Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

INVESTIDURA DE DOCTORA HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL A LA DRA. NELSA CURBELO La Dra. Nelsa Curbelo és pedagoga experta en drets humans i noviolència i directora de l’ONG SER PAZ, especialista en treballar amb bandes juvenils urbanes.

DOSSIER DE PREMSA Divendres 10 de febrer de 2012, a les 12 h, tindrà lloc a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

Índex

1. Qui és Nelsa Curbelo? 2. Mèrits per al doctorat Honoris Causa 3. Curriculum Vitae de Nelsa Curbelo 4. El conflicte de les bandes urbanes a Equador 5. L’ONG Ser Paz 6. El conflicte de les bandes urbanes a Catalunya 7. Més informació i recursos

Possibilitats per als mitjans de comunicació: Reportatges sobre bandes juvenils i entrevistes a Nelsa Curbelo. La Dra Nelsa Curbelo estarà disponible per als mitjans del 7 a 10 febrer. Per gestionar una petició us heu de posar en contacte amb: Universitat Ramon Llull Gabinet de Rectorat i Comunicació Carles Targa i Anna Tosca Tel.: 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés Gabinet de premsa Isabel Vergara i Nati Pareja Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

1. Qui és Nelsa Curbelo? Nelsa Curbelo és una experta en Drets Humans, no violència, mediació i resolució de conflictes. Presideix la ONG Ser Paz, una entitat que desenvolupa programes de reinserció social al barri de Paz de Guayaquil (Equador). Aquest barri, que comprèn un àrea de 49 illes, està liderat per cinc bandes urbanes i es considera una de les zones més conflictives i insegures de la ciutat. Autora de diferents publicacions, Nelsa Curbero també és columnista de El Universo. Durant la seva carrera, Nelsa Curbelo ha rebut molts premis i distincions pel seu treball a favor dels Drets Humans i contra la violència.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

2. Mèrits de Nelsa Curbelo per al doctorat honoris causa

Nelsa Curbelo és una important activista i defensora de la no violència. Des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull s’ha seguit la seva trajectòria professional en defensa de la pau i de la reinserció social dels joves que viuen en situació de risc social. La seva trajectòria acadèmica així com el seu treball al capdavant de Ser Paz han estat determinants perquè el claustre de la Facultat Pere Tarrés la consideri una referència per als professionals de l’acció social ja que el rigor acadèmic ha d’anar en la mateixa línia que el compromís social. Com a docent en diferents universitats, autora de múltiples articles i llibres sobre mediació de conflictes sobre mediació de conflictes, drets humans i la no violència, Nelsa Curbelo il.lustra el lema de la Universitat Ramon Llull: “Ser i Saber”.

També, la manera d’entendre la realitat de la violència juvenil i de les “bandes juvenils” és un referent per al professorat de la Facultat Pere Tarrés que es dedica a la investigació i la docència dels professionals que es dedicaran a treballar aquest tipus de conflictes, especialment en els Graus d’Educació Social i el Grau en Treball Social, i diferents màsters i postgraus com Prevenció de riscos a la comunitat, Mediació familiar o comunitària, Violència familiar, i Pedagogia social i comunitària. A més, des de diversos projectes i iniciatives de la Fundació Pere Tarrés es treballa per estudiar i prevenir les situacions de vulnerabilitat i exclusió social d’infants i joves que sovint són les que porten a aquests adolescents a formar part de les bandes juvenils violentes (BJV). Alguns exemples serien els estudis i recerca que es fan des del seu Grup de Recerca Infants i Famílies en Entorns Multiculturals (IFAM) sobre menors migrants no acompanyats o el més recent sobre la vulneració de drets dels fills i filles de famílies immigrants. També des de la vintena de centres d’esplai diaris de la Fundació Pere Tarrés es treballa amb uns 3.000 infants i joves de l’àrea metropolitana de Barcelona per allunyar-los de les situacions de risc que es troben en els seus entorns i barris.

Aquest serà el 31 doctorat honoris causa que atorga la Universitat Ramon Llull i el primer que es proposa des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. (+ info: http://www.url.edu/la-url/distincions La Universitat Ramon Llull (www.url.edu) és una universitat privada d’inspiració humanista y cristiana, sense ànim de lucre, que realitza un servei públic. El seu principal objectiu és proporcionar una formació de qualitat, centrada en la persona i que doni respostes a les necessitats de la societat. Es distingeix, especialment, pel seu model pedagògic basat en l’excel·lència, la formació integral (tant en coneixements com en valors) i fonamentat en l’aprofitament de les aptituds de l’estudiant mitjançant grups de treball reduïts i l’estreta relació dels alumnes amb el professorat. Aquest és un model avalat per èxits contrastats que ha convertit alguns dels seus estudis en autèntics referents locals i internacionals.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (www.peretarres.url.edu) és un centre universitari que va néixer ara fa 18 anys de la unió de dues iniciatives privades: per un costat la incipient Universitat Ramon Llull i, per l’altre, la Fundació Pere Tarrés, una entitat no lucrativa d’acció social i educativa centrada, en el seu origen, en l’educació en el lleure d’infants i joves. Amb el temps, l’acció de la Fundació Pere Tarrés s’ha ampliat a altres àmbits de l’acció social com la formació, la investigació i la gestió d’entitats socials. La funció social de la Fundació Pere Tarrés està avalada per 50 anys d’experiència i pels més de 335.000 beneficiaris i beneficiàries que cada any participen en els seus programes educatius.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

3. Currículum Vitae

Nelsa Curbelo va néixer a Montevideo, Uruguay. Estudis Magisteri a l’Instituto Maria Stagnero de Munar (Montevideo, Uruguai). Teologia en Montpeller i a la Universitat de Tolouse (França). Postgrau en Diplomado en Resolució de conflictes a la Universitat Santa María (Guayaquil). Resolució de conflictes CLD a la Universitat Catòlica i diversos Seminaris en Harvard. Màster en Programació Neuro-Lingüística (PNL). També ha cursat diversos seminaris sobre: Pedagogia, Lideratge, Comunicació, Drets Humans, No violència, Resolució de conflictes, Mediació i Negociació. Trajectòria professional:

• Directora de SER PAZ des de gener de 1999 fins a la data. (SER Paz és una organització d’educació per a la pau y la no violència).

• Actualment també és professora del màster en Resolució de conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya.

• Professora on line de la Universidad Salesiana de Quito. • Professora realitat nacional i realitat mundial de la Universitat Santa María. • Professora càtedra de la pau de la Universitat Santa María. • Columnista diari EL UNIVERSO, actualment. • Coordinadora del Diplomado Paz y Manejo de Conflictos de la Universitat

Santa María. • Membre de la Comissió assessora del Ministeri de Defensa d’Equador. • Professora Drets Humans de la Facultat de Arts Liberals de la Universitat

Espíritu Santo fins al 2005. • Membre del Comitè Acadèmic del Diplomado en Drets Humans de la

Universitat de Guayaquil. 2003-2004. • Membre de la Comissió per la vida, Defensoría del Pueblo. 1999 • Membre de la Comissió Verdad y Vida. • Membre del Comitè Honorari del SERPAJ AL. • Coordinadora general del SERPAJ AL. (Servei Pau i Justícia en 11 països

d’Amèrica Llatina). De 1990 al 1998. • Fundadora y Coordinadora del SERPAJ Equador. 1985-1990. • Directora Escola Bressol Infantil: Nuestra Señora de la Paz 1980-85. • Animadora d’organitzacions barrials en la costa, 1980-1975, a la Sierra,

Riobamba 1970-75. Altres activitats:

• Professora convidada a la Universitat de Hamline, Estats Units sobre Drets Humans i No violència. 1995.

• Professora convidada a la Universitat de Santa Cruz sobre Drets Humans, 1995.

• Convidada als diàlegs entre la guerrilla i el govern guatemalencs per a la signatura de la pau. 1996.

• Investigació i seguiment del cas de l’agent Hugo España, lligat a violacions als Drets Humans. Equador, 1995.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

• Investigació del rol de la marina en violacions als Drets Humans a l’Equador. Descobriment de l’autor intel·lectual i material de l’assassinat de la Professora Consuelo Benavides. 1993-95.

• Intervenció al parlament Europeo, 1994. • Dues vegades ha realitzat intervencions en la Comissió de Drets Humans de

les Nacions Unides, Ginebra 1991-1992. • Membre de la comissió mediadora durant l’aixecament indígena a Equador,

1990. • Investigadora de la infiltració de Sendero Luminoso en les ONGs de Drets

Humans a Perú. 1990. • Membre de la Comissió receptora de les armes de la contra, Costa Atlàntica

durant el conflicte entre sandinistes i la contra. Nicaragua, 1989. • Expositora en múltiples seminaris i tallers, sobre tot des de 1990.

Publicacions: Llibre Con el pueblo de camino. SERPAJ AL, 1994. Participació en el llibre Aprender del Conflicto. Grao, Barcelona, 2003. Participant en la publicació Diàlegs interiors, 2006, Generalitat de Catalunya. Múltiples articles en revistes i publicacions especialitzades en drets humans, no violència i resolució de conflictes en diversos països d’Amèrica Llatina. Membre del consell editorial de la revista trimestral Aportes para la Paz, del SERPAJ. Equador. Investigació sobre problemàtica de les bandes juvenils; múltiples publicacions. Distincions:

• Distinción de las iglesias evangélicas como mujer del año 2011 • Distinció al Mèrit Educatiu, Fundació Fidal, Octubre 2010. • Conderació Estrella de octubre, 2008. • Condecoració Novis a la Solidaritat exemplar, 2008. • Condecoració del Govern nacional d’Equador, 2007. • Condecoració per les cambres de comerç de Guayaquil, 2007. • Presea a intervención exitorsa en manejo de conflictos sociales. MASC, 2006. • Distinció al Mèrit Laboral, Ministerio del Trabajo d’Equador, desembre 2006. • Distinció de la revista Cosas por la contribució a un Ecuador mejor, 2005. • Candidata a Premi Nobel de la Pau al 2004 i 2009. • Nomenada Dona de l’Any a Guayaquil al 1994, 2002, 2005 i 2009 i a Quito

2006. • Distinció Humberto Salvador de la Facultat de Psicologia de la Universitat de

Guayaquil al juny de 2006. • Premi al Mèrit Cívic per les Cambres de Comerç de Guayaquil, juny 2006. • Premi a la contribució a un Equador Millor per la Revista Cosas. 2005. • Distinció al mèrit empresarial en l’àrea de drets humans, 2004. • Distinció al mèrit empresarial en l’àrea de Drets Humans. 2003. • Distinció Club Rotario Guayaquil. 2004 i 2006. • Premi EQUITAS de la Corporació Llatinoamericana per al desenvolupament.

2001. • Reconeguda com a emprenedora social i declarada Fellows de Asokha per

aquests motius. 2000. • Actualment candidata al premi UNESCO per la pau, a proposta del Ministeri

d’Educació d’Equador, el Ministeri de Relacions Exteriors d’Uruguai, la corporació SER Paz i els Clubs Rotaris.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

4. El conflicte de les bandes urbanes a Equador Les bandes urbanes són una realitat a la majoria dels països d’Amèrica Llatina. A Equador, la majoria de joves que formen part d’alguna banda provenen d’entorns pobres i/o violents. Segons dades del govern equatorià, al 1999 els joves de llars pobres representaven un terç de la població total del país. D’aquest percentatge, el 56% eren joves entre 14 i 17 anys i el 48% tenien entre 18 i 24 anys. A més, a mitjans de la dècada dels 90 Equador pateix una crisi política, econòmica i social que té els seus efectes negatius en diferents àmbits de la població i, més específicament, en els adolescents i joves. Les bandes urbanes es presenten com una resposta a aquest context de violència social, atur i repressió escolar i familiar. Segons dades de la Dirección Nacional de la Policía Especializada en Niños y Adolescentes (DINAPEN), al 2007 es tenen comptabilitzades 692 bandes majoritàriament a Guayaquil, tot i què també es comencen a detectar bandes on els seus integrants són exclusivament membres de les comunitats indígenes. En un primer moment, la reacció de les autoritats va ser respondre a les accions violentes o delictes d’aquestes bandes urbanes amb la repressió policial i l’estigmatització dels joves com a possibles delinqüents. Tot i això, les entitats que hi treballen per reinserir aquests joves demanen que no s’estigmatitzi a la joventut com a delinqüents ja que no tots els joves que formen part d’una d’aquestes bandes han realitzats actes delictius. Les bandes urbanes tenen una estructura interior complexa. Els adolescents senten que és el seu espai social d’interacció, on se’ls dóna reconeixement, se’ls escolta i els fan sentir-se com a persones, circumstàncies que no sempre es donen en el seu entorn familiar. És aquí quan la banda es converteix en la seva segona família i el sentiment de pertinença augmenta en sentir-se recolzats i perquè el seu comportament no és desqualificat. Els joves surten del seu anonimat i la seva necessitat de visibilitzar-se fa que adoptin expressions diverses i alt contingut simbòlic com els graffitis, la roba, l’estètica i l’ús d’emblemes o signes de valors compartits. Com ja hem comentat abans, tot i què la majoria prové d’entorns familiars desestructurats aquest no és el motiu principal per unir-se a la banda. Durant l’adolescència i la joventut, el carrer atreu als joves, els porta a crear el seu propi espai, a buscar la socialització a través de la unió amb altres i a lluir símbols que indiquin clarament aquesta pertinença a un grup.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

5. L’ONG Ser Paz Nelsa Curbelo és directora de l’organització no governamental Ser Paz (www.serpaz.org) que ha ajudat a més de 5.000 joves de Guayaquil a deixar les bandes urbanes i reinserir-se en la societat. Ho fan a través de la formació en tallers on aprenen a fer adornaments amb formix, bijuteria, aerografia, Break dance o figures amb globus. També aprenen oficis com perruqueria, informàtica i aerografia o i treballen habilitats com l’autoestima, la meditació i els jocs d’equip com el futbol. L’objectiu final és que aquests joves s’allunyin de la violència, aprenguin a gestionar els conflictes i, fins i tot, els ajuden a crear microempreses. Ser Paz treballa a Barrio de Paz (Guayaquil), un espai delimitat per 49 illes i on viuen un millar de famílies que està a càrrec de cinc grups de pandilles amb un pacte de no agressió entre elles. Des de que Ser Paz va començar a treballar amb els joves el grau de delinqüència del barri ha disminuït notablement. Una església propera els va cedir un local que s’ha constituït en un centre d’agrupacions juvenils on es reuneixen tots junts. Gràcies a la implicació de Ser Paz, els joves han creat diverses microempreses com una impremta, que va sorgir després del lliurament de les armes per part de les bandes urbanes i que el municipi els facilités recursos. També ha creat un estudi de gravació, una revista amb informació i entrevistes a gent del barri, una pizzeria, una perruqueria que dirigeixen noies Latin King, una empresa de graffitis, l’escola de Break Dance, una fusteria o una ebenisteria. Per arribar a aquests resultats és bàsic que els integrants de les bandes facin un període previ de capacitació en resolució de conflictes, lideratge i autoestima. A banda, el treball o els estudis els ajudarà per millorar el seu futur i inserir-se en la societat. El punt de partida són les habilitats prèvies de cada persona, allò què saben fer o què els agrada fer. El seu mètode es segueix a tot el món, fins i tot a Espanya. Des del 2005, Nelsa Curbelo assessora als Mossos d’Esquadra als què facilita informació sobre el funcionament de les organitzacions. Més informació a: http://diariocurvelo.blogspot.com/

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

6. Les bandes urbanes a Catalunya Les bandes urbanes a Catalunya ha crescut en els darrers anys degut principalment a la immigració. Actualment es calcula que hi ha entre 3.000 i 3.500 joves que en formen part d’alguna de les bandes, tot i què el nivell de violència és menor que a Llatinoamèrica o als Estats Units, models de les quals s’inspiren. Les més conegudes són Latin Kings, Ñetas, Trinitaris, Mara Salvatrucha 13 i Mara 18. Els seus integrants són joves entre 12 i 24 anys que només en casos molt puntuals han protagonitzat episodis de violència. Les nacionalitats també són heterogènies i conviuen nois i noies d’origen sud-americà,filipí, marroquí i català. Al 2006 i a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, el Latin Kings es van constituir com una associació cultural per netejar la seva imatge que els relacionava amb activitats delictives i ritus iniciàtics. L’associació de Reis i Reines Llatins de Catalunya pretén donar a conèixer la cara religiosa, solidària, esportiva, cultural i artística d’aquesta banda. La primavera del 2010, els Mossos d’Esquadra també han creat una unitat per combatre els problemes de convivència i d’ocupació de l’espai que les bandes llatines puguin ocasionar.

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

7. Més informació i recursos Documentació sobre bandes juvenils violentes: http://www.delicious.com/fundperetarres/Viol%C3%A8ncia%20juvenil Documentació sobre centres diaris: http://www.delicious.com/fundperetarres/Centres%20diaris Documentació sobre Menors Migrants No Acompanyats: http://www.delicious.com/fundperetarres/MMNA Documentació addicional:

• Entrevista a Nelsa Curbelo. Redescristianas.net. Octubre 2007. • Definición y categorización de pandillas. Anexo III. Informe Ecuador. Secretaría

General de la Organización de los Estados Americanos. Juny 2007. • Viva América – Nelsa Curbelo: "Jóvenes en pandilla: un desafío para la

convivencia". • Bandes Urbanes. Entre línies. 30/10/2006:

http://www.tv3.cat/videos/215599328 • El catalán es una ventaja para integrar a las bandas latinas, entrevista a Nelsa

Curbelo a El País. http://www.elpais.com/articulo/cataluna/catalan/ventaja/integrar/bandas/latinas/elpepiautcat/20050704elpcat_12/Tes

• Nelsa Curbelo. Emprendora social de Ashoka. www.alfonsozambrano.com • Nelsa Curbelo Works for Peace in Ecuador. Aol.com • Barrio de Paz. Globaloneness. Youtube. • Bloc de Nelsa Curbelo: http://diariocurvelo.blogspot.com/ • 3.000 membres de bandes Llatines a Catalunya.

http://www.bondia.cat/component/content/article/57-societat/16312-els-mossos-comptabilitzen-3000-membres-de-bandes-llatines-a-catalunya

• No hi ha bandes llatines a Girona però sí joves http://www.acn.cat/acn/647892/General/text/Mossos-dEsquadra-bandes-llatines-grups-juvenils-violents-comarques-gironines-control-prevencio-comissari-Joaquim-Belenguer.html

• Nelsa salva a 5.000 pandilleros: http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/725/1252188007.html

• Aumentan los menores que se integran en bandas latinas: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/20/barcelona/1279634088.html

• Las bandas latinas deben convertirse en grupos legales http://www.elpais.com/articulo/cataluna/bandas/juveniles/deben/convertirse/grupos/legales/dice/experta/elpepiautcat/20050924elpcat_18/Tes

• Situació dels fills d’immigrants a España. Informe de la Fundació Pere Tarrés http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/informacio_corporativa/comunicacio/noticies/noticia/noticies/presentacio_informe_unicef