DOSSIER DE MATERIALS

UNITAT DIDÀCTICA 8

CA LA VILA

ELS TEXTOS INSTRUCTIUS

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè

puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos

necessaris.

Característiques dels textos instructius•Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en forma esquemàtica i ordenada

amb números (1, 2, 3), punts o guions.

•Ha de ser esquemàtic i concís. L’esquematisme consisteix a presentar uns continguts

destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles. No calen

adjectius ornamentals.

•Llistat d’elements, peces o ingredients: sovint van acompanyats d’il·lustracions per

facilitar-ne la identificació, principalment quan es tracta de màquines o aparells.

•Abundància de fórmules instructives: s’agafa…, agafeu…, heu d’agafar…, agafareu…

•Il·lustracions o esquemes que complementen les instruccions i les fan més

comprensibles.

Recursos lingüísticsPer expressar les instruccions

• Forma impersonal: Es col·loquen dues fitxes al mig del tauler…• Perífrasis verbals d’obligació: Heu de col·locar… / Cal col·locar…• Futur: Col·locareu… / Col·locaràs…• Imperatiu: Col·loca o col·loqueu; obre o obriu, endolla o endolleu…

Per expressar la manera com s’han de fer les accions• Adverbis i locucions adverbials de manera (així, a poc a poc…)• Adverbis acabats en –ment- (lentament, ràpidament…)• Preposicions + nom. (amb suavitat, en condicions…)• Oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.). Exemples:

com si féssim beixamel, com per preparar un gratinat…• Verbs que, pel seu significat, indiquen manera (agafar, posar, tallar…)• Gerundis (procurant que no es talle, vigilant que no es creme)•

Per expressar la finalitat d’una acció• La preposició per a + nom (per a la recollida)• Oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.).

Exemples: perquè reposi, a fi que no faci fals contacte…• Per + infinitiu o locucions finals ( a fi de, per tal de…)• Verbs que indiquen finalitat (perseguir, proposar-se, pretendre…)

•

Per indicar instruments• Podem fer servir les preposicions: per mitjà de, mitjançant, amb… (amb les

estisores, amb fil i agulla…) Trobem textos instructius a:

•Normatives•Normes de funcionament de màquines i aparells•Regles dels jocs•Prospectes dels medicaments•Receptes de cuina•Consells•Reglaments esportius•Ordres

http://www.auladecatala.com/wp-content/uploads/2012/10/text-instr-1.png

Tres en ratllaEs tracta d’un joc que, segons els llocs, s’anomena també treset, treset en ratlla o

renglera en treseta. Hi juguen dues persones.

Material necessari:

• un tauler o un dibuix amb l’esquema del dibuix

• 3 peces menudes del mateix color

• 3 peces menudes d’un color diferent (poden ser també diferents objectes petits)

Instruccions del joc:

• El primer jugador ha de posar la seva peça just en el punt central.

• El segon jugador ha de col·locar la seva en un dels punts on conflueixen les línies.

• Correlativament, ambdós jugadors han d’anar posant les seves peces en distints

punts de confluència.

• Durant la partida, cada jugador ha d’anar movent alternativament les seves peces.

• Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, és a dir, el que col·loca les seves

tres peces en línia recta.

Reproducció. Procediment d’utilització

• Premeu el botó ON/STAND BY del videomagnetòfon.

• El llumet situat al damunt mateix de l’aparell s’il·luminarà.

• Introduïu-hi correctament una cinta enregistrada.

• Connecteu l’alimentació del TV i sintonitzeu el canal reservat per al

videomagnetòfon. Premeu el botó PLAY. El llum s’il·luminarà, i s’iniciarà la

reproducció.

• Per a aturar la reproducció, cal prémer el botó STOP. Quan s’acabi la cinta, es

rebobinarà automàticament.

• En prémer el botó STOP, el programa determinat per la posició del selector INPUT

SELECT apareixerà a la pantalla del TV.

Pastís de verduresINGREDIENTS PER A 4 PERSONES: pastanagues, bledes, col, patates… que en

conjunt facin un pes de 7 kg; 2 ous; 100 g de pernil per guisar; la molla d’un panet de 150

g remullada en mig got de llet freda; 1 cullerada sopera d’oli; 2 1 d’aigua i sal.

Preparació:

• Es pelen i arreglen totes les verdures i es tallen després.

• Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i es bullen 40 minuts fins que queden

tendres.

• Es deixa que es refredin una mica i després s’escorren.

• A continuació es trituren.

• Després es baten els ous i es pica el pernil, afegint-ho tot a les verdures, igual que

la molla de pa, escorreguda.

• Es barreja tot amb una cullera.

• S’unta un motlle i s’hi col·loca el preparat. Es fica al forn, ja calent, durant 45

minuts.

• Un cop retirat, es deixa refredar i es desmotlla.

Per practicar:

1. Escriu una recepta de cuina.

2. Llig el text següent i respon a les preguntes que tens més avall

Manel Fuentes – PeriodistaLa felicitat. El Periódico. Dimarts, 30 d’abril del 2013

Luis Rojas-Marcos és un tipus a qui admiro. Amb 25 anys, aquest sevillà va emigrar

als Estats Units, va estudiar psiquiatria i des de l’any 1995 fins al 2002 (post Torres

Bessones) va dirigir el sistema de sanitat i hospitals públics de Nova York. Ha vist de prop

l’angoixa i la desesperació, i malgrat tot en el seu últim assaig ens explica que ser feliços

depèn en gran mesura de nosaltres mateixos. Sort! En temps d’intervencions externes per

a tot, és bo saber que en alguna cosa tan rellevant encara som sobirans. Tranquil·litza.

Es veu que la cosa de la felicitat ve de sèrie, i que si no la vivim és que alguna cosa

externa ha fastiguejat el pla als nostres gens. Una educació inadequada, pensar que el

patiment ens la farà aconseguir per si mateix, traumes mal resolts, el dolor crònic o una

depressió són factors que ens posen a prova i que han de ser contrarestats. Em va

explicar els trucs i secrets per combatre’ls l’altre dia a la ràdio, en una agradable conversa

que va acabar en rialles fora de micròfon, ja que a força de veure’ns amb cada nou llibre

seu hi ha una complicitat heretada més que gratificant.

Els «protectors de la felicitat»

Disfrutar del cos, tenir autoestima, saber perdonar, treballar el pensament positiu o

simplement parlar amb els amics dels teus problemes ajuda a reforçar els «protectors de

la felicitat», segons les seves paraules. Un dels punts que més vam comentar va ser la

necessitat de treballar el centre de control intern, que vindria a ser agafar les regnes de la

teva vida. La necessitat imperiosa de ser responsable. De sortir d’un victimisme en el qual

un altre sempre té la culpa del que et passa i afrontar en primera persona el repte de

viure.

Però Rojas-Marcos anava encara més enllà en les seves explicacions. Deia que tant

Illinois com Alabama són estats propensos a huracans d’intensitat similar, que deixen més

morts en el segon que en el primer. I els investigadors van descobrir que, davant l’anunci

que arribaven huracans, a Illinois creien que podien fer alguna cosa i es preparaven

activament comprant menjar i intentant protegir-se, mentre que a Alabama es posaven a

resar a Déu i deixaven en mans seves el seu destí. Creure que es pot ajuda. Vam acabar

la xerrada, ens vam abraçar i ens vam citar per a una nova entrevista quan Rojas-Marcos

fos a la ciutat.

Però l’endemà ens vam trobar a l’aeroport rumb a Madrid, amb retard al vol. A la sala

d’espera, ell va estar tan atent com sempre, però el vaig notar inquiet.

-Que passa res, Luís?

-En efecte. Viatjo fins a Nova York i amb aquest retard puc perdre la connexió del vol a

Madrid.

Davant la seva inquietud, i a l’haver llegit el llibre, em vaig permetre una rucada que

ens va fer riure malgrat la situació.

-Luis, tenim control intern i aquest avió el pararem. ¡No sortirà sense tu!

De seguida ens vam relaxar, i a l’avió fins a Madrid dono fe que es va adormir, però

alguna cosa més devia fer al Prat, perquè a l’arribar a Barajas el van avisar per megafonia

que un jaqueta vermella d'Ibèria l’esperava a la porta. Estic segur que Luis sempre arriba

al seu destí perquè el controla ell. I en això estic.

COMPRENSIÓ

1 – Qui és Luis Rojas Marcos?2 – Segons la ciència l’ésser humà “neix” feliç o “s’hi fa”?3 – Quines circumstàncies poden alterar la felicitat?4 – Quines actituds la poden reforçar?5 – Quina relació tenen Illinois i Alabama amb el tema de la felicitat?6 – Escriu una frase-resum per a cada paràgraf.7 – Quin és el missatge final de l’article? (és a dir, quin és el secret de la felicitat?).Quina relació té amb el fet que avisessin Rojas Marcos per megafonia en arribar aMadrid?

ELS CONNECTORS

Els nexes o connectors són paraules que connecten idees dins un text i ajuden aestructurar, a ordenar i a fer de manera més clara la funció del missatge. Els connectors

textuals estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions o paràgrafs.

Exemple: Ens estimem molt, però no podem viure junts perquè sempre ens barallem.

Ara llegeix les frases prescindint dels connectors. La relació no és tan explícita:Ens estimem molt; no podem viure junts; sempre ens barallem.

Connectors per estructurar un text

Per introduir el tema• L’objectiu principal de / Aquest escrit tracta de / Ens hem reunit per• Ens proposem d’exposar / Ens adrecem a vostè per

El motiu d’aquesta convocatòria és•

Per marcar l’ordre de les idees o els fets• Per a l’inici: d’entrada, per començar, primer, primerament, en primer lloc• Per a la continuació: a continuació, tot seguit, segon, tercer…, en segon lloc, en

tercer lloc• Per a l’acabament: per acabar, per últim, finalment, per finalitzar, en darrer lloc, en

últim lloc, així doncs /En conclusió / En definitiva / En conseqüència /

Per referir-se a un tema anunciat• respecte a / quant a / en relació amb / pel que fa a / sobre

Per encetar un nou tema• un altre punt és / el punt següent és / una altra qüestió a tractar és

Per continuar sobre un mateix punt• A més a més / A més / Així mateix

Com també / Com dèiem / Continuant amb el que deiaDesprés / Tot seguit / També

Per distingir• D’una banda,… / De l’altra

Per un costat,… / Per l’altre,…D’altra banda,… / Altrament,…Al contrari / En canvi

Per introduir una explicació• És a dir / Això és / En altres paraules / En altres termes

Dit d’una altra manera / O siguiEl més important / La idea central / Convé ressaltar / Val la pena recordar / Cal insistir en/a…S’ha de tenir en compte…

Per donar detalls• Per exemple / Un bon exemple d’això és… / Com a exemple

En particular / En concret / Com araPosem per cas / Com a mostra / Així

Per resumir• En resum / Resumint el més important…

En conjunt / Globalment…

Connectors per estructurar les idees

Per indicar causaperquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com queatès que / a causa de / gràcies a / per culpa de…

Per indicar condicióSi / en cas de / a condició de / posat que

Per indicar finalitatperquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l’objectiu deamb la finalitat de…

Per indicar concessió encara que / malgrat que / tot i que / per bé que

Per indicar conseqüència en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això

Per indicar oposició (adversatives) en canvi / al contrari / tanmateix / ara béNo obstant això…/ Malgrat això…

1. Localitza els quatre connectors que conté aquest text. Després, digues quinamena de relació entre oracions posa en relleu (contraposició o conseqüència).

En l’estudi dels éssers vius, definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden encreuar-se i produir descendència fèrtil. Per tant, un cavall i un hipopòtam no són de la mateixa espècie. Tanmateix, un cavall i un ase sí que poden tenir descendència: el mul eguí (híbrid de cavall i somera) o el mul somerí (híbrid d’euga i ase). Però els híbrids, que són el resultat de l’encreuament d’individus d’espècies distintes, no són fèrtils. Així doncs, podem

concloure que el cavall i l’ase no són de la mateixa espècie.

Quin és el connector que falta?

... les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de

llegibilitat esmentats.•Pel que fa a•Atès que•D'una banda•Ara bé

El text següent presenta un estil molt fragmentat. Torna’l a escriure fent que tinguiun estil més cohesionat i evitant les repeticions innecessàries.

El 4 de gener de 1809 va neixer Louis Braille. Va neixer a Coupvray. Coupvray es un poblet de la vora de Paris. Un dia Louis Braille jugava amb les eines del seu pare. Louis Braille va tenir la mala sort de ferir-se un ull amb un punxo. La ferida se li va infectar. Al cap de poc Louis Braille va quedar cec dels dos ulls.

A partir d’aquell moment, la vida de Louis Braille va canviar completament. La seva familia el va portar a una escola de l’Institut Nacional per a Nens Cecs de Paris. A l’escolahi havia llibres per a cecs. Aquests llibres utilitzaven un sistema de lletres amb relleu fetesa base de filferros retorcats. Louis Braille va llegir els catorze llibres que hi havia a l’escola. Louis Braille va comprovar que era un sistema que no funcio- nava gaire be. Louis Braille no va parar d’experimentar i provar maneres de millorar el sistema.

El 1824 Louis Braille va mostrar la seva troballa. El codi de Braille utilitzava dues rengleres de tres punts cada una. Amb això aconseguia 63 combinacions. Aquestes combinacions li permetien fer totes les lletres, els nombres, els signes de puntuacio i altres signes matematics. El 1825 Louis Braille va fer una plantilla foradada. Aques- ta plantilla permetia, amb un punxo, escriure en l’alfabet del sistema Braille.

Al final del segle xix el sistema Braille ja s’havia implantat per tot el mon. El sistema Braille es pot utilitzar en tots els idiomes.

(Informació extreta de DAVID NEL·LO: «Un cec que hi va veure clar», Cavall Fort, núm.1094).

Torna a escriure les següents frases. Forma oracions compostes relacionant lesoracions independents de cada grup amb les conjuncions següents (modifica elssignes de puntuació per tal de formar una sola oració en cada cas):

mentre que, malgrat que, mentrestant , perquè, com que, o be, però

a) Es quedaran a viure amb els pares? S’independitzaran?b) Va caure el pont. Jo era molt petita. Me’n recordo perfectament.c) Cal medicar el gat. Té una infecció important.d) Els teus companys han fet tots els exercicis. Tu què feies?

e) El teu germà és molt obedient. Tu no creus gairebé mai.f) Eren cinc persones. No van aconseguir redreçar la porteria.g) Les proves evidencien que has estat tu. Més val que ho reconeguis.

Torna a escriure els següents paràgrafs, mantenint la independència de les frases iels signes de puntuació, relaciona-les amb els connectors textuals següents:

per tant, tanmateix, però, aixi doncs Definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden encreuar-se i produir

descendència fèrtil. Un cavall i un hipopòtam no son de la mateixa espècie. Un cavall i un burro si que poden tenir descendència: els muls. Aquests hibrids no son fèrtils. El cavall i el burro tampoc no son de la mateixa espècie.

en efecte, no obstant això, dit d’una altra manera, per exemple L’avio ha reduit drasticament la durada i les dificultats dels grans viatges. Anar a l’altra

punta del planeta ja no es una tasca d’aventurers. Els viatges llargs amb avio han creat un nou problema: el jet lag. El canvi horari produeix trastorns de consideracio en les persones. Son frequents les alteracions del son, la disminucio de la capacitat mental, la pèrdua de gana i la indigestio.

aixi per exemple, en consequència, efectivament, es aixi com Molts dels processos del nostre cos funcionen com els rellotges. El cor batega unes 70

ve- gades per minut, de manera sincrònica. Perquè el cor funcioni correctament, totes les cèl- lules han de coordinar-se com si fossin remers d’una barca de competicio. Si cada remer va al seu ritme i no es posen d’acord, la barca no avancara. El cor pot donar impulsa la sang: sincronitzant els petits cronòmetres de totes les seves cèl·lules.

Torna a escriure el text següent. Introdueix el connectors textuals: i, però, efectivament, en definitiva, de fet, a tall d’exemple on correspongui i puntua’l

correctament.

Se sap que les taques solars tenen una activitat major cada onze anysaproximadament, fet que provoca alteracions en el clima de la Terra. Investigacions mesrecents [...] ens indiquen que aquests cicles podrien ser mes curts. [...] Encara quedenmolts aspectes de les alteracions climatiques de la Terra per estudiar. [...] Anem cap auna època glacial o cap a una era calida? Aquesta es una pregunta que encara no teresposta clara. [...] Sobretot per culpa de la intervencio de l’home. [...] Des de la revolucioindustrial, l’home pren part activa sobre el medi ambient, embrutant-lo, contaminant-lo...,perjudicant-lo [...].

ALFRED RODRIGUEZ PICO: Quin temps fara? Club de butxaca/62. Edicions Proa.

LA SINONÍMIADues paraules són sinònimes quan comparteixen el mateix significat, és a dir, quan

volen dir el mateix.

Són paraules sinònimes, per exemple:

gel i glac; triar i escollir; despentinat i descabellat; aleshores i llavors.

Però no sempre els sinònims tenen un significat tan idèntic; ans al contrari: en la

majoria de casos, la sinonímia és tan sols aproximada o parcial. Fixa’t en aquesta llista de

sinònims d’alegre:

divertit, gracios, rialler, joios, content, humoristic, felic, satisfet...

Tot i ser sinònims, cada un dels adjectius anteriors aporta un matís distintiu que el

distancia de la resta. Això fa, doncs, que no hi hagi entre ells una coincidència plena.

ELS SINONIMS EN LES VARIETATS LINGUÍSTIQUES

No sempre ni a tot arreu una realitat concreta es designa de la ma- teixa manera. Per

exemple:

• Segons la situació comunicativa, triarem entre sinònims de registres diferents:

oftalmòleg / oculista curios / tafaner molestar / emprenyar

• Segons la zona geogràfica d’on siguem, utilitzarem el sinònim geogràfic més propi:

tarda / vesprada / horabaixa escombra / granera mirall / espill

1. Escriu un sinonim més col·loquial per a cadascuna de les paraules següents.Per exemple: frigorific ↔ nevera

anomenar-se, cambra, clausurar, parany, expirar, falsedat, obsequiar, signatura,

transpirar

2. Relaciona cada un dels sinonims dialectals amb la paraula estàndard que licorrespon. Per exemple: al·lot → noi

Sinonim dialectal: despus-ahir, prompte, eixir, coto en pèl, calceti, tor- caboques,lletuga, ametla, fumeral, corder, creilla.

Paraula estàndard: aviat, sortir, abans-d’ahir, mitjo, tovallo, enciam, coto fluix, patata,xai, xemeneia, ametlla.

3. Indica quin és el sinonim que expressa un grau d’intensitat més alt. Perexemple: aire / vent / rafega → rafega

·–·–·– fam / gana / desig

fresc / fred / gelat calent / tebi / temperat llarg / interminable / extens soroll / explosio /

espetec rentar / desinfectar / netejar

4. Escriu un sinonim i un antonim per a cada una de les paraules següents. Perexemple: victoria → sin. triomf / ant. derrota

cert, treballador, posar, obscur, robust, nervios, inici, simpatic

LA POESIA DEL SEGLES D'OR: AUSIÀSMARCH

LA VALENCIANA PROSA: ROÍS DE CORELLA

APRENENTATGE COOPERATIU:TRENCACLOSQUES D'ARONSON

APRENENTATGE COOPERATIU: TRENCACLOSQUES D'ARONSON

Ús d'estratègia d'aprenentatge cooperatiu per tal de configurar un text expositiu sobre la

Romanització i els primers textos de la literatura catalana. D'aquesta manera estem

treballant els continguts dels 4 blocs i donant les bases per a l'aprenentatge cooperatiu

que serà una de les estratègies que s'utilitzaran al llarg de tot el curs.

• Agrupaments: grups de 4 persones, heterogeni amb nivells diferents i atenent a

dinàmiques socials que ens interesse fomentar.

• Rols de l'alumnat:

◦ Secretari o secretària: s'encarrega de les actes i prendre nota de tot allò

rellevant respecte el comportament, el grau d'implicació i el compliment de

terminis. L'acta final es tindrà en compte per a avaluar el treball.

◦ Portaveu: encarregat o encarregada de les relacions amb la resta de grups i

amb la docent.

◦ Control del temps: persona encarregada de controlar que els terminis

s'acompleixen.

◦ Documentalista: persona encarregada dels materials.

• Tasques:

◦ 1. Ausiàs March

◦ 2. Roís de Corella

◦ 3. La valenciana prosa

◦ 4. Els senyals

• Materials per fer el treball: Blog. https://antavianapalimpsest.wordpress.com

https://antavianapalimpsest.wordpress.com/

• Com funciona el trencaclosques d'Aronson?

◦ En la primera sessió cadascú va preparant la tasca que li ha estat assignada.

Cada número correspon a un alumne o alumna determinat. Les tasques són

assignades en funció del nivell.

GRUP BASE

1. Els pobles

anteriors a la

romanització.

2. La

romanització.

3. Edeta. Els

ibers i els

romans.

4. Les llengües

romàniques i els

primers textos.

◦ En la segona sessió es reuneixen els grups d'experts i expertes, formats per

tots aquells alumnes que han treballat la mateixa tasca. En el grup d'experts i

expertes fan una posada en comú i arriben a unes conclusions que després

traslladaran als membres del grup base.

GRUPS D'EXPERTS

1 1

1 1

3 3

3 3

2 2

2 2

4 4

4 4

• En la tercera sessió els experts i les expertes retornen al seu grup base i amb tota

la informació recopilada fan una posada en comú i configuren el treball final que

hauran de presentar.

MESURES ANESE

Pel que fa a l'atenció a la diversitat hem contemplat diverses mesures. En primer lloc,

per tal d'atendre a la diversitat general de l'aula, hem plantejat una estratègia

metodològica que permet adaptar la tasca en funció dels nivells, les capacitats o els

interessos de l'alumnat. A més, l'alumnat pot trobar tot un seguit d'activitats d'ampliació i

reforç a la plataforma Google Classroom.

Quant als dos alumnes amb TdaH i l'alumne amb visió reduïda hem creat unes bases

d'orientació, a més de tot l'acompanyament personalitzat que requerisquen. Els materials,

a més, es troben digitalitzats perquè l'alumne amb visió reduïda hi puga accedir des de la

seua tauleta digital.

AVALUACIÓ

Es realitzarà una avaluació inicial cada vegada que introduïm nous continguts.

L'alumnat podrà anotar allò que ja sap a la seua base d'orientació per poder contrastar-ho

amb els resultats de l'autoavaluació final que ha de fer al mateix full.

La docent anirà fent una recollida sistemàtica de dades de com es va desenvolupant el

procés i farà un registre anecdòtic de tot allò que resulte interessant o rellevant.

A través de diferents rúbriques, la docent anirà avaluant els diferents treballs i exercicis

que l'alumnat vaja realitzant.

Per finalitzar es realitzarà un examen en què s'hi incloguen tots els continguts treballats

al llarg de la unitat.

Característiques dels textos instructiusRecursos lingüísticsTres en ratllaReproducció. Procediment d’utilitzacióPastís de verduresPer practicar:Connectors per estructurar un text Connectors per estructurar les idees