària, l’amplada i l’alçada.

Les mides d’un armari són: 1,146 m (amplada) x 1,6 m (alçada) x 0,69 m (fondària). El volum o el

cubicatge serà de 1,26 m3.

Per calcular el volum fixem-nos que hem multiplicat les tres mesures; d’aquesta manera hem trobat el

resultat.

No podem multiplicar mai mesures diferents, o sigui, metres multiplicat per decímetres o al revés.

Us aconsellem que primer passeu les mides a metres i que després busqueu el volum.

L’ENVAS I L’EMBALATGE

Per parlar d’envàs i embalatge, és convenient establir amb claredat la diferencia entre ambdós.

L’envàs, recipient o vas on es conserva una determinada mercaderia té com a objecte fonamental la venta

del producte. Per això, pa presentació, la dosificació i la compatibilitat entre el producte i el recipient son

els factors fonamentals.

L’embalatge té diverses funcions durant el transport i l'emmagatzematge de les mercaderies:

* identificació de la mercaderia

* facilitar-ne la manipulació

* facilitar inspeccions

* disminuir el risc d’accidents, etc.

* protecció de la mercaderia

11 mmeettrree 1100 ddeeccíímmeettrreess 110000 cceennttíímmeettrreess 11000000 mmiill··llíímmeettrreess

00,,000011 mmeettrree 00,,0011 ddeeccíímmeettrree 00,,11 cceennttíímmeettrree 11 mmiill··llíímmeettrree

Principals sistemes d’envàs i embalatge: Els principals són les caixes i els palets.

És molt important identificar cada embalum amb les dades del remitent i del destinatari. Moltes vegades

també és necessari marcar l’embalatge amb signes que indiquen que s’ha de tenir una cura especial:

material fràgil, etc.

1) Fusta: El seu grau d’humitat no haurà de superar el 20%. Els principals tipus

d’embalatge de fusta són: Caixes, caixes reforçada, cistell, caixa d’un o dos cintures,

gàbia.

2) Productes tèxtils: És presenten en forma de sacs, bosses o teixits per embolicar. Les

fibres més utilitzades son el cotó, el lli i l’espart. S’utilitzen sobretot per productes

agrícoles i certs productes minerals, si bé cada cop s’utilitzen més materials plàstics.

3) Paper i cartró: Les seves característiques fonamentals són les següents el gramatge i

la gruixària. Tenim els tipus compacte, sòlid i l’ondulat.

4) Vidre: Material obtingut com a conseqüència de la fusió d’una mescla de sílice, àlcalis

i calç. Les característiques principals són: Fragilitat, Transparència, Adaptabilitat de

formes.

5) Materials plàstics: Són derivats dels hidrocarburs i com a tals plantegen serios

problemes de combustibilitat i reciclatge. Tenim el polietilé, el porexpan i el poliuretà.

6) Materials metàlics: Acer: Utilitzat en bidons i sobretot en el que és l’embalatge més

important del transport: el contenidor. Alumini: s’utilitza amb frequencia en el transport

aèri.

7) Altres materials: Els sprays de protecció, molt utilitzats per protegir el vidre de

ratllades i els productes metalics de l’oxidació. Les boses inflamables per materials de

calci. Bosses de material dessecant per protegir les caixes i contenidors de la humitat.

Objectius principals de l'embalatge:

1. Protegir la mercaderia durant el transport i els processos de manipulació i emmagatzematge des

que surt de la fàbrica de l'exportador fins que arriba a la fàbrica de l'importador.

2. Facilitar la manipulació de la mercaderia.

3. Permetre identificar la mercaderia mitjançant un marcat adequat.

Dintre del Comerç Internacional, quan es parla de caixes s'entén que són de fusta i si es parla de cartrons

s'entén que són de cartró.

S'entén com unitat de càrrega el Palet i el Contenidor.

1.- PALET: Plataforma generalment de fusta, que pot ser de 1

o 2 pisos. Els palets normals responen majoritàriament a les

sol·licituds dels industrials.

Disponibles per a càrregues lleugeres, mitjana-pesades o

pesades, "perdudes" (solament serveixen una única vegada) o

de "rotacions múltiples".

Les dimensions dels palets normals són de 80x120cm o

100x120cm i tenen dos o quatre entrades.

Si els palets estan destinats a l'exportació, un tractament per fumigació responent a la norma NIMP15 és

obligatori per a alguns països (EUA, Xina,) normals responen majoritàriament a les sol·licituds dels

industrials.

Els més utilitzats en el Comerç Internacional són:

Europalet: 1,20 x 1,80 (usat habitualment en camió)

Universal: 1.20 x 1,00 (usat habitualment amb vaixell)

2.- CONTENIDOR: Calaixos metàl·lics amb dimensions normalitzades. N’hi ha dos tipus:

Contenidor de 20’ (peus) anomenat TEU. Medeix 6 metres de

llarg.

Contenidor de 40’ (peus) anomenat FEU. Medeix 12 metres de

llarg .

(1 peu equival a 33 cm.).

Trobem els següents: El tancat (Box) és el més freqüent. Dotat de portes es carrega amb l’ajuda de

carretilles o transpaletes.

El de costat obert (Open side) s’utilitza quan la mercaderia a carregar, a causa de la seva longitud, resulta

de difícil maneig a traves de la porta, s’utilitzen contenidors oberts pel costat.

Els de sostre obert (Open Top) s’utilitzen quan el volum de la mercaderia fa difícil el maneig a traves de la

porta o del costat. La plataforma (Flat) quan la mercaderia a transportar no encaixa en cap dels casos

anteriors.

La cisterna (Tank), l’isotèrmic, el frigorífic (Reefer), el calorífic, el de temperatura controlada, el plegable i

l’iglú són altres tipus de contenidors.

CAPACITAT DELS CONTENIDORS

Per Europa no es pot circular amb contenidors amb més de

40.000 kg. de pes en camió.

Contenidor TEU (20’): No es pot ficar mercaderia

amb un volum superior a 33 m³ i 22.000 kg. de

pes.

Contenidor FEU (40’): No es pot ficar mercaderia

amb un volum superior a 66 m³ i 26.000 kg. de

pes.

Quan s'ompli un contenidor es diu que es consolida.

Quan es buida un contenidor es diu que es desconsolida.

Depèn on consolida i es desconsolida el contenidor hi ha

tres tipus de viatge:

1. QUAY / QUAY: (De moll a moll) Quan es transporta

mercaderia de diversos exportadors i es comparteix el

contenidor (Es comparteix el contenidor)

2. DOOR / DOOR: (de porta a porta) Quan es transporta

mercaderia des del magatzem transitari d'origen fins al magatzem transitari de destinació (Es comparteix

el contenidor ).

3. HOUSE / HOUSE: Quan es transporta mercaderia des de casa de l'exportador fins a la casa de

l'importador (No es comparteix el contenidor).

Per a qui i per a quants importadors duu mercaderia el contenidor

1. FCL / FCL: Duu mercaderia d'un exportador a un importador.

2. LCL / LCL: Duu mercaderia de diversos exportadors a diversos importadors.

3. FCL / LCL: Duu mercaderia d'un exportador a diversos importadors

4. LCL / FCL: Duu mercaderia de diversos exportadors per a un solo importador.

El contenidor duu unes sigles identificatives, que han d'estar en totes les cares del mateix. Es composa de

4 lletres: Les tres primeres lletres corresponen al propietari del contenidor (l'empresa que lloga el

contenidor). La quarta és una O (que està homologat).

El contingut ha d'anar precintat- Si ho precinta un transitari, normalment el precinte és de plàstic.

SEAL: Nombre de precinte.

Si la duana vol fer una inspecció, desprecinta el precinte de plàstic i una vegada revisat li posa un precinte

metàl·lic amb el nom de DGA (Direcció general de Duanes), que indica que s'ha inspeccionat la

mercaderia.

SEMAFOR DUANA

Verda: Deixen passar la mercaderia.

Taronja: S'ha de revisar la documentació

Vermell: S'ha de revisar la documentació i la mercaderia.

Importància dels embalatges per a exportació

L'embalatge és un dels elements més importants en el negoci de l'exportació La utilització correcta de

cadascun d'ells permetrà preservar la qualitat dels seus productes. Aquí citem alguns aspectes tècnics dels

embalatges més comuns en l'exportació.

Protecció física i química.- Per a protegir la mercaderia de forma permanent, les superfícies es tracten amb

productes com per exemple, les pintures antiòxid a força de fosfat de zinc. Existeixen altres productes de

protecció temporal, com les ceres o resines, que es poden eliminar una vegada desembalada la mercaderia.

Per a evitar la corrosió s'usen amb molta eficàcia papers, pel·lícules, olis i grasses de protecció, gels de

sílice i inhibidors volàtils. La protecció contra la humitat pot millorar-se amb polietilè o làmines segellades

a la calor, incloent eventualment sals absorbents d'humitat.

Una bona ventilació basta de vegades per a eliminar la condensació.

Protecció mecànica.- La protecció mecànica durant el transport, destinada a contrarestar els efectes de la

compressió, la torsió, els corts, les sacsejades i les vibracions, pot millorar-se utilitzant materials de

farciment que immobilitzen la mercaderia dintre de l'embalatge.

Els articles fràgils han d'aïllar-se de les parets del contenidor mitjançant dispositius de suspensió que

absorbeixen els xocs i minimitzen les vibracions.

Protecció contra el robatori.- La protecció contra el robatori exigeix precaucions diverses, entre elles: lligar

els paquets amb cintes de metall o de plàstic, el que, a més de reforçar l'embalatge, augmenta l'estabilitat;

no indicar el contingut en la part exterior de l'embalatge i enviar la mercaderia per la ruta més directa

possible.

Marcat.- El cost del marcat, igual que l'embalatge, corre a càrrec de l'exportador. Cal assenyalar que la

responsabilitat del transportista i de l'assegurador s'aixeca quan el marcat és defectuós. Les despeses del

marcat han d'incloure's en el càlcul de preus.

L'exportador hauria d'aplicar les recomanacions sobre marcat de l'Organització Internacional de

Normalització (ISO).

Llista d'embalatge (Packing List).- Una vegada acabat l'embalatge i marcat, es prepara la llista d'embalatge,

en la qual han de figurar els següents aspectes: marques, quantitat, pes brut i pes net en quilograms,

dimensions en centímetres, volum i detall del contingut.

La llista, que inclou el nombre de paquets, pes i volum brut, és un document d'importació o exportació de

mercaderies indispensable per als transportistes, estibadors, el personal dels dipòsits i els clients.

Taujanes.- Serveixen per a ajuntar paquets en una sola unitat de càrrega, el que facilita la seva

manipulació i control.

Per a fixar les mercaderies sobre taujanes, se sol utilitzar làmines de plàstic envolupant o d'adherència

tèrmica i articles de fusta barats, de fàcil fabricació; les taujanes es lliuren gratuïtament juntament amb la

mercaderia.

Contenidors.- Un contenidor ha de ser resistent i reutilitzable i el seu disseny ha de permetre el transport

de mercaderies per diversos mitjans, sense que sigui necessari un transvasament intermedi.

En particular, hauria d'estar proveït de dispositius que facilitin el seu maneig, sobretot per a transferir el

contenidor d'un mitjà de transport a un altre, així com realitzar les tasques d’omplir i buidatge. En general

la capacitat de càrrega d'un contenidor és d'almenys 1m3.

CALCULAR EL PES VOLUMETRIC

Quan fem el packing list, obtenim un “pes brut” i un “volum”. Aquest pes, s’anomena per real del producte.

El següent pas que hem de fer, es calcular el “pes volumètric”, ja que el transportista, sempre agafa el que

resulta més gran dels dos (entre el pes brut i el pes volumètric).

Per fer aquest pas, necessitem consultar el llibre de Cargo Prat. Segons quin sigui el mitja de transport

utilitzat, les tarifes es tasen a raó de:

Transport terrestre nacional: 270 kg/m3

Transport terrestre internacional: 333 kg/m3

Transport aeri nacional i internacional: 160 kg/m3

Transport marítim internacional: 1000 kg/m3

Exemple: Segons el packing list que acabem de fer, la mercaderia que hem de transportar té un pes brut de

72 kg i un volum de 0,250 m3. Volem portar aquesta mercaderia de Manresa a Praga.

Per fer-ho tenim dos opcions: terrestre i aeri.

TERRESTRE: Pes brut / real = 72 kg

Pes volumètric = 0,250 m3 * 333 kg/m3 = 83,25 kg

AERI: Pes brut / real = 72 kg

Pes volumètric = 0,250 m3 * 167 kg/m3 = 41,75 kg

Recordeu que el transportista sempre agafa el pes més gran entre el pes brut i el pes volumètric.

PACKING LIST

El número de packing el trobem a Control de Packing list (Excel que trobem al departament comercial)

El packing list o relació de contingut completa la informació descrita en la factura comercial, en quant a

mercaderia, i ha de ser sempre emes pel exportador.

Es un document que te una gran importància en aquelles situacions on es produeix un despatx duaner físic

i serveis per facilitar el reconeixement selectiu per part del agent de duanes.

Així mateix és fa servir per comprovar, en el moment d’entrar la mercaderia al magatzem, la correcció en

quant a faltes, danys, sobres, ...

Aquesta és la plantilla de packing list que farem servir.

Com emplenem un Packing list?

CC// DDAANNTTEE,, 1111 -- MMAANNRREESSAA CCPP:: 0088224400

Tel: 93 874 87 92 Fax: 93 877 26 66

NIF: A-08400500

E-MAIL: [email protected]

PACKING LIST Nº de Packing:

DATE/Data: FIRM/Empresa:

DELIVERY NOTE/Albarà: ADRESS/Direcció:

Expedient: REGION/Provincia:

COSEFED FACT. REF./

Nº Comanda Facturaplus:

TOWN/Població:

PC/CP:

CARRIER/Transportista: CARGO PRAT COUNTRY/Pais:

BOX Nº

Caixa

TYPE

Tipus

QUANTITY

Quantitat

ART. Nr.

Referència / Descripció

STATISTIC NUMBER

Número Estadistic

GROSS WEIGHT

Pes Brut

VOLUME

Volum

1 C 3 DROC 7324.00.00 1,2 * 3 = 3,6 kg 0,080 * 3 = 2,4

2 D 2 CUB-2 8424.30.00 4 * 2 = 8 kg 0,224 * 2 = 0,448

2 D 2 PAPER 4803.00.31 1,5 * 2 = 3 kg 0,025 * 2 = 0,050

3 C 1 AT1 9403,10,91 12,45 * 1 = 12,45 0,216 * 1 = 0,216

2 CAIXA C 0,333 * 2 = 0,666 0,250 * 2 = 0,500

1 CAIXA D 0,750 * 1 = 0,750 0,500 * 1 = 0,500

TOTAL BOXES Total Caixes

TOTAL GROSS WEIGHT Total Pes Brut

TOTAL ARTICLES Volum mercaderies

TOTAL PACKAGE Volum Total

3 28,466 kg 3,114 m3 1 m3

- Anotem les referències i les quantitats de la comanda del client.

- Busquem i calculem tant el pes brut com el volum de les mercaderies.

- Emplenem les caixes amb el llistat corresponent “Packing List – Números Estadístics”.

- Optimitzar el màxim possible cadascuna de les caixes; recordem que com més gran és el volum,

més gran serà la tarifa.

- Per acabar, sumem les caixes a la mateixa plantilla.

- Finalment emplenem la part de baix.

El total pes brut és la suma de la mercaderia més la suma del pes de la caixa buida. En el

nostre exemple, és 28,466 kg. Fixem-nos que hem sumat a la mercaderia dues caixes C

i una caixa D.

El Volum mercaderies és la suma del volum de les mercaderies de la comanda. A

l’exemple anterior, aquest suma 3,114 m3.

El Volum total (Total Package) és el volum de les caixes que utilitzem. A l’exemple

anterior, tenim un total d’1 m3.

El total caixes és la suma de les caixes que omplim amb les nostres mercaderies.

Important: no confondre el pes de la caixa buida amb el volum de la caixa, és a dir, una caixa C, té un

volum de 0,250 m3 i el seu pes, quan està buida, és de 0,333 kg.

EXERCICIS

Exercici 1.- Lliurem el següent material i hem de calcular el pes brut:

- 10 parells de botes model “Cross”. Pes de cada parell: 1,500 kg.

- 25 parells de botes model “Keys”. Pes de cada parell: 1,300 kg.

- 55 parells de botes model “Sara”. Pes de cada parell: 1,250 kg.

Cada parell de botes va en una caixa de 250 gr. i cada 10 caixes petites van en una de més gran de 800 gr.

Tota la mercaderia va paletitzada en un palet de 12 kg.

Exercici 2.- Seguint amb l’exemple anterior, el transportista ens presenta la següent tarifa: Hem de calcular

quant ens costarà el transport:

MMíínniimm::................................................1166 €€

DDee 11 aa 110000 kkgg......................00..1199 €€ //kkgg..

DDee 110011 aa 550000 kkgg..............00..1188 €€ //kkgg..

Exercici 3.- Calcula en metres cúbics:

- 1,5 m * 0,6 m * 2 m =

- 0,65 dm * 11 cm * 300 dm =

- 0,8 m* 0,9 m * 0,5 m =

- 1,3 m * 1,2 dm * 5,9 dm =

- 0,9 m * 1 m * 1,67 m =

- 5 dm * 2,3 dm * 7 m =

- 30 cm * 1 m * 78 cm =

- 29 cm * 1,1 m * 121 dm =

Exercici 44.- Quins tipus de contenidors existeixen?

Exercici 5.- Quan diem que els ports son pagats i quan deguts?

Exercici 6.- Quins son els principals documents de transport de mercaderies?

Exercici 7.- Calcula que ens costarien els ports (necessitem el llibre de Cargo Prat):

- Primer de tot hem de determinar la zona a la que enviem el paquet.

- A la pàgina següent, tenint en compte la zona que ens ha donat, i amb els kg que tenim, trobem la

tarifa a aplicar.

Exemple: Portem 80 kg a Madrid. Si consultem el llibre, ens diu que Madrid és zona 6. Canviem de pàgina i

busquem la tarifa. En total, zona 6 amb 80 kg costa 24,05 € (agafem quilos fins 51 – 100 €/enviament).

Si portéssim més de 5.000 kg, aplicaríem les tarifes de l’última fila per cada 100 kg de càrrega.

NACIONAL

Transportar 154 Kg a Valencia de Alcántara.

Transportar 23 Kg a San Lucar de Barrameda.

Transportar 428 Kg a Santander.

Transportar 1.284 Kg a Linares.

INTERNACIONAL

Transportar 500 Kg a Venècia.

Transportar 89 Kg a Amsterdam.

Transportar 223 Kg a Marsella.

Transportar 2.247 Kg a Berna.

Per saber a quines comunitats autònomes pertanyen les ciutats, podem consultar les següents pàgines

web:

www.correos.es i clicar códigos postales.

http://www.correos.es/

Exercici 8.- Que signifiquen aquestes marques?

Exercici 9.- Cubicar (ficar) mercaderia dintre del contenidor.

a) S'envien uns “lingotes” i cada cartró medeix 20 cm X 10 cm X 50 cm i pesa 20 kg. En un FEU quants

cartrons podem ficar?

0,20 x 0,10

b) En un FEU de 40’ ¿quants cartrons entren si cada cartró medeix 75 cm x 60 cm x 40 cm i pesa 16 kg?

c) Seguint l’exercici anterior, esbrinar el que costaria el nòlit (transport internacional) si costa 3 Euros el

m³:

d) Es fa una exportació de cava i es vol saber en un contenidor TEU quants cartrons podrem posar si tenim

que el Pes cartró és de 12 kg i les dimensions del cartró son de 50 cm x 40 cm x 80 cm.

Exercici 10.- Emplena el packing list si tenim la següent comanda:

4 DIPSA / 3 BURE2 / 5 PAPELA / 2 COMPREPAP / 3 CAR-30 / 1 DUTXAN-G

TT1100 -- DDOOCCUUMMEENNTTSS DDEE TTRRAANNSSPPOORRTT

La majoria de documents de transport són simples certificats que acrediten que s’ha lliurat la mercaderia a

un transportista i els termes bàsics en què s’ha concertat el transport. Detallen el tipus de mercaderia, el

nombre de paquets, el pes brut, el volum i les marques.

CARTA DE PORT TERRESTRE (CMR)

És el document utilitzat en el transport internacional per carretera. L’acostuma a emetre el transportista i

té valor de lliurament de la mercaderia, en aparent bon estat i d’acord amb les característiques que es

detallen en el document. A més, amb el CMR el transportista assumeix l’obligació de lliurar la mercaderia

al seu destinatari i n’és el responsable en cas de pèrdua o dany.

En cap cas constitueix títol de propietat de la mercaderia. En conseqüència, no es endossable, ni

negociable. S’emet amb caràcter nominatiu i només qui figura en el document com a consignatari de la

mercaderia pot rebre-la en el punt de destí acordat

Exercici CMR: Seguint la següent informació, completa el CMR de la pàgina següent:

Les nostres dades són:

COSEFED, SAS (ES B60294956)

c/Dante, 11 – Baixos - 08242 Manresa - Barcelona (Espanya)

Venem 15 articles BARRIN-2 i 4 articles de CAR-30 a l’empresa:

Simply Green (NL 45897812)

Postbus 611 - NL 3300 AR Dordrecht - Netherlands

El magatzem el tenen a la mateixa direcció que la seu central.

El material que enviem és fràgil.

Els ports seran pagats ja que superen de llarg els nou cents (900 €).

Les mercaderies surten del magatzem que Cosefed, SAS té situat al Polígon Industrial de Santpedor,

Província de Barcelona.

Els nomenclatura combinada dels dos articles és: 9603 00 00 (Barrin-2) i 4680 10 01 (Car-30).

El transportista encarregat de realitzar el transport complert és Cargo Prat, SAS, c/de les Moreres nº

48, 08820 del Prat de Llobregat.

Juntament amb el CMR adjuntarem una copia de la factura comercial (Nº A/5438), una copia del

Packing List, la petició de servei i l’albarà comercial (Nº A/1016).

El transport costa cent cinquanta vuit euros amb cinquanta cinc cèntims (158,55 €). No hi ha

descomptes de cap tipus ni suplements addicionals.

El pes brut total dels articles de Barrin-2 és de 40,75 Kg i el seu volum és de 0,32 m3 mentre que

de l’article Car-30 és de 8,01 Kg i el seu volum és de 0,039 m3.

L’incoterm utilitzat és el CPT des de Barcelona (el tema següent son els Incoterms).

L’enviament és farà en data 19 de novembre del 2010.

Recordem que el CMR està compost de 4 copies: 1.- Exemplar pel Venedor (Remitent); 2.- Exemplar pel

Comprador (Destinatari); 3.- Exemplar pel Transportista; 4.- Copia pel que realitza el document.

Com que s’han de realitzar 4 copies i totes son

exactament iguals, quan entrem al CMR, el primer que

he de fer és seleccionar les 4 fulles.

A la imatge de sobre, fixem-nos que només hi ha la primera fulla (Mittente) seleccionada. Ho

sabem perquè està en blanc. Per seleccionar una fulla, hem de prémer el botó SHIFT i a

continuació premem les fulles a on volem que es copiï la

primera fulla. A la imatge de la dreta , veiem les 4 fulles

seleccionades.

D’aquesta manera, si emplenem la primera copia del CMR, al mateix temps estarem emplenant les altres 3

copies.

Trobarem les copies de CMR a la carpeta:

Sefed / Departament Comercial / Comerç Internacional

http://www.cete-sonora.gob.mx/cursos/infoedu/tutorial/libro uno/TeclSHIFT.jpg

1 Ejemplar para el remitente - Exemplaire de l'expediteur - Copy for sender

1 Remitente (nombre, domicilio, país) , Expediteur (nom, adresse, pays),

Sender (name, addresse, country) Carta de porte internacional, Este transporte queda sometido, no obstante toda cláusula

Lettre de voiture internacionale contraria, al Convenio sobre el Contrato de Transporte

COSEFED, SAS International consignment note

Internacional de Mercancías por Carretera (CMR)

Barcelona (Espanya) Ce transport est soumis à la conven- This carriage is subject to the convention on the Contract

tion relative au contrat de transport for the International carriage of goods by road.

Internat. de marchandises par route.

2 Consignatario (nombre, domicilio, país), Destinataire (nom, adresse,

pays), Consignee (name, address, country) 16 Porteador (nombre, domicilio, país), Transporteur (nom, adresse, pays), Carrier (name, address, country)

Simply Green

Postbus 611

NL 3300 AR Dordrecht -

Netherlands

Cargo Prat, SAS

c/de les Moreres nº 48

08820 del Prat de Llobregat

3 Lugar de entrega de la mercancía (lugar, país), Lieu pour la livraison de

la marchandise, Place of delivery of the goods 17 Transporteurs succesives (nom, address, pays), Successive carriers (name, address, country)

NL 3300 AR Dordrecht

-----------------------------------------------------------------------------------------------

4 Lugar y fecha de carga de la mercancía (lugar, país, fecha), Lieu de la

prise en charge de la marchandise, Place of taking over the goods 18 Reservas y observaciones del porteador, Réserves ed observations du transporteur, Carrer's reservations and observations

Pol. Industrial de Santpedor,

Barcelona

5 Documentos anexos - Documents annexille - Documents attached

Fra. A/5438 – Packing – Albarà

A/1016

6 Marcas y

números, marques et numéros, marks and number

7 Número de

bultos, Nombre des colls, Number of packages

8 Clase de embalaje,

Mode d'emballage, Method of packing

9 Naturaleza de la mercancía, Nature de la marchandise,

Nature of the goods 10 Nº estadístico, N° statistique,

N° statistic 11 Peso Bruto Kg., Poids brut Kg., Gross

Weight Kg. 12 Volumen

m3, Cubage m

3,

Volume in m3

D5 15 Caixa Barrin-2

9603 00 00 40,75 0,32

m3

D5 4 Caixa Car-30

4680 10 01 8,01 0,039

m3

Classe Cifre Lettere

Total

48,76 Kg

Total

0,359

m3

Class Number Letter

13 Instrucciones del remitente, Instructions de l'expediteur,

Sender's instructions 19 Estipulaciones particulares, Conventions particulières,

Special agreement CPT des de Barcelona

Fràgil

20 A pagar por, To be paid by: Remitente / Senders Moneda / Currancy Consignatario /

Consignee

Precio del transporte / Carriage charges: Descuentos / Deductions:

158 55 Euro

14 Forma de pago, Presentactions d'affranchasement,

Instructions as to payment carriage Líquido / Balance

Suplementos / Supplem. charges:

Porte pagado / Carriage paid Gastos accesorios / Other charges:

Porte debido / Carriage forward TOTAL 158 55 Euro

21 Formalizado en, Estabé à, Established in: 15 Reembolso / Remboursement / Cash on delivery: 19 de febrer del 2008

22 23 24 Recibo de la mercancía / Marcharndises recues / Goods received:

Lugar

a

Lieu le

Place on

Firma y sello del remitente Firma y sello del transportista Firma y sello del consignatario

Signature et timbre de l'expéditeur Signature et timbre du transporteur Signature et timbre du destinataire

Signature and stamp of the sender Signature and stamp of the carrier Signature and stamp of the consignee

Documento docente sin efectos legales /Teaching documents with no legal effects

CMR

BILL OF LADING (B/L)

Prova l’existència del contracte de transport marítim internacional, justifica que el carregador ha entregat

la mercaderia a bord del vaixell i és el títol de propietat de dita mercaderia.

El document també inclou el nom del carregador, del destinatari, els ports de càrrega i descàrrega i el nom

del vaixell.

El transportista és responsable de lliurar la mercaderia al seu consignatari en el mateix estat que l’ha

rebuda. En cas de lliurament defectuós caldrà que el destinatari formuli una queixa dins de les 24 hores

primeres. Aquesta es farà per via notarial, o bé se’n guardarà prova indiscutible

Altres documents marítims:

- SEA WAYBILL: Prova la celebració d’un contracte de transport marítim i també és un certificat de

lliurament de la mercaderia. El destinatari no ha de presentar el document per rebre les

mercaderies, només s’ha d’identificar com a destinatari.

- COMBINED BILL OF LANDING: S’utilitza quan el transport inclou transports marítims successius

amb transbordament o bé un reexpedició terrestre.

- El FIATA: Emès per un transitari de la Federació Internacional d’Auxiliars de Transport i

Assimilats. És una prova de la celebració d’un contracte de transport i del lliurament de la

mercaderia al transitari. S’utilitza en transport combinat.

Instruccions per a Complimentar el B/L

0. Número de coneixement d’embarcament

1. Indicar nom i domicili de l’empresa per

compte de a qui s’entrega la mercaderia.

Generalment el propietari de la mateixa.

2. Nom de la naviliera

3. Indicar nom i domicili de la firma a qui va

destinada la mercaderia, que es la única

que té dret a retirar-la en destí. Si

s’anteposa l’expressió “a l’ordre”, la

titularitat del coneixement passa a una

tercera persona que ha de designar-se

mitjançant endós.

4. Indicar nom i direcció completa de la

persona a qui hagi de notificar-se

l’arribada de la mercaderia. Generalment

un Agent de duanes. Si el coneixement es

a l’ordre pot notificar-se també a

l’endossatari.

5. Indicar magatzem o lloc on s’han rebut les

mercaderies pel seu transport.

6. Nom del buc i número de viatge.

7. Port inicial de càrrega.

8. Port últim de descarrega.

9. Lloc de destí de la mercaderia.

10. Indicar les marques i números que figuren

pintats sobres les diferents partides, per

separar les corresponents a diferents

destinataris o a diferents ports de descarrega.

11. Indicar el número i la classe (caixes, sacs,

paletes, bidons, contenidors, bobines, fardells,

etc.)

12. Descriure la naturalesa de la mercaderia,

indicant les seves dimensiones.

13. Contingut més embalatge.

14. Es determina multiplicant les tres dimensions

màximes (ample, alçada, llargada)

15. Import del nòlit. Poden figurar recàrrecs si ni

hagués.

16. S’indicarà si el nòlit es pagat o degut.

17. Lloc i data d’emissió del B/L.

18. Es consigna el número d’originals. Un mateix

B/L consta d’un mínim de dos originals

(carregador/destinatari) més un número

indeterminat de copies

19. Té que anar firmat i segellat pel capità o per

l’agent del transportista.

Nº 0 Remitente/ Shipper

2 Consignatario/ Consignee

Notify address

Lugar de recepción /Place of receipt

Buque oceánico /Ocean vessel Puerto de embarque/Port of loading

Puerto de descarga/Port of discharge Lugar de destino/Place of delivery

Marcas y números Número y clase de bultos Descripción de la mercancía Peso bruto Medidas

Marks and numbers Number and kind of packages Description of goods Gross weight Measurement

SAID TO CONTAIN

Según declaración del remitente

Acording to the declaration of the consignor

La ejecución del presente contrato está sujeta a las condiciones generales impresas al dorso

The goods and instrucctions are accepted and dealt with subject to the Standard Conditions printed overleaf

La mercancía ha sido recibida en aparente buen estado y condiciones, a

menos que se haga constar expresamente lo contrario en este documento,

para proceder a su transporte y enterga según instrucciones mencionadas

más arriba. Uno de los ejemplares del conocimiento para el transporte

combinado, deberá ser entregado a cambio de la mercancía. Para dar fe de

todo ello los conocimientos originales para el transporte combinado se

firman en el nº de originales citado más abajo confirmando así su

contenido y fecha, quedando anulados todos los demás aj ejecutarse uno

de ellos.

Taken in charge in apparent good order and condition, unless otherwise

noted hrein, at the place of receipt to transport and delivery as mentionned

above.

One of these Combines Transport Bills o Lading must be surrendered duly

endorsed in exchange for the goods in Witness whereof the original

Combined Transport Bills of Lading all of this tenor and date have been

signed in teh number stated below, one of which being accomplished the

oter(s) to be void.

Importe del flete/ Freight amount

Flete pagado en /Freight payable at

Lugar y fecha de expedición/ Place and date of issue

Seguro por cuenta de los que suscriben

Cargo Insurance through the undersigned

no cubierto cubierto según covered according

not covered póliza adjunta to attached Policy

Número de FBL orginales

Number of Original FBL’s

Sello y firma / Stamp and signatura

Para la entrega de mercancía rogamos dirigirse a

For delivery of goods please apply to

Documento docente sin efectos legales/ Teaching document without legal effects

15

18

19

16 17

8

10 11 12 13 14

9

6 7

1

4

3

5

Exercici de la complementació d’un B/L:

Amb data 12/02/2008 l’empresa Filatures, S.A. amb domicili al c/ de l’Om, 23 (08240) de Manresa ven

486 caixes de madeixes de llana a l’empresa KING UNION amb domicili a 14 Science, de Hong Kong, Xina.

L’incoterm pactat és CIF Hong Kong. El pes és de 5.345 Kg. amb un volum de 18,212 m3. Les marques son

Y-5478 i el tipus d’embalatge son caixes de cartró. L’import del nòlit es de 5.550 dòlars americans i el

nòlit es a ports pagats.

El transportista es Cargo Prat, a més el comprador desitja que s’avisi també a WORLD CARRIER. El nòlit serà

pagat. En aquesta operació es transporta mercaderia de varis embarcadors amb el Vaixell Toyama V.355

per a varis destinataris en el mateix contenidor, LCL/LCL.

Observació: Sempre es posarà la nota aclaratoria DICE CONTENER i amb anglès SAID TO CONTAIN.

BILL OF LADING Nº

Remitente/ Shipper

Filaturas SA

C/ de l’Om 23

08240 MANRESA

ORIGINAL

Consignatario/ Consignee

KING UNION

C/ 14 Science

HONG KONG

Notify address

WORLD CARRIER

Lugar de recepción /Place of receipt

MANRESA Buque oceánico /Ocean vessel Puerto de embarque/Port of loading

TOYAMA V.355 BARCELONA Puerto de descarga/Port of discharge Lugar de destino/Place of delivery

HONG KONG HONG KONG

Marcas y números Número y clase de bultos Descripción de la mercancía Peso bruto Medidas

Marks and numbers Number and kind of packages Description of goods Gross weight Measurement

DICE CONTENER (SAID TO CONTAIN)

Y-5478 Caixes Cartró 486 Llana 5.345 Kg 18,212 m3

CIF Hong Kong

LCL/LCL

Según declaración del remitente

Acording to the declaration of the consignor

La ejecución del presente contrato está sujeta a las condiciones generales impresas al dorso

The goods and instrucctions are accepted and dealt with subject to the Standard Conditions printed overleaf

La mercancía ha sido recibida en aparente buen estado y condiciones, a menos

que se haga constar expresamente lo contrario en este documento, para

proceder a su transporte y enterga según instrucciones mencionadas más

arriba. Uno de los ejemplares del conocimiento para el transporte combinado,

deberá ser entregado a cambio de la mercancía. Para dar fe de todo ello los

conocimientos originales para el transporte combinado se firman en el nº de

originales citado más abajo confirmando así su contenido y fecha, quedando

anulados todos los demás aj ejecutarse uno de ellos.

Taken in charge in apparent good order and condition, unless otherwise noted

hrein, at the place of receipt to transport and delivery as mentionned above.

One of these Combines Transport Bills o Lading must be surrendered duly

endorsed in exchange for the goods in Witness whereof the original Combined

Transport Bills of Lading all of this tenor and date have been signed in teh

number stated below, one of which being accomplished the oter(s) to be void.

Importe del flete/ Freight amount

Flete pagado en /Freight payable atrigen

Lugar y fecha de expedición/ Place and date of issue

2/02/2008 Seguro por cuenta de los que suscriben

Cargo Insurance through the undersigned

no cubierto cubierto según covered according

not covered póliza adjunta to attached Policy

Número de FBL orginales

Number of Original FBL’s

Three/ tres

Sello y firma / Stamp and signature

Para la entrega de mercancía rogamos dirigirse a

For delivery of goods please apply to

Documento docente sin efectos legales

AIR WAY BILL (AWB)

És el document que recull el contracte de transport aeri internacional i serveix com a justificant d’entrega

de la mercaderia a bord de l’avió.

Com a contracte de transport internacional, l’AWB recull fonamentalment:

- Parts contractants (transportista, carregador i destinatari)

- Mercaderia transportada (naturalesa, pes i volum)

- Itinerari.

- Mitja de transport utilitzat (avió i número de vol)

- Nòlit (preu del transport)

En ocasions l’AWB s’erigeix com a certificat d’assegurança de transport aeri internacional. Això passa quan

el carregador contracte l’assegurança opcional que li ofereix la companyia aeria.

S’emeten tres exemplars (ho fan els agents IATA):

- Un pel carregador (justificant d’entrega de la mercaderia a bord de l’avió).

- Un per la companyia aèria.

- Un pel destinatari de la mercaderia (necessari per retirar la mercaderia de l’aeroport).

Instruccions per a Complimentar el AWB

Shippers Name and Address

Nom i adreça del carregador

Consignee’s Name and address

Nom i adreça del destinatari de la mercaderia.

Issuing Carrier’s Name and City

Identificació del transportista, nom i ciutat

Airport departure

Port de sortida

Airport of Destination

Port de destí

Flight/Date

Número de vol i data

Handling information

Número d’embalatges, marques

No of pieces

Número d’embalatges

Gross weight

Pes brut

Chargeable weight

Pes carrega

Rate / Charge

Tarifa del transport aplicable

Nature and quantity of goods

Naturalesa i quantitat de mercaderia

Signature of shipper or his agents

Identificació del transportista, firma, i data

d’expedició del document

Original

Número d’original i el seu destinatari

Tarifació Aèria: Les tarifes poden ser nacionals o internacionals.

Nacionals: Son publicades per les companyies nacionals i poden ser:

Generals: per a mercaderies en general.

De classe: per a grups de productes.

Específiques: per a productes determinats.

Internacionals: Publicades pel IATA es reflexen en una guia de carrega aèria que es coneix sota el nom de

TACT (The air cargo tariff), que consta de dos volums, un de Regles i un altre de Tarifes.

Existeixen les següents classes de tarifes.

1.- Tarifes generals de càrrega: conegudes també per GCR (General Commodity Rates). Poden ser:

Tarifes B i K: Dintre d'Europa s'aplica una estructura diferent de tarifes. Consisteix en un

càrrec bàsic per enviament, no importa el pes, més una tarifa per quilo. El càrrec bàsic s'indica

en la lletra “B” i la tarifa per quilo en la lletra “K”.

De càrrecs mínims M: és el mínim preu que una mercaderia ha de pagar pel seu transport

entre dos punts.

Normals N: per a càrregues de pes inferior a 45 kg o inferior a 100 Kg (si no existeix tarifa

45).

De quantitat Q: amb preus diferents per a cadascun dels següents trams de pes en quilos:

+45, +100, +200, +300, +500 i+1000 kg i per a ULD; sent el preu més reduït com més gran

sigui el nivell.

De càrrega ULD (Unit Load Device): són per a càrregues que viatgen en “iglús” o paletes aèries.

2.- De classe: conegudes sota l'abreviatura CCR (Class Commodity Rates). Són tarifes aplicables a

determinades categories de mercaderies en una serie de rutes. Poden ser:

Amb descompte: llibres, diaris, revistes …etc.

Amb augment: animals vius, restes humanes.

3.- Específiques també conegudes com CORATES (contracció de SCR o Specific Commodity Rates) són unes

tarifes orientades a facilitar la participació del transport aeri en els fluxos d'importació i exportació. Per

això s'exigeix:

Que les mercaderies figurin en una llista especial (llista de “corates”)

Que estiguin publicades “de punt a punt”.

Que l'expedició superi un pes mínim.

4.- De contracte: per a clients importants que es comprometen a transportar quantitats considerables en

períodes determinats. Ofereixen grans descomptes.

Plantilla per emplenar el document:

http://www.boyso.com/Documentos/AIRBILL.htm

En el transport aeri sempre s'ha d'aplicar la tarifa més beneficiosa per al client. A la següent pàgina podem

veure un model AWB emplenat.

TRANSPORT MULTIMODAL (FBL) ?

En aquest transport, la mercaderia pot canviar de mitja de transport durant el trajecte. No obstant això, la

mercaderia ha de permaneixer unida. Per ruptura de càrrega s’entén la desagregació (separació) de la

mercaderia durant el trajecte.

http://www.boyso.com/Documentos/AIRBILL.htm

La segona característica del transport multimodal es que només s’utilitza un únic document de transport

que serveix per tots els transports. Aquest document es el FIATA Bill of Lading (FBL).

EXERCICIS

Exercici 1.- Càlcul d’un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 35 Kg a Ginebra, amb un volum de

0,03m3.

Exercici 2.- Càlcul d'un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 124 Kg a Viena, amb un volum de

0,18 m3.

Exercici 3.- Càlcul d'un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 1.014 Kg a London, amb un volum

de 0,752 m3.

Exercici 4.- Emplena l’AWB en data 15/10/07 tenint en compte les següents dades:

Venedor Lamp, SA nº 78455000

Centre, 32 08223 Terrassa (Barcelona)

Comprador Gr Light nº52463500

Av. Habib Bouguiba

Morrag 2090 Tunísia (TUN)

Agent Transportista CARGO PRAT Codi agent 78-4-7826

Aeroport de Sortida Barcelona Vol nº IB 4853

Dades de la mercaderia

Embalums 3

Pes brut 85 Kg

Volum 0,3m3

Mercaderia Material elèctric, no esta assegurat i tampoc hi ha valor

declarat per la duana

Ports Pagats IVA 8 %

Càlcul de la tarifa:

Consultem el TACT per a poder aplicar la tarifa a Tunísia i comprovem que les tarifes a aplicar son les

següents:

Tarifa N; 1,77 x 85 = 150,45 €

Tarifa 100; 100 x 1,35 = 135 €

M 39,07

N 1,77

100 1,35

250 1,01

SHIPPER’S NAME AND ADDRESS

Nom i adreça del expedidor

Nº de Compte del expedidor

SHIPPERS ACCOUNT

NUMBER

NOT NEGOTIABLE

AIR WAYBILL

CARTA DE PORTE AEREO

(CONOCIMIENTO AEREO)

Emitida por ISSUED BY

Copies 1.2 and 3 of this Air Waybill are originals and have the same validity

Nom i adreça del destinatari

CONSIGNEE’S NAME AND ADDRESS

CONSIGNEE’S ACCOUNT

NUMBER

It’s is agreed that the goods described herein are accepted in apparent good order and condition

ISSUING CARRIER’S AGENT NAME AND CITY

Cargo Prat, SAS

ACCOUNTING INFORMATION

INVOICE: AGENT’S IATA CODE

78-4-7826

ACCOUNT NO.

AIRPORT OF DEPARTURE

Barcelona

ROUTING AND DESTINATION

TO

BY FIRST CARRIER

TO

BY TO

BY CURRENCY

EUR

CHGS

CO

DE

WT/VAL OTHER DECLARED VALUE FOR

CARRIAGE

NVD

DECLARED VALUE FOR CUSTOMS PP

D

X

COLL

PPD

COLL

AIRPORT OF DESTINATION

Tunísia

FOR CARRIER USE ONLY AMOUNT OF INSURANCE

INSURANCE – If shipper requests insurance in accordance with conditions on reverse hereof,

indicate amount to be insured in figures in box

market amount of insurance

TC

FLIGHT/DATE

FLIGHT/DATE

HANDLING INFORMATION

NO OF

PIECES

GROSS

WEIGHT

RATE CLASS CHARGEABLE

WEIGHT

RATE

CHARGE

TOTAL

NATURE AND QUANTITY OF

GOODS (INCL DIMENSIONS

OR VOLUME)

135

PREPAID

WEIGHT CHARGE

COLLECT

OTHER CHARGES AND DESCRIPTIONS

Tràmits Gestió: 14, 00 € Tràmits Duana: 42,05 € 135,00

VALUATION CHARGE

TAX

TOTAL OTHER CHARGES DUE AGENT Shipper certifies that the particulars on the face hersof are correct and that insofar as any part of the consignment

contains restricted articles, such part is property described by name and is in proper condition for carriage by air

according to the international Air Transport Association’s Restricted Articles Regulations.

.............................................................................................................................................

Signature of Shipper or his Agent

56,05

TOTAL OTHER CHARGES DUE CARRIER

TOTAL PREPAID TOTAL COLLECT

200,5 EXECUTED ON

4/10/2007 El Prat MSF

DATE AT (PLACE) SIGNATURE OF ISSUING CARRIER OR ITS AGENT

CURRENCY

CONVERSION RATES

CC CHANGES IND

DEST. CURRENCY

FOR CARRIER USE

ONLY AT

DESTINATION

CHARGES AT

DESTINATION

TOTAL COLLECT

CHARGES

Exercici 5.- Enviem 80 Kg a Caracas, la mercaderia és instruments musicals i el volum de 0.3m3. A

continuació teniu l'extracte del TACT de Caracas.

El Corates de Veneçuela ens diu que els instruments musicals

estan inclosos dintre la tarifa 9713. Ara buscarem sobre qui

CARACAS VE MM 51.09

N 5.08

100 3.46

300 2.51

500 2.33

0006 100 2.49

9702 100 2.49

9703 100 2.49

9705 100 2.49

9706 100 2.49

9708 100 2.49

9709 100 2.49

9710 100 2.49

9711 100 2.50

9712 100 2.49

9713 100 2.49

9714 100 2.50

9715 100 2.49

9716 45 3.14

9717 100 2.49

TT1111 -- EELLSS IINNCCOOTTEERRMMSS

El comerç internacional es distingeix per la poca quantitat de normes uniformes que el regulen. En la

majoria dels casos són les parts les que decideixen les clàusules per les quals es regularan les

compravendes.

L’1 de gener de 2011 va entrar en vigor l’última actualizació de la Càmbra de Comerç Internacional (CCI)

de la llista d’Incoterms.

Els Incoterms són una sèrie de termes estandarditzats que s’utilitzen en els contractes de compravenda

internacional i que serveixen per a determinar quina de les parts (exportador o importador):

o Ha de pagar el transport de la mercaderia.

o Ha de pagar l’assegurança que cobreix els possibles danys i deterioracions que pateixi la

mercaderia durant el transport.

o Corre amb altre tipus de despeses (duaners, portuaris, etc.).

o Estableix en quin lloc l’exportador ha de posar la mercaderia a disposició del importador.

Es tracta d’una normativa creada en el marc de la Cambra de comerç Internacional i la validesa de la qual

és internacionalment reconeguda.

En l’actualizació de 2010 amb aplicació a partir del 1 de gener de 2011 se suprimeixen 4 incoterms i

s’incorporen 2 de nous. Si bé al no tractar-se d’una llei sino una guía, els comerciants poden acordar

seguir utilizant els incoterms del 2000.

http://www.zfinanzas.es/incoterms-2010/


Com s’han de reflexar els incoterms en un document?

En tots els documents utilitzats en la operació de compra – venda internacional s’han de reflexar els

incoterms (factures, contractes, documents de transport, assegurances, etc.). Primer s’ha d’anomenar el

incoterm pactat entre les parts. Desprès del incoterm és necessari anomenar el lloc, quant més exacte

millor, exemple: FCA Barcelona, magatzem Cosefed, SAS

Categoríes

Els incoterms 2010 es clasifiquen en 2 grups:

- Multimodals o polivalents: Es poden produir en qualsevol tipus de transporte, i en aquest grup s’inclouen

els codis EXW, FCA, CPT, CIP, DAP, i els dos codis nous, el DAT i DDP.

EXW (Ex-works; En Fàbrica): l’exportador haurà de lliurar la mercaderia en la seva fàbrica. A partir

d’aquest moment tots les despeses (transport, segur, duaners, etc.), així com els riscos de deterioració

o pèrdua de la mercaderia, seran per compte del importador.

FCA (Free-carrier; Franco transportista): l’exportador ha de lliurar la mercaderia al transportista

contractat en el lloc convingut (un port determinat, en els dipòsits del transportista, etc.) amb els

tràmits duaners de sortida del país ja emplenats. Fins a aquest moment tots les despeses i riscos són

per compte de l’exportador i a partir d’aquest lliurament, del importador.

CPT (Carriage paid to; Transport pagat fins al lloc de destinació convinguda): és similar al CFR però en

aquest cas es pot utilitzar amb qualsevol tipus de transport.

CIP (Carriage and insurance paid to; Transport i segur pagats fins a la destinació): és similar a la

clàusula CIF però en aquest cas es pot utilitzar igualment amb qualsevol tipus de transport.

DDP (Delivered duty paid; Lliurat drets pagats): és igual que l’anterior però en aquest cas l’exportador

també tramita els drets de duana del país de destinació.

DAT (Delivered At Terminal): L’entrega es produeix despprés d’haver descarregat la mercaderia.

DAP (Delivered At Place): L’entrega es produeix en algún punt del país de destí acordat previament per

les parts.

- Marítims o víes navegables de interior: En aquest grup s’iincluen els grups FAS, CFR, CIF i FOB.

FAS (Free alongside ship; Franco al costat del buc): l’exportador ha de lliurar la mercaderia situant-la

al costat del buc i amb els tràmits duaners de sortida del país ja emplenats. El cost i el risc

d’embarcar-la i tots els quals s’originin a partir d’aquest moment seran per compte del importador.

Aquest incoterm només s’utilitza quan el transport és marítim.

CFR (Cost and freight; Cost i nòlit): l’exportador lliura la mercaderia en el port de destinació

convinguda, però en aquest cas no només ha d’embarcar la mercaderia, sinó que també corre amb la

http://www.zfinanzas.es/simulador-declaracion-renta-2010/

http://www.zfinanzas.es/impuesto-transporte-eurovineta/

http://www.zfinanzas.es/devolucion-iva-extranjeros/



despesa de la travessia fins al port de destinació. No obstant això, el segur del transport és per

compte de l'importador. Aquest incoterm s’utilitza únicament quan el transport és marítim.

CIF (Cost, insurance and freight; Cost segur i nòlit). L’exportador lliura la mercaderia en el port de

destinació, però a diferència del anterior corre a més amb el cost de l’assegurança del transport.

S’utilitza només quan el transport és marítim.

FOB (Free on board; Franco a bord): en aquest cas l’exportador lliura la mercaderia una vegada que ja

està embarcada i amb els tràmits duaners d’exportació emplenats. Es diferencia del anterior que les

despeses i riscos de l’embarqui són per compte de l’exportador.

D’altra banda s’introdueix una modificació rellevant en quant al codi FOB. Els costos de la estiba

s’apliquen en el port d’origen a càrrec del exportador, així mateix s’especifica que la mercaderia haurà

d’entregar-se “a bord del vaixell”.

Desapareixen d’aquesta manera els codis DES (Delivered Ex Ship), DAF (Delivered At Frontier), DEQ

(Delivered Ex Quay) i DDU (Delivered Duty unpaid).

DAF (Delivered at frontier; Lliurat en frontera): l’exportador ha de lliurar la mercaderia en el punt

fronterer acordat, corrent fins a aquest moment amb tots les despeses.

DES (Delivered ex ship; Lliurat sobre buc): l’exportador lliura la mercaderia sobre el buc, una vegada

que aquest ha arribat al port de destinació, però abans de ser desembarcada. Les despeses i riscos de

la descàrrega són per compte de l'importador.

DEQ (Delivered ex quay; Lliurat en moll amb drets pagats): l’exportador corre amb tots les despeses i

riscos fins a situar la mercaderia en el port de destinació i una vegada emplenats els tràmits duaners

del país importador.

DDU (Delivered duty unpaid; Lliurada drets no pagats): l’exportador ha de lliurar la mercaderia en el

punt convingut (fàbrica o magatzem de l'importador), corrent amb tots les despeses i riscos.

Únicament quedarien per pagar els tràmits de la duana del país de destinació que seran per compte de

l'importador.

Càlcul d’un Incoterm

Intercala, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Quebec per demanar pressupost de la següent

mercaderia a preu CIF Quebec.

30 Cartrons de 12 Unitats – Anna de Codorniu Brut Extra

20 Cartrons de 12 Unitats – Cabernet Sauvignon negre

El preu de la mercaderia EXW Barcelona és el següent: Anna de Codorniu Brut Extra 9,01 €

Cabernet Sauvignon negre 6,61 €

Calcularem preu unitari de les condicions CIF Quebec tenint en compte les següents despeses:

- Recollida de la mercaderia (Càrrega) 10 €

- Transport interior 12 €

- Despatx d’exportació 30 €

- Manipulació 0,20 €/Kg

- Nòlit Transport Principal 3,80 €/Kg

- Taxa d’assegurança 0,6 %

Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en cartrons de 12 unitats (cada cartró pesa 0,5 Kg)

Càlcul Pes net

Pes net Anna de Codorniu: 30 * 12 = 360 Kg

Pes net Cabernet Sauvignon: 20 * 12 = 240 Kg

Pes envàs: 50 cartrons * 0,5 Kg = 25 Kg

TOTAL PES BRUT ............................. 625 Kg

Càlcul Base imposable

Anna de Codorniu 360 Kg * 9,01 €/Kg = 3.243,60 €

Cabernet Sauvignon 240 Kg * 6,61 €/Kg = 1.586,40 €

BASE IMPOSABLE ......................................... 4.830,00 €

Fem la factura de duanes (a entregar a la duana de Barcelona)

Base Imposable 4.830,00 €

Càrrega 10,00 €

Transport Interior 12,00 €

Despatx d’exportació 30,00 €

Manipulació 125,00 € 0,20 €/Kg * 625 Kg

Nòlit transport principal 2.375,00 € 3,80 €/Kg * 625 Kg

Taxa 31,87 € 4.830 * 110 % = 5.313 * 0,6 % = 31,87 €

VALOR CIF FACTURA 7.413,87 €

Fem la factura comercial

Fem una regla de 3 per buscar la variació de preu que hi ha hagut:

600 Kg ---------- 2.583,87 € (total despeses – factura EXW)

240 Kg ---------- X 1.550,32 / 360 = ..... X = 4,31 (Variació de preu)

360 Kg ---------- X 1.033,54 / 240 = ..... X = 4,31 (Variació de preu)

Els nous preus seran:

Anna de Codorniu: 9,01 € + 4,31 € = 13,32 €

Cabernet Sauvignon: 6,61 € + 4,31 € = 10,92 €

I la factura CIF que donarem al client del Quebec:

360 Kg * 13,32 € = 4.795,20 €

240 Kg * 10,92 € = 2.620,80 €

Total Factura CIF = 7.416,00 €

Els imports són els mateixos (7.416 / 7.413,87); la petita diferència l’afegirem a la càrrega.

EXERCICIS

Exercici 1.- Col·loca veritat o falç:

Proposta Veritat o Falç

L’Incoterm CIP es per l’ús en qualsevol mitjà de transport excepte el marítim

L’Incoterm CIF i el Incoterm FOB coincideixen en la transferència del risc

L’Incoterm FAS els tràmits d’exportació corren per compte del comprador

La cobertura de l’assegurança al CIF ha de fer-se en una moneda diferent a la

del contracte

Exercici 2.- Si en una operació FCA la entrega de la mercaderia al primer transportista designat pel

comprador es realitza en els propis dipòsits del venedor, seria el mateix que utilitzar l’Incoterm EXW.

Comenta si estàs d’acord, o no, i perquè.

Exercici 3.- En funció de la situació descrita, col·loca l’Incoterm de forma correcta i complerta.

Situació Operativa Incoterm correcte

Importem joguines des de Shangai. La condició de venta inclou costos i

despeses fins que la mercaderia es troba sobre el vaixell en el Port de Shangai.

Exportem mel a USA; el mitjà de transport serà marítim i la nostra

responsabilitat en quant a costos i riscos culmina quan entreguem la

mercaderia al transportista. La mercaderia ha de ser despatxada per a

l’exportació. No podem emplenar un contenidor complert, pel que recorrem a

un agent per a fer la consolidació amb mercaderies d’altres exportadors.

Aquest ens demana que li entreguem la mercaderia a Bilbao per fer allà la

consolidació.

Empresa Manresana exporta cadires i les deixa al port de Tunísia, i ens fem

càrrec de l’assegurança del transport.

Empresa de Sevilla ens compra 40 butaques; les preparem i les deixem apunt

ja que les recolliran al magatzem pròximament.

Exercici 4.- Es pot utilitzar el FOB quan es realitza un transport multimodal?

Exercici 5.- Calcula el incoterm següent: Cosefed, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Nova Zelanda

per demanar pressupost de la següent mercaderia a preu CIF Auckland.

12 Unitats – Paperera per lavabo inox amb pedal

24 Unitats – Dispensador de tovalloles plegables

4 Unitats - Paperera per a compreses

Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en cartrons de 6 unitats (cada caixa pesa 0,5 Kg)

El preu de la mercaderia EXW Barcelona és el següent: Paperera inox: 56,15 €

Dispensador de tovalloles: 29,21 €

Paperera per a compreses: 56,25

Calcularem preu unitari de les condicions CIF Quebec tenint en compte les següents despeses:







Exercici 6.- Calcula el següent incoterm: Cosefed, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Nova Zelanda

per demanar pressupost de la següent mercaderia a preu CFR Bangkok.

8 Unitats – Paperera per lavabo

6 Unitats – Dispensador de tovalloles

6 Unitats - Paperera per a compreses

Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en caixes de 4 unitats (cada caixa pesa 0,5 Kg)

El preu de la mercaderia EXW Manresa és el següent:

Paperera lavabo: 56,15 €

Dispensador de tovalloles: 29,21 €

Paperera per a compreses: 56,25

Per realitzar el transport, tenim les següents despeses:







TT1122 -- LLAA CCOODDIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE LLEESS MMEERRCCAADDEERRIIEESS

NOMENCLATURA COMBINADA

La Nomenclatura Combinada és la nomenclatura aranzelària i estadística de la Unió Duanera. L’aranzel

duaner comú és l’aranzel exterior aplicat als productes en la unió.

Aquest aranzel s’anomena TARIC. El TARIC recull les disposicions comunitàries i comercials aplicables a les

mercaderies importades i exportades per la Comunitat. La comissió es responsable de la seva gestió i

proposa a diari una versió actualitzada del mateix en la web oficial del TARIC.

La Nomenclatura combinada està dividida en tres parts:

- Disposicions preliminars: aquestes contenen regles de caràcter general respecte a la

interpretació de la nomenclatura i a l’aplicació dels drets.

- Quadre de drets: es una taula:

La primera columna recull el codi NC.

La següent una breu descripció de la mercaderia.

La tercera columna recull els tipus de drets i els altres elements de percepció aplicables.

La última columna si recullen les unitats suplementàries que han de declarar-se a efectes

estadístics, a més del pes en kilograms.

- Annexes aranzelaris: Recullen productes als que es dona un tracte especial.

El TARIC és un instrument on es recopilen disposicions aranzelàries i de política comercial de diferent

origen, que inclou l’aranzel i la nomenclatura combinada.

Exemple: Com buscar una partida TARIC

1.- Entrar en la pàgina web: http://www.taric.es/

2.- Accés a serveis.

3.- Demo aranzel netTaric (entrar a la demo)

4.- Indicarem en nom del producte a buscar.

Tomates frescos

http://www.taric.es/

Código Taric 0702.00.00.07

Descripción Superior o igual a 84,6 euros.

Régimen de

Comercio

Exportación CE Certificado de Exportación

L Libre

Importación L Libre

IVA 4%

Derechos Orígenes Derechos Notas Dump Orden

Acuerdo Preferencial

CH IS LI NO 8,8 %

BG FO RO 8,8 %

ZA 7,3 %

MX 5,8 %

CL 3,5 %

K: CH 0 % 09.0922

K: BG 0 % 09.6225

K: RO 0 % 09.6101

Mediterráneos 8,8 %

DZ EG JO TN TR 0 %

LB 3,5 %

MA 3,5 %

PS 0 %

AL BA HR MK XK XM XS

0 %

INTRASTAT

Intercanvis de mercaderies que fan dues empreses situades a diferents estats membres de la UE. Les

declaracions mitjançant el sistema INTRASTAT són obligatòries en tots els intercanvis intracomunitaris a

partir d’una certa xifra de negoci. Les característiques més importants d’aquest sistema són:

1. Les persones que intervenen en un intercanvi de mercaderies entre estats membres diferents i siguin

subjectes passius d’IVA estan obligades a proporcionar la informació exigida per l’INTRASTAT de

forma periòdica.

2. La declaració pot ser feta per l’empresa directament, o per un tercer delegat per l’interessat.

3. L’empresa obligada a proporcionar la informació podrà ser sancionada si incompleix les obligacions

estadístiques.

4. El Departament de duanes i Impostos Especials és l’organisme facultat per efectuar la recollida

d’informació.

5. La informació més significativa que s’ha de facilitar és:

a. País de la UE de procedència

b. País de la UE de destí

c. Quantitat de mercaderies

d. Descripció de les mercaderies

e. Valor de les mercaderies

f. Nomenclatura combinada de la

mercaderia

g. Naturalesa de la transacció

h. Condició de lliurament (incoterm)

i. Modalitat de transport que s’utilitza

http://www.taric.es/services/nettaric/getTariffHierarchy.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Code=3086174

http://www.taric.es/services/nettaric/symbols.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Type=C

http://www.taric.es/services/nettaric/symbols.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Type=C

http://www.taric.es/services/nettaric/Countries.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Orig=

http://www.taric.es/services/nettaric/Countries.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Orig=E

http://www.taric.es/services/nettaric/Countries.asp?lang=0&can=0&Text=tomates%20frescos&sNot=0&sAc=0&Orig=M

http://www.taric.es/services/nettaric/notaDer.asp?lang=0&can=0&Text=tomates frescos&sNot=0&sAc=0&tipo=D&code=3086174&orig=E&index=0




http://www.taric.es/services/nettaric/notaDer.asp?lang=0&can=0&Text=tomates frescos&sNot=0&sAc=0&tipo=R&code=3086174&orig=E&index=5



http://www.taric.es/services/nettaric/notaDer.asp?lang=0&can=0&Text=tomates frescos&sNot=0&sAc=0&tipo=D&code=3086174&orig=M&index=0






6. Les declaracions estadístiques són de dos tipus: La d’introducció, que la fa l’operador que importa

una mercaderia en un estat membre; i la d’expedició, que la fa l’operador que exporta una

mercaderia a un altre estat membre. Totes dues declaracions són independents i una empresa podrà

fer-ne una o les dues en funció del volum de negoci que faci.

S’estableix un llindar a partir del qual és obligatori fer la declaració, sempre tenint en compte el volum de

negoci en l’exercici anterior. En cas que no hi hagi hagut moviment durant aquell mes, es farà la declaració

“Zero”.

Instruccions per omplir el formulari N - INTRODUCCIÓ

1. Dades de qui fa la declaració.

2. Període al qual fa referència la declaració: Cas 1 – mes amb 2 xifres; Cas 2 – dos últimes xifres any.

3. Dades de Gestió: Cas 1: Nº d’ordre de la declaració presentada; Cas 2: Declaració rectificativa R o anulativa A.

4. Si la declaració la fa un tercer, representant de l’empresa, transitari, inclourà aquí les seves dades.

5. Administració a la qual es presenta la declaració

6. Descripció de les mercaderies

7. Nº d’ordre de les declaracions dels diferents productes.

8. Codi numèric del país d’on procedeix la mercaderia

9. Incoterm: EXW, FCA, FAS, FOB, CFR, ...

10. Tipus de transacció comercial de què es tracta (1 – 1)

11. Mitjà de transport utilitzat (1. Marítim; 2. Ferrocarril; 3. Carretera; 4. Aeri; 5. Postal).

12. Port / aeroport on s’ha descarregat la mercaderia (transport marítim / aeri).

13. Codi de la mercaderia (NC): TARIC 8 Dígits.

14. País d’origen de la mercaderia, si no és comunitari.

15. Tipus d’operació de què es tracta (1).

16. Pes net de la mercaderia

17. Quantitat mesurada de la mercaderia, segons la unitat suplementària de la nomenclatura combinada (si s’escau)

18. Import facturat sense IVA

19. Valor estadístic de les mercaderies (Import de la mercaderia incloent-hi l’IVA i altres impostos)

Com s’emplena la declaració intrastat zero ?

1. Dades de qui fa la declaració

2. Període al qual fa referència la declaració

3. Dades de Gestió: 1a. casella: Núm. d’ordre de la declaració presentada. 2a. casella: Si la

declaració és Rectificativa o Anul·lativa cal indicar-ho aquí.

4. Si la declaració la fa un tercer, representant de l’empresa, inclourà aquí les seves dades.

5. Administració a la qual es presenta la declaració

Per complimentar el model Intrastat ho farem des de www.inform.es, Organismes Oficials Tributs.

http://www.inform.es/

L’IVA és un impost indirecte que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i prestacions de

serveis efectuats per empreses o professionals, les adquisicions intracomunitàries de béns i les

importacions (Article 1 de la Llei de l’Iva).

A l’exportació sempre es factura sense carregar l’IVA i l’exportador tindrà un document duaner que

acredita l’exportació realitzada (DUA). A la importació no hi ha opció de liquidar l’IVA per la via ordinària,

doncs és la duana qui recapta l’IVA corresponent. Per a liquidar-lo caldrà fer-ne la declaració

corresponent, sempre com a IVA deduïble. Actualment, on hi ha més problemes pel que fa a l’IVA és en els

lliuraments intracomunitaris, ja que estem en un període transitori en què l’IVA no es carrega a la factura,

però tampoc existeix una duana que en gestioni el seu ingrés.

Els lliuraments de béns destinats a un Estat membre de la UE estan exempts d’Iva quan compleixen una

doble condició:

- Que el destinatari estigui identificat amb un NIF comunitari a l’Estat membre de destí. ..............

Sense aquest NIF caldrà repercutir-ne l’IVA vigent a Espanya.

- Que els béns hagin estat traslladats efectivament a un Estat membre, per tant, que hi

...............hagi una cessió del poder de disposició sobre els béns.

La declaració de l’IVA de les adquisicions intracomunitàries es farà de la mateixa manera que en les

compravendes locals, és a dir que cal fer-la per trimestres naturals i presentar-la entre l’1 i el 20 del mes

següent.

MODEL 349 – DECLARACIO OPERACIONS INTRACOMUNITARIES

El 349 l’ha de presentar TOT EMPRESARI o PROFESSIONAL que realitzi

operacions intracomunitàries, independentment del seu règim de tributació

de l’IVA.

És la declaració que s’utilitza per a la informació estadística de totes

aquelles operacions intracomunitàries que no superin el límit de l’Intrastat.

Cal presentar-la trimestralment, de l’1 al 20 del mes següent a cada

trimestre. Tot i això, en cas d’operadors amb volums anuals molt reduïts

de compres o vendes intracomunitàries, la declaració es podrà presentar

anualment.

EXERCICIS

Exercici 1.- Seguint la següent informació, completa l’INTRASTAT del mes

d’Octubre de 2010 corresponent: COSEFED, SAS - c/Dante, 11 – Baixos 08242 Manresa Barcelona

(Espanya)

Venem quinze articles BARRIN-2 i vint-i-quatre articles de CAR-30 a l’empresa Simply Green Postbus 611

NL 3300 AR Dordrecht Netherlands (enviem les mercaderies amb transport aeri), A part també venem sis

articles de CAR-30 a l’empresa Osvaldo Santi by Schiaparelli S.R.L Via Settembrini, 4 Milano – 20124 Italia

(Enviem les mercaderies per carretera).

Per últim, venem dinou articles de MULTI-50 a Austrosport GesmbH Donaustadtstraße 45 1220 Wien

Austria (Enviem la mercaderia per carretera). Buscar la nomenclatura combinada dels articles tal com hem

vist anteriorment. El pes net unitaro del Barrin-2 és de 1,4 Kg i el seu volum és de 0,020 m3 mentre que de

l’article Car-30 és de 0,8 Kg i el seu volum és de 0,039 m3. El Multi-50 pesa 0,650 Kg i el seu volum és de

0,008 m3. Les mercaderies que nosaltres venem son originaries d’Espanya. Firmem l’Intrastat en data

d’avui i el presentem a l’administració de Manresa.

Exercici 2.- L’empresa EIV04, SL. Aquesta empresa està domiciliada al c/Dos de Maig, 352 – Baixos, de

Manresa (08242) amb NIF A-08400500. Durant aquest any, realitza una sèrie de compres i vendes:

El client Alemany

ens ha comprat els

següents articles

Quantitat Descripció Massa Neta Kg Import Facturat

2 Cotó caixa 24 Unitats 8,4 109,88

1 Sabó líquid 25 litres 26 131,33

1 Dutxa 15 592,11

300 Caramels Sweet 300 774,00

El client Francès

ens ha comprat els

següents articles


1 Guixeta porta Blanca 38,5 226,65

20 Beguda Isotonica 10,8 15,26

4 Banc Penjador 80 1.023,75

El client Suïs ens

ha comprat els

següents articles


2 Dispen. Tovalloles 3,2 128,35

1 Porta Rotllos Ind. 6 181,17

3 Rellotge Paret 3 226,43

Les despeses de Ports i Assegurances les paga sempre el comprador.

- Fer el model 349 anual. Per descarregar-nos el programa anem a la pàgina www.aeat.es.

- Fer l’intrastat del mes d’Octubre (Expedició i Introducció).

http://www.aeat.es/

Dossier comercial alumne 2010 11

Education

Transcript of Dossier comercial alumne 2010 11