1

Miguel Hernández

1910-2010

Història d’una vida

2

Miguel Hernández Gilabert : Oriola 30 d’octubre de 1910 - Alacant 28 de març de 1942. És

un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del

segle XX.

El principi

Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres, fins als 15 anys va seguir

una escolaritat normal. Posteriorment, va haver de deixar l'escola per a fer de pastor i

repartidor de llet. Això no el va obligar a deixar de banda la seva passió per la lectura. Va

freqüentar les biblioteques públiques i el canonge Luis Almarch li va facilitar llibres clàssics i

de mística. També va llegir l'alacantí Gabriel Miró. Assistia a una petita tertúlia d'amics, entre

els quals destacava José Marín Gutiérrez, que en un futur seria advocat i escriuria diversos

assaigs que firmaria amb el pseudònim de Ramón Sijé. Hernández lamentarà la mort del seu

amic en una de les joies de la poesia clàssica espanyola, l'Elegía a Ramón Sijé. També hi seran

Fenoll i Manuel Molina. A partir d'aquell moment, els llibres seran la principal font de la seva

educació literària, fet que el convertirà en un escriptor autodidacte. Els grans autors del

Segle d'Or de la cultura espanyola - Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la

Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de Góngora , es convertiran en els seus mestres.

Les primeres publicacions

Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola es

va allistar a l’exèrcit republicà. En concret, al 5è Regiment on passà a altres unitats per anar

als fronts de Terol ,Andalusia i Extremadura. En plena guerra va aconseguir un permís breu

per casar-se amb Josefina Manresa el 9 de març de 1937 a Oriola. Al cap de pocs dies ha de

marxar al front de Jaén. A l'estiu de 1937 assiteix al II Congrés Internacional d'Escriptors

Antifeixistes celebrat a Madrid i València. Poc després viatja a l’URSS en representació del

govern de la República, d’on va tornar i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos

poemes més recollits posteriorment a la seva obra El Hombre acecha.

L'any 1930, comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Día. L'any

següent apareix de forma més regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos.

Llavors fa el seu primer viatge a Madrid amb el propòsit d’iniciar una carrera literària que li

3

permeti guanyar-se la vida . A la capital, contacta amb Ernesto Giménez Caballero, fundador i

director de La Gaceta Literaria, publicació vanguardista molt representativa de la Generació

del 27, però no aconsegueix que li publiquin res ni li atorguen cap feina. Al cap d’un temps

retorna a Oriola. Llegeix poetes del 27 (Gerardo Diego, Rafael Alberti, etc.) i també Luis de

Góngora. Publica a Múrcia el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas (1933), una

col·lecció d'octaves reals molt marcada per la poètica del Culteranisme; a Madrid publica

l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y

Raya que dirigeix José Bergamín.

Estada a Madrid

Després d'aquest inici torna a Madrid on obté feina a les Misiones Pedagógicas inspirades

per la filosofia de la Institución Libre de Enseñanza. També, com a secretari i redactor de

l'enciclopèdia Los toros i redactor assidu a Revista de Occidente fundada per José Ortega y

Gasset. La seva amistat amb Maruja Mallo l’inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es

presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda; aquest és l'origen de

la seva breu etapa dins el surrealisme. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta

un compromís amb els més pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic

Ramón Sijé, i Hernández li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramón

Jiménez expressat a una crònica al diari El Sol.

La Guerra Civil i la mort

El 1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor al cap de pocs mesos i a qui està

dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i d’altres recollits al Cancionero y romancero

de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la

presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.

4

A l'abril, el general Franco declara la fi de la guerra. El seu amic Cossío s'ofereix per acollir-lo

a Tudanca. No obstant això, decideix anar a Oriola malgrat el perill que això suposa, i d'allà

va fins a Sevilla i intenta creuar la frontera de Portugal per Huelva, però la policia del règim

de António de Oliveira Salazar l'entrega a la Guàrdia Civil. És empresonat a Sevilla, i d'allà el

traslladen al penal de Torrijos a Madrid. Gràcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un

cardenal, al setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat.

Torna a Oriola on és detingut per una delació, i empresonat a la presó de la plaça de Conde

de Toreno a Madrid, on és jutjat i condemnat a mort, al març de 1940.

Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta

anys. El traslladen a la presó de Palència al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaña.

A la presó coneix Antonio Buero Vallejo, el qual li fa un retrat al carbonet. El 1941, és

traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i es

complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme,

però ell s'hi nega. Mor a la infermeria de la presó alacantina a les 5.30 h de la matinada del

28 de març de 1942 amb 31 anys d'edat. L'enterren al nínxol número 1009 del cementiri de

Nostra Senyora del Remei d'Alacant dos dies després de la seva mort.

5

Obra

Miguel Hernández va escriure Perito en lunas enlluernat pel joc barroc de Góngora, El rayo

que no cesa enlluernat per Garcilaso i Quevedo i el seu gran sentiment, Quien te ha visto y

quien te ve y sombra de lo que eras enlluernat per la simbologia ascètica de Calderón.

Altres poemes importants de la seva obra són Mi sangre es un camino , Sino sangriento, las

Odas a Neruda i a Aleixandre, i alguns altres poemes. Com a estudi del comportament humà

va crear El hombre acecha i Cancionero y Romancero de ausencias.

La presència d’Hernández en el panorama de la poesia espanyola és important, tant des del

seu valor com en les relacions d’una època, apareix en un moment brillant quan la Generació

de 27 mostra la seva obra més representativa.

Participa en la Generació del 36, en el seu corrent social inspirat en els moviments obrers i

reivindicatius, on Miguel se sent molt atret ja que té un gran sentit de la justícia i un gran

amor al poble.

Els darrers anys de la seva obra va obrir el camí de la poesia de postguerra (del 1938 al 1940)

gran part escrita des de la presó, que es projecta en els joves sortits de la contesa, sens

dubte, molts d’ells desorientats, sense mestres i alguns gairebé sense veu.

6

Selecció de poemes:

NANAS DE LA CEBOLLA

Dedicats al seu fill, després de rebre una carta de la seva dona, on li deia que el nen només

menjava pa i ceba

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre.

Una mujer morena

resuelta en luna

se derrama hilo a hilo

sobre la cuna.

Ríete, niño,

que te traigo la luna

cuando es preciso.

7

Alondra de mi casa,

ríete mucho.

Es tu risa en tus ojos

la luz del mundo.

Ríete tanto

que mi alma al oírte

bata el espacio.

Tu risa me hace libre,

me pone alas.

Soledades me quita,

cárcel me arranca.

Boca que vuela,

corazón que en tus labios

relampaguea.

Es tu risa la espada

más victoriosa,

vencedor de las flores

y las alondras

Rival del sol.

Porvenir de mis huesos

y de mi amor.

La carne aleteante,

súbito el párpado,

el vivir como nunca

coloreado.

¡Cuánto jilguero

8

se remonta, aletea,

desde tu cuerpo!

Desperté de ser niño:

nunca despiertes.

Triste llevo la boca:

ríete siempre.

Siempre en la cuna,

defendiendo la risa

pluma por pluma.

Ser de vuelo tan lato,

tan extendido,

que tu carne es el cielo

recién nacido.

¡Si yo pudiera

remontarme al origen

de tu carrera!

Al octavo mes ríes

con cinco azahares.

Con cinco diminutas

ferocidades.

Con cinco dientes

como cinco jazmines

adolescentes.

Frontera de los besos

serán mañana,

cuando en la dentadura

9

sientas un arma.

Sientas un fuego

correr dientes abajo

buscando el centro.

Vuela niño en la doble

luna del pecho:

él, triste de cebolla,

tú, satisfecho.

No te derrumbes.

No sepas lo que pasa ni

lo que ocurre

VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN

Els seus poemes més representatius sobre la guerra i la situació que travessava Espanya

són els recollits en Viento del pueblo, aquí es presenta “Vientos del pueblo me llevan”.

Aquest poema parla dels tan anomenats bous, que han de treballar fins a l'esgotament per

aconseguir l’aliment i el suport diari; aquesta raça és, sens dubte, la dels homes, que

treballen a la terra durament per aconseguir mantenir les seves famílies. Aquests són

controlats pels animals més forts (el lleó, el àguila…), però el poeta no s'humilia davant d'ells

sinó que "si em moro, que morir-me / amb el cap molt alt"; és a dir, que anima els homes

d'Espanya a lluitar i a no permetre que la força d'aquests animals (els homes que donen

suport al franquisme i els règims autoritaris) els doblegui ni anul·li la seva llibertat.

Vientos del pueblo me llevan,

vientos del pueblo me arrastran,

me esparcen el corazón

y me aventan la garganta.

10

Los bueyes doblan la frente,

impotentemente mansa,

delante de los castigos:

los leones la levantan

y al mismo tiempo castigan

con su clamorosa zarpa.

No soy de un pueblo de bueyes,

que soy de un pueblo que embargan

yacimientos de leones,

desfiladeros de águilas

y cordilleras de toros

con el orgullo en el asta.

Nunca medraron los bueyes

en los páramos de España.

¿Quién habló de echar un yugo

sobre el cuello de esta raza?

¿Quién ha puesto al huracán

jamás ni yugos ni trabas,

ni quién al rayo detuvo

prisionero en una jaula?

Asturianos de braveza,

vascos de piedra blindada,

valencianos de alegría

y castellanos de alma,

labrados como la tierra

y airosos como las alas;

andaluces de relámpagos,

nacidos entre guitarras

11

y forjados en los yunques

torrenciales de las lágrimas;

extremeños de centeno,

gallegos de lluvia y calma,

catalanes de firmeza,

aragoneses de casta,

murcianos de dinamita

frutalmente propagada,

leoneses, navarros, dueños

del hambre, el sudor y el hacha,

reyes de la minería,

señores de la labranza,

hombres que entre las raíces,

como raíces gallardas,

vais de la vida a la muerte,

vais de la nada a la nada:

yugos os quieren poner

gentes de la hierba mala,

yugos que habéis de dejar

rotos sobre sus espaldas.

Crepúsculo de los bueyes

está despuntando el alba.

Los bueyes mueren vestidos

de humildad y olor de cuadra:

las águilas, los leones

y los toros de arrogancia,

y detrás de ellos, el cielo

ni se enturbia ni se acaba.

La agonía de los bueyes

12

tiene pequeña la cara,

la del animal varón

toda la creación agranda.

Si me muero, que me muera

con la cabeza muy alta.

Muerto y veinte veces muerto,

la boca contra la grama,

tendré apretados los dientes

y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,

que hay ruiseñores que cantan

encima de los fusiles

y en medio de las batallas.

ELEGÍA A RAMÓN SIJÉ

Aquest poema va ser escrit el 1936. Ramón Sijé era íntim amic del poeta. Els dos neixen a

Oriola on estableixen amistat durant la infància, però és en l’adolescència quan el vincle que

els uneix es fa més fort. Miguel decideix provar sort a Madrid, per triomfar a la gran ciutat ja

que l'àmbit local i comarcal d'Alacant se l'ha quedat petit. A la capital, ha trobat un nou

món en el qual se sent de gust. La irrupció de la guerra suposa un gran sobresalt per al

poeta, i aquell any carregat de múltiples emocions i sensacions ofereix un dur cop per al

poeta, la inesperada mort de Ramón Sijé. La notícia li arriba a través de Vicente Aleixandre.

Llavors li va escriure aquesta elegia

En Orihuela, su pueblo y el mío, se me

ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con

quien tanto quería.

13

Yo quiero ser llorando el hortelano

de la tierra que ocupas y estercolas,

compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas

y órganos mi dolor sin instrumento

a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento.

Tanto dolor se agrupa en mi costado,

que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,

un hachazo invisible y homicida,

un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,

lloro mi desventura y sus conjuntos

y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,

y sin calor de nadie y sin consuelo

voy de mi corazón a mis asuntos.

Temprano levantó la muerte el vuelo,

temprano madrugó la madrugada,

temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,

no perdono a la vida desatenta,

no perdono a la tierra ni a la nada.

14

En mis manos levanto una tormenta

de piedras, rayos y hachas estridentes

sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,

quiero apartar la tierra parte a parte

a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte

y besarte la noble calavera

y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera;

por los altos andamios de las flores

pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores.

Volverás al arrullo de las rejas

de los enamorados labradores.

Alegrarás la sombra de mis cejas,

y en tu sangre se irán a cada lado

disputando tu novia y las abejas.

Tu corazón, ya terciopelo ajado,

llama a un campo de almendras espumosas

mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas

del almendro de nata le requiero,

que tenemos que hablar de muchas cosas,

compañero del alma, compañero.

15

M. Hernández i la Música:

TÍTOL: Miguel Hernández

AUTOR: Joan Manuel Serrat

PUBLICACIÓ: 1972

“Conocí a Miguel Hernández en una de aquellos bancos del umbrío jardín de la Universidad,

la vieja y entrañable Universidad Central, a cuyo balcón principal un glorioso día se asomó la

libertad para arrojar sobre la acera el busto altivo del dictador. Gran día aquel. Luego

llegaron los lacayos y nos comieron a palos pero no importa…”

Texto de Joan Manuel Serrat para la edición mexicana

TÍTOL: El marrec boeur

AUTOR: Miguel Hernández

INTÈRPRET: Mocedades.

DISC: El color de tu mirada.

DATA: 1976.

CONTINGUT: El marrec bouer és un poema escrit per Miguel Hernández que interpreta el

grup Mocedades.

16

TÍTOL: Homenatge a Miguel Hernández.

(60 aniversari de la seva mort)

AUTOR: Miguel Hernández.

MIGUEL ÁNGEL SERRANO (guitarra flamenca)

ANY: 2000

CONTINGUT: La passió que Paco Curto sent pel gran poeta oriolà l'ha portat a retre

homenatges des dels anys seixanta Paco Curto ens presenta en l'actualitat un bell recorregut

per la vida del poeta a través dels seus poemes, amb músiques que ha anat component al

llarg dels anys i que semblen ajustar-se perfectament a la colpidora tasca de Miguel

Hernández.

TÍTOL: AMALGAMA POETICA DE MIGUEL I MANUEL

AUTOR: MIGUEL HERNÁNDEZ

INTÈRPRET: Manuel Gerena

ANY: 2003

CONTINGUT: Manuel Gerena canta amb Miguel Hernández. S’inclou la interpretació de la

cançó titulada La voz viva de Miguel Hernández.

TÍTOL: Homenatge flamenco a Miguel Hernández.

AUTOR: Miguel Hernández.

ARTISTA: Enrique Morente.

ANY: 1971

CONTINGUT: Assegut sobre els morts (Romance) / El marrec bouer (Malagueña) / Cançons

de bressol de la ceba (Cançons de bressol) / El carro de la meva fortuna (Tientos) / Amb

l'arrel del voler (Soleares) / Un verí pá que jo mori ( granaína) / Déu et va enviar un càstig

(Bulerías per Soleá)

17

TÍTOL: 4.444 Vegades, per exemple.

AUTOR: Adolfo Cendran.

ANY: 1975

CONTINGUT: Funda el 1967, al costat d'altres cantautors, el grup Cançó del Poble. A partir

d'aquí es dedica a fer recitals en medis universitaris i obrers.

Amb poemes de Miguel Hernández, Nicolás Guillen, León Felipe, Antonio Gómez ... fa aquest

disc.

TÍTOL: Antologia musical

AUTOR: Víctor Jara

DATA: 2001

CONTINGUT: El disc pòstum de Víctor Jara és pròdig en autèntics himnes com Manifest,

Quan vaig a la feina o la música que l'autor va posar al poema Vent del poble, de Miguel

Hernández. Víctor sabia que els feixistes no li perdonarien les seves "cançons vermelles". No

és casual que en els últims mesos de la seva vida rellegís obres del poeta antifeixista

espanyol Miguel Hernández, massacrat als calabossos franquistes. Li agradava la seva poesia,

ja que compartia les seves idees i sentiments. En l'ànima del cantant xilè es va gravar la

poesia de Miguel Hernández "Vent del poble em porta ...". La cançó de Víctor expressa la

fermesa de l'esperit del cantant, la seva emocionada lleialtat als companys i a la causa del

poble.

18

TÍTOL: Nanas de la ceba

AUTOR: Alberto Cortez

ANY: 1989

CONTINGUT: Es llança amb Waldo de los Ríos a una aventura excepcional: musicar a Antonio

Machado, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Villegas, Marqués de Santillana,

Góngora i Miguel Hernández.

M. Hernández i el cinema:

TÍTOL "VENTS DEL POBLE" MIGUEL HERNÁNDEZ.

NACIONALITAT: Espanyola

DIRECTOR: José Ramón Larraz

ACTORS: Liberto Rabal, Silvia Abascal.

FOTOGRAFIA: José García Galisteo

ANY: 2002

CONTINGUT: Se segueix la trajectòria de Miguel Hernández

des de la seva infància a Oriola, dedicat a tenir cura de les cabres, fins a la seva mort, poc

després de finalitzar la Guerra Civil després de passar un llarg calvari per diferents presons

franquistes. Enmig hi figuren les vivències que van ajudar a forjar el seu estil poètic, directe i

proper a tot tipus de lectors: l’enfrontament amb el seu pare per culpa de la seva vocació

poètica, l’amistat amb Federico García Lorca, el seu casament, i la tràgica mort del seu fill, les

seves enemistats per motius polítics.

19

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA DE SANT ANTONI-JOAN

OLIVER

• El Hombre acecha; Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Cátedra, 1984. P

834 Her

• El Hombre y su poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2004. P 834 Her

• Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos. Madrid: Ediciones de

la Torre, 2007. IP 834 Her

• Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her

• El Rayo que no cesa. Madrid: Espasa-Calpe, 2007. P 834 Her

• SERRAT, Joan Manuel. Miguel Hernández. Madrid: BMG, 2000.

CD 091.7SER

• Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE ES PODEN TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA

• 4 poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna. Valencia: Versos y trazos,

2006. IP 834 Her

• Antología poética. Alicante: Aguaclara, 1991. P 834 Her

• Antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1978. P 834 Her

• Antología poética. Madrid: Castalia, 1998. P 834 Her

• Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2007. P 834 Her

• Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2009. P 834 Her

• Antología poética. Madrid: Espasa, 2002. P 834 Her

• Antología poética; El labrador de más aire. Madrid: Taurus, 1990. P 834 Her

• Antología. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004. P 834 Her

• Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Espasa Calpe, 1999.

P 834 Her

• Cantando a Miguel Hernández. Madrid: Factoría autor, 2006. CD 090.7A

20

• Crónicas de la guerra de España. Barcelona: Flor del Viento, 2005.

9(46)"19" Her

• GERENA, Manuel. Manuel Gerena canta con Miguel Hernández. Madrid: Alía, 2001.

CD 090.7GER

• El Hombre acecha; Otros poemas [1938-1939]; Cancionero y romancero de

ausencias; Últimos poemas. Buenos Aires: Losada, 1963. P 834 Her

• El Hombre y la poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2000. P 834 Her

• Imagen de tu huella; El silbo vulnerado; El rayo que no cesa; Otros poemas; Viento

del pueblo. Buenos Aires: Losada, 1973. P 834 Her

• El Labrador de más aire. Madrid: Cátedra, 1997. P 834 Her

• Me ha hecho poeta la vida: poemas de Miguel Hernández. Boadilla del Monte,

Madrid: Ediciones SM, 2009. IP 834 Her

• Miguel Hernández para niños. Madrid: Susaeta, 2000. IP 834 Her

• Miguel Hernández: poesía. Barcelona: Plaza & Janés, 1999. P 834 Her

• Miguel Hernández: poeto de l'popolo: poem-antologio. València: Generalitat

Valenciana, 1988. NES Her

• Obra completa. Madrid: Espasa-Calpe, 1993. P 834 Her

• Obra poética completa. Bilbao: Zero, 1976. P 834 Her

• Perito en lunas; El rayo que no cesa. [Madrid]: Alhambra, 1976. P 834 Her

• Poemas de adolescencia; Perito en lunas; Otros poemas [1933-1934]. Buenos Aires:

Losada, 1963. P 834 Her

• Poemas de amor y de guerra. Madrid: El País, 2003. P 834 Her

• Poemas de amor: antología. Madrid: Alianza, 2000. P 834 Her

• Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her

• Poesía y prosa de guerra y otros textos olvidados. Madrid: Peralta, 1977.

P 834 Her

• Poesías completas: 1933-1937. Barcelona: RBA, 2001. P 834 Her

• Poesías de Miguel Hernández. México: Editores Mexicanos Unidos, 1992.

P 834 Her

21

• Poesías. Madrid: Taurus, 1980. P 834 Her

• Poesie. Milano: Feltrinelli, 1962. P 834 Her

• Prosas líricas y aforismos. Madrid: Ediciones de la Torre, 1986. N 834 Her

• El Rayo que no cesa. Madrid: Sial, 2002. P 834 Her

• La Savia sin otoño: antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1991.

P 834 Her

• El Silbo del dale: antología. Zaragoza: Edelvives, 2009. IP 834 Her

• SERRAT, Joan Manuel. Hijo de la luz y de la sombra. Madrid: Sony , 2010. CD

091.7SER

• Viento del pueblo. Barcelona: Lumen, 1977. P 834 Her

• Viento del pueblo: antología poética. Madrid: Unidad Editorial, 1998.

P 834 Her

• Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her

Webgrafia

http://amediavoz.com/hernandez.htm Pàgina web dedicada a difondre l’obra de Miguel

Hernández.

http://www.amigosmiguelhernandez.org/ pàgina web de la Asociación de amigos Miguel

Hernández.

http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/esp/hndzmigu/vientos.htm Pàgina web amb

poemes de Miguel Hernández.

http://www.infopoesia.net Pàgina web que conté poemes de diversos autors.

http://www.jmserrat.com Web oficial del cantautor Joan Manuel Serrat amb poemes

musicats de Miguel Hernández.

http://www.los-poetas.com/a/miguel1.htm Pàgina web amb poemes de Miguel Hernández.

http://www.mhernandez.narod.ru/sobrestesitio.htm Pàgina web dedicada a poeta

D’Orihuela.

22

http://mhernandez-palmeral.blogspot.com/ Pàgina web multimèdia dedicada a difondre

l’obra del poeta.

http://www.centenariomiguelhernandez.com/ Pàgina web dedicada al centenari del

naixement del poeta.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miguel_Hern%C3%A1ndez_Gilabert Viquipèdia.

Dossier elaborat per la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver

Març 2010