Apunts d'economia

Escola Rocaprevera Tecnologia 4t ESO Toni Fernandez Curs 2010-2011 Nom: .........................................

2/40

ndex0.- Per entrar en matria........................................................................................................5 1.- Introducci a l'economia...................................................................................................7 Exercicis.............................................................................................................................8 2.- L'economia. Conceptes bsics.........................................................................................9 2.1.- Qu s l'economia?...................................................................................................9 2.2..- Conceptes bsics...................................................................................................10 2.2.1.- Cost d'oportunitat.............................................................................................10 2.2.2.- Els factors de producci...................................................................................10 2.2.3.- Classificaci dels bns.....................................................................................11 Exercicis...........................................................................................................................12 3.- L'intercanvi de bns i serveis. El mercat........................................................................14 3.1.- Mercat, oferta i demanda........................................................................................14 3.1.1.- L'intercanvi directe i l'intercanvi indirecte. El diner...........................................14 3.1.2.- Factors que han facilitat el creixement del consum.........................................15 3.2.- La relaci entre oferta i demanda............................................................................16 Exercicis...........................................................................................................................17 4.- Tipus de mercat .............................................................................................................20 4.1.- Mercat lliure.............................................................................................................20 4.1.1.- Exemples..........................................................................................................21 4.2.- Mercat intervingut....................................................................................................21 4.2.1.- Exemples..........................................................................................................21 4.4.- Oligopoli...................................................................................................................21 4.3.1.- Exemples..........................................................................................................22 4.4.- Monopoli..................................................................................................................22 4.4.1.- Exemples..........................................................................................................22 4.5.- La teoria del jocs.....................................................................................................22 Exercicis...........................................................................................................................24 5.- El preu dels bns i els serveis........................................................................................26 5.1.- Cost i benefici .........................................................................................................26 5.2.- Tipus de costos .......................................................................................................26 5.2.1.- Costos fixos......................................................................................................26 5.2.2.- Costos variables...............................................................................................27 5.2.3.- Cost del treball i el seu paper en el mercat.....................................................27 Exercicis...........................................................................................................................28 6.- El preu dels serveis proporcionats pels poders pblics. Els impostos...........................29 6.1.- Qu sn els impostos?............................................................................................29 6.2.- Tipus d'impostos......................................................................................................29 6.2.1.- Impostos directes.............................................................................................29 6.2.2.- Impostos indirectes..........................................................................................29 6.2.3.- Altres impostos.................................................................................................29 6.3.- Impostos indirectes. Els impostos especials i l'IVA.................................................30 6.3.1.- Els impostos especials.....................................................................................30 6.3.2.- L'IVA.................................................................................................................30 6.3.3.- Exemple d'aplicaci d'IVA................................................................................30 Exercicis...........................................................................................................................313/40

7.- Exercici Prctic: La meva cartera de valors...................................................................33 8.- Activitats de reps...........................................................................................................37 9.- Bibliografia......................................................................................................................39

4/40

0.- Per entrar en matriaAbans de comenar contesta les segents preguntes: 1.- Hi ha una colla de bns que segurament considerars imprescindibles per viure. Elabora'n una llista amb 10 d'aquests. Algun no s ni un objecte ni un material? Un b s all que satisf, directa o indirectament, els desitjos o necessitats dels ssers humans 2.- De la segent llista d'idees tria les que consideres que sn un significat possible de la paraula mercat: a) Lloc on es poden comprar aliments b) Nom possible d'una plaa d'un poble o ciutat c) Conjunt de pasos que s'intercanvien productes d) Lloc on es regalen productes e) Lloc on es poden intercanviar bns (per exemple les collites del pagesos) f) Tots els intercanvis de coses per diners que s'efectuen en un pas 3.- Explica que li passar a un producte quan: a) Tot d'una, hi ha una gran oferta d'un producte (molta quantitat a la venda), per cada vegada hi ha menys gent interessada a comprar-lo. b) De sobte, augmenta la demanda d'un producte (molta gent el vol comprar) del qual hi ha poca oferta (poca quantitat a la venda) 4.- Per a qu creus que serveixen els impostos? Qu passaria si en un pas no se n'haguessin de pagar? 5.- Qu es vol expressar quan es diu que la nostra s una societat de consum? Contesta les segents preguntes sobre el vdeo La histria de las cosas de Annie Leonard (en angls The story of stuff). El pots trobar en el segent enlla del youtube http://youtu.be/ykfp1WvVqAY

5/40

1.- La narradora explica que l'actual sistema lineal de producci de bns i serveis est en crisi. Digues perqu? 2.- Digues com s'anomenen les diferents etapes del sistema lineal de producci que surten al vdeo. 3.- Explica que vol dir externalitzar els costos. Posa un exemple d'una empresa que externalitzi costos. 4.- Explica qu s l'obsolescncia programada. Pots veure el documental Comprar, llenar, comprar del programa sense ficci de TV3 sobre aquest tema. El trobars en l'enlla http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3270890 5.- Ests d'acord amb la frase del vdeo: La principal forma de valorar-nos es com contribum a la fletxa groga del consum. Raona la resposta. 6.- Comenta la segent imatge que surt al vdeo.

6/40

1.- Introducci a l'economiaAquests apunts estan especialment dirigits a estudiants d'ltim curs de l'ensenyament secundari obligatori. s un text necessriament bsic, que presenta els rudiments de l'economia. I, us podreu preguntar: I per a qu estudiar economia? Penseu que en l'actual societat, un dels principals actius, ms que mai, s el coneixement. Estem en la denominada societat de la informaci i el coneixement. Les necessitats de formaci esdevenen contnues al llarg de la vida i, per descomptat, l'ensenyament secundari obligatori s noms el principi d'aix. Amb els teus actuals coneixements i habilitats possiblement et sigui difcil accedir al mercat laboral i, ms encara, cobrar un sou atractiu. Aproximadament el 25% de la poblaci dels pasos del nostre entorn t estudis universitaris. I s que, en el Regne Unit, els graduats universitaris guanyen un 140% ms que els que no tenen estudis superiors. I a Frana i Irlanda, gaireb el doble. A Espanya, els treballadors amb estudis universitaris cobren un salari un 60% superior al dels que tenen estudis bsics (un dels motius de la menor diferncia salarial s que moltes carreres universitries, especialment les humanstiques, no s'adapten a les demandes actuals). El batxillerat s la via d'accs per a la universitat. I tamb ho s per als cicles formatius de grau superior. Ambdues possibilitats, cursar estudis universitaris o formaci professional superior, sn molt desitjables.Salari brut anual i guany per hora, per sexe i tipus d'ocupaci. Catalunya. 2008 Valor () Dones19.928,48 47767,21 30.728,80 25.584,92 18.373,98 14.171,14 .. 17.751,65 16.826,53 12.320,84 12,69 28,52 20,53 15,77 11,43 9,11 .. 10,75 9,94 8,48

Homes Salari brut anualTotal Directius administraci i empreses Tcnics i professionals cientfics, intellectuals Tcnics i professionals de suport Empleats administratius Treballadors del sector serveis Treballadors qualificats del sector agrari i pesca Treballadors de manufactures, construcci i mineria Operadors d'installacions i maquinria Treballadors no qualificats 26.353,89 68.657,91 35.741,36 33.578,06 24.294,82 20.180,75 .. 24.003,11 23.503,70 17.230,49 15,76 39,98 22,99 19,99 14,63 12,34 .. 13,97 13,84 10,31

Total23.375,54 61.364,03 32.947,13 29.945,37 20.254,50 16.120,66 .. 23.317,97 22.121,00 15.111,00 14,38 36,04 21,64 18,11 12,47 10,19 .. 13,63 13,04 9,58

Guany per hora de treballTotal Directius administraci i empreses Tcnics i professionals cientfics, intellectuals Tcnics i professionals de suport Empleats administratius Treballadors del sector serveis Treballadors qualificats del sector agrari i pesca Treballadors de manufactures, construcci i mineria Operadors d'installacions i maquinria Treballadors no qualificats

Taula 1: Font: www.idescat.cat

7/40

En segon lloc, l'economia s molt interessant estudiar-la perqu afecta a tots els actes humans. En qualsevol acte de les nostres vides, ho vulguem o no, estem tractant d'economia. Per qu algunes estrelles del rock o de l'esport guanyen ms que un professor, per exemple? Qu determina el preu d'un caf? Com accedim a l'institut, caminant o amb algun mitj de transport, pblic o privat? Quins efectes t la pujada del preu del petroli? Si la gent no coneix les lleis fonamentals de l'economia, aquesta societat est abocada al fracs. Thomas Carlyle, un conegut escriptor britnic del segle XIX, va qualificar de cincia lgubre a l'economia. No obstant aix, tractant-se adequadament, no t per qu ser-ho. L'economia no noms s fascinant, sin sempre interessant i fins i tot pot resultar divertida. Si vols continuar estudiant economia, observars que molts dels tractats contenen un alt nivell de formalitzaci matemtica. No ser el nostre cas. Aquest llibre no cont cap tipus de complicaci matemtica. No obstant aix, tampoc la llengua i literatura o la histria tenen cap tipus de complicaci matemtica i el seu estudi pot resultar pesat i tedis. Una de les diferncies s que en economia tractem aspectes que formen part de la realitat ms quotidiana. No s pura teoria intellectual al marge de la vida real. Tampoc implica aprendrens de memria les etapes de la histria de Roma ni acceptar acrticament que tal personatge histric va realitzar tals fets. Tot en economia s sentit com (el menys com dels sentits) i lgica, partint de l'axioma que l'sser hum actua. Tot es dedueix d'aquest senzill principi. Per tant, no haurs de repetir mecnicament a l'examen el que has memoritzat ni haurs d'acceptar acrticament el que et diu el professor. Tu mateix aprendrs arguments i raons que justifiquin i donin suport a la teva posici. Tu sers doble protagonista: en l'objecte de l'estudi i en el procs d'aprenentatge.

Exercicis1.- Cerca a Internet quin s el sou mensual mitj de les segents professions: Policia Nacional Mosso d'Esquadra Cambrer Paleta o treballador de la construcci Metge Venedor de botiga (fes servir un exemple concret) Altres 2.- Ests d'acord en la segent frase: En l'actual societat, un dels principals actius, ms que mai, s el coneixement.. Raona-ho per parelles.

8/40

2.- L'economia. Conceptes bsics2.1.- Qu s l'economia?L'economia s la cincia que estudia el comportament hum com a relaci entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius. Per exemple, considera un bitllet de 20 que pots tenir en les teves butxaques. s un recurs limitat. Amb ell, pots pagar-te l'esmorzar, comprar un llibre, agafar el transport pblic ... Els usos alternatius sn mltiples i l'economia indica la millor utilitzaci d'aquests escassos recursos. A tots ens agradaria tenir 12 mesos de vacances pagades. No obstant aix, el normal sn 30 dies per any treballat. Tamb ens agradaria, en el descans de l'estiu, tenir una segona residncia o viatjar pel mn. Que ho tinguem o no dependr dels nostres recursos, necessriament limitats. Hi ha qui no es pot permetre 30 dies de vacances i hi ha qui viatja en el seu jet privat. No obstant aix, el mateix Bill Gates, fundador de Microsoft, amb una fortuna estimada que supera els 58.000 milions de dlars, t una limitaci de la qual no pot escapar: el temps. El temps s escs. Tamb Bill Gates est subjecte a les lleis de l'economia. Encara que la seva riquesa i els seus recursos puguin considerar-se illimitats a efectes prctics, el temps que t per a gaudir-ne s escs. Noms la teologia queda ms enll dels lmits de l'economia. Noms si el temps que tingussim fos etern, en un imaginari parads, escaparem a les inexorables lleis econmiques.

Sectors de l'economia

9/40

2.2..- Conceptes bsics2.2.1.- Cost d'oportunitatCost d'oportunitat d'un b o servei s la quantitat d'altres bns o serveis a la qual s'ha de renunciar per obtenir-lo.

Aix, quan decideixes anar a menjar en un restaurant un dissabte a la nit, el seu cost d'oportunitat s deixar d'escoltar un concert de msica, per exemple. O quan decideixes estudiar batxillerat, el seu cost d'oportunitat s no cursar un cicle formatiu de grau mitj. De la mateixa manera, si posteriorment optes per cursar una carrera universitria, el cost d'oportunitat s no fer un curs formatiu de grau superior o, fins i tot, entrar en el mercat laboral.Cost d'Oportunitat

En definitiva, l'acci humana comporta triar i, al mateix temps, renunciar. El valor de la millor alternativa a la qual es renuncia s el cost d'oportunitat.

2.2.2.- Els factors de producciEls factors de producci permeten l'obtenci de bns i serveis. Sn quatre: . Terra i recursos naturals. Considerem, en sentit ampli, el sl agrari i urb, les riqueses del subsl i dels mars. . Treball. Capacitats fsiques i mentals dels ssers humans per a crear riquesa. . Capital. Inclou els diners (capital financer), aix com els edificis, maquinria, ordinadors ... (capital fsic). L'actual societat de la informaci i el coneixement fa que els actius immaterials cobrin una importncia estratgica creixent (capital immaterial). Per exemple, un dret de propietat industrial com una patent. . Funci empresarial. La iniciativa de l'empresari t la capacitat de descobrir els mitjans necessaris per a produir bns i serveis.

10/40

2.2.3.- Classificaci dels bnsUn b o servei s all que satisf, directa o indirectament, els desitjos o necessitats dels ssers humans Els bns i serveis satisfan les necessitats humanes. Aix, per exemple, s un b el bolgraf que permet l'escriptura i s un servei el passe d'una pellcula que satisf les necessitats d'oci. Els bns acostumen a ser materials, mentre que els serveis sn intangibles i no tenen una entitat corpria (la consulta a un dentista, l'activitat bancria, tallar-se els cabells ...). Podem classificar els bns de maneres diferents: a) Bns econmics i bns lliures. Els bns econmics sn escassos i tenen un preu. Per exemple, el bolgraf, la roba, el menjar ... Els bns lliures, en canvi, existeixen en gran abundncia i no tenen un preu. Seria un exemple l'aire que respirem. s interessant notar com el desenvolupament social i econmic converteix en bns econmics el que abans eren bns lliures. La terra, actualment, s escassa i t un elevat valor. A efectes prctics, podem considerar que la terra era un b lliure en la prehistria. A mesura que l'home s capa de dominar o controlar els fenmens naturals, elevar la seva esperana de vida i incrementar el desenvolupament, la terra deixa de ser un b illimitat per a convertir-se en un recurs escs. No seria un exercici d'economia-ficci la hiptesi que l'aire, amb el pas del temps, es converteixi en un b econmic. En aquest supsit, podrem arribar a pagar un preu diferent per a diferents qualitats d'aire. b) Bns de consum i bns de capital. Els bns de consum o bns de primer ordre satisfan directament les necessitats de l'home. Aix, el bolgraf permet l'escriptura, un entrep ens alimenta o un habitatge ens permet refugiar-nos. En canvi, els bns de capital o d'ordre superior satisfan les necessitats humanes de forma indirecta. Per exemple, la mquina productora de bolgrafs o el forn que ha fabricat el pa de l'entrep o la grua que ha contribut a la construcci d'un habitatge. c) Bns pblics i bns privats. Els bns privats tenen dues caracterstiques: competeixen en el consum i hi ha possibilitat d'exclusi. El primer significa que quan una persona es beneficia d'un b, s'impedeix a una altra el seu consum (quan tu escrius amb el teu bolgraf, el teu company no pot ferho). La possibilitat d'exclusi significa que el propietari del b decideix a qui permet l's (i a qui no). Si tu ets el propietari del bolgraf, pots deixar-lo a qui consideris convenient. En canvi, els bns pblics purs sn no competitius en el consum i tampoc tenen possibilitat d'exclusi. Posem l'exemple d'un parc pblic. El que una persona passegi per ell no priva que unes altres ho facin tamb (no competncia en el consum). d) Bns substitutius i bns complementaris. Sn bns substitutius aquells que compleixen la mateixa funci, per exemple, una poma i una taronja, una corbata i una corbata de llacet, un bolgraf i una ploma estilogrfica... Sn bns complementaris aquells que s'usen conjuntament, com una raqueta de tennis i una pilota, l'ordinador i els programes informtics, el cotxe i la gasolina... e) Bns peribles i bns duradors.11/40

Els bns peribles sn el que s fan malb si no es consumeixen en un temps relativament curt, aleshores ja no es pot usar per satisfer la necessitat a que estava destinat. Per exemple: una taronja, un entrep ...sn els productes que tenen data de caducitat. I el duradors sn el que tenen una durada previsible comprable o superior a una vida humana, amb independncia que es pugui malmetre pel seu us. f) Bns materials i bns immaterials Els bns materials tenen entitat fsica, tenen dimensions, es poden pesar, etc. Sn objectes o bns tangibles. Per exemple, tots els objectes que podem comprar en una botiga d'electrodomstics, d'alimentaci, la gasolina de les benzineres, els maons per fer una paret, etc. Els bns immaterials no sn tangibles, existeixen en la ment de les persones. Sn bsicament, els coneixements. Aix, sn bns immaterials all que has aprs per poder fer un examen, la tcnica d'un esportista en la prctica de la seva especialitat, les destresses que aplica un fuster a la fabricaci d'un moble, la patent d'un producte... Hi ha bns que contenen ingredients materials i immaterials. En trobars molts exemples en el mn de la tecnologia de la informaci. Aix, les memries USB sn bns materials per la informaci que hi ha gravada es pot considera un b immaterial.

Exercicis1.- La recerca del benefici s el que defineix una activitat econmica. D'aquesta manera, les empreses realitzen clarament una activitat econmica. En canvi, una organitzaci sense nim de lucre no realitza una activitat econmica. De la mateixa manera, quan un jardiner treballa podant la gespa d'un client realitza una activitat econmica; en canvi, si poda la gespa de la seva prpia casa, no pot considerar-se que realitzi una activitat econmica. Veritable o fals? Raona el perqu. 2.- Desprs d'un difcil procs de selecci, la NASA us escull per a la seva missi espacial MOON ECONOMICS IV. Esteu en una nau espacial i heu de reunir-vos amb la nau principal a la superfcie illuminada de la lluna, per a causa de dificultats tcniques, la nau ha aterrat a 300 km. de la nau de comandament. Durant l'aterratge a la lluna s'ha destrut gran part de l'equip de la nau i, per tant, la supervivncia del grup depn d'aconseguir arribar a la nau d'abastiment, escollint per aix els objectes ms importants. Dels 15 objectes segents, noms pots agafar-ne 5 . Valora individualment quins serien per a tu els ms importants (del primer al cinqu) i desprs, en grups de treball reduts, consensueu una llista nica: - 1 caixa de llumins - 1 llauna d'aliments concentrats - 20 metres de corda de nylon - 2 pistoles del calibre 45 - 1 aparell porttil de calefacci - 30 m2 de seda de paracaigudes - 1 llauna de llet en pols - 2 bombonas d'oxigen de 50 l . - 1 mapa estellar de les constellacions lunars - 1 pot pneumtic amb ampolles de CO2 - 1 brixola magntica - 20 litres d'aigua - Bengales de senyals (cremen en el buit)12/40

- 1 malet de primers auxilis amb xeringues per a injeccions - 1 receptor i emissor de FM accionat amb energia solar 3.- Es pot considerar qu l'aire s un b econmic? I l'aigua del riu? I l'aigua envasada? Raona la resposta. 4.- A que ens referim quan es parla de bns duradors i bns peribles?. 5.- Classifica la segent llista de bns en: bns econmics/lliures bns de consum/capital bns pblics/privats bns substitutius/complementaris bns peribles/duradors Bicicleta; taronja; bombeta d'incandescncia; calefactor elctric porttil; abric de llana; farina; paper d'embalar; parell de sabates; barrets; crema hidratant per cuidar la pell; benzina; mquina d'afaitar; revista El temps; caixa d'aspirines 6.- Escriu quatre parelles de bns substitutius i quatre ms de bns complementaris. 7.- Explica en quin sentit els bns segents es podrien considerar tant de consum com de producci o capital. B De consum si .... De capital si ... Pomes Llet de vaca Pasta alimentria

8.- Quins sn els factors de producci.

13/40

3.- L'intercanvi de bns i serveis. El mercat3.1.- Mercat, oferta i demandaS'anomena mercat la relaci entre la oferta generada per la producci de bns i serveis i la demanda creada per al consum d'aquests.

S'anomena oferta al conjunt de tots els productes (bns i serveis) que estan disponibles com a resultat dels processos de producci. Aix, formen part de l'oferta els productes agraris que s'han obtingut del camp, el peix que s'ha pescat, els motors que s'han fabricat, l'energia elctrica que s'ha generat, els serveis sanitaris que estan en disposici de ser prestats, etc.

S'anomena demanda al conjunt de bns i serveis que les persones estan en disposici de consumir (aliments, combustible, energia elctrica, sabates, cures sanitries, etc).

3.1.1.- L'intercanvi directe i l'intercanvi indirecte. El diner.Imagina't una situaci particular: tens un apilota de tennis i vols tenir-ne tres de ping-pong, qu s el teu esport favorit; una amiga teva t tres pilotes de ping-pong, que no necessita per a res, i casualitats de la vida, voldria tenir-ne una de tennis. Entre tots dos podeu satisfer les vostres necessitats amb un simple intercanvi de bns: una pilota de tennis per tres pilotes de ping-pong. Feu un intercanvi directe de bns. Aquesta s l'essncia del mercat: l'intercanvi de bns i serveis. Ara b, si tens la pilota de tennis i vols tres pilotes de ping-pong, creus qu s gaire probable trobar alguna persona que tingui tres pilotes de ping-pong i en desitgi una de tennis? Es evident que no. En els mercats els intercanvis gaireb mai no sn directes, s a dir, els mercats no funcionen per intercanvi directe sin per intercanvi indirecte. Per fer possible l'intercanvi indirecte, s'ha inventat el diner. Quan una persona desitja consumir un b (o un servei) qu s a mercat, dna a qui ha14/40

posat el producte en el mercat una determinada quantitat de diners a canvi del b i el servei desitjat. Aquesta quantitat s'anomena preu del producte i l'intercanvi del producte per diners s'anomena compravenda del producte. Com ja saps, qui l'ha posat en el mercat ven el producte i qui se'l queda a canvi de diners, el compra.

3.1.2.- Factors que han facilitat el creixement del consumCom ja vam veure en el vdeo a l'inici, la nostra societat s basa en el consum de bns i serveis. Si no hi ha aquest consum o el consum disminueix la societat entra en crisi. Per tant, en els darrers temps s'ha facilitat el creixement del consum des de diferents mbits. Des del punt de vista econmic, s'ha facilitat el consum mitjanant: La possibilitat de fer compravendes a termini o a crdit La creaci de necessitats aparents (s a dir, ganes de consumir) a travs de la publicitat. Les compravendes a termini o a crdit consisteixen a pactar, entre venedor i comprador, que el diner que s'ha de donar a canvi del producte es lliurar al venedor en petites quantitats que es pagaran peridicament, durant un cert temps i amb un inters acordat. Aix per exemple, avui es venen (i compren) molts productes a termini: cotxes, electrodomstics, mobles, pisos, i fins i tot, els viatges per vacances! Si en el moment de comprar un producte tenim la possibilitat d'aportar tots els diners sense la necessitat de pagar en terminis, es diu que es fa un pagament al comptat. Les tcniques per crear necessitat aparents (publicitat, mrqueting, etc) originen en tots els possibles compradors la sensaci que necessiten -o que els conv- comprar el producte objecte de la publicitat. Com que el mn del mrqueting est molt desenvolupat i les tcniques publicitries sn molt eficaces, cal que, abans de comprar un determinat producte: reflexionis sobre la seva utilitat i sobre l's real que en fars comparis el diners que et costar amb el preu d'altres productes similars que hi al mercat evitis sempre comprar coses compulsivament

15/40

3.2.- La relaci entre oferta i demandaPer entendre millor la relaci entre oferta i demanda veiem el segent exemple: Si el preu de compra d'un CD s de 5 no estem disposats a comprar cap CD; si s de 2 estem disposats a comprar 2 CDs; si el preu unitari s d'1 , 4 CDs; si el preu unitari s 0,5 , desprs comprarem 8 CDs; si disminueix a 0,25 , 20 Cds. s a dir, quan baixa el preu d'un producte augmenta la demanda d'aquest.Grfica de la demanda

Si el preu de venda d'1 CD s de 0,25 les empreses poden no estar disposades a fabricar-lo en no obtenir beneficis. Si el preu s de 0,5, la producci pot ser de 2.000 unitats. Si el preu augmenta a 1 la producci tamb augmentar, suposem a 4.000 unitats, en entrar noves empreses al mercat. Si el preu s de 2, en haver-hi ms possibilitats de benefici Grfica de l'oferta augmentar la producci fins a 8.000 unitats. s a dir, quan puja el preu de venda d'un producte (les empreses tenen ms beneficis) augmenta l'oferta d'aquest. El punt d'equilibri del mercat s un preu de venda d'1 i una producci de 4.000 unitats de Cds. Si el preu fos 2 hi hauria una oferta de 8.000 unitats i una demanda de 2.000 CDs. Les empreses acumularien existncies i, per vendre-les, oferirien descomptes i rebaixarien el preu. Quan el preu baixa, augmenta simultniament la demanda i disminueix l'oferta, fins a arribar a l'equilibri amb un preu d'1 .

Equilibri de mercat

Si el preu de venda ans 0,5 , l'oferta seria de 2.000 unitats i la demanda de 8.000. Les botigues s'omplirien de consumidors desitjosos de comprar CDs a aquest preu de ganga i molts d'ells no podrien fer-ho per falta de producte. El preu tindria tendncia a pujar, incentivant les empreses a produir-ne ms i temperant la demanda alhora. L'excs de demanda s'anulla quan el preu arriba a 1 .

16/40

Un altre exemple per entendre el funcionament de la llei de l'oferta i la demanda, potser el mercat dels bolets acabats de collir. A final d'estiu, la gent que fa temps que no ha provat els bolets frescos i te ganes de fer-ho. Quan es cullen els primers bolets, que normalment sn pocs (poca oferta). La gran demanda existent permet fixar un preu molt alt per als bolets, de manera que noms els compren la gent que est disposada a fer una gran despesa per satisfer el seu desig. A mesura que avana la tardor, pot ser que es cullin moltssims ms bolets; al mercat n'hi haur una gran oferta, i per vendre'ls, s'han d'abaixar els preus. Aleshores, molta gent estar disposada a comprar-los en substituci o complement d'altres aliments. L'elevada oferta ha fet baixar el preu. Resumint, Quan augmenta la demanda d'un determinat producte acostuma a pujar el preu d'aquest Quan augmenta l'oferta d'un determinat producte acostuma a baixar el preu d'aquest Aix se sol anomenar la llei de l'oferta i la demanda

Exemple de la regulaci del mercat per l'oferta i la demanda

Exercicis1.- Si no exists el diner l'haurem d'inventar. Per qu? Qu ens facilita el diner? Qu passaria si no exists? 2.- Indica que passar amb amb la demanda de taronges si hi ha: Augment del preu de les taronges Disminuci del preu de les taronges Augment del preu de les pomes Disminuci del preu de les pomes Augment de la renda disponible Disminuci de la renda disponible Campanya publicitria a favor de les pomes

17/40

Es descobreix que les taronges sn anticanceroses S'observa que les taronges sn fertilitzades amb productes qumics altament txics Es preveu que el preu de la taronja augmenti en el futur Es preveu que el preu de la taronja disminueixi en el futur Es preveu que el preu de la poma augmenti en el futur 3.- Indica que passar amb l'oferta de caf si hi ha: Augment del preu del caf Disminuci del preu del caf Augment del salari de la m d'obra que recull caf Disminuci del preu de les mquines torradores de caf Millora de la tecnologia productiva Augment dels aranzels sobre el caf Expectativa que el preu del caf augmenti l'any vinent Expectativa que el preu del caf disminueixi l'any vinent Expectativa que el preu de la pinya tropical augmenti fora ms que el preu del caf 4.- En el mercat, els compradors de CD (demanda) i les empreses discogrfiques (oferta) presenten les segents dades: Preu() 30 25 20 15 10 Quantitat demanda de CDs 100 200 300 400 500 Quantitat oferta de CDs 500 400 300 200 100 a) Representa la grfica de la demanda (grfic Preu-demanda) b) Representa la grfica de l'oferta (grfic preu-oferta) c) Quan es produeix l'equilibri de l'oferta i la demanda d) Explica que passa quan el preu s del CD s de 15? e) I quan el preu s de 25? 5.- Raona si les segents afirmacions sn vertaderes o falses: a) Quan el mercat est en equilibri, no hi ha ni abundncia ni escassetat de producte. b) En augmentar la renda disponible augmenta la demanda de tots els bns i serveis. c) Una disminuci dels impostos provoca un augment de l'oferta. d) Les expectatives no influeixen ni en la demanda ni en l'oferta. e) Una disminuci de la renda disponible pot suposar l'augment de la demanda d'alguns bns i serveis. f) L'augment del preu del te provoca una disminuci de la demanda de caf. g) L'augment del preu de la gasolina (combustible en general) provoca una disminuci de la demanda d'autombils. h) L'augment del preu de la gasolina (combustible en general) provoca un augment general del preu dels productes. 6.- Davant d'una bona collita, els agricultors, de vegades, destrueixen una part de la18/40

mateixa per augmentar els ingressos. Quina interpretaci econmica t aquest fet amb la llei de l'oferta i la demanda? 7.- Test (admet respostes mltiples) 1.- La demanda de gasolina disminuir si: a) Disminueix el preu de la gasolina b) Augmenta el preu dels autombils c) Augmenta el preu del bitllet de metro d) Augmenta la renda per cpita de la poblaci 2.- Si el preu del mercat de bicicletes s inferior al d'equilibri: a) Les forces del mercat tendiran a disminuir el preu b) Les forces del mercat tendiran a augmentar el preu c) Els demandants tindran escassetat de bicicletes en el mercat d) Els demandants tindran excs de bicicletes en el mercat 3.- En el preu d'equilibri: a) la demanda iguala l'oferta b) hi ha escassetat de producte c) hi ha excs de producte d) no hi ha ni escassetat ni excs de producte

19/40

4.- Tipus de mercatHem vist que un element essencial en el funcionament dels mercats s el preu que s'assigna a cada producte (b o servei) Per la manera com s'assignen aquests preus, es poden distingir diversos tipus de mercat: Potser que els preus dels productes obeeixin estrictament a la llei de l'oferta i la demanda: Mercat lliure Ens podem trobar que el preu de determinats productes estigui pre-fixat: Mercat intervingut. Es donen casos de mercats on un grup redut d'empreses o de persones dominen i fixen els preus: Oligopoli Determinats productes solament son oferts per una empresa i aquesta en fixa el preu: Monopoli El primer s el cas tpic de mercat de competncia perfecta, mentre que els altres tres sn exemples de mercats de competncia imperfecta.

4.1.- Mercat lliureEn el mercat lliure els preus dels articles varien exclusivament amb relaci entre l'oferta i la demanda que tenen. Quan hi ha ms demanda que oferta, els preus pugen Quan hi ha ms oferta que demanda, els preus baixen s a dir, quan es redueix la demanda d'un producte (poca gent el vol comprar) i el seu preu baixa, arriba un moment que al fabricant del producte no li interessa vendre'l (no obt beneficis). Llavors, el fabricant retira el producte del mercat i per tant en redueix l'oferta, fins que aquesta s'equilibra amb la demanda a un preu ms baix. I a l'inrevs, quan creix la demanda d'un producte (molta gent el vol comprar) i el seu preu puja, el fabricant per tal d'obtenir ms beneficis en posa ms quantitat a disposici del mercat, fins que torna a equilibrar l'oferta del producte amb al demanda. Llavors, el seu preu s'estabilitza en un nivell ms alt. Veiem-ho amb un exemple. Considerem que en el mercat de fruites i verdures, un Kg de patates val 3. Els agricultors poden vendre qualsevol quantitat de patates a aquest preu. Pensem ara que la poblaci creix i com que la patata es considera un aliment amb alt valor nutritiu, la demanda total de patates augmenta. Molta ms gent vol comprar patates. Aix far que el preu de la patata tamb augmenti a 4 el quilo. A aquest preu ms elevat es poden aconseguir beneficis extraordinaris, el que far que nous agricultors destinin les seves terres al cultiu de patates. Quan el tubercle arribi al mercat augmentar la seva oferta (molts ms pagesos el produeixen), el que far disminuir el preu de la patata fins a 3 . Els beneficis extraordinaris tornen a desaparixer a aquest preu. Aix fa que la producci es torni a ajustar ja que no ser tan beneficis cultivar patates.

20/40

4.1.1.- ExemplesEls productes agrcoles s un exemple de producte que es comercialitza en un mercat lliure tal com s'ha explicat anteriorment. La Borsa on es compren i venen accions es tamb un exemple de mercat lliure. El preu de les accions depn exclusivament de l'oferta i la demanda. La majoria dels productes que comprem a les botigues: roba, electrodomstics, productes alimentaris, mobles...

4.2.- Mercat intervingutEn el Mercat intervingut el preu a qu es venen els productes s fixat (o almenys controlat dins uns certs marges) pels poders pblics de l'Estat. Potser que l'estat fixi un preu mxim perqu tothom pugui tenir accs a un determinat producte i afavorir la demanda Potser que l'estat fixi un preu mnim per afavorir l'oferta En aquest tipus de mercat tamb la relaci entre oferta i demanda hi t el seu paper, per no pas per fixar el preu dels productes. Quan hi ha un excs de demanda, se solen generar vies paralleles de mercat (l'anomenat mercat negre), on els preus s'ajusten com en el mercat lliure. Aleshores una part dels productes desapareixen del mercat intervingut per a passar a ser venuts en el mercat negre.

4.2.1.- ExemplesEls pasos denominats socialistes tenen un mercat intervingut per l'Estat, s a dir, s el Govern del pas que posa els preus dels productes en funci d'uns interessos (antiga Uni Sovitica, Cuba, etc). Les tarifes d'alguns bns i serveis estan controlats per l'Estat com per exemple: el tren, telecomunicacions (ADSL), medicaments, tabac, pisos de protecci oficial...

4.4.- OligopoliMercat en qu noms un nombre molt redut d'empreses o persones t capacitat per oferir un determinat producte (b o servei). En un mercat oligopolstic hi ha dificultat perqu la llei de l'oferta i la demanda funcioni correctament: quan els pocs possedors d'un producte en volen apujar el preu, n'hi ha prou que es posin d'acord, amb independncia que hi hagi molta demanda o ni hagi poca. Per aix, a vegades els poders pblics de l'Estat ha d'intervenir-hi per estimular l'augment del nombre d'empreses que ofereixen un determinat producte o per evitar certes fusions d'empreses que en reduirien encara ms el nombre. En un mercat oligopolstic ens trobem tamb amb els recels entre les diferents empreses que ofereixen un determinat producte. Un exemple clssic d'aquesta possibilitat sn les "guerres de preus", on la rebaixa del preu per una empresa es veu contestada amb rebaixes per part de les empreses rivals. La "teoria dels jocs", iniciada per l'economista austrac Oskar Morgenstern i John von Neumann amb la seva obra conjunta "Theory of games and economic behaviour", planteja les accions empresarials com un joc21/40

d'estratgia. Es tracta de predir el comportament de l'empresa rival davant els canvis en els mercats per tal de desenvolupar lestratgia ms convenient. En parlem ms endavant.

4.3.1.- ExemplesEn el nostre pas s el cas dels combustibles , del gas, de les grans superfcies, fabricants de cotxes, bancs..

4.4.- MonopoliMercat en qu noms una empresa t la capacitat d'oferir el producte (b o servei). En un mercat de monopoli l'empresa tria si fixa un preu molt alt al seu producte (venent poc) o un preu ms baix (venent ms). Per tant, la llei de l'oferta i la demanda no funciona de cap manera. El monopoli s la situaci d'oligopoli portada a l'extrem. Normalment l'empresa monopolista s de l'Estat, o b aquest interv molt en la fixaci dels preus del producte que ofereix. Per exemple, a Espanya durant molt anys la gasolina es va vendre en situaci de monopoli (l'empresa s'anomenava Campsa i era de l'Estat). Posteriorment el mercat dels combustibles a evolucionat cap a una situaci d'oligopoli.

4.4.1.- ExemplesAltres exemples de monopoli que s'han donat (en el passat) al nostre pas sn: Iberia (companyia d'aviaci), Tabacalera, Fecsa-Endesa, Telefnica, Repsol... Amb l'entrada a la Uni Europea, els pasos membres que no tenien un mercat lliure en qu fos possible la competncia perfecta ha hagut d'anar modificant les seves estructures econmiques per arribar a tenir-lo. A ms, en tots els estats d'economia capitalista, els governs han d'intervenir en el mercat per evitar o corregir les tendncies a la fusi d'empreses que podrien portar a situacions de monopoli.

4.5.- La teoria del jocsLa teoria de jocs tracta daprendre a pensar sobre com abordar una situaci en la que una persona ha de prendre decisions que no solament lafectaran a ella sin tamb a altres persones que es troben involucrades en el jocs i amb les que te un conflicte dinteressos. s una branca molt estudiada en economia, per exemple en l'estudi dels oligopolis. Considerem el segent cas, conegut com el "dilema del presoner".

22/40

Considerem que s'ha coms un crim i que la policia captura a dos sospitosos, que mant en celles independents i no comunicades. Ambds sn culpables i cmplices del crim. Tenen davant seu dues possibilitats: collaborar amb la policia i confessar el crim o no collaborar i romandre callats. Si els dos no confessen, la pena ser de 2 anys de pres per a cada un, perqu no hi ha proves fermes que els involucrin en el crim. Si els dos confessen el seu crim, la pena ser de 5 anys de pres per a cada un. Si resulta que el pres X confessa i el pres Y no confessa, les penes seran d'1 any de pres per a X, per collaborar amb la justcia, i 10 anys per Y, que no ha collaborat. Si el pres X no confessa i el pres Y s, les penes seran de 10 anys per a X i 1 any per Y. Romanent incomunicats, els dos presos confessaran i tindran una pena de 5 anys cada un. No obstant aix, aquesta no s la millor situaci per a ells. Si els dos no confessessin, la pena noms seria de 2 anys. Un exemple d'aquesta situaci va ser la "guerra de remuneracions en els comptes corrents" mantinguda per les entitats financeres. Actuant per separat, els bancs van incrementar l'inters que oferien els seus comptes corrents per tal de captar nous clients i ms dipsits. El beneficiat va ser el client i el perjudicat el banc o caixa d'estalvis. Fruit d'aquesta situaci, les entitats financeres van tornar a baixar la remuneraci dels comptes corrents i aprendre a no iniciar noves "guerres de preus". Els bancs i caixes d'estalvi surten guanyant i els clients perdent. Un altre exemple de joc d'estratgia entre dos participants, s el desenlla del concurs de TV3 (Televisi de Catalunya) "Sis a traci". Al final del concurs arribaven 2 finalistes i el premi en metllic es repartia segons les segents regles:

La millor soluci conjunta s repartir-se el premi, per com que X no sap si ser trat per Y, i viceversa, en molts desenllaos del programa els participants es van anar amb les mans buides al trair-se mtuament i decidir no compartir el premi.

23/40

Exercicis1.- Mercat lliure o mercat intervingut. Com a consumidor quin prefereixes? Perqu? Quina s la caracterstica del mercat lliure? Quina s la caracterstica del mercat intervingut? Completa el segent quadre: Avantatges Inconvenients Mercat lliure Mercat intervingut

2.- Posa quatre exemples de mercat del nostre pas que avui en dia estiguin totalment o parcialment intervinguts. 3.- Quina diferncia hi ha entre monopoli i oligopoli? Perqu creus que el joc anomenat Monopoly es diu aix? 4.- La nostra empresa fabrica calculadores en un situaci de mercat lliure. En quin cas les podrem vendre a un preu ms elevat? a) Quan la competncia s reduda, i a ms, les nostres calculadores tenen prestacions una mica superiors a les de les altres marques. b) Quan hi ha moltes altres empreses que fabriquen calculadores amb les mateixes prestacions que les nostres. 5.- En quin tipus de mercat situaries a l'empresa SEAT, un petit pags que conrea patates i albergnies, FECSA-Endesa, Correus, Airbus, Vodafone i el BBVA? 6.- Digues a quin tipus de mercat corresponen els segents productes i serveis: La producci d'una pellcula, el blat, la distribuci de petroli, un tall de cabells, els sistemes operatius per a ordinador, el transport ferroviari, el transport aeri, la fabricaci d'avions, la venda de tabac, la fabricaci de tabac, els restaurants , els telfons mbils, el vi a granel, els llibres de text, l'aigua mineral, els bancs, la fabricaci d'autombils, el lloguer d'autombils. 7.- A la guerra bancria per la remuneraci dels comptes corrents, el Banc Santander va augmentar l'inters amb qu retribua els comptes corrents dels seus clients. Una hora desprs, el BBVA va fer el mateix. Immediatament, tots els bancs augmentaven l'inters remuneratoris dels comptes corrents en el seu afany per aconseguir nous clients. Van aconseguir els bancs els seus objectius? Quina va ser la conseqncia d'aquest episodi? Quin tipus de mercat s'ajusta ms al cas explicat? 8.- Test 1) El determinant en un monopoli s: a) Que hi hagi una sola empresa b) Que l'empresa tingui poder per fixar el preu c) El lliure accs (o no) al mercat d) Que el producte sigui homogeni24/40

2) En un oligopoli: a) Hi ha una nica empresa b) Hi ha ms de dues empreses i menys de deu c) Existeix interdependncia entre les empreses d) No hi ha barreres d'entrada 3) La teoria de jocs a) Ensenya a prendre decisions sense tenir en compte els altres b) Ensenya a prendre decisions tenint en compte els altres c) Estudia les possibles decisions que es poden prendre i les conseqncies d'aquestes d) Ensenya a guanyar en els jocs de decisions 4) En el nostre pas sn exemples de mercat intervinguts a) El preu del tabac b) El preu del caf c) El preu dels medicaments d) El preu de les begudes alcohliques 5) Sn exemples de mercat lliure a) El preu dels electrodomstics b) El preu de les trucades amb mbil c) El preu del pa d) El preu de la gasolina

25/40

5.- El preu dels bns i els serveisA ms de l'oferta i la demanda, hi ha altres factors que tamb determinen el preu a qu, en cada moment, el venedor est disposat a vendre'ls. En aquests elements destaquen el cost del producte i el benefici que s'obt de la venda.

5.1.- Cost i beneficiPreu d'un producte = cost + benefici El Cost s la suma de tot el que l'empresa ha hagut de pagar per fabricar el producte i posar-lo al mercat. El Benefici s el guany que l'empresa vol obtenir per la venda del producte. El cost i el benefici d'un determinat producte no sn sempre els mateixos i poden variar en qualsevol moment, depn de molts factors. Els ms importants sn: la competncia d'altres producte presents en el mercat la tendncia del fabricant a obtenir el mxim benefici el cost de les matries primeres amb qu es fabrica el producte el cost de les campanyes de publicitat i mrqueting el perode de temps que es mant el producte en el mercat el cost de la maquinria que s'ha d'utilitzar per produir-lo

5.2.- Tipus de costosPer obtenir productes que es puguin collocar en el mercat a preus competitius amb els bns i els serveis similars que fabriquen altres empreses, conv disposar d'una anlisi de costos del producte i cal prendre les decisions oportunes per tal de reduir els costos al mnim valor possible. En qualsevol anlisi de costos s'ha de distingir els costos fixos i els costos variables.

5.2.1.- Costos fixosEls costos fixos sn aquells que no canvien sigui quina sigui la quantitat de producte fabricat. Per exemple: per una companyia dedicada a transportar persones en autocar, s un cost fix el preu que va haver de pagar per comprar cada vehicle. En una fbrica de perfils d'alumini, els cost de la maquinria que s'hi utilitza s el mateix amb independncia del nombre de perfils que s'hi han de fabricar. En qualsevol industria, el cost de la potncia installada per la companyia de llum s un terme fix de la factura, amb independncia de la quantitat d'energia elctrica consumida en el procs de fabricaci.26/40

Un altre exemple de cost fix sn les nmines dels treballadors si aquests tenen un sou idntic cada mes

5.2.2.- Costos variablesSn costos variables els que creixen d'una manera gradual quan augmentem el volum de la producci i disminueixen quan minva. Per exemple: en la companyia de transport d'autobusos, el cost del combustible s un cost variable, depn del nombre de trajectes que es facin, dels serveis que es prestin... en la fbrica de perfils d'alumini, el cost de la matria primera que s'ha fa servir s un cost variable, perqu se'n consumeix ms a mesura que augmenta el volum de producci. en qualsevol industria, el cost de l'energia, s un cost variable, que creix a mesura que es consumeixen ms quilowatts hora, cosa que dependr del temps que hagin de funcionar les mquines i per tant, del volum de producci. Si en la nmina dels treballadors hi ha una prima o sobresou que depn del volum de producci o est establerta en funci d'uns objectius determinats, aleshores aquesta prima o sobresou s un cost variable.

5.2.3.- Cost del treball i el seu paper en el mercatUn dels costos ms importants en la producci de la majoria d'empreses s el destinat a pagar els sous dels treballadors i les despeses a la Seguretat Social. La nmina dels treballadors d'una empresa s el conjunt de pagaments mensuals (o setmanals o anuals) que l'empresa ha de fer als treballadors. Aquests pagaments es divideixen en dues parts: part que cobra el treballador (sou net) part que l'empresa paga a la Seguretat Social i que per tant, el treballador no cobra. La suma d'aquestes dues parts sel que vulgarment s'anomena salari brut. Cal saber que la immensa majoria de les famlies i dels ciutadans viuen i consumeixen grcies als diners que reben com a compensaci per la seva aportaci, en forma de treball, al procs productiu. Per tant Uns sous massa baixos, que no permetin als ciutadans mantenir un cert nivell de consum, redueixen la demanda de productes (bns i serveis) en el mercat, afavoreixen la baixada de preus, desincentiven la producci i, a la llarga, creen dificultats per mantenir el sistema econmic. I a l'inrevs, uns sous massa alts, que estimulin els ciutadans a consumir ms del que el sistema produeix, generen un creixement de la producci i una pujada dels preus (inflaci), que, a la llarga, pot perjudicar el sistema econmic, perqu la capacitat productiva d'un pas es limitada. Si els ciutadans consumeixen per sobre les possibilitats de producci del sistema, acaben per empobrir el pas.

27/40

Empresa paga diners als el mercat dna diners (preu dels productes)

Treballadors

compren amb els diners

Productes del mercat

Esquema de circulaci de diner entre empresa, treballadors i mercat. Observa que si en algun moment es talla el flux de diner (perqu el treballador no cobra, perqu no compra o perqu l'empresa no ven), tot el cicle queda alterat.

Exercicis1.- Una companyia que fabrica texans t 200,00 de costos fixos i 150.000 de costos variables per confeccionar 20.000 pantalons. A ms, vol obtenir un benefici del 22%. Calcula el preu de venda de cada tex i el preu al qual els podr vendre si en fabrica 40.000 en lloc de 20.000. 2.- Una companyia que fabrica sabates t 250.000 de costos fixos i 120.000 de costos variables per confeccionar 25.000 parells de sabates. A ms, vol obtenir un benefici del 15%. Calcula el preu de venda de cada parell de sabates i el preu al qual els podr vendre si en fabrica 50.000 en lloc de 25.000 (tingues en compte que en aquest cas els costos variables es duplicaran). 3.- A primer cop d'ull que passaria si... a) ... s'augments de manera brusca i notable el sou de tots els treballadors d'un pas? b) ... es redus de manera brusa i notable el sou de tots els treballadors d'un pas?

28/40

6.- El preu dels serveis proporcionats pels poders pblics. Els impostos.6.1.- Qu sn els impostos?Hi ha una bona colla de serveis i prestacions (de sanitat, d'ensenyament, de justcia, de seguretat, de defensa, de simple administraci, etc.) que estan parcialment sostrets del mercat lliure i que no se sotmeten a la llei de l'oferta i la demanda, perqu els poders pblics de l'Estat els proporcionen directament als ciutadans. En la majoria dels casos, els serveis proporcionats pels poders pblics sn aparentment gratuts, o b el ciutad paga un preu molt inferior al seu cost real. D'on surten els diners que necessiten els poders pblics per pagar el cost real dels serveis que proporcionen? Els poders pblic obtenen els diners necessaris per al seu funcionament i per poder pagar els serveis que proporcionen als ciutadans de la recaptaci d'impostos.

6.2.- Tipus d'impostos 6.2.1.- Impostos directesEls paguen els ciutadans d'acord amb els diners que guanyen en la seva activitat productiva (per exemple l'IRPF s un impost directe que es paga cada any segons els ingressos que t cada persona o famlia al cap de l'any)

6.2.2.- Impostos indirectesEls paguen els ciutadans quan compren productes en el mercat. El preu del producte sense impostos s'augmenta en una certa proporci, de manera que l'excs de diner que paga el consumidor en adquirir-lo va a parar als poders pblics. Dins els imposots indirectes es diferencien els impostos especials i l'IVA.

6.2.3.- Altres impostosHi ha altres impostos que noms paguen alguns ciutadans. IBI: L'impost de bns immobles que el paguen cada any als ajuntaments els propietaris dels habitatges. IAE: L'Impost d'Activitats Econmica que el paguen cada any als ajuntaments els que tenen empreses, botigues o altres negocis. cada any Impost de donacions i successions que el paguen a la Generalitat les persones que reben patrimoni en herncia o per donaci.

29/40

6.3.- Impostos indirectes. Els impostos especials i l'IVA. 6.3.1.- Els impostos especialsSn uns tipus d'impostos que graven productes determinats: tabac, gasolina, begudes alcohliques...). Per aquesta ra el consumidor els adquireix a un preu ms elevat que no pas la suma del cost autntic i el marge de benefici.

6.3.2.- L'IVAs un impost que es paga en qualsevol compravenda que es faci en el mercat. IVA (Impost sobre el Valor Afegit) Quan es compra en el mercat un producte qualsevol (un b o un servei), el comprador paga al venedor el preu del producte incrementat en un percentatge (anomenat tipus d'IVA), tant si pensa destinar el producte a consum com si el pensa fer servir com a b de producci de nous productes. Al final per, qui paga l'impost s el consumidor final del producte com veurs en l'exemple ms endavant. L'IVA s un impost que est implantat en tots els pasos de la Uni Europea. Hi ha diferents tipus d'IVA: Tipus superedut (4%): S'aplica a articles de primera necessitat, com les verdures, la llet, el pa, la fruita, llibres, diaris i productes farmacutics. Tipus redut (8%): S'aplica bsicament a alguns productes alimentaris, als productes sanitaris, al transport de viatgers, la majoria de serveis d'hoteleria i a la construcci d'edificis. Tipus general (18%): S'aplica a tots els productes excepte als que se'ls aplica algun dels tipus anteriors Tamb hi ha una srie de serveis que estan sotmesos a un tipus de IVA nul, s a dir, no paguen IVA. Com l'ensenyament, la sanitat...

6.3.3.- Exemple d'aplicaci d'IVAQuan una empresa passa comptes amb Hisenda per tal de pagar all que ha recaptat en concepte d'IVA es diu que l'empresa procedix a fer la liquidaci d'IVA a Hisenda. 1. L'empresa Pintures Decoratives SA, s una botiga dedicada a la venda de pintures. Compra un pot de verns al seu provedor habitual a un preu de 5. El provedor (Vernissos i Olis SL) li cobra 5,90, perqu al preu de la pintura ha d'afegir el 18% d'IVA (el 18% de 5 = 0,9) 2. Quan Pintures Decoratives SA ven el pot de verns a un client afegeix al cost del producte el seu marge comercial (benefici) que s del 20%. El 20% de 5 s 1. Per tant ven el pot per 6. Per el client ha de pagar ms. 3. El client ha de pagar el cost 6 ms IVA, s a dir, el cient paga 7,08 (el 18% de 6 = 1,08) 4. En passar comptes amb hisenda Pintures Decoratives SA li haur de pagar els30/40

diners d'IVA que ha ingressat amb la venda del pot de verns menys els diners d'IVA que ja ha pagat al seu provedor en comprar-li el pot. Per tant, Pintures Decoratives SA haur de pagar a hisenda 1,08 0,9 = 0,18. Per la seva banda Vernissos i Olis SL haur de fer un pagament a Hisenda que es calcular de la mateixa manera: restant l'IVA que ha cobrat per la venda del producte de l'IVA que ha pagat als seus subministradors. 5. Al capdavall, com pots comprovar els 1,08 que ha pagat el consumidor final hauran anat a parar a Hisenda a travs de les diverses empreses que han intervingut en el procs de producci i de posar en el mercat el pot de verns.

Exercicis1.- Escriu una possible definici per als impostos. Quina s la diferncia essencial entre impostos directes i indirectes? 2.- La botiga Mobles decoratius SL compra una taula al seu provedor habitual per 800 ms IVA. En vendre-la a un client, la botiga obt un benefici del 30%. El tipus d'IVA en totes aquestes compravendes s del 18%. Quina s la quantitat de diner que l'empresa Mobles Decoratius SL haur de liquidar a Hisenda per ra de l'IVA de les compravendes de la taula? 3.- Sabem que els costos de producci d'un ordinador porttil producte sn 594, i que el benefici que es vol obtenir s del 6%. Quin ser el seu preu final (sense IVA)? Quin tram d'IVA s'ha d'aplicar a l'ordinador? Calcula el preu amb l'IVA incls. (Indicaci: El 6% de benefici s'ha de calcular sobre els costos de producci) 4.- El preu final d'un producte s de 5294, si s'aplica un IVA del 7%, quin s el preu final? 5.- El preu final amb IVA d'un producte s de 1982, i el seu preu final sense IVA s de 1709. Quin ha estat el percentatge d'IVA aplicat? 6.- Cerca informaci sobre els diferents tipus d'IVA vigents en els segents pasos de la Uni Europea. Frana, Gran Bretanya, Itlia i Alemanya. Ordena la informaci en forma de taula. 7.- Completa la taula i assegura't que coneixes b aquestes paraules en catal, castell i angls. Vigila'n la ortografia en les tres llenges: Catal Castell Angls diner beneficio price intercambio impost VAT31/40

mercat Comprar To sell

32/40

7.- Exercici Prctic: La meva cartera de valorsEn aquest treball, sers com un agent de borsa amb una cartera de valors que haurs de vendre i comprar per aconseguir el mxim rendiment Abans cal tenir clar una srie de conceptes: LA BORSA: La borsa s un mercat on es venen o compren actius financers, com accions, obligacions, etc. Aquestes compres i vendes d'actius, no es fan a un preu fixat, sin que es realitzen sota la llei de l'oferta i la demanda. COM FUNCIONA: La Borsa de valors s un establiment privat on els seus membres realitzen negociacions de compra venda daccions de societats annimes, aix com altres actius financers (futurs, opcions, bons pblics i privats, certificats, ttols de participaci, etc). Els participants en loperaci de les borses, sn bsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistas) els intermediaris. La negociaci en les borses de valors sefectua a travs dintermediaris que sn membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors o agents de borsa La Borsa de Madrid (ndex IBEX-35) obre a les 10:00 i tanca a les 17:00 de dilluns a divendres. T om a referncia les borses de Tokio (ndex Nikey) i de Nova York (ndex Dow Jones) Borses a l'Estat Espanyol: Quatre Borses. De Barcelona, Madrid, Valencia i Bilbao. La ms important s la de Madrid. IBEX 35: L'ndex IBEX 35 (Iberia index) es el principal ndex de referncia de la borsa espanyola. Est format per 35 empreses seleccionades per determinats criteris. s un ndex ponderat per capitalitzaci borstil, que vol dir que no totes les empreses que el formen tenen el mateix pes. Per ms informaci sobre l'IBEX-35 visitar http://www.bolsamadrid.es Funcionament de l'activitat L'activitat consisteix en simular una compravenda de valors (accions) durant un cert temps (un mes), amb l'objectiu d'entendre el funcionament de la Borsa. S'han de tenir en compte les segents indicacions: S'han de formar equips de dues persones Cada equip disposar de 10.000 virtuals per fer la seva prpia cartera de valors La cartera de valors estar formada per empreses de l'IBEX-35 Les operacions de compra venda es faran setmanalment s pot fer caixa total o parcial quan es vulgui. Per sempre es millor esperar fins al final, s un joc i no ens juguem els nostres diners. El joc durar 4 setmanes Cada equip haur de presentar setmanalment un full de clcul amb les operacions efectuades

33/40

Exemple de funcionament: Setmana 1 L'Albert ha decidit invertir part dels seus estalvis (10.000) en borsa per intentar aconseguir ms rendibilitat. COMPRA:Nom Banc Sabadell Endesa Repsol YPF Sogecable Preu/acci Quantitat 6,15 31,25 21,05 27,50 200 116 140 80 Total 1230 3625 2947 2200 10002

Cartera de valors de l'Albert

Setmana 2 Desprs d'una setmana dona un cop d'ull al preu de les accions per saber com estan els estalvis. En una setmana el preu de les accions ha sofert variacions. OBSERVA:Nom Preu/acci Banc Sabadell 5,00 Endesa 31,45 Repsol YPF 21,50 29,00 Sogecable Quantitat 200 116 140 80 Total 1.000,00 3.648,20 3.010,00 2.320,00 9.978,20

Compara el preu de les accions en una taula:Nom Stemana 1 Setmana 2 Diferncia Banc Sabadell 6,15 5,00 -1,15 Endesa 31,25 31,45 0,20 Repsol YPF 21,05 21,50 0,45 27,50 29,00 1,50 Sogecable

Com que el preu de les accions de Banc Sabadell han baixat, decideix vendre-les i compra accions de Sogecable. Ven 200 accions de banc Sabadell --> 200acc x 5/acci = 1000. Recupera 1000 que pot gastar per comprar accions de Sogecable. Segons les notcies i com Sogecable ha adquirit els dret per a la retransmissi del Mundial, decideix comprar 35 accions de Sogecable --> 35 acc x 29/acc = 1015 (afegeix 15 de ms dels seus estalvis) Per tant, la seva cartera de valors ara queda aix: Nom Preu/acci Quantitat Banc Sabadell 5,00 0 Endesa 31,45 116 Repsol YPF 21,50 140 29,00 115 SogecableTotal 0,00 3.648,20 3.010,00 3.335,00 9.993,20

Ara no t cap acci del Banc de Sabadell, per t 115 accions de Sogecable (80 d'abans + 35 que ha comprat).34/40

Setmana 3 Desprs d'un altra setmana, dona un cop d'ull al preu de les accions per saber com estan els estalvis. En una setmana el preu de les accions ha sofert variacions. OBSERVA:Nom Endesa Repsol YPF Sogecable Preu/acci 31,00 20,80 35,00 Quantitat 116 140 115 Total 3.596,00 2.912,00 4.025,00 10.533,00

L'Albert s prudent, considera que amb uns 500 guanyats ja en t prou i no cal arriscarse. Decideix vendre totes les accions i fer caixa Quant diners ha guanyat? Inversi inicial 10002 dels estalvis 15 que ha afegit per comprar les accions de Sogecable Diners venda accions: 10533 Benefici: En euros: 10533 - 10017 = 516 En percentatge: 516 / 10533 x 100 = 5% Pot semblar poc. Invertir 10.000 per guanyar-ne 500. Per penseu el temps que ha trigat a guanyar-los i l'esfor invertit. Tamb cal assumir un risc, a l'Albert les coses li han anat b per no sempre s aix.

35/40

NOM: Albert F VALOR DE LES ACCIONS NomBanc Sabadell Endesa Repsol YPF Sogecable

Setmana 1 Setmana 26,15 31,25 21,05 27,50 5,00 31,45 21,50 29,00

Setman 3 Setmana 48,60 31,00 20,80 35,00

01/05/10 08/05/10 15/05/10 Preu/acci Preu/acci Preu/acci Preu/acci

CARTERA VALORS NomBanc Sabadell Endesa Repsol YPF Sogecable

Setmana 1 Setmana 201/05/10 Num 08/05/10 Num

Setman 3 Setmana 415/05/10 Data Num Num

200 116 140 80

0 116 140 115

0 116 140 115

CAPITALITZACI DELS VALORS Setmana 1 Setmana 2 NomBanc Sabadell Endesa Repsol YPF Sogecable01/05/10 Subtotal 1.230,00 3.625,00 2.947,00 2.200,00 08/05/10 Subtotal 0,00 3.648,20 3.010,00 3.335,00

Setman 3 Setmana 415/05/10 Data Subtotal Subtotal 0,00 3.596,00 2.912,00 4.025,00

TOTALESTAT DE COMPTES SETMANA 1 SETMANA 2 SETMANA 3 SETMANA 4 Comentari Final

10.002,00

9.993,20

10.533,00

0

Inversi Capitalitzaci Benefici 10.002,00 10.002,00 0,00 10.017,00 9.993,20 -23,80 10.017,00 10.533,00 516,00

Si durant les tres setmanes hagus mantingut la cartera de valors inicial. 200 acc de BS, 116 d'Endesa, 140 de Repsol i 80 de Sogecable. Ara enlloc de guanyar uns 500, hauria guanyat uns 1000, ja que les accions de BS han passat de 6,15 la primera setmana a 8,6 la darrera setmana. Una llstima perqu l'Albert podria haver doblat el seu benefici.

36/40

8.- Activitats de reps1.- Completa el segent quadre conceptual sobre el contingut del tema, fent servir els segents conceptes lliure, indirectes, intervingut, necessitats, cost, benefici, costos fixos, demanda, directes, costos variables, IVA, diner, oferta, oligopoli, monopoli, bns i serveis.

Relaci entre Oferta i Demanda

INTERCANVI

Preu dels Productes

Caracterstiques dels mercats

Impostos

2.- Posa dos exemples de:37/40

bns materials, bns immaterials, bns futurs, bns presents, bns fungibles, bns de producci, bns peribles, bns complementaris i bns substitutius 3.- Escriu el significat de les segents paraules Mercat Oferta Demanda 4.- El Mercat lliure est regulat per la llei de la Oferta i la Demanda, explica en qu consisteix 5.- Posa un exemple de Mercat Intervingut 6.- Explica que sn els costos fixos i els costos variables. Posa un exemple d'una empresa i digues un cost que sigui fix i un altre de variable. 7.- Com pot influenciar en l'economia d'un pas el fet que les empreses en general paguin un sous massa baixos als empleats? Explica-ho 8.- Digues un exemple d'impost directe i un altre d'impost indirecte 9.- Qu s l'IVA? Quins tipus existeixen a l'Estat Espanyol? Si visitem un pas de la Uni Europea, pagarem IVA quan comprem una Coca-cola? Perqu? 10.- Una ferreteria compra al seu provedor 10 claus angleses a 3 cada una, sense IVA. Quan la ferreteria ven les claus angleses als seus clients hi afegeix un 20% de benefici. Calcula: El preu amb IVA de les 10 claus angleses que la ferreteria paga al seu provedor Calcula el preu final (amb IVA) d'una clau anglesa que paga el consumidor Suposant que la ferreteria ven les 10 claus angleses calcula la liquidaci de l'IVA que fa la ferreteria. 11.- Els alumnes de 4t d'ESO venen samarretes per fer diners pel viatge de final de curs. Encarreguen 150 samarretes a un preu de 3/samarreta Disseny de les plaques per fer estampaci del dibuix 75 Preu estampaci del dibuix 1/samarreta Contesta: a) Quins sn costos fixos i quins variables b) Calcula els costos totals: costos fixos + variables c) A quant s'han de vendre les samarretes si es vol guanyar 3,5 per samarreta? d) Quantes samarretes s'han de vendre per cobrir despeses?

38/40

9.- Bibliografia Jordi Franch Parella. Apunts d'economia. Bubok Publishing, S.L.. 2010 ISBN: 978-84-9916-356-7 Tecnologia 4t ESO. Castellnou Edicions. 2006 ISBN: 84-8287-838-7 Tecnologia 4t ESO. Quadern d'activitats. Castellnou Edicions. 2006 ISBN: 84-8287-869-7 Font de les imatges. Internet.

39/40

40/40