Educació PrimàriaCicle SuperiorCurs 2012-13

Pla de Consum de fruita a les escoles 2012-13

El nostre centre participa per segon any consecutiu en el Pla de Consum de Fruita a les Escoles.

Aquest pla consisteix a distribuir gratuïtament fruita i verdura fresca als escolars de 2n cicle d'educació d'educació infantil i de primària (infants de 3 a 12 anys) de centres educatius de Catalunya, que ho sol·licitin.

Durant el curs escolar, una setmana de cada mes, es distribuiex fruita i/o verdura seleccionada en funció de l'estació de l'any, la proximitat i la qualitat.

La fruita es reparteix entre els nens i les nenes dins del recinte de l'escola, perquè en consumi durant l'esmorzar i/o el berenar.

Els centres educatius rebem un calendari que indica les setmanes en què es farà la distribució dels productes seleccionats, consultar la informació sobre les fruites i les verdures, així com diverses activitats de suport de la campanya.

Les escoles participants desenvolupen activitats complementàries al consum de fruita.

Consum de fruita a les escoles

Objectius:

● Oferir fruita gratuïta durant els esmorzars i/o berenars dins del centre escolar.

● Informar sobre els beneficis de l’indcrement del consum de fruites i verdures, i sobre la seva diversitat, característiques, producció, estacionalitat, etc.

● Proposar el consum de fruites com una alternativa excel.lent al consum d’altres aliments amb menys qualitat nutricional.

Com ho farem?

Posada en Pràctica

La fruita que arriba al Centre es renta i talla i es coloca en unes safates que es repartixen per les classes.

Un cop per setmana i a l’hora de l’esbarjo cada nen agafa la fruita que toca cada dijous segons el calendari que previament s’ha comunicat al Centre.

- 2012-13- Novembre: mandarina, pera blanquilla, raïm

- Febrer : mandarina, poma, taronja

- Març: pera, taronja, tomàquet cherry i pastanada

- Abril: poma plàtan, maduixot

- Maig: poma, nespra

- Juny: albercoc, cirera

-

Menjar fruita és sa i divertit! I els més petits ho descobreixen amb el Pla de consum de fruita a les escoles, una iniciativa de la Unió Europea que a Catalunya es fa efectiva mitjançant una acció coordinada dels departaments d'Agricultura, Salut i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Està demostrat el benefici de consumir 5 racions al dia de fruites i verdures (tres peces de fruita i dues racions de verdura).

TREBALL A L’AULA

Es pretén donar una visió global a l’alumne, pero alhora poder arribar conjuntamente a noves conclusions i introduir algun concepte nou.

Treball del tema:L’ALIMENTACIÓ I ELS HÀBITS SALUDABLES

● Incidir en la importància d’una alimentació equilibrada, sobretot en el fet de menjar fruita i verdura. Observar la piràmide alimentària per acabar d’aprofundir sobre aquest aspecte.Observar que la fruita i la verdura ocupen el segon graó.Tanmateix, els alumnes poden anar argumentar en què consisteix portar una bona alimentación i quins productes han de menazar en ,més quantitat i quins no convenen tant.

● Fomentar una alimentación basada en les 5 racions de fruita i verdura al dia.Consisteix en menjar 2-3 peces de fruita i 2-3 racions de verdura al dia. D’aquesta manera, cal plantejar als alumnes que menjar d’una manera equilibrada i saludable és fácil i és al seu abast. Incidint sempre en la importància i els avantatges de menjar fruita i verdura cada dia, fins a arribar a la premissa que cal menjar les 5 racions de fruita i verdura diàries. A més cal incidir en què es considera una ració de fruita i verdura per tal de prendre’n conciència i veure que no és tan difícil!

Beneficis de les fruites i hortalisses per a la salut

Quins beneficis aporten les fruites i hortalisses al nostre organisme?

Les fruites i les hortalisses aporten nutrients essencials per al cos humà gràcies a la seva

riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i carbohidrats. Si voleu saber els beneficis

concrets de cada família de productes, visiteu la secció Beneficis de les fruites i

hortalisses.

Quina és la importància del color de les fruites i hortalisses?

Podem classificar les fruites i hortalisses en 5 colors: vermell, verd, blau/morat, blanc i

groc/taronja. Cada color té compostos químics diferents (fitoquímics) que li atribueixen

propietats saludables diferents. D’aquesta forma, per gaudir de tots els beneficis que

aporten els diversos fitoquímics és necessari menjar fruites i hortalisses de colors

diferents. A més, incloure a l’àpat una mica de fruites i hortalisses de cada color facilita el

consum de les 5 racions diàries recomanades.

Què són els fitoquímics?

Els fitoquímics són compostos bioactius que es troben de forma natural en fruites, hortalisses i llegums, i que al nostre organisme li serveixen per prevenir malalties com el càncer. Alguns d’ells tenen acció antioxidant.

Què són els antioxidants?

Els antioxidants són compostos químics presents naturalment en la major part de les hortalisses i fruites. Són importants perquè prevenen el dany cel·lular, ja que estabilitzen els “oxidants” o “radicals lliures” que es formen al nostre organisme de forma natural quan s’utilitza l’oxigen. Tenen efecte antioxidant algunes vitamines (C, E, carotenoides, Beta carotens), diverses substàncies químiques presents en els aliments (fitoquímics) i altres compostos com són els fitoestrògens, glutatió, alguns fenols, flavonoides, etc.

A més de trobar-los en les fruites i hortalisses, també tenen propietats antioxidants uns altres aliments com ara el te i espècies com l’orenga.

Per què és important consumir fibra?

La fibra disminueix l’absorció de glucosa, contribueix a disminuir els nivells de colesterol, augmenta la sacietat i evita el restrenyiment. Es troba en general en hortalisses, fruites, llegums i cereals integrals com civada, ordi o sègol

A la graella següent es pot veure quines quantitats es consideren racions de fruita i verdura.

1 RACIÓ DE FRUITA 1 RACIÓ DE VERDURA1 peça mitjana de toronja, poma, pera, plàtan

1 peça mitjana de tomàquet, pastanaga, carxorfa, ceba...

5-6 maduixes o cireres grans ½ peça de carbassó, alberginia, pebrot.100 grans de raïm 1 grapat de rabanes1 tallada de meló, síndria o pinya ½ plat de bledes, espinacs, col

Com s’han de repartir al llarg del dia els àpats?

Es senzill fer la combinación de totes les racions.Per exemple, en relació a les peces de fruita, es pot començar esmorzant un suc de toronja natural.

A l’hora de dinar, es pot prendre un got de macedònia, una pera o un kiwi per postres. Per acabar, encara queda el berenar i el sopar per menjar una mandarina.

En relació a les racions de verdura, expliquem les possibles propostes de com es podrien combinar al llarg del dia.

En aquest sentit, per exemple, es pot fer un dinar amb un pla d’espaguetis amb tomàquet i formatge (el tomàquet que sigui natural), després acompanyar un seton plat (un tall de carn o una hamburguesa) amb una mica de pastanaga ratllada. Per sopar, es pot menjar una crema de porros de primer i el que toqui de segon. I amb això ja tenim més que complertes les 5 racions de fruita i verdura al dia!

D’aquesta manera, donarem als alumnes els recursos o idees sobre coma conseguir fer una dieta que combini les 5 racions. Fins i tot podem sugerir que els alumnes preparin a casa l’amanida del dinar o que un dia es facin ells mateixos una macedònia o un batut. Així, els alumnes poden acabar preparant alguna cosa saludable a la cuina de casa.

Arribats a aquest punt, podem preguntar als alumnes si veuen possible dur a terme aquesta combinación de fruites i verdures i si ja ho fan a casa.Fins i tot se’ls pot demanar que comptin quantes racions de fruita i verdura mengen en un dia normal.

CONCLUSIONS

Els alumnes han de conèixer la Piràmide de l’alimentació i el valor nutricional dels aliments.

Cal consumir 5 racions de fruites i hortalisses al dia per persona, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes 5 racions equivalen a uns 400 grams d’aquests productes al dia en infants (de 3 a 6 anys) i a uns 600 grams en adolescents i adults.

Valorar els establiments del petit comerç del seu entorn més inmediat i la tasca dels que ens proporcionen els productes frescos de l’hort .

Apostar pels productes locals: allò autòcton i de temporada és sempre un valor afegit per al nostre entorn.

Sostenibilitat: hàbits de consum relacionats amb el posterior impacte mediambiental.

No es tracta que els alumnes acabin amb la idea de comprar productes de fora és dolent, ja que sort tenim de poder adquirir altres productes que no són d’aquí (com la xocolata , el bacallà o la canyella que posem a la crema). A més Catalunya també exporta molts dels seus productes a fora, i aixó també és bo, ja que genera benefici!

Donar importància i valorar els avantatges de consumir productes de temporada.

Observar que la natura és “intl.ligent”, ja que ella mateixa ens ofereix els productes que van en concordança amb les necessitats nutritives al llarg de l’any. Per exemple, el cultiu de tomàquets, síndries i préssecs a l’estiu respon a les necessitats hídriques del cos, ja que aquests productes tenjen un alt contingut en aigua i sals minerals, mentre que a la tardor ens arriben aquelles fruites i fruits secs que se’ns guardaran per animar el llarg hivern.

FITXES DE FRUITES

Raïm (Vitis vinifera)

Els raïms es presenten en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell

violaci, i tenen una pell força resistent. La mida del gra és d'entre els 6 i els 25

mm. Dins de cada gra s'hi poden trobar d'entre dues i sis llavors. La polpa és

verdosa, dolça, gelatinosa i tendra.

Família: Fruita petita

Família Científica: Vitàcia

Varietats: Raïms negres (Cardinal, Lavallee, Napoleó), Raïms verds (Aledo, Italià,

Moscatell, Moscatell Itàlia, Rosaki)

Valor nutricional: 81 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 150-200 grams

Propietats/

beneficis:

Si està madur, el raïm és tolerat per la major part de les persones i ofereixen

un elevat poder calòric. De totes les fruites, el raïm és la més rica en

vitamines A i B. També contenen vitamina C, sucres, greixos, proteïnes, taní,

manganès, clor, fòsfor, calci, magnesi, ferro, potassi, etc. A més, aquesta

fruita és molt fàcil de digerir. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona;

estimula l'intestí, el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies

a la vitamina C que posseeix, activa l'assimilació digestiva.

Estacionalitat: De setembre a desembre (a l’aire lliure); de gener a març (conservat a

cambra frigorífica)

Zones de producció: Avui dia, el raïm es troba cultivat pels 5 continents, sent els principals països

productors Itàlia, França, Espanya (Alacant, Múrcia, València, Almeria,

Badajoz, Màlaga, Sevilla, Huelva, Granada, Castelló), els Estats Units, Turquia,

Argentina, Portugal, Iran, Sud-àfrica, Grècia i Xile.

Nom arbre: Vinya

Curiositats: La vinya europea és realment d'origen indoeuropeu, ja que aquesta espècie

és nadiua del sud de les muntanyes del Caucas, Mar Caspi i Àsia central. Dels

pobles caucasians es va estendre el seu cultiu a Mesopotàmia, Pèrsia, Índia i

tota la conca mediterrània, sobretot durant l'època romana. Els espanyols

van portar la vinya a Amèrica, estenent-se per tot el continent de mans de

les ordres religioses. Mai s'ha de menjar raïm picant grans solts directament

del conjunt, perquè la resta s'assecaria abans. El millor és arrencar-los en

grups sencers.

Preparació i

consum:

El raïm es consumeix, sobretot, a la tardor. Aquesta fruita és molt

convenient per als nens i ancians com a suplement alimentari, així com per

als joves i adults que efectuen treballs pesats. Quan es vulgui menjar raïm, el

primer que s'ha de fer és rentar-lo amb molt de compte amb aigua abundant

per tal d'alliberar-lo de brutícies que pogués tenir així com de residus de

sulfatat a què es sotmet la planta. Hi ha gent que mastega el gra de raïm

només el suficient per empassar-se'n el suc, desaprofitant la resta. Això és

un error perquè la pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i

cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables

concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní.

Per un altre costat, s'ha comprovat científicament les excel·lents propietats

del vi —obtingut a partir del raïm—, ja que quan es pren sense excés i en

justa mesura posseeix propietats nutritives tonificants i, fins i tot,

cardiovasculars. Una altra aplicació del raïm és l'elaboració de mosto o suc

de raïm, que, a diferència del vi, manté totes les propietats naturals del raïm

sense contenir gens d'alcohol. El raïm també es pot consumir en forma de

pansa, que s'obté per dessecació dels fruits de certes varietats i són molt

emprades en dolços i pastisseria.

Nom castellà: Uva

Nom anglès: Grape

Taronja (Citrus sinensis)

Fruit esfèric de pell precisament taronja, sota la qual hi ha una altra pell de color blanc. La polpa és també de color taronja i es presenta dividia en grills que contenen suc i, sovint, alguna llavor.

Família: Cítric

Família Científica: Rutàcia

Varietats: Lane Late, Navel, Navel Lane, Navel Late, Navelina, Salustiana, Sanguinelli, València

Valor nutricional: 44 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 150-200 grams

Propietats/beneficis:La taronja conté un 58% de sals minerals (potassi, calci i fòsfor), vitamines A, C, B1, B2, B6, PP. També conté bons nivells de pectina i oligoelements (ferro, coure, zinc, manganès i brom). Entre les nombroses propietats de les taronges, destacarem que és una fruita desintoxicant, diürètica, aperitiva, remineralitzant, tònicomuscular, antiinfecciosa, refrescant, digestiva, antihemorràgica, laxant, antisèptica intestinal, urinària, etc. Totes aquestes propietats fan que sigui una fruita recomanable en casos de malalties hepàtiques, restrenyiment, diabetis, urèmia, gota i esclerosis, ja que efectua una autèntica cura de desintoxicació i rentat intern.

Estacionalitat: De setembre a juny (a l’aire lliure); de juliol a agost (conservat a cambra frigorífica)

Zones de producció: Actualment, el taronger és un dels arbres fruiters més estesos per tot el món, sent els principals productors els Estats Units, Brasil, Espanya (València, Alacant, Castelló, Sevilla, Múrcia, Almeria, Màlaga, Huelva), Itàlia, Mèxic, Índia, Israel, Argentina i Xina.

Nom arbre: Taronger

Curiositats: El taronger es creu originari de la regió compresa entre el sud-oest de la Xina i el nord-oest de l’Índia. Sota la cultura àrab, es va estendre per tot l'Orient. A Europa, els àrabs van portar el taronger amarg el segle X, encara que el dolç no es va començar a cultivar fins al segle XV-XVI. Els europeus van importar el taronger per les seves colònies d'Amèrica, Àfrica i Oceania.

Preparació i consum:

Les taronges es prenen un cop pelades com a fruita de taula, tallades i amb sucre com a postres, en forma de suc,

melmelades, gelats, macedònies, còctels o pastissos. Els sucs de taronja són de fàcil digestió i rics en substàncies nutritives. Així mateix, tant la taronja sencera com el seu suc s'usen en les diverses cuines internacionals per acompanyar múltiples plats. Les melmelades, compotes i xarops de taronja són també molt nutritius. Encara que la cocció destrueixi totes les vitamines, part de les sals minerals i totes les proteïnes, se segueixen conservant els hidrats de carboni i els greixos.

Nom castellà: Naranja

Nom anglès: Orange

Poma (Pyrus malus La poma és, possiblement, la fruita de major consum al món. Segons les varietats, presenten formes, colors, textures, olors i sabors molt variats. El calibre oscil·la entre

els 6 i els 9 mm i la seva forma troncocònica pot ser més o menys arrodonida. Al cor hi ha les llavors de la pomera, de color bru o marró fosc. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors. Els sabors són més o menys àcids o dolços i la polpa pot ser sucosa o lleugerament farinosa.Família: Fruita de llavor

Família Científica: Rosàcia

Varietats: Early Red One, Fuji, Golden (Golden Delicious, Golden Supreme), Granny

Smith (Early Smith), Red Chief, Royal Gala (Mondial Gala), Reineta (Reineta

gris del Canadà, Reineta blanca del Canadà), Verda donzella, Starkimson, Top

Red Delicious

Valor nutricional: 52 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 150-200 grams (una peça mitjana)

Propietats/

beneficis:

La poma ha estat sempre una fruita molt apreciada. Així, es considera una de

les fruites més completes des del punt de vista nutritiu. La poma conté gran

quantitat de sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, etc., i les seves

principals vitamines són: A, B i C. La poma activa la secreció de les glàndules

salivals i gàstriques i això facilita la digestió. A més, el seu alt contingut en

cel·lulosa estimula el funcionament dels intestins i, per tant, resulta molt

beneficiosa en cas de restrenyiment, sobretot per la nit i sense pelar, un

moment i manera de consumir-la que resulta molt beneficiós per combatre

l'insomni. L'alt contingut en fòsfor d'aquesta fruita fortifica el sistema

nerviós, estimula el treball cerebral i predisposa al somni tranquil. Una poma

menjada en dejú cada matí és un excel·lent depuratiu i, després dels menjars

és el millor dentifrici natural, però no per això hem de deixar de rentar-nos

les dents després d'haver menjat. La poma es caracteritza pel seu alt

contingut en pectina, que ajuda l'organisme a eliminar el colesterol de la

sang. També ajuda a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el

plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de

moltes ciutats.

Estacionalitat: De juliol a novembre (a l’aire lliure); de desembre a juny (conservat a cambra

frigorífica)

Zones de producció: La poma es cultiva pràcticament a tot el món, però els principals països

productors són Rússia, Xina, els Estats Units, Alemanya, França, Itàlia,

Turquia, Iran i Argentina.

Nom arbre: Pomera

Curiositats: La poma es creu originària de l'Europa oriental, de les regions del Caucas i

Àsia central. El seu cultiu es va estendré des de molt antic pel continent

asiàtic, Europa i Àfrica. Els espanyols van portar aquest arbre a Amèrica, i

avui dia es troba cultivat per les zones temprades de tot el món. La forma

farmacèutica coneguda com pomada va tenir el seu origen en els ungüents

cicatritzants preparats a base de pomes i oli. La pell de les pomes es pot

utilitzar per afegir a les infusions. També, si es deixa assecar la pell al sol i

després es col·loca dins una bossa de tela, pot servir per perfumar armaris i

calaixos.

Preparació i

consum:

La poma es consumeix, principalment, com a fruita fresca, estant considera

com una de les fruites més completes. Les pomes s'han de menjar quan

estan ben madures, mastegant-les lentament. La major part de les vitamines

de la poma, sobretot la C, es troben just a sota de la pell. Per això és

recomanable menjar-la sense pelar, a condició que estigui ben neta. En fresc,

a més de fruita de taula, també s'empra per elaborar macedònies o

amanides, i a més presenten excel·lents qualitats per ser cuinades en forma

de purés, salses, postres, pastissos, melmelades, compotes o rostides al forn.

Tampoc ens podem oblidar de les begudes que s'obtenen a partir de la

poma, com vins, sidres o licors. Pràcticament tot el món pot i ha de menjar-

ne, ja que per la seva pobresa en sucre està permesa fins i tot als diabètics.

Nom castellà: Manzana

Nom anglès: Apple

Pera (Pyrus communis

Tenint en compte que hi ha milers de varietats d'aquesta fruita que es cultiven arreu del món, la descripció ha de ser generalista. Així, podem dir que la majoria de les peres tenen una forma

molt semblant a la d'una bombeta. El color de la pell que predomina és el verd, però també pot ser groc, marró o vermell i el de la polpa és el blanc. El calibre de la pera oscil·la entre els 35 i els 70 mm.

Família: Fruita de llavor

Família

Científica:Rosàcia

Varietats: Abatte, Anjou Argent, Alejandrina, Barlet, Blanquilla, Canella, Carlet, Castells,

Conference, De Comice, Delbar, Devoe, Duyene du Comice, Ercolini, Flor d’Hivern

General Leclerc, Gran Champion, Kaiser, Llimonera, Magallona, Max Red Barlett,

Moratini, Packam's, Passa Crassana, Premier, William’s

Valor

nutricional:61 calories per cada 100 grams

Grams per

ració:150-200 grams (una peça mitjana)

Propietats/

beneficis:

La pera conté un 53% de sals minerals alcalines i un 47% de sals àcides. Les

principals vitamines d'aquesta fruita són: A, C, B1, B2 i PP. Pel seu alt contingut en

ferro, el consum de la pera és bo per a la formació de glòbuls vermells i és

recomanada en casos d'anèmia i problemes cardiovasculars. El contingut en

pectina de la seva polpa és molt eficaç per a l'aparell digestiu, ja que alleugera la

pesadesa d'estómac i ajuda en les digestions. A més a més, la pectina també

regula el trànsit intestinal i redueix el nivell de colesterol de la sang. Així mateix,

la cel·lulosa que conté aquesta fruita actua com a laxant.

Estacionalitat: De juny a octubre (a l’aire lliure); de novembre a maig (conservat a

cambra frigorífica)

Zones de

producció:

Avui dia, és un fruiter comú a totes les zones temprades del planeta. Els principals

països productors de pera són Itàlia, els Estats Units, Espanya (Lleida, Saragossa,

Osca, Badajoz, Alacant, La Rioja, València, Múrcia, Castelló), Japó, Turquia,

Alemanya, França, Argentina i Sud-àfrica.

Nom arbre: Perera

Curiositats: Es creu que la pera comuna és una forma cultivada d'alguna espècie silvestre,

encara que el cert és que a Europa Central encara es pot trobar en estat silvestre.

Els romans van estendre el seu cultiu per tot el seu imperi, i després del

descobriment d'Amèrica van ser els anglesos i francesos qui van introduir-la a

Nord-amèrica.

Preparació i

consum:

Les peres les pot consumir qualsevol persona, a excepció d'aquelles que tinguin

acidesa gàstrica. La forma més agradable i convenient és consumir-la al natural, ja

que així conserva totes les seves propietats. Així mateix, pot consumir-se cuita, en

melmelades o compotes i barrejada amb farina en forma de pastís. També se sol

prendre en almívar, al vi o rostida al forn, així com de guarnició acompanyant

nombrosos plats. La pera és molt recomanable per a totes les persones

artrítiques i reumàtiques.

Nom castellà: Pera

Nom anglès: Pear

Nespra (Mespilus germanica)

Fruita de forma ovoidal. Té un color ataronjat o groguenc. La pell és

brillant, compacta i forta, però es desprèn amb facilitat en ser estirada

des del peduncle. Té una carn molt gustosa. La nespra conté una o més llavors grosses de color marró

brillant que poden arribar a ocupar el 45% del volum del fruit.

Família: Fruita de llavor

Família Científica: Rosàcia

Varietats: Algerie, Golden

Valor nutricional: 97 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 2 o 3 unitats

Propietats/

beneficis:

Conté, sobretot, vitamina A i sals minerals com el calci, fòsfor, magnesi, sofre i ferro. Els percentatges de pectina, taní i àcids cítrics de la seva polpa exerceixen sobre les mucoses intestinals accions astringents, reguladores i tonificants. Contenen una bona quantitat d’hidrats de carboni, fet pel qual resulten un bon aliment muscular. La nespra és beneficiosa pels seus efectes antidiarreics i diürètics. També és de consum recomanat per alleugerir afeccions bucals. Aquesta fruita, a més, rebaixa el nivell de colesterol i és molt apropiada per combatre problemes circulatoris i cardiovasculars.

Estacionalitat: De març a maig (a l’aire lliure)

Zones de producció: Es cultiva principalment a la Xina, Japó, Índia, Paquistan, Madagascar, països mediterranis (Turquia, Itàlia, Grècia, Israel), els Estats Units, Brasil, Veneçuela. A Espanya, les zones de major producció són Alacant, Màlaga, València, Granada, Castelló.

Nom arbre: Nesprer

Curiositats: El nesprer és originari dels boscos oberts i humits del sud-est d’Europa, encara cultivat des de molt antic pels seus fruits i pel seu valor ornamental al llarg de tot el continent europeu, sobretot el Caucas.

Preparació i

consum:

La polpa de la nespra (encara que estigui madurant) és molt dura i té un sabor molt amarg i astringent. Si es conserva entre la palla, però, pateix una fermentació, pren un color terrós i s’estova la polpa, que adquireix una consistència de mel i un sabor ensucrat i agradable. En aquest estat és quan és comestible. Es diu que les peces que tenen petites taques negres a la pell són més saboroses. A més de consumir-se al natural quan són ben madures, les

nespres es poden confitar o fer sidra i licors amb elles.

Nom castellà: Níspero

Nom anglès: Medlar

QÜESTIONARI: “MENGEM FRUITA A L’ESCOLA!”

NOM: …………………………………………........ DATA: …………………… CURS: …………………

Test 1: Ets un ’crack’ del ’5 al dia’?

Respon si les següents afirmacions són certes o falses:

1. No és necessari menjar un mínim de cinc racions entre fruites i hortalisses cada dia per a mantenir una bona dieta.

Cert Fals

2. Els sucs de fruita envasats que trobem a les botigues (tetrabriks, etc.) són tan bons per a la salut com els sucs 100% naturals, fets a casa.

Cert Fals

3. Menjar un iogurt amb sabor de maduixa és igual de nutritiu que menjar una ració de maduixes.

Cert Fals

4. Menjar 5 racions de la mateixa fruita o hortalissa és igual de saludable que menjar 5 racions de fruites i hortalisses diferents.

Cert Fals

5. La millor forma de menjar cada dia les fruites i hortalisses necessàries és menjar-ne una mica en cada àpat.

Cert Fals

Test 2: Ets un noi/a ’5 al dia’

Descobreix si ets un noi/a ‘5 al dia’ responent aquest test ràpid:

1. Quin tipus de sucs prefereixes?

Els sucs de fruita natural espremuda

Els sucs envasats que trobem a les botigues (tetrabrik, ampolla...).

M'agraden més els refrescs (Coca-cola, Trinaranjus, Fanta...) que els sucs.

2. Quan menges fruita?

Només com a postres del dinar o el sopar.

Com a postres i per esmorzar.

Com a postres i per berenar.

Com a postres, per esmorzar i per berenar.

Mai menjo fruita.

3. Com prefereixes menjar la fruita? Marca tantes opcions com vulguis.

Sola.

Espremuda en suc.

Barrejada amb iogurt (no iogurt de fruita).

Banyada amb xocolata.

En macedònia.

4. Com prefereixes menjar la verdura/hortalissa? Marca tantes opcions com vulguis.

En amanida.

Com a acompanyament del plat principal.

Com a plat principal.

En puré.

En pizza.

5. Quan menges verdura i/o hortalissa?

Per dinar i per sopar.

Només per dinar.

Només per sopar.

Mai menjo verdura ni hortalissa.

WEBS DE CONSULTA

Pla de consum de fruita a les escoles del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=ebf2917db15c7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ebf2917db15c7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

MEDI NATURALConeix les fruites i les hortalissesPER UNA ALIMENTACIÓ SANAhttp://www.5aldia.es/ca/az.php

Joc: les famílies de fruiteshttp://www.5aldia.es/ca/joc_families.php

Joc: Piràmide alimentàriahttp://www.5aldia.es/ca/joc_piramide.php

PLÀSTICAPersonatges del programa 5 al diahttp://www.5aldia.es/ca/descarregues_personatges.php

MÚSICALes cançonshttp://www.5aldia.es/ca/descarregues_cancons.php

El racó del petit Xefhttp://www.5aldia.es/ca/esmorzars_berenars.php

LLENGUARefranys i dites popularshttp://www.5aldia.es/docs/5aldia_Refranys_Dites_Populars.pdf

CONSULTA DEL DOSSIER DE LA CLASSE:

5 AL DIA Informació Unitats didàctiques