DOSSIER DE PREMSA

Contacte de premsa: Judith Macaya-Marta Buil

premsa@sindic.cat – 935 538 453

www.sindic.cat/hrchallengesnow @hrchallengesnow #OmbudsmanChallenges

El Síndic de Greuges de Catalunya, president de la secció europea de I’Institut Internacional de l’Ombudsman (IIO), organitza, en el marc de l’IIO, un seminari internacional sobre els reptes contemporanis i amenaces a què s’enfronten els drets humans i la tasca de les institucions d’ombudsman davant d’aquests.

En els darrers temps, les preocupacions respecte a la seguretat han crescut a Europa i a la resta del món i posen en risc drets humans fonamentals com ara la llibertat d’expressió i la privacitat. Així mateix, la crisi dels refugiats, que se suma als continuats moviments migratoris, no només constitueix un repte per a la solidaritat d’Europa, sinó que també comporta el risc d’alimentar els fantasmes del racisme i la xenofòbia al continent.

Tot això succeeix enmig d’una profunda crisi econòmica i financera que amenaça els drets socials i posa grans sectors de les nostres societats en una situació de risc. Les polítiques públiques a escala estatal i internacional han d’abordar aquests fenòmens amb generositat i ple respecte als drets humans, i les oficines dels defensors del poble han de prestar una atenció especial a la legislació i a les pràctiques administratives que conculquen drets.

Alhora, les institucions d’ombudsman en si mateixescentren el debat en les garanties delsdretshumans. D’una banda, moltesestanadquirint noves funcions i competències en àrees tan diversescom ara la prevenció de la tortura, la resolució alternativa de conflictes, la transparència i l’accés a la informació o elsdrets LGBTI, entre d’altres. D’altra banda, moltesd’aquestesinstitucionsestanamenaçadespelsatacs a la sevaindependència, per la manca de recursos o per la desaparició.

1

8.45 h

9.00 h

9.30 h

10.30 h

11.00 h

13.00 h

14.15 h

15.15 h

17.15 h

Dimarts, 26 d’abril - 2016Acreditació

InauguracióCarles Puigdemont, president de la Generalitat de CatalunyaAda Colau, alcaldessa de BarcelonaRafael Ribó, ombudsman de Catalunya i president europeu de l’IOI

Primera sessió: El dilema llibertat-seguretat Presidència: Catherine De Bruecker, ombudsman federal de Bèlgica i directora de l’IOI

Ponents principals: José de Faria Costa, ombudsman de Portugal i president de la FIO Jacques Toubon, ombudsman de França, secretari general de l’AOMF i de l’AOM Salutació d’Stefano Rodotá, professor de la Universitat de Roma La Sapienza

Pausa cafè

Taula Rodona

Nick Bennett, ombudsman de Gal·lesAdam Bodnar, ombudsman de PolòniaManuel Lezertua, ombudsman del País BascÜlle Madise, ombudsman d’Estònia i directora de l’IOILora Vidovic, ombudsman de Croàcia i presidenta d’ECC (ENNHRI)

Debat

Dinar

Segona sessió: Les persones migrades i refugiades Presidència: Igli Totozani, ombudsman d’Albània, president de l’AOM i director de l’IOI

Ponents principals: Gero Storjohann, vicepresident del Comitè de Peticions del BundestagEdgar Corzo Sosa, Comissió Nacional de Drets Humans de Mèxic

Taula rodona Jonas Bering Liisberg, director general de l’Ombudsman de DinamarcaSaša Janković, ombudsman de SèrbiaVasileios Karydis, ombudsman de Grècia Jesús Maeztu, ombudsman d’AndalusiaEdita Žiobienė, ombudsman d’infants de Lituània i presidenta electa de l’ENOC

Debat

Fi de la sessió

2

Dimecres, 27 d’abril - 20169.30 h Tercera sessió: Crisi social i drets, noves competències per a

l’ombudsman del segle XXI: ADR, OPCAT, transparència Presidència: Elisabet Fura, ombudsman de Suècia i directora de l’IOI

Ponents principals: Petros Stangos, vicepresident del Comitè Europeu per als Drets Socials Joan Vintró, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

10.30 h Pausa cafè

11.00 h Taula rodonaIñigo Lamarca, exombudsman del País Basc i expert en LGTBIAnna Šabatová, ombudsman de la República Txeca Lewis Shand Smith, ombudsman de serveis públics del Regne Unit, president de la NEON i l’OA Peter Tyndall, ombudsman d’Irlanda i vicepresident de l’IOI Reinier Van Zutphen, ombudsman dels Països Baixos

Debat

13.00 h Dinar

14.15 h Quarta sessió: Amenaces a l’ombudsman Presidència: Diane Welborn, ombudsman del Comtat de Dayton-Montgomery (Ohio-EUA) i vicepresidenta de l’IOI

Ponents principals: Jordi Xuclà, relator a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa

Günther Kräuter, ombudsman d’Àustria i secretari general de l’IOI

15.15 h Taula rodona

Otiende Amollo, ombudsman de Kènia Nilda Arduin, ombudsman de Saint Martin, directora de l’IOI, presidenta de CAROA María Bueyo Díez, exombu dsman de La RiojaPavol Zilincik, cap del Departament de Protecció de Drets Humans, de l’Ombudsman d’EslovàquiaLucia Franchini, ombudsman de la Toscana i directora de l’IOIJim Martin, ombudsman d’Escòcia

Debat17.15 h Clausura

Conclusions: Jaume Saura, adjunt general a l’ombudsman de Catalunya

Ponències finals Soledad Becerril, ombudsman d’Espanya

José de Faria Costa, ombudsman de Portugal i president de la FIO John Walters, ombudsman de Namíbia i president de l’IOIRafael Ribó, ombudsman de Catalunya i president europeu de l’IOI

3

Stefano Rodotà

Jurista i polític italià. Va ser professor de Dret Civil a la Universitat de Roma La Sapienza, membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i el primer president de l’Autoritat Italiana per a la Protecció de les Dades Personals.

Ponents principals

Jaques Toubon

Ombudsman de França (2014). Secretari general de l’AOMF i de l’AOM. Membre del Parlament Europeu (2004-2009). També ha estat membre del Consell Superior per a la Integració i l’Alta Autoritat per a la Distribució d’Obres i la Protecció dels Drets a Internet.

Gero Storjohann

Membre del Bundestag des de 2002 i vicepresident de la Comissió de Peticions del Bundestag. (Equivalent a la figu ade l’Ombudsman a Alemània).

Edgar Corzo Sosa

Llicenciat en Dret per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Màster en Dret Públic per la Universitat de París I, Sorbona, i doctor en Dret Públic per la Universitat Autònoma de Madrid. Professor de la Facultat de Dret de la UNAM i de la Universitat Panamericana. Actualment, és professor de Drets Humans de la Divisió d’Estudis de Postgrau de la Facultat de Dret de la UNAM.

Primera sessió: El dilema llibertat-seguretat

Segona sessió: Les persones migrades i refugiades

José de Faria Costa

Ombudsman de Portugal. És professor de Dret Penal de la Facultat de Dret de la Universitat de Coïmbra. Ha estat president de l’Institut Dret Penal Econòmic i Europeu i membre del Consell de la Judicatura. A més del seu treball en el consell editorial de moltes publicacions (nacionals i estrangeres), ha estat l’autor de molts estudis jurídics.

4

Petros Stangos

Vicepresident del Comitè Europeu de Drets Socials. Va ser membre del Tribunal Suprem Especial de Grècia 2006-2007 i professor de Dret de la UE a l’Escola Nacional de Jutges.També va ser membre de la Comissió Consultiva de la UE contra el racisme i la xenofòbia.

Joan Vintró

Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. Ha estat lletrat del Parlament de Catalunya i expert de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa amb missions a l’Azerbaidjan, Moldàvia, Romania i Rússia.

Jordi Xuclà

Membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa des de 2008. És vicepresident del grup liberal al Consell, on treballa en l’àmbit dels assumptes legals, els drets humans, la salut i les polítiques socials. També treballa en temes relacionats amb la política euromediterrània.

Günter Kräuter

Ombudsman d’Àustria des de juliol de 2013. Com a secretari general de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, treballa en el foment de la democràcia i l’estat de dret i l’enfortiment de les institucions de l’ombudsman a tot el món. És el responsable d’afers socials i de salut.

Tercera sessió: Crisi social i drets, noves competències per a l’ombudsman del segle XXI: ADR, OPCAT, transparència

Quarta sessió: Amenaces a l’ombudsman

5

Perfils dels ombudsman

Edita Žiobienė

Ombudsman de la Infància de Lituània. Ha estat membre de la Xarxa d’Experts Independents sobre Drets Fonamentals, membre del Consell de la Xarxa Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, membre de la Comissió d’Ètica de Periodistes i Editors, membre de la Xarxa d’Experts Jurídics en la no-discriminació en l’àmbit de la UE i és membre del Comitè Consultiu del Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals.

Nick Bennet

Ombudsman de Galles (2014).Va ser director executiu de l’associació per a l’habitatge social Community Housing Cymru. És exmembre de la Convenció de Gal·les, la Comissió de Serveis Públics de Gal·les i el Consell de la Llengua Gal·lesa.

Ülle Madise

Ministra de Justícia i ombudsman d’Estònia i directora de l’IOI. Va ser professora de Dret Constitucional i de Dret Públic, assessora jurídica del president, membre del Comitè Nacional Electoral i cap del Departament de Dret Públic

Lora Vidovic

Ombudsman de Croàcia des l’1 de març de 2013. Ha treballat en el camp de la protecció dels drets humans i la promoció, sobretot des del punt de vista del dret públic internacional, i en l’establiment d’alts estàndards internacionals en drets humans en el marc del sistema jurídic de la República de Croàcia. Va ser cap de l’oficina de la UNICEFa Croàcia, i adjunta a l’ombudsman d’Infància.

Igli Totozani

Advocat del poble d’Albània des de 2011. Membre de la Junta de la Xarxa Regional Europea i del Consell d’Administració del Comitè Internacional de Coordinació d’Institucions Nacionals de Drets Humans (ICC) a les Nacions Unides a Ginebra.

Saša Janković

Ombudsman de Sèrbia. Ha treballat de periodista, com a expert associat al Ministeri de Joventut i Esports i com a assessor legal al Departament de Democratització de la Missió de l’OSCE a Sèrbia.

Vasileios Karydis

Ombudsman de Grècia. Ha estat professor al Departament de Política Educativa i Social de la Universitat del Peloponès. Ha estat membre dels comitès de l’elaboració de lleis especials al Ministeri d’Ordre Públic i al Ministeri de Justícia.

Primera sessió: El dilema llibertat-seguretat

Segona sessió: Les persones migrades i refugiades

6

Iñigo Lamarca

Ha estat ombudsman del País Basc (ararteko) del 2004 al 2014. És conegut per la seva tasca en la defensa dels drets de les persones LGTBI.

Peter Tyndall

Ombudsman i comissari d’Informació per a Irlanda des de 2013. Anteriorment havia exercit com a ombudsman dels Serveis Públics de Gal·les. És vicepresident de l’Institut Internacional de l’Ombudsman.

Reinier Van Zutphen

Ombudsman dels Països Baixos. Té una àmplia experiència com a jutge a Utrecht, L’Haia, Almelo, Luxemburg, Amsterdam, Curaçao i Alkmaar. També ha presidit l’Associació Holandesa de la Magistratura i ha estat president del Tribunal d’Apel·lació de Comerç i de la Indústria.

Diane Welborn

Ombudsman de Dayton-Comtat de Montgomery des de 1999 i vicepresidenta de l’IOI. Ha estat membre d’Amnistia Internacional (EUA) i dels serveis de protecció del Departament de Serveis Humans de Tennessee i de Yale.

Nilda Arduin

Ombudsman de Sint Maarten, a l’illa de Sant Martí. Ha estat directora de la regió de l’Amèrica Llatina i el Carib a la Junta Directiva de l’Institut Internacional de l’Ombudsman i membre Comitè Nacional de la UNESCO de les Antilles holandeses.

María Bueyo Díez

Presidenta de la Junta Arbitral Nacional de Consum. Va ser ombudsman de la Comunitat Autònoma de La Rioja fins al 2012, quan es va reincorporar al Cos d’Advocats de l’Estat a Madrid.

Tercera sessió: Crisi social i drets, noves competències per a l’ombudsman del segle XXI: ADR, OPCAT, transparència

Anna Šabatová

Ombudsman de la República Txeca. Ha treballat en òrgans assessors del Servei de Presons i a l’Oficina T eca de Protecció Internacional dels Infants. Entre 2008 i 2011 va representar la República Txeca com a membre del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT).

Lewis Shand Smith

Ombudsman de serveis públics del Regne Unit des de l’any 2009, president de la NEON i de l’Associació d’Ombudsman. Anteriorment havia estat adjunt a l’Ombudsman de Serveis Públics d’Escòcia.

Quarta sessió: Amenaces a l’ombudsman

Otiende Amollo

Ombudsman de Kènia. Advocat del Tribunal Suprem de Kènia, notari públic i comissari. Té un diploma i un certificat en DretsHumans i Dret Humanitari de la Facultat de Dret de Kenya i la Universitat de Lund, respectivament.

7

Jim Martin

Ombudsman d’Escòcia (2009). Anteriorment havia estat comissari de Queixes Policials d’Escòcia. També va ser secretari general de l’Institut Educatiu d’Escòcia i membre del Consell de Finançament d’Escòcia.

Jaume Saura

Adjunt general a l’Ombudsman de Catalunya (2015). Va ser president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Ha estat vinculat a l’Ombudsman català des del 2010 com a membre i coordinador del Grup de Treball de l’anterior Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura.

Soledad Becerril

Ombudsman d’Espanya des de 2012.Ha estat membre del Parlament espanyol durant sis legislatures i ministra de Cultura i Benestar. Va ser alcaldessa de Sevilla de 1995 a 1999 i també regidora d’aquest Ajuntament.

John Walters

Ombudsman de Namíbia i director de l’IOI. Es va graduar a la Universitat de Western Cape a Sud-àfrica el 1980. Poc després de la independència de Namíbia es va incorporar a l’Oficina del fiscal gen al, on va ser ascendit a fiscal gene al adjunt dos anys més tard. Va exercir com a fiscal gene al en funcions a partir de desembre de 2002 fins a finals d2003.

Rafael Ribó

Ombudsman de Catalunya (2004) i president del capítol europeu de l’IOI. Ha estat membre del Parlament de Catalunya i del Congrés espanyol. És llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències Polítiques, Economia i Empresa de la mateixa universitat. També té un màster en Ciències Polítiques de la New School for Social Research de Nova York.

Conclusions

Lucia Franchinni

Difensore civico (ombudsman) de la Toscana des de 2011 i presidenta coordinadora dels difensore civicos. Membre de la Junta de la regió europea de l’IOI.

8

PROCEDÈNCIA DE LES INSTITUCIONS D'OMBUDSMAN PARTICIPANTS AL SEMINARI

EUROPA Albània Espanya Irlanda del Nord Polònia Alemània Estònia Kosovo Portugal Andalusia Finlàndia La Rioja Regne Unit

Àustria França Letònia Romania Bèlgica Geòrgia Lituània Sèrbia Catalunya Gal·les Macedònia Suècia Croàcia Grècia Moldàvia Suïssa Dinamarca Itàlia Països Baixos Turquia Escòcia Irlanda País Basc Xipre Eslovàquia

ÀFRICA AMÈRICA Kènia EUA Namíbia Saint Martin

Mèxic

9

CONTINGUT DE LES SESSIONS

PRIMERA SESSIÓ: EL DILEMA LLIBERTAT-SEGURETAT

Antecedents: Els atacs terroristes a París i Brussel·les són només els últimsd'una sèrie que ha commocionat el món occidental des de l'11 de setembre de 2001, però que afecten de la mateixa manera altres parts del món. El fenomen no és nou, tot i que la seva cara ha canviat després que el gihadisme internacional hagi reemplaçat el terrorisme nacionalista i revolucionari. En aquest context, els estats democràtics se senten temptats a restringir o restringeixen els drets i les llibertats fonamentals, bé de manera general (és a dir, la llibertat d'expressió i de manifestació, les garanties judicials, etc.), bé els relacionats amb presumptes terroristes (és a dir, les detencions en règim d'incomunicació, la tortura, etc.).

Objectiu: Debatre les línies vermelles en la defensa de la democràcia, l'estat de dret i els drets humans als estats democràtics. Les diferents qüestions que es poden plantejar són les següents: És la seguretat un dret humà? Justifica la restricció dels drets? Els estats poden tancar les seves fronteres i restringir els seus marcs juridicoconstitucionals? Quines normes globals i europees no es poden violar en cap circumstància? Quin és el paper de l'ombudsman en aquest sentit?

SEGONA SESSIÓ: MIGRANTS I REFUGIATS

Antecedents: La Guerra de Síria ha provocat milions de refugiats, molts dels quals han arribat a les fronteres d'Europa. Abans d'aquesta onada, desenes de milers de migrants i refugiats, inclosos famílies i infants, han anat arribant a Europa a través del Mediterrani o els Balcans. Molts d'ells han mort, d’altres han estat objecte de tràfic i molts viuen en condicions deplorables. El mateix fenomen es repeteix en altres zones del món. Una onada de solidaritat ha sorgit entre les persones, però també han sorgit brots de xenofòbia i l'oportunisme polític d'alguns governs i partits polítics. Alhora, és molt probable que els desequilibris econòmics i la pobresa mundial, i també la destrucció causada pel canvi climàtic, generin noves onades migratòries.

Objectiu: Debatre les recomanacions i els suggeriments que es trametran com a mesures polítiques a les autoritats internacionals i estatals davant la crisi de refugiats i migratòria. Les diferents qüestions que cal plantejar-se poden ser: Són els migrants i refugiats ciutadans de segona classe a Europa? Quines mesures estan prenent els governs per rebre els ciutadans estrangers i eradicar la xenofòbia? Quins drets han de ser preservats en qualsevol circumstància per a totes les persones? Quin és el paper de l'ombudsman en aquest sentit i de quines eines disposem?

10

TERCERA SESSIÓ: CRISI SOCIAL I DRETS, NOVES COMPETÈNCIES PER A L'OMBUDSMAN DEL SEGLE XXI: ADR, OPCAT I TRANSPARÈNCIA

Antecedents: Ens trobem enmig d'una profunda crisi econòmica que ha implicat un retrocés en matèria de drets socials i l'aparició de sectors més vulnerables. Alhora, la legislació internacional i comparativa recent ha aportats funcions i competències noves o renovades per a les institucions d'ombudsman. Això inclou àrees tan heterogènies com ara la prevenció de la tortura, de conformitat amb el Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura; maneres alternatives de resolució de conflictes en l'àmbit dels drets dels consumidors; transparència i accés a la informació; gènere i drets de persones LGTBI, etc. No obstant això, en alguns casos, aquestes noves funcions no vénen acompanyades dels recursos adequats i en d’altres s'atribueixen a nous organismes que competeixen amb les institucions d'ombudsman.

Objectiu: Debatre noves àrees de competència dels ombudsman d’arreu del món, comparar metodologies i bones pràctiques, identificar les necessitats a fi d'afrontar-les, fomentar la investigació i el canvi legislatiu per enfortir el paper de l'ombudsman i determinar si necessitem més competències per combatre els aspectes més durs de la crisi i per reforçar els drets socials.

QUARTA SESSIÓ: AMENACES A L’OMBUDSMAN

Antecedents: L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha establert que "les institucions d'ombudsman a tots els nivells [...] tenen un paper crucial en la consolidació de la democràcia, l'estat de dret i els drets humans". No obstant això, la institució rep diverses amenaces en diferents països i territoris: atacs a la seva independència i imparcialitat; falta de finançament apropiat i risc de desaparició; proliferació d'institucions similars a les d'ombudsman que provoquen confusió entre els ciutadans. Òbviament, en contextos menys democràtics, com passa amb altres defensors dels drets humans, les amenaces poden afectar la vida i la llibertat dels titulars deles institucions.

Objectiu: Debatre les amenaces concretes que afecten els ombudsman a Europa i arreu del món. Les diferents qüestions que cal plantejar-se poden ser, entre d’altres: Quines són les amenaces existents i com poden fer-hi frontles institucions d'ombudsman? Com es poden coordinar les institucions d'ombudsman que coexisteixen millor? Quin és el paper de l’IOI i què en podem esperar?