DOSSIER DECULTURA RELIGIOSA

3r d’ESO

Alumne/a:

INTRODUCCIÓ Tens a les mans un Dossier que et vol acostar a uns temes que potser ara no són la teva preocupació principal, però que s’ha demostrat al llarg de la història que tenen una importància com poques altres coses. L’anomenat Fet Religiós és present en totes les civilitzacions i es fa difícil justificar aquesta presència per raons purament humanes, ja siguin psicològiques, sociològiques o d’una altra mena. En una societat on es barregen constantment les diverses cultures, on fins i tot arriben a conviure en petits espais, es fa necessari conèixer les altres religions per poder comprendre les diferents formes d’entendre la vida i per adonar-se que, darrera de tant pluralisme, hi ha uns elements presents en totes les espiritualitats. Així doncs, el Primer Trimestre el dedicarem a aquest Tema tan actual del Fet Religiós en tota la seva complexitat, sense deixar mai de tenir en compte el paper únic que ha desenvolupat i segueix tenint el Cristianisme arreu del món.

Tot el segon Trimestre l’esmerçarem a aprofundir la figura històrica de Jesús de Natzaret, l’home més significatiu de totes les èpoques, punt de referència obligat per a tothom, creients i no creients, el qual ha transformat la humanitat a través dels seus seguidors. Ens adonarem com les diverses cultures se’n fan ressò constantment a través de totes les branques de l’art i de l’expressivitat. També deixarem la porta oberta a descobrir darrera d’aquest home el Misteri de la Vida i de la Mort, del sentit de la nostra existència; en definitiva, allò que des de l’inici ha anunciat el Cristianisme: que “aquest home és veritablement Déu”.

Finalment, el Tercer Trimestre ens acostarem a l’obra escrita més important de tots els temps: la Bíblia. Veurem que en ella es reflecteix la història d’un petit poble que malgrat ser petit té una gran qualitat: saber llegir darrera de tot el que li va passant l’acció salvadora i poderosa del Déu únic, Déu que estima la Vida i l’Amor, Déu que crida tots els homes i dones a viure segons el pla original per arribar així a la felicitat i a la salvació plena. Veurem com aquest conjunt enorme de llibres, escrits per homes, malgrat la seva composició humana tenen tots un reragust especial: expressen la voluntat perfecta de Déu i des de fa mil.lenis són considerats per una gran part de la humanitat Paraula de Déu.

Departament de Cultura Religiosa

2

DISSENY CURRICULAR 3r d’ESO

Curs 1998-1999

Sessió Aspectes a desenvolupar 1r Trimestre

01 Presentació del curs. Avaluació Inicial

020304050607080910

El Fenomen Religiós: Les grans Religions del món

MAPA CONCEPTUAL: El Fenomen ReligiósFENOMEN RELIGIÓS: Elements propis de les religionsFENOMEN RELIGIÓS: Les religions en el mónLES GRANS RELIGIONS: Les Religions PrimitivesLES GRANS RELIGIONS: L’Hinduisme LES GRANS RELIGIONS: El BudismeEL MONOTEISME: L’Islam LES GRANS RELIGIONS: El Judaisme i el CristianismeL’ATEISME I L’AGNOSTICISME

11 Avaluació2n Trimestre

121314

La figura històrica de Jesús de Natzaret

MAPA CONCEPTUAL: Fonts històriquesVida de Jesús a través del cant IVida de Jesús a través del cant II

15161718192021

Impacte de Jesús en les Cultures d’arreu del món

Impacte de Jesús en el Cinema IImpacte de Jesús en el Cinema IIImpacte de Jesús en el Cinema IIIImpacte de Jesús en la Literatura IImpacte de Jesús en la Literatura IIImpacte de Jesús en l’arquitectura, la pintura i l’escultura IImpacte de Jesús en l’arquitectura, la pintura i l’escultura II

22 Avaluació3r Trimestre

2324252627282930

La Bíblia:Paraula deDéucomunicada a través dels homes

La Història d’Israel i l’experiència de DéuIntroducció a la BíbliaLa veritat bíblica i la veritat de la ciència ILa veritat bíblica i la veritat de la ciència IIL’Antic Testament IL’Antic Testament IIEl Nou Testament IEl Nou Testament II

31 Avaluació

3

SESSIÓ 1: Presentació del curs i Avaluació InicialData:

COSES QUE CAL QUE TINGUI EN COMPTE ...

4

Enganxa en aquest full l’Avaluació Inicial

5

SESSIÓ 2: El fenomen religiós: Mapa ConceptualData:

Copia aquí el Mapa Conceptual:

6

Desenvolupa en aquesta pàginauna de les columnes del Mapa Conceptual. Recorda que és important que escriguis les teves reflexions personals:

7

SESSIÓ 3: Elements propis de les religionsData:

Avui prendrem apunts ...

8

Per al proper dia: porta un Mapa Mundi polític mut i colors

SESSIÓ 4: Les religions en el mónData:

Hom calcula que la població mundial és d'uns 6000 milions de persones. Malgrat ens pugui semblar el contrari, la immensa majoria són creients. El fenomen de l'ateisme i de l'agnosticisme, que estudiarem més endavant, s'ha estès únicament per la cultura occidental i per algunes zones d'orient pressionades pel marxisme (d'origen ocidental) Un altre fenomen que amenaça la religió en els països de caire capitalista és l'indiferentisme religiós. I és que quan la persona humana ho té tot, "aparentment", no necessita cap mena de salvació ni d'ajuda.

Llegeix aquestes estadístiques i fes la suma total de creients. Abans de fer el mapa, comenteu a classe quines religions us suggereixen les imatges que teniu a peu de pàgina.

Cristians ..................... 1.900.000.000 + Catòlics ................... 960.000.000+ Protestants .............. 460.000.000+ Ortodoxos................. 215.000.000+ Altres ........................ 265.000.000

Musulmans .................. 950.000.000Hinduistes ................... 750.000.000Budistes ....................... 350.000.000Jueus ........................... 15.000.000Religions Primitives .... 100.000.000

TOTAL (calcula’l)

____________________________________________________________________________

9

Enganxa aquí el mapa de les religions ...

10

SESSIÓ 5: Les religions primitivesData:

1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Sota el nom de religions primitives s'apleguen molts tipus diferents de religions, tots amb el denominador comú de donar-se o haver-se donat en els pobles que anomenem primitius (sense caràcter pejoratiu)

A Europa no n'hi ha.A l'Àsia n'existeixen a Ceilan, sud de l'Índia, Malàisia, Filipines i altres illes.A Amèrica en trobem a Alaska, zones del Canadà, New Mexico i en algunes zones d'Amèrica del Sud.A l'Àfrica, grups sudanesos, bantús, bosquimans, hotentots, pigmeus i altres molt variats.Per últim se'n troben a tot Oceania i en certes zones àrtiques.

En general ocupen zones cada vegada més reduïdes per causa de la influència de les grans religions. Cal fer notar, de tota manera, que molta població creient de religions orientals o profètiques viu de fet amb esquemes religiosos propis de les religions primitives (supersticions, creences irracionals (horòscops, lectura de mans, lectura de cartes, ...), religiositat natural, ...) És possible que un quaranta per cent de població mundial visqui d'aquesta forma.

2. DIFERENTS EXPRESSIONS RELIGIOSES PRIMITIVES

Les religions primitives afirmen la realitat d'un "quelcom" que no es deixa incloure en les coses habituals, regulars i familiars; quelcom de misteriós, insòlit i estrany per a l'home, el qual ho anomenarà de diverses maneres: Manà (Oceania), Ka (Egipte), Gran Manitú, ... Davant d'aquesta realitat superior, la persona humana experimenta tres menes d'actituds: L'ESBALAÏMENT (o estranyesa, estupefacció) es troba a l'arrel de tota actitud religiosa; LA POR, que dóna origen a tots els tabús i a l'expiació; i L'ADMIRACIÓ. L'actitud religiosa arriba al seu punt més alt en descobrir, no per por sinó per admiració, la grandesa d'una força rectora, directriu, orientadora de tota la vida. En aquesta actitud religiosa adquireix un paper principal la lloança. L'admiració s'adreça vers un déu gran, únic i capaç de fer meravelles. Aquestes diferents actituds, o una barreja d'elles, es manifesten a través dels mites i ritus amb què l'home expressa concretament l'experiència del sagrat. Les expressions més importants són:

a) la sacralització de la natura i dels astres;b) el culte als morts (manisme);c) l'animisme, pel qual hom creu que les forces naturals són animades o habitades per esperits;d) el fetitxisme, que creu que els esperits habiten en estatuetes o objectes que han estat fabricats per

l'home, els quals reben culte i adoració;e) el totemisme, que es basa en la creença que tot un grup d'individus estan units pel mateix tòtem

(ésser animat o inanimat), del qual el grup creu que descendeix.

11

Bibliografia: "Les religions", edició interna de l'Escola Pia de Terrassa "Jesús, el Senyor”, ed. Cruïlla, p. 18

PROPOSTA D'ACTIVITAT

Imagina que fas un llarg viatge per un territori desconegut encara per a la civilització occidental, i que el vehicle que utilitzes s'avaria. Aleshores entres en contacte amb una tribu que encara viu d'una manera molt primitiva. Descriu el més gràficament possible algun dels seus ritus religiosos. Pensa que el teu article no ha de ser massa llarg, perquè molt probablement es publicarà algun dia en un important diari ...

12

Escriu aquí la teva redacció ...

13

SESSIÓ 6: L’HinduismeData:

L'estil de vida hindú, que nosaltres anomenem hinduisme, és el

resultat d'un llarg procés d'evolució que començà fa més de tres mil anys.

14

Té els seus llibres sagrats, els Vedes. Daten de dos mil

anys abans de Crist. La seva doctrina afirma l'existència de Déu (Brahman), que és l'essència de l'univers, l'energia còsmica. És present en cada ésser (Atman) com el seu dedins, i per a trobar-lo cal meditar. L'Atman sobreviu a la mort i està enrotllat en la rotació universal de les transmigracions (reencarnacions) Tothom qui neix és com un viatger que fa una ruta gairebé sense fi, fins que s'ajunta amb Brahman, gràcies a l'esforç moral, al coneixement o a la devoció. Pel que fa a la moral es proposen els següents punts:

a) RESPECTE A LES CASTES (brahmans, guerrers, nobles, homes lliures, esclaus); b) PASSAR PELS QUATRE ESTADIS DE LA VIDA (estudiant, cap de família, eremita, religiós

errant); c) CONDUCTA REGIDA PER LES SEGÜENTS NORMES: puresa, domini de si mateix,

despreniment, veracitat, no-violència); d) RETRIBUCIÓ: les accions de cada persona determinen la seva sort en la pròxima

transmigració: el qui ha robat gra passarà a rata, el qui ha estat cruel a tigre, l'adúlter serà enganyat per la seva muller, ...;

15

e) SALVACIÓ: sortir del cicle de reencarnacions per l'acció ajustada a la moral, per l'alliberament de la ignorància, per la devoció o confiança afectuosa o per la invocació constant del nom de Déu;

f) VALORS: respecte al sagrat, pràctica del recolliment, despreniment dels béns que enlluernen, inquietud davant el destí humà, ...

BIBLIOGRAFIA: "Jesús, el Senyor", ed. Cruïlla, p. 18

PROPOSTA D'ACTIVITAT

Escoltar un fragment del concert de Martin Valverde, cantant cristià mexicà, concretament la cançó “Si tu cansado estás” en què es fa referència, entre d’altres temes, als horòscops i a la creença en la reencarnació. No es tracta de fer una crítica fàcil, sinó més aviat d’adonar-nos que l’aparició d’aquestes creences en una societat cristiana és signe de la desorientació de molts creients.

16

SESSIÓ 7: El BudismeData:

Buda neix als confins del Nepal. Ho té tot per a ésser feliç, però la vellesa, el sofriment i la mort l'angoixen, com també el fa pensar la serena dignitat d'un monjo. Als vint-i-nou anys s'escapa de nit, deixant la seva esposa i el seu fill petit. Es lliura a austeritats fins a esgotar-se, fins que sis anys més tard sent que ha descobert el secret del dolor universal, i decideix de comunicar-lo.

La Doctrina budista pot resumir-se en les quatre veritats fonamentals:

1. Universalitat del dolor: tot és dolor i té el seu origen

en la fugacitat de les coses;2. Origen del dolor: set de gaudi i set d'existència;3. Supressió del dolor: l'aniquilació del desig i apagar la set insaciable és la meta de

salvació;4. Camí de salvació, amb aquestes branques: recta opció i visió de les coses, recta intenció,

recta paraula, recta acció, recta forma de vida (relacionades amb l'operació de la ment), recta concentració (essència de la meditació budista)

El Budisme proposa el Ioga com a mètode d'autocontrol per a caminar vers la immobilitat, vers el buit, vers el Nirvana. El Nirvana és necessari per a la salvació, però és totalment inútil pretendre de saber en què consisteix exactament.

17

Finalment, el Budisme proposa la següent moral:

Esforç personal: no s'ha d'esperar en ningú, sinó en un mateix, en l'esforç personal, per tal de suprimir el dolor i accedir a l'alliberament.

Cal agafar un camí que sigui un terme mig entre les austeritats i la vida mundana. S'han d'observar cinc preceptes: no matar, no robar, ser cast, dir sempre la veritat i no ingerir

productes intoxicants que enfosqueixin l'esperit. BIBLIOGRAFIA: "Jesús, el Senyor", ed. Cruïlla, pp. 18 i 19

PROPOSTA D'ACTIVITAT

Ara farem un breu exercici de ioga, segons un llibre d'Anthony de Mello (Sadhana)

18

SESSIÓ 8: L’IslamData:

Mahoma va néixer a la Meca, centre religiós i comercial d'Aràbia. Queda orfe i, recollit per un oncle, treballa amb les caravanes de comerç i guerreja dins la seva tribu. Home excepcionalment dotat, administra amb gran intel.ligència els béns d'una vídua rica, amb la qual després es casa. Coneix la religió jueva i la cristiana. Vers els quaranta anys passa una crisi religiosa i es retira a meditar. Allí se sent cridat a conduir el seu poble vers la religió del Déu únic. En la lluita contra el politeisme i la idolatria a la Meca, recorda que aquesta ciutat fou fundada per Abraham dos mil

anys abans de Crist i que la pedra negra allí existent (la Kaaba) fou el primer temple del Déu únic. Ell mateix es presenta com a profeta del Déu únic (Al.là), de qui ha rebut un llibre revelat (l'Alcorà). Per la resistència dels seus paisans ha d'emigrar al Nord d'Aràbia, a Medina; però anys més tard reconquereix la Meca i aconsegueix d'establir la unitat de tot el seu poble. Mor l'any 632.

L'Alcorà és el primer llibre de lectura, el manual de pregària, el codi de dret, el guia de la vida. És escrit pel profeta en plena acció religiosa, amb reminiscències, sobretot, dels profetes de l'Antic Testament i de l'Evangeli.

La Doctrina islàmica es recolza en els següents principis:

1. Déu és únic, no ha engendrat ni ha estat engendrat. Tot és moridor, menys el seu rostre.2. Mahoma és l'enviat d'Al.là i el darrer dels profetes, després d'Abraham, Moisès i Crist.3. Hi ha éssers invisibles. L'ànima és immortal. Déu jutjarà els homes, i aquests ressuscitaran.

El paradís és descrit com un oasi, amb tota mena d'arbres i fonts d'aigua ... Al fons de l'infern hi haurà els hipòcrites.

Pel que fa a les obligacions morals, aquestes són:

La Professió de Fe: testimoniar que no hi ha altre Déu que Al.là, i que Mahoma és el seu profeta.

La pregària feta cinc cops al dia repetint textos tradicionals de l'Alcorà, amb actituds i gestos en direcció a la Meca.

Durant el mes del Ramadà, cal abstenir-se de beure, fumar, de menjars forts. Oració a la nit, perdó, unitat, almoines, estudi de la religió, conversió.

Fer almoina. Pelegrinar a la Meca obligatòriament un cop a la vida, si no hi ha impediment. La guerra santa per suprimir la idolatria, que és pitjor que la guerra, i fer que les gents tinguin

Al.là com a Déu únic. BIBLIOGRAFIA: "Jesús, el Senyor", ed. Cruïlla, p. 20

19

SESSIÓ 9: El Judaisme i el CristianismeData:

a. El Judaisme

El Judaisme ens és més familiar pel coneixement que tenim de l'Antic Testament i per l'estudi de la història d'Israel. En el Judaisme, el Misteri Últim de tot el que existeix és Jahvè, Déu personal, creador i governador de l'univers. Jahvè no pot ser vist ni representat, és el totalment "transcendent", però es manifesta a l'home intervenint en la seva història, revelant-se a través dels esdeveniments i de les paraules dels seus profetes. D'aquesta manera, Jahvè es manifesta com un Déu d'amor, que ha bolcat la seva tendresa sobre un poble amb el qual ha establert una aliança d'amistat a través dels seus servidors: Abraham i Moisès. Apareix

així la Torah o Llei, expressió d'aquesta aliança. El qui la compleix, viu com un autèntic jueu, fidel a Jahvè i solidari amb el poble. El qui no la compleix, és infidel, serà castigat per Jahvè i mereix de ser proscrit pel poble. Jahvè és un Déu fidel. El seu amor i la seva misericòrdia són eterns; no falla mai a la seva aliança. Per això va treure el poble de la situació d'opressió i d'esclavatge a Egipte i el continuarà salvant fins a la fi del món, fins al triomf o l'alliberament definitius. D'aquí l'esperança ferma del jueu: a la fi dels temps, Jahvè suscitarà un Messies (=Ungit) que alliberi definitivament el seu poble. Si comparem el Judaisme amb les dues religions orientals que hem vist abans, ens adonem de les seves dues característiques més destacables:

No és una religió de l'individu, sinó del poble. El destí de cadascú va lligat intrínsecament al destí del poble. La salvació és solidària. Això explica el sentit fort de comunitat que uneix els jueus en la diàspora (=dispersió) I és un fet colpidor de contemplar el retorn a la "Terra Promesa" després de la segona guerra mundial i la creació, de nou, de l'Estat d'Israel.

Déu no se'ns dóna a conèixer per la via del despreniment de les realitats terrenals, sinó a l'inrevés, a través dels esdeveniments de la història, sobretot a través dels esdeveniments alliberadors. Déu allibera i restableix la justícia. El "Coneixement de Jahvè" serà, doncs, practicar l'amor i la justícia. Quan això manca, equival al caos en la societat i en l'univers.

"Escolteu la paraula de Jahvè, fills d'Israel, perquè Jahvè està en litigi amb els habitants del país, ja que no hi ha sinceritat, ni amor, ni coneixement de Déu en el país. Juren i menteixen alhora, roben i maten al mateix temps, cometen adulteri i violència, la sang es toca amb la sang. Per això, el país està de dol i llangueix tot el que hi viu, amb les bèsties i els ocells; fins els peixos es moren." (Osees 4, 1-3)

“Jo vull la pietat, no pas els sacrificis; el coneixement de Jahvè, més que els holocaustos!" (Osees 6, 6 -paraules citades també en diverses ocasions per Jesús, una de les quals la trobem a l'Evangeli de Mateu capítol 8, verset 13-)

Al Judaisme li devem la consideració positiva de la realitat material, del treball com a col.laboració en l'obra creadora de Jahvè, de la història com a lloc de l'alliberament de Jahvè, de la justícia com a deure fonamental envers el proïsme, de la solidaritat com a element essencial per a la realització de l'home.

(Bibliografia: "Món contemporani i fe", L. Amigo i altres, ed. Cruïlla/ed. SM, Madrid 1986, pp. 98-99)

b. El Cristianisme

20

El Cristianisme és un fet històric específic, clarament diferenciable d'altres més o menys semblants. Sorgeix en un moment determinat de la història de la humanitat i té com a únic i clar punt de referència la persona i el missatge de Jesús de Natzaret: la seva vida, mort i resurrecció. El Cristianisme reconeix una realitat suprema, que anomena Déu. Però no es tracta pas d'un poder o força impersonal. Déu és "algú" amb qui l'home pot entrar en diàleg. És el Déu de Jesús de Natzaret, creador de tot l'univers, que es preocupa dels homes i hi actua amb la seva gràcia. És el Déu que ressuscità Jesús i l'elevà sobre tota criatura del cel i de la terra. El cristià l'anomena "Pare", perquè així se li adreçava Jesús. El cristià reconeix Déu en l'encontre personal amb Jesús. El cristià existeix per "gràcia", perquè Déu l'ha cridat a l'ésser, per amor. D'aquí que el seu últim i definitiu destí no aparegui tenyit d'ombres angoixoses, sinó que sigui la plena realització d'aquest amor inicial de Déu. L'home és imatge de Déu i la seva vocació humana és arribar a conformar-se amb aquesta imatge. A tal fi compta sempre amb l'ajut de Déu, que l'ha estimat primer i que el continua i continuarà estimant malgrat tot. El món que ens envolta és obra de Déu. Ell continua sostenint allò que "al principi creà". Aquí i ara és on es realitza l'obra de salvació per a cadascú. Déu ens vol enmig de la seva creació per dominar-la i fer-la més humana; per col.laborar, en certa manera, amb la seva obra creadora. La història, per al cristià, és "història de salvació", i aquesta té un moment culminant: el naixement i la vida de Jesús entre els homes. Però la "història de salvació" abraça tota la història.

BIBLIOGRAFIA: "Jesús, el Senyor", ed. Cruïlla, p. 37

PROPOSTA D'ACTIVITAT SOBRE EL CRISTIANISME

Per grups: llegiu les següents cites del Nou Testament, escolliu-ne i comenteu quina imatge de Déu s'hi reflecteix. Feu també tots els comentaris que us semblin oportuns:

CITA DE L’EVANGELI IMATGE DE DÉU QUE S’HI REFLECTEIX

1. Mateu 5, 43-48:

2. Mateu 6, 5-6:

3. Mateu 6, 9-13:

4. Lluc 15, 11-32:

5. Lluc 18, 9-14:

21

PROPOSTA D’ACTIVITAT (o per fer a classe o per deures): omple el següent quadre de comparació entre les tres grans religions profètiques i monoteistes:

RELIGIÓ: Fundador Doctrina Moral Extensió

Judaismeany inici:

Cristianismeany inici:

Islamany inici:

22

SESSIÓ 10: L’Ateisme i l’AgnosticismeData:

El terme ateu prové de la llengua grega ("a-zeós" -sense Déu-) i engloba totes les persones que neguen l'existència de Déu. Si bé no es pot afirmar que l'ateisme sigui un fenomen actual, sí que es pot dir que mai com ara no havia estat tan estès. Són molts els qui des de diversos àmbits han lluitat perquè l'ateisme esborri tots els vestigis de religiositat de la societat:

a) des de l'àmbit de la política: ideologies anarquista i comunista (Bakunin, Rosa Luxemburg, Marx, Stalin, Lenin, ...);

b) des de l'àmbit filosòfic: nihilisme (Sartre, Camus, ...), ideologia del "superhome" -que desembocarà en el feixisme- (Nietzche, Feuerbach, ...);

c) des de l'àmbit científic: psicologisme (Freud), materialisme, ...

De fet, avui s'observa com aquestes ideologies han arrelat amb molta força en la mentalitat de molts occidentals, si bé no es pot afirmar que la religió hagi desaparegut. Més aviat, allà on més s'ha perseguit la fe aquesta ha rebrotat amb més força (països de l'est d'Europa) També s'observa un moviment creixent, sobretot en gent jove, que reclama un retorn a l'espiritualitat com a reacció al materialisme ambiental (moviment de Taizè, moviments juvenils parroquials, ...) Per una altra banda és preocupant el creixement de les sectes i de les pseudo-religions (tarot, quiromància, espiritisme, esoterisme, ...) que volen omplir fatalment el buit espiritual que provoca la nostra societat.

El terme agnòstic prové també de la llengua grega ("ag-noscere" -no saber-) i engloba totes aquelles persones que davant de l'interrogant sobre l'existència de Déu no es defineixen perquè no es creuen capacitades per poder respondre. Solen ser persones respectuoses amb els creients i de tarannà honest. Un bon exemple n'és el ja difunt Enrique Tierno Galván al qual, quan era alcalde de Madrid, un periodista li va preguntar per què si ell no era creient tenia en el seu despatx de l'alcaldia una creu; ell, amb to seriós i ple de respecte, va respondre: "Jo no sé si aquest home era Déu o no, però el que sí sé és que ha estat un gran home".

Cal no confondre l'agnòstic amb l'indiferent o amb el passota. Ben al contrari, l'agnòstic sovint cerca fins a l'angoixa la resposta a l'interrogant fonamental de l'home i es manté en una actitud de permanent diàleg. Un bon exemple d'això és l'entrevista que el president francès François Mitterrand, que es definia com a agnòstic, va tenir amb un amic seu, Jean Guitton -filòsof i científic cristià de primera línia-; en saber el president que tenia una malaltia incurable es va presentar al seu amic amb aquestes paraules: "No vinc perquè em parlis com a científic ni com a filòsof, vull que com a cristià em parlis de la mort". Alguns homes i dones com ara el Papa Joan Pau II, la Mare Teresa de Calcuta, el Dalai Lama, ... coneixedors pregonament de la realitat del nostre món, han anunciat un proper retorn a l'espiritualitat. De fet, el materialisme ha tingut ja l'oportunitat de demostrar que pot omplir el cor dels homes i no ho ha aconseguit. Ben al contrari, crea desigualtats socials creixents, el trencament del medi ambient, el buit interior de milions de persones. És l'hora de l'Esperit. No voldrà dir res que les grans religions estiguin experimentant un creixement espectacular en les zones més pobres del món? No tenia potser raó Jesús quan deia que "els darrers seran els primers"?

23

SESSIÓ 11: Prova escritaData:

Enganxa aquí el control corregit

24