Dossier de premsa Neix la primera Mesa Comarcal d'Habitatge del Garraf

Mesa Comarcal d’HabitatgeMaig de 2012

Dossier de premsa

Mesa Comarcal d’Habitatge Dossier de premsa

1

Índex

1. Objectius de la Mesa Comarcal d’Habitatge ........................................... Pàgina 2

2. Dades d’Habitatge al Garraf ................................................................... Pàgina 3

2.1. Comparatiu habitatge iniciats i finalitzats entre 1992 i 2011

2.2. Comparatiu cèdules de primera ocupació per anys

2.3. Mercat de lloguer

2.4. Habitatges de protecció oficial

2.5. Impacte del sector immobiliari

2.6. Pla de xoc

2.7. Prestacions econòmiques d’especial urgència

2.8. Ofideute

2.9. Oficina Comarcal d’Habitatge: Cartera i balanç del serveis que s’ofereixen.

3. Moció del Ple Comarcal del Garraf Novembre de 2011............................. Pàgina 6

4. Proposta de Manifest del Garraf per les polítiques d’habitatge................ Pàgina 9


2

1. Objectius de la Mesa Comarcal d’Habitatge

L’Àrea d’Ordenació Territorial i Habitatge del Consell Comarcal del Garraf convoca la primera Mesa comarcal d’habitatge amb la finalitat d’analitzar els aspectes relacionats amb les polítiques d’habitatge dels 6 municipis. L’acte es realitzarà el dilluns 21 de maig a les 11h a la Masia d’en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú. Aquesta mesa vol ser un espai de treball tècnic i polític amb els responsables d’habitatge dels municipis i del Consell Comarcal. En aquesta sessió també es convocarà als responsables de serveis socials per tal de conèixer les demandes que tenen els seus serveis en el camp de l’habitatge. En aquesta primera sessió també assistirà el diputat d’habitatge de la Diputació de Barcelona Sr. Alberto Villagrassa i de l’equip tècnic, que presentarà la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge. Està previst també que assisteixi personal de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, del servei Ofideute, per tal d’explicar els servei d’assessorament a la ciutadania sobre el deute hipotecari. Un altre dels objectius que es vol canalitzar a través de la mesa és el seguiment de la moció que es va aprovar al Ple de 24 de novembre de 2011 del Consell Comarcal, en relació a la prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l’habitatge (s’adjunta la moció). La iniciativa té com a objectiu constituir un espai de debat, intercanvi i coordinació de les diverses experiències locals i dels Plans d’Habitatge d’aquells municipis que en disposen, com també escoltar les demandes dels municipis i poder actuar com a canalitzador així com facilitar el contacte d’altres administracions, com la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que també duen a terme actuacions en el camp de l’habitatge. L’actual situació econòmica requereix unir esforços i actuar de forma col·lectiva, especialment en aquest camp, i en treballar plegats en la detecció de problemàtiques i demandes de la ciutadania, que han augmentat els darrers anys, tot partint de la realitat dels diversos municipis de la comarca. L’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal, ja va iniciar mesos enrere diverses trobades amb els nous Ajuntaments, per tal d’informar als nous responsables sobre els diversos serveis que ofereix a la ciutadania i als propis Ajuntaments. L’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal del Garraf, creada durant els anys 90, té experiència en l’atenció i gestió de les diverses polítiques que es duen actualment. Presta els seus serveis de forma directa a la ciutadania i també actua coordinadament amb els Ajuntaments. Per a complir amb aquests objectius, disposa de convenis amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya i amb la Diputació de Barcelona. L’any 2011 ha realitzat unes 8.000 atencions d’informació i assessorament a la ciutadania, empreses, professionals i comunitats de propietaris, a través dels diversos canals de contacte que ofereix.


3

2. Dades de l’habitatge al Garraf La construcció ha estat el gran revulsiu de l’activitat econòmica dels darrers anys a la comarca. Una comparació amb dades continues1, ofereix una primera visió de la importància que ha tingut l’efecte posterior a l’esclat de la bombolla immobiliària:

Any Habitatges iniciats Habitatges finalitats

1992 1.095 1.104

1993 1.097 1.045

1994 1.268 1.077

1995 1.200 1.090

1996 1.323 1.489

1997 1.885 1.240

1998 2.258 1.546

1999 3.040 1.254

2000 2.984 1.867

2001 1.924 2.048

2002 2.125 2.116

2003 2.303 2.172

2004 2.277 2.096

2005 2.395 1.783

2006 3.027 1688

2007 2.179 1937

2008 727 1721

2009 73 742

2010 124 367

2011 143 403 Cèdules de primera ocupació, per anys:

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 1.024 969 879 1.027 1.143 1.152 1.630 1.453 1.984 2.136

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2.248 1.924 2.135 1.818 1.585 1.933 1.560 896 588 514

1 Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya – 2010, IDESCAT, Informe Territorial de la Província de Barcelona


4

Mercat de Lloguer (nombre de contractes de lloguer i import mitjà de lloguer contractual a Catalunya): Per a l’any 2009: Nombre de contractes: 1.495 Lloguer mitjà 932,46 € (2ª comarca més cara) Per a l’any 2010: Nombre de contractes: 2.034 Lloguer mitjà: 757,19 € (6ª comarca més cara) Habitatges de Protecció Oficial (HPO): Habitatges HPO iniciats 2010: 0 Impacte del sector immobiliari: L’any 2010, el Garraf forma part de les 6 comarques que arriben a índexs de construcció inferiors a 1 habitatge per 1000 habitants (el llindar considerat suficient per assegurar les necessitats d’habitatge és de 5 habitatges/1000 habitants), això pot ser degut a la intensa activitat dels anys anteriors i a l’estoc existent, tot i que el Garraf té una mitjana d’habitatges pendents de venda per promoció de 9, quan la mitjana és de 8 habitatges/promoció. Pel que fa al ritme de vendes, el 2010 la mitjana de vendes mensuals a Catalunya ha estat d’1,6%, això suposa un descens del -0,2% respecte del 1,9% de l’any anterior i situa el termini mitjà necessari per a la comercialització total d’una promoció mitjana en 61 mesos (més de 5 anys), mig any més que l’any 2009. A nivell comarcal, s’observen diferències significatives, amb valors molt per sobre de la mitjana, els casos més destacats són: el Garraf on el termini mitjà arriba als 89 mesos. Pel que fa a l’impacte econòmic, la comarca del Garraf era al 2010 la segona comarca, després del Barcelonès, amb el preu mitjà per m2 més elevat (3.366 €) Pla de xoc: Existeixen 6 promocions a la comarca actualment (maig 2012), als municipis de Sant Pere de Ribes i Vilanova. Prestacions econòmiques d’especial urgència: Quant als expedients que es van gestionar dels municipis del Garraf, sense comptar Vilanova i la Geltrú, són: 18 expedients l’any 2011, i el 2012, de moment en són 4 expedients. Ofideute: Expedients entrats des de gener 2010:

Oberts Tancats Total Canyelles 2 2 4 Cubelles 9 4 13 Olivella 0 2 2 Sant Pere de Ribes 14 12 26 Sitges 4 1 5 Vilanova i Geltrú 5 14 19 Total 34 35 69

Hi ha en l’actualitat (maig 2012) 3 sol·licitants en espera de visita, 1 de Sitges i 2 de Sant Pere de Ribes.


5

Oficina Comarcal d’Habitatge: Cartera de serveis que s’ofereixen a la ciutadania:

Test de l’edifici o Inspecció Tècnica de l’Edifici Informes interns d’idoneïtat Ajuts a la rehabilitació Cèdules d’habitabilitat Ajuts per a l’accés a habitatges protegits Autoritzacions de venda i lloguer Revisions de préstecs Lloguer Just (Prestacions Permanents) Renda bàsica d’emancipació Borsa de Mediació per al Lloguer Social Borsa Jove d’Habitatge Programa de Cessió Registre de sol·licitants d’HPO Prestacions econòmiques d’especial urgència

Les dades referents al 2011 consoliden l’activitat que es ve desenvolupant per part l’Oficina d’habitatge: Així, durant el 2011, s’han atès unes 8.072 consultes telefòniques, telemàtiques i presencialment, que inclouen tasques d’assessorament i informació. S’han tramitat 491 cèdules d’habitabilitat, (amb 32 inspeccions d’habitabilitat de 2a ocupació), pel que fa al la sol·licitud de Lloguer Just, s’han tramitat 589 sol·licituds (es disminueixen respecte al 2010 ja que només s’ha obert la convocatòria per als antics perceptors), pel que fa a la Renda Bàsica d’Emancipació s’han tramès 217 sol·licituds, que s’afegeixen a les dades acumulades des del 2008 (un total de 1.747). Al llarg del 2011 s’han signat 26 contractes (21 de mediació i 5 de cessió). S’han tramitats 48 inscripcions al Registre de sol·licitants d’habitatge de Protecció Oficial, 7 sol·licituds d’ajut per a la rehabilitació, també s’han tramitat 3 denúncies per infracció en habitatge lliure, 8 revisions de subsidiació de préstec qualificat i 9 desqualificacions d’HPO.


6

3. Moció El Garraf, comarca activa en la prevenció dels desnonaments i la defensa del

dret a l’habitatge. Presentada i aprovada durant el ple del 24/11/11 Donat que, abans de l’esclat de la crisi les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l’habitatge a milers famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món, Donat que segons les dades del Consell General del Poder Judicial es preveu que a Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecàries. Donat que quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s'enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s'adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, et., així com embargaments als avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s'enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l'exclusió social i a l’economia submergida. Donat que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d'aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules "terra". Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos i pressupostos públics, sense haver d'assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals. Donat que estem davant d'un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda, Donat que actualment diverses forces polítiques, entitats i moviments socials estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al banc creditor. Donat que en un primer moment un jutjat de primera instància de la localitat de Lizarra i recentment l’Audiència Provincial de Navarra ha dictat una resoluci6 en la qual considera "suficient" la devolució d'una propietat per cancel·lar un deute contret amb una entitat bancària i que ha considerat la pretensió de cobrar més enllà del valor de la propietat com a "moralment rebutjable". Amb aquesta resolució judicial queda obertament qüestionada la Llei hipotecaria espanyola que no preveu el dret de dació per algú que no pot pagar la hipoteca. Donat que, aquesta sentència, tot i no crear jurisprudència, obre la porta a una de les peticions més reivindicades durant els últims anys pels col·lectius de titulars d’hipoteques, amb l’esperança que es modifiqui la normativa actual i, com passa en d'altres països, es pugui saldar el deute amb el retorn del bé hipotecat.


7

Considerant que tot el que aquí s'ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l'article 47 de la Constitució espanyola. Però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d'avui s'incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garanteix la tutela judicial. Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4- que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l'Observació General número 7- que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge. Considerant que tot el que aquí s'ha exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s'adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisis i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajut de les persones i famílies empobrides. Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o família de tota residència, i que, a la vegada, la manca de residència exclou de tota via administrativa, amb la conseqüència de la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment. Considerant que, com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments – encara més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- impliquen alts nivells d'inseguretat i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir els drets dels seus ciutadans. Considerant que hi ha en procés el Projecte de Modificació de la Llei de Promoció de l'Activitat Econòmica (que inclou la reforma de la llei 18/2007 de l’Habitatge), i que caldria que contemplés alguns aspectes importants pel que fa a la garantia del propi Dret a l’Habitatge. Per tot això, els grups comarcals esmentats proposen que el Ple del Consell Comarcal del Garraf adopti els següents acords: Primer.- Declarar la comarca del Garraf com a comarca activa i compromesa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques, i en defensa del dret a l’habitatge. Segon.- Demanar al Govern de l’Estat que, tal i com venen proposant la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecaria que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EEUU. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària. Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s'aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d'aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.


8

Quart.- Més enllà de les mesures de competència estatal i de la Generalitat de Catalunya, a) Continuar impulsant activament l’atenció i els serveis que des de l’Oficina Comarcal d’Habitatge es realitzen tant pel que fa a la gestió d’intermediació de la Borsa de Lloguer Social, com a la tramitació dels ajuts de la Generalitat a l’habitatge. b) Establir un protocol d'actuació d’urgència per donar suport i acompanyar en tot allò que sigui possible les famílies desnonades. c) Reforçar la coordinació entre els serveis d'habitatge i serveis socials dels diferents municipis. d) Informar sobre el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d'assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. Cinquè.- Demanar la col·laboració dels Jutjats de Vilanova i la Geltrú perquè ens facin arribar una informació de la relació estadística del nombre dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades. Sisè.- Manifestar que considerem abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat. Setè.- Estudiar les possibilitats legals per a impulsar la inclusió en el Registre de Sol·licitants d'habitatge social, amb caràcter de preferència a les persones afectades per desnonaments. Vuitè.- Demanar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya que prenguin totes les mesures i accions necessàries per tal de dotar als ajuntaments dels recursos econòmics i competències adients per fer front, amb garanties legals, al fenomen dels desnonaments que es donen a ciutats i pobles de Catalunya. Novè.- Demanar que el Projecte de la Llei de Promoció de l'Activitat Econòmica (que inclou la reforma de la llei 18/2007 de l’Habitatge) tingui en consideració els següents punts: a) No alterar les reserves de sòl per a la preservació de l’habitatge protegit b) Garantir la capacitat de l'Administració Local de poder continuar produint l’habitatge protegit c) Garantir la vigència del registre de sol·licituds de l’habitatge protegit que hi ha actualment. Desè.- Donar trasllat d'aquests acords als Ajuntaments del Garraf, a la Comissió d'Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la Mesa del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals comarcals i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).


9

4. Proposta de Manifest del Garraf per les polítiques d’habitatge La protecció pel dret a un habitatge digne està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans com a dret humà reconegut universalment. El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals disposa al seu article 11è “El dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge” L’article 47, dins del capítol dels principis rectors de la política social econòmica, estableix que “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”. En l’exercici de les competències exclusives en matèria d’habitatge (article 137 de l’Estatut) i tenint en compte els drets en l’àmbit de l’habitatge de l’article 26 de l’Estatut pel qual “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis” i de l’article 47 “Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats”. La Generalitat de Catalunya és l’administració competent en les polítiques d’habitatge, fet que s’ha exercit en els darrers anys de forma compartida amb els ens locals. La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge marca importants fites per tal de fer efectius aquests drets, una llei desenvolupada en un context econòmic i social a on s’ha produït un fort increment dels preus de l’habitatge en comparació als salaris, com també de l’increment dels preus de lloguer. Això ha comportat dificultats per a l’accés a l’habitatge, especialment per molts col·lectius com la gent gran, gent jove i unitats familiars, que ha provocat un fort endeutament familiar i ha dificultat l’emancipació juvenil. Aquest fet, traslladat a la comarca del Garraf, amb un dels índexs d’atur més elevats s’afegeixen altres factors com l’explotació de la bombolla immobiliària, que dificulten encara més poder gaudir del dret a l’habitatge en una comarca a on paradoxalment, existeix un gran parc d’habitatges desocupats. També es valora positivament l’impuls de diverses polítiques d’habitatge a través d’ajuts directes, de fórmules fiscals o de polítiques innovadores com la mediació i les borses que han significat un pas important per ajudar a moltes persones a poder accedir al seu habitatge o bé, a poder fer front a les seves despeses de lloguer, especialment entre la gent jove. També les ajudes per a la rehabilitació han permès executar diverses intervencions i han ajudat a un sector molt castigat, un exemple de col·laboració pública que mobilitza un important sector privat, a més de generar una especialització formativa i laboral en sectors especialitzats i sostenibles com la rehabilitació energètica. No es pretén oblidar les dificultats pressupostàries que tenim totes les administracions públiques; precisament en aquest moment i posant com a exemple l’increment de consultes que ha viscut l’oficina comarcal d’habitatge del Garraf, és quan cal prioritzar les polítiques, fent-les més efectives i eficients, per això, considerem que cal atendre a les necessitats socials que trobem als nostres municipis. Per tot això, els responsables d’habitatge de les administracions locals de la comarca del Garraf, sol·licitem a la Generalitat de Catalunya el manteniment de les ajudes d’habitatge destinades als ajuts al lloguer, les borses d’habitatge i a la creació d’ajuts i incentius a la rehabilitació.

Plaça Beatriu de Claramunt, 5-8 Vilanova i la Geltrú. 08800

Tel: 938100400 www.ccgarraf.cat

Dossier de premsa Neix la primera Mesa Comarcal d'Habitatge del Garraf

Documents

Transcript of Dossier de premsa Neix la primera Mesa Comarcal d'Habitatge del Garraf